el diari de recerca del pràcticum1

1

EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM

1. PREVI A LA FASE D'OBSERVACI DEL PRCTICUM Penso en el meu institut i em venen a la ment molts records. Alguns molt propers i altres sembla que van passar fa una eternitat, per en tinc molts. Dels meus amics, dels companys daltres cursos, dels professors, del pati, de les aules, dels bons moments que avui revisc amb els amics de tota la vida tot fent un caf. I tots ells molt importants per dir com sc jo avui en dia. La importncia que tenen les nostres experincies sent adolescents en la vida adulta moltes vegades no som conscients. Les vivncies dels anys adolescents marcaran un cam que guiar la vida un cop acabada lensenyament obligatori, per a determinar el teu futur i sobretot dadquirir una srie de coneixements que no es troben als llibres, sin que sn aquells valors que ens construeixen com a persones. El meu centre, es diu Instituci Montserrat del barri de Sants (Barcelona), era molt destar per casa. Escola concertada de barri, tots ens coneixem, procatalanista des de la poca de Franco, laica, igualitria, respectuosa, integradora, innovadora, multicultural (tot i no tenir gaire diversitat cultural durant aquells anys), implicada en leducaci dels seus alumnes, amb uns valors i objectius clars. Intolerant amb la violncia, el racisme, les drogues, les faltes de respecte entre alumnes i professors. Va ser una influncia molt gratificant com alumne i com a persona. Grcies als cursos de lESO, en concret, a una assignatura que sanomenava petites investigacions i tamb a la implicaci i motivaci del meu professor de cincies, vaig poder veure (arrel dun projecte que vaig poder presentar a lExporecerca), que la cincia era la branca que magradava, i que volia estudiar Biologia en un futur. Una de les tasques ms difcils i importants com a docent, s aconseguir qualificar i orientar duna manera adequada els seus alumnes i amb mi ho van aconseguir. Lambient del meu institut era de caire relaxat, amb professors propers, alguns ms que daltres, i amb la seguretat de saber que davant de qualsevol problema el centre responia. Tenem laboratori, on en moltes ocasions i treballvem. A primria tenem una lnia, que es convertia en dues al arribar a lESO. Aix i tot, amb el pas dels anys i amb una visi ms global, si que en podria destacar alguns aspectes negatius en comparaci amb altres centres que he vist. Com aspectes negatius destacaria que no tots els companys eren respectuosos i aix distorsionava el bon funcionament de la classe. Tamb que per a certes assignatures el nostre centre ens separaven per nivells, i aix impedia en ocasions aprofundir en els teus coneixements i per ltim que la implicaci i dedicaci dels professors no sempre era igual per part de tots els professors i aix afectava al nostre aprenentatge. En ocasions es podia percebre la falta de comunicaci entre professors que dificultava una tasca conjunta i globalitzadora del nostre aprenentatge.

Olga Espada Argumentaci cientfica UPF 2015

2

PART 1. DURANT LA FASE DOBSERVACI DEL PRCTICUM

1. LA MEVA IMATGE DEL CENTRE

Linstitut a elecci s lInstitut Europa situat al barri de Bellvitge. Bellvitge es un barri molt peculiar que va ser construt als anys 60 per larribada immigrant daltres punts dEspanya i avui en dia, acull a una poblaci de classe social i econmica mitjana, baixa amb gran diversitat cultural. Linstitut representa una mostra daquest barri a petita escala. Molta diversitat cultural i intellectual. La meva imatge del centre s en general positiva, tot i que molt diferent al institut on jo vaig estudiar. Veig que s un centre respectus amb les altres cultures, que simplica amb lensenyament dels seus alumnes ja que disposen de projectes especfics per comprendre tots els nivells intellectuals (aula dacollida i oberta) i que est a lltima en tecnologia, ja que els alumnes han de comprar un porttil el primer curs de la ESO que faran servir al llarg de tot el seu aprenentatge. Linstitut tamb sadapta als diferents nivells econmics i socials possibles, ja que si les famlies no disposen de diners per a pagar aquests ordinadors, lescola els facilita ordinadors propis i els permet fer els pagaments en diferents quotes. No obstant ser diferent al institut on jo vaig estudiar, no t cap connotaci negativa. Ben al contrari, m'ha servit per descobrir un aspecte de la professi docent que sabia que existia, com s la gesti de la diversitat, per que no l'havia experimentat mai, ja no noms com a professor, cosa evident perqu encara no ho sc, sin a la meva experincia. De fet, magradaria poder treballar en ms profunditat aquest aspecte de diversitat intellectual potser s aviat per dir-ho, per crec que podria orientar el Treball Final del Mster cap a aquest aspecte, en primer lloc perqu s la realitat ms evident amb la que podr treballar durant la resta del Prcticum i en segon lloc perqu crec que em ser til en un futur aprofundir en aquest aspecte. L'acollida que ens han brindat els responsables del centre ha sigut diferent a la resta de companys, com b detallo en el dia a dia del diari personal, la nostre mentora es va fer mal a la m i va agafar la baixa la ltima setmana i mitja del nostre perode dobservaci. Des de la directora al conserge, passant per la mentora i els altres professors, han sigut cordials en tot moment per aquesta situaci no ens a facilitat el nostre aprenentatge com a futurs professors. M'he emportat tamb una molt bona impressi dels alumnes del centre. Semblava que ells estaven acostumats a tenir alumnes en prctiques i la nostre presncia no a sigut desagradable per a ells. Tot el contrari. Respecte al funcionament del centre, sempre mhe basat en les meves percepcions i la meva recerca dinformaci. Malauradament no hi ha hagut reunions especfiques per lexplicaci del seu funcionament. Si que puc percebre que la feina del professor no acaba noms a laula sin que la tasca va molt ms enll. Hi ha altres tasques del professorat que passen desapercebudes, com sn les gurdies de pati o de passads, les reunions de departament, els claustres, etc. I en general hem porto una molt bona impressi de la enorme tasca que realitzen els professors, la seva dedicaci total i absoluta de lensenyament dels seus alumnes perqu aquests aprenguin amb eficincia i assolint unes competncies bsiques. Degut aix, mha recordat al institut on jo estudiava, perqu all tamb eren els professors els ms implicats en el nostre aprenentatge. Tot i aix en ocasions semblava que hi hagus una falta de comunicaci entre professors, degut a lexcessiva feina docent.


3

Pel que fa a la imatge, diguem-ne "fsica", de l'institut, tamb hi ha fora diferncies amb el centre on jo vaig crixer. Si b l'edifici s petit i modern i el meu centre era lantiga masia i dos edificis ms. El primer que hem sorprn s la presncia de tecnologia, a totes les aules i a tots els laboratoris. Les pissarres digitals i els ordinadors porttils sn presents a tot arreu, cosa inimaginable en el meu centre, on si volies utilitzar recursos audiovisuals, o b anaves a l'aula corresponent, o b havies de portar a l'aula concreta un projector i una pantalla, o un moble transportable amb televisor antic. Hi sn, i els utilitzen cada dia. Tenen biblioteca i tres laboratoris, tenen bar i els alumnes poden anar a comprar all. El material que tenen tot sembla ser nou (pissarres digitals, els laboratoris, taules de treball, material,...). Sobre les aules en si, he observat que la distribuci s sempre la mateixa, a les classes que he assistit no hi ha disposici de taules en forma de "U" o de manera que es pugui fer treball en grup, sn taulells fixes que no permeten canviar la distribuci. Els alumnes imparteixen les classes principalment al laboratori de cincies amb tamborets sense reposa esquena, fet que incomoda treballar all. Per tant la disposici s sempre la de classe magistral. En quant a la diversitat present en elles, he observat que depn del grup dalumnes que tinguem s una tasca ms o menys difcil de gestionar per atendre els diferents tipus de diversitat. Pel que fa al model de cincia que utilitzen els professors, s aviat per dir-ho per crec que s que intenten en alguns aspectes que hi hagi sintonia entre el que s'ensenya i el que l'estudiant es troba a la vida quotidiana. s de contextualitzaci pel seu aprenentatge i experimentaci al laboratori, treball per projectes interdisciplinaris, usos de eines CTS, etc. Per sobre la manera de construir el coneixement cientfic no he vist que s'hi faixi massa mfasi. 2. FOCALITZANT L'OBSERVACI: L'argumentaci i l's de proves com a part essencial de l'aprenentatge de les cincies: Al llarg de la fase dobservaci, he pogut dirigir la mirada cap els alumnes de 1r de Batxillerat a les classes de Cincies del Mn Contemporani. He pogut percebre que la classe daquests 30 alumnes queda dividit per aquells que tenen motivaci pels continguts que sestan explicant i aquells que no. Aquells que estan motivats pels continguts de la matria es mostren ms participatius i curiosos que no pas els que sembla ser que no entenen res. D'entrada em refereixo a la participaci en el concepte ms ampli possible, que implica una responsabilitat tant de l'alumne com del professor, participaci que ha de servir per evitar que el model de classe magistral sigui sempre predominant. Els alumnes que no estan adquirint un bon aprenentatge significatiu, que sn aquells que no comprenen els continguts o que no tenen inters, em preocupen, ja que es troben a primer de Batxillerat, i potser no es un problema de falta de motivaci sin una falta de comprensi cap a lassignatura. Per altre banda tenim alumnes amb coneixements previs en cincies, que amb la seva actitud passiva a classe, els mals resultats a les avaluacions i la xerrera de classe, no direm pas que sn del Batxillerat cientfic ja que no sembla motivals-el la cincia. La falta de comprensi de la prpia Naturalesa de la Cincia dels coneixements de nova incorporaci: per norma general esdev en aquells alumnes de 1r de Batxillerat que procedeixen de Batxillers socials i artstics. Aix genera la necessitat de transmetre la cincia d'una manera ms globalitzadora i integrada. D'aquesta manera, facilitem la comprensi i aprenentatge de les cincies per tots els alumnes.


4

Aquesta situaci de "desaprenentatge" i descontrol s incentivat a mesura que arribem a les sessions finals d'una unitat didctica. A ms hi ha una carncia clara a nivell competencial com sn les competncies de aprendre a aprendre i la seva prpia regulaci, pensament crtic com distingir opini de conclusi i cultura cientfica com coneixements provisionals. Amb la intenci de treballar la Naturalesa de la cincia i valorant quin context seria el mes adequat per a treballar largumentaci cientfica, magradaria treballar-ho des de la UD i des de assignatures que complementen la tasca de comprensi de largumentaci com a catal. Aquest tema tan ampli i complex es un pretext a generar controvrsies scio-cientfiques a l'aula, per treballar el tema disposem de 8 sessions. En general podem observar que seleccionar les cincies com a branca al Batxillerat, no s la preferncia pels alumnes. Noms hi ha 7 alumnes que estiguin estudiant cincies Biolgiques a primer de batxillerat. Per tant, podem dir que no sembla ser interessant investigar segons la seva perspectiva.

ARGUMENTACI I S DE PROVES Per argumentaci es coneix aquesta capacitat de relacionar explicacions i proves, en altres paraules, avaluar el coneixement en base a proves disponibles. La rellevncia de les proves representa, una de les tres capacitats que formen part de la competncia cientfica, avaluada tant al marc d'avaluaci PISA, com als currculums de primria i secundria. El s de proves s una dimensi central de l'argumentaci, encara que no l'nica, doncs tamb formant part d'ella la persuasi, la articulaci d'un argument convincent, o la resposta als arguments oposats al propi. Els objectius de l'educaci en sentit ampli van ms enll de l'ensenyament i el aprenentatge d'una matria concreta, tamb implica formar ciutadans i ciutadanes crtics amb el mn on viuen, que siguin capaos de detectar les contradiccions e inconsistncies al discurs de diferents instncies socials, per exemple a la publicitat d'aliments, cosmtics o subministres energtics. Ambdues qestions, la capacitat d'avaluar el coneixement i el desenvolupament del pensament crtic, sn part de les contribucions de l'argumentaci a les competncies bsiques i als objectius de l'educaci. Aquesta rellevncia de l'argumentaci, al s de proves i raonament es reflecteixen, per una part, a estudis internacionals, com els estudis PISA, on una de les capacitats avaluades s l's de proves, on un dels dominis explorats s el raonament. Per altra banda, els documents curriculars del Ministeri d'Educaci i les comunitats autnomes incloent referncies a l'argumentaci i al s de proves. En canvi, l'argumentaci rep poca atenci a la major part de les classes. Per tant, s important proporcionar eines als alumnes per comprendre correctament i implementar l'argumentaci com una eina ms i l's de proves com a part de les competncies que hem de desenvolupar a les seves classes. L'argumentaci tamb est connectada amb la comunicaci, doncs es tracta d'un procs social en el qual es pretn convncer a una audincia, persuadir. Quan argumentem en debat o dileg amb altres persones, o escrivint informes i articles per exposar quines conclusions extraiem d'unes proves. l'argumentaci contribueix al desenvolupament de la competncia cientfica i a alguns objectius generals de l'educaci com aprendre a aprendre, desenvolupar el pensament crtic o una cultura cientfica.


5

PROCS PRODUIT PER L'ARGUMENTACI EN RELACI AMB EL CONEIXEMENT:

Coneixement de comunicaci dialgica o informe escrit que dona lloc a l'argumentaci. De avaluaci central en argumentaci contribueix al pensament crtic com distingir

opini de conclusi. I dins d'aquesta argumentaci ha d'existir una justificaci per defensar proves. I com a persuasi significa convncer a l'audincia.

L'argumentaci contribueix a les segents competncies:

Competncia d'aprendre a aprendre com a regulaci. Pensament crtic com a distingir opini de conclusi. Competncia en la cultura cientfica com a coneixement provisional.

Els objectius generals que crec que t la cincia sn:

Transmetre coneixement cientfic, producte de les inferncies humanes, la imaginaci i la creativitat.

Comprendre la prpia Naturalesa de la Cincia i la seva rigurositat. Comprendre a valorar proves i resultats. El coneixement cientfic t una base emprica, basada en l'observaci i

l'experimentaci. Saber argumentar davant dun argument que no t pes. El coneixement cientfic s temptatiu i subjecte a canvis. Els models cientfics no sn cpies idntiques de la realitat. Implica un cicle rpid i creatiu i contrast d'hiptesis i disseny d'experiments breus

(sospesar..) per consensuar un model. Te certs nivells de certesa.

Nosaltres al mster, vam estar treballant l's de proves i la argumentaci mitjanant un dossier anomenat Mind the Gap. Concretament l'activitat de la confirmaci de la troballa de l'esquelet de Coprnic. Lactivitat consistia en valorar, mitjanant les evidncies que s'havien trobat d' ADN, si realment podem dir que s'havia trobat el ADN de Coprnic o no. Per tant, el meu plantejament ser treballar largumentaci des de la vesssant ms competencial possible per a ells, treballar-ho des de les classes de cincies i a classes de llenges. A les sessions de CMC tamb he pogut observar la falta de concentraci general, ja que la sessi es interrompuda en reiterades ocasions, per aquesta situaci sagreuja si a la sessi es corregeixen els deures proposats per la professora el dia anterior. De manera que, la resoluci de deures dificulta laprenentatge, perqu no ho preparen pel dia segent, i aquesta situaci de desmotivaci, falta daprenentatge, prdua del fil conductor de la classe per no haver fet els deures, es va agreujant a cada unitat didctica proposada. Aquesta seria la explicaci de perqu les primeres sessions de cada unitat didctica semblen ser ms exitoses que les ltimes, els alumnes han perdut el fil. Per a que aquets alumnes aprenguin cincies cal que fem mfasi en expressin les idees de les cincies i que el coneixement de les formes de parlar i d'escriure cincies s una condici necessria per a la seva evoluci. El patr lingstic i temtic s'aprenen al mateix temps. (Sutton, 1997; Lemke 1997): ensenyar a parlar i escriure cincies.


6

3. Desenvolupament de qestions relacionades amb la meva investigaci:

A nivell davaluaci aquells alumnes de Batxillerat no-cientfic obtenen pitjors resultats que els del cientfic?

Tenen realment dificultats daprenentatge els alumnes de no-cientfic amb les cincies?

Hi ha una general desmotivaci i desconfiana envers el coneixement de les cincies abans de comenar cada unitat didctica?

Per tant podria ser qu, la contextualitzaci no sadeqs als alumnes amb baixos coneixements de la cincia o necessiten major mfasi a la prpia Naturalesa de la Cincia?

Tampoc per aquells que provenen de majors coneixements de les cincies? Shauria densenyar a argumentar cientficament per promoure major comprensi de

l'assignatura? s important el context en l'aprenentatge en el desenvolupament de aprendre a

argumentar? Hi ha una aparent falta de confiana de si mateixos com a nous alumnes de cincies

als seus nous aprenentatges?

Aquest "desaprenentatge" i falta de confiana davant l'assignatura, pot ser generat per una falta de comprensi de la prpia Naturalesa de la cincia?

Aix promour a la capacitaci de competncies bsiques com aprendre a aprendre, a formar ciutadania responsable, capa de participar a les decisions socials exercint el pensament crtic i a conixer millor les formes de treball de la comunitat cientfica?

Aquest estat de no saber com gestionar la assignatura, pot, ser degut a una falta de coneixement de com han d'expressar les seves idees cientfiques i falta de comprensi de la prpia Naturalesa de la Cincia?

Podria ser til una pauta de anlisi crtic d'un text i dargumentaci? Atorgant un espai per a que els alumnes expressin els seus arguments respecte un

tema a desenvolupar, podrem donar un aprenentatge ms significatiu? Desenvolupant tasques d'argumentaci cooperatives, format grups amb

alumnes de cincies i no cincies podrem aconseguir una major comprensi?

PLA DACCI Magradaria avaluar la repercussi de donar-les una pauta per treballar l'argumentaci cientfica dins de l'aprenentatge significatiu dels alumnes de Cincies del mn contemporani, tenint en compte la procedncia del batxillerat al que pertanyen, el contingut que estan treballant i l'argumentaci oral i escrita que fan els alumnes de 1r.

Primer de tot, valorar mitjanant activitats realitzades amb la mentora, el tipus d'argumentaci escrita cientfica que fan els alumnes abans de cap tipus de pauta o guia per l'argumentaci.

(valorar activitats que fan els alumnes amb la mentora que siguin de reflexionar i argumentar i les tasques treballades amb la professora de catal relacionades amb largumentaci)

Activitat prvia dinici on han de reflexionar amb una notcia que afirma que el canvi climtic s beneficis per les rutes martimes per lrtic grcies al seu desgel (Ciclet de Recerca- Acci).


7

Treballarem largumentaci amb la visualitzaci de dos vdeos que ens parlen del canvi climtic on els alumnes tindran dues taules com a pautes per a treballar largumentaci amb la visualitzaci daquests dos vdeos. El primer vdeo correspon a la visualitzaci dun resum del Documental de lAlgore i laltre vdeo es El vdeo que es va publicar com contrargument al primer vdeo, El fraude del canvio climtico.

Treballar largumentaci dins de la tasca dargumentaci en grup de la Unitat Didctica de Canvi climtic, on han de treballar a partir de dades cientfiques 4 conseqncies del Canvi Climtic. Aquesta activitat va conduda a partir de la segent pauta amb el grau de coneixement:

Desprs, (Ciclet de Recerca-Acci) dedicar una sessi a explicar pautes d'argumentaci, importncia i explicaci perqu facin un anlisi crtic de dues notcies relacionades amb canvi climtic que ens parla de si el canvi climtic s un fenomen natural o no, com a tasca individual de deures.

A ms valorar una tasca de treball de largumentaci amb una notcia que ens parla de la Biotica des de lassignatura de Catal.

Per ltim treballar largumentaci a nivell dialgic fora de la Unitat Didctica, mitjanant un debat argumentatiu cientfic a partir de Cartes que ens aniria modulant el cas hipottic.

Daquesta manera treballant largumentaci a nivell escrit, utilitzant diferents recursos com sn notcies periodstiques, vdeos i documentals, dades cientfiques que ens aporta informaci, o textos predeterminats la meva intenci es diversificar els canals darribada de informaci i valorar quin s ms fcil de comprendre per a treballar largumentaci. Per altre banda treballar largumentaci escrita per parelles sense cap tipus de pauta, treballar largumentaci escrita en grup amb una pauta:

La meva idea s,

les meves raons sn,

Arguments en contra respecte la meva idea,

voldria convncer del segent argument,

Dono com a evidncia al segent enunciat. Argumentaci individual desprs de lexplicaci de com hem de argumentar. I argumentar en forma de debat entre tots simulant casos hipottics. Per a aprendre a argumentar els alumnes hauran de tenir un creixement del seu coneixement i domini progressiu que he tingut en compte en la construcci de la seqncia de qestions que han de treballar en grup dins de la unitat didctica:

Primer han de ser activitats descriptives: on ells hauran de descriure en base a enunciats, propietats i caracterstiques de lobjecte o fenomen a analitzar. En base aquesta descripci shauran de explicar perqu aix es aix per a produir raons o arguments... Establir relacions entre fets.

Per a poder complementar aquesta explicaci haurem de produir raons o arguments... en relaci al corpus de coneixement (teoria).

I a partir daquests arguments, produir raons o arguments amb la finalitat de convncer.

4. Hiptesis: Si podem valorar l'argumentaci cientfica com a punt clau d'xit en el bon aprenentatge dels alumnes de 1r de Batxillerat, preparem un escenari don es construiran els diferents coneixements, que sigui progressiu (construcci del coneixement, Taxonomia de Bloom), i mitjanant una srie d'activitats relacionades amb el context del canvi climtic per generar debat i que pensin arguments a favor i encontra podrem contribuir al seu aprenentatge adequat i es podr valorar de quina manera influeix ser d'un batxillerat o un altre en la manera d'argumentar.


8

Si preparem activitats de reflexi i argumentaci cientfica ajudarem a que els alumnes expressin els coneixements que estan aprenent. A ms si els donem pautes de anlisis crtic adquiriran major coneixements sobre la Naturalesa de la Cincia. Per crear aquest escenari contextualitzat i significatiu ho treballarem des del canvi climtic.

Per tant, com a hiptesi personal si els alumnes reben una pauta per seguir una bona argumentaci aconseguir que els alumnes comprendran molt la prpia naturalesa de la cincia.

PART 2. DEFINIM LA PREGUNTA DE RECERCA 1. Reformula les teves preguntes dindagaci Hem focalitzar en l'aprenentatge de les cincies al grup de 1r de Batxillerat, tenint en compte el tipus de Batxillerat que pertanyen i la manera de com argumenten les seves idees cientfiques. De manera que, focalitzar les diferncies significatives en laprenentatge dels alumnes de Batxillerat en funci de la argumentaci cientfica que facin. Millorar aquest aspecte i valorar la importncia de la cincia com assignatura obligatria del Batxillerat, els continguts plantejats i la rellevncia del context i de l'argumentaci en el seu aprenentatge. Cincies del Mn Contemporani s una assignatura de nova incorporaci, que dins del Batxillerat, repercuteix major atenci en laprenentatge dels alumnes i no tots sn de cincies per aix: A ms, davaluar els seus arguments en cadascuna de les tasques plantejades valorar de quin batxillerat procedeixen per valorar si els arguments que fan entre alumnes sn iguals segons els seus coneixements previs.

Realment els alumnes NO-cientfics tenen menors coneixements previs de la cincia que els alumnes de cincies?

Aix s una limitaci per a la seva argumentaci? Una de les causes perqu els alumnes perdin el fil conductor de les classes de CMC

sn les seves faltes amb els deures. Quins hbits destudi i deures tenen els alumnes de 1r de Batxillerat?

no saben com gestionar les assignatures de cincies? Realment els continguts plantejats a CMC tenen temtiques dinters global pels

alumnes de 1r de Batxillerat? Sn els continguts de CMC interessants pels alumnes o noms temtica amb un

inters poltic de rerefons? Els alumnes de 1r de Batxillerat estan predisposats a aprendre a CMC? Tenen costum de veure els continguts curriculars contextualitzats? Existeixen diferncies amb les argumentacions dels alumnes que no pertanyen al

cientfics dels que si? Existeixen diferncies significatives de les notes de alumnes de NO-cientfic amb els

del Cientfic? Es podrien valorar de manera quantitativa a partir de mtodes estadstics? CMC representa una assignatura innovadora i significativa per laprenentatge de les

cincies al Batxillerat? Quins perfils dalumnat tenim a 1r de Batxillerat?


9

Quines actituds mostren en altres assignatures, que siguin comuns i de temtica molt diferent?

Repercutir canvis en laprenentatge dels alumnes treballar les eines per l'argumentaci cientfica?

veurem argumentacions diferents segons el Batxillerat del que provinguin? Si a ms aquests alumnes treballen l'argumentaci des de la llengua a

l'assignatura de catal? Estaran ms motivats envers la matria un cop haguem treballat l'argumentaci

cientfica?

2. Contrasta, valida i fonamenta la soluci o la hiptesi pensada: Actualment, veiem que es necessari daprendre cincies com una cosa necessria a la formaci post obligatria com el Batxillerat de totes les persones, no noms daquelles que es dedicaran a la cincies o a la tecnologia. Ja que crear esperit crtic s una de les competncies a treballar. De manera que la proposta dimplantar una assignatura especifica que sencarregui dobrir la perspectiva dels alumnes de Batxillerat perqu tinguin major coneixement de les cincies s una bona idea. Per el problema rau a la posada en prctica daquest procs daprenentatge i al grup-aula en el que es vol impartir. Per altre banda, el problema de la selecci dels continguts que es vol impartir tamb repercuteix una dificultat, a qu moltes vegades hem dadaptar el que es proposa amb la nostre realitat. A ms, en moltes ocasions es necessari de realitzar un pas enrere per veure coneixements previs necessaris per a poder comprendre cada una de les temtiques proposades. Per tant, un primer problema en el qual ens trobem, s que no existeix una idea clara de la finalitat de laprenentatge de les cincies en el Batxillerat, on els alumnes de especialitats de no- cincies poden tenir la sensaci que perden el temps estudiant matries que no els preguntaran a selectivitat i els de Cientfic que no aprofiten el temps per aprofunditzar el coneixement lo suficient per presentar-se a la selectivitat. I per tant no est aportant un perfil clar de: Cincia com a cultura, com forma de raonar i extrapolar a qualsevol mbit, dactuar i valorar i de coneixement aplicat (Sanmart, 2009). I davant daquests objectius principals que es proposen com a idees clau per laprenentatge de les cincies es situa la importncia dels currculums CTS, del raonament i la argumentaci i en conseqncia de la contextualitzaci dels continguts perqu aquests siguin:

Promovedors de linters dels estudiants per connectar la cincia amb les aplicacions tecnolgiques i els fenmens de la vida quotidiana i permetre lestudi daquells coneixements que tinguin una major rellevncia social.

Aprofunditzar a les implicacions socials i tiques de la cincia: Fomentar una comprensi de la naturalesa de la cincia i del treball cientfic mitjanant

l'argumentaci. Actualment el conjunt de currculums CTS, es poden detectar de molt tipus diferents, aix permet afirmar que es tracta dun conjunt de lnies molt diverses de treball. Per exemple el projecte dirigit per Aikenhead(1991), Logical Reasoning in Science and Technology, est basat en el coneixement del procs de descobriment de conceptes cientfics terics, que en molts casos estan avaluats a partir de la lgica formal. Per el factor ms important per aprendre es la activitat compromesa del que un alumne aprn amb el material didctic. Si ho aconsegueixes podrs ensenyar des de qualsevol mtode: amb una perspectiva ms lgica-histrica, com els ms tecnolgics. Dins de la investigaci de quins continguts ensenyar a les cincies del ensenyament obligatori trobarem un punt clau que s la selecci de contexts daprenentatge.


10

Tradicionalment la cincia escolar a iniciat la seva prctica mitjanant el anlisis de situacions, problemes o exemples propis noms del context escolar. Pels estudiants resulta molt difcil transferir aquests aprenentatges al anlisis o explicaci de situacions del seu entorn. Per exemple, la majoria de canvis qumics que es mostren els llibres de text es refereixen a experincies que els alumnes noms podran veure a lescola i nicament els servir per respondre a problemes i preguntes davaluaci escolar. Un punt de vista molt diferent consisteix a iniciar lensenyament a partir de situacions o problemes rellevants socialment. Si estem dacord amb una visi crtica de la cincia i dels seu ensenyament, la cincia escolar no pot obviar aproximar-se a la comprensi dels problemes del planeta, i per tant, plantejar preguntes en relaci a aquests problemes, a partir dels quals es construeix models terics explicatius. Complexitat dels problemes reals. Els problemes del mn real sn complexes, mentre els que shan analitzat tradicionalment a la cincia escolar sn simples. La historia que han de aprendre a explicar els alumnes ha de ser necessriament complexa. Conseqentment els models terics a desenvolupar en una cincia escolar coherent amb els plantejaments duna cincia complexa no poden ser els mateixos que els derivats de la cincia disciplinar clssica. Esdevenir la cincia com un ensenyament complex implica fer-ho des de una manera de veure determinada, des de un marc teric fonamentalment de la teoria de sistemes, que ha construt les seves prpies preguntes, llenguatge, experincies, analogies, models, valors, etc. COMENTARIS SOBRE EL PLA D'ACTUACI PLANTEJATS: L'argumentaci representa una competncia que no es treballa noms des de cincies sin que tamb implica un aprenentatge a les assignatures de llenges. Una argumentaci t com a objectiu fer admetre una conclusi per mitj de lexposici consistent dunes raons o arguments.

Dentrada, perqu hi hagi argumentaci cal que hi hagi una tesi o conclusi sobre un tema determinat; un protagonista i un antagonista, s a dir, alg que la defensi i alg que shi oposi; uns arguments que la fonamentin, i una realitat compartida, els coneixements comuns o objectes dacord previs entre les persones, sobre els quals es fonamenta precisament lacte argumentatiu. Aquests sn, doncs, els elements bsics que ha de tenir tota argumentaci. Tenint en compte la complexitat de la temtica com s l'argumentaci, m'agradaria donar als alumnes pautes adequades per a que aprenguin a argumentar des de l'mbit de la cincia. Per tant, primer vull valorar com argumenten els alumnes prviament a cap pauta. Per poder valorar de manera completa aquesta competncia, per una banda valorar com argumenten els alumnes de primer de batxillerat des de la vessant lingstica, es a dir, mitjanant els arguments ja treballats a l'assignatura de Catal conjuntament amb altres activitats que han resolt amb la meva mentora relacionat amb l'argumentaci cientfica, completar aquesta part prvia a la pauta. A ms, els far resoldre una activitat de argumentaci dins de la UD de Batxillerat com activitat prvia inicial, de manera individual, treballant una notcia relacionada amb el canvi climtic que defensa que el canvi climtic s beneficis per la humanitat, perqu en alguns casos com s el desgel dels pols (exemple que proposa) el desgel beneficiar a crear noves rutes de transport martim menys costoses. Aquesta argumentaci que han de fer els alumnes ser el argument previ que tindr en compte pel meu Ciclet de Recerca-Acci.

Algunes idees que haur de tenir en compte per treballar el text argumentatiu:

Cal que estiguem segurs que largumentaci s necessria


11

Si es tracta de construir una argumentaci de resposta a una altra, cal que ens assegurem dhaver comprs perfectament la conclusi i els arguments de largumentaci aliena a fi que la nostra resposta sigui pertinent.

Hem de tenir clara la conclusi abans de verbalitzar el text argumentatiu. Cal que trobem arguments forts que defensin la tesi o la conclusi principal, i bona part

daquests arguments han de ser nostres. Hem dequilibrar els diversos tipus darguments. s recomanable disposar els arguments de manera natural. El text argumentatiu propi ha de mostrar que inicialment no hi ha alternatives millors a

les que plantegem; s interessant que provem de preveure la contraargumentaci de loponent.

Els textos argumentatius eficaos solen incorporar, a ms de recursos adreats a demostrar, recursos adreats a persuadir.

No hem doblidar, tampoc, el paper que tenen en la construcci dels textos argumentatius els elements lingstics, que afecten, entre altres aspectes, el lxic, la cohesi, la coherncia, ls de verbs com causar, fer, concloure, dir... ls de formes impersonals, la introducci de marques dordre, com en primer lloc o duna banda, de laltra, etc., i els recursos retrics, com ara ls de metfores, repeticions, parallelismes o enumeracions, entre altres.

QESTIONS RELACIONADES AMB L'ARGUMENTACI: Perqu s important aprendre a argumentar? de quina forma contribueix l'argumentaci als objectius de l'educaci? Quines dimensions del treball cientfic s'aprenen argumentant? L'argumentaci contribueix a competncies bsiques i objectius generals de l'educaci, com aprendre i desenvolupar el pensament crtic i la cultura cientfica. Quin s el paper de proves? Com sabem el que sabem? Les proves permeten distingir conclusions sustentades en dades, de opinions, aix com el fet de escollir entre teories alternatives, entre diverses opcions, confirmar prediccions o avaluar afirmacions de diferents fonts. Que elements comprenen un argument? Sn tots indispensables? Els arguments comprenen conclusions, proves i justificacions. Aquestes estableixen la connexi entre dades i conclusions. Els arguments poden incloure altres elements auxiliars. Quins criteris han de ser utilitzats per decidir sobre les proves? Els criteris per avaluar proves inclouen especificitat, suficincia, fiabilitat i en gran mesura la proba pot interpretar-se com recolzament d'un enunciat ms que d'un alternatiu. Quins objectius caracteritzen l'argumentaci sobre els models explicats? Els arguments sobre models pretenen identificar relacions causa-efecte a les explicacions i interpretacions sobre fenmens fsics i naturals. Qu caracteritza a l'argumentaci a les qestions sociocientfiques? En qu contribueixen les qestions sociocientfiques als objectius de l'educaci? L'argumentaci en qestions sociocientfiques contribueixen al pensament crtic i a aprendre sobre la cincia i presenta algunes caracterstiques com el seu carcter interdisciplinari, la seva relaci amb la vida diria o els camps de valors socials o tics que s'han de tenir en compte. En qu contribueix l'argumentaci a aprendre a comunicar idees de cincies? Aprendre a argumentar implica comunicar, persuadir a una audincia, t relaci amb aprendre a comunicar en cincies, parlar i escriure cincies a classe, tamb saprn a articular i construir una explicaci que resulti convincent per altres persones.


12

Com dissenyar tasques i ambients de classe que promoguin l'argumentaci? Es necessari ensenyar a argumentar formalment o es millor que l'alumnat practiqui l'argumentaci? s igual el disseny d'una classe que afavoreix l'argumentaci i indagaci en comparaci a una classe constructivista? L'alumnat argumenta si a la classe si li demana. Aix ocorre si el disseny de tasques i del ambient, clima o cultura del aula, ho afavoreix. una classe que afavoreix l'argumentaci s un tipus de classe constructivista, amb mfasi a la avaluaci del coneixement. Com ensenyar a avaluar arguments d'altres en base a proves? Quins criteris podem utilitzar per avaluar la qualitat de l'argumentaci? Un bon argument t en compte els arguments oposats, a ms de recolzar-se a bones proves, ha de considerar hiptesis alternatives i que aquestes siguin explicites o potencials. El pensament crtic implica l'avaluaci d'arguments d'altres. Per tant, si plantegem cincia a Batxillerat per a totes les especialitats s essencial que primer els alumnes comprenguin la naturalesa de la Cincia i que assoleixin primer una serie de competncies necessries per la comprensi de la cincia, que s per una banda analitzar amb esperit crtic les dades i els arguments que se'ls exposa i per altra banda saber desenvolupar un argument propi. Les explicacions causals en cincies i en l'aprenentatge de les cincies: El principal problema que te la cincia s que es presenten els conceptes i les teories com a conclusions, de manera que, a vegades es difcil identificar quin problema intentaven resoldre els cientfics com per exemple Darwin amb l'origen de les espcies, entre altres exemples. en molts casos el que es pretn es identificar la causa que explica un fenomen: el mecanisme per el que unes espcies.

ACLARICI DE TERMES Argumentaci: argumentar consisteix en ser capa d'avaluar els enunciats en base a proves, reconixer que les conclusions i els enunciats cientfics deuen estar justificats, es a dir, sustentats en proves.

Competncia aprendre a aprendre: la competncia aprendre a aprendre es la capacitat per prosseguir en l'aprenentatge, organitzar el propi aprenentatge, el que comporta realitzar un control efica del temps i la informaci, individual i grupal. Aquesta competncia inclou la consciencia de les necessitats i processos del propi aprenentatge, la identificaci de les oportunitats disponibles, la habilitat per superar obstacles amb el fi d'aprendre amb xit. inclou obtenir, processar i assimilar coneixements i habilitats aix com la recerca i utilitzaci d'una guia. Aprendre a aprendre significa que els estudiants es comprometen a construir el seu coneixement a partir dels seus aprenentatges i experincies vitals anteriors amb la finalitat de reutilitzar i aplicar el coneixement i les habilitats d'una varietat de contexts: a casa, treball, educaci i instrucci. A la competncia de la persona sn crucials per la motivaci i la confiana.

Pensament crtic: representa un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l'estructura i consistncia dels raonaments, particularment opinions o afirmacions quela gent accepta com a veritables en el context de l avida quotidiana. Aquesta avaluaci pot basar-se en l'observaci, en l'experincia, en el raonament o en el mtode cientfic. el pensament crtic es basa en valors intellectuals que tracten d'anar ms enll de les impressions i opinions particular, per la qual cosa requereix claredat, exactitud, precisi, evidncia i equitat. T per tant una vessant analtica i una altra avaluadora. Encara que utilitza la lgica, intenta superar


13

l'aspecte formal d'aquesta per poder entendre els arguments en el seu context i donar d'eines intellectuals per distingir el raonable dall no raonable, el vertader del fals. Podem pensar que el pensament crtic es troba relacionat amb l'escepticisme i l'estudi i detecci de les fallcies. Hi ha moltes definicions de pensament crtic o raonament crtic. Des d'un punt de vista prctic, pot ser definit de la manera segent: El pensament crtic s un procs mitjanant el qual es fa servir el coneixement i la intelligncia per arribar, de forma efectiva, a la posici ms raonable i justificada possible sobre un tema, i en el qual es procura identificar i superar les nombroses barreres o obstacles que els prejudicis o biaixos introdueixen.

Cultura cientfica: conjunt de coneixements no especialitzats de les diverses branques del coneixement cientfic, que permet desenvolupar un judici crtic sobre les mateixes i que idealment posseeix qualsevol persona amb una educaci bsica. Aprenentatge significatiu: ser aquell que repercuteixi en el coneixement duna persona de tal forma que la podr aplicar a tots els contextos que sadeqin degut al seu elevat nivell de comprensi. El concepte de aprenentatge significatiu el va introduir David Ausubel (1963, 1968) en contraposici de laprenentatge memorstic. Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s'ha d'atribuir un significat a un nou contingut. Hi ha d'haver: Assimilaci: Vol dir que s'han dunificar les idees prvies de l'alumne (coneixement previ que actua com ancoratge). Acomodaci: acomodaci d'aquests aprenentatges dins de les estructures mentals. L'aprenentatge significatiu s la base de nous aprenentatges significatius. Forma part de la psicologia cognitiva. Les investigacions de la psicologia cognitiva es basen en l'aprenentatge hum i es fonamenten i inspiren en l'obra de Piaget. Cada individu aprn interioritzant els estmuls captats per no els incorpora de forma passiva (com defensen els conductistes -Watson, Pavlov o Skinner-)sin que els adapta als seus esquemes i estructures prvies. Aquests esquemes i estructures no sn rgids sin flexibles i es van modificant per a adaptar-se a una realitat que tamb canvia. Els cognitivistes com Ausubel destaquen la flexibilitat i plasticitat de la ment. David Paul Ausubel (1918-2008) trasllada aquests conceptes terics al camp de l'aprenentatge escolar. Assenyala la importncia d'ensenyar a aprendre abans que els procediments de gratificaci de conductes apreses. Aquest psicleg considera que l'aprenentatge ha de ser significatiu: el que s'aprn ha de ser compatible amb els coneixements previs de l'individu de manera que es puguin integrar i sser interioritzats. "El factor ms important que influeix en l'aprenentatge s el que l'hum ja sap: esbrini's aix i ensenyi's en conseqncia". Es diferencia de l'aprenentatge per repetici. Ausubel destaca la importncia dels errors: l'error indica un coneixement previ del que s'ha de partir. Ausubel contraposa l'aprenentatge per repetici en el qual l'estudiant rep els continguts en la seva forma definitiva i aquests s'assimilen de memria sense comprendre'ls o relacionar-los amb altres coneixements previs. A l'aprenentatge per descobriment l'estudiant descobreix per si mateix els continguts que es volen transmetre (ressonncies de Scrates i el mite de la caverna). Conceptes relacionats: Contextualitzaci: metodologia utilitzada en la didctica que partir dun escenari temtic, de temtiques diferents, per a poder introduir uns continguts terics, i que aquests es trobin aplicats en mbits quotidians. Perqu la informaci sentengui, procurem donar les dades rellevants per contextualitzar-la segons la proximitat en el temps i lactualitat de la notcia, i aportem tots els detalls o explicacions pertinents quan es tracta duna notcia dun mbit especfic. Mirem doferir la informaci pensant en una audincia general, que no


14

necessriament t tots els coneixements i referents que permeten entendre certes dades especfiques de les diverses matries tractades.

4. MATERIALITZA DE FORMA CONCRETA UNA ALTERNATIVA DACTUACI A LAULA FONAMENTADA Com alternativa podria valorar les metodologies educatives que jo utilitzar la unitat didctica i la seva eficcia en laprenentatge dels alumnes. Seqncia dactivitats proposades, gesti de laula realitzada a cada sessi i motivaci del alumnat per avaluar quines metodologies sadeqen ms en el seu aprenentatge, en el cas que no pogus valorar largumentaci cientfica des de totes les vessants.

Part 3. POSTERIOR A LA FASE DINTERVENCI ACOMPANYADA: ELABORANT EL PLA DACCI

1. Com has incls la teva alternativa dins duna de les teves unitats didctiques?

La unitat didctica plantejada al Batxillerat presenta una seqncia dactivitats amb la intenci de construir el coneixement, de activitats ms senzilles a ms complexes en diferents activitats per a diferents dies. Com a pla dacci alternatiu podem considerar tant el context del canvi climtic i la seva repercussi, com la metodologia educativa treballada. Si results molt difcil davaluar podrem seguir la proposta realitzada, per considerant les activitats proposades com a punt fort pel bon aprenentatge.

2. Valora quins recursos necessitars per dur a terme la teva recerca i quines evidncies necessitars recollir per valorar limpacte

En base a el pla dacci que he plantejat necessitar el segent material per a completar la tasca:

Necessitar activitats anteriors on els alumnes hagin treballat largumentaci cientfica, activitats que hauran treballat amb la meva mentora anteriorment, per conixer de quina manera argumenten els alumnes per escrit abans duna pauta. I si puc, disposar de activitats dargumentaci que hagin treballat a catal.

Per valorar la qualitat de la argumentaci utilitzar una rbrica on considerar aspectes com: si es t en compte els arguments contraris i es consideren els aspectes importants del text que sanalitza (Ciclet).

Qestionari dargumentaci no pautat per treballar la Notcia del transport martim a lrtic (Ciclet).

Pauta-qestionari per resoldre amb els dos vdeos relacionats amb canvi climtic. El primer vdeo correspon a la visualitzaci dun resum del Documental de lAlgore i laltre vdeo es El vdeo que es va publicar com contrargument al primer vdeo, El fraude del canvio climtico.

Seqncia dactivitats de la UD de Batxillerat basat en dades cientfiques que han considerat els cientfics per a valorar les conseqncies del canvi climtic.

Presentaci powerpoint per explicar en qu consisteix largumentaci i explicatiu per a treballar la activitat individual que hauran de fer com a deures.

Les dues notcies per treballar largumentaci i respondre les qestions (Ciclet). Les pautes que treballaran a catal per treballar el text argumentatiu. El text que treballaran en largumentaci a catal amb Biotica. Cartes de seguiment per a treballar el debat. Camara per gravar com argumenten els alumnes, desprs de la unitat didctica.


15

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Jimenez, M. P. 2010. 10 Ideas clave para las competencias en argumentacin y uso

de pruebas. Ed. Gra.

Mrquez C., Prat A. 2010. Competncia cientfica i lectora a secundria. Ls de textos

a les classes de cincies. Rosa Sensat.

McMillan, J. H. 2012. Investigaci Educativa. Ed. Pearson.

Pedrinaci E. 2012. 11 ideas clave. El desarrollo de la competncia cientfica. Ed. Gra.

Sanmart N. 2009. Didctica de las cincies en la educacin secundaria obligatoria.

Ed. Sntesis.

Mind the Gap.

ANNEX

Rbrica dargumentaci

Per a valorar largumentaci tindr en compte si els alumnes com a mode de rbrica resolen les segents qestions:

QESTIONS A RESOLDRE:

Per qu ho penses aix?

Quines raons tens?

Pots trobar un altre argument a favors del teu punt de vista?

Pots trobar algun argument en contra del teu punt de vista?

Com ho saps?

En quins fets et bases?

Quines evidncies podries aportar?

Com podries rebatre lopci contrria al teu punt de vista?

I a mode de rbrica:

RBRICA SOBRE LARGUMETANCI REALITZADA PER LALUMNE

Vocabulari Conjunt de paraules que lalumne utilitza o coneix per desenvolupar el seu argument.

Sintaxis Maneig de conceptes propis de la temtica.

Disciplinari Part de la gramtica que mostra a coordinar i unir les paraules per formar oracions.

Postura Posicionar-se, a favor o en contra enfront al tema.

Estructura Presncia de consistncia (parla sobre un tema) coherncia (mostra la seqncia de un fil conductor al seu discurs), i amb congruncia (no mostra contradiccions al seu discurs).

Transici Seqncia ordenada de idees en un discurs.


16

ARGUMENTACI DINS DEL DEBAT

Justificaci Maneig devidncies al voltant duna afirmaci.

Contraargumentaci Rplica que fa referncia al comentari daltres per comenar un missatge.

Refutaci Entenent com la resposta dun missatge, enumerant punts que no es consideren ben argumentats pel company.

Respectuosa Manera a la que entn que deu contribuir a la deliberaci.

Crtica Consideraci davant largument dels seus companys.

Collaborativa Obertura cap a les idees daltres

Flexible Predisposici a qestionar afirmacions de manera reflexiva.

Qestionari dargumentaci no pautat relacionat amb el transport martim a lrtic

La segent notcia ens parla duna de les conseqncies del canvi climtic el desgel del pol

rtic. Per segons aquesta notcia, aix no sembla ser un inconvenient, sin una avantatge

per lhome.

BENEFICIOS DEL CAMBIO CLIMTICO: DESHIELO DEL

RTICO AGILIZAR EL TRANSPORTE MARTIMO MUNDIAL

http://www.dw.de/deshielo-del-%C3%A1rtico-agilizar%C3%A1-el-transporte-mar%C3%ADtimo-mundial/a-

16915680

El rtico se deshiela y la ruta martima de Rusia que comunica a Europa con el lejano

Oriente se ensancha. Podr este pasaje hacerle competencia a los canales de Suez,

Panam y al planeado en Nicaragua en el futuro?

Cada vez ms

embarcaciones navegan por

las fras aguas del ocano

rtico, que comunican a

Europa con el lejano

Oriente. El calentamiento

global ha puesto en

marcha un proceso de

deshielo que comienza a

dejar huellas visibles al

norte de Noruega y Rusia y

algunos beneficios.

Cuando llega el verano

boreal, los buques

petroleros surcan los

mares de Barents y Kara,

aprovechando que el

camino hacia el estrecho de Bering slo se ver obstaculizado por hielo joven, masas de apenas treinta

centmetros de espesor, donde antes haba bloques de hielo impenetrables. En 2012, la magnitud del

decrecimiento de las capas de hielo estableci un nuevo rcord. Y estimamos que ese fenmeno continuar en

las prximas dcadas, dijo a DW el analista Eiji Sakai, de la Fundacin para la Investigacin de Polticas Ocenicas

de Japn. En agosto de 2012, un barco cargado de gas natural en estado lquido lleg al puerto nipn de

Yokohama, convirtindose en la primera nave de ese tipo en completar la ruta martima del Norte conocida

tambin como Paso del Noreste desde Noruega. Esta hazaa es vista como algo significativo por el uso que se

le pretende dar a estas aguas: ya se cuenta con que los cambios climticos terminarn propiciando el transporte

de recursos energticos por el Paso del Noreste. En 2012, un total de 46 barcos transitaron esa ruta. En 2011,

slo fueron 34. Y en 2010, apenas diez embarcaciones emprendieron esa aventura. No obstante, estas cifras son

nfimas en comparacin con el nmero de barcos que toman otras vas. Adems, se conoce que bajo las capas de


17

hielo del rtico se encuentran grandes reservas minerales, terreno explotable y declarada, por el momento, zona

internacional.

QESTIONS DE LARGUMENTACI A RESOLDRE:

Argumenta: Relaciona explicacions i proves que aporta el text que verifiquen beneficis

del Canvi Climtic.

Pensa avantatges i desavantatges del desgel de lrtic.

Posicionat Creus llavors que s parcialment beneficis el Canvi Climtic?

Presentaci powerpoint (pauta explicatria) per a explicar com hem de argumentar

cientficament.

Adjunt al e-portafolis.

Pauta- qestionari per resoldre amb els dos vdeos relacionats amb el canvi climtic:

Ara mirarem dos documentals relacionats amb el canvi climtic, responeu les segents

qestions tenint en compte el que expliquen els protagonistes de cadascun dels documentals.

Heu domplir les qestions pels 2 vdeos.

SESSI 1: VDEOS AL GORE: UNA VERDAD INCOMODA (2006)

https://www.youtube.com/watch?v=H0jDnbIsL1M

Primer de tot mirarem un resum del vdeo Una verdad incomoda, un documental del 2006

protagonitzat per Al Gore, ex-vicepresident dels EEUU, i amb el que va obtenir el Premi Nobel

de la Pau l'any 2007. El documental va ser dirigit per Davis Guggenheim.

Quines sn les principals afirmacions que

fan sobre el canvi climtic els

protagonistes del documental?

En quines dades o proves es basen

per afirmar-ho? Posan 2 exemples.

Quines raons donen per justificar/explicar

les seves opinions?

Apareix alguna persona que doni opinions

contrries a la resta? Si s aix...Qu diu?

A quines conclusions finals sarriba? Es fa

algun tipus de proposta?

Dixid de Carboni: s un gas incolor, inodor, i inspid. La seva composici qumica s CO2. No s txic

per la seva acumulaci pot produir la mort per ofegament, car s un gas ms pesant que l'aire, i

s'acumula fcilment en els llocs ms baixos. El dixid de carboni est compost per un tom central

de carboni unit amb dos dobles enllaos a dos toms d'oxigen, els tres alineats en lnia recta;


18

PPM: parts per mili (ppm) s la unitat de mesura amb la que savalua la concentraci. Fa referencia a

la quantitat dunitats de determinada substncia (agent, etc.) que hi ha per cada mili dunitats del

conjunt. s a dir, es un concepte anleg al percentatge, noms que en aquest cas, no son parts per

cent sin pars per mili ( tant per mil). Seria la segent equivalncia. 10.000 ppm = 1 %. s a dir, 10.000

ppm equivalen al 1 per cent. Daquest concepte anterior. La utilitzarem per a concentracions o valors

molt ms baixos. Quan parlem de concentracions de contaminants en aigua o aire.

EL VDEO EL FRAUDE DEL CAMBIO CLIMTICO (2007)

https://www.youtube.com/watch?v=Dy-qe4zraFY

The Great Global Warming Swindle (La gran farsa de lescalfament global) es un polmic

documental que suggereix que la opini cientfica sobre el canvi climtic antropognic es

influenciat per factors financers i poltics, qestionat si en realitat existeix un consens sobre

lescalfament global provocat per lhome.

El film realitzat pel productor de televisi britnic Martin Durkin, presenta a cientfics,

economistes, poltics, escriptors i altres intellectuals de tot el mn que soposen a la opini

de la majoria de cientfics, afirmant aix que lescalfament global produt per lhome es mentida

i aquesta idea representa el frau ms gran de tots els temps.

Quines sn les principals afirmacions que

fan sobre el canvi climtic els

protagonistes del documental?

En quines dades o proves es basen

per afirmar-ho? Posan 2 exemples.

Quines raons donen per justificar/explicar

les seves opinions?

Apareix alguna persona que doni opinions

contrries a la resta? Si s aix...Qu diu?

A quines conclusions finals sarriba? Es fa

algun tipus de proposta?

Heretge: persona que segueix una heretgia.

Heretgia: creena o teoria controvertida o novedosa, que est en conflicte amb el dogma establert.

IPCC: Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC) que es va crear a 1988 amb

la finalitat de proporcionar avaluacions integrals de l0estat dels coneixements cientfics, tcnics i

socioeconmics sobre el canvi climtic, les seves causes, possibles repercussions i estratgies de

resposta. Des de linici de la seva tasca al 1988, el IPCC ha preparat 4 informes de avaluaci en varis

volums que es poden consultar a lapartat de Publicacions. El IPCC i lexpresident dels estats Units


19

dAmrica, Al Gore, van rebre el premi Nobel de la Pau el 2007 per la seva tasca relacionada amb el

canvi climtic.

Treballant largumentaci des de dades cientfiques:

Sels presenta 4 casos que representen 4 conseqncies directes del canvi climtic, i per a

poder comprendre aquesta causa sels mostra les dades cientfiques a les quals estan basats

cadascun dels 4 casos.

Argumenta perqu s important buscar solucions urgents aquest problema. Seguint la segent

pauta.

La meva idea s que Les meves raons sn Arguments en contra respecte la meva idea Voldria convncer del segent argument Dono com a evidncia el segent enunciat


20

Tasca individual per a treballar largumentaci desprs de la pauta (Ciclet):

Un proyecto comunitario

explica el misterio del

cambio climtico

Un equipo de cientficos europeos que

participa en el Proyecto Europeo para la

Perforacin del Hielo en la Antrtida

(EPICA) ha anunciado que ya pueden

predecir el clima futuro tras analizar un

trozo de corteza de hielo de la Antrtida de

740.000 aos.

Un equipo de cientficos europeos que

participa en el Proyecto Europeo para la

Perforacin del Hielo en la Antrtida (EPICA)

ha anunciado que ya pueden predecir el

clima futuro tras analizar un trozo de corteza

de hielo de la Antrtida de 740.000 aos.

El proyecto EPICA, financiado por la

Comisin Europea, rene a cientficos de

diez pases europeos que han perforado la

gruesa superficie de la Antrtida para extraer

un trozo gigante de hielo. Este ncleo de

hielo, que contiene nieve procedente de los

ltimos 740.000 aos y es capaz de indicar la

variacin en las temperaturas y la

concentracin de gases y partculas en la

atmsfera, fue analizado con modelos

informticos y utilizado para pronosticar el

clima del futuro.

En una primera ronda de resultados se

descubri que sin la influencia del hombre, la

estacin templada que atraviesa el clima

terrestre podra durar 15.000 aos ms. Sin

embargo, tambin se descubri que la

concentracin actual de dixido de carbono

es la ms alta de los ltimos 440.000 aos,

segn explic la Comisin Europea mediante

un comunicado.

Por tanto, el equipo de investigacin confa

en que, comprendiendo los cambios

sucedidos en el clima en el pasado, sea

posible predecir el cambio del clima futuro

provocado por las actividades humanas.

'Me enorgullece observar que la investigacin

comunitaria est a la vanguardia de la

investigacin sobre el cambio climtico.

Gracias a los programas de investigacin de

la UE, los cientficos europeos pueden

trabajar juntos y estar al frente de la ciencia,

tanto en el campo de la investigacin sobre el

cambio climtico como en otros terrenos,

seal el Comisario europeo de

Investigacin, Philippe Busquin. 'Cuando los

investigadores europeos trabajan juntos, son

los mejores'.

Los investigadores extrajeron el aire de las

burbujas de hielo y lo analizaron para poder

comprender cmo ha cambiado el clima de la

Tierra en el transcurso de los aos.

Descubrieron que la Tierra ha tenido ocho

pocas de hielo y ocho pocas ms

templadas durante los ltimos 740.000 aos.

Igualmente se ha comprobado que en los

ltimos 400.000 aos las pocas de clima

templado presentaban una temperatura

similar a la de hoy en da.


21

El proyecto EPICA pretende as pronosticar

los cambios futuros, y en particular evaluar el

impacto de actividades humanas tales como

los cambios en el uso del suelo y las

emisiones de gases invernadero. Los

cientficos del equipo esperan continuar con

las perforaciones y llegar a las rocas de la

base de la hoja de hielo. Entonces obtendran

un trozo de hielo de 900.000 aos de

antigedad en la base, explic la Comisin.

Source: European Commission

Documentos de referencia: Basado en

IP/04/767

Actualment, s acceptada la teoria del astrofsic Mlubin Milnkovitch que justifica aquests

processos cclics, de successives glaciacions als ltims milions danys, dient que sn deguts

a raons astronmiques, pels diferents cicles que la Terra mant respecte el Sol.

Existeixen alguns representants

poltics que desmenteixen

l'escalfament global i defensen que

no existeix com a tal, sin que es

tracta dun procs natural

astronmic relacionat amb aquesta

teoria proposada per Milankovitch.

Cicles astronmics de Milankovitch

TASCA: Ara et proposem que llegeixis les dues notcies publicades aquest gener. Veurs que

existeixen dues postures oposades en ells. Un cop les hagis llegit, redacta quina s la teva

opini sobre el Canvi climtic: el gran repte de la humanitat?

Intenta incloure i donar resposta als segents tems, d'aquesta pauta, dins del teu escrit:

Amb quines opinions del Senat dels EEUU ests en acord.

Amb quines en desacord.

"es el cambio climtico real, o es una farsa?"

Quina s l'opini de la comunitat cientfica.

Com seria una hipottica situaci futura a la Terra, respecte al canvi climtic, si continua l'augment de la temperatura global a aquest ritme.


22

Fes una redacci, mxim 2 fulls d'extensi, on donis la teva opini argumentada generada

desprs de les lectures intentant incloure els aspectes de la pauta anterior. Es valorar la

coherncia de l'escrit.

NOTCIA 1

LA MITAD DEL SENADO DE ESTADOS

UNIDOS SENTENCIA QUE EL CAMBIO

CLIMTICO NO ES CULPA DEL

HOMBRE

Economista.es Fernando Puente 26/01/2015 Poco importa lo que digan los expertos del IPCC, el comit de la ONU encargado de monitorizar el cambioclimtico, eseproceso que est cambiando de forma drstica y acelerada (en trminos de eras geolgicas) las condiciones en las que se desenvuelve la vida en la Tierra. Porque nada menos que la mitad del Senado de Estados Unidos tiene su propia opinin. En el marco de un debate parlamentario celebrado en la cmara alta a propsito del polmico oleoducto Keystone XL (diseado para bombear crudo desde Canad hasta Estados Unidos) se plante una enmienda sin consecuencias legislativas, pero con una gran intencionalidad, y que tom la siguiente forma: "contribuyen las actividades del hombre al cambio climtico?"

La respuesta

de 50 de los

100

senadores fue

positiva, algo

que no es

demasiado

sorprendente

si se tiene en

cuenta que la

abrumadora

mayora de los cientficos no tiene

dudas sobre el "quin", y ello aunque

no siempre haya consenso total sobre el

cmo". Lo realmente curioso de la

votacin realizada es que nada menos

que 49 senadores (la otra mitad),

afirmaron sin despeinarse que el cambio

climtico no est afectado por el ser

humano (literalmente: "no, las actividades

humanas no contribuyen al cambio

climtico").

Por partidos, los resultados se dividen

claramente entre los negacionistas del

factor humano (todos ellos son del partido

Republicano) y quienes siguen la postura

marcada por los cientficos agrupados

bajo Naciones Unidas (todos ellos de la

bancada Demcrata, junto a los dos

nicos senadores independientes y tres

republicanos dscolos).

Pese a todo, seguramente hay quien

sealara que la nueva postura de los

ms conservadores en esta materia es,

en realidad, todo un paso adelante.

Porque a esa votacin en la cmara alta

le precedi una con una formulacin

mucho ms sencilla e igualmente

categrica: "es el cambio climtico

real, o es una farsa?"

Tras aos en los que se cuestionaba no

slo la causalidad, sino tambin la propia

existencia del cambio climtico, la

prctica totalidad de los senadores de

Estados Unidos aceptaron finalmente que

el proceso es real... aunque la mitad de

ellos piensa que no es culpa de nadie.

La mitad del Senado de Estados Unidos sentencia que el

cambio climtico no es culpa del hombre -

elEconomista.es http://www.eleconomista.es/empresas-

finanzas/noticias/6423044/01/15/-La-mitad-del-Senado-de-

Estados-Unidos-sentencia-que-el-cambio-climatico-no-es-

culpa-del-hombre.html#Kku8Q0Eb5BvIPLX0

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/6423044/01/15/-La-mitad-del-Senado-de-Estados-Unidos-sentencia-que-el-cambio-climatico-no-es-culpa-del-hombre.html#Kku8Q0Eb5BvIPLX0http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/6423044/01/15/-La-mitad-del-Senado-de-Estados-Unidos-sentencia-que-el-cambio-climatico-no-es-culpa-del-hombre.html#Kku8Q0Eb5BvIPLX0http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/6423044/01/15/-La-mitad-del-Senado-de-Estados-Unidos-sentencia-que-el-cambio-climatico-no-es-culpa-del-hombre.html#Kku8Q0Eb5BvIPLX0

23

NOTCIA 2

LA NASA Y LA NOAA CONFIRMAN QUE 2014 FUE EL AO MS CLIDO

JAMS REGISTRADO EN LA TIERRA 20MINUTOS 16.01.2015 La NASA confirma que esta tendencia es "atribuible a factores de cambio climtico dominados por las emisiones humanas de gases de efecto invernadero". Otro anlisis independiente, el de la Administracin Nacional Ocenica y Atmosfrica (NOAA), confirma el dato. La mayor parte del calentamiento se ha producido en las ltimas tres dcadas y el aumento ha sido especialmente acentuado en los ltimos diez aos.

Las previsiones se han cumplido: la NASA y la Administracin Nacional Ocenica y

Atmosfrica (NOAA) han confirmado que el ao 2014 ha sido confirmado como el ms

clido para la Tierra desde 1880. Este fue el ao en el que comenzaron a tomarse los

registros de temperatura media mundial global, y 135 aos ms tarde, en 2014 fue de

0,69 grados celsius por encima del promedio del siglo XX. Tambin super los registros

de 2005 y 2010 en 0,04 grados.El rcord de calor afect a Rusia y Alaska, Amrica del

Sur, la mayor parte de Europa, el norte de frica, partes del este y el oeste de Australia

costera, gran parte del noreste del Pacfico alrededor el Golfo de Alaska, el Pacfico

ecuatorial occidental, grandes franjas del Atlntico noroeste y sudeste, la mayor parte

del mar de Noruega y partes del centro hasta el sur del Ocano ndico.

La mayor parte del calentamiento se ha producido en las ltimas tres dcadas.

Este aumento de la temperatura global ha sido especialmente acentuado en los ltimos

diez aos, a excepcin de 1998, a partir del ao 2000 se han producido los mayores

registros, lo que confirma la tendencia al calentamiento a largo plazo del planeta, segn

un anlisis del Instituto de Estudios Espaciales Goddard de la NASA. Un fenmeno

digno de estudio a escala global "La NASA est a la vanguardia de la investigacin

cientfica de la dinmica del clima de la Tierra a escala global", dijo John Grunsfeld,

administrador asociado del Directorio de Misiones Cientficas de la NASA en

Washington.

"La tendencia al calentamiento a largo plazo observado y el ranking de 2014

como el ao ms caluroso registrado refuerza la importancia.


24

Text argumentatiu de Biotica que treballaran a catal:

Argumentaci treballada a catal ms endavant.

Cartes de seguiment pel debat:

Plantejament del debat pel TFM.

el diari de recerca del pràcticum1

Documents