Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic abril de 2013 NÚM. 63 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

Ben Lehner, Premi Nacional de Recerca

Ben Lehner, investigador del CRG, va rebre el 18 de març el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove de la mà del presi-dent de la Generalitat, Artur Mas. El president va aprofitar el lliurament d’aquests premis, les màximes distincions que s’atorguen en l’àmbit de la re-cerca catalana, per recalcar que «Catalunya representa només un 0,1% de la població de tot el món i un 1% de la seva produc-ció científica».

Altres autoritats presents a l’acte d’entrega, que va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya, van ser el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, i el president de la Fundació Catala-na per a la Recerca i la Innovació (FCRI), Antoni Esteve.

Ben Lehner, National Research Award

On March 18, the CRG researcher Ben Lehner received the National Research Award for Young Talent,

the highest distinction awarded in Catalonia in the area of research, from the President of the Generalitat, Artur Mas. The president used the awards ceremony to emphasize that “Catalonia accounts for just 0.1% of the population worldwide and 1% of its scientific production”. Other officials present at the ceremony in the National Theatre of Catalonia were the Minister of Economy and Knowledge, Andreu Mas-Colell; the Secretary for Uni-versities and Research, Antoni Cas-tellà, and the President of the Cata-lan Foundation for Research and Innovation (FCRI), Antoni Esteve ■

Una foto del PRBB guanya l’OpenFoto 2012 En aquest concurs, que ha cele-brat la seva tercera edició, els or-ganitzadors del Festival d’Arqui-tectura 48H Open House Barcelo-na volen animar els participants a aportar la seva visió fotogràfica dels edificis i espais que es visiten. Enguany es van presentar al con-curs 66 fotografies. Entre les 10 finalistes hi havia fotos de l'Hotel Porta Fira i de l'edifici MediaTIC. Igual que es fa a Londres, Nova York o París, a Barcelona s’orga-nitza cada any el 48H Open Hou-se, un cap de setmana en el qual s’obren al públic espais i edificis singulars i de gran valor arquitec-tònic. A l’edició de 2012, 47.000 persones van visitar 150 edificis.

An image of the PRBB wins OpenFoto 2012

A55,000 m2 elliptical buil-ding enveloped by wood, with a floating water-cove-

red auditorium, grabbed the atten-tion of Álvaro Ruiz, author of the winning image in OpenFoto 2012. Ruiz, a Venezuelan architect who lives in Barcelona, and who has a strong presence on the social networking site Instagram, received the award from the hands of Ma-nuel Brullet, one of the architects of the PRBB. The ceremony took place on March 14 in Barcelona City Council’s Sala Ciutat, as part of

the “Portes de Barcelona” (Doors of Barcelona) exhibition. With this competition, now in its third year, the organisers of the 48H Open House Barcelona Architectu-re Festival want to encourage parti-cipants to show their photographic vision of the buildings they visit. This year 66 photos were compe-ting and the shortlisted included images of the Hotel Porta Fira and the MediaTIC building. As happens in London, New York and Paris, each year 48H Open House is organised in Barcelona. Architectonically valuable spaces and buildings are opened up to the public. In 2012, 150 buildings were visited by 47,000 people ■

Elvira López

Un edifici el·líptic de 55.000 m2, envoltat de fusta, amb un auditori flotant cobert

d’aigua, va cridar l’atenció d’Álva-ro Ruiz, autor de la foto guanya-dora de l’OpenFoto 2012. Ruiz, un arquitecte veneçolà que viu a Barcelona i que té una presència destacada a la xarxa social Instagram, va rebre el guar-dó de mans de Manuel Brullet, un dels arquitectes del PRBB. L’acte de lliurament va tenir lloc el dia 14 de març a la Sala Ciutat de l’Ajunta-ment de Barcelona, en el marc de l’exposició «Portes de Barcelona».

Fotografia d’Álvaro Ruiz, guanyadora del concurs OpenFoto 2012 / First prize winner of the OpenFoto 2012 award, a photo by Álvaro Ruiz

Global city builders

Barcelona Global, a private partnership fully funded by contributions from its

members, aims to make Barce-lona one of the best cities in the world for attracting talent and developing business. Our key strategies include the promotion of the Barcelona brand, the city’s great environment for doing bu-siness, the connection between talent, business and investment here, and the fact that Barcelona is open to international talent. The participation of the PRBB and the CRG as corporate part-ners is a great responsibility. The 380 plus foreigners who work at the PRBB play an essential role in making Barcelona that city to which we aspire. They are the real driving force Barcelona needs so that it is projected to the world as a creative and inspiring city, with science and research at the core of its global positioning. There is, however, a long way to go, and at Barcelona Global we know that the only way to get there is together: our research, talent, companies and citizens all committed to building a bet-ter global city.

Mateu Hernández Maluquer

Constructors de ciutats globals

Barcelona Global, associa-ció privada i finançada amb les quotes dels seus

socis, té com a missió convertir Barcelona en una de les millors ciutats del món per atraure ta-lent i desenvolupar activitat em-presarial. Els eixos estratègics de l’associació són la promoció de la marca Barcelona; l’entorn facilitador per als negocis; la connexió entre talent, empresa i inversió, i l’obertura de la ciutat al talent internacional. La participació del PRBB i el CRG en l’associació com a socis corporatius és per a nosaltres una gran responsabilitat. Els més de 380 estrangers que treballen al PRBB són actors imprescin-dibles perquè junts puguem fer de Barcelona la ciutat a la qual aspirem. Són els veritables mo-tors que Barcelona necessita per projectar-se al món com a ciutat creativa, inspiradora i que té en la ciència i la recerca un dels eixos amb els quals posicionar-se mi-llor globalment. Tenim, però, molt camí per recórrer, i a Barcelona Global sa-bem que l’única manera de fer-ho és plegats: recerca, talent, empre-ses i ciutadans compromesos a construir una ciutat global millor.

Mateu Hernández Maluquer

Ciència www.prbb.org | abril de 2013 2

Estudiant els nostres ancestres unicel·lularsIñakI RuIz-TRIllo - laboRaToRI de genoma mulTIcel·lulaR de l’Ibe (csIc-upf)

Maruxa Martínez-Campos

L’origen de la multicel·lularitat, és a dir, el pas de ser una sola cèl·lula a te-nir-ne trilions amb funcions diferenci-

ades, és un dels episodis més misteriosos de la història de la vida. Només fa 10 anys que un grup americà va començar a estu diar els coanoflagel·lats, un tipus de protozous unicel·lulars considerats els més propers als animals. El 2004 va tenir lloc el següent gran salt en aquest camp: el va fer Iñaki Ruiz-Trillo, ara cap del laboratori de Genoma Multicel·lular de l’IBE (CSIC-UPF). «Quan feia de postdoc al Canadà vaig descobrir que hi havia dos llinatges més propers als ani-mals i diferents dels coanoflagel·lats: els Fi-lasterea i els Ichthyosporea. Aquests no crei-xen amb bacteris, com fan els coanoflagel-lats, la qual cosa facilita el fet de treballar-hi i seqüenciar-los». Arran d’aquesta descoberta, l’investiga-dor català va proposar, juntament amb col-legues de Canadà, Estats Units i Anglaterra, seqüenciar organismes unicel·lulars propers a animals i fongs, dels quals es disposava de cultiu. La proposta es va materialitzar el 2007 en el projecte UNICORN, finançat pel NHGRI (National Human Genome Research Institute). Ja han seqüenciat dos d’aquests diminuts organismes: Capsaspora (un sim-biont que viu dins un cargol) i Sphaerofor-ma, i n’han comparat el genoma amb el dels animals. Segons explica Ruiz-Trillo, aquesta estratègia és un fet diferencial del seu grup: «La majoria de laboratoris que estudien l’ori-gen dels animals es dediquen a comparar els animals bilaterals amb els radials per enten-dre com eren els primers animals. Nosaltres comparem els animals amb els unicel·lulars més propers, i així podem anar més enrere i extrapolar com era l’ancestre just abans de l’aparició de la multicel·lularitat».

Gens multicel·lulars en organismes unicel·lulars

I què han trobat fins ara? Doncs que, sor-prenentment, l’ancestre unicel·lular que va donar lloc a tots els animals tenia molts més gens característics de multicel·lularitat del que es pensava. El grup ha comparat gens involucrats en funcions essencials per als organismes multicel·lulars, com l’adhesió, la senyalització i la diferenciació cel·lular. «Un

organisme d’una sola cèl·lula no tindria per què necessitar unir-se a altres cèl·lules iguals, ni comunicar-s’hi, ni decidir si es dedicarà a reproduir-se o a generar energia, perquè ho ha de fer tot. En canvi, hem vist que Capsas-pora té molts d’aquests gens. Per què? No en tenim ni idea», confessa el biòleg. Per respondre a aquest nou interrogant, el cap del grup compta amb una beca de l’ERC (Consell Europeu de Recerca), atorgada al projecte Multicell Genome. El grup analitza-rà el genoma de Capsaspora i el de Creolimax fragantissima (un Ichthyosporea) i intentarà convertir-los en organismes models. La idea és ser capaç de cultivar-los al laboratori, de silenciar o sobreexpressar alguns dels seus gens, d’entendre’n la biologia. Així es podrà esbrinar què fan en aquests senzills organis-mes uns gens amb funcions tan complexes.

Ecologia microbiana

Un darrer projecte pretén esbrinar si hi ha grups d’organismes (clades) encara per descobrir. Per això fan servir bases de dades existents amb seqüències genètiques de tots els microorganismes presents en mostres de mar. L’objectiu és, un cop més, entendre com els animals van passar de tenir una sola cèl·lula a la gran complexitat i diversitat ac-tual. Entendre aquest procés no és tan sols un repte intel·lectual, sinó que és vital per comprendre com els humans hem arribat on som, com funcionem —i com deixem de fer-ho. Al cap i a la fi, un dels inconvenients de la multicel·lularitat és controlar la coope-ració entre cèl·lules: quan algunes decidei-xen no seguir les normes del joc apareixen problemes com el càncer.

Studying our unicellular ancestors

The origin of multicellularity, i.e., the step from being a single cell to having trillions with differentiated

functions, is one of the most mysterious epi-sodes in the history of life on Earth. Only 10 years ago a group in America began to study Choanoflagellates, a type of unicellular pro-tozoan considered to be the closest thing to animals. In 2004 the next big leap in the fi-eld was made by Iñaki Ruiz-Trillo, now head of the Multicellular Genome lab at the IBE (CSIC-UPF). “When I did my postdoc in Ca-nada, I discovered that there were two mo-re lineages close to animals, different from Choanoflagellates: the Filasterea and the Ichthyosporea. These don’t grow with bacte-ria, like Choanoflagellates do, which helped us to work with and sequence them”. As a consequence of this discovery, the Catalan researcher, together with colleagues in Canada, the US and England, proposed to sequence unicellular organisms close to ani-mals and fungi. The proposal became reality in 2007 in project UNICORN, financed by the National Human Genome Research Institute. The group has already sequenced two of the-se tiny organisms: Capsaspora (a symbiont which lives inside a snail) and Sphaeroforma, and they have compared their genomes with those of animals. This strategy, explains Ruiz-Trillo, is one of the distinguishing features of his group. “Most labs that study the origin of animals are dedicated to comparing bilateral with radial animals to understand what the first animals were like. We compare animals with the closest unicellular forms to them, so

we can go further back in time and extrapola-te their common ancestor from just before the appearance of multicellularity.”

Multicellular genes in unicellular organisms

And what have they discovered up to now? Well, surprisingly, the unicellular ancestor that gave rise to all animals had more genes with multicellular characteristics than was thought. The group has compared genes in-volved in functions essential for multicellu-lar organisms, such as adhesion, signalling and cell differentiation. “An organism with a single cell has no reason to join itself to other cells, nor communicate with them, or deci-de whether it should reproduce or generate energy, as it has to do everything. But, Cap-saspora has many of these genes. Why? We have no idea!” confesses the biologist. To answer this, the head of the group has a grant from the ERC (European Research Council). The group will analyse the geno-mes of Capsaspora and Creolimax fragan-tissima (an Ichthyosporea) and try to make them model organisms. The idea is to cultu-re them in the lab, to silence or overexpress some of their genes, and to understand their biology to find out what such complex genes do in these simple organisms.

Microbial ecology

A final project aims to find out whether there are any groups of organisms (clades) still to be discovered. To do this they will use existing databases containing the genetic sequences of all microorganisms present in seawater samples. The objective is, once again, to understand how animals went from having a single cell to their current comple-xity and diversity. Understanding this pro-cess is not only an intellectual challenge, but also vital in the comprehension of how hu-mans have arrived where they are, how they work - and how they stop working properly. After all, one of the drawbacks of multicellu-larity is controlling the cooperation between cells: when some decide not to follow the ru-les, it results in problems like cancer ■

Tres postdocs, quatre estudiants de doctorat, un de màster i una tècnica formen el grup Three postdocs, five students, and a technician form the group

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

El BiB es proposa aprofitar la massa críti-ca d’investigadors internacionalment reco-neguts en aquest àmbit que hi ha a Barce-lona per fomentar iniciatives científiques i de transferència de coneixement, així com estudis de postgrau d’alt nivell d’aquesta ci-ència estratègica, en la qual hi ha una man-ca d’experts. Les entitats signants inclouen l’IMIM, la UPF i el CRG, i Ferran Sanz, director del GRIB (IMIM-UPF) en serà el director cien-tífic.

Rosa Manaut / Núria Pérez

Tres universitats catalanes, 10 ins-titucions de recerca en els àmbits biològic i biomèdic, el Barcelona

Supercomputing Center i BioCat han sig-nat al febrer un acord per a la creació del Bioinformatics Barcelona (BiB), una pla-taforma que pretén posicionar l’àrea de Barcelona com a pol de referència mun-dial en bioinformàtica.

A platform for training, research and technology transfer in bioinformatics

Three Catalan universities, 10 biologi-cal and biomedical research institu-tes, the Barcelona Supercomputing

Centre (BSC-CNS) and Biocat signed an agreement in February to create Bioinfor-matics Barcelona (BiB). This platform is an attempt to turn the Barcelona area into an international point of reference in bioinfor-matics.

Formació, recerca i transferència tecnològica en bioinformàtica BiB plans to use the critical mass of inter-nationally renowned bioinformatics rese-archers in Barcelona to promote scientific and knowledge transfer initiatives as well as high-level postgraduate studies in this stra-tegic science for which there is a shortage of experts, according to the promoters of the initiative. The signatories include the IMIM, the UPF and the CRG and Ferran Sanz, head of biomedical informatics (GRIB: IMIM-UPF), will be the scientific director ■

Listen to Ruiz-Trillo explaining his research

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 abril de 2013 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Maribel Pérez / Marta Calsina

Un fàrmac utilitzat per a la millora de l’asma bronquial severa d’ori-gen al·lèrgic elimina ràpidament

els símptomes de la urticària crònica es-pontània, cosa que suposa una millora radical en la qualitat de vida dels pacients. Així ho ha demostrat un treball internacio-nal publicat a New England Journal of Me-dicine, en el qual han col·laborat derma-tòlegs de l’Hospital del Mar, com a únics participants espanyols del treball. La urticària crònica espontània és una de les malalties més freqüents de la pell. Consis-teix en l’aparició sobtada d’unes taques ver-melles que s’inflen i produeixen una picor molt intensa i que poden durar de cinc a deu anys. La meitat dels pacients no respon al tractament amb antihistamínics no sedants administrats a dosis habituals i requereix un increment de la dosi o bé d’immunosupres-sors, com ara corticoides, que tenen efectes adversos importants.

Laia Cendrós

Un consorci internacional de cien-tífics que inclou investigadors del CRG ha seqüenciat el genoma de

l’alga vermella comuna o molsa d’Irlanda (Chondrus crispus). Amb aquest treball, ara coneixem més coses sobre com genera les seves biomolècules i sobre l’evolució de les plantes i les algues. Els resultats es van pu-blicar a la revista PNAS. Les algues vermelles són un grup germà de totes les plantes verdes i algues, amb les quals comparteixen un ancestre comú de fa 1.500 milions d’anys. En general, s’utilitzen per a l’alimentació i com a espessant, i repre-senten un volum de negoci de prop de 2.000 milions de dòlars a l’any. «Hem descobert que les algues vermelles són molt diferents de les seves parentes ver-des: tenen menys gens que la majoria dels seus parents verds i els gens són més com-pactes; a més, hi ha molts gens que no es tro-ben en tots dos grups», explica Jonas Collén, investigador principal del projecte.

Un pas endavant en la teràpia de la urticària crònica

«La vie en rouge» o el genoma de l’alga vermella

L’estudi ha consistit en un assaig clínic de fase 3, ha tingut una durada de set me-sos i hi han participat 323 pacients. «L’omalizumab, que bloqueja la unió de la immunoglobulina E amb el seu re-ceptor de la cèl·lula efectora de la urticària –el mastòcit–, elimina radicalment i ràpi-dament la picor i les lesions de la pell en un 90% dels pacients», diu Ana Giménez Arnau, de l’Hospital del Mar i de l’IMIM. Altres avantatges que té són la fàcil admi-nistració –tan sols una vegada al mes– i que té molts menys efectes adversos que els immunosupressors. Si se n’autoritza el registre, podria ser dispensable el 2014.

La seqüenciació del genoma també ha aju-dat a conèixer l’evolució de les plantes. «Una de les qüestions més importants que hem abordat amb aquest projecte ha estat iden-tificar quins gens de les algues vermelles es poden trobar en altres espècies, ja que hi ha llinatges sencers d’organismes protozoaris que van establir relacions de simbiosi amb els ancestres de Chondrus i es pensa que això els va permetre adquirir nous gens», afegeix el també autor Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparativa del CRG. El resultats indiquen que les algues ver-melles van passar per un coll d’ampolla du-rant la seva evolució i, per tant, van perdre molts dels seus gens i se’n va reduir la mida.

“La vie en rouge”, or the red algae genome

An international consortium of scien-tists including researchers from the CRG has sequenced the genome of

the common red seaweed, Irish moss (Chon-drus crispus). Thanks to this study we now know much more about how red algae work, how they make their biomolecules, and the

the sudden appearance of red spots which swell and produce an intense itching and it can last from five to ten years. Half of the patients do not respond to treatment with normal doses of non-sedating antihista-mines and require increased quantities or even immunosuppressants such as corti-costeroids, which have important adverse effects. The study consisted of a phase 3 clinical trial, lasted seven months and involved the participation of 323 patients. “Omalizumab stops immunoglobulin E binding to its receptor at the hives effector cell, the mast cell. We have shown that it ra-dically and quickly eliminates itching and skin lesions in 90% of the patients”, says Ana Giménez Arnau, from the Hospital del Mar and a researcher at the IMIM. Other advan-tages of this treatment include the fact that it is easy to administrate, just once a month, and that it has far fewer side effects than im-munosuppressants. If its registration is aut-horised, it could be in the market as soon as 2014 ■

The results suggest that red algae passed through a bottleneck during their evolution, losing many of their genes and reducing their size ■

A step forward in chronic hives therapy

A drug used to improve severe aller-gic bronchial asthma, quickly eli-minates the symptoms of sponta-

neous chronic urticaria, which represents a radical improvement in the quality of life of the patients. This has been demonstra-ted in an international study published in the New England Journal of Medicine and which included dermatologists from the Hospital del Mar, the only Spaniards in the project. Spontaneous chronic hives is one of the most common skin diseases. It consists of

evolution of plants and algae. The results of this study have been published in the journal PNAS. Red algae are a sister group to all green plants and other algae with which they shared a com-mon ancestor 1,500 million years ago. Often used for food and as a thickening agent, they represent a turnover of about $2,000M a year. “What we found when analysing the geno-me was that red seaweeds are very different to their green cousins: they have fewer genes than most of their green relatives, the genes are more compact and many genes are not common to the two groups”, explains Jonas Collén, principal investigator of the project. Sequencing the genome has also con-tributed to the understanding of plant evo-lution. “One of the important aims of this project was to identify which red algae genes are also found in other species. There are li-neages that have established symbiotic rela-tionships with protozoa and it was thought that this relationship would have allowed them to obtain new genes”, adds author Toni Gabaldón, group leader of the Comparative Genomics lab at the CRG.

Maruxa Martínez-Campos

Una col·laboració entre l’estabulari del PRBB i una empresa farmacèuti-ca ha demostrat experimentalment

l’eficàcia de la immunoteràpia induïda per una vacuna per tractar el càncer de cèrvix en ratolins. Aquest càncer està causat per una infec-ció persistent del virus del papil·loma humà VPH. Les proteïnes del virus E6 i E7 són ne-cessàries per a la inducció i manteniment d’aquest càncer i són, per tant, antígens es-pecífics d’aquest tumor, que es poden utilit-zar en immunoteràpia.

Estudiant la immunoteràpia contra el càncer de cèrvix Actualment hi ha un tipus de vacunes ba-sades en partícules que són semblants als virus, però que no són infeccioses, ja que no contenen el material genètic del virus. Els in-vestigadors han creat una d’aquestes vacunes amb la proteïna E7 i l’han testat en ratolins transgènics humanitzats amb càncer de cèr-vix. Els resultats han demostrat una forta res-posta immune contra tumors ja formats, cosa que dóna lloc a la seva completa eradicació. «Hem vist resultats positius amb una sola dosi en els ratolins», explica Juan Martín Caballe-ro, director de l’estabulari i un dels autors de l’article publicat a PLOS ONE. Aquesta vacuna entrarà aquest any en un assaig clínic de fase II en humans.

Studying immunotherapy against cervical cancer

A collaborative study between the animal facility at the PRBB and a pharmaceutical company has ex-

perimentally demonstrated the efficacy of an immunotherapy induced by a vaccine for treating cervical cancer. This type of cancer is caused by a persis-tent human papilloma virus (HPV) infec-tion. The viral proteins E6 and E7 must be present for the induction and maintenan-ce of the cancer and are therefore specific antigens that can be used in tumour im-munotherapy.

There currently exist vaccines based on vi-rus-like particles (VLP-based vaccines) which are not infectious as they do not contain the genetic material of the virus. The researchers created a VLP-based vaccine containing the E7 protein and tested it on humanized trans-genic mice with cervical cancer. The results revealed a strong immune response against previously formed tumours, leading to their complete eradication. "We have seen positive results in the mice with a single dose", explains Juan Martín Caballero, director of the PRBB animal facility and one of the lead authors of the paper published in PLOS ONE. This vac-cine will enter a phase II clinical trial with hu-mans later this year ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | abril de 2013 4

PERFIL / PROFILEJoaquim Bellmunt (Barcelona, 1959) és professor a la UPF, investigador a l’IMIM i oncòleg a l’Hospital del Mar. Aquest especialista en càncer genitou-rinari ha passat a formar part de l’elit de metges catalans sol·licitats per ins-titucions americanes per ocupar càrrecs de responsabilitat en incorporar-se al prestigiós Dana-Farber Cancer Institute/Brigham and Women’s Hospital a Boston (EUA) aquest mes de març. A més, és el primer docent especialista en oncologia format fora dels Estats Units en ser acceptat com a professor a la Universitat de Harvard. Amic dels reptes i del risc (li encanta l’esquí i pilotar avionetes), Bellmunt comença aquesta nova etapa acompanyat de la seva dona, també uròloga, i el seu fill de quatre anys.

Joaquim Bellmunt (Barcelona, 1959) is a lecturer at the UPF, IMIM resear-cher and oncologist at the Hospital del Mar. This genitourinary cancer spe-cialist has become one of the elite Catalan doctors headhunted by Ame-rican institutions to occupy positions of responsibility when he joined the prestigious Dana Farber Cancer Institute/Brigham and Women’s Hospital in Boston, USA, this March. In addition, he is the first oncology specialist trai-ned outside the US to be accepted as a lecturer at Harvard. No stranger to challenge and risk - he loves to ski and fly planes -, Bellmunt begins this new era accompanied by his wife, also an urologist, and their four year old son.

«Estic molt satisfet d’anar al “bressol de l’oncologia”»

Maruxa Martínez-Campos

Quina era fins ara la teva relació amb el Dana-Farber Cancer Institute?

El 2008 vaig anar-hi a fer una xerrada. D’aquí va sorgir la possibilitat de fer-hi una estada de cinc mesos en un

programa de recerca, patrocinat per l’Hos-pital del Mar, i això va ser l’inici d’una sèrie de col·laboracions en els primers projectes de genòmica de càncer de bufeta. Quan el director del Centre de Càncer de Bufeta del Dana-Farber, el doctor Rosenberg, va traslladar-se a treballar a Nova York, van oferir-me la seva plaça.

Què significa per a tu aquesta oportunitat?És una gran satisfacció poder anar al «bressol de l’oncologia», a l’hospital on es va tractar per primera vegada una malal-tia maligna amb quimioteràpia. Amb més de 700 assajos clínics, el Dana-Farber és un dels cinc millors hospitals oncològics dels Estats Units i estaré envoltat d’alguns dels líders mundials en el meu camp. I el Brigham and Women’s és un hospital universitari adjacent a la Harvard Medi-cal School. Ho veig com una inversió de futur, amb ganes d’importar després el coneixement que adquireixi a Harvard.

Quin serà el teu paper?Com a director del centre dedicat al càncer de bufeta, seré l’encarregat de desenvolupar l’assistència i la recerca de l’àmbit genitou-rinari, on treballen uns vint grups. Serà tot un repte, però et donen molts recursos: un estadístic i un data manager només per a mi, per exemple, que em permetran dedi-car-me molt més a la meva recerca en mo-dels predictius de resposta a tractament i d’evolució.

Com ha estat la preparació per marxar?A banda que s’ha de fer una quantitat de papers exhaustiva a nivell contractual, he hagut d’aconseguir la llicència ame-ricana per poder visitar-hi malalts. És un examen equivalent al MIR, amb dues proves teòriques i una de pràctica, en la qual et posen davant dotze actors que simulen ser pacients amb problemes di-ferents. Valoren els teus coneixements i la teva manera de tractar els pacients, i et posen casos de tota mena! He estat nou mesos estudiant intensament. Des-prés d’això, he passat per una comissió d’avaluació de la universitat de Harvard i dels dos hospitals, amb uns criteris força estrictes.

Com mantindràs el teu lligam aquí?Tinc una excedència de l’Hospital del Mar, però continuo sent el responsable de recerca en noves teràpies en càncer geni-tourinari a l’IMIM i el meu col·laborador, Àlex Martínez, portarà el laboratori. A més, tinc permís per venir tres o quatre dies al mes i seguiré veient els meus paci-ents de la Quirón Dexeus i fent de profes-sor. De fet, a la UPF assajarem un sistema innovador de fer classe per via diferida on es passaran les meves lliçons en vídeo.

ENTREVISTA / INTERVIEW

JoaquIm bellmunT – InVesTIgadoR de l’ImIm I oncòleg a l’hospITal del maR

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

UWE SAUER, Friday April 12. Sauer, from the Institute of Mo-lecular Systems Biology, ETH Zurich, in Switzerland, aims to identify and quantify the key

regulatory mechanisms that control cellular metabolism in microbes and mammalian cells, using the model organisms E. coli and S. cerevisiae. His group uses high-throughput technologies for quantitative metabolomics. Mathematical models are then used to relate metabolomics, expression and pro-teomics data to the functional network out-put in terms of fluxes. He has been invited by Eduard Sabidó (CRG).

JOSEF PENNINGER, Friday April 19. Penninger, from the Institute of Molecular Biotechnology of the Austrian Academy of Scien-ces in Vienna, Austria, focuses

on heart and lung diseases, cancer, and bone diseases. He genetically manipulates mice to determine the effects of these mu-tations on the development of the organism and in such diseases. His group has deve-loped flies strains to model diseases at the whole genome level and compare such mo-dels with human SNP maps, to try to esta-blish basic principles of physiology and basic mechanisms of disease pathogenesis. He has been invited by Juan Valcárcel (CRG).

AUGUSTINE CHOI, Monday April 22. Choi, from the Depart-ment of Medicine of the Harvard Medical School and Brigham and Women's Hospital in Bos-

ton, USA, is interested in the regulation and function of cytoprotective molecules in the pathogenesis of lung and vascular tissue injury and repair. He has examined the molecular regulation and function of anti-oxidant enzymes in a variety of in vitro and in vivo models of lung diseases. He has also interests in using genomic approaches to identify candidate genes relevant to the pathogenesis of lung diseases. He has been invited by Esther Barreiro (IMIM).

ANDY FRASER, Friday April 26. Fraser, from the Banting and Best Department of Medical Re-search, Donnelly Centre, and the Department of Molecular Gene-

tics at the University of Toronto in Canada, uses C. elegans to address questions such as the effect of inherited mutations on our phe-notype or how the same inherited mutation may affect different individuals. He combines RNAi-based screens with other cutting edge technologies to address questions in genetic interactions in cancer pathways, evolution of gene function, predicting genetic interactions and transcriptomics. He has been invited by Ben Lehner (CRG).

ANA CUENDA, Monday April 29. Cuenda, from the Depart-ment of Immunology and On-cology of the Centro Nacional de Biotecnología/CSIC, in Ma-

drid, Spain, aims to discover how mem-bers of the p38MAPK family regulate cellu-lar function in physiological conditions and in response to environmental stresses, infection and proinflammatory cytokines. She is also interested in understanding how these proteins become deregulated in several human disease situations such as oncogenic transformation and inflamma-tion. For this she uses biochemical, cell biology, as well as whole animal model ap-proaches. She has been invited by Pura Muñoz (UPF).

“It is hugely satisfying to be able to go to the ‘cradle of oncology’”

What was your relationship with the Dana-Farber Cancer Institute until now?

In 2008 I went there to give a talk. From that there arose the possibility of doing a five month stay in a research program-

me, sponsored by the Hospital del Mar, and that was the beginning of a series of colla-borations in the first genomic projects on bladder cancer. When the director of the Bladder Cancer Centre at Dana-Farber, Dr. Rosenberg, went to work in New York, they decided to offer me his position.

What does this opportunity mean?It is hugely satisfying to be able to go to the ‘cradle of oncology’, to the hospital which carried out the first ever chemotherapy treatment on a malign tumour. With more than 700 clinical trials, the Dana-Farber is one of the top five oncology hospitals in the US and I will be surrounded by world lea-ders in my field. And Brigham and Women’s is a university hospital next to Harvard Uni-versity. I see it as an investment in the future and I’m looking forward to bringing back the knowledge I gain in Harvard.

What will your role be?As director of the centre dedicated to blad-der cancer I will be in charge of developing all the medical care and research in the

genitourinary area, where some 20 groups work. It will be a challenge, but they provide a lot of resources, such as a statistician and a data manager just for me, which will allow me to concentrate on my research into pre-dictive models of response to treatment.

How have you been preparing to leave?Apart from a mountain of comprehensive paperwork at a contractual level, I have had to get an American license to visit patients there. I had to pass the equivalent exam to MIR, with two theoretical tests and a prac-tical, where they put you in front of a dozen actors who simulate patients with diffe-rent problems. They not only assess your knowledge, but also your bedside manner - and they put in all kinds of cases! I've been studying intensively for nine months. After that I went through an evaluation commit-tee at Harvard and the two hospitals, with some very strict criteria.

How will you maintain your links here?I have a leave of absence from the hospital, but I will still be in charge of research into new therapies for genitourinary cancer at the IMIM and my colleague, Àlex Martínez will be responsible for the lab. I will also co-me here a few days a month to see my pa-tients at the Quirón Dexeus, and to teach. At the UPF they are testing an innovative system of pre-recorded classes, and my les-sons will be given to the students in video ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 abril de 2013 | www.prbb.org Ciència

Laia Cendrós

Comprendre com els milions de cèl-lules que formen un embrió acon-segueixen prendre les decisions

correctes i, juntes, construir un cos sencer és sens dubte un benefici per a la recerca biomèdica. Però també podria ajudar-nos a construir tecnologia més intel·ligent i amb capacitat d’adaptació. Això és el que persegueix el projecte europeu Swam-Or-gan, coordinat per James Sharpe del CRG i en el qual participen investigadors a Espa-nya, el Regne Unit i Holanda. Finançat per la Comissió Europea sota el 7è programa marc amb 2.221.000 euros, Swam-Organ se centra en sistemes que contenen un gran nombre d’agents autò-noms i relativament simples que són ca-paços d’organitzar-se entre si i formar una disposició complexa en l’espai. Aquests patrons complexos els permeten respon-

Elvira López

El 22 de març un grup de membres i convidats de Barcelona Global va visitar el PRBB i el CRG. Després

d’un esmorzar-col·loqui amb Andreu Mas-Colell,conseller d’Economia i Conei-xement, sobre les bases del sistema català de recerca, la comitiva d’empresaris i em-prenedors va visitar l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i el PRBB. Al parc, els assistents van ser rebuts per Jordi Camí, director general del PRBB, i Luis Ser-rano, director del CRG i van anar el Teac-hingLab del CRG, on Annick Labeeuw els va fer realitzar una pràctica d’anàlisi d’ADN. Barcelona Global és una plataforma sense ànim de lucre formada per líders empresarials, professionals i emprenedors compromesos a millorar la competitivitat de Barcelona.

De sistemes vius complexos a ordinadors més intel·ligents

Barcelona Global visita el PRBB

dre a conflictes, actuant localment però en benefici de la totalitat. «Tot i que inicialment el nostre interès se centrava en qüestions biològiques sobre el desenvolupament embrionari, m’he anat interessant per les similituds entre els òr-gans multicel·lulars i els robots que actuen en multitud», confessa Sharpe. «El pla és que aquest projecte sigui igualment relle-vant per a ambdós camps, la biologia i la tecnologia, centrat a descobrir els principis organitzatius d’aquests sistemes», afegeix.

From complex living systems to more intelligent computers

Understanding how the millions of cells making up an embryo are able to take the right decisions and,

together, construct an entire organism is obviously of great benefit to biomedical research. But it could also help us build intelligent technology with the ability to

Barcelona Global visits the PRBB

On Friday March 22, a group of members of Barcelona Global visited the PRBB and CRG. After a breakfast

symposium on the foundations of the Catalan research system by Andreu Mas Colell,

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Embrió de ratolí en desenvolupament Mouse embryo in development

adapt. That is the purpose of the Europe-an project Swam-Organ, coordinated by CRG researcher James Sharpe, and invol-ving scientists from Spain, the UK and the Netherlands. Funded by the European Commission under the 7th Framework Programme with 2,221,000 Euros, Swam-Organ focuses on systems containing a large number of relati-vely simple autonomous agents that are ca-pable of organising themselves into a com-plex arrangement in space. These intricate patterns allow local responses to conflict for the benefit of all. “While our interest was initially focused on biological questions about embryonic development, I was interested in the simi-larities between multicellular bodies and robots”, says Sharpe. “The plan is that this project will be equally relevant to the two fields, biology and technology, focusing on exploring the organisational principles of these systems” ■

Laia Cendrós / Rosa Manaut

Com cada any, l’Institut de Cultura de Barcelona i el CRG han organit-zat la Setmana Mundial del Cervell,

que se celebra internacionalment de l’11 al 20 de març. A Barcelona està coordinada per la neurobiòloga Mara Dierssen i es realitza en col·laboració amb nombrosos centres de recerca i institucions. L’objectiu és donar a conèixer els darrers descobri-ments en l’estudi del cervell humà. Enguany la gran novetat entre els actes per al públic general va ser una «neuro-desconferència», una activitat pensada

Setmana Mundial del Cervellperquè els mateixos assistents decidissin quin tema volien tractar votant entre di-verses possibilitats, com ara els cyborgs i altres éssers, dilemes ètics i cervell, dro-gues de recreació, futurs tractaments en neurologia per millorar el nostre cervell, teràpia gènica cerebral o un GPS per tro-bar la causa de les malalties mentals. Dins de les activitats per a escoles, l’IMIM va participar-hi amb una conferèn-cia sobre el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) per a alumnes de batxillerat. Óscar Villarroya, coordina-dor del grup de recerca de Neuroimatge en Trastorns Mentals, va explicar com es pot observar el TDAH i quines són les diferèn-

rence”, an activity for which the participants themselves decided the theme by voting for topics as varied as cyborgs and other beings, ethical dilemmas and the brain, recreatio-nal drugs, future neurological treatments for improving our brains, gene therapy for the brain or a GPS for finding the cause of men-tal illnesses. As part of the activities for schools, the IMIM participated with a lecture for 16 to 18 year olds on attention deficit hyperactivity disorder (ADHD). Óscar Villarroya, coordi-nator of the neuroimaging in mental disor-ders research group, explained how ADHD can be observed and what physical differen-ces his group has found in the brains of chil-dren with ADHD ■

cies físiques que ha trobat el seu grup en els cervells de nens amb TDAH.

World brain awareness week

As they do every year, Barcelona’s Cultu-re Institute and the CRG have organi-sed the World Brain Awareness week

which is celebrated around the globe from March 11 to 20. In Barcelona this is coordina-ted by the neurobiologist Mara Dierssen and is a joint effort involving various research centres and institutions. The aim is to present the latest discoveries in the study of the human brain. Among the events for the general public this year was the innovative “neuro-unconfe-

Minister of Economy and Knowledge, the delegation visited the Institute for Research in Biomedicine (IRB) and the PRBB. At the park, they met with the PRBB general director Jordi Camí, and with Luis Serrano, director of the CRG. Both directors told the visitors about their institutions. The group then visited the

CRG Teaching Lab, where Annick Labeeuw helped them do some DNA analysis. The day ended with a snack on the auditorium terrace. Barcelona Global is a non-profit platform comprising business leaders, professionals and entrepreneurs committed to improving the competitiveness of Barcelona ■

© C

RG

. Jim

Sw

oger

, Jue

rgen

May

er &

Lau

ra Q

uint

ana

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | abril de 2013 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Carmen Agustin Pavon

El nostre cervell és potser la màquina més complexa de l’univers. Hi deu haver qui es pensa que en ciència

hi ha reptes més grans que comprendre l’anatomia, la fisiologia i la biologia cel-lular i molecular del sistema nerviós hu-mà, però en el que estaríem d’acord és en el fet que aquesta tasca seria infinitament més difícil si no comptéssim amb l’ajut in-estimable dels animals no humans, gràci-es als quals podem estudiar la base de les malalties neurològiques i neuropsiquià-triques i avançar en el desenvolupament de noves teràpies per a aquestes malalti-es. Perquè, malauradament, el que funci-ona de meravella en un cultiu cel·lular no sempre ho fa en l’organisme sencer. I encara hi ha més raons. Els altres ani-mals ens ajuden a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos, fins i tot els comporta-ments que potser creiem que són exclusi-vament humans. I és que els rosegadors també tenen emocions: por, estrès, atrac-

La importància dels animals per a la neurociència

ció pels congèneres... I riuen. Això últim ho van descobrir investigadors nord-ame-ricans, que s’adonaren que les rates joves emetien crits d’una freqüència molt de-terminada, d’uns 50 kHz, quan «jugaven» entre elles. Aquesta freqüència no s’em-prava en cap més situació (excepte quan els investigadors els «feien cosquerelles»!) i aquest «riure de rata» es perdia amb l’edat (llevat que els animalets creixessin amb molta estimulació social!). «Gnothi seauton», aconsellava als pele-grins una inscripció a les portes del temple

de Delfos: «Coneix-te a tu mateix». Aquesta és la meta dels neurocientífics.

On the importance of animal models for neuroscience

Our brain is probably the most complex machine in the univer-se. Even if some people think the-

re are bigger challenges in science than understanding the anatomy, physiology and cellular and molecular biology of the human nervous system, we must all agree

that this task would be significantly mo-re difficult without the invaluable help of our non-human animal fellows. Thanks to them, we are able to study the basis of neurological and neuropsychiatric disea-ses, and we can develop and test new the-rapeutic strategies. Unfortunately, what works beautifully in a cell culture might not work very well in the whole organism. But that is not the only thing that animal models do for us. They help us understand ourselves better, and they can even shed light on certain behaviour that we might think exclusively human: rodents have emo-tions too. And they laugh. Researchers in the US discovered the latter, when they noticed the chirping of young rats had a very speci-fic frequency when they were “playing” with other individuals. The rats did not use that sound in any other situation (except if the researchers “tickled” them!), and these calls were lost in older animals (unless they had a lot of social interaction!). “Gnothi seauton” (Know thyself ) was the advice welcoming pilgrims to the temple of Delphi. This is what neurosci-ence is about ■

Ratolins estressats / Stressed mice

RESSENYA / REVIEW

«Vivir con el Alzheimer. El amor no se olvida», de José Luis Molinuevo

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Això no és un barret de bufó, sinó tres ovariols d’una panerola (Blat-tella germanica) observats amb un

microscopi de fluorescència. Els ovariols són les unitats bàsiques de l’ovari dels in-sectes, on es formen els oòcits o cèl·lules ou. La femella de panerola té dos ovaris, cadascun compost per 20 ovariols. A cada cicle reproductiu només madura l’oòcit que està situat a la base de cada ovariol. Després de la còpula, la femella guarda l’esperma en un receptacle anomenat es-permateca i el dosifica per fecundar els

Barret d’arlequí o ovaris de panerola?

40 oòcits basals en cada cicle, els quals es transformen en ous. Al seu torn, els ous es guarden en un estoig protector anomenat ooteca, que la femella transporta durant uns 20 dies fins al moment de l’eclosió. Aquesta imatge, obtinguda per Alba Herráiz i Xavier Bellés, de l’IBE, ha estat presentada al concurs FOTCIENCIA, or-ganitzat per la FEYT i el CSIC, i ha estat una de les 49 seleccionades per ser publi-cades en el catàleg i aparèixer en l’expo-sició.

Harlequin hat or cockroach ovaries?

This is not a jester’s hat, but three ovarioles of a cockroach (Blattella germanica) seen under a fluores-

cence microscope. The ovarioles are the basic units of insect ovaries, where the oocytes, or egg cells, are formed. The female cockroach has two ovaries, each composed of 20 ovarioles. In each re-productive cycle only one oocyte matu-res which is situated at the base of each ovariole. After mating, the female stores the sperm in a receptacle called a sper-matheca, and that sperm fertilizes the 40 basal oocytes in each cycle, which are then transformed into eggs. In turn, the eggs are stored in a protective ca-se called an ootheca, which the female carries for approximately 20 days until hatching. This image, taken by Alba Herráiz and Xavier Bellés from the IBE, was entered into the FOTCIENCIA competition, or-ganised by the FECYT and the CSIC, and was one of 49 selected for the printed ca-talogue and exhibition ■

Sandra Poudevida

Aquest llibre, adreçat als qui cuiden persones amb Alzheimer, reflec-teix l’extrema sensibilitat de l’autor,

el doctor José Luis Molinuevo (FPM), per copsar la globalitat de la problemàtica que es presenta a la seva consulta, lluny de la visió reduccionista de la medicina actual. L’autor reflecteix una manera constructiva de (con)viure amb la malaltia d’Alzheimer, molt diferent de la desolació que s’experi-menta quan se’n constata el diagnòstic. Mo-linuevo mostra un camí per acceptar la ma-laltia i les seves repercussions amb dignitat, fent aflorar aspectes positius i de creixement personal. Recorda la importància de viure el moment, d’adaptar-se i ocupar-se (no pre-ocupar-se), d’actuar amb amor i sinceritat, de conèixer els propis límits i d’atendre tant les necessitats del malalt com les pròpies. Tot això amb una premissa important: la persona que pateix Alzheimer és, sobretot, persona, i la seva identitat queda preservada si no la vinculem al que fa, sinó al que és. El llibre ens condueix per un camí d’esperança que ens mostra una «ruta» de transformació i creixement personal a partir d’una situació que ens pot resultar difícil a priori.

“Living with Alzheimer’s. Love is not forgotten”, by José Luis Molinuevo

This book is intended for people who care for Alzheimer’s sufferers and reflects the great sensitivity of the

author, Dr. José Luis Molinuevo (FPM) in capturing all aspects of the problem that he sees in his consulting, far from the re-ductionist view of modern medicine. The author reflects constructively on li-ving with Alzheimer’s disease, so different from the desolation experienced when the diagnosis is confirmed. Molinuevo shows us a way to accept the illness and its con-sequences with dignity, pulling out positive aspects and areas of personal growth. He re-minds us of the importance of living in the moment, of adapting and staying busy (not worrying), acting with love and sincerity, of understanding our own limits and meeting the needs of both patient and carer alike. All this under an important premise: the per-son suffering Alzheimer’s is, above all, still a person whose identity is preserved, not linked to what they do, but rather what they are. The book takes us on a journey of hope which shows us a “map” for transformation and personal growth stemming from a situ-ation that may be difficult to accept at first■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 abril de 2013 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Maria Sala Serrabarcelona, 1966

Investigadora, IMIM/Hospital del Mar

Què és el que t’agrada més de la teva feina?Explicar a persones que no són del ram el que fem, per què ho fem i com ho fem. És un repte personal fer entendre què fem els epidemiòlegs.

Alguna anècdota de la feina?Sí, després de publicar un dels meus primers articles, on vam observar que els consumidors de més de 8-10 tasses diàries de cafè tenien un risc més alt de patir càncer de bufeta, ho explicava tota satisfeta i el meu germà va dir: «Bé, abans es moriran d’un atac de nervis!».

Quin és el lloc més estrany on has estat mai?Un trekking per la ruta dels Headhunters, a l’illa de Borneo, on vaig agafar una sarna de pedigrí.

El teu lema?Era de la meva àvia, que tenia 10 fills, i quan li preguntaven com s’ho feia, deia: «Procuro preocupar-me només del que és realment important i amb la resta faig els ulls grossos». És bastant útil.

What do you like most about your job?Explaining to people who are not in the field what we do, why we do it and how we do it. It's a personal challenge to get people to understand what we epidemiologists do.

Do you have any job-related anecdotes?Yes, after publishing one of my first articles, where we found out that the majority of people who consumed 8-10 cups of coffee a day had a higher risk of bladder cancer. I was explaining this to my family, and my brother said: don’t worry, they’ll die of a nervous breakdown first!

What is the strangest place you've ever been?A trekking path to see the headhunters in Borneo, where I caught scabies.

Your motto?It is from my grandmother who had 10 children. When asked how she coped, she said: “I try to worry only about what is really important and turn a blind eye to the rest”. It’s pretty useful! ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

NOTÍCIA BREU / BRIEF NEWS

Tan sols el 18% dels professors universitaris a temps complet a europa i el 19% dels 3.500 becats pel consell europeu de Recerca (eRc) són dones. com es pot corregir aquest desequilibri de gènere? un enfocament proposat per la comissió europea és establir quotes de mínims per a dones en llocs de presa de decisions com ara comitès d’avaluació, assumint que això influirà en l’èxit de les candidates. funciona? Isabelle Vernos, actual presidenta del grup de treball sobre l’equilibri de gènere de l’eRc i investigadora del cRg, creu que no, i així ho va escriure recent-ment en un comentari a la revista Nature. Vernos i altres investigadors dels centres del pRbb ens donen la seva opinió sobre això.

Gender imbalance: are quotas the solution?

only about 18% of full professors in europe and 19% of the 3,500 eRc grant holders are women. how can this gender imbalance be corrected? one approach proposed by the european commission is to instate mandatory quotas for women in decision-making positions, like boards and panels, assuming that this will influence the suc-cess of female applicants. but would this work? Isabelle Vernos, chair of the eRc’s gender-balance working group (gbWg) and researcher at the cRg thinks not, as she wrote recently in a Natu-re comment. We asked her and other researchers at the pRbb centres.

Isabelle Vernos (CRG)

«A l’ERC ens prenem molt seriosament les qüestions de gènere. Hem estudiat la correlació entre les taxes d’èxit de les dones i la com-

posició de gènere dels comitès. No n’hem trobat cap. Les quotes no són, per tant, la va-reta màgica que resoldrà el problema de la desigualtat de gènere. De fet, crec que aques-ta mesura pot ser contraproduent, perquè, per tenir èxit, els científics han de demostrar una alta creativitat i productivitat. I a més de talent, això requereix temps, un factor limitant per a les dones que tracten de con-ciliar la família i la feina. Aplicar un sistema de quotes en comitès d’avaluació crea una càrrega addicional per a les poques dones elegibles. Dit això, cal fer un esforç concertat per assegurar la participació equitativa de les dones en els òrgans de presa de decisions.»

“At the ERC we take gender issues very se-riously. We looked for a correlation between female success rates and panel gender com-position, but we found none. Quotas may the-refore not be the magic wand for solving the problem of gender imbalance in research and academia. In fact, I think that such measures may eventually backlash because to reach the top, scientists should demonstrate a high le-vel of creativity and productivity. In addition to talent this requires time, a limiting factor for women when trying to balance family and ca-reer. Enforcing a quota system in committees would place an additional onus on the alrea-

Desequilibri de gènere: les quotes són la solució?

crucial in the decision to quit early on. Is it possible to influence against this decision from the political arena? Personally, I do not believe in imposing rules that reduce scientific competitiveness or in generating quotas that mean an overuse of the eligible women. I believe in specific grants to encourage and help excellent female researchers to create their own groups whilst having children as well. For example, specific calls for support staff or grants for institutions with policies that encourage a female researcher’s dedication to a high-responsibility job.”

Jaume Bertranpetit (UPF)

«Molts veiem que les eines que tenim per intentar pal-liar el biaix de gènere entre els acadèmics no serveixen. A ICREA, un 30% dels can-

didats són dones, i dels escollits, només un 20% són dones. Però, què hi podem fer? Or-ganitzar i participar en debats i discutir-ho ens pot tranquil·litzar l’esperit, però, dissortada-ment, no serveix per a res en termes pràctics. Hem intentat aplicar petites correccions, com, per exemple, fer servir un llenguatge menys masculí en els anuncis, posar més dones en els comitès de selecció o dir als avaluadors que a igualtat de mèrits triïn una dona. Totes s’han mostrat ineficients. Caldrà una reflexió que englobi des de les diferències d’interès en la recerca entre els sexes fins als rols socials generals i a les percepcions personals de ser apte per a llocs d’alta competitivitat. És fora de l’abast de cadascú, però socialment ho hem d’emprendre.»

“Many of us see that the tools available to try to alleviate the gender bias in academia are no good. At ICREA, women account for only 30% of the candidates and 20% of the selected researchers. But what can we do? Organising and participating in discussions may calm our spirits, but, unfortunately, it’s useless in practical terms. We have tried to apply minor improvements such as avoiding male language in our ads; having more women in the evaluation and selection panels; or asking reviewers to choose women when deciding between candidates with the same merits. All of them have proved inefficient. A reflection on all the issues is needed, from different gender-distinct interest in research to general social roles and personal perceptions of suitability for highly competitive positions. The solution is beyond any of us individually, but the issue has to be tackled on a social level.” ■

dy successful women. That said, a concerted effort has to be made to ensure the fair partici-pation of women in decision-making bodies.”

Anna Bigas (IMIM)

«La carrera científica no és fàcil per a ningú, però en el cas de les dones hi ha factors addicionals que

interfereixen en el fet que arribin a llocs de responsabilitat. Un factor és intrínsec a la per-sonalitat femenina, però, en general, la priori-tat de formar una família i compatibilitzar-ho amb la carrera científica és determinant per-què decideixin abandonar en etapes inicials. Es pot influir en contra d’aquesta decisió des de l’àmbit polític? Personalment, no crec ni en la imposició de regles que redueixin la competitivitat científica, ni tampoc de quotes, que generen una sobreutilització de les dones disponibles per a aquestes tasques. Crec en ajudes concretes per incentivar i afavorir que investigadores d’excel·lència formin el seu grup quan tenen fills al càrrec. Per exemple, convocatòries específiques de personal de su-port o ajuts a les institucions amb polítiques que afavoreixin la dedicació de les dones a tasques de responsabilitat.»

“A scientific career is not easy for anyone, but in the case of women there are additional factors that interfere with us reaching positions of responsibility. One factor is intrinsic to the female character, but in general, the priority of creating a family and combining this with a scientific career is

Facilitant el contacte entre ar t i ciència. El PRBB col·labora amb Hangar, un centre per a la recerca i la producció d’arts visuals, en el projecte europeu Soft Control. Es tracta d’una plataforma on artistes, científics i altres agents culturals obren les seves línies d’investigació al públic i desenvolupen un marc de treball per compartir coneixement, metodologies i pensament crític. Hangar convidarà artistes a fer un projecte de recerca transversal juntament amb professionals

d’altres disciplines. El PRBB, per la seva banda, facilitarà el contacte entre artistes i científics. Els artistes que vagin a fer el seu projecte a Hangar faran una visita al PRBB per conèixer les instal·lacions i interactuar amb alguns dels investigadors del parc. La primera convocatòria per a aquests pro-jectes interdisciplinaris s’acaba el 21 d’abril. Els projectes seran escollits per un jurat de set membres, en el qual participa el director de projectes del PRBB, Reimund Fickert.

other professionals. The PRBB, in turn, fa-cilitates the contact between the artists and scientists. The artists that come to Hangar for their projects will visit the PRBB facilities to meet and interact with some of the rese-archers in the park. The first call for such interdisciplinary projects closes on April 21. The projects will be chosen by a seven-strong panel in-cluding Reimund Fickert, project manager at the PRBB ■

Facilitating contact between art and science. The PRBB collaborates in the European Soft Control project with Han-gar, a centre for research and production of visual arts. Soft Control is a platform where artists, scientists and other cultural agents open up their research to the pu-blic and develop a framework for sharing knowledge, methods and critical thinking. Hangar invites artists to work on interdis-ciplinary research projects together with

Edifici www.prbb.org | abril de 2013 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Maria Van Dongen (CMRB)Mònica Rodríguez (PRBB)

María Escrivá (FPM)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

Fotografia de Sophie Bonnal (CRG) / Picture by Sophie Bonnal (CRG)

AGENDA

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Maruxa Martínez-Campos

La temporada de primavera-estiu del programa Intervals es presen-ta plena de bones oportunitats de

formació en lideratge, redacció, desenvo-lupament de negoci i habilitats de comu-nicació oral. Els residents del PRBB ja po-den inscriure’s, de forma gratuïta, en algun dels nous cursos que tindran lloc de l’abril al juliol, com ara «The conflict mentor» o «Writing – a summer school for publis-hing scientists», així com en els populars «Leading for success in science», o «How to explain your research to people who know nothing about science». A més, com a novetat, ara els residents ja poden consultar el programa de tardor al web d’Intervals, la qual cosa els ajuda-rà a planificar la seva agenda de formació per a la resta de l’any. Una data important per a totes les agendes és el 4 de juliol, dia en què se celebrarà el cinquè aniver-sari del programa Intervals. Les activitats commemoratives inclouran un semina-

S’obre la nova temporada d’Intervals

ri sobre desenvolupament professional amb Sašo Kočevar i Thomas Frick, for-madors del popular curs de lideratge, i un concurs de presentacions orals, en el qual podran participar tots els científics excep-te els caps de grup.

Opening of the new Intervals season

The spring-summer season of the Intervals programme, from April to July, kicks off with courses in le-

adership, writing, business development and oral communication skills. PRBB resi-dents can register for new options, inclu-ding “The conflict mentor”, or “Writing – a summer school for publishing scientists”, as well as old favourites like “Leading for success in science” or “How to explain your research to people who know nothing about science”. New for this year, the courses scheduled for autumn can already be checked in the pro-gramme overview on the Intervals website, which will help residents plan their training diary for the rest of the year. An important da-te for all diaries is July 4, when Intervals will be celebrating its 5th anniversary. Activities will include a seminar in career development by the popular leadership trainers Sašo Kočevar and Thomas Frick, and also an oral presen-tation competition in which all junior and middle grade scientists can participate. Regis-tration for the competition will be open over the coming months ■

Taller sobre com revisar un article clí-nic. El 8 de març passat l’IMIM va acollir aquest taller, organitzat per la revista Bri-tish Journal of Surgery (BJS) amb la col-laboració del servei de Cirurgia General de l’Hospital del Mar. El taller tenia com a objectiu oferir suport als revisors en el pro-cés d'avaluació dels articles i tractar temes com ara la responsabilitat dels revisors, l’ètica de les publicacions, com detectar punts febles en l’article, l’assessorament de qualitat amb els criteris correctes de revisió o les diferents tipologies d’articles i com tractar-los. Hi van participar uns 50 revisors de la revista de tot Espanya i va ser impartit per Derek Alderson i Jonothan Earnshaw, editors en cap de BJS, amb la col·laboració de quatre editors més de la revista. British Journal of Surgery és la cin-quena revista en factor d’impacte en l’àm-bit de la cirurgia.

How to review a clinical article. On March 8, the IMIM hosted this workshop, organised by the Bristish Journal of Sur-gery (BJS) with the collaboration of the General Surgery unit at the Hospital del Mar. The workshop aimed to help profes-sionals when reviewing scholarly articles, and included topics like the responsibi-lities of the reviewer, publication ethics, probity, spotting weaknesses in a paper, assessing quality using the proper criteria and the different types of articles and how to approach them. The event was attended by some 50 reviewers from all over Spain and was led by Derek Alderson and Jonot-han Earnshaw, joint chief editors of BJS, with the participation of a further four of the journal’s editors. According to impact factor, the British Journal of Surgery ranks fifth in its field.

Un Sant Jordi diferent al PRBB. El pro-per 22 d’abril a la tarda, el dia abans de la diada de Sant Jordi, els residents del PRBB celebraran la seva particular festa del llibre. Com en els darrers anys, tots els residents podran prendre part en una festa diferent amb el tradicional intercanvi de llibres. Per participar-hi només cal portar els llibres en-tre el 2 i el 22 d’abril a les recepcions de la planta baixa i de la quarta planta. Per cada exemplar es donaran punts de llibre, que serviran per bescanviar per altres llibres. A més de l’intercanvi de llibres, hi haurà un concert de la Coral i altres actuacions.

A different St. Jordi's day at the PRBB. On April 22, the day before the festivity of St. Jordi, PRBB residents will hold their own book fair. As in previous years, all residents are invited to participate in the traditional book exchange by bringing in books bet-ween April 2 and 22 to the receptions on the ground and 4th floors. Participants will receive a bookmark for each book. On the afternoon of April 22, the bookmarks will be exchanged for other books. In addition to this book fair there will be a concert by the PRBB choir and other activities ■

Elinor Thompson and Ero Jiménez organise the Intervals Programme

15 d’abril. Comença el campionat de vòlei platja del PRBB. Més informa-ció: bvprbb.wix.com/bvprbb

17 d’abril. “How to write and publish papers in biomedical journals (basic course)”, an Intervals course by Mar-ta Pulido. More information: inter-vals.prbb.org

22 d’abril. Festa Sant Jordi. A partir de les 17:30 h a la plaça interior del PRBB: intercanvi de llibres, concert de la coral, taller de teatre, xocolata-da i altres.

30 d’abril. Registration deadline for the CRG Summer Internship Program for Undergraduate Students. For mo-re info go to www.crg.eu.

2, 9, 16, 23, 30 de maig i 6 de juny. “Write it clearly: fundamentals of good scienti f ic writ ing”. An intermediate-level Intervals course by Carolyn Newey. More information and to register: intervals.prbb.org

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org