1. L AIGUA

2. - Coneixements previs 3. - El nostre cos t aigua. Busquem la informaci a internet. 4. - Tres quartes parts de la terra(75%) estan recoberts daigua.Part daigua Part de terra 5. - Comprovem que sn tres quartes parts. ( de litre) 6. Representem una molcula daiguaLa Montse, mare de la Clara, ens explica que la frmula duna gota daiguas: H2O. Un tom doxigen i dos dhidrogen.Per representar-ho necessitem:- Escuradents- Plastilina de 2 colors diferents Fem 2 boles de plastilina dun color i una bola ms gran dun altre color. 7. Unim les boles amb un tros descuradents. 8. - Donem color a laigua.En els coneixements previs els nens van dir que laigua era transparent, no teniacolor. Amb materials que tenim a laula donem color a laigua. Materials: Paper pinotxo de color Retoladors Pot amb aigua Paper blanc Posem un tros de paper pinotxo a dins del pot amb aigua.- Qu ha passat? Laigua sha tenyit del color del paper que hi hem posat i el paper ha perdut color. 9. Pintem un tros de paper blanc amb retoladors.- Qu passar?Laigua sha tenyit.Qu li ha passat al paper que hemposat a dins del pot?El color sescampaEl paper deixugarles mans i lesmans tamb shantenyit. 10. - El cicle de laigua 11. Material: un pot, aigua, glaons.El dia abans varem posarels motlles dels glaonsal congelador. Omplim el got Escalfem laigua amb 2 dits daigua. al microones Tapem els pots. Veiem vapor daigua. 12. Al damunt del tap hiposem un gla gros.- Qu observem?A dins del pot regalima aiguaTraiem la tapa i comprovemcom si plogus.qu sha format a sota. Pluja!!! 13. Conclusi:Quan el vapor daigua que es desprn de laigua calenta que havem posat al potes refreda per lacci dels glaons (aire fred de latmosfera), es converteix enpetites gotes, que extrapolat a la natura representarien la pluja.Altres observacions:- Si tirem el gla a laigua, veiem que hi han que es desfan de seguida i daltrestarden. Preguntem: A qu es degut?Els nens responen perqu hi ha pots que tenen laigua ms calenta que daltres.- Un alumne diu: abans tenia 2 dits daigua i ara en tinc 3 dits.Preguntem: Aix a qu s degut? El gla sha desfet i ha deixat aigua. 14. - Laigua augmenta quan es congela.Per comprovar-ho hem agafat dues ampolles petites daigua. Les hem omplert ambla mateixa quantitat daigua. Una delles lhem posat al congelador. - Qu passar?... Observem lampolla i laigua arriba ms amunt de la senyal que varem fer prviament. 15. - Soluble o no solubleLa Montse, pregunta als alumnes, qu vol dir soluble?Davant daquesta pregunta no saben qu dir. Per, si elshi diu coses que es desfan a laigua o no es desfan; llavorssi que responen: el sucre, al mat quan esmorzem, el colacao. Fem hiptesis. 16. Fem una taula: per anotar les suposicions i el qu passar desprsde provar si les substncies sn solubles o no solubles.Substncia HiptesiQu ha passat? SuposiciDesprs dexperimentar Sucre es desf si, es desfSorra no es desf si, no es desfOli no es desfloli no es desf.(Hi posem una mica de colorant)El colorant si es desf.Serraduresno es desf si, no es desf Guixes desf no, no es desf 17. Repartim el material a les taules:- Proveta amb mesures- Gots de plstic- Sucre, sorra, oli, serradures, guix- Culleres.Omplim la provetaamb 16 cl. daigua. 18. Ratllem el guix,remenem laigua i la pols de guix i el deixem reposar.El mateix fem amb aigua i serradures. 19. En un altre got hi posemaigua i sucre, remenem i eldeixem reposar. Fem el mateix amb aigua i oli. Remenem i el deixem reposar. 20. - Qu passa si al got daiguaamb oli hi posem colorant?Loli no es dissolamb l aigua. Esqueda a dalt.Veiem que el colorant travessa la capa doli ibaixa cap avall fent unes formes molt boniques. 21. Provem la dissoluci de colacao i duna aspirina. Per aix, agafem 2 gotsdaigua, un aigua calenta i laltre freda, per a cada ingredient.- Observarem qu passar ? Quin es desfar ms de pressa, amb aigua calenta o freda? El colacao amb laigua freda fa grumolls. Conclusions: - Amb aigua calenta el colacao i laspirina es desfan ms de pressa. - Laspirina amb laigua calenta es queda a dalt, mentre que en el got de laigua freda baixa. Tamb hem vist que laspirina en el got de laigua freda a mesura que es va desfent va pujant. Perqu al voltant de laspirina hi ha gas i la fa pujar. - Si en lloc daigua freda fos aigua amb glaons li costaria ms desfer-se i amb aigua bullint es desfaria encara ms de pressa. 22. - Fem flotar un ou Material: 2 pots de vidre, aigua, sal i 2 ous Omplim 2 pots amb aigua En un pot hi posem un ou. Qu ha passat? Lou senfonsa.A laltre pot hi posem sal. 23. Remenem perqu la sal es dissolgui amb laigua.Posem un ou al pot amb sal. Qu ha passat ? Lou flota. 24. En el Mar Mort no hi poden viure animals ni crixer plantes perqu hi ha molta sal.La gent flota sense dificultat. No senfonsa. 25. - Senfonsa o no senfonsa? Material: Palanganes, aigua, pedres, globus, plastilina, un tros de patata, un tros de fusta, monedes, un gla.Coneixements previs: per cada un dels materials abans esmentats,preguntem als alumnes si senfonsar o no. Ho provem.. 26. Posem a la palangana:el globus inflat, el tros de fusta,el gla, la moneda, plastilina, Observem si senfonsen o no senfonsen 27. Hem creat una taula per anar anotant els resultats que obtenim. MaterialSenfonsa No senfonsa Pedresx Globus inflat x Plastilinax Patatax Monedes x Gla x Tros de fusta x 28. - Qu podem fer perqu no senfonsin els materials? Aquest experiment es va fer posterior al de lou i la sal molts nens van dir posar sal a laigua. Per tant, coneixements assolits.Ho provemAgafem aigua de la palangana amb un got, hi posem sal. Observem que si tirem eltros de patata, no senfonsa, per la moneda continua enfonsant-se, perqu pesamolt. 29. Preguntem als nens: amb el trosset de plastilinapodem fer alguna cosa perqu no senfonsi?Si, canviar-li la forma.Provem diferents possibilitats:Forma quadrada, senfonsa.Forma plana, senfonsa.Forma de cuc, senfonsa.Forma destrella senfonsa.Forma dou ferrat, senfonsa.Forma ovalada, de plat, no senfonsa.Conclusi: Hem aprs que hi han coses que senfonsen i daltres no.- Si posem aigua amb sal, les coses no senfonsen. Al mar s ms fcil nedar.- Depn de la forma de les coses senfonsaran o no. 30. - Com es formen les estalactites iestalagmites? Estalagmites Estalactites Es formen degut a les gotesSn les punxes que pengen del daigua que van caient de les estalactites.sostre duna cova.Ho provem amb un experiment 31. Material: 2 pots, aigua calenta, sal, fil de cot, 2 clips, un plat petit. Omplim el got amb aiguaHem descalfar laigua. Preguntem als nens, comho podem fer? diuen al microones.Baixem a la sala Mestres de lescola i escalfem laigua. 32. Posem molta sal als pots.Enganxem un clip a cada extremdel fil de cot.. 33. Posem els fils en els pots, de tal manera que un tros de fil quedi penjant al mig.Ara ens toca observar, qu passar?En 3 dies hem vist com laigua puja pel fil i deixa trossets de sal enganxatsi les gotes que cauen en el plat sevaporen i es transformen cristalls de sal. 34. Desprs de 5 dies. Veiem que el fil t un tros de sal ms gran i est penjant. Desprs de 7 dies. Hi ha ms sal en el fil i degut al pes est apunt de tocar el tap de sota.Les estalactites (al sostre) i les estalagmites (al terra) es formen al dipositar-seels minerals que transporta laigua que es filtra en la cova.Conclusi:En pocs dies hem vist com un procs de la natura que tarda milers danys enproduir-se. 35. - Observem els cristalls de sal almicroscopi.Laigua sha evaporat i el pot ha quedat cobert de sal. Tamb hem vist que el clip sha rovellat. 36. Hem de posar un paper de colora sota del cristall perqu sin no es veu. 37. - Mirem aigua duna bassa al microscopi.Quan plou, en el pati de lescola, es forma una bassa daigua.Hem anat a recollir una mica daigua. Hiptesis: Qu pot tenir aquesta aigua? Qu creieu que veurem al microscopi? 38. Un cop a la classe, observemgotes daquesta aiguaal microscopi.Tamb, hem mirat gotes daigua de la bassa amb lupes.Hem vist: restes de fulles, fang, i un bitxo quees movia 39. - Densitat dels lquids(Fem barreges)Inici: Hem mostrat els diferents ingredients.Hem preguntat si eren lquids o slids. Qu podem fer? Beurels, cuinar, fer un experiment.Quin experiment? Els barregem.Formulem hiptesis: Qu passar?(Laigua ha destar present en totes les barreges)Si barregem:(opinions dels nens)- Aigua i vinagre: es torna de color groc, laigua no tindr el mateix gust.- Aigua i mel: aigua no ser tan sucosa, qu vols dir, no ser tan lquida.- Aigua i oli: laigua canviar de color i es tornar untosa perqu loli unta.- Aigua i llet: laigua tindr gust de llet i es tornar blanca. Ho provem 40. Aigua i oli Aigua i vinagreAigua i mel I continuem provant: aigua i llet, aigua, oli i llet Aigua, mel i oli, Aigua, vinagre i oli,. Remenem per veure si es barregen, per quan el deixem reposar es tornen a separar. 41. Conclusions:- Hi han lquids que es barregen: aigua - llet, aigua vinagre.- Hi han lquids que no es barregen: aigua oli, aigua mel.- La mel pesa ms que laigua perqu est a baix del pot.- Loli pesa menys que laigua perqu esta a dalt del pot. 42. - La tensi superficialIntroducci: Perqu laigua sempre t forma de goteta, podria tenir una altra forma. Encara que nosaltres ladibuixem , la gota daigua s rodona, perqu t una propietat: tensi superficial. Una fora que fa que lespropietat:molcules daigua sempre estiguin juntes, acabant formant una gota daigua.Si a la gota daigua la pogussim tallar a trossets ben petits, serien molcules daigua, H20.Experiment 1Material: aigua, palangana, 2 gots, comptagotes, sab i dues moneda. Amb el comptagotes posarem gotes a sobre de la moneda, fins que vessi. 43. Hiptesi: quantes gotes hi cabran?Els nens diuen 20 gotes, 50 gotes, 90 gotes,......Comptarem quantes gotes en posem.Observem que a mesura que anem posant gotes daigua, aquestes es van ajuntant, s el queen diem la tensi superficial.Ara farem el mateix amb aigua i sab. 44. Fem una taula per recollir les dades NMERO DE GOTES Sense sab Amb sab14 gotes9 gotes16 gotes7 gotes22 gotes 11 gotes34 gotes 13 gotesConclusi : hi caben ms gotes a sobre la moneda quan laigua no t sab.Perqu el sab redueix la tensi superficial de laigua. 45. - Experiment 2: La tensi superficial al riuHeu vist mai un sabater caminant per sobre laigua. Com pot caminar? Perqu s petit, t potes petites i molt fines, pesa poc,.. Ho provem. 46. Material: paper de cuina, aigua, agulla i un plat.Hiptesi: lagulla far de sabater senfonsaro far com el sabater saguantar sobre la superfcie de laigua.Posem lagulla a sobre dun trosset de paper i el posem a dins del plat ambaigua. 47. Observem que passa: El paper senfonsa i lagulla flota com el sabater.Observem que al voltant de lagulla fa una muntanyeta daigua. Daix sen diutensi superficial. 48. - Experiment 3Material: una palangana amb aigua, un tros de plstic, sab i pols de talc.Posem un trosset de plstic a un costat de la palangana.Qu passar?Flota. Observem que flota i no es mou. 49. Posem una mica de sab al costat del plstic i veiem que el plstic es mou molt depressa. Conclusi : El sab fa trencar la tensi superficial, trenca la fora que hi ha entre les molcules daigua. 50. Ara posem polvos de talc a la palangana.Veiem que els polvos amb elcontacte amb laigua sajunten.Ara hi tirem sab. Qu observem? Els polvos se separen. 51. - Depurem aigua bruta Hem recordat els coneixements previs. Hem agafat fulles, pedres, sorra, del pati i ho hem posat a dins duna palangana.Un cop a la classe hem posat aigua.Ja tenim aigua ben bruta. 52. Construm una depuradora.Material: ampolla daigua, cot, palangana, colador,pedres de diferents mides. Tirem aigua al colador per treure part de la brossa que cont laigua bruta .Obtenim aquestaaiguaPosem cot a lampolla 53. Posem pedres de diferentsmides a lampollaa sobre del cot. Tirem lagua bruta Observem que laigua que surt de lampolla s ms neta. 54. Expliquem i dibuixem el que hem fet. 55. - Permeable o impermeableMaterial:Diferents tipus de papers: de seda, dembalar,de cuina.Bossa de plstic.Plstic denquadernar.Un retall de roba.Cartr.Suro.Un pot amb aigua.Una palangana.Posem aigua a sobre de cadascun dels materiali observem. 56. Mirem per sotaToquem - Qu passar? 57. I continuem provant 58. Per les conclusions hem elaborat una taula de dades: Materials PermeableImpermeable(Laigua travessa) (Laigua no travessa)Plstic denquadernar xSurox Paper de cuinax ( es trenca )Bossa de plsticx Paper de seda x( es trenca) Cartr x(per es desf, est ms tou)Paper dembalar xHa agafat una forma rodona Robax(tarda ms temps) 59. "Mho van explicar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre.Ho vaig fer i ho vaig aprendre." Confuci