l'epidèmia del segle xxi
DESCRIPTION
Projecte de recerca 2010TRANSCRIPT
Maria Jaurena i
Meritxell Ferrer
4rt ESO
Agraïments
Donem gracies a totes les persones que ens han dedicat una petita part del seu temps
per realitzar les enquestes, també volem agrair al doctor Freixes per concedir-nos una
entrevista amb ell i facilitar-nos més informació sobre l’obesitat infantil. Finalment
volem donar les gracies a la nostra tutora Madre Montserrat Del Pozo pel seu
seguiment durant la realització de tot el projecte i els seus consells.
ÍNDEX DOCUMENTACIÓ
Introducció
1. L’obesitat infantil
1.1 Definició d’obesitat
1.2 Valoració de l’estat de nutrició
1.3 Causes de l’obesitat infantil
1.4 Conseqüències de l’obesitat infantil
2. Evolució de l’obesitat infantil
2.1 Els bons hàbits de l’alimentació a la infància
2.2 Prorames de prevenció
3. Treball de camp
4. Conclusions
5. Bibliografia i webgrafia
6. Annexos
6.1 Enquesta sobre hàbits alimentaris a pares i mares amb nens
petits de 3 a 14. 6.2 Enquesta sobre hàbits alimentaris a nens i nenes de 6 a 12
anys. 6.3 Entrevista a un pediatre.
Introducció
L’àmbit de treball del nostre projecte de recerca és l’obesitat infantil i l’objectiu
principal ha estat comparar el nivell d’obesitat infantil actual amb els de generacions
anteriors.
Hem escollit aquest tema perquè creiem que té molta transcendència en la
societat actual i a més a més perquè trobem molt interessant estudiar-lo a fons,
conèixer les causes i les conseqüències que pot provocar i sobretot, què s’ha de fer
prevenir aquesta malaltia.
Només cal escoltar, veure o llegir algunes de les notícies, reportatges o informes
que de tant en tant omplen els mitjans de comunicació per adonar-se que l’obesitat és
un tema que preocupa, no solament per estètica, sinó principalment per salut.
En aquest punt ens vam plantejar una hipòtesi de treball que consisteix en: “Hi ha
hagut un important augment de l’obesitat infantil en els últims anys en el nostre país”.
1. L’obesitat infantil
1.1 Definició d’obesitat L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal i es dóna quan es supera el 20%
del pes ideal segons la talla, l’edat i el sexe. Ara per ara, ja s’ha convertit en una
malaltia principal dels països desenvolupats i afecta principalment a infants i
adolescents.
És una de les epidèmies actuals i del futur, n’hi ha un fort increment a tots els països
d’Europa i l’Estat Espanyol és un dels que més està patint aquest. Segons fonts del
ministeri de Sanitat actualment el 16% dels nens espanyols són obesos, mentre que fa
només quinze anys tan sols el 5% patien aquest trastorn. A Catalunya l’obesitat afecta
al 9 % dels nens i nenes, mentre que fa quinze anys afectava el 4%.
Popularment es creu que el nen obès, en arribar a la pubertat presentarà una estirada
de talla que li compensarà el sobrepès existent. Però, no s’ha d’oblidar que
l’adolescent mantindrà els mateixos hàbits nutricionals i físics, de manera que, l’excés
de pes es perpetuarà. De fet, estudis confirmen que el 70% de nens obesos ho
seguiran sent d’adults, la qual cosa suposa una greu expectativa de cara al futur.
Tipus d’obesitat
L'obesitat pot classificar-se en 2 tipus:
• Obesitat exògena o nutricional, és a dir, determinada pel balanç calòric i relacionada amb la dieta i l’activitat física. Els nens obesos ingereixen entre un 30% i un 50% de calories més de les desitjables. És la més comuna i representa el 95% dels casos, els quals es podrien evitar.
• Obesitat secundària a malalties endocrinològiques, neurològiques i polimalformatives, també poden correspondre a factors genètics. Només representa el 5% dels casos, els quals són més difícils d’evitar.
Com podem observar, la gran majoria dels nens obesos es deuen a factors exògens. Si bé és cert, que existeix evidència científica d’una predisposició genètica, la relació de l'obesitat amb l’ambient familiar i social és predominant.
1.2 Valoració de l’estat de nutrició
L'ús intel·ligent de l'anamnesi, exploracions clínica i antropomètrica i la selecció d'algunes proves complementàries constitueix la forma més eficaç d'orientar un trastorn nutricional per poder instaurar aviat mesures terapèutiques i determinar aquells casos que han de ser remesos al centre de referència per a la seva avaluació més completa.
La valoració nutricional té com a objectius:
• Controlar el creixement i l'estat de nutrició del nen sa, identificant les alteracions per excés.
• Distingir l'origen primari o secundari del trastorn. Sistemàtica de la valoració:
• Anamnesis o Es recolliran dades a prop de la família i el medi social. o Antecedents personals. Cal conèixer les dades referents a la gestació,
mesures al naixement i progressió en el temps. o Enquesta dietètica. És fonamental per orientar l'origen d'un trastorn
nutricional. Al mateix temps que ens informa sobre la ingesta aproximada, ens dóna una idea de la conducta alimentària i permet establir recomanacions dietètiques.
• Exploració clínica
o Sempre s’ha d'inspeccionar el nen nu, perquè és el que més informa sobre l' constitució i sobre la presència de signes de organicitat. L'exploració sistematitzada permetrà detectar signes de carències específics i els sospitosos de malaltia.
• Antropometria o Permet valorar la mida (creixement) i la composició corporal. És molt
útil sempre que es recullin bé les mesures i s'interpretin adequadament. Les mesures inclouen: pes, talla, perímetre cranial, perímetre braquial i plec tricipital.
o És molt important valorar els canvis a llarg del temps ja que una mesura aïllada té poc valor. Els mesuraments seriades ens permetran: construir un perfil de desenvolupament del nen, i calcular seva velocitat de creixement, sobretot de la talla.
• Càlcul d'índexs Amb algunes de les mesures es poden calcular índexs derivats que permeten classificar l'estat de nutrició i avaluar en el temps i com a resposta a les mesures terapèutiques. La valoració de l’estat de nutrició dels infants es pot fer tenint en compte diferents patrons i mesures:
o Relacions pes i talla:
Aquest valor permet diferenciar quatre situacions:
� Inferior a 90: malnutrició � De 90 a 110: normal � De 110 a 120: excés de pes � Superior a 120: obesitat
o Corbes de distribució del pes per a la talla:
� Límits de variació normal: si el nen es troba entre els percentils 10 i 90. � Obesitat: si ultrapassa el percentil 90. � Limitació: només poden
utilitzar-se des dels 2 anys fins al començament de la pubertat.
o Tenint en compte:
� Índex de Massa Corporal (IMC) (pes en Kg dividit per la talla en m2)
� Mesures de plecs cutanis � Percentatge de massa
grassa
1.3 Causes de l’obesitat infantil
Els canvis alimentaris i les noves formes de vida són els principals desencadenants de
l'augment de l'obesitat. És a dir, els criteris alimentaris recents i l’estrès quotidià dels
pares són alguns dels factors més destacats que contribueixen a que els nens presentin
un excés de pes.
Molts pares que s’han de dividir entre les múltiples tasques, laborals i domèstiques, els
és més còmode oferir un àpat ràpid als seus fills. D’aquesta manera, comencen amb les
pastes industrials, els “nuggets”, i acaben amb llaminadures i coses per l'estil. Això dia
rere dia, acaba convertint-se en un hàbit, en un mal costum de consumir tota una
parafernàlia de menjars atractius pel seu aspecte però que no porten els nutrients ni
Pes actual / Talla actual
Pes mitjà / Talla mitjana Índex nutricional: X 100
les vitamines necessàries perquè els nens creixin forts i sans. Per aquests pares, que
són normalment els que estan molt ocupats, el més important és saciar la fam dels
seus fills, i es per tant els disminueixen la ingesta de fruita, verdura i peix sense
preocupar-se si estan o no comprometent el futur de la seva salut .
A més a més, els pares, de la mateixa manera que molts avis, també pequen amb la
preocupació exagerada per la quantitat de menjar que consumeixen els nens. Els
ofereixen menús sense considerar els controls pel que fa als greixos, sucres, i altres
components que només engreixen. Un altre error molt comú que cometen tant els
pares com els avis es el fet de cobrir totes les necessitats o demandes del nen amb
menjar. Molts cops el nen es troba enfadat, té por o se sent sol i satisfan tots els seus
requeriments amb aliments, això el confon i no li permet diferenciar entre la sensació
de gana i les seves necessitats afectives. S’ha de tenir en compte que a partir del segon
any, el consum disminueix de manera fisiològica, ja que l’augment de pes del primer
any és de 6 kg i a partir del segon només és de 2-3 kg a l’any.
Tot i això el 8% dels nens i nenes van a l’escola sense esmorzar a casa prèviament, per
un motiu o altre, la qual cosa no afavoreix gens a la seva dieta, ja que els especialistes
recomanen fer cinc àpats diaris perquè millora l’equilibri de l’alimentació.
Com a conseqüència d’això, l'estil de vida que porten els nens també ha canviat molt.
La majoria de les activitats que realitzen es concentren al voltant de la televisió,
l'ordinador i els videojocs. Moltes famílies, per la manca de temps o per comoditat,
acaben deixant als nens davant de la
televisió tota una tarda, en lloc de portar-
los al parc on poden divertir-se jugant a
l’aire lliure o fent esport, cosa que és
essencial al seu creixement i a la seva
salut.
Segons les últimes enquestes, els nens
espanyols passen una mitjana de 2 hores i
mitja diàries veient la televisió i mitja hora
addicional jugant als videojocs o
connectats a la Xarxa.
D’altra banda, a part dels mals hàbits alimentaris i la falta d’activitat física, que són els
motius que encapçalen que la societat pateixi sobrepès, hi ha altres factors que
determinen l’obesitat infantil, amb influències socials, fisiològiques, metabòliques i
genètiques que fan que hi hagi persones més susceptibles per guanyar pes que altres.
Un nen amb pares obesos, per exemple, també estarà predisposat a ser obès. Sigui per
una qüestió social, d’un mal hàbit alimentari, o per genètica. Fins i tot es pot presentar
obesitat en cas que el nen pateixi algun trastorn psicològic.
1.4 Conseqüències de l’obesitat infantil
L’obesitat pot tenir complicacions a diferents nivells:
• A nivell de personalitat
o Baixa autoestima
o Problemes psicològics: depressió
• A nivell físic
La major preocupació de l’obesitat arriba quan l'acumulació de greix es produeix a
nivell abdominal, provoca un augment del risc de patir les següents malalties:
o Hipertensió arterial: malaltia crònica
consistent en una elevació persistent de la
pressió arterial.
o Intolerància a la glucosa: elevació del sucre
en la sang per damunt del que és normal
després de menjar.
o Resistència a la insulina: condició en la qual
les quantitats normals d'insulina són
insuficients per produir una resposta
d'insulina normal des del greix, cèl·lules del múscul i fetge.
o Diabetis Tipus II: síndrome de metabolisme alterat, deguda generalment
a una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en
un nivell de glucosa a la sang anormalment elevat. Es creu que
l’obesitat constitueix el factor més important que comporta a patir de
Diabetis Tipus II.
o Malalties cardiovasculars: malalties que afecten el cor o els vasos
sanguinis, artèries i venes.
o Alteracions ortopèdiques: arquejament d’extremitats inferiors y
sobrecàrrega de lligaments.
o Respiratòries: manca d’expansió toràcica durant la respiració.
o Apnea de la son: episodis de cessament de la respiració durant el son
que duren 10 segons o més. Aquesta malaltia sovint fa que el nen es
quedi dormit durant el dia i això pot afectar el seu procés
d’aprenentatge.
o Fatiga fàcil.
o Problemes d’alimentació: anorèxia nerviosa i bulímia.
o Hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia.
o Dermatològics: estries cutànies.
• A nivell social
o Discriminació escolar i social: l’obès és víctima de les burles i de vegades dels insults dels seus companys. Això li genera angoixa i inseguretat, la qual cosa el porta a marginar-se del grup.
El major risc de l’obesitat infantil és que a mida
que un nen es manté amb sobre pes durant més
temps, la probabilitat que sigui sent obès d’adult
augmenta, acompanyada de totes les
conseqüències negatives que això pugui
representar per a la seva salut, afectarà la seva
qualitat de vida i representarà una greu amenaça
per a ells de cara al futur.
Els problemes de salut causats pel sobrepès suposen un llast econòmic per al sistema sanitari. Així, segons dades de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l‘Obesitat (SEEDO), es calcula que els costos directes i indirectes associats a l’obesitat suposen un 7% de la despesa sanitària total, és a dir, uns 2.500 milions d’euros anuals. En costos indirectes, com ara baixes laborals o incapacitats, l’obesitat representa 1.606 milions d’euros, mentre que en costos directes o sanitaris s’enduu 28,30 milions d’euros, la qual cosa suposa un total de 1.634 milions només amb aquesta malaltia. I prop de 1.000 milions d’euros més es destinen a despeses associades, a les malalties causades per l’obesitat que hem anomenat anteriorment.
2. Evolució de l’obesitat infantil Abans, l'obesitat era un problema exclusiu dels adults. Avui en dia, aquesta
complicació s’estén a persones cada vegada més joves. L'obesitat en la infància
compromet la salut dels infants.
La incidència de sobrepès i obesitat infantil en l'última dècada està augmentant d'una
manera alarmant i preocupant. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha llençat una
alarma mundial en veure que prop de 20 milions de nens i nenes menors de 12 anys de
tot el món pateixen sobrepès.
Aquestes dades fan por ja que el sobrepès en els nens i nenes pot afectar seriosament
la seva salut a curt, mig i llarg termini.
A Europa la taxa d’obesitat en nens i joves ha augmentat considerablement en les dues últimes dècades i en l’actualitat, són els països del sud d’Europa els que expressen les xifres més elevades, amb taxes de sobrecàrrega ponderal entre el 20% i el 35%, davant el 10%-20% en països nòrdics. Segons els tres últims estudis epidemiològics sobre obesitat realitzats a Espanya:
• Paidos’84 (1985)
• Ricardin 1992 (1995)
• enKid (1998-2000)
L’Índex de Massa Corporal als 10 anys en nens ha passat de 18,1 el 1984, a 18,5 el 1992 i a 18,8 kg/m2 el 1998-2000, i als 13 anys de 18,4 (1984) a 20,4 (1992) i a 21,1 kg/m2 (1998-2000). L’Estudi enKid és un estudi transversal realitzat sobre una mostra aleatòria de la població
espanyola amb edats compreses entre 2 i 24 anys, seleccionada partint del cens oficial de
població. És l’estudi més ampli realitzat a Espanya fins a la data amb mesurament individual
del pes i de la talla en una mostra aleatòria representativa de la població espanyola.
El protocol d’estudi contemplava dades personals, anàlisi de la ingesta per mitjà d’un record de
24 hores complementat amb un qüestionari de freqüència de consum quantitatiu. En el 25%
de la mostra es va recollir un segon record similar. Posteriorment es van distribuir
homogèniament al llarg de tot l’any i també durant tots els dies de la setmana, a fi d’evitar la
influència de les variacions estacionals i setmanals. La informació es va recollir mitjançant
entrevista personal al domicili de l’enquestat en presència de la mare o persona responsable
de l’alimentació familiar per als menors de 13 anys. També es va recollir informació sobre els
coneixements i opinions sobre temes relacionats amb l’alimentació i nutrició. Es van utilitzar
qüestionaris específics per recollir informació sobre hàbits de fumar, consum d’alcohol i
activitat física.
Partint d’aquestes dades, la taxa d’obesitat per a aquest grup d’edat a Espanya s’estima en un
13,9% i per a l’excés de pes en un 12,4%. En conjunt excés de pes i obesitat suposen el 26,3%.
L’obesitat és més elevada en els barons (15,6%) que en les dones (12,0%), diferència
estadísticament significativa. En el subgrup de nois, les proporcions més elevades es van
observar entre els 6 i els 13 anys i en les noies entre els 6 i els 9 anys.
Un altre estudi (realitzat en el marc del programa Thao-Salut Infantil, que treballa per la prevenció de l'obesitat) fet a més de 10.000 escolars de Castelldefels (Barcelona), Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), San Juan de Aznalfarache (Sevilla) i els municipis madrilenys de Aranjuez i Villanueva de la Cañada, constata que el 22,3% dels nens espanyols entre tres i dotze anys pateixen obesitat o sobrepès. I a més, aquest és un problema que cada vegada apareix en edats més joves i afecta principalment als menors que tenen entre sis i deu anys.
Les dades d'aquest estudi posen de manifest que el 10,4% dels nens espanyols pateixen obesitat i que prop d'un 12% té un excés de pes important. Les dades indiquen que el sobrepès infantil, lluny de minvar, continua sent un dels principals problemes de salut de la població infantil. Això ve a dir que 1 de cada 4 nens és un malalt potencial.
El grup que més preocupa és el de nens i nenes de 3 a 5 anys ja que és en aquesta edat
quan el període de creixement és més fort i quan es creen els hàbits alimentaris.
A Catalunya un 14%, és a dir, prop de 80.000 joves, pateix sobrepès (entre un 10% i un
20% de la massa adient). I un 11% més, uns altres 63.000 nois, és obès i, per tant,
excedeix en almenys un 20% l’ideal. El problema s’ha duplicat en els darrers anys i està
lluny d’aturar-se.
L’OMS anuncia que en cas de seguir aquesta tendència, la sobrecàrrega ponderal
afectarà tota la població europea l’any 2040, la qual cosa tindrà sens dubte unes
gravíssimes conseqüències a tots els indicadors de salut i teixit social del món
desenvolupat.
2.1 Els bons hàbits de l’alimentació a la infància
L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Per tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com mental es produeixin d’una manera adequada, és imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa. Hi ha evidències que entre la població en edat escolar és freqüent un baix consum de fruita, verdura i peix, aliments que formen part de l’anomenada dieta mediterrània, considerada una de les més saludables del món. Així mateix, aquest baix consum pot anar acompanyat, de vegades, d’un elevat consum de dolços, llaminadures i begudes refrescants, o de la supressió d’algun àpat.
Convé, doncs, potenciar aspectes que incideixin en la recuperació de l’alimentació mediterrània, és a dir, afavorir el consum de cereals, fruites i fruita seca, verdures, llegums, làctics i peix, així com adoptar hàbits alimentaris estructurats (primer esmorzar a casa i complet, repartiment de la ingesta diària entre quatre i sis àpats, adequació de la quantitat de les racions, etc.) Si els nens adquireixen aquests bons hàbits en l’alimentació aconseguiran:
� Un correcte creixement i desenvolupament de l’infant. � Uns hàbits de vida adequats i que encara no estan consolidats. � Un estil de vida més saludable a la vida adulta. � Prevenir trastorns de desnutrició, anèmia, obesitat i de conducta.
� Posseir més i millor l’energia necessària per a l’aprenentatge escolar i l’activitat
física.
El paper de la família
Els nens aprenen per imitació, per tant el paper dels pares és molts important per fer
que els fills s’alimentin correctament. A més a més l’àmbit familiar és on comencen les
primeres pautes d’alimentació i recomanacions i per això s’ha de ser prudents a l’hora
de seguir dietes restrictives dins d’aquest àmbit.
Especialistes diuen que cap aliment és dolent, igual que cap és la panacea, per això mai
hem de dir “no” a cap aliment perquè el més important és la quantitat i la freqüència.
Importa més l’ingesta de bons aliments que la prohibició dels insans.
També és fonamental compartir activitats lúdiques, especialment d’activitat física,
detectar ràpidament trastorns relacionats amb el comportament alimentari i
potenciar que l’acte de menjar sigui un acte de convivència.
Altres factors en la conducta alimentaria
• El medi escolar. És important que els responsables dels serveis de menjador puguin valorar la idoneïtat de la programació de menús que ofereixen, tant des del punt de vista nutricional com del sensorial, així com garantir una ingesta adequada en el marc d’uns hàbits alimentaris saludables, en col·laboració amb la família.
• La publicitat i els mitjans de comunicació.
Mitjançant una àmplia investigació de camp s’ha comprovat que els anuncis de
televisió contenen una gran quantitat de publicitat referent a productes que no són
aconsellables per a la salut, fins i tot alguns són considerats del tot inadequats per
dietistes i nutricionistes.
• Els seus companys i amics.
2.2 Programes de prevenció
Existeixen 3 punts fonamentals per evitar l'obesitat:
• Hàbits alimentaris
• Activitat física (3-5 dies a la setmana)
• Participació familiar
El requisit clau és modificar els hàbits nutricionals erronis de la família. Els pares han
de predicar amb l’exemple a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i quan
ingerir-los. No s’ha d’utilitzar l’alimentació per substituir altres necessitats emocionals
ni per a gratificar el nen. Aquest necessita que l’escoltin i juguin amb ell.
S’ha d’alimentar correctament als nens des del naixement. La lactància materna és
l’aliment fonamental durant els primers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el risc
d’obesitat infantil i reforçant la relació afectiva del nen amb la seva mare. La
introducció dels aliments ha de ser gradual. No tinguem pressa en que el nostre fill
mengi de tot en edats tan primerenques.
Ressaltem la importància del consum d’aliments naturals sense addició de condiments.
Així mateix, intentar especificar horaris d’àpats i evitar el "picoteig". Perquè
l’alimentació sigui sana ha de:
o Tenir en compte la varietat de sabors, olors, formes i consistències (un plat ben
preparat desperta l’interès i estimula l’apetit).
o Moderar el consum de carns en els nens, especialment processades, i embotits.
o Consumir diàriament entre mig i un litre de llet o altres làctics, com formatges,
iogurts o postres làctiques.
o Incloure a la dieta fruites i verdures (5 o més racions) i peixos.
o Augmentar la ingesta de pa, llegums, pasta, patates i cereals.
o Reduir el consum de sucre, dolços, brioixeria i “snacks”.
o Promoure l’elecció d’oli d’oliva en lloc d’altres olis o greixos com mantegues,
margarines...
També és importants ensenya’ls-hi el valor de la dieta mediterrània i la cultura
gastronòmica. Promoure la masticació adequada i ensenyar a gaudir de la taula, del temps
per a dialogar i de la reunió familiar.
L’activitat física és molt important, no per la pèrdua de pes, sinó pel canvi de vida.
Abandonar el sedentarisme i allunyar-se de les llargues hores asseguts davant la televisió
consumint menjar escombraria.
Reiterem que és un requisit imprescindible la participació familiar activa. No exigir canvis
apressats. Els canvis d’hàbits són molt difícils d’aconseguir. Sense el recolzament familiar, el
nen obès no aconseguirà superar els seus objectius.
Per a l’abordatge del problema de salut que constitueix l’obesitat El Departament de
salut de la generalitat de Catalunya ha dissenyat el Pla integral per a la promoció de la
salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS), aquest actuarà des de
diferents àmbits:
• Educatiu
• Sanitari
• Comunitari
• Laboral
És en aquests àmbits que el PAAS pretén:
• Sensibilitzar la població per tal que percebi com a assumibles opcions que
promoguin la salut mitjançant la pràctica regular d’activitat física i una
alimentació saludable.
• Desenvolupar accions informatives i educatives així com intervencions sobre
l’entorn centrades en la problemàtica de determinats estils de vida.
• Promoure acords i compromisos en els diferents àmbits per potenciar
estratègies de cooperació amb la finalitat de ser més eficients en la utilització
de recursos. Àmbit educatiu
• Projecte THAO
És un Programa sobre prevenció de l’obesitat infantil basat en accions continuades i
duradores en diferents municipis d’Espanya durant un mínim de quatre anys. A
Catalunya també s’ha desenvolupat, concretament Castelldefels i Sant Carles de la
Ràpita.
El Programa Thao té com a finalitat il·lusionar i mobilitzar a tots els ciutadans cap a un
estil de vida saludable i s'emmarca dins dels plantejaments i la filosofia per l'Estratègia
Naos, l'estratègia duta a terme per l'AESAN (Agència Espanyola de Seguretat
Alimentària i Nutrició ), del Ministeri de Sanitat i Consum, per tal de prevenir l'obesitat
infantil a Espanya. L'AESAN dóna suport al Programa Thao-Salut Infantil.
El Programa Thao es fonamenta en 3 pilars:
• Intervenció: pla d'accions
permanents i coordinades (temporades
de 6 mesos destacant un grup
d'aliments o una activitat concreta), a
nivell local, d'una durada mínima de 4
anys, dirigit a ajudar a modificar l'estil
de vida, inculcant hàbits saludables en
l'alimentació i en l'activitat física.
• Comunicació: missatges positius i repetits, transmesos gràcies a una àmplia
comunicació i repercussió mediàtica que ajuda a més a reforçar les accions del
Programa, a nivell local i nacional.
• Avaluació anual i garantia científica: mesurament anual (IMC, circumferència de
cintura, enquestes sobre hàbits alimentaris i d'activitat física), i garantia aportada pel
Comitè d'experts multidisciplinari i independent que valida totes les accions i materials
del programa.
L'objectiu del Programa Thao és inculcar en els nens, les nenes i les seves famílies les
motivacions positives dels comportaments saludables, perquè aquests els assumeixin
de forma permanent i duradora.
• Tallers i activitats de promoció del consum de fruites i verdures a les escoles
de Catalunya
És un acord de col·laboració amb la Fundación 5 al Dia per
promoure el consum de fruites i verdures a les escoles de
Catalunya. S’ha donat suport per a l’aplicació del programa
en més de 75 escoles d’educació infantil i primària. En
l’actualitat, l’apadrinament d’escoles per al curs vinent es
troba lligat al programa Salut als Barris d’intensificació
d’actuacions del Departament de Salut en els barris inclosos
en la llei de barris.
Aquesta campanya va ser premiada el 1999 per d’Institut Català del Consum per la seva tasca al servei dels consumidors en l’àmbit de la formació. En aquest sentit, ‘5 al dia’ és un projecte que pretén afavorir el coneixement i consum de fruites i hortalisses entre els nens i, d’aquesta manera, influir en l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables.
• Revisió de les programacions de menús de centres docents de Catalunya
L’any 2006 es va signar un conveni entre els
departaments d’Educació i Salut de la Generalitat de
Catalunya, per oferir als centres docents de
Catalunya (primària i secundària, tant de centres
públics com concertats) la possibilitat de rebre un
informe d’avaluació de les seves programacions de
menús, amb suggeriments per tal de millorar la
qualitat global de les programacions. L’informe
s’elabora sobre la base del document de consens la
guia L’alimentació saludable a l'etapa escolar.
Durant el període 2006-2008 s’han elaborat 400
informes corresponents a centres educatius de fora de Barcelona. Totes les revisions
efectuades a les escoles de Barcelona per l’Agència de Salut Pública de Barcelona
(ASPB) s’han fet seguint el mateix protocol consensuat (400 escoles). A partir del curs
2008-2009, es s’ha fet un seguiment dels informes enviats per detectar-ne el grau de
compliment i implantació dels suggeriments proposats, a través de l’Agència de
Protecció de la Sal.
Àmbit sanitari
• Pla d'activitat física, esport i salut (PAFES) És una actuació conjunta del Departament de Salut i la Secretaria General de l'Esport per lluitar contra el sedentarisme. El PAFES té com a objectius incorporar el consell i la prescripció d'activitat física a la pràctica habitual dels professionals de l'atenció primària de salut (APS), capacitar-los perquè ofereixin consells i prescriguin activitat física a la població, perquè fomentin la utilització dels equipaments esportius municipals i treballin conjuntament amb els professionals d’aquests equipaments. Es preveu un desplegament progressiu del PAFES: en la primera fase s’estendrà a 23 centres d’atenció primària (CAP), el 2008 a 75 CAP i es completaran els 350 CAP el 2010. L’actualització de coneixements dels professionals sanitaris es du a terme sobre la base de la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut. El programa compta amb metges de l'educació física i de l’esport com a consultors a l’assistència primària de salut, i amb l’establiment de circuits entre els CAP i els especialistes en activitat física ubicats en els equipaments esportius municipals.
• Formació continuada en alimentació i nutrició per a professionals de centres d'atenció primària de salut (APS)
Amb l’objectiu de facilitar un consell adequat i actualitzat sobre l'alimentació en diferents etapes i situacions, tant de salut com de malaltia, s’ofereixen cursos sobre consells alimentaris des de l’atenció primària que es realitzen en el mateix centre, per a professionals mèdics i d’infermeria. Aquestes activitats formatives es fan descentralitzades i a demanda de cada centre de salut. Els seminaris monogràfics fets fins ara són: - Obesitat infantil - Noves tecnologies alimentàries - Consell alimentari i població immigrant - Alimentació mediterrània i promoció de la salut - Intoleràncies i al2lèrgies alimentàries - Estratègies psicològiques per millorar el compliment de tractaments dietètics - L’alimentació dels escolars. Programacions de menús a l'escola - Etiquetatge nutricional i identificació de pesos i volums dels aliments - Taller de cuina: cuina i salut, eines per ajudar els pacients - Seguretat alimentària i consells d’higiene en col·laboració amb l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) - Consell alimentari i d’activitat física per a gent gran
Àmbit comunitari
• “Ve de gust... menjar bé” És una Campanya mediàtica sostinguda d’elevat impacte dissenyada per promoure l’alimentació i l’activitat física saludables. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió realitza anualment una setmana temàtica de sensibilització social sobre diferents temes. La darrera setmana del mes de maig de 2006 (del 27 de maig al 3 de juny) el tema seleccionat va ser l'alimentació saludable. Aquella setmana tots els programes de la graella de programació de televisió i ràdio van abordar l’alimentació des d’enfocaments diferents i basant-se en els eixos temàtics següents: la importància d’un bon esmorzar, la compra i la planificació dels menjars, la necessitat d’aprenentatge culinari per a una millor gestió alimentària, menjar bé fora de casa i la importància de l'alimentació en la qualitat de vida de les persones grans. Aquesta campanya es va realitzar mitjançant un conveni amb TV3.
- Espots de sensibilització. - Presència de la setmana a 26 programes de la graella
habitual de TVC. - Peces específiques (5 eixos temàtics). - Programa especial (“gala”) el 27 de maig de 22 a 24 h. - La setmana a TVC en línia i al teletext. - Informacions a diaris i ràdios. - 470 banderoles en carrers de 45 municipis. - Assessorament tècnic i suport institucional a altres
programes en matèria d’alimentació.
• Festival de la Infància 2007: Menja fruita i guanyaràs salut! I... colors, sabors i molta marxa!!
La promoció del consum de fruites i verdures entre infants i joves mitjançant la seva participació en la preparació i la degustació, així com en la promoció del joc actiu, han estat la finalitat de l’estand que el Departament de Salut va organitzat en el darrer Festival de la Infància que es va dur a terme del 27 de desembre al 4 de gener de 2008 al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. Es van desenvolupat un seguit de 4 tallers de la mà de dietistes, que se centraven en la promoció del
consum de fruites i verdures. Per l’estand van passat 3.400 nens d’edats entre 2 i 12 anys, per iniciar el taller d’identificació i degustació de diferents fruites d’una macedònia. Aquests mateixos tallers es van desenvolupar també al Parc de Nadal de Reus realitzat durant el mateix període. Al Festival de la Infància 2006 es va treballar a través d’un estand propi “El poder d’un bon esmorzar”, amb aproximadament 4.000 infants participant cada any en els tallers sobre alimentació saludable i activitat física.
Àmbit laboral
• “Feu salut, pugeu per les escales” La majoria de les persones no arriben a fer la quantitat d’activitat física que recomanen els experts per al manteniment de la salut. L’entorn laboral és un espai idoni per accedir a informació sobre la importància dels hàbits alimentaris i d’activitat vinculats a la promoció de la salut i la prevenció de malalties. Pujar escales és una manera senzilla d’augmentar l’activitat física quotidiana que no requereix equipament especial i que no suposa una inversió de temps ni de diners addicionals. La col·locació de rètols per promoure l’ús de les escales en els punts de decisió s’ha mostrat com una intervenció efectiva per augmentar el nivell d’activitat física en l’entorn laboral. En aquest sentit, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha iniciat una experiència per promoure l’ús de les escales en lloc dels ascensors i de les escales mecàniques.
• Recomanacions per millorar l’equilibri nutricional d’esmorzars, aperitius i dinars servits en l’entorn laboral
S’ha elaborat un document de recomanacions per tal de millorar l’equilibri nutricional i la idoneïtat de les propostes d’esmorzars, aperitius i/o dinars que en diverses situacions s’ofereixen des dels entorns laborals, així com sobre l’oferta d’aliments i begudes de les màquines expenedores (MEAB). En aquest sentit, el document recomana potenciar aliments amb baix contingut de greixos, sucres refinats, així com vinculats a la dieta mediterrània com per exemple l’oli d’oliva, les verdures i hortalisses, les fruites i la fruita seca, diferents tipus de pa (algunes opcions integrals o amb llavors), tècniques culinàries i preparacions suaus que facilitin la continuïtat de la jornada laboral, l’aigua com a beguda principal i begudes amb baix contingut de sucres. S’ha començat a aplicar en els actes i jornades del Departament de Salut i del
Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona. En aquest moment s’està començant a fer-ne una difusió més generalitzada.
3. Treball de camp Després d’haver finalitzat tota la primera part del projecte de recerca, és a dir, la
documentació, que inclou de tota la informació sobre l’obesitat infantil, hem definit
quines estrategies seguirem per comprovar si la hipotesi que vam establir en un
principi: “La obesitat infantil ha augmentat en els últims anys en el nostre país.”
El nostre treball de camp es basa en:
• Enquesta sobre hàbits alimentaris a pares i mares amb nens petits de 3 a 14.
• Enquesta sobre hàbits alimentaris a nens i nenes de 6 a 12 anys.
• Entrevista a un pediatre.
Per elaborar aquestes enquestes hem preparat uns qüestionaris que inclouen
preguntes sobre el tipus d’aliments que consumeixen, la freqüència amb la que es
consumeixen i els hàbits (veure annex 1). Les enquestes han estat realitzades a la
població infantil i families del col·legi Montserrat de Vallvidrera, de Barcelona i de
Vallirana. Això a fet que la mostra sigui de població de llocs i situacions socials
diferents.
Per preparar la entrevista a un pediatre vam tenir en compte la informació recollida a
la documentació i vam elaborar un seguit de preguntes per conèixer la situació de la
obesitat infantil des de la perspectiva d’un professional (veure annex 2). Ens vam posar
en contacte amb el pediatre de Vallirana, Jordi Freixesa i Benavides (col·legiat número
13816), i molt amablement ens va concedir el favor d’entrevistar-lo i a més a més ens
va prestar uns llibres sobre l’obesitat infantil per facilitar-nos informació.
• Enquesta sobre hàbits alimentaris a pares i mares amb nens petits
de 3 a 14
L’enquesta s’ha realitzat a una mostra de població de 40 pares i mares. Els resultats
obtinguts en les diferents qüestions has estat resollits i analitzats i es poden veure
en els gràfics següents:
1. Controla la quantitat d'aliments que menja el seu fill?
87,50%
10%
02,50%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
La gran majoria de mares i pares (97,50%) controlen la quantita d’aliments que
mengen els seus fills, és a dir que els infants no mengen la quantita d’aliments que ells
volen sino la que els seus oares consideren convenient.
2. Es preocupa de que el seu fill mengi de tot?
92,50%
07,50%
0
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Majoritariament els pares i mares (92,50%) es preocupen perquè l’alimentació sel seus
fills sigui variada.
3. Compra plats preparats?
5%
32,50%
62,50%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
El consum de plats preparats pot afavorir la obesitat i en els resultats de les respostes
veiem que les families no consumeixen aquest de manera habitual, sinó que ho fan de
tant en tant.
4. Cuina plats especials per al seu fill?
22,50%
0
10%
67,50%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Els pares i les mares (77,50%) normalment no cuinen plats especials per als seus fills,
és adir que el membre de la persona que cuina fa un únic plat i tota la familia menja el
mateix.
5. Esmorza pastes de pastisseria?
0 0
22,59%
77,50%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Tots els pares i mares han contestat que els seus fills normalmemt no esmorzen pastes de
pastisseria. Concretament un 77,50% han dit que els seus fills no ho fan mai i un 22,59% ho
fan a vegades.
6. Berena pastes de pastisseria?
0 0
55%
45%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Un 45% dels pares i mares han respós que els seus fills mai mengen pastes per berenar
i un 55% ho que ho fan a vegades, tot i que aquest a vegades en molts casos seria un
sovint. En general però, podem dir que els nens i nens d’avuí dia no berenen pastes
freqüenment.
7. Li permet menjar el que ell vulgui?
7,50%
25%
67,75%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
La majoria de pares i mares ( 92,75%) no permeten deixar als seus fills que mengin el
que vulguin, però també hi ha un 7,50% que gairebé sempre ho permet perquè
reconeix que es incapaç de dir-li no.
8. Controla el pes del seu fill?
47,50%
10%
42,50%Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Els resultats d’aquesta pregunta han sigut molt similars tant per la part positiva com
per la negativa. Un 47,50% han dit que, un 42,50% han dit que mai a duen i un 10% els
controla a vegades. La qual cosa provoca la que no hi hagi un sguiment continu del seu
creixement del pediatre.
9. Li permets menjar entre hores?
20%
0
40%
40% Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
La majoria de pares no permeten als seus fills picar entre hores, fet que es bastant
freqüent en l’època actual per la fent que viu sense parar en el dia a dia. Es per axió
que un 20% si el deixen menjar entre hores.
10. El seu fill fa esport?
75%
2,50%
15%
7,50%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Tres quartes parts dels pares i mares (76,50%) han afirmat que el seu fill o fills fan
esport, un hàbit molt important per reduir la obesitat infantil. La resta (22,50%)
reconeixen que ho en fan per diferents motius.
• Enquesta sobre hàbits alimentaris a nens i nenes de 6 a 12 anys
L’enquesta s’ha realitzat a una mostra de població de 50 nens i nenes. Els resultats
obtinguts en les diferents qüestions has estat resollits i analitzats i es poden veure en
els gràfics següents:
1. Tagrada fer esport?
90%
0%2%
8%
Sempre (90%)
Gairebé sempre (0%)
A vegades (2%)
Mai (8%)
A gairebé tots els nens i nenes (90%) els hi agrada fer esport ja que és divertit i
entretingut perquè el practiquen amb amics seus. Per contra, només un 10% han
contestat que no els hi agrada fer esport i per tant, tampoc en partiquen.
2. En practiques fora de l’escola?
90%
0%2%
8%
Sempre (90%)
Gairebé sempre (0%)
A vegades (2%)
Mai (8%)
La majoria de nens (90%) practiquen algún tipus d’activitat física després de
l’escola, ja que com podem observar al grafic d’amunt al mateix percentatge de
nens els hi agrada fer esport. Però, un 10% no en fan, percentatge que també
coincideix amb la pregunta anterior.
3. Esmorzes abans d’anar a l’escola?
84%
00
16%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Més de la meitat de nens (84%) esmorzen a casa seva abans d’anar a l’escola, la qual
cosa és molts important ja que especialistes afirmen que es més saludable fer cinc
àpats al dia. Un 16% esmorzen directament a l’escola, per tant aquest no rendeixen
tan bés com els altres perque no tenen la energia que els aliments els prporciona.
4. Esmorzes al pati del matí?
78%
0
8%
14%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
A l’hora de l’esbarjo de l’escola la majoria de nens i nenes tornen a esmorzar, que es el més
normal, pero també hi ha una percentatge de nens de 14%, semblant al de la pregunta
anterior, que no esmorza a l’hora de descans del matí.
5. Berenes?
92%
2%6%
0
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Tots els nens i nenes berenen normalment, però un 92% ho fan sempre abans d’anar a
les activitats extrescolars per poder rendir millor, un 2% sovint i tan sols un 6% a
vegades.
6. Menges pastes de pastisseria?
12% 2%
60%
26%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Una quarta part dels nens i nenes (26%) confirma que mai menja pastes, la resta ho fa
a vegades (60%), gairebé sempre (2%) i sempre (12%).
7. Menges quan et ve de gust?
44%
0
20%
36% Sempre
Gairebé sempre
A vegdes
Mai
Gairebé la meitat de nens i nenes (44%) admeten que mengen sempre que els ve de
gust, és a dir que picotegen entre hores. Aquest fet es un dels problemes de l’obesitat
infantil més destacat. Un 20% ho fa a vegades i només un 36% no ho fa mai.
8. T’agrada la fruita i la verdura?
54%
14%
22%
10%
0
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
A més de la meitat (68%) els hi agrada la fruita i la verdura. Al 22% els hi agrada a
mitges i només al 10% no els hi agrada gens.
9. En menges?
100%
000
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Tots els nens i nenes entrevistats diuen que mengen fruita i verdrura tot i haver
comprovat a la pregunta anterior que no a tota els hi agrada.
10. Veus molta aigua?
80%
7,50%
5%7,50%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
De les mostres analitzades s’en despren que un 87,50% dels nens afirmen que sempre
veuen una quantita d’aigua elevada i un 5% manifesten que veuen a vegades. S’ha de
destacar la dada preocupant d’un 7,50% de nens que no veiuen mai aigua.
11. I llet?
78%
4%
4%
14%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
En quant a la freqüència amb que el nens prenen llet, una proporción molt elevada, el
78% diu que sempre veu llet. En aquesta pregunta tornem a observar una dada
preocupant, el fet que un 14% afirma no veure mai llet.
12. Els teus pares et prohibeixen menjar llaminadures o altres dolços?
22%
0
32%
46%
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
De la mostra efectuada sobre aquesta pregunta podem concloure la gran permissivitat
dels pares a l’hora de consentir mals hàbits en quant a l’alimentació del seus propis
fills. Així un gran percentatge, un 46% diuen que mai els hi prohibeixen menjar
llaminadures. Per contra, només un 22% aseguren que els hi prohibeixen.
13. Dines a l’escola?
100%
000
Sempre
Gairebé sempre
A vegades
Mai
Els resultats d’aquest prova ens indiquen els canvis que s’estan produint a la nostra
societat, en el sentit que els pares i mares del alumnes enquestats treballen fora de
casa majoritariament o el centre escolar queda lluny del domicili, i consegüentment el
100% del nens dinen a l’escola.
Entrevista pediatre
Nom: Jordi Freixes Benavides
Lloc de treball: Vallirana
1. Des de quan és Pediatre?
Des del 1983.
2. L’obesitat és un tema molt actual, i des de fa una anys es comença a parlar
d’obesitat infantil amb insistència, creu que l’obesitat en els nens és un
problema a tenir en compte?
És un problema molt important i molt a tenir en compte.
3. Al llarg de la seva experiència com a pediatre ha vist canvis respecte al
nombre de nens obesos any rere any?
Si cada cop es veuen més nens obesos probablement degut a una mala
alimentació i als hàbits que hi ha ara, cada vegada se’n veuen més.
4. A què creu que es degut aquest augment de l’obesitat en els infants?
Sobre tot a uns mals hàbits estem entrant en un corrent que es menja cada
vegada més menjar ràpid, es dinar a les escoles encara que aquestes intentin
fer els menús adequats a vegades no s’aconsegueixen i sobretot a un menja
molt mal fet.
5. En les seves revisions als infants fa un seguiment del pes de forma
sistemàtica?
Sempre, sempre controlem el pes i la talla, això en pediatria es diu
somatometria i es bàsic per valorar no només el pes sinó el creixement, la seva
alçada i després poder calcular el seu índex de massa corporal.
6. Quins referents utilitza?
Les gràfiques que utilitzem són les gràfiques d’Hernández, són d’un estudi que
es va fer al País Basc però referint-se a tota Espanya on es van calcular pesos i
talles d’una població infantil i es van fer unes gràfiques que estan dividides en
percentils (10, 50, …) i després de l’índex de massa corporal que es el pes
relatiu a l’alçada.
7. Quin percentatge dels nens als quals vostè fa un seguiment són obesos?
Fàcilment entre el 10 i 15%.
8. L’obesitat pot comportar conseqüències per a la salut física del propi nen,
però la salut mental i l’acceptació social, creu que també es veuen afectades,
com? En quin grau?
Sí es veuen molt afectades, a partir que el nen entra en l’adolescència que es
quan més es veu que afecta a l’estat mental d’aquestes persones.
9. Quan un nen que vostè atén manifesta obesitat o sobrepès, ho comunica als
pares?
Home clar, però cal buscar les paraules adequades. Començar per parlar de
sobrepès perquè si parles d’obesitat s’ho prenen com una malaltia quan de
moment no ho es. Sempre es comunica.
10. Aconsella a la família algun tipus de dieta i/o hàbits a seguir?
Exactament, en els nens dietes, dietes no en fem de seguir. Fer canviar els
hàbits d’alimentació. Només han de seguir en principi els hàbits normals
d’alimentació.
11. Recomana fer esport als nens ?
Sí, cal fer exercici físic.
12. Respecta al que fa a la dieta d’un nen, quina hauria de ser aquesta?
La dieta d’un nen ha de ser el més semblant al que hem dit sempre dieta
mediterrània. Ha de contenir dels tres principis immediats: la proteïna, els
hidrats de carboni i els greixos. Evidentment el que no podem fer es passar-nos
d’un costat a d’un altre, sempre ha de ser de forma equilibrada.
13. Pensa que cal esmorzar a casa abans d’anar a l’escola? I a l’hora del pati, que
cal menjar? Digui’m un esmorzar ideal.
Penso que si que ha d’haver una ingesta abans d’anar però que després a mig
matí s’ha de fer un esmorzar potser no tan copiós. Però al matí es bo de
prendre el seu got de llet amb algun tipus d’hidrats de carboni com poden ser
els cereals.
14. Quins aliments no poden faltar en una dieta saludable? Quins hauríem de
deixar de banda o menjar molt esporàdicament?
No hem de deixar de banda cap, hem de menjar de tot però de forma
equilibrada, per tant, l’alimentació bàsica es de tot però de forma equilibrada.
El que no pots menjar es un excés de greixos sobretot si són saturats. Has de
menjar proteïnes, hidrats de carboni, de tot. El que no pot falta mai en un nen
és la llet.
15. Actualment hi ha molts nens que dinen a l’escola, creu que els menús escolars
contribueixen a augmentar l’obesitat infantil? Per què?
No, el menú escolar generalment està controlat, està ben portat per dietistes.
El problema es que a vegades, doncs, es vol que es mengi més del que realment
cal, o els nens els hi agrada molt i van repetint plats o deixen un i mengen un
altre. Però en realitat l’alimentació a l’escola no acostuma a ser una de les
causes de l’obesitat es mes ho que fan a fora de l’escola .
16. Creu que cal fer programes per a conscienciar a les famílies sobre els
problemes que comporta l’obesitat infantil? Com s’haurien de difondre?
Si, s’haurien de fer, però en general sóc bastant escèptic en la seva efectivitat.
És més un parlar el metge, el pediatre amb la família, explicar quins són els
problemes i regular l’alimentació, els pares mateixos s’han de donar compte.
4. Conclusions Al llarg de tot en nostre treball hem anat constatant que la hipòtesi que ens havíem
plantejat és certa. Els estudis que s’han realitzat en els últims anys des de diferents
institucions (OMS, Fundació Thao...) demostren amb les seves estadístiques que
l’obesitat infantil està augmentant cada vegada més al nostre país i d’altres.
D’altra banda amb el petit estudi que hem realitzat sobre els hàbits alimentaris dels
infants hem pogut veure que les famílies mostren una preocupació per la dieta dels
seus fills però no són conscients del tot dels bons hàbits alimentaris, com per exemple
el menjar entre hores o deixar menjar tot el que volen incloent les llaminadures.
A més la tendència a que l’obesitat infantil sigui cada vegada més comú ha estat
corroborada per un professional que aten diàriament a infants, aquest pediatre ha
manifestat que cada vegada més els nens presenten aquest problema sobretot degut a
uns mals hàbits alimentaris i a la insuficient activitat física diària que els nens realitzen.
Només cal destacar que veure la televisió s’ha convertit en la segona activitat que
realitza el nen després de dormir, és la seva principal activitat d’oci, ocupant més
temps que el dedicat a l’escola; tal com destaca l’informe de l’Estudi enkid sobre
l’Obesitat Infantil i Juvenil de l’any 2001.
La no preocupació dels pares sobre el pes dels seus fills també pot contribuir a no tenir
present que cal prevenir l’obesitat amb uns controls mèdics adequats i regulars.
Finalment cal comentar que aquesta tendència a l’alça del percentatge de nens que
presenten obesitat preocupa a la societat actual, és per això que cal establir uns
programes de conscienciació dels bons hàbits alimentaris a la població, aquests han de
seguir els següents criteris:
• Abordatge multidisciplinar (família, professionals de salut i educació, científics,
publicitat, empreses, cadenes de restauració...).
• Canvis en l’alimentació, millorar hàbits cap a una nutrició saludable.
• Augmentar l’activitat física a casa i a l’escola.
• La implicació dels pares juga un important paper en l’efectivitat dels programes
preventius.
• Canvis en les activitats d’oci, sobretot disminuir hores davant de la televisió.
• A l’escola, potenciar activitats relacionades amb l’alimentació y activitat física.
• Implicar als nens en la compra d’aliments, preparar-los i cuinar-los.
• Consultar i detectar ràpidament els problemes de salut.
5. Webgrafia i bibliografia
• http://www.hospitaldenens.com/cat/educsalu/p040317.htm
• http://www.guiainfantil.com/salud/obesidad/causas.htm
• http://www.perseo.aesan.msps.es/docs/docs/guias/guia_obesidad_infantil_profesion ales_sanitarios_atencion_primaria.pdf
• http://www.nissimag.com/catalan/index11.html
• http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/280906premsa
• http://www.guiainfantil.com/salud/obesidad/causas.htm
• http://www.puntjoveactiu.cat/puntjove15/index.php?option=com_content&view=article&id=80&Itemid=100
• http://www.thaoweb.com/prensa.php
• Serra Majem, Lluís; Aranceta Bartrina, Javier. Obesidad Infantil y juvenil. Estudio enkid. Editorial Masson S.A. 2001 Barcelona
• G. Hassink, Sandra. Pediatric Obesity. America Academy of Pediatrics. 2007 USA
6. Annexos
6.1 Enquesta sobre hàbits alimentaris a pares i mares amb nens
petits de 3 a 14.
6.2 Enquesta sobre hàbits alimentaris a nens i nenes de 6 a 12 anys.
6.3 Entrevista a un pediatre.
Enquesta sobre hàbits alimentaris a pares i mares amb nens petits de 3 a 14.
Preguntes Sempre Gairebé sempre
A vegades Mai
1. Controla la quantitat d'aliments que menja el seu fill?
2. Es preocupa de que el seu fill mengi de tot?
3. Compra plats preparats?
4. Cuina plats especials per al seu fill?
5. Esmorza pastes de pastisseria?
6. Berena pastes de pastisseria?
7. Li permet menjar el que ell vulgui?
8. Controla el pes del seu fill?
9. Li permets menjar entre hores?
10. El seu fill fa esport?
Enquesta sobre hàbits alimentaris a nens i nenes de 6 a 12 anys.
Preguntes Sempre Gairebé sempre
A vegades Mai
1.T’agrada fer esport?
2.En practiques fora l’escola?
3.Esmorzes abans d’anar a l’escola?
4. Esmorzes al pati del matí?
5.Berenes?
6.Menges pastes de pastisseria?
7.Menges quan et ve de gust?
8.T’agrada la fruita i la verdura?
9.En menges?
10.Veus molta aigua?
11. I llet?
12.Si no t’agrada el menjar t’ho menges?
13. La teva mare et prohibeix menjar llaminadures o altres dolços?
14. Dines a l’escola?
Entrevista a un pediatre.
Nom:
Lloc de treball:
1. Des de quan és Pediatre?
2. L’obesitat és un tema molt actual, i des de fa una anys es comença a parlar
d’obesitat infantil amb insistència, creu que l’obesitat en els nens és un
problema a tenir en compte ?
3. Al llarg de la seva experiència co m a pediatre ha vist canvis respecte al nombre
de nens obesos any rera any?
4. A què creu que es degut aquest augment de l’obesitat en els infants?
5. En les seves revisions als infants fa un seguiment del pes de forma sistemàtica ?
Quins referents utilitza ?
6. Quin percentatge dels nens als quals vosté fa un seguiment són obesos ?
7. L’obesitat pot comportar consequències per a la salut física del propi nen, però
la salut mental i l’acceptació social, creu que també es veuen afectades, com?
En quin grau?
8. Quan un nen que vosté atén manifesta obesitat o sobrepes, ho comunica als
pares? Aconsella a la família algun tipus de dieta i/o hàbits a seguir?
9. Recomana fer esport als nens ?
10. Respecta al que fa a la dieta d’un nen, quina hauria de ser aquesta?
11. Pensa que cal esmorzar a casa abans d’anar a l’escola? I a l’hora del pati, que
cal menjar? Digui’m un esmorzar ideal.
12. Quins aliments no poden faltar en una dieta saludable? Quins hauríem de
deixar de banda o menjar molt esporàdicament?
13. Actualment hi ha molts nens que dinen a l’escola, creu que els menús escolars
contribueixen a augmentar l’obesitat infantil? Per què?
14. Creu que cal fer programes per a consciènciar a les famílies sobre els problemes
que comporta l’obesitat infantil? Com s’haurien de difondre?
