fitxa 70 el pensador

FITXA 70: EL PENSADORJúlia López Valera

Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez

FITXA TÈCNICA

Títol El pensador

Autor Auguste Rodin (París, 1840-Meudon, 1917)

Cronologia 1880-1900

Tipologia Escultura exempta

Material bronze

Estil Impressionista

Tema Simbòlic

Localització Musée Rodin (París)

Júlia López Valera

França durant l’últim terç del s. XIX es troba en ple desenvolupament de la segona revolucióindustrial. Políticament és el període conegut com la III República.

Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat deParís: Remodelació urbanística, exposicions universals...

El món artístic en aquests moments gira al’entorn dels Salons, grans exposicionsorganitzades per les acadèmies.

És un moment de grans canvis culturals icientífics que influïren sobre els artistes donantlloc a l’aparició de nous corrents artístics.

Socialment és produeix la consolidació de laburgesia com a grup dominant amb una grancapacitat econòmica (principal client d’obresd’art) .

ÈPOCA

París a finals del segle XIX és una ciutat que bull d’activitat i en la que els artistes i intel·lectuals esreuneixen als cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia i dels avenços científics

CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC


AUTOR

Rodin fou un dels escultors més influents de la seva època. Els seus inicis artístics van serdifícils com ho demostra el fet que fos rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París.L'any 1875 viatge a Italia on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel.

François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917)

En obres com com "El pensador" (1880) "El bes" (1886) "El fillpròdig" (1889) o conjunts escultòrics com "Els burgesos de Calais“es pot apreciar les característiques del seu estil, basat en la duresaen la forma i un laboriós modelatge de la textura.

Rodin està considerat com el gran renovador de l’esculturacontemporània.

Al tornar a Paris, va obtenir un fort reconeixement gràcies a laseva participació en els salons.

La seva obra prefigura l'escultura modernista, el realisme, i també el simbolisme,



ESTIL IMPRESSIONISTA

L’escultura impressionista, com a dissolució de la forma escultòrica tradicional, apareix enprimer lloc en l’obra d’alguns pintors que creen petites escultures en les quals treballen amb totalllibertat (Daumier, Degas).

Ratapoli

Daumier (1851)

Ballarina

Degas (1880)



Però el gran renovador de l’art escultòric, que obre les portes a totes les experimentacions dels.XX és Auguste Rodin.

Les principals característiques de l’estil de Rodin són:

Tracta la textura del bronze de manera que dóna, comla pintura impressionista, la sensació d’obra inacabada(tècnica del non finito ,inacabat).

Sovint utilitza uns contorns no nítids, imprecisió,inacabat de les formes.

Va introduir el modelatge amb els dits i les mans ambl’objectiu de donar més rugositat a les superfícies.

Roden elabora un llenguatge artístic completament nou ioposat a l’academicisme.

Monument a Balzac (1893-1897)



Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet incorporarjocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura).

Les tres ombres (1889-1902)

També busca l’expressió per sobre delnaturalisme (intensitat de la vida interior…).

Valora el volum dotat de vida. Les escultureshan de transmetre el sentiment que les anima.Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs dellum i ombra…



L’edat de bronze, 1877

El seu trencament amb l’esculturaacademicista tradicional es manifestades dels seus inicis com podemcomprovar en l’escultura L’edat debronze presentada al Saló de Parísde1877, la qual presenta un realismetan manifest que els crítics l’acusarend’haver tret el motlle d’un home viu.



El pensador és la figura d’un homeadult, assegut en una roca amb lescames lleugerament obertes i el torslleugerament inclinat endavant. El capdescansa sobre el dors de la ma dreta iamb el dos braços recolzats sobre lacama esquerra. Composició queconfereix al personatge una actitudclarament reflexiva.

A) DESCRIPCIÓ

El tractament anatòmic és representat amb un gran realisme tot i la desproporció d’alguns membres

(mans i peus).

DESCRIPCIÓ FORMAL


El pensador és una escultura exempta, i que potser contemplada des de múltiples punts de vista.

B) LA COMPOSICIÓ

L’obra presenta un volum força compacte. I unacomposició tancada o centrípeta.

La posició d’aquest home assegut sobre unaroca amb les cames lleugerament obertes i moltflexionades amb els braços que es dobleguenper davant tanquen la figura físicament.

Això, juntament amb l’ampli arc que dibuixenel tronc i el cap reforcen la sensació detancament de la figura sobre si mateixa.

DESCRIPCIÓ FORMAL


L’us de formes anguloses en el modelat,contrasta amb la presencia de diagonals que amena de ziga zaga dominen la composició, comuna mena de llampec (reflex de la tempestainterior que viu el personatge).

L’escultura presenta majoritàriament formesanguloses.

Rodin realitza un modelat en tensió de tots elsmúsculs del cos , com si el personatge en llocd’estar fent un exercici mental, estigués fent ungran esforç físic.

Tot això contribueix a donar una gran vitalitat ala figura representada.

DESCRIPCIÓ FORMAL


C) SUPERFICIES

El pensador presenta algunes diferències enl’acabat de l’obra . Els dits i les mans són les partsmés treballades.

Podem observar l’ús de diferents textures (Cospulimentat, aspror en la pedra) i la presència deles empremtes del modelat realitzat amb lesmans.

L’obra presenta en conjunt un aspecte tosc, comd’obra inacabada “Non finito”

Aquest ús de diferents acabats i textures fa que lallum reaccioni de manera desigual sobre lasuperfície del metall, donant lloc a efecteslumínics de llum i ombra que incrementen la sevaexpressivitat i la doten de vitalitat.

DESCRIPCIÓ FORMAL


L’ús de diferents acabats i textures junt al jocslumínics que genera la reflexió de la llum sobre lesdiferents superfícies del metall donen dinamisme al’obra, incrementant la seva vitalitat.

D) EL RITME

Aquest dinamisme també es veu incrementat pelmodelat en tensió amb que rodin dona forma a totsels músculs de la figura i la utilització de formesarrodonides i anguloses que contrasten amb lesdiagonals que configuren l’entramat compositiu.

Així doncs, contràriament la sensació de calma itranquil·litat que cabria esperar d’una figura sedent ien posició reflexiva , el que trobem al pensador és undinamisme i una vitalitat, que semblen emergir del’interior del personatge.

DESCRIPCIÓ FORMAL


D) EL TEMPS

Amb el pensador Rodin ens mostra unarepresentació de l’esser humà que, dóna llum alprimer pensament humà i que li que li permetelevar-se per sobre de la seva condició animal.

El pensador més que la representació d’unmoment fugaç i anecdòtic de reflexiópersonal presenta una voluntat d’eternitat.

L’obra és una metàfora de pensament del’home enfrontat a la tragèdia del seu destímortal

Simbolitza el pensament torturat de l’home enadonar-se del tràgic destí de l’existència humana.

DESCRIPCIÓ FORMAL


TEMÀTICA O ICONOGRAFIA

En un principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre la porta del’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat pel govern francès pelfutur museu de les arts decoratives i que no es va realitzar.

La no realització del projecte conferí a l’escultura una entitatpròpia i és convertí segon les pròpies paraules de l’autor en :

Una representació d’un home en l'acte de pensar, l’acte méstranscendent de la història humana que li permet elevar-se persobre de la seva condició animal.

Aquest projecte tenia com a motiu central el llibre de Dante i estava inspirat en la porta del Paradís de GHIBERTI.

INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ


SIGNIFICAT

El pensador és un símbol, una icona universal del ésser humà com ésser racional, capaç de pensar ique pren consciencia de la seva existència. Una representació de l’esser humà que s’eleva per sobrede la condició d’animal, i que, dóna llum al primer pensament.

Aquesta idea vindria reforçada pel tractament de la figuradel pensador com un home d’aspecte més aviat rude, ambmans i peus grans, com els d’un obrer manual. Lamusculatura exagerada, fan pensar en un home noacostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el fetde pensar li requereix un esforç extraordinari. Had’asseure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seucos en aquest acte.

El pensador ha quedat per sempre com el símbol filosòfic per excel·lència de l’home interrogant-se i cercant

respostes sobre la seva existència i el seu destí.



FUNCIÓ

Aquesta obra té una funció Decorativa. Rodin creia que l’escultor tenia una missió històrica:donar a la ciutat moderna monuments moderns, ja que la ciutat moderna no és monumental.



L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influènciaque hi van exercir les escultures de Miquel Àngel.

Aquesta influència es revela en la intensitat deltractament anatòmic de la musculatura, així com tambéen els volums sobredimensionats que mostren certesparts del cos, i pel seu “no finito” (no acabat).

En algunes de les seves escultures i pintures trobariala principal font d’inspiració per la realització delpensador: l’escultura de Lorenzo de Medici o la figurade Jeremias que pintà pel sostre de la Capella Sixtina.

També s’assenyalat la influència de l’obra “Ugolino iels seus fills “ (1861) de l’escultor francés Carpeaux.

MODELS I INFLUÈNCIES


Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Tant el seu tractamentparticular de la matèria, com el gust per les formes arrodonides, van tenir un gran eco enl’escultura modernista i de la primeria del nou-cents (simbolisme), fins a l’arribada de lesavantguardes

El Petó 1886

La Danaide 1886



Els Burgesos de Calais 1895



fitxa 70 el pensador

Education