Mapa de Tendències en TIC i Salut 2013 Mataró, 20 de desembre de 2013

Les línies

estratègiques del Pla

de Salut i les TIC

Línia 9 del Pla de Salut

9.1 Transformar la història clínica compartida en una xarxa

d’informació i serveis que faciliti la integració

9.2 Desplegar una xarxa multicanal de comunicació i atenció

als ciutadans

9.3 Consolidar l’Observatori del Sistema de Salut de

Catalunya

9.4 Potenciar l’avaluació clínica sistemàtica en els àmbits de

les tecnologies, de la qualitat i de la recerca

2

Línia d’actuació 9. Informació compartida, transparència i avaluació

Detallats a

continuació

9.3 Consolidar l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

3

Presentació dels informes de Central de Resultats (CdR) amb indicadors

nominals de l’àmbit hospitalari, sociosanitari, atenció primària i salut mental

Posada en funcionament de l’aplicatiu de CdR i excel dinàmics, per a la consulta

de la informació de CdR de manera oberta i senzilla

Elaboració de versions dels informes de CdR adaptades per la ciutadania

Presentació de 5 informes monogràfics, sobre temes d’interès pel Departament

de Salut (Ex: avaluació de l’impacte de les reformes del copagament farmacèutic)

Consolidació de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la

Sanitat a Catalunya (OIGS) i identificació de projectes amb

potencial sistèmic

Evolució de la Central de Resultats

2012 2010 2013

Indicadors generals d’estils de vida, utilització de serveis i qualitat de l’atenció

Indicadors de: ـ Atenció

Hospitalària ـ Atenció Primària

Resultats nominalitzats centre a centre

Versió para la ciutadania

Indicadors de: ـ Atenció Hospitalària ـ Atenció Primària ـ Atenció

Sociosanitària ـ Atenció en Salut

Mental Resultats nominalitzats Benchmarking i

identificació de millors pràctiques

Opinió de persones expertes

Versió per a la ciutadania

Eina interactiva web oberta a la ciutadania – dades obertes

Som pioners a l’Estat en fer transparents, de forma nominalitzada centre a centre, els resultats del sistema de salut i ens situem al costat dels

sistemes més avançats del món en transparència

+ Transparència

+ Benchmarking

+ Millors

pràctiques

+ Interacció amb

el ciutadà

Creació de la Central de Resultats (Ordre 496/2003)

2003

4

1

Filosofia i objectius de la Central de Resultats

5

Transparència dels resultats del sistema i

open-data

Participació dels agents del sistema de salut

Avaluació dels resultats i identificació de punts de

millora

Retiment de comptes cap a la ciutadania i els

professionals

Comparació entre proveïdors-

benchmarking

Identificació i promoció de millors pràctiques

La millora de la qualitat i la transparència del govern sanitari té un impacte

en la salut de la població a través de les polítiques, de la gestió de les organitzacions i de la pràctica clínica

S’ha demostrat que la comparació entre centres sanitaris i la retroalimentació

dels resultats als professionals, i, quan els indicadors són suficientment validats i acceptats, al públic en general, contribueix directament a una millora en els resultats i a un important estalvi, ja que es millora l’adequació dels procediments

Tota la informació es pot consultar en format open data

6

L’open data és una pràctica que advoca pel lliure accés de la ciutadania a

determinades dades, sense limitacions tècniques o legals

En el sector públic, tenir accés a les dades de l’Administració garanteix la

transparència i l’accés a la informació, l’eficiència i la igualtat

d’oportunitats a l'hora de crear valor

http://observatorisalut.gencat.cat

Es contribueix a l’obertura de

dades públiques, se’n fomenta el

seu ús i la seva reutilització i la

generació d’activitat econòmica,

d’acord amb el Pla de Govern

de Catalunya 2013-2016

Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS)

http://oigs.gencat.cat

Recull d’experiències

innovadores en una

plataforma dinàmica i

col·laborativa (~100

experiències)

Procés d’avaluació i

certificació de les

experiències

Recull d’aliances

estratègiques

Recomanacions sobre

millors pràctiques per a

professionals i proveïdors

2

7

Teledermatologia

Adequació de la

prescricpió a l’AP

L’Agència és l’encarregada de realitzar el procés d’identificació de millors pràctiques

Identificació dels trets

distintius d’èxit que

caracteritzen les

experiències i que fan

que puguin ser

escalables a tot el

sistema

Recopilació d’experiències Procés realitzat per l’AQuAS Exemples de

projectes sistèmics

8

9.4 Potenciar l’avaluació clínica sistemàtica en els àmbits de les tecnologies, de la qualitat i de la recerca

9

Realització de l’Atles de variacions del SISCAT en artroplàsties de genoll i maluc i

teràpies respiratòries a domicili

Comunicació de 18 recomanacions del Projecte Essencial, amb l’aval de 13

societats científiques

Organització de la primera International School on Research Impact Assessment i

inici de l’avaluació de l’impacte social de 3 Centres de Recerca i de l’impacte de 20

anys de La Marató de TV3

Elaboració i publicació d’indicadors d’atenció a la cronicitat i inici de la

implementació

Acord de govern per tirar endavant el projecte VISC+

(Més valor a la informació de salut de Catalunya).

Selecció de les empreses que participen en el diàleg i

desenvolupament del diàleg

Què és l’Essencial?

Iniciativa que identifica pràctiques clíniques que aporten poc valor i

promou recomanacions per tal d’evitar-ne la seva realització

3

10

Millora de la qualitat assistencial

Imperatiu ètic actuar sobre pràctiques de poc valor

Màxim valor als recursos destinats als serveis

sanitaris

1

2

3

Experiències internacionals en aquest àmbit

Promoure la medicina basada en l’evidència

Assolir canvis en la pràctica clínica

Involucrar als professionals en el procés

Avaluar l’impacte de les recomanacions

11

Identificació de pràctiques de poc valor – treball amb les societats científiques

Guies de Pràctica Clínica

Recomanacions de

desprescripció

Informes d’avaluació de

tecnologies sanitàries

Plans Directors del Departament

de Salut

Societats Científiques

Professionals clínics bústia

de suggeriments

Professionals AP i hospitals

Recomanacions avalades per: SC Pediatria (2 recomanacions)

SC Ginecologia (1 recomanacions)

SC Pneumologia (1 recomanacions)

SC Radiologia (5 recomanacions)

SC de medicina familiar i comunitària (11 rec.)

Societat catalano-balear d’Oncologia (2 rec.)

SC de Neurologia (2 recomanacions)

SC de Cardiologia (1 recomanació)

Societat catalano-balear d’infermeria (1 rec.)

12

Per què avaluar l’impacte social de la recerca?

Advocacy. Promoure la recerca com un

dels motors de transformació cap a la

prosperitat sostinguda

Accountability. Retre comptes als donants

o ciutadans

Analysis. Aprendre quins són els

mecanismes d’èxit de la recerca

Allocation. Pagament per resultats (‘pay-

for-performance’)

Analysis

Advocacy

Accountability Allocation

Avaluar l’impacte social de la recerca per optimitzar els retorns de la recerca en salut

4

13

Exemples de projectes que realitza l’AQuAS

Estudis d’impacte de programes

20 anys de La Marató de TV3

Instituts d’Investigació Sanitària

Formació, capacitació i foment d’una ‘community of practice’ internacional

International School on Research Impact Assessment

Publicació de dades de procés i resultats de la recerca finançada

Central de Resultats de centres de recerca

14

Descripció del projecte VISC+

Relacionar i analitzar

INFORMACIÓ individualitzada,

anonimitzada i segura

Definir uns serveis que permetin

generar CONEIXEMENT a partir

d’aquesta informació

Crear VALOR per al sistema

sanitari català i per a la ciutadania a

partir d’aquest coneixement generat

Dissenyar i posar en marxa una organització per extreure

+ Valor a la Informació del Sistema de Salut a Catalunya

.

Valor

Coneixement

Informació

15

5

Els serveis del VISC+ proporcionaran valor a tres nivells

Indústria i centres d’investigació

Sistema sanitari català

Teixit econòmic i industrial i societat catalana en general

Major capacitat per a

que els centres

d’investigació i

desenvolupament i la indústria sanitària

en general

(proveïdors,

farmacèutiques,

biotecnologia,

dispositius mèdics,

etc.) desenvolupin

la seva activitat

Major capacitat de planificació i

assignació de recursos, cerca

d’eficiències, proactivitat i millora

d’experiència de la salut del pacient, control i millora del rendiment, etc.

Major capacitat d’atracció de talent i inversió sobre els

sectors d’investigació sanitària i altres sectors directament o

indirecta vinculats amb les ciències de la vida

16

17

El Projecte VISC+ ha estat acordat amb els principals agents

del sistema sanitari i té el suport del Govern de la Generalitat

Validació amb

l’Autoritat

Catalana de

protecció de

Dades

(APDCAT)

Contrast inicial

de la idea del

projecte i dels

seus objectius

amb potencials

clients dels

serveis del

VISC+

Aprovació del

projecte per

part del Consell

d’Administració

de l’AQuAS

Explicació del

projecte a

persones clau

del Govern de la

Generalitat

Aprovació del

projecte per

Acord de

Govern

1r trimestre 2013 1r trimestre 2013 Abril 2013 Maig 2013 Juny 2013

Inici del diàleg competitiu

(setembre 2013)

Publicació al Diari Oficial de

la Unió Europea (13 juny

2013)

Properes passes

18

Desenvolupar l’Observatori sobre els efectes de la

crisi econòmica en la salut de la població en el marc

de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Posar en funcionament l’Observatori de la prescripció

farmacèutica

Desenvolupar el registre de professionals sanitaris de

Catalunya i l’Observatori de les professions

sanitàries

Presentar els primers resultats de l’avaluació de

l’impacte de les recomanacions del Projecte Essencial.

Afegint valor a la pràctica clínica

Llançar el projecte de decisions compartides entre

professionals sanitaris i pacients

Mataró, desembre de 2013

19

Moltes gràcies