tecnologies d'ahir

“El progrés no consisteix a aniquilar avui l'ahir, sinó, al revés, en

conservar aquella essència del ahir que va tenir la virtut de crear aquest

avui millor.”

José Ortega Y Gasset

LA TECNOLOGIA DE L’AHIRLes 10 tecnologies candidates a la

desaparició

ANNA I TERESA

La casset/ el casset (del francès cassette, "capseta"), també anomenadacinta de casset, és un suport d'emmagatzematge de dades magnètic ianalògic. És a dir, és un tipus de cinta magnètica utilitzada per a l'enregistrament i reproducció del so. Les primeres cassets van aparèixer aCatalunya a mitjans de la dècada del 1960, i van esdevenir ràpidamentmolt populars, atès que eren un sistema còmode i relativament econòmicde portar la música a tot arreu.

El Fax (abreviatura de facsímil, del Llatí fac simile, "fer similar") és unatecnologia de Telecomunicacions que s'usa per a transferir copies(facsímils) de documents, usant dispositius que operen sobre la xarxatelefònica convencional. L'avantatge del Fax respecte altres mètodes comara el correu tradicional és que en el fax la transmissió és pràcticamentinstantània. Tot i així, els desavantatges que suposen una baixa qualitatl'han relegat davant el correu electrònic com a forma més comunad'enviar documents de forma electrònica.

Un disc compacte o CD és un disc

òptic utilitzat per a l'emmagatzematgede dades. Va ser originàriament creatper a emmagatzemar àudio, peròposteriorment va ser usat per aemmagatzemar dades (CD-ROM). Eldisc compacte va ser desenvolupat perSony i Philips el 1980. El 1982 es vainiciar la seva producció en massa i vaanar desplaçant progressivament eldisc de vinil com a suport d'àudio.Posteriorment també va desplaçar elsdisquets d'ordinador com a suport pera la distribució de programari.

El DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital),és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic dedades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVDs tenenla mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sisvegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD foucreat pel DVD Forum.

La Televisió analògica oTelevisió terrestre erael mètode tradicionalde lliurament de senyalde televisió, per onesradioelèctriquestransmeses a través del'espai.

El telèfon fixe (del grec τῆλε,tēle, "llunyà" i φωνή, phōnē,"veu") és un dispositiu detelecomunicacions que s'usaper transmetre i rebre so(normalment veu) a través dellargues distàncies. Inicialmenttransmetien el so mitjançantun senyal d'àudio que escodificava en un senyal elèctricanalògic, a través de cables decoure.

Un mòdem de 56 Kbps era un aparell electrònic que situàvem entre el ordenador y la línea telefònica, capaç de convertir una senyal digital de dades en una altra analògica que pugui ser transmesa per un canal dissenyat per a senyals analògiques. És recordat sobretot pel soroll que feia a l’hora de connectar-se:"Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Pi PiiiiiiiiiiiPiririririririiiiiii".

El Tub de raigs catòdics (CRT de l'anglès Cathode Ray Tube) és undispositiu de visualització inventat per Karl Ferdinand Braun i al seudesenvolupament van contribuir els treballs de Philo Farnsworth.S'empra principalment en monitors, televisions i oscil·loscopis,encara que en l'actualitat s'estan substituint progressivament pertecnologies com plasma, LCD, DLP; a causa del menor consumenergètic d'aquests últims.

Els discs flexibles o disquetssón un dispositiud'emmagatzemament dedades format per una peçacircular de material magnèticque permet la gravació i lalectura de dades. És fi,flexible i tancat en una caixafina quadrada o rectangularde plàstic. Durant la dècadadel 2000, han estatmajoritàriament substituïtsper discs òptics i pelsdispositius de memòria flaix.

Un cable és un element conductor format per un conjunt variable

de fils metàl·lics, generalment recoberts per un material aïllant oprotector. Les tecnologies inalàmbriques com el Bluetooth i el Wifihan alliberat els nostres ordenadors, cursos, telèfons..

Les càmeres tradicionals capturen la llum (la fotografia) en unapel·lícula fotogràfica. La pel·lícula fotogràfica és una emulsió queconté una substància sensible a la llum com el nitrat de plata sobre unacapa plàstica. Quan aquesta emulsió és sotmesa a una exposiciócontrolada de llum o un altre tipus de raigs la imatge queda gravada ala pel·lícula. Per obtenir una imatge final, inalterable en futuresexposicions a la llum- una fotografia –se’l hi apliquen a la pel·lícula unasèrie de processos químics, en un procés anomenat revelat fotogràfic.