diari nacional fre a l autogovern - pallars jussà · da de l estat en ple segle xxi . la...

Diari NacionalDIUMENGE · 19 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14463 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13333 - EL PUNT

2,50€

116119-1141031w

1780

80-1

1097

93wFita,

90 anysL’artista gironícelebra el seunorantè aniversariamb sis exposicionssimultànies on esrepassa la seva obra

Avui ambEl Punt Avui

HABITATGE · Lasegona llei contra elsdesnonaments tambéha estat tombada

Fre a l’autogovernTC · L’alt tribunalespanyol bloqueja desde fa mesos qualsevolllei feta a Catalunya

MÉS CONTROL · El TCretalla la quota de cineen català i treu l’impostper finançar l’audiovisual

DESMANTELLANT ·Ara s’aplica el 155 peròfa anys que ‘de facto’s’intervé el Parlament

P6-10

L’uruguaià fa un doblet i el Barça guanya fàcilment a Leganés (0-3)

L’ESPORTIU

Suárez torna a marcarSuárez fa callar públic i aficionats després de marcar el seu segon gol d’ahir ■ JUAN MEDINA / REUTERS

El fiscal generalmor d’una infecciógeneralitzada deviatge a l’Argentina

Nacional P16

Mor elfiscalMaza

Josep Plainèdit

Avancem el nou llibre‘Fer-se totes les

il·lusions possibles’

P38

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

o sé fins a quinpunt es pot dir

que la societat cata-lana està fracturada;el que és segur ésque, avui, som unasocietat estressada.

Vivim a cops de proclames i a copsde Maza, i així costa força viure tran-quils. Molts es queixen de dormir poci malament. No ens ho mereixem, so-bretot si es té en compte que mal-grat tants malgrats seguim vivint enun entorn i en unes condicions quesón l’enveja de mig món. La resposta,diuen els científics, és dormir més.Durant anys, el dormir poques horesha estat vist com una virtut, general-ment associada a la capacitat de tre-ball o a l’energia intel·lectual. Tenir-neprou amb quatre o cinc hores confe-ria prestigi social. Els que dormenvuit o nou hores diàries se n’ama-guen: ho troben pejoratiu, cosa d’in-dividus dèbils i mandrosos. Ara, però,des de la Universitat de Berkeley, elsexperts en el que s’anomena la cièn-cia del son humà, asseguren quequan menys dormis, més curta seràla teva vida. Parlen d’una epidèmia

amagada que s’ha estès pel nostremón: dormim menys del que caldria.Parlen d’una “catastròfica epidèmiade pèrdua d’hores de son” i l’asso-cien directament a problemes coml’Alzheimer, el càncer, la diabetis,l’obesitat o l’angoixa. Tot va comen-çar amb l’electrificació de la nit i unagradual estigmatització del dormirque ens ha portat a substituir el sona cops de cafeïna. Que no ens ho deiala mare que després d’una bona dor-mida tot ens semblaria millor l’ende-mà? Dormir és balsàmic i té efectesbeneficiosos sobre el sistema immu-nològic, per això quan tenim la grip elprimer instint és posar-nos al llit, adormir. Els experts recomanen quefem servir els despertadors, però nocada matí sinó al vespre, per avisar-nos que és hora d’anar a dormir. So-vint em pregunto quantes decisionspolítiques han estat preses per per-sones amb una evident manca d’ho-res de son. S’han de considerar vàli-des? Han tingut el benefici d’unament oxigenada per una bona dormi-da? El dalai-lama té la resposta:“Dormir és la millor meditació.”

N

Keep calmMiquel Berga

Dormir

Que no ens ho deia la mareque després d’una bonadormida tot ens semblariamillor l’endemà?

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

om que en l’època moderna nohem tingut un estat, no ens hemacabat de fixar en l’evolució dels

estats en l’època moderna. Els estats,en aquest temps, s’han fortificat i,com deia en un article anterior, hanseguit al peu de la lletra la doctrina deMaquiavel segons la qual per mantenirla integritat d’un territori val tot. Valla força i la suspensió de les lleis. Ésclar que el mateix Maquiavel, funda-dor de la política moderna que és tanantiga com la més antiga, aconsellavaque l’estat maniobrés i pactés per evi-tar catàstrofes futures. L’Estat espa-nyol no arriba a tant. És modern pelque fa a la força i a la repressió permantenir les fronteres però no ho ésgens amb el diàleg i la negociació. Unreferèndum pactat a temps, que ambles astúcies maquiavèl·liques li podriahaver estat avantatjós, hauria estal-viat, a ell i a nosaltres, la catàstrofe ac-tual. La líder d’ERC Marta Rovira aca-ba d’explicar que, prèvia a la fugida dePuigdemont a Brussel·les, l’Estat ha-via anunciat que estava disposat a fermorts pels carrers si la independènciade Catalunya es feia efectiva. Aquesta

C

revelació que fa tanta por ha vingutdesprés d’una setmana sencera en quèmolts líders de l’independentisme hanfet contrició i han reconegut que noestaven preparats per a la indepen-dència ni preveien la reacció furibun-da de l’Estat “en ple segle XXI”. La su-perstició del segle XXI. El segle XXI téde particular que és l’anterior al segleXXII i el posterior a tots aquells en quèels estats s’han fet forts. Si ho mirembé, des de començament del segle XXImolts drets tinguts per fonamentalsen el XX han decaigut amb l’excusadel terrorisme global o els desplaça-ments humans.

M’arriba Fer-se totes les il·lusionspossibles, llibre amb textos inèdits,censurats o rebutjats de Josep Pla. Hillegeixo: “El català actual és un pro-ducte de la decadència de Catalunya.La seva nota característica és un com-plex d’inferioritat, degut a la deterio-ració de la seva personalitat. El catalàno té pàtria i per tant és un ésser dife-rent, que no pot comparar-se amb elsque en tenen. Perdé la pàtria, féu ungran esforç per tenir-ne una altra sen-se lograr-ho.” Substituïm “pàtria” per“estat”, que és el que Pla sembla quevulgui dir. De “quin gran esforç” pertenir-ne un altre parla? De la Repúbli-ca? Ara, amb el “procés”, n’hem fet unaltre. De moment, i en espera del quediran les eleccions de prop de Nadal,no ho hem “lograt”, per mantenir laparaula usada per l’escriptor. Ara: unacosa sí que s’ha de dir perquè no tot si-guin males notícies: en aquest tempsens hem tret de sobre, i com maiabans, el complex d’inferioritat. Hemplantat cara i hem exhibit la fe de vidadavant el món sencer, condicions pri-meres per arribar a una forma o altrad’estat i superar la decadència.

“En l’èpocamoderna els estatss’han enfortit icreuen que val tot

Manuel CuyàsVuits i nous

En ple segle XXI

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/i8gorq

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

om que aquests darrers quinzedies el president Puigdemont haconcedit unes quantes entrevis-

tes i les he seguit una mica, s’han ado-nat que hi ha un denominador comúen totes? En totes les entrevistes, enun moment o altre, el president sem-pre s’ho fa venir bé per fer-se una pre-gunta en veu alta: respectarà el governespanyol els resultats de les eleccionsdel 21-D? Retiraran el 155 si a Catalu-nya es demostra que hi ha una majoriaque no l’accepta? I ara, que venentemps d’entrevistes a candidats, hevist també que la pregunta comença aser molt transversal. S’ho preguntavaigualment a finals de setmana la se-cretària general d’ERC, Marta Rovira,que deia que el que passi a Catalunyadesprés del 21-D dependrà molt de siel govern espanyol respectarà o no elsresultats. Aquesta és, doncs, la pre-gunta del milió: si en les eleccions dedesembre el bloc unionista perd, què

C “Es comprometel govern espanyola respectar, deveritat, els resultatsdel 21-D?

farà? Acceptarà democràticament elresultat d’unes eleccions que han con-vocat unilateralment ells mateixosdes del Junts pel 155? Acceptaran elresultat i deixaran que les forces inde-pendentistes administrin la velocitatamb què ha de continuar a partir d’arael procés? O ens continuaran aplicantl’article 155 igualment? Seria bo quealgú del govern espanyol responguésen veu alta a la pregunta que es fa

Puigdemont. Quan jo a l’escola estu-diava allò de les figures literàries par-làvem de les metàfores, l’hipèrbaton,l’el·lipsi, l’epítet, l’al·literació i no séquantes coses més. Però hi havia tam-bé una figura que tots plegats utilit-zem molt sovint, que és la interroga-ció retòrica. És un recurs literari, diula definició del diccionari, “que consis-teix a formular una expressió interro-gativa adreçada a un o una interlocu-tor/a de qui no s’espera resposta”.Doncs això, que a mi em fa l’efecte quePuigdemont es fa la pregunta en veualta en totes les entrevistes sense es-perar resposta. És una pregunta retò-rica. No espera resposta. Per això ésbo que cada cop que en tinguem oca-sió, quan parlem amb els del bloc del155, els la fem. Contínuament. Perquèla responguin i en deixin constància. Ique es comprometin a acceptar el re-sultat del 21-D. Com ho faran, és clar,les forces independentistes.

La preguntaXevi Xirgo / [email protected]

A la tres

L’any 2010, la llavors fàbricad’idees del Partit Popular, la

Fundació per a l’Anàlisi i els EstudisSocials, va publicar un informe ambel suggeridor títol ‘Per un sistemaautonòmic racional i viable’. Aquestinforme recomanava, entre altrescoses, que es controlés els comp-tes i l’endeutament dels governsautonòmics i que se’ls prenguéscompetències. Amb l’excusa de lacrisi, fa temps que s’apliquen lesdues primeres recomanacions. I,pel que fa a la tercera, s’està assa-jant amb notable zel a Catalunya.

Un assaig que fins ara només gra-vitava sobre el Tribunal Constitu-cional, on es portaven totes les lleisaprovades pel Parlament de Cata-lunya amb el pretext que vulnera-ven la igualtat entre els espanyols.Hi ha alguns exemples sagnants,com ara el recurs a lleis que volienpal·liar els efectes dels desnona-ments i de la pobresa energètica. Latesi del govern espanyol semblaque és que no pot ser que la gent enrisc d’exclusió a Catalunya tinguimillors condicions de vida que no aEspanya. Un govern responsable elque hauria fet és copiar immediata-ment la proposta catalana.

El govern espanyol també utilit-za el mecanisme de promulgar unanova llei general que, amb la sevaprelació, anul·la la que regeix a Ca-talunya o en qualsevol altre territo-ri. Un exemple clar i sonat d’aques-ta estratègia va ser la llei d’educa-ció del ministre Wert. El procés derecentralització del PP va comen-çar l’any 2010 i no ha parat en capmoment. Fer un nou mapa autonò-mic caldria, en rigor jurídic, canviarla Constitució. Però el PP s’oposaamb dents i ungles a fer aquest pas,perquè llavors molts començariena preguntar-se en veu alta per quèEspanya ha de tenir un cap d’estatque no ha votat ningú.

L’estratègiaper laminarl’autogovern

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Francesc Montero, doctor en filologia i membrede la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Giro-na, ha estat el responsable de l’edició d’un grapatde nous textos inèdits de l’autor palafrugellenc,que l’editorial Destino ha agrupat en el nou llibreFer-se totes les il·lusions possibles.

MINISTRA DE DEFENSA D’ESPANYA

Recuperant Josep Pla

La ministra de Defensa espanyola ha estat la vícti-ma propícia d’una broma telefònica d’un grupd’humoristes russos que li van fer creure –i la polí-tica del PP s’ho va creure– que el president de laGeneralitat, Carles Puigdemont, era un agent rusanomenat Cipollino. Innocència, sí. Maldat, també.

-+=

-+=

Fugit de VeneçuelaAntonio Ledezma

Santa innocènciaMaría Dolores de Cospedal

-+=

Francesc Montero

L’exalcalde de Caracas i opositor al règim chavistade Veneçuela va arribar ahir a Madrid després depassar per Colòmbia, país on va fugir de l’arrestdomiciliari al qual estava sotmès. El govern del PPel va acollir ahir amb les mans obertes, a diferèn-cia del que fa amb altres refugiats polítics.

EXALCALDE DE CARACAS I OPOSITOR VENEÇOLÀ

FILÒLEG, MEMBRE DE LA CÀTEDRA JOSEP PLA

De reüllMontse Oliva Vilà

Que venenels russos!

esprés d’un llarg silenci administratiu, el PSOEsorprenia dijous enregistrant una petició de

compareixença de la vicepresidenta Soraya Sáenz deSantamaría. Sorprenent, sí, perquè segons hoanunciava la portaveu Margarita Robles el primer que etpodia venir al cap és aquella no nata reclamació deresponsabilitats sobre l’operació policial de l’1-O que el155 havia desterrat de l’acció parlamentària de PedroSánchez. El grup va arribar a fer públic que promouria lareprovació de la número dos de La Moncloa –fent-la

màxima responsable política de lesescenes de violència que es vanviure a Catalunya– i, de sobte, se’nva desdir i ho va ajornar sine die,mentre començaven a negociaramb ella els termes del 155. Nohauria resultat tan estrany que,l’endemà que el PP menystenís elfòrum per reformar la Constitució

–Sánchez diu que Rajoy s’hi havia compromès a canvidel 155–, els socialistes, sentint-se dolguts, haguessindecidit ressuscitar el setge a Santamaría exigint-liexplicacions sobre l’1-0. Però no, resulta que se lidemana que comparegui a la comissió dels fonsreservats perquè els expliqui què sap l’Estat i què s’hafet en vista de la “ingerència” estrangera en el procéscatalà “amb intencions desestabilitzadores”. El PSOEs’apunta ara a la trama russa perquè la “mala imatge”internacional que es considerava que havia donatEspanya amb la violència de l’1-0 ja els queda llunyana.

D

El PSOEs’apunta araa validar laingerènciaestrangeraen el procés

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Enric Millo substitueix Llanosde Luna a la delegació. Elgovern del PP escenifica uncanvi de tarannà en lesrelacions amb Catalunya.

10anys

20anys

Zapatero enalteix la feina deMagdalena Álvarez. El líder delPSOE atorga un paper històric ala ministra en el millorament deles infraestructures.

El TS acorda executar demanera immediata la sentènciadel cas Filesa, fet que comportal’entrada a presó de sis dels vuitacusats.

Millo pren el relleu Suport a la ministra Corrupció al PSOETal diacomavui fa...

l president de laComissió Euro-

pea, Jean ClaudeJuncker, va afirmar, enrebre l’honoris causaper la Universitat de

Salamanca, que “els nacionalismessón un verí que impedeix que Europatreballi de forma conjunta per influir enl’esfera mundial”. Doncs en aquestaocasió, estic totalment d’acord ambaquest polític luxemburguès que, deben segur, estaria ben content que elseu petitíssim país fos absorbit, per ex-emple, per Alemanya, per evitar, justa-ment, la fragmentació europea que de-nuncia. Però, repeteixo, hi estic d’acordperquè han estat justament els nacio-nalismes, com l’espanyol, el francès ol’italià, per exemple, els que han impe-dit a la Unió Europea avançar. Aquestsnacionalismes, molts d’ells excloents iamb manifestacions violentes, han evi-tat que els estats hagin cedit la sobira-nia necessària perquè Europa poguésser governada amb un sol objectiu. I ai-xí ens va, en economia, en polítiquesde migració, etcètera. El que diuen

Juncker, o el president del Conselld’Europa, Donald Tusk, o el mateix Par-lament europeu no té cap incidència.L’important és el que decideixen Ange-la Merkel, Emmanuel Macron i 25 lí-ders més a les reunions que fan perdefensar els interessos dels seus pa-ïsos, no pas d’Europa. Per tant, el na-cionalisme és un verí.

El que passa és que quan aquestnacionalisme és excloent i té expres-sions violentes, com és el cas de l’es-panyol, la reacció racional és el nacio-nalisme de reacció. Ser nacionalistafins a poder deixar de ser-ho, per evitarla destrucció de la teva nació per terra,mar i aire, com està passant a Catalu-nya des de fa anys. Alguns han desco-bert ara que això passava perquè du-rant anys han participat de la destruc-ció quedant-se la comissió. Benvingutsal carro, sigui com sigui. En tot cas,l’objectiu d’aquests nacionalistes ra-cionals –internacionalistes, en diuenalguns–, és deixar de ser-ho, cosa que,des de l’1-O, està més propera a Cata-lunya. Només és qüestió de temps.

E

Full de rutaJoan Rueda

Juncker tétota la raó

Juncker, Tusk o el Parlamenteuropeu no pinten res. Tot hodecideixen Merkel o Macrondefensant els interessos,nacionalistes, dels seusestats i no pas d’Europa

“Amb cadallumeta encesal’11-11 vam formaruna imatge del’ànima nacional icòsmica

a ciència (scientia, e-scissió) analitzai tot seguit la con-sciència refà, re-uneix i sintetitza. La consciència, pe-

rò, és anterior a la ciència. Iniciem el camíhistòric des de la consciència global, des dela nostra ànima i des de l’ànima global delcosmos com ens assenyala Lluís Maria Xi-rinacs, que distingeix tres nivells de cons-ciència: la individual, la nacional i la còsmi-ca.A) Consciència individual són els senti-ments, les emocions, la intuïció, la inspira-ció i l’experiència mística. Aquella força in-terior invisible, l’ànima i l’estat d’ànim queanimen el nostre cos o estructura física. Lapsicologia actual analitza i tracta la cons-ciència individual.B) La consciència nacional és l’energia na-tural o national que tenim des del naixe-ment en el cos social, s’aprèn inconscient-ment. No té res a veure amb l’herència bio-lògica, i no ho confonguem amb l’educacióconscient donada pels pares, mestres, so-cietat, o pels programes polítics, econò-mics i militars nacionalitzadors o desna-cionalitzadors. L’ànima ètnica (ètnia ésuna nació de costums/ethos, ètica) pot serinconscient, semiconscient (sentiments

L nacionals), conscient (idea i voluntat na-cionals) i superconscient (estats superiorsde consciència nacional com els que estemexperimentant a Catalunya).

MENTRE VAM SER PART D’UN imperi confe-derat valia el principi que un home o unanació són civilitzats quan saben pactaramb els altres, fins i tot si són antics ene-mics. En passar a mans de l’imperialismeespanyol de matriu castellana patim la de-mofòbia d’un imperi que ens oprimeix fentantieconomia, antipolítica, antinacions iantiindividus. L’ensenyament universitarivigent aplica l’òptica imperialista a la histò-

ria de les nacions. La força nacionalitzado-ra espontània i federativa voluntària que, ala llarga, fa les ètnies. És el contrari de la for-ça antieconòmica i antipolítica d’uns pocsindividus o grups poderosos i imperialistesque inflen o aixafen les nacions al seu gust iinventen nacions fictícies i les desinventensegons els convé. L’estat nació és un impe-rialisme, no resulta de voluntats lliures. Iles seves subdivisions tampoc són ètni-ques, són províncies que vol dir profunda-ment vençudes.C) La consciència còsmica ens uneix amb eltot. La humanitat amb la resta no humanade l’univers. Per l’animisme primitiu, l’ho-me era una part del cosmos i no un fill prò-dig del cosmos que ha marxat lluny de la ca-sa paterna i ha intentat independitzar-sedel tot com és la humanitat moderna mate-rialista, individualista i humanista. La nos-tra consciència individual, nacional o hu-manista ens pot separar mortalment de laresta de l’univers.

AMB CADA LLUMETA INDIVIDUALMENT en-cesa, el dissabte 11-11 a Barcelona vam for-mar una imatge de l’ànima nacional i còs-mica. Ben superconscients.

Dolors Marin Tuyà. Psicòloga

SuperconscientsTribuna

‘El imperio de laley’b Els qui acumulem certaperspectiva podem deixarconstància que el governcentralista sura de tics (perser suau) franquistes en laseva actuació política, eco-nòmica, comunicativa... I òb-viament en el lèxic emprat,com el títol d’aquest escrit,que el PP, acabdillat per Ra-joy, s’ha fet seu.

A l’escola de la dictadurala paraula imperio sortia totsovint, vingués o no al cas.Frases com: Había una épo-ca que en el imperio nuncase ponía el sol; AdmirableEspaña que tu registe el im-perio de los mares; Del im-perio hacia Dios; Habla elidioma del imperio. Imperiera la paraula que amb mésorgull el dictador (i llur tro-pa) emfatitzava a l’hora depresentar l’historial de con-questes.

Catalunya és una nació

mil·lenària que, per desgrà-cia de viure al costat de l’im-peri espanyol, se l’ha volgutassimilar a la llengua i leslleis de Castella; a les bonesi a les dolentes. A mancad’imperi d’ultramar, som laseva colònia peninsular i vo-len, de totes totes, que nomarxem del seu constret im-perio. Consideren que somterritori que els pertany porderecho de conquista, enca-ra que ho dissimulin ambuna Constitución que ho vavoler deixar lligat i ben lligat.Per això fan servir la guerrajudicial empresonant el nos-tre govern democràtic i elsJordis por el imperio de laley!SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès(Vallès Occidental)

El segrest de lademocràciab Fa uns dies, el que va serministre d’Adolfo Suárez,

Eduard Punset, de 81 anys,aprofitant el seu aniversariva publicar l’article titulat“¿Por qué me tengo que ca-llar?” on denuncia que a Es-panya no hi ha separació depoders i demana l’allibera-ment dels Jordis i del governempresonats. Diu que enl’elaboració de la Constitu-ció, el criteri que el CGPJ fostriat pels mateixos jutges ino pels partits polítics no vaprosperar, i això ha provocatque encara “algú pugui aca-bar a la presó per les sevesidees polítiques”.

Usurpar les institucionscatalanes, és democràcia?

Intentar destruir polítics ilíders socials, políticament,físicament i econòmicament,és això democràcia? Aquestatac i odi permanent a lallengua i la cultura catalanes,impedint per tots el mitjansla seva normalització, és aixòdemocràcia? Barrar el pas ala llengua catalana a Espa-nya, a Europa i a institucions

públiques a Catalunya, ésaixò democràcia?

Dificultar l’accés de cata-lans a institucions espanyo-les, com les diplomàtiqueso les judicials, és això demo-cràcia?

L’endogàmia i la carènciad’empatia, és això demo-cràcia?

L’incompliment vergonyósdel punt 3, article 3 de laConstitució Espanyola, és ai-xò democràcia? Justificarl’ocupació invocant un dretdiví i de conquesta sobre Ca-talunya (Decrets de NovaPlanta), és això democràcia?La Inquisició va ser abolidal’any 1834. Realment se n’haanat?JOSEP BAELLA ISANTAGirona

FE D’ERRADES

Un dels dos nois cridats a de-clarar a la Guàrdia Civil aquestdivendres a Girona es diu Jor-di Alemany i no Joan, com er-ròniament es va publicar.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Meritxell Serret, CONSELLERA D’AGRICULTURA I CAP DE LLISTA D’ERC PER LLEIDA

“Carles Puigdemont hauria de ser investit com a presidentde la Generalitat encara que no guanyi les eleccions”

La frase del dia

“El dia desprésde les eleccions escomptaran elsefectius i es veuràcom es potgovernar, fins i totamb aquells quehan estat enemics oadversaris polítics

ls resultats de les eleccions del 21de desembre marcaran el futur im-mediat de Catalunya. No arregla-

ran el contenciós amb Espanya ni tampocguariran les ferides polítiques i socialsproduïdes en els darrers anys entre cata-lans. Aquestes eleccions són excepcionalsi anormals. Les ha convocat Mariano Ra-joy fent ús de l’article 155 de la Constitu-ció i suspenent el govern de la Generalitatmentre els jutges enviaven a presó mig go-vern i l’altre fugia a un exili voluntari a Bèl-gica, on encara es troba pendent de si l’or-dre europea d’extradir-los a Espanya és ono acceptada per la fiscalia belga.

EN TOT CAS, LA SITUACIÓ és del tot anòma-la mentre els partits preparen les llistes icandidatures per a les eleccions del dia 21de desembre. En tot aquest recorregutpot escaure una reflexió de Xavier Muñozquan deia, ja fa uns anys: “Crec que els ca-talans hem perdut glamour amb tantapublicitat. La gent i els pobles s’imposenper singularitat, per qualitat. Una llen-gua, una dinastia, una identitat, una clas-se social, no l’enforteix l’orgull sinó les se-ves virtualitas presents, la seva potènciacom a comunitat.”

JA ES VEURÀ SI L’ACTUALITAT informativade Catalunya en els últims mesos ha estatpositiva o negativa. És massa d’hora peremetre un judici quan no hi ha govern i espreparen unes eleccions en les quals par-ticiparan possiblement candidats que sóna la presó o a l’exili. Fer pronòstics o refiar-se de les enquestes en aquests momentsem sembla precipitat.

EL QUE S’HAURÀ DE VEURE és quin to tindràla campanya entre les tres forces indepen-dentistes que es presenten i que fa tot justunes setmanes eren aliades en el govern obé li donaven suport des de fora, com és elcas de la CUP. És normal que una campa-nya no siguin uns jocs florals sinó una for-ta pugna entre tots per aconseguir vots itenir els millors resultats. Les relacions

E entre Carles Puigdemont i Oriol Junque-ras no són òptimes en aquest moment.Em consta que fa un cert temps que no in-tercanvien opinions i que la fugida del pre-sident a Bèlgica via Marsella era descone-guda per Oriol Junqueras.

LA CONFECCIÓ DE LES LLISTES electoralsindica que l’estratègia de les dues forma-cions són ben diferents. Oriol Junquerasha declinat en principi presidir la llistad’ERC i ha designat des de la presó MartaRovira com la primera presidenta de laGeneralitat si guanya les eleccions. Es potpensar que Junqueras no s’arrisca a presi-dir la candidatura perquè les possibilitatsde guanyar les veu complicades. Puigde-mont, per contra, sembla estar més segurperquè surt cada dia als mitjans, enviamissatges que arriben a la premsa inter-nacional, critica Rajoy i la precària demo-cràcia espanyola, rebrà milers de catalansa Brussel·les el dia 7 de desembre que hianiran a fer-li un homenatge. Es pot fermillor campanya des de la capital d’Euro-pa que des de la presó.

PERÒ SÓN TEMPS ANORMALS i no es potdescartar res. Els resultats de la CUP po-

den ser novament imprescindibles per auna possible nova investidura indepen-dentista.

PERÒ EL CAS ÉS QUE S’HA de veure si l’inde-pendentisme té o no majoria suficient.Anirà molta gent a votar i pot haver-himolta sinistralitat en les properes setma-nes, abans que s’obrin les urnes. Molts as-pectes desconeguts de les tensions de lesúltimes setmanes mentre es preparava laproclamació de la república sortiran a lallum del dia i seran aprofitats pels partitsconstitucionalistes.

EN TOTES LES ELECCIONS els partits i elsmitjans practiquen l’streptease, com deiaMiquel Roca en ocasió d’una de les campa-nyes en què va participar. El dia desprésde les eleccions es comptaran els efectius ies veurà com es pot governar, fins i totamb aquells que han estat enemics o ad-versaris polítics. Així ha funcionat a Cata-lunya sempre, llevat dels tres cops en quèCiU obtenia majories absolutes amb JordiPujol com a candidat. Es pactava amb elssocialistes a Madrid l’any 1983 i amb elPartit Popular d’Aznar l’any 1996 amb elcorresponent pacte del Majèstic, que des-prés va descarrilar amb la majoria absolu-ta del 2000 d’Aznar.

A CATALUNYA ES PACTÀ des que Pujolva perdre la majoria. Ho va fer dues vega-des amb el PP de manera indirecta. I Pas-qual Maragall va arribar a la presidènciadesprès d’un pacte amb ERC i Iniciativadel qual resultà el primer tripartit. JoséMontilla va durar quatre anys amb elmateix pacte d’esquerres fins que ArturMas aconseguí la presidència, també ambel suport dels altres. Després de les elec-cions de 2012, els pactes entre companysde viatge i estranys ha estat la norma. I,segurament, serà igual a partir del 21 dedesembre.

LA INCÒGNITA ARA ÉS saber quina serà lallista més votada.

Lluís Foix. Escriptor

Tornaran els pactesTribuna

es de determinatsespais polítics

s’insisteix que anem aun enfrontament dedos blocs claramentdefinits: l’independen-

tista i el constitucionalista. Sense mati-sar, parlen del 48% i inclouen la resta enel 52%, amb unes majories i minoriesque, fins ara, no s’ha demostrat que espuguin comptar. Segons aquesta teoriacomptable, l’independentisme no estàlegitimat per a quasi res.

En aquest esquema de blocs, els co-muns són utilitzats a conveniència, enuna situació fins incòmoda per a ells. Noes poden sostraure de la condició deportar diverses sensibilitats dins el col-lectiu i de les contradiccions del sí peròno que mantenen en el debat sobiranis-ta. Amb tot, es confessen demòcratesradicals i de vocació republicana. A més,mai no voldrien ser considerats com apart del dit bloc unionista.

En unes eleccions anòmales i convo-cades en una autonomia suspesa i ambpresos i exiliats polítics, tot i presentar-sediverses opcions electorals, en diferentsllistes, per la recuperació del país i la pos-sibilitat de tirar endavant un projecte defutur, cal defensar la utilitat d’un resultatque mostri la força independentista, queno ha d’aconseguir solament una majo-ria parlamentària sinó que ha de superarel 50% dels vots emesos. És el gran rep-te del 21-D. Però, a la vegada, s’ha de for-çar la clara definició de comuns i simi-lars, sobretot pel fet de ser necessarisper avançar, a curt termini, per celebrarun referèndum acordat, legal i vinculantque avali un programa de país. S’ha deconsolidar un bloc de demòcrates que esdefineixin republicans i sàpiguen avaluarels pros i contres de tirar endavant perun camí que sembla sense retorn.

Ara cal, doncs, reforçar el bloc sobira-nista fins aconseguir la majoria desitjadai seduir els comuns per consolidar la re-pública. Les oportunitats, quan es pre-senten, s’han d’aprofitar.

D

De set en setJaume Oliveras i Costa

Blocs

La llista queencapçala CarlesRiera es comprometa fer realitat laRepública el 22-D

La ministra deDefensa, atrapadaper la broma dedos humoristesrussos

Presentacióde lescandidaturesde la CUP

La tramarussa juga unamala passadaa De CospedalNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

El 20 de setembre es vanintervenir els comptes dela Generalitat, i des de lla-vors el Ministeri d’Hisen-da és qui obre i tanca l’ai-xeta de les finances catala-nes. Un mes després, ambl’arribada de l’article 155,per primer cop es va adme-tre sense complexos ni captipus de rubor que l’objec-tiu era el control absolutdel govern de Catalunya.Així ha estat. Els repre-sentants del govern demo-cràticament escollits van

ser destituïts, el Parla-ment es va haver de dissol-dre i les ordres es dictenavui des de Madrid. Fins itot les comunicacions in-ternes han de ser en caste-llà, per afavorir la com-prensió amb els nous caps(encara que en el cas de lacartera de Salut al capda-vant hi hagi una ministracatalana, Dolors Montser-rat). Segons l’executiu deMariano Rajoy, totesaquestes són mesures“excepcionals” que s’hanhagut de prendre perrespondre a la gosadia ca-talana de convocar un re-

ferèndum i intentar apli-car-ne el resultat, peròencara que la duresa delcàstig sigui inaudit, ésun capítol més del guióque fa anys que escriu Ma-drid gràcies a la perfectacomunió –o connivència–entre el govern del PP i elsmagistrats del TribunalConstitucional.

La consulta de l’1 d’oc-tubre i la posterior decla-ració d’independència hanestat l’excusa perfecta peranar un pas més enllà i ani-quilar l’autogovern, peròfa molt temps que aquestes buida de contingut. A la

pràctica, la principal mis-sió del Parlament, que ésdebatre, elaborar i aprovarlleis, està bloquejada, jaque les normatives es po-

den debatre, es poden ela-borar i es poden aprovar,sí, però durant poc tempspoden demostrar si hanestat encertades o errò-

nies. Només tres mesos,des d’agost a novembre, haestat en vigor la llei del co-merç 18/2017, un dels úl-tims textos legals catalanssuspesos pel TC. El governdel PP ha presentat un re-curs d’inconstitucionali-tat contra set dels seus ar-ticles i, com passa en totsels casos, ha estat suspesacautelarment. Portar bo-na part de les normes cata-lanes al TC és un vell cos-tum, però mai com des queCarles Puigdemont és pre-sident del govern –des delmes de gener d’aquestany– el ritme ha estat tan

frenètic i l’intent de limi-tar les competències deCatalunya tan descarat.

“Com que el govern es-panyol no estava disposata legislar per frenar els des-nonaments, vam estarmolt de temps estudiant siCatalunya podia fer-ho ivam veure que sí, així quesabem del cert que la lleicatalana contra els desno-naments no és inconstitu-cional encara que ho diguiel TC”, assegura Toni Mo-ra, secretari de política ter-ritorial, acció social i mi-gracions de CCOO. Grà-cies a la batalla jurídica im-

512

19

26

411

18

25

310

17

24

29

1623

1815

22

714

21

28

613

20

27

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdilluns

Lleis i acords aprovats pel Parlament tombats pel TC

Febrer 2017

16FEBRER

Anul·lada la resolució del Parlament que preveu la celebració d’un referèndum el 2017

Dijous

291623

30

1815

22

29

714

2128

613

20

27

512

19

26

411

18

25

310

17

24

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdillunsJuliol 2017

411

1825

3

1017

24

2916

23

30

1815

22

29

714

21

28

6

132027

512

19

26

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdillunsJuny 2017

10MAIG

Dimecres

21JULIOL

Divendres

13JUNY

Dimarts

10JUNY

Anul·lada la demarcació dels registres de la propietat (la llei dotava Catalunya de capacitat per ordenar registres de la propietat,

mercantils i béns mobles)

Dissabte

Suspesa la llei de reforma del codi civil a Catalunya

20JUNY

Dimarts

Obliga a canviar el nom de la conselleria d’Exteriors

Suspesa la partida del referèndum del pressupost de la Generalitat

Anul·lat el decret amb què es va crear la Comissió de la Transició Nacional

Anul·lada una part de la llei de consultes populars (2010)

Maig 2017

a

0)

Anul·lat l’impost català sobre prestació d’accés a internet

r

l

2916

1815

714

613

512

411

310

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdillunsAbril 2017

5ABRIL

Dimecres

MMMMaaiiigg 201717

71421

613

20

512

19

411

18

3

1017

2916

1815


1MAIG

Dilluns

FONT: ELABORIACIÓ PRÒPIA / GRÀFIC: EVA HDEZ. /EL PUNT AVUI

4JULIOL

Dimarts

Llei del cine (rebaixa la quota del 50% al 25%). El codi de consum (anul·la el règim sancionador). La llei audiovisual (limita aspectes tècnics). L’acollida a immigrants (veta que el català sigui la llengua prioritària d’acollida)

4JULIOL

ta del 50% (anul·la el

audiovisualcollida a alà sigui

da)

ac

d aco dda)

ció

Maig 2017

Desmantellant la Laia BrugueraBARCELONA

FEINA El Tribunal Constitucional bloqueja des de fa mesos qualsevol intent del Parlament de regular l’activitat productiva omillorar la protecció social CANVI El ritme és frenètic des que Carles Puigdemont va accedir a la presidència de la Generalitat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ara tenim el 155però fa anys que‘de facto’ s’intervéel Parlament

Aquests noiets quefestegen la mort

L’APUNT entorn els ha inoculat el virus de l’espanyolisme mésranci i també, per què no dir-ho, més violent. Aquestsnoiets i noietes són els mateixos que ahir desfilavenportant una bandera espanyola amb el lema “Catalu-nya és Espanya”. El lema és erroni, hi hauria de dir “Ca-talunya és d’Espanya”. Així ho senten, així se sentenels hereus d’allò que va conquerir la Legió.Jordi Panyella

Adoctrina sempre l’altre, evidentment. Els nois de casabona que ahir al migdia, primer a la plaça Artós de Bar-celona i després a la Via Augusta, amb la bandera espa-nyola embolicada al cos, cantaven a ple pulmó l’himnede la Legió Espanyola, la del borni i sanguinari MillánAstray, declarant ser els nuvis de la mort, de ben segurque ho feien de motu proprio perquè mai ningú del seu

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

pulsada per l’Estat, que jaha anul·lat dues normati-ves catalanes contra lesexecucions hipotecàries,milers de persones–14.000 l’any passat– se-gueixen perdent casa seva.És només un dels exem-ples de com la simple en-trada d’un recurs al TCafecta el teixit social, eco-nòmic i productiu del país.

I és que la fixació de l’alttribunal no només són to-tes les activitats relaciona-des amb el procés –enaquest cas, evidentment,la seva rapidesa i eficàciaés insòlita– sinó que elsseus tentacles arriben aqualsevol àmbit d’actua-ció. Només aquest any,han estat suspeses totesles lleis que introduïen no-

ves vies de finançament.És el cas de la normativaque creava el cànon digi-tal, una petita taxa que pa-gaven les operadores d’in-ternet –25 cèntims per ca-da usuari– i que servia perfinançar el sector audiovi-sual català. Tampoc es potaplicar la llei sobre els acti-us no productius de lespersones jurídiques, que

gravava béns de luxe comjoies o iots. Massa pioneraha estat també la llei con-tra el canvi climàtic, queperseguia la reducció deles emissions de gasos ambefecte hivernacle i gravavaels vaixells més contami-nants. Deixar els comer-ciants sense regulació deproximitat és un clàssic,de manera que tambés’han suspès nombrososarticles de la nova llei delcomerç. Ni els difuntsse’n salven: també s’hasuspès la llei sobre les vo-luntats digitals, que esta-blia que els testaments po-guessin contenir volun-tats digitals i permetia de-signar una persona per de-fensar-les davant els ope-radors d’internet. ■

1815

22

29

714

21

28

613

20

27

51219

26

411

18

25

310

17

2916

23


111111888881111555

22222222222299

714

21

28

diuummmmeenengeeabteEn relació

amb el procésD’altresàmbits3

1017

24

2916

23

30

1815

22

29

714

2128

613

2027

5

1219

26

411

18

25

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdillunsSetembre 2017

17OCTUBRE

Dimarts

Declarada nul·la la llei del referèndum

24OCTUBRE

Dimarts

Suspesa la llei per crear l’Agència Catalana de Protecció Social

25OCTUBRE

Dimecres

Suspesa la llei del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social (amb mesures per evitar els desnonaments) i la llei de voluntats digitals (regula la vida digital dels difunts)

Suspesa la llei de transitorietat jurídica

Octubre 2017

512

19

26

411

18

25

310

17

24

2916

23

30

1815

22

29

714

21

28

613

20

27

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdillunsNovembre 2017

4112

dilluSe

12SETEMBRE

Dimarts

Suspesa la convocatòria del ple del Parlament que havia de valorar l’1 d’oct.

5OCTUBRE

Dijous

La declaració d’indepèndencia suspesa pel recurs del govern espanyol

31OCTUBRE

Dimarts

El Tribunal Constitucional anul·la la Declaració d’Independència

8NOVEMBRE

Dimecres

20SETEMBRE

Dimecres 3NOVEMBRE

Divendres

Suspeses la llei de comerç, serveis i fires (liberalitza les rebaixes), la llei del canvi climàtic (crea impost per gravar grans vaixells) i el decret llei de mesures urgents per evitar l’intrusisme en el sector del taxi

Anul·lats els decrets de la Mesa del Parlament que van permetre votar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica

28SETEMBRE

Dijous

Anul·lada la llei per declarar Medinyà (municipi gironí,independent) Suspesa la llei sobre els actius no productius

del Parvotar la transito

b t )

21SETEMBRE

Dijous

Multes per als alts càrrecs de la Generalitat responsables d’organitzar el referèndum i la Sindicatura Electoral

2431

Generalitat Evidentment, si passen pelcalçador totes les lleis catala-nes relacionades amb temestan variats com medi am-bient, exclusió social, habitat-ge, comerç, la petjada digitalo els contractes, entre la fei-na dels magistrats del Tribu-nal Constitucional no podiafaltar tombar totes les nor-matives que el Parlament haanat bastint per articular laconsulta de l’1 d’octubre il’aplicació dels seus resultats.De fet, les iniciatives parla-mentàries relacionades ambles relacions entre Catalunyai Espanya són debatudes i re-soltes en un temps rècord.L’últim moviment del TC rela-cionat amb el procés –per-què amb el Parlament dissolti mig govern a la presó i l’altremig a l’exili ja no queda resmés a suspendre– ha estat ladeclaració d’independència.Es va anul·lar només 14 diesdesprés de proclamar-la, tot ique molt abans ja estava, perdescomptat, suspesa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

0,25euros pagaven les operado-res d’internet per cada usua-ri, segons s’establia en la lleidel cànon digital.

14.000desnonaments es van pro-duir a Catalunya l’any passatmentre continuen suspesesles lleis per frenar-los.

3mesos ha estat en vigor, desde l’agost fins al novembre, lanormativa que regulava l’acti-vitat dels botiguers.

Fins i tot es va arribar asuspendre una mesa del Par-lament –la que havia de valo-rar els resultats de l’1 d’octu-bre– que no estava ni convo-cat. I, per si de cas, el TC dei-xava clar que si es feia, se-ria“radicalment nul i sensevalor ni cap efecte, qualsevolacte, resolució o acord”. D’al-tra banda, per si no n’hi ha-gués hagut prou amb boico-tejar la consulta, el tribunal vaanul·lar una vegada i una altraqualsevol cosa que hi tinguésrelació. Així, es va deixar sen-se efecte la llei de transitorie-tat, però també els acords dela mesa del Parlament quevan permetre elaborar-la.

Fa pocs dies, el TC va aixe-car les sancions imposadesals membres de la Sindicatu-ra Electoral de l’1 d’octubre,que van abandonar el càrrecperquè si no havien de pagarfins a 12.000 euros diaris. Vaser el primer cop que el tribu-nal feia servir la potestat demultar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El procés, anul·lat en temps rècord

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

urant els nous mesos queva estar en vigor la llei24/2015 de mesures ur-gents per afrontar l’emer-

gència en l’àmbit de l’habitatge i lapobresa energètica, es va aconse-guir aturar més de 4.280 desnona-ment, es van tancar 914 lloguers so-cials i es van signar 314 dacions enpagament. Són dades que els dotzemunicipis més poblats de Catalu-nya van traslladar al grup promotorde la iniciativa legislativa popular(ILP) sobre habitatge que va entraral Parlament el maig del 2015 i que,després d’un intens debat, va donarlloc a una normativa que es va qua-lificar d’“històrica”. Entre altresmesures, fixava que, en el cas de fa-mílies vulnerables, no es podia exe-cutar cap desnonament sense ofe-rir abans un lloguer social. A més,els grans tenidors d’habitatge –en-titats financeres, immobiliàries ofons d’inversió– podien ser multatssi no ho complien.

El TC va tombar la major partdels punts de la normativa i el Par-lament en va fer una altra, la llei4/2016. Els impulsors de la ILP so-bre habitatge creuen que era moltmenys ambiciosa que la primera–per exemple, l’obligació d’oferirdurant tres anys un lloguer social esva substituir per un reallotjamentobligatori en casos limitats–, peròmalgrat tot lamenten que amb lasuspensió de les dues normativeshan perdut moltes eines vitals percontinuar lluitant contra el dramadels desnonaments. Catalunya se-gueix liderant el rànquing: l’anypassat gairebé una de cada quatreexecucions hipotecàries de tot l’Es-tat es va fer aquí, segons dades delConsell General del Poder Judicial.En total, 14.000 famílies van per-dre la casa.

“També estan suspeses lleis simi-lars a les Canàries, Navarra, Aragó iValència, ja que l’habitatge és unelement clau que afecta el dret de lapropietat i també la banca, i quantoques aquestes dues coses tensmolts números que el TribunalConstitucional t’ho suspengui”, re-flexiona Irene Escorihuela, directo-ra de l’Observatori de Drets Econò-mics, Socials i Culturals (DESC),una de les entitats impulsores de laILP sobre habitatge. Per a Escori-huela, “el problema de les suspen-sions és que no se suspèn una nor-ma perquè es volen fer coses mésambicioses des de Madrid, sinó que

D

queda anul·lada i ja està, sense re-canvi ni normativa estatal que siguimillor, de manera que es deixa lagent indefensa i l’administracióperd les eines que pot fer servir perprotegir els ciutadans”. Com recor-da la Plataforma d’Afectats per laHipoteca (PAH), el 2013 es va pre-sentar al Congrés una ILP que va re-collir un milió i mig de signatures ique contenia tres demandes: dacióen pagament retroactiva, lloguer so-cial i moratòria dels desnonaments.El govern del PP, assegura, la va blo-quejar i va maquillar-ho amb el Codi

de Bones Pràctiques, “una reformasimbòlica que van prometre que so-lucionaria l’emergència social, peròque només ha solucionat la situaciódel 0,5% de les famílies afectades”.

En el cas de Catalunya, la segonallei contra els desnonaments, la lleide mesures de protecció del dret al’habitatge de les persones que estroben en risc d’exclusió residen-cial, preveia l’expropiació temporalde l’ús dels pisos de la banca, mesu-ra que substituïa la cessió obligatò-ria de la propietat de l’anterior nor-mativa. També preveia l’obligació

dels bancs de reallotjar les personesen risc d’exclusió social, tot i que eslimitava en el temps i es fixava unsistema transitori. Toni Mora, se-cretari de política territorial, acciósocial i migracions de CCOO, fa me-mòria del procés i assenyala que vaser “quan es va esgotar la via de l’Es-tat” i es va veure que no volia legis-lar per evitar els desnonamentsquan es va apostar per impulsar laILP catalana.

Excusa per retallar dretsEs van entregar 143.380 signaturesal Parlament, gairebé el triple delque calia per a la seva tramitació.Abans de fer aquest tràmit, relataMora, les entitats impulsores de lainiciativa legislativa van “estudiardurant molt temps les competèn-cies del Parlament i la Generalitat,de manera que sabem del cert quela norma no és inconstitucional”.En tot cas, raona el sindicalista, “si

la Constitució impedeix el progréssocial s’ha de canviar, perquè no potser una eina per retallar els drets”.Comissions va participar en la taulaque va negociar la segona normati-va però va abandonar-la perquècreia que “no era una llei valenta”.Això sí: “Millor tenir-ne una quecap! Ja vam dir que seríem els pri-mers a exigir la seva aplicació desdel primer dia”, reflexiona Mora.

La redacció de la segona norma-tiva va donar lloc a un intens debat.Com recorda Carlos Macías, porta-veu de la PAH, en certa manera síque es va intentar trobar un encaixamb la normativa espanyola perquèel TC no la pogués tornar a tombar.“Es va buscar un mecanisme simi-lar, més conegut, com ara l’expro-piació de tota la vida, mentre que enel cas del lloguer social, algunes me-sures que abans eren d’aplicació di-recta ara tenien un caràcter més li-mitat.” De res va servir. La segonallei contra els desnonaments va te-nir una vida tan llarga com la pri-mera: nou mesos. L’efecte va serimmediat, asseguren els que trac-ten dia a dia amb les famílies sobre-endeutades: l’endemà que la llei fossuspesa, la bona voluntat que haviamostrat la banca per negociar ajor-naments, quitances i lloguers so-cials s’havia esfumat. ■

Sense eines per protegir

0,5per cent de les fa-mílies afectades habeneficiat el codi debones pràctiquesimpulsat pel governestatal, segons laPlataforma d’Afec-tats per la Hipoteca.

REINCIDÈNCIA · La segona llei contra els desnonaments, feta per esquivar la suspensió del TC, també ha estat tombadaaquest any CRÍTICA · Els impulsors de la ILP d’habitatge la consideraven menys ambiciosa, però diuen que era millor aquestanormativa que no tenir-ne EFECTE · Sense obligacions legals, la banca ja no es mostra disposada a negociar lloguers socials

L.B.BARCELONA

Campanya de la PAH perquè els jutges complissin la llei catalana contra desnonaments ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La ILP sobre habitatge vaentrar al Parlament amb143.280 firmes, el triple delque es necessitava

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2017

8478

95-1

1760

94®

El mateix dia que el TeatreNacional de Catalunya erael marc d’un solemne acteper presentar la llei del re-ferèndum que havia de do-nar cobertura jurídica a laconsulta de l’1 d’octubre,el Tribunal Constitucionalrecordava que feia anysque la pols s’amuntegavasobre quatre recursos quefeien referència a l’estatusdel català en àmbits tan di-versos com és l’etiquetat-ge i l’acollida d’immi-grants. Tot i que el TC no-més ha estimat parcial-

ment els recursos que elPP i el Defensor del Poblevan presentar contra elsapartats lingüístics del co-di de consum, la llei d’aco-llida d’immigrants, la lleide l’audiovisual i la llei delcinema, matisa, limita i fauna tisorada a diversospunts. En el cas de la lleidel cinema 20/2010, laquota que han de complirles empreses exhibidoresde projectar les sessionsen català (doblat o subtitu-lat) es rebaixa del 50% al25%. Per la Plataformaper la Llengua, es tractad’un “atac directe”. El sec-tor audiovisual recorda

que la quota del 50% és unpercentatge que s’haviad’aplicar progressivamentperò al qual mai s’ha arri-bat –ni de bon tros– per-què el govern no va desple-gar el reglament previstper la llei. En tot cas, la re-baixa no ajudarà a apujarunes xifres que demos-tren clarament que el ca-talà està en franca mino-ria respecte a la resta deproduccions. Segons elConsell Nacional de la Cul-tura i les Arts, la quota depantalla del cinema en ca-talà era el 2015 del 3,1%.Les xifres continuen es-tancades.

De tota manera, el quemés preocupa el món au-diovisual català és la deci-sió del TC d’anul·lar l’im-post que la Generalitat co-brava a les operadoresd’internet, ja que serviaper finançar el sector. Desde novembre del 2014, elcànon digital ha recaptat33 milions d’euros.

Futur incertAbans s’havien anul·lat al-tres impostos, com el delsdipòsits bancaris, però ladiferència és que enaquest cas cinc dels dotzemagistrats van emetre unvot particular. En el seudia, el sector ja va posar elcrit al cel i l’alarma s’ha ac-centuat. “Estem molt es-pantats”, reconeix Rai-mon Masllorens, presi-dent de l’associació Pro-ductors Audiovisuals Fe-derats, ja que “el compro-mís del govern era fer l’anyque ve una llei similar i po-sar-hi els mateixos diners,i ara sembla que no serà ai-xí”. “Són diners que ensdonen empenta i perme-ten que fem coses molt po-tents. El que ha fet el TC ésun drama, no té nom.” ■

a El TC retalla la quota de cine en català fins al 25% a Elsector també pateix la fi d’un impost bàsic per finançar-se

Més control sobrela llengua i tisoradaal món audiovisual

L.B.BARCELONA

L’acte de la plataforma va reclamar llibertat ■ O.D.

La 14a Festa pel Joc i el Lleureen català va omplir ahir elpasseig Lluís Companys deBarcelona de jocs, concerts itallers per reivindicar méspresència de la llengua cata-lana en el món de les jogui-nes. Organitzada per la Plata-forma per la Llengua, l’edició

d’enguany va estar marcadaper l’actual context polític isocial. Tant és així que en unprincipi es va plantejar sus-pendre-la en solidaritat ambels presos i el govern a l’exili.Finalment es va dur a terme ies va convertir en un clam perla llibertat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Llengua i llibertat a l’Arc de Triomf


i tan sols recordoquan fa que els boti-guers no estem sotauna llei catalana to-

talment plena i sencera.” La refle-xió és d’Àlex Goñi, president de Pi-me Comerç, una de les patronalsque han estat més crítiques amb ladecisió del Tribunal Constitucionalde suspendre set articles de la lleidel comerç, aprovada pel Parla-ment l’1 d’agost. Per l’associació,“la paralització de la llei és un noucop des de l’Estat al normal desen-volupament de l’activitat comerciala Catalunya i tindrà conseqüènciesnegatives per al sector”. “Hi ha unasuperposició de lleis impugnades ifrenades i de dobles lleis que nomésgeneren incertesa, cosa que al finales tradueix en un embolic per alconsumidor i un fet que et fa per-dre moltes vendes”, lamenta Goñi.

Per la patronal Retailcat, el re-

“Ncurs presentat contra la llei de co-merç és especialment greu perquèés una normativa que “tenia unampli suport”. “Hi havia un con-sens important perquè recollia lamajoria de propostes del sector, demanera que tothom estava bastantsatisfet amb el text final”, asseguraJoan Carles Calbet, president deRetailcat i també de l’associaciód’empreses familiars Comertia. “Lacompetència per regular l’activitatcomercial –recorda– és de la Gene-ralitat, així que no entenem perquè han de venir de Madrid per dir-nos què hem de fer, sobretot si aquíens hem posat tots d’acord.”

Els botiguers estan especialmentmolestos perquè, en alguns punts,el text català ja s’havia intentatadaptar a la normativa espanyolaper esquivar un nou recurs, ja quel’anterior llei, la d’horaris comer-cials, ja fa anys que té molts delspunts anul·lats. “Alguns articles dela nova llei com el que fa referènciaa les 75 hores d’obertura setmanals

(a l’Estat són 90 hores) ja sabíemque ens els tombarien, però no eltema de les rebaixes, ja que s’anavacap a la liberalització”, reflexionaCalbet. Efectivament, l’anterior lleicatalana de comerç fixava dos pe-

ríodes per fer rebaixes però, perprimer cop –i no sense polèmicaperquè no tothom hi estavad’acord–, la normativa deixava araque fos el comerciant qui triés quanles volia fer. Això sí, a proposta delsector es va establir que la llei con-tinuaria recomanant realitzar lescampanyes en les temporades habi-tuals (hivern i estiu). Abans del 30de setembre, el consell assessor dela Generalitat hauria de recomanarles dates d’inici i de finalització dela temporada de descomptes del’any següent.

Botigues de proximitatLa normativa comercial de la Gene-ralitat sempre ha intentat defensarel comerç petit, de proximitat. Enparaules del president de la patro-nal Pime Comerç, les lleis fetes desd’aquí s’adapten al model de co-merç català, “que vetlla per l’equili-bri en l’oferta comercial”. La nor-mativa aprovada a l’agost i suspesanomés tres mesos després tambéestablia nous requisits per poderobtenir l’estatus de municipi turís-tic i, per tant, que les botigues de lalocalitat poguessin obrir en caps desetmana i festius. A més, la norma-tiva estatal preveu que la pròrrogasigui automàtica, i la Generalitatconsiderava que, un cop expirat eltermini de quatre anys, s’havia detornar a justificar. ■

DIANA · El TC suspèn, per enèsima vegada, la normativa que regula l’activitat dels botiguerscatalans VENDES · La llei ja s’havia intentat adaptar a l’espanyola en temes com són les rebaixes

L.B.BARCELONA

Campanya derebaixes en unasabateria de laciutat deBarcelona ■

ELISABETH MAGRE

Atacar el comerç, un clàssic

181735-1168425 ®

L’agència de notícies rus-sa Sputnik ha difós un ví-deo en què dos conegutshumoristes russos fan unabroma a la ministra de De-fensa, María Dolores deCospedal, fent-se passarpel ministre de Defensa deLetònia i un assessor. En-tre altres afirmacions icompromisos de col·labo-ració amb el govern espa-nyol, els humoristes asse-guren a Cospedal que te-nen constància que CarlesPuigdemont és un espiarus que treballa des de fatemps per la intel·ligènciarussa sota l’àlies de Cipo-llino, com el personatgeprincipal d’un llibre de l’es-criptor italià Gianni Roda-ri.

Durant el vídeo ellamostra sorpresa i insta elsseus interlocutors a parlarmés en profunditat sobreel tema en una trobadaamb el president MarianoRajoy a Göteborg. Tambésembla mostrar estuporquan els falsos polítics lidiuen que el 50% dels tu-ristes russos que visitenBarcelona són, en realitat,espies d’aquell país.

Cospedal, que va rebreaquesta trucada la nit dedimarts, ha assegurat através del seu compte deTwitter que “va ser unaconversa molt rara” i queella va demanar poder par-lar en anglès i s’hi van ne-gar. Ella no nega la truca-da, però assegura, tot i queen el vídeo difós la conver-sa dura 12 minuts: “Comque no hi vaig confiar, vaigdeixar de parlar i no vaigtornar a trucar. Ara sé queeren russos.”

Els dos humoristes,Alexei Stoliarov i VladímirKuznetsov, han explicatque van decidir fer la bro-ma a Cospedal quan “des-prés de l’1-O ella va afir-mar que darrere el refe-rèndum es trobava la màde Moscou”. ■

a Sputnik difon un vídeo en què dos humoristes russosfan una broma a Cospedal a Ella diu que “no hi va confiar”

RedaccióBARCELONA

“Puigdemont,àlies ‘Cipollino’,és un agent rus”

Captura del vídeo difós pels humoristes ■ EPA


8496

65-1

1765

19w


LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA18 DE NOVEMBRE DEL 2017

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost als números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG9217

09900099100992009930099400995009960099700998009990

09901099110992109931099410995109961099710998109991

09902099120992209932099420995209962099720998209992

09903099130992309933099430995309963099730998309993

09904099140992409934099440995409964099740998409994

09905099150992509935099450995509965099750998509995

09906099160992609936099460995609966099760998609996

09907099170992709937099470995709967099770998709997

09908099180992809938099480995809968099780998809998

09909099190992909939099490995909969099790998909999

63500635106352063530635406355063560635706358063590

63501635116352163531635416355163561635716358163591

63502635126352263532635426355263562635726358263592

63503635136352363533635436355363563635736358363593

63504635146352463534635446355463564635746358463594

63505635156352563535635456355563565635756358563595

63506635166352663536635466355663566635766358663596

63507635176352763537635476355763567635776358763597

63508635186352863538635486355863568635786358863598

63509635196352963539635496355963569635796358963599

300420300300300

10.420300300300300

360360360360360

600.000360360360360

300420300300300

10.300300300300720

300300420300420300300300300300

360360360360360360360360360360

300300300300300300300420300420

300300300300300300300420300300

300300300300300300300300300300

360360360360360360360360360360

300300300300300300300300300300

300420300300300420300300300300

360360360360360480360360360360

300420300300300300300300300420

300300420300420300300

5.840300300

360360360360360360360

120.060360360

300300300300300300300

5.960300420

300300300300300300300420300300

300300300300300300300300300300

660360360360360360360360360360

300300300300300300300300300300

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

.....

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

.....

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

1801050

1731121661951511

7129921292

0632343

1544

65357595

76 7737 33085088

189199

300120120

1.56036036048018060

420420120120

300120120

36060

1.500120120

120 1.500 1.56036060

300300

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 42.000.000 D’EUROS EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

La CUP es va erigir ahir enel bastió que permetràl’endemà del 21-D, si gua-nyen les forces indepen-dentistes, “materialitzarla República” que es vaguanyar l’1-O. Com? Elcap de llista per Barcelo-na, Carles Riera, ja en vaavançar alguns eixos tot ique també dependrà del’aritmètica que sorgeixide les urnes.

Així, la CUP consideraque per acompanyar l’ac-ció política que es puguiportar a terme des de lesinstitucions catalanescom el Parlament i la Ge-neralitat també caldràconstruir en paral·lel un“contrapoder popular” pertal d’afirmar la sobiraniade la ciutadania.

Quant a l’acció política,els anticapitalistes estan

instal·lats en un debat in-tern per acabar de definirel programa electoral ambquè es presentaran el 21-D. Sobre la taula també esdebat la proposta llançadaper ERC i el PDeCAT deconstruir una unitat d’ac-ció i establir acords pro-gramàtics per començar aactuar després de les elec-cions. A la mateixa horaque ahir en roda de prem-sa es van presentar algunsnoms de la candidaturatambé se celebrava el con-sell polític de la formacióper acordar tots aquestsaspectes que no quedarantancats fins a la setmanaque ve. Pel que fa a la possi-bilitat sorgida els darrersdies que Puigdemont fosinvestit president pels in-dependentistes malgratque no guanyés la llistaque ell mateix encapçala,Riera no s’hi va posicionaren contra, si bé va indicar

que hi ha altres escenarisque la CUP valora per talde ser fidels al resultat del’1-O. L’objectiu de la CUPés que el 22 de desembre elpaís actuï com ho hauriafet el 28 d’octubre, l’ende-mà de la declaració de laindependència.

Aval a la sospita d’ERCRiera també va assegurarque la formació anticapi-talista tenia constància“des de feia molt detemps” de les intencionsde l’executiu espanyol idels serveis secrets de l’Es-tat d’eliminar el movi-ment independentistaamb mostres de forta vio-lència al carrer o, com vadenunciar la número dos ala llista d’ERC i exdiputa-da, Marta Rovira abansd’ahir, “amb morts”, acu-sacions que van ser nega-des totalment pel mateixpresident Rajoy. Riera vaafegir, també sense reve-lar fonts, que l’Estat fins itot es plantejava “culpar”la CUP d’aquestes mos-tres de violència. “Enssembla que és nítid que hiha un bàndol que practicala no-violència i un altre,que és l’Estat espanyol,que la practica sistemàti-cament”, va dir Riera, que,amb la cap de llista de Llei-da, Mireia Boya, repetiràal Parlament. ■

Emma AnsolaBARCELONA

La CUP es compromet a ferrealitat la República el 22-Da Avisa que l’endemà de les eleccions caldrà mobilització, desobediència i un contrapoder popularper afirmar la sobirania a Constata la “violència” de l’Estat denunciada per l’exdiputada Rovira

L’exdiputat Carles Riera ahir en la presentació de la candidatura de la CUP. Al costat, NatàliaSánchez, del secretariat nacional i número u a la llista de Girona ■ ORIOL DURAN


1785

56-1

1761

78®

Barcelona té un barri alqual alguns anomenen, encastellà, zona nacional,amb referència a la nacióespanyola. És una àrea di-fusa que abraça de Fran-cesc Macià en amunt, finsal barri de Sarrià, on els es-panyolistes se senten moltcòmodes, tant que la majo-ria de manifestacions ques’han fet en contra del pro-cés sobiranista s’han fetpels carrers d’aquest bar-ri.

Una de les principals ar-tèries d’aquesta zona, la

Via Augusta, va ser l’esce-nari escollit ahir per diver-ses organitzacions d’es-querres per manifestar-seen un acte de caire antifei-xista. La marxa, a la quales van aplegar un miler es-càs de persones, va recór-rer tota la Via Augusta finsa la Diagonal per anar amorir als Jardinets deGràcia, on es van fer unsparlaments. La tria de laVia Augusta estava justifi-cada perquè en aquest car-rer es va produir, recent-ment, una manifestacióespanyolista en el trans-curs de la qual es va atacaruna escola d’inspiració ca-

talanista on van ser agre-dits dos mestres.

La presència dels mani-festants antifeixistes nova passar desapercebudaals grups més radicals del’espanyolisme, que vanprogramar una contrama-nifestació que va arrencarde la plaça Artós i en laqual es va cantar l’himende la legió espanyola, Elnovio de la muerte, que vaser corejat també per jovespresents en la concentra-ció. Aquesta manifestacióva avançar fins a la Via Au-gusta, a l’altura del carrerDoctor Roux, on els Mos-sos la van fer aturar, dei-

xant una distància de se-guretat d’uns 400 metresamb relació al lloc on va ar-rencar la manifestació an-tifeixista.

Al marge d’aquesta ma-nifestació espanyolista,grups d’ultres van acostar-se fins a la manifestacióantifeixista amb ànim de

clara provocació però elseu intent per rebentar laprotesta va topar, una ve-gada més, amb el desple-gament dels Mossos d’Es-quadra, que van formarun cordó de seguretat. Elmoment de més tensió esva viure a la confluència dela Via Augusta i Muntaner.

Al final de la concentra-ció antifeixista el periodis-ta de TV3 Xavi Rossinyolva prendre la paraula perdenunciar les agressionsde què han estat víctimaels mitjans de comunica-ció per part de col·lectiusfeixistes i va demanar ques’acabi la impunitat. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

Grups d’ultradretaintenten rebentarun acte antifeixistaa Els Mossos han de protegir una manifestació celebradaa la Via Augusta de Barcelona en vista de les provocacions

Capçalera de la manifestació celebrada ahir al matí a Barcelona ■ ENRIC FONTCUBERTA / EFE


801175-1175054®

José Manuel Maza, fiscalgeneral de l’Estat, va mo-rir ahir a Buenos Aires al’edat de 66 anys. La causade la defunció és una infec-ció que va portar Maza aingressar d’urgència a unhospital de la capital ar-gentina on finalment vaperdre la vida. Maza s’ha-via traslladat a Sud Amèri-ca per assistir a una reunióde l’associació de fiscalsiberoamericans. La sevadefunció va provocar unaallau de reaccions, encap-çalades per les condolen-ces del president del go-vern espanyol, MarianoRajoy, que a través d’unapiulada va mostrar el seu“reconeixement i agra-ïment a tota una vida deservei a l’Estat”.

La feina de Maza al cap-davant del ministeri pú-blic espanyol no va durarni un any, ja que va ser de-signat pel govern espanyolel 25 de novembre del2016. Tot i el mandat tancurt, la seva gestió va estarcarregada de polèmicafins al punt que va ser re-vocat pel Congrés dels Di-putats en una votació queel Partit Popular va perdreal maig. El motiu del càs-tig, que també es va fer ex-tensiu al ministre de Justí-cia, Rafael Catalá, van serles acusacions d’intromis-

sió en investigacions rela-cionades amb casos decorrupció dels populars.La reprovació va anar pre-cedida d’una tensa compa-reixença de Maza a la co-missió de Justícia del Con-grés, on el fiscal va haverd’escoltar duríssimes crí-tiques de tots els porta-veus dels partits de l’oposi-ció.

De totes maneres, el caspel qual serà recordat elfiscal mort ahir és el de lapersecució judicial contrael procés sobiranista de

Catalunya i els seus impul-sors; govern, Parlament ientitats socials. L’acció delministeri públic en aquestàmbit, la va assumir per-

sonalment el mateix Ma-za, que el dilluns 30 d’oc-tubre, tres dies desprésque el Parlament aprovésla declaració d’indepen-

dència, va comparèixerdavant de la premsa peranunciar que tirava enda-vant la querella per rebel-lió contra el govern de Car-

les Puigdemont. En aque-lla compareixença, Mazaes va limitar a llegir un co-municat i no va acceptarcap pregunta dels perio-distes.

La querella de Maza vatirar endavant, tot i quemoltes veus del món de lajustícia insistien en el fetque els fets succeïts a Ca-talunya no comporten undelicte de rebel·lió perquèno s’han produït episodisde violència. En canvi, l’es-crit signat pel mateix Ma-za converteix en una armaamb capacitat de coacció,per tant violenta, les gransconcentracions al carrerdels partidaris de la inde-pendència.

“Més dura serà la caiguda”En l’enviament de la que-rella a la premsa, a Maza seli va oblidar un element detitulació que havia estatutilitzat amb anterioritatper un enviament interndins de la mateixa fiscalia ique va ser molt polèmicper l’escarni que suposavaper als membres del go-vern empresonats: “Mésdura serà la caiguda.”

Una de les últimes com-pareixences del fiscal Ma-za es va produir el dijous 2de novembre als micrò-fons de la cadena SER, onva assegurar que l’estat dedret ja havia tingut “proupaciència” amb Catalu-nya, donant a entendreque ell hauria estat parti-dari d’intervenir abans dela declaració de la DUI.

Unes altres declara-cions anteriors de Mazatambé van provocar moltapolèmica a Catalunyaquan dies abans de la cele-bració del referèndum vaassegurar que els catalansestaven “abduïts” peraquells que defensen l’op-ció de l’independentis-me. ■

RedaccióBUENOS AIRES

Maza, fiscal general del’Estat, mor a Buenos Airesa El màxim representat del ministeri públic espanyol assistia a una cimera iberoamericana defiscals a l’Argentina a La causa de la mort seria una infecció que el va portar a ingressar d’urgència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“Vull mostrar el meureconeixement iagraïment a totauna vida de serveia l’Estat”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

25.11.2016José Manuel Maza va sernomenat a finals del novem-bre de l’any passat i va exercirel càrrec gairebé un any

66anys és l’edat que tenia el fis-cal José Manuel Maza, quehavia nascut el 1951 a la ciutatde Madrid.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

L’última imatge de José Manuel Maza feta a Buenos Aires, on assistia a una reunió de fiscals iberoamericans ■ EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Publicitat | 17

8011

75-1

1747

35w

diari nacional fre a l autogovern - pallars jussà · da de l estat en ple segle xxi . la...

Documents