títol de l'experiència el ball de la civada nivell i curs cicle

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència EL BALL DE LA CIVADA

Nivell i curs Cicle Mitjà (tant 3r com 4t)

Nom de l’autor/a Eduard Comas Blanch

Centre Escola Ardenya

Població Sant Feliu de Guíxols

DESCRIPCIÓ

Com a especialista d'Educació Física proposo una activitat relacionada amb les danses tradicionals que comporti, entre altres aspectes, compromís motriu (element característic i gairebé inexcusable en la meva assignatura). M'inclino per la dansa però des d'un enfoc transversal, interdisciplinari, des del qual treballaríem, almenys, tres competències bàsiques (artística i cultural, comunicativa i d'autonomia i iniciativa personal).

OBJECTIUS

- Ampliar el vocabulari relatiu a l'argot agrícola. - Treballar la lletra de la cançó El ball de la civada i aprendre-la. - Incorporar els passos de la dansa corresponent a la cançó apresa.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

Dedicarem a l'activitat, aproximadament, 60 minuts. La temporització serà, a grans trets, la següent: 1. Treballar la lletra de la cançó: 30'

El ball de la civada jo us en cantaré.

El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la sembrava feia així, feia així;

se'n dava un truc al pit i se'n girava així.

Treballem, treballem, que la civada, que la civada.

Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

2. Aprendre i gaudir la dansa amb les seves variants: 30'

DESENVOLUPAMENT

1. Treballar la lletra de la cançó (25') 1.1. Introducció i contextualització de «El ball de la civada» (5') 1.2. Lectura individual i conjunta esclarint entre tots el significat de la lletra (5')

1.3. Explicació de vocabulari específic relatiu a les tasques del camp i que es pot anar introduïnt -enlloc de «sembrava»- a la cançó, tal com: cavava, llaurava, sembrava, segava, lligava, garbonava, batia, esventava, garbellava, ensacava, molia, portava, pastava, enfornava, coïa, menjava... (15') 1.4. Memorització de la lletra (breu explicació de diferents tècniques) (5') 2. Aprendre i gaudir la dansa amb les seves variants (30') 2.1. Associació de moviments a la lletra; també d'un gest a cadascun dels verbs que s'aniran incorporant en detriment de «segava». (5') 2.2. Ballar vàries vegades la cançó amb l'ajuda d'algun reproductor (15') 2.3. Separar-se en grups més reduïts i donar-los la possibilitat de personalitzar el ball reformulant els gests i posant-ho tot en escena (10')

METODOLOGIA

LA LLETRA I EL LÈXIC ESPECÍFIC DEL CAMP Per aprendre el vocabulari agrícola de manera més visual es podrien preparar unes targetes plastificades amb il·lustracions que ajudessin a comprendre cada procés i, fins i tot, que donessin la possibilitat d'ordenar-les cronològicament segons la lògica del qui cultiva. LA DANSA En rotllana, mans agafades i avall. - En la primera i la segona frases musicals (A i repetició de A), tot puntejant ens desplacem en sentit contra horari i acabem amb elsp eus junts i encarats a l'interior de la rotllana. - En la tercera frase (B), ens deixem anar de les mans, preparem la posició de l'acció que hem de fer i la fem. - En la quarta frase (A), aixequem la mà dreta, ens donem un cop al pit i fem mitja volta en sentit contra horari. - En la cinquena i sisena frase (C i C') ens donem les mans, ens desplacem en sentit horari fent galop i acabem amb els peus junts. - Reprenem la dansa fent-ho tot igual, però aquesta vegada comencem mirant enfora i ens deplacem en sentit horari.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Mantenir-se atent i amb l'actitud correcta durant les explicacions del mestre. - Participar activament de la sessió. - Assumir els passos de la dansa i les accions que corresponen als verbs que van variant en la cançó. El mètode utilitzat serà l'observació directa.

CONCLUSIÓ

Una bona activitat que pot ser un bon pretext per treballar coneixements relacionats amb l'agricultura (a través dels verbs que van modificant-se) o fins i tot d'anatomia corporal (modificant el «truc al pit» per qualsevol altre part del cos).

ANNEX

Partitura de “El ball de la civada” (document adjunt).


Títol de l’experiència Danses i castanyada (La Polka alemanya i El ball de La castanya català).

Nivell i curs Primària, cicle superior, 5è.

Nom de l’autor/a Ànnia Vergonyós Cabratosa

Centre Institut Escola Salvador Vilarrasa

Població Besalú

DESCRIPCIÓ

Aquesta experiència pretén fer gaudir als alumnes a través de les danses col.lectives i apropar-los a la cultura tradicional d'altres països aprofitant la festa de la castanyada que es celebra al centre i a partint així d'una experiència propera que converteixi les activitats en el màxim de competencials possible. També fer-los descobrir el ball de la Polka.

OBJECTIUS

● Ballar les danses Stern Polka (tradicional alemanya) i La castanya

(tradicional catalana).

● Coordinar el cos en els diferents punts de dansa.

● Escoltar amb atenció la melodia de les danses proposades.

● Generar curiositat en l'alumnat envers les danses tradicionals d'aquí i

d'arreu.

● Gaudir a través del ball col.lectiu.

● Aprendre a estimar i respectar les manifestacions culturals pròpies i alienes.


Es realitzarà al llarg del primer trimestre aprofitant la celebració escolar de la festa de la castanyada. Una sessió d'una hora cada setmana durant les classes de música.

Els continguts principals són:

De procediments:

● Realització del ball de les danses Stern Polka i La castanya.

● Coordinació del cos en els diferents punts de dansa.

● Escolta atenta de les melodies proposades.

De Conceptes:

● La dansa tradicional alemanya: Stern Polka.

● La polca com a dansa tradicional comuna a molts territoris.

● La dansa tradicional catalana: La castanya.

● La festa de la castanyada com a manifestació cultural catalana.

D' Actitud:

● Mostra d’interès en el ball de les danses.

● Cooperació amb els companys i companyes.

● Atenció a les diferents explicacions de la mestra.

● Respecte per les diferents cultures i tradicions.

DESENVOLUPAMENT

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE:

1. Avaluació inicial: Exercicis de caminar i realització de moviments per

l’espai amb diferents músiques. Es proposaran tant en ritme ternari com

binari per tal de poder-ne distingir internament la pulsació i el ritme. A

través d'aquests exercicis la mestra observarà el nivell d'execució i adaptarà

el terball posterior amb l'alumnat.

2. Asseguts en rotllana escoltar la dansa La castanya.

3. Escoltar la dansa en rotllana i picar de diferents maneres els diferents blocs

de moviment.

4. Aprenentatge dels diferents blocs de moviment en petits grups.

5. Ball de la dansa col·lectiu.

6. Asseguts en rotllana escoltar la dansa Stern Polka.

7. Escoltar la dansa en rotllana i picar de diferents maneres els diferents blocs

de moviment.

8. Aprenentatge dels diferents blocs de moviment en petits grups.

9. Ball col·lectiu de la dansa.

10. Realització de dues fitxes relacionades amb les danses apreses.

11. Gravació de les danses en vídeo i posterior visualització per comentar-ne els

resultats.

12. Després de la visualització, comentarem en grup què els ha semblat

l’experiència i valoraran l’esforç dels altres, s’autoavaluaran.

13. Avaluació final: Ballar les danses en petits grups. Omplir una enquesta de

satisfacció per part de l'alumnat.

INTERDISCIPLINARIETAT AMB ALTRES ÀREES

- Situar Alemanya (Medi social i natural).

- Tradicions populars catalanes (medi social).

- Realització de moviments, coordinació, control de la lateralitat, consciència

corporal i expressió corporal ( educació física).

COMPETÈNCIES:

1. Comunicativa lingüística i audiovisual.

2. Artística i cultural.

3. D’aprendre a aprendre.

4. D’autonomia i iniciativa personal.

5. D’interacció amb el món físic.

METODOLOGIA

S'intentarà aplicar una metodologia al màxim de competencial possible. Activa i participativa. Es plantejarà un guió amb el desenvolupament de cada sessió i en acabar es recapitularà sobre el treball realitzat. Partirem d'experiències properes a l'alumne (la castanyada del centre) per posteriorment tractar els continguts més allunyats ala seva realitat. S'adaptaran els aprenentatges als diferents nivells de partida i s'intentarà crear grups multinivell per tal d'atendre les diverses necessitats i capacitats de l'alumnat. Tant alumnes com mestra valoraran el treball realitzat en acabar per determinar el grau d'assoliment de la proposta inicial.


L'avaluació es realitzarà mitjançant l'observació directe dels alumnes realitzant les danses i a través d'una rúbrica. També com autoavaluació, ens servirà el qüestionari que ompliran tan alumnes com mestra.

Els criteris o pautes d'observació seràn: ( de l'1 al 4, entenen que el 4 és l'excel.lència). - Segueix els passos d’una dansa proposada.

- Sincronitza correctament el moviment corporal amb la música.

- Mostra interès per aprendre els passos d’una dansa.

- Mostra interés i respecte per cultures diferents a la pròpia.

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència LA POLCA D’OURS

Nivell i curs Primària 5è

Nom de l’autor/a Vanessa López Bielsa

Centre Escola Mas Clarà

Població La Bisbal de l’Empordà-Girona

DESCRIPCIÓ

Aquesta activitat tracta d’acostar una melodia pròpia occitana a la mainada de La Bisbal. Aquesta melodia és molt coneguda ja que s’interpreta sempre al poble quan hi ha gegants i cap grossos, per tant, als nens i nenes els hi és propera. No té lletra i els músics la toquen amb la gralla i instruments de percussió.

OBJECTIUS

Conèixer la procedència de La polca d’Ours (polca de l’Ós) i la seva relació amb l’actualitat.

Ballar La polca d’Ours de manera individual.

Interpretar La polca d’Ours amb la flauta dolça.

Ballar La polca d’Ours de manera col·lectiva.

Formar un grup de músics i balladors: mentre uns toquen els altres ballen.

Acostar la cultura occitana i tradicional a l’aula.

Gust i respecte per la música, la història i la tradició.


CONTINGUTS:

Història de La polca d’Ours. Relació amb La Bisbal i els seus gegants i capgrossos.

Dansa de la Polca d’Ours, individual i col·lectiva.

La digitació de La polca d’Ours en la flauta dolça soprano.

La música tradicional al carrer.

Efectes de la música tradicional en les persones i col·lectius.

TEMPORITZACIÓ: 3 sessions d’una hora.

DESENVOLUPAMENT

ACTIVITATS SESSIÓ 1

Introducció: visualitzem/escoltem el vídeo “Músiques de la terra | La Polca d'Ours”.

Parlem dels instruments que hi sentim (els nens els reconeixen perquè ja hi estan avessats), de la seva estructura... Expliquem la història d’aquesta polca, d’on procedeix. La reconeixen? Parlem d’on han sentit aquesta música, si era igual o diferent...

Aprenem els passos de la dansa individual. Primer la part A, després la part B. Primer sense música, després amb música.

Llegim la partitura de la cançó, parlem de l’estructura i comencem a practicar la part A amb la flauta. Els alumnes ja coneixen totes les notes, però repassem com fer el mi’.

SESSIÓ 2

Fem una petita repassada de la sessió anterior. Avui comencem per la part de flauta. Aprenem a tocar la part B, sobretot ens fixem en les semicorxeres que poden dificultar l’execució a causa de la seva rapidesa.

Visualitzem un parell de vídeos on els balladors dansen la polca de manera col·lectiva, per parelles i en fila. Ens fixem en què fan i després en parlem.

Ballem la polca de manera col·lectiva. Primer fem els passos sense música, comptant, després amb música, i per acabar, amb algun/a atrevit/da que vulgui tocar-la amb la flauta. Si algú vol tocar el bombo pot fer-ho fent negres amb la pulsació.

SESSIÓ 3

Repassem la dansa individual amb música enregistrada.

Repassem la polca interpretada amb la flauta.

Dividim la classe entre ballarins i flautistes i acabem l’experiència posant en pràctica el que hem après al pati de l’escola.

Petita avaluació oral de l’experiència (les tres sessions).

METODOLOGIA

Treball individual, per parelles i col·lectiu. Al final, cadascú és més o menys lliure d’escollir el què vol fer.

Els tempos estaran molt marcats i l’hora es dividirà clarament en les diferents activitats per a que cap d’elles quedi coixa. S’ha d’invertir més temps en flauta que en la dansa, que l’aprenen amb molta facilitat.

La mestra fa molt de guia. Veuen el vídeo i ells n’extreuen els passos que han de fer. Després la mestra corregeix i ajuda a perfeccionar la dansa.

Amb la flauta primer toquem sense bufar, amb la flauta recolzada a la barbeta i després anem bufant, per parts, per compassos, busquem fragments repetits, la subdividim molt per tal de facilitar-ne l’estructura i l’aprenentatge.


Parar atenció i mostrar interès per la música tradicional.

Saber explicar nocions bàsiques sobre La polca d’Ours.

Ballar la dansa de manera precisa; de manera individual i col·lectiva, tot distingint l’estructura.

Tocar amb fluïdesa i seguretat La polca d’Ours amb la flauta dolça.

Respectar el propi aprenentatge i el dels altres.

CONCLUSIÓ

La visió dels alumnes: L’experiència ha anat molt bé. Els alumnes han après molt d’una música que els hi era propera. A l’avaluació oral final els alumnes expressen que han après molt i de manera lúdica. També que s’han sentit com “professionals” i en molt

poc temps. Volen repetir amb altres danses o músiques.

La meva pròpia conclusió: Valoro molt positivament aquesta experiència. Amb els alumnes ha anat molt bé. Era adequat al seu nivell. Les danses les han après molt ràpidament. Potser si ho tornés a fer invertiria una mica més de temps en practicar la flauta ja que té més dificultat que aprendre la dansa i hi ha d’haver un estudi al darrera (a casa) que normalment no hi és. Les notes agudes i el ritme (velocitat d’alguns fragments) han dificultat molt la tasca. Amb més temps més alumnes podrien haver tocat la flauta a la sessió final. També si tornés a repetir aquesta experiència la faria durar 4 sessions i així poder aprofundir i ampliar coneixements sobre els instruments, les festes del poble, etc. En general, però, m’he sentit molt bé amb el grup i satisfeta amb el procés i el resultat.

ANNEX

SESSIÓ 1, 2 i 3. Vídeo de “La polca d’Ours” (músiques de la Terra). En la descripció del vídeo hi ha l’explicació d’on surt el nom. En el vídeo es sent la música, introducció, part A i part B. https://www.youtube.com/watch?v=j6qT8v6VK_4 SESSIÓ 1. Vídeo de la polca ballada de manera individual https://www.youtube.com/watch?v=CMez7b02jvA SESSIÓ 2. Vídeos de la polca ballada de manera col·lectiva https://www.youtube.com/watch?v=cfgD7gaa5MI https://www.youtube.com/watch?v=3Y3gukglHFM Partitura de la polca, per la flauta i per treballar el llenguatge i l’estructura.

https://www.youtube.com/watch?v=j6qT8v6VK_4

https://www.youtube.com/watch?v=CMez7b02jvA

https://www.youtube.com/watch?v=cfgD7gaa5MI

https://www.youtube.com/watch?v=3Y3gukglHFM

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència VIVIM L'EDAT MODERNA

Nivell i curs Cicle Superior

Nom de l’autor/a Alexandra Ruiz

Centre Escola Les Escomes

Població Sant Jaume de Llierca

DESCRIPCIÓ

La Unitat Didàctica tracta sobre la vida que es feia a l'Edat Moderna. Per aquest motiu, conjuntament amb l'àrea de medi, llengua catalana, música, educació visual i plàstica, i l'àrea d'Educació Física, realitzarem una obra de teatre on participaran tots els alumnes del cicle superior de primària de l'escola. Dintre d'aquesta obra de teatre es representarà la vida dels diferents estats socials en l'àmbit professional, familiar i la vida social, i és en aquest últim aspecte on treballarem les diferents danses del renaixement, el barroc i el barroc tardà.

OBJECTIUS

Adquirir hàbits de treball individual i en equip dins i fora de l'aula. Fomentar la responsabilitat en el treball propi i del grup. Dissenyar un pla de treball entre tots i complir amb els terminis establerts. Respectar en tot moment les idees, opinions, capacitats i ritmes de treball diversos. Assolir els objectius de les matèries implicades i les competències bàsiques. Identificar les característiques de l’Edat Moderna. Expressió escrita en la realització de l'obra teatral. Representar la vida professional, familiar i social de les diferents classes socials de l'època.


Dramatització en forma de teatre. Potenciació del treball en equip i cooperació. Gestió del temps i del treball col·lectiu. Expressió corporal utilitzant les danses del renaixement, el barroc i el barroc tardà. Comprensió lectora i memorització del text. Interpretació dels personatges i l'aprenentatge dels diferents rols d'una obra teatral (equip de so, director, tramoista, escenògraf...) Utilització de l'espai i el temps. Expressió artística en la realització dels escenaris i la posada en escena de la vestimenta i caracterització de cada personatge. Evolució de l'Edat Moderna en el transcurs dels segles XV fins el XVIII. Coneixement de l'organització de la societat de l'època (privilegiats i no privilegiats) i les seves característiques. Reconeixement i valoració dels pintors clàssics de l'Edat Moderna (com Goya, Velázquez, el Greco) La temporalització d'aquesta UD es realitzarà entre el segon i el tercer trimestre, ja que durant tot l'any es treballa la història en l'àrea de medi i és durant aquest trimestre que es comença l'Edat Moderna. Aquesta Unitat Didàctica es farà durant 8 sessions d'una hora de l'àrea d'Educació Física, les altres sessions es durant a terme en les àrees de llengua catalana, medi, educació visual i plàstica i música.

DESENVOLUPAMENT

El desenvolupament de la Unitat didàctica es caracteritza per la seva interdisciplinarietat i contextualització de la vida en el transcurs de l'edat moderna. Els alumnes podran veure les diferències de vida depenent de la classe social que pertanyien i a la vegada de cada una d'elles, com era la vida tan professional, familiar i també socialment en aquella època. Dintre de l'àrea de medi, es treballarà els continguts específics de l'Edat Moderna, l'organització social, els privilegis o no privilegis de cada estat, les diferents formes d'oci, etc. Pel que fa a l'àrea de llengua catalana es farà una expressió escrita de forma col·lectiva per tal de crear la obra de teatre que posteriorment s'haurà d'interpretar. A l'àrea de música s'escoltaran les músiques de les diferents danses per tal de contar compassos i poder tenir una imatge global de les músiques que s'hauran d'interpretar. Dintre de l'àrea d'educació visual i plàstica, es faran els decorats diversos de les diferents escenes i la presa de decisió dels vestuaris per tal de caracteritzar cada personatge. I des de l'àrea d'Educació Física es treballarà la posada en escena de l'obra i l'aprenentatge de les danses, es pasaran vídeos de diferents rigaudons, rondeus de gascònia i branles que seran les danses que s'incorporaran a l'obra de teatre.

METODOLOGIA

Treball individual per la comprensió lectora i la memorització del text de cada personatge, així com l'aprenentatge de les danses que utilitzarem el comandament directe. També farem treball en equip per la interpretació de l'obra i el treball global d'aquesta, així com treballarem en equip en la gestió del temps per complir els terminis que s'hagin establert.


L'avaluació d'aquesta Unitat Didàctica serà una avaluació contínua ja que es donarà molta importància a tot el procés de la creació d'aquesta obra de teatre de l'Edat Moderna. Per això en cada àrea es farà una avaluació del procés que realitzen els alumnes individual però sobretot col·lectivament. També es valorarà molt l'actitud individual respecte al grup, i el grup si sap treballar cooperativament per una fita en comú. Concretament a l'àrea d'Educació Física es farà una gravació diària al final de cada sessió per tal que el dia següent, els primers 5 minuts de classe puguin recordar les danses i l'obra de teatre, i puguin ser crítics en el seu treball realitzat. A la vegada, Finalment, la posada en escena d'aquesta obra de teatre davant de tota l'escola serà un aspecte clau a valorar col·lectivament.

CONCLUSIÓ

El treball interdisciplinar és una eina molt important per contextualitzar tot el que es treballa en cada àrea per separat. D'aquesta manera els alumnes veuen de forma global un contingut d'aprenentatge.

ANNEX

- Vídeo introducció Edat Moderna: https://www.youtube.com/watch?v=OhRvYotbRw4 - Diferents vídeos de les danses a treballar com aquest rigodó: https://www.youtube.com/watch?v=_IdgLHlsqyI -


Títol de l’experiència Art i Moviment

Nivell i curs Secundària. 2n i 4rt curs

Nom de l’autor/a Carmen Pérez i Toni López

Centre INS Rocagrossa

Població Lloret de Mar

DESCRIPCIÓ

- Realització d’un espectacle plàstic musical

- Els alumnes aprendran a ballar dues danses renaixentistes: “La Xampanya” i “El Cercle Circassià mentre creen un espectacle visual mitjançant la llum, al ritme de les interpretacions musicals dels seus companys.

OBJECTIUS

- Treballar la unió de les arts. - Raonar la importància del treball conjunt de les diferents arts - Expressar mitjançant el cos i la llum imatges plàstiques - Valorar la importància de les arts dins el món que ens envolta - Conèixer les danses del renaixement - Estudiar la situació històrica social del renaixement - Interpretar amb al instrument danses del renaixement - Interpretar amb al cos


- Expressió corporal. Aprendre i memoritzar les danses (4 Hores) - Expressió i memorització amb l’instrument (4 hores) - Expressió visual mitjançant la llum (4h) - Enregistrament (2 hores) - Muntatge (2h)

DESENVOLUPAMENT

- Interpreteu amb les flautes, guitarra i el violí les danses: “ La Xampanya” i “El cercle Circassià”

- Balleu al ritme de les danses que interpretaran els vostres companys - Danseu realitzant figures de llum que quedaren captades en el

enregistrament que faran altres estudiants des de diferents angles. - Feu un muntatge del vídeo que heu captat - Visualitzeu el vídeo a classe.

METODOLOGIA

Metodología a seguir per ordre 1. Visualització i explicació de la dansa 2. Aprendre i memoritzar els diferents passos 3. Ballar la dansa escoltant i seguint els canvis que fa la música 4. Escoltar la dansa 5. Llegir la partitura 6. Memoritzar e interpretar amb als instruments les danses 7. Unir els músics amb als dansaires 8. Realitzar les danses amb les llums per visualitzar les figures 9. Enregistrament amb poca llum del vídeo 10. Muntatge 11. Visualització


La nota final de la unitat es calcularà fent la mitjana dels tres apartats: 1.- memoritzar i dansar 2.- Expressar mitjançant la música i la llum

3. Comprendre l’àmbit social i històric

Pel càlcul es tindrà en compte: Els exercicis on es valorarà l’assoliment dels objectius procedimentals i l’assimilació dels conceptes en cada una de les activitats d’aprenentatge. L’exàmen o prova pràctica de les activitats realitzades fins al moment L’actitud. Es valorarà de forma contínua fent un seguiment dels hàbits de comportament i de treball dels alumnes. ACTIVITATS D’APRENENTATGE:

- Memorització dels passos de la dansa

- Memorització de les melodies. - Implicació de l‘alumne en el projecte. - Ballar correctament les dues danses. - interpretar correctament les danses amb l’instrument . - Utilitzar les TIC per realitzar el muntatge del vídeo - Utilitzar les TIC per fer l’enregistrament de l’espectacle plàstic i visual - Valorar la creativitat i l’aportació de idees pel disseny visual de l’espectacle. - Respectar als companys i el professor-a

Les activitats de grup

El % de cada apartat serà: Conceptes 35 %

Procediments 45%

Actitud 20%

RECUPERACIÓ

La recuperació de l’àrea es farà repetint aquelles activitats que l’alumne/a no hagi superat amb un 5.

CONCLUSIÓ

Els alumnes treballen amb il·lusió i motivats mentre aprenen a dansar, interpretar i expressar musicalment mitjançant un projecte unit a les noves tecnologies.

ANNEX

Bloc de la professora Carmen Pérez http://blocs.xtec.cat/cperez45

Bloc del professor Toni López http://blocs.xtec.cat/tonilopez/2015/10/05/hola-mon/

Bloc Blai Folk https://sites.google.com/site/blaifolksantboi/home

Curs Ball de Llèmena http://www.balldellemena.cat/

Bloc eduquem amb ritme http://eduquem-amb-ritme.blogspot.com.es/

Editor de vídeo Movimaker

Audacity

Musictime

Música i vídeos del Youtube DVD’s de la professora de música

Partitures

Instruments: Guitarra, caixons rítmics, violí i flautes

Bloc: https://danzasdelmundo.wordpress.com/category/90-la-xampanyacataluna/

http://blocs.xtec.cat/cperez45


http://blocs.xtec.cat/tonilopez/2015/10/05/hola-mon/


https://sites.google.com/site/blaifolksantboi/home


http://www.balldellemena.cat/


http://eduquem-amb-ritme.blogspot.com.es/


https://danzasdelmundo.wordpress.com/category/90-la-xampanyacataluna/



Títol de l’experiència Art i Moviment

Nivell i curs Secundària. 2n i 4rt curs

Nom de l’autor/a Carmen Pérez i Toni López

Centre INS Rocagrossa

Població Lloret de Mar

DESCRIPCIÓ

• Realització d’un espectacle plàstic musical

• Els alumnes aprendran a ballar dues danses renaixentistes: “La Xampanya” i “El Cercle Circassià mentre creen un espectacle visual mitjançant la llum, al ritme de les interpretacions musicals dels seus companys.

OBJECTIUS

• Treballar la unió de les arts. • Raonar la importància del treball conjunt de les diferents arts • Expressar mitjançant el cos i la llum imatges plàstiques • Valorar la importància de les arts dins el món que ens envolta • Conèixer les danses del renaixement • Estudiar la situació històrica social del renaixement • Interpretar amb al instrument danses del renaixement • Interpretar amb al cos


• Expressió corporal. Aprendre i memoritzar les danses (4 Hores) • Expressió i memorització amb l’instrument (4 hores) • Expressió visual mitjançant la llum (4h) • Enregistrament (2 hores) • Muntatge (2h)

DESENVOLUPAMENT

• Interpreteu amb les flautes, guitarra i el violí les danses: “ La Xampanya” i “El cercle Circassià”

• Balleu al ritme de les danses que interpretaran els vostres companys • Danseu realitzant figures de llum que quedaren captades en el

enregistrament que faran altres estudiants des de diferents angles. • Feu un muntatge del vídeo que heu captat • Visualitzeu el vídeo a classe.

METODOLOGIA

Metodología a seguir per ordre • Visualització i explicació de la dansa • Aprendre i memoritzar els diferents passos • Ballar la dansa escoltant i seguint els canvis que fa la música • Escoltar la dansa • Llegir la partitura • Memoritzar e interpretar amb als instruments les danses • Unir els músics amb als dansaires • Realitzar les danses amb les llums per visualitzar les figures • Enregistrament amb poca llum del vídeo • Muntatge • Visualització


La nota final de la unitat es calcularà fent la mitjana dels tres apartats: 1.- memoritzar i dansar 2.- Expressar mitjançant la música i la llum

3. Comprendre l’àmbit social i històric

Pel càlcul es tindrà en compte: Els exercicis on es valorarà l’assoliment dels objectius procedimentals i l’assimilació dels conceptes en cada una de les activitats d’aprenentatge. L’exàmen o prova pràctica de les activitats realitzades fins al moment L’actitud. Es valorarà de forma contínua fent un seguiment dels hàbits de comportament i de treball dels alumnes. ACTIVITATS D’APRENENTATGE:

• Memorització dels passos de la dansa

• Memorització de les melodies. • Implicació de l‘alumne en el projecte. • Ballar correctament les dues danses. • interpretar correctament les danses amb l’instrument . • Utilitzar les TIC per realitzar el muntatge del vídeo • Utilitzar les TIC per fer l’enregistrament de l’espectacle plàstic i visual • Valorar la creativitat i l’aportació de idees pel disseny visual de l’espectacle. • Respectar als companys i el professor-a

Les activitats de grup

El % de cada apartat serà: Conceptes 35 %

Procediments 45%

Actitud 20%

RECUPERACIÓ

La recuperació de l’àrea es farà repetint aquelles activitats que l’alumne/a no hagi superat amb un 5.

CONCLUSIÓ

Els alumnes treballen amb il·lusió i motivats mentre aprenen a dansar, interpretar i expressar musicalment mitjançant un projecte unit a les noves tecnologies.

ANNEX

Bloc de la professora Carmen Pérez http://blocs.xtec.cat/cperez45

Bloc del professor Toni López http://blocs.xtec.cat/tonilopez/2015/10/05/hola-mon/

Bloc Blai Folk https://sites.google.com/site/blaifolksantboi/home

Curs Ball de Llèmena http://www.balldellemena.cat/

Bloc eduquem amb ritme http://eduquem-amb-ritme.blogspot.com.es/

Editor de vídeo Movimaker

Audacity

Musictime

Música i vídeos del Youtube DVD’s de la professora de música

Partitures

Instruments: Guitarra, caixons rítmics, violí i flautes

Bloc: https://danzasdelmundo.wordpress.com/category/90-la-xampanyacataluna/







ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència LA GLOSSA CATALANA

Nivell i curs SECUNDÀRIA (3R ESO)

Nom de l’autor/a JORGINA AGUILAR LLAVORÉ

Centre INSTITUT DE VILABLAREIX

Població VILABLAREIX-GIRONA

DESCRIPCIÓ

-Ensenyar a glossar en català a l’alumnat de 3r ESO.

OBJECTIUS

-Treballar la lletra, l’entonació, la improvisació i la rima.


CONTINGUTS: -Ensenyar què són les glosses. -Preparar les diferents glosses i la seva posterior recitació. TEMPORITZACIÓ: -1 sessió a l’aula

DESENVOLUPAMENT

-Explicar a l’alumnat els diferents tipus d’improvisació, des del més tradicional fins al més actual. -Ensenyar (tot escoltant-les i veient-les) diferents exemples de glosses i la importància de la rima. -Aprendre que les glosses són presents a tots els Països Catalans.

METODOLOGIA

-Grups heterogenis de 4/5 alumnes. -Treball posterior de creació, dins el grup, de vàries glosses.


-Presentació oral de les glosses que ha escrit cada grup. Caldrà la intervenció de tots els membres del grup. L’avaluació es farà mitjançant una rúbrica de l’exposició oral. -Valoració positiva del respecte per l’activitat proposada i pels companys a l’hora de glossar (no s’acceptaran humiliacions envers els altres companys de classe)

CONCLUSIÓ

- Descobrir que hi ha molt més darrere la llengua catalana i que a través de les glosses aprenem a improvisar, a rimar, a descobrir paraules noves en català i, en definitiva, a gaudir de la nostra llengua i la nostra cultura. - Acostar, als alumnes, el llegat cultural dels Països Catalans en forma de glossa.

ANNEX

Escola estiu de glossa Espolla 2014 https://www.youtube.com/watch?v=rp4nF9KYICA Fotos Jornades del Ball del Llémena 2015 (16a trobada de música i dansa tradicionals)

https://www.youtube.com/watch?v=rp4nF9KYICA


Títol de l’experiència El Ballet del Rotlletó

Nivell i curs Primer de Primària

Nom de l’autor/a Ester Serracarabasa Moreno

Centre Els encants

Població Barcelona

DESCRIPCIÓ

Amb un grup de 25 infants de primer de Primària, els quals realitzen música una

hora a la setmana, realitzarem diverses activitats: l’escolta activa de la dansa i la

seva contextualització, la interpretació de la dansa tradicional, l’escriptura de

l’estructura general de la dansa i l’escolta i identificació dels instruments que

recreen la música de la dansa.

OBJECTIUS

- Diferenciar la pulsació del ritme.

- Seguir el ritme de la dansa.

- Dansar amb expressivitat i bellesa.

- Desenvolupar el sentit musical per mitjà del control corporal.

- Ser capaç de crear una coreografia amb una dansa que ja coneguin.

- Treballar l’estructura d’aquesta dansa.

- Identificar i classificar els instruments de l’enregistrament.

- Aprofundir en les qualitats de la flauta soprano, el clarinet, l’acordió, el contrabaix

i la percussió.


Continguts

Composició col·lectiva de cançons i coreografies. C

Interpretació musical. C

Interpretació de la cançó del Ballet del Rolletó. P

Percepció del fet que a través de la implicació i la constància s’arriba a la

satisfacció en la interpretació artística. V

Responsabilitat en les activitats d'interpretació en grup. V

Reconeixement de l’estructura de la dansa. P

Reconeixement dels instruments de l’enregistrament. P

Relació entre el que interpreten els instruments i la partitura. P

Competències bàsiques

Artística i cultural (AC) / Musical i corporal

- Identificar manifestacions culturals diverses que permetin aconseguir una identitat

cultural pròpia.

- Utilitzar tècniques i recursos del llenguatge musical per a aconseguir creacions ben

elaborades.

- Participar en manifestacions culturals diverses per fer i viure la cultura i sentir-se’n

part.

Aprendre a aprendre (AA) / Creativitat

- Reutilitzar idees, conceptes o estructures musicals de manera diferent.

- Generar idees, ritmes i obres musicals.

- Dur a terme accions de millora dels propis recursos

Social i ciutadana (SC) / Interpersonal

- Comportar-se de forma cívica per a contribuir a la millora de la societat i de la

convivència.

- Participar en les iniciatives que sorgeixin del grup per a cooperar com a part d'un

projecte comú, amb objectius compartits.

Temporització

La següent Unitat Didàctica es realitzarà al llarg de quatre sessions, les quals estan

distribuïdes setmanalment, per tant s’estendrà al llarg d’un mes.

DESENVOLUPAMENT

1. Escolta activa de la dansa i contextualització

Escoltarem la música de la dansa, posant atenció en diferents elements: la

pulsació, el ritme, les dinàmiques, les repeticions, la lletra de la cançó...

Contextualitzarem la dansa: Es tracta d’una dansa de contrades ponentines. Era

una dansa molt estesa al llarg del territori, i especialment a ponent, amb lletres

diverses segons les diferents ocasions: per iniciar la dansa, com a ritu de passatge,

amb caràcter eliminatori, com a ball de Carnaval, i per celebrar la primera cuita del

pa, fruit de la nova collita.

Buscarem quines son les altres danses tradicionals que es ballaven a ponent i les

compararem.

2. Interpretació de la dansa tradicional

Primerament intentarem crear una coreografia per a la dansa

Els infants de la classe es disposaran en rotllana sense agafar-se de les mans.

Quan comenci la música portaran la pulsació picant amb la punta del peu dret i

del peu esquerre successivament, picant tant sols els temps forts.

A la segona part de la cançó, s’agafaran de les mans en parelles, mantenint la

posició de rotllana i una de les dues persones farà una volta al voltant de l’altra.

A la tercera part s’agafaran tots de les mans i dansaran caminant, en sentit horari.

3. Escriptura de l’estructura general de la dansa

Desprès d’haver escoltat la dansa, i d’haver-la ballat, intentarem diferenciar les

diferents frases i sub-frases de la cançó. En una segona part d’aprofundiment de

l’exercici mostrarem la partitura i intentarem esbrinar si les frases hi tenen una

representació diferent.

4. Escolta i identificació dels instruments que recreen la música de la dansa

Finalment intentarem identificar els instruments musicals que apareixen a

l’enregistrament: veus, flauta soprano, clarinet, acordió, contrabaix i percussió.

Classificarem els instruments, parlarem de les seves peculiaritats, i escoltarem

cançons on cada instrument sigui el solista, de manera que puguem tenir una bona

referència del seu so.

METODOLOGIA

Materials i recursos

Llibre de recursos didàctics

Làmines de compositors

Làmines d'instruments i conceptes musicals

Mural

Espais

Aula, altres espais.

Temps aproximat: quatre

Estratègies metodològiques

Se seguirà una metodologia constructivista, on els infants siguin els constructors del

seu propi aprenentatge (Piaget). Es treballarà a partir del contacte amb el grup,

fomentant les dinàmiques participatives (Vygotsky), afavorint l’aprenentatge entre

iguals.

A nivell musical utilitzarem la pedagogia Orff i Kosally per a treballar la part del

llenguatge, i s’utilitzaran recursos del mètode Dalcroze per a treballar el moviment

corporal.


Es tindran en compte els següents criteris d’avaluació:

- Comprendre el procés a seguir per obtenir un bon resultat en la dansa col·lectiva.

- Cantar la cançó del Ballet del Rotlletó.

- Crear una coreografia a partir de la cançó.

- Identificar l’estructura de la dansa.

- Identificar els instruments de la música.

A més, estructurarem l’avaluació seguint alguns indicadors com els següents:

Utilitza tècniques i recursos del llenguatge musical per a aconseguir creacions

ben elaborades.

Participa en les iniciatives que sorgeixen del grup cooperant en un projecte

comú.

Genera una peça musical nova partint de la combinació de frases musicals

conegudes (reelaboració creativa).

Es comporta d'una forma cívica ajustada a la situació social en la qual es troba.

Identifica els sons dels instruments treballats anteriorment.

Identifica manifestacions culturals diverses que permetin aconseguir una

identitat cultural pròpia.

Igualment, els criteris de qualificació seran els següents:

Comportament: Respecte pels companys i pel professorat. El material, els

instruments musicals, la veu; interès i motivació; atenció envers les

explicacions; tenacitat, perseverança, companyonia.

Ús correcte dels conceptes i del vocabulari específic de l'àrea a l’hora de

transmetre i sol·licitar informació.

Ús espontani o en contextos quotidians dels aprenentatges realitzats.

Grau d'elaboració personal de les idees i respostes.

Grau de comprensió i expressió de la informació.

Grau de participació en les activitats d'interpretació i creació individual i en

grup.

CONCLUSIÓ

Entenc la música com quelcom que s’ha de viure i interioritzar, elevant els conceptes

teòrics mitjançant la vivència personal d’allò que sentim, de manera que la UD està

plantejada per tal que els infants gaudeixin i visquin els conceptes que treballem a

l’escola.

ANNEX

La següent Unitat Didàctica encara no la he pogut dur a terme a causa de tenir altres

sessions planificades, i altres continguts a treballar (continguts lligats a concerts i a

exposicions a les que hem assistit, com El Col·leccionista de Paisatges). Per aquest

motiu no puc adjuntar altre material que no sigui el següent:

Bibliografia i webgrafia

(A part dels llibres corresponents a les metodologies citades)

Agosti-Gherban, C. Rapp-Hess, Ch. (1988). El niño, el mundo sonoro y la música.

Serie pedagógica Temas básicos 12. Ed. Marfil.

Hemsy de gainza,V. (1964). La iniciación musical del niño. Buenos Aires: Ed.

Ricordi.

Miralpeix, A. (2013). Calaix de músic 2.0. Recuperat el dia 1 d'octubre del 2014 a

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/.

Willems,E.(1962). La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/


Títol de l’experiència “Tots a ballar”

Nivell i curs Educació Primària - Quart curs

Nom de l’autor/a Jaime Carmona López

Centre Col·legi Mª Anna Mogas

Població Granollers

DESCRIPCIÓ

Aquesta unitat didàctica ha sigut elaborada per quart curs d’Educació Primària i en la seva

elaboració s’ha tingut en compte que el procés d’ensenyança - aprenentatge s’organitzi

seguint una seqüenciació que va d’allò global a el més específic, tenint en compte sempre

el nivell evolutiu, com el punt de partida dels nostres alumnes, així com l’atenció a la

diversitat dins del grup. A banda d’açò, aquesta unitat didàctica es troba emmarcada

d’acord a les característiques del currículum acadèmic de Catalunya i del projecte

educatiu del centre.

Alumnat, nivell i cicle: La unitat didàctica va dirigida al grup d’alumnes de quart nivell,

corresponent al segon cicle d’educació primària, mixte i amb 25 alumnes amb edats

compreses entre els 9 i 10 anys i una actitud bona de l’alumnat davant el treball escolar.

Des del punt de vista motor, cal deixar palès que no hi ha cap alumne amb necessitats

específiques que requereixi una adaptació curricular significativa, encara que es tindrà en

compte la realització d’adaptacions curriculars no significatives amb certs alumnes que

presenten algun problema motor.

OBJECTIUS

Al llarg del desenvolupament d’aquesta unitat didàctica, es realitzaran els següents

objectius d’etapa, d’àrea i de cicle:

Objectius

generals

d’etapa

1. Utilitzar les diferents formes de representació i expressió,

iniciant el procés de sensibilització estètica, la creativitat i la

capacitat per gaudir de les manifestacions artístiques.

2. Conèixer i apreciar el propi cos, afavorint el desenvolupament

personal mitjançant l’adopció de conductes que incideixin

positivament en la salut i el benestar, l’adquisició d’hàbits

d’higiene, l’activitat física i l’esport.

3. Apreciar els valors que orienten la vida, la convivència i el

comportament solidari i tolerant, rebutjant qualsevol tipus de

discriminació.

4. Adquirir les habilitats que permetin prendre decisions,

col·laborar en la planificació i realització d’activitats en grup,

actuar amb responsabilitat i desenvolupar-se amb autonomia en

els àmbits familiar, escolar i social.

Objectius

d’àrea

1. Resoldre problemes que exigeixen el domini de patrons motrius

bàsics adequant-se amb estímuls perceptius i seleccionant els

moviments, prèvia valoració de les seves possibilitats.

2. Utilitzar els recursos expressius del cos i del moviment per

comunicar sensacions, idees, estats d’ànim i comprendre

missatges senzills expressats d’aquest mode.

Objectius

de cicle

1. Desenvolupar l’estructuració espai temporal.

2. Aplicar les habilitats bàsiques a les diferents situacions d’activitat física millorant els moviments ja coneguts.

3. Agafar consciència dels recursos expressius bàsics propis.

4. Desenvolupar la capacitat simbòlica

5. Desenvolupar l’espontaneïtat i la creativitat en el moviment.


A les diferents sessions s’utilitzaran els següents continguts pel desenvolupament

d’aquesta unitat didàctica:

El gest com a eina d’expressió i comunicació.

El moviment com a forma natural d’expressió i comunicació.

El ritme i el moviment natural.

La presa de consciència del propi ritme.

Experimentació i expressió d’emocions a través del moviment corporal.

Realització de balls i danses senzills com a elements de comunicació.

Simbolització de l’acció motriu reproduint moviments d’alguna complexitat.

Ús del gest i del moviment com a vehicle d’expressió i comunicació.

Valoració de l’expressió com a forma natural de comunicació que comporti

respecte a la diversitat i a possibilitats dels demés.

Participació en grup valorant l’esforç, l’exigència i la rauxa.

Activitat creativa cap a la comunicació no verbal gaudint del ball, la dansa i les

noves manifestacions expressives.

DESENVOLUPAMENT

A l’organització de l’espai, s’utilitzarà la pista poliesportiva del centre educatiu, el pati

d’esbarjo, la sala de psicomotricitat i els vestuaris en funció de les característiques de les

activitats a desenvolupar.

En l’organització del temps, l’estructura temporal de les sessions pràctiques contestarà al

següent esquema:

Part inicial: Els primers minuts de la sessió es destinaran a explicar l’objectiu

principal de la sessió, els aspectes conceptuals relacionats, així com l’organització

de les activitats i recursos materials a emprar. Per acabar aquesta part, es durà a

terme una sessió de cinc minuts d’escalfament.

Part principal: Ocuparà la major part del temps. Es desenvoluparan totes les

activitats destinades aconseguir l’objectiu previst a la sessió

Tornada a la calma i posada en comú: Es durà a terme la realització d’activitats que

faciliten la restauració de l’estat de partida i al mateix temps una posada en comú.

Per afavorir l’adquisició d’hàbits d’higiene, es deixarà cert temps per a la neteja

personal al final de la sessió.

METODOLOGIA El procés d’ensenyament - aprenentatge ha d’afavorir situacions que fomenten

l’aprenentatge significatiu, ja que els aprenentatges motors es produeixen mitjançant

interaccions als alumnes amb sí mateix, el seu entorn, els seus companys i el mestre o

mestra.

Hem de proposar activitats que suposen un esforç i un repte adequat a les capacitats

dels nens i nenes d’aquesta edat. Hem d’estimular, suggerir, orientar, controlar el risc,

aportar idees i possibilitats, però l’alumnat ha de ser i saber el protagonista de la seva

pròpia acció motriu. Per tal d’aconseguir açò, l’aspecte lúdic ha de jugar un paper

preponderant en tot el procés d’ensenyament - aprenentatge, afavorint d’aquesta

manera l’aprenentatge cooperatiu, la convivència escolar i el respecte a la

interculturalitat, cosa que es pot aconseguir introduint jocs i música d’altres cultures a les

dinàmiques de cada sessió, per exemple.

Les tècniques d’ensenyament emprades per aconseguir-ho seran l’assignació de tasques,

el descobriment guiat i la recerca i indagació. Aquestes tècniques permetran també que

els/ les alumnes que tinguin una menor capacitat motora s’integrin en les activitats i

realitzen una intervenció diferenciada en els continguts (selecció d’aquells més bàsics o

imprescindibles per a nous aprenentatges o dels més funcionals). En les estratègies

didàctiques presentarem tasques de diferent dificultat, possibilitats d’elecció de tasques,

ús de material didàctic divers, utilització del treball per nivells, etc.

En l’avaluació aplicarem els criteris segons els continguts seleccionats, establint la situació

de partida de cada alumne/ a, plantejant activitats d’avaluació diferenciades, etc. També

hem de tenir en compte aquells que presentin major dificultat motora respecte a la resta

de companys/ es, possibilitant que puguin realitzar una progressió acord a les seves

possibilitats.

Les peculiars característiques de la nostra àrea possibiliten la creació de diferents

agrupaments dels/ les alumnes realitzant un treball individual, per parelles, trios, petits i

grans grups per a una major relació interpersonal i de cohesió del grup.

Número de sessions: 8 (60 min).

Data: 21 de maig al 8 de juny de 2015

UD: “Tots a ballar” - Avaluació inicial Sessió nº 1 Grup: 4t Primària

Objectius didàctics:

Realitzar l’avaluació inicial de la unitat didàctica

Realitzar danses i balls senzills.

Recursos

Organització:

Gran grup.

Individual

Parelles.

Tècnica

d’ensenyament:

Assignació de

tasques.

Recerca i

indagació.

Materials: Elements de

percussió (palmes, pals, plats,

caixes xines, pandereta, tabal)

i música de ball amb CD.

Instal·lacions

Aula de

Psicomotricitat

Part inicial (15´): Control d’assistència i indumentària i justificació de no assistències per

infermetat temporal. Escalfament general. “Desplaçaments amb ritme de quatre en quatre

temps”.

Part principal (35´): Realització d’una dansa senzilla.

Tornada a la calma (10´): Joc “ Endevina qui”. Neteja personal.

UD: “Tots a ballar” - Avaluació inicial Sessió nº 2 Grup: 4t Primària

Objectius didàctics:

Agafar consciència de la possibilitat expressiva del moviment rítmic.

Recursos

Organització

Gran grup.

Petit grup 5-6

Individual.

Tècnica

d’ensenyament

Assignació de

tasques.

Descobriment

guiat

Materials

Caseta amb cd de música

d’Hevia i Jorge Gavaldá.

Tres llençols.

Instal·lacions

Aula de

Psicomotricitat

Part inicial (15´): Control de assistència i indumentària i justificació de no assistències per

infermetat temporal. Escalfament general. Joc “Busquem Impuls”:

Part principal (30´): Jocs (1) “tapant el forat” Formem grups de 5 o 6 persones, cadascuna

S’enumera de l’1 al 6. Comença el treball galopant pel gimnàs individualment a ritme de la

música. El professor nomenarà un número i el alumne/a que corresponga haurà de situar-

se en una posició i quedar-se estàtic. Seguidament es repeteix el procés i el següent

alumne/a haurà d’acoblar-se al seu company de grup intentant que no es formi cap espai

buit entre ells; així fins que tots estiguen acoblats.

Haurem de potenciar la creativitat (2) “La Foto” Amb els mateixos grups, s’inicia la música

galopant cada un lliurement per tot el gimnàs. Quan pare la música, s’hauran d’encontrar

amb un altre grup i buscar una composició fotogràfica (familiar, d’un viatge, en una plaça

de toros, en una boda, etc). Sempre ha d’haver un component del grup que vaja a realitzar

la foto i transmeti a la resta de companys de què es tracta.

(3) “Els maniquís” En grups de 6 es desplacen pel gimnàs a ritme de la música. Quan

aquesta es pari, un component del grup ha d’adoptar la posició d’un maniquí. La resta del

grup observa i quan es trobi col·locat, ha de transportar-lo cooperant entre ells i

mantenint la posició del maniquí.

Tornada a la calma (15´): Joc “ Nines tapades”. Neteja personal.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Seguint les directrius del Departament d’Ensenyament, l’avaluació del procés

d’ensenyament - aprenentatge, serà: inicial, formativa i sumativa, atenent als següents

criteris:

Criteris

d’avaluació

Unitat didàctica 12 “Tots a ballar”

1. Realitzar escenificacions d’històries senzilles utilitzant el moviment i

la música.

2. Repetir frases rítmiques amb moviment i desplaçament corporal

incloent els silencis. Adaptació a distints ritmes variant el moviment i

els desplaçaments.

3. Crear seqüències de moviment combinant desplaçaments, salts i

girs sobre frases rítmiques amb un mínim d’equilibri.

4. Realitzar balls senzills imitant a personatges.

5. Reconèixer i interpreta els gestos codificats i expressions

habitualment utilitzats.

El procediment d’avaluació utilitzat serà bàsicament l’Observació Directa de Forma

Sistematitzada, emprant com a instruments d’avaluació del alumne/a els següents

elements:

1) Fitxa de seguiment del alumne (conceptes 30%):

Considerarem la presentació del quadern d’Educació Física al finalitzar la Unitat Didàctica.

2) Escales d’observació (procediments 40%):

Es valorarà durant la realització de les activitats de la sessió inicial i final.

Full de recollida de dades per a l’avaluació i inicial i final

Nº

Alumno/a de:

__________

1. Realiza

escenificaciones

sencillas

utilizando su

cuerpo.

2.Se adapta a

distintos ritmos

variando el

movimiento y

los

desplazamientos

3. Crea

secuencias de

movimiento

combinando

desplazamient

os, saltos y

giros.

4. Realiza

bailes

sencillos.

5. Reconoce e

interpreta los

gestos

realizados

por un

compañero.

Nota

SI NO SI NO SI NO SI NO SI NO

1

2

....

SI = 2 puntos NO = 0 puntos.

Fitxa de seguiment del alumne (Actitud 30%):

Inclourem aquí les valoracions sobre l’alumne/a respecte a l’actitud general,

comportament, assistència, relació amb els companys i participació activa.

Una vegada finalitzada la Unitat i valorades les dades anteriors, informarem a l’alumne/a,

així com al tutor/a o pares, si escau.

Per a l’avaluació del procés d’ensenyament - aprenentatge, utilitzarem el següent registre,

el qual serà emplenat a la finalització de cada sessió

Avaluació procés ensenyament – aprenentatge de la unitat didàctica

4º curso Observaciones

Nº activitats

suficients? 25% 50% 75% 100%

¿Explicacions

suficients? 25% 50% 75% 100%

Progressió adequada? 25% 50% 75% 100%

Nivell dificultat

adequat? 25% 50% 75% 100%

Per avaluar la tasca del professor emprarem la posada en comú, la qual es durà a terme

en la sessió d’avaluació final de la present Unitat Didàctica, així com un qüestionari

anònim que es realitzarà al finalitzar el curs escolar.

CONCLUSIÓ

El coneixement del nostre cos és de vital importància pel correcte desenvolupament humà. A través del moviment corporal i la seva canalització a través de la dansa, l’alumne/a pot començar a agafar consciència del seu cos, millorar la seva coordinació i utilitzar-lo com eina de creativitat.

ANNEX

Bibliografia

Bailach Invernón, M. (1996) “Unidades Didácticas para Primaria V”. Editorial INDE.

Barcelona.

Bascones, l. (1992): “Juegos para la animación de ambientes” Editorial CCS.

Madrid.

Devis Devis, J. (2000). “Actividad física, deporte y salud.” Editorial INDE. Barcelona.

Díaz, J. (1995). “El Curriculum de la Educación Física en la Reforma Educativa.”

Editorial INDE. Barcelona.

Díaz Lucea, J. (1999): “La enseñanza y aprendizaje de las habilidades y destrezas

motrices básicas”. Editorial INDE. Zaragoza.

Márquez Escámez, J. L. (1997) “Iniciación a juegos y deportes alternativos”

Editorial Escuela Española. Madrid.

Ribas, J. (1990). “Educación para la Salud en la práctica Educativa Deportiva

Escolar.” Junta de Andalucía.

Sales Blanco, J. (1997). “La evaluación de la Educación Física en Primaria: Una

propuesta práctica.” Editorial INDE. Barcelona.


Títol de l’experiència Iniciació a un instrument harmònic

Nivell i curs 1r de batxillerat d’arts escèniques

Nom del centre IES El Castell

Població Esparreguera

Nom de l’autor Bàrbara Ardanuy i Queldra

DESCRIPCIÓ

Aquesta activitat consisteix en donar l’oportunitat als alumnes del batxillerat artístic, la

majoria dels quals no tenen coneixements musicals, de descobrir un instrument

harmònic (en aquest cas la guitarra o el piano) i viure l’experiència de l’aprenentatge i

contacte amb un instrument i de la posterior interpretació davant d’un públic entregat i

solidari, entre iguals.

OBJECTIUS

- Descobrir el vincle que es crea amb l’instrument quan el toques sovint.

- Superar les dificultats tècniques i expressives que l’instrument planteja, cada

alumne dins les seves possibilitats i a partir dels coneixements previs que en

tingui.

- Aprendre a treballar junts per a millorar tots.

- Reflexionar sobre el fet de tocar un instruments i el què implica.

- Fer un seguiment d’autoavaluació del què s’aprèn a cada sessió, dels avenços i

dels deures a realitzar.

- Interpretar una peça breu sol o en petit grup davant d’un públic.

CONTINGUTS I TEMPORITZACIÓ

Mecànica d’execució del piano i la guitarra.

Xifrat absolut dels acords.

Coneixement de la notació en clau de sol i fa.

Coneixement de les posicions dels acords en la guitarra.

Coneixement de la posició de les mans al teclat. Coneixement del nom de les

tecles.

Aquesta activitat constarà de 12 sessions repartides en una hora setmana durant tres

mesos. Una primera sessió teòrica per a refrescar els continguts de l’activitat, alguns

dels quals treballats en unitats anteriors. Deu sessions estan destinades a la pràctica

instrumental. I la darrera sessió serà el concert final.

DESENVOLUPAMENT

METODOLOGIA

Aprenentatge entre iguals: Peer learning. Alguns companys amb coneixements previs

prendran el rol de professor. El treball serà en petits grups que practicaran

col·lectivament ajudant-se uns als altres.


Millora en la pràctica instrumental.

Interpretació autònoma d’un tema, cada alumne segons el seu nivell d’aprenentatge.

Reflexió sobre l’aprenentatge d’un instrument (des del punt de vista del tutor o del

tutorat).

Seguiment i autoavaluació de l’activitat recollida en un diari.

CONCLUSIÓ

Aquesta experiència és molt positiva per als alumnes ja que a part d’entrar en contacte

amb un instrument i articular un nou llenguatge complex, els predisposa a reflexionar

sobre la figura dels músics instrumentistes que solen majoritàriament estar a l’ombra en

la cultura musical popular, el vincle que es crea entre un músic i el seu instrument, les

hores de dedicació necessàries per millorar en la pràctica musical, la complexitat a la

què s’enfronta un professor d’instrument (pels que fan el rol de professors) i d’altres

reflexions més de caire personal no menys importants o rellevants en les seves vides.

ANNEX

Adjunto un PDF amb alguns dels diaris elaborats pels alumnes i algunes imatges del dia

del concert al final de l’activitat.

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència L’hereu Riera

Nivell i curs 5è de Primària

Nom de l’autor/a Norman Pujolràs

Centre Escola El Morrot

Població Olot

DESCRIPCIÓ

Aquesta és una unitat didàctica en la qual aprendrem bàsicament a ballar una dansa

tradicional catalana anomenada L’hereu Riera. En la primera sessió també la cantarem,

i en l’última sessió gravarem un vídeo. No obstant, aquestes dues sessions podríem dir

que són de més a més, ja que l’objectiu principal és el que està bàsicament relacionat

amb el ball pròpiament dit. El fet de cantar-la i analitzar la cançó, i per altra banda

també el fet de fer el vídeo, són aspectes complementaris a la idea principal, que és el

ball, i per tant, aquests dos punts no s’avaluaran.

Cal dir que la unitat consta de sis sessions d’una hora cadascuna d’elles.

OBJECTIUS

1. Exercitar l’expressió individual espontània i musical.

2. Potenciar el treball de coordinació, ritme...

3. Mostrar actituds de cooperació i respecte.

4. Afavorir la desinhibició per tal de perdre la vergonya i la por al ridícul davant el

altres.


1. Coneixement de la dansa catalana anomenada “L’hereu Riera”.

2. Adequació del moviment a diferents seqüències musicals i ritmes.

3. Domini de la dansa coordinant el moviment propi amb el dels altres.

4. Desinhibició corporal al realitzar aquesta dansa i tot el que hi estigui relacionat.

Pel que fa a la temporització, cal dir que la unitat consta de sis sessions d’una hora

cadascuna. S’ha de tenir en compte que el nombre de sessions pot variar lleugerament

depenent de si l’alumnat aprèn més o menys ràpidament el ball. En tot cas, pot variar

d’una o dues sessions com a molt, ja sigui tant perquè n’hi ha alguna de més o bé

alguna de menys.

DESENVOLUPAMENT

Sessions Sessió 1:

Introduirem la unitat amb una petita explicació de manera general sobre les danses

populars i la transmissió en el temps d’aquestes. Per altra banda, podem escriure a la

pissarra el nom d’altres danses o balls populars que ja coneguin ja sigui perquè els

hagin fet a cursos anteriors o bé a algun esbart fora de l’escola, o senzillament que ho

sàpiguen per algun o altre motiu. Per últim, expliquem que concretament treballarem

la dansa de “L’hereu Riera”.

Una vegada feta aquesta introducció, es repartirà un full amb el text de la cançó. La

llegim i fem un treball de comprensió lectora, entenent tota la història que explica.

Assenyalem un vocabulari per treballar-lo: hereu, nova, donzella, aimada, gambeto,

combregar...; podem demanar que l’escriguin en un full i per parelles que el busquin al

diccionari, i finalment tot el grup posem les paraules en comú. Una vegada

comentades totes les paraules que no s’entenien, escoltem la música i l’alumnat la

segueix llegint en el full. Per acabar la sessió, la podem cantar tots junts juntament

amb la música. Si tenim més temps, la podem cantar les vegades que puguem fins a

acabar la sessió.

Sessió 2:

Baixem al gimnàs, ens descalcem i els fem seure en forma de U. El mestre es posa al

centre i els explica que avui començarem a treballar la dansa, i que per escalfar-nos

farem un joc a ritme de la música del nostre ball. Farem el joc del rei: començaré jo

fent de rei i la resta han d’imitar els meus moviments (jo em mouré o ballaré

lliurement, aniré canviant de moviment quan jo vulgui i l’alumnat m’ha de copiar);

quan canviem d’estrofa jo pico al cap d’un alumne i ell farà ara de rei i tots l’imitarem i

així fins que s’acabi la cançó. Aquest joc també els ajudarà a alliberar-se i deixar-se

anar, a perdre la vergonya, a ocupar tot l’espai i a desplaçar-nos al ritme.

Tornem a fer la U, i jo els demano que es posin drets mirant cap a mi i que m’imitin per

agafar la postura corporal per fer la dansa, amb cames juntes, els braços darrera amb

les mans agafades i les noies als pantalons o a la faldilla. Els explico com és el pas del

pla creuat. Jo començo a fer el pas creuat molt a poc a poc perquè s’hi fixin bé i ells

m’imiten durant una estona fins que jo vegi que han agafat la idea. Després els dic que

aquell pas és l’únic per fer el ball i els explico amb paraules mentre faig els moviments,

pas per pas com es fa: el peu dret comença, l’avancem per posar-lo creuat cap al

davant del peu esquerre, mentre l’esquerre el pugem i el tornem a recolzar a terra

sense canviar de lloc. Després fem el mateix però amb els peus contraris.

Fem cinc o sis grups, entre ells s’ensenyen el pas i es rectifiquen i s’ajuden. El mestre

mentrestant passa pels grups i també els rectifica. És important que s’ajudin, perquè

moltes vegades quan ells s’ho expliquen ho acaben entenent millor.

Per acabar posem la música i tots fent la U, fem les passes.

Sessió 3:

Baixem al gimnàs, ens descalcem i ens col·loquem en forma de U. El mestre es posa al

centre i els recorda el pas del pla creuat sense música.

Posem música i els demano que la primera estrofa la facin al lloc agafant el ritme

pujant i baixant sobre els seus talons; quan comenci la segona estrofa comencen a fer

el pas al ritme.

Dibuixem unes creus al terra i els demano que facin grups i que inventin un ball amb la

creu i el pas creuat. Deixem una estona per veure què inventen i posem les idees en

comú.

Finalment els explico com es balla amb la creu: s’han de col·locar davant de la creu i

quan comença cada estrofa es balla fora de la creu, quan es canta la tornada entren a

la creu i fan el pas igual però saltant per sobre de les línies de la creu, sense trepitjar-

les. Quan s’acaba la tornada, en el darrer tralaralalà fan el gir anant sempre cap al

costat esquerre i es col·loquen fora de la creu preparats per tornar a començar.

Després ho provem tots junts mentre escoltem la cançó.

Els expliquem que quan s’acaba el ball ens hem de quedar al lloc i saludar.

Sessió 4:


centre i els recorda el pas del pla creuat i els explica el pla creuat saltat.

Cadascú sobre la seva creu practica els passos i els girs de la dansa. El mestre va

passant i rectificant els possibles errors.

Ara posem la música i tornem a ballar-la.

Els demano que es col·loquin en forma de U i dibuixo una creu al mig. Explico que una

variant pot fer-se ballant dos persones alhora sobre una creu. Demano a un/a nen/a

que balla força bé que es posi amb mi i els ensenyem a la resta. Després ho proven de

fer ells posant la música.

Sessió 5:


centre i els recorda el pas del pla creuat i el pla creuat saltat amb la música. Després

sobre la creu dibuixada.

Dividirem la classe en grups de 4 alumnes i si en queda algun de penjat, s’afegeix a

algun grup o bé es fa un grup reduït, que seria la millor opció, a no ser que sigui un de

sol. Cada grup ballarà davant dels altres i el mestre els gravarà en vídeo. També farem

fotos.

Finalment comentarem en grup què els ha semblat l’experiència i valoraran l’esforç

dels altres, s’autoavaluaran.

Sessió 6:

Elaboració d’un guió de vídeo. Gravem un vídeo amb la dansa, aprofitant per implicar-

los en l’elaboració. Primer farem una pluja d’idees perquè pensin quines parts hi

posarem. Els guiarem perquè surtin les idees més adequades. Ordenarem les parts,

decidirem qui les dirà davant la càmera i escriurem el diàleg de cadascun.

Una vegada fet això, baixarem al gimnàs, ballarem la dansa i la gravarem, al igual que

les altres parts que hagin decidit l’alumnat, ja sigui la introducció, el final...

Finalment, el mestre haurà d’editar totes les parts gravades i fer un sol vídeo, que

visualitzarem en la següent sessió amb tot l’alumnat.

METODOLOGIA

- El paper del professorat:

Mostrar una actitud oberta a possible propostes que faci l’alumnat.

Impulsar i animar a l’alumnat que els hi costa ballar i expressar-se en públic o

en grup.

Provocar una autoavaluació (metacognició) per fer l’alumnat crític amb la seva

feina.

Observador del procés d’aprenentatge.

Moderador dels petits conflictes que es poden donar.

- El paper de l’alumnat:

Voler participar i aprendre. En definitiva es demana la plena activitat per par de

l’alumnat per poder aconseguir un aprenentatge significatiu i poder construir

nous continguts.

Aquesta unitat, a més de la consecució dels objectius plantejats contribuirà a conèixer

una dansa pròpia de la cultura popular catalana.


Coordina els moviments amb el ritme.

Mostra interès i participa desinhibidament?

Accepta la relació amb els companys i les companyes?

Distorsiona la dinàmica de la sessió.

Sap executar i reconeix la dansa i les seves evolucions?

CONCLUSIÓ

Penso que aquesta unitat és divertida i interessant ja que l’alumnat realitza un ball

entretingut i fins a cert punt, divertit, per tant, s’ho passen bé i gaudeixen a la hora de

fer les diferents activitats proposades.

Per altra banda, el fet de gravar un vídeo i que es puguin visualitzar posteriorment,

també fa que pugin estar més motivats, per tant, crec que és una bona manera de

treballar la dansa tradicional, i més concretament en el nostre cas, L’hereu Riera.

ANNEX

L’hereu Riera

Enllaç per visualitzar la dansa: https://www.youtube.com/watch?v=7qVbECKfWRw

Descripció de la dansa:

Generalment balla una sola persona, tot i que també pot fer-se per parelles. Es balla

entre els braços d'una creu formada per dos bastons posats damunt d'un vas de vi

(nosaltres la dibuixem al terra). Aquest ball es feia molt per tavernes i hostals entre

traginers, pastors... que s'hi jugaven el veure. El que no el treia havia de pagar el beure

per la colla.

Tota la primera part de la melodia es balla fóra de la creu , i durant la segona el ballaire

avança un parell de passes per situar-se damunt mateix de la creu, i de manera

alternada posant ara un peu, ara l'altre, entre els quatre angles de la creu.

En acabar la tonada i repetir una altra vegada el tema musical, el ballaire es situa

novament encarat davant de la creu, però fora del seu damunt i al braç

immediatament esquerra, i es torna a fer com en iniciar el ball, evolucionant tot el

primer motiu melòdic vora de la creu i el segon pel seu damunt, del tot igual que s'ha

fet la primera vegada, per bé que situat de front a un altre dels braços de la creu.

El ball es fa quatre vegades igual, encarat cada una davant d'un dels quatre braços.

https://www.youtube.com/watch?v=7qVbECKfWRw

La lletra de la cançó:

Per a sant Antoni grans balles hi ha, per a sant Maurici tot el poble hi va.

Tralarala, tralarala, tralala, la la. Tralarala, tralarala, tralala, la la.

Si n’hi ha tres donzelles,

són de l’Empordà. L’una diu a l’altra:

- I a tu qui et traurà?- Tralarala, tralarala, tralala, la la. Tralarala, tralarala, tralala, la la.

La primera dansa la’n treu a ballar, la segona dansa la nova arribà.


- A fe, hereu Riera, bé pots ben ballar, que la teva aimada a la mort n’està.-


N’agafa el gambeto

i el braç se’l tirà, dóna un tomb per plaça,

barret a la mà. Tralarala, tralarala, tralala, la la. Tralarala, tralarala, tralala, la la.

- Perdonin, senyores, que me’n tinc d’anar, que la meva aimada

a la mort n’està.- Tralarala, tralarala, tralala, la la. Tralarala, tralarala, tralala, la la.

A l’entrant del poble troba el combregar;

ja n’hi va al darrera per veure on va,


I a casa l’aimada

ja se’n va a posar. Ja en puja l’escala amb sense trucar;


Ja en troba l’aimada que a la mort n’està: - Com te va, Cecília? Cecília, com te va?-


- Per a mi, Riera, per a mi mal va:

tinc un fred i febre que em cuida matar.


Tinc una germana, t’hi podràs casar;

les joies que porto li podràs donar.-


- No estic per germanes,

que amb tu em vull casar.- Ja en gira la cara,

se’n posa a plorar. Tralarala, tralarala, tralala, la la. Tralarala, tralarala, tralala, la la.

Ja en diu al Sant Cristo que a la cambra hi ha: - Ai, Déu, que m’ajudi,

si em vol ajudar. Tralarala, tralarala, tralala, la la. Tralarala, tralarala, tralala, la la.

Torneu-me l’aimada, que a la mort n’està.- I a les set setmanes

ja se’n va casar. Tralarala, tralarala, tralala, la la. Tralarala, tralarala, tralala, la la.

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència UD 5 L'EXPRESSIÓ CORPORAL

Nivell i curs 1r. Curs de cicle formatiu de grau superior d' animació d'activitats físiques i esportives

Nom de l’autor/a Montserrat Serra Guillamet

Centre Institut de la Vall d'Hebron

Població Barcelona

DESCRIPCIÓ

El ball tradicional dins la unitat didàctica de l'expressió corporal per l'alumnat de cicles formatius grau superior d'AAFE

OBJECTIUS

Conèixer i aprendre balls tradicionals


Durant 10 sessions l'alumnat coneixerà i aprendrà 5 balls tradicionals. Després n'escolliran dos i els presentaran el dia de Sant Jordi a la resta de la comunitat educativa.

DESENVOLUPAMENT

Sessió 1: Coneixement i explicació del fandango. Posada en pràctica. Sessió 2: Repàs del fandango i coneixement i explicació dels rigodons del segle XIX. Sessió 3: Repàs del rigodons après i coneixement de les malaguenyes del país Valencia. Sessió 4: Repàs de les malaguenyes i del rigodons i el fandango. Sessió 6: Coneixement de les mateixes de Mallorca. Repàs de les malaguenyes. Sessió 7: Repàs de les mateixes i coneixement i explicació de les danses piemontesa. Sessió 8: Repàs del ball piemontesa, mateixes, fandango i rigodons. Sessió 9: Tria dos balls per tal de ser presentats el dia de Sant Jordi i repàs del triats Sessió 10: Avaluació dels dos balls triats.

METODOLOGIA

En cada sessió s'explicarà l'origen del ball i característiques. L’estil d’ensenyança comandament directe.

1. Escoltar la música. 2. Mirar el vídeo del ball que es treballarà. 3. S’expliquen els passos primer sense música. 4. Es posa la música i es fan els passos apressos. 5. D’aquesta manera es fa amb tots el balls que han d’aprendre.


Observació dels balls apressos 70% i prova de continguts 30%.

CONCLUSIÓ

Ha estat una experiència enriquidora tot i que molt intensiva.

ANNEX

(Material, fotografies, filmacions...)

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULATítol de l’experiènciaAmb tots vosaltres “Le Brandle des Chevaux”!Nivell i curs 6è de Primària Nom de

l’autor/aCristina Puig Lasalle CentreIE Sant Joan de les AbadessesPoblacióSant Joan de les Abadesses DESCRIPCIÓ Ja fa anys que els alumnes de 6è de la nostra escola porten a terme un intercanvi cultural amb els alumnes, també de 6è, de l'escola del municipi francès de Le Palais Sur Vienne, agermanat amb Sant Joan de les Abadesses. Aquest intercanvi es porta a terme al llarg d'una setmana durant el curs escolar, i cada any

s'alterna el lloc de trobada, de manera que un any els alumnes francesos viatgen fins a les nostres terres i l'any següent són els nens i nenes Sant Joanins/es els qui viatgen

fins a Le Palais Sur Vienne.

Aquest curs 2015-2016, els alumnes francesos visiten el nostre centre i com ja és tradició se'ls preparen diferents activitats.

Per altra banda, i com a forma de despedida els alumnes de les dues contrades, s'intercanvien un petit regal. Aquest obsequi, el qual han estat preparant al llarg del curs a les seves escoles respectives, consisteix en una interpretació d'algun element distintiu de la cultura dels altres. D'aquesta forma, els francesos fan una interpretació d'un element propi de la cultura catalana, i els nens catalans, per la seva banda, fan una petita mostra d'un element del folklore francès. Aquest detall, serveix per fer veure als seus companys agermanats que quan estan als seus països respectius també pensen en els altres i que valoren la seva cultura.

Aquest curs els alumnes de Sant Joan han decidit que els regalaran una mostra d'una de les danses més representatives del segle XVI, el Brandle, i concretament un dels Brandles més coneguts, Le Brandle des Chevaux.

Tot i que, el Brandle es donés a conèixer a molts llocs d'Europa, té un origen francés clar, i és per això que els alumnes Sant Joanins volen mostrar aquesta dansa, la qual encara que sigui molt antiga, i fins i tot potser desconeguda pels actuals francesos, és propia i originaria de la seva terra. OBJECTIUS-Interpretar als alumnes francesos una dansa nascuda a la seva terra.

-Conèixer una dansa del segle XVI (El Brandle)

-Distingir les frases musicals de la peça El Brandle des Chevaux

-Aprendre els punts de dansa del Brandle des Chavaux

-Gaudir ballant Le Brandle des ChevauxCONTINGUTS i TEMPORITZACIÓCONTINGUTS

-El Renaixement .

-Danses del segle XVI (El Brandle).

-Interpretació d'una dansa: El Brandle dels Chevaux.

-Comprensió dels diferents blocs de dansa respecte a la seva música .

-Relació entre l'audició i les emocions que desperta.

TEMPORITZACIÓ

-Es treballarà durant 5 sessions d'una hora (es poden ampliar el nombre de sessions si es creu convenient).

DESENVOLUPAMENTSESSIÓ 1

Coneixements prèvis:

1.Contextextualitzar la dansa en un espai i en una època: en primer lloc, s'observaran els coneixements que els alumnes tenen sobre l'època del Renaixement i sobre la música, en concret les danses, al llarg de la història.

Preguntes inicials: Us agrada ballar? Per què creieu que ballem els humans?, Creieu que al llarg de la història la gent sempre ha ballat igual?, Com us imagineu que ballava la gent d'altres èpoques, Com creieiu que ballaven els convidats en una festa d'un palau de les corts europees del segle XVI? I com devien anar vestits? I la gent dels pobles i de les ciutats? Devien ballar danses semblants a les dels cortesants...

Contextualització:

2.A continuació, i de forma molt simplificada, cal explicar als alumnes el context en què es trobava Europa en el segle XVI (Renaixement), per tal que els nens i nenes puguin representar-se mentalment un món una mica més proper al real, alhora d'imaginar-se aquella gent ballant aquest ball.

Podem visualitzar algunes imatges de simulacions de cortesans o burgesos del segle XV-XVI amb vestits d'aquella època, o alguns fragments de pel.lícules contextualitzades

en l'època del Renaixement, per tal que els alumnes puguin sentir-se dintre de l'ambient Renaixentista d'aquella època.

*Mirar annex 1 (El Renaixement)

-Si es disposa de temps i d'espai: es pot posar música de fons (p.ex: Brandle de l'Officiel) i proposar als alumnes que caminin fent passes laterals de forma lliure per la sala, seguint el tempo de la música i simulant ser habitants dels pobles i ciutats del segle XVI-XVI que estan celebrant una festa tradicional. Quan sentin el final de la frase musical poden aturar-se i saludar al nen/a que tinguin més a prop seu.

SESSIÓ 2

El Brandle:

3-Conèixer què és un brandle: presentar als alumnes aquest estil de ball i les característiques que presenta. Es poden observar alguns vídeos de gent interpretant diferents Brandles, per tal que els alumnes, amb l'ajuda de la mestra, puguin endevinar les característiques més rellevants d'aquest estil de ball.

*Mirar annex 2 (El Brandle)

Desenvolupament de l'activitat:

4-Presentació del Brandle des Chevaux i discriminació de les frases musicals de l'obra.

En primer lloc, cal explicar que “le Brandle de Chevaux” és un dels Brandles més coneguts, i fer-ne una petita introducció als alumnes (mirar annex 3).

És important explicar als alumnes que segons Orchésographie escrit per Thoinot Arbeau aquest ball era interpretat pels habitants dels pobles i de les ciutats quan celebraven alguna festa popular.

A continuació cal fer-ne una primera audició i parlar sobre el què ha sentit cada alumne quan ha escoltat per primera vegada aquesta peça. Ara és un bon moment perquè la mestra pregunti als alumnes el per què creuen que és deu dir Brandle des Chevaux, si creuen que la música ho reflecteix i com ho reflecteix.

Seguidament, es farà una segona audició per tal de determinar les frases musicals de l'obra. Es pot demanar als alumnes que quan sentin la primera frase es toquin el cap i quan sentin la frase B es toquin el nas.

Cal fer adonar als alumnes que es important que tinguin aquesta estructura clara i que escoltin la música mentre ballen, ja que l'estructura musical és la que ens marcaraà els punts de dansa alhora de ballar.

*Mirar annex 3 (Brandle des Chavaux)

-Si es disposa de temps: es pot observar la partitura de la cançó, analitzar el compàs , la tonalitat, i intentar solfejar la melodia i observar les dues frases de forma escrita.

6- Aprendre els punts de dansa de la frase A

La mestra presentarà els punts de dansa de la frase A de l'obra. Aquests punts es treballaran per imitació i s'aniran practicant un per un. També és important que els alumnnes s'ajudin entre ells alhora de treballar els punts de dansa.

*Els punts de dansa que s'expliquen són extrets d'un document (mirar annex 3) que explica la versió original del ball, extret del llibre més antic que s'ha trobat, que explica com es ballava la dansa en territori francès. Aquest llibre és l'Orchésographie de Thoinot Arbeau publicat l'any 1588. En aquet llibre hi consta la partitura i la descripció de la dansa.

POSICIÓ INICIAL: Parelles encarades donant-se les mans.

FRASE A: -Sèrie de 4 passos doble- cap a la dreta- i doble -cap a l'esquerra-. Sobre els dos primers temes musicals.

SESSIÓ 3

7-Repas dels conceptes treballats fins ara i dels punts de dansa de la Frase A de l'obra del Brandle des Chevaux.

8-Aprendre els punts de dansa de la frase B (es treballaran seguint la mateixa metodologia que s'ha utilitzat en la frase A).

FRASE B: deixar-se anar de les mans

-Noi: dos cops de peu (dret) a terra(imitant el moviment d'un cavall quan rasca amb la pota del davant al terra), un pas simple a la dreta i un doble (voltant a l'esquerra) fent una volta sencera.

(Mentre tot aquest temps la noia no fa res).

-Noia: ara la noia farà identicament el mateix que ha fet el noi abans.

(El noi ara no fa res).

-Es tornaran a agafar de les mans per tornar a començar el ball des del començament (frase A).

9- Ballar la dansa sensera i fixar-nos en els petits errors que poguem tenir quan ballem la dansa i intentant resoldre'ls amb la pràctica. Per tal de solventar aquests errors, també pot ser interessant que un cop haguem acabat de ballar cada alumne, respectant el torn de paraula, digui la seva opinió sobre que li ha semblat, que creu

que ha anat bé, que creu que es podria millorar...i entre tots fer una valoració constructiva per tal d'interpretar la dansa cada vegada millor.

SESSIÓ 4

10- Repassar els conceptes treballats i els punts de dansa del Brandle des Chevaux.

11- Ballar la dansa Le Brandle des Chevaux i enregistrar-nos per tal d'observar els punts forts i els punts dèbils que com a grup tenim alhora de ballar. Un cop acabem de ballar, cal veure l'enregistrament i valorar-lo entre tots de forma constructiva.

11- Preparar una petita presentació amb francès per tal d'explicar als alumnes convidats el què els hi representarem i el per què hem escollit aquesta dansa (es treballarà de forma conjunta amb el mestre de francès).

SESSIÓ 5

12.Presentar i Ballar la Dansa “El Brandle des Chavaux” com a regal pels alumnes francesos.

13. Cal que algú faci la gravació dels alumnes alhora de ballar en directe, per tal que els alumnes puguin visualitzar aquest moment també des de fora la dansa.

12. Fer una valoració conjunta sobre què ens ha semblat l'activitat?, com ens hem sentit? Què ens ha agradat més? Què hem trobat a faltar?... També podem veure el vídeo de la gravació dels alumnes ballant la dansa, ja que així els alumnes tindran una concepció d'ells mateixos més real sobre el fet de ballar i de sentir-se sa gust veient-se compartint un ball amb els seus companys i companyes.

METODOLOGIAEs farà servir una metodologia molt activa i lúdica, però sempre respectant el torn de paraula, el respecte pels altres i les necessitats personals de tots els alumnes.

A més, s'intentarà potenciar el treball cooperatiu, a partir del qual els alumnes s'ajudaran entre ells amb els punts de dansa, donant consells constructius per millorar la interpretació del ball a nivell grupal i en definitiva treballant en equip.

Per altra banda, es treballarà de forma molt transeversa, alternant història, societat, música, dansa... al llarg de totes les sessions. D'aquesta manera, si al llarg de l'aprenentatge d'aquesta dansa sorgeixen preguntes o inquietuds dels alumnes que no segueixin el desenvolupament marcat, es pot valorar si allargar l'activitat en més sessions i allargar-la fins on ens demanin els alumnes. A més, si sorgeixen preguntes molt concretes tambés es pot demanar als alumnes que per grups busquin més informació sobre el Brandle o l'època Renaixentista a Internet.

Per altra part, també cal dir que es treballarà de forma coordinada amb l'assignatura de Francès, ja que hi ha alguns punts de la programació que requereixen el treball de l'especialista de francès. CRITERIS D’AVALUACIÓ-Grau d'implicació per l'activitat.

-Grau d'atenció alhora de ballar i de reconeixer els punts de dansa pertinents, segons la frase musical.

-Relació amb els companys.

-Grau de col.laboració entre companys i treball en equip.

-Posterior reflexió i valoració que es deriva de l'activitat. CONCLUSIÓAquesta és una activitat lúdica, que s'esdevé en forma de regal cap a uns convidats molt especials. Així doncs, s'intentarà que els alumnes es motivin davant d'aquesta activitat i se la facin seva. A més, qualsevol aportació que els alumnes puguin fer es valorarà amb el grup classe i si es creu encertada s'afegirà o s'adaptarà en funció de les necessitats, ambicions i/o idees dels alumnes.

És interessant que els alumnes treballin sabent que hi ha un objectiu real que han de portar a terme (ballar la dansa als seus convidats francesos). Crec que el fet que vegin l'activitat com una activitat funcional, fa que se sentin més engrescats i interessats en el fet d'aprendre la dansa i fins i tot de polir-la al màxim, per tal que el seu públic

gaudeixi i valori positivament l'activitat. ANNEX Annex 1: informació Renaixement

RENAIXEMENT

Renaixement (s. XV-XVI) és el nom que es fa servir per anomenar

el moviment artístic i cultural que es va viure a Europa durant els

primers segles de l'Edat Moderna . XV-XVIII).

Es va fer servir la paraula «Renaixement», perquè aquest moviment

volia recuperar alguns elements artístics de la cultura clàssica, tot

trencant amb l'Edat Mitjana. A més, el Renaixement volia donar

més importància a l'èsser humà, ja que creia que aquest havia de

tenir una nova forma de veure el món, i que l'home havia de donar

més importància a les arts, a la política i a les ciències.

Per altra banda, el Renaixement va ser una etapa de prosperitat

econòmica, en la que la gent més rica, que abans vivien en castells

i Monestirs, van passar a viure a les ciutats o a les Corts Reials.

D'aquesta manera, cada ciutat i cada Cort reial competia per ser el

centre cultural més important. És per això, que tots els reis volien

tenir els millors poetes, arquitectes, pintors, escultors i també

músics. Els músics viatjaven d'un país a l'altre i despertaven una

gran expectació.

A més, durant el Renaixement, va aparèixer la burgesia, un nou

grup social format per comerciants, artesans, botiguers... que vivien

a les ciutats.

Recordeu que en aquella època no hi havia aperells per escoltar

música enregistrada, com tenim nosaltres, i que si volien escoltar

música havien de fer-ho escoltant al músic en directe.

Per tal de fer-nos una idea més clara de com vestia aquella gent

que va viure durant el segles XV i XVI, podem mirar algunes

imatges i vídeos sobre aquella època. Algunes imatges representen

els cortesans que vivient als palaus i les altres de la gent que

habitava als pobles i ciutats.

Aquestes són algunes de les pel.lícules que ens ajudaran a

entendre una mica més el context del Renaixement.

Shakesperare in Love (John Madden, 1998).

https://www.youtube.com/watch?v=BhKoIzp3bpE

Escena del ball: https://www.youtube.com/watch?v=y3XN-tvEoGo

.El mercader de Venècia (William Shakespeare; Michael Radford).

https://www.youtube.com/watch?v=-bZWZEwY21Q

.Elizabeth: L'edat d'or (Shekhar Kapur 2007).

https://www.youtube.com/watch?v=0wNboYbgYjo

Annex 2: informació Le Brandle + Brandle des Chevaux

BRANDLE

El Brandle és un estil de dansa i una forma musical que va

aperèixer a França en el segle XVI (Renaixement). Tot i que va

sorgir a França, de seguida es va donar a conèixer a molts altres

llocs d'Europa, com Itàlia, Escòcia, Espanya...

El nom de Brandle ve de la paraula francesa “branler” (sacsejar). A

Itàlia es va conèixer com a “Brando” i a Espanya com a “Bran” i a

escocia, on va sobreviure molt de temps com a música popular, es

conegué coma “Brail”.

El Brandle es caracteritza perquè els moviments són de costat i

es balla en parelles o en grups formant cercles o files.

Anem a mirar una mostra d'alguns Brandles, perquè ens fem

una idea més clara de com es balla aquest estil de dansa del

Renaixement.

Vídeos per veure mostres de Brandles

Brandle de l'official:

https://www.youtube.com/watch?v=dSzs4XLiUmI

Brandle Cassandra:

https://www.youtube.com/watch?v=c7PffPb5FQE

Brandle des Champagne:

https://www.youtube.com/watch?v=NWNe-6EdsBo

Annex 3: Informació “Le Brandle des Chevaux” + partitura.

LE BRANDLE DES CHEVAUX

Un dels Brandles més coneguts és el Brandle des Chevaux

(Brandle dels cavalls) i és el Brandle que ballarem nosaltres!

La única referència que s'ha trobat d'aquest ball és en un llibre,

anomenat Orchésographie escrit per Thoinot Arbeau l'any 1588.

En aquest llibre, hi ha la partitura del Brandle des Chevaux, i també

hi ha explicats els passos de com es ballava la dansa a França en

aquesta època.

Gràcies a aquest llibre s'ha pogut recuperar aquesta dansa i

actualment ens podem fer una idea de com ballava la gent d'aquella

època.

És també en aquest llibre, on s'explica que aquesta dansa era

interpretada pels habitants dels pobles i de les ciutats. Així que

aquest no era un ball que es ballava a la cort, sinó a les festes

populars d'aquella època.

La invenció de la impremta en el Renaixement fou

decisiva per a la història de la música, doncs va permetre imprimir

partitures i augmentar considerablement la difusió de la música,

molt especialment de la música profana. A més a més, ens ha fet

conèixer molt millor la música perquè s'han conservat molts

exemplars d'aquells llibres.

Informació i punts de dansa

http://aiquemballo.lullilai.org/Divers/Lexic%20del%20ballador/15%20

-%20LE%20BRANLE%20DES%20CHEVAUX.pdf

Vídeo Brandle des Chevaux (versió)

https://www.youtube.com/watch?v=xoaQwoot2C4

Partitura del Brandle des Chevaux


Títol de l’experiència ELS SET SAUTS

Nivell i curs Primària CS; 5è i 6è

Nom de l’autor/a Marta Casademont Fernandez

Centre Escola Volcà Bisaroques

Població Olot-Girona

DESCRIPCIÓ

Aquesta activitat tracta de ballar la dansa dels set sauts el dia de la castanyera on tots els nens de l’escola, per cicles, ballen diferents balls.

OBJECTIUS

Conèixer la procedència de la dansa dels “Set Sauts”.

Ballar els “Set Sauts” manera individual.

Ballar els “Set Sauts” de manera col·lectiva.

Gust i respecte per la música, la història i la tradició.


CONTINGUTS:

Dansa dels “Set Sauts”, individual i col·lectiva.

La música tradicional.

TEMPORITZACIÓ: 3 sessions de 3/4 d’hora.

DESENVOLUPAMENT

ACTIVITATS SESSIÓ 1

Introducció: visualitzem/escoltem el vídeo dels “Set Sauts”.

Parlem dels instruments que hi sentim, de la seva estructura... Expliquem la història d’aquesta dansa, d’on procedeix.

Aprenem els passos de la dansa individual. Primer la part A, després la part B. Primer sense música, després amb música.

SESSIÓ 2

Fem una petita repassada de la sessió anterior.

Ballem la dansa de manera col·lectiva. Primer fem els passos sense música, comptant, després amb música.

SESSIÓ 3

Repassem la dansa primer sense música i desprès amb música enregistrada, una versió més ràpida.

Dividim la classe en dos grups i posant en pràctica el que hem après, uns fan d’aspectadors i els altres dansen.

METODOLOGIA

Treball individual, i col·lectiu.

La mestra fa molt de guia. Veuen el vídeo i ells n’extreuen els passos que han de fer. Després la mestra corregeix i ajuda a perfeccionar la dansa.


Parar atenció i mostrar interès per la música tradicional.

Saber explicar nocions bàsiques sobre “Set Sauts”.

Ballar la dansa de manera precisa; de manera individual i col·lectiva, tot distingint l’estructura.

Respectar el propi aprenentatge i el dels altres.

CONCLUSIÓ

Valoro molt positivament aquesta experiència. Amb els alumnes ha anat molt bé. Era adequat al seu nivell.

ANNEX

Videos:

https://www.youtube.com/watch?v=3FQXAdQJf3s

https://www.youtube.com/watch?v=VThp5caFNF8

https://www.youtube.com/watch?v=LvDYZZvpKI4

https://www.youtube.com/watch?v=3FQXAdQJf3s

https://www.youtube.com/watch?v=VThp5caFNF8

https://www.youtube.com/watch?v=LvDYZZvpKI4

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Danses del s. XIX

Nivell i curs 4rt d'ESO

Nom de l’autor/a Assumpta Feltrer

Centre Institut Tres Turons

Població Arenys de Mar

DESCRIPCIÓ

Dins de les competències pròpies de la matèria d'Educació Física concretament en la dimensió d'expressió i comunicació corporal, es realitzarà els Rigodons (s.XIX) de forma interdisciplinar amb les matèries de Música i Ciències Socials.

OBJECTIUS PROPIS DE LA MATÈRIA

Participar en balls i danses col·lectius senzills, adaptant la seva execusió a la dels companys i a la música. Saber comunicar i treballar el llenguatge corporal. Aprendre el ritme i el moviment. Utilitzar el llenguatge audivisual: imatge fixa, so i vídeo. Prendre consciència del propi cos.


Està basat en els continguts claus descrits al currículum de la ESO de la matèria d'Educació Física: CC11. Comunicació i llenguatge corporal. CC12. Ritme i moviment. CC13. Esport i gènere. CC10. Llenguatge audiovisual: imatge fixa, so i vídeo. Es realitzarà en el segon trimestre durant 3 sessions d'Educació Física de 2h cada una.

DESENVOLUPAMENT

Aquesta experiència formarà part del contingut d'expressió corporal i es realitzarà immediatament després que les matèries de Ciències Socials i de Música hagin treballat el s. XIX i després de la sortida al Liceu. Es presentaran els Rigodons que es ballaven per les festes de Carnestoltes de Barcelona, concretament durant els Carnestoltes de 1860 i 1868. Els ballava la classe benestant barcelonina (aristocràcia i burgesia), al gran Teatre del Liceu. El costum era treure el pati de butaques per ballar polques, mazarques, rigodons. Aquest costum s'ha anat mantenint als nostres dies en alguns indrets d'Europa com el Ball de la Rosa a Montecarlo (mònaco) o el Ball de l'Òpera Imperial de Viena (Àustria).

METODOLOGIA

S'utilitzarà l'estil de comandament directe i l'ensenyament/aprenentatge serà de forma sistemàtica aprenent les 5 figures, i s'anirà sempre repetint la seqüència apresa amb l'anterior, és a dir: aprenentatge de la primera figura (1r sense música i després amb música), aprenentatge de la segona figura (1r sense música, després amb música, repetició de la primera figura i la segona sense música i després la primera i la segona amb música). I així successivament i sistemàticament fins haver après les 5 figures i poder ballar la dansa tota seguida.


Actuar davant del grup realitzant composicions individuals i col·lectives, es farà una filmació de cada un dels grups (cada grup està format per 8 persones) i portaran a

terme una autoavaluació del seu procés d'aprenentatge. Es farà una posada en escena on es podran caracteritzar d'època i es farà una gran ballada convidant als professors de les altres matèries que ajudaran a avaluar les seves representacions.

CONCLUSIÓ

La intenció d'aquesta experiència serà crear una tradició al Institut i en el sopar d'acomadiament dels alumnes de la ESO es realitzarà el ball per els pares i el claustre del centre i entitats del poble. Serà un privilegi pels alumnes que acaben aquesta etapa poder-ho mostrar en aquesta festa.

ANNEX

https://www.youtube.com/watch?v=MoE4M0QPzAA https://www.youtube.com/watch?v=mMHxpH9IJ1Q https://www.youtube.com/watch?v=spU3FjK8-es


Títol de l’experiència DANSES D’ARREU DEL MÓN

Nivell i curs 4ª ESO

Nom de l’autor/a CARMEN MILIAN ARA

Centre INSTITUT VALL HEBRON

Població BARCELONA

DESCRIPCIÓ

Dins de la unitat didàctica 4( expressió corporal), realització de dues danses populars d’arreu del món , en dues sessions.

OBJECTIUS

Aprendre dues danses populars d’arreu del món.


Realització de les següents danses d’arreu del món:

1. COTTON EYES JOE( EUA)

2. TE VE’OREZ ( ISRAEL) Temporització.

per a cada dansa disposem d’una hora de temps. Dues sessions de dues hores. La sessió es fa ( segons horari del curs) el dilluns de 12’30 a 13’30h.

Total temps per aprendre les danses és de 2 hores.

DESENVOLUPAMENT

Treball d’una hora: 1. Escriure a la pissarra el nom de les dues danses. 2. Explicació de la metodologia de treball al llarg de les sessions.

3. Explicació de com es realitzaran les fitxes de les dues danses populars.

METODOLOGIA

Utilitzaré l’estil Comandament directe. Passos:

1. S’escolta la música

2. Es mira el vídeo de la dansa 3. S’explica el primer pas i es porta a la pràctica sense música. 4. Es posa la música i es fa el primer .

5. Es van fent la resta de passos de la dansa amb aquesta metodologia. 6. Quan s’han aprés tots el passos, es posa la música i els alumnes la realitzant tota sencera.


Utilitzo un criteri global d’avaluació per que així tot el grup treballi des del primer moment donant importància al grup i no al treball individual. Per aquest motiu, els alumne a l’inici de la dansa parteixen d’un 10 i cada vegada que algú del grup s’equivoca i arrossega a la resta del grup a equivocar-se els hi baixo 1 punt, però si l’equivocació individual no

arrossega al grup no passa res. És una bona manera de fer treballar als alumnes en grup i de fomentar la cooperació.

CONCLUSIÓ

Porto temps realitzant aquesta manera de treballar i funciona. A l’inici els alumnes es queixen però acaben entenent que el més important és que tothom aprengui els passos i el ritme i llavors s’ajuden una als altres.

ANNEX

Envio dos fulls on s’explica detalladament les dues danses.


Títol de l’experiència SENSE MÚSICA LA VIDA SERIA UN ERROR. Friedrich nietszche

Nivell i curs Infantil P4

Nom de l’autor/a Mireia Vallverdú

Centre Coves d'en cimany

Població Barcelona

DESCRIPCIÓ

Afavorir la formació musical de l’alumnat i valorar la importància de la música en el desenvolupament integral dels infants.

OBJECTIUS

Aprendre a escoltar, i a diferenciar sons.

Mantenir una actitud de satisfacció davant la música, tot mostrant ganes de

superar les dificultats que vagin apareixent.

representar amb el cos i el moviment les qualitats sonores: so silenci, fort fluix,

ràpid lent, agut i greu.

identificar aïlladament i per separat les diferents qualitats del so

Identificar els sons que s’escolten o s’han escoltat.

memoritzar el títol d’algunes obres i els noms d’alguns autors dels fragments

musicals escoltats.

percebre la pulsació de la música i alguns ritmes senzills en cantarelles i

cançons conegudes.

manifestar i captar diferents estats emocionals i afectius:

relaxació, tristesa, alegria, provocats per la modulació de la veu

humana o la música.

imitar i reproduir, amb els mateixos elements o d’altres, silencis, sons i

qualitats del so, produïts per objectes, instruments o la veu humana.

memoritzar i interpretar un repertori de cançons seleccionades

sentir i marcar amb el cos, el moviment i/o instruments de percussió, la

regularitat de la música.

reconèixer auditivament i visualment alguns instruments musicals molt

coneguts.

esforçar-se per mantenir una postura correcta en cantar,ballar, tocar

instruments i en fer exercicis o jocs de ritmes.

apreciar el sentit lúdic de l’activitat musical.

Compartir activitats de l’escola amb les famílies.

Expressar sentiments i emocions.

mostrar gust i plaer a cantar, ballar o tocar instruments.


Participació en les activitats dirigides.

Respecte pel torn de paraula.

Atenció a les explicacions d’adults i també dels companys/es.

imitació i reproducció de silencis,sons i les seves qualitats, cançons i

cantarelles, ritmes i danses.

distinció d’elements i materials del llenguatge musical.

esforç pel manteniment de la postura corporal.

interpretació de cançons

sensibilitat davant de l’expressió musical.

audició atenta de cançons i música.

Temporització

Tot el curs.

DESENVOLUPAMENT

Escoltar i tocar diferents instruments: capsa xinesa, pal de pluja, triangle,

platerets, picarols, pandero...

Rutines i hàbits. Reconeixement de situacions a partir de cantarelles:

Cada cosa al seu lloc: jaqueta, bata. A recollir. Fem la rotllana. Bon dia. Bona

tarda. Quin temps fa? L´hora de dinar. Ser el maquinista... Festes.

Aprofitar com a eix transversal les festes com a eina d’expressió oral: cançons,

La castanyera, Ara ve Nadal, A la nit de Nadal, El fred i l’hivern, El rei

carnestoltes.

Iniciar-se en danses populars: ball de gitanes i jotes , ball de bot.

Treballar cançons populars del repertori tradicional català.capsa de cançons.

Elaborar un cançoner amb partitura i lletra per dur a casa.

Fer un concert de Nadal per a les famílies.

Escoltar peces musicals i gaudir en l’actitud d’escolta.

METODOLOGIA

Tipologia d’agrupaments:

Grup classe

Espai:

Aula de música(instruments).

Aula polivalent(visió i audició de cançons).

Pati(danses) .


Observar si hi ha un esforç en la producció fonètica .

Avaluar la memorització de cançons.

Avaluar l’evolució en l’expressió corporal a l’hora de ballar.

Valorar si l’actitud a l’hora de classe és la correcta.

Avaluar si els continguts treballats s’han assolit.

CONCLUSIÓ

Les sessions de música comencen a l'aula ordinària amb l'audició de la canço- es l'hora de fer música... Després ens dirigim al edifici principal on es desenvolupa la sessió. Per les danses, utilitzen la sala polivalent o el pati. ANNEX Atenció a la diversitat - A aquells infants que presenten més dificultats en l’adquisició dels objectius, continguts i capacitats ,se’ls donarà una atenció més individualitzada. En referència als infants nouvinguts, en aquesta unitat de programació,es important cuidar el model lingüístic, per tal que poc a poc vagin interioritat el català.Cal dir, però, que sempre es respectaran els ritmes individuals d’aprenentatge que presenten els infants, en el moment en que es duguin a terme les activitats d’ensenyament - aprenentatge. La mestra utilitza en tot moment referents visuals per facilitar la comprensió. A part, a l'aula ordinària, també es treballa el cd de música del material de text de la editorial. I a les festes, fem balls. Infantil sense música és impensable .

títol de l'experiència el ball de la civada nivell i curs cicle

Documents