tot un món per descobrir
DESCRIPTION
Treball de recerca sobre al·lèrgia a aliments de Cristina Rosendo Masià.TRANSCRIPT
Tot un món per descobrir
Les al·lèrgies alimentàries
Cristina Rosendo Masià
2n batxillerat
2012-2013
Per a l'investigador no existeix alegria comparable a la d'un
descobriment, per petit que sigui.
Alexander Fleming (1949)
Índex 1. Introducció ....................................................................................................................... 1 2. Glossari ............................................................................................................................ 3 3. Breu recull d’estudis històrics sobre les al·lèrgies ................................................ ..........8 4. Reaccions al·lèrgiques ................................................................................................... 14 5. Trastorns produïts per l’al·lèrgia..................................................................................... 29 6. Aclarim conceptes .......................................................................................................... 41 7. Al·lèrgies alimentàries .................................................................................................... 47
8. Enquesta a una petita mostra ........................................................................................ 57 9. Tècniques immunoquímiques ........................................................................................ 78 10. Els nous reptes dels investigadors............................................................................. 130 11. Dessensibilització ....................................................................................................... 142
12. Annex
12.1. Entrevistes.................................................................................................... 145 12.2. Punts de referència ...................................................................................... 168
13. Conferències d’Immunitas Vera ................................................................................. 170 14. Conclusions 15. Bibliografia i recursos digitals..................................................................................... 175 16. Agraïments ................................................................................................................. 178
1
1. L'EXTENS MÓN DE LES AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
En el treball de recerca necessitava un tema que em motivés, i a la vegada que
m'agradés. Alguna cosa que estigués relacionada amb la ciència, que m'ajudés a entrar
en el món de la investigació, que en pogués extreure conclusions pròpies i, sobretot, que
el meu treball arribes al públic per informar-los.
El cas és que jo sóc una noia de 17 anys, que des dels 2 mesos d'edat pateixo al·lèrgies
alimentàries, i he observat que mai se'n sap prou sobre aquest tema.
Ens falta tant per conèixer, queda tant per descobrir, que voldria aportar el meu gra de
sorra per poder explicar a la resta de la gent com és de complicat aquest món i que, a qui
li toca viure li canvia la vida i la de família que l'envolta. També m'interessaria molt que els
meus companys i companyes coneguessin aquest tema.
Per això el meu treball tracta sobre les al·lèrgies i està enfocat, sobretot, a les
al·lèrgies alimentàries.
Després de trobar moltes portes tancades vaig contactar amb la infermera M. Mercè
Guillén i la doctora Blanca Vilá de l'Hospital Vall d'Hebron. La dra. Vilá em va donar
informació perquè pogués començar amb la part teòrica del treball, i també dades sobre
uns experiments dirigits per la infermera M. Mercè Guillén en nens que pateixen al·lèrgia
a la llet.
Encara que tingués el tema escollit no sabia per on agafar la part pràctica.
Vaig estar trucant a molts llocs per a veure si em podien ajudar a poder fer la part pràctica,
però no sabien com ajudar-me. Quan finalment ho donava tot per perdut, vaig poder
contactar amb la doctora Rosa M. Muñoz, especialitzada en al·lèrgies, qui em va deixar
entrar al laboratori de l'Hospital Clínic per poder veure els nous experiments que es duien
a terme i en el qual la doctora Muñoz ha guanyat una beca per seguir investigant als
Estats Units. Vaig elaborar un informe de tota la pràctica que vaig poder observar, i
l'adjunto en aquest treball perquè es puguin veure els avenços en aquest camp.
2
A més a més, vaig enviar una sol·licitud al Parc Científic, ja que oferien una espècie de
beca perquè, 40 alumnes de tot Catalunya, poguessin dur a terme la seva part pràctica
dins de laboratoris del Parc Científic amb l'ajuda d'investigadors de la universitat de la UB.
Al final estava a la llista i vaig poder fer la part pràctica amb l'estudiant de doctorat de la
UB: Marta Sanmartí. A més a més d'aquesta gran oportunitat he fet enquestes a l'alumnat
del Lluís Vives (una petita mostra) per saber la coneixença de la gent sobre aquest tema.
Aquest treball m'ha permès contactar amb la població mitjançant enquestes i entrevistes, i
també apropar-me als laboratoris, investigadors i veure la feina que realitzen per poder
donar una millor qualitat de vida a molta gent.
3
2. GLOSSARI
Per poder entendre tots els conceptes que aniran sortint en aquest treball, primerament
definiré algunes paraules clau.
2.1. Què és una al·lèrgia?
L'al·lèrgia és una reacció que produeixen certes substàncies com el pol·len, làtex,
aliments, medicaments, fongs, pèl dels animals, picades d'insectes, etc. en entrar en
contacte amb una persona que és hipersensible a aquestes substàncies i que el seu
sistema immunològic les rebutja perquè creu que són perjudicials, encara que per a la
resta de persones siguin inofensives.
En algunes ocasions, si el pacient es troba molt sensibilitzat a la substància que li
produeix l'al·lèrgia el cos pot reaccionar molt violentament, produint un xoc anafilàctic que
afecta la pell i els sistemes respiratori, digestiu i cardiovascular, però sempre es produeix
a la pell i en un dels sistemes anomenats.
Segons la EFA (European Federation of Allergy and Airway Diseases Patients
Association), aproximadament 80 milions de persones a Europa pateixen alguna forma de
reacció al·lèrgica, i va en augment. A més, l'al·lèrgia pot manifestar-se en qualsevol
moment de la vida d'una persona, i tant pot ser crònica (per a tota la vida) com aguda,
immediata o retardada.
4
2.1.2. Què vol dir sistema immunitari?
És el conjunt de cèl·lules i teixits que treballen tots junts per tal de protegir el nostre cos
contra alguna substància en la qual entrem en contacte i és nociva: s'anomena antigen.
Aquest està composat per leucòcits1, limfòcits2, anticossos, cèl·lules T3, citoquines4,
macròfags5, neutròfils6, entre altres.
El sistema immunològic crea anticossos per tal que s'encarreguin d'eliminar aquesta
substància (agents invasors específics com bacteris, toxines, virus i teixits estranys) que a
través del nostre cos han entrat i ens produeixen mal.
FIGURA 1: LEUCÒCIT
1LEUCÒCITS: Són els glòbuls blancs en general, els quals s'encarreguen de fabricar anticossos i
destruir cèl·lules anormals dins dels òrgans limfoides.
2LIMFÒCITS: Són un tipus de glòbuls blancs amb nucli sense lòbuls o mononuclears.
3CÈL·LULES T: Són un tipus de limfòcits encarregats de coordinar les respostes del sistema immunològic.
4CITOQUINES: Són les proteïnes encarregades de la comunicació entre cèl·lules.
5MAGRÒFAGS: Són grans cèl·lules derivades del grup dels limfòcits capaces d'eliminar grans partícules
estranyes.
6NEUTRÒFILS: Són un tipus de glòbuls blancs amb nucli lobulat o polimorfonuclears.
5
2.1.3. Un anticòs és ...
Una proteïna que crea el nostre sistema immunològic quan se sent amenaçat per alguna
substància (proteïnes), amb què hem estat en contacte, i per tant, vol eliminar-la.
2.1.4. I què és un antigen?
Són les proteïnes que l'organisme reconeix com a estranyes i el nostre sistema
immunològic es veu destinat a crear anticossos per tal d'eliminar els antígens i que no ens
posem malalts.
2.1.5. Per què es provoca l'al·lèrgia?
L'IgE és l'encarregada que certes proteïnes de l'aliment (al·lèrgens com el pol·len) siguin
detectats com a nocius i pel qual, el sistema immunitari doni com a resposta un atac
d'histamina (una substància que empeny a una reacció al·lèrgica el cos). (A l'apartat 4
s'aprofundeix en aquest tema).
2.1.6. Què són els al·lèrgens?
Són les substàncies que produeixen l'al·lèrgia a unes determinades persones. Llavors són
antígens, la majoria proteïnes, els quals produeixen una reacció al·lèrgica i la persona que
pateix al·lèrgia està sensibilitzada a més d'una proteïna, a més d'un al·lergen (com
pol·len, làtex, aliments, colorants …).
FIGURA 2: POL·LEN
6
2.1.7. Quins tipus d'al·lèrgens hi ha?
Depenent de la manera com entrin en contacte amb la persona els podem classificar en
diferents grups:
Els al·lèrgens que es propaguen per l'aire i provoquen conjuntivitis als ulls, rinitis, pòlips i
sinusitis en les fosses nasals, o asma si es provoca als bronquis. S'anomenen
neumoal·lèrgens o aeroal·lèrgens. Els més habituals són:
D'exterior:
• Àcars.
• Pol·len: gramínies, olivera, etc.
• Fongs (els més habituals són l'alternaria, aspergillium, penicillium i cladosporium).
I els d'interior:
• Epitelis d'animals: gat, gos, ovella, vaca, cavall, etc.
• Ocupacionals (farina, fusta, làtex…)
• Entre altres, com excrements o orina d'animals, escates...
Després trobem els trofoal·lèrgens produïts per qualsevol aliment ingerit. Aquí hi ha una
llista dels més freqüents:
• Llet de vaca
• Ou de gallina
• Blat i altres cereals
• Fruites: préssec, poma, kiwi, plàtan, etc.
• Peix blanc i peix blau
• Marisc
• Fruits secs: nous, ametlles, avellanes, etc.
• Llegums: llenties, cigrons, pèsols, cacauets, soia, etc.
Els additius, colorants o conservants que serveixen per conservar l'aliment o per
canviar-ne les característiques també poden provocar al·lèrgies.
7
El làtex és una substància procedent de l'escorça de l'arbre Hevea Brasiliensis, i se'n
fabriquen productes elàstics com globus, guants, etc. Produeix al·lèrgia en entrar en
contacte amb la pell, provocant picors o inflors.
N'hi ha d'altres que els hem d'inocular7 perquè hi hagi una reacció, com és en el cas dels
medicaments (antibiòtics, antihistamínics, analgèsics, etc.) o els verins dels insectes
(mosquits, abelles, vespes, formigues…) o també hi podríem incloure els paràsits com
l'anisakis símplex (el paràsit del peix).
Per acabar, tindríem altres tipus d'al·lèrgens com el níquel, el metall (en les arracades), el
cobalt, els perfums, el ciment, entre molts altres.
2.1.8. I la paraula atòpia és el mateix que al·lèrgia?
No. D'una banda els símptomes d'una atòpia són molt iguals als d'una al·lèrgia: èczema8
o dermatitis atòpica, conjuntivitis al·lèrgica, rinitis al·lèrgica i asma. Però l'atòpia és la gran
facilitat que té l'afectat per desenvolupar l'al·lèrgia i mantenir-la. Les persones atòpiques
desenvolupen l'al·lèrgia a certes substàncies des de molt joves, i tant els símptomes com
el nombre d'al·lèrgies van augmentant a mesura que creixen.
A més, cal dir que l'atòpia és hereditària.
FIGURA 3: ÈCZEMA O DERMATITIS ATÒPICA
7INOCULAR: És l'acció d'introduir microorganismes vius, morts o atenuats, en un organisme de forma
accidental o voluntària que contenen la mateixa malaltia que està patint aquella persona, en canvi les
vacunes són microorganismes d'una malaltia diferent.
8ÈCZEMA: És la irritació greu de la pell que pateix una persona que ha entrat amb contacte en una
substància a la qual està molt sensibilitzat.
8
3. BREU RECULL D'ESTUDIS HISTÒRICS SOBRE LES AL·LÈRGIES
El descobriment de la immunoglobulina E ha ajudat molt en els nous avenços del
diagnòstic i tractament en les al·lèrgies, però ja des de l'època dels egipcis s'intentaven fer
medicines per tal de pal·liar el dolor que podien sofrir les persones amb al·lèrgies.
Els primers casos d'al·lèrgia els podem trobar a l'antic Egipte, on al Papir d'Ebers (d'uns
20 metres) hi ha escrits diferents remeis contra l'asma, la gonorrea, l'hepatitis, etc. També
parla sobre el primer inhalador.
El faraó Menes (2640 aC) va morir d'una picadura de vespa després d'haver patit el
primer xoc anafilàctic del qual es té constància gràcies als jeroglífics que es troben a la
seva tomba.
FIGURA 4: JEROGLÍFICS QUE ES TROBEN A LA TOMBA DE MENES, ON ES VEU LA CAUSA DE LA MORT DEL
FARAÓ: LA PICADA D'UNA VESPA
A l'antiga Xina l'Ephedra Sinica (Efedrina) era una planta medicinal que s'utilitzava per
tractar els símptomes asmàtics de l'emperador Shen Nung. També era descongestionant i
estimulant.
La paraula al·lèrgia prové del món grec, on allos significa “diferent” i ergon vol dir
“desviació de l'estat original”. Encara que aquesta paraula no va ser inclosa fins a 1906
pel pediatre austríac Clemens Freiherr von Pirquet von Cesenatico, Hipòcrates (pare de la
medicina) va esmentar alguns del seus símptomes i trastorns, com l'asma.
9
A Roma trobem que l'emperador August va tenir la primera història familiar d'al·lèrgia.
John Bostock (1773-1846) va ser un metge anglès que va descobrir la febre del fenc
(anomenada en castellà: fiebre del heno)9 o refredat estival. Va intentar trobar persones
que tinguessin al·lèrgia respiratòria primaveral a Anglaterra (com ell), cosa que li va
portar quinze anys i solament va trobar vint pacients. Però l'any 1819, gràcies a això, va
poder fer la primera descripció científica de la paraula al·lèrgia.
FIGURA 5: JOHN BOSTOCK
9 FEBRE DEL FENC: Rinitis al·lèrgica estacional, que pateixen les persones al·lèrgiques quan les seves
fosses nasals produeixen histamina a partir de la reacció que tenen a l'entrar en contacte amb el pol·len.
Aquesta rinitis va acompanyada per esternuts als matins, picors al nas o ulls, degoteig nasal, obstrucció
nasal i cefalees (si és molt sever).
10
L'investigador anglès Charles Harrison Blackley (1820-1900) va fer volar un estel per tal
de recollir el pol·len que hi havia a l'aire i mesurar l'increment de pol·len amb l'increment
dels seus símptomes envers ell. Així va extreure la conclusió que el culpable dels seus
símptomes sobtats a la primavera, sobretot, era el pol·len.
FIGURA 6: RECOL·LECTOR DE POL·LEN DE C. BLACKLEY
Des del 1880 ja es fan els tests de provocacions de les proves cutànies in vivo10, i al
1985 es van fer aquestes proves in vitro11.
FIGURA 7: LA MICROINJECCIÓ ÉS UNA
PROVA IN VITRO
10PROVES IN VIVO: Com la mateixa paraula ho diu, són aquelles proves que es produeixen dins un
organisme viu, com per exemple les proves que es fan en animals als laboratoris o en assaigs clínics, en els
quals una sèrie de persones prenen un producte o substància que ja ha estat provat en altres éssers vius i
es vol treure al mercat.
11PROVES IN VITRO: És la tècnica que s'utilitza per analitzar els efectes de certes substàncies i els
mecanismes d'acció en uns tubs d'assaigs o en un lloc fora d'un organisme viu que tingui les mateixes
condicions que un de viu.
11
Se sap que les injeccions d'adrenalina es van començar a utilitzar a partir de 1903, per a
tractar pacients asmàtics, i no va ser fins al 1944 que va utilitzar-se el primer
antihistamínic. D'altra banda, la cortisona, amb accions antial·lèrgiques molt reconegudes,
no es va fer servir fins al 1948 a Minnesota, Canadà.
Fins a 1906, per Clemens Von Pirquet (pediatre austríac), no es va emprar la paraula
al·lèrgia correctament. Ell, es va adonar que certs pacients seus eren hipersensibles a
substàncies inofensives. Tenien una reacció immunològica diferent a aquestes
substàncies.
Al 1911 es van desenvolupar les primeres vacunes per a la immunoteràpia específica per
tractar l'al·lèrgia. Van ser Leonard Noon i John Freeman. El procés que van emprar (i que
avui dia encara s'utilitza) va ser molt senzill: s'han d'extreure els al·lèrgens naturals.
L'investigador francès Charles Ritcher i el seu col·laborador zoòleg, Paul Portier, van
viatjar a través de l'Atlàntic per poder trobar una cura per a la picada verinosa de la
medusa Physalia Physalis.
Quan l'expedició va finalitzar, al 1901, van continuar amb el seu treball a França, on
van utilitzar l'anemone sulcata (ortiga de mar), la qual era molt abundant.
Van fer diverses proves amb animals al laboratori. Al gener de 1902, el gos Neptú va
experimentar una reacció anafilàctica. Al principi li van injectar una dosi de la toxina de
l'anemone i l'animal, va patir símptomes d'una reacció al·lèrgica lleu: urticària,
somnolència i descens de la temperatura. Unes setmanes després se li va injectar la
mateixa dosi i el gos, després d'haver tingut vòmits, diarrees i una mala respiració, va
morir vint-i-cinc minuts després.
12
Així, i amb altres experiments, es va concretar la paraula xoc anafilàctic, el qual es
produeix quan l'ésser viu entra en contacte amb aquella substància per segona vegada (ja
que a la primera, encara que el cos no l'assoleix amb facilitat no es produeix). Pel
descobriment dels xocs anafilàctics van rebre el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia al
1913.
FIGURA 8: CHARLES RITCHERF FIGURA 9: PHYSALIA PHYSALIS
Daniel Bovet va rebre un premi Nobel al 1957 per haver sintetitzat el primer
antihistamínic al 1937, l'EBASTEL, emprat per al tractament de la rinitis al·lèrgica.
Al 1948, Hench i Kendall (que van rebre un premi Nobel al 1950) van fer
corticoides com URBASON.
Philip Gell i Robin Coombs, al 1963, van fer una nova classificació Tipus I, les reaccions
que es produïen immediatament, i les de Tipus IV.
Però no va ser fins el gran descobriment de la Immunoglobulina E (IgE) per Teruko i
Kimishige Ishizaka (matrimoni japonès residents als EUA) i tres científics suecs de la
Universitat d'Uppsala (els doctors Wide, Bennich i Johanson) que a partir de 1967 es va
entendre millor el mecanisme de l'al·lèrgia. En aquesta època també es van crear les
proves RAST (de què parlaré més endavant).
Rodney R. Porter i Gerald M. Portman van rebre el Premi Nobel de Medicina, al 1972, per
descobrir l'estructura química i el mecanisme d'acció de les immunoglobulines i els
anticossos implicats en les reaccions al·lèrgiques.
13
A partir d'aquí van començar a crear noves tècniques d'investigació: entre el 1988 i el
1991 es van crear els primers Ag clonats. Entre 1995 i 2000 es van fabricar els panells
d'Ag recombinats disponibles per al diagnòstic de components i TAB.
Finalment, al 2001 s'han creat els Microarrays d'Ag.
Però encara queda molt per descobrir i les noves preguntes i hipòtesis que es fan molts
investigadors o metges estan a l'aire esperant que algú doni respostes.
14
4. REACCIONS AL·LÈRGIQUES
4.1. El nostre sistema immunitari
El nostre sistema immunològic és un mecanisme de defensa capaç de detectar certes
substàncies que són nocives per al nostre organisme i eliminar-les.
Però què passa quan el nostre sistema immunològic detecta una substància innòcua com
a perjudicial? Ens trobem amb un cas d'al·lèrgia. El doctor Roberto Pelta ens explica
d'una manera clara el que succeeix en el cos d'un pacient al·lèrgic:
"En realidad, el cuerpo humano podría compararse a un castillo
que, asediado continuamente por feroces enemigos (los microbios
y otros agentes extraños), trata de defenderse. Pero puede ocurrir
que la respuesta de nuestras defensas sea excesiva, con lo cual
aparece una reacción de hipersensibilidad; la más conocida, la
alergia".
PELTA, Roberto, Alergias Alimentarias
4.1.1. Què passa dins el cos humà quan es pateix una reacció
al·lèrgica?
Dins de totes les substàncies que componen la sang trobem unes cèl·lules de noms
diversos depenent de la seva activitat. Com que abunden sobretot en el tub digestiu i la
pell és on s'efectuen les reaccions al·lèrgiques més violentes.
Si circulen pels conductes sanguinis s'anomenen basòfils. Quan aquestes es troben fixes
en diferents teixits de la mucosa respiratòria, digestiva o de la pell, se'ls diu mastòcits
(descobertes al 1877 pel bacteriòleg Paul Ehrlich). Aquestes cèl·lules contenen en el seu
interior (a més d'altres substàncies) un anticòs que es queda a fora del citoplasma i a
l'entrar en contacte amb les proteïnes específiques (d'aliments, pol·len, àcars...)
reacciona. És la immunoglobulina E (IgE).
15
Una persona que no pateix al·lèrgies té una concentració d'IgE del 0,4 µg/ml (com a
màxim) en el seu plasma sanguini. Això es degut que la IgE protegeix contra paràsits;
però dins la població al·lèrgica, en haver-hi concentracions molt altes d'IgE, també
"protegeix" contra substàncies que són innòcues.
Quan les proteïnes específiques entren en contacte amb les IgE corresponents, les
cèl·lules que he anomenat anteriorment alliberen unes substàncies químiques. Entre elles
es troba la histamina, una de les més responsables en les reaccions. Produeixen una
dilatació dels vasos capil·lars, on els teixits es dilaten (produint erupcions o faves a la pell
com les picades de mosquit, però en el cas de les al·lèrgies es pot veure un punt blanc al
mig de la fava), la contracció dels bronquis produint asma i també hi ha un augment de la
mucositat nasal (rinitis). Els símptomes digestius són més propensos a desenvolupar-se
en l'època de lactància.
La histamina, a més, és una substància que es troba en tots els humans degut que té la
funció de mantenir despert el nostre cos. Per això prendre antihistamínics contraresta la
seva acció i tenim ganes de dormir.
ESQUEMA 1: REACCIÓ AL·LÈRGICA
Quan la reacció al·lèrgica ha cedit (gràcies a un antihistamínic o per si sola), es pot
desencadenar una segona fase al cap d'unes hores, anomenada fase tardana de la
reacció al·lèrgica. Els símptomes reapareixeran amb més intensitat per la causa que unes
terceres cèl·lules, els eosinòfils, degut a l'afluència excessiva de corrent sanguini
s'enganxaran al mateix lloc on s'ha produït la reacció. Aquestes cèl·lules voldran actuar
com les anteriors: defensant-se dels possibles residus de proteïnes específiques que
detecten com a ofensives. Com aquestes cèl·lules també contenen histamina, la
desprendran originant una segona fase.
16
La cortisona, igual que els antihistamínics, s'utilitza molt per pal·liar els efectes de les
reaccions al·lèrgiques, però en aquest cas la cortisona és més eficaç degut que no
solament actua en la primera fase de la reacció, sinó que també ho fa en la segona
(després d'unes hores).
Per aquesta raó, quan el metge ha de realitzar l'historial clínic, és molt important que el
pacient tingui presents tots els aliments que ha ingerit per poder descobrir la causa que li
ha provocat les reaccions, encara que en la majoria dels casos no es tracta de reaccions
al·lèrgiques.
4.2. Tractament en cas de patir una reacció al·lèrgica
Depenent de la situació en què ens trobem (al·lèrgia al pol·len, aliments, etc.) es ha de
tractar de diferents maneres. A continuació explicaré les més freqüents:
- Al·lèrgia al pol·len
- Els antihistamínics s'utilitzen perquè la histamina (que s'enganxa a certes cèl·lules i es
produeixi la reacció) es desenganxi d'aquestes cèl·lules parant la reacció al·lèrgica.
- Els esteroides tòpics nasals són unes gotetes que s'inhalen per millorar la interferència
que es produeix en les fosses nasals. Si aquests no funcionen es poden emprar
esteroides, però són més forts, per la qual cosa són més perillosos, si no controlem les
quantitats administrades.
- Existeixen les vacunes d'immunoteràpia. Contenen extractes de pol·len en petites
dosis provocant que les IgE no es puguin regenerar i desapareguin aproximadament als
quatre anys de seguir aquest tractament (si se sap concretament el tipus de planta que
dóna l'al·lèrgia).
- S'aconsella que ...
Cada matí es ventili l'habitació (s'obrin les finestres) abans de les onze (més endavant les
flors van pol·linitzant).
No és recomanable fer exercici físic a l'exterior abans de les onze, ja que les
concentracions de pol·len són molt elevades.
És millor utilitzar l'aire condicionat amb filtres de pol·len que obrir les finestres (tant a casa
com al cotxe).
17
- Al·lèrgia alimentària
La millor manera de tractar les al·lèrgies alimentàries es evitant l'aliment. Si això no ha
pogut ser, s'utilitzen antihistamínics que tenen la mateixa finalitat que en l'al·lèrgia al
pol·len. Però pot succeir que l'antihistamínic no sigui prou potent per parar la reacció, o
bé que l'antihistamínic no tingui prou temps per actuar. Quan passa això s'utilitza
l'adrenalina autoinjectable. Aquesta injecció és molt important per a una persona que
pateix al·lèrgies alimentàries ja que li pot salvar la vida quan pateixi un xoc anafilàctic; per
això a continuació explicaré detalladament de què es tracta:
L'adrenalina és una hormona que segreguen les glàndules suprarenals (situades a sobre
dels ronyons) en situacions d'estrès, accelerant el ritme cardíac, la pressió arterial, dilatant
els bronquis i estimulant el sistema nerviós central. L'adrenalina, a més, actua en els
mastòcits impedint que treguin al seu exterior la histamina i per la qual cosa, para la
reacció al·lèrgica.
A Espanya es comercialitza amb la injecció autoinjectable ALTELLUS. En altres països
utilitzen autoinjectables com EPI PEN i ANA-KIT. L'ALTELLUS es pot administrar fins a
tres vegades si les altres no fan cap efecte, però en intervals de 10 a 15 minuts. La
injecció és una mena de bolígraf que s'ha d'injectar a la cara anterior de la cuixa (car s'ha
demostrat que és el lloc on hi ha una absorció més ràpida). Quan entra en contacte amb
la cuixa, descarrega exactament 0,3 mil·lilitres del medicament.
Si el pacient, a més a més, pateix problemes asmàtics haurà d'utilitzar un inhalador.
Esquema 2: COM S'HAN D'ADMINISTRAR ELS AUTOINJECTABLES
18
- Al·lèrgia als àcars
Simplement s'ha d'evitar entrar en contacte amb la pols, per la qual cosa s'ha de tenir
sempre el lloc on vivim molt net de pols i ventilar-lo contínuament. També hi ha unes
fundes antiàcars que tenen uns porus tan petits que els excrements dels àcars (els que
provoquen l'al·lèrgia) no poden traspassar-los. També es poden utilitzar vacunes
d'immunoteràpia.
- Al·lèrgia als animals, insectes
En els dos casos podem utilitzar vacunes d'immunoteràpia, i també cremes
específiques per pal·liar la picor a la pell. Si la reacció és més violenta es poden utilitzar
antihistamínics. Cal recordar que si es té al·lèrgia als animals no és recomanable
conviure amb ells.
- Al·lèrgia als medicaments
En aquest cas podem trobar dues solucions: intentar rebaixar els símptomes amb altres
medicaments o bé, fer una dessensibilització donant petites dosis del medicament en
períodes de temps determinats (ho apliquem si és un medicament que s'usa molt, com la
penicil·lina).
19
4.3. Proves cutànies, sanguínies o de provocació
S'utilitzen unes determinades tècniques per comprovar si un producte, normalment un
aliment o un conjunt d'aquests, pot ser la causa dels èczemes que apareixen en la pell
del pacient, o altres símptomes que desenvolupo en el següent punt (el punt 5).
A finals del segle XIX, el doctor Charles Harrison Blackley va trobar la manera de detectar
l'al·lergen que originava l'al·lèrgia, gràcies a tècniques cutànies una mica atroces. Des de
feia temps Blackley patia rinitis i conjuntivitis al·lèrgica per culpa del pol·len que portava la
primavera (a vegades arribant a l'asma). Però ell solament coneixia que aquests
símptomes tan molestos li succeïen únicament a la primavera. Quan li va aparèixer una
erupció, va fregar-se la pell amb Lolium italicum, una gramínia, i va observar que l'erupció
creixia enèrgicament. Amb això va ser capaç de trobar la manera d'efectuar les proves
cutànies.
Va estendre al seu avantbraç el pol·len que conté les gramínies i ho va tapar amb
gutaperxa (material mal·leable i elàstic procedent del tronc d'un arbre).
A continuació, va tapar també el seu altre avantbraç però aquesta vegada sense el
pol·len. Acte seguit amb l'ajuda d'una llanceta va arrapar els dos avantbraços. El lloc on
s'havia posat el pol·len, va començar a picar-li i inflar-se-li intensament. Amb això va
extreure la conclusió que era al·lèrgic al pol·len de les gramínies.
Per a aquesta tècnica també es podia emprar un plomí (utilitzades per escriure).
20
Va ser la primera manera per poder detectar l'al·lergen en un pacient. Aquesta tècnica
dolorosa s'ha anat millorant fins avui dia, en què la gran llanceta ha deixat pas a una altra
de ferro inoxidable amb una punta d'un mil·límetre de calibre amb la qual solament se sent
una lleu punxada; i el possible al·lergen es converteix en un extracte líquid fabricat en
laboratoris i que es manté a la nevera. Aquesta tècnica és la més senzilla de totes i
s'anomena prick-test o prova per puntura.
FIGURA 10: DIFERENTS EXTRACTES QUE HAN DE CONSERVAR-SE A LA NEVERA
Per veure com funciona tot el procediment vaig poder assistir a les proves que la Rosa
Muñoz feia en un pacient a l'hospital Clínic. El pacient tenia al·lèrgia a tot tipus de peixos i
al préssec.
Primerament s'ha de desinfectar l'avantbraç, on posarem l'al·lergen amb un antisèptic,
normalment amb alcohol etílic perquè solament influeixi l'al·lergen i no altres substàncies
que puguin estar a la dermis.
21
FIGURA 11: LES PROVES CUTÀNIES ES DUEN A TERME A L'AVANTBRAÇ DEL PACIENT
Per controlar que la pell del pacient reaccioni correctament, posem dos controls: el positiu
és d'histamina (com que aquesta substància la tenim en el nostre cos sempre hi haurà
una vermellor i inflor) i el negatiu, que és de sèrum fisiològic (si la pell del pacient
reacciona voldrà dir que amb la prova prick no obtindrem resultats bons ja que no ha de
reaccionar; quan reacciona ens trobem amb un positiu fals, el pacient pateix
dermografisme: la seva pell és tan sensible que amb qualsevol fregament reacciona
produint urticària i per això s'utilitzen altres proves com les sanguínies).
FIGURA 12: MARQUEM QUÈ POSAREM A CADA LLOC
22
També hem de tenir en compte que el pacient no estigui prenent cap mena
d'antihistamínic, ja que la prova no seria vàlida i no hi hauria reacció ja que l'antihistamínic
està parant la reacció. Tampoc no està permès prendre antirefredats o antigripals (poden
contenir antihistamínics i obtindríem un negatiu fals).
A continuació es procedeix a posar una goteta de l'extracte del possible al·lergen. Hem
agafat extractes: de préssec, de rap i d'avellana. Els dos primers tenen que donar positiu,
ja que el pacient sabem que hi té al·lèrgia, però no a l'avellana, que ha de donar negatiu.
FIGURA 13: POSEM LES GOTETES DE CADA EXTRACTE A L'AVANTBRAÇ
Una vegada que hem posat la gota de l'extracte d'aliment, clavem verticalment la llanceta
d'un sol ús (a cada goteta utilitzem una llanceta diferent).
23
FIGURA 14: APLIQUEM LA LLANCETA VERTICALMENT
Retirem el líquid sobrant amb un tros de cotó o paper de cel·lulosa.
Després hem d'esperar uns quinze minuts perquè es produeixi la reacció corresponent.
Anem veient que la pell del pacient es va envermellint cada vegada més en la part del
control positiu, en el rap i el préssec. La prova es dóna com a vàlida (voldrà dir que el
pacient és al·lèrgic a l'aliment) si a part de sortir una pàpula (un eritema o fava) de més
de tres mil·límetres de diàmetre.
En el nostre cas els resultats que hem obtingut han estat els següents:
Figura 15: RESULTATS EN L'AVANTBRAÇ DEL PACIENT
24
Podem observar com els controls han donat positiu, el que contenia la histamina, i
negatiu, (el que contenia el sèrum fisiològic. Això ens indica que els resultats que
obtindrem són vàlids. Procedim a analitzar les altres reaccions:
- Tant el préssec com el rap han manifestat una reacció positiva amb unes faves de més
de tres mil·límetres. Com que ho hem resseguit amb un bolígraf podem veure que les
faves també presenten com una espècie de pseudopodes., que signifiquen que l'al·lèrgia
és molt forta i podria causar xocs anafilàctics si el pacient ingerís aquells aliments.
- L'avellana, com ja sabíem, ha donat una reacció negativa, el pacient no li té al·lèrgia.
Per finalitzar la reacció estenem una crema per tot l'avantbraç perquè la picor i la inflor
vagin disminuint.
FIGURA 16: POSEM UNA CREMA PER CALMAR LA REACCIÓ
Les proves prick es comencen a utilitzar en nens a partir dels tres mesos, ja que és quan
podem obtenir unes mides significatives. Però hi ha molts al·lergòlegs que pensen que la
pell dels nens petits no té prou capacitat per reaccionar degudament i per la qual cosa les
proves cutànies que se li practiquen no són vàlides.
També hem de tenir en compte que hi ha persones que tenen una sensibilització
subclínica: les proves cutànies detecten una al·lèrgia però mai no han reaccionat davant
aquell al·lergen. En aquests casos no fa falta donar tanta importància als resultats (no cal
eliminar-lo de la dieta si es tracta d'un aliment, per exemple), però si s'ha de tenir en
compte per a possibles reaccions.
25
Si sabem de segur que un al·lergen determinat provoca l'al·lèrgia en un pacient en concret
i les proves prick donen negatives, procedirem a fer les proves prick-prick. Consisteixen
a agafar aquell al·lergen (per exemple un tros de l'aliment) i estendre'l per l'avantbraç fent
una lleu punxada amb la llanceta inoxidable. Això pot succeir en fruites o verdures, ja que
les seves proteïnes són molt dèbils i es poden desnaturalitzar amb facilitat quan al
laboratori fabriquin l'extracte.
FIGURA 17: TANT A LA DRETA COM A L'ESQUERRA TENIM IMATGES DE LES PROVES PRICK-PRICK
Com ja he dit anteriorment, les proves prick són les més senzilles. Ara passarem a
analitzar breument les altres proves cutànies però que es classifiquen com a més
complexes.
Al 1907, el pediatre austríac Von Pirquet, va traçar una nova idea per poder identificar els
al·lèrgens que causaven reaccions al·lèrgiques en determinats pacients. Era la prova
intradèrmica o prova de la tuberculosi (també es va emprar per poder determinar si el
pacient tenia tuberculosi). Consisteix a introduir una mostra molt petita de l'extracte per
sota la pell amb l'ajuda d'una xeringa estèril, d'un sol ús i amb una punta molt fina. És més
sensible que les prick-test, però més molesta. Aquesta tècnica no es pot utilitzar per
concretar si la causa de les reaccions són aliments, ja que el pacient podria estar molt
sensibilitzat i patir símptomes molt greus.
26
FIGURA 18: PROVA INTRADÈRMICA
Després també trobem els tests de fregament (friccionen l'aliment, generalment, sobre
una zona concreta de la pell), que s'utilitzen en les consultes infantils.
I com a prova cutània menys comuna tenim les proves amb pegats o proves de contacte.
Es tracta de posar durant 48 hores unes gotetes de l'extracte i a sobre enganxar-li un
pegat. Quan es retira el pegat s'esperaran de 72 a 96 hores per saber si el contacte amb
la pell ha donat una reacció al·lèrgica.
FIGURA 19: LA PROVA AMB PEGATS ES REALITZA A L'ESQUENA
Una de les primeres proves cutànies que es va dur a terme va ser la prova de reacció de
P-K, però ara ja no s'utilitza a causa de les complicacions que té en temes sanguinis. Al
segle XX, el doctor Heinz Küstner i el seu ajudant Otto Prausnitz van demostrar que
l'al·lèrgia es pot transmetre, ja que es produeix per substàncies en la sang. La prova
consisteix en extreure sang del pacient suposadament al·lèrgic. El sèrum se li injecta a un
altre pacient sa, i es frega la pell amb una petita dosi del possible al·lergen; si el pacient
sa mostra un eritema en la zona on s'ha punxat significarà que l'altre pacient sí és
al·lèrgic.
27
Gràcies a la nova tecnologia podem saber quina concentració d'IgE específica tenim a la
sang per a cada al·lergen. Aquestes proves són molt costoses i s'anomenen proves
RAST (Radio Allergo Sorbent Test) i les proves CAP. Per realitzar-les és necessari
extreure sang del pacient i els resultats no són immediats. Però encara que tinguin
aquests inconvenients, són necessàries per a pacients que estan prenent antihistamínics,
pateixen dermografisme o tenen reaccions molt severes amb l'al·lergen que s'aplicaria en
les proves cutànies. La tècnica ELISA (en què he pogut treballar al Parc Científic gràcies
a un model) també ens permet saber, mitjançant la sang del pacient, si pateix o no
al·lèrgies.
FIGURA 20: EXTRACCIÓ DE SANG PER ANALITZAR-LA EN LABORATORIS SEGUINT LES TÈCNIQUES
EXPLICADES ABANS
Per últim, després de realitzar unes proves sanguínies i veure que els nivells d'IgE
específica són baixos, podem procedir a fer les proves de provocació o reexposició.
Consisteixen en provar, l'aliment al natural (no l'extracte) amb la supervisió dels metges,
mai no es pot fer a casa. S'ha de donar de manera gradual petites quantitats al pacient
fins que hagi menjat una quantitat prou gran per concloure que el pacient no és al·lèrgic a
l'aliment.
28
Un greu trastorn, produït generalment per l'al·lèrgia alimentària, és l'asma. Per poder
saber si el pacient pateix aquesta malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori es practiquen
les proves de la funció pulmonar o la prova d'espirometria: quan el pacient respira
segons la quantitat d'aire i a la velocitat que el respiri se li podrà diagnosticar diferents
malalties pulmonars o determinar-ne el procés.
FIGURA 21: PROVA D'ESPIROMETRIA
29
5. TRASTORNS PRODUÏTS PER L'AL·LÈRGIA
La majoria de pacients al·lèrgics manifesten reaccions des de petits com èczemes a la
pell, problemes digestius (vòmits, diarrees...). A mesura que passa el temps apareix una
dificultat respiratòria, rinitis i conjuntivitis. Aquest procés que experimenta el pacient
s'anomena marxa al·lèrgica.
5.1. Rinitis al·lèrgica i conjuntivitis al·lèrgica
Tant la rinitis al·lèrgica com la conjuntivitis al·lèrgica, es produeixen amb més intensitat a
la primavera i a l'estiu, ja que el pol·len que desprenen les plantes (per reproduir-se) entra
amb contacte amb les fosses nasals de l'al·lèrgic. Però un altre causant d'aquests
trastorns són els àcars. Per això, abans d'entrar en contacte amb aquests dos trastorns
veurem els al·lèrgens que els produeixen: el pol·len i els àcars.
5.1.1. El pol·len
Els granets de pol·len són elements microscòpics de 10 a 60 micres (µm) de diàmetre.
Tenen una forma redona o ovalada i unes capes anomenades exina i intina protegeixen el
material reproductor de les plantes, que es troba al seu interior.
Figura 22: MORFOLOGIA D'UN GRA DE POL·LEN
30
Els dies de vent, els al·lèrgics ho tindran pitjor, ja que el pol·len de les plantes
s'escamparà més fàcilment. Mentre els dies de pluja es “netejarà” l'atmosfera (ja que el
pol·len agafarà més densitat amb l’aigua de la pluja i quedarà al terra). Cal ventilar les
habitacions abans de les onze del matí i evitar els llocs amb molta vegetació de cinc a deu
del matí, car hi ha molta pol·linització.
L'al·lèrgia al pol·len és exclusiva per a cada planta. Així una persona pot ser al·lèrgica al
pol·len del plàtan però no al de les gramínies, o a totes dues.
Per poder tractar l'al·lèrgia al pol·len hi ha unes vacunes específiques per a cada pacient,
i la seva al·lèrgia, que se subministren en certs períodes de temps fins que no ho necessiti
l'al·lèrgic.
Concentracions mitjanes (1994-2012)
Màxims absoluts (1994-2012)
Any de comparació (2012)
Setmana actual (26/2012)
FIGURA 23: GRÀFICA DE L'AEROBIOLOGIA DE LA UAB ON MOSTRA EL POL·LEN TOTAL A BARCELONA
ENTRE 1994 I 2012 AMB P/M³. ES POT VEURE QUE A LES ÈPOQUES DE PRIMAVERA-ESTIU HI HA MÉS
CONCENTRACIÓ
31
El pol·len és la manera que tenen les plantes de transportar els gàmetes masculins
perquè fecundin dintre de les plantes amb gàmetes femenins. Les plantes tenen dos
mètodes, a vegades poden utilitzar ambdós:
Entomofília (del grec entomos, que significa ʻinsecteʼ) és el procés en el qual la planta
es reprodueix mitjançant els insectes quan van a agafar el nèctar de la flor. Per això el seu
pol·len és molt enganxifós i les seves flors tenen uns colors molt vistosos. Quan l'insecte
va a una altra flor deixa el pol·len que portava enganxat i la planta es fecunda.
FIGURA 24: ABELLA IMPREGNADA AMB POL·LEN
Anemofília (del grec anemos, que significa ʻventʼ) és la manera de fecundació amb
l'ajuda del vent que utilitzen les plantes amb colors poc llampants. Aquestes plantes, a
part que són les més importants perquè es poden identificar millor per als al·lergòlegs, han
de tenir el gra de pol·len petit i poc enganxifós, car ha de ser l'aire qui el transporti cap a
altres plantes de la mateixa espècie. Aquesta forma és la causa que es produeixi al·lèrgia,
ja que el pol·len viatja per l'aire i entra a les fosses nasals de les persones creant
símptomes com rinitis, conjuntivitis, tos, asma, urticària…
32
FIGURA 25: ANEMOFÍLIA DEL PI
Per saber les concentracions de pol·len i l'hora en què s'han produït els augments o
disminucions de la concentració, utilitzem un aparell captador de pol·len. Aquest aparell té
unes ales grans que van girant i amb l'ajuda d'una bomba al buit s'agafa l'aire (que conté
el pol·len). Aquesta bomba aspira 10 l/min com si estigués respirant una persona. Aquest
aire va a parar a una cinta plena de vaselina on el pol·len s'enganxarà.
Cada tros de cinta es posarà en una placa de vidre per tenyir el pol·len i identificar-lo.
Finalment, tocarà comptar quants granets de pol·len hi ha.
FIGURA 26: APARELL CAPTADOR DE POL·LEN SITUAT A LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE CÒRDOVA
33
5.1.2. Els àcars
Per una altra banda, una altra causant de la rinitis al·lèrgica i la conjuntivitis al·lèrgica són
uns animalets microscòpics que ens envolten sempre i no som capaços d'adonar-nos ni
de la seva presència. Són els àcars.
Els àcars són uns aràcnids, és a dir pertanyen a la mateixa família de les aranyes i per la
qual cosa són artròpodes, que viuen als nostres matalassos gràcies a la calor, humitat i
menjar que els proporcionem els humans (escames humanes: cada dues setmanes ens
desprenem de 15 grams de pell seca) i la pols.
Per exemple, a partir dels mil dos-cents metres (com als Pirineus) no trobem àcars en els
matalassos ja que les condicions ambientals no són òptimes perquè es puguin reproduir.
Els àcars utilitzen les seves calises (una espècie de dents) per poder tallar les escames
de la pell seca, i poder-se alimentar. Però aquestes no piquen ni mosseguen. Són els
excrements dels àcars els que provoquen l'al·lèrgia, però aquests excrements són
inofensius per a la majoria de gent.
Calises
FIGURA 27: ÀCAR MASCULÍ VIST AL MICROSCOPI
Per poder pal·liar els símptomes es convenient que l'habitació doni a l'exterior perquè no
hi hagi humitats i sempre s'ha de ventilar molt bé. Existeixen unes fundes antiàcars que
tenen una membrana de poliuretà transpirable (resina sintètica molt impermeable que no
deixen passar ni els àcars ni cap al·lergen segons el porus, que acostuma a ser de set
micròmetres de diàmetre).
34
Amb aquestes fundes els excrements no poden passar cap a l'exterior, ni tampoc l'aliment
que li subministrem, així que s'acaben morint.
Per poder veure'ls al microscopi primerament hem de recollir la pols de casa o de
qualsevol altre lloc. Després farem una decantació, on aïllarem els àcars d'altres
estructures. Aquesta imatge ens mostra els àcars en un microscopi òptic.
FIGURA 28: ÀCAR FEMENÍ VIST AL MICROSCOPI
5.1.3. Rinitis al·lèrgica
La rinitis al·lèrgica és una reacció al·lèrgica a certes proteïnes de determinades
substàncies que es troben suspeses en l'aire: al·lèrgens i que provoquen uns determinats
símptomes a les vies superiors com el nas, al si parasanal, gola i a vegades als ulls
provocant rinoconjuntivitis. És a dir provoquen l'alliberació d' histamina. Sol apareixer més
intensament en pacients que ja hagin complert els dos anys. Hi ha dos tipus de rinitis
al·lèrgica:
La rinitis pol·línica o estacional o febre del fenc, és produïda pel pol·len que desprenen
les plantes.
La rinitis al·lèrgica perenne, si la causa són al·lèrgens com els àcars de la pols o de
l'epiteli de mascotes o animals.
Els símptomes més freqüents són esternuts molt seguits, nas congestionat o degotant,
ulls plorosos, vermells i amb picor (rinoconjuntivitis), picor en el paladar i la gola, dificultat
per respirar o una sensació de cremor a la gola i tos.
35
Per saber si tens rinitis al·lèrgica primer s'ha de veure que depenent de l'estació de l'any o
durant el dia els símptomes van en augment o no; també, amb el tipus d'al·lèrgens que
puguis haver tingut contacte. Després d'això es passarien a unes proves cutànies o de
sang (per mesurar l'IgE que conté el teu cos contra aquella substància) per verificar
realment si hi ha al·lèrgia.
El tractament encara que sembli molt senzill de dir, resulta molt complicat en algunes
ocasions: evitar l'al·lergen. Depenent de la gravetat de la rinitis hi ha diversos tractaments:
si és lleu, amb una mica d'aigua salada i fent un rentat nasal pot ajudar a eliminar el moc.
Després, si el metge ho creu convenient, existeixen antihistamínics, corticosteroides,
descongestionats o vacunes antial·lèrgiques o d'immunoteràpia que se subministren
regularment, si no pots evitar l'al·lergen.
FIGURA 29: SÍMPTOMES DE LA RINITIS AL·LÈRGICA
36
5.1.4. Conjuntivitis al·lèrgica
La conjuntivitis al·lèrgica és una fase de la rinoconjuntivitis i per tant és una reacció
al·lèrgica a certes proteïnes de determinades substàncies que es troben suspeses en
l'aire (al·lèrgens) i que provoquen uns determinats símptomes cap als ulls.
Els símptomes més freqüents són el llagrimeig, la coïssor d'ulls, l'envermelliment i
secreció filamentosa, la disminució de la visió, entre altres i depenent de la força amb què
es manifesti.
Per detectar una conjuntivitis es mira la història clínica del pacient (si els seus familiars
tenen moltes al·lèrgies, és molt probable que ell també les pateixi). També es fa un
examen físic on, gràcies a un al·lergòleg, s'identifica l'al·lergen que causa la reacció.
N'hi ha dos tipus segons la durada:
Conjuntivitis al·lèrgica aguda, la qual acostuma a estar relacionada amb les al·lèrgies per
estacions. Els vasos sanguinis es notaran molt i sol anar acompanyada per símptomes
nasals (com el degoteig del nas).
Conjuntivitis al·lèrgica crònica, no té relació amb l'estació, simplement és continua ja que
l'al·lèrgic sempre es troba amb contacte amb aquell al·lergen (pols, menjar, pèls…). En
aquesta, en canvi, hi ha poca inflamació encara que els altres símptomes estiguin
presents. A vegades no s'identifica que és una al·lèrgia i es confon amb problemes d'ulls
secs, fins que no es coneix l'al·lergen que ho provoca.
El tractament que s'ha de seguir, com en totes les al·lèrgies, és no entrar en contacte amb
l'al·lergen que ens provoca l'al·lèrgia. Però si l'al·lergen és el pol·len, pols o altres és més
difícil no entrar-hi en contacte. En aquests casos hi ha diversos remeis per reduir els
símptomes.
Per alleujar la coïssor en els ulls es poden utilitzar gases fredes sobre les parpelles o
també s'utilitzen gotes.
Els antihistamínics actuen bloquejant l'acció de la histamina.
Alguns pacients també necessiten gotes amb cortisona per prevenir moltes inflamacions
o infeccions als ulls, però no es poden utilitzar en períodes llargs de temps, ja que poden
tenir efectes secundaris com les cataractes.
37
5.2. DERMATITIS ATÒPICA
La dermatitis atòpica o èczema és un desordre de la pell, no contagiós, que també afecta
al cuir cabellut, la cara i tota la resta del cos. Afecta sobretot a infants que mantenen i
desenvolupen aquesta al·lèrgia fins a un cert període de temps. És deguda a una
hipersecreció de les glàndules sebàcies que lubriquen i protegeixen la pell, però en excés
provoquen plaques vermelles que al cap de poc temps es transformen en escames. Cal
evitar la humitat excessiva (suor) i els banys freqüents.
A part de la predisposició genètica, les causes d'aquest desordre són substàncies irritants,
excés de l'ús de sabons, ambients molt secs i amb pols, climes molt extrems (molt freds o
calorosos que provoquen suor) i estrès en la vida quotidiana.
La dermatitis atòpica té dues fases:
Fase aguda o de brot, és quan es manifesten erupcions en zones concretes del cos
i apareix una picor molt molesta.
Fase latent, la qual no presenta gaires molèsties, però sí una pell molt seca i amb
relleu (pell de pollastre). Has de tenir molt de compte de no passar a la fase aguda.
FIGURA 30: ENS MOSTRA LES DUES FASES: A L'ESQUERRA TROBEM LA FASE AGUDA I A LA DRETA LA
FASE LATENT
38
5.2.1. Com podem tractar una pell atòpica?
Primerament necessitem que el pacient tingui una hidratació diària de la pell utilitzant
cremes hidratants o locions per a pell atòpica.
També hem d'utilitzar un sabó especial que conté substàncies que fan desaparèixer la
picor en la pell i són molt riques en
grasses, evitant així, que la pell es
ressequi.
Els productes d'higiene personal
que s'utilitzen solen contenir
civada, com sabons perquè la
pell se suavitzi.
Si el pacient pateix petits brots,
apareixerà picors que poden ser
calmades amb alguna crema que
sigui capaç de restaurar la barrera cutània.
FIGURA 31: TANT PER CENT DE PROBABILITAT DE SER
ATÒPIC SEGONS LA GENÈTICA DELS PARES
5.3. DERMATITIS AL·LÈRGICA PER CONTACTE
La dermatitis per contacte és una reacció de la pell a certes substàncies que el cos no
tolera o que són irritants. Es produeixen pics a causa de les erupcions que es produeixen.
Com la mateixa paraula indica es produeix quan entra en contacte amb determinat
al·lergen.
Hi ha dos tipus d'irritacions:
Les agudes, en què l'al·lèrgic pateix la presència de vesícules i envermelliment.
Les cròniques presenten una pell més grossa que se sol trencar amb facilitat.
En els dos tipus d'irritacions hi ha una coïssor intensa, i l'afectat, en gratar-se, s'infectarà
les ferides.
39
Per una altra banda podem classificar la dermatitis de contacte depenent de la causa que
s'esdevingui:
Causa irritant: en estar en contacte amb productes químics com sabons, lleixiu, etc.
causant sequedat o envermelliment. És molt freqüent en mestresses de casa, les quals
estan molt en contacte amb aquests productes químics.
Causada per un al·lergen: hi ha una hipersensibilització a una substància (metalls,
conservants, tints, perfums, aliments…) i això provoca que hi hagi un alliberament
d'histamina.
Per tractar-ho s'ha d'evitar entrar en contacte amb l'al·lergen que han diagnosticat les
proves cutànies. També hi ha unes certes pomades, cremes amb corticoides o
antihistamínics que poden reduir les molèsties.
Cal tenir molta cura amb aquest tipus de pells ja que són molt seques i certs productes
podrien alterar la seva capa grassa. Els productes que contenen civada són molt
recomanables, així com cremes hidratants i suavitzants.
Però una reacció en la pell, a part de ser per contacte o atòpica, també pot ser ingerir
algun aliment al qual tenim al·lèrgia. D'això se'n diu una al·lèrgia alimentària i té els
mateixos símptomes que els altres dos tipus de reaccions: alliberació d'histamina a causa
d'una substància. La histamina és la causant de la reacció del nostre cos.
5.4. ASMA
És una malaltia produïda per uns certs al·lèrgens, que afecta les vies respiratòries,
provocant que tant bronquis com bronquíols disminueixin la seva mida i per tant es dificulti
l'entrada d'aire als pulmons (s'origina una dispnea, és a dir, una dificultat respiratòria).
També es crea molta mucositat, la qual, com que és molt pareguda a la mucosa nasal, els
termes rinitis i asma sempre van lligats.
40
L'asma se sol manifestar des de la infància. És molt important perquè és molt perillosa i
necessita moltes atencions.
Els símptomes que es produeixen són tos,dificultat respiratòria (dispnea) i sibilàncies (so
xiulant en l'auscultació). Pot ser molt intensa o intermitent, però sempre empitjora durant
la nit.
Per poder dilatar els bronquis i bronquíols s'utilitzen medicaments per via inhalada, via
oral o injectats, però una vegada passada la reacció no es tornen a donar fins que
n'esdevingui una altra.
Tot i així, els bronquis de les persones asmàtiques, sempre estan inflamats en la capa
interna i aquesta inflamació augmenta a certs estímuls com els al·lèrgens produint asma.
Per poder intentar eliminar aquests símptomes, s'utilitzen medicaments a llarg termini
administrats per via inhalada o per via oral, que s'anomenen tractaments preventius.
També es poden utilitzar vacunes d'immunoteràpia. Consisteix que l'organisme pugui
arribar a tolerar aquella substància que li produïa aquells símptomes.
FIGURA 32: INHALADOR, UN MEDICAMENT QUE PERMET QUE L'AIRE ARRIBI ALS PULMONS QUAN ES
PATEIX UN ATAC D'ASMA
41
6. NO PODEM CONFONDRE AL·LÈRGIA AMB...
Abans de començar en el tema principal d'aquest treball de recerca, les al·lèrgies
alimentàries, primer hem de saber diferenciar el que és una al·lèrgia d'altres reaccions,
com intoleràncies, intoxicacions...
Per exemple, sabem que certes persones presenten urticària crònica, erupcions
persistents, sense que hi intervingui cap factor. Com que presenta uns símptomes molt
pareguts al d'una reacció al·lèrgica, es poden confondre.
Hi ha hagut casos en que el sobreesforç físic i emocional d'una persona ha afectat la seva
pell produint picors i faves semblants a les d'una reacció al·lèrgica (urticària).
6.1. Al·lèrgies alimentàries (hi aprofundiré més en el punt 7)
- Estan produïdes per la IgE.
- L'al·lèrgic ha hagut d'estar en contacte amb l'al·lergen de l'aliment (les proteïnes).
- Hi ha un alliberament d'histamina.
- Les al·lèrgies alimentaries greus, en què els pacients tenen una alimentació molt
limitada, poden associar-se a alteracions del pes corporal.
6.2. Intoleràncies alimentàries
- La intolerància alimentària és un desordre de l'aparell digestiu, que no està preparat
per metabolitzar algun aliment, car els intestins manquen de la substància que el
metabolitza.
- Estan produïdes per una hipersensibilitat alimentària no al·lèrgica (no es generen
anticossos, tal i com passa en una al·lèrgia, ni tampoc s'allibera histamina, per tant
vol dir que el sistema immunitari no intervé en aquest procés). Per això també
s'anomenen al·lèrgies no intervingudes per IgE.
42
Les proves que s'utilitzen per diagnosticar què li passa al pacient i a què ha reaccionat
són diferents:
- En les al·lèrgies alimentàries s'utilitzen les proves Prick (que he explicat
anteriorment).
- En les intoleràncies alimentàries es podria utilitzar la prova sanguínia Alcat (però
aquesta tècnica no està validada: no esta comprovada científicament)
- Alcat: són unes proves sanguínies que estudien el comportament de les cèl·lules
del pacient davant diversos aliments (uns 100 aliments més 20 additius i colorants),
per fer un programa dietètic personalitzat.
Segons el CIC (Centre Immunològic de Catalunya) els productes més freqüents que
poden provocar intolerància a Espanya són:
Additius amb un 18%
Fruites amb un 17%
Fruits secs amb un 15%
Làctics/ous amb un 14%
Verdures amb un 10%
Peix amb un 9%
Marisc amb un 8%
Llegums amb un 6%
Cereals amb un 5%
6.2.1. Tipus d'intoleràncies alimentàries
6.2.1.1. La celiaquia
Una de les paraules que està relacionada amb la intolerància i que en sentim molt a parlar
és la celiaquia.
Els símptomes són molt similars (diarrea, inflors, malestar, etc.), al d'una reacció
al·lèrgica, sense comptar xocs anafilàctics ni urticària.
43
És una intolerància de l'intestí (una inflamació crònica de la part proximal de l'intestí prim o
jejú) causada per un grup de proteïnes que es troben en diferents cereals: la gliadina o
també coneguda com a gluten. Es desconeixen perquè aquestes proteïnes fan malbé
l'intestí prim.
FIGURA 33: EL JEJÚ ÉS LA PART QUE S'INFLA A CONSEQÜÈNCIA DEL CONTACTE AMB EL GLUTEN
Per exemple, les persones que són celíaques no toleren la proteïna del gluten (que es
troba en molts cereals). Això no és una reacció al·lèrgica alimentària, ja que no
desencadena reaccions del sistema immunitari de la mateixa manera que he explicat
abans en les al·lèrgies, sinó una intolerància al gluten.
La intolerància al gluten, una proteïna que es troba en molts cereals (el blat, el sègol,
l'ordi, la civada, l'espelta, el kamut i el triticale), provoca una reacció on el gluten ataca les
microvellositats intestinals que revesteixen la mucosa intestinal. Això provoca que l'intestí
prim no pugui absorbir bé els nutrients.
Fent una mica d'història sabem que al segle II aC el metge grec Areteu de Capadòcia va
diagnosticar aquesta malaltia com una inflamació de l'intestí; però no va ser fins al 1950,
quan el metge holandés Dicke es va adonar que els nens hospitalitzats per diarrees
cròniques i desnutrició milloraven al treure els aliments que contenien gluten i
empitjoraven quan els hi tornaven a posar a la dieta.
44
Si no es detecta a temps, aquesta intolerància pot desencadenar greus problemes com
úlceres i tumors intestinals.
6.2.1.2. Intolerància a la lactosa
L'any 2001 Michael de Vrese i col·laboradors van publicar al diari American Journal
of Clinical Nutrition que aproximadament el 70% de la població mundial adulta tenia
problemes d'intolerància a la lactosa.
La lactosa és un disacàrid format per glucosa i galactosa; en conclusió: és un glúcid, i cal
afegir que és el sucre que predomina més en la llet, per això l'explico.
La intolerància a la lactosa succeeix quan l'organisme ha de digerir-la, car l'intestí prim de
la persona té una baixa quantitat de l'enzim lactasa que s'ocupa de separar la lactosa en
glucosa i galactosa (perquè el nostre organisme ho pugui digerir).
Si la lactosa no és absorbida per l'intestí prim (perquè l'enzim lactasa no ha actuat) aquest
sucre passarà a l'intestí gros i provocarà una sèrie de símptomes amb major o menor
intensitat (depenent de la falta d'enzims que tingui l'organisme).
FIGURA 34: A LA PART DE DALT OBSERVEM LA LACTOSA UNIDA AMB L'ENLLAÇ O-GLICOSÍDIC. QUAN
INTERVÉ L'ENZIM LACTASA, MÉS H2O, L'ENLLAÇ ES TRENCA I OBTENIM DOS GLÚCIDS: LA GALACTOSA (1) I
LA GLUCOSA (2)
45
6.3. Intoxicació alimentària
Si una persona menja un determinat aliment i seguidament pateix una reacció, es pot
esdevenir per dos motius: la persona pateix al·lèrgies alimentàries o bé pateix una
intoxicació o repulsió psicològica. Cal afegir que les persones que s'intoxiquen no creen
anticossos contra les toxines, per la qual cosa es poden tornar a intoxicar del mateix
aliment. Les toxines són resistents als sucs de l'estómac, el calor i al fred.
Ara passarem a analitzar els diferents aliments, la majoria exòtics, que poden provocar
reaccions d'intoxicació que en molts aspectes són iguals als d'una reacció al·lèrgica.
- La cicuatera és una malaltia que poden contreure tant peixos com crustacis (del
golf de Mèxic, Florida o del Carib) provocant que aquests fabriquin unes toxines (ja
que han ingerit la cicuatoxina que contenen algunes algues o plàncton) que no
desapareixen encara que estiguin ben cuinats. Es pot confondre amb una reacció
al·lèrgica, a causa que els seus símptomes són tan semblants: nàusees, diarrees,
picors a la pell. Es pot arribar a un estat de coma o fins i tot a la mort.
- Toxines naturals, com la tetrodoxina (és cent vegades més letal que el cianur) que
conté el peix globus si no es cuina correctament. Els símptomes apareixen entre
vint minuts i tres hores després de menjar el peix i són els mateixos que els d'una
al·lèrgia. Però aquí no hi ha cap antídot.
- L'aminoàcid tiramina, present en el formatge fermentat, nous, fetge de pollastre,
etc., provoca la dilatació dels vasos sanguinis, nàusees, vòmits, sudoració...
- També es pot produir una intoxicació d'histamina, per aliments com els
escombriformes, uns peixos molt grans que després de ser pescats la seva pell té
una gran facilitat per atreure bacteris. També si estan mal conservats, hi ha poca
higiene a l'hora de cuinar-los o hi ha una falta de refrigeració poden desenvolupar
altes quantitats d'histamina. Afegeixo que hi ha altres peixos que també els
succeeix el mateix.
46
Aliments rics en histamina
- Begudes fermentades (vi, cervesa)
- Clara d'ou
- Conserves
- Xocolata
- Xucrut
- Espinacs
- Maduixes
- Papaia
- Paté de porc
- Formatges fermentats
- Llonganissa
- Sardines
- Tomàquet
(Taula extreta del llibre Alergias Alimentarias)
- També trobem casos d'intoxicació per bolets verinosos, per això per collir-los cal
tenir en compte les diferents espècies i saber-los distingir molt detalladament.
- Finalment, cal esmentar un tipus de glòbuls blancs anomenats eosinòfils que,
encara que ens protegeixen de molts paràsits que originen infeccions, en grans
quantitats durien símptomes molt molestos, com inflamació de l'esòfag, dificultat
per empassar, vòmits i sensació de cremor a l'esòfag.
47
7. AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
7.1. Definim les al·lèrgies alimentàries
L'al·lèrgia alimentària és un estat d'hipersensibilitat que només es dóna en determinades
persones. El nostre sistema immunitari ens protegeix de qualsevol substància estranya
que pogués desencadenar alguna malaltia; si aquest "s'equivoca" i identifica una
substància com a nociva, quan en realitat és innòcua, estem davant d'un cas de reacció
al·lèrgica. En un primer contacte no s'originarà reacció, però la segona vegada es poden
produir trastorns més violents, que ja hem esmentat abans (rinitis, picors, conjuntivitis...).
Gairebé sempre, la reacció, esdevé en la zona on ha entrat en contacte l'al·lergen, és
l'anomena't síndrome de l'al·lèrgia oral. Si no es produeixen uns símptomes més greus o
no es dóna un antihistamínic desapareixerà sense afectar la resta del cos.
Segons uns estudis del psiquiatre anglès Francis Hare, el consum exagerat d'hidrats de
carboni i de sucres en els aliments és una de les causes de l'aparició de les reaccions
al·lèrgiques alimentàries.
7.2. Al·lèrgies alimentàries en nens
La sensibilització d'un aliment comença a partir dels dotze mesos de vida i les altres
conseqüències van apareixent de mica en mica, és la marxa al·lèrgica.
Els nens que pateixen al·lèrgies als aliments presenten una certa immaduresa en els seus
enzims de l'estómac i del pàncrees, així com en el sistema immunitari, per la qual cosa
totes les proteïnes poden travessar la mucosa intestinal i fer un primer contacte
al·lergen-cos. Hi ha moltes proteïnes que tenen una gran facilitat per provocar reaccions
al·lèrgiques en un organisme tan poc desenvolupat i que acaben causant una
hipersensibilitat en el pacient.
És molt important que el nadó rebi la llet materna, ja que aquesta, a part de tenir molts
altres components, és rica en IgA, un anticòs que té la funció de protecció de la mucosa
intestinal i afavoreix que aquesta mucosa maduri. En canvi, quan el nadó s'alimenta amb
llet en pols, totes les proteïnes noves per a l'organisme traspassen la mucosa intestinal i
poden provocar el primer contacte al·lergen-cos. És molt important que si donem llet del
biberó (la qual conté moltes proteïnes) a un nadó per primera vegada, després no li
48
podem donar llet materna (conté menys proteïnes i diferents), ja que el cos del nadó no
estaria preparat, en ser molt immadur, i provocaria una hipersensibilització.
Perquè el nostre sistema es pugui protegir, cal que les nostres defenses es trobin sempre
al cent per cent. Per a mantenir-les així, cal una dieta equilibrada (que la mucosa intestinal
es trobi en perfectes condicions) i rica amb peix blau (com que conté Omega 3 és menys
probable que apareguin al·lèrgies i que el sistema immunitari s'alteri).
Les al·lèrgies alimentàries, no únicament poden esdevenir durant l'edat infantil, on la
mucosa intestinal és immadura, sinó que també poden aparèixer degut a infeccions
intestinals que facin malbé la mucosa.
Per això és molt important tenir una barrera intestinal tan madura, com que estigui en
bones condicions per tal que aquelles substàncies que són molt "al·lergèniques" no
puguin arribar a produir reaccions severes.
7.3. Anàlisi dels aliments que són més propensos a
provocar reaccions al·lèrgiques
Per poder veure la importància que tenen certs aliments en les reaccions al·lèrgiques
passarem a analitzar-los un per un, fent una classificació general. La majoria de les
al·lèrgies estan relacionades amb l'edat del pacient, així s'afirma en un article del diari La
Razón del 29 de juny del 2008: "L'ou en primer lloc i la llet després són els més
al·lergènics, encara que a mesura que creixen els pacients van desenvolupant tolerància.
A més, s'ha de tenir en compte que amb l'edat comencen a aparèixer al peix, al marisc, a
els vegetals i a les fruites, en alguns casos associades al pol·len."
7.3.1. L'ou: la clara i el rovell
Els ous contenen moltes proteïnes, minerals, vitamines i àcids grassos tant saturats com
insaturats. Encara que sigui un nutrient tan complet això suposa que és un dels que pot
desencadenar més fàcilment una reacció al·lèrgica, perquè conté tot tipus de proteïnes
(fins i tot l'Organització Mundial de la Salut té en compte aquest aliment per poder
comparar les proteïnes d'altres aliments).
49
Com que la clara de l'ou conté més proteïnes que el rovell, és la causant de més
reaccions al·lèrgiques. A més, la clara conté proteïnes com l'ovoalbúmina (OVA) en un
54 %, o la ovomucoide (OVM) capaces de resistir temperatures molt altes i per la qual
cosa la cocció al foc no les destrueix (l'OVM és més resistent). Però s'han donat casos en
què una persona tolerava l'ou cuit i no el cru: queden molts enigmes en aquest tema.
També sabem que la clara de l'ou és molt rica en histamina, per la qual cosa al produir-se
una reacció al·lèrgica aquesta serà més severa que en altres al·lèrgens.
Un dels gran pioners d'aquest tema va ser el pediatre novaiorquès Oscar Schloos. Al 1912
va publicar un cas curiós sobre una al·lèrgia infantil. Es tractava d'un nen hipersensible a
l'ou. Als deu dies va prendre clara d'ou amb aigua d'ordi per restrenyiment. Als catorze
mesos va menjar ou passat per aigua. Als vint-i-dos mesos li van barrejar amb llet.
Finalment als dos anys va ingerir un tros de clara entre dos trossos de pa. En totes les
provocacions va desencadenar símptomes al·lèrgics, però no va ser fins als dos anys que
va desenvolupar el més sever: vòmits, inflors i una espècie de son que el va adormir dues
hores i mitja. Ara per ara, cap al·lergòleg permetria aquesta prova ja que se sap que els
intestins del pacient no estan suficientment madurs per tolerar tantes proteïnes noves per
al sistema. Actualment sabem que l'ou s'ha d'anar introduint a poc a poc a la dieta de
l'infant fins que a l'any ja el pugui menjar.
7.3.2. La llet i els seus derivats
L'aliment que ocupa el segon lloc en al·lèrgies alimentàries infantils és la llet i els seus
derivats làctics.
La llet de vaca és la causant de més casos d'al·lèrgia en nens i conté fins a vint-i-cinc
proteïnes diferents. Segons estudis fets per la Generalitat de Catalunya, amb la
col·laboració d'Immunitas Vera, entre un cinc i un vuit per cent dels nens són al·lèrgics a la
llet de vaca; i una de les proteïnes causants sol ser la ß-lactoglobulina (també és present
en la llet materna).
A vegades el primer contacte amb l'al·lergen s'origina al mateix hospital amb l'anomena't
biberó pirata: quan es substitueix, poc després del part, la llet materna per llet en pols (la
qual conté tantes proteïnes que el nadó no les pot assimilar totes i desencadenarà una
intolerància en el segon contacte).
50
Es coneix que les persones al·lèrgiques a la llet de vaca no ho són a la carn, ja que la
proteïna que es troba en la carn no resisteix les temperatures altes de cocció i es
destrueix.
Els nadons que no toleren la llet simplement la substitueixen per la llet materna. Però en
els nens més grans hi ha altres tècniques, com els hidrolitzats de caseïna (els pacients
digereixen artificialment les proteïnes de la llet gràcies a uns enzims que contenen
aquestes) o les fórmules elementals (només contenen els aminoàcids necessaris que
formarien les proteïnes). Sempre es podrà optar a donar llet de soja, la qual és vegetal,
més econòmica i amb millor gust que les que hem citat anteriorment.
7.3.3. Carns de mamífers
És molt poc comú tenir al·lèrgia a aquest tipus de carn, a causa que la proteïna que
provoca la reacció (seroalbúmina bovina) es destrueix en la temperatura de cocció. La
que ha causat més reaccions al·lèrgiques és la carn de porc, mentre que la de corder és
la que ha causat menys.
7.3.4. Peixos, mariscs i els paràsits anisakis
A Espanya és molt freqüent que tant nens com adults pateixin reaccions al·lèrgiques pels
peixos, mariscs i anisakis perquè és un país on es consumeix molt d'aquests aliments.
L'al·lèrgia d'aquests productes en una població dependrà del consum que es faci; encara
que normalment un dels peixos que causa menys problemes sol ser la tonyina.
Per intentar prevenir reaccions al·lèrgiques, es recomana no introduir el peix a la dieta del
nen abans dels dotze primers mesos.
Cal tenir molt en compte les etiquetes dels aliments manufacturats, perquè poden contenir
olis de peix (com l'Omega 3).
D'una altra banda, en el peix cru o semicuinat hi viuen diferents espècies de paràsits que
provoquen les reaccions típiques de l'al·lèrgia.
Els més estudiats (des del 1845, que van ser descoberts) són els anisakis. Tenen forma
de cuc i quan les larves travessen la paret de l'estómac provoquen dolor, nàusees, vòmits
i fins i tot erupcions a la pell, picors, mareig, disminució de la pressió arterial, entre altres
símptomes. Aquests símptomes esdevindran per una al·lèrgia (hipersensibilitat) o per
51
intoxicació (en ingerir-ne molts de cop). Es localitzen en les viceres del peix, però quan el
peix mor el paràsit pot arribar fins a la carn. Per destruir el paràsit, hem de sotmetre'l a
una temperatura de 60 ºC durant deu minuts o bé a -20 ºC durant quaranta-vuit hores
(segons els estudis fets). Per això es recomana que els peixos [com el seitó, que es
consumeix cru normalment (seitó en vinagre o anxova)] estiguin ultracongelats. També
coneixem que el gingebre en pot destruir les larves.
Com a dada interessant sabem que el calamar és el més parasitat pels anisakis a Europa,
però en canvi a Espanya és el lluç.
Pel tractament d'aquests paràsits s'utilitza l'endoscòpia digestiva (un tub que va fins a
l'estómac i permet visualitzar les larves i poder-les extreure amb unes pinces). També es
pot recórrer a la cirurgia.
7.3.5. Llegums
Els llegums solen ser al·lèrgens que desapareixen amb l'edat. A Espanya es
consumeixen molt, sobretot les llenties i els cigrons, per això hi ha més al·lèrgics a
aquests dos que a la resta.
La lleguminosa (planta que produeix els llegums) presenta tres al·lèrgens principals que
es troben al nostre voltant:
- Les farinetes són un plat típic, elaborat amb civada, de la comunitat autònoma de
Castella-la Manxa. Aquestes van originar-se antigament, quan en una època d'escassetat
de cereals es van emprar la farina de la civada (destinada als animals). La malaltia que va
esdevenir va ser el latirisme (per consumir-ho tant), que provocava una paràlisi irreversible
a les extremitats inferiors.
- La soja se present en molt aliments, fins i tot es pot trobar en petites traces: és un
al·lergen ocult. És molt important perquè aporta tots els aminoàcids necessaris per al cos
humà, com la carn.
- Per últim, trobem el cacauet, que no pertany a la família dels fruits secs. Les reaccions
al·lèrgiques que provoca solen ser de les més severes de tots els al·lèrgens. A més a més
no solament dura a la infantesa, sinó que persisteix fins a l'època adulta.
52
7.3.6. Els cereals
Hi ha molts tipus de cereals, però el que desencadena més pacients amb al·lèrgia
alimentària és el blat. A més, és un al·lergen difícil de no entrar-hi en contacte, perquè es
troba en molts aliments manufacturats o que alguna de les proteïnes que conté sigui
utilitzada per donar bon gust als aliments industrialitzats.
Actualment, la mà de l'home també contribueix a produir més al·lèrgies. Per exemple,
perquè la cocció del pa sigui més ràpida, i per millorar-ne la qualitat, s'enganxen uns
enzims a la farina del cereal produïts per fongs. Amb aquest nou producte es
desencadenen més reaccions.
7.3.7. Els fruits secs
Aquests aliments són un problema en els pacients que hi són al·lèrgics, ja que es poden
trobar en forma de traces en molts aliments (salses, xocolata, begudes, pastissos, cereals,
gelats, etc.). Cal tenir molt en compte l'etiquetatge, perquè aquestes petites traces de
fruits secs poden desencadenar reaccions molt severes.
El fruit sec que dóna més problemes al·lèrgics al nord d'Europa és l'avellana, mentre que
a Espanya és l'ametlla.
7.3.8. Fruites i verdures
Els vegetals tenen un cas particular: les proteïnes que provoquen per defensar-se de
determinats insecticides, fertilitzants, plagues, etc, són les que provoquen les reaccions
al·lèrgiques. A més proteïnes per defensar-se, més probabilitats de desencadenar
una al·lèrgia.
Per la zona mediterrània el préssec és una fruita que provoca molts casos d'al·lèrgia, però
no és el mateix tenir al·lèrgia a la polpa que a la pell (si és per a la pell és una
manifestació generalment causada per l'al·lèrgia al pol·len). El meló el trobaríem en
segona posició.
En les proves cutànies no s'utilitzen els extractes sinó l'aliment fresc, ja que les proteïnes
de les verdures i fruites són molt dèbils i es podrien desnaturalitzar en fer l'extracte.
S'utilitzen les proves prick-prick, que hem explicat anteriorment.
53
7.3.9. Les diferents espècies
Tal i com passa en els fruits secs, les espècies són al·lèrgens que es troben ocults en
molts aliments. Per això també és molt important mirar les etiquetes. Hem de tenir en
compte les llavors del sèsam (són espècies que com la majoria passen desapercebudes)
que les podem trobar en un aliment que consumim habitualment: el pa.
7.3.10. Les begudes
Els vins els podem dividir en dos grans grups: el vi blanc i el negre. El primer conté molts
sulfits (antioxidants) i el segon es propens a contenir grans quantitats d'histamina, perquè
fa la segona fermentació (això explica que les dones siguin més intolerants al vi, ja que no
degraden tan bé la histamina).
7.4. Per què serveix la història clínica del pacient?
Per poder efectuar un bon diagnòstic i poder comprovar, abans de fer les proves cutànies,
que hi hauria la possibilitat que fos una al·lèrgia alimentària (encara que les possibilitats
són escasses) és necessària una bona història clínica del pacient.
L'al·lergòleg, al qual ha acudit el pacient, haurà de conèixer els historials mèdics dels
familiars, saber el seu ofici (hi ha vegades que per estar en contacte amb aliments a la
feina acaben produint reaccions), descripcions del clima on viu, i també és molt important
que el mateix pacient apunti el menjar que ha ingerit a cada àpat i els símptomes que
ha desenvolupat.
Amb tot això tindrà que escriure un relat detallat del que li ha explicat el seu pacient per
trobar similituds amb una reacció al·lèrgica. Per això és molt important que el pacient
pugui confiar amb l'al·lergòleg i li ho expliqui tot. Si no surt tot a l'historial mèdic, ho
podrien confondre amb altres malalties com urticàries cròniques (erupcions persistents
que no tenen la causa en una reacció al·lèrgica alimentària).
El metge farà un interrogatori al pacient (anamnesis) perquè pugui extreure la major part
de dades que necessitarà per fer el diagnòstic correcte. Per això, haurà d'haver-hi una
conversa oberta i sense presses.
54
7.5. Xoc anafilàctic
Una de les reaccions més severes en les al·lèrgies és el xoc anafilàctic. Fins al 2 % de la
població al·lèrgica pot desencadenar-lo. Es podria definir com una reacció al·lèrgica molt
severa on hi ha involucrats dos òrgans diferents que actuaran simultàniament com
l'aparell digestiu (vòmits, nàusees, diarrea, dolor abdominal...), l'aparell respiratori
(dificultat per agafar aire, sensació d'ofec, dolor al pit...), la pell (erupcions, picors...),
l'aparell cardiovascular (descens de la pressió arterial, alteració del ritme cardíac i fins i tot
pot ocasionar pèrdua de memòria) entre altres.
Quan l'al·lèrgic acaba de menjar i després fa exercici físic, hi ha un 2 % de probabilitats
que pateixi un xoc anafilàctic; segurament a causa que tant l'aparell respiratori com el
digestiu tenen més possibilitats de fallar alhora. Els que més freqüentment poden
desencadenar-la són els fruits secs, mariscos, llet, fruites i alguns cereals.
Abans que es desencadeni un xoc anafilàctic hi ha símptomes que "avisen" com una picor
insuportable al palmell de la mà o a les plantes del peu.
Però el xoc anafilàctic pot tenir segones fases: anafilàxia bifàsica, després d'un temps es
pot tornar a produir aquests símptomes més lleus o més greus.
7.6. Reaccions creuades
Hi ha vegades que la part interna de la proteïna que provoca al·lèrgia en un determinat
aliment també es troba en un altre. Això s'anomenen reaccions creuades. Entre el 25 i el
50 % de pacients que són al·lèrgics al pol·len també ho són a determinades fruites i
verdures, ja que el seu sistema immunitari reconeix les proteïnes als dos llocs. Es creu
que el primer factor que desencadena l'al·lèrgia és el pol·len i després aquest fa
desencadenar una al·lèrgia alimentària.
7.7. Multi al·lèrgia alimentària
Quan una persona té al·lèrgia a més d'un aliment, a causa que hi ha reaccions creuades o
bé que no tolera les diferents proteïnes dels diferents aliments, ens trobem en un cas de
multi al·lèrgia alimentària.
55
Les persones que la pateixen solen tenir pocs anys (quan comencen a patir els
símptomes) i a mesura que passi el temps poden anar augmentant o disminuint la
potència dels símptomes (el cos s'hi va acostumant, però sempre s'ha de tenir present
que la persona havia tingut al·lèrgia a aquell aliment).
Cal esmentar que si menges molt d'un aliment en concret hi ha més probabilitats que
arribat un punt puguis patir una reacció al·lèrgica. Això es comprova veient que, per
exemple, als països del nord d'Europa (on es consumeix molt de peix fumat) hi ha un tant
per cert més elevat d'al·lèrgics al peix que a EUA (on no es consumeix gaire peix).
7.8. Cal tenir en compte en els casos d'al·lèrgia alimentaria que ...
- Quan es cuinen els aliments, cal anar molt amb compte de no barrejar els estris (paelles,
forquilles, gots, etc.) que s'utilitzen per cuinar el menjar de la persona al·lèrgica. Si es
volgués utilitzar el mateix estri, s'hauria de netejar molt bé per tal que no quedin restes (si
és necessari es fa servir el lleixiu o bé un rentaplats que renta a temperatures altes). És
molt important no reutilitzar els olis.
- Hem de saber que els vapors que desprenen els aliments en ser cuinats poden afectar
l'al·lèrgic, és per això que es recomana que no estigui a la vora de la cuina (si té una
hipersensibilitat molt alta podria desencadenar símptomes relacionats amb l'al·lèrgia).
- Si en el treball s'està molt relacionat amb alguns aliments en concret (com traballant de
forner, peixater, apicultor, qualsevol ofici que porti guants de làtex, etc.), es poden
desenvolupar al·lèrgies per s'està massa temps en contacte amb els al·lèrgens.
- Un bon etiquetatge en els aliments és molt important. Per a demostrar-ho tenim un cas
d'una dona de mitjana edat que va patir símptomes al·lèrgics molt severs després de
trenta minuts d'haver menjat una pizza de pepperoni. Les proves cutànies van donar
positives en el pepperoni. Quan els al·lergòlegs van contactar amb la fàbrica els van dir
que també contenia farina de mostassa, però que no s'esmentava perquè estava en
petites quantitats dins el pepperoni. A la pacient, feia vint anys se li havia detectat al·lèrgia
a la mostassa, per la qual cosa va desencadenar-se la reacció. Com aquest cas en poden
passar d'altres i per això és molt important que les fàbriques posin un etiquetatge correcte,
com que els mateixos pacients tinguin present el que poden i el que no poden prendre.
56
7.9. Dades de la població mundial en casos relacionats amb al·lèrgies
alimentàries
Les dades que esmentaré a continuació han estat extretes del llibre Alergias Alimentarias
de l'any 2007.
Les al·lèrgies alimentàries, segons l'Organització Mundial de la Salut, s'han duplicat en els
últims vint anys. Unes de les causes a què s'atribueix aquesta pujada és la contaminació o
l'excés d'higiene. Respecte a la contaminació hi ha una teoria, anomenada la teoria dièsel:
les partícules procedents d'aquest combustible faciliten que determinats al·lèrgens entrin
en contacte amb les vies respiratòries dels ciutadans i també provoquen que les plantes
fabriquin proteïnes més al·lergèniques.
D'altra banda hi ha la teoria higienista, que explica que a causa que naixem en ambients
estèrils, i sempre estem ocupant-nos de la nostra higiene, el sistema immunitari no
madura correctament i per tant ataca altres substàncies no nocives. Però aquesta teoria,
encara que ha estat molt estudiada, no és del tot acceptada.
S'han fet estudis que demostren aquestes dues teories que acabo de comentar.
Si ens centrem en els casos d'al·lèrgies alimentàries a Espanya, veurem que els nens són
més propensos a tenir-ne (amb 7'5 % de la població infantil), i amb l'edat va disminuint
fins al 2'5 % de la població adulta. Si ho comparem amb la resta d'Europa, veiem que no
estem gaire lluny de la mitjana: hi ha del 6 al 8 % en la població infantil i un 2 % en la
població adulta que tenen al·lèrgies alimentàries. També sabem que és més freqüent, amb
un 70 % de casos, patir al·lèrgia els primers anys de vida, ja que a partir dels 8 anys
solament hi ha un 10 % de casos que comencen. Els primers aliments als quals la
població sol ser al·lèrgica és a les proteïnes de llet de vaca, amb un 2,5 %, i més tard a
les d'ou amb un 1,5 % dels pacients.
La genètica és bastant important en aquests casos; car fins a un 20 % de la població que
té al·lèrgies en tenen antecedents familiars. Al 1990, a la Universitat de Colorado, el
doctor Bock va estimar que almenys 1.000 casos de reaccions greus (en pacients adults)
tenien antecedents personals (com l'asma) o familiars.
57
8. ENQUESTA A UNA PETITA MOSTRA SOBRE LES AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
Per saber la coneixença de la gent sobre el tema que tracto en el meu treball de recerca,
vaig elaborar una sèrie de preguntes. Vaig fer un estudi matemàtic utilitzant mètodes de
probabilitat. Abans de començar a explicar el treball faré una petita introducció sobre
paraules clau en el món de l'estadística perquè es puguin comprendre els resultats que he
obtingut:
Un dels punts que intervenen quan s'estudien dues variables (com l'edat i el tant per cent
d'alumnes al·lèrgics, en el nostre cas) és la relació que tenen entre elles. Aquestes
relacions ens permetran predir altres dades diferents amb les mateixes variables (si el
coeficient de Pearson, que explicaré més endavant s'aproxima, molt al valor 1 ó -1).
Per això s'utilitzen les regressions que ens permeten predir una mesura basant-nos en el
coneixement d'una altra. En aquest treball he calculat, gràcies al programa Open Office
Calc, tres tipus de regressions per a comprovar quina s'apropava més a uns resultats
fiables.
Les variables es representen en uns eixos o es distribueixen en el que s’anomena núvols
de punts. Es pot comprovar si aquests punts s'aproximen amb una recta imaginària ( si és
així podríem predir amb unes certes garanties).
Parlem de correlació lineal quan les dues variables (x i y) s’acosten a una relació
del tipus:
El coeficient de Pearson ens indicarà si la regressió lineal és correcta i ens
permetrà fer unes prediccions fiables (en els altres dos estudis també l’emprem).
Diem que és una correlació exponencial quan les variables s’apropen a l’equació:
Serà una correlació logarítmica quan les variables s’apropin a l’equació:
El coeficient de Pearson, també dit coeficient de correlació lineal, ens indica el grau
d'intensitat de la relació lineal (si s'aproxima molt al valor, 1 hi haurà una relació forta i
58
podrem fer unes prediccions bastant exactes; o també si s'aproxima molt al valor -1 en el
cas d'una relació inversa). Si aquest valor és positiu voldrà dir que és una regressió
directa ( una variable creix i l'altra també). Però, si el valor és negatiu, significarà que
estem davant una regressió inversa ( una variable creix i l'altra decreix).
Per calcular-ho (després de col·locar les variables i calcular-ne els quadrats i el seu
producte) utilitzarem diverses fórmules per arribar al coeficient de correlació lineal o de
Pearson:
Mitjana
Variància
Desviació típica
Covariancia
Coeficient de Pearson
59
Aquesta enquesta la vaig passar a alumnes de l'escola i de l'institut Lluís Vives de
Barcelona, des de 6è de primària fins a 1r de batxillerat:
* ENCERCLA LA RESPOSTA CORRECTA
DATA DE NAIXEMENT ….............................................
LLOC ON VIUS (BARRI).......................................................
LLOC DE PROCEDÈNCIA …..........................................................
SEXE HOME DONA
PRIMÀRIA ESO BATXILLERAT
CURS......................................
L'al·lèrgia es defineix com una resposta inadequada o exagerada del sistema immunològic
enfront de substàncies que el sistema immunitari d'algunes persones reconeix com
nocives i que en la majoria de les persones no causen cap reacció (al·lèrgens).
Algun metge t'ha diagnosticat al·lèrgia? SÍ NO
Algun metge t'ha diagnosticat altres tipus d'al·lèrgia a ...
Àcars Medicaments Làtex Pol·len Altres: …...................................
L'al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es
produeix en persones hipersensibles com a conseqüència de la ingestió, la inhalació o el
contacte amb un aliment determinat o els seus derivats.
Algun metge t'ha diagnosticat intolerància a algun aliment? SÍ NO
Pateixes al·lèrgia alimentària des que vas néixer? SÍ NO
60
Si la pregunta 4 és negativa, des de quina edat has patit al·lèrgies alimentàries?
Has tingut alguna vegada urticària? Se t'ha inflat, la cara, els llavis...? SÍ NO
T'han fet mai proves d'al·lèrgia? SÍ NO
En cas afirmatiu, a què tens al·lèrgia?
Fruits secs Peix blau Peix blanc Mariscs Llet Ous Fruita Llegums
Xocolata Mol·lusc Patata Soja Altres:.........................................
L'asma és una malaltia pulmonar que produeix estrenyiment, en principi reversible, dels
bronquis i la consegüent dificultat respiratòria.
Algun metge t'ha diagnosticat asma? SÍ NO
Si toques un gos o un gat (o qualsevol altre animal) et pica el nas, els ulls,les
mans....? SÍ NO
Si remenes la pols, esternudes? SÍ NO
Tens alguna reacció al·lèrgica (molèstia o picor al nas, congestió nasal o esternuts)
al pol·len? SÍ NO
A quina espècie d'arbre?
Gramínies Xiprer Pi Plàtan Altres:...............................................
L'anafilaxia és una reacció al·lèrgica severa a tot el cos. Aquesta reacció succeeix
ràpidament després de l'exposició amb l'al·lergen. Els teixits en diferents parts del cos
alliberen histamina i altres substàncies, la qual cosa produeix constricció de les vies
respiratòries i porta a altres símptomes.
61
Has patit alguna vegada algun xoc anafilàctic? SÍ NO
En cas afirmatiu, quantes vegades?
Com reaccionaries si et trobessis amb un cas d'anafilaxia?
Algú de la teva família pateix alguna al·lèrgia? SÍ NO
Qui? (En cas afirmatiu fes una creu a les persones de la teva família que tenen algun tipus
d' al·lèrgia i apunta-ho amb majúscules al costat en el següent arbre genealògic):
Avis materns Avis paterns
Oncles materns Oncles paterns
Mare Pare
Tu i els teus germans
DONA
HOME
Havies sentit mai a parlar del tema de les al·lèrgies? SÍ NO
Saps què són les al·lèrgies?, com es produeixen? Explica-ho:
Moltes gràcies per la teva col·laboració!
62
L'alumnat enquestat són és una petita mostra de cada curs (25 alumnes, que equivalen,
més o menys, a una classe). Els alumnes enquestats de 1r de batxillerat són 50, ja que no
vaig poder fer l'enquesta als alumnes de 2n de batxillerat.
Els resultats que vaig obtenir van ser molt favorables a la meva hipòtesi, ja que hi ha un
tant per cent bastant elevat d'alumnes que no tenen coneixements sobre aquest gran
món. Per fer-ho més visible he calculat els tants per cent i he fet uns gràfics amb el
programa Open Office Calc.
Una de les preguntes era que definissin el que sabien d'al·lèrgia. Segons els
enquestats que van elaborar una resposta adequada he fet aquest gràfic:
Significat d'al·lèrgia x y Fa (tant per u ) Sectors
6è primària 12 6,85% 0,1643 59,13671r ESO 18 10,28% 0,2465 88,74822n ESO 8 4,57% 0,1096 39,45323r ESO 4 2,29% 0,0549 19,76984t ESO 7 4,00% 0,0959 34,5324
1r batxillerat A 11 6,28% 0,1506 54,21581r batxillerat B 13 7,43% 0,1782 64,1439
N= 41,70% 1 360
16%
25%
11% 5%
10%
15%
18%
Saps què vol dir la paraula al·lèrgia?
6è primària
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
1r batxillerat A
1r batxillerat B
63
Podem observar que els alumnes que més saben sobre el tema són els de 1r d'ESO (amb
un 25 % dels 175 alumnes enquestats). Com que els valors no s'ajusten amb les edats, no
s'observa cap correlació.
Per confirmar que no hi ha cap relació entre aquestes dues variables, he aplicat diverses
regressions (explicades abans) per tal de poder veure, amb el coeficient de Pearson, el
grau de possibilitat, estadísticament, que hi ha. Llavors la meva hipòtesi és que l'edat no
influeix en el coneixement de la mostra sobre aquest tema.
REGRESSIÓ LINEAL
Curs Edat % coneixença
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 6,85 144 46,92 82,2
1r ESO 13 10,28 169 105,68 133,64
2n ESO 14 0,45 196 0,20 6,3
3r ESO 15 0,23 225 0,05 3,45
4t ESO 16 0,4 256 0,16 6,4
1r batx. 17 6,28 289 39,44 106,76
1r batx. 17 7,42 289 55,06 126,14
N= 104 31,91 1568 247,51 464,89
Mitjana (x) Mitjana (y) Covariància
14,86 4,56 -1,31
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 14,58 -0,19
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 3,82 Quan una variable creix, l'altra decreix, perquè el coeficient de correlació és negatiu. És
una relació inversa. I a més, com que el resultat no s'aproxima a 1, la correlació lineal és
feble: no podríem realitzar pronòstics exactes amb aquests resultats.
64
La gràfica que obtenim (on veiem que els resultats no s'adapten a una recta en concret)
és la següent:
0 1 2 3 4 5 6 7 8
0
1
2
3
4
5
6
7
f(x) = 0,632857142857143x + 0,728571428571428
Columna C
Regresión lineal para Columna C
També ho vaig comprovar amb dues regressions més: la logarítmica i l'exponencial. Com
que els resultats no eren prou pròxims a 1, eren correlacions febles i per tant no ho
podríem utilitzar per fer altres pronòstics.
Presento a continuació els càlculs realitzats i els gràfics obtinguts per verificar el paràgraf
anterior.
65
REGRESSIÓ LOGARÍTMICA
Curs Edat % coneixença Log N
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 6,85 0,00 144 0,00 0,00
1r ESO 13 10,28 2,33 169 5,43 30,29
2n ESO 14 0,45 -0,80 196 0,64 -11,18
3r ESO 15 0,23 0,00 225 0,00 0,00
4t ESO 16 0,4 -0,92 256 0,84 -14,66
1r batx. 17 6,28 1,84 289 3,38 31,24
1r batx. 17 7,42 2,00 289 4,02 34,07
N= 104 31,91 4,46 1568 14,30 69,76
Mitjana (x) Mitjana (y) Covariància
14,86 0,64 0,51
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 1,64 0,22
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 1,28
11 12 13 14 15 16 17 18
-1,50
-1,00
-0,50
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
f(x) = 2,02810666841508 ln(x) - 4,82063194880253 Columna D
Regresión logarítmica para Columna D
66
REGRESSIÓ EXPONENCIAL
Curs Edat % coneixença Exp
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 6,85 943,88 144 890911,17 11326,57
1r ESO 13 10,28 29143,87 169 849365365,7 378870,36
2n ESO 14 0,45 1,57 196 2,46 21,96
3r ESO 15 0,23 1,26 225 1,58 18,88
4t ESO 16 0,4 1,49 256 2,23 23,87
1r Batx 17 6,28 533,79 289 284930,34 9074,41
1r Batx 17 7,42 1669,03 289 2785672,85 28373,57
N= 104 31,91 32294,90 1568 859926886,33 427709,61
Mitjana (x) Mitjana (y) Covariància
14,86 4613,56 -7442,90
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 101561794,64 -0,41
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 10077,79
0 2 4 6 8 10 12 14 16
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
Columna B
Regresión exponencial para Columna B
67
També em vaig interessar per les persones que patien al·lèrgia en el meu centre. Per això
vaig fer els tants per cent en cada curs i vaig obtenir els següents resultats:
Al·lèrgics al cole x y Fa (tant per u ) Sectors
6è primària 4 2,29% 0,1001 36,04721r ESO 6 3,43% 0,1500 53,99212n ESO 1 0,57% 0,0249 8,97253r ESO 4 2,29% 0,1001 36,04724t ESO 5 2,86% 0,1251 45,0197
1r batxillerat A 9 5,14% 0,2247 80,90951r batxillerat B 11 6,29% 0,2750 99,0118
N= 22,87% 1 360
10%
15%
2%
10%
13%
22%
28%
Tant per cent d'alumnes al·lèrgics
6è primària
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
1r batxillerat A
1r batxillerat B
Com es pot observar, el curs que té un grau més alt d'al·lèrgics són els de 1r de
batxillerat. Per això, em vaig preguntar si era possible que l'edat influís en el
desenvolupament de les al·lèrgies. Així que vaig elaborar un altre full de càlcul per
calcular el coeficient de Pearson.
Cap de les tres regressions va donar una correlació forta, ja que no s'apropaven prou a 1
en el coeficient de Pearson. Per tant, segons la meva enquesta, no guarden cap relació
entre l'edat i els casos d'al·lèrgia.
68
Adjunto els càlculs i gràfiques de les tres regressions que he dut a terme:
REGRESSIÓ LINEAL
Curs Edat % al·lèrgics
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 2,28 144 5,20 27,36
1r ESO 13 3,42 169 11,70 44,46
2n ESO 14 0,57 196 0,32 7,98
3r ESO 15 2,28 225 5,20 34,2
4t ESO 16 2,85 256 8,12 45,6
1r batx. 17 5,14 289 26,42 87,38
1r batx. 17 6,28 289 39,44 106,76
104 22,82 1568 96,40 353,74
Mitjana (x) Mitjana (y) Covàriancia
14,86 3,26 2,10
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 3,14 0,66
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 1,77
0 1 2 3 4 5 6 7 8
0
1
2
3
4
5
6
7
f(x) = 0,632857142857143x + 0,728571428571428
Columna C
Regresión lineal para Columna C
69
REGRESSIÓ LOGARÍTMICA
Curs Edat % al·lèrgics Log N
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 2,28 0,82 144 0,68 9,89
1r ESO 13 3,42 1,23 169 1,51 15,99
2n ESO 14 0,57 -0,56 196 0,32 -7,87
3r ESO 15 2,28 0,82 225 0,68 12,36
4t ESO 16 2,85 1,05 256 1,10 16,76
1r batx. 17 5,14 1,64 289 2,68 27,83
1r batx. 17 6,28 1,84 289 3,38 31,24
104 22,82 6,84 1568 10,34 106,19
Mitjana (x) Mitjana (y) Covariància
14,86 0,98 0,66
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 0,52 0,50
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 0,72
11 12 13 14 15 16 17 18
-1,00
-0,50
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
f(x) = 2,75639273617352 ln(x) - 6,44024871125473
Columna D
Regresión logarítmica para Columna D
70
REGRESSIÓ EXPONENCIAL
Curs Edat % al·lèrgics Exp.
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 2,28 9,78 144 95,58 117,32
1r ESO 13 3,42 30,57 169 934,49 397,40
2n ESO 14 0,57 1,77 196 3,13 24,76
3r ESO 15 2,28 9,78 225 95,58 146,65
4t ESO 16 2,85 17,29 256 298,87 276,60
1r batx. 17 5,14 170,72 289 29143,87 2902,17
1r batx. 17 6,28 533,79 289 284930,34 9074,41
N= 104 22,82 773,68 1568 315501,86 12939,31
Mitjana (x) Mitjana (y) Covariància
14,86 110,53 206,37
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 32855,66 0,63
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 181,26
0 2 4 6 8 10 12 14 16
0
100
200
300
400
500
600
Columna B
Regresión exponencial para Columna B
71
Després de saber les persones al·lèrgiques del centre, la meva pregunta es va enfocar a
quin era l'al·lergen que els produïa més reaccions.
La X representa les persones que tenen IgE específiques contra aquell al·lergen. La Y és
el tant per cent que representen en el Centre (entre totes les persones al·lèrgiques). El
tant per u s'utilitza per poder veure si els tants per cent obtinguts són correctes
matemàticament. L'última taula, anomenada "Sectors", ens serviria per poder fer un gràfic
de sectors, però en aquest cas he preferit utilitzar un gràfic de barres.
àcars
medicament
làtex
pol·len
aliments
llum forta
metalls
insectes
gluten
tabac
animals
0,0000
0,0500
0,1000
0,1500
0,2000
0,2500
Al·lèrgens més comuns
Al·lèrgens
% d
e p
ers
on
es
al·
lèrg
iqu
es
a l'a
l·le
rge
n
al·lergens x y Fa (tant per u) Sectors
àcars 20,00 0,20 0,26 94,16medicament 13,00 0,13 0,17 61,20
làtex 3,00 0,02 0,02 8,13pol·len 22,00 0,13 0,17 59,78
aliments 31,00 0,21 0,27 98,16llum forta 1,00 0,01 0,01 4,71
metalls 3,00 0,02 0,02 8,13insectes 2,00 0,01 0,02 5,42gluten 1,00 0,01 0,01 4,71tabac 1,00 0,01 0,01 4,71
animals 4,00 0,02 0,03 10,890,76 1 360
72
En el gràfic es pot comprovar que l'al·lergen que té més influència en aquesta mostra són
les proteïnes de determinats aliments. El pròxim al·lergen que influeix molt serien els
àcars. Crec que aquests dos al·lèrgens són els més freqüents a causa que hi tenim un
contacte diari.
La pregunta "Si els teus familiars tenen al·lèrgia, tu també en pots tenir?" preocupa molta
gent, ja que si la genètica i l'al·lèrgia estan relacionades hi ha una probabilitat alta que els
descendents pateixin aquestes reaccions, que poden acabar amb la seva vida si no es
tracten amb atenció. La X representa els casos en què algun familiar mostra al·lèrgies i
l'enquesta també. En canvi la Y és el tant per cent. Aquí sí que he emprat el gràfic de
sectors per a la representació visual.
Família al·lèrgica, tu al·lergic? x y Fa (tant per u ) Sectors
6è primària 2 1,14% 0,0713 25,65001r ESO 6 3,43% 0,2144 77,17502n ESO 0 0 0,0000 0,00003r ESO 3 1,71% 0,1069 38,47504t ESO 4 2,29% 0,1431 51,5250
1r batxillerat A 5 2,86% 0,1788 64,35001r batxillerat B 8 4,57% 0,2856 102,8250
N= 16,00% 1 360
7%
21%
11%
14%
18%
29%
Tant per cent que la seva família és al·lèrgica i l'enquestat també ho és.
6è primària
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
1r batxillerat A
1r batxillerat B
Podem veure que en total un 16 % de la mostra respon afirmativament la nostra pregunta.
Amb aquesta dada podríem suposar que la genètica i l'al·lèrgia no tenen relació.
73
Un altre tema que també preocupa molt els al·lèrgics és el xoc anafilàctic. Què passaria si,
després d'haver ingerit un aliment, m'hagués picat una abella, etc. i patís un xoc
anafilàctic? Què faria la gent que es troba al meu costat?
Què fas davant un xoc anafilàctic? y Fa (tant per u) Sectors
Metge 42,61% 0,4261 153,3960
Metge+Medicament 6,82% 0,0682 24,5520
No ho sap 50,57% 0,5057 182,0520
N= 100% 1 360
En aquest cas, com podem observar, la majoria de gent no sabria com reaccionar davant
d'aquest cas. Crec que la causa majoritària seria perquè no saben que és un xoc
anafilàctic, el per què aquella persona no pot respirar o què ha estat el que ha passat. Hi
ha una falta d'informació a la població i per això no se sap com actuar.
74
Tornant al tema del xoc anafilàctic, una pregunta que em vaig plantejar era si l'edat i els
casos de xocs estaven relacionats. Per resoldre aquesta pregunta. i saber si les dades
que havia obtingut s'acostaven a una probabilitat forta. vaig utilitzar diverses regressions,
com abans. Però tampoc no va haver-hi una relació, perquè el coeficient de Pearson en
cap regressió donava un nombre aproximat a 1.
REGRESSIÓ LINEAL
Curs Edat % anafilàctics
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 0 144 0,00 0
1r ESO 13 1,14 169 1,30 14,82
2n ESO 14 0,57 196 0,32 7,98
3r ESO 15 0 225 0,00 0
4t ESO 16 1,14 256 1,30 18,24
1r batx. 17 1,71 289 2,92 29,07
1r batx. 17 0,57 289 0,32 9,69
104 5,13 1568 6,17 79,8
Mitjana (x) Mitjana (y) Covàriancia
14,86 0,73 0,51
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 0,34 0,48
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 0,59
0 1 2 3 4 5 6 7 8
0
1
2
3
4
5
6
7
f(x) = 0,632857142857143x + 0,728571428571428
Columna C
Regresión lineal para Columna C
75
REGRESSIÓ LOGARÍTMICA
Curs Edat % anafilactics Log N
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 0 0,00 144 0,00 0,00
1r ESO 13 1,14 0,13 169 0,02 1,70
2n ESO 14 0,57 -0,56 196 0,32 -7,87
3r ESO 15 0 0,00 225 0,00 0,00
4t ESO 16 1,14 0,13 256 0,02 2,10
1r batx. 17 1,71 0,54 289 0,29 9,12
1r batx. 17 0,57 -0,56 289 0,32 -9,56
104 5,13 -0,33 1568 0,95 -4,51
Mitjana (x) Mitjana (y) Covariància
14,86 -0,05 0,05
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 0,13 0,07
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 0,37
11 12 13 14 15 16 17 18
-0,80
-0,60
-0,40
-0,20
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
f(x) = 0,181456602034674 ln(x) - 0,534800096705481
Columna D
Regresión logarítmica para Columna D
76
REGRESSIÓ EXPONENCIAL
Curs Edat % anafilàctics Exp.
x y Xi^2 Yi^2 xi*yi
6è primària 12 0 1,00 144 1,00 12,00
1r ESO 13 1,14 3,13 169 9,78 40,65
2n ESO 14 0,57 1,77 196 3,13 24,76
3r ESO 15 0 1,00 225 1,00 15,00
4t ESO 16 1,14 3,13 256 9,78 50,03
1r batx. 17 1,71 5,53 289 30,57 93,99
1r batx. 17 0,57 1,77 289 3,13 30,06
104 5,13 17,32 1568 58,38 266,48
Mitjana (x) Mitjana (y) Covariancia
14,86 2,47 1,31
Variància (x) Variància (y) C. de Pearson
3,27 2,22 0,49
Desviació típica (x) Desviació típica (y)
1,81 1,49
0 2 4 6 8 10 12 14 16
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Columna B
Regresión exponencial para Columna B
77
Les conclusions que puc extreure de l'enquesta que vaig passar a alumnes de l'escola i de
l'institut Lluís Vives han estat les següents:
1. Afirmo la meva hipòtesi central (la població té una quan desconeixença sobre el
que són les al·lèrgies alimentàries) ja que he comprovat que per cada classe
enquestada, com a màxim hi ha un 20 % d'alumnes que ho sabrien definir.
2. No he trobat cap relació entre les variables de l'edat i l'al·lèrgia, els xocs anafilàctics
o la coneixença.
3. La gent hauria d'estar millor informada, perquè si un al·lèrgic patís un xoc
anafilàctic, la majoria de la gent no sabria què fer.
78
9. Tècniques immunoquímiques aplicades al camp de les al·lèrgies alimentàries
9.1. INTRODUCCIÓ: tècniques Western Blot i ELISA
La meva estada al Parc Científic de Barcelona va consistir en aprendre dues tècniques
immunoquímiques bàsiques que s’apliquen en el camp de les al·lèrgies alimentàries.
Concretament, la tècnica del Western Blot i de l’ELISA (acrònim en anglès que significa
Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay, assaig per immunoabsorció lligat a enzims).
El treball experimental es va dur a terme al laboratori de Nanobioenginyeria de l'IBEC
(Institut de Bioenginyeria de Catalunya) sota la supervisió de la estudiant de doctorat
Marta Sanmartí Espinal.
FIGURA 35: AL LABORATORI DE NANOBIOENGINYERIA DE L'IBEC AMB LA MARTA SANMARTÍ
Com que les al·lèrgies alimentàries estan produïdes per determinades proteïnes, i sabem
que per les tècniques de Western Blot i l'ELISA les podem reconèixer, vam pensar que
seria interessant estudiar i aprendre (mitjançant el disseny de dos models concrets) com
es poden detectar al·lèrgies alimentàries en un laboratori.
Actualment, per poder reconèixer l'existència d'al·lèrgies alimentàries en un pacient, es
busca si la seva sang conté Immunoglobulines E (IgE) específiques contra alguna
proteïna. Normalment, els assajos que es duen a terme es basen en posar les proteïnes
(que sol contenir l’aliment) i la sang del pacient en contacte. En el cas que existeixin IgE
específiques contra aquell aliment, aquestes s’uniran a les proteïnes de forma específica.
79
A continuació s’afegeixen unes altres immunoglobulines que reconeixen les
immunoglobulines E (les que s'hagin unit a les proteïnes). Aquestes segones
immunoglobulines, les anomenem anticossos secundaris, i estan modificades amb un
enzim responsable de donar-nos un senyal colorimètric (el que observem per la tècnica de
ELISA) o un senyal quimiluminicent (tècnica del Western Blot) quan està unit al complex
proteïna-IgE primària. En funció de la intensitat del color que detecti l'espectrofotòmetre, o
la quantitat de llum alliberada per aquest enzim al reaccionar amb el seu substrat
corresponent, podrem dir que hi ha més o menys IgE contra aquest aliment.
Però a més a més, aquestes dues tècniques immunoquímiques, no únicament ens
permeten saber amb quin grau d’al·lèrgia es troba el pacient, sinó que podem discriminar
quines són les proteïnes concretes que provoquen les reaccions al·lèrgiques.
Sabem que els aliments contenen moltes proteïnes diferents, i que algunes persones
tenen al·lèrgia a unes proteïnes en concret i uns altres pacients, a unes altres de
completament diferents. A diferència de les proves cutànies, amb aquestes dues
tècniques immunoquímiques el pacient podrà saber exactament quines proteïnes
reaccionen amb el seu cos.
Es coneix que aquestes dues tècniques (ELISA i Western Blot) són igual d'importants, tant
per detectar si un pacient ha generat les IgE (que són les immunoglobulines que
provoquen les reaccions al·lèrgiques) en la sang com per detectar traces de proteïnes
al·lergèniques en els aliments. És per això que hem decidit treballar amb dos models de
mostra, un que imités el sèrum humà (sang humana) i l’altre que imités l’aliment en
solució. Per tant, el que s'ha intentat aprendre en aquesta estada al Parc Científic de
Barcelona són aquestes dues tècniques immunoquímiques aplicades tant al
reconeixement d'IgE específiques com identificar si el propi aliment conté traces de
proteïnes que podrien ser al·lergèniques (utilitzant un model).
Per poder determinar les proteïnes que provoquen les reaccions al·lèrgiques, normalment,
s'utilitza la tècnica del Western Blot. Primerament, el que es fa és veure totes les
proteïnes que té l'aliment mitjançant un SDS-Page [les seves sigles en anglès volen dir:
sodium dodecyl Sulfate polyacrylamide gel Electrophoresis (electroforesi en gel de
poliacrilamida amb dodecilsulfat sòdic)].
80
El concepte principal per la detecció d’aquestes proteïnes és introduir l'aliment triturat en
solució en un gel que està fet de poliacrilamida (amb porus microscòpics), i al passar una
càrrega de corrent elèctric (electroforesi) les proteïnes es van separant pel seu pes
molecular (les proteïnes passaran a través dels porus). Després s'ajunta el gel amb una
membrana concreta i es passa corrent de nou. Les proteïnes es transferiran a la
membrana . Al posar la sang del pacient "en contacte" amb aquesta membrana, les
proteïnes que li provoquin al·lèrgia atrauran als anticossos del pacient fent que s'hi
enganxin.
Habitualment, la tècnica ELISA busca determinar si en la sang del pacient existeixen
Immunoglobulines E específiques contra un al·lergen en concret. Quan es vol saber si un
pacient té al·lèrgia alimentària a un aliment, es busca a la sang si hi ha Immunoglobulines
E contra aquell aliment, posant les proteïnes que conté i la sang del pacient al mateix tub.
Si existeix IgE específiques de l'aliment, aquestes aniran a unir-se a les proteïnes.
Després s'incuben unes altres immunoglobulines que reconeixen les immunoglobulines E
(que s'hagin unit a les proteïnes). Aquestes segones porten un enzim que gràcies a la
reacció amb el seu substrat concret ens permetrà veure un color blau del complex
proteïna-IgE primària i IgE secundaria. En funció de la intensitat del color que detecti
l'espectrofotòmetre podrem dir que hi ha més o menys concentració d'IgE contra aquest
aliment.
El que s'ha intentat reproduir en aquesta estada al Parc Científic de Barcelona, són
aquestes dues tècniques (utilitzant el model) aplicades tant a reconèixer si el pacient
conté IgE específiques o si el propi aliment conté traces de proteïnes que podrien ser
al·lergèniques. Per tant, el que volem és saber si aquestes tècniques ens poden ajudar
realment, tal i com s'ha trobat a la bibliografia, en la realització dels dos experiments que
s’han plantejat.
ESQUEMA 3: ESQUEMA DEL QUE HEM RECONSTRUÏT AMB UN MODEL AL PARC CIENTÍFIC
81
9.1.1. INTERACCIÓ ANTIGEN-ANTICÒS
Abans de començar a explicar la primera pràctica (el Western Blot) recordaré, i ampliaré,
el concepte d'antigen i anticòs que he explicat en l'apartat 1.
L'antigen és la proteïna que reconeix un anticòs (una glicoproteïna) com a nociva per al
nostre organisme.
ESQUEMA 4: ESQUEMA QUE ENS INDICA ON ES DUU A TERME LA INTERACCIÓ ANTIGEN-ANTICÒS
Hi ha diversos tipus d'anticossos: les IgG (amb les quals treballarem com a model), les
IgM, les IgE (tenen més ponts disulfur i formen estructures semblants a les IgG però amb
més complexitat).
ESQUEMA 5: ESQUEMA ON PODEM VEURE LES DIFERÈNCIES ENTRE LA IGE (RESPONSABLE DE PRODUIR
LA REACCIÓ AL·LÈRGICA I LA IGG (QUE L'HEM UTILITZAT COM A SUPLEMENT DE LA IGE EN
AQUESTS EXPERIMENTS)
82
Les IgE tenen una part activa (és la part específica de l'anticòs, que interaccionarà i
detectarà la proteïna: l'antigen) i una part inactiva.
ESQUEMA 6: ESQUEMA QUE ENS INDICA LA PART ACTIVA I INACTIVA DE LA IGE
9.2. WESTERN BLOT
9.2.1. OBJECTIUS
Els dos objectius principals a estudiar per la tècnica del Western Blot són:
Separació de les proteïnes pel seu pes molecular (mitjançant un corrent elèctric
continu) a través d'un gel de poliacrilamida de mida de porus concret.
Detecció específica d’aquelles proteïnes d’interès a l'escala de detecció de
proteïnes i anticossos en l'ordre de nanograms (10-9 g).
83
9.2.2. EXPERIMENT 1: DETECCIÓ DE PROTEÏNES AL·LERGÈNIQUES EN
ALIMENTS MODEL
Aquesta tècnica de Western Blot és estàndard. El protocol experimental que emprarem
per a l'experiment model de detectar traces al·lergèniques que puguin produir al·lèrgia al
nostre pacient és:
Obtenir el gel de poliacrilamida com a suport en les proteïnes per fer l'electroforesi.
Col·locar la nostra mostra de proteïnes (dissoltes en una dissolució aquosa que
conté SDS per a neutralitzar les seves càrregues) al gel.
Per tenir una referència del pesos moleculars i poder-hi correlacionar les nostres
mostres de proteïnes, afegirem (a banda i banda del gel) un marcador de pesos.
Aplicar un corrent elèctric continu per separar les proteïnes pel seu pes molecular.
Després que les proteïnes es transfereixin a la membrana (mitjançant corrent
elèctric), la bloquejarem amb llet en pols (per a crear una monocapa on totes les
proteïnes que no són específiques s'anul·lin i l'anticòs secundari únicament
reconegui les específiques) i PBST (solució fisiològica de treball en els laboratoris
que conté una certa concentració de detergent).
Afegim l'anticòs primari, que detectarà únicament la proteïna específica sobre la
membrana bloquejada.
Afegir l'anticòs secundari (s'unirà al primari) que té unit un enzim (HRP) que emetrà
llum a l'entrar en contacte amb un altre producte (luminol).
Fem rentats amb PBST per eliminar l'anticòs secundari que no s'hagi unit de forma
no específica.
84
Afegim el reactiu luminol a la membrana (que únicament conté les proteïnes
específiques amb l'anticòs primari i secundari accessibles) perquè quan reaccioni
amb l'enzim HRP doni llum al fer el revelat.
Amb un equip de revelat i film de fotografia podrem veure les bandes de les
proteïnes específiques (que representen les proteïnes que contenen la
nostra “IgE”).
A continuació, s'explicaran detalladament tots els passos que hem seguit per poder
realitzar la pràctica. (La preparació del gel també servirà per a l'apartat 9.2.4).
Primerament netejarem la taula amb etanol absolut i els estris que anem a utilitzar amb
etanol al 70 % (al ser molt volàtil quedarà tot sec ràpidament), per tal d'eliminar
substàncies que puguin contaminar el nostre experiment.
Agafem el suport corresponent per preparar els gels (Figura 36). A la part de sota posem
unes esponges grises per tal que absorbeixin el líquid del gel que ens pot caure al
posar-lo abans que estigui polimeritzat.
Preparem l'espai on posarem el líquid per polimeritzar el gel. Es tracta de dos recipients
verds que s'uniran al suport (un a cada banda), i a la vegada uniran dos tipus de vidres:
uns vidres llisos i uns altres que tindran una espècie de superfície sortida als costats per
tal que quan ajuntem els dos vidres, quedi un espai d' 1 mm de gruix (és el lloc on
posarem la mescla per obtenir el gel).
FIGURA 36: SUPORTS ON POSAREM ELS GELS
85
1. Preparació del gel
El gel es compon de dues parts: el Stacking Gel (va a la part de dalt) i el Resolving Gel (a
la part de sota). El Stacking Gel permet que les proteïnes es comprimeixin concentrant-se
en una única banda, mentre el Resolving Gel fa que les proteïnes se separin pel seu pes
molecular (ja que el SDS ha neutralitzat la seva càrrega elèctrica).
Els gels estan formats per acrilamida (un monòmer que està format per una única unitat),
que al posar-li un activador com el APS i el TEMED (compostos químics) formen cadenes
de varies unitats del monòmer anomenades poliacrilamides. Aquesta poliacrilamida se
troba unida formant forats microscòpics (porus) i així aconseguint assemblar-se a
una xarxa.
FIGURA 37: ESTRUCTURA QUÍMICA DE LA POLIACRILAMIDA
Em van proporcionar les quantitats que afegiria en forma de taula, on ja estava tot calculat
per al gruix que anava a utilitzar i el tipus de gel amb el qual treballava.
Preparem el gel per a un gruix d'1 mm. Necessitem mesurar amb una micropipeta les
quantitats de cada reactiu (excepte el APS i el TEMED). Paral·lelament també fem la
dissolució per a la part de dalt del gel: el Stacking Gel.
86
RESOLVING GEL (1 mm de gruix)
- Acrilamida (10%) 3,33 ml
- Resolving gel buffer (lower)* 2,5 ml
- Aigua (H2O) 4,02 ml
- SDS (10%)** 0,10 ml
- APS (10 %)*** 50 μl
- TEMED*** 5 μl
STACKING GEL (1 mm gruix)
- Acrilamida (10%) 0,45 ml
- Resolving gel buffer (upper)* 0,83 ml
- Aigua (H2O) 2 ml
- SDS (10%) 33,3 μl
- APS (10 %) 25 μl
- TEMED 2,5 μl
*Les dissolucions Gel buffer lower i upper són solucions que ajuden a la correcta
polimerització de l'acrilamida a fi que es formi la mida de porus determinada. Estan
composats d'1,5 M TRIS-HCl de pH 8,8 i 0,5 M TRIS-HCl amb pH 6,8 respectivament.
**El SDS és un detergent que permet que totes les proteïnes aconsegueixin una càrrega
uniforme, i quan es separen en aplicar el corrent elèctric (a l'entrar en contacte amb el gel)
únicament intervé el seu pes molecular en la separació.
***El APS i el TEMED són activadors que inicien la polimerització de la dissolució.
El Stacking Gel i el Resolving Gel es fan a partir dels productes químics abans esmentats,
que s'homogeneïtzaran amb l'ajuda d'un agitador i dos imants de diferent polaritat
(provoquen que, gràcies a l'agitador, es barregin homogèniament els productes químics).
87
FIGURA 38: POTETS ON COL·LOCAREM PER SEPARAT ELS DOS TIPUS DE GEL I ELS AGITAREM AMB
L'AJUDA D'UN AGITADOR I DOS IMANTS
A continuació posem els activadors únicament al Resolving Gel. Aquests activadors són
els encarregats de polimeritzar la solució i que agafi la forma gelatinosa, és per això que
són els últims components que afegirem a la dissolució.
- 50 µl d'APS
- 5 µl de TEMED
Quan ja hem afegit els activadors utilitzem una pipeta Pasteur per tal d'agafar la dissolució
del Resolving Gel i afegir-la (homogèniament) a l'espai que queda entre els dos vidres on
es troba el suport. Perquè es polimeritzi més ràpidament posarem una capa de butanol
(un dissolvent orgànic que no es barreja amb el gel) creant una capa que no permetrà que
l'aire entri en contacte amb el gel.
Al cap de mitja hora o tres quarts d'hora, eliminem el butanol en un altre recipient
(inclinem el suport) i el rentem bé amb aigua Milli-Q**** moltes vegades. Això ho podem
fer perquè la nostra dissolució de Resolving Gel no és líquida sinó que ja ha polimeritzat i
està en forma gelatinosa. S'elimina l'aigua que queda al suport inclinat aquest cap a una
banda i posant trossets de paper absorbent. Ara ja tenim el gel Resolving preparat.
**** L'aigua Milli-Q és una aigua ultrapura i desionitzada gràcies a la mesura de la
resistència de l'aigua.
88
FIGURA 39: INCLINEM EL SUPORT PER TREURE EL BUTANOL.TAMBÉ FEM AIXÍ ELS RENTATS AMB
H2O MILLI-Q
El Stacking Gel encara estava barrejant-se a l'agitador. Finalment, quedarà afegir els
activadors (APS i TEMED). Quan afegim els activadors haurem d'anar molt ràpid, perquè
polimeritzen molt més ràpid que en el Resolving Gel. La dissolució Stacking gel l'afegirem,
amb una pipeta Pasteur, sobre el gel Resolving.
Agafem un comb 10 well (pouets), és un estri en forma de pinta, el qual el posarem amb
molt de compte sobre el gel perquè aquest agafi la forma d'unes dents en forma de
quadrat. Aquesta forma ens permetrà afegir la dissolució dels anticossos i proteïnes per
cada vall (entre denteta i denteta) sense que es barregin.
Perquè no es faci malbé el gel, el posarem a la nevera recobert amb paper de laboratori
mullat, per a què el gel estigui humit, i l'envoltarem amb una bossa de plàstic.
2. Preparació de les dissolucions
Per representar la IgE utilitzarem un anticòs primari que detectarà únicament les proteïnes
específiques per aquests. L'anticòs que hem escollit és el Monoclonat anti- c-myc mouse
(pes molecular de la dissolució stock: 1mg/ml).
A més a més, farem una dissolució de les proteïnes que representaran el nostre aliment.
Per tant, el que esperem veure, quan fem el revelat, és que una sèrie de proteïnes han
emès llum. Això significarà que l'anticòs primari i secundari han interaccionat amb la
proteïna, i per tant que el pacient és al·lèrgic a determinades proteïnes d'aquell aliment.
89
Les proteïnes que representen el nostre aliment són:
Proteïnes no específiques:
Avidin (concentració de la dissolució stock: 1 μM)
HSA (concentració de la dissolució stock: 1-5 M)
Proteïnes albúmiques específiques o actives (com a centres actius, contenen el
pèptic c-myc, perquè l'anticòs primari les puguin reconèixer):
BSA (massa molar: 66 kDa)
Cona (massa molar: 73 kDa)
Ova (massa molar: 45 kDa)
Treballarem amb tres mostres diferents:
Menjar 1: aquí afegirem les proteïnes que hem determinat com a al·lergèniques
(proteïnes específiques, i esperem obtenir tres bandes) com les proteïnes no
al·lergèniques (les no específiques).
Menjar 2: únicament s'afegiran les proteïnes no al·lergèniques, per tant, la nostra
hipòtesi ens duu a pensar que aquí no hauríem d'observar cap banda.
Menjar 3 o control: únicament dissoldrem les proteïnes específiques (on hauríem
d'obtenir tres bandes a la mateixa altura que en el Menjar 1).
Per preparar les dissolucions agafarem una quantitat orientativa (sabent per bibliografia
que el Western Blot pot arribar a detectar en l'ordre de nanograms/ml que equival a 10-6
g/ml) de 100 ng que equivalen a 0,1 µg per a cada proteïna.
90
A cada pouet del gel afegirem 20 µl de la dissolució de proteïnes.
5 · 10 -3 mg/ml és la concentració que posarem de cada proteïna a cada dissolució mostra.
I el volum de mostra que preparem és de 100 µl.
A continuació es mostren els càlculs de la quantitat d'anticòs necessària per portar a
terme les dissolucions mostra.
Proteïnes no específiques:
- Avidin (1 µM): Pes molecular = 67 kDa
91
- HSA (1· )M = 10 µM: Pes molecular = 67 kDa
Proteïnes específiques:
El pes molecular del pèptid c-mys és de 1200 g/mol. Així doncs, tenint en compte aquest
factor els càlculs que s’han realitzat són els següents:
- BSA (1 mg/ml): Pes molecular = 66 kDa
Té sis llocs actius, és a dir, 6 c-myc envoltant-lo.
92
- Ova (1 mg/ml): Pes molecular = 45 kDa
Té cinc llocs actius, és a dir, 5 c-myc envoltant-lo.
- Cona (1 mg/ml): Pes molecular = 73 kDa
Té sis llocs actius, és a dir, 6 c-myc envoltant-lo.
93
3. Preparació de les mostres de treball
Amb tots els càlculs fets, he creat la següent taula:
Menjar 1 Menjar 2 Menjar 3
Avidin 7'46 µl 7'46 µl -
HSA 0'746 µl 0'746 µl -
BSA 4'58 µl - 4'58 µl
CONA 5'069 µl - 5'069 µl
OVA 3'75 µl - 3'75 µl
PBS1* 78'39 µl 91'8 µl 86'6 µl
Total dissolució 100 µl 100 µl 100 µl
TAULA 1: REPRESENTA, DE FORMA ESQUEMÀTICA, EL QUE CONTÉ CADA "MENJAR"
1* PBS són les sigles en anglès de phosphate buffer saline (en català significa tampó fosfat
salí). És una solució aquosa salina que gràcies als diversos fosfats que conté manté un
pH estable i l'osmoralitat (la concentració mols/litre) és similar a la del cos humà.
El PBS que s'utilitza s'ha de filtrar prèviament. Amb una xeringa de plàstic s'agafen 12 ml
de PBS. Els passem pel filtre estèril (té uns porus de 0,22 µm o 222 nm de diàmetre) i ho
afegim en un altre recipient. Ara, ja hem eliminat les micropartícules del PBS.
94
FIGURA 40: DE DRETA A ESQUERRA TROBEM: PBS, FILTRE ESTÈRIL, XERINGA. AMB AIXÒ S'ELIMINEN LES
IMPURESES QUE PUGUI CONTENIR EL PBS
Etiquetem tres eppendorfs amb els noms de Menjar 1, Menjar 2 i Menjar 3. Primerament,
amb l'ajuda d'una micropipeta, s'afegeixen les respectives quantitats de PBS que hem
calculat abans. Després afegirem les dissolucions de proteïnes.
Tot seguit, perquè quedi tot ben homogeni, barrejarem (per separat) cada eppendorf al
vòrtex; però amb un espai de temps molt curt ja que si no les proteïnes es podrien trencar
(desnaturalitzar).
Ara ja tenim les dissolucions de les proteïnes (representant les traces de proteïnes que
contenen els aliments) en tres eppendorfs diferents.
4. Afegim les dissolucions als respectius pouets
En els pouets que hem format en el gel (utilitzant una espècie de pinta) posarem 20 µl de
cada una de les dissolucions preparades ("menjars"). Però prèviament a cada eppendorf
s'afegiran 4 µl d'un colorant blau.
Traiem la pinta del gel i veiem com ha quedat la forma d'aquesta pinta, la que permetrà
que puguem tenir els pouets.
95
FIGURA 41: POSEM LES "PINTES" QUE DONARAN FORMA AL GEL PER A OBTENIR ELS POUETS
Es treu el gel que s’havia guardat el dia anterior a la nevera i es col·loca en un altre
recipient dissenyat perquè el corrent elèctric hi circuli i es porti a terme la tècnica de
l'electroforesi ( es basa en el transport de molècules gràcies a un camp elèctric).
Preparem el medi aquós (Tank buffer de pH 7,8) que conté sals Tris i Glicina, que és el
responsable que el corrent pugui circular a través del gel gràcies als ions del medi.
FIGURA 42: ESQUEMA QUE REPRESENTA L'ACCIÓ DE ELECTROFORESI
Preparació de Tank buffer: Agafarem 160 ml de Tank buffer (5x, stock) en una proveta i
afegirem 630 ml d'aigua Milli-Q. Finalment, afegim 8 ml de SDS i agitem la dissolució de la
proveta. Aquesta dissolució que hem obtingut la posem en el recipient on es troba el
suport amb el gel (Figura 43).
96
FIGURA 43: AFEGIM EL MEDI AQUÓS TANK BUFFER (1X) AL RECIPIENT ON TINDRÀ LLOC L'ELECTROFORESI
Amb una micropipeta que té una punta molt llarga i fina, agafarem els 20 µl de cada
solució. Amb molt de compte col·locarem a cada pouet (sense tocar el gel ja que aquest
es trencaria) la dissolució corresponent.
FIGURA 44: POSANT 20 µL DE DISSOLUCIONS A CADA POUET
97
- Referència de pesos moleculars
Tenim deu pouets. En un extrem posem 3 µl del marcador de pesos molecular (es tracta
d’una substància ja preparada que ens permetrà identificar exactament on estan les
bandes dels diferents pesos que obtindrem de les proteïnes de la nostra mostra).
Deixarem un pouet lliure entre el marcador i una de les nostres mostres, ja que el
marcador està molt concentrat i podria contaminar les dissolucions dels altres pous si
aconseguís travessar el gel que els separa. D'aquesta manera el marcador únicament
podria contaminar un pouet buit.
FIGURA 45: ESQUEMA DEL QUE POSEM A CADA POUET
5. Separació de les proteïnes pel seu pes molecular
Tanquem la tapa del recipient, on hi ha el gel amb el Tank buffer, i el connectem en un
corrent continu de 20 mA (mili ampers) durant una hora i quart. Del líquid exterior al gel
comencen a sortir bombolletes que ens indiquen que el corrent passa per dintre el
recipient i pel gel.
98
FIGURA 46: CONNECTEM EL RECIPIENT A UNA CORRENT CONTINUA
La tècnica de l'electroforesi ens permet separar les proteïnes gràcies que els dóna
mobilitat.
En el Stacking Gel les bandes de 20 µl s'aniran compactant fins que solament aparegui
una única banda molt fina. En el Resolving Gel aquesta banda s'anirà separant pels
diferents pesos moleculars de les proteïnes.
Les que tenen un pes molecular més alt, quedaran a dalt del Resolving Gel ja que no
podran travessar amb tanta facilitat els porus del gel i quedaran atrapades. En canvi, les
proteïnes amb menys pes molecular baixaran ràpidament fins a sota del gel.
Quan veiem una banda de color blau (el colorant que havíem posat) això voldrà dir que
les proteïnes que hem posat han anat passant pel gel verticalment i han anat lliscant fins
on podien passar per la mida dels porus microscòpics del gel.
99
FIGURA 47: LES FLETXES INDIQUEN FINS A ON ES PODEN TROBAR LES PROTEÏNES, TENYIDES DE
COLOR BLAU
6. Transferim les proteïnes en una membrana
Després de l'electroforesi es transfereixen les proteïnes del gel, horitzontalment, en una
membrana anomenada Membrana PVDF transfer.
Per poder estabilitzar la membrana (hidratar-la), tindrem dos recipients: un amb metanol i
l'altre amb aigua Milli-Q. Posarem durant uns moments la membrana al recipient que
conté el metanol i després, durant dos minuts, al que conté l'aigua.
FIGURA 48: RECIPIENT D'AIGUA A L'ESQUERRA I METANOL A LA DRETA. POSAREM LA MEMBRANA PRIMER
AL DEL METANOL I AMB UNES PINCES HO TRASPASSAREM A LA DE L'AIGUA
100
Per poder transferir les proteïnes necessitarem una nova dissolució sense SDS. En una
proveta gran mesurarem 200 ml de Tank buffer (5x) de pH 7,8 que conté Tris i Glicina.
També afegirem 800 ml d'aigua Milli-Q.
Hem de preparar un altre suport perquè les proteïnes es transfereixin del gel a la
membrana. Aquesta vegada utilitzarem un suport que l'omplim com un sandwich fins a
tancar-lo ja que hem de protegir les proteïnes del corrent elèctric. Primerament posarem
dues esponges a cada banda i també dos papers de filtre. El suport té dos colors: blanc
(on posem la membrana) i negre (on afegirem el gel que haurem tret amb molt de compte
entre els vidres sempre amb els guants humits per tal que no es trenqui a l'agafar-lo).
FIGURA 49: SUPORT BEN PROTEGIT ON POSAREM EL GEL I LA MEMBRANA PERQUÈ LES QUE LES
PROTEÏNES S'HI TRANSFEREIXIN. ESTÀ TAN PROTEGIT PERQUÈ APLICAREM MOLTA CORRENT QUE
ALLIBERARÀ CALOR I PODRIA TRENCAR LES PROTEÏNES
Tanquem el suport i el posem al recipient amb la dissolució sense SDS. Tanquem la tapa
del recipient i ho posem a 310 mA a 4 ºC dues hores i mitja.
Quan hagi passat aquest temps, veiem que les proteïnes s'han tranferit (unes bandes de
diferents colors, que provenen del marcador de pesos moleculars, ens ho indiquen a la
membrana).
101
FIGURA 50: ESQUEMA DE LES BANDES DEL MARCADOR DE PESOS MOLECULARS QUE OBTENIM EN LA
TRANSFERÈNCIA DEL GEL A LA MEMBRANA (ESQUERRA) I LES BANDES QUE OBTENIM AL REVELAR EL FILM
FOTOGRÀFIC
7. Preparem el bloquejant, afegim l'anticòs primari i secundari i rentem
A continuació, per detectar únicament les proteïnes específiques transferides a la
membrana (i que els anticossos es puguin unir directament, sense problemes
d'especificitat) preparem una dissolució bloquejant. Utilitzarem llet en pols perquè la llet
conté moltes proteïnes, les quals bloquejaran les proteïnes no específiques i la superfície
de la membrana que no contingui res.
Preparació del bloquejant: Pesem 3,6 g de llet en pols, afegim 40 µl de Tween 20
(detergent) i 80 ml de PBS. Quan tinguem aquesta barreja feta la separarem en dos
falcons de 20 ml de la dissolució cadascun.
102
Al recipient on hem posat la membrana afegim el bloquejant que acabem de preparar. Ho
deixem agitant duran tres quarts d'hora o una hora aproximadament.
Afegim l'anticòs primari: l'anti-C-Myc en un volum de 100 ml i ho deixem incubant
durant una hora a temperatura ambient.
Passem a fer els rentats a la membrana. Preparem la dissolució que es fa servir per
als rentats (PBST):
600 ml d'aigua Milli-Q
3 pastilles de PBS de 200 µl cadascuna (com que no es dissolen amb l'aigua
haurem de posar-ho a l'agitador i amb l'ajuda d'un imant quedi homogeni).
600 µL Teewn 20
Aquest rentat el repetim quatre vegades cada ¼ d'hora (anirem buidant el rentat i posant
la nova dissolució).
Afegim l'anticòs secundari: l'anti-mouse-HRP, amb un volum de 100 ml i ho deixem
incubant una hora a temperatura ambient. També afegim 2 µl de revelador de
pesos moleculars (que anirà a enganxar-se a totes les proteïnes) i que conté
l'enzim HRP (és un enzim que conté un producte químic que ens permetrà que
l'enzim reaccioni amb el luminol emeten llum i així puguem veure les bandes a on
estan les proteïnes). Ho deixem tota la nit agitant-se a una temperatura de 4 ºC,
que equivaldria a una hora a temperatura ambient.
Finalment, quan hem fet els quatre rentats amb el PBST, ho posem una estona agitant-se
amb aigua Milli-Q. Després traiem l'aigua i ho assequem el màxim possible.
8. Afegim el luminol
El luminol és un compost químic, que al reaccionar amb l'enzim HRP, emetrà
quimioluminescència. Mullem bé, amb 1 ml de luminol, tota la membrana membrana
humida sense excés d’aigua, i la posem entre dos plàstics transparents i ho tancarem en
un maletí molt estret (s'anomena cassette).
103
9. Procés de revelat
Es treballa a la cambra fosca, on solament es pot treballar amb llum vermella perquè el
film fotogràfic no es reveli abans d'hora.
Posarem el film a dins del cassette perquè estigui amb contacte amb el plàstic que conté
la membrana i així l'enzim HRP i el producte luminol facin saltar fotons que desprenguin
llum. Aquest procés dura entre deu i trenta segons. Ràpidament posarem el film a l'equip
de revelat perquè passi per una sèrie de substàncies químiques que provocaran que la
llum que desprenguin els fotons es reveli al film (els tenyeix).
FIGURA 51: EQUIP DE REVELAT. A L'ESQUERRA TROBEM EL FILM FOTOGRÀFIC I EL CASSETTE. A LA
DRETA, LA MÀQUINA QUE REVELA EL FILM FOTOGRÀFIC
104
9.2.3. RESULTATS I CONCLUSIONS
Les imatges que hem obtingut al film fotogràfic, gràcies a l'equip de revelat, han estat les
següents:
FIGURA 52: IMATGES QUE HEM OBTINGUT AMB L'EQUIP DE REVELAT
La figura 52 A ens mostra els resultats quan el film fotogràfic i la membrana han estat en
contacte durant trenta segons. En canvi, a la figura 52 B hem deixat que l'intercanvi de
fotons duri deu segons. És per això que a la figura 52 B no es pot apreciar amb tanta
nitidesa les bandes (sobretot el marcador dels pesos moleculars) com a la figura 52 A.
Per això, ens fixarem en la figura 52 A, per a explicar bé els resultats i extreure'n les
nostres conclusions.
Com podem observar a la mostra etiquetada com a "Aliments amb traces" i l'etiquetatge
com "Control" ens mostren les bandes en la mateixa posició. Això vol dir que el nostre
anticòs primari ha detectat les proteïnes específiques d' "Aliments amb traces" (i no les
proteïnes no específiques) i l'anticòs secundari (que està modificat amb l'enzim HRP) ha
reaccionat amb el luminol provocant luminescència en els punts on es troben les
proteïnes.
105
Així podem correlacionar, gràcies al marcador de pesos moleculars (seguin les fletxes de
dalt cap a baix) les proteïnes Ova (pes molecular de 45 kDa), BSA (pes molecular de
66 kDa) i per últim la proteïna Cona (pes molecular de 73 kDa).
A la mostra etiquetada com a "Aliments sense traces", no se'n visualitza cap, ja que al no
tenir les nostres proteïnes específiques ni l'anticòs primari ni el secundari no han detectat
res i per això no s'ha produït una quimioluminescència.
A més a més, es pot comentar que les bandes haurien de veure's més nítides (sense
tantes taques entre elles). Això ha succeït perquè no han corregut pel gel en les seves
condicions òptimes. En un pròxim experiment s'hauria d'afegir un producte químic que fes
que les proteïnes poguessin lliscar amb més facilitat entre els porus del gel.
Segurament la sensibilitat d'aquesta tècnica amb la nostra mostra podria haver estat més
baixa a causa que les bandes que es poden observar (Figura 52 A) són molt gruixudes.
Per tant, amb la tècnica del Western Blot hem pogut estudiar l'eficàcia de les tècniques
bioquímiques per al control de qualitat dels aliments; i així assegurar a un consumidor
al·lèrgic, d’un determinat aliment, les sèries de traces al·lergèniques que conté.
106
9.2.4. EXPERIMENT 2: DETECCIÓ DE IgE EN UN SÈRUM MODEL
El segon experiment, on aplicarem la tècnica immunoquímica Western Blot, tracta sobre la
detecció d'IgE en sèrum humà. Per això s’ha hagut de preparar unes dissolucions model
que representessin el sèrum humà com a model. S’ha treballat d’aquesta manera ja que
en el laboratori on s’ha realitzat la part experimental del treball de recerca no tenien
permís per treballar amb sang humana.
El principi immunoquímic de l'experiment és exactament el mateix que s’ha descrit en
l'Experiment 1. En aquest cas el què detectarem és la nostra IgE model mitjançant un
anticòs secundari (que té l'enzim HRP) perquè ens doni llum quan ho revelem.
La sang humana està constituïda per una gran quantitat de biomolècules: anticossos,
proteïnes, plaquetes... Per tant, les dissolucions model amb les quals hem treballat,
imitant la sang humana han sigut dissolucions aquoses amb barreges d’anticossos. Els
anticossos que hem utilitzat per preparar aquestes dissolucions han estat produïts
en animals:
Rabbit (conill)
Mouse (ratolí)
Més concretament, els anticossos que hem escollit per preparar aquestes
dissolucions són:
Anti-c-myc monoclonal (mouse) ; és pes molecular: 1 mg/ml
Anti-avidin (rabbit); pes molecular: 1 µM
Anti-Saccharomyces cerevisiae (rabbit); pes molecular: 4 mg/ml
(Al final d'aquesta part pràctica adjunto les fitxes que em van proporcionar sobre les
característiques d'aquests anticossos comercials).
107
Agafarem com a model l'anticòs anti-c-myc (mouse) com si fos la IgE de la sang d'un
pacient al·lèrgic. Així doncs, aquest serà l'anticòs que voldrem detectar.
Si suposem que l'anticòs anti-c-myc (mouse) és la IgE i la detectem en la "sang" model,
això voldria dir que aquella persona pateix al·lèrgies. D'altra banda, el pacient sa
únicament tindrà anticossos anti-Saccharomyces cerevisiae (rabbit) i anti-avidin (rabbit) i
aquests, en principi, no seran detectats per l'anticòs secundari.
Per tant, treballarem amb tres mostres:
Pacient sa: dissolem els anticossos anti-Saccharomyces cerevisiae (rabbit) i
anti-avidin (rabbit) en PBS, en el medi de treball imitant el que seria el sèrum humà.
Pacient al·lèrgic: dissolem els mateixos anticossos anteriors, però ara afegirem
l’anticòs anti-c-myc monoclonal que representara la nostra IgE.
Control: on afegirem únicament l’anticòs anti-c-myc monoclonal per saber a quina
altura del gel es quedarà la banda d'aquest anticòs.
Procedim a fer els càlculs per saber quina és la quantitat exacta de cada anticòs que hem
d’afegir per fer cada dissolució model. Volem obtenir una concentració de 5·10-3 mg/ml en
un volum total de 20 μl (utilitzem la mateixa concentració que hem emprat en l'experiment
anterior).
Considerant les següents correlacions:
1 dalton = 1 g/1 mol
150 kDa (el que pesa un anticòs estàndard) equivalen a 150.000 Da, que a la
vegada equivalen a 150.000 g/mol.
108
Anticòs 1: Anti-avidin (rabbit); concentració stock: 1 µM
1 µM = 1 µ mol/l
Anticòs 1: 33,3 µl
Anticòs 2: Anti-saccharomyces cerevisiae (rabbit); concentració stock:
4 mg/ml
Anticòs 2: 1,25 µl
Anticòs 3: Anti-c-myc monoclonal (mouse); concentració stock: 1 mg/ml
Anticòs 3: 5 µl
- L'anticòs 3, com ja hem dit, representa el nostre model d'IgE.
109
El que posarem a cada dissolució serà:
Pacient sa Pacient al·lèrgic Control
Anticòs 1 33,3 µl 33,3 µl -
Anticòs 2 1,25 µl 1,25 µl -
Anticòs 3 - 5 µl 5 µl
PBS 965,45 µl 960,45 µl 995 µl
Volum total 1 ml 1 ml 1 ml
TAULA 2: REPRESENTACIÓ ESQUEMÀTICA DEL QUE AFEGIREM EN CADA MODEL
1) Preparació del gel
A continuació, agafarem l'altre gel de poliacrilamida que hem preparat per posar les
dissolucions que contindran el nostre sèrum model.
2) Afegim les dissolucions als respectius pouets
A continuació, utilitzant una micropipeta, afegirem afegirem la quantitat de PBS descrita en
la Taula 2 respectivament a cada eppendorf i (el volum calculat abans) i afegim les
dissolucions dels anticossos. Taparem els eppendorfs amb parafilm perquè no es
contamini.
A part, prepararem 3 eppendorfs per carregar les mostres en el gel. Afegirem a cada un
d’aquests eppendorfs 20 µl de cada dissolució corresponent i a més a més un colorant
blau (una quantitat de 4 µl per eppendorf).
(Els següents passos estan detalladament explicats a l'Experiment 1).
110
3) Referència de pesos moleculars.
Tot seguit, barrejarem (per separat) cada eppendorf al vòrtex amb espais de temps molt
curts. Ja tenim les dissolucions dels anticossos (simulant el sèrum humà) en tres
eppendorfs diferents.
Procedim a posar el gel en un altre suport per poder dur a terme l'electroforesi i preparem
el medi aquós per on circularà el corrent (Tank buffer), tal i com he explicat abans. A
continuació carreguem els pouets amb les dissolucions corresponents tal i com mostra en
la Figura 53)
FIGURA 53: ESQUEMA DE QUINA DISSOLUCIÓ AFEGIM A CADA POUET
4) Transferim les proteïnes a una membrana
Quan la banda blava hagi baixat fins a baix del gel transferirem els anticossos del gel a la
membrana PVDF transfer mitjançant un corrent elèctric continu.
5) Preparem el bloquejant, afegim l'anticòs secundari i rentem
Un cop acabada la transferència preparem el bloquejant per portar a terme l'etapa de
bloqueig.
111
- Preparació del bloquejant: Pesem 3,6 g de llet en pols, afegim 40 µg de Tween 20
(detergent) i 80 ml de PBS. Quan tinguem aquesta barreja feta la separarem en dos
falcons de 20 ml de la dissolució cada un.
Al recipient on hem posat la membrana afegim el bloquejant que acabem de preparar. Ho
deixem agitant duran tres quarts d'hora o una hora aproximadament.
Afegim 20 µl l'anticòs que conté l'enzim HRP; aquest detectarà l'anticòs primari (el nostre
model d'IgE) ja que és un anti-mouse. Ho deixem tota la nit agitant-se en una temperatura
de 4 ºC, que equivaldria a una hora a temperatura ambient.
A continuació, passem a fer els rentats a la membrana amb:
600 ml d'aigua Milli-Q
3 pastilles de PBS de 200 µl cada una
600 µl Teewn 20
Aquest rentat el repetim quatre vegades cada ¼ d'hora i finalment el posem una estona
agitant-se amb aigua Milli-Q. Després traiem l'aigua i ho sequem el màxim que puguem.
6) Afegim 1 ml de la dissolució de luminol
7) Fem el revelatge en una cambra fosca
Quan obtenim el film fotogràfic ja podem extreure les conclusions del nostre experiment.
8) Segon rentat
Igual que amb el primer rentat, la imatge no ens va quedar gaire nítida i vam fer un segon
rentat, igual com s’ha descrit abans.
112
9.2.5. RESULTATS I CONCLUSIONS
Les imatges que hem obtingut en el film fotogràfic, gràcies a l'equip de revelat han estat:
FIGURA 54: IMATGES QUE HEM OBTINGUT AMB L'EQUIP DE REVELAT
La Figura 54 A mostra els resultats obtinguts quan el film fotogràfic i la membrana han
estat en contacte durant deu segons després d'haver fet un segon rentat més acurat. Per
altra banda, la Figura 54 B mostra com ha quedat amb un sol rentat.
Per això, ens fixarem en la Figura 54 A per extreure les conclusions i resultats amb
més claredat.
Com podem observar en la mostra etiquetada com a pacient al·lèrgic i a l'etiquetada com
a control es mostren les bandes en la mateixa posició. Això vol dir que el nostre anticòs
secundari que porta l'enzim HRP (i ha reaccionat amb el luminol provocant luminescència
en els punts on es troba la interacció) ha detectat l'anticòs primari, és a dir, la nostra IgE.
Així podem veure (gràcies al marcador de pesos moleculars) que el que s'ha identificat sí
que són anticossos, ja que tots es troben a pesos moleculars de 150 kDa, que és el que
pesa un anticòs estàndard.
113
A la mostra etiquetada de pacient sa, concretament, no ens marca cap anticòs, ja que al
no posar el nostre model de IgE (l'anticòs anti-c-myc) l'anticòs secundari no ha detectat
res i no s'ha produït quimioluminescència.
Els resultats són favorables, perquè al lloc on han aparegut les bandes significa (tal i com
havíem planejat) que hi ha presència d'anticòs primari, que simbolitza l'anticòs que
reacciona amb certes proteïnes provocant l'al·lèrgia alimentària. Com que el control i el
pacient al·lèrgic coincideixen en el lloc de les bandes, vol dir que els anticossos detectats
són els mateixos i els altres anticossos de la dissolució no han produït cap interferència.
Les bandes que es troben a dalt de la fletxa blanca, indiquen que les dissolucions no
s'han concentrat totalment en el Stacking Gel i, per tant, no han pogut córrer pels
microscòpics porus del gel.
114
9.3. ELISA (Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay)
9.3.1. INTRODUCCIÓ
ELISA (acrònim en anglès que significa Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay, assaig per
immunoabsorció lligat a enzims) és un assaig immunoquímic que es basa en la interacció
d'antigen-anticòs. L’antigen s’immobilitza a una superfície que té afinitat per les proteïnes i
és detectat mitjançant un anticòs modificat amb un enzim que provoca una reacció amb
canvi de color. Aquest canvi de color es mesura amb la tècnica d’espectrofotometria. En
aquesta tècnica (ELISA) es treballa amb una placa formada per 96 pouets on les
proteïnes es fixaran gràcies al substrat al final de cada pouet (és més comú anomenar-los
en anglès: wells).
FIGURA 55: PLACA QUE CONTÉ ELS 96 POUETS PER FER L'EXPERIMENT ELISA
Hi ha diferents tipus d’ELISA:
ELISA indirecte: és una subclasse d’ELISA de major sensibilitat, que per cada
anticòs primari que detecti l’antigen, s’uniran dos o més anticossos secundaris que
contenen l’enzim HRP, i per tant s’amplificarà el senyal de color.
ELISA sandwich: en aquest cas es treballa amb un anticòs primari de captura
(inicialment enganxat a la placa ELISA) i un anticòs primari de detecció. L’antigen
quedarà immobilitzat entre aquests dos anticossos i, finalment, un anticòs
secundari, marcat amb un enzim, identificarà l’anticòs primari de detecció
amplificant el senyal de color.
115
ELISA directe: aquest tipus d’assaig s’explicarà detalladament a continuació, ja
que l’hem utilitzat per estudiar la detecció d’anticossos del tipus IgE alliberats en
sang de pacients que presenten una al·lèrgia a un aliment. (Les mostres que s’han
fet servit no han estat de sang humana, sinó unes dissolucions model.)
Per tant, el que esperem obtenir i estudiar amb aquest assaig i amb les nostres mostres
és veure que quan un pacient conté la IgE a la sang degut a una reacció al·lèrgica, si
analitzem la seva sang per la tècnica ELISA la dissolució de la placa es tenyirà de color
blau fins arribar al groc, indicant únicament que s’ha detectat aquesta substància (IgE).
D'altra banda, un pacient el qual no produeixi cap reacció al·lèrgica, la dissolució,
simplement, quedarà transparent (com que la sang no conté la IgE, l’anticòs secundari no
s'enganxarà enlloc i per tant no es produirà color).
L’esquema del protocol experimental és:
Posar l’antigen (en solució) dins dels respectius pouets.
Rentar els pouets amb PBST.
Posar l'anticòs secundari marcat amb l’enzim HRP.
Rentar de nou els pouets amb PBST.
Posar TMB (reactiu que en reaccionar amb el HRP dóna el color).
Afegir àcid sulfúric (H2SO4) per parar la reacció.
9.2.2. OBJECTIU
El nostre objectiu és saber quina de les dues tècniques immunoquímiques
estudiades és més sensible: l’ELISA o el Western Blot. Segons la bibliografia
consultada, l'ELISA és més sensible que el Western Blot però menys específica
que aquest. Hem comprovat que el Western Blot pot arribar a detectar proteïnes
(tant traces d’aliments com anticossos) fins a l'ordre de micrograms/ml.
És per això que en els experiments que realitzarem mitjançant la tècnica d’ELISA
intentarem mesurar concentracions d’antigen de micrograms/ml (10-6 g/ml) i també
amb nanograms/ml (10-9 g/ml).
116
En aquesta tècnica, a més a més d’utilitzar la dissolució fisiològica de PBS on
dissoldrem la “IgE”, també treballarem amb sèrum de conill (sang sense plaquetes
ni glòbuls vermells). L’objectiu és veure si l'anticòs secundari detecta l’anticòs
primari en el sèrum amb la mateixa facilitat que en el PBS, considerant que el
sèrum conté una gran quantitat de diferents proteïnes. Si no és així, en aquest
experiment, podrem observar la dificultat que té treballar amb sang d'un pacient
(que conté molts anticossos i altres proteïnes).
9.3.3. MOSTRES MODEL
Per poder comparar amb el Western Blot hem de treballar en el mateix rang de
concentracions (per tant en el mateix rang de quantitat d’antigen a detectar).
Així doncs, les concentracions i volums utilitzats per realitzar els experiments en cada una
de les tècniques és el següent:
5 µg/ml en 20 µl de dissolució ------- 100 ng en el Western Blot
5 µg/ml en 100 µl de dissolució ------- 500 ng en l'ELISA
5 ng/ml en 100 µl de dissolució ------- 500 pg en l'ELISA
A més a més l’experiment ens permetrà identificar si el pacient conté “IgE” contra algun
aliment en diferents medis de treball:
PBS
Sèrum de conill
A cada pouet s’hi afegiran 100 µl de cada mostra. A continuació, es preparen les
dissolucions de treball:
Pacient sa: dissolem els anticossos anti-saccharomyces cerevisiae rabbit i
anti-avidin rabbit (anticossos model), en el medi de treball imitant el que seria el
sèrum humà.
117
Pacient al·lèrgic: dissolem els mateixos anticossos anteriors, però ara afegirem
l’anticòs anti- c-myc, que representarà la nostra IgE.
Control: on afegirem únicament l’anticòs anti-c-myc en el medi de treball.
Control intern ELISA: estarà format únicament pel medi de treball sense cap
anticòs, PBS o sèrum de conill respectivament. D’aquesta manera es podrà avaluar
que el PBS o el sèrum no han interferit en la interacció antigen-anticòs.
FIGURA 56: PLACA ELISA AMB LES DISSOLUCIONS CORRESPONENTS. A L'ESQUERRA PODEM VEURE ELS
EPPENDORFS DE SÈRUM QUE HEM UTILITZAT COM UN MEDI DE TREBALL
Dissolucions de la concentració d’antigen 5 µg/ml:
A cada pouet afegirem 100 µl de cadascuna de les tres dissolucions d'anticossos
corresponents, que vam fer servir en la realització del Western Blot (mirar càlculs del
Western Blot del segon experiment). Quan s’ha utilitzat com a medi de treball el sèrum de
conill s’han utilitzat les mateixes quantitats que s’han fet servir per a les dissolucions en
medi de treball PBS, però en comptes de dissoldre-ho en PBS s’ha dissolt directament en
el sèrum.
118
Dissolucions de la concentració d’antigen 5 ng/ml:
Agafem 1 µl de les dissolucions anteriors i ho dissolem en 999 µl del medi de treball, ja
que volem obtenir 1 ml total de dissolució (ho fem tant pel PBS com pel sèrum de conill).
9.2.4. PART EXPERIMENTAL
L’experiment que hem dissenyat l’hem repetit tres vegades (ocupant tres pouets de la
placa d’ELISA) per estudiar l’exactitud dels resultats obtinguts. A continuació, es mostra un
esquema de la placa d’ELISA i la mostra que s’ha afegit a cada pouet.
TAULA 3: PLACA ELISA. LES CEL·LES EN BLANC NO CONTENEN CAP DISSOLUCIÓ
Després que haguem omplert amb una micropipeta cada pouet tal i com mostra la Taula 1,
segellem la placa dels pouets amb parafilm, i ho posem a la nevera durant tota la nit
a 4 ºC.
L'endemà buidem els pouets tirant les dissolucions amb un cop sec i amb el recipient cap
avall.
119
A continuació es procedeix a fer quatre rentats amb PBST (tampó fosfat salí amb
detergent Tween20). Per preparar el PBST es necessita:
600 ml d'aigua Milli-Q
Tres pastilles de PBS
300 µl de Tween20
Farem quatre rentats de 300 µl a cada pouet de la dissolució dels rentats. Després d’afegir
el PBST als pouets ho buidarem amb un cop sec i picarem la placa boca avall per tal que
no quedin gotes de PBST als pouets.
FIGURA 57: JO MATEIXA UTILITZANT UNA PIPETA MULTICANAL PER FER ELS RENTATS
Després de l'etapa de rentats afegirem 100 µl de la dissolució d’anticòs secundari
(anti-mouse HRP) a cada pouet. La concentració de treball és de 1 µl d’anticòs/10 ml
PBST (1:10000). Taparem la placa d’ELISA amb parafilm i ho deixarem incubar durant
trenta minuts. Farem una segona rentada de la placa d’ELISA amb 300 µl a cada pouet de
la dissolució de rentat.
A continuació posarem un substrat anomenat TMB (2,5 mg de TMB/250 µl de DMSO; fins
a 25 ml amb tampó citrat sòdic 0.1 M pH 6; i finalment afegir 5 µl de peròxid d'hidrogen
al 30 %), perquè reaccioni amb l'HRP de l’anticòs secundari i doni color. Taparem la
placa amb paper d'alumini durant trenta minuts. S’ha de tapar la placa molt ràpidament
perquè de seguida reacciona agafant color blau i la llum podria degradar el senyal.
120
Després, destapem els pouets i afegim 50 µl a cada pouet d'àcid sulfúric (H2SO4) 4 M, per
parar la reacció. Quan destapem els pouets. Quan li posem l'àcid, la coloració blava es va
transformant en groga.
FIGURA 58: PODEM OBSERVAR COM EL COLOR VA CANVIANT DEGUT A L'ÀCID SULFÚRIC, PASSANT
D'ESTAR TENYIT AMB BLAU (A) A ARRIBAR AL COLOR GROC (F)
Aquest canvi de color a groc es llegeix amb el detector d’un espectrofotòmetre a una
longitud d'ona de 450 nm d’absorció.
FIGURA 59: ESPECTROFOTÒMETRE
121
9.3.5. RESULTATS I CONCLUSIONS
Les dades que ens ha proporcionat l'espectrofotòmetre ens han permès dur a terme
aquesta taula amb el programa Excel. Les dades les hem posat tal i com estan
representades en la nostra placa. Els nombres que estan escrits en vermell corresponen
als pouets que contenen PBS. Els nombres escrits en blau representen els pouets
de sèrum.
TAULA 4: RESULTATS OBTINGUTS AMB L'ESPECTROFOTÒMETRE
Aquestes dades les hem analitzat amb el programa Graph Pad Prism obtenint un gràfic on
hem representat la mitjana de les tres repeticions per cada experiment i les barres d’error
corresponents.
122
Treballant amb PBS hem obtingut els següents gràfics:
FIGURA 60: GRÀFICS DE LES MOSTRES DE TREBALL EN PBS
En la figura A.1 podem observar que (en la concentració de µg/ml) tant en les mostres del
pacient al·lèrgic com el control tenen una unitat d’absorció de 2.0. Això ens indica que
l’anticòs secundari ha reaccionat correctament amb l’anticòs primari, l’anti-c-myc mouse
(que representa el nostre antigen “IgE”).
123
Si ens fixem en la resta de resultats i fem un zoom (figura A.2) els veurem més clarament.
Observem que l’anticòs secundari no ha reaccionat amb el primari anti-c-myc a causa que
no hi és (en el cas del pacient sa en la concentració de µg/ml) o que les quantitats d’anti-
c-myc (“IgE”) són massa petites perquè es puguin analitzar (ng/ml) en el control i el
pacient al·lèrgic. A més a més els resultats per sota de 0.1 d’absorbància no els tenim en
compte perquè ja es consideren errors experimentals.
Podem veure que les barres d’error són gairebé inexistents degut a que hi ha poca
diferència a l'hora de fer les tres repeticions per experiment.
El control intern de l’ELISA, en tenir una absorció més petita que 0.1, ens demostra que el
PBS com a medi de treball no ha intervingut en la interacció dels anticossos.
Amb això podem extreure les conclusions següents:
Segons el nostre experiment, l'ELISA no pot arribar a l'ordre de ng/ml en pg totals
de mostra (segurament perquè la concentració d’anticossos és molt diluïda), però
sí a la concentració de µg/ml, ng totals de mostra.
El pacient al·lèrgic conté la “IgE” ja que apreciem un nivell d’absorció de 2.0 (igual
que al control) que ens indica que hi ha hagut una interacció entre l’anti-c-myc i
l’anti-mouse HRP.
124
Però quan hem treballat amb el sèrum de conill hem obtingut resultats de
zero d'absorció:
FIGURA 61: GRÀFICS DE LES MOSTRES DE TREBALL AMB SÈRUM DE CONILL
En la figura B.1 podem observar que l’anticòs secundari no ha reaccionat en cap moment
amb l’anticòs primari l’anti-c-myc mouse (que representa el nostre antigen “IgE”). Això és
a causa que la mostra amb sèrum conté moltes altres proteïnes, a part del nostre anticòs
d’interès que interfereixen en la interacció específica antigen-anticòs. Aquest fenomen
s’anomena efecte matriu.
125
Si fem un zoom (figura B.2) veurem com tots els punts es troben per sota de
0.1 d’absorció, que significa que són els errors experimentals i es consideren com a
zero d’absorció.
El control intern de l’ELISA, en tenir una absorció més petita que 0.1 ens demostra també
que el sèrum com a medi de treball no ha intervingut en la interacció dels anticossos.
Tenint en compte tot això podem extreure les conclusions següents:
Hi ha una complicació en treballar amb el sèrum del conill ja que els pouets no
s’han tenyit, i això significa que l’anticòs secundari no s'ha pogut enganxar al
primari ja que no l'ha localitzat. En canvi, treballant amb les mateixes condicions,
però com a medi de treball la solució de PBS ens ha donat color, el qual cosa
significa que l’anticòs secundari ha trobat el primari sense problemes.
Per finalitzar la part experimental de la tècnica d’ELISA, cal comentar que l’experiment
podria haver continuat si haguéssim tingut més temps, perquè (tal i com es va fer al
Western Blot) podria aplicar-se la tècnica ELISA per poder determinar si els aliments
(model fet amb diferents proteïnes) contenen traces que poden produir reaccions
al·lèrgiques. Aquí podríem calcular quina seria la concentració d’aquestes traces
al·lergèniques en veure colors més forts o més clars gràcies a unes rectes patró.
També cal comentar que l’ELISA, a diferència del Western Blot, és una tècnica amb la
qual no podem saber de forma experimental el pes molecular de les proteïnes amb
què treballem.
A part, l’ELISA és la tècnica més freqüent que s’utilitza per poder fer les proves
al·lèrgiques i així, fent una anàlisi de sang, poder donar les concentracions d'IgE
específiques a la sang del pacient. Encara que la tècnica més utilitzada són les CAP (més
innovadores que les RAST, comentades anteriorment).
126
127
128
129
130
10. ELS NOUS REPTES DELS INVESTIGADORS
Gràcies a l'al·lergòloga i investigadora Rosa M. Muñoz, de l'Hospital Clínic, vaig poder
veure en què s'estava treballant al laboratori en el camp de les reaccions que es
produeixen a les al·lèrgies alimentàries.
Aquest experiment el que vol valorar és l'efecte de tres antihistamínics diferents sobre
l'activació que produeix el PAF* sobre els mastòcits.
Material:
La majoria d'aquest procés es duu a terme dintre d'una campana de flux laminar, perquè
els bacteris no puguin contaminar l'experiment.
PAF: És una substància que activa els mastòcits com si fos una reacció al·lèrgica.
131
El material que s'ha emprat per dur a terme l'experiment és:
Mastòcits LAD2
Pipeta dosificadora
Centrífuga
Tubs d'assaig
Aigua destil·lada
Tampó de rentat
Tint cel·lular
Eppendorfs
Càmera de Neubauer
Comptador
Antihistamínics
Detergent
Vòrtex
Balança d'alta precisió
Paper d'alumini
Incubadora
Recipient de 96 pous
Pipeta multicanal
Medi bàsic
Aparell d'espectrofotometria
132
1.Comptar les cèl·lules.
LAD2 és una línia cel·lular de mastòcits. Es conserven en un medi especial que conté tots
els nutrients necessaris (per això té aquest color vermellós) i la temperatura adequada
(37 ºC) perquè les cèl·lules es trobin com si estiguessin al cos humà.
Amb una pipeta dosificadora agafarem una certa quantitat de LAD2.
Ho posem a la centrifugadora i farem dos rentats fins que el sobrenedant* quedi
transparent i les cèl·lules quedin a fons del tub d'assaig (pellet*).
La centrifugació durarà 5 minuts a 1.500 revolucions per minut i perquè la màquina no es
faci malbé hem de posar un altre tub, amb un pes semblant al que hem posat de LAD2,
per equilibra-la. El temps que passi la màquina és proporcional a les revolucions per
minut, així tenim que si ho posem a moltes rpm ho haurem de programar en un període de
temps més curt i viceversa.
133
Després de cada centrifugació rentarem les cèl·lules. Primerament, com que els mastòcits
estan adherits a baix del tub d'assaig (com es mostra a la fotografia de dalt a la dreta)
tirem el líquid sobrant (sobrenedant) i li posem un líquid rentador (Buffer Release o també
anomenat tampó de rentat). Fem la segona centrifugació i tornarem a repetir el pas
anterior de netejar els mastòcits.
SOBRENEDANT: És la substància líquida que queda a sobre del pellet després de fer la centrifugació.
PELLET: És una paraula anglesa que dóna nom a les partícules amb més densitat que es queden al fons
després de la centrifugació. En català s'anomena botó o precipitat.
134
Amb la pipeta dosificadora agafem una altra quantitat d'un tint per a cèl·lules (de color
blau), que serveix per tintar les cèl·lules i ho posem als eppendors per a tenir menys risc
de contagiar el tint que està estèril.
Els mastòcits que hem obtingut després de la centrifugació els tenyirem amb el tint de
color blau i ho posarem a la càmera de Neubauer (és un portaobjectes i cobreobjectes,
que podem observar a la fotografia de l'esquerra) per tal de veure les cèl·lules al
microscopi i comptar-les amb un comptador de cèl·lules.
135
Cada vegada que en veiem una cèl·lula pitjarem aquest aparell per saber, en aquell
volum, quantes en tenim i així podrem sabrem quantes en tenim en qualsevol volum que
necessitéssim. Les cèl·lules que han quedat totalment blaves (veient-ho des del
microscopi òptic) estan mortes i per tant no es compten. Perquè estiguin vives el color
blau ha d'envoltar la cèl·lula per l'exterior.
En total hem obtingut 103 cèl·lules en 3,6 ml. Per tant, fent un factor de conversió obtenim
que hi ha 0,9·106 mastòcits per cada ml. Amb això ja podrem calcular les cèl·lules que hi
ha gràcies una altra vegada als factors de conversió.
136
2. Apliquem l'antihistamínic als mastòcits
Traiem l'antihistamínic del congelador, que es troba a -80 ºC perquè estigui a temperatura
ambient. Aquest dia solament utilitzem un tipus d'antihistamínic, li direm A.
Com que farem tres experiments al mateix temps rotularem cada pou o eppendorf per
saber la quantitat d'antihistamínic que hi posarem.
Sempre utilitzem un control negatiu, que és un eppendorf on hi ha cèl·lules, però no
afegim cap reactiu. Ens servirà per comprovar que les cèl·lules no s’activen de forma
espontània (elles soles).
Anteriorment havíem posat els mastòcits amb una espècie d'H2O destil·lada que conté
uns nutrients que permeten que la cèl·lula no pateixi lisi i es trobi amb un medi neutre i
amb les condicions que necessita per viure.
137
Posem els mastòcits a cada eppendorf en una quantitat de 0,18 ml.
D'una altra part diluïm l'antihistamínic per fer deu vegades més petita la seva
concentració.
Aquesta dilució l'afegim als 0,18 ml que havíem posat de cèl·lules a cada eppendorf i ho
deixem reposar durant uns 30 min. Els eppendorfs han d'estar tancats.
Mentrestant, diluïm el tritó* que ens permetrà lisar les cèl·lules i així saber el tan per cent
d'alliberament del PAF respecte a un màxim teòric. És a dir, si per exemple al posar-li
PAF allibera 8 grànuls i quan la lisem amb tritó allibera 10, vol dir que el PAF indueix una
alliberació del 80 %.
TRITÓ:És una substància que, s'assembla bastant a un detergent i, serveix per lisar les cèl·lules.
138
El tritó el posem en un tub d'assaig i per agitar-lo el posem en un aparell anomenat vòrtex.
Després afegim un enzim que determina la quantitat d'histamina que s'allibera. Com més
histamina s’allibera, més intens és el color groc que obtenim.
Aquest enzim que determina la quantitat d’histamina, el pesem amb una balança d'alta
precisió de laboratori, el diluïm en un medi àcid i ho tapem amb paper d'alumini perquè és
sensible a la llum. Ho posem a remenar al vòrtex durant 30 minuts, per tal que es
dissolgui.
3.Fem la dilució del PAF
El PAF és una substància que produeixen les nostres cèl·lules i pot estar implicat en les
reaccions al·lèrgiques ampliant la resposta al·lèrgica als altres mastòcits.
Posem 0,018 ml a cada eppendorf del PAF, utilitzant una pipeta dosificadora i ho posem a
la incubadora 30 minuts a 37 ºC.
139
Passats aquests 30 minuts, traiem els eppendorfs de la incubadora i els posem a la
centrifugadora a 1.300 rpm, 13 segons per què frenin la reacció.
El sobrenedant el posem a una placa de 96 pous. En l'altra placa on haurà quedat els
mastòcits que li afegim el tritó amb una pipeta multicanal perquè les cèl·lules lisin. Ho
tapem amb paper de plata (ja que si no el color desapareixeria) i ho deixem incubant
durant 1 hora.
Passada l'hora ho destapem i li posem un medi bàsic amb la pipeta multicanal. Obtenim
tres resultats:
Els que no es posen grocs: són els de control. No hi ha hagut activació dels
mastòcits.
Els que tenen un groc més intens que la resta: són els que han lisat.
Els que tenen un groc no tan intens com els segons: són els pous amb PAF i
antihistamínics.
140
Finalment, anem a on es troba la màquina d'espectrofotometria perquè ens llegeixi la
quantitat de groc que hi ha en cada recipient, és a dir el tant per cent d'histamina.
Sabem que, com més ha canviat de medi àcid a base, més intensitat de groc tindrà. Per la
qual cosa els que han patit lisi són els que tinguin més canvi en aquest procés.
141
Fent uns càlculs sobre les dades que ens dóna l'espectrofotòmetre podem extreure
aquest gràfic:
Comentari sobre la gràfica:
L'activador és el que nosaltres anomenem PAF. Aquest PAF es troba amb un
antihistamínic, diguem-li A, a diferents dosis. La primera a 5 μm, l'altra a 10 μm i a l'última
a 25 μm.
Com que vam fer tres experiments seguits, direm que n=3 (el nombre d'experiments
realitzats). Per aquesta raó hi apareixen les barres d'error que indiquen que la barra és la
mitjana però que el resultat més gran ha arribat fins allí. Com més petites siguin les barres
d'error voldrà dir que més semblants són els resultats dels experiments.
Conclusions:
En aquesta gràfica podem observar l'efecte inhibidor de l'antihistamínic, és a dir, la
potència per inhibir l'alliberació d'histamina.
Si ens fixem en el gràfic, la dosi amb l'efecte antihistamínic màxim és de 10 μm.
Tot i que s'augmenta la dosi d'antihistamínic, no s'observa un major efecte.
142
11. EXPERIMENT SOBRE LA POSSIBILITAT DE DESSENSIBILITZACIÓ DE LA LLET EN NENS
L’al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca és la més freqüent en nens. En majoria de casos, si
la llet de vaca i els seus derivats, no es toleren a partir dels cinc anys (o persisteixen IgE
específiques altes com la caseïna) és considera un mal pronòstic.
Normalment evitant l'al·lergen s'aconsegueixen resultats favorables (on l'al·lèrgia no es
tan potent i el nen pot tolerar l'al·lergen), però hi ha un 15% dels nens que hauran de viure
amb aquesta al·lèrgia durant tota la seva vida.
Per poder aconseguir resultats favorables s'estan duent a terme diferents experiments
amb nens que pateixen al·lèrgia. Durant un període determinat de temps els pacients
prenen petites porcions de llet al dia, i cada vegada va augmentant la dosis. Això és un
tractament alternatiu per a la dessensibilització a la llet, on s'està obtenint molt èxit. Si els
resultats surten favorables el pacient podrà viure millor en el seu entorn.
La primera vegada que es va publicar un article sobre aquesta forma de dessensibilització
va ser al 1908, en la prestigiosa revista mèdica The Lancet, pel doctor anglès Schofield. El
pacient patia atacs d'asma cada vegada que ingeria ous. Per poder-lo dessensibilitzar els
metges van provar a donar-li cada dia petites dosis de l'aliment, en aquest cas d'ous crus,
per arribar al punt on el sistema immunològic arribés a tolerar l'aliment.
Encara que no era la primera vegada que se sentia a parlar d'aquest tema, ja que en el
Talmud babilònic (una col·lecció de tradicions rabíniques) ja es comentaven les
instruccions per combatre l'al·lèrgia intestinal a l'ou mitjançant la mateixa clara d'ou.
L'hospital Vall d'Hebron també ha col·laborat amb aquest recent projecte, obtenint
resultats molt positius. La infermera Mercè Guillén va dur a terme aquest programa al
juny del 2011 en 14 nens (9 nens i 5 nenes, amb una mitjana d'edat de 7 anys i 8 mesos).
143
Dels 14 pacients:
Sis pacients estan monosensibilitzats a la llet.
Sis pacients estan sensibilitzats a altres aliments, alguns ja els toleren.
Dos pacients estan sensibilitzats als àcars.
Un cop toleren la llet provem tolerància al iogurt i a diferents formatges.
Els pacients que han presentat reaccions amb el formatge d’ovella o de cabra ja no
han provat l’altre.
1 pacient, per voluntat pròpia, no n’ha provat cap.
FOTOGRAFIA 62: A LA DRETA TROBEM EL CABINET D'IUMMUNOTERÀPIA A L'HOSPITAL VALL D'HEBRON
Dels 14 pacients:
Tres pacients toleren 200 cc de llet al dia com a quantitat mínima. A partir d'aquí
reben una dieta lliure, perquè han tolerat iogurt i formatges i poden menjar de tot.
Quatre pacients toleren 200 cc de llet com a mínim, iogurt i dos tipus de formatges.
Un pacient tolera llet (200 cc), iogurt, formatge de vaca ( no vol provar la resta de
formatges).
144
Un pacient tolera llet ( 200 cc) i iogurt ( no vol provar els formatges).
Un pacient va parar la dessensibilització amb 125cc de llet per reaccions i decisió
familiar, però tolera iogurt i formatge de vaca.
Dos pacients pendents de provar formatge de cabra, toleren llet, iogurt i formatges
de vaca i ovella.
Un pacient ha parat la dessensibilització per reaccions freqüents i perquè les
reaccions li han desencadenat asma.
Un pacient ha iniciat la dessensibilització a finals de febrer i està en fase d'augment.
FOTOGRAFIA 63: SALA D'ESPERA DEL VALL D'HEBRON EN LA SECCIÓ D'AL·LÈRGIES A MENORS
145
12. ANNEX
12.1. ENTREVISTES
He fet diferents entrevistes a diferents persones associades en el món de les al·lèrgies,
per tal que ens informin sobre la vida de la gent que li toca viure amb aquest problema,
quines millores s'estan duent a terme, què fan les associacions, etc.
Primerament, començarem per les entrevistes als pacients al·lèrgics i als seus pares, els
quals viuen diàriament dins aquest ambient, i també una associació molt important,
Immunitas VERA, que treballa per millorar el dia a dia dels al·lèrgics.
Després passarem el torn al laboratori Meda (encarregat de distribuir i fabricar la injecció
Altellus). I fent entrevistes a les farmàcies del barri podrem saber la venda de
medicaments.
I, finalment. passarem al món més tècnic, on els especialistes ens informen de la
situació actual.
146
1. Entrevistes realitzades a pacients al·lèrgics
Entrevista feta a Irene Pérez (15 anys)
1. On has pogut aconseguir informació sobre les al·lèrgies alimentàries? T'ha
resultat fàcil trobar-la?
A l’ambulatori.
Sí, en la consulta del metge.
2. Quines preguntes t'has fet sobre aquest tema?
Si pot ser molt perillós.
3. Què penses quan vas a menjar en algun lloc fora de casa? Tens neguit per alguna
cosa (higiene del lloc, que el teu plat hagi estat en contacte amb altres aliments als
quals ets al·lèrgic...)?
No, perquè majoritàriament no tinc al·lèrgies amb els aliments.
4. Has tingut problemes al menjador de l'escola, en l'etiquetatge dels aliments o bé
quan vas de colònies, viatges…?
No, no he tingut mai cap problema.
5. Els teus cercles d'amistats saben alguna cosa respecte a les teves al·lèrgies (què
és el que no pots menjar, què t'has de prendre en cas d'una reacció…)?
Doncs alguna cosa sí que he comentat, però sense cap importància.
Altres comentaris:
De moment les al·lèrgies no han sigut problemàtiques per a mi. Tinc al·lèrgies a alguns
medicaments, i això sí que és perillós, per si alguna vegada em passa alguna cosa. I
d’al·lèrgies alimentàries n’he tingut una temporada, però crec que ja se me n'han anat.
147
Entrevista feta a Pau Abad (15 anys)
1. On has pogut aconseguir informació sobre les al·lèrgies alimentàries? T'ha
resultat fàcil trobar-la?
A l' al·lergòloga i les proves que m'han fet, però no m'ha resultat fàcil trobar informació
sobre aquest tema.
2. Quines preguntes t'has fet sobre aquest tema?
Lo perillós que pot ser.
3. Què penses quan vas a menjar en algun lloc fora de casa? Tens neguit per alguna
cosa (higiene del lloc, que el teu plat hagi estat en contacte amb altres aliments als
quals ets al·lèrgic...)?
Espero que no em posin menjar del que sóc al·lèrgic. No tinc gaire neguit per això.
4. Has tingut problemes al menjador de l'escola, en l'etiquetatge dels aliments o bé
quan vas de colònies, viatges…?
No, sempre han estat ben informats.
5. Els teus cercles d'amistats saben alguna cosa respecte a les teves al·lèrgies (què
és el què no pots menjar, que t'has de prendre en cas d'una reacció…)?
Sí.
Altres comentaris:
M'agradaria saber per què li passa això només a certes persones.
148
Entrevista feta a Núria Rubio (17 anys)
1. On has pogut aconseguir informació sobre les al·lèrgies alimentàries? T'ha
resultat fàcil trobar-la?
Mai he buscat informació, però suposo que no seria difícil trobar-la.
2. Quines preguntes t'has fet sobre aquest tema?
Alguna vegada podré menjar peix? Què passaria si en menjo? Els meus fills també
tindran al·lèrgia al peix?
3. Què penses quan vas a menjar en algun lloc fora de casa? Tens neguit per alguna
cosa (higiene del lloc, que el teu plat hagi estat en contacte amb altres aliments als
quals ets al·lèrgic...)?
Normalment no em preocupo per la higienes si és un restaurant, si és la casa d'alguna
persona insisteixo bastant que amb el mínim contacte ja em surt al·lèrgia i sobretot
especificar molt tot el que no puc menjar.
4. Has tingut problemes al menjador de l'escola, en l'etiquetatge dels aliments o bé
quan vas de colònies, viatges…?
Al menjador de l'escola quan era més petita i hi havia peix m'asseia separada i després
tothom s'havia de rentar les mans amb sabó. A les colònies mai he tingut problema.
5. Els teus cercles d'amistats saben alguna cosa respecte a les teves al·lèrgies (què
és el que no pots menjar, què t'has de prendre en cas d'una reacció…)?
Sí, tots els meus amics saben que tinc al·lèrgia, però no crec que sàpiguen què haig de
prendre.
149
Entrevista feta a Cristina Rosendo (17 anys)
1. On has pogut aconseguir informació sobre les al·lèrgies alimentàries? T'ha
resultat fàcil trobar-la?
Sí, a l'hospital on m'han visitat sempre (Vall d'Hebron) m'han explicat sempre el que
necessitava saber i, el perquè al fer-me les proves PRICK en algunes picades s'inflamava
i en altres no.
2. Quines preguntes t'has fet sobre aquest tema?
Els meus fills podrien ser al·lèrgics? Hi haurà alguna solució per a aquest tema?
3. Què penses quan vas a menjar en algun lloc fora de casa? Tens neguit per alguna
cosa (higiene del lloc, que el teu plat hagi estat en contacte amb altres aliments als
quals ets al·lèrgic...)?
Quan estic molt acostumada a anar a algun lloc en concret a menjar no hi penso tant,
però si és un lloc nou on no he anat mai a menjar, no m'agrada gaire la idea, perquè no sé
si han pogut barrejar el meu menjar amb algun aliment al qual sóc al·lèrgica.
4. Has tingut problemes al menjador de l'escola, en l'etiquetatge dels aliments o bé
quan vas de colònies, viatges…?
Al menjador no amb van apuntar mai pel problema amb les meves al·lèrgies alimentàries.
En viatges o colònies la cuina sempre ha de rebre uns papers, per saber què és el que no
puc menjar i adaptar el meu menjar a alguna cosa que no contingui allò.
5. Els teus cercles d'amistats saben alguna cosa respecte a les teves al·lèrgies (què
és el que no pots menjar, què t'has de prendre en cas d'una reacció…)?
Estan ben informats on porto els medicaments i sobretot de la injecció que he de posar-
me si tinc un xoc anafilàctic. També coneixen que tinc certes al·lèrgies.
150
2. Entrevistes realitzades als pares dels pacients al·lèrgics
Entrevista feta als pares d'Irene Pérez
1. Quan estava embarassada va notar alguna cosa fora del normal?
No.
2. Quan estava embarassada no podia menjar algun aliment que abans podia o que
li agradava molt?
No.
3. Quan estava embarassada alguna olor la molestava?
No.
4. Com ha canviat la vida rutinària del menjar a casa?
No ha canviat, perquè no ha tingut cap reacció al·lèrgica.
5. I a la vegada de fer les compres, en què es fixa més?
En la qualitat i en el preu.
6. Quan van a menjar en un restaurant, bar, etc, tenen la sensació o la por que no
tinguin les coses prou netes?
No, perquè no és escrupolosa.
7. A l'hora de netejar plats, coberts, paelles… prenen mesures higièniques més
estrictes que abans? Quines?
No, sempre igual.
Altres comentaris:
Nosaltres no tenim cap mena d’al·lèrgia.
151
Entrevista feta als pares d'en Pau Abad
1. Quan estava embarassada va notar alguna cosa fora del normal?
No.
2. Quan estava embarassada no podia menjar algun aliment que abans podia o que
li agradava molt?
Podia menjar de tot.
3. Quan estava embarassada alguna olor la molestava?
Sí, gairebé totes.
4. Com ha canviat la vida rutinària del menjar a casa?
He hagut d'evitar fer menjar que li pugui provocar al·lèrgia al Pau o a mi.
5. I a la vegada de fer les compres, en què es fixa més?
En una alimentació equilibrada.
6. Quan van a menjar en un restaurant, bar, etc, tenen la sensació o la por que no
tinguin les coses prou netes?
No.
7. A l'hora de netejar plats, coberts, paelles… prenen mesures higièniques més
estrictes que abans? Quines?
Sempre prenem mesures higièniques pel que es refereix al menjar i els seus estris.
152
Entrevista feta als pares de la Núria Rubio
1. Quan estava embarassada va notar alguna cosa fora del normal?
No.
2. Quan estava embarassada no podia menjar algun aliment que abans podia o que
li agradava molt?
No.
3. Quan estava embarassada alguna olor la molestava?
No.
4. Com ha canviat la vida rutinària del menjar a casa?
Mengem menys peix que abans; cuinem primer el seu menjar i després el peix per a la
resta de la família; extremem les mesures d'higiene.
5. I a la vegada de fer les compres, en què es fixa més?
Només miro que alguns precuinats no tinguin peix. Però no comprem gaires precuinats.
6. Quan van a menjar en un restaurant, bar, etc, tenen la sensació o la por que no
tinguin les coses prou netes?
De vegades.
7. A l'hora de netejar plats, coberts, paelles… prenen mesures higièniques més
estrictes que abans? Quines?
Sí: cuinar en paelles diferents i amb estris diferents; rentar-nos més sovint les mans;
canviar els draps de la cuina després de fer servir el peix.
Altres comentaris:
L'al·lèrgia al peix no és gaire problemàtica perquè resulten fàcilment identificables els
aliments que contenen peix.
153
Entrevista feta als pares de la Cristina Rosendo
1. Quan estava embarassada va notar alguna cosa fora del normal?
Sí, em molestava l'olor del peix i em va deixar d'agradar el peix i el xoriç.
2. Quan estava embarassada no podia menjar algun aliment que abans podia o que
li agradava molt?
El peix i el xoriç.
3. Quan estava embarassada alguna olor la molestava?
La del peix, tant fresc com cuinat.
4. Com ha canviat la vida rutinària del menjar a casa?
Moltíssim, gairebé no tastem el peix, a no ser que sigui en llauna, ja que a la nena no li fa
reacció.
5. I a la vegada de fer les compres, en què es fixa més?
En les etiquetes dels aliments envasats.
6. Quan van a menjar en un restaurant, bar, etc, tenen la sensació o la por que no
tinguin les coses prou netes?
Sí, per això no hi anem gairebé mai.
7. A l'hora de netejar plats, coberts, paelles… prenen mesures higièniques més
estrictes que abans? Quines?
Sí, els plats, si alguna vegada toquen el peix els netegem amb lleixiu i aigua calenta.
També els esbandim molt bé.
Altres comentaris:
Quan algú té al·lèrgies, siguin del tipus que siguin (aliments, pol·len, pols) s'ha de prendre
moltes precaucions que solament coneixen els familiars i la gent més propera a l'al·lèrgic.
No és una cosa que es pugui prendre a broma, sobretot si es pot patir anafilàxia, on està
en perill la vida d'una persona.
154
3. Entrevista realitzada a una associació: Immunitas Vera
Entrevista feta al director de l'Associació: Jaime Soler
Immunitas Vera és l'Associació d'Al·lèrgics a Aliments i al Làtex de Catalunya. El seu
director, en Fernando Jaime Soler, va ser molt amable de contestar-me unes preguntes
via correu electrònic perquè pugui reflectir en aquest treball quina és la utilitat d'aquestes
associacions.
1. Com s'ajuda les famílies i persones al·lèrgiques des d'aquí?
En singular : Amb formació i informació per a un correcte maneig de l'al·lèrgia a aliments i
evitar reaccions: xerrades, activitats, tallers, publicacions, guies, receptaris, etc. i atenció
personalitzada.
En plural: Demanant a organismes i institucions polítiques que afavoreixin la nostra
qualitat de vida. Divulgant l'al·lèrgia a aliments entre col·lectius professionals: fabricants,
farmacèutics, metges de primària, dietistes, nutricionistes, etc.
2. Com es poden preparar psicològicament les persones al·lèrgiques i les seves
famílies per afrontar aquesta malaltia de forma responsable i madura?
1. Acceptar la nova situació post-diagnòstic en el nostre infant i els canvis que pot
comportar en la nostra quotidianitat.
2. Conèixer els conceptes mèdics bàsics relatius a l'al·lèrgia a aliments/làtex.
3. Reconèixer els símptomes de les reaccions adverses en el nostre infant.
4. Conèixer l'actuació en cas d'urgència en el nostre infant.
5. Conèixer la realització correcta de l'evicció dels productes alimentaris i/o del làtex
en el cas concret del nostre infant.
6. Superar la timidesa explicant constantment al nostre entorn com hem de tractar, i
fins i tot per a informar a aquest entorn en què consisteix, l'al·lèrgia a aliments i
làtex.
7. Valorar, segons el grau de reactivitats o altres condicions (al·lergen implicat,
número d'al·lèrgies, edat, etc.), la possibilitat que tota la unitat familiar segueixi la
dieta d'exclusió per a crear un entorn segur.
8. Educar el nostre fill/a en el maneig de la seva al·lèrgia.
155
3. Quant de temps porta fundada?
Deu anys farà a l'octubre
4. Qui i per què es va fundar?
La van fundar trenta-quatre famílies. Perquè es desconeixia totalment l'al·lèrgia a
aliments, fins i tot en l'àmbit mèdic d'atenció primària.
5. Aquesta associació és coneguda a nivell estatal i internacional o solament a
Catalunya?
L'àmbit d'acció és Catalunya però ens coneixen pertot arreu.
6. La gent, principalment, per què ve a aquesta associació?
1. Principalment necessita entrar en contacte amb altres al·lèrgics per a compartir
experiències pròpies.
2. No hi ha divulgació de l'al·lèrgia a aliments o al làtex; per això moltes persones dels
seus cercles no entenen el que els passa i moltes vegades ho veuen com a
manies.
3. L'etiquetatge no és molt clar ja que és molt general.
4. A l'hospital o a l'escola, moltes vegades, no pots optar a menús molt segurs per al
teu benestar.
5. No hi ha cap ajut institucional.
7. Feu xerrades de cara a un públic en general?
Sí, estem preparant unes jornades per al 6 i el 27 d'octubre del 2012 a Barcelona.
156
4. Entrevista realitzades un laboratori: Laboratori Meda
Entrevista feta a la gerent de màrqueting: Esperanza Gómez Collazo
Aquests laboratoris s'encarreguen de la fabricació i distribució de la injecció Altellus.
(L'entrevista està escrita en castellà perquè aquests laboratoris es troben a Madrid)
1. ¿Cuántos años hace que ha salido al mercado la inyección Altellus 0.3 ?
En España lo lanzó otro laboratorio, ALK Abello, el año 2008. MEDA lo comercializa
desde el año pasado : concretamente desde mayo del 2011.
Existen dos presentaciones de Altellus (adrenalina autoinyectable) de 0,3 mg y de 0,15
mg. Hay otro autoinyector llamado Jext que lanzó precisamente ALK Abello en septiembre
del 2011.
2. ¿Cuántas inyecciones se venden en Catalunya?
No disponemos de esa información, lo siento.
3. ¿Cuántas inyecciones se venden en España?
Se venden aproximadamente un total de 80.000 unidades de autoinyectores al año.
(Datos de ventas de 12 meses de Altellus y de Jext facilitadas por la empresa IMS).
4. ¿Dónde se suelen vender más: en las farmacias o en los hospitales?
Se suelen vender en las farmacias, siempre con receta del especialista o del médico de
atención primaria.
157
5. Entrevista realitzades a diferents farmàcies de Barcelona
Entrevista feta la farmàcia del carrer Desemparats, 52, de L'Hospitalet de
Llobregat de Eva Fernández
1. Quina creu què és l'al·lèrgia que més ha proliferat [aliments, insectes, àcars,
pol·len, teixits (làtex)] segons el que compren els clients?
Tot ha augmentat considerablement, encara que com a novetat tindríem que hi ha més
al·lèrgia al sabó, ja que al ser més barats la gent els compra més, i aquests provoquen
més irritació.
2. Es venen més antihistamínics per pal·liar l'al·lèrgia dels aliments o pomades pels
insectes o gotes de cara a la rinitis del pol·len o bé per la conjuntivitis per culpa de
l'al·lèrgia al pol·len?
És estacional, de rinitis i el pol·len es donen més casos a la primavera, durant tot l'any
venem antihistamínics per a l'aliment i les pomades per als mosquits les venem a l'estiu.
3. Al cap de l'any, quantes injeccions per anafilaxies es poden vendre en aquesta
farmàcia?
Cap, solament si la gent es trobés en un cas d'anar a un país tropical. Però com que són
tan cares (53.28 €) la gent no les compra.
158
Entrevista feta la farmàcia de la Riera Blanca, 109-111, Barcelona de Rosa
María San Juan
1. Quina creu què és l'al·lèrgia que més ha proliferat [aliments, insectes, àcars,
pol·len, teixits (làtex)] segons el que compren els clients?
El pol·len i els àcars són al·lèrgies que hi són des de sempre. També trobem clients que
tenen al·lèrgia al pèl dels animals, però no sabria dir-te quina és la que més s'ha
desenvolupat.
2. Es venen més antihistamínics per pal·liar l'al·lèrgia dels aliments o pomades pels
insectes o gotes de cara a la rinitis del pol·len o bé per la conjuntivitis per culpa de
l'al·lèrgia al pol·len?
El que menys estem venent aquest any són les gotes per al nas, ja que els productes
químics que porten no són molt bons i la gent al saber-ho no les utilitza amb tanta
freqüència com abans.
Les pomades s'utilitzen molt, sobretot en aquesta època (estiu) per les picades dels
insectes. El que més compren són: Fenistil, Polidamide (en pomada) i Fenergan.
Els antihistamínics que més venem són el Zyrtec, Cetirizina, Ebastina i l' Atarx.
3. Al cap de l'any quantes injeccions per anafilaxies es poden vendre en aquesta
farmàcia?
Poques, aproximadament dues a l' any.
159
Entrevista feta la farmàcia de la Riera Blanca, 141-143, de Barcelona de
Meritxell Comas
1. Quina creu què és l'al·lèrgia que més ha proliferat [aliments, insectes, àcars,
pol·len, teixits (làtex)] segons el que compren els clients?
Sobretot el pol·len i els aliments.
2. Es venen més antihistamínics per pal·liar l'al·lèrgia dels aliments o pomades pels
insectes o gotes de cara a la rinitis del pol·len o bé per la conjuntivitis per culpa de
l'al·lèrgia al pol·len?
En primer lloc tindríem les gotes per a la rinitis a la primavera; després, a l'estiu, les
pomades per als insectes i en tercer lloc (molt poc comú) tindríem els antihistamínics per
als aliments.
3. Al cap de l'any quantes injeccions per anafilaxies es poden vendre en aquesta
farmàcia?
Cap.
160
Entrevista feta la farmàcia del Carrer Rosselló, 33, de L'Hospitalet de
Llobregat de l'Esther Rodríguez Binefa
1. Quina creu què és l'al·lèrgia que més ha proliferat [aliments, insectes, àcars,
pol·len, teixits (làtex)] segons el que compren els clients?
Molta gent demana antihistamínics que poden ser per qualsevol tipus d'al·lèrgia, llavors no
ho podem distingir. Però, últimament, com que estem a estiu, el que més és ven es per a
picades de mosquit (com el mosquit tigre) i compren tant antihistamínics, pomades o
antibiòtics.
El tema del pol·len és més freqüent a la primavera, igual que els àcars, i per això hi ha
una vacuna tenint una recepta mèdica.
2. Es venen més antihistamínics per pal·liar l'al·lèrgia dels aliments o pomades pels
insectes o gotes de cara a la rinitis del pol·len o bé per la conjuntivitis per culpa de
l'al·lèrgia al pol·len?
Depenen de l'època, a la primavera i l'estiu s'utilitzen més les pomades i antihistamínics.
També cal dir que les gotetes per al pol·len es compren més a la primavera i els
antihistamínics es venen durant tot l'any.
3. Al cap de l'any quantes injeccions per anafilaxies es poden vendre en aquesta
farmàcia?
Aquí no en venem, ja que són les ambulàncies qui porten la injecció.
161
Entrevista feta la farmàcia Vilarroya, 120, de L'Hospitalet de Llobregat de
Núria Vilarroya (farmacèutica)
1. Quina creu què és l'al·lèrgia que més ha proliferat [aliments, insectes, àcars,
pol·len, teixits (làtex)] segons el que compren els clients?
No ho tinc clar, els àcars i el làtex actuen des de sempre, però no sabria dir-te quina és la
que més ha proliferat.
2. Es venen més antihistamínics per pal·liar l'al·lèrgia dels aliments o pomades pels
insectes o gotes de cara a la rinitis del pol·len o bé per la conjuntivitis per culpa de
l'al·lèrgia al pol·len?
Els antihistamínics per a les al·lèrgies en general.
3. Al cap de l'any quantes injeccions per anafilaxies es poden vendre en aquesta
farmàcia?
Una o dues, però com que poca gent pot patir xocs anafilàctics doncs no és molt comú
tenir-la per casa. A més, si no és un xoc anafilàctic, pot morir la persona al injectar-li
l'adrenalina.
162
6. Entrevista feta a una metgessa i una infermera
Entrevista feta a la infermera del Vall d'Hebron: M. Mercè Guillén
1. És veritat que si et donen des de petit una petita dosis cada dia, pot ser que el teu
cos finalment toleri aquell aliment?
Sí i no. És cert que amb la llet amb l'ou s'estan fent proves amb resultats favorables, però
tot això és molt nou. Estan provant a donar un tant per cent de llet cada dia (i anar-ho
augmentant mentre el nen/a creixi). En les conclusions obtenim que el sistema
immunològic de molts nens ha acceptat la llet, però cada dia han de beure un got perquè
el cos no se'n desacostumi.
També s'està provant en els adults, però amb el préssec o el cacauet, encara que és molt
recent.
En el tema dels àcars, pol·len, humitat i insectes, existeixen unes vacunes.
2. És veritat que les al·lèrgies alimentàries són produïdes perquè el sistema
immunològic de la persona és molt feble o perquè s'avorreix?
No, és depenent del sistema immunològic de cada persona, que respon diferent davant la
mateixa situació i aquesta resposta està molt influenciada pels gens i per tant per la
genètica.
3. A l'hospital, quins són els tipus d'al·lèrgies més freqüents?
N'hi ha de molts tipus i gairebé tractem de tots com: respiratòria, alimentària, monòpters
(picadures d'insectes), fàrmacs o ocupacionals (és una al·lèrgia en els adults que per
exemple tenen al·lèrgia a la pols i en el seu treball com a fusters es veuen molt afectats).
4. Un pot ser al·lèrgic un moment de la seva vida i després no ser-ho, o a l'inrevés?
Una persona al·lèrgica ho és sempre, se't pot manifestar de gran o de petit, i et pot venir i
anar-se'n, però sempre seràs propens a tenir al·lèrgia a aquella substància.
5. Cada cas té un tractament diferent (peix, gluten, pols...)?
Sí, per exemple en l'al·lèrgia alimentària el que has de fer és evitar el medicament i en
una al·lèrgia respiratòria t'has de medicar amb fàrmacs o vacunes per tal que no sigui tan
forta la reacció o que gairebé ni es noti.
163
6. Cada dia quantes visites reben?
Aproximadament unes 30 visites i unes 25 són proves cutànies, respiratòries i vacunes.
7. Quin tant per cent de població pot tenir al·lèrgies alimentàries?
En la població els nens de 0 a 2 anys pateixen al·lèrgies un 10%, i de 2 a 10 anys un 2%.
8. Seria convenient que tota la gent es fes una analítica per saber si és al·lèrgic?
No fa falta, seria malgastar diners, ja que les al·lèrgies no es donen en un tant per cent
molt elevat de la població i la majoria de proves sortirien negatives.
9. Quants tipus d'al·lèrgies hi ha?
Respiratòria,alimentària, als medicaments, al pol·len, àcars, monòpters, ocupacionals...
10. Té cura?
No.
11. Hi ha algun tractament alternatiu per ingerir l'aliment al que ets al·lèrgic?
De moment no, has d'eliminar-lo de la teva dieta per no patir cap reacció. Encara que,
com t'he dit anteriorment, sí que s'està provant noves tècniques amb nens que tenen
reaccions al·lèrgiques a la llet i a l'ou.
12. Puc tenir al·lèrgia a un animal sense tocar-lo? I a un aliment sense ingerir-lo?
Sí, doncs podem estar en contacte amb el lloc on ha estat aquest animal.
En el cas de les al·lèrgies a aliments, si no és per via de la placenta o l'has provat abans
no pots tenir cap reacció per primera vegada.
13. Quines acostumen a ser les substàncies que causen l'al·lèrgia?
Les més freqüents són la llet, l'ou, peix, fruites, fruits secs, i depenent de l'ambient poden
ser unes o unes altres (depenen de la zona on et trobis: a Barcelona tenim molts àcars i
humitat cosa que facilita que hi hagi més gent al·lèrgica; però a Madrid a l'haver-hi moltes
gramínies, hi ha més gent al·lèrgica a aquest arbre).
164
14. Com es diagnostica una reacció d'al·lèrgia?
Si en una reacció al·lèrgica intervenen dos aparells del nostre cos que es veuen afectats
estem parlant d'una anafilàxia, la qual pot ser lleu (dos aparells els qual per exemple ens
provoquin vòmits i picors per tot el cos) o molt greu (on hi hagi molts sistemes afectats).
15. Una mare al·lèrgica pot prevenir que el seu fill la pateixi en un futur?
Segons la història clínica que porti la pacient. No se sap amb certesa.
16. Les vacunes de la immunoteràpia en quins casos es donen?
En problemes respiratoris (àcars, humitat, abelles), làtex (gent que acostuma a tenir-ne a
l'entorn), animals (gent que treballa amb animals)…
17. Són eficaces les vacunes antial·lèrgiques?
Sí, hi ha un tant per cent molt elevat que ho demostra.
165
Entrevista feta a la doctora i investigadora del Clínic: Rosa Muñoz
1. És veritat que si et donen des de petit una petita dosis cada dia, pot ser que el teu
cos finalment toleri aquell aliment?
Molta gent es pensa que amb les vacunes es poden solucionar les reaccions al·lèrgiques,
però no. Les persones que pateixen al·lèrgia ho seran tota la vida, d'al·lèrgiques, encara
que ara estan fent nous experiments amb nens i nenes que tenen reaccions amb la llet i
l'ou i sembla que estigui funcionant molt bé, però els que tenen unes reaccions molt greus
no toleren l'aliment.
2. És veritat que les al·lèrgies alimentàries són produïdes perquè el sistema
immunològic de la persona és molt feble o perquè s'avorreix?
No, el sistema immunològic dels al·lèrgics és igual o més fort que els dels altres; el que
passa és que el dels al·lèrgics està molt reactiu i molt activat contra qualsevol substància
que li sembla que atacarà d'una manera perjudicial el nostre cos i per això es defensa de
l'ambient.
3. A l'hospital, quins són els tipus d'al·lèrgies més freqüents?
Respiratòries (rinitis i asma), aliments, medicaments, insectes (picades).
4. Un pot ser al·lèrgic un moment de la seva vida i després no ser-ho, o a l'inrevés?
Pot desaparèixer de forma espontània, però aquesta persona sempre tindrà la reacció,
encara que serà més lleu. Ara amb les noves proves satisfactòries que es duen a terme
es veu que amb la llet i l'ou, en petites dosis i amb molta paciència, pots deixar de ser-ho.
5. Cada cas té un tractament diferent (peix, gluten, pols...)?
En el tema alimentari tot es tracta de la mateixa manera: evitant la substància, la llet i l'ou
tenen un tractament específic ara, en la sensibilització del pacient cap a aquells aliments.
6. Cada dia quantes visites reben?
Doncs, som tres metges i cadascun visita trenta persones. Després, trobem que les
infermeres poden fer, a aquestes trenta persones de cada doctor, les proves PRICK i a
més tenim les llistes d'espera.
166
7. Quin tant per cent de població pot tenir al·lèrgies alimentàries?
Un 25 % de la població mundial pateix al·lèrgies.
8. Seria convenient que tota la gent es fes una analítica per saber si és al·lèrgic?
No, només quan hagin aparegut símptomes, però no es pot predir quan es manifestaran.
9. Quants tipus d'al·lèrgies hi ha?
Respiratòries (rinitis i asma), aliments, medicaments, insectes (picades) i per contacte.
10. Té cura?
No, és una malaltia crònica. El que s'intenta és que els al·lèrgics es trobin com si
estiguessin curats i no pateixin reaccions al·lèrgiques prenent medicaments.
11. Hi ha algun tractament alternatiu per ingerir l'aliment al que ets al·lèrgic?
Si la reacció que tens al provar l'aliment és molt lleu, pots prendre abans l'antihistamínic,
encara que no és segur del tot. En les al·lèrgies respiratòries es poden prendre
Omalizumab.
Si són molt greus hi ha un tractament que està en els inicis on es donen petits trossos als
pacients “a poquet a poquet”, però és molt recent i no se'n té unes conclusions clares.
12. Puc tenir al·lèrgia a un animal sense tocar-lo? I a un aliment sense ingerir-lo?
Sí perquè existeix la reactivitat creuada (la mateixa proteïna pot estar en dos aliments
diferents i per tant tindràs al·lèrgia als dos aliments).
13. Quines acostumen a ser les substàncies que causen l'al·lèrgia?
En les respiratòries, els àcars, pol·len, pèls d'animals, fongs. Encara que depenen de la
zona ambiental. L'alimentària depèn de l'edat. En els petits és més freqüent la llet, l'ou, el
peix, els llegums i les fruites. En els adults tenim els fruits secs, fruites, mariscs,
entre altres.
167
14. Com es diagnostica una reacció d'al·lèrgia?
1r. Mirar la història clínica
2n. Fer les proves Prick test (test cutànic) i, si surt positiu, hi ha IgE específica (proteïna
que reconeix que tens al·lèrgia).
3r. Si hi ha IgE específica fem una anàlisi per saber el tant per cent.
4t. A vegades es fan tests de provocació, on pots confirmar si el pacient amb una
l'al·lèrgia lleu podria tenir una petita reacció al·lèrgica, tan petita que ni es nota. Com: oral
(aliments o medicaments), bronquial o nasal (en la rinitis o asma).
15. Una mare al·lèrgica pot prevenir que el seu fill la pateixi en un futur?
No s'encomana, però sempre hi ha més possibilitats que si els pares ho són el fill també
ho sigui. Hi ha dietes en què la mare embarassada no pot prendre fruits secs o llet perquè
el nadó no pateixi al·lèrgia només néixer.
16. Les vacunes de la immunoteràpia en quins casos es donen?
En problemes respiratoris (àcars, pol·len, fongs i pèls d'animals) i en verins (abelles,
vespes).
17. Són eficaces les vacunes antial·lèrgiques?
Sí, des del punt de vista científic. N'hi ha de més efectives, que són les que més s'han
estudiat (àcars, pol·len, vespes i abelles) i les que són menys efectives i cares, car el
pacient solament es vacuna d'una cosa en concret a què se sap de segur que té al·lèrgia.
168
12.2. PUNTS DE REFERÈNCIA PER A FAMÍLIES, ESPECIALISTES I
D'ALTRES
Hi ha moltes pàgines destinades a difondre el tema de les al·lèrgies, amb les quals pots
informar-te sobre el tema, buscar famílies que tenen el mateix problema, obtenir receptes
per cuinar sense l'al·lergen alimentari que no es tolera, guies per als pares, trobades en
associacions... Hi ha molts webs a la xarxa, però jo solament esmentaré les
més conegudes:
Alergo gourmet
http://www.alergogourmet.es/
SEICAP (Sociedad Española de Inmunología Clínica, Alergia y Asma Pediátrica)
http://www.seicap.es/
ACADI (Associació Catalana d'Al·lèrgia en Diplomats en Infermeria)
http://www.acadi.cat/acadi/
Immunitas Vera, l’Associació Catalana d’Al·lèrgies Alimentàries i al Làtex i la
Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica.
http://www.immunitasvera.org/
AEPNAA (Associación Española de Alérgicos a Alimentos )
http://www.aepnaa.org/
Associación Española de Alérgicos al Látex
http://www.alergialatex.com/
169
Sociedad de Alergólogos del Norte
http://www.alergonorte.org/home.php
Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica
http://www.seaic.org/
Asociación de Alergología e Inmunología Clínica de la región de Murcia
http://www.alergomurcia.com/pacientes/
Unidad de Alergia Infantil del Hospital La Fe de Valencia
http://www.alergiland.com/
També existeix una aplicació per als mòbils Androides en la qual pots saber els nivells
ambientals de pol·len. S'anomena AlertaPolen i ho patrocina AstraZeneca. És
personificable respecte a la concentració d'una determinada planta en una
ubicació determinada.
D'una altra banda, hi ha una prova pilot sobre compra segura d'aliments efectuada en
pacients al·lèrgics a la llet, l'ou o intolerants al gluten. Consisteix que una aplicació via
mòbil (de foodLinker) permeti una compra segura analitzant una espècie de codi de barres
que ens permetrà saber el contacte de l'aliment amb els productes als quals s'han
classificat com a al·lèrgics. Hi col·labora: l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Grup
Siro, Martínez Lorente, Immunitas Vera, SMAP i Mercadona.
Amb això podem veure que el món de la tecnologia pot facilitar molt la vida dels al·lèrgics
donant-los la informació que necessiten.
170
13. CONFERÈNCIES A L'ASSOCIACIÓ IMMUNITAS VERA
Els dies 6 i 27 d'octubre vaig assistir a unes conferències de l'associació Immunitats Vera.
Aquestes sessions estaven dividides en dos espais: els nens anaven a fer tallers didàctics
sobre les al·lèrgies (fer uns panellets sense els al·lèrgens comuns) o una disfressa amb
una bossa de plàstic i decorada amb gomets. Mentre els nens s'ho passaven bé, en una
altra sala es feien les conferències per als pares, especialistes i altres interessats en el
tema.
Les conferències van ser molt interessants, encara que només hi vaig poder assistir als
matins. La primera sessió estava enfocada en un àmbit més científic per la doctora Maite
Giner de l'Hospital Sant Joan de Déu. La segona tractava sobre les noves expectatives
dels tractaments per l'al·lèrgia a aliments per la doctora Laura Valdesoro de l'Hospital de
Sabadell i també, el grup d'al·lèrgies a aliments i al làtex (GTAAL) amb la coordinadora
Gemma Salvador i Fernando Jaume Soler, qui ens van explicar més sobre la tasca de
l'associació.
A la primera conferència, la doctora Giner va explicar les diferències entre una al·lèrgia
alimentària i una intolerància. Amb això va poder entrar en el tema de com es produïa una
al·lèrgia (amb la intervenció de la IgE), les diferents proves cutànies realitzades, els
símptomes i tractaments que s'estan duent a terme. També va comentar les diferents
edats en què es convenient introduir l'aliment als nens.
FOTOGRAFIA 64: CONFERÈNCIA DE LA DRA. GINER
171
La conferència donada per la doctora Valdesoro, va enfocar-se als nous tractaments que
s'estan duent a terme. Encara que moltes opcions estan tancades perquè es desconeix la
via de sensibilització i mecanisme de la intolerància. Fins ara, el tractament era molt
simple: evitar l'al·lergen. Però ara hi ha assajos en marxa que es poden dividir en:
Al·lèrgens específics. Si sabem que determinada proteïna de l'aliment també la té
determinat pol·len (es produiria una al·lèrgia creuada) podem vacunar el pacient
per aconseguir una tolerància millor de l'aliment. Però aquest model encara es
troba molt lluny.
Al·lèrgens no específics. S'investiga sobre l'efecte de les herbes xineses (en
ratolins predisposats al·lèrgicament han obtingut bons resultats i ara s'està provant
en pacients de 18 a 45 anys encara que la seva sensibilització és molt diferent i hi
ha pocs voluntaris). També trobem una tècnica que està tenint grans èxits en molts
hospitals, com l'explica't a l'apartat 11 del Vall d'Hebron, anomenat ITO
(immunoteràpia oral amb l'aliment implicat), en què es donen petites quantitats de
l'aliment de forma progressiva, primer per aconseguir una dessensibilització (serà
temporal) i més tard una tolerància a l'aliment definitiva. Segons els estudis
s'arribaran a donar 200 ml de llet i 33 cc d'ou pasteuritzat.
FOTOGRAFIA 65: CONFERÈNCIA DE LA DRA. VALDESORO
172
La xerrada de després, sobre el grup GTAAL, ens va informar sobre el funcionament
d'aquesta associació, que dia a dia intenten: reivindicar, conscienciar, consensuar,
informar, difondre i formar. En aquests deu anys que porta en funcionament s'han fet molts
progressos: s'han repartit díptics sobre les al·lèrgies alimentàries i el làtex, s'han
organitzat cursos de formació per a especialistes, han intervingut en aspectes escolars
(com recomanacions de menús específics per a al·lèrgics), més control en les etiquetes
des de fàbrica i altres coses més, encara que queda molt per treballar.
FOTOGRAFIA 66: CONFERÈNCIA DEL GTAAL
En aquestes xerrades tothom podia participar donant opinions o fent preguntes que els
inquietaven. Són una bona oportunitat per conèixer més d'aquest món, per trobar-se amb
persones que el comparteixen amb tu i per resoldre molts dubtes de la vida quotidiana,
perquè això no solament afecta un moment sinó que sempre està present.
173
14. CONCLUSIONS
En l'iniciar aquesta recerca tenia moltes preguntes referides a l'al·lèrgia. Entre aquestes
qüestions: Com és que hi ha persones que són al·lèrgiques i altres que no ho són? Quina
és la causa? Quins dels components de la sang són els responsables de les reaccions
al·lèrgiques?... Amb aquest treball de recerca he pogut endinsar-me en aquest ampli món
de les respostes immunològiques per resoldre algunes d'aquestes qüestions, i d'altres
més que m'han anat sorgint mentre investigava sobre les al·lèrgies (per exemple: Quina
diferència hi ha entre al·lèrgia i intolerància?).
La idea principal d'aquest treball era saber quin és el coneixement que té la nostra
societat sobre el tema de les al·lèrgies, més concretament sobre les al·lèrgies
alimentàries. Vaig fer una enquesta a partir d'agafar una petita mostra de l'alumnat del
meu centre. Després de fer i d'analitzar els qüestionaris, les enquestes, he pogut
comprovar que la meva hipòtesi inicial era correcta: Hi ha un alt grau de desconeixença
sobre el tema de les al·lèrgies i més en concret de les alimentàries.
Per adonar-nos de la importància que té aquest tema, avui dia, dins de la comunitat
científica, vaig poder contactar amb professionals que són punters en la recerca del món
de les al·lèrgies alimentàries en centres de gran prestigi com són l'Hospital Clínic i de
l'Hospital de la Vall d'Hebron. També el contacte amb diferents pacients, famílies o
associacions m'ha permès aprofundir en el grau de difusió dins la societat de les
recerques que es fan en aquest camp mèdic (les quals m'han informat del seu dia a dia a
través d'unes entrevistes).
D'altra banda, aquest treball de recerca, m'ha permès aprofundir en les diverses tècniques
de l'analítica (anàlisis) de sang realitzats als pacients al·lèrgics (gràcies a un programa del
Parc Científic anomenat: Recerca a Secundària), i comprovar que, efectivament, hi ha una
substància capaç de provocar l'al·lèrgia: la IgE específica.
Com que no podia utilitzar ni sang humana ni aliments, per analitzar-los, vam haver de fer
un model. Els resultats de les dues tècniques immunoquímiques que vam emprar
(Western Blot i ELISA) van ser molt satisfactoris, tenint en compte que utilitzàvem un
model, no la realitat, cosa que no s'havia provat abans. Vam poder analitzar tan les IgE
del model de sèrum humà i possibles traces al·lergèniques d'aliments.
174
Els resultats obtinguts van correspondre en les nostres hipòtesis degut que:
Western Blot:
En la detecció de proteïnes al·lergèniques en aliments: l'anticòs primari (model de
la IgE) ha detectat les proteïnes específiques (que provoquen l'al·lèrgia) i el
secundari ha detectat el primari. En afegir el luminol s'ha provocat una reacció de
luminescència únicament en els llocs on havíem afegit les proteïnes al·lèrgiques,
tal i com esperàvem.
Detecció d'IgE en la sang d'un pacient: L'anticòs secundari ha detectat únicament el
primari, que és la nostra IgE model, i en afegir luminol ha donat una reacció de
luminescència.
ELISA:
Detecció d'IgE en la sang d'un pacient: L'anticòs secundari ha detectat únicament el
primari, que és la nostra IgE model. Quan hem afegit el producte TMB ha
reaccionat amb un canvi de color (tal i com havíem predit).
En conclusió, aquest treball no solament m'ha permès aprendre més sobre algunes de les
reaccions que es poden produir al cos humà, i entrar en contacte amb la societat que està
immersa en aquest gran apartat, sinó que també amb aquest treball de recerca he volgut i
he pogut ampliar la coneixença sobre el tema a moltes persones.
He comprovat que aquest món és mou molt, gràcies a l'ajuda dels investigadors (entre
altres persones) per poder resoldre problemes referents a aquest tema: s'està fent una
àmplia recerca (com el model que es presenta i que realment ha funcionat) i així mateix
cal dir que cada vegada hi ha més activitats, com per exemple xerrades, jornades,
exposicions per millorar el grau de coneixement social i ajudar a sobreviure amb la
malaltia pacients i familiars, disminuir la desconeixença en la societat i ampliar el
coneixement de pares i pacients.
175
15.1. WEBGRAFIA
Ajuntament de València. Aerobiologia. En format PDF.
˂http://www.valencia.es/ayuntamiento/aerobiologica.nsf/0/7B36C0458
0CDE50BC12572DD00394715/$FIL E/La%20Alergia_Definicion_v.pdf?
OpenElement&lang=2˃ [Consulta juny 2012].
Clinica Subiza Centro de Asma y Alergia. Madrid.
˂http://www.clinicasubiza.com/Enfermedades/PruebasDiagn%C3%
B3sticas/T%C3%A9cnicadeRAST/tabid/185/language/es-ES/Default.aspx˃
[Consulta agost 2012].
EuroAllergy. Barcelona. ˂http://euroallergy.com/alergia-definicion-i-69.html˃
[Consulta agost 2012].
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Al·lèrgies alimentàries
Última actualització: 4 de desembre del 2010. Barcelona
˂http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d4
8af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=1cc785b2292da210VgnVCM1000008d0c1e0a
RCRD&vgnextchannel=1cc785b2292da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&
vgnextfmt=default˃ [Consulta setembre 2012].
Guía del niño. ˂http://www.guiadelnino.com/salud/alergias-e-intolerancias-
infantiles/por-que-aumentan-las-alergias˃ [Consulta juny 2012].
Immunitas Vera, l’Associació Catalana d’Al·lèrgies Alimentàries i al Làtex i la
Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica. Catalunya, Tortosa
˂http://www.immunitasvera.org/˃ [Consulta juliol 2012].
Medline plus. Informació se salud para usted. A.D.A.M.
˂http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000819.htm˃
[Consulta juny 2012].
176
Mutua General de Catalunya. Barcelona. ˂http://www.mgc.es/es/ps/noti
cies_salut/index_html. [Consulta juny 2012].
NEGRO MARTÍNEZ, José María; Dr. MIRALLES Juan Carlos. AlergoMurcia. Última
actualització: 5 de febrer del 2012
˂http://alergomurcia.com/pdf/Las_pruebas_de_alergia.pdf˃
[Consulta juny 2012].
Netdoctor ˂http://www.netdoctor.es/XML/verArticuloMenu.jsp?XML=000452˃
[Consulta setembre 2012].
OCT Safety. Última actualització: 2010. ˂http://otcsafety.org/es/treatments/allergy-
medicines/˃ [Consulta juny 2012].
Pediatra al dia. Chile. Última actualització: 2012. ˂http://www.pediatraldia.cl/
acaros_%20polvo_ habitacion.htm˃ [Consulta juny 2012].
Per a pares i mares. Fundació Roger Torné. Última actualització: 21 de setembre
del 2012 ˂http://www.perparesimares.com/que-es-l%E2%80%
99atopia˃ [Consulta setembre 2012].
Periodismo.uma ˂http://www.periodismo.uma.es/trabajos/perinter/
2007/alergia/medicamentos.html.html˃ [Consulta juny 2012].
RUIZ JIMÉNEZ, Glorieta. Associación Española de Alérgicos al Látex. Última
actualització: 2011 ˂http://www.alergialatex.com/˃ [Consulta juliol 2012].
177
SEICAP (Sociedad Española de Inmunología Clínica, Alergia y Asma Pediátrica).
Barcelona ˂http://www.seicap.es/˃ [Consulta juny 2012].
Tu otro médico.com. Tratamiento de la alergia al polen.
˂http://www.tuotromedico.com/temas/tratamiento_alergia_al_polen.htm˃
[Consulta juny 2012].
Universidad de Moron, Facultat de Medicina. Apuntes word. Última actualització:
28 de febrer del 2005. ˂http://www.ht.org.ar/histologia/NUEVAS%20
UNIDADES/unidades/unidad3/macrof.htm˃ [Consulta juliol 2012].
15.2. BIBLIOGRAFIA CALERA, Ana María, Atlas de la enfermera, Ediciones Jover, Barcelona, 1979. PELTA, Roberto, Alergias alimentarias, Guías prácticas de Saber Vivir, 12, Madrid, 2007. Prontuario Bencard, Manual de técnicas en alergia, Luzán, 1990.
178
16. AGRAÏMENTS
No els posaré per ordre d'importància, perquè si el primer és important el del mig i el
darrer ho són per igual.
Dit això, agrairé per l'ordre en què he pogut contactar amb tot el personal que ha fet
possible que hagi realitzat aquest treball, que volia dur a terme des de feia molt de temps.
Agraeixo als professors per deixar-me desenvolupar aquest treball de recerca, sempre
amb el seu suport i vist i plau. Concretament al meu tutor, Joan Sanromà, qui m'ha ajudat
en la part escrita, al meu professor de matemàtiques Jordi Devant, amb qui he pogut dur a
terme la part estadística, i també al professor de llengua catalana, Alexandre Cano, qui
m'ha guiat en la redacció d'aquest treball.
A la infermera M. Mercè Guillén, de l'Hospital Vall d'Hebron, per obrir-me el camí en
aquest ampli món, gràcies als llibres que em va prestar; també a la doctora Blanca Rosa
Vilà del Vall d'Hebron, que m'ha aportat informació.
A l'investigador i doctor Fernando de Mora, qui sense coneixe'm, va posar-me en contacte
amb la doctora i investigadora Rosa M. Muñoz, de l'hospital Clínic, la qual em va
permetre, per primera vegada, entrar en uns laboratoris, on vaig poder acompanyar-la
quan feia els seus experiments (en el tema de les al·lèrgies alimentàries) que li han
permès rebre una beca per anar a investigar als EUA.
A tot l'alumnat que d'una manera desinteressada van respondre l'enquesta per poder
contestar una de les meves hipòtesis.
A l'associació d'al·lèrgics Immunitas Vera de Tortosa i al seu director, Jaume Soler, que em
va respondre una entrevista per correu electrònic i em va convidar a anar a les
conferències d'octubre del 2012 a Barcelona.
179
Al laboratori MEDA, que fabrica la injecció d'adrenalina ALTALLUS, i sobretot a
l'Esperanza Gómez qui em va respondre unes preguntes sobre ALTALLUS, sense que jo
fos cap especialista en temes sanitaris.
Al Parc Científic, que m'ha obert les portes perquè pogués fer la meva part pràctica,
juntament amb l'estudiant de doctorat Marta Sanmartí, qui m'ha donat l'oportunitat de
sentir-me investigadora per uns dies, que és el meu somni des de fa molts anys.
Finalment, agraeixo a la meva família els esforços, consells i suport que m'han donat
durant l'elaboració d' aquest treball.
Gràcies a tots!