informe - universitat jaume iperaire/textos/informe.pdfinforme sobre el marc i la seua incidència...

Informe sobre el

Marc europeu comú de referència per a les llengües i la seua incidència en

la planificació de la JQCV

Sergi Linares, Joan R. Monferrer, Joan Peraire i Manuel Rico

Informe sobre el Marc i la seua incidència en la planificació de la JQCV

Octubre 2004

1


Octubre 2004

2

1. Introducció ............................................................................................................................. 3

2. El Marc europeu comú de referència per a les llengües ..................... 10

2.1. Caracterització del Marc ................................................................................... 10

2.2. Les categories d’anàlisi ..................................................................................... 11

2.3. Dimensions, espais, apartats, nivells i descriptors ....................... 16

2.4. Valoracions sobre el Marc .............................................................................. 21

3. La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià ........................ 23

3.1. Descripció i fonts ................................................................................................... 23

3.2. Categories d’anàlisi .............................................................................................. 27

3.3. Objectius i continguts per nivells ................................................................ 34

3.4. Dèficits de la JQCV i propostes de millora ......................................... 34

4. El Marc, una referència per a la JQCV .............................................................. 37

4.1. Anàlisi contrastiva entre el Marc i la JQCV .......................................... 37

4.2. Perspectives de treball ........................................................................................ 44

2.3. Equivalències entre els nivells de la JQCV i els nivells que

proposa el Marc .................................................................................................... 47

5. Conclusions i propostes de treball ....................................................................... 48

Annexos .................................................................................................................................. 55

1. Objectius dels descriptors del Marc per nivells ............................. 56

2. Objectius i continguts dels programes de la JQCV ................... 79

3. Anàlisi de l’Ordre de 16 d’agost de 1994 ........................................... 90


Octubre 2004

3

1. Introducció

Ja fa més de vint anys de l’entrada en vigor de la Llei d’ús i ensenyament del

valencià i quinze de la publicació al DOGV de l’Ordre de 22 de març de 1989

que regula els certificats oficials administratius de coneixements de valencià

que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i els objec-

tius i continguts corresponents a cada nivell.1 En aquest temps la societat va-

lenciana ha canviat molt i també han canviat els referents culturals, el coneixe-

ment de la llengua pròpia per part dels ciutadans valencians i la metodologia

d’ensenyament i aprenentatge de llengües. Només aquests canvis ja feien, fan,

necessària una revisió i una actualització del marc legal vigent per tal de redefi-

nir els nivells i ajustar els certificats oficials i els programes corresponents a ca-

dascun a la nova realitat. La necessitat de revisió i actualització es fa encara

més urgent si tenim en compte que el Consell d’Europa va publicar el 2001 el

Common European Framework of Reference for Language Learning, Teaching,

Assessment, un document elaborat per un grup d’experts en didàctica de les

llengües que s’ha convertit, des de la seua publicació, en un referent a l’hora de

dissenyar programes d’aprenentatge i ensenyament de llengües. Sembla, per

tant, un moment idoni per encetar el procés de revisió i actualització dels pro-

grames de la JQCV per tal d’adequar-los a la nova realitat valenciana i, alhora,

a les directrius europees sobre ensenyament i aprenentatge de llengües ema-

nades del Marc europeu comú de referència.

L’informe que presentem és el resultat del treball dut a terme durant un any,

entre setembre de 2003 i setembre de 2004, al voltant de l’objectiu que plante-

jàvem ara mateix. Es tracta d’un document que conté les conclusions que hem

pogut obtenir després d’un període d’investigació i anàlisi minuciosa del contin-

gut del Marc europeu comú de referència i de la documentació legal vigent que

regula els certificats oficials administratius i les proves corresponents de la Jun-

ta Qualificadora de Coneixements de Valencià. És l’informe corresponent a la

1 Els programes de cadascun dels nivells que certifica la JQCV (coneixements orals, grau

elemental, grau mitjà i grau superior), que figuren en l’annex I de l’ordre, són reproduïts literal-ment en l’Ordre de 16 d’agost de 1994 i, per tant, encara continuen vigents en l’actualitat.


Octubre 2004

4

primera fase del treball que ens proposàrem de dur a terme i no té, per tant,

pretensions d’oferir un model alternatiu per modificar l’Ordre de 16 d’agost de

1994 ni propostes concretes de planificació i de desenvolupament curricular.

Entenem, i així ho fem constar en les conclusions, que aquestes propostes cor-

responen a una etapa posterior del procés de treball que hem encetat amb el

projecte dut a terme durant el període de temps que ara acaba.

Tot i assumir, d’entrada, que la comparació entre els continguts que proposa

el document del Consell d’Europa i els continguts definits pel marc legal vigent

per als diferents nivells de coneixements de valencià de la JQCV no era senzi-

lla –entre d’altres raons, perquè són documents molt diferents, perquè els ni-

vells no coincideixen i perquè s’incideix en habilitats lingüístiques que, de ve-

gades, no són equivalents– hem fet un buidatge exhaustiu i sistemàtic de tota

la documentació legal que regula les proves de la JQCV (Ordre de 16 d’agost

de 1994, programes dels diversos nivells i altres documents informatius) i del

contingut del Marc. Es tracta d’una primera aproximació per tal d’analitzar les

coincidències i les discrepàncies i poder fer una proposta d’actualització rigoro-

sa.

Per dur a terme el buidatge hem dissenyat dues bases de dades en Access i

hem dut a terme la informatització exhaustiva de tots els continguts per nivells.

L’estructura d’aquestes dues bases de dades (una per al Marc i l’altra per a la

documentació de la JQCV) és molt similar i permet, per tant, una anàlisi con-

trastiva de les dues realitats objecte d’estudi. Les figures següents mostren la

relació de camps definits en la taula principal i presenten els elements disse-

nyats en cadascun dels mòduls de la base de dades per facilitar la introducció

de dades, la consulta i l’elaboració dels informes. Els noms dels camps estan

determinats per la terminologia utilitzada en el Marc i han condicionat, òbvia-

ment, el tipus d’informació que s’ha introduït en cadascun2 :

2. En l’apartat 2.3. (ps. 16-22) es facilita una descripció completa de cada camp i es presen-

ten les taules complementàries associades que s’han utilitzat per introduir la informació en ca-dascun.


Octubre 2004

5

Fig. 1: Visió de conjunt de la base de dades

Fig. 2: Estructura de la taula Objectius


Octubre 2004

6

Fig. 3: Relació de taules incloses en la base de dades

Fig. 4: Relació de consultes utilitzades


Octubre 2004

7

Fig. 5: Relació de formularis

Fig. 6: Relació de consultes


Octubre 2004

8

Fig. 7: Formulari per a la introducció d’informació en la base de dades

Una volta dissenyada l’estructura de les dues bases de dades, procedírem a

la introducció de tots els continguts i objectius proposats en els documents que

analitzàvem. Cada fitxa de la base de dades conté la descripció d’un objectiu o

contingut. A més de la formulació exacta de l’objectiu, en cada cas, hem anotat

a quin nivell correspon i l’hem situat en l’espai, la dimensió, l’apartat i el des-

criptor corresponent.

Després d’enllestir el procés de buidatge, vam poder constatar que el Marc

europeu de referència conté un total de 559 ítems distribuïts en els sis nivells

proposats, mentre el buidatge de la documentació de la JQCV ens ha permès

emplenar 200 fitxes.

La següent fase del treball ha estat l’elaboració d’informes del contingut de

les dues bases de dades per nivells, per descriptors i per apartats. Així s’ha fet

evident, d’una forma molt senzilla, el contrast entre les dues realitats i hem po-

gut dur a terme una anàlisi minuciosa del contingut de la documentació objecte

d’estudi.

Finalment, la reflexió col·lectiva sobre els informes i sobre el materials gràfics

elaborats ens ha ajudat a redactar les primeres conclusions i a perfilar les pri-


Octubre 2004

9

meres hipòtesis de treball per a una hipotètica propera etapa d’aquest procés

d’anàlisi de l’organització i el desenvolupament curricular de la JQCV.

L’informe que ara presentem està dividit en cinc grans apartats. Després

d’aquestes pàgines d’introducció, que, de fet, constitueixen la primera part del

treball, la segona part recull les conclusions obtingudes de l’anà lisi del contingut

del Marc europeu comú de referència per a les llengües. S’hi fa una breu des-

cripció i caracterització del document, es presenten les categories d’anàlisi uti-

litzades en el Marc i s’analitzen les dimensions, els espais o àrees, els apartats,

els nivells i els descriptors que proposa i, finalment, es tanca el capítol amb una

valoració global del contingut del document del Consell d’Europa. La tercera

part s’inicia amb una descripció del model de la Junta Qualificadora i de les

fonts utilitzades per fer el buidatge. A continuació, s’analitzen les categories

proposades pel sistema de la JQCV (nivells, objectius i continguts) i es presen-

ta una anàlisi exhaustiva dels objectius i continguts per nivells, per àmbits i per

apartats. Finalment, el capítol es tanca amb l’exposició de les mancances i les

deficiències observades en els continguts i objectius del marc legal vigent que

regula l’expedició dels certificats oficials administratius de coneixements de va-

lencià. La quarta part de l’informe conté una anàlisi contrastiva del contingut de

les dues propostes analitzades, el Marc i la JQCV, tot centrant les reflexions en

els nivells, les àrees i els apartats que presenten per acabar explicitant algunes

línies de treball prioritàries per a un futur immediat. Finalment, el document es

tanca amb les conclusions i propostes de treball i amb un ample dossier

d’annexos que inclou diversos documents complementaris elaborats durant el

procés de treball.


Octubre 2004

10

2. El Marc europeu comú de referència (Marc)

2.1. Caracterització del Marc

El present estudi ha estat realitzat fent servir fonamentalment l’edició en ca-

talà (traduïda i adaptada de les versions originals en anglés i en francés) del

Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i

l’avaluació de llengües, encara que també s’ha consultat la versió en castellà.

El Marc representa la fase més recent d’un procés que, impulsat des del Con-

sell d’Europa a través del seu programa de llengües modernes, es va iniciar el

1971 i encara continua actiu. El document és el resultat d’un llarg procés

col·lectiu i plural en el qual intervenen grups de treball, grups de projecte, au-

tors, docents i institucions d’Europa i d’altres llocs del món. Els components de

tot aquest conjunt heterogeni d’agents hi col·laboren en diferents graus: elabo-

ren informes, propostes i estudis; supervisen, assessoren, diagnostiquen, revi-

sen, fan observacions i comentaris. A tall d’exemple, podem esmentar

l’anomenat projecte suís, el projecte DIALANG o el projecte “Pot fer” d’ALTE.

La diversitat dels agents que han intervingut en el procés de producció del

Marc, ha donat lloc al fet que aquest document s’haja generat en un cresol en

el qual s’han abocat la pràctica totalitat de les teories lingüístiques i de les pràc-

tiques educatives vigents sense que el Marc se’n sotmeta irrevocablement a

cap. A més a més, el darrer quart del segle vint ha estat un període en què

l’ensenyament de llengües s’ha desenvolupat a l’ombra de les aportacions de

noves disciplines com ara la sociolingüística, la psicolingüística o la teoria de la

comunicació. Tot això subjau al Marc.

Finalment, la revisió de materials i aportacions que ha donat lloc al Marc

l’han duta a terme el Dr. J.L.M. Trim i el Dr. B. North.

Es pot descriure el Marc com un document de referència que proporciona

unes bases comunes per a l’elaboració de programes de llengua, orientacions

curriculars, exàmens, llibres de text, sistemes d’avaluació i qualsevol altre pro-

ducte relacionat amb el procés d’ensenyament, aprenentatge i avaluació de


Octubre 2004

11

llengües. El Marc també defineix els nivells de domini de la llengua que perme-

ten mesurar el progrés dels aprenents en cada fase del procés d’aprenentatge i

durant tota la vida.

2.2. Les categories d’anàlisi

Com a document de referència exhaustiu i coherent el Marc ha adoptat una

visió molt general de l’ús i l’aprenentatge de llengües. Una visió on es poden

reconéixer individus, tradicions, estils i pràctiques ben diferents. Així en

l’enfocament adoptat pel Marc els usuaris i aprenents de llengües són conside-

rats com a agents socials, és a dir, membres d’una societat que acompleixen

tasques en un context concret. Tasques que no estan únicament relacionades

amb el llenguatge. És un enfocament orientat a l’acció. A considerar l’acció de

l’individu que utilitza les seues competències per a aconseguir un resultat en un

entorn determinat i en unes circumstàncies concretes.

Vegem com descriu el Marc qualsevol forma d’ús i aprenentatge de llengües:

“L’ús de la llengua –que n’inclou l’aprenentatge- comprén les accions que

realitzen les persones, les quals, com a individus i com a agents socials, des-

envolupen una sèrie de competències: les de caràcter general i les competèn-

cies lingüístiques comunicatives en particular. Les persones utilitzen les compe-

tències que tenen a la seua disposició en diversos contextos i sota diverses

condicions i limitacions, amb l’objectiu de dur a terme activitats lingüístiques.

Aquestes activitats comporten uns processos lingüístics destinats a produir i/o

comprendre textos relacionats amb temes d’àmbits específics, activant les es-

tratègies més convenients per a l’acompliment de les tasques. El control que

tenen els participants d’aquestes accions condueix al reforçament o a la modifi-

cació de les seues competències.” (Marc, p. 27)

En els termes d’aquesta descripció es troben les categories d’anàlisi del

Marc: competències, competències generals, competències lingüístiques co-


Octubre 2004

12

municatives, context, activitats lingüístiques, processos lingüístics, text, àmbit,

estratègia i tasca. A continuació les definirem.

Les competències són la suma de coneixements habilitats i característiques

que permeten a una persona realitzar accions.

Les competències generals són un tipus de competències que no es rela-

cionen directament amb la llengua, però són necessàries per dur a terme acci-

ons de tota mena, incloent-hi les activitats de llengua. Per exemple, el conei-

xement sociocultural. En sentit estricte, el coneixement de la societat i de la cul-

tura de la comunitat o comunitats on es parla la llengua que l’aprenent estudia

és un aspecte del coneixement del món. Té tanta importància per a l’aprenent

que mereix una atenció especial atès que, contràriament a altres aspectes del

coneixement, és probable que no es trobe dins la seua experiència prèvia i pot

ser que estiga deformat pels estereotips. Els trets distintius característics d’una

societat europea concreta i de la seua cultura poden estar relacionats, per

exemple, amb la vida quotidiana: els aliments i les begudes, les hores dels

àpats, els comportaments a taula.

Les competències lingüístiques comunicatives són les habilitats que ca-

paciten una persona per actuar utilitzant específicament mitjans lingüístics. Per

exemple, la correcció gramatical.

El context es refereix al conjunt d’esdeveniments i factors situacionals (físics

i altres), tant interns com externs a una persona, en què s’inscriuen els actes de

comunicació. Per exemple, el context mental de l’usuari o aprenent. El context

extern és una realitat amb independència de l’individu i està organitzat d’una

manera extremament rica. Proporciona una articulació molt ajustada del món,

que es reflecteix estretament en la llengua de la comunitat a què es pertany i

que adquireixen els parlants en el curs del seu creixement personal, fo rmació i

experiència, almenys pel que fa a allò que ells perceben com a important. No

obstant això, hem de distingir –com un factor més de participació en un acte

comunicatiu– entre aquest context extern, que és massa ric per modificar-lo o

fins i tot per percebre’l en tota la seua complexitat, i el context mental de

l’usuari o aprenent. L’usuari filtra i interpreta el context extern a través de dife-


Octubre 2004

13

rents mecanismes, entre els quals cal esmentar la percepció, l’atenció,

l’experiència a llarg termini (que afecta la memòria, les associacions i les con-

notacions), la classificació pràctica dels objectes i els esdeveniments i la cate-

gorització lingüística.

Les activitats lingüístiques consisteixen en l’exercici de la competència li n-

güística comunicativa en un àmbit determinat, per processar (rebre i/o produir)

un o més textos amb l’objectiu de realitzar una tasca. Per exemple, el monòleg

extens, és a dir, la capacitat de descriure una experiència de manera clara,

planera i fluïda.

Els processos lingüístics es refereixen a la cadena d’esdeveniments, neu-

rològics i fisiològics, implicats en l’expressió i en la comprensió oral i escrita. Un

exemple n’és el procés de producció, que inclou dos components: la formulació

i l’articulació. El component relatiu a la formulació recull els resultats de la plani-

ficació i els transforma en una forma lingüística. Això inclou processos lèxics,

gramaticals, fonològics (i, en el cas de l’expressió escrita, ortogràfics) que són

distingibles i que semblen relativament independents (per exemple, en casos

de disfàsia), però la interrelació exacta dels quals no es comprèn completa-

ment. El component d’articulació organitza la posada en marxa de l’aparell vo-

cal a fi de transformar el producte de les operacions fonològiques en movi-

ments coordinats dels òrgans de la parla per tal de produir una successió

d’ones sonores que constitueixen l’enunciat o, de forma alternativa, la interven-

ció motora dels músculs de la mà per produir un text manuscrit o mecanografi-

at.

El text és qualsevol seqüència de discurs (oral i/o escrit) inscrit en un àmbit

concret i que en dur a terme una tasca constitueix l’eix d’una activitat lingüísti-

ca, com a suport o com a objectiu, com a producte o com a procés. Per exem-

ple, prendre apunts (conferències, seminaris, etc.), és a dir, poder comprendre

una conferència estructurada amb claredat sobre un tema familiar, i poder

prendre apunts sobre aspectes que es consideren importants.

L’àmbit designa els amplis sectors de la vida social on tenen lloc les inter-

vencions dels agents socials. En aquest document s’ha adoptat una classifica-

ció d’ordre superior que els limita a categories principals adequades per a


Octubre 2004

14

l’aprenentatge, l’ensenyament i l’ús de la llengua: els àmbits educatiu, professi-

onal, públic i personal. Per exemple, pel que fa a l’àmbit personal el Marc inclou

diverses subcategories d’àmbits: els llocs (llar pròpia, de la família, dels amics,

de desconeguts), les institucions (la família), les persones (iaios, pares, fills,

germans, oncles, cosins, família política, cònjuges, amics íntims i coneguts) i

els objectes (decoració i mobiliari).

Les estratègies són línies d’acció organitzada, intencionada i regulada que

una persona escull per dur a terme una tasca que ella mateixa es proposa o

que se li presenta. Per exemple, prendre la paraula , és a dir, disposar dels re-

cursos per a poder escollir una expressió adequada d’un repertori disponible de

funcions discursives, per començar determinats comentaris de manera apropi-

ada, amb l’objectiu de prendre la paraula.

Les tasques són accions intencionades que una persona considera neces-

sàries per aconseguir un resultat concret en el context d’un problema a resol-

dre, una obligació a complir o un objectiu a assolir. Aquesta definició cobreix un

ampli ventall d’accions, des de traslladar un armari fins a escriure un llibre, ob-

tenir certes condicions en la negociació d’un contracte, fer una partida de car-

tes, demanar el menú en un restaurant, traduir un text d’una llengua estrange-

ra, preparar un diari a l’escola mitjançant el treball en grups, etc.

Aquestes deu categories d’anàlisi o dimensions conformen el mapa concep-

tual del Marc i en condicionen l’enfocament. Totes estan interrelacionades i es-

tan presents, d’alguna manera, en qualsevol acte de llengua, inclosos

l’aprenentatge i l’ensenyament. Pot donar-se que, en determinades situacions

d’ensenyament i d’aprenentatge, els objectius se centren en una dimensió con-

creta o en una altra i, fins i tot, pot ser que algunes categories hagen de ser

bandejades o almenys no hagen de ser tingudes en compte. Posem per cas

que dissenyem, per a un curs de francés per a adults, una activitat de classe en

la qual plantegem un debat sobre un tema polèmic, per exemple, entre monar-

quia i república. El debat que proposem serà una acció que podem analitzar

aplicant les deu categories que el Marc utilitza per a descriure qualsevol forma

d’ús o aprenentatge d’una llengua. Si volem avaluar la intervenció de l’alumnat i


Octubre 2004

15

consultem el Marc, potser considerarem interessant de centrar-nos exclusiva-

ment en dues de les deu categories, potser les categories 3 i 9, que es referei-

xen, respectivament, a les competències lingüístiques i a les estratègies. En

aquest cas concret de l’avaluació de la participació de cada alumne en el debat

sobre monarquia i república durant una classe en un curs de francés per a

adults, podem estar interessats a avaluar la correcció gramatical, que és una

competència lingüística (categoria 3), i la capacitat de prendre la paraula, que

és una estratègia (categoria 9). Tanmateix, podem no tenir interés en

l’avaluació de cap altre aspecte i, per tant, la resta de reflexions, exemples i

descripcions que fa el Marc a partir de la resta de categories d’anàlisi pot ser

prescindible a l’hora de dissenyar l’activitat de classe descrita. El mateix es po-

dria dir a l’hora de dissenyar un curs, d’escriure un llibre de text, d’elaborar un

programa d’un curs, siga per a una universitat o per a una acadèmia d’idiomes

que organitza cursos per a empreses.

Les categories d’anàlisi del Marc defineixen quin n’és l’enfocament que, més

que novedós, és un enfocament exhaustiu i molt general de l’ús i aprenentatge

de llengües, «un enfocament orientat a l’acció» (Marc, p. 27). I ací s’ha

d’entendre acció en un sentit més ampli d’allò que algunes teories lingüístiques

i d’ensenyament i aprenentatge de llengües entenen com a comunicació. Els

usuaris i aprenents de llengües són agents socials, són actors socials que

acompleixen tasques en un context, tasques que estan relacionades amb el

llenguatge, però no només amb el llenguatge.

Les categories d’anàlisi que poden resultar més útils per a l’usuari del Marc són

les tres que apareixen desenvolupades d’una forma més completa mitjançant

escales de descriptors:

1. Les competències lingüístiques comunicatives

2. Les activitats lingüístiques o comunicatives

3. Les estratègies


Octubre 2004

16

A partir d’aquestes tres categories hem desenvolupat, en aquest treball, la

taxonomia que hem fet servir per a elaborar les dues bases de dades d’Acces

que hem utilitzat per a buidar el Marc i la JQCV. Així, aquestes bases de dades

han estat un producte elaborat a partir d’una selecció de materials explicatius

procedents del Marc.

2.3. Dimensions, espais, apartats, nivells i descriptors.

2.3.1. Dimensions

Dimensions és la denominació genèrica que hem donat en el present tre-

ball, a les tres categories d’anàlisi del Marc esmentades en l’apartat anterior

i que hem agrupat en dues dimensions, tal com es pot observar en la base

de dades que acompanya aquest estudi.

Dimensions A Estratègies i activitats comunicatives B Competències de l'usuari o aprenent

Es pot observar que, en aquest estudi, hem agrupat les estratègies i les acti-

vitats comunicatives en una sola dimensió. Totes dues són categories relacio-

nades amb l’ús de la llengua que fa l’usuari o aprenent i que el Marc presenta

de manera conjunta en el capítol 4. D’altra banda, les competències apareixen

desenvolupades en el capítol 5.

2.3.2. Espais o àrees

Hem anomenat espais o àrees les nou subcategories en què es subdividei-

xen els dos espais de descripció. Així, incloem les diferents formes de l’activitat

comunicativa (producció, comprensió, interacció i mediació) i la comunicació no

verbal en la dimensió A, mentre en la dimensió B, incloem les competències

generals, les competències lingüístiques, les competències sociolingüístiques i

les competències pragmàtiques. La taula següent mostra aquesta distribució:


Octubre 2004

17

Espais o àrees Dimensions 1 Comprensió A 2 Producció A 3 Interacció A 4 Mediació A 5 Comunicació no verbal A 6 Competències lingüístiques B 7 Competències sociolingüístiques B 8 Competències pragmàtiques B 9. Competències generals B

2.3.3. Apartats

Cadascun d’aquests nou espais es divideix en diverses subcategories o

apartats, de forma que, en conjunt, donen lloc als trenta-un apartats que es

mostren en la taula següent. Els apartats són un grau més de concreció en

el sistema descriptiu que estem desenvolupant. Són eines de classificació

que poden ser útils per a la descripció del contingut lingüístics i de l’ús que

se’n fa.

Dimensió Espai Apartat A 1 01 Comprensió oral A 1 02 Comprensió escrita (lectura) A 1 03 Comprensió audiovisual A 1 04 Estratègies de recepció A 2 05 Expressió oral A 2 06 Expressió escrita A 2 07 Estratègies de producció A 3 08 Interacció oral A 3 09 Interacció escrita A 3 10 Estratègies d'interacció A 4 11 Mediació oral A 4 12 Mediació escrita A 4 13 Estratègies de mediació A 5 14 Accions pràctiques A 5 15 Elements paralingüístics A 5 16 Trets paratextuals B 6 17 Repertori li ngüístic general B 6 18 Competència lèxica


Octubre 2004

18

B 6 19 Competència gramatical B 6 20 Competència semàntica B 6 21 Competència fonològica B 6 22 Competència ortogràfica B 6 23 Competència ortoèpica B 7 24 Marcadors de les relacions socials B 7 25 Les normes de cortesia B 7 26 Expressions de saviesa popular B 7 27 Diferències de registre B 7 28 Varietats de registre B 8 29 Competència discursiva B 8 30 Competència funcional B 8 31 Competència organitzativa

2.3.4. Els nivells comuns de referència

El conjunt de categories descriptives presentades fins ara en aquest punt

2.3 –és a dir, dimensions, espais i apartats– perfilen –junt a una altra i darre-

ra dimensió, els descriptors, que exposarem al final del punt– una dimensió

horitzontal constituïda per paràmetres relatius a l’ús de la llengua i a la com-

petència lingüística comunicativa. A més d’aquest esquema descriptiu, el

Marc subministra una dimensió vertical i estableix una sèrie ascendent de ni-

vells comuns de referència per tal de descriure el domini que l’aprenent té de

la llengua. Aquests nivells responen a una de les finalitats bàsiques del

Marc: ajudar els usuaris a descriure els nivells de domini de la llengua per tal

de facilitar comparacions entre sistemes i programes d’avaluació i aprenen-

tatge.

Nivell C2 Domini expert C1 Domini funcional B2 Nivell avançat B1 Nivell llindar A2 Nivell bàsic A1 Nivell inicial


Octubre 2004

19

2.3.5. Descriptors

Els cinquanta-tres descriptors que presentem a continuació són el darrer

grau de concreció i de classificació de la dimensió horitzontal del sistema des-

criptiu que caracteritza el Marc, i també de la base de dades que hem desenvo-

lupat per a la realització del present estudi. Per tal de facilitar la comprensió del

sistema, facilitem en les columnes de la dreta l’apartat, l’espai i la dimensió en

què es troba ubicat cada descriptor.

Descriptor Apartat Espai Dimensió 01 Comprensió oral global 01 1 A 02 Comprendre una conversa 01 1 A 03 Comprendre com a membre d'un públic en di- 01 1 A 04 Comprendre anuncis i instruccions 01 1 A 05 Comprendre els mitjans de comunicació i ma- 01 1 A 06 Comprensió lectora global 02 1 A 07 Llegir correspondència 02 1 A 08 Llegir per orientar-se 02 1 A 09 Llegir per informar-se i discutir 02 1 A 10 Llegir instruccions 02 1 A 11 Mirar televisió i pel·lícules 03 1 A 12 Reconèixer els indicis i inferir (oral i escrit) 04 1 A 13 Producció oral global 05 2 A 14 Monòleg extens: la descripció d'una experièn- 05 2 A 15 Monòleg extens: l'argumentació (per exemple, 05 2 A 16 Comunicats 05 2 A 17 Adreçar-se a una audiència 05 2 A 18 Producció escrita global 06 2 A 19 Escriptura creativa 06 2 A 20 Assajos i informes 06 2 A 21 Planificació 07 2 A 22 Compensació 07 2 A 23 Control i correcció 07 2 A 24 Interacció oral global 08 3 A 25 Comprensió d'un parlant nadiu 08 3 A 26 Conversa 08 3 A 27 Discussió informal (entre amics) 08 3 A 28 Discussió formal i reunions 08 3 A 29 Cooperació orientada a un objectiu 08 3 A 30 Transaccions per obtenir béns i serveis 08 3 A 31 Intercanvi d'informació 08 3 A 32 En situació d'entrevista 08 3 A

33 Interacció escrita global 09 3 A


Octubre 2004

20

34 Correspondència 09 3 A 35 Notes, missatges i formularis 09 3 A 36 Prendre la paraula 10 3 A 37 Cooperar 10 3 A 38 Demanar aclariments 10 3 A 39 Prendre apunts (conferències, seminaris, etc.) 15 5 A 40 Tractament de textos 15 5 A 41 Repertori lingüístic general 17 6 B 42 Repertori lèxic 18 6 B 43 Control del vocabulari 18 6 B 44 Correcció gramatical 19 6 B 45 Control del sistema fonològic 21 6 B 46 Control de l'ortografia 22 6 B 47 Adequació sociolingüística 28 7 B 48 Flexibilitat 29 8 B 49 Torns de paraula 29 8 B 50 Desenvolupament temàtic 29 8 B 51 Coherència i cohesió 29 8 B 52 Fluïdesa oral 30 8 B 53 Precisió 30 8 B

La intersecció d’aquesta dimensió horitzontal amb la dimensió vertical, és a

dir, els nivells, ens permet parlar d’escales de descriptors. Així, aquestes esca-

les es juxtaposen a les tres metacategories o categories principals del sistema

descriptiu i que hem reagrupat i anomenat dimensions, travessen els espais i

arriben als apartats i als descriptors. En aquests últims es desenvolupen d’una

manera exhaustiva enunciats transparents de domini de la llengua. El desenvo-

lupament dels descriptors està tractat de manera detallada en els annexos del

Marc, on s’ofereix un resum de les aportacions del projecte del Consell Nacio-

nal Suís per a Recerca Científica, del projecte DIALANG i dels descriptors de

capacitats de l’Associació d’Avaluadors de Llengües d’Europa (ALTE), entre

d’altres.

Per tal d’exemplificar-ho podem escollir un dels cinquanta-tres descriptors,

per exemple, el 43:

Descriptor Apartat Espai Dimensió 43 Control del vocabulari 18 6 B


Octubre 2004

21

El descriptor anomenat Control de vocabulari, està inclòs en la dimensió B o

de competència de l’usuari o aprenent i en l’espai 6 o de la competència lin-

güística i pertany a l’apartat 18 o de la competència lèxica. L’escala per a la

gradació del control del vocabulari i per a la capacitat de dominar aquest conei-

xement són:

Nivell

C2 Domini expert: Utilitzar amb consistència un vocabulari correcte i ade-quat.

C1 Domini funcional: Cometre, de tant en tant, petites equivocacions, però que no es tracte d’errors de vocabulari significatius.

B2 Nivell avançat: La precisió lèxica generalment és alta, encara que es pu-ga produir alguna confusió i incorrecció en la tria de mots que no arriba a destorbar la comunicació.

B1 Nivell llindar: Es mostra un bon domini del vocabulari elemental, però encara es cometen errors importants quan s’expressen pensaments més complexos o s’aborden temes i situaci-ons poc habituals.

A2 Nivell bàsic: Dominar un repertori lèxic restringit per fer front a neces-sitats quotidianes concretes.

A1 Nivell inicial: No hi ha descriptor.

2.4. Valoracions sobre el Marc

Les reflexions efectuades al voltant del contingut del Marc ens permeten

ara, i ens exigeixen, de fer explícites algunes conclusions o valoracions de con-

junt sobre el paper que ha de representar aquest document en l’aprenentatge i

l’ensenyament de llengües en el context de la Unió Europea.

1. En primer lloc, es pot descriure el Marc com un document de referència

que proporciona unes bases comunes per a l’elaboració de programes de llen-

gua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, sistemes d’avaluació i

qualsevol altre producte relacionat amb el procés d’ensenyament, aprenentatge

i avaluació de llengües.

2. El Marc defineix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar

el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida.


Octubre 2004

22

3. El Marc subministra una base comuna per a la descripció d’objectius, con-

tinguts i mètodes. L’extensió, el coneixement i l’ús d’aquesta base per part dels

usuaris europeus i de la resta del món, servirà per augmentar la transparència

de cursos, programes i qualificacions. Així es facilitarà la cooperació global en

el camp de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües modernes: «La provisió

d’uns criteris objectius per a la descripció del domini de la llengua facilitarà el

mutu reconeixement de les qualificacions obtingudes en contextos d’apre-

nentatge diferents i, per tant, contribuirà a la mobilitat europea.» (Marc, p. 19).

4. El Marc no dicta ni aconsella objectius ni metodologia, només planteja

qüestions. El Marc parteix d’un enfocament que, més que novedós, és un enfo-

cament exhaustiu i molt general de l’ús i aprenentatge de llengües.

5. En el Marc s’observa la intencionalitat de fer un document exhaustiu –

«l’usuari hauria de trobar-hi tot el que necessita per a descriure els seus objec-

tius, mètodes i productes» (Marc, p. 14)–, encara que s’hi reconeixen els límits

d’aquesta pretensió i es ben evident que ni les categories ni els exemples pre-

tenen ser exhaustius: de fet, el document reconeix explícitament que «si

l’usuari vol descriure una àrea especialitzada, pot ser que hagi d’establir més

categories de les que ofereix aquesta classificació.» (Marc, p. 14).

6. El Marc és un instrument de reflexió per a les persones implicades en el

camp de la llengua, inclosos els aprenents. Els usuaris del Marc poden ser in-

distintament el professorat, els examinadors, els autors de llibres de text, els

formadors de professors, els dissenyadors de cursos, els organismes examina-

dors, els administradors educatius, els aprenents de llengües. El Marc és un

document extens i complex i cada usuari haurà de considerar quines són (i en

quina mesura) les seccions del text que s’adeqüen als seus interessos i objec-

tius. L’usuari del Marc pot considerar que una secció no és adequada potser

perquè no és apropiada per als aprenents en què pensa, o potser pensa que és

adequada però no la pot fer servir a causa de limitacions de temps o dels con-

dicionaments imposats pel tipus de recursos de què disposa. A més, un usuari

pot considerar necessari afegir categories que no s’hi troben i que podrien re-

sultar útils per a altres usuaris. Ens trobem, per tant davant d’un sistema obert

que es desenvoluparà a partir de l’experiència.


Octubre 2004

23

3. La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV)

3.1. Descripció i fonts

La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, adscrita a la Conselle-

ria de Cultura, Educació i Ciència, té per funció expedir certificats oficials admi-

nistratius de coneixements de valencià en els diversos nivells i especialitats [...]

(article primer, Decret 47/1989).

Correspon al Ple de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià:

1. Proposar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència:

a) Els certificats que convé expedir i els programes adequats a cada nivell i

especialitat.

b) Els requisits i tràmits per a participar en les proves de la Junta Qualifica-

dora de Coneixements de Valencià.

c) Els tipus de proves adequades per a l’obtenció dels certificats i els ba-

rems que s’utilitzaran en la qualificació dels exercicis.

d) [...] (article sisé, Decret 47/1989).

3.1.1. La legislació

• Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià (DOGV

núm. 133, 1983/12/01).

• Llei 10/1985, de 31 de juliol, de la Generalitat Valenciana , de la funció públi-

ca valenciana (DOGV núm. 279, 1985/08/12).

• Decret 173/1985, de 28 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana

de creació de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (DOGV

núm. 313, 1985/12/04).


Octubre 2004

24

• Decret 47/1989, de 4 d’abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel

qual es regulen les funcions, composició i organització de la Junta Qualifica-

dora de Coneixements de Valencià (DOGV núm. 1039, 1989/04/07). [Deroga

el Decret 173/1985]

• Ordre de 22 de maig de 1989, de la Conselleria de Cultura, Educació i Cièn-

cia, per la qual s’estableixen els certificats oficials administratius de conei-

xements de valencià que expedirà la Junta Qualificadora de Coneixements

de Valencià i s’homologuen i es revaliden d’altres títols o certificats (DOGV

núm. 1082, 1989/06/09).

• Ordre de 16 d’agost de 1994, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la

qual s’estableixen els certificats oficials administratius de coneixements de

valencià que expedirà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i

s’homologuen i es revaliden d’altres títols o certificats (DOGV núm. 2331,

1994/08/24). [Deroga l’Ordre de 22 de maig de 1989]

3.1.2. Aclariments previs

Si bé les lleis i decrets esmentats en l’apartat anterior constitueixen la base

legal sobre la qual s’assenten els certificats que expedeix la Junta Qualificadora

de Coneixements del Valencià, així com les funcions i l’organització, és en

l’Ordre de 22 de maig de 1989 on s’estableixen els objectius i els continguts

dels diferents nive lls en què es distribueixen els certificats de la JQCV.

D’altra banda, és important destacar el fet que entre l’Ordre de 22 de maig

de 1989 i l’Ordre de 16 d’agost de 1994 no existeix cap diferència pel que fa als

objectius i els continguts dels nivells a què fan referència els certificats oficials

administratius de coneixements de valencià que expedeix la Junta Qualificado-

ra de Coneixements de Valencià, qüestions centrals d’anàlisi en aquest infor-

me. No obstant això, la diferència entre ambdues ordres la trobarem en els a-

partats que fan referència a l’homologació i a la revalidació d’altres títols o certi-

ficats amb els certificats de la JQCV, cosa que no correspon d’analitzar en a-

quest informe.


Octubre 2004

25

Amb aquesta reflexió volem destacar el fet que els objectius i els continguts

que analitzarem van ser redactats l’any 1989, 12 anys abans de la publicació

del Marc europeu comú de referència per a les Llengües. A més a més, els

descriptors del Marc van adreçats a l’usuari en forma de capacitats aplicades a

l’acte comunicatiu, mentre que els objectius i continguts de la JQCV estan re-

dactats de forma més estructuralista i tradicional, amb una terminologia bàsi-

cament metalingüística, on destaquen, fonamentalment, les competències lin-

güístiques. la qual cosa dificultarà la comparació entre ambdues publicacions.

3.1.3. Documents d’anàlisi de la JQCV

a) Ordre de 16 d’agost de 1994, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la

qual s’estableixen els certificats oficials administratius de coneixements de

valencià que expedirà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valen-

cià i s’homologuen i es revaliden d’altres títols o certificats (DOGV núm.

2331, 1994/08/24).

A l’hora d’iniciar aquest treball d’anàlisi i comparació entre els objectius i els

continguts dels diferents nivells de la JQCV i les propostes del Marc vam co-

mençar per fer un buidatge de l’Ordre de 16 d’agost de 1994, organitzat en u-

nes graelles més o menys habituals en aquest tipus treball. Vam classificar els

objectius i els continguts per destreses: comprensió oral, expressió oral, com-

prensió escrita i expressió escrita. Tot i que vàrem preveure les caselles cor-

responents a les noves destreses proposades pel Marc, interacció i mediació,

no vàrem assignar cap objectiu ni contingut de l’ordre a aquests apartats3.

És evident que no anàvem per bon camí, ja que aquesta ordre planteja bàsi-

cament competències lingüístiques i el Marc és un referent més complex basat

en la metodologia de l’enfocament comunicatiu.

Així doncs, vam decidir incorporar altres documents que, si bé no formen

part de l’ordenament legal, són documents de referència per al futur examinand

3. En l’annex 2 es pot comprovar que els apartats corresponents a aquestes habilitats no

contenen cap objectiu.


Octubre 2004

26

o per als examinadors/es. Es tracta de publicacions de la Conselleria de Cultu-

ra i Educació i de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

b) Quaderns informatius de la JQCV dels diferents nivells

En aquests quaderns, a més d’informació merament administrativa, criteris i

models de les proves, es poden trobar els objectius i, sobretot, els continguts

presentats des d’una perspectiva més comunicativa, tot i que les competències

lingüístiques tenen un pes molt gran en els nivells elemental, mitjà i superior.

Aquesta definició d’objectius i continguts més pròxima a l’enfocament comuni-

catiu ha facilitat la comparació de descriptors de la JQCV amb el Marc.

c) Criteris d’avaluació de l’àrea d’expressió oral. Díptic adreçat a les perso-

nes que han d’avaluar l’expressió oral dels diferents nivells. Publicat per la

JQCV.

Es tracta d’un document d’ús intern que dóna orientacions a les persones

que han d’avaluar aquest apartat. Aquestes orientacions que podem considerar

descriptors, contenen una escala de valor quantitatiu: 0-5, 0-3 o 0-2; en cada

cas hem agafat només el descriptor que es considerava mitjà per a definir el ni-

vell, és a dir: per a l’escala 0-5, el 3; per a l’escala 0-3, el 2, i per a l’escala 0-2,

l’1.

Els descriptors dels Criteris d’avaluació de l’àrea d’expressió oral són, en

molts casos, similars als del Marc, amb una diferència significativa: estan re-

dactats en negatiu, és a dir, incideixen més en allò que no sap fer correctament

l’examinand que en allò que és capaç de fer.

Finalment, paga la pena d’observar el quadre següent, on es veu clarament

que l’Ordre de 16 d’agost de 1994 tan sols ens ha proporcionat el 35,5% dels

descriptors totals de la JQCV, mentre que els quaderns n’han aportat el 50%.

Pel que fa als criteris d’avaluació oral, han significat el 14,5% a causa del criteri


Octubre 2004

27

de selecció que hem exposat més amunt i del fet que només fan referència a

les destreses orals.

Fonts JQCV Núm % Ordre de 16 d’agost 71,00 35,50 Quaderns informatius 100,00 50,00 Criteris d’avaluació de l’oral 29,00 14,50 200,00 100,00

3.2. Categories d’anàlisi

3.2.1. Els nivells

Els nivells que hem usat a l’hora d’introduir els descriptors de la JQCV són

els que contempla l’Ordre de 16 d’agost de 1994, malgrat que sabíem, i poste-

riorment hem comprovat, que no es corresponen amb els nivells del Marc i som

conscients que la comparació posterior resultarà, si més no, desequilibrada, ja

que la JQCV té quatre nivells i el Marc en té sis.

Pel que fa al nombre de descriptors per nivells (vegeu el quadre), destaca

principalment l’equilibri que existeix entre els nivells elemental, mitjà i superior,

per contra, el nivell oral té molt pocs descriptors. Aquesta diferència ve donada

per la concepció que es té d’aquest nivell, molt focalitzada en les destreses o-

rals i amb pocs descriptors referits a la resta de competències, just el contrari

del que passa en la resta de nivells. Així, considerem que el terme oral per a

definir un nivell és erroni, ja que es tracta d’una destresa que ha d’estar con-

templada en tots els nivells i, a més a més, en el nivell inicial no es pot conside-

rar com la destresa única o bàsica que cal assolir.


Octubre 2004

28

Dades globals per nivells JQCV Núm % O oral 24,00 12,00 E elemental 58,00 29,00 M mitjà 63,00 31,50 S superior 55,00 27,50 200,00 100,00

3.2.2. Dimensions i espais o àrees

Per tal de facilitar i de donar cohesió a l’anàlisi comparativa entre els descrip-

tors del Marc i els de la JQCV, hem usat els mateixos criteris per a la classifica-

ció dels descriptors en ambdós casos, sempre que ha estat possible. Així, hem

intentat usar la mateixa gradació, conceptes i classificació fins arribar als des-

criptors. Raó per la qual us remetem, per a l’explicació d’aquests conceptes, als

punts 2.3.1 Dimensions i 2.3.2 espais o àrees d’aquest treball (ps. 16-21). En el

quadre següent figuren les dades globals per espais o àrees:

Dades globals per espais o àrees JQCV Núm. % 1 Comprensió 31,00 15,50 2 Producció 33,00 16,50 3 Interacció 6,00 3,00 4 Mediació 0,00 0,00 5 Comunicació no verbal 0,00 0,00 6 Competències lingüístiques 80,00 40,00 7 Competències sociolingüístiques 15,00 7,50 8 Competències pragmàtiques 19,00 9,50 9 Competències generals 16,00 8,00 200,00 100,00


Octubre 2004

29

De l’observació del quadre sobre les dades globals per espais o àrees,

s’esdevé una conclusió palesa, ja esmentada amb anterioritat: les competènci-

es lingüístiques sumen el 40% dels descriptors de la JQCV, mentre que la in-

teracció, la mediació i la comunicació no verbal no tenen descriptors o la quan-

titat és insignificant.

3.2.3. Apartats

En aquesta subcategoria en què se subdivideixen els nou espais o àrees del

punt anterior com un grau més de concreció en el sistema descriptiu que estem

desenvolupant, cal destacar, en comparació amb els apartats que havíem defi-

nit per a situar els descriptors del Marc, la inclusió de quatre apartats més, con-

cretament del 32 al 35, tot i que l’únic que hem usat en la classificació dels

descriptors de la JQCV ha estat el 32, coneixements declaratius.4

ap apartat di es 01 Comprensió oral A 1 02 Comprensió escrita (lectura) A 1 .... ... ... ... 31 Competència organitzativa B 8 32 Coneixements declaratius B 9 33 Habilitats i saber fer B 9 34 Saber ser B 9 35 Saber aprendre B 9

Si observem el quadre següent, comprovarem la quantitat de descriptors per

apartats, globals i per nivells. En la línia del comentari del quadre de dades glo-

bals en espais o àrees, en aquest quadre també hem d’incidir en el fet del des-

equilibri entre els descriptors del Marc i els de la JQCV. En aquest cas veiem

que més de la meitat dels apartats no tenen descriptors en els programes de la

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i, en el cas del nivell Oral la

quantitat d’apartats sense descriptors és de 27, és a dir, el 77% dels apartats.

4. La taula següent mostra només els apartats que s’han incorporat a la base de dades per

tal de descriure els objectius i continguts de l documentació relacionada amb la JQCV. En les pàgines 17 i 18 es pot consultar la taula completa.


Octubre 2004

30

Dades globals per apartats i nivells JQCV Núm O E M S 1 Comprensió oral 12,00 5,00 3,00 3,00 1,00 2 Comprensió escrita (lectura) 19,00 7,00 4,00 8,00 0,00 3 Comprensió audiovisual 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4 Estratègies de recepció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Expressió oral 16,00 0,00 2,00 6,00 8,00 6 Expressió escrita 17,00 1,00 5,00 4,00 7,00 7 Estratègies de producció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8 Interacció oral 6,00 4,00 2,00 0,00 0,00 9 Interacció escrita 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Estratègies d'interacció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Mediació oral 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Mediació escrita 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13 Estratègies de mediació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Accions pràctiques 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Elements paralingüístics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Trets paratextuals 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Repertori lingüístic general 16,00 2,00 3,00 6,00 5,00 18 Competència lèxica 21,00 0,00 6,00 9,00 6,00 19 Competència gramatical 16,00 0,00 7,00 2,00 7,00 20 Competència semàntica 1,00 0,00 1,00 0,00 0,00 21 Competència fonològica 17,00 1,00 5,00 4,00 7,00 22 Competència ortogràfica 9,00 0,00 7,00 1,00 1,00 23 Estratègies de recepció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 24 Marcadors de les relacions socials 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 25 Les normes de cortesia 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 26 Expressions de saviesa popular 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 27 Diferències de registre 5,00 0,00 3,00 0,00 2,00 28 Varietats de registre 10,00 0,00 2,00 3,00 5,00 29 Competència discursiva 13,00 1,00 2,00 8,00 2,00 30 Competència funcional 4,00 3,00 1,00 0,00 0,00 31 Competència organitzativa 2,00 0,00 0,00 1,00 1,00 32 Coneixements declaratius 16,00 0,00 5,00 8,00 3,00 33 Habilitats i saber fer 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 34 Saber ser 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 35 Saber aprendre 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 200,00 24,00 58,00 63,00 55,00


Octubre 2004

31

3.2.4. Descriptors

Els descriptors, com ja s’ha explicat en el punt 2.3.5 d’aquest treball, són el

darrer grau de concreció i de classificació de la dimensió horitzontal del sistema

descriptiu que caracteritza el Marc —la dimensió vertical està conformada pels

nivells—, i de la base de dades que hem desenvolupat per a la realització del

present estudi, aplicada també a la JQCV.

Si bé en un principi, per tal de facilitar la introducció de descriptors de la

JQCV, vàrem afegir 12 descriptors més (del 54 al 65) als descriptors del Marc,

finalment vàrem decidir no usar-los i fer servir únicament els 53 descriptors del

Marc; d’aquesta manera podríem comparar ambdós sistemes amb més facilitat

i traure’n conclusions més clares. A més a més, vàrem afegir un descriptor 00

sense assignació per aquells casos que foren impossibles de classificar, aquest

sí que l’hem fet servir.

de descriptors di es ap 00 Sense assignació 0 0 00 01 Comprensió oral global A 1 01 02 Comprendre una conversa entre parlants nadius A 1 01 03 Comprendre com a membre d'un públic en directe A 1 01 04 Comprendre anuncis i instruccions A 1 01 05 Comprendre els mitjans de comunicació i materials A 1 01 06 Comprensió lectora global A 1 02 07 Llegir correspondència A 1 02 08 Llegir per orientar-se A 1 02 09 Llegir per informar-se i discutir A 1 02 10 Llegir instruccions A 1 02 11 Mirar televisió i pel·lícules A 1 03 12 Reconèixer els indicis i inferir (oral i escrit) A 1 04 13 Producció oral global A 2 05 14 Monòleg extens: la descripció d'una experiència A 2 05 15 Monòleg extens: l'argumentació (per exemple, en A 2 05 16 Comunicats A 2 05 17 Adreçar-se a una audiència A 2 05 18 Producció escrita global A 2 06 19 Escriptura creativa A 2 06 20 Assajos i informes A 2 06 21 Planificació A 2 07 22 Compensació A 2 07 23 Control i correcció A 2 07 24 Interacció oral global A 3 08


Octubre 2004

32

25 Comprensió d'un parlant nadiu A 3 08 26 Conversa A 3 08 27 Discussió informal (entre amics) A 3 08 28 Discussió formal i reunions A 3 08 29 Cooperació orientada a un objectiu A 3 08 30 Transaccions per obtenir béns i serveis A 3 08 31 Intercanvi d'informació A 3 08 32 En situació d'entrevista A 3 08 33 Interacció escrita global A 3 09 34 Correspondència A 3 09 35 Notes, missatges i formularis A 3 09 36 Prendre la paraula A 3 10 37 Cooperar A 3 10 38 Demanar aclariments A 3 10 39 Prendre apunts (conferències, seminaris, etc.) A 5 15 40 Tractament de textos A 5 15 41 Repertori lingüístic general B 6 17 42 Repertori lèxic B 6 18 43 Control del vocabulari B 6 18 44 Correcció gramatical B 6 19 45 Control del sistema fonològic B 6 21 46 Control de l'ortografia B 6 22 47 Adequació sociolingüística B 7 28 48 Flexibilitat B 8 29 49 Torns de paraula B 8 29 50 Desenvolupament temàtic B 8 29 51 Coherència i cohesió B 8 29 52 Fluïdesa oral B 8 30 53 Precisió B 8 30 54 Conversa guiada: expressivitat 55 Conversa guiada: adequació 56 Conversa guiada: correcció 57 Situació comunicativa: adequació 58 Situació comunicativa: correcció 59 Lectura: expressivitat 60 Lectura: correcció 61 Intervenció oral: expressivitat 62 Intervenció oral: correcció (global) 63 Intervenció oral: correcció (fonètica) 64 Intervenció oral: correcció (morfosintaxi) 65 Intervenció oral: correcció (lèxic)


Octubre 2004

33

3.2.5. Escales de descriptors

La intersecció de la dimensió horitzontal amb la dimensió vertical, és a dir,

els nivells , ens permet parlar d’escales de descriptors.

Amb els criteris que hem usat per classificar els descriptors de la JQCV tam-

bé podem crear escales de descriptors, com en el Marc, i comparar-les-hi.

Tanmateix, com que els objectius i continguts de la JQCV no estaven fets per a

usar-los d’aquesta manera, trobarem casos en què les escales seran comple-

tes i casos en què no serà possible completar l’escala perquè tots els nivells no

tenen definit un descriptor concret. Tot seguit, us mostrarem un exemple de ca-

da cas.

Ø escala de descriptors (JQCV) completa:

objectiu ni di es ap de Escriure paraules del vocabulari bàsic. O A 2 06 18 Escriure textos en llenguatge no formal i alguns en llenguatge més formal. E A 2 06 18

Escriure textos en la varietat estàndard (notícies, reportatges, editorials sobre temes d'actualitat...). M A 2 06 18

Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard. S A 2 06 18

Ø escala de descriptors (JQCV) incompleta:

objectiu ni di es ap de Entendre converses de la vida diària de caràcter col·loquial o formal, textos orals dels mitjans de comunicació sobre temes d'interés general, per tal d'obtenir-ne una comprensió global.

O A 1 01 01

Acreditar una correcta comprensió oral en valencià. E A 1 01 01 Entendre textos orals en varietat estàndard en les principals varietats dialectals, en les registres més freqüents. M A 1 01 01


Octubre 2004

34

3.3. Objectius i continguts per nivells

Com a resultat de la introducció dels descriptors de la JQCV en la base de

dades classificats per les categories, subcategories i nivells definits en el punt

anterior, en l’annex 2 presentem una classificació dels objectius i continguts de

la JQCV agrupats per nivells i ordenats per àrees, apartats i descriptors.

3.4. Dèficits de la JQCV i propostes de millora

Si acceptem que el Marc és un document obert de referència que proporcio-

na les bases comunes per elaborar, entre d’altres documents, programes de

llengua, sistemes d’avaluació, proves i materials, és evident que convé buscar

la convergència per part de totes institucions dels països europeus que legislen

i regulen l’ordenament de les llengües, com ara la JQCV i la Conselleria de Cul-

tura, Educació i Esport. I és també evident que, des d’aquesta perspectiva, els

programes i els nivells de la JQCV necessiten una adequació per tal

d’aproximar-se als criteris del Marc. Per tant, cal llegir des d’aquesta òptica les

mancances que hem observat després d’analitzar exhaustivament la documen-

tació relacionada amb la JQCV, les deficiències que destaquem a continuació i

les propostes de millora que plantegem.5

1. Els nivells de la JQCV no es corresponen amb els nivells del Marc, per la

qual cosa és convenient establir un nou sistema que s’ajuste a les propostes

del Marc. Pel que fa al nombre de nivells que cal establir, tot i que s’han de te-

nir en compte els 6 nivells que proposa el Marc, a l’hora de plantejar els nivells

que cal certificar, sembla convenient de considerar la proposta del projecte

ALTE, inclòs en el mateix Marc, que només en certifica 5.

2. Els noms dels nivells poden donar una idea equivocada del nivell a què

fan referència. En aquest sentit, el cas del nivell Oral és especialment conflictiu,

ja que pot donar a entendre que es basa especialment en les destreses orals i


Octubre 2004

35

que, a més a més, una vegada superat aquest nivell les destreses orals no se-

ran objectiu en la resta de nivells. Convé, per tant, buscar denominacions més

semblants a la terminologia proposada pel Marc.

3. El nombre de descriptors per nivell hauria de ser el més equilibrat possi-

ble, de manera que es pogueren establir escales de descriptors completes per

a tots els nivells.

4. Els programes de la JQCV, que hauran de ser publicats en l’ordre que

substituïsca l’Ordre de 16 d’agost de 1994, haurien de contenir objectius i/o

continguts generals per a cada nivell i, almenys, per a cada espai o àrea.

5. Encara que hem apuntat diverses vegades que l’espai o àrea que més ob-

jectius i continguts té és l’àrea de les competències lingüístiques, no conside-

rem que aquesta s’haja de reduir dràsticament, ben al contrari, la nostra pro-

posta és ampliar el nombre d’objectius i continguts de la resta d’àrees, i en es-

pecial d’aquelles que planteja el Marc que fins ara no han estat definides en els

programes de la JQCV.

6. Les proves que es realitzen a partir de la publicació de les noves progra-

macions haurien de tenir en compte la valoració de tots els espais o àrees que

contempla el Marc i que haurà de contemplar també la JQCV.

7. Els objectius i els continguts que es publiquen a partir d’ara haurien

d’estar redactats en positiu, és a dir, seguint el criteri: és capaç de... Aquest cri-

teri s’hauria d’aplicar a les publicacions complementàries de la JQCV: quaderns

informatius adreçats als futurs examinands i criteris d’avaluació per als exami-

nadors.

8. Els nous quaderns informatius dels diferents nivells de la JQCV, a més de

la informació administrativa i de les propostes d’examen que contenen actua l-

ment, haurien de contenir objectius i/o continguts generals per a cada nivell i,

en la mesura que siga possible, per apartats i, fins i tot, per descriptors. També

s’hauria de publicar un quadern de tots els nivells amb escales de descriptors,

tan complet com es vulga, per tal de facilitar l’aplicació del Portfolio europeu de

les llengües (PEL) i la integració del valencià en aquest protocol.

5. Algunes d’aquestes observacions ja han estat insinuades anteriorment i es reprendran en

les conclusions del treball per tal d’integrar-les en un marc més global que en facilite la interpre-


Octubre 2004

36

9. Les competències sociolingüístiques, les competències pragmàtiques i les

competències generals s’haurien de definir sempre en relació amb la compe-

tència comunicativa que corresponga a cada nivell.

10. Finalment, seria convenient que l’esforç d’aproximació dels nivells, pro-

grames i models d’avaluació de la JQCV al Marc europeu comú de referència

servira també per plantejar-se des de la Generalitat Valenciana, i més concre-

tament des de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, la idoneïtat del

moment per unificar els nivells, els programes, els models d’avaluació i també

els certificats o títols dels organismes públics que dins de la mateixa Conselle-

ria o de la Generalitat Valenciana organitzen cursos o proves de valencià. Fins i

tot, estaria bé aprofitar el moment per estudiar la possibilitat que siga la JQCV

qui regule els nivells, els cursos i les proves de llengua i, així, el Servei

d’Ensenyaments en Valencià podria concentrar tots els recursos a dissenyar el

currículum i organitzar els cursos específics i les proves de capacitació docent

en valencià per al professorat d’ensenyament no universitari. D’aquesta mane-

ra, a més d’estalviar recursos públics, el ciutadà percebria un nivell de cohe-

rència i de cohesió de l’oferta de cursos i de títols de les institucions públiques,

propis d’una llengua normalitzada, i no tindria la sensació de desori actual.

tació i contextualitze adequadament les propostes que formulem (vegeu les pàgines 57-61).


Octubre 2004

37

4. El Marc, una referència per a la JQCV.

4.1. Anàlisi contrastiva entre el Marc i la JQCV

Com ja hem vist, el Marc és un sistema de referència que proporciona unes

bases comunes per a l’elaboració de programes de llengua, orientacions meto-

dològiques, exàmens, llibres de text i altres elements curriculars a tot Europa.

Per contra, la JQCV és una aplicació pràctica d’exàmens per a l’obtenció de di-

verses titulacions administratives de valencià. Tot i que aquesta diferència es-

sencial entre els dos sistemes en fa difícil el contrast, tot seguit presentem una

sèrie de gràfics comparatius per tal de veure les diferències més significatives.

Hem cregut interessant de presentar quadres estadístcs i gràfics compara-

tius del contingut de la base de dades per nivells, àrees i apartats i, en aquest

darrer cas, creiem que pot ser significativa la presentació de gràfics per analit-

zar el contingut de la base de dades de la JQCV i la base de dades del Marc en

relació a les àrees de comprensió, expressió, interacció, competències lingüís-

tiques, competència sociolingüística, competències pragmàtiques i competèn-

cies generals.

Els quadres ofereixen sempre les dades globals en la columna Total, que és

la suma dels objectius definits pel Marc i la JQCV. Els percentatges s’han ob-

tingut sempre sobre el contingut de cadascuna de les dues bases de dades, la

del Marc i la de la JQCV. Les unitats mínimes, expressades en nombres totals i

en percentatges, d’aquestes bases de dades són enunciats que corresponen

als 200 objectius i continguts inventariats a partir de la documentació de la

JQCV i als 559 enunciats de descriptors que conté el Marc.


Octubre 2004

38

4.1.1. Els nivells

Dades globals per nivells Total JQCV Marc Nre % Nre % A1 Nivell inicial (nivell oral JQCV) 83,00 24,00 12,00 59,00 10,55 A2 Nivell bàsic (elemental de la JQCV) 185,00 58,00 29,00 127,00 22,72 B1 Nivell llindar (mitjà de la JQCV) 186,00 63,00 31,50 123,00 22,00 B2 Nivell avançat (superior de la 166,00 55,00 27,50 111,00 19,86 C1 Domini funcional 72,00 0,00 0,00 72,00 12,88 C2 Domini expert 67,00 0,00 0,00 67,00 11,99 200,00 100,00 559,00 100,00

Nivells (%)

12,00

29,0031,50

27,50

0,00 0,00

10,55

22,72 22,0019,86

12,88 11,99

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

Nivell inicial(nivell oral

JQCV)

Nivell bàsic(elemental de

la JQCV)

Nivell llindar(mitjà de la

JQCV)

Nivell avançat(superior de la

JQCV)

Dominifuncional

Domini expert

JQCV MECR

Com podem veure el Marc descriu sis nivells, mentre que la JQCV en té no-

més quatre. Cal dir que els nivells no són equivalents i, per tant , no es corres-

ponen els uns amb els altres. Així el nivell 1 de la JQCV (Coneixements Orals)

abasta més coneixements i habilitats que no pas el nivell 1 del Marc. La JQCV

haurà de determinar el nombre de nivells per adequar-se al Marc.


Octubre 2004

39

4.1.2. Les àrees

Dades globals per àrees Total JQCV Marc Nre. % Nre. % 1 Comprensió 135,00 31,00 15,50 104,00 18,60 2 Producció 149,00 33,00 16,50 116,00 20,75 3 Interacció 221,00 6,00 3,00 215,00 38,46 4 Mediació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Comunicació no verbal 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Competències lingüístiques 130,00 80,00 40,00 50,00 8,94 7 Competències sociolingüístiques 32,00 15,00 7,50 17,00 3,04 8 Competències pragmàtiques 76,00 19,00 9,50 57,00 10,20 9 Competències generals 16,00 16,00 8,00 0,00 0,00 200,00 100,00 559,00 100,00

Es pot comprovar la gran diferència en dues àrees: la interacció té una gran

incidència en el Marc i no en la JQCV. D’altra banda les competències lingüísti-

ques tenen molta presència en la JQCV i poca en el Marc. També les compe-

tències generals tenen presència en la JQCV i no en el Marc.

Àrees (%)

15,5016,50

3,00

0,00 0,00

40,00

7,509,50

8,00

18,6020,75

38,46

0,00 0,00

8,94

3,04

10,20

0,000,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

Comprensió Producció Interacció Mediació Comunicació noverbal

Competèncieslingüístiques

Competènciessociolingüístiques

Competènciespragmàtiques

Competènciesgenerals

JQCV MECR


Octubre 2004

40

4.1.3. Els apartats

Dades globals per apartats Total JQCV Marc Nre % Nre % 1 Comprensió oral 38,00 12,00 6,00 26,00 4,65 2 Comprensió escrita (lectura) 29,00 19,00 9,50 10,00 1,79 3 Comprensió audiovisual 8,00 0,00 0,00 8,00 1,43 4 Estratègies de recepció 60,00 0,00 0,00 60,00 10,73 5 Expressió oral 73,00 16,00 8,00 57,00 10,20 6 Expressió escrita 50,00 17,00 8,50 33,00 5,90 7 Estratègies de producció 26,00 0,00 0,00 26,00 4,65 8 Interacció oral 167,00 6,00 3,00 161,00 28,80 9 Interacció escrita 25,00 0,00 0,00 25,00 4,47 10 Estratègies d'interacció 29,00 0,00 0,00 29,00 5,19 11 Mediació oral 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Mediació escrita 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13 Estratègies de mediació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Accions pràctiques 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Elements paralingüístics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Trets paratextuals 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Repertori lingüístic general 27,00 16,00 8,00 11,00 1,97 18 Competència lèxica 35,00 21,00 10,50 14,00 2,50 19 Competència gramatical 24,00 16,00 8,00 8,00 1,43 20 Competència semàntica 1,00 1,00 0,50 0,00 0,00 21 Competència fonològica 23,00 17,00 8,50 6,00 1,07 22 Competència ortogràfica 20,00 9,00 4,50 11,00 1,97 23 Competència ortoèpica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 24 Marcadors de les relacions socials 17,00 0,00 0,00 17,00 3,04 25 Les normes de cortesia 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 26 Expressions de saviesa popular 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 27 Diferències de registre 5,00 5,00 2,50 0,00 0,00 28 Varietats de registre 10,00 10,00 5,00 0,00 0,00 29 Competència discursiva 51,00 13,00 6,50 38,00 6,80 30 Competència funcional 23,00 4,00 2,00 19,00 3,40 31 Competència organitzativa 2,00 2,00 1,00 0,00 0,00 32 Coneixements declaratius 16,00 16,00 8,00 0,00 0,00 33 Habilitats i saber fer 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 34 Saber ser 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 35 Saber aprendre 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 200,00 100,00 559,00 100,00


Octubre 2004

41

4.1.3.1. La comprensió

Comprensió ( % )

6,00

9,50

0,00 0,00

4,65

1,791,43

10,73

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

Comprensió oral Comprensió escrita (lectura) Comprensió audiovisual Estratègies de recepció

JQCV MECR

Comprovem que en la JQCV predomina la comprensió oral i la comprensió

escrita, mentre que el Marc incideix en les estratègies de recepció i contempla

la comprensió audiovisual.

4.1.3.2. L’expressió

Expressió ( % )

8,00

8,50

0,00

10,20

5,90

4,65

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

Expressió oral Expressió escrita Estratègies de producció

JQCV MECR

En aquesta àrea, mentre el Marc contempla les estratègies de producció i in-

cideix en l’expressió oral, la JQCV s centra més en l’expressió escita.


Octubre 2004

42

4.1.3.3. La interacció

Interacció (%)

3,000,00 0,00

28,80

4,47 5,19

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

Interacció oral Interacció escrita Estratègies d'interacció

JQCV MECR

En aquesta àrea, la JQCV s’allunya del les propostes del Marc i només con-

sidera la interacció entre examinant i examinador. Caldrà una reflexió per tal

d’adaptar-se al Marc.

4.1.3.4. Les competències lingüístiques.

Competències lingüísiques (%)

8,00

10,50

8,00

0,50

8,50

4,50

1,97 2,501,43

0,001,07

1,97

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

Repertorilingüísticgeneral

Competèncialèxica

Competènciagramatical

Competènciasemàntica

Competènciafonològica

Competènciaortogràfica

JQCV MECR

Cal destacar la incidència de la JQCV en totes les competències.


Octubre 2004

43

4.1.3.5. Competència sociolingüística

Competència sociolingüística (%)

0,00 0,00 0,00

2,50

5,00

3,04

0,00 0,00 0,00 0,000,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

Marcadors de lesrelacions socials

Les normes decortesia

Expressions desaviesa popular

Diferències deregistre

Varietats deregistre

JQCV MECR

La JQCV contempla les diferències de registre i les varietats de registre

mentre que el Marc ho fa en els marcadors de les relacions socials.

4.1.3.6. Competències pragmàtiques

Competènces Pragmàtiques (%)

6,50

2,00

1,00

6,80

3,40

0,000,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

Competència discursiva Competència funcional Competència organitzativa

JQCV MECR

Al Marc predominen les competències discursiva i funcional mentre que a la

JQCV apareix la competència organitzativa.


Octubre 2004

44

4.1.3.7. Les competències generals.

Competències generals (%)

8,00

0,00 0,00 0,000,00 0,00 0,00 0,000,001,002,003,004,005,006,007,008,009,00

Coneixementsdeclaratius

Habilitats i saber fer Saber ser Saber aprendre

JQCV MECR

Només la JQCV contempla els coneixements declaratius.

4.2. Perspectives de treball.

De vegades, davant d'un nou sistema complex, el fet de no acudir a les fonts

pot fornir una representació massa parcial -o fins i tot falsa- d'aquesta nova rea-

litat. Els nivells de referència que el Marc presenta són el resultat d'una anàlisi

de diversos projectes d'estudi. En el document s'afirma que hi ha un ampli con-

sens pel que fa al nombre i a la naturalesa dels nivells. Alguns professionals de

diversos àmbits relacionats amb l'aprenentatge de llengües han pogut fer-se

una representació parcial del Marc i creure que consistia en un nou “programa”

o “normativa” europea que prescrivia sis nivells o cursos per a obtenir titulaci-

ons de llengües. Fins i tot, algú ha expressat la dificultat que trobava en l'apli-

cació de les prescripcions del Marc -els nivells entre d'altres- per la quantitat i la

complexitat de la informació que apareix en el document. Són preconceptes

quasi normals en una primera aproximació a un sistema conceptual tan dens.

Intentarem aportar una mica de llum amb un símil. Considerem un programa in-

formàtic, per exemple Oracle. És un programa amb incomptables possibilitats


Octubre 2004

45

però, el tècnic informàtic farà servir aquelles que considere necessàries per a

crear una determinada aplicació. El Marc seria un programa amb el qual els

tècnics -els professionals de l'aprenentatge i ensenyament de llengües- creen

una aplicació, que en aquest cas pot ser una programació, un llibre de text, un

sistema d'avaluació o un sistema d'acreditació de coneixements. De fet, el Marc

pertany, com els diccionaris o les gramàtiques, a la categoria de materials de

consulta i de referència que ens proporcionen models o elements per a disse-

nyar diverses aplicacions, per a l'elaboració d'altres materials i per a usos di-

versos en el procés d'ensenyament i aprenentatge de llengües.

El Marc i la JQCV són dos sistemes de naturalesa i objectius ben diferents i

qualsevol anàlisi ha de partir d'aquesta realitat. El Marc és un document de re-

ferència, una font de dades i de models, mentre la JQCV és una aplicació a la

realitat, un sistema que parteix d'una norma legal que regula els processos ad-

ministratius per a l'obtenció de certificats de coneixement d'una llengua concre-

ta, el valencià, reconeguts per la Generalitat Valenciana. Aquesta norma és

desenvolupa a través de tot un sistema que comprén quaderns informatius, pu-

blicitat, models d'examen, instruccions, criteris per a examinadors, orientacions

per a examinands i una sòlida tradició en usos i procediments diversos. Si es

perd de vista aquesta naturalesa distinta dels dos sistemes –el que proposa el

Marc i el de la JQCV– es pot caure en un error greu de diagnòstic desfavorable

a la JQCV i creure, per exemple, que aquesta presenta programes limitats i in-

complets respecte al Marc. Això es podria concloure amb una ullada superficial

a les dues bases de dades que hem elaborat per a aquest estudi, en les qual

s'observa la diferència aclaparadora en la quantitat de descriptors que hi ha al

Marc (559 descriptors) respecte als que presenta la JQCV (200 descriptors). En

realitat, aquesta diferència és una bona mostra de l'origen i del propòsit divers

dels dos sistemes. El Marc pretén servir d'orientació i de referència a tots els

usuaris europeus, per tant, millor com més descriptors aporte a aquest propòsit

d’exhaustivitat. La JQCV serveix perquè en l’àmbit de la societat valenciana, els

seus ciutadans acrediten que posseeixen un determinat nivell de coneixement

de llengua. Els examinands i els preparadors de les proves de la JQCV neces-

siten una llista de descriptors –objectius i continguts– que puguen assolir i per-


Octubre 2004

46

cebre com a susceptibles de ser assolits. Això últim, junt a l’estat de les teories

lingüístiques i sobre ensenyament de llengües vigents durant els d’elaboració

dels programes de la JQCV el 1989, van propiciar un sistema en el qual el 40%

dels descriptors fan referència a l’àrea o espai de les competències lingüísti-

ques. Probablement també es deu això al fet que, en una prova a la qual es

presenten milers de persones que són avaluades en períodes de temps tan

curts, resulta més viable avaluar amb rapidesa i amb un alt grau d’objectivitat

aquells paràmetres que s’han tingut en compte en metodologies

d’ensenyament de llengües més tradicionals. En canvi, trobem que les compe-

tències lingüístiques representen un 8,94% del total de descriptors que hi ha al

Marc. Aquesta dada és representativa de la concepció del Marc per la qual els

nivells de coneixement de llengua estan determinats per molts altres espais o

àrees com ara la interacció, amb un 38,46% dels descriptors, que és una forma

de l’activitat comunicativa essencial i que en la JQCV tan sols ocupa un 6% del

total de descriptors. D’altra banda s’ha de dir que, a pesar de la petita quantitat

de descriptors relatius a l’àrea de la interacció, en la pràctica examinadora de la

JQCV hi ha una prova oral en què la interacció té un paper molt important.

L’anàlisi contrastiva entre el Marc i la JQCV realitzada en el present estudi

ha de servir com a reflexió per tal d’iniciar l’actualització del sistema de la

JQCV. Des de l’Ordre de 22 de maig de 1989 han passat alguns anys i és con-

venient aprofitar la difusió del Marc en l’àmbit europeu per tal de replantejar el

sistema d’acreditació de coneixements de valencià. En el present estudi s’ha

procedit al buidatge detallat dels dos sistemes amb dues bases de dades. El

proper pas haurà de centrar-se en el desenvolupament de propostes per tal de

convergir amb la resta de sistemes d’Europa i de modernitzar el sistema valen-

cià des del respecte a la tradició i la cultura examinadora que la JQCV ha gene-

rat en aquests anys.


Octubre 2004

47

4.3. Equivalència entre els nivells de la JQCV i els nivells que proposa el Marc

Tot i les dificultats que representa la comparació de dos models diferents de

projecció i d’ordenació de nivells, com ara la JQCV i el Marc, i després de con-

cloure aquest treball comparatiu, pensem que les equivalències entre els dos

sistemes poden visualitzar-se d’una forma prou aproximada en l’esquema se-

güent:

Marc

JQCV

Nivell A1

Grau de Coneixements Orals

Nivell A2

Grau Elemental

Nivell B1

Nivell B2

Grau Mitjà

Nivell C1

Grau Superior

Nivell C2


Octubre 2004

48

5. Conclusions i propostes de treball

L’anàlisi exhaustiva realitzada en el present treball de la documentació rela-

cionada amb la JQCV i del Marc europeu de referència per a les llengües ens

ha permès un coneixement bastant complet dels dos sistemes i ens ha facilitat

les dades suficients per recollir, a tall de conclusions, les idees centrals i per

plantejar, des de les orientacions del Marc, les suggerències i les propostes de

treball que considerem essencials per renovar el sistema d’acreditació de co-

neixements de valencià.

Les idees que recollim en aquest últim capítol de l’informe han d'interpretar-

se, per tant, com la columna vertebral de la nostra proposta d’actualització del

sistema d’acreditació de la JQCV, però no tenen cap pretensió d'exhaustivitat ni

constitueixen una relació tancada i definitiva de preceptes. Es tracta, més aviat,

d’una primera sistematització de propostes, tan completa i rigorosa com ens ha

permès el nostre coneixement de la realitat, però conscientment oberta a la dis-

cussió i susceptible de modificació per tal d’introduir nous matisos que en com-

pleten el sentit.

Algunes de les conclusions que presentem en les pàgines següents ja havi-

en estat apuntades en els apartats de valoració de cadascun dels tres capítols

anteriors (ps. 21, 34 i 44). Ara, recollim les idees que considerem més impor-

tants i les reformulem des d’una perspectiva més global.

Entenem, per tant, que la continuïtat del procés de renovació del sistema de

la JQCV s’ha de plantejar des del marc que dibuixen les conclusions que ara

fem explícites.

1. El Marc i la JQCV són dos sistemes de naturalesa i objectius ben diferents

i qualsevol anàlisi ha de partir d’aquesta realitat.

a) El Marc és un document de referència, una font de dades i de models, que

proporciona unes bases comunes per a l’elaboració de programes de llengua,

orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, sistemes d’avaluació i qualse-

vol altre producte relacionat amb el procés d’ensenyament, aprenentatge i ava-


Octubre 2004

49

luació de llengües. Es tracta d’un document que defineix els nivells de domini

de la llengua que permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi

de l’aprenentatge i durant tota la vida i que parteix d’un enfocament rigorós, ex-

haustiu i molt general de l’ús i l’aprenentatge de llengües.

b) En canvi, la JQCV és una entitat pública encarregada de certificar el nivell

de coneixements de valencià dels ciutadans, responsable, per tant, de

l’organització d’un sistema d’avaluació i acreditació dels coneixements de llen-

gua aplicats a una realitat concreta, que parteix d’una norma legal que regula

els processos administratius per a l’obtenció de certificats de coneixement

d’una llengua concreta, el valencià, reconeguts per la Generalitat Valenciana.

2. L’anàlisi contrastiva entre el Marc i la JQCV realitzada en el present estudi

ha de servir com a punt de partida per tal d’actualitzar el sistema d’acreditació

de coneixements de valencià de la JQCV i adaptar-lo a les propostes i a les

exigències que planteja el Marc europeu de referència per a les llengües.

Els nivells de domini de valencià que certifica la JQCV –descrits en les or-

dres de 22 de maig de 1989 i de 16 d’agost de 1994– no es corresponen amb

els nivells que proposa el Marc, ni en l’abast ni en la denominació i, per tant,

sembla convenient plantejar un nou referent legal que s'adapte a les recoma-

nacions del Consell d’Europa i que tinga en compte, per tant, les implicacions

dels enfocaments comunicatius en l’ensenyament i aprenentatge de llengües

sobre els processos d’avaluació.

3. El procés d’actualització i d’adaptació al Marc del sistema valencià d’acre-

ditació de coneixements de la llengua pròpia s’ha de realitzar des de la consi-

deració de les propostes de modificació següents:

a) Redefinició dels nivells de competència lingüística d’acord amb les pro-

postes del Marc i actualització de la denominació dels diferents nivells i dels

certificats oficials administratius corresponents d’acord amb la terminologia del

Consell d’Europa.

b) Substitució del sistema actual d’acreditació de coneixements de valencià –

que certifica, recordem-ho quatre nivells de competència lingüística (oral, ele-


Octubre 2004

50

mental, mitjà i superior) més els quatre certificats de capacitació tècnica– per

un sistema similar al que planteja el projecte ALTE, inclòs en el mateix Marc,

que en certifica cinc –basic (A2), llindar (B1), usuari independent (B2), usuari

competent (C1) i usuari bo (C2)– i establir les correspondències entre el siste-

ma actual i el nou.

c) Descripció d’una forma coherent i equilibrada dels diferents nivells de

competència lingüística, de forma que es puguen establir escales de descrip-

tors completes per a tots els nivells que tinguen en compte tots els espais o

àrees que contempla el Marc.

d) Elaboració dels programes dels diferents nivells de coneixement de valen-

cià que ha d’acreditar la JQCV de forma que s'especifiquen ben clarament els

objectius i els continguts corresponents a cadascun agrupats per espais o àre-

es de competència (comprensió, producció, interacció, mediació, comunicació

no verbal, competències lingüístiques, competències sociolingüístiques, com-

petències pragmàtiques i competències generals)

e) Redacció en positiu dels objectius dels nous programes dels nivells que

ha de certificar la JQCV i dels criteris d’avaluació de les àrees o espais, és a

dir, utilitzant el criteri "és capaç de..." en lloc de la formulació actual, que sovint

està redactada des de l’explicitació de les errades o des de la penalització de

les competències i les habilitats específiques que l’aprenent encara no ha asso-

lit.

f) Disseny d’un nou sistema de proves d’acreditació de la competència co-

municativa en valencià que tinga en compte les observacions formulades en els

punts anteriors i que contemple la valoració de tots els espais o àrees que pro-

posa el Marc.

g) Elaboració dels nous quaderns informatius adreçats als futurs examinands

dels diferents nive lls que certifique la JQCV amb la informació administrativa i

els models d’examen –que ja figuren en els quaderns actuals– i els objectius

generals de cada nivell per àrees i per apartats i fins i tot, si és possible, per

descriptors.

h) Publicació d’un quadern informatiu general que presente tots els nivells

amb escales de descriptors per àrees i per apartats per tal de facilitar l’aplicació


Octubre 2004

51

del Portfolio europeu de les llengües (PEL) i la integració del valencià en aquest

sistema.

4. Per tal de dur a terme les propostes de treball explicitades en el punt ante-

rior, i a partir de l’experiència adquirida en la recerca duta a terme fins ara, con-

siderem que cal continuar el treball encetat, tot i que sembla imprescindible

d’introduir algunes modificacions en el projecte inicial per tal d’ajustar-lo a les

possibilitats reals d’execució i per introduir una major racionalitat i un major rea-

lisme. Aquestes modificacions –que impliquen alguns canvis de temporització,

la introducció de noves tasques que no s’havien previst inicialment i la reformu-

lació d’activitats que ja estaven programades– es troben perfectament visualit-

zades en el quadre següent:

Fases Actuació Temp.

1 2 3

Anàlisi del Marc europeu de referència per a les llengües i de la documentació relacionada amb la JQCV i elaboració de l’informe corresponent

Situació actual

4 Disseny de la proposta de nivells i programes que

hauria de tenir la JQCV, d’acord amb el Marc. 2005 abril

5 Definició de les equivalències entre els nivells que defineix la JQCV, el Pla de formació lingüístico-tècnica en valencià i altres titulacions

abril

6

Elaboració d’un document marc amb les orienta-cions tècniques i metodològiques per elaborar els models de proves i per coordinar el procés d’experimentació

juny

7 Elaboració dels models de proves i experimenta-ció

octubre

8 Elaboració de quaderns informatius, models d’ava luació i els criteris i procediments de correcció

2006 febrer

9 Elaboració definitiva de les proves abril

10 Revisió i avaluació de tot el procés. Proposta defi-nitiva

octubre

Final del procés

Nou sistema d’acreditació de conei-xements de valencià


Octubre 2004

52

5. S’hauria d’aprofitar l’esforç de redefinició del model de la JQCV per unifi-

car i racionalitzar el sistema d’acreditació de coneixements de valencià per tal

d’estalviar recursos i, alhora, evitar transmetre als ciutadans la sensació de

desconcert que provoca la situació actual. Això implicaria, almenys:

a) La unificació de nivells, programes, models d’avaluació i certificats o títols

administratius expedits pels diversos organismes de la Generalitat Valenciana

que organitzen cursos de valencià.

b) La centralització en la JQCV de totes les proves i certificacions de conei-

xements de llengua; així, el Servei d’ensenyaments en Valencià –que organitza

des de fa anys cursos de formació lingüística per als funcionaris docents amb el

suport de les universitats– podria concentrar tots els recursos en el disseny cur-

ricular i en la organització i la impartició dels cursos específics de capacitació i

en les proves de capacitació docent en valencià per al professorat no universi-

tari. D’aquesta forma, encara que tant els ajuntaments com les mateixes conse-

lleries o les unitats internes podrien continuar organitzant i realitzant cursos de

formació lingüística, si l’única forma d’acreditació de coneixements de valencià

homologat fóra el sistema de la JQCV, es garantiria una major homogeneïtat

dels certificats i de les titulacions i s’introduiria una racionalitat més gran.

c) Paral·lelament, s’hauria d’establir un sistema coherent i clar de reconei-

xement de les equivalències entre els certificats i les titulacions definides per la

JQCV i les certificacions expedides per les universitats valencianes i per les al-

tres institucions del nostre domini lingüístic (la Generalitat de Catalunya, el Go-

vern de les Illes Balears i, en el futur, si és el cas, el Govern d'Andorra o d'Ara-

gó i l’administració de la Catalunya Nord).

Aquestes decisions, que haurien de constituir els eixos d’una planificació lin-

güística rigorosa en qualsevol país europeu modern, tindrien, sens dubte, re-

percussions positives sobre la salut de l’idioma, contribuirien a clarificar les per-

cepcions dels ciutadans valencians sobre la realitat lingüística i cultural del seu

país i contribuirien a desterrar tòpics i prejudicis lingüístics que perjudiquen la

tolerància i, per tant, fan difícil la convivència pacífica i civilitzada entre els di-

versos pobles d’Espanya.


Octubre 2004

53

6. L’administració Valenciana hauria de prendre d’una forma immediata les

decisions necessàries per tal de superar d’una forma definitiva la polèmica es-

tèril i recurrent sobre el nom i la filiació de la llengua dels valencians per tal d’e-

vitar la utilització partidista i electoral d’un element tan sensible com el tema de

la llengua i per tal de poder dedicar els esforços necessaris a la promoció i l’ús

social del valencià i, així, millorar la situació d’extrema fragilitat en què sobreviu

la llengua i la cultura dels valencians en el seu propi territori. La solució és tan

senzilla com que les institucions públiques acceptaren una proposta de mínims,

consensuada amb tots els partits polítics i les entitats culturals valencianes, que

servira per emmarcar la política lingüística de la Generalitat Valenciana durant

les properes dècades. Aquesta mena de pacte per la llengua hauria de fona-

mentar-se en l’acceptació dels següents punts:

a) Les denominacions "valencià" i "català" són dues formes diferents de de-

signar un mateix sistema lingüístic –que l'AVL defineix eufemísticament amb

una perífrasi impossible i la romanística internacional i el món universitari identi-

fiquen com a llengua catalana– i, per tant, són equivalents a tots els efectes,

acadèmics i administratius.

b) Una llengua és un sistema de comunicació que comparteixen els habi-

tants d’una col·lectivitat humana que viuen en un espai físic determinat i en una

època històrica concreta i totes les llengües presenten una gran diversitat

d’usos i funcions que enriqueixen els parlants i la cultura que s’hi vehicula.

L’existència de diferents varietats dialectals (dialectes, sociolectes i cronolec-

tes) i funcionals (o registres lingüístics) és un fenomen natural que no implica la

conceptualització de les diverses variants com a sistemes lingüístics diferenci-

ats.

c) Des del punt de vista científic, la noció de dialecte no té cap connotació

pejorativa. Un dialecte no és una llengua mal parlada, ni és alguna cosa que no

arriba a ser llengua i no té, per tant, la dignitat d’una llengua. Els dialectes són

les formes d’utilitzar una llengua en les diverses zones del territori on es parla,

en les distintes àrees del domini lingüístic. I les úniques llengües que no tenen

dialectes, que no es parlen en dialectes, són les llengües mortes, les llengües

que ja no es parlen, com ara l'iber, el llatí o el dàlmata.


Octubre 2004

54

d) El valencià i el català –com el mallorquí, el rossellonès, l’alguerès, el tor-

tosí i la resta de variants geogràfiques– són formes dialectals d’una mateixa

llengua comuna, derivada del llatí vulgar, que s’usa en un extens territori de

l’Europa mediterrània comprés, a grans trets, entre Salses i Guardamar i entre

Fraga i Maó, a Andorra i a la ciutat italiana de l'Alguer.

e) La supervivència d’una llengua i una cultura minoritzada, com ara la nos-

tra, exigeix l’establiment de relacions estables i en pla d’igualtat entre totes les

administracions territorials afectades, la participació en les institucions de pro-

moció exterior de la llengua i la cultura pròpies (com ara l'Institut Ramon Llull) i

la creació d’organismes supranacionals que s’encarreguen de dinamitzar la

producció literària, periodística i audiovisual i de coordinar i facilitar la circulació

per tot l’espai comunicatiu propi de llibres, periòdics i revistes, emissores de rà-

dio i televisió, programari informàtic i productes cinematogràfics en la llengua

pròpia. I tot això, amb independència de la procedència geogràfica del producte

i, per tant, de les variants lingüístiques utilitzades. La precarietat actual de la

llengua i la cultura dels valencians exigeix governants que estiguen a l’alçada

de les circumstàncies, que sàpiguen ser coherents i que siguen capaços de

prendre decisions responsables més enllà dels interessos partidistes determi-

nats per la conjuntura política d’un moment determinat.


Octubre 2004

55

Annexos


Octubre 2004

56

Annex 1

Objectius dels descriptors del Marc per nivells6

6. Les taules que oferim a continuació presenten un inventari exhaustiu de tots els objectius

que explicita el Marc, agrupats per nivells, espais o àrees, apartats i descriptors. Tot i que hem respectat fidelment el text de la versió catalana, hem preferit iniciar la redacció dels objectius en infinitiu i, per tant, hem eliminat el verb “pot” de l’expressió “Pot + infinitiu”. Quan l’extensió del text ultrapassa els l ímits marcats per la base de dades per als camps de tipus text (255 caràc-ters), hem hagut d’acabar amb punts suspensius (...) i completar la redacció en un camp memo anomenat notes, però aquesta informació no apareix en les taules. També hem introduït algu-nes modificacions puntuals en el redactat per tal d’ajustar-lo a les convencions de l’estàndard valencià.


Octubre 2004

57

A1 Nivell inicial

ni es am ap de objectiu

A1 A 1 01 01 Seguir una intervenció si és lenta i s'articula d'una manera acurada, amb les pauses necessàries per assimilar-ne el sentit.

A1 A 1 01 02 No hi ha descriptor. A1 A 1 01 03 No hi ha descriptor.

A1 A 1 02 04 Comprendre instruccions que li siguen explicades lentament i amb cura, i se-guir directrius senzilles i breus.

A1 A 1 03 05 No hi ha descriptor.

A1 A 1 04 06 Comprendre textos molt curts i senzills, si els llegeix frase per frase, per en-tendre bé noms, paraules familiars i expressions elementals, i si té la possibili-tat de tornar-los a llegir quan és necessari.

A1 A 1 04 07 Comprendre els missatges senzills i breus d'una postal.

A1 A 1 04 08 Reconéixer noms, paraules i expressions molt bàsiques que apareixen en si-tuacions ordinàries de la vida quotidiana.

A1 A 1 04 09 Fer-se una idea del contingut d'un text informatiu molt senzill i de descripcions breus i senzilles sobretot si van acompanyades d'un suport visual.

A1 A 1 04 10 Seguir indicacions escrites breus i senzilles (per exemple, com s'arriba d'un lloc a un altre).

A1 A 1 04 11 No hi ha descriptor. A1 A 1 04 12 No hi ha descriptor. A1 A 2 05 13 Utilitzar frases senzilles i aïllades per parlar de persones i de llocs.

A1 A 2 05 14 Descriure's a si mateix, parlar de la seua feina i del lloc on viu.

A1 A 2 05 17 Llegir textos molt breus i preparats: per exemple, presentar un parlant o pro-posar un brindis.

A1 A 2 05 17 Llegir textos molt breus i preparats; per exemple, presentar un parlant o pro-posar un brindis.

A1 A 2 06 18 Escriure expressions i frases simples aïllades.

A1 A 2 06 19 escriure frases i expressions senzilles sobre si mateix(a) i sobre personatges imaginaris, sobre el lloc on viu i la seua ocupació laboral.

A1 A 2 06 19 Escriure frases i expressions senzilles sobre si mateix(a) i sobre personatges imaginaris, sobre el lloc on viu i la seua ocupació laboral.

A1 A 3 08 24

Interactuar de manera senzilla, però depenent la comunicació totalment de la repetició del discurs a un ritme més lent i de la reformulació i la correció. Fer preguntes senzilles i respondre'n, i fer afirmacions senzilles i reaccionar da-vant les...

A1 A 3 08 25

Comprendre expressions quotidianes per satisfer necessitats senzilles i con-cretes, sempre que l'interlocutor s'adrece amb un lenguatge lent i clar i que re-petisca el que diu quan és necessari. Comprendre preguntes i instruccions que s'adrecen...

A1 A 3 08 26

Presentar-se i utilitzar expressions elementals de salutació i comiat. Preguntar com es troba algú i reaccionar davant d'informacions diverses. Comprendre expressions quotidianes per satisfer necessitats simples de tipus concret si l'interlocutor...

A1 A 3 08 27 No hi ha descriptor

A1 A 3 08 29 Comprendre preguntes i instruccions si són formulades lentament i acurada-ment, i entendre indicacions breus i simples. Demanar coses als altres i donar-ne.


Octubre 2004

58


A1 A 3 08 30 Demanar alguna cosa a algú o donar-la-hi. Entendre bé els números, les quantitats, els diners i l'hora.

A1 A 3 08 31

Comprendre les preguntes i les instruccions que se li adrecen lentament i amb cura, i seguir indicacions senzilles i breus sobre com arribar a un lloc. Formular i respondre preguntes simples; fer declaracions simples en àrees de necessitat immediata...

A1 A 3 08 32 Respondre en una entrevista preguntes personals si s'art iculen amb claredat i molt lentament, i en un llenguatge directe i no idiomàtic.

A1 A 3 09 33 Demanar o transmetre per escrit detalls personals.

A1 A 3 09 34 Escriure postals senzilles i breus.

A1 A 3 09 35 Escriure xifres i dades, el propi nom, nacionalitat, adreça, edat, data de naixe-ment o d'arribada al país, etc. tal com es fa, per exemple, en una fitxa de re-gistre d'un hotel.

A1 A 3 10 36 No hi ha descriptor. A1 A 3 10 37 No hi ha descriptor.

A1 A 3 10 38 No hi ha descriptor. A1 A 4 08 28 No hi ha descriptor

A1 B 6 17 41 Tenir un repertori elemental d'expressions sobre detalls personals i necessitats concretes.

A1 B 6 18 42 Tenir un repertori bàsic de paraules aïllades i d'expressions relatives a situaci-ons concretes.

A1 B 6 18 43 No hi ha descriptor.

A1 B 6 19 44 Demostrar només un control limitat d'algunes estructures sintàctiques i de for-mes gramaticals simples dins d'un repertori aprés.

A1 B 6 21 45 Poder pronunciar un repertori molt limitat d'expressions i de paraules apreses, les quals pot comprendre amb algun esforç un parlant nadiu acostumat a trac-tar amb parlants del grup lingüístic de l'aprenent o usuari.

A1 B 6 22 46

Copiar expressions curtes i paraules familiars; per exemple, senyals o consig-nes simples, el nom d'objectes quotidians, el nom de botigues i un conjunt d'-expressions utilitzades regularment. Lletrejar la seua adreça, la seua nacionali-tat i altres...

A1 B 7 25 47 Establir contactes socials elementals utilitzant les fórmules de cortesia més senzilles i quotidianes relatives a salutacions, comiats i presentacions; i utilitza les expressions Per favor, gràcies, ho sent, etc.

A1 B 8 29 51 Enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors molt elementals com ara i o aleshores.

A1 B 8 30 52 Elaborar enunciats molt curts, aïllats i generalment estereotipats, amb nom-broses pauses per cercar expressions, per pronunciar paraules menys famili-ars i per reparar la comunicació.


Octubre 2004

59

A2 Nivell bàsic


A2 A 1 01 01

Comprendre prou per poder respondre a necessitats concretes a condició que la parla siga clara i lenta. Comprendre expressions i frases relacionades amb àrees de prioritat immediata (per exemple, informació personal i familiar bàsi-ca, compres, lloc de...

A2 A 1 01 02 Identificar generalment el tema d'una discussió si es porta a terme lentament i s'articula amb claredat.

A2 A 1 01 03 No hi ha descriptor.

A2 A 1 02 04 Copsar la idea principal de missatges o anuncis breus, senzills i clars. Com-prendre indicacions senzilles sobre com anar d'un punt a un altre, a peu o amb transport públic.

A2 A 1 03 05 Comprendre i extraure la informació essencial de passatges curts enregistrats que tracten de temes corrents i previsibles, i que s'hagen pronunciat d'una manera lenta i clara.

A2 A 1 04 06

Comprendre textos curts i senzills sobre temes corrents si contenen vocabulari molt freqüent i quotidià o relacionat amb la feina. Comprendre textos curts i senzills que continguen un vocabulari molt freqüent, incloent-hi un bon nombre de termes de...

A2 A 1 04 07 Comprendre els principals tipus de cartes i faxos d'ús habitual (sol·licituds d'i n-formació, comandes, confirmacions, etc.) sobre temes corrents. Comprendre cartes personals senzilles i breus.

A2 A 1 04 08

Trobar informació específica i previsible en documents senzills d'ús quotidià com prospectes, menús, anuncis, inventaris i horaris. Trobar una informació específica en una llista i aïllar la informació buscada (per exemple, a les "Pà-gines grogues"...

A2 A 1 04 09 Identificar informació específica d'escrits senzills com ara cartes, opuscles i ar-ticles curts de diari que descriguen fets.

A2 A 1 04 10 Comprendre reglaments, per exemple de seguretat, que estiguen redactats de manera senzilla. Seguir instruccions d'ús d'aparells d'ús corrent, com ara un telèfon públic.

A2 A 1 04 11

Identificar la idea principal de les notícies de televisió sobre esdeveniments, accidents, etc. si el comentari s'acompanya d'imatges. Saber quan s'ha canviat de tema en els titulars de les notícies televisives i fer-se una idea del contin-gut...

A2 A 1 04 12 Utilitzar una idea del significat general de textos i enunciats curts que tracten temes quotidians cocrets, per deduir, a partir del context, el sentit probable de paraules desconegudes.

A2 A 2 05 13 Utilitzar expressions i frases simples en forma de llista per fer descripcions o presentar d'una manera senzilla persones, condicions de vida o laborals, ruti-nes diàries, el que li agrada i el que no, etc.

A2 A 2 05 14 Descriure persones, llocs i possessions utilitzant termes senzills. A2 A 2 05 14 Explicar què li agrada i què li desagrada d'una cosa concreta.

A2 A 2 05 14 Utilitzar un llenguatge descriptiu senzill per fer enunciats breus sobre objectes i coses que li pertanyen i per comparar-los.

A2 A 2 05 14 Descriure projectes i preparatius, hàbits i rutines, activitats passades i experi-ències personals.

A2 A 2 05 14 Fer descripcions breus i elementals de fets i activitats.

A2 A 2 05 14 Narrar una història o descriure alguna cosa utilitzant una llista senzilla de punts. Descriure aspectes quotidians del seu entorn, per exemple, la gent, els


Octubre 2004

60


llocs, l'experiència laboral o escolar.

A2 A 2 05 14 Descriure la seua família, les seues condicions de vida, el seu bagatge educa-tiu, la seua feina actual o la darrera que va tenir.

A2 A 2 05 16 Fer declaracions molt breus i assajades, d'un contingut previsible i aprés, que són intel·ligibles per als oients disposats a escoltar amb atenció.

A2 A 2 05 17 Fer exposicions elementals, breus i preparades sobre temes familiars.

A2 A 2 05 17 Fer front a un nombre limitat de preguntes directes i senzilles sobre el contin-gut de l'exposició.

A2 A 2 05 17 Respondre preguntes directes i senzilles sempre que puga fer-les repetir i que l'ajuden a formular la resposta.

A2 A 2 05 17 Fer exposicions breus i preparades sobre temes relacionats amb la seua vida quotidiana, i justificar i explicar breument les seues opinions, els seus projec-tes i les seues accions.

A2 A 2 05 17 Fer exposicions elementals, breus i preparades sobre temes familiars.

A2 A 2 05 17 Fer front a un nombre limitat de preguntes directes i senzilles sobre el contin-gut de l'exposició.

A2 A 2 05 17 Fer exposicions breus i preparades sobre temes relacionats amb la seua vida quotidiana, i justificar i explicar breument les seues opinions, els seus projec-tes i les seues accions.

A2 A 2 05 17 Respondre preguntes directes i senzilles sempre que puga fer-les repetir i que l'ajuden a formular la resposta.

A2 A 2 06 18 Escriure expressions i frases senzilles unides amb connectors simples com i, però i perquè.

A2 A 2 06 18 Escriure expressions i frases simples aïllades.

A2 A 2 06 18 Escriure expressions i frases senzilles unides amb connectors simples com i, però i perquè.

A2 A 2 06 19 Escriure biografies imaginàries i poemes curts i senzills sobre la gent.

A2 A 2 06 19 Escriure biografies imaginàries, i poemes curts i senzills sobre la gent.

A2 A 2 06 19 Escriure una sèrie de frases i d'expressions senzilles sobre la seua família, les seues condicions de vida, la seua formació, la seua faena actual o l'última que va tenir.

A2 A 2 06 19 Escriure sobre aspectes quotidians del seu entorn, per exemple, la gent, els llocs, la faena o els estudis, amb frases enllaçades entre elles.

A2 A 2 06 19 Fer descripcions breus i elementals d'esdeveniments, activitats passades i ex-periències personals.

A2 A 2 06 19 Fer descripcions breus i elementals d'esdeveniments, activitats passades i ex-periències personals.

A2 A 2 06 19 Escriure una sèrie de frases i d'expressions senzilles sobre la seua família, les seues condicions de vida, la seua formació, la seua faena actual o la darrera que va tenir.

A2 A 2 06 19 Escriure sobre aspectes quotidians del seu entorn, per exemple, la gent, els llocs, la feina o els estudis, amb frases enllaçades entre elles.

A2 A 2 07 21 Extraure del seu repertori una sèrie d'expressions apropiades i assajar-les.

A2 A 2 07 22 En utilitzar una paraula inadequada del seu repertori, pot aclarir el que vol dir mitjançant la gesticulació.

A2 A 2 07 22 Identificar el que vol dir assenyalant amb el dit (per exemple: ja voldria això, per favor).

A2 A 2 07 22 En utilitzar una paraula inadequada del seu repertori, aclarir el que vol dir mit-jançant la gesticulació.


Octubre 2004

61


A2 A 2 07 22 Identificar el que vol dir assenyalant amb el dit (per exemple: "jo voldria això, per favor").

A2 A 3 08 24 Interactuar amb una facilitat raonable en situacions ben estructurades i en con-verses curtes a condició que l'interlocutor ajude si fa falta. Fer front a intercan-vis senzills i habituals sense gaire esforç; formular preguntes i respondre'n, i...

A2 A 3 08 25

Comprendre prou per mantenir intercanvis senzills i corrents sense gaire es-forç. Comprendre generalment un discurs sobre un tema familiar clarament ar-ticulat i en registre estàndard a condició de poder demanar de tant en tant que es repetisca o es...

A2 A 3 08 26

Establir contacte social: salutacions i comiats; presentacions; agraïments. Comprendre generalment discursos clars que s'adrecen en llenguatge estàn-dard sobre temes familiars, a condició que de tant en tant es repetisca o es re-formule el que es diu.

A2 A 3 08 27

Reconéixer generalment el tema d'una discussió si es desevolupa d'una ma-nera lenta i clara. Discutir sobre què es pot fer a la nit o durant el cap de set-mana. Fer suggeriments i reaccionar a propostes. Expressar acord o desacord amb altres...

A2 A 3 08 29

Comprendre prou per dur a terme intercanvis senzills i rutinaris sense gaire es-forç, i demanar en termes molt simples que es repetisca el que no s'ha entés. Discutir el que es farà tot seguit, respondre als suggeriments i fer-ne, demanar directrius...

A2 A 3 08 30

Fer front a situacions corrents de la vida quotidiana com els desplaçaments, els allotjaments, els àpats i les compres. Obtenir en una oficina de turisme tota la infromació que es necessita a condició que aquesta informació siga senzilla i no...

A2 A 3 08 31

Comprendre prou per comunicar-se sobre temes familiars i senzills sense gai-re esforç. Fer front a les demandes directes de la vida quotidiana: trobar i transmetre informació sobre fets. Formular i respondre preguntes sobre hàbits i activitats...

A2 A 3 08 32

Fer-se entendre en una entrevista i comunicar idees i informació sobre temes familiars a condició de poder demanar, de tant en tant, que s'aclarisca el que s'ha dit i ajuda per a expressar el que es vol dir. Respondre i reaccionar da-vant...

A2 A 3 09 33 Escriure notes breus i senzilles que responguen a fórmules estereotipades en relació amb necessitats immediates.

A2 A 3 09 34 Escriure cartes personals molt senzilles per expressar agraïments o excusar-se.

A2 A 3 09 35 Prendre nota de missatges breus i senzills a condició que es puga demanar que es torne a formular el que s'ha dit. Escriure notes o missatges senzills i breus sobre assumptes relatius a necessitats immediates.

A2 A 3 10 36 Utlitzat tècniques senzilles per començar, mantenir i acabar una conversa breu. Començar, mantenir i acabar converses senzilles cara a cara. Reclamar l'atenció.

A2 A 3 10 37 Indicar que es comprén el que s'està dient.

A2 A 3 10 38 Demanar d'una manera molt senzilla que es repetisca el que s'ha dit quan no s'ha comprés. Demanar l'aclariment de paraules clau que no s'han entés utilit-zant expressions fetes. Indicar que no es comprén el que s'està dient.

A2 A 4 08 28

Poder, en general, seguir els canvis de tema en discussions formals relacio-nades amb l'especialitat pròpia si s'articulen clarament i amb lentitud. Intercan-viar informacions pertinents i donar la pròpia opinió sobre problemes pràctics quan algú...

A2 B 6 17 41 Tenir un repertori lingüístic elemental que li permet afrontar situacions quotidi-


Octubre 2004

62


anes de contingut previsible, tot i que generalment ha d'adaptar el missatge i buscar les paraules. Produir expressions breus i quotidianes a fi de respondre a...

A2 B 6 18 42

Tenir un vocabulari suficient per desenvolupar-se en activitats corrents i en transaccions quotidianes que comprenen situacions i temes familiars. Tenir un vocabulari suficient per satisfer les necessitats comunicatives elementals. Te-nir un...

A2 B 6 18 43 Dominar un repertori lèxic restringit per fer front a necessitats quotidianes con-cretes.

A2 B 6 19 44 Utilitzar algunes estructures simples correctament però encara cometre errors elementals com, per exemple, confondre els temps

A2 B 6 21 45 La pronunciació és, en general, prou clara per fer-se entendre malgrat un ac-cent estranger evident, però l'interlocutor li ha de demanar de tant en tant que repetesca el que ha dit.

A2 B 6 22 46 Copiar expressions breus sobre temes corrents; per exemple, les indicacions per anar a algun lloc. Escriure amb una relativa correcció fonètica (però no for-çosament ortogràfica) paraules curtes que pertanyen al seu vocabulari oral.

A2 B 7 24 47 Dur a terme funcions lingüístiques elementals, com ara intercanviar informació i demanar-ne; també pot expressar opinions i actituds d'una manera senzilla.

A2 B 7 24 47 Relacionar-se de manera senzilla però eficaç utilitzant expressions comunes i seguint les rutines més elementals.

A2 B 7 25 47 Manejar intercanvis socials curts, utilitzant fórmules quotidianes de salutació i tractament. Pot fer invitacions i respondre-hi, fer suggeriments, excusar-se, etc..

A2 B 8 29 49 Començar, mantenir i acabar una conversa senzilla cara a cara. A2 B 8 29 49 Atraure l'at enció A2 B 8 29 49 Utilitzar tècniques per començar, mantenir i acabar una conversa breu.

A2 B 8 29 50 Contar una història o descriure alguna cosa utilitzant una llista senzilla d'ele-ments.

A2 B 8 29 51 Enllaçar grups de paraules amb connectors simple com i, però, perquè.

A2 B 8 30 52 Construir frases sobre temes familiars amb una facilitat suficient per dur a ter-me intercanvis curts, malgrat que siguen evidents els dubtes i els falsos co-mençaments.

A2 B 8 30 52 Fer-se entendre en intervencions breus, encara que siguen molt evidents la re-formulació, les pauses i els falsos inicis.

A2 B 8 30 53 Comunicar el que vol dir en intercanvis senzills i directes d'informació limitada sobre temes familiars i habituals, però en altres situacions generalment h d'a-daptar el missatge.


Octubre 2004

63

B1 Nivell llindar


B1 A 1 01 01 Comprendre una informació senzilla sobre temes de la vida quotidiana o de la feina, i reconèixer tant el missatge general com els detalls específics sempre que l'articulació siga clara i l'accent familiar.

B1 A 1 01 02 Comprendre generalment les idees principals de discussions extenses que tin-guen lloc en presència seua, a condició que el discurs s'articule amb claredat i en registre estàndard.

B1 A 1 01 03 Comprendre a grans trets exposicions curtes sobre temes familiars a condició que el discurs s'articule amb claredat i que el registre siga estàndard.

B1 A 1 02 04 Comprendre informacions tècniques senzilles, com les instruccions d'ús d'apa-rells corrents. Seguir directrius detallades.

B1 A 1 03 05

Comprendre la informació continguda en la major part dels documents enre-gistrats o retransmesos en què el tema siga d'interés personal i l'accent famili-ar. Comprendre les idees principals de butlletins informatius radiofònics i de documents...

B1 A 1 04 06 Llegir textos que parlen de fets sobre temes relacionats amb la seua especiali-tat i interessos amb un nivell de comprensió satisfactori.

B1 A 1 04 07 Comprendre la descripció d'esdeveniments, de sentiments i de disitjos en car-tes personals prou bé per mantenir una correspondència regular amb un amic.

B1 A 1 04 08

Trobar una informació desitjada en un text bastant llarg i reunir les informaci-ons que provenen de diferents parts del text o de textos diferents a fi de com-plir una tasca específica. Trobar i comprendre la informació rellevant d'escrits quotidians...

B1 A 1 04 09

Identificar les conclusions principals de textos argumentatius que tenen una estructura clara. Reconéixer el fil argumental en el tractament d'un problema presentat encara que no necessàriament d'una manera detallada. Reconéixer els punts...

B1 A 1 04 10 Comprendre instruccions d'ús d'aparells si són senzilles i estan redactades amb claredat.

B1 A 1 04 11

Comprendre una gran part dels programes de televisió que tracten temes d'i n-terés personal com, per exemple, entrevistes, conferències breus i telenotícies si s'articulen amb una parla relativament lenta i prou clara. Comprendre nom-broses pel·lícules...

B1 A 1 04 12

Identificar paraules desconegudes amb l'ajuda del context sobre temes relatius a la seua especialitat i als seus interessos. Extrapolar del context el significat d'algunes paraules desconegudes i deduir el significat de la frase a condició que el...

B1 A 2 05 13 Fer, d'una manera raonablement fluida, una descripció senzilla d'un dels seus possibles temes d'interés i presentar-la com una successió lineal de punts

B1 A 2 05 14 Descriure fets reals o imaginaris.

B1 A 2 05 14 Fer descripcions senzilles de diversos temes familiars de la seua àrea d'inte-rés.

B1 A 2 05 14 Explicar amb detall un succés fortuït, per exemple, un accident.

B1 A 2 05 14 Fer, d'una manera bastant fluida, narracions o descripcions senzilles utilitzant una seqüència lineal d'elements. Pot explicar amb detall les seues experiènci-es i descriure els seus sentiments i les seues reaccions.

B1 A 2 05 14 Narrar una història. B1 A 2 05 14 Descriure somnis, esperances i ambicions.

B1 A 2 05 14 Explicar l'argument d'un llibre o d'una pel·lícula i descriure les seues pròpies


Octubre 2004

64


reaccions. B1 A 2 05 15 Oferir raonaments i explicacions breus d'opinions, projectes i accions.

B1 A 2 05 15 Desenvolupar arguments prou bé i se l'entén sense dificultat gairebé tota l'es-tona.

B1 A 2 05 16 Fer declaracions breus i preparades sobre un tema de la seua especialitat que són clarament intel·ligibles malgrat l'accent i l'entonació d'estrangers.

B1 A 2 05 17 Afrontar possibles preguntes que sorgesquen a partir d'una exposició, però pot ser que n'haja de fer repetir alguna si la parla és ràpida.

B1 A 2 05 17 Fer exposicions senzilles i preparades sobre temes de la seua especialitat ex-plicant els punts importants amb força precisió, i gairebé tota l'estona se l'en-tén amb claredat.

B1 A 2 05 17 Afrontar possibles preguntes que sorgisquen a partir d'una exposició, però pot ser que n'haja de fer repetir alguna si la parla és ràpida.

B1 A 2 05 17 Fer exposicions senzilles i preparades sobre temes de la sua especialitat ex-plicant els punts importants amb força precisió, i gairebé tota l'estona se l'en-tén amb claredat.

B1 A 2 06 18 Escriure textos ben connectats sobre una gamma de temes familiars de la se-ua àrea d'interés i pot enllaçar una sèrie d'elements discrets breus en una se-qüència lineal.

B1 A 2 06 18 Escriure textos ben connectats sobre una gamma de temes familiars de la se-ua àrea d'interés i enllaçar una sèrie d'elements discrets breus en una se-qüència lineal.

B1 A 2 06 19 Descriure un esdeveniment, un viatge recent, real o imaginat.

B1 A 2 06 19 Fer descripcions detallades i senzilles sobre una sèrie de temes familiars de la seua àrea d'interés.

B1 A 2 06 19 Escriure sobre experiències i descriure els seus sentiments i les seues reacci-ons mitjançant textos senzills i estructurats.

B1 A 2 06 19 Fer descripcions detallades i senzilles sobre una sèrie de temes familiars de la seua àrea d'interés.

B1 A 2 06 19 Descriure un esdeveniment, un viatge recent, real o imaginari.

B1 A 2 06 19 Narrar una història.

B1 A 2 06 19 Escriure sobre experiències i descriure els seus sentiments i les seues reacci-ons mitjançant textos senzills i estructurats.

B1 A 2 06 20 Escriure informes molt breus a partir d'un model estàndard i convencional que transmeten informacions sobre fets corrents i els motius de certes accions.

B1 A 2 06 20 Redactar escrits breus i senzills sobre temes d'interés general.

B1 A 2 06 20 Escriure informes molt breus a partir d'un model estàndard i convencional que transmeten informacions sobre fets corrents i els motius de certes accions.

B1 A 2 06 20 Resumir, informar i donar la seua opinió amb certa seguretat sobre informació factual acumulada relacionada amb temes familiars, habituals o no, propis de la seua especialitat.

B1 A 2 06 20 Resumir, informar i donar la seua opinió amb certa seguretat sobre informació factual acumulada relacionada amb temes familiars, habituals o no, propis de la seua especialitat.

B1 A 2 06 20 Redactar escrits breus i senzills sobre temes d'interés general.

B1 A 2 07 21 Assajar i provar noves expressions i combinacions de paraules i demanar una resposta.

B1 A 2 07 21 Trobar la manera de comunicar les idees principals que vol transmetre explo-tant tots els recursos disponibles i limitant el missatge a allò que recorda o als mitjans d'expressió que trobe per expressar-se.


Octubre 2004

65


B1 A 2 07 22 Estrangeritzar una paraula de la seua llengua materna i demanar si s'ha entés el que volia dir.

B1 A 2 07 22 Definir les característiques d'alguna cosa concreta, el nom de la qual no recor-da.

B1 A 2 07 22 Estrangeritzar una paraula inadequada de la seua llengua materna i demanar si s'ha entés el que volia dia.

B1 A 2 07 22 Utilitzar una paraula senzilla que signifique alguna cosa semblant al concepte que vol transmetre i sol·licitar-ne la "correcció".

B1 A 2 07 22 Expressar el sentit d'una paraula donant el significat d'una altra paraula (per exemple, "un camió de viatgers" per "un autobús").

B1 A 2 07 23 Demanar la confirmació que la forma utilitzada és correcta. B1 A 2 07 23 Recomençar amb una tàctica diferent si hi ha una ruptura de comunicació.

B1 A 2 07 23 Demanar la confirmació que la forma utilitzada és correcta.

B1 A 2 07 23 Corregir les confusions de temps verbals o d'expressions que poden donar lloc a un malentés a condició que l'interlocutor indique que hi ha un problema.

B1 A 2 07 23 Corregir les confusions de temps verbals o d'expressions que poden donar lloc a un malentés a condició que l'interlocutor indique que hi ha un problema.

B1 A 2 07 47 Recomençar amb una tàctica diferent si hi ha una ruptura de comunicació.

B1 A 3 08 24

Comunicar-se amb una certa seguretat sobre temes familiars que poden ser habituals o no ser-ho relacionats amb els interessos i l'àrea professional pro-pis. Intercanviar, comprovar i confirmar les informacions, fer front a les situaci-ons menys...

B1 A 3 08 25 Seguir converses corrents articulades amb un discurs clar, tot i que de vega-des s'haurà de fer repetir certes paraules o expressions.

B1 A 3 08 26

Abordar sense preparació prèvia converses sobre temes familiars. Seguir una conversa quotidiana si l'interlocutor s'expressa clarament, tot i que pot ser que a vegades s'haja de demanar que es repetisquen certes paraules o expressi-ons. Sostenir...

B1 A 3 08 27

Comprendre gran part del que es diu sobre temes generals, a condició que els interlocutors eviten l'ús d'expressions massa idiomátiques i articulen clara-ment. Expressar les idees pròpies sobre temes abstractes o culturals com ara la...

B1 A 3 08 29

Seguir el que es diu, tot i que, de tant en tant, pot ser que s'haja de demanar als altres que repetisquen o aclarisquen el que han dit si el seu discurs és rà-pid o extens. Explicar per què alguna cosa planteja problemes, discutir què cal fer a...

B1 A 3 08 30

Fer front a la majoria de les situacions susceptibles de produir-se mentre es viatja, s'organitza el viatge o l'allotjament o es tracta amb les autoritats perti-nents durant una visita a l'estranger. Fer front a situacions poc habituals que poden...

B1 A 3 08 31

Intercanviar, comprovar i confirmar amb seguretat informació factual relacio-nada amb temes familiars habituals o no dins de la pròpia especialitat. Explicar com s'ha de fer alguna cosa mitjançant instruccions detallades. Resumir histò-ries curtes,...

B1 A 3 08 32

Proporcionar informacions concretes exigides en una entrevista o consulta (per exemple, descriure uns símptomes a un metge), però es fa amb una pre-cisió limitada. Conduir entrevistes preparades, i verificar i confirmar la informa-ció encara que de...

B1 A 3 09 33 Transmetre informació o idees sobre temes abstractes i concrets, comprovar la informació i formular preguntes sobre problemes o exposar-los de manera força precisa. Escriure notes i cartes personals per demanar o transmetre in-


Octubre 2004

66


formacions senzilles...

B1 A 3 09 34

Escriure cartes personals per donar notícies o expressar les pròpies idees so-bre temes abstractes o culturals, com la música i les pel·lícules. Escriure car-tes personals que descriuen amb detall experiències, sentiments i esdeveni-ments.

B1 A 3 09 35

Prendre nota de missatges que demanen informació o expliquen problemes. Escriure notes que transmeten informació senzilla d'importància immediata per als amics, empleats, professors i altres persones que formen part de la pròpia vida quotidiana, en...

B1 A 3 10 36 Intervenir en discussions sobre temes familiars utilitzant una expressió ade-quada per prendre la paraula. Començar, mantenir i acabar converse senzilles cara a cara sobre temes familiars o d'interés personal.

B1 A 3 10 37

Explotar un repertori elemental de llenguatge i d'estratègies per contribuir a mantenir una conversa o una discussió. Resumir el que s'ha dit i contribuir, d'aquesta manera, a centrar la discussió. Repetir una part del que ha dit algú per...

B1 A 3 10 38 Demanar a algú que aclarisca o explique més a fons el que acaba de dir.

B1 A 4 08 28

Comprendre gran part del que es diu si està relacionat amb la pròpia especiali-tat, a condició que els interlocutors eviten l'ús d'expressions massa idiomàti-ques i articulen clarament. Poder expressar clarament un punt de vista, però podent tenir...

B1 B 6 17 41

Tenir un repertori lingüístic suficient per descriure situacions imprevistes, ex-plicar el punt principal d'un problema o d'una idea amb molta precisió i expres-sar el seu pensament sobre temes abstractes o culturals com la música o el cinema. Tenir...

B1 B 6 18 42 Tenir un vocabulari suficient per expressar-se amb l'ajuda de circumloquis so-bre la major part de temes relatius a la seua vida quotidiana, com la família, el temps lliure i les aficions, la feina, els viatges i els esdeveniments actuals.

B1 B 6 18 43 Mostrar un bon domini del vocabulari elemental, però encara comet errors im-portants quan expressa pensaments més complexos o aborda temes i situaci-ons poc habituals.

B1 B 6 19 44

Comunicar-se amb una correcció suficient en contextos familiars; per regla general, té un bon domini gramatical malgrat les clares influències de la llen-gua materna. Es poden produir errors però queda clar el que intenta expres-sar. Utilitzar de...

B1 B 6 21 45 La pronunciació és clarament intel·ligible, encara que de vegades es note un accent estranger i que es produesquen errors de pronunciació ocasionalment.

B1 B 6 22 46 Produir escrits continus generalment comprensibles des del principi fins al fi-nal. L'ortografia, la puntuació i la composició són prou acurades i es poden se-guir fàcilment la majoria de les vegades.

B1 B 7 24 47

És conscient de les diferències més significatives que hi ha entre els costums , els usos, les actituds, els valors i les creences predominants en la comunitat en qüestió i en la seua pròpia, i està pendent dels signes que identifiquen aquestes difer...

B1 B 7 25 47 És conscient de les normes de cortesia més importants i actua en conseqüèn-cia.

B1 B 7 27 47 Utilitzar un repertori ampli de funcions lingüístiques i els exponents més com-uns d'aquestes funcions amb un registre neutre.

B1 B 8 29 48 Adaptar la seua expressió per fer front a situacions poc habituals i fins i tot di-fícils.

B1 B 8 29 48 Desenvolupar expressions apreses tornant a combinar els elements d'una manera senzilla.


Octubre 2004

67


B1 B 8 29 49 Intervenir en una discussió sobre un tema familiar i utilitzar una expressió ade-quada per prendre la paraula.

B1 B 8 29 49 Començar, mantenir i acabar una conversa senzilla cara a cara sobre temes familiars o d'interés personal.

B1 B 8 29 50 Fer, amb una fluïdesa raonable, narracions o descripcions senzilles en forma de seqüència lineal d'elements.

B1 B 8 29 51 Utilitzar els connectors més freqüents per enllaçar frases senzilles a fi d'expli-car una història o descriure alguna cosa sota la forma d'una llista senzilla d'e-lements.

B1 B 8 29 51 Connectar una sèrie d'elements breus, simples i distints per crear una seqüèn-cia d'elements cohesionada i lineal.

B1 B 8 30 52 Expressar-se amb relativa facilitat. Tot i alguns problemes de formulació que provoquen pauses o condueixen a situacions sense eixida, és capaç de conti-nuar parlant de manera efectiva sense ajuda.

B1 B 8 30 52 Expressar-se de manera comprensible encara que siguen molt evidents les pauses par a la planificació gramatical i lèxica i per a la reparació del discurs, especialment si es tracta de discursos llargs de producció lliure.

B1 B 8 30 53 Expressar la idea principal que vol fer comprensible.

B1 B 8 30 53 Transmetre una informació simple i d'interés, i posar de relleu el punt que con-sidera més important.

B1 B 8 30 53 Explicar els punts principals d'una idea o d'un problema amb una precisió sufi-cient.


Octubre 2004

68

B2 Nivell avançat ni es am ap de objectiu

B2 A 1 01 01

Comprendre el llenguatge oral estàndard, cara a cara o vehiculat a través de mitjans de comunicació, tant si es tracta de converses com de discursos sobre temes familiars i no familiars relacionats amb la vida personal, social, acadè-mica o professional...

B2 A 1 01 02

Seguir converses animades entre parlants nadius. Copsar, amb un cert es forç, gran part del que es diu en presència seua, però li pot resultar difícil participar amb eficàcia en una discussió amb diversos parlants nadius que no modifi-quen gens el seu...

B2 A 1 01 03

Comprendre les idees principals de conferències, discursos, ponències i altres tipus d'exposicions acadèmiques i professionals complexes tant pel que fa al fons com a la forma. Comprendre una conferència o una exposició de la seua especialitat a...

B2 A 1 02 04 Comprendre anuncis i missatges tant sobre temes concrets com abstractes, sempre que s'emeten a una velocitat normal i en registre estàndard.

B2 A 1 03 05

Comprendre enregistraments en registre estàndard que poden aparéixer en la vida social, professional o acadèmica, i reconéixer-ne el punt de vista i l'actitud del parlant així com el contingut informatiu. Comprendre la major part dels do-cuments...

B2 A 1 04 06

Llegir amb un alt grau d'autonomia, adaptar l'estil i la velocitat de lectura a dife-rents textos i objectius i utilitzar les referències convenients de manera selecti-va. Posseir un vocabulari de lectura ampli i actiu, però pot tenir alguna dificul-tat...

B2 A 1 04 07 Llegir correspondència relacionada amb la seua especialitat i copsar-ne la in-formació essencial.

B2 A 1 04 08

Localitzar, mitjançant una lectura ràpida, els detalls importants de textos llargs i complexos. Identificar ràpidament el contingut i la importància d'una notícia, d'un article o d'un reportatge sobre una àmplia gamma de temes professionals a fi de...

B2 A 1 04 09

Obtenir informacions, idees i opinions procedents de fonts molt especialitzades dins de la seua especialitat. Comprendre articles especialitzats que no són del seu camp sempre que puga utilitzar un diccionari de tant en tant per confirmar la...

B2 A 1 04 10 Comprendre instruccions llargues i complexes dins del seu camp d'especiali-tat, incloent-hi detalls sobre condicions i advertències, sempre que puga tornar a llegir els fragments difícils.

B2 A 1 04 11 Comprendre la major part dels noticiaris i programes televisius. Comprendre documentals, entrevistes en directe, programes d'entreteniment, obres de tea-tre a la televisió i la majoria de les pel·lícules en registre estàndard.

B2 A 1 04 12 Utilitzar una varietat d'estratègies per aconseguir la comprensió, les quals in-clouen escoltar atentament per captar les idees principals i comprovar la com-prensió utilitzant els indicis contextuals.

B2 A 2 05 13 Desenvolupar metòdicament presentacions o descripcions clares subratllant apropiadament els punts importants i els detalls de suport pertinents.

B2 A 2 05 13 Fer descripcions i presentacions clares i detallades sobre una àmplia gamma de temes relacionats amb el seu camp d'interés, i desenvolupar i justificar les idees amb els punts secundaris i els exemples pertinents.

B2 A 2 05 14 Fer descripcions clares i detallades sobre una àmplia gamma de temes relaci-onats amb la seua especialitat.

B2 A 2 05 15 Construir una cadena d'arguments raonats.


Octubre 2004

69


B2 A 2 05 15 Desenvolupar un argument clar, i ampliar i confirmar els seus punts de vista amb els arguments secundaris i els exemples pertinents.

B2 A 2 05 15 Desenvolupar metòdicament un argument posant èmfasi en les punts significa-tius i utilitzant com a suport els detalls adequats.

B2 A 2 05 15 Exposar un punt de vista sobre un tema d'actualitat exposant els avantatges i els inconvenients de diverses opcions.

B2 A 2 05 16 Fer declaracions sobre la major part de temes generals amb un grau de clare-dat, fluïdesa i espontaneïtat que no provoquen tensió ni molèsties a l'oient.

B2 A 2 05 17 Apartar-se espontàniament d'un text preparat per seguir algun punt interessant suscitat pels oients i ho fa amb una fluïdesa i una facilitat d'expressió remar-cables.

B2 A 2 05 17 Afrontar les preguntes que se li plantegen després d'una exposició amb un grau de fluïdesa i d'espontaneïtat que no provoca cap tensió ni a l'auditori ni a si mateix.

B2 A 2 05 17 Fer exposicions clares preparades prèviament, raonar a favor o en contra d'un punt de vista determinat i presentar els avantatges i els inconvenients de di-verses opcions.

B2 A 2 05 17 Fer exposicions de manera clara i metòdica, subratllar-ne els aspectes signifi-catius i utilitzar els elements de suport adequats.

B2 A 2 06 18 escriure textos clars i detallats sobre una extensa gamma de temes relacionats amb la seua àrea d'interés. Pot sintetitzar i avaluar la informació i els argu-ments procedents de fonts diversos.

B2 A 2 06 18 Escriure textos clars i detallats sobre una extensa gamma de temes relacio-nats amb la seua àrea d'interés. Sintetitzar i avaluar la informació i els argu-ments procedents de fonts diverses.

B2 A 2 06 19 Fer descripcions elaborades d'esdeveniments i experiències reals o imaginàri-es mitjançant textos clars i estructurats. Marca la relació existent entre les ide-es i respecta les regles del gènere en qüestió.

B2 A 2 06 19 Fer descripcions clares i detallades sobre una varietat de temes relacionats amb la seua àrea d'interés.

B2 A 2 06 19 Escriure una ressenya d'una pel·lícula, d'un llibre o d'una obra de teatre. B2 A 2 06 19 Escriure una ressenya d'una pel·lícula, d'un llibre o d'una obra de teatre.

B2 A 2 06 19 Fer descripcions clares i detallades sobre una varietat de temes relacionats amb la seua àrea d'interés.

B2 A 2 06 19 Fer descripcions elaborades d'esdeveniments i experiències reals o imaginàri-es mitjançant textos clars i estructurats. Marca la relació existent entre les ide-es i respecta les regles del gènere en qüestió.

B2 A 2 06 20 Avaluar idees diferents o solucions que es puguen aplicar a un problema.

B2 A 2 06 20 Redactar escrits o informes que desenvolupen un argument aportant les justi-ficacions a favor o en contra d'un punt de vista determinat i explicant els ava n-tatges o els inconvenients de diverses opcions.

B2 A 2 06 20 Sintetitzar informacions i arguments procedents de diverses fonts.

B2 A 2 06 20 Redactar escrits o informes que desenvolupen sistemàticament un argument, subratllar-ne de manera apropiada els aspectes signifiactius i aportar detalls rellevants de suport.

B2 A 2 06 20 Redactar escrits o informes que desevolupen sistemàticament un argument, subratllar-ne de manera adequada els aspectes significatius i aportar detalls rellevants de suport.

B2 A 2 06 20 Redactar escrits o informes que desenvolupen un argument aportant les justi-ficacions a favor o en contra d'un punt de vista determinat i explicant els ava n-tatges o els inconvenients de diverses opcions.


Octubre 2004

70


B2 A 2 06 20 Sintetitzar informacions i arguments procedents de diverses fonts. B2 A 2 06 20 Avaluar idees diferents o solucions que es puguen aplicar a un problema.

B2 A 2 07 21 Planificar el que ha de dir i els mitjans per dir-ho tenint en compte l'efecte que pot produir en el destinatari o destinataris.

B2 A 2 07 22 Utilitzar circumloquis i paràfrasis per dissimular les mancances de lèxic i d'es-tructura.

B2 A 2 07 23 Corregir lapsus i errors si se n'adona o si donen lloc a un malentés.

B2 A 2 07 23 Recordar els seus errors habituals i vigilar conscientment el seu discurs a fi de corregir-los

B2 A 2 07 23 Recordar els seus errors habituals i vigilar conscientment el seu discurs a fi de corregir-los.

B2 A 2 07 23 Corregir lapsus i errors si se n'adona o si donen lloc a un malentés.

B2 A 3 08 24

Utilitzar la llengua amb fluïdesa, correcció i eficàcia en una gamma extensa de temes d'ordre general, educatiu, professional i relatius al temps lliure, i indicar clarament les relacions entre les idees. Poder comunicar-se espontàniament amb un bon...

B2 A 3 08 25 Comprendre amb tot detall el que es diu en registre estàndard, fins i tot en un entorn sorollós.

B2 A 3 08 26

Implicar-se en converses d'una certa llargada que tracten la major part de te-mes d'interés general i fer-ho d'una manera realment participativa, fins i tot en un entorn sorollós. Interactuar amb els parlants nadius sense fer-los riure, ofendre'ls...

B2 A 3 08 27

Seguir fàcilment una conversa animada entre parlants nadius. Expressar les idees i les opinions pròpies amb precisió, argumentar amb convicció sobre te-mes complexos i reaccionar als arguments d'altri. Participar activament en dis-cussions...

B2 A 3 08 29

Comprendre de forma fiable instruccions detallades. Fer avançar la feina con-vidant altres persones a afegir-s'hi, a dir el que pensen, etc. Esbossar clara-ment una qüestió o un problema, especular sobre les causes i les conseqüèn-cies, i valorar...

B2 A 3 08 30

Mantenir lingüísticament una negociació per trobar una solució a una situació conflictiva com una multa immerescuda, una responsabilitat financera pels desperfectes ocasionats en un apartament, una denúncia en relació amb un accident. Exposar les...

B2 A 3 08 31

Comprendre i intercanviar informacions complexes i opinions sobre una exten-sa gamma de temes relacionats amb la pròpia professió. Transmetre amb se-guretat informació detallada. Fer descripcions clares i detallades de com portar a terme un...

B2 A 3 08 32

Conduir una entrevista amb eficàcia i fluïdesa; apartar-se espontàniament de les preguntes preparades i formular i facilitar respostes interessants. Prendre iniciatives en una entrevista, i ampliar i desenvolupar les idees pròpies amb poca ajuda i...

B2 A 3 09 33 Expressar informacions i punts de vista per escrit de manera eficaç, i adaptar-se als punts de vista dels altres.

B2 A 3 09 34 Escriure cartes que transmeten diferents graus d'emoció, subratllar el que es considera important d'esdeveniments o experiències i fer comentaris sobre les notícies i els punts de vista del destinatari.

B2 A 3 09 35 Com B1

B2 A 3 10 36 Intervenir de manera adequada en una discussió utilitzant el llenguatge apro-piat. Començar, mantenir i acabar un discurs de manera adequada prenent eficaçment el torn de paraula. Començar un discurs, prendre la paraula ade-


Octubre 2004

71


quadament i acabar la...

B2 A 3 10 37

Facilitar el desenvolupament de la discussió donant continuïtat a les declaraci-ons i inferències fetes per altres interlocutors i ajudant-los-hi. Ajudar al desen-volupament d'una discussió sobre temes familiars confirmant-ne la comprensió i invitant...

B2 A 3 10 38 Formular preguntes per comprovar que s'ha comprés el que l'interlocutor ha in-tentat dir i fer aclarir els punst ambigus.

B2 A 4 08 28

Seguir el ritme de converses animades i identificar amb exactitud els argu-ments que sostenen i oposen diferents punts de vista. Exposar les idees i les opinions pròpies amb precisió, presentar arguments complexos amb convicció i respondre als...

B2 B 6 17 41 Expressar-se clarament i sense donar la impresió d'haver de limitar el que vol dir. Tenir un repertori lingüístic suficient per poder fer descripcions clares, ex-pressar el seu punt de vista i desenvolupar una argumentació. Poder utilitzar...

B2 B 6 18 42

Tenir una bona quantitat de vocabulari tant sobre temes relatius a la seua es-pecialitat com sobre temes més generals. Poder variar la formulació per tal d'evitar repeticions freqüents, però els buits lèxics poden provocar vacil·lacions i l'ús de...

B2 B 6 18 43 Tenir una precisió lèxica generalment alta, encara que es puga produir alguna confusió i incorrecció en la tria de mots que no arriba a destorbar la comunica-ció.

B2 B 6 19 44

Tenir un bon domini gramatical; encara pot cometre equivocacions ocasionals o errors no sistemàtics i petites faltes sintàctiques, però són rares i sovint les pot corregir retrospectivament. Demostrar un grau relativament altde domini gramatical...

B2 B 6 21 45 Haver adquirit una pronunciació i una entonació clares i naturals.

B2 B 6 22 46 Produir un escrit continu, clar i intel·ligible que seguesca les convencions de la composició i de l'organització textual. L'ortografia i la puntuació són relativa-ment correctes, però poden manifestar la influència de la llengua materna.

B2 B 7 25 47 Relacionar-se amb parlants nadius sense fer-los riure, ni molestar-los involun-tàriament, ni obligar-los a comportar-se de manera diferent a com ho farien amb un parlant nadiu.

B2 B 7 25 47 Expressar-se de manera apropiada en situacions diverses i evitar errors greus de formulació.

B2 B 7 27 47 Expressar-se amb convicció i d'una manera clara i educada en un registre formal o informal adequat a la situació i a les persones implicades.

B2 B 7 27 47 Seguir, amb algun es forç, el ritme dels debats i pot participar-hi encara que la parla siga ràpida i co·loquial.

B2 B 8 29 48 Adaptar-se als canvis de tema, d'estil i de to que es produeixen normalment en una conversa.

B2 B 8 29 48 Ajustar el que diu i la manera de dir-ho a la situació i al destinatari, i adoptar el nivell de formalitat adequat a les circumstàncies.

B2 B 8 29 48 Variar la formulació del que vol dir.

B2 B 8 29 49 Utilitzar un repertori d'expressions fetes per guanyar temps i conservar la pa-raula mentre formula el que vol dir (per exemple, "M'agrada que em faça aquesta pregunta").

B2 B 8 29 49 Començar un discurs, prendre la paraula quan és convenient i acabar la con-versa quan ho ha de fer, encara que no ho faça sempre amb elegància.

B2 B 8 29 49 Començar, mantenir i acabar una conversa adequadament i utilitzant els torns de paraula de manera eficaç.

B2 B 8 29 49 Intervenir de manera adequada en una discussió, utilitzant els mitjans d'ex-


Octubre 2004

72


pressió adequats per fer-ho.

B2 B 8 29 50 Fer descripcions o narracions clares exposant i defensant els seus punts de vista principals i afegint detalls i exemples com a suport.

B2 B 8 29 51 Utilitzar un nombre limitat de mecanismes de cohesió per enllaçar els enunci-ats i crear un discurs clar i coherent, encara que es puga posar nerviós en in-tervencions llargues.

B2 B 8 29 51 Utilitzar amb eficàcia una gran varietat de connectors per indicar clarament les relacions entre les idees.

B2 B 8 30 52 Comunicar-se amb un grau de fluïdesa i d'espontaneïtat que fa possible una interacció regular amb parlants nadius sense que s'impose tensió a cap de les parts que hi intervenen.

B2 B 8 30 52 Produir cadenes de discurs amb un ritme força regular encara que pot ser que dubte en cercar models i expressions. Tot i això, fa poques pauses llargues que criden l'atenció.

B2 B 8 30 52 Comunicar-se amb espontaneïtat i sovint ho fa amb una fluïdesa i una facilitat d'expressió remarcables, fins i tot en discursos complexos i llargs.

B2 B 8 30 53 Transmetre una informació detallada de manera fiable.


Octubre 2004

73

C1 Domini funcional ni es am ap de objectiu

C1 A 1 01 01 Comprendre prou per seguir una intervenció d'una certa durada sobre temes abstractes o complexos, encara que no siguen de la seua especialitat, tot i que pot ser que haja de confirmar algun detall, sobretot si l'accent no li és familiar.

C1 A 1 01 02 Seguir fàcilment interaccions complexes entre interlocutors nadius en debats de grup, fins i tot quan els temes són abstractes, complexos i no familiars.

C1 A 1 01 03 Comprendre amb una facilitat relativa la majoria de les conferències, discussi-ons i debats.

C1 A 1 02 04

Extraure informació precisa d'anuncis públics emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en una estació, un estadi, etc.) Comprendre in-formacions tècniques complexes, com instruccions d'ús i especificacions tèc-niques de productes...

C1 A 1 03 05 Comprendre una àmplia gamma de material enregistrat i retransmés, incloent-hi algun ús no estàndard, i identificar detalls que inclouen actituds i relacions implícites entre els interlocutors.

C1 A 1 04 06 Comprendre amb tot detall textos llargs i complexos, tant si es relacionen amb la seua especialitat com si no, sempre que puga tornar a llegir les parts difícils

C1 A 1 04 07 Comprendre tot tipus de correspondència, tot i que pot ser que esporàdica-ment haja d'utilitzar un diccionari.

C1 A 1 04 08


C1 A 1 04 09 Comprendre amb detall una àmplia gamma de textos que poden aparéixer en la vida social, professional o acadèmica, i identificar detalls subtils que inclo-uen actituds i opinions tant implícites com explícites.

C1 A 1 04 10

Comprendre amb detall instruccions llargues i complexes per a la utilització d'una nova màquina o procediment, tant si les instruccions estan relacionades amb la seua especialitat com si no ho estan, sempre que puga tornar a llegir els fragments difícils.

C1 A 1 04 11 Comprendre pel·lícules que utilitzen una quantitat considerable d'argot i d'ex-pressions idiomàtiques.

C1 A 1 04 12 Utilitzar hàbilment els indicis contextuals, gramaticals i lèxics per inferir una ac-titud, una predisposició, unes intencions i preveure el que ocorrerà.

C1 A 2 05 13 Fer, d'una manera clara, presentacions o descripcions de temes complexos in-tegrant-hi temes secundaris i desenvolupant els punts concrets fins arribar a una conclusió apropiada.

C1 A 2 05 14 Fer descripcions clares i detallades de temes complexos.

C1 A 2 05 14 Fer descripcions o narracions elaborades integrant-hi temes secundaris, des-envolupant punts determinats i acabant amb una conclusió apropiada.

C1 A 2 05 16 Fer declaracions amb fluïdesa, gairebé sense esforç, i utilitzar una entonació adequada per transmetre d'una manera precisa matisos subtils de significat.

C1 A 2 05 17 Fer servir les interjeccions convenientment, i respondre amb espontaneïtat i quasi sense esforç.

C1 A 2 05 17 Fer exposicions clares i ben estructurades sobre temes complexos, i desenvo-lupar i confirmar els seus punts de vista amb idees complementàries, justifica-cions i exemples adequats.

C1 A 2 06 18 Escriure textos clars i ben estructurats sobre temes complexos. En subratlla les idees principals i amplia i defensa els seus punts de vista de manera ela-


Octubre 2004

74


borada, amb idees complementàries, justificacions i exemples pertinents per arribar a una...

C1 A 2 06 18

Escriure textos clars i ben estructurats sobre temes complexos. En subratlla les idees principals i amplia la i defensa els seus punts de vista de manera elaborada, amb idees complementàries, justificacions i exemples pertinents per arribar a una concl...

C1 A 2 06 19 Escriure textos descriptius i de ficció clars, detallats, ben construïts, amb un estil segur, personal i natural apropiat al lector a qui van adreçats.

C1 A 2 06 19 Escriure textos descriptius i de ficció clars, detallats, ben construïts, amb un estil segur, personal i natural apropiat al lector a qui van adreçats.

C1 A 2 06 20 Exposar i defensar d'una manera força extensa el seu punt de vista amb l'aju-da d'arguments secundaris, de justificacions i d'exemples pertinents.

C1 A 2 06 20 Exposar per escrit, clarament i de manera ben estructurada, un tema complex i subratllar-ne les idees principals.

C1 A 2 06 20 Exposar per escrit, clarament i de manera ben estructurada, un tema complex i subratllar-ne les idees principals.

C1 A 2 06 20 Exposar i defensar d'una manera força extensa el seu punt de vista amb l'aju-da d'arguments secundaris, de justificacions i d'exemples pertinents.

C1 A 2 07 21 Planificar el que ha de dir i els mitjans per dir-ho tenint en compte l'efecte que pot produir en el destinatari o destinataris.

C1 A 2 07 22 Utilitzar circumloquis i paràfrasis per dissimular les mancances de lèxic i d'es-tructura.

C1 A 2 07 23 Evitar una dificultat i reformular el que vol dir sense interrompre del tot el dis-curs.

C1 A 2 07 23 Evitar una dificultat i reformular el que vol dir sense interrompre del tot el dis-curs.

C1 A 3 08 24

Poder expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat, gairebé sense esforç. Pos-seir un bon domini d'un ampli repertori lèxic que permeta superar fàcilment les deficiències amb perífrasis. No s'observa una recerca gaire evident d'expres-sions o...

C1 A 3 08 25 Comprendre amb tot detall els discursos sobre temes especialitzats abstractes o complexos, encara que no pertanyen al camp propi; tot i que es pot tenir la necessitat de confirmar alguns detalls, sobretot si l'accent no és familiar.

C1 A 3 08 26 Utilitzar la llengua en societat amb flexibilitat i eficàcia, incloent-hi usos afec-tius, al·lusius o humorístics

C1 A 3 08 27 Com C2

C1 A 3 08 29 Com B2 C1 A 3 08 30 Com B2 C1 A 3 08 31 Com B2

C1 A 3 08 32 Participar plenament en una entrevista com a entrevistador o com a entrevi s-tat, desenvolupar o valorar els punts discutits de manera fluida i sense cap ajuda, i utilitzar bé les interjeccions.

C1 A 3 09 33 Expressar-se amb claredat i precisió, i relacionar-se amb el destinatari amb flexibilitat i eficàcia.

C1 A 3 09 34 Expressar-se amb claredat i precisió en la correspondència personal i utilitzar la llengua de forma flexible i eficaç, incloent-hi usos afectius, al·lusius o humo-rístics

C1 A 3 09 35 Com B1

C1 A 3 10 36 Poder escollir una expressió adequada d'un repertori disponible de funcions discursives per començar els propis comentaris de manera apropiada, amb l'-


Octubre 2004

75


objectiu de prendre la paraula o per guanyar temps i conservar-la mentre es reflexiona.

C1 A 3 10 37 Relacionar hàbilment la pròpia contribució amb la dels altres interlocutors.

C1 A 3 10 38 Com B2.

C1 A 4 08 28

Sostenir fàcilment discussions animades, fins i tot sobre temes abstractes, complexos i desconeguts. Argumentar la postura pròpia formalment i de ma-nera convincent, responent a les preguntes i comentaris així com als contraar-guments amb fluïdesa i...

C1 B 6 17 41 Escollir la formulació apropiada d'un repertori lingüístic ampli per expressar clarament i sense restriccions el que vol dir.

C1 B 6 18 42 Dominar un repertori lèxic ampli que li permet superar fàcilment els buits mit-jançant circumloquis. És dificil de detectar la recerca d'expressions i d'estratè-gies d'evitació. Bon domini d'espressions idiomàtiques i de mots col·loquials.

C1 B 6 18 43 Comet, de tant en tant, equivocacions lleus, però no es tracta d'errors de vo-cabulari significatius.

C1 B 6 19 44 Mantenir constantment un grau de correcció gramatical alt; els errors són es-cassos i difícils de detectar.

C1 B 6 21 45 Poder variar l'entonació i la corba melòdica de l'oració correctament a fi d'ex-pressar matisos subtils de significat.

C1 B 6 22 46 La composició, la divisió per paràgrafs i la puntuació són consistents i pràctics. L'ortografia és correcta amb l'excepció d'alguns errors esporàdics.

C1 B 7 24 47 Utilitzar la llengua de manera flexible i efectiva en les relacions socials, inclo-ent-hi els usos emocionals, al·lusius i humorístics.

C1 B 7 26 47 Reconéixer un ampli repertori d'expressions idiomàtiques i col·loquials, i pot apreciar els canvis de registre: no obstant això, pot ser que haja de confirmar detalls ocasionals, sobretot si l'accent no és el familiar.

C1 B 7 26 47 Entendre pel·lícules que utilitzen un grau considerable d'argot i d'expressions idiomàtiques.

C1 B 8 29 48 Ajustar el que diu i la manera de dir-ho a la situació i al destinatari, i adoptar el nivell de formalitat adequat a les circumstàncies.

C1 B 8 29 49 Escollir una expressió adequada entre un repertori disponible de funcions dis-cursives per iniciar els seus comentaris i per prendre la paraula o per guanyar temps mentre la conserva i reflexiona.

C1 B 8 29 50 Fer descripcions i narracions elaborades integrant-hi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb una conclusió apropiada.

C1 B 8 29 51 Produir un discurs clar, fluid i ben estructurat que demostra un ús controlat d'estructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesió.

C1 B 8 30 52 Expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat gairebé sense esforç; només un tema conceptualment difícil pot obstaculitzar la fluïdesa natural del seu dis-curs.

C1 B 8 30 53 Qualificar amb precisió opinions i afirmacions en termes de certesa/incertesa, per exemple, o de creença/dubte, probabilitat, etc.


Octubre 2004

76

C2 Domini expert ni es am ap de objectiu

C2 A 1 01 01 Comprendre sense dificultat qualsevol tipus de parla, encara que estiga articu-lada al ritme ràpid dels nadius, tant si es tracta de converses cara a cara com vehiculades a través de mitjans de comunicació.

C2 A 1 01 02 Seguir fàcilment interaccions complexes entre interlocutors nadius en debats de grup, fins i tot quan els temes són abstractes, complexos i no familiars.

C2 A 1 01 03 Seguir conferències o exposicions especialitzades encara que hi apareguen expressions col·loquials, regionalismes o terminologia poc familiar.

C2 A 1 02 04

Extraure informació precisa d'anuncis públics emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en una estació, un estadi, etc.) Comprendre in-formacions tècniques complexes, com instruccions d'ús i especificacions tèc-niques de productes...

C2 A 1 03 05 Comprendre una àmplia gamma de material enregistrat i retransmés, incloent-hi algun ús no estàndard, i identificar detalls que inclouen actituds i relacions implícites entre els interlocutors.

C2 A 1 04 06

Comprendre i interpretar de manera crítica gairebé qualsevol forma de llen-guatge escrit, incloent-hi textos (literaris o no) abstractes i estructuralment complexos o molt rics en expressions col·loquials. Comprendre una àmplia gamma de textos llargs...

C2 A 1 04 07 Comprendre tot tipus de correspondència, tot i que pot ser que esporàdica-ment haja d'utilitzar un diccionari.

C2 A 1 04 08


C2 A 1 04 09 Comprendre amb detall una àmplia gamma de textos que poden aparéixer en la vida social, professional o acadèmica, i identificar detalls subtils que inclo-uen actituds i opinions tant implícites com explícites.

C2 A 1 04 10

Comprendre amb detall instruccions llargues i complexes per a la utilització d'una nova màquina o procediment, tant si les instruccions estan relacionades amb la seua especialitat com si no ho estan, sempre que puga tornar a llegir els fragments difícils.

C2 A 1 04 11 Comprendre pel·lícules que utilitzen una quantitat considerable d'argot i d'ex-pressions idiomàtiques.

C2 A 1 04 12 Utilitzar hàbilment els indicis contextuals, gramaticals i lèxics per inferir una ac-titud, una predisposició, unes intencions i preveure el que ocorrerà.

C2 A 2 05 13 Produir, de manera planera, fluida i ben estructurada, un discurs clar, amb una estructura lògica i eficaç que ajude el destinatari a advertir els punts significa-tius i a recordar-los.

C2 A 2 05 14 Fer descripcions clares, elaborades i sovint notables d'una manera planera i fluida.

C2 A 2 05 17 Fer front a preguntes difícils, fins i tot hostils.

C2 A 2 05 17 Presentar temes complexos amb seguretat davant d'un públic que desconeix el tema, i estructurar i adaptar l'exposició amb flexibilitat per respondre a les necessitats d'aquesta audiència.

C2 A 2 06 18 Escriure textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil apropiat i efi-caç i una estructura lògica que ajuda el destinatari a trobar els punts impor-tants.

C2 A 2 06 18 Escriure textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil apropiat i efi-


Octubre 2004

77


caç i una estructura lògica que ajuda el destinatari a trobar els punts impor-tants.

C2 A 2 06 19 Escriure, de manera clara i fluida i amb un estil apropiat al gènere adoptat, his-tòries experiències que captiven el lector

C2 A 2 06 20 Dotar els seus textos d'una estructura lògica, apropiada i eficaç, que ajuda el lector a trobar les idees importants.

C2 A 2 06 20 Produir, de manera clara i fluida, informes, articles o escrits comlexos que pre-senten una argumentació o una apreciació crítica d'obres literàries i projectes d'investigació.

C2 A 2 06 20 Dotar els seus textos d'una estructura lògica, apropiada i eficaç, que ajuda el lector a trobar les idees importants.

C2 A 2 06 20 Produir, de manera clara i fluida, informes, articles o escrits complexos que presenten una argumentació o una apreciació crítica d'obres literàries i projec-tes d'investigació.

C2 A 2 07 21 Planificar el que ha de dir i els mitjans per dir-ho tenint en compte l'efecte que pot produir en el destinatari o destinataris.

C2 A 2 07 22 Substituir una paraula que no recorda per un terme equivalent d'una manera tan hàbil que amb pro faenes es nota.

C2 A 2 07 23 Superar les dificultats del seu discurs d'una manera prou hàbil perquè l'interlo-cutor ni se n'adone.

C2 A 2 07 23 Superar les dificultats del seu discurs d'una manera prou hàbil perquè l'interlo-cutor ni se n'adone.

C2 A 3 08 24

Tenir un bon domini d'expressions idiomàtiques i col·loquials, i ser conscient dels significats connotatius. Poder expresar amb precisió matisos subtils de significat utilitzant amb força precisió una gamma extensa d'estratègies. Poder superar una...

C2 A 3 08 25 Comprendre qualsevol parlant nadiu, fins i tot quan es tracten temes especia-litzats, abstractes o complexos que es troben fora del camp propi, a condició de tenir l'ocasió d'habituar-se a un registre o accent no estàndard

C2 A 3 08 26 Conversar còmodament i apropiada sense cap limitació lingüística en qualse-vol situació de la vida personal i social.

C2 A 3 08 27 Seguir fàcilment interaccions complexes a tres bandes en un grup de debat i participar-hi, fins i tot quan es tracten temes abstractes, complexos i no famili-ars.

C2 A 3 08 29 Com B2 C2 A 3 08 30 Com B2

C2 A 3 08 31 Com B2

C2 A 3 08 32 Mantenir bé la part pròpia del diàleg, estructurant el discurs i interactuant amb autoritat i una completa fluïdesa, siga com a entrevistador, o com a entrevi stat, de la mateixa manera que un parlant nadiu.

C2 A 3 09 33 Com C1 C2 A 3 09 34 Com C1

C2 A 3 09 35 Com B1 C2 A 3 10 36 Com C1 C2 A 3 10 37 Com C1

C2 A 3 10 38 Com B2.

C2 A 4 08 28 Defensar la posició pròpia en discussions formals sobre qüestions complexes, amb arguments articulats i persuasius, sense sentir-se amb inferioritat de con-dicions davant d'un parlant nadiu.

C2 B 6 17 41 Explotar, amb un domini exhaustiu i fiable, un repertori lingüístic molt ampli per


Octubre 2004

78


formular de manera precisa el seu pensament, insistint, diferenciant i eliminant l'ambigüitat. No donar cap senyal d'haver de limitar el que vol dir.

C2 B 6 18 42 Dominar un repertori lèxic molt ampli, que comprén expressions idiomàtiques i col·loquials, i mostrar tenir consciència dels nivells de connotació semàntica.

C2 B 6 18 43 Utilitzar amb consistència un vocabulari correcte i adequat.

C2 B 6 19 44 Mantenir un domini gramatical constant sobre un llenguatge complex, fins i tot quan l'atenció es dirigeix a un altre lloc (per exemple, quan planifica el que dirà o segueix les reaccions dels altres)

C2 B 6 21 45 Poder variar l'entonació i la corba melòdica de l'oració correctament a fi d'ex-pressar matisos subtils de significat.

C2 B 6 22 46 Els textos no contenen faltes d'ortografia.

C2 B 7 24 47 Fer de mediador de manera efectiva entre parlants de la llengua objecte d'a-prenentatge i parlants de la seua comunitat d'origen tenint en compte les dife-rències socioculturals i sociolingüístiques

C2 B 7 26 47 Valora les implicacions sociolingüístiques i socioculturals quan els parlants nadius utilitzen la llengua, i sap reaccionar-hi adequadament.

C2 B 7 26 47 Té un gran domini d'expressions idiomàtiques i col·loquials, i és conscient dels nivells connotatius del significat.

C2 B 7 26 47 Té un gran domini d'expressions idiomàtiques i col·loquials, i és conscient dels nivells connotatius del signifcat.

C2 B 8 29 48 Demostra una gran flexibilitat per reformular idees amb diferents formes lin-güístiques per tal de donar èmfasi, indicar una diferència segons la situació o l'interlocutor, etc. i per eliminar l'ambigüitat.

C2 B 8 29 49 Escollir una expressió adequada entre un repertori disponible de funcions dis-cursives per iniciar els seus comentaris i per prendre la paraula o per guanyar temps mentre la conserva i reflexiona.

C2 B 8 29 50 Fer descripcions i narracions elaborades integrant-hi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb una conclusió apropiada.

C2 B 8 29 51 Crear un text coherent i cohesionat utilitzant d'una manera completa i adequa-da una varietat d'estructures organitzatives i na gamma àmplia de mecanis-mes de cohesió.

C2 B 8 30 52

Expressar-se detalladament i sense es forçar-se amb un discurs natural i fluid. S'atura només per reflexionar sobre la paraula exacta que expressarà amb precisió el seu pensament o per trobar un exemple apropiat que il·lustre l'ex-plicació.

C2 B 8 30 53 Insistir i diferenciar, i eliminar l'ambigüitat.

C2 B 8 30 53 Expressar amb precisió matisos subtils de significat utilitzant amb una correc-ció suficient un repertori ampli de procediments de modalització (per exemple, adverbis que expressen el grau d'intensitat, proposicions restrictives...).


Octubre 2004

79

Annex 2

Objectius i continguts dels programes de la JQCV per nivells7

7. A més de les observacions que formulàvem en la nota 6 (p. 56), en la lectura de les taules

següents, convé tenir en compte que no sempre ha estat possible començar la redacció dels objectius amb un verb en infinitiu, especialment en els criteris d’avaluació de l’oral, que sovint estan redactats en negatiu.


Octubre 2004

80

1. Objectius i continguts del nivell oral

ni am ap de es objectiu 0 1 01 01 2 Comprendre el sentit global d'una conversa o d'una exposició oral. 0 1 01 01 2 Identificar la idea o idees principals d'un text escoltat prèviament. 0 1 01 01 2 Entendre detalls rellevants. 0 1 01 01 2 Localitzar informacions concretes. 0 1 01 01 1 Entendre converses de la vida diària de caràcter col·loquial o formal, textos

orals dels mitjans de comunicació sobre temes d'interés general, per tal d'ob-tenir-ne una comprensió global.

0 1 02 06 2 Buscar informacions concretes en un text. 0 1 02 06 1 Llegir textos col·loquials o de caràcter formal senzills sobre temes d'interés ge-

neral, per tal d'obtenir-ne una comprensió global. 0 1 02 06 2 Entendre el sentit global del text. 0 1 02 06 2 Llegir i entendre textos senzills, de cràcter formal o no formal, sobre temes

d'interés general. 0 1 02 06 2 Entendre detalls i aspectes rellevants (d'un text). 0 1 02 06 2 Seguir un seqüència de fets (entendre les relacions de temps, lloc, causa i

efecte) 0 1 02 06 2 Entendre la idea o idees principals d'un text. 0 2 06 18 2 Escriure paraules del vocabulari bàsic. 0 3 08 24 2 Parlar responent de manera espontània i adequada preguntes i comentaris so-

bre temes d'interés general i quotidians. 0 3 08 26 1 Utilitzar les funcions lingüístiques adients per intercanviar informació personal,

indicar localitzacions i temps, descriure accions i activitats, esposar qüestions relacionades amb el treball, fer quantificacions i descripcions, introduir…

0 3 08 26 1 Parlar sobre temes d'interés general o experiències personals en converses de la vida diària.

0 3 08 26 1 Respondre de manera espontània i adequada quan es demana o comenta al-guna cosa.

0 6 17 41 3 Tot i que el que parla s'assembla un poc al valencià és una llengua molt caste-llanitzada.

0 6 17 41 3 Tot i que presenta prou vacil·lacions a l'hora de parlar, utilitza recursos lingüís-tics suficients per facilitar la comprensió.

0 6 21 45 3 Tot i que presenta prou vacil·lacions a l'hora de parlar i s'allunya una miqueta de la dicció nativa, en general no dificulta la comprensió.

0 8 29 51 3 El contingut del missatge, el to i la formulació són els adequats, encara que pot ser breu.

0 8 30 01 2 Identificar aspectes rellevants de la situació de comunicació (actitud i intenció de la persona que parla).

0 8 30 01 2 Entendre les relacions de temps, llocs, causa i efecte en un seqüència de fets. 0 8 30 52 3 Tot i que present a prou vacil·lacions a l'hora de parlar, s'expressa usant frases

excessivament curtes o no completa alguna de les idees iniciades.


Octubre 2004

81

2. Objectius i continguts del nivell elemental

ni am ap de es objectiu E 1 01 01 2 Entendre textos orals: converses, narracions de fets, explicacions, programes

de ràdio i televisió, exposicions, instruccions. E 1 01 01 1 Acreditar una correcta comprensió oral en valencià. E 1 01 01 2 Seguir i entendre tots aquells programes de televisió i de ràdio, així com escol-

tar cançons, assistir a conferències, debats, o anar a sessions de teatre o de cine que posen en situació d’entendre allò que s’està dient.

E 1 02 06 2 Llegir textos de comunicació diària i de nivell formal. És convenient començar a llegir sistemàticament textos literaris (contes, narracions, poemes, teatre).

E 1 02 06 1 Acreditar una correcta comprensió escrita en valencià. E 1 02 06 2 Llegir textos: correspondència familiar i d'amistats, correspondència adminis-

trativa i formal, informació publicitària, comunicacions institucionals, citacions. E 1 02 06 2 Llegir i entendre textos de caràcter formal o no formal sobre temes de comuni-

cació personal i quotidiana i sobre temes d'interés general. E 2 05 13 2 Parlar en llenguatge no formal o mitjanament formal en la varietat geogràfica

pròpia. E 2 05 13 1 Acreditar una correcta expressió oral en valencià. E 2 06 00 1 Escriure textos en llenguatge col·loquial i alguns en llenguatge més formal, en

la varietat geogràfica pròpia. E 2 06 18 2 Escriure textos de caràcter formal: notes, cartes breus, telegrames, avisos,

comandes, reclamacions, declaracions d'accident, denúncies, instàncies, cur-rículums, impresos d'inscripció, instruccions, convocatòries de reunió,...

E 2 06 18 2 Escriure textos en llenguatge no formal: personal (agenda, llistes, diari...), cor-respondència privada a familiars i amistats (cartes, postals, notes, avisos, tele-grames, invitacions, convocatòries, participacions, felicitacions...).

E 2 06 18 2 Escriure textos en llenguatge no formal i alguns en llenguatge més formal. E 2 06 18 1 Acreditar una correcta expressió escrita en valencià. E 3 08 24 2 Parlar en situacions de comunicació quotidiana: diàlegs telefònics, converses

familiars, descripcions senzilles, narracions de fets quotidians... E 3 08 24 2 Conversar en un nivell formal: converses i entrevistes formals, intervencions en

reunions laborals, comunicacions informatives, exposicions breus... E 6 17 41 2 Aconseguir un domini pràctic del sistema lingüístic: ortografia, morfologia i sin-

taxi. E 6 17 41 1 Domini pràctic del sistema lingüístic en el marc de les regles generals de la

normativa: ortografia, morfologia, sintaxi i coneixements bàsics de lèxic. E 6 17 41 3 Presenta una correcció global prou bona, encara que pot presentar errors pun-

tuals en el conjunt de la resposta. E 6 18 42 1 Les locucions i les frases fetes més usuals. E 6 18 42 3 Fa els errors lèxics típics dels valencianoparlants i alguns altres que no són

habituals dels valencianoparlants ("entonces", "antes", "después", "cenicero", "els demés", "llavero"...), encara que esporàdicament pot...

E 6 18 42 2 Utilitzar apropiadament el lèxic, els modismes, les frases fetes, el sentit figurat, les relacions d'oposició de la llengua estàndard. · La formació del lèxic: la deri-vació i la composició. · Lexema i afixos: prefixos, sufixos i infixos.

E 6 18 42 2 Reconéixer i comprendre els fenòmens generals del lèxic. Aplicar els principals conceptes lèxics específics: sinonímia, antonímia, frases fetes, maneres de dir, castellanismes, locucions, doblets semàntics.


Octubre 2004

82

ni am ap de es objectiu E 6 18 42 2 Fer activitats com: relacionar significats, formar derivats, corregir paraules o

frases, seleccionar d'entre respostes múltiples, reconéixer els diversos signifi-cats d'una paraula, substituir paraules generals per sinònims més precisos,...

E 6 18 43 1 Les formes correctes dels barbarismes usuals. E 6 19 44 1 Els pronoms febles. E 6 19 44 2 Saber usar la morfologia bàsica: · La morfologia del gènere i del nombre del

substantiu i de l'adjectiu. Alteracions usuals de forma i grafia. · Els determi-nants. La morfologia del gènere i del nombre dels determinants. Usos més fre-qüents.

E 6 19 44 3 Presenta alguns usos incorrectes de manera puntual d'alguns pronoms ("se" per "li": "s'ho vaig dir", "les " per "els": "a les xiquets, dóna-les el regal") i algu-nes deficiències en la conjugació verbal.

E 6 19 44 1 Les conjugacions dels verbs regulars. E 6 19 44 1 La formació del lèxic: la derivació i la composició. E 6 19 44 1 Els determinants. E 6 19 44 1 La morfologia del gènere i del nombre del substantiu i de l’adjectiu. E 6 20 00 1 Polisèmia, sinonímia, antonímia. E 6 21 45 3 La pronúncia s'acosta a la genuïna d'un parlant natiu, encara que pot tindre al-

gun problema sistemàtic (confusió de timbre en el vocalisme) i algunes interfe-rències del castellà ("caval" per "cavall", "compani" per "company", oclusives finals...)

E 6 21 45 3 Presenta algun error puntual en la lectura (omissió d'elisions, desplaçament indegut de la vocal tònica...) o repetició d'algun error sistemàtic (obertura de les vocals).

E 6 21 45 2 Aconseguir la pronúncia i l'entonació adequades en textos com els següents: notícies (cartes al director, esportives, internacionals, locals, articles d'opi-nió,crítiques d'art...), cartes personals, prospectes, fullets informatius, predicci-ons...

E 6 21 45 3 Presenta una correcció acceptable, tot i que pot presentar algun error puntual (omissió d'elisions, desplaçament indegut de la vocal tònica...) o repetició d'al-gun error sistemàtic (obertura de les vocals...).

E 6 21 45 3 L'examinand, globalment, segmenta bé, encara que fa pauses indegudes, s'encalla o pot presentar una entonació defectuosa en algun paràgraf.

E 6 22 46 2 Saber usar les regles generals i bàsiques de l'ortografia: · Sons, grafies, lletres i síl·labes. · Dígrafs i separació de dígrafs. · L'ortografia de la "e" i de la "o".

E 6 22 46 1 L'ortografia de les vocals. E 6 22 46 1 El guionet. E 6 22 46 1 L'accentuació i la dièresi. E 6 22 46 1 L'ortografia de les consonants. E 6 22 46 1 L'apostrofació dels articles i de la preposició "de". E 6 22 46 1 Els signes de puntuació. E 7 27 47 1 Poder entendre textos orals en llenguatge col·loquial o formal poc complexos. E 7 27 47 1 Els registres més usuals de la llengua (col·loquial, administratiu, periodístic,

tècnic i científic, literari...). E 7 27 47 1 Poder parlar en llenguatge col·loquial o mitjanament formal, en la varietat geo-

gràfica pròpia. E 7 28 47 1 Poder llegir textos en llenguatge col·loquial o formal poc complexos. E 7 28 47 1 Els trets més característics de les principals varietats geogràfiques de la llen-

gua.


Octubre 2004

83

ni am ap de es objectiu E 8 29 48 1 Els registres més usuals de la llengua (col·loquial, administratiu, periodístic,

tècnic i científic, literari...). E 8 29 51 3 Té els recursos expressius justs, encara que a voltes té problemes per a enlla-

çar el discurs, no troba l'expressió, la paraula, la forma verbal, etc., adequada o precisa per a expressar el que vol.

E 8 30 52 3 La conversa no és excessivament fluïda i l'examinand s'expressa amb va-cil·lacions o interrupcions i té una capacitat limitada per a modificar el discurs convenientment

E 9 32 00 1 Conéixer els aspectes bàsics del marc social i històric de la llengua: els orí-gens i la situació de la llengua entre les llengües romàniques

E 9 32 00 1 Conéixer els aspectes bàsics del marc social i històric de la llengua: els princi-pals períodes de la història de la llengua

E 9 32 00 1 Conéixer els aspectes bàsics del marc social i històric de la llengua: els regis-tres més usuals (col·loquial, administratiu, periodístic, tècnic i cientític, literari)

E 9 32 00 1 Conéixer els aspectes bàsics del marc social i històric de la llengua: situació actual de la llengua, l'oficialitat del valencià, aspectes generals de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

E 9 32 00 1 Conéixer els aspectes bàsics del marc social i històric de la llengua: els trets més característics de les principals varietats geogràfiques de la llengua


Octubre 2004

84

3. Objectius i continguts del nivell mitjà

ni am ap de es objectiu M 1 01 01 1 Entendre textos orals en varietat estàndard en les principals varietats dialec -

tals, en les registres més freqüents. M 1 01 01 1 Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard. M 1 01 06 2 Comprendre un text escrit identificant la seua funció comunicativa i extraent -ne

les idees principals. M 1 02 06 2 Localitzar els diferents punts essencials del text. M 1 02 06 2 Comprendre la intenció i el propòsit comunicatiu en un text escrit. M 1 02 06 2 Distingir les idees principals i aconseguir una comprensió global en la lectura

d'un text. M 1 02 06 2 Fer lectura reflexiva: comprensió global del text amb una lectura atenta. Re-

ducció del sentit global o tema a una frase (de vegades el títol o una frase del text poden ajudar afer esta reducció).

M 1 02 06 2 Distingir les idees essencials de les accessòries d'un text. M 1 02 06 2 Reduir a dos o tres frases cada idea o punt essencial del text. M 1 02 06 1 Entendre textos escrits en varietat estàndard en les principals varietats dialec-

tals, en les registres més freqüents. M 1 02 06 1 Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard M 2 05 13 1 Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard. M 2 05 13 1 Parlar en varietat estàndard en els registres d’ús generals, i també en la varie-

tat dialectal pròpia. M 2 05 13 2 Aconseguir una expressió oral clara i correcta de la llengua estàndard. M 2 05 13 2 Comentar oralment un text, tenint en compte els aspectes següents: Aprofitar

el temps per a dir el que calga. Simplificar l'estructura de la frase. Usar frases fetes i fórmules de rutina, pauses i repeticions. Repetir i resumir les idees més...

M 2 05 13 2 Usar correctament de forma oral l'estàndard: Articular clarament els sons del discurs. Aplicar oralment les regles gramaticals de la llengua. Usar codis no verbals adequats: gestos i moviments. Adaptar el grau d'especificació del text a l'expr. Oral.

M 2 05 13 2 Articular de forma clara els sons del discurs. Usar correctament les caracterís -tiques acústiques del discurs: ritme, velocitat, pauses, entonació, vocalització...

M 2 06 18 2 Redactar textos de forma coherent, cohesionada, adequats i correctes grama-ticalment, i adequar els textos en forma, contingut i registre (cartes personals, notes, avisos, cartes comercials, comabndes dirigides a una empresa, anunci-es als diaris...).

M 2 06 18 1 Escriure en varietat estàndard en els registres d’ús generals, i també en la va-rietat dialectal pròpia.

M 2 06 18 1 Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard. M 2 06 18 2 Escriure textos en la varietat estàndard (notícies, reportatges, editorials sobre

temes d'actualuitat...). M 6 17 00 1 Coneixement de l’estructura fonètica, morfosintàctica i lèxica del valencià M 6 17 00 1 Adquirir un domini suficient en l’ús de la llengua. M 6 17 00 1 Domini pràctic del sistema lingüístic. M 6 17 00 1 Domini escrit del valencià. M 6 17 00 1 Domini oral del valencià


Octubre 2004

85

ni am ap de es objectiu M 6 17 41 3 Intervenció oral global acceptable, llevat d'alguns errors. M 6 18 42 2 Utilitzar apropiadament el lèxic, els modismes, les frases fetes, el sentit figurat,

les relacions d'oposició de la llengua estàndard: la derivació i la composició, el concepte de sinonímia, la monosèmia i la polisèmia, l'homonímia i l'antoní-mia,...

M 6 18 42 2 Diferenciar el significat correcte dels doblets semàntics. M 6 18 42 2 Reconéixer i comprendre els fenòmens generals del lèxic. M 6 18 42 2 Aplicar els principals conceptes del sisitema lexicosemàntic: la derivació, la

composició, el concepte de sinonímia, la monosèmia, la polisèmia, locucions, frases fetes, refranys.

M 6 18 42 3 Presenta prou barbarismes, encara que n'és conscient i intenta esmenar-ne algun (catarata, fiambrera, isla, metxero, toldo...).

M 6 18 43 2 Llegir i escoltar textos diversos que continguen locucions i frases fetes, procu-rant comprendre el seu significat.

M 6 18 43 2 Detectar i corregir els errors lèxics en un text. M 6 18 43 2 Elaborar paraules compostes a partir de la seua deficnició. Derivar verbs a par-

tir de substantius. M 6 18 43 2 Fomentar l'hàbit de buscar paraules en els diccionaris i vocabularis. M 6 19 44 2 Aconseguir un domini pràctic del sistema lingüístic en l'àmbit ortogràfic i mor-

fosintàctic, tenint en compte els continguts següents: del sistema morfosintàc-tic. El substantiu i l'adjectiu. Gènere i nombre. L'article. L'anomenat article neu-tre...

M 6 19 44 3 Coment alguns errors morfosintàctics (deficiències en els usos verbals: tinc que, hi ha que, deuria de ser..; ús incorrecte de pronoms: dóna-li-lo, se com-prava...; ús de lo neutre...)

M 6 21 45 3 Fa algun error aïllat en la lectura (obertura incorrecta de les vocals o sonoritza-cions inadequades)

M 6 21 45 2 Llegir un text respectant la seua entonació, puntuació i vocalització. M 6 21 45 3 L'examinand en conjunt, segmenta bé, encara que pot tindre alguna vacil·lació.

L'entonació pot ser defectuosa en algun paràgraf, però no dificulta la compren-sió.

M 6 21 45 3 La pronúncia és acceptable tot i que a vegades presenta alguns errors (caigu-da vacil·lant de la de intervocàlica: vegà, llauraor...; palatalització de la ela ini-cial de mots cultes: lliteratura, llingüística...

M 6 22 46 2 Aconseguir un domini pràctic del sistema lingüístic en l'àmbit ortogràfic i mor-fosintàctic, tenint en compte els continguts següents: del sistema fonètic i orto-gràfic. L'alfabet. Fonema, so i grafia. Lletres i dígrafs. Les grafies g/j, tg/tj...

M 7 28 47 2 Escoltar, llegir i comprendre textos en la varietat estàndard i els diversos regis-tres.

M 7 28 47 2 Entendre textos orals en els diferents registres, en funció de la situació d'ús o context situacional: exposicions de debats, conferències, discursos polítics, llenguatge científic, llenguatge administratiu, articles d'opinió.

M 7 28 47 2 Entendre textos escrits a un nivell més formal dels diferents registres de la llengua: llenguatge periodístic, polític científic, administratiu.

M 8 29 00 2 Comprendre, analitzar i escriure diversos tipus de textos escrits en la varietat estàndard.

M 8 29 48 2 Conéixer els diferents tipus de discursos o seqüències: narració, descripció, exposició, instrucció, argumentació.

M 8 29 50 3 La intenció i el contingut del discurs són prou clars, tot i que les intervencions són curtes o desordenades.


Octubre 2004

86

ni am ap de es objectiu M 8 29 50 2 Obrir i acabar un discurs oral, resumint les idees importants del tema que es

tracte. M 8 29 50 2 A partir d'un text redactar-ne el resum de forma breu i concisa. M 8 29 50 2 Estructurar i cohesionar un discurs oral (encapçalament, nuc, desenllaç, con-

clusió final). M 8 29 51 2 Escriure les idees principals d'un text de manera ordenada, clara, concisa i

correcta. M 8 29 51 3 No completa alguna de les idees iniciades en la intervenció oral, tot i que té re-

cursos expressius suficients. M 8 31 18 2 Usar correctament els signes de puntuació, així com les majúscules, minúscu-

les, guionet, parèntesi i cometes. M 9 32 00 1 Adquirir els coneixements generals del marc social, cultural i històric: caracte-

rístiques dels registres lingüístics d'ús freqüent M 9 32 00 1 Adquirir els coneixements generals del marc social, cultural i històric: caracte-

rístiques que identifiquen les principals varietats dialectals geogràfiques M 9 32 00 1 Adquirir els coneixements generals del marc social, cultural i històric: els prin-

cipals elements geogràfics i culturals de la Comunitat Valenciana (els rrius i els embassaments, muntanyes i planes, l'oratge, les comarques, l'art, els menjars, les festes..

M 9 32 00 1 Adquirir els coneixements generals del marc social, cultural i històric: la situa-ció actual (extensió territorial, ús públic i en els mitjans de comunicació, el marc legal vigent

M 9 32 00 1 Adquirir els coneixements generals del marc social, cultural i històric: les prin-cipals etapes de la història de la llengua (formació de l'idioma, l'edat mitjana, la Decadència, la Renaixença)

M 9 32 00 1 Adquirir els coneixements generals del marc social, cultural i històric: la forma-ció de les llengües romàniques

M 9 32 00 1 Coneixements generals del marc social, cultural i històric de la llengua. M 9 32 00 1 Adquirir els coneixements generals del marc social, cultural i històric: caracte-

rístiques de la varietat estàndard


Octubre 2004

87

4. Objectius i continguts del nivell superior

ni am ap de es objectiu S 1 01 01 2 Comprendre textos orals i textos escrits en varietat estàndard o en qualsevol

varietat dialectal: varietat geogràfica, varietat social, varietat històrica i varietat funcional en qualsevol registre d’ús.

S 2 05 13 2 Evitar formes verbals incorrectes: coneguent/coneixent, floréixer/florir... S 2 05 13 2 Usar la varietat estàndard per descriure, explicar, argumentar, donar instrucci-

ons, queixar-se, en situacions formals d’àmbit privat o d’àmbit públic, tenint en compte: ...

S 2 05 13 2 Corregir defectes fonètics adquirits principalment per contacte amb altres llen-gües, com ara: a) No distinció del grau d’obertura de les vocals e/o. b) Difton-gació en au- de la o- inicial d’alguns mots (aubrir/obrir)...

S 2 05 13 2 Evitar confusions semàntiques (gran/gros). S 2 05 13 2 Suprimir dialectalismes, col·loquialismes, barbarismes, vulgarismes, cacofoni-

es, onomatopeies... S 2 05 13 2 Expressar-se en situacions formals d’àmbit: a) Privat, per resoldre les necessi-

tats socials, laborals i personals. b) Públic, parlaments breus i exposicions pre-parades o improvisades sobre temes coneguts, en reunions o assemblees...

S 2 05 13 2 Ser capaç de donar opinions sobre un tema d’interés general, en llenguatge formal, en la varietat estàndard i correcte fonèticament, morfosintàctica i lèxica, adequat al nivell.

S 2 05 52 2 Llegir en veu alta textos de caràcter formal en qualsevol varietat dialectal i en la varietat estàndard, i en qualsevol registre lingüístic procurant donar-li la pro-núncia correcta i l’entonació adequada al text.

S 2 06 18 2 Redactar textos tenint en compte els següents aspectes: adequació, coherèn-cia, cohesió, correcció gramatical i variació lingüística.

S 2 06 18 2 Escriure les idees principals d’un text de manera ordenada, clara, concisa i correcta.

S 2 06 18 2 Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard. S 2 06 18 2 Escriure cartes al director, articles d’opinió, etc., sobre temes d’actualitat. S 2 06 18 2 Transcriure textos dictats, ortogràficament correctes. S 2 06 21 2 Redactar textos escrits per a ser dits (guions de discursos breus, parlaments

en festes, reunions...). S 2 06 35 2 Confeccionar factures o comandes dirigides a una empresa. S 6 17 41 1 Domini en l'ús de la llengua S 6 17 41 1 Domini pràctic del sistema lingüístic i coneixement dels principals conceptes

teòrics. S 6 17 41 1 Adquirir un domini suficient en l'ús de la llengua per a entendre i llegir tot tipus

de textos en qualsevol varietat dialectal i en varietat estàndard, i en qualsevol registre lingüístic (dins dels límits de la cultura general).

S 6 17 41 1 Adquirir un domini suficient en l'ús de la llengua per parlar i escriure amb abso-luta correcció en la varietat estàndard en els registres d'ús general.

S 6 17 41 3 Malgrat algun error rellevant poc sistemàtic, la intervenció en general és pràcti-cament perfecta en tots els aspectes que s'avaluen, encara que pot haver-hi algun error molt puntual i no massa important.

S 6 18 42 1 Adquirir un domini pràctic del sistema lingüístic i coneixements dels principals conceptes teòrics en el nivell lèxic: conéixer àmpliament el lèxic i analitzar-lo tenint en compte els procediments de formació de mots, la distribució geogràfi-ca, l'origen,.


Octubre 2004

88

ni am ap de es objectiu S 6 18 42 2 Establir idòniament les principals relacions lexicosemàntiques: el sentit figurat

(comparacions, metàfores, metonímies, eufemismes), l’homonímia i la paroní-mia, la monosèmia i la polisèmia, la sinonímia i l'antonímia.

S 6 18 42 2 Aplicar el coneixement del lèxic general de la llengua,analitzar-lo i ser capaç d’usar-lo correctament en qualsevol tipus de text.

S 6 18 42 3 Té un repertori lèxic prou ajustat a la normativa, tot i que esporàdicament utilit-za algun barbarisme que, de vegades, esmena.

S 6 18 42 2 Conéixer el lèxic general de la llengua, analitzar-lo i ser capaç d’usar-lo correc-tament en qualsevol tipus de text.

S 6 18 43 2 Disposar d’uns coneixements amplis sobre els diferents tipus de reculls lexico-gràfics: els diccionaris i els vocabularis.

S 6 19 42 2 Fer servir correctament els procediments de generació de nous elements lè-xics: derivació, composició, recomposició, parasíntesi i habilitació o canvi de categoria gramatical.

S 6 19 44 2 Conéixer les formes gramaticals i dominar-ne l’ús, especialment en els casos següents: 1) L’article: l’article personal, l’article neutre "lo", l’ús de l’article en una enumeració o successió d’elements i davant dels dies de la setmana, dels infinitius..

S 6 19 44 2 Identificar i analitzar les funcions sintàctiques: subjecte, complement nominal, objecte directe, objecte indirecte, objecte preposicional o complement de règim verbal, predicat nominal o atributiu, predicatiu i circumstancial.

S 6 19 44 2 Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de la morfologia i la sin-taxi,analitzar l’estructura morfològica i sintàctica dels diversos tipus d’oracions i de l’estructura del text.

S 6 19 44 3 Comet alguns errors de morfosintaxi esporàdics ("reflexar", "emitir", "admitei-xen", "tingam", "detés",...), utilitza d'una forma vacil·lant el "lo" neutre i pronun-cia la preposició "a" davant d'OD.

S 6 19 44 1 Adquirir un domini pràctic del sistema lingüístic i coneixements dels principals conceptes teòrics en el nivell morfosintàctic: utilitzar les regles generals, parti-culars i les excepcions que regeixen la morfologia i la sintaxi...

S 6 19 44 2 Identificar i classificar els tipus d’oracions compostes: de coordinació i de su-bordinació.

S 6 21 45 3 Pronuncia el text amb una correcció acceptable, tot i que comet algun error aï-llat (obertura incorrecta de les vocals...) o en repeteix algun de sistemàtic (apit-xament, sonoritzacions inadequades, ieisme,...)

S 6 21 45 2 Conéixer els trets fonètics i prosòdics propis del discurs (accents principals i secundaris, entonacions, pauses, paraules de doble accentuació...), i dominar l’ús dels signes ortogràfics i dels principals signes de puntuació:...

S 6 21 45 3 La pronúncia és prou bona, encara que pot presentar algun problema sistemà-tic (apitxament, ieisme...), alguna vacil·lació en l'obertura de les vocals i algun error puntual ("estúdie", "atmòsfera",...)

S 6 21 45 2 Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de l’ortografia, la pro-nunciació i l’entonació en textos formals i comprendre el funcionament del sis-tema fonològic de la llengua.

S 6 21 45 3 L'examinant, en conjunt, segmenta bé, encara que pot tenir alguna vacil·lació i pot presentar una entonació defectuosa en algun paràgraf, però sense dificul-tar-ne la comprensió

S 6 21 45 2 Identificar i realitzar adequadament les principals alteracions fonètiques produ-ïdes pel contacte entre dos sons de paraules consecutives; és a dir, els princi-pals fenòmens de fonètica sintàctica: elisió, sinalefa, ...

S 6 21 45 1 Adquirir un domini pràctic del sistema lingüístic i coneixements dels principals conceptes teòrics en el nivell fònic: utilitzar les regles generals, particulars i les


Octubre 2004

89

ni am ap de es objectiu excepcions que regeixen l'ortografia, la pronunciació i l'entonació en textos normals..

S 6 22 46 2 Aplicar les regles generals i particulars, i les excepcions de l’ortografia de les vocals i les consonants, incidint en els casos en què pot existir una vacil·lació d’ús, una interferència d’altres llengües o la possibilitat de formes dobles.

S 7 27 47 2 Relacionar els diversos àmbits de la cultura i del lèxic i aprofundir en la variació lexical segons el registre, l’adequació i el dialecte: lèxic general i lèxic especí-fic: modismes i frases fetes, proverbis i refranys.

S 7 27 47 2 Distingir entre localismes i paraules d’ús general: la varietat estàndard i les di-ferents modalitats dialectals geogràfiques.

S 7 28 47 1 Adquirir coneixements sobre el marc sociolingüístic i històric de la llengua: comprendre la situació sociolingüística de la llengua en els diversos àmbits de la societat (legislació, administració, mitjans de comunicació, educació).

S 7 28 47 2 Conèixer el procés de formació històrica del lèxic: mots patrimonials i mots sa-vis, onomàstica, elements conformadors de la llengua, llengües en contacte i interferència lingüística, barbarismes, purismes i vulgarismes.

S 7 28 47 1 Adquirir coneixements sobre el marc sociolingüístic i històric de la llengua: comprendre i analitzar els principals elements que intervenen en el procés de comunicació

S 7 28 47 1 Adquirir coneixements sobre el marc sociolingüístic i històric de la llengua: comprendre i analitzar les característiques generals que defineixen les varie-tats de la llengua (històriques, geogràfiques i socials i la varietat estàndard)

S 7 28 47 1 Adquirir coneixements sobre el marc sociolingüístic i històric de la llengua: analitzar els registres lingüístics usuals

S 8 29 51 2 Organitzar clarament qualsevol text: a) El discurs reportat: estil directe, estil in-directe i estil indirecte lliure. b) La sintaxi del paràgraf i del text. L’estructuració dels components de la frase.

S 8 29 51 3 La intervenció té un ordre lògic, tot i que pot no ser molt llarga, la intenció i el contingut del missatge són clars i l'examinant té els recursos suficients, si bé pot tindre algun problema puntual d'estructura o de coherència.

S 8 31 00 2 Aprofundir processos lingüístics de composició: generar idees, formular els ob-jectius, organitzar les idees, redactar i revisar.

S 9 32 47 1 Coneixement sobre el marc social, cultural i històric de la llengua. S 9 32 47 1 Adquirir coneixements sobre els corrents literaris i els principals autors: l'època

d'esplendor, la decadència, la literatura popular fins a la Renaixença, la Renai-xença, el modernisme, el noucentisme, del modernisme a la Guerra Civil, la postguerra ...

S 9 32 47 1 Coneixement sobre els corrents literaris i principals autors.


Octubre 2004

90

Annex 3

Anàlisi de l’Ordre de 16 d’agost de 1994

(Classificació dels objectius i dels continguts dels diferents nivells de la JQCV per destreses

o formes de l’activitat comunicativa)


Octubre 2004

91

Nivell Oral

Objectius i continguts del nivell de Coneixements Orals de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià

Abreviatures utilitzades: • OG = Objectius generals, que són els que apareixen a Annex 1, Programes, Nivell de co-

neixements oral, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994.

Destreses Objectius Continguts

Oral

Acreditar una correcta com-prensió oral en valencià (Arti-cle Segon, apartat 2 de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Entendre converses de la vida diària de caràcter col·loquial o formal, textos orals del mitjans de comunicació sobre temes d’interés general, per tal d’obtenir-ne una comprensió global (OG 1.1.)

.

COMPRENSIÓ

Lectora

Poder llegir textos col·loquials o de caràcter formal senzills sobre temes d’interés general, per tal d’obtenir-ne una com-prensió global. (OG 2.1)

Entendre el sentit global del text. Entendre la idea o idees prin-cipals d’un text Entendre detalls i aspectes re-llevalnts. Buscar informacions concretes Seguir una seqüència de fets (entendre les relacions de temps, lloc, causa i efecte)

EXPRESSIÓ

Oral

Acreditar una correcta expres-sió oral en valencià (Segon, 1) Poder parlar responent de manera espontània i adequa-da quan es demana o comen-ta alguna cosa (OG 3.1) Poder parlar sobre temes d’interés general o experiènci-es personals en converses de la vida diària (OG 3.2)

Expressar-se de forma ade-quada al tema, el context i la intenció en una situació de comunicació. Mantindre una conversa, u-sant exemples en les respos-tes, demostrant que entén el que se li diu o fent preguntes per matisar o aclarir les inter-vencions, demanar o fer acla-riments. Donar-li el ritme i la velocitat adequads. Expressar-se correctament des-d’un punt de vista fonètic, gramatical i lèxic suficient qur faça el missatge comprensible i efectiu, de forma que l’interlocutor puga entendre’l fàcilment sense haver de de-duir o interpretar.


Octubre 2004

92

Escrita

Escriure paraules del vocabu-lari bàsic de manera compren-sible

Oral

Acreditar una correcta com-prensió oral en valencià (Arti-cle Segon, apartat 2 de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Entendre converses de la vida diària de caràcter col·loquial o formal, textos orals dels mit-jans de comunicació sobre temes d’interés general, per tal d’obtenir-ne una compren-sió global (OG 1.1.)

INTERA CCIÓ

Escrita

Oral

MEDIACIÓ

Escrita

L’Ordre assenyala en un apartat de “Funcions lingüístiques” les següents: 1.- Informació personal:

-Saludar i identificar-se. - Presentar i presentar-se, - Informació personal. Identificació per telèfon. - Descripció de persones.

2.- Localitzacions: - Adreces i ubicacions. - Direccions i mitjans de transport.

3.- Temps: - L’hora. Els horaris. - Dates. Duració i projectes.

4.- Accions, activitats i esdeveniments: - Accions i activitats quotidianes. - Anar a comprar i menjar fora (parcialment).

5.- Treball: - Faena. Oficis. Ocupacions. - Requisits. Indicacions. Instruccions.

6.- Quantificació i descripció: - Anar a comprar i menjar fora. - Identificació i descripció d’objectes. Comparació.

7.- Opinions, preferències i aversions: - Opinions, gustos i preferències. - Comparacions i referències.

8.- Peticions, serveis i disponibilitats: - Anar a comprar i menjar fora. - Peticions i serveis. - Descripció d’avaries. Reclamacions. Emergència.

Observacions: No pareix que hi haja, entre els objectius que apareixen a l’Ordre, una referència a activitats de llengua d’Interacció o de Mediació.


Octubre 2004

93

Nivell Elemental

Objectius i continguts del nivell de grau Elemental de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià

Abreviatures utilitzades: • OG = Objectius generals, que són els que apareixen a Annex 1, Programes, Nivell de grau

elemental, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994. • OE = Objectius específics, que són els que apareixen a Annex 1, Programes, Nivell de grau

elemental, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994.


Oral

Acreditar una correcta com-prensió oral en valencià (Arti-cle Segon, apartat 2 de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Domini pràctic del sistema lin-güístic en el marc de les re-gles generals de la normativa: ortografia, morfologia, sintaxi i coneixements bàsics de lèxic. (OG 2) Poder entendre textos orals en llenguatge col·loquial o formal poc complexos. (OE 1.1)

Nivell morfosintàctic: La mor-fologia del gènere i del nom-bre del substantiu i de l’adjectiu; els determinants; els pronoms febles; les conjuga-cions dels verbs regulars; els signes de puntuació. (OE 2.2) Nivell lèxic: La formació del lè-xic: la derivació i la composi-ció; les locucions i les frases fetes més usuals; polisèmia, sinonímia, antonímia; les for-mes correctes dels barbaris-mes usuals. (OE 2.3)

COMPRENSIÓ

Lectora

Acreditar una correcta com-prensió escrita en valencià (Article Segon, apartat 2 de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Domini pràctic del sistema lin-güístic en el marc de les re-gles generals de la normativa: ortografia, morfologia, sintaxi i coneixements bàsics de lèxic. (OG 2) Poder llegir textos en llen-guatge col·loquial o formal poc complexos. (OE 1.2)

Vocalisme: L’ortografia de les vocals; l’apostrofació dels arti-cles i de la preposició de; El guionet; L’accentuació i la diè-resi. (OE 2.1.1) Consonantisme: l’ortografia de les consonants. (OE 2.1.2) Nivell morfosintàctic: La mor-fologia del gènere i del nom-bre del substantiu i de l’adjectiu; els determinants; els pronoms febles; les conjuga-cions dels verbs regulars; els signes de puntuació. (OE 2.2) Nivell lèxic: La formació del lè-xic: la derivació i la composi-ció; les locucions i les frases fetes més usuals; polisèmia, sinonímia, antonímia; les for-mes correctes dels barbaris-mes usuals. (OE 2.3)


Octubre 2004

94

Oral

Acreditar una correcta expres-sió oral en valencià (Segon, 2) Domini pràctic del sistema lin-güístic en el marc de les re-gles generals de la normativa: ortografia, morfologia, sintaxi i coneixements bàsics de lèxic. (OG 2) Poder parlar en llenguatge col·loquial o mitjanament for-mal, en la varietat geogràfica pròpia. (OE 1.3)


EXPRESSIÓ

Escrita

Acreditar una correcta expres-sió escrita en valencià (Segon, 2) Domini pràctic del sistema lin-güístic en el marc de les re-gles generals de la normativa: ortografia, morfologia, sintaxi i coneixements bàsics de lèxic. (OG 2) Escriure textos en llenguatge col·loquial i alguns en llen-guatge més formal, en la vari-etat geogràfica pròpia. (OE 1.4)


INTERA CCIÓ

Oral



Octubre 2004

95

Escrita


MEDIACIÓ

Oral



Octubre 2004

96

Escrita


Altres objectius i continguts que apareixen a Annex 1, Programes, Nivell de grau elemental, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994 i que no són susceptibles de ser integrats en la taula anterior Objectius generals: 3. Coneixement dels aspectes bàsics del marc social i històric de la llengua. Objectius específics: 3. Conéixer els aspectes bàsics del marc social i històric de la llengua. 3.1 Els orígens i la situació de l’idioma entre les llengües romàniques. 3.2 Els principals períodes de la història de la llengua. –Expansió (s. XII-XV). –Decadència (s. XVI-XVIII). –Renaixença (s. XIX). –Normalització i normativització (s. XX). 3.3 Situació actual de l’ús de la llengua. L’oficialitat del valencià: aspectes generals de la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. 3.4 Els trets més característics de les principals varietats geogràfiques de la llengua. 3.5 Els registres més usuals de la llengua (col·loquial, administratiu, periodístic, tècnic i científic, literari...). Observacions No pareix que hi haja, entre els objectius que apareixen a l’Ordre, una referència directa a acti-vitats de llengua d’Interacció o de Mediació.


Octubre 2004

97

Nivell Mitjà

Objectius i continguts del nivell de grau Mitjà de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià

Destreses Objectius Continguts COMPREN-SIÓ

Oral

- Domini oral del valencià - Coneixement de l’estructura fo-nètica, morfosintàctica i lèxica del valencià (Article segon, apartat 3, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Objectius generals: 1. Domini suficient en l’ús de la llengua. 2. Domini pràctic del sistema lin-güístic. Objectius específics: 1. Adquirir un domini suficient en l’ús de la llengua. 1.1. Entendre textos orals en va-rietat estàndard en les principals varietats dialectals, en les regis-tres més freqüents. 2. Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard

2.1. Nivell fònic.

2.1.1. Vocalisme:

- Particularitats en el contacte de dues vocals tòniques en mots compostos.

- Particularitats en les terminacions de certs substantius, adjectius, verbs.

- El radical en verbs de doble arrel, i verbs amb alternança.

- Mots amb dificultats. - La combinació de vocals. El diftong. 2.1.2. Consonantisme:

- Alteració de sons. 2.1.3. Aprofundiment en la prosòdia.

2.2. Nivell morfosintàctic.

2.2.1. El sintagma nominal:

- El substantiu i l’adjectiu. - Els determinants (articles, demostra-

tius, possessius, numerals, quantita-tius, indefinits).

2.2.2. El sintagma verbal:

- Els pronoms (febles i relatius). - El verb i l’adverbi. - Els enllaços (preposicions, conjunci-

ons i pronoms). 2.2.3. Classificació de les oracions.

2.3. Nivell lèxic.

- Origen i evolució. Mots evolutius, cul-tes, neologismes.

- Inferències lèxiques. Barbarismes, manlleus.

- La formació del lèxic. Derivació i composició.

- Les relacions lexicosemàntiques. El sentit figurat. Polisèmia. Sinonímia i antonímia.

- Reculls lèxics. Diccionaris i vocabula-ris.


Octubre 2004

98


Lecto-ra

- Domini escrit del valencià - Coneixement de l’estructura fo-nètica, morfosintàctica i lèxica del valencià (Article segon, apartat 3, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Objectius generals: 1. Domini suficient en l’ús de la llengua. 2. Domini pràctic del sistema lin-güístic. Objectius específics: 1. Adquirir un domini suficient en l’ús de la llengua. 1.1. Entendre textos escrits en varietat estàndard en les princi-pals varietats dialectals, en les registres més freqüents. 2. Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard

2.1. Nivell fònic.

2.1.1. Vocalisme:




- Mots amb dificultats. - L’accentuació. L’accent diacrític. - La dièresi. 2.1.2. Consonantisme:

- Regles d’ortografia de les conso-nants. Mots amb dificultats.

2.1.3. Aprofundiment en la prosòdia i els signes de puntuació.

- Altres signes. El guionet. Les majús-cules.







ons i pronoms) i la puntuació. 2.2.3. Classificació de les oracions.

2.3. Nivell lèxic.







Octubre 2004

99

Destreses Objectius Continguts EXPRESSIÓ

Oral

- Domini oral del valencià - Coneixement de l’estructura fo-nètica, morfosintàctica i lèxica del valencià (Article segon, apartat 3, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Objectius generals: 1. Domini suficient en l’ús de la llengua. 2. Domini pràctic del sistema lin-güístic. Objectius específics: 1. Adquirir un domini suficient en l’ús de la llengua. 1.2. Parlar en varietat estàndard en els registres d’ús generals, i també en la varietat dialectal pròpia. 2. Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard

2.1. Nivell fònic.

2.1.1. Vocalisme:




- Mots amb dificultats. - La combinació de vocals. El diftong. 2.1.2. Consonantisme:

- Alteració de sons. 2.1.3. Aprofundiment en la prosòdia.







ons i pronoms). 2.2.3. Classificació de les oracions.

2.3. Nivell lèxic.







Octubre 2004

100

Destreses Objectius Continguts EXPRESSIÓ

Escrita

- Domini escrit del valencià - Coneixement de l’estructura fo-nètica, morfosintàctica i lèxica del valencià (Article segon, apartat 3, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Objectius generals: 1. Domini suficient en l’ús de la llengua. 2. Domini pràctic del sistema lin-güístic. Objectius específics: 1. Adquirir un domini suficient en l’ús de la llengua. 1.2. Escriure en varietat estàn-dard en els registres d’ús gene-rals, i també en la varietat dialec-tal pròpia. 2. Adquirir un domini pràctic en l’ús de la llengua en la varietat estàndard

2.1. Nivell fònic.

2.1.1. Vocalisme:




- Mots amb dificultats. - L’accentuació. L’accent diacrític. - La dièresi. 2.1.2. Consonantisme:

- Regles d’ortografia de les conso-nants. Mots amb dificultats.

2.1.3. Aprofundiment en la prosòdia i els signes de puntuació.

- Altres signes. El guionet. Les majús-cules.







ons i pronoms) i la puntuació. 2.2.3. Classificació de les oracions.

2.3. Nivell lèxic.






Activitats de llengua

Objectius Continguts

INTERA C-CIÓ

Oral


Octubre 2004

101

Escrita

Oral

MEDIACIÓ

Escrita

Altres objectius i continguts que apareixen en l’article Segon de l’Ordre i en l’Annex I , progra-mes, Nivell de grau mitjà, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994 i que no són susceptibles de ser in-tegrats en la taula anterior

- Coneixements bàsics del marc social i històric de la llengua.

(Article segon, apartat 3, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994)

ANNEX I

Objectius generals 3. Coneixements generals del marc social, cultural i històric de la llengua.

Objectius específics 3. Coneixements generals del marc social, cultural i històric de la llengua.

Continguts 3.1. Formació de les llengües romàniques. 3.2. Les principals etapes de la història de la llengua: la formació de l’idioma, l’edat mitja-na, la Decadència, la Renaixença. 3.3. Situació actual: extensió territorial, ús públic i en mitjans de comunicació, marc legal (Estatut d’Autonomia, Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià). 3.4. Característiques que identifiquen les principals varietats dialectals geogràfiques. 3.5. Característiques de la varietat estàndard. 3.6. Característiques dels registres lingüístics d’ús freqüent. 3.7. Els principals elements geogràfics i culturals de la Comunitat Valenciana.

- Els rius i els embassaments. - Muntanyes i planes. - L’oratge. - L’art. - Els menjars. - Les festes. - Els jocs. - Cançons i balls de festa. - La vestimenta.


Octubre 2004

102

Nivell Superior

Objectius i continguts del nivell de grau Superior de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià


Oral

- Domini oral del valencià - Coneixement de l’estructura fo-nètica, morfosintàctica i lèxica del valencià (Article segon, apartat 3, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994) Objectius generals: 1. Domini en l’ús de la llengua. 2. Domini pràctic del sistema lin-güístic i coneixement dels princi-pals conceptes teòrics Objectius específics: 1. Adquirir un domini suficient en l’ús de la llengua per a 1.1. Entendre i llegir tot tipus de textos en qualsevol varietat dia-lectal i en la varietat estàndard, i en qualsevol registre lingüístic (dins dels límits de la cultura ge-neral). 1.2. Parlar i escriure amb absolu-ta correcció en la varietat estàn-dard en els registres d’ús gene-ral. 2. Adquirir un domini pràctic del sistema lingüístic i coneixements dels principals conceptes teòrics 2.1. Utilitzar les regles generals, particulars i les excepcions que regeixen l’ortografia, la pronunci-ació i l’entonació en textos nor-mals i comprendre el funciona-ment del sistema fonològic de la llengua. 2.2. Utilitzar les regles generals i particulars i les excepcions que regeixen la morfologia i la sintaxi i analitzar l’estructura morfològica dels diversos tipus d’oracions i de l’estructura del discurs. 2.3. Conéixer àmpliament el lèxic i analitzar-lo tenint en compte:

2.1. Nivell fònic.

- Els conceptes de fonema, so i grafia. - Classificació dels sons: vocals i con-

sonants. - Alfabet fonètic: comprensió de trans-

cripcions segons l’Alfabet Fonètic In-ternacional (AFI) i ús dels signes fonè-tics en paraules o frases curtes.

- Adaptació fonètica i gràfica de mots estrangers.

- Fonètica sintàctica: elisions i sinalefes, neutralitzacions, emmudiments, sono-ritzacions...

- Trets fonètics i prosòdics propis del discurs: accents principals i secunda-ris, entonacions, pauses...

- Signes ortogràfics. Casos especials: abreviatures, sigles, punt volat.

- Ortografia: regles generals, particulars i excepcions.


- L’oració: tipus d’oracions compostes, de coordinació i de subordinació.

- Estudi de les formes gramaticals: el determinant, el substantiu, el pronom, l’adjectiu, el verb, l’adverbi, els enlla-ços (preposicions i conjuncions).

- Estudi de les funcions: subjecte, com-plement nominal, objecte directe, ob-jecte indirecte, objecte preposicional, predicat nominal o atribut i circums-tancial.

- Organització del discurs: sintaxi del paràgraf i del text.


Octubre 2004

103


2.3. Nivell lèxic.






Notes:

1) Gairebé tots els objectius i continguts definits per al nivell superior s’apliquen al domini de les quatre habilitats lingüístiques i, per tant, són vàlids a l’hora de caracteritzar la comprensió oral, l’expressió oral, la lectura i l’escriptura. No hem cregut necessària la reproducció de tres qua-dres idèntics al quadre de Comprensió oral per reproduir el mateix contingut.

2) L’Ordre analitzada no descriu cap objectiu ni cap contingut corresponents a les àrees d’interacció i mediació.

3) Altres objectius i continguts que apareixen en l’article Segon de l’Ordre i en l’Annex I , pro-grames, Nivell de grau mitjà, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994 i que no són susceptibles de ser integrats en la taula anterior

- Coneixements bàsics del marc social i històric de la llengua.

(Article segon, apartat 3, de l’Ordre de 16 d’agost de 1994)

ANNEX I

Objectius generals

3. Coneixements sobre el marc social, cultural i històric de la llengua. 4. Coneixements sobre els correts literaris i els principals autors.

Continguts

3.1. Comprendre i analitzar els principals elements que intervenen en el procés de comuni-cació.

- Elements de la comunicació. - Funcions del llenguatge.

3.2. Comprendre i analitzar les característiques generals que defineixen les varietats de la llengua: històriques, geogràfiques i socials; la varietat estàndard.

- Situació de la llengua a través de la història. - L’estàndard: caracterització general; l’estàndard oral i l’escrit; l’estàndard i la norma-

tiva. - Característiques de les principals varietats geogràfiques, històriques i socials.

3.3. Analitzar els registres lingüístics usuals - Factors que determinen el registre (tema, canal, grau de formalitat i intencionalitat). - Registres i varietats (registres vinculats a la varietat estàndard, registres vinculats a

les varietats dialectals). 3.4. Comprendre la situació sociolingüística de la llengua en els diversos àmbits de la socie-

tat (legislació, administració, mitjans de comunicació, educació).


Octubre 2004

104

4. Adquirir coneixements sobre els correts literaris i els principals autors - L’època d’esplendor. - La decadència - La Renaixença. - El modernisme. - El noucentisme. - Del modernisme a la Guerra Civil. - La postguerra i l’embranzida dels anys seixanta.. - Les darreres tendències.