�

��������� �

CALAIX

BOLLETÍ DEL MOVIMENT DE MESTRES DE LES TERRES DE L'EBRE PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

3r trimestre. Curs 2002-2003. Número 15. �

� �

��

�

�

��������� �

�

SUMARI �

IV Jornades Escoles 3-12. Bellaterra 3 �

Jornada Escola Rural. Benifallet 6 �

XXIII Assemblea dels MRP de Catalunya. Balaguer 9 �

Recull de Premsa. Presentació cartell 23 Escola d’Estiu. Tortosa 10

SIGNATURA DEL CONVENI ENTRE LA FUDM I l’MRP El 22 de maig de 2003, la Fundació Universitària Dr. Manyà i el Moviment de Mestres de

les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica signaren un contracte específic de

cessió d’espai.

El conveni manifesta l’interès comú d’ambdues institucions per la col·laboració en el desenvolupament de la recerca i la formació continuada del professorat de les Terres de l’Ebre.

La Fundació Universitària Dr. Manyà, cedeix un espai de la seva seu administrativa, a l’MRP per dur a terme les funcions i usar les instal·lacions per complir els nostres objectius estatutaris.

Signen el contracte el Sr. Joan Sabaté i Borràs, president de la FUDM i el Sr. Àngel Ismael i Hierro president de l’MRP Terres de l’Ebre.

����������������� �������� ����������� �������� ��������������������� �������������

����������������� !"#��$�������� ������%&&'(����

Edita: MRP Terres de l’Ebre. Camí de Betània, 5. 43500 Tortosa. Dipòsit legal T.606/97 �������������� – �������������� ������� – telèfon i fax 977510557

����������������� ������������ �����

President Àngel Ismael i Hierro aismael@pie.xtec.es Sots-presidenta Consol Sagrera Villaplana msagrera@pie.xtec.es Secretari Joaquín Bonfill Lapeira jbonfill@pie.xtec.es Tresorera Ana P. Izuel Nadal aizuel@pie.xtec.es Vocals José C. Pobes Condon jcpobes@tinet.fut.es Lluís Cabello Barcelona lcabello@pie.xtec.es

Tomàs Camacho Molina tcamacho@pie.xtec.es Joaquím Vallespí Salvadó jvallesp@pie.xtec.es

Amb la col·laboració de:

�

��������� �

Jornades

�

IV JORNADES ESCOLES 3-12 Bellaterra, 21 i 22 de març del 2003

RESUM DE LES PRIMERES REFLEXIONS DE LES TAULES���TAULA 1.- ESPAI DE CREIXEMENT PERSONAL Entenem el creixement personal com el desenvolupament harmònic de totes les potencialitats que té la persona: cognitives, afectives i socials. Aquest creixement comporta un procés continuat al llarg de tota la vida, cap a una veritable humanització. “Si volem fer créixer els infants com a persones, també ho hem de fer nosaltres.”

Si ens plantegem el desenvolupament de la persona estem innovant la vida personal i social, som conscients que fem una educació innovadora i que trobarem resistències; però això lluny d’aturar-nos, ens motiva, volem ser innovadors i trobar-nos aquí ens dóna força, perquè és una forma d’acompanyament davant de la incertesa que ens envolta.

El sistema de valors està tot capgirat i, més que mai, els infants tenen dret a trobar una escola acollidora, democràtica, oberta, inclusiva , on el compartir les diferents formes de pensar, de sentir, d’actuar i de relacionar-se, sigui l’eix dels seus aprenentatges i provoqui el creixement personal de tots els membres de la comunitat.

TAULA 2.- ESPAI GENERADOR DE CONEIXEMENT COMPARTIT

Considerem la institució escolar com una comunitat d’aprenentatge oberta, on totes les persones involucrades en l’educació aprenem amb els altres. Si partim d’aquesta idea se’ns confecciona una xarxa amb múltiples i diversos nusos, on les persones som el centre de la comunitat, el diàleg, les relacions són una eina d’aprenentatge i els mestres, alumnes i famílies som els que construïm la bastida i omplim de contingut l’edifici.

I com hauria de ser l’espai escolar per tal que en ell es generi un coneixement personal, col·lectiu a l’hora que un coneixement significatiu, transformador i crític?

Entre moltes altres coses, ha de facilitar el compartir les idees, ha de demostrar als nens i les nens que el que ens importa és saber què pensen, i que aconseguir el benestar de tots i totes els implicats és una fita de la nostra feina. Busquem entendre l’altre i si fem una intervenció en la línia de crear xarxes de comunicació i relació el procés d’ensenyament-aprenentage adquireix un veritable sentit. TAULA 3.- ESPAI DE DIVERSITAT DE RELACIONS A L’AULA

Les competències i habilitats socials i de comunicació s’han de treballar a l’aula amb la participació activa de les famílies. S’ha de partir de relacions reals de l’aula amb empatia, tolerància i respecte, intentant incloure totes les intel·ligències inter i intrapersonals. Per motivar l’aula són importants el factor sorpresa, els grups reduïts, sense dependència dels llibres de text. El rol docent implica respecte de l’asimetria de papers, i es necessita flexibilitat organitzativa i de material. Per treballar la diversitat d’emocions es necessiten espais temporals i treball en equip, formació específica i recursos orientats a la comunicació i les emocions. Les diferències culturals són menys importants que les relacions socio-econòmiques, i és crucial la relació amb les famílies.

Proposem una escola inclusiva, oberta a les famílies i l’entorn, amb recursos humans i materials suficients, amb un treball d’habilitats socials i comunicatives com a eix transversal dins del projecte educatiu.

Pel que fa al mestre/a demanem més possibilitats de millorament professional, creació d’espais i recursos per a la comunicació i les emocions i la possibilitat de tractaments específics per a cada alumne.

�

���������

TAULA 4.- ESPAI DE COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ, FER DE MESTR@

La taula de debat ha organitzat al voltant de tres eixos: la formació , la col·laboració i les actituds. Després del treball realitat les idees claus són:

Sobre formació

Les escoles han de decidir la seva pròpia formació amb el compromís de la majoria del claustre. La formació ha de facilitar que el professorat se senti bé amb si mateix i amb els seus companys, la qual cosa farà que la seva actitud a l’aula i en el conjunt de l’escola esdevingui més positiva.

Sobre col·laboració

La col·laboració entre el professorat és necessària perquè et fa replantejar la pròpia tasca docent. Malgrat les limitacions que trobem per a col·laborar (temps, feina, organització d’escola...) cal construir o trobar espais de col·laboració i crear una actitud oberta que faciliti el desenvolupament professional i personal del professorat. L’escola no pot viure aïllada. S’han de crear xarxes per compartir amb altres escoles i la comunitat. És fonamental que hi hagi un equip dinamitzador dins l’escola que sàpiga aprofitar el millor de cadascú implicant-lo en la tasca comú. Treballar de forma col·laborativa ajuda a desangoixar-se.

TAULA 5.- ESPAI DE PARTICIPACIÓ EDUCATIVA COMUNITÀRIA

Tal i com ens han explicat des de l’experiència de les Comunitats d’Aprenentatge, desitgem portar a les escoles la Fase del Somni. Volem i podem somiar projectes perquè desitgem canviar coses que no ens satisfan. L’escola no és un espai neutre, ha d’estar compromesa amb la idea de justícia. Sovint ens trobem amb dificultats i limitacions en la gestió de les relacions que impliquen aquests projectes comunitaris, però no ens podem instal·lar en la cultura del “plany” i per això ens cal desplegar un seguit d’actituds que afavoreixin les interaccions igualitàries (confiança, escolta activa, obertura, ...), i generin una cultura transformadora de la realitat social, que cal construir en xarxa. Tant, o més important que la seva realització, és el somni en sí mateix. Perquè això sigui possible necessitem del regal de la comunicació i del compartir el complex i ric món de les emocions.

TAULA 6.- ESPAI DE RELACIÓ ENTRE LA COMUNITAT I ELS PODERS PÚBLICS

� Que les relacions entre els centres i l’administració educativa NECESITEN MILLORAR ho demostra algunes respostes a les situacions que sovintegen:

o La inhibició o La dilació o L’autoritarisme o La negació del problema

En resum el model administratiu i també la seva gestió genera un nombre important d’emocions negatives: frustració, ràbia, sentir-se ignorat, ansietat. PROPOSEM definir un model de l’administració i de gestió que en la relació amb el centre afavoreixi el concepte “QUE TOTS HI PODEM GUANYAR”

� Cal reforçar el concepte de comunitat educativa amb reconeixement efectiu dels representants del centre de respecte a la seva autonomia i respectant els seus propis ritmes i temps

� Rebutgem el model definit per la LOCE que només farà que agreujar la marginació dels centre i de la comunitat educativa

� Cal donar respostes des dels centres amb una visió col·lectiva de compartir objectius comuns.

TAULA 7.- ESPAI DE RELACIÓ AMB LA RESTA D’AGENTS EDUCADORS.

La relació de l’escola amb els altres agents educadors forma part d’una concepció que va molt més enllà d’una voluntat del propi centre d’obrir-se. Es necessita pensar en clau d’un nou centre educatiu que no es pot entendre sense el seu voltant, sense el seu territori. Per això cal actuar en xarxa com a factor de qualitat, complementarietat, corresponsabilitat de tots els agents educatius a fi de gestionar aquest espai intra-serveis a les persones.

�

��������� �

TAULA 8.- ESPAI DE RELACIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I TECNOLÒGICS (CAP A UNA NOVA ESCOLA).

La societat del coneixement i de la informació porta importants canvis educatius dels que destaquem:- Necessitat d’un canvi en el model escolar en el que s’integrin els potencials dels diferents mitjans de comunicació. - Integrar en els currículums escolars l’educació en la comunicació. - La necessitat de nous espais escolars que permetin tan els diferents grups d’aprenentatge com l’adaptació a les noves necessitats - En aquest sentit destacar la importància de la biblioteca/mediateca escolar com a base documental de l’escola i de la mediateca d’aula com a base pel treball en projectes. - Reivindicar la figura del gestor de la informació a l’escola. - Un canvi d’escola: l’escola perd sentit com tancada en ella mateixa i ha de plantejar-se l’apertura i cooperació amb altres agents educatius ( pares, televisió, cooperació amb altres escoles, connexió amb diferents fons documentals....)

TAULA 9.- ESPAI DE COOPERACIÓ ENTRE CENTRES En el conjunt d’experiències presentades a la taula s’ha constatat que en aquest àmbit hi ha un gran camí recorregut. Globalment veiem que, per una bona cooperació entre mestres i centres, s’haurien de donar unes condicions:

1.- Cultura de treball en equip i maneres d’ensenyar i aprendre obertes i flexibles.

2.- Una necessitat i voluntat de coordinar aspectes de la vida educativa diària grans.

3.- Les escoles petites, d’una línia aproximadament, faciliten la comunicació dins de la pròpia escola així com la necessitat de coordinar-se entre altres escoles.

4.- Demanem una administració no impositiva i que, en canvi, faciliti les iniciatives que es creen dins de cada zona.

5.- El volum de feina que reporta un treball de cooperació no ha de ser feina afegida sinó un element més dins de la dinàmica de les escoles.

6.- Sempre hi hauria d’haver un element dinamitzador i canalitzador que seria bo que fos extern a les pròpies escoles tot aprofitant serveis ja existents: CRP, tècnics de districte, assessors, inspectors... La cooperació i coordinació ens ajuda a augmentar la qualitat dels nostres centres en temes com: gestió, innovació pedagògica, optimització de recursos...és una necessitat que tenim i que hem de fer possible.

La veritable competència entre l’ensenyament públic passa per la unió d’esforços i el treball en comú.

4/febrer/2003. UAB.Resum de la reunió de centres adherits a la coordinació - 4 punt :Compromís en el pronunciament contra la LOCE.

- Des de la Coordinació de centres té sentit tractar, a més dels temes pedagògics, tots aquells aspectes que incideixen en el desenvolupament de la comunitat educativa. Per aquesta raó es veu clar prendre posicionament sobre les lleis que sobre educació es dictaminin ja sigui des de la Generalitat o el govern central. - Es crea una comissió que redactarà un manifest sobre la LOCE. Aquest document serà presentat durant les IV Jornades. Un cop estigui redactada la proposta inicial s’enviarà als centres perquè hi donin el seu vist-i-plau. - Per altra banda, s’acorda la creació d’una “mostra gràfica” sobre QUÈ ÉS QUALITAT? per a ser exposada en els espais de les IV Jornades. - Aquesta mostra gràfica es podrà portar a terme si cada escola o zona fa una aportació d’entre una i quatre fotografies on s’hi reflecteixi allò que considerin que ÉS QUALITAT D’EDUCACIÓ (per exemple una activitat del centre o de la zona, o... la imaginació al poder!!!). La concreció de les normes us les annexem sota d’aquest resum amb l’escrit que ens han fet arribar les mestres de les Escoles Nabí i Dolors Monserdà-Santapau, que durant la reunió es van oferir a coordinar l’exposició. - Aquesta mateixa mostra servirà per ser exposada a la 9a Diada de l’Escola Pública que enguany es portarà a terme el diumenge 23 de març a la Platja del Bogatell de Barcelona.

�

��������� �

�

Jornada a Benifallet. 70 Inscrits. Document de treball. Recull de premsa �

�

��

����������������� �������������������� �������������������� �������������������� ���������������������� � � � � � � � �� � �� � � � � � � �� � � � � � � �� � � � � �� Claustre únic format per tots els mestres de les escoles dels diferents pobles i els mestres itinerants. � Reunions periòdiques de claustre: primer i tercer dimecres de mes a la tarda (de dues a cinc.- es recupera

fent una hora lectiva més cada setmana, els dilluns de 9 a 13h. Aquestes tardes les AMPA organitzen activitats extraescolars per a l’alumnat que ho desitgi.

� Organització en dues sessions cada tarda: claustre i departaments. cicles. � Claustre: Informacions puntuals d’interès per als mestres.

Informació de les reunions a les què assistim algun dels membres del claustre. Debatre temes d’interès que afecten la ZER. Informar de la normativa, parlar-ne, ... És el qui elabora el Projecte Educatiu, el Curricular i el Reglament de Règim Interior de Zona que és únic per a totes les escoles que configuren la ZER.

� Cicles: � Els mestres es reparteixen pels cicles depenent del seu lloc de treball: parvulari, cicle inicial, mitjà i superior, els itinerants també formen part d’un cicle. A començament de curs d’entre tots els membres d’un cicle s’escull una persona coordinadora de l’ementat cicle, i ella serà la portaveu del cicle al claustre, la qui assistirà a les reunions amb l’equip directiu, la qui coordinarà el treball a portar a terme aquell curs escolar.... � Són els cicles els encarregats de planificar el calendari de sortides i colònies, passar la informació al Claustre de zona, i finalment portar-les al Consell Escolar de ZER per a la seva aprovació. Les sortides són per cicles de tots els pobles. Els autocars fan una ruta per anar recollint els alumnes de cada escola, i quan acaba l’últim poble s’encamina cap al lloc a visitar. A la tornada es fa el mateix. � També s’unifiquen els llibres de text a nivell de totes les escoles. � A nivell de Cicle Superior es porta a terme el Programa de Escuelas Viajeras, que subvenciona el Ministeri i la Generalitat. Es tracta d’anar una setmana amb 15 alumnes de 6è. i una mestra acompanyant a una altra comunitat autònoma, i allí trobar-se amb dos grups de 15 alumnes de dues comunitats autònomes diferents. És una activitat cultural i social, per a estudiar la comunitat que es visita, relacionar-se amb nens i nenes d’altres llocs, promoure el respecte i interès envers els diferents costums... És una activitat que valorem molt positiva, i al mateix temps molt esgotadora del mestre responsable de l’alumnat.

� Itinerants: són els mestres que estan adscrits a la seu de la ZER, i són els especialistes que viatgen per les diferents escoles per a impartir la seva àrea. (anglès, música, francès, educació física...)

El paper dels mestres itinerants és molt important doncs donen cohesió a la zona amb el seu treball unificat a tot l’alumnat, i són els qui es relacionen més amb tots els mestres de cada escola...

�

��������� �

� També es realitzen trobades de convivència entre els alumnes de totes les escoles, bé trobant-se en un

poble, bé fent una festa de cloenda de curs, on tota la comunitat educativa hi participa: pares i mares, alumnat, mestres, representants d’ajuntament... Al començament aquesta Trobada era organitzada pels mestres, actualment ha agafat el timó l’AMPA del poble que l’organitza, també per torn, i ajudat per les altres AMPA, amb la col·laboració econòmica dels ajuntaments per a poder portar un grup d’animació infantil...

� Consell Escolar de ZER: format pels equips directius de cada escola (director/a), dos representants del claustre de la ZER, un representant per part de cada poble de pares i mares, un representant de l’ajuntament de cada poble, i l’equip directiu de la ZER (director/a, secretari). Les reunions se celebren per torn a les escoles dels diferents pobles que formen la ZER. Estem a l’espera de que s’inclogui la figura del Cap d’estudis, doncs fins ara no s’hi contempla. És l’encarregat d’aprovar el Pla Anual i la Memòria Anual de la ZER, el RRI, d’aportar propostes per a la dinamització de la ZER, i de vetllar per al bon funcionament...

� La formació permanent també és pròpia a la ZER, i se’ns dóna a la mateixa.. Des del Claustre es fa petició del que interessa per al proper curs: seminari, curs... i sobre quin aspecte: matemàtiques, llengua...

� Aquesta forma d’organitzar les escoles rurals ha donat molta vida a les mateixes, ha enriquit el treball dels mestres i tot això ha repercutit positivament als nens i nenes de les escoles, els quals han vist ampliada la seva oferta educativa.

� L’equip directiu seria el motor de la ZER, el qui gestiona, i és encarregat de tirar endavant les propostes que sorgeixin des del claustre, el qual és el veritable protagonista del treball a la ZER, per a assolir una veritable línia metodològica en totes les escoles s’han de sumar els esforços de tothom.

� En el nostre cas, aquests darrers anys hem anat augmentant la plantilla a cada escola, i d’itinerants, ja que els col·legis s’han fet grans, fet però, que no ha trencat el treball de ZER.�

� A nivell de Catalunya s’ha creat una comissió de zona escolar rural, formada per un director/a de ZER de cada Delegació Territorial d’Ensenyament, el propòsit de la qual és, des del departament escoltar les mancances que té encara la rural, ja que malgrat haver-se fet molt camí, encara hi ha aspectes a resoldre, tot i que pensem que la forma d’organització en ZER és molt positiva, hem de continuar avançant, ja que la

�

��������� �

Societat no s’atura, i per tant l’escola tampoc ho ha de fer.

�

�

��������� �

�

�

��������� ��

�� �� ��������� � � �� � � ��� ������ �� � �� ��� � � � �� �� �� ������������������� �!" #����

Nou domicili social MRP: Camí de Betània, 5. 43500 Tortosa�