tres nus al bosc

1

Índex

2

Índex

EnllaçosEnllaços

CatalogacióCatalogació

Anàlisi formalAnàlisi formal

InterpretacióInterpretació

NoucentismeNoucentisme

SunyerSunyer

ÍNDEX

3

Índex

4

Índex

Obra: Tres nus en el bosc o Paisatge amb tres nus i

Pastoral.

Autor: Joaquim Sunyer.

Cronologia: 1903-1915.

Dimensions: 1,25- 1,51m.

Materials i tècnica. Oli sobre tela.

Estil: Noucentisme.

Localització: MNAC.

CatalogacióCatalogació

5

Índex


Composició

Espai

Figures

Llum i color

6

Índex

Composició equilibrada i simètrica.

Predomina la línia corba: Figures. Arbres. Roques. Camps.

Composició


7

Índex

Les figures es distribueixen: Simètricament, una asseguda al centre i dos dretes a

cada costat. Harmònicament, separades pels arbres, 1/2.

Composició


8

Índex

El paisatge es un teló amb la línia d’horitzó elevada i ondulada.

Es distingeixen tres plans: Les dones en el bosc. Els camps de vinya i olivera. La masia.

Tots els elements del paisatge, arbres, camps, roques... estan delimitats per la línia corba.

Espai


9

Índex

Figures volumètriques. Exageració d’una musculatura

geometritzada. Predomini de la línia curvilínia.

Figures

Judici Final de Signorelli

A


10

Índex

Predominen els colors verds amb tonalitats blavoses i els terrossos.

No apareix un focus de llum i tots els elements i figures es dibuixen amb clarobscur per crear la sensació de volum.

La línia delimita les formes.

Llum i color


11

Índex


Tema

Iconografia

Context històric

Relacions amb altres obres

12

Índex

Apareixen tres dones nues en un paisatge mediterrani de pinars i camps d’oliveres i vinyes.

Està ambientada en un paratge de Sitges conegut com “El Clot dels Frares”.

Tema


13

Índex

El tema del quadre és el paisatge mediterrani i les dones nues, protagonistes de la seva producció pictòrica.

Està relacionat amb el paisatge arcàdic present en Pastoral i Mediterrània, però en aquests destaca el caire bucòlic de l’escena.

Iconografia


14

Índex

En 1909 s'instal·la a Sitges i comença una etapa pictòrica dominada pel paisatge mediterrani i la dona.

En 1911 inaugura al Fainaç Català una exposició on presenta Pastoral, que serà un emblema del Noucentisme i Mediterrània.

Els mateixos temes, el paisatge mediterrani i la dona nua, els tornem a veure en aquest quadre.

Tenia intenció de participar en el Saló de 1914, però no es va arribar a celebrar per la guerra.

Context històric


15

Índex

Banyistes

Dona d’esquena

Dormint davant el mirall

Iconografia


16

Índex

Relacions amb obres de l’autor: Dues figures femenines nues, 1913 Primavera,1915. Nus, 1916. Pastoral, 1919. Banyites, 1923.

Relacions amb obres d’altres pintors: Cezanne. Matisse. Signorelli.

Relacions amb altres obres


17

Índex

Joaquim SunyerJoaquim Sunyer

Biografia

Estil

Obres

Influències

18

Índex

Estudia a la Llotja de Barcelona. En 1896 viatja a París i alternarà les seves estances

entre França i Barcelona. A partir de 1909, comença a Sitges una nova etapa

creativa, "segona vida artística“, caracteritzada per la representació de paisatges molt senzills en la composició, austers, que expressen un profund sentiment de la realitat mediterrània.

Entre 19010 i 1911 pinta Pastoral que s’esdevé un símbol del noucentisme, arran del comentari de Maragall.

Biografia

Joaquim Sunyer1874-1956


19

Índex

Des de 1911 fins 1919 es considerada una etapa de consolidació, viatja a Munic, al sud de França, i Itàlia on li impressiona l’obra de Signorelli.

L’etapa entre 1919 i 1923, es considerada com de plenitud, recupera la iconografia de la maternitat.

En aquesta etapa les seves obres més destacades s’inspiren al nus femení, perfectament integrat al paisatge: Pastoral de 1919, o Banyistes de 1923.

Biografia



20

Índex

El paisatge mediterrani i la dona són les constants de la seva obra.

Es caracteritza per: Composicions esquemàtiques. Figures volumètriques. Ritmes lineals.

Estil



21

Índex

Sunyer durant la seva estada a Paris rep les influències de: Gauguin, la simplificació de la composició. Matisse, simplificació formal i linealitat decorativa. Cezanne, el constructivisme pictòric. Maillol i Renoir, les seves formes femenines.

Durant la seva estada a Itàlia: Signorelli, figura humana.

Influències



22

Índex

Els temes més característics de la seva obra són: El paisatge mediterrani:

• Cala Forn. El retrat:

• Maternitat. La dona nua:

• Inserida al paisatge• Retratada

Obres



23

Índex

La dona nua:• Inserida al paisatge mediterrani.

• Pastoral, 1910-1911.• Mediterrània, 1910-1911.• Tres nus, 1916 -1919.• Primavera, 1915.• Banyistes, 1923

• Retratada: • La dona de les Taronges, 1909-1910.• Nu al bosc, 1923.



Obres

24

ÍndexJoaquim Sunyer1874-1956


Obres

Pastoral (1910)«Vaig arribar davant aquella Pastoral on em va semblar que veia resumida, aclarida i sublimada tota l'obra de l'artista. Em va fer l'efecte que em trobava en una cruïlla de les nostres muntanyes, d'aquests turons tan característics de la nostra terra catalana, aspra i suau alhora, simplement eixuta, com la nostra ànima. I que l’aire era tan net que semblava que al paisatge no hi hagués atmosfera, no hi hagués distancies, i que per tant tot semblava que es pogués tocar: el sentit del tacte semblava transferit ais ulls [...] la dona a la Pastoral es la carn del paisatge: es el paisatge que animant-se s'ha fet carn. Aquella dona allà no es cap arbitrarietat, es una fatalitat: es tota la historia de la creació. [...] La dona i el paisatge son graus d'una mateixa cosa; i l'artista, fascinat per les línies del paisatge, veurà com broten del seu pinzell, sense voler-ho, les línies del cos de la dona. Aquest em sembla a mi que es el sentit essencial de la Pastoral i de tota l'obra de Sunyer». Maragall: Impresión de la Exposición Sunyer. A un amigo.

«Vaig arribar davant aquella Pastoral on em va semblar que veia resumida, aclarida i sublimada tota l'obra de l'artista. Em va fer l'efecte que em trobava en una cruïlla de les nostres muntanyes, d'aquests turons tan característics de la nostra terra catalana, aspra i suau alhora, simplement eixuta, com la nostra ànima. I que l’aire era tan net que semblava que al paisatge no hi hagués atmosfera, no hi hagués distancies, i que per tant tot semblava que es pogués tocar: el sentit del tacte semblava transferit ais ulls [...] la dona a la Pastoral es la carn del paisatge: es el paisatge que animant-se s'ha fet carn. Aquella dona allà no es cap arbitrarietat, es una fatalitat: es tota la historia de la creació. [...] La dona i el paisatge son graus d'una mateixa cosa; i l'artista, fascinat per les línies del paisatge, veurà com broten del seu pinzell, sense voler-ho, les línies del cos de la dona. Aquest em sembla a mi que es el sentit essencial de la Pastoral i de tota l'obra de Sunyer». Maragall: Impresión de la Exposición Sunyer. A un amigo.

Pastoral

25

Índex

Mediterrània

Obres



26

Índex

Signorelli

Lucas Signorelli: Frescos d’Orvieto,1499-1504.

Influències

27

Índex

RenoirInfluències

Després del banys, 1888.

28

Índex

Pastoral, 1905.

Matisse

Influències

La coiffure, 1907.

29

ÍndexJoaquim Sunyer1874-1956


Obres

La dona de les Taronges

30

Índex

Banyistes, 1923.

Obres



31

Índex

Cala Forn, 1917.

Obres



32

Índex

La primavera:Composició de paisatge i quatre nus, 1915.

Obres



33

Índex

Maternitat, 1921. Nu al bosc, 1923.

Obres



34

Índex

Banyistes, 1934.

Obres



35

Índex

Tres nus en el bosc, 1916 -1919.

Obres



36

Índex

Cezanne

Les grans banyistes

1900-1905

1898-1905

Influències

37

Índex


Característiques

Context històric

Artistes

38

Índex

Pintura Mural, Catalunya eterna, Palau de la generalitat, 1913.

NoucentismeNoucentismeJ. Torres-Garcia (1874-1949)

39

Índex

El noucentisme fou el corrent artístic dominant a Catalunya entre 1911 i 1931.

Correspon a la institucionalització de la cultura catalana al voltant de la Mancomunitat i a l'enfrontament amb el monumentalisme de la Dictadura.

L’escriptor Eugeni D’Ors defenia un art assentat en els valors de la tradició mediterrània, en oposició a un art nòrdic.

D’Ors publica en 1911 la Ben Plantada on mostra les idees sobre la mediterranització de la sensibilitat i el retorn a la cultura clàssica.

Context històric


40

Índex

És un art clàssic, però no còpia les formes de l’antiguitat. L'escultura noucentista:

• Trenca amb el concepte visual de Llimona.

• Adopta el volum, la massa i el perfil exacte.

• El seu gran creador fou Aristides Maillol. La pintura noucentista:

• Entronca amb el constructivisme de Cézanne.

• Interès pel paisatge mediterrani.

• Composicions harmòniques i equilibrades.

Característiques


41

Índex

J.Sunyer

J. Torres-Garcia

A. Maillol

J.Clarà

NoucentismeNoucentismeArtistes

42

Índex

Mediterrània, 1905.

A. Maillol (1861-1944) NoucentismeNoucentisme

43

Índex

Repòs, 1929.

Josep Clarà (1878-1958)


44

Índex

http://comunidad-escolar.pntic.mec.es/636/cultura2.html

http://www.mnac.es/colleccio/col_thyssen.jsp?lan=002&ambit=2

http://www.anarkasis.com/eroticon/1902_aristide_maillol_egon_schiele/home.htm

http://pintura.aut.org/BU04?Autnum=13.425&Tbl=1

EnllaçosEnllaços

tres nus al bosc

Documents