TEXTOS DESCRIPTIUS

Era el capità Garfi. Estava estirat en una llitera que els seus pirates duien sobre les espatlles. Garfi era un home alt i prim, de mirada astuta, pell bronzejada, bigoti negre i barbeta afilada. Amb la seva casaca de botons d’or, la seva gorgera de puntes i la seva cabellera de llargs tirabuixons, semblava un príncep a punt per al ball. En les seves hores de calma, Garfi parlava amb l’exquisidesa d’un gran senyor, ja que havia estudiat en les millors escoles, però quan s’enfadava amb algú s’oblidava de la seva bona educació. El capità Garfi era un home trist, de cara enfosquida per la melangia. El seu cor bategava seguint el ritme ferotge de l’odi, i els seus ulls blaus com el cel de l’hivern, només s’il∙luminaven quan veien morir un enemic.

J. M. Barrie Peter Pan (adaptació)

Era un home alt i fort, d’ulls blaus i mirada nítida, sobri i tranquil en els gestos. Tenia el cabell ros i abundant, i el seu front prominent delatava un caràcter fort, amb gran confiança en si mateix i una voluntat indestructible.

Jules Verne Miquel Strogoff (adaptació)

Hola! Jo sóc el Pol Massagué. Vaig néixer aquí, a Vilafranca del Penedès, i sempre he viscut a la ciutat. A la tarda, després de fer els deures, m'agrada sortir amb l'skate amb els amics pels carrers del barri antic. També vaig al cau els dissabtes a la tarda. Hi fem moltes activitats i sortim de colònies alguns dies per Nadal i sobretot dues setmanes a l'estiu. Ens ho passem de nassos! També sóc a la colla dels castellers des dels 8 anys. És molt emocionant sentir el cap de colla cridant: «Poseu­vos rectes!» o «Vinga, amunt!» i després el so de les gralles que anuncia que el castell tira amunt. Amb el meu cosí fem de dosos, els que tenen al damunt l'acotxador i l'enxaneta. Des d'allà dalt hi ha unes vistes fantàstiques de la plaça! A mi m'agraden sobretot Els Pets i La Pegatina. Fan una música molt divertida!

Hola! El meu nom és Jasmina. Tinc un germà petit que es diu Mashid. Acabo de fer dotze anys i visc a Vilafranca, però vaig néixer a Girona. Els meus pares són del sud de l'índia, d'un poble a prop de la ciutat de Madràs, que és a la costa. Jo hi vaig de vacances a l'estiu. Allà hi tinc molts amics i m'encanta retrobar­los. Els enyoro molt, però aquí també en tinc força. M'agrada el bàsquet i jugo en un equip del barri. Les meves principals aficions són dibuixar manga i escoltar música. M'agraden cantants com Rihanna o Justin Bieber.

My little Sister

My little sister is Belen. She is sixteen years old. She is short, and thin. She has long brown hair, her eyes are brown. Her skin is so beautiful. She likes rap, hip­hop and pop music. She likes reading fantasy books. She enjoys horror movies (I know, she is crazy). She loves to go out with her friends, paint her nails, and wear high heel shoes. She is always dancing, studying, reading, working and going out. She is a very busy girl.

Té els ulls un parell de dits més avall d’on els hauria de tenir, gairebé ja a la galta. Els té molt inclinats avall fent un angle molt exagerat, gairebé com si algú li hagués fet dos tallets diagonals a la cara; l’esquerre clarament més avall que el dret. Els té sortits enfora, perquè la cabitat ocular no és prou fonda per encabir­los. Les parpelles superiors sempre estan mig tancades, com si estigués a punt d’adormir­se. Les inferiors li pengen tant que sembla que hi hagi una cordeta invisible que les tiba cap avall. Se li veu perfectament el vermell de dintre dels ulls, com si estiguessin girats del revés. No té ni celles ni pestanyes. El nas és massa gros amb proporció a la cara, i una mica de patata.

R. J. Palacio Wonder

Me pusieron Manolito por el camión de mi padre, y al camión le pusieron Manolito por mi padre, que se llama Manolo. A mi padre le pusieron Manolo por su padre, y así hasta el principio de los tiempos. O sea, que por si no lo sabe Steven Spielberg, el primer dinosaurio velocirraptor se llamaba Manolo, y así hasta nuestros días. Hasta el último Manolito García, que soy yo, el último mono. Así es como me llama mi madre en algunos momentos cruciales, y no me llama así porque sea una investigadora de los orígenes de la humanidad. Me llama así cuando está a punto de soltarme alguna galleta o colleja. A mí me fastidia que me llame el último mono, y a ella le fastidia que en el barrio me llamen el Gafotas. Está visto que nos fastidian cosas distintas, aunque seamos de la misma familia.” Elvira Lindo Manolito Gafotas

El senyor Culdolla era un d'aquests homes tan peluts. Tenia tota la cara, tret del front, els ulls i el nas, coberta de pèl espès. Aquella pelussera fins i tot li sortia, formant manyocs fastigosos, dels forats del nas i de les orelles. Al senyor Culdolla, li feia l'efecte que tota aquella pelussera el feia semblar terriblement savi i important. Però la veritat és que no era ni una cosa ni l'altra. El senyor Culdolla era un cul d'olla, havia nascut

cul d'olla. I ara, que ja tenia seixanta anys, era més cul d'olla que mai. Al senyor Culdolla, el pèl de la cara no li creixia pas llis i suau com a la majoria d'homes barbats. Li creixia com punxes que quedaven dretes igual que les serres d'un raspall d'ungles. I cada quant es rentava, el senyor Culdolla, aquesta cara cerruda i encrinada? La resposta és MAI, ni tan sols el diumenge. Feia anys que no se l'havia rentada. Ja sabeu que una cara corrent, sense pèl, com ara la vostra o la meva, si no la rentem prou sovint es va embrutant, i això no té res d'estrany. Roald Dahl, Els Culdolla

My Husband

My husband Khaled is 36 years old. He is an architect. He is short. He has beautiful big brown eyes. He has short black hair. He has a charming smile. His favorite colors are black and white. He likes to wear black pants with a white shirt. He doesn’t like to wear long jackets and hats, but he likes to wear sunglasses. He likes to wake up early and drink a cup of hot Turkish coffee. He always likes to play with his daughter. He likes Chinese food. Khaled was working in the Libyan Urban Planning Department, and he had a private office. He likes drawing in his free time. He paints beautiful paintings. He also likes watching movies and the news on T.V.

Todavía veo a Hassan encaramado a aquel árbol, con la luz del sol parpadeando a través de las hojas e iluminando su cara casi perfectamente redonda, una cara parecida a la de una muñeca china tallada en madera: tenía la nariz ancha y chata; sus ojos eran rasgados e inclinados, semejantes a las hojas del bambú, unos ojos que según les diera la luz, parecían dorados, verdes e incluso color zafiro. Todavía veo sus diminutas orejas bajas y la protuberancia puntiaguda de su barbilla, un apéndice carnoso que parecía como añadido en el último momento. Y el labio partido, a medio terminar, como si al fabricante de muñecas chinas se le hubiera escurrido el

instrumento de las manos … Khaled Hosseini, Cometas en el Cielo

En verdad, el aspecto externo de Momo era un poco extraño y tal vez podía asustar algo a la gente que da mucha importancia al aseo y al orden. Era pequeña y bastante flaca, de modo que ni con la mejor voluntad se podía decir si tenía ocho años o ya doce. Tenía el pelo muy ensortijado, negro como la pez, y parecía no haberse enfrentado nunca a un peine o unas tijeras. Tenía unos ojos muy grandes, muy hermosos y también negros como la pez y unos pies del mismo color, pues casi siempre iba descalza. Michael Ende, Momo