guia per a la formació de formadors interns d’empresa...a continuació trobareu desenvolupats els...

Guia per a la formacióde formadors interns d’empresa

ELABORACIÓ DE PRODUCTES I EINES INNOVADORES RELACIONATS AMB LA FORMACIÓ CONTÍNUA

ACCIONS COMPLEMENTÀRIES I D’ACOMPANYAMENT A LA FORMACIÓ 2007

PROJECTE COFINANÇAT PER:

Guia per a la formació de formadors interns d'empresa Mòdul 3. Com establir objectius d’aprenentatge.

Volem agraïr la seva participació als experts formadors i responsables de formació d'empreses iorganitzacions que ens han ajudat a detectar necessitats concretes per tal de poder donarresposta en aquesta guia.

ParticipantsJordi AguadéMiguel Ángel AguilarAlfred AriasPilar BlesaMaria BriansóCristina ConstantíM. Teresa CubíCrescente FernándezMaría GálvezSusana GarcíaMiquel Llombart

Mercè MartíDaniel MartínezLidia MurSoledad NietoDavid OlivaÁngeles PedrosaMarlen PlanchadellMercè PradesMontserrat PueyoLaura RechaAurora Rius

Dolors SalgueroRosa SaltóPilar SantaellaHilario SoléRosa M. SurrocaMarc VizcarroMeritxell AlsinaMª Pilar CapdevilaAinhoa FornosVictòria MoralesFrancesc Mulero

OrganitzacionsAjuntament de TarragonaBorgesCaixa TarragonaD-CoreDamm

Dow ChemicalGrupo CastillaPortAventuraPort de TarragonaRepsol ypf

STS Ambulàncies- STSGRUP SagessaActiva Mutua 2008(MutuaReddis Matt)

Experts que han participat en la realització del programaEster González – expertaSusanna Rubiol – expertaEnraona, presència a la Xarxa.

i la directora i tècnics del projecte del Centre de Formació Permanent de la Fundació UniversitatRovira i Virgili

Pilar Álvarez – Direcció del projecteRaquel Rabassa – Tècnica del projecteJose Luís Galiano – Integració imatge gràfica i eines informàtiquesRosa Pérez – Suport administratiu a la totalitat del projecte


Introducció.

L’objectiu de la guia és facilitar als formadors i formadores interns d’empresa i organitzacions, elsconeixements suficients per desenvolupar competències tècniques i metodològiques per a laplanificació i la docència.

Els continguts i l’estructura de la guia respon a les necessitats detectades i manifestades en vàriessessions de treball, per diferents formadors interns d’empreses i/o responsables de formació.

A continuació trobareu desenvolupats els quatre primers mòduls del projecte complert, que són:

1. La formació contínua.

2. Les competències del formador/a intern/a.

3. Com establir objectius d’aprenentatge.

4. Estructuració de continguts i metodologia docent.

Es preveu completar pròximament amb els mòduls finals:

5. Eines per a dinamització de la classe

6. Desenvolupar habilitats personals

7. Avaluació de la formació

8. Tecnologia educativa i formació contínua

Introducció.


Com establir objectius d’aprenentatge.

Índex de continguts1. Introducció

1.1. Què podem fer per afavorir un aprenentatge actiu?

1.2. Com podem afavorir que l’alumne construeixi nous coneixements sobreconeixements i experiències prèvies?

1.3. Com podem afavorir que l’alumne apliqui i generalitzi el seu aprenentatge a partird’experiències i fets de vida?

1.4. Què podem fer per tenir en compte l’estructura afectiva de l’alumne i afavorir lainteracció a l’aula?

Resum

2. De la detecció de necessitats a l’establiment del programa del curs

2.1. Quina es la situació real del participant?

2.2. Quines son les possibles fonts d’ informació?

2.3. Què volem assolir?

2.4. Com podem organitzar el procés d’aprenentatge?

3. Identificar els objectius educatius i relacionar els indicadors d’acompliment

3.1. Objectius teòrics i pràctics de la formació

3.2. Redactar objectius

3.3. Taxonomia de Bloom

3.3.1.Redacció dels objectius de conducta observable

3.3.2. El domini cognoscitiu

3.3.3.El domini psicomotriu

3.3.4.El domini afectiu

3.4. Com ordenar els objectius?

3.5. Com formular correctament objectius?

4. Descriure indicadors en el procés d’aprenentatge

4.1. El concepte d'indicador

4.2. Els indicadors com a funció de mesura i control

4.3. Definició d'indicadors clàssics del procés d’aprenentatge

4.4. Criteris d’alguns indicadors clàssics del procés d’aprenentatge en un context dequalitat total

4.4.1.Indicadors d’entrada



4.4.2.Indicadors de sortida o de rendiment

5. Avaluar l’acompliment de l'acció formativa

5.1. Avaluació del procés formatiu

5.2. Tècniques d'avaluació

Annex

Annex 4.4.2



1. Introducció

Tot procés d’aprenentatge suposa un canvi per a la millorar d’una àrea específica de la persona,gràcies a l’adquisició de nous coneixements i habilitats pràctiques. Tanmateix l’aprenentatgetambé es realitza sobre actituds que ens podem servir a la nostra vida quotidiana.

La manera com aprenem es diversa, com cadascú es divers, com diverses som totes les persones, iper tant cada treballador. L’aprenentatge té a veure amb les pròpies experiències, amb les capacitats ja desenvolupades,amb els coneixements adquirits, amb els sentiments i amb les emocions. Cadascú té les sevespròpies conviccions, i a partir d’aquestes sovint comença el procés d’aprenentatge en l’adult.

Idea clau. Podem assenyalar a partir d’aquestes premisses, alguns puntsclaus que ens ajudaran a desenvolupar estratègies que permeten i potencienles diverses formes d’aprenentatge:

• L’aprenentatge actiu

• La construcció de nous coneixements sobreconeixements i experiències prèvies

• L’aprenentatge a partir d’experiències i fets de vida

• A partir de l’estructura afectiva del participant i lainteracció en l’aula

1. Introducció 1/53


Activitat 1. Com definiríem el procés d’aprenentatge?

Activitat 2. Per a una formació eficaç, quins són els fonaments?

La formació ha de ser programada, sistemàtica. correcte

La formació ha de respondre a necessitats específiques. correcte

La formació ha de ser mesurable i avaluable.

Activitat 3. Com definiries la forma d’aprenentatge de cada persona, i pertant de cada treballador?

És divers, com cadascú es divers, doncs això te a veure amb les pròpiesexperiències prèvies, amb les capacitats ja desenvolupades, amb elsconeixements bàsics adquirits, amb els sentiments i amb l’emoció., etc.

És divers cadascú te les seves pròpies conviccions, i a partir d’aquestessovint continua el procés d’aprenentatge adult i quotidià.

És sempre el mateix, no hi ha diferències doncs si el formador es sempreel mateix, igual serà el procés.

1. Introducció 2/53


1.1 Què podem fer per afavorir un aprenentatge actiu?

Tal com hem desenvolupat al mòdul 2 punt 3.2 l'aprenentatge actiu és la millor manera de treureun major profit de les accions formatives, i per tant de poder implicar més als diferents actors quetenim en el Pla de formació. Reviseu abans l'apartat esmentat per tal de seguir endavant enaquest punt.

No limitar-nos durant la sessió formativa únicament a transmetre coneixements.

• Utilitzar mitjans i recursos variats. Comptar amb materials adequats al tipus departicipants. Utilitzar materials diversos com a recolzament, com documents de síntesi iaprenentatge. Per exemple; al finalitzar l’activitat formativa o la sessió podem proposarals participants fer un resum entre tots del què han après i compartir-ho amb el grup.

Donar al participant el protagonisme del procés, nosaltres sols som mediadors delprocés d’aprenentatge.

• Orientar l’alumne per que aprengui a demanar ajuda. El formador hauria d’estar atent aaquells participants passius ja que potser no avancen al mateix ritme que els altres.Llavors és important que si tenen un problema siguin capaços de compartir-lo amb elformador.

• Recolzar l’alumne. Oferir pistes per que l’alumne sigui capaç de fer el següent pas,graduar la dificultats de les activitats amb la finalitat d’evitar els fracassos repetits.Verbalitzar constantment amb el grup, que totes les participacions son interessants inecessàries.

• Afavorir l’autoavaluació. Informar a l’alumne del seu procés i potenciar la autoestima. Perexemple, donar sovint un feedback a l’alumne conscienciant-lo del seu aprenentatge, espoden organitzar petites pauses d’autoavaluació després de cada acció.

Facilitar que el participant compti amb les activitats a desenvolupar, conegui lesexigències i els criteris d’avaluació als que ha de donar resposta.

A l’inici de la formació es important que el participant compti amb tota la informació referent a lamateixa. Fora bo presentar:

• un Pla de treball.

• un Timming de la/es sessions

1.1 Què podem fer per afavorir un aprenentatge actiu? 3/53


• facilitar al participant els objectius teòrics

• els objectius pràctics

Activitat 4. Quin és el paper del formador en l’aprenentatge actiu?

El formador imparteix coneixements amb un mètode explicatiu imagistral.

El formador explica mentre els participants escolten.

El formador té un paper de facilitador en la interiorització delcontinguts impartits.

Activitat 5. Com podem afavorir l’aprenentatge actiu des de la selecció detècniques d’estudi?

Mitjançant exercicis pràctics.

Treballant amb estudis de casos.

Amb debats.

Activitat 6. Com podem facilitar el seguiment de l’alumnat?

Definint activitats d’autoavaluació pel participant.

Definint proves objectives al llarg de l’acció formativa.

Fent un seguiment del participant i donant feedback constant.

1.1 Què podem fer per afavorir un aprenentatge actiu? 4/53


1.2 Com podem afavorir que l’alumne construeixi nousconeixements sobre coneixements i experiènciesprèvies?

Recordem que la finalitat es que l’actuació formativa pugui ser eficaç, i per tant és molt importanttenir en compte que cada nou aprenentatge s’integri en els anteriors i d’aquesta manera es vaginfent possible la maduració de les capacitats.

Vinculant els aprenentatges, aquests no son aïllats, sinó que estan en estretarelació els uns amb els altres.

• Recorda a l’alumne vincular el nou aprenentatge. Durant tot el procés d’aprenentatge,l’alumne ha d’anar vinculant o associant nous coneixements o aprenentatge a altresadquirits prèviament. Pots ajudar-lo fent-li preguntes que permetin l’enllaç ambconeixements previs, també recordant al participant estratègies d’aprenentatgeutilitzades en situacions similars, etc.

Evitant el desinterès i la frustració.

• Evidentment si l’alumne l’únic que fa es repetir aprenentatges ja adquirits, no hi hanovetat i per tant, no hi ha nou aprenentatge, llavors qualsevol acció perd interès ieficàcia. Igualment, podem trobar desinterès i frustració si el motiu d’aprenentatge essitua lluny d’allò que pot entendre o aprendre el participant. Pots ajudar-lo fent-lipreguntes de control i anàlisi, per assegurar-te que l’ interès es manté.

Vinculant l’aprenentatge amb experiències viscudes.

• Planteja preguntes al començament de l’acció o tasca que ajudin a vincular els nousaprenentatges amb els ja adquirits. Per exemple; Tenies coneixement d’aquest fet?

Activitat 7. Per anar més enllà del que el participant està aprenent(aprenentatge actual) es important:

Vincular-lo a experiències personals.

Vincular-lo a altres aprenentatges.

Mitjançant el diàleg en petits grups o per parelles.

1.2 Com podem afavorir que l’alumne construeixi nous coneixements sobre coneixements i experiències prèvies? 5/53


1.3 Com podem afavorir que l’alumne apliqui igeneralitzi el seu aprenentatge a partir d’experiènciesi fets de vida?

Facilitant que el participant vagi més enllà d’una determinada activitatdesenvolupada a l’aula, més enllà de les seves necessitats concretes i actuals.

Fer veure mitjançant preguntes als participants, l’aplicació de l’aprenentatge a d’altres àreesdiferents, a experiències de vida real, a experiències professionals i a valors de la seva vida.

• Per exemple, .....aquesta qüestió tractada, succeirà necessàriament o sols serà possible oprobable que succeeixi en aquestes circumstàncies? podem traslladar aquestaprenentatge a altres àrees?

Aportant al participant una reflexió sobre les situacions de la vida a través delque s’anomena un mecanisme de generalització i transferència.

Generalització i transferència; aplicació d’un aprenentatge a situacions determinades i noves ofutures situacions. Transcendir a les necessitats actuals, motivant la reflexió del propi alumne.

• Per exemple, en quines altres ocasions a la vida podem trobar aquest mateix problema?

Tractant que els aprenentatges vagin més enllà del moment precísd’aprenentatge i més enllà de una qüestió purament instrumental.

L’objectiu es que l’alumne no es quedi en la simple resolució d’una activitat. Es a dir, cal quel’alumne s’adoni que l’activitat proposada pot servir per altres aprenentatges, cal que relacioniaquestes activitats amb experiències del passat i amb propostes pel futur.

• Per exemple, com es relaciona aquesta activitat amb el tema que ens ocupa?

Traslladant els aprenentatges a noves situacions presents i futures.

Fer reflexionar sobre noves situacions presents i futures, per tal el participant relacioni el que jaconeix amb el que aprèn, ensenyar-lo a observar, a la descoberta, a aplicar aquest nouconeixement a qüestions del seu interès, etc..

• Per exemple, aquest nou aprenentatge ens pot servir també per...? En quines altressituacions podries aplicar aquesta mateixa resposta?

1.3 Com podem afavorir que l’alumne apliqui i generalitzi el seu aprenentatge a partir d’experiències i fets de vida? 6/53


1.4 Què podem fer per tenir en compte l’estructuraafectiva de l’alumne i afavorir la interacció a l’aula?

No oblidis que la interacció i la comunicació son eines fonamentals, recordadedicar l’espai i el temps necessaris per desenvolupar estratègies.

Tots sabem per pròpia experiència que la dificultat o facilitat en l’aprenentatge d’aquesta oaquella assignatura, va estar vinculada a la dificultat o facilitat per establir una relació amb aquello altre professor i fins i tot amb els companys de la classe. Pensa en aquella situació similarviscuda a l’escola, fes una llista d’allò que recordis et va facilitar l’aprenentatge.

• Exemple: Fes una llista de les qualitats del millor professor que vas tenir, potsadoptar alguna de les qualitats?

Afavoreix les relacions interpersonals durant el procés d’aprenentatge. El treballcooperatiu, garanteix un aprenentatge més proper en el llenguatge, elsinteressos, les motivacions, el coneixement i per tant, la suma d’esforços, que famés fàcil la comprensió.

El fet que el participant tingui que explicar-se, fa que tingui que esforçar-se i cercar la millormanera de fer-ho. Aquesta estratègia no només es vàlida, per posar en comú la dificultat d’unaprenentatge, sinó també per assegurar que aquest s’ha après.

• Exemple: En la presentació d’uns als altres a l’inici de la formació en dinàmiquesde grup, o durant el procés, fes que en parelles exposin els uns als altres qui són oles seves idees.

Ajuda l’alumne a conscienciar-se de les seves potencialitats i a realitzar un procésde desenvolupament personal que el permeti créixer. Només és possible des deldiàleg i l’art de preguntar.

Exemple: Hi han diferents tipus de preguntes, nosaltres hem destacat les següents:

• Preguntes clarificadores • Com es relaciona el que has dit amb el que estem tractant? • Podries donar-me un exemple del que estem parlant? • Podries dir-m’ho d’una altre manera? • A veure si ho he entès correctament: vols dir X o Y?

• Preguntes sobre les suposicions individuals • Penses que sempre es així? • Amb el que dius, què estàs suposant? • En quina suposició et bases per afirmar això? • Sembla que dones per fet que …, es així?

• Preguntes sobre motius i evidencies pròpies • Podries explicar els teus motius?

1.4 Què podem fer per tenir en compte l’estructura afectiva de l’alumne i afavorir la interacció a l’aula? 7/53


• Com s’aplica en el nostre cas? • Quin es el raonament que t’ha portat a fer aquesta afirmació? • Podem dubtar d’aquesta evidencia?

• Preguntes vers diferents punts de vista • Existeixen d’altres punts de vista? • Què més podria succeir, a banda del que ja has esmentat? • Hi ha alguna altra alternativa? • Que estàs insinuat amb el que dius?

• Preguntes que proven implicacions i conseqüències • Es important aquesta qüestió? • Podríem reformular aquesta qüestió? • Com podem resoldre aquesta qüestió? • Com podem descobrir les conseqüències d’aquesta qüestió?

Activitat 8. Per formar i explicar una nova instrucció de treball en seguretat,quin plantejament podríem seguir? Per exemple:

Explicar els conceptes de seguretat que la defineixen.

Comentar aquests conceptes per parelles.

Compartir experiències en les quals hagués estat enriquidor aquestanova instrucció.

1.4 Què podem fer per tenir en compte l’estructura afectiva de l’alumne i afavorir la interacció a l’aula? 8/53


Resum

Aprenentatge, és el canvi que es dóna, amb certa estabilitat, en una persona, respecte les sevespautes de conducta. La persona que aprèn alguna cosa, passa d’una situació a una altra nova, és adir, assoleix un canvi en la seva conducta.

Elements en el procés de canvi

Si establim que el procés d’aprenentatge és la distància entre dues situacions(A i B), que aquest procés està liderat per un formador dins un grup educatiu(F i G), no podem dir que s’ha assolit satisfactòriament l’objectiu si abans noarribem a la constatació que s’ha produït un canvi en el comportament del’alumne en sí mateix.

Procés d’aprenentatge

Resum 9/53


Sabies que: Segons Gagné per a que sigui possible i es donil’aprenentatge, l’ensenyament ha de tenir 10 funcions:

1. Estimular l’atenció i motivar 2. Donar a conèixer als alumnes els objectius d’aprenentatge 3. Activar els coneixements i habilitats prèvies de l’alumnat rellevants

pels nous aprenentatges a adquirir 4. Presentar informació sobre els continguts a aprendre o proposar

activitats d’aprenentatge 5. Orientar les activitats d’aprenentatge dels estudiants 6. Incentivar la interacció dels estudiants amb les activitats

d’aprenentatge, amb els materials, amb els companys… i provocar les seves respostes.

7. Tutoritzar, proporcionar feedback a les seves respostes 8. Facilitar activitats per la transferència i generalització dels

aprenentatges 9. Facilitar el record 10. Avaluar els aprenentatges realitzats.

Resum 10/53


2. De la detecció de necessitats a l’establiment delprograma del curs

2.1 Quina es la situació real del participant?

Sovint partim de la hipòtesi que l’alumne té assolits uns nivells de “saber”, “saber estar” i “saberfer”, fixant-nos només en la seva formació, o en el fet de pertànyer a un grup professional odepartament.

No podem suposar quines son les seves habilitats o conductes per tenir una determinadaformació, ofici o professió, càrrec o pertànyer a un determinat departament. Cal conèixer lesconductes i capacitats reals que té el participant, ja que els objectius de l’aprenentatge s’han defixar a partir de les competències observades. Com més acurada sigui la informació prèvia i elconeixement sobre cada participant, millors seran les decisions que es prenguin durant el procésde gestió i aprenentatge.

2. De la detecció de necessitats a l’establiment del programa del curs 11/53


2.2 Quines son les possibles fonts d'informació?

• Enquestes realitzades al personal, amb l’objectiu de detectar necessitats i carències.

• Entrevistes amb els responsables, comandaments intermedis i/o encarregats, enreferència a coneixements específics, habilitats o actituds. Un possible qüestionari us elvam facilitar al mòdul 1.

• Formació específica requerida per la legislació, per exemple.

2.2 Quines son les possibles fonts d'informació? 12/53


2.3 Què volem assolir?

Per programar la acció formativa, sigui un formador o un responsable de formació, el primer a ferés convertir les fites imprecises en conductes observables i avaluables, per diverses raons:

• Es la única possibilitat per mesurar la distancia entre A i B (tal i com hem esmentatanteriorment), la distancia que hem de cobrir, entre el que l’alumne és i el que hauria deser o saber.

• Facilita l’organització sistemàtica dels aprenentatges facilitant la formulació de objectius i

• Per que és així com un cop acabat el procés d’aprenentatge, podrem observar com aquestes va dur a terme, i en quina mesura.

Definides les conductes que volem l’alumne sigui capaç d’assolir, llavors es fonamental, ordenar-les de manera seqüencial, per tal que l’aprenentatge sigui lògic en l’espai i en el temps.

Un cop tenim clar què volem assolir i en quin ordre, es possible formular els objectius, doncs:

1. Ens obliga a establir clarament quina es la conducta final en termes operatius.

2. Així el participant podrà conèixer el que s’espera d’ell, fet en sí mateix motivant percentrar el seu esforç.

3. És l’única manera que, en qualsevol moment, el formador i el participant podran observari avaluar les fites assolides i saber en quina fase del procés d’aprenentatge es troben.

2.3 Què volem assolir? 13/53


2.4 Com podem organitzar el procés d’aprenentatge?

Anteriorment hem parlat de la importància d’identificar el punt de partida en que es troba elparticipant al començar el procés d’ aprenentatge, però també és important per programar tenirclars;

• de quins recursos econòmics disposarem, • de quin mitjans, i • de quin espai i temps disposarem.

El factor humà es fonamental, cal definir el grup òptim per a cada activitat. Es possible que elnombre de persones que conformen el grup hagi de variar en funció d’un objectiu a altre.Existeixen activitats que requereixen un tractament de grup gran, o de grup de treball reduït, osimplement individual. Cal tenir-ho present.

En el procés d’aprenentatge es dóna una interacció constant entre el formador i l’alumne, cal queaquesta interacció entre rols sigui el suficientment flexible. Si volem un aprenentatge actiu, elconcepte tradicional del professor que té el coneixement i l’imparteix a l’aula i de l’alumne passiuque el rep, l’hem de canviar per un rol actiu d’ambdós. Aquest rol, cal alimentar-lo amb activitatsque motivin a l’alumne. I ho hem de recordar en el moment de planificar l’aprenentatge.

2.4 Com podem organitzar el procés d’aprenentatge? 14/53


3. Identificar els objectius educatius i relacionar elsindicadors d’acompliment

3.1 Objectius teòrics i pràctics de la formació

Les intencions d’un curs son expressades en forma de fites i objectius. Les fites son declaracionsgenerals d’intencionalitat de l’ensenyament. Els objectius son més específics que les fites, iindiquen allò que els estudiants seran capaços de fer al finalitzar un determinat curs. Si redactemels objectius d’una forma clara, tindrem una eina fonamental per planificar un curs o una sessió,doncs podrem escollir de forma racional, les metodologies d’ensenyament i les estratègiesd’aprenentatge, així com també les formes d’avaluació.

Els objectius serveixen de guia, tant pels formadors com els participants, no son determinants niprenen espontaneïtat al procés, sinó que cada objectiu plantejat, ha de correspondre de formacoherent i lògica amb les metodologies d’ensenyament, les estratègies d’aprenentatge i lesavaluacions.

Els objectius poden ser continguts bàsics d’aprenentatge, coneixements teòrics i pràcticsnecessaris per desenvolupar plenament les pròpies capacitats, per viure i treballar, en definitivaper la millora de la qualitat de vida. Igualment, son objectius, els valors i actituds; per exemple,l’actitud d’escolta i diàleg, la reflexió, la presa de decisions responsable, la participació,col·laboració, autocrítica i autoestima, la capacitat creativa enfront la incertesa, l’adaptació alcanvi...

3. Identificar els objectius educatius i relacionar els indicadors d’acompliment 15/53


3.2. Redactar objectius

Els objectius són el resultat de:

• Una anàlisi dels coneixements, habilitats i actituds,

• Una anàlisi de les formes de resolució de problemes o conflictes

• Interessos, necessitats i característiques dels participants

• Les necessitats dels participants

• Les exigències organitzacionals

• Els objectius d’un departament

No sorgeixen i menys encara, es defineixen, a partir de la inspiració o de l’habilitat d’algú perredactar-los.

Els objectius seran específics depenent dels propòsits específics que es tinguin sobre el curs. Esrecomanable redactar els objectius:

• de forma simple,

• clara

• no ambigua

• i suficientment amplia per emmarcar les intencions

La redacció dels objectius ha d’expressar sempre la classe de comportament que els participantshauran de ser capaços de demostrar, per poder avaluar al mateix temps, que finalment l’objectiuha estat assolit. Si dins de la redacció de l’objectiu no es pot incloure el criteri d’avaluació per quedificulta la comprensió, s’aconsella la utilització d’indicadors, que detallen i quantifiquen el grau onivell d’execució d’una activitat, fent-la mesurable. En el punt 4 d’aquest mòdul es desenvolupa elconcepte d’indicador d’aprenentatge.

Activitat 9. De quines fonts d'informació podem disposar per programar laformació?

3.2. Redactar objectius 16/53


3.3 Taxonomia de Bloom

Bloom et al (1956) van establir una taxonomia per distingir tres grans dominis d’aprenentatge. Eldomini es pot entendre com “Els Objectius del Procés d’aprenentatge”, es a dir, que després delprocés d’aprenentatge, el participant hauria d’haver assolit noves habilitats i coneixements.Aquests tres dominis van ser subdividits en una altre sèrie d’objectius de complexitat creixent.

Es varen identificar tres dominis d’activitats educatives;

El cognitiu (coneixement i competències intel·lectuals) Sovint es dóna mésrellevància a un determinat nivell que a d’altres, per exemple a la memoritzacióde la informació, per aquesta raó es proposen sis subàrees.

El cognitiu: El camp cognoscitiu comprèn l’àrea intel·lectual que avarca les subàrees següents:

• El coneixement • La comprensió • L’aplicació • L’anàlisi • La síntesis • L’avaluació

El psicomotriu (habilitats físiques)

Té especial importància en determinades branques, oficis o professions. Per exemple quan parlemd’aspectes de seguretat en el sector químic. En alguns casos es fa necessari un alt nivell dedesenvolupament de la competència i en altres per contra, només és necessari assolir una certafamiliaritat. En aquestes habilitats ens trobem bàsicament amb destreses com ara:

• Muntar • Calibrar • Connectar • Construir • Netejar • Composar • Fixar • Manipular • Barrejar....

L’afectiu (sentiments i actituds)

L’afectiu: Concretar objectius en aquest domini no és fàcil, aquest pot ser el motiu pel qual sonsovint ignorats. Aquest fet es desafortunat doncs ja sigui de forma explícita o implícita, hi hanmoltes qualitats actitudinals que esperem que els participants desenvolupin o adquireixin. Unaforma correcte per assolir aquest tipus d’objectius, es a partir de les actituds dels participantsactuals i plantejar-se l’acceptació d’altres punts de vista. Els diferents nivells que ens podem

3.3 Taxonomia de Bloom 17/53


trobar són

• Presa de consciència • Respondre • Valorar • Organització • Caracterització per mitjà de valors: comprometre's, identificar, qüestionar...

Activitat 10. Quins correspon a cada un dels tres dominis d’activitatseducatives:

cognitiu psicomotor afectiu

coneixement i competències intel·lectuals

habilitats físiques

sentiments i actituds

3.3 Taxonomia de Bloom 18/53


3.3.1 Redacció dels objectius de conducta observable

Al programar un curs o una sessió, utilitzarem els objectius operacionals o pràctics.

L’objectiu operacional expressa l’execució del participant. Què i com ho ha de fer.

Per avaluar si aquesta execució és suficient per donar per assolit l’objectiu, cal descriure laconducta en termes observables, es a dir, hem de convertir l’objectiu operacional en conductaobservable.

El model més conegut per redactar objectius de conducta observable es el Robert E.Mager (1997).D’acord amb l’autor l’objectiu de conducta observable té tres parts i aquestes són:

• Situació – condicions o mitjans dels quals dependrà que es manifesti l’acció delparticipant. Exemple: "Després de veure la presentació en ppt."

• Acció observable - és lo que fa o diu el participant i s’expressa amb un verb (més el seucomplement) Recorda que hi han verbs que denoten acció observable i els hi ha que no.

Verbs incorrectes per redactar els objectius

Existeixen una sèrie de verbs que no son recomanables utilitzar en la redacció d’objectiusoperacionals o pràctics doncs, estan sotmesos a interpretació i no denoten accióobservable per part del participant. Aquests verbs són els següents:

Apreciar, aprendre, assolir, captar, conèixer, capacitar, desenvolupar, enriquir-se,ensenyar, entendre, familiaritzar, fomentar, guiar, interessar-se, percebre, proveir,relacionar, saber, sentir, tenir fe en. Exemple: "enumerarà” (els equips de protecció personal)

• Adequació - és el nivell d’execució acceptable per assolir l’objectiu. Pot expressar-se entermes quantitatius o qualitatius.Exemple: correctament

Exemple final: "Després de veure la presentació en ppt., el participant enumerarà correctament elsequips de protecció personal."

3.3.1 Redacció dels objectius de conducta observable 19/53


Idea clau. Aquest és l’objectiu. La meva responsabilitat com a formador éspreveure totes les activitats apropiades per a que l’assoleixis. La tevaresponsabilitat com a participant és participar activament en aquestesactivitats.

Activitat 11. Com podríem definir una conducta observable?

3.3.1 Redacció dels objectius de conducta observable 20/53


3.3.2 El domini cognoscitiu

Tal com s’ha dit el camp cognoscitiu comprèn l’àrea intel·lectual que avarca les subàrees següents:

• El coneixement • La comprensió • L’aplicació • L’anàlisi • La síntesi • L’avaluació

Coneixement:

Implica el coneixement de fets específics i coneixements de formes i mitjans de tractar aquests,coneixements universals i de les abstraccions específiques d’un determinat camp del saber. Engeneral són elements que s’han de memoritzar.

Que ha de fer el participant: Exemple de verbs a utilitzar aldefinir aquests objectius

Exemple d’un objectiud’aquest domini

El participant ha de recordar ireconèixer informació o idees,a més a més de principis, de lamateixa forma que els vaaprendre.

Classificar, Definir, Descriure,Identificar, Enumerar,Ressenyar, Reproduir,Seleccionar, Fixar.

Descriu els diferents factors derisc en el teu lloc de treball ienumera les àrees de laprevenció de riscos a quepertany cadascun d'ells.

En una sessió de comunicacióinterpersonal: Definir quin es elconcepte d’escolt activa

En una sessió de motivaciólaboral: Identificar els factorsmotivadors i els factorshigiènics del lloc de treball.

En una sessió de negociació:Descriure quin és l’objectiufinal en tota bona negociació.

Comprensió:

La comprensió fa referència a l’aspecte més simple de l’enteniment que consisteix en captar elsentit directe d’una comunicació o d’un fenomen, per exemple, la comprensió d’una ordre escritau oral, o la percepció del que va passar en qualsevol fet particular.

3.3.2 El domini cognoscitiu 21/53




El participant ha de: aclarir,comprendre o interpretarinformació en base a unconeixement previ.

Distingir, Sintetitzar, Inferir,Explicar, Resumir, Extreureconclusions, Relacionar,Interpretar, Generalitzar,Predir.

Justifica la necessitat decadascuna de les àrees deprevenció de riscos queexisteixen d’acord amb la Lleide Prevenció de RiscosLaborals.

En una sessió de comunicacióinterpersonal: Explicar elsprincipis de l’escolt activa.

En una sessió de motivaciólaboral: Distingir tots elsfactors motivadors del teu llocde treball.

En una sessió de negociació:Distingir entre una bona icorrecte negociació

Aplicació:

L’aplicació és el que fa referència a la interrelació de principis i generalitzacions amb casosparticulars o pràctics.



El participant ha deseleccionar, transferir, iutilitzar dades i principis percompletar una tasca osolucionar un problema.

Canviar, Demostrar, Descobrir,Exemplificar, Manipular,Modificar, Operar, Resoldre,Utilitzar.

Comparant las tasques quedesenvolupa el teu company X,Quins creus són els factors derisc comuns en els dos llocs detreball, i perquè?

En una sessió de comunicacióinterpersonal: Exemplificarl’actitut en l’escolt activa.

En una sessió de motivaciólaboral: Descobrir quins son elsfactors motivadors que espodrien introduir en el teu llocde treball.

En una sessió de negociació:





Resoldre un conflicte deinteressos en un determinatprocés de negociació

Anàlisi:

L’anàlisi implica la divisió d’un tot en les seves parts i la percepció del significat de les mateixes enrelació amb el conjunt. L’anàlisi comprèn l’anàlisi d’elements, de relacions, etc.



El participant ha de diferenciar,classificar, i relacionar leshipòtesis, evidencies, oestructures d’una pregunta oasseveració

Analitzar, Arreglar, Connectar,Comparar, Classificar, Distingir,Explicar, Inferir, Ordenar,Separar.

Com pots minimitzar el riscergonòmic i psicosocial en elteu lloc de treball?

En una sessió de comunicacióinterpersonal: Analitzar elselements implicats en el procésde comunicació.

En una sessió de motivaciólaboral: Comparar els factorsmotivadors del teu lloc detreball amb els del teucol.laborador.

En una sessió de negociació:Analitzar quines son lesconsequències d’una bonanegociació

Síntesi:

La síntesi fa referència a la comprovació de la unió dels elements que formen un tot. Per exemple,es pot proposar desenvolupar un pla o sèrie de operacions.



El participant ha de generar,integrar i combinar idees en unproducte, pla o proposta noves.

Categoritzar, combinar,compilar, crear, dissenyar,esquematitzar, organitzar,planificar, projectar,

Dissenya un programad’exercicis d’estiramentsmusculars pel teu lloc detreball.





reconstruir, reorganitzar. En una sessió de comunicacióinterpersonal: Reconstruir unasituació en la que l’escoltactiva sigui rellevant.

En una sessió de motivaciólaboral: Categoritzar els factorsmotivadors de dos llocs detreballs jerarquicamentdiferents.

En una sessió de negociació:Reconstruir el procés denegociació d’un augment desou.

Avaluació:Aquests tipus de coneixement suposa una actitud crítica davant els esdeveniments. L’avaluaciópot estar en relació amb judicis relatius a l’evidència interna i amb judicis relatius a l’evidènciaexterna.



El participant ha de valorar,avaluar o criticar en base aestàndards i criteris específics

Apreciar, comparar, contrastar,criticar, discriminar, justificar,jutjar, fonamentar.

Fes una relació de 10estiraments importants quepuguin fer-se en el lloc detreball i afavorir els hàbitssaludables en el treball.

En una sessió de comunicacióinterpersonal: Justificar elsprincipis de l’escolt activa.

En una sessió de motivaciólaboral: Comparar els efectesdels factors motivadors ifactors higiènics del teu lloc detreball.

En una sessió de negociació:Comparar les consequênciesd’una bona i una incorrectabona negociació



3.3.3 El domini psicomotriu

Dins el domini psicomotriu es classifiquen fonamentalment destreses o habilitats. Aquestesconductes es realitzen amb precisió, exactitud, facilitat, economia de temps i esforç. Les conductesdel domini psicomotriu poden variar en freqüència, energia i durada.

En les feines de tipus manual aquests objectius predominen sobre els cognitius.

La freqüència indica La energia es refereix La durada fa referència

El promig o quantitat devegades que una personaexecuta una conducta.

A la força o potencia que unapersona necessita per executarl’habilitat.

Al temps durant el qual esrealitza la conducta.



Definirem la conductaesperada.

Connectar, construir,compassar, fixar, lligar,muntar, netejar.

Manipular un extintor d’acordamb les instruccions deseguretat

En una sessió de comunicacióinterpersonal: Practicarhabilitats de l’escolt activa.

En una sessió de motivaciólaboral: Practicar una actitutpositiva enfront el treball.

En una sessió de negociació:Practicar habilitats per unabona negociació

3.3.3 El domini psicomotriu 25/53


3.3.4 El domini afectiu

El domini afectiu també està compost per diferents camps. Per discriminar si una conducta estàintegrada en un camp o un altre, el criteri a aplicar és el grau de interiorització que una actitud, valor o apreciació que es revela en la conducta d’unmateix individu.

Els objectius del camp afectiu es manifesten mitjançant la recepció, la resposta, la valoració,l’organització i la caracterització amb un valor o un complex de valors.

Que ha de fer el participant: Exemple de verbs a utilitzar al definir aquests objectius

Pressa de Consciència Assenyalar, descriure, escollir, preguntar, replicar, retenir,seguir, seleccionar, utilitzar.

Respondre Actuar, ajudar, conformar, contestar, complir, discutir,informar, investigar, llegir.

Valorar Adherir, compartir, defensar, explicar, iniciar, invitar,justificar.

Organitzar Combinar, defendre, elaborar, integrar, jerarquitzar,ordenar, relacionar.

Caracteritzar per mitjà d’uncomplex de valors

Actuar, assumir, comprometre, identificar-se, qüestionar.

Activitat 12. Redacta un exemple d'objectiu per cada subàrea deconeixement, per cada camp en el domini cognoscitiu, psicomotriu i afectiu.

Escriu.

3.3.4 El domini afectiu 26/53


3.4. Com ordenar els objectius?

Un cop redactats els objectius observables ja podrem seleccionar apropiadament el mitjà i elsmètodes. Els objectius en certa mesura, determinaran aquest i la seqüència de les activitats, doncshi han aprenentatges que marquen la necessitat d’un determinat ambient i d’una determinadaeina.Existeixen molts criteris per ordenar els objectius, uns ja els hem esmentat, altres son el temps,però, en qualsevol cas també es important tenir en compte alguns aspectes determinats, com perexemple:

• Començar sempre a partir dels aspectes coneguts pels participants, per tal d’arribar alsnous coneixements.

• Anar d’experiències concretes a raonaments més abstractes. • Respectar la lògica o esdeveniment o desenvolupament d’un tema. • Prioritzar en conceptes claus. • Partir de situacions complexes, però treballar-les vers una comprensió acabada.

Activitat 13. Un criteri per ordenar els objectius, és començar pels relatius aaspectes coneguts per els participants per tal d’arribar als nousconeixements. Pensa com ho faríem per parlar de la importància de laseguretat en el sector químic?

3.4. Com ordenar els objectius? 27/53


Activitat 14. A partir de la següent llista d'objectius, ordena'ls segons elscriteris enunciats.

Aspectes coneguts participant

D'experiències concretes a raonaments abstractes

Respectar lògica d'un tema

Prioritzar conceptes claus

Partir de situacions complexes, per acabar amb comprensió acabada

1. Aplicar tècniques per recollir informació sobre el lloc de treball

2. Analitzar les demandes i les necessitats sobre les interaccionsentre persones

3. Interpretar el contingut i l’abast de la informació rebuda odemanada,

4. Estudiar el tractament que cal donar a la informació segons lanaturalesa del fet que es tracti

5. Demostrar coneixements i comprensió de la naturalesa de lesdiferències interpersonals.

6. Demostrar coneixements i comprensió dels diferentsenfocaments i tradicions teòriques sobre la comunicació

7. Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de ladiversitat en l’organització

8. Comunicar-se eficaçment i efectivament

9. Comunicar-se adequadament tant de manera oral

10. Comunicar-se adequadament tant de manera escrita

3.4. Com ordenar els objectius? 28/53


3.5 Com formular correctament objectius?

Els objectius han de tenir correspondència amb l’avaluació. Si aquesta correspondència no esdona, fracassarà la programació.

Per tant, la formulació de l’objectiu ha d’estar acompanyada del criteri d’avaluació. El formador hade poder constatar si els participants han assolit l’objectiu, i si aquests estableixen clarament comes demostra que ha estat assolit.

Una bona definició dels objectius ha de tendir sempre a definir-los de forma operativa, com unaactivitat observable i estar redactat de manera clara i explícita.Definir els objectius significa, saber que es el que es desitja assolir. Significa delimitar la accióinstructiva. Per tant caldrà:

• Una descripció de l’activitat que els participants han de fer, per demostrar que han assolitl’objectiu o una definició clara de l’operació mental que implica el domini d’un determinatconcepte ( respondre, comparar, nomenar, etc..).

• Una delimitació de les condicions sota les quals els participants compliran els objectius.(Resoldre un problema en un temps determinat, amb l’ajuda d’una calculadora, etc.)

• L’establiment del nivell acceptable o no, en l’obtenció dels objectius proposats. Establir elgrau d’exactitud o marge d’error.

Activitat 15. De la llista següent indica quins de tots aquests verbs sóncorrectes per definir objectius.

Apreciar Entendre

Aprendre Familiaritzar

Assolir Descriure

Captar Preguntar

Conèixer Explicar

Capacitar Elaborar

Desenvolupar Fomentar

Enriquir-se Guiar

Ensenyar Interessar-se

3.5 Com formular correctament objectius? 29/53


Activitat 16. Dels següents objectius, assenyala quin és el millor redactat iraona per què.

• Objectiu: Aprendre a motivar el seu equip.

• Objectiu: Saber percebre l’escolta activa.

• Objectiu: Captar el pensament positiu.

3.5 Com formular correctament objectius? 30/53


4. Descriure indicadors en el procés d’aprenentatge

4.1 El concepte d'indicador

El concepte d'indicador és essencial per a poder mesurar qualsevol sistema de seguiment iavaluació i anotar els canvis que han hagut. Això ens porta a tenir-los en compte en el momentque volem posar en pràctica un procés d'aprenentatge. Els indicadors han de permetre simplificarla descripció i l'explicació d'un sistema (en el nostre cas un pla de formació). Han de permetreavaluar, de manera sencilla i fiable, els aspectes complexes d'aquest sistema.

Els indicadors els utilitzem per observar, descriure i avaluar els diferents aspectes d'una situacióactual, formular situacions desitjades o comparar una situació comuna en relació a una situaciódesitjada. Han de permetre, els indicadors, comunicar informacions sobre el sistema o el procésd'aprenentatge.

4.2 Els indicadors com a funció de mesura i control

Les funcions que compleixen els indicadors són:

• Facilitar informació vàlida i específica sobre el desenvolupament del procés o sobre elresultat obtingut.

• Permetre l’anàlisi i emetre un judici sobre la qualitat d’execució. • Aportar informació per la detecció de noves necessitats formatives • Aportar informació per valorar l’evolució del pla de formació.

4.3 Definició de indicadors clàssics del procés d’aprenentatge

Establir criteris d’execució en els indicadors té la finalitat d’evitar l’ambigüitat i l’aparició d’errorsque es produeix en utilitzar-los, a l’interpretar o analitzar la situació que es pretén descriure.Sabem que en moltes ocasions es produeixen interpretacions diferents a l’analitzar les mateixesdades per diferents persones.

Per evitar la variabilitat en la seva interpretació, es considera que els indicadors han de reunir elssegüents criteris:

Estar ben definits

• Els indicadors utilitzats han de estar ben definits indicant clarament el significat oinformació que es pretén obtenir amb el seu ús. Es a dir, han d’indicar quina característicao variable es pretén mesurar.

Ser específics

• Els indicadors utilitzats han de ser específics. No han de presentar factors externs alnostre procés d'aprenentatge (sistema), que influeixin en el seu valor. En cas d’haverd’utilitzar indicadors que estiguin influenciats per factors externs, aquests han d’estarperfectament caracteritzats per tal que els judicis que emetrem contemplin aquestasituació.

4. Descriure indicadors en el procés d’aprenentatge 31/53


Ser vàlids

• Els indicadors utilitzats han de ser vàlids. Un indicador es vàlid quan, inequívocamentcorrelaciona positivament o negativament la característica que volem mesurar ambaquest. Ha d’estar associat a una característica del pla de formació de manera inequívoca iexplícita, de forma que aportin informació rellevant.

Ser útils o rellevants

• Els indicadors utilitzats han de ser útils o rellevants. Els indicadors han d’aportarinformació sobre els aspectes del procés que pretenem caracteritzar i han d’estar dirigits avalorar els nostres objectius o criteris de qualitat.

Ser precisos

• Un indicador es precís quan sempre que l’utilitzem per emetre un judici ens aporta lamateixa informació i ens condueix a les mateixes conclusions (repetitivitat), ambindependència de la persona que apliqui l’indicador.

Tenir perdurabilitat

• Els indicadors utilitzats han de tenir perdurabilitat. Han de ser perdurables en el tempsper tal que puguin ser utilitzats per observar la seva evolució al llarg del temps.

Ser viables

• Els indicadors utilitzats han de ser viables. El indicadors s’ha de poder obtindre de formaefectiva amb els recursos que disposem. El cost de la seva obtenció ha de ser assumible.

Ser comprensius

• Els indicadors utilitzats han de ser comprensius. Es a dir, el conjunt d’indicadors ens ha deproporcionar informació integral sobre totes les parts del programa formatiu

Exemple - Planificació acció Formativa:

Tipus objectiu Descripció delobjectiu

Descripció del’activitat

Recursospedagògics

Temps TempsAcumulat

Objectiuespecífic

Identificar elselements i equips deseguretat del lloc detreball

Objectiuafectius

Integrar a tots elsmembres del grup

Presentacióindividual a totel grup

Cap 15 min

ObjectiucognitiuObjectiu teòric

Analitzar elementsde seguretat del llocde treball

Presentació enppt

Ordinador i canó 30 min 45 min

Objectiu Classificar de més a Treball en Paper i llapis 20 min 65 min



Tipus objectiu Descripció delobjectiu

Descripció del’activitat

Recursospedagògics

Temps TempsAcumulat

cognitiu menys el perill petits grups

Objectiupsicomotor

Manipular algunequip de seguretat al’aula

Treball enpetits grups

Equip deseguretat

15 min 80 min

Objectiupsicomotor

Elaborar pautes perla manipulació delsequips

Treball enpetits grups

Paper i llapis 20min 100 min

Pausa 10 min 110 min



4.4 Criteris d’alguns indicadors clàssics del procésd’aprenentatge en un context de qualitat total

Per exemple. La quantitat bruta d’aprovats d’un curs ens aporta informaciósobre el número de participants que han superat els criteris d’avaluaciómínims establerts en aquell curs, però no ens aporta informació sobre lamajor o menor qualitat del formador, ni del participant, ni del procésd’aprenentatge en general, d’aquell curs.

4.4.1 Indicadors d’entrada

Ofereixen informació sobre algunes variables pròpies dels participants, necessàries per tal elprocés d’aprenentatge es pugui desenvolupar amb unes mínimes possibilitats d’èxit. Tambépoden aportar informació sobre algunes variables externes que tenen importància peldesenvolupament del procés d’aprenentatge, i que no són directament controlables perl’organització, malgrat influeixen en els nostres processos i resultats.

La utilitat d’aquests indicadors està relacionada amb una millor interpretació causa-efecte. En elresultats obtinguts s’analitzen tots els factors que influeixen i no sols els factors controlables pernosaltres.

Per exemple. Percentatge d’Assistència dels participants: Aquest indicadorestà relacionat amb el concepte d’oportunitat per l’aprenentatge ques'interrelaciona amb el rendiment acadèmic. Podem fer una primeraaproximació en la que un alt % d'assistència por indicar o estar lligar a un %major d'èxit en l'aprenentatge. Tot i que no sigui una variable única. Aquest% el podem avaluar a nivell de grup i individualment.

Els valors d’aquests indicadors oscil·la entre 0 i 100. Els valors de qualitat d’aquest indicador s’had’establir mitjançant benchmarking donades les diferencies en les característiques delsparticipants. En absència de dades més significatives es pot considerar com un valor de qualitatinicial puntuacions de 85.

4.4 Criteris d’alguns indicadors clàssics del procés d’aprenentatge en un context de qualitat total 34/53


Definició: Benchmarking

En l’àmbit de les organitzacions, el bechmarking, el podemdefinir com un procés sistemàtic i continu per avaluar productes,serveis i processos de treball de les organitzacions, mitjançant unanàlisis comparatiu dels procediments emprats en undeterminat àmbit, realitzat de forma dinàmica amb l’objectiu demillorar la situació de partida. El bechmarking, es reconegut comuna de les millors pràctiques amb el propòsit de realitzar milloresorganitzacionals, partint sempre de l’anàlisi de les millorspràctiques existents ja sigui en el sector industrial com en elsector serveis.

No es res nou, s’ha fet des de sempre de manera intuïtiva(preguntant, observant, comparant), el que canvia es que ara estracta de fer-ho, de forma sistemàtica emprant un conjunt deprocessos per la recollida de informació, la comparació estàrecolzada per reines, etc.…

Percentatge d’assistència dels participants

Núm. de participants que no han faltat més del 20% de leshores de classe/ Núm. de participants x 100

Percentatge d’assistència del participant

Núm. de hores assistides/ Núm. de hores del curs x 100



Les dades d’aquest indicador s’obtenen dels registres d’assistència

Cognoms i Nom DNI Lloc detreball

Secció D.M.A D.M.A D.M.A Assistència

1 0

2 0

3 0

4 0

5 0

6 0

7 0

8 0

9 0

10 0

11 0

12 0

13 0

14 0

15 0

16 0

17 0

18 0

19 0

Total assistència 0

Total assistents en %



4.4.2 Indicadors de sortida o de rendiment

Percentatge d’aprovats:

Es un indicador de rendiment, el seu resultat varia en funció de un gran nombre de variablesexternes i internes a l’organització.

Percentatge d’aprovats = Núm. de participants ambqualificació = 5 / Núm. de participants matriculats x 100

Els valors dels indicadors oscil·len entre 0 i 100. La seva interpretació ha de ser entesa com unavaloració global sense atribuir l’augment o el descens a la qualitat dels formador, o la delsparticipants, o la del procés, o a la falta de recursos, etc.

Percentatge de continguts impartits:

Es un indicador global de resultats dependents de la labor docent, del nombre departicipants/formador existent en un curs, dels recursos didàctics disponibles i de la quantitat detemps disponible.

Percentatge de continguts = continguts impartits/totalcontinguts programats x 100

El seu valor oscil·la entre 0 i 100

Taxa de continguts impartits:

Es un indicador que ens indica el rendiment del procés d’aprenentatge intern (participants iformadors), amb la correcció necessària per eliminar el possible fracàs del procés d’aprenentatgeper falta de formadors o excés de participants, la manca de recursos material per realitzar elscontinguts en el temps impartit o la manca de temps per errors en els dissenys curriculars departida.

Taxa de continguts = 100 (totalitat de continguts a impartir) xtaxa de formadors x taxa de recursos x taxa de temps

El seu valor oscil·la des de 100 quan es disposa de tots els recursos i temps necessaris a 0 si nos’imparteix cap contingut.

S’han d’interpretar com els continguts que es poden desenvolupar de forma real, tenint encompte la relació participant/formador, el temps disponible i els recursos. Ens permet mesurarl’eficàcia real del sistema en referència als continguts impartits. El valor d’aquest indicadordefineix l’objectiu mínim del % de continguts impartits.

Utilitat dels continguts:

Es un indicador que ens reflexa l’opinió dels participants. Serveix per valorar l’ajust a l’organitzacióamb les expectatives i necessitats dels participants.

4.4.2 Indicadors de sortida o de rendiment 37/53


Utilitat dels continguts: = • (puntuacions dels participants/Núm. de participants en enquesta de formació)

Les puntuacions oscil·len entre 0 i 20 punts. Els valors de qualitat s’han d’establir mitjançantbenchmarking, no obstant en absència de dades més significatives, es podria considerar com unvalor de qualitat inicial puntuacions = 12.

Satisfacció dels participants:

Es un indicador que ens reflexa l’opinió dels participants amb el procés d’aprenentatge. Serveixper valorar l’ajust del procés d’aprenentatge amb les expectatives dels alumnes. Es calcula amb elsresultats directes de l’enquesta dels participants al final de l’acció formativa (annex 1). En la sevainterpretació cal tenir en compte que sent ideal tenir una puntuació màxima, depenent de que lesexpectatives del participant coincideixin més o menys amb les expectatives generades, es podenobtenir nivells alts de qualitat amb valors entre 6-7 en un escala de 10. Possiblement el sistemaadequat per establir els nivells de qualitat d’aquest indicador es el benchmarking.

4.4.2 Indicadors de sortida o de rendiment 38/53


5 Avaluar l’acompliment de l'acció formativa

Al planificar una acció formativa hem de pensar quin tipus d’avaluació utilitzarem:

Avaluació diagnòstica o inicial • per saber els coneixements previs de l’alumne. Aquesta és la que ens permet adequar la

formació que impartirem al nivell de cada participant.

Avaluació formativa • la avaluació formativa buscarà que hagi una permanent retroalimentació als participants,

de la marxa del seu procés d’aprenentatge. Aquesta es essencial per als processosintel·lectuals complexos i les habilitats pràctiques. Aquest tipus d’avaluació no es tancomú com la sumativa.

Avaluació sumativa • la avaluació sumativa, tindrà més en compte si es van assolir canvis educatius per poder

certificar-los.

Exemples de coherència que ha d’existir entre els objectius, les activitats d’aprenentatge, lesestratègies d’ensenyament i d’avaluació:

Per exemple. Estem en un curs d'una fàbrica de cotxes on el curs a realitzarva destinat a tècnics i encarregats de zona, que tenen entre una de les sevesfuncions investigar els accidents que puguin haver-hi i com actuar ensituacions d'emergència. Al finalitzar el curs el participant serà capaç derealitzar una investigació d’accidents:

Objetiu Estrategies i activitats d’aprenentatge Avaluació

Realitzar unainvestigaciód’accidents

Analitzar l’avaluació de riscos amb elsparticipants. Disposar d’una avaluació deriscos per treballar amb ella i analitzar elsdiferents punts de la investigaciód’accidents.

Observació directadurant les sessions(formativa) i alfinalitzar lessessions(sumativa).

Al finalitzar el curs el participant serà capaç de descriure lescauses d’un accident i construir una llista de les mateixes:


Descriure lescauses d’unaccident iconstruir unallista de les

Copia de la descripció amb les anotacionscorresponents. Sessió de discussió amb elformador.

Anàlisis de lesanotacions(formativa).Anàlisis de ladescripció al

5 Avaluar l’acompliment de l'acció formativa 39/53



mateixes finalitzar lessessions(sumativa).(sumativa).

Al finalitzar el curs el participant serà capaç de prendre decisionsen situacions d’emergència.


Prendredecisions ensituacionsd’emergència.

Sessions de discussió. Aprenentatge basatamb resolució de problemes.

Desenvolupament itreball del grupdurant les sessions(sumativa).

Al finalitza el curs el participant serà capaç de relacionar-se ambels col·laboradors satisfactòriament.


Relacionar-seamb elscol·laboradorssatisfactòriament.

Sessions amb el formador per revisar ianalitzar les entrevistes amb elscol·laboradors mitjançant “role-playing”.

Avaluacióformativa durantles sessions isumativa alfinalitzar.

Al finalitza el curs el participant serà capaç de demostrar elconeixement assolit en prevenció de riscos laborals.


Demostrar elconeixementassolit enprevenció deriscos laborals.

Aprenentatge autònom. Preparació decasos per estudi.

Avaluacióformativa



Idea clau.

MEDICIÓ: Quantificació que precisa el nivell d’aprenentatge assolit pelsparticipants d’acord a escales i criteris clarament establerts a priori.

“ASSESSMENT”: Procés mitjançant el qual es recopila informació a travésde diferents activitats amb el propòsit de donar un seguiment i mantenird’aquesta forma un nivell de qualitat en l’aprenentatge.

AVALUACIÓ: Procés pel qual es valora l’aprofitament assolit per elsparticipants per poder determinar el nivell d’efectivitat en el assolimentdels objectius d’aprenentatge plantejats.



5.1 Avaluació del procés formatiu

Es imprescindible que un cop acabat el procés formatiu es dugui a terme un balanç i un controlexhaustiu dels esforços i els resultats finals d’aquesta acció. Una avaluació del procés formatiu.L’anàlisi d’avaluació resultat de la comparació de determinats aspectes abans i després de laformació permet, a grans trets, la determinació de dues variables:

• L’acompliment del programa preestablert inicialment. • L’assoliment dels objectius que es pretenien assolir amb el pla o acció formativa.

L’avaluació es important tant per mesurar els esforços invertits per l’organització o empresa, comper mesurar els resultats. Aquesta avaluació permet rendibilitzar els esforços invertits iprobablement un increment dels resultat mitjançant una millora, tant en mètodes pedagògicscom en la qualitat de la formació.

Tipus d’esforços:

• Esforç dedicat a la formació. La suma del capital invertit en la planificació, elaboració,implantació i avaluació del pla o acció formativa a nivell de: recursos materials,econòmics, humans i de temps.

• Efectes resultants de la formació. Nivell de millora resultant de la implantació iaprofitament del pla o acció formativa a nivell de: coneixements, habilitats, aptituds iactituds per d’eficaç desenvolupament del lloc de treball i la promoció professional deltreballador.

L’avaluació del pla o acció formativa es una eina bàsicament de millora continua de la formació,d’aquesta forma ens assegurem la qualitat final del pla o acció formativa. Assegurar la qualitat,suposa que el conjunt d’accions internes i externes a la formació, reunides i sota control,permeten tenir les majors possibilitats per obtenir els efectes esperats del pla o acció formativa.Potser, enlloc de parlar d’avaluació, hauríem de parlar de millora o perfeccionament de l’accióformativa. Això significa que el pla o acció formativa no acaba amb la implantació del mateix, sinóamb l’avaluació o feedback dels resultats de la mateixa.

5.1 Avaluació del procés formatiu 42/53


5.2. Tècniques d'avaluació

Tècniques d’avaluació d’esforços dedicats a la formació.

• Informes finals dels costos finals (material, instal·lacions, dietes...)

Com a exemple us proposem un tipus d'informe o esquema per a tenir en compte el màximpossible de costos finals:

Costos directes del Pla de Formació Definició i significat del cost

Costos dels participants

Costos dels formadors

Costos de materials i infrastructures

Són aquells que es produeixen com aconseqüència de les accions formatives que esduen a terme, al llarg de l'execució del Pla deFormació i, en aquest cas, poden ser imputatsdirectament a cadascuna d'elles.

Aquests costos no es produiran si les accionsformatives no es realitzen.

Exemple de tipus de cost:

• Retribucions a consultors, formadors otutors externs, que participen encadascuna de les accions.

• Cost de les retribucions del tempsdedicat al desenvolupament de lesaccions dels professors, formadors otutors interns.

• Cost dels manuals i materialsconsumits en cadascuna de les accions(materials fungibles)

• Lloguer de sales o aules per aldesenvolupament de cadascuna de lesaccions.

• Cost de les hores de treball delsparticipants un cop estan a la formació.

• Lloguer d'equips per aldesenvolupament de les accions...

Costos indirectes del Pla de Formació Definició i significat del cost

Cost de personal intern amb dedicacióexclusiva, parcial o contractacions externes

Són aquells que no poden ser imputatsdirectament a accions concretes, i que esprodueixen independentment de la formació

5.2. Tècniques d'avaluació 43/53


Costos indirectes del Pla de Formació Definició i significat del cost

Cost instal·lacions pròpies

Altres costos (telèfon, correo, impresos,catàlegs, electricitat...)

que es porta a terme.

Exemple de tipus de cost:

• Cost del responsable de formació. • Cost de l'aula, propietat de l'empresa,

dedicada exclussivament a formaciódels seus recursos humans.

• Cost del procés de consultoria per a ladetecció de les necessitats formativesdel personal.

• Costos d'administració del Pla deFormació...

Cost Total del Pla de Formació Definició i significat del cost

Recull el total dels dos apartats anteriors, és lasuma directa.

Tècniques d’avaluació dels resultats.

• Proves d’assaig, proves orals, qüestionaris, escales d’observació...

En el moment de finalitzar una acció formativa una de les grans premises que tothom vol mesurarés el retorn de la inversió al lloc de treball. D'aquí les avaluacions que es puguin realitzar delsresultats obtinguts de la formació.

Us proposem una enquesta tipus:

Acció formativa realitzada:

Dates

Nom participant

Lloc de treball

Departament

Avaluació formativa Millora en el lloc de treball

Marqui l'opció que cregui més adequada

Qualitat de l'acció formativa

Nul·la Baixa Amb deficiències Suficient AltaMolta alta

Detalli les millores que aquesta formacióproduirà en la seva realitat a la feina



Utilitat de l'acció formativa

Nul·la Baixa Amb deficiències Suficient AltaMolta alta

Objectius aconseguits (descriu-los)

Objectius no aconseguits (descriu-los)

Causes:

Desprès de 2 meses d'haber realitzat laformació.Detalli les millores que aquesta formació haproduït en la seva realitat a la feina

Un altre exemple que us volem proposar és el següent:

Avaluar la qualitat dels coneixements adquirits en l'acció formativa: exemple de situació prova

Context:

Formació de tècnics d'un laboratori mòbil per al desenvolupament fotogràfic.

Objectius pedagògics:

• Ser capaç de definir i trobar les característiques de qualitat d'una foto • En funció d'una nova emulsió, ser capaç d'ajustar un nou canal

Probes

Exercicis Situació Activitats del participant Durada aprox

1a proba Presentació de tresnegatius: normal,sobreexposat,subexposat

A partir de tres còpiesimperfectescorresponents a tresnegatius

Reconèixer la tipologia de negatius

• Caracteritzar la falta de qualitat decada imatge

• Explciar els motius de la falta dequalitat

• Indicar els ajustos que s'han de fersobre els botos de sobrexposició isubexposició

20 minuts entotal

2a proba A partir d'un negatiu deproba

• Explicar com ajustar el canalcorresponent

10 minuts

3a proba A partir d'unanovaemulsió de paper on lescaracterístiquess'indiquen

• Explicar com ajustar el subcanalcorresponent

10 minuts



Probes

Exercicis Situació Activitats del participant Durada aprox

4a proba A partir del negatiu deproba

• Explicar com ajustar la copiadora 10 minuts

Tècniques d’avaluació d’opinió.

• Entrevistes d’opinió al treballador, entrevistes d’opinió al formador i entrevistes d’opinió ala direcció.

Aquí ja hem vist algun qüestionari al llarg del mòdul per a detectar necessitats i per saber lasatisfacció final dels participants. Aquests exemples formarien part d'aquesta tècnica avaluativa.Reviseu-los per tenir-los presents.



Annex

Enquesta de satisfacció

Gens UnaMica

Sovint Molt NC

1El formador ha emprat tècniques i mitjans decomunicació variats per facilitar l’aprenentatge.

2Els continguts s’han ajustat al programa de lasessió

3En les explicacions el formador ha assenyalatexplícitament l’aplicabilitat dels continguts allloc de treball

4S’han atès dubtes i consultes referents alscontinguts de la sessió

5El programa, pla de treball i avaluació han estatclars i complerts des d’un inici fins al finalitzar lasessió

6Les tasques encomanades m’han ajudat en elprocés d’aprenentatge.

7La metodologia del formador ha estat adequadaa les característiques del grup

8 La documentació entregada es adequada

9Els continguts de la sessió responen a les mevesexpectatives inicials

10 La sessió ha iniciat i finalitzat amb puntualitat

11 Dels temes tractats durant la sessió, quin/s et semblen més interessants?

12 Quins son els temes que creus que s’haurien hagut de tractar amb més profunditat?

Annex 47/53


13 Quins son els temes que consideres interessants a tractar en futures sessions?

14 Finament, puntua la teva satisfacció global de la sessió

Qüestionari de satisfacció d'activitats formativesAquest és un qüestionari anònim per detectar el vostre nivell de satisfacció amb l'activitatformativa realitzada, que ens serà útil per avaluar i millorar el programa. Valoreu les qüestionsque apareixen en els ítems següents.

Moltes gràcies per les vostres aportacions.

Valoració: 1 = gens, 2 = poc, 3 = bastant, 4 = molt

Títol de l'activitat: Codi:

Nom i cognoms (opcional):

Objectius Gens Molt

1 2 3 4

Els objectius de l'activitat s'han assolit:

Objectiu 1 (nomenar-lo)

Objectiu 2 (nomenar-lo)

Etc....

Continguts Gens Molt

1 2 3 4

Els continguts de l'activitat han estat els adequats

Metodologia Gens Molt

1 2 3 4

La metodologia emprada durant l'activitat ha esta adequada

Annex 48/53


Materials Gens Molt

1 2 3 4

La documentació és de qualitat

Organització Gens Molt

1 2 3 4

L'organització de l'activitat ha estat adequada

Docència Gens Molt

1 2 3 4

Docent 1: nom i cognoms

Coneixement de la matèria

Habilitat comunicativa

Habilitat per conduir el grup

Docent 2: nom i cognoms

Coneixement de la matèria

Habilitat comunicativa

Habilitat per conduir el grup

Aplicabilitat Gens Molt

1 2 3 4

Els coneixements i/o habilitats associats durant l'activitat sónaplicables al vostre lloc de treball

Escriviu dos coneixements i/o habilitats directament aplicables al vostre lloc de treball

Satisfacció general Gens Molt

1 2 3 4

Esteu satisfet/a d'aquesta activitat?

Annex 49/53


Observacions

Escriviu els tres aspectes més positius de l'activitat:

Escriviu els tres aspectes que milloraríeu de l'activitat:

Detecció de necessitats

Quins altres coneixements us serien d'utilitat per al lloc de treball?

I per al vostre desenvolupament professional?

Annex 50/53


Solució de les activitats

Activitat 1. Una definició podria ser: és aquell procés que suposa un canvi per a la millora d’una àreaespecífica de la persona, gràcies a l’adquisició de nous coneixements i habilitats pràctiques.

Activitat 2.

La formació ha de ser programada, sistemàtica. correcte

La formació ha de respondre a necessitats específiques. correcte

La formació ha de ser mesurable i avaluable.

Activitat 3. És divers, com cadascú es divers, doncs això te a veure amb les pròpies experiències prèvies, ambles capacitats ja desenvolupades, amb els coneixements bàsics adquirits, amb els sentiments iamb l’emoció., etc.

És divers cadascú te les seves pròpies conviccions, i a partir d’aquestes sovint continua el procésd’aprenentatge adult i quotidià.

Activitat 4.El formador té un paper de facilitador en la interiorització del continguts impartits.

Activitat 5. • Mitjançant exercicis pràctics. • Treballant amb estudis de casos. • Amb debats.

Activitat 6. Fent un seguiment del participant i donant feedback constant.

Activitat 7.• Vincular-lo a experiències personals.• Vincular-lo a altres aprenentatges. • Mitjançant el diàleg en petits grups o per parelles.

Activitat 8. • Explicar els conceptes de seguretat que la defineixen. • Comentar aquests conceptes per parelles. • Compartir experiències en les quals hagués estat enriquidor aquesta nova instrucció.

Activitat 9. • Enquestes de necessitats i carències.• Entrevista amb els responsables o comandaments.

Solució de les activitats 51/53


• Canvis operatius del sistema informàtic, noves aplicacions per administratius, canvis delmarc legal.

Activitat 10.

cognitiu psicomotor afectiu

coneixement i competències intel·lectuals

habilitats físiques

sentiments i actituds

Activitat 11. Mitjançant una situació, una acció i una adequació o realitat sol·licitada al participant.

Activitat 12. Resposta oberta.

Activitat 13. Per exemple, no hauríem de parlar del manual o la política de la companyia, sinó d’aspectesrelatius a la seguretat del lloc de treball. De l’experiència individual de cada treballador en el seulloc de treball, per parlar posteriorment dels accidents de treball en la companyia i posteriormenta de les implicacions que aquests tenen en la organització del dia a dia, i per tant de laimportància del manual i de la política de seguretat.

Activitat 14. 1. Aplicar tècniques per recollir informació sobre el lloc de treball

2. Analitzar les demandes i les necessitats sobre les interaccions entre persones

3. Interpretar el contingut i l’abast de la informació rebuda o demanada,

4. Estudiar el tractament que cal donar a la informació segons la naturalesa del fetque es tracti

5. Demostrar coneixements i comprensió de la naturalesa de les diferènciesinterpersonals.

6. Demostrar coneixements i comprensió dels diferents enfocaments i tradicionsteòriques sobre la comunicació

7. Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat enl’organització

8. Comunicar-se eficaçment i efectivament

9. Comunicar-se adequadament tant de manera oral

10. Comunicar-se adequadament tant de manera escrita



Aspectes coneguts participant 3, 4

D'experiències concretes a raonaments abstractes 2, 8, 9

Respectar lògica d'un tema 1, 6,

Prioritzar conceptes claus 10

Partir de situacions complexes, per acabar amb comprensió acabada 5, 7

Activitat 15.

Apreciar Entendre

Aprendre Familiaritzar

Assolir Descriure

Captar Preguntar

Conèixer Explicar

Capacitar Elaborar

Desenvolupar Fomentar

Enriquir-se Guiar

Ensenyar Interessar-se

Activitat 16. Aprendre a motivar al seu equip >> Incorrecte. No és observable ni quantificable.Saber percebre l’escolta activa >> Incorrecte. No és observable ni quantificable falta criteris.Captar el pensament positiu >> Incorrecte. Tampoc es observable ni quantificable.


guia per a la formació de formadors interns d’empresa...a continuació trobareu desenvolupats els...

Documents