Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic maig de 2015 NÚM. 84 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

Research cuts threaten Europe’s future

According to EC President Jean Claude Juncker “Eu­rope is back in business”.

But his recent plan to reallocate € 2.7 billion of EU research funds from H2020 for infrastructure and to stimulate the economy, will put Europe out of business again. The scientific community is shocked that a major way of financing the Juncker plan will be to cut resources for research and innovation, and it urges European MPs to reject it.

The argument that these cuts are only a small percentage of the H2020 budget should not mislead us. Currently, many projects go unfunded, which means we are already wasting innovation competence. Any budget reduction, albeit small, will shrink the success rate of H2020 applications even further and have a tremendous effect on the competitiveness of Euro­pean research. If Europe does not invest in research and wastes its top­notch expertise what will the basis of innovation be in a few years’ time?

Luis Serrano

Les retallades en recerca amenacen el futur d’Europa

Segons el president de la CE, Jean­Claude Juncker, «Europa torna a estar en

forma». Però el seu recent pla per reassignar 2,7 bilions d’eu­ros dels fons de recerca de la UE des del programa marc H2020 als projectes d’infraestructura i estímuls econòmics serà un pas enrere. La comunitat cien tífica europea se sorprèn que una de les principals fonts per finançar el pla de Juncker sigui retallar recursos per a la recerca i la in­novació i insta els parlamentaris europeus a rebutjar­lo.

L’argument que aquestes retallades representen un pe­tit percentatge del pressupost d’H2020 no ens ha d’induir a error sobre l’impacte de la me­sura. Actualment, molts projec­tes ja es queden sense fons, co­sa que significa que estem per­dent possibilitats d’innovació. Una reducció del pressupost, encara que sigui petita, reduirà la taxa d’èxit de les sol·licituds de l’H2020 encara més —i tin­drà efectes enormes sobre la competitivitat de la recerca europea. Si Europa no inverteix en recerca i malbarata la seva expertesa, quina serà la base de la innovació d’aquí a uns anys?

Luis Serrano

Hospital del Mar: Creu de Sant Jordi i placa Josep Trueta

Amb motiu de la celebració del seu centenari, l’Hospital del Mar ha es­tat distingit amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixe­ments que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. Aquesta distinció es va crear l’any 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

L’Hospital ha rebut també la pla­ca Josep Trueta, que reconeix enti­tats del món sanitari que han desta­cat de manera significativa pels ser­

Núria Pérez

El Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF és una

de les sis unitats de recerca de l’Estat espanyol que han obtin­gut la nova distinció «María de Maeztu», atorgada per la Secreta­ria d’Estat d’R+D+I en el marc del seu programa de Centres d’Excel­lència. En virtut d’aquest reconei­xement, el DCEXS comptarà amb un finançament de 500.000 euros anuals durant quatre anys. La nova modalitat de distin­cions «María de Maeztu» reconeix l’excel·lència en estructures orga­nitzatives de recerca més petites que els centres, ubicades sobretot a universitats, i complementa les distincions «Severo Ochoa» desti­nades als centres de recerca.

Arcadi Navarro, director del DCEXS, ha assegurat que «com a membres de la Universitat Pom­peu Fabra, ens fa especialment feliços que es reconegui tot l’es­forç esmerçat a demostrar que un departament universitari pot fer recerca de primer nivell. Amb les estructures de governança i els processos de contractació ade­quats i treballant en equip es pot arribar molt lluny». Segons la Secretaria d’Estat d’R+D+I, pertanyent al Ministeri d’Economia i Competitivitat, el DCEXS­UPF està considerat una unitat líder en recerca biomèdi­ca a Europa. Ha estat seleccionat pels seus resultats científics i els seus programes estratègics des­prés d’una rigorosa avaluació, en la qual han participat 115 cientí­fics internacionals de reconegut prestigi.

The DCEXS-UPF, recognised as a “Maria de Maeztu” Excellence Unit

The Department of Experi­mental and Health Scien­ces (DCEXS) at UPF is

one of six research units in Spain, four of them in Catalonia, to have obtained the new “Maria de Maeztu” distinction, gran­ted by the Secretary of State for R&D within the framework of its Centres of Excellence program­me. With this recognition, the DCEXS, along with the other five units honoured, will receive fun­ding of 500,000 euros each year, for four years. The new “Maria de Maeztu” distinction recognizes the excel­lence, not of research centres, but smaller research units, often loca­ted within universities, and com­

plements the “Severo Ochoa” dis­tinctions aimed at entire centres. Arcadi Navarro, director of the DCEXS, said that “as members of Pompeu Fabra University, we are especially pleased that all the effort made to demonstrate that a university department can per­form first class research has been acknowledged. With the right go­vernance structures and procure­ment procedures, and by working together, we can go a long way.” According to the Secretary of State for R&D, pertaining to the Mi­nistry of Economy and Competiti­veness, the Department of Experi­mental and Health Sciences at UPF is considered a leading unit in bio­medical research in Europe. It has been selected for its scientific results and strategic programmes after ri­gorous assessment involving 115 re­nowned international scientists ■

El CEXS-UPF, Unitat d’Excel·lència «María de Maeztu»

veis prestats envers el progrés i la millora de la sanitat. Aquesta placa va ser creada pel Govern l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català.

Hospital del Mar: Creu de Sant Jordi award and Josep Trueta plaque

Coinciding with their centenary, the Hospital del Mar has been ho­noured with the Creu de Sant Jordi award, one of the highest distincti­ons a person or organisation can

receive from the Catalan govern­ment. The award was created in 1981 to recognise natural or legal persons who, on their own merits, have provided exceptional service to Catalonia. The hospital has also received the Josep Trueta plaque, which re­cognises organisations that stand out for their service towards pro­gress and improvement in the he­althcare field. It was established by the government in 1997, to coinci­de with the centenary of the birth of the well­known Catalan doctor and scientist ■

Foto

© F

erra

n M

ateo

/ P

RBB, m

odifi

cada

per

Rei

mun

d Fi

cker

t

Ciència www.prbb.org | maig de 2015 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«Un sistema viu és més que la suma de les parts»

Millora del tractament dels pacients amb limfoma MALT

LABORATORI DE DINÀMICA DE SISTEMES BIOLÒGICS (UPF) – JORDI GARCIA-OJALVO

Maruxa Martínez-Campos

Segons Jordi Garcia­Ojalvo, mirant els elements d’un organisme per separat —un gen, una proteïna— no s’entén

el sistema. «És com un rellotge mecànic: si mirem cada engranatge per si sol, no po­dem imaginar com funciona el rellotge», diu. La seva visió sistèmica és típica en fí­sics i enginyers des de fa anys. «Els metges també tenen integrada aquesta visió de l’individu com un tot», afirma, «perquè el cos humà és un conjunt de sistemes que funcionen coordinats. Aquest caràcter sis­tèmic també es dóna a escala intracel·lular: si ataques una proteïna, això afecta les al­tres». Tenim uns 20.000 gens i tots estan relacionats; la complexitat és enorme. L’ob­jectiu de la bio logia de sistemes és enfron­tar­se a aquesta complexitat, obtenint mo­dels dels organismes com un tot per poder predir les conseqüències d’alterar una de les peces. Per això calen les matemàtiques, però també dades experimentals per crear els models. «Estem fent convergir biòlegs, metges, físics i matemàtics», diu l’investi­gador.

Bacteris estressats: oscil·lació i soroll

El grup combina el treball de tipus mate­màtic amb l’experimental, centrant­se en sistemes petits, més fàcils de comprendre. «Els bacteris sota estrès tenen unes respos­tes ben establertes que encara no entenem», afirma Garcia­Ojalvo. El seu grup ha analit­zat cèl·lules individuals en el temps i ha vist que les proteïnes relacionades amb la res­posta a l’estrès s’activen i es desactiven a l’at­zar. En un moment donat, una proteïna està activada en algunes cèl·lules i en d’altres no, encara que totes estan sotmeses al mateix estrès. «Hi ha molta aleatorietat, molt soroll: les cèl·lules juguen als daus contínuament», explica l’investigador. «Creiem que, com que la resposta a l’estrès té un cost i els bacteris no saben quant durarà l’estrès, els és millor fer respostes curtes i, si cal, repetir­les, que no una resposta contínua...», aventura el científic. A més, els bacteris tenen moltes respostes diferents i van activant una o altra a l’atzar, perquè la millor resposta davant una situació incerta és ser imprevisible. En economia, s’anomena diversificació de riscos.

Pluripotència en cèl·lules mare

Un altre tema d’estudi són les cèl·lules mare embrionàries. Aquestes cèl·lules duren molt poc dins de l’embrió abans de diferenciar­se. Quan es formen no saben en què es conver­tiran i han de respondre molt ràpidament als senyals que rebin, que poden ser molt dife­rents. És de nou un ambient molt dinàmic i per això hi ha una gran heterogeneïtat de cèl­lules mare en el temps. En un moment do­nat, una cèl·lula activa un factor que l’ajuda­rà a diferen ciar­se en pell. Al cap d’un temps aquest factor s’inactiva i s’activa un altre que l’ajudarà a ser fetge. Això succeeix contí nuament i a l’atzar. Quan arriba un senyal, les cèl·lules que just estan expressant el fac­tor de fetge es diferenciaran ràpidament en aquest òrgan.

Els ritmes del cervell

En un electroencefalograma veiem que el camp elèctric del nostre cervell fluctua amb uns ritmes determinats. Per exemple, l’alfa és el que tenim en repòs i oscil·la 10 vegades per segon (10Hz). Si tenim un pensament, la fre­qüència puja a 60Hz, i si dormim, baixa a 1Hz. Com interactuen els 10.000 milions de neuro­nes per generar aquests ritmes? Si totes fan el mateix, malament —l’epilèpsia o el Parkinson estan associats a un excés de sincronització. Si totes van descoordinades, també —l’Alzhei­mer o l’autisme estan associats a una manca de sincronització. «Cal una coordinació molt equilibrada. Les neurones actuen com una or­questra, però sense director», conclou el físic.

Rosa Manaut

Investigadors de l’Hospital del Mar han coordinat un estudi que ha mos­trat l’efectivitat de combinar un fàr­

mac quimioteràpic, la bendamustina, amb un anticòs monoclonal, el rituximab, per tractar els pacients amb limfoma de MALT, que representa al voltant del 5% dels limfomes no Hodgkin diagnosticats anualment i afecta, principalment, adults de més de 60 anys.

«Aquesta combinació ha permès reduir el nombre de cicles de tractament de 6/8 a només 4 en un 75% dels casos, millo­rant­ne la tolerància i disminuint­ne la toxicitat», explica Antonio Salar, hematò­leg de l’Hospital del Mar i coordinador de l’estudi clínic de fase 2, que ha estat publi­cat a Lancet Haematology i que ha tingut una durada de quatre anys. «Els resultats ens encoratgen a seguir treballant en la línia de l’anomenada immunoquimiote­ràpia», conclou Salar.

A cocktail of drugs improves treatment for MALT lymphoma sufferers

Researchers from the Hospital del Mar have coordinated a study sho­wing the effectiveness of combi­

ning a chemotherapy drug, bendamustine, with a monoclonal antibody, rituximab, for trea ting patients with MALT lymphoma. This disease represents around 5% of non­ Hodgkin lymphomas diagnosed annually and primarily affects adults over the age of 60.

“This combination has allowed us to reduce the number of treatment cycles from 6­8 to only 4 in 75% of cases, impro­ving tolerance and lessening the toxicity”, explains Antonio Salar, a haematologist at the Hospital del Mar and coordinator of the phase 2 clinical study that has been published in Lancet Haematology, and which took four years to complete. “The results encourage us to keep working with the so­called immunochemothe­rapy”, concludes Salar ■

“A living system is more than just the sum of its parts”

According to Jordi Garcia­Ojalvo, if you look at the elements of an orga­nism separately, like a gene or a pro­

tein, you won’t be able to understand the system. “It is like the workings of a clock: if we looked at each cog on its own, we couldn’t imagine how the clock worked”, he says. This systemic view has been typical of physicists and engineers for years. “Doctors also have this vision of the individual as a whole”, he states, “because the human body is a group of systems that work together. This syste­mic character also exists at an intracellular level: if you attack a protein, this affects the others.” If we have 20,000 genes, and they all are related, the complexity is enormous. The aim of systems biology is to deal with this complexity, obtaining models of entire organisms to predict the consequences of altering one of the pieces. This means that maths, as well as experimental data, are needed to create models. “Biologists, doc­tors, physicists and mathematicians we all come together”, says the researcher.

Stressed bacteria: oscillations and noise

The group combines mathematical work with experiments. “Stressed bacteria have well­established responses that we still don’t understand”, affirms Garcia­Ojalvo. His group has analysed individual cells through time and have seen that proteins related to

stress response are activated and deactiva­ted at random. At any given moment, one protein is activated in some cells and not in others, even though all cells are subjected to the same stress. “There is a lot of random­ness, a lot of noise. We could say that cells are continuously rolling the dice”, explains the researcher. “We think that, as stress response has a cost and the bacteria do not know how long it will last, it is better to have quick res­ponses and, if necessary, repeat these, rather than invest in a continuous response”, ventu­res the scientist. On top of this, bacteria have many different responses, and activate them at random, because the best response to an unknown situation is being unpredictable.

Pluripotency in stem cells

The group also looks at embryonic stem cells. These last just a few hours in the em­bryo before differentiating. When they form they do not know what they will become, and they have to respond very quickly to the signals they receive, which can be very varied. Once again, this is a very dynamic environment and so there is a great deal of heterogeneity of stem cells through time. For example, at one point, a cell will activate a factor that helps it differentiate into a skin cell. After a while this factor is deactivated, and another is activated that helps it beco­me liver. This keeps happening randomly. At a certain signal, the cells which at that moment are expressing the liver factor will quickly differentiate into this organ.

Brain rhythms

In an electroencephalogram we can see that the electrical field of our brain fluctu­ates in a series of particular rhythms. For example, when we are resting we display the alpha rhythm, which oscillates 10 times per second (10Hz). If we think, the frequency goes up to 60Hz, and when we sleep it is only 1Hz. How do the 10,000 million neu­rones in our brain interact to generate these rhythms? If all of them do the same thing it is bad; epilepsy and Parkinson’s are associated with excessive synchronisation. If they’re all out of synch it is bad, too; Alzheimer’s and autism are associated to a lack of synchroni­sation. “Neurones behave like an orchestra, but with no conductor”, he concludes ■

El grup va començar a la UPF el 2012 i està format per 11 persones entre físics, matemàtics, biòlegs, biotecnòlegs i enginyers / The group started at the UPF in 2012 and it is formed by 11 members with backgrounds on physics, mathematics, biology, biotechnology and engineering

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 maig de 2015 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIqUES / SCIENTIFIC NEWS

Noves alteracions genètiques implicades en l’autismeNúria Pérez

Una investigació publicada a la re­vista Molecular Autism i liderada per Ivon Cuscó i Luis Pérez Jurado

del CEXS­UPF, ha identificat noves altera­cions genètiques implicades en el desen­volupament dels trastorns de l’espectre autista (TEA). El 14% d’aquestes muta­cions eren de novo, és a dir, apareixen en el pacient sense que els pares les tinguin, i el 5% eren heretades i estaven vinculades al cromosoma X. El treball ha analitzat pacients d’arreu d’Espanya i ha integrat la seqüenciació genòmica amb la de l’ARN de la sang, una estratègia pionera. En aquest estudi hi han participat in­vestigadors bàsics i clínics. «L’estudi tam­bé té una aplicació pràctica, ja que permet oferir assessorament genètic a les famílies afectades. És a dir, per explicar als pares i mares dels nens afectats quines són les

probabilitats que es torni a produir un trastorn similar si tenen un altre fill, per exemple», afirma Marta Codina, primera signant de l’article. D’altra banda, alguns pacients diag­nosticats de TEA presenten només una mutació genètica, que n’és la responsable (forma monogènica), mentre que d’altres presenten un cúmul de mutacions rares o poc freqüents. A més, els autors han po­gut determinar el defecte que causen al­gunes de les mutacions i han detectat que els gens alterats s’expressen malament en la sang dels pacients.

New genetic alterations involved in autism

An investigation published in the journal Molecular Autism and led by Ivon Cuscó and Luis Pérez

Jurado from the CEXS­UPF, has identi fied new genetic alterations involved in the

development of autism spectrum disor­ders (ASD). 14% of these mutations were de novo, i.e., they appear in the patient without being present in the parents; and 5% were inherited and were linked to the X chromosome. The researchers analysed patients throughout Spain and integrated

genomic sequencing with that of blood RNA, a pioneering strategy. Both basic and clinical researchers took part in the work. “The study also has a practical application because it allows genetic counselling to be offered to affec­ted families. This means explaining to the mothers and fathers of affected children, what the probabilities are that they could have another child with a similar disor­der, for example”, states Marta Codina, first author of the article. Some patients diagnosed with ASD have only one genetic mutation, which is responsible for the disorder (monogenic form), whereas others have an accumu­lation of rare or uncommon mutations. In addition, the authors have been able to determine the defect caused by some of the mutations, and have detected that altered genes are not correctly expressed in the patients’ blood ■

Una nova diana terapèutica per al càncer colorectal Rosa Manaut

Investigadors de l’IMIM han identi­ficat una nova via de tractament del càncer colorectal. En l’estudi publicat

a la revista Science Signaling, l’equip diri­git per Lluís Espinosa ha demostrat que la inhibició de l’activitat endosomal és una estratègia terapèutica potencial per al trac­tament dels càncers amb el gen BRAF mu­tat. Aquest descobriment suposa un avenç molt important en la personalització dels tractaments del càncer colorectal, ja que la presència d’aquesta mutació s’associa amb una major resistència a la teràpia habitual. L’enzim p45­IKKα, essencial en la pro­gressió dels tumors, es genera en els en­dosomes, uns orgànuls cel·lulars que

transporten material que s’acaba d’incor­porar a les cèl·lules i que necessita un en­torn àcid específic per funcionar de ma­nera òptima. Els científics han comprovat que inhibir l’acidificació dels endosomes prevé l’activació de p45­IKKα i evita espe­cíficament el creixement de les cèl·lules canceroses amb BRAF mutat, tant in vitro com in vivo. «Demostrem que aquests inhibidors endosomals, que actualment s’utilitzen per exemple en la prevenció i tractament del paludisme, es poden fer servir per impedir la metàstasi del càncer colorectal, sense augmentar la toxicitat dels tractaments estàndards. De fet, hem comprovat en ratolins que la inhibició de l’acidificació dels endosomes potencia l’efecte de la quimioteràpia convencio­nal», explica Espinosa.

A new therapeutic target for bowel cancer

Researchers from the IMIM have identified a new way to treat co­lorectal cancer. In work published

in the journal Science Signaling, the team led by Lluís Espinosa demonstrates that inhibiting endosomal activity is a po­tential therapeutic strategy for treating cancers with a mutated BRAF gene. This discovery represents an important step forward in the personalisation of bowel cancer treatments, as the presence of this mutation is associated with greater resis­tance to standard therapy. The p45­IKKα enzyme, crucial for tu­mour progression, is generated in the en­dosomes, a cell organelle that transports

material newly incorporated into the cell and which needs a specific acid environ­ment for optimal functioning. The scientists have shown that inhibiting the acidification of the endosomes prevents p45­IKKα acti­vation and specifically prevents the growth of cancerous cells with mutated BRAF, both in vitro and in vivo. “We demonstrate that these endosomal inhibitors, which are currently used in the prevention and treat­ment of malaria, for example, can be used to prevent metastasis in colorectal cancer, without increasing the toxicity of standard treatments. In fact, we have found in mice that inhibiting endosomal acidification en­hances the effect of conventional chemot­herapy”, explains Espinosa ■

Els autors de l’article al PRBBThe authors of the article, at the PRBB

L’exposició al lleixiu augmenta la taxa d’infeccions Raül Torán

L’exposició passiva al lleixiu a la llar està relacionada amb taxes més al­tes d’infeccions durant la infància,

segons un estudi publicat a la revista Oc-cupational & Environmental Medicine. Els investigadors van analitzar l’im­pacte potencial de l’exposició al lleixiu a la llar de més de 9.000 nens d’entre 6 i 12 anys que assisteixen a 54 escoles als Paï­sos Baixos, a Finlàndia i a Barcelona. Es va demanar als pares que completessin un qüestionari sobre la freqüència d’infec­cions en els seus fills i se’ls va preguntar si feien servir lleixiu per netejar la llar com a mínim un cop per setmana. «Després de tenir en compte altres factors influents, com el tabaquisme passiu a la llar, vam trobar un 18% més d’infeccions en nens de cases on es fa servir lleixiu amb regu­laritat», explica Lídia Casas, primera au­tora i investigadora del CREAL, centre de l’alian ça ISGlobal.

«L’alta freqüència d’ús de productes de neteja desinfectants, a causa de la creença errònia (i reforçada per la publicitat) que les nostres llars han d’estar lliures de microbis, fa que els efectes modestos que trobem en el nostre estudi siguin preocupants per a la salut pública», diu Jan­Paul Zock, coordina­dor de l’estudi i investigador del CREAL.

Exposure to bleach is related to higher infection rates

Passive exposure to bleach in the home is linked to higher childhood infection rates, suggests a study

published in the journal Occupational & Environmental Medicine.

The researchers analysed the potential impact of bleach exposure in the home on more than 9000 children aged betwe­en 6 and 12, who attend schools in the Netherlands, Finland and Barcelona. The parents were asked to complete a ques­tionnaire on the frequency of infections in their children and asked them if they used bleach to clean their homes at least once a week. “After taking into account other influential factors, such as passive smoking at home, we found 18% more infections in youngsters from homes that were regularly cleaned with bleach”, ex­plains Lídia Casas, first author of the ar­ticle and a researcher at the CREAL, an ISGlobal alliance centre. “The high usage rate of disinfectant cleaning products, caused by the mis­taken belief (reinforced by advertising) that our homes should be microbe­free, means the modest effects found in our study are worrying for public health,” says Jan­Paul Zock, coordinator of the study and CREAL researcher ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | maig de 2015 4

LAURE BALLY-CUIF, Friday May 15. Bally-Cuif, from the Institut de Neurobiologie Alfred Fessard in Gif-sur-Yvette Cedex, France, aims to identify some of the

mechanisms involved in controlling neuro-genesis and neuronal specification in the embryonic and adult brain, and their influen-ce on behavior, using the model system ze-brafish (Danio rerio). She has been invited by Cristina Pujades (UPF).

LLUÍS qUINTANA-MURCI, Mon-day May 18. Quintana-Murci, from the Institut Pasteur in Paris, France, focuses on the diffe rent factors shaping the variability

of the human genome, in particular the ge-nes involved in immune response or host- pa thogen interactions, using an evolutionary approach. He has been invited by David Comas (UPF).

NENAD SESTAN, Friday May 22. Sestan, from Yale School of Medi-cine in New Haven, USA, is trying to understand the basis of how neurons acquire distinct identities

and form proper synaptic connections in the cerebral cortex, as well as how these complex developmental processes have evolved and become compromised in human disorders, such as autism. He has been invited by Tomàs Marques-Bonet (UPF).

EUGENE V. KOONIN, Monday May 25. Koonin, from the Na-tional Centre for Biotechnology Information National Library of Medicine, NIH, Bethesda, US, is

interested in understanding the evolution of life, and uses existing and new methods of computational biology to perform research in several major areas, including empirical comparative and evolutionary genomics of prokaryotic and eukaryotic genomes or the origin and evolution of viruses. He has been invited by Toni Gabaldón (CRG).

SOPHIE JARRIAULT, Friday May 29. Jarriault, from the Institut de génétique et de biologie molécu-laire et cellulaire in Strasbourg, France, uses the C.elegans ne-

matode worm as a model to understand how differentiated cells can change their identity, studying cellular reprogramming in vivo at the single cell level. She is also assessing what key aspects are shared between different cell reprogramming events. She has been invited by Thomas Graf (CRG).

EDUARDO MORENO, Friday June 5. Moreno, from the Insti-tute of Cell Biology in Universität Bern, Switzerland, is interested in cancer, ageing, multicellularity

and cell competition. Using stem cells in Dro­sophila and mice he studies the phenomenon of “cell competition”: how cells form stable societies and how they identify dangerous/suboptimal neighbors and eliminate them. He has been invited by Bill Keyes (CRG).

CHRIS SIEBEL, Monday June 15. Siebel, from the Department of Discovery Oncology at Genen-tech Inc., South San Francisco, US, is aiming to understand the

role of Notch signaling in cancer. He is using a variety of techniques, ranging from bioche-mical structure-function studies to genetic screens and in vivo models, with the goal of illuminating fundamental aspects of mamma-lian Notch biology and discovering new ways to treat cancer. He has been invited by Anna Bigas (IMIM).

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

PERFIL / PROFILEExactament 7.199,4 quilòmetres: aquest és el recorregut que ha fet Luis Beja-rano amb una furgoneta, una centrífuga de mà i un congelador de corrent i de bateria, per recollir la saliva de 2.000 nois i noies de 15 anys. Són mostres per al projecte de ciència ciutadana «Saca la lengua», liderat per Toni Gabaldón al CRG i amb la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa”. Després de mesos de preparacions —logística, protocols, enquestes—, el biòleg es va posar mans al volant i va recórrer el país durant dos mesos i mig.

Precisely 7,199.4 kilometres. This is the journey made by Luis Bejarano, with a van, a hand centrifuge and a plug-in/battery-powered freezer, to collect sali-va from 2,000 15-year-old boys and girls. These are the samples for the citizen science project “Saca la lengua”, led by Toni Gabaldón at the CRG in colla-boration with the ”la Caixa” Foundation. After months of preparing logistics, protocols, and questionnaires, the biologist got behind the wheel and set off on his two and a half month journey round the country.

«He intentat mostrar als estudiants que la ciència pot ser divertida»

LUIS BEJARANO – SACA LA LENGUA (CRG)

Maruxa Martínez-Campos

quin era l’objectiu del teu viatge?

D’una banda, recollir les mostres que ens serviran per a l’estudi científic i parlar del projecte, que consisteix

a estudiar el microbioma —la col·lecció de microorganismes— que habita les nostres boques. D’altra banda, també volíem apro­par la gent a la recerca. Als instituts explica­va que faig recerca perquè m’ho passo pipa al laboratori i perquè pot ajudar les perso­nes. Intentava fer servir el seu llenguatge, fer­los veure que la ciència pot ser divertida.

D’on heu agafat mostres?La selecció de la mostra s’ha fet seguint cri­teris geogràfics i poblacionals, amb asses­sorament per part d’epidemiòlegs del CRE­AL. Han estat 41 poblacions de menys de 30.000 o de més de 300.000 habitants, tant urbanes com rurals i amb diferents poders adquisitius, i des de grans ciutats fins a po­bles molt petits.

Explica’ns el procediment.Després d’una xerrada introductòria, els es­tudiants havien de rentar­se la boca, glopejar 15 ml de PBS durant un minut i tornar el lí­quid a un tub Falcon. Aquest es centrifugava i la mostra es congelava. Cada quatre o cinc instituts, enviava les mostres en una nevera de gel sec al CRG. Així mateix, els estudiants havien d’omplir un qüestionari on-line anò­nim (però lligat a la seva mostra) amb més de 50 preguntes sobre el seu estil de vida, ja que l’objectiu del projecte, a més d’obtenir una llista dels microorganismes presents en la bo­ca d’una persona, era saber per què aquesta persona té aquests microorganismes, esbri­nar si alguna cosa del que menja i del que beu o del seu estil de vida hi té cap efecte. L’enquesta l’hem anat adaptant a mesura que avançava el projecte. Per exemple, havien de dir si bevien aigua de l’aixeta, embotellada o filtrada, però en alguns pobles ens pregunta­ven què havien de posar si bevien aigua del pou, cosa que no havíem previst!

què fa aquest projecte diferent?Des del punt de vista de la ciència, fins ara la mostra més gran de microbioma bucal estudiada s’ha fet amb uns pocs centenars d’individus i s’ha centrat en les bactèries, mentre que a «Saca la lengua» també es miraran els fongs. Pel que fa a la part ciuta­dana, a través de la web qualsevol persona podia proposar hipòtesis sobre coses que podrien afectar el microbioma, algunes de les quals han estat incorporades a l’estudi. A més, també es podrà participar en l’anàlisi de les dades a partir del setembre del 2015.

quin és el lloc més impressionant on has estat durant aquest viatge?La serra de La Culebra, al nord de Zamo­ra, amb un paisatge preciós de boscos de pi negre. També destacaria el Rectoral de Ansemil, una casa rural a Celanova, Galí­cia, on m’hauria quedat a viure.

El millor d’aquesta experiència?Poder mostrar els investigadors com gent normal. A més, per a mi ha estat una com­binació de la biologia de «bota» i de «bata»,

que sovint semblen allunyades. Així mateix, demostrar­me a mi mateix que podia fer­ho, fer el viatge i connectar amb la gent. Ah! I que he sortit a la revista Pronto! “I tried to show the students that science can be fun”

What was the aim of your trip?

First of all, to collect samples for the scientific study and talk about the project, which involves studying

the microbiome, the collection of micro­organisms, inhabiting our mouths. But we also wanted people to get up close to re­search. At the schools, I explained that I do research because I have a great time in the lab and because I can help people. I tried to use the same language as them, to make them see that science can be fun.

Where did you get the samples?The sample selection was made according to geographic and populational criteria, with advice from epidemiologists at the CREAL. There were 41 populations of less than 30,000 or more than 300,000 inhabit­ants, both rural and urban, with diffe rent purcha sing powers, and from big cities to tiny villages.

Explain the procedure.After an introductory chat, the students had to clean their mouths, rinsing with 15 ml PBS for a minute and then spitting the li quid into a falcon tube. This was centrifuged and the sample frozen. After each four or five schools, I sent the samples back to the CRG in a dry ice cooler. In addition, the students had to fill out an anonymous online ques­tionnaire (linked to their sample) with more than 50 questions about their lifestyle. This

is because, in addition to listing the micro­organisms present in a person’s mouth, we want know why this individual has these microorganisms: are there things related to their food, what they drink, or how they live, that have an effect? We have adapted the sur­vey as the project progressed. For example, the respondents should have said whether they drink tap, bottled or filtered water. But in some villages, they asked us what they should put if they drink water from a well. We hadn’t even thought about that!

What makes this project different?At a scientific level, up until now the biggest mouth microbiome sample studied was from a few hundred individuals, and focused on bacteria, whereas “Saca la lengua” also looks at fungi. As far as the “citizens” go, through the website anyone could propose a hypo thesis on the things that affect the microbiome, and some of these have been incorporated into the study. As well as this, as of September 2015, you can also help analyse the data.

What is the most impressive place you visited on this trip?The Sierra de la Culebra, north of Zamora, which has a breath­taking landscape of mountain pine forest. And the Rectoral de Ansemil, a rural guesthouse in Celanova, Galicia, where I could have stayed and lived!

The best about the experience?The chance to show that researchers are just normal people. Also for me it was a perfect combination of “boot” and “lab coat” biol­ogy, which often seem so remote from one another. And I proved to myself that I could do it, go on the journey and connect with the people. Ah! And I also got in Pronto maga­zine! ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 maig de 2015 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIqUES / SCIENTIFIC NEWS

Identifiquen una modificació en les histones que dicta la remodelació de la cromatinaNúria Pérez

El material genètic format per molè­cules d’ADN es troba empaquetat en el nucli cel·lular en forma de croma­

tina, associat a histones i d’altres proteïnes. Una recerca publicada a la revista Nucleic Acids Research descriu el paper d’una mo­dificació d’histona específica (la monome­tilació de H3K4) en la remodelació de la cro­matina i en el control de l’expressió de di­versos gens en resposta a l’estrès ambiental. L’alteració de l’expressió gènica en resposta a un estímul extern comporta molts canvis físics i químics en l’estruc­tura de la cromatina, en els quals inter­venen tota una sèrie de factors: remode­

lació de les histones, substitució de sub­unitats d’histones en els nucleosomes i modificacions en d’altres histones. Tot i que aquests mecanismes són coneguts, la comprensió de la seva interacció no estava ben caracteritzada. «En aquest treball demostrem que l’es­tat de metilació de l’aminoàcid lisina 4 de la histona 3 (d’aquí la notació “H3K4”) dicta l’elecció entre dos possibles me­canismes independents de remodelació de la cromatina», diuen els autors. La recerca ha estat coliderada per Francesc Posas i Eulàlia de Nadal, investigadors del Grup de Recerca en Senyalització Cel­lular del CEXS­UPF, i ha comptat amb la participació de científics de les universi­tats de Sevilla i de Viena (Àustria).

Histone modification identified that dictates chromatin remodelling

The genetic material made up of DNA molecules is packaged into the cell nucleus in the form of

chromatin, associated with histones and other proteins. Research published in the journal Nucleic Acids Research des­cribes the role of a specific histone mo­dification (H3K4 monomethylation) in chromatin remodelling, and in contro­lling the expression of several genes in response to environmental stress. The alteration of gene expression in response to an external stimulus in­cludes many physical and chemical changes in the chromatin structure,

changes involving a whole series of fac­tors: histone remodelling, histone subu­nit replacement in nucleosomes, and other histone modifications. Although these mechanisms are well known, knowledge on their interaction had not been thoroughly characterised. “In this paper we show that the methyla­tion state of the amino acid lysine 4 from histone 3 (hence the notation: H3K4), im­poses a choice between two possible inde­pendent chromatin remodelling mecha­nisms”, say the authors. The research was co­led by Francesc Posas and Eulàlia de Nadal, researchers in the Cell Signalling group at the CEXS­UPF, and included the participation of scientists from Seville and Vienna (Austria) universities ■

L’endogàmia, beneficiosa per als goril·les de muntanya Núria Pérez

El primer projecte per seqüenciar el genoma dels goril·les de muntanya ha donat una nova visió sobre la si­

tuació d’aquests simis en perill d’extinció que viuen a l’Àfrica central. Els goril·les de muntanya són àmpliament endogàmics, però la investigació publicada a Science

conclou que estan adaptats genèticament per sobreviure en petits grups. Usant mostres de sang recollides du­rant diversos anys, els investigadors han seqüenciat els genomes complets de set goril·les de muntanya. «Comparant­los amb set genomes de goril·les de les terres baixes de l’est, els seus veïns més pròxims, hem observat que hi ha menys variants nocives en els goril·les de muntanya», ex­plica Tomàs Marquès­Bonet, investigador de l’IBE (UPF­CSIC). «Aquests resultats ens donen informació sobre com els simis s’adapten genèticament per viure en po­blacions petites», explica Aylwyn Scally, un dels investigadors principals de l’estu­di a la Universitat de Cambridge. Amb les dades genòmiques, els investiga­dors també han determinat com ha variat la mida de la població amb el temps. «Ens pre­ocupava que el dramàtic descens del nom­bre de goril·les de muntanya en els anys vui­tanta fos catastròfic, però els resultats indi­

quen que els goril·les han fet front a mides petites de població durant milers d’anys», asseguren els autors. S’espera que les dades genòmiques recopilades ajudin també als esforços de conservació, ja que permetran identificar els orígens dels goril·les que han estat capturats o matats il·legalment.

Mountain gorilla inbreeding could help save the species

The first mountain gorilla genome sequencing project has provided a new view of the situation of these

endangered great apes native to Cen­tral Africa. Mountain gorillas are widely inbred, but the research published in Science concludes that they are geneti­cally adapted to survive in small groups. Using blood samples collected over se­veral years, the researchers have sequen­ced the complete genome of seven moun­tain gorillas. “Comparing them with seven

genomes of eastern lowland gorillas, their closest neighbours, we have seen that there are fewer harmful variants in moun­tain gorillas”, says Tomàs Marquès­Bonet, a researcher at the IBE (UPF­CSIC). “These results give us information on how the apes are genetically adapted to live in small populations,” explains Aylwyn Scally, one of the principal investigators in the study at the University of Cambridge. Using the genomic data, the researchers have also determined how the size of the population has varied over time. “We were worried that the dramatic drop in moun­tain gorilla numbers in the 1980s would be catastrophic, but the results suggest that the gorillas have been coping with small population sizes for millennia”, say the authors. It is hoped that the genomic data that has been collected will also help in conservation efforts, as it will allow people to identify the origins of any gorillas that are captured or illegally killed ■

L’exercici pot contrarestar els efectes nocius de la contaminació de l’aireRaül Torán

Una recerca de la Universitat de Copenhaguen, realitzada en col·laboració amb el CREAL, el

Centre d’Investigació del Càncer de Di­namarca i l’Imperial College de Londres, ha trobat que els efectes beneficiosos de l’exercici són més importants per a la sa­lut que els efectes negatius de la contami­nació de l’aire, en relació amb el risc de mortalitat prematura. «Fins i tot per als que viuen a les zones més contaminades de Copenhaguen, és més saludable sortir a córrer, caminar o anar a treballar amb bicicleta que roman­dre inactius. Tot i així, aconsellem a la gent que faci exercici en zones verdes, lluny de les carreteres més transitades, quan sigui

possible», diu Mark Nieuwenhuijsen, inves­tigador del CREAL i coordinador de l’estudi. L’estudi, publicat a la revista Environ-mental Health Perspectives, inclou 52.061 individus de dues ciutats daneses, de 50 a 65 anys d’edat, que entre 1993 i 1997 van

informar sobre la seva activitat física. Els investigadors van estimar els nivells de contaminació basant­se en les seves adre­ces de residència. Dels 5.500 participants que van morir abans de 2010, el nombre dels que havien practicat exercici era un 20% menor, fins i tot en el cas d’aquells que vivien en les zones més contaminades.

Exercise can outweight the harmful effects of air pollution

Research from the University of Co­penhagen, in collaboration with the CREAL, the Danish Cancer Re­

search Centre and Imperial College Lon­don, has shown that the beneficial effects of exercise on health are more important than the negative effects of air pollution, in relation to the risk of premature death.

“Even for the people who live in the most polluted areas of Copenhagen, it is healthier to run, walk or cycle to work than be inactive. However, we advise people to exercise in green areas, far from the bu­siest roads, wherever possible”, says Mark Nieuwenhuijsen, a CREAL researcher and the coordinator of the study. The work, published in the journal Environmental Health Perspectives, invol­ved 52,061 individuals aged 50 to 65 from two Danish cities, who reported on their physical activity between 1993 and 1997. The researchers estimated the pollution levels based on the addresses of the parti­cipants. Of the 5,500 participants who died before 2010, the death rate was 20% less among people who exercised, even among those living in the most polluted areas ■

Els goril·les de muntanya viuen en grups reduïts The mountain gorillas live in reduced groups

Córrer a la ciutat és millor que romandre inactiuRunning in the city, healthier than being inactive

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | maig de 2015 6

CIèNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

De mares i cèl·lules (mare)Maruxa Martínez-Campos

De mare només n’hi ha una. Però de cèl·lules mare n’hi ha moltes, i de diversos tipus. Les cèl·lules

mare embrionàries són aquelles que pro­venen de l’embrió i que poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula adulta. És per això que es diu que són pluripotents. Però també hi ha cèl·lules mare adultes que són multipotents: poden donar lloc a múltiples tipus cel·lulars dins d’un mateix llinatge, però no a d’altres. Les cèl·lules mare hematopoètiques que estan pre­sents a la medul·la òssia poden donar lloc a diferents cèl·lules sanguínies, però no a cèl·lules del fetge, per exemple. Tot i que el seu potencial és més limitat, la utilitza­ció clínica de les cèl·lules mare adultes té certs avantatges respecte de les embrio­nàries: impliquen menys dilemes ètics, provoquen menys problemes de rebuig perquè provenen del malalt mateix i són més segures, ja que tenen menys capaci­tat de divisió i, per tant, de formar tumors. Les iPSC són un tercer tipus de cèl·lules mare —en aquest cas, «creades» pels científics. Provenen de cèl·lules adul­tes ja diferenciades, per exemple una cèl·lula de la pell, que «tornen enrere» en el seu procés de desenvolupament: és a dir, tornen a ser cèl·lules indiferen­ciades i pluripotents. Aquest procés de des­diferenciació és induït al laboratori (d’aquí prové el seu nom, «cèl·lules ma­re pluripotents induïdes») a través de la injecció d’una combinació de factors de transcripció que reorganitzen l’expres­sió de gens, inactivant els gens típics de

pell, per exemple, i activant gens típics de cèl·lules indiferenciades. Científics de tot el món han treballat per solucionar els problemes tècnics que no les feien del tot segures i actualment hi ha un estudi clínic al Japó amb iPSC diferenciades a cèl·lules de la retina i injectades a ulls de pacients. Si en cinc anys no apareixen tumors en aquests pacients, estarem molt a prop de la medicina regenerativa clínica.

Of mothers and (stem) cells

We have only one mother. But we have many stem cells (the “mo­thers” of all cells), of various kinds.

Embryonic stem cells are those that come from the embryo, and that may give rise to any type of adult cell. This is why they are known as pluripotent. But there are also adult stem cells, which are multipotent: they can induce multiple cell types within the same lineage, but not in others. The haematopoietic stem cells that are present in the bone marrow can give rise to different blood cells, but not liver cells, for example. Although they have a more limited potential, clinical use of adult stem cells carries certain advantages over embryo­nic ones: it provokes fewer ethical dilemmas, involves a lower likelihood of rejection as they come from the patient themselves, and they are safer because have less capacity to divide and, thus, to form tumours. iPSC are a third type of stem cell, in this case “generated” by scientists. They come from already differentiated adult cells, such as a skin cells, that “go backwards” in their developmental process: that is, they go back to being undifferentiated pluripotent cells.

This de­differentiation process is induced in the lab (hence the name induced pluri­potent stem cells), by injecting a combina­tion of transcription factors that reorganise gene expression, inactivating genes typical of, for example, skin, and activating genes typical of undifferentiated cells. Scientists around the world have been working to

sort out the technical problems that meant iPSC were not 100% safe, and there is cur­rently a clinical study underway in Japan using iPSC differentiated into retinal cells and injected into the eyes of pa tients. If no tumours appear in these patients within five years, it will mean we are very close to regenerative clinical medicine ■

Bellesa en moviment sota el microscopiAquest vídeo fet pels investigadors

Mariana Muzzopappa, actualment a l’IRB Barcelona, i Jim Swoger, del

grup de biologia de sistemes multicel·lulars del CRG, dirigit per James Sharpe, ha estat el guanyador del primer premi de l’edició de 2014 de la competició Small World in Motion, organitzada per Nikon. En el vídeo es pot seguir el desenvolupament de la lí­nia lateral del peix zebra, un òrgan sensori­al que detecta moviments a l’aigua circum­dant i és anàleg a l’oïda interna en els ver­tebrats terrestres. L’estudi de la línia lateral del peix zebra pot millorar la comprensió sobre el desenvolupament de l’oïda inter­na dels mamífers i ajudar als esforços per curar la sordesa en humans. Durant 36 hores, els investigadors van seguir els diferents tipus de cèl·lules (cèl­lules de suport i cèl·lules ciliades, cadas­cuna etiquetada amb diferents transgens que els confereixen fluorescència) a me­sura que es diferencien i migren al llarg del cos del peix a partir d’un primordi ini­cial. El vídeo es va fer usant una tècnica microscòpica anomenada SPIM que per­met la visualització d’éssers vius sencers amb resolució subcel·lular i que s’utilitza

per a l’observació a llarg termini del des­envolupament embrionari en diferents organismes model. Beauty in motion under a microscope

This time­lapse video taken by Jim Swoger, a researcher in the multice­llular systems biology group led by

James Sharpe, at the CRG, and by Mariana Muzzopappa, currently the IRB, is the 1st prize winner of the 2014 Small World in Motion Competition organised by Nikon.

Queratinòcits, un dels tipus cel·lulars extrets de biòpsies de pell i que es poden reprogramar a iPSC. Foto de la plataforma iPSC del CMRB / Keratinocytes, a type of cells extracted from a skin

byopsy which can be reprogrammed to iPSC. Photo by the iPSC platform of the CMRB

Cèl·lules migrant i formant la línia lateral del peix zebra / Migrating cells forming the zebrafish lateral line

The video shows us the development of a zebrafish lateral line, a sensory organ that picks up movements in the surrounding water and is analogous to the “inner ear” in terrestrial vertebrates. Studying the late­ral line of zebrafish could provide insights into the development of the inner ear in mammals and could help in trying to cure deafness in humans. For 36 hours, the researchers observed how different types of cells (support cells and hair cells, each labelled with diffe­rent fluorescence­conferring transgenes) differentiated and migrated along the

fish’s body from an initial primor dium. The video was taken using selective pla­ne illumination microscopy (SPIM), a technique that allows whole living creatu­res to be visualized at sub­cellular resolu­tion and which is used for the long­term observation of embryonic development in different model organisms ■

Veieu el vídeo guanyador del concurs / Watch the 1st prize winner video

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 maig de 2015 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Núria PérezBarcelona, 1958

Tècnica en Comunicació Científica, UPF

què és el que t’agrada més de la teva feina?Conèixer més coses cada dia; sempre és quelcom positiu.

què t’agradaria fer si no fessis això?El que em donés la gana!

quins són els teus hobbies?Viatjar, llegir, estudiar, aprendre xinès, estar amb els amics.

què és el que més et molesta?La mediocritat.

quin és el teu personatge favorit?Frankenstein.

quin és el teu millor defecte?L’empatia.

quin talent t’agradaria tenir?Saber dibuixar.

La darrera pel·lícula que has vist.Precisament, Rastres de sàndal, on apareix el PRBB.

Defineix-te en una paraula.Divina, és clar.

On és el teu lloc preferit?Qualsevol raconet de casa meva, amb les meves gates.

quines característiques valores més en una persona?Honestedat, franquesa i simpatia.

What do you like more about your work? Getting to know new things every day ­ that’s always something positive.

What would you like to be doing if you weren’t doing this?Whatever I fancied!

What are your hobbies?Travelling, reading, studying, learning Chinese, and spending time with friends.

What annoys you most?Mediocrity.

Who is your favourite character?Frankenstein.

What is your worst defect?Empathy.

What talent would you like to have?To know how to draw.

The last film that you sawActually, Rastres de Sàndal, which has got the PRBB in it.

Define yourself in a wordDivine, of course.

What’s your favourite place?Any part of my home, with my cats.

Which characteristics do you value most in a person?Honesty, openness and friendliness ■

ESPECIAL X PREMI PRBB

El Premi PRBB, una iniciativa del DCEXS-UPF i el PRBB, amb l’objectiu d’incentivar la recerca biomèdica entre els joves estudiants de batxi-llerat, celebra enguany el seu desè aniversari. En total, s’han rebut prop de 1.100 treballs d’arreu de Catalunya (de 58 treballs presentats en la primera edició a 270 en l’edició d’enguany) i prop de 55 investigadors dels centres del PRBB han estat membres del jurat. «Amb mo-tiu de l’aniversari vam contactar als guanyadors dels darrers 10 anys. Veure el bon record que tenen després de tants anys, l’agraïment que mostren cap a nosaltres i la trajectòria científica que han seguit, m’ha omplert de satisfacció. La veritat és que encara m’emociono llegint alguns dels treballs perquè transmeten una passió per la ciència molt fresca», diu Mar Carrió (UPF), una de les organitzadores del Premi.

The PRBB Award, an initiative of DCEXS-UPF and PRBB which aims to encourage biomedical research among high schools students, is celebrating its 10th anniversary. Nearly 1,100 pieces of work have been received (from 58 projects presented at the 1st edition to 270 this year), and around 55 researchers from the PRBB centres have sat on the judging panel. “For the anniversary we contacted the winners of the last 10 years. Seeing the good memories they still have, the gratitude they show towards us and their scientific careers since, filled me with satisfaction. I still get excited with the works we receive, the fresh passion for science they convey”, says organiser Mar Carrió (UPF).

Generant futurs científics

Guillem Ramírez (primer premi: Institut Jaume Vives, Girona)

Ha estudiat a nivell computacional el paper de l’aconitasa i del citrat en la regulació ho­meostàtica del ferro en el nostre organisme. A partir d’aquí ha proposat altres molècules per millorar les prestacions del citrat com a fàrmac i ha suggerit que la vibrioferrina podria ser una important alternativa als fàr­macs actuals.

Com ha estat l’experiència de participar en el Premi PRBB?Més enllà del premi, ha estat un enorme re­coneixement veure que hi ha gent que s’hi bolca tant. Mentre estava fent l’exposició, vaig veure com un dels jutges tenia el meu treball imprès i ple d’anotacions seves amb llapis. Estic segur que es van dedicar a fons en tots els treballs. El fet que ens prenguessin tan seriosament ens encoratja molt.

Guillem Ramírez (1st prize: Institut Jaume Vives, Girona)

At the computational level, Guillem studied the roles of aconitase and citrate in the ho­meostatic regulation of iron in the body. From this, he proposed other molecules for en­hancing the performance of citrate as a drug and suggested that vibrioferrin could be an important alternative to current medicines.

What was it like to take part in the PRBB Award?More than the prize itself, I was amazed to see that people are so committed. During my pre­sentation, I saw that one of the judges had my work printed out and it was full of pencilled notes. I am sure they spent a lot of time on all the projects. The fact that they take us so seri­ously is very encouraging.

Paula Renom (segon premi: Col·legi Montserrat, Barcelona)

Amb l’objectiu de millorar l’accés a l’aigua potable a l’Àfrica i evitar morts per la inges­tió d’aigua contaminada, ha creat un filtre que potabilitza l’aigua contaminada, utilit­zant els coneixements de biologia i química per entendre com afecta aquesta ingestió en el cos.

quins són els teus plans de futur? A què t’agradaria dedicar-te? M’agradaria dedicar­me a la creació d’òrgans artificials. De moment, la meva idea per a l’any vinent és començar la carrera d’enginye­ria biomèdica. En un futur m’agradaria inten­tar millorar l’accés a extremitats biòniques per a aquells individus que en necessiten, però que per motius econòmics o d’accessibilitat no poden aconseguir­ne.

Paula Renom (2nd prize: Col·legi Montserrat, Barcelona)

With the aim of improving access to safe drinking water in Africa and preventing deaths caused by the ingestion of contami­nated water, Paula created a filter that ma­kes contaminated water drinkable, using her knowledge of biology and chemistry to find out how this ingestion affects the body.

What are your plans for the future? What would you like to do? I would really like to dedicate myself to the creation of artificial organs. At the moment my idea for next year is to start a degree in bio­medical engineering. Later on I would like to try to improve access to prosthetic limbs for people who need them, but who for econo­mic reasons or because of accessibility cannot get them.

Natalia Espasandin (tercer premi: Institut Puig Cargol, Sant Antoni de Calonge, Girona)

Extraient informació d’una base de dades ge­nètiques ha analitzat les relacions entre dife­rents mutacions en el col·lagen tipus 1 i la resul­tant gravetat de l’osteogènesi imperfecta (OI), una malaltia genètica causada per un defecte en aquest gen i caracteritzada per una fragilitat extrema dels ossos associada a fractures.

Com vas escollir el tema per al teu treball de recerca?La motivació per realitzar aquest treball de re­cerca sorgí d’una situació personal pròpia, ja que pateixo una malaltia semblant a la que he estudiat al meu treball de recerca. La idea d’es­tudiar la relació entre les diferents mutacions i la gravetat de la malaltia va sorgir quan vaig conèixer un noi amb la mateixa malaltia que jo en una forma molt més greu que la meva.

Natalia Espasandin (3rd prize: Institut Puig Cargol, Sant Antoni de Calonge, Girona)

By extracting information from a database she analysed the genetic relationships between different mutations in Type 1 collagen and the resulting severity of osteogenesis imperfecta (OI), a genetic disorder caused by a defect in this gene and characterised by extreme bone fragility associated with fracturing.

How did you choose the topic of your research project?The motivation for this research comes from a personal situation, as I suffer a similar disease to the one I looked at in my research. The idea of studying the relationship between different mutations and the severity of the disease ca­me up when I met a guy with the same disea­se as me, but in a much more severe form ■

FINALISTES / RUNNERS UP

QUART PREMINoves teràpies contra el càncer: El mar contenint la tiocoralina. A la recerca de pèptids anàlegs d’aquest nou fàrmac citotòxic. Mireia Cruz de los Santos, Fundació Llor (Sant Boi de Llobregat).

CINQUè PREMIUna adhesió no desitjable. Eric Vallès Baix, Bell-lloc del Pla (Girona).

MENCIó ESPECIAL AL MILLOR TREBALL DE REFLEXIó CIENTíFICAPer sobre de la genètica. Laia Guiu González (IES La Roca, la Roca del Vallès, Barcelona).

MENCIó ESPECIAL AL TREBALL MéS ORIGINAL Adaptació de la vida a Mart. Oriol Cardús Granell (INS La Mallola, Esplugues de Llobregat, Barcelona).

4th PRIzENew cancer therapies: The sea containing thiocoraline. Searching for peptide analogues of this new cytotoxic drug. Mireia Cruz De los Santos, Fundació Llor (Sant Boi del Llobregat).

5th PRIzEAn undesirable adhesion. Eric Vallès Baix, Bell-lloc del Pla (Girona).

SPECIAL MENTION FOR ThE BEST SCIENTIFIC ThINkINGAbove genetics, by Laia Guiu González (IES La Roca, La Roca del Vallès, Barcelona).

SPECIAL MENTION FOR ThE MOST ORIGINAL wORk Adapting to life on Mars, by Oriol Cardús Granell (INS La Mallola, Esplugues de Llobregat, Barcelona).

Foto

s: ©

PRBB /

Xav

ier

Vila

Edifici www.prbb.org | maig de 2015 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

Foto de Diana Mesquita (UPF) / Photo by Diana Mesquita (UPF)

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Laia Cendrós

El Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Recerca Bio­mèdica (IRB Barcelona), l’Institut

d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i el Vall d’Hebron Insti­tut de Recerca (VHIR), els dos darrers vin­culats respectivament als hospitals univer­sitaris Clínic i Vall d’Hebron a Barcelona, han creat el programa de formació PhD for Medical Doctors – PhD4MD. Aquesta pro­posta pionera a Espanya pretén traslladar més ràpidament els resultats de la inves­tigació biomèdica als pacients, el que es coneix com a medicina translacional. La primera convocatòria, que funciona­rà com a programa pilot, consta de quatre beques per a metges que vulguin formar­se en recerca científica i realitzar la seva tesi doctoral durant un període de tres anys. Els participants treballaran en projectes col­laboratius que forçosament implicaran un grup de recerca bàsica (a l’IRB Barcelona o al CRG), juntament amb un grup de recer­ca clínica (al VHIR o l’IDIBAPS).

Bridging the gap between research and clinical practice

OThe Centre for Genomic Regulation (CRG) and the Institute for Re search in Biomedicine (IRB Barcelona),

together with the August Pi i Sunyer Biome­

Escurçant la bretxa entre la recerca i la pràctica clínica

dical Research Institute (IDIBAPS) and the Vall d’Hebron Research Institute (VHIR) (linked to Hospital Clínic and Hospital Vall d’Hebron training hospitals, respectively), have designed a training programme called “PhD for Medical Doctors – PhD4MD”. This pioneering initiative seeks to speed up the transfer of results generated by biomedi­cal research to clinical practice — a process commonly known as translational medicine. The first call, which will serve as a pilot programme, will offer four fellowships for medical doctors that wish to be trained in research and do a PhD over three years. The participants will work on collaborative pro­jects involving a basic research group (at IRB Barcelona or CRG) and a clinical research team (at VHIR or IDIBAPS) ■

La UPF, 9a millor universitat europea i 12a millor universitat jove de tot el món. La Unió Europea ha presentat la segona edició del U­Multirank, una eina multidimensional per a l’avaluació de l’activitat de les universi­tats, creada el 2014. En aquesta segona edició, la UPF ha quedat en 9a posició a Europa i pri­mera a Espanya d’un total de 582 universitats amb característiques similars. Aquesta posi­ció significa una millora de sis llocs en com­paració amb l’any anterior. D’altra banda, la revista Times Higher Education (THE), que elabora un dels rànquings universitaris de més prestigi i influència mundials, ha publicat la quarta edició del rànquing «100 Under 50», una llista de les 100 millors universitats de tot el món de menys de 50 anys d’antiguitat. En aquesta edició del rànquing la UPF s’ha situat com la 12a millor universitat jove del món, la 5a d’Europa i la 1a espanyola, millorant la se­va posició amb relació a l’edició anterior.

The UPF, 9th best European university and 12th-ranked young university in the world. The European Union has presented the se­cond edition of the U­Multirank, a multidi­mensional tool for evaluating the activity of universities, created in 2014. In this second edition UPF comes in 9th position in Europe, number one in Spain, out of a total of 582 uni­versities with similar characteristics. This po­sition means a rise of six places compared to the previous year. In addition, Times Higher Education (THE), which produces one of the world’s most prestigious and influential university rankings, has published the fourth edition of the “100 Under 50” ranking, a list of the Top 100 universities in the world less than 50 years old. UPF is ranked 12th worldwide, 5th in Europe and 1st in Spain, meaning the university has also improved its standing in this ranking compared to last year.

Anna Veiga (CMRB) i David Andreu (UPF) investits doctors honoris causa. La direc­tora del Banc de línies cel·lulars al CMRB ha estat la primera dona en rebre aquest reco­neixement acadèmic per la Universitat de Vic­UCC. Veiga va ser pionera de la fecun­dació in vitro al nostre país i la mare cientí­fica de la primera nena proveta espanyola. Per altra banda, David Andreu, cap del Grup de Recerca en Proteòmica i Química de Pro­teïnes del CEXS­UPF, va ser investit doc­tor honoris causa per la Universitat Eötvos Loránd a Budapest (Hongria).

Anna Veiga (CMRB) and David Andreu (UPF) invested with honorary doctorates. The director of the Stem Cell Bank at CMRB has been the first woman to receive this aca­demic recognition from the University of Vic­UCC. Veiga was a pioneer of IVF in Spain and the “scientific mother” of the first Spanish test tube baby. On the other hand, David An­dreu, head of the Research Group on Proteo­mics and Protein Chemistry at the CEXS­UPF has been awarded an honorary doctorate from the Eötvös Loránd University in Buda­pest (Hungary) ■

AGENDA14 de maig. Inaguració de l’exposició: «Hospital del Mar, cent anys amb el ba-tec de Barcelona» al Museu d’Història de Catalunya fins al 14 de juliol.

18 de maig. Application deadline for the PhD4MD Collaborative Research Training Programme for Medical Doc-tors. More: http://ow.ly/KSWC6.

18-20 de maig. Pint of Science, bars de Barcelona. Més informació; http://pintofscience.es.

21 de maig. Simpòsium de Neuro-ciències 2015: «De l’assistència a la recerca», a la Sala Marull de l’Hospi-tal del Mar.

23 de maig. Paellada popular al port de Barcelona a favor de la Fundació Pasqual Maragall (FPM). Tiquets a www.ticketea.com/entrades-dinar-port.

4 de juny. Xerrada «Es pot prevenir l’Alzheimer?» amb Jordi Camí (FPM) a FiraGran 2015. Entrada gratuïta. Més info a firagran.com.

19 de juny. «Aprendiendo a identificar los signos clínicos en ratones», per Tomás García. A les 13 h a la Charles Darwin. Conferència dins les jornades de formació continuada per a profes-sionals de l’animal de laboratori. Or-ganitzades pel PRBB i Charles River.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org