revisió dades d’afluència, freqüentació +++++++++ i...

Revisió de dades d’afluència, freqüentació i caracterització dels visitants del Parc Natural de l'Alt Pirineu 2011-2017. Estela I. Farías-Torbidoni i Serni Morera

1

+++++++++

ANY 2017

Revisió dades d’afluència, freqüentació i caracterització dels visitants al Parc Natural de l’Alt Pirineu 2011 -2017


2


3

Dra. Estela Inés Farías-Torbidoni Dr. Serni Morera Carbonell

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya Desembre 2017


4


5

PERSONES QUE HAN COL·LABORAT EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST TREBALL Equip tècnic Parc Natural de l’Alt Pirineu i altres col·laboradors - Marc Garriga i Lujan (Director Parc Natural de l’Alt Pirineu) - Moisès Villanueva i Coello (Tècnic d’Ús Públic i Educació Ambiental) - Demir Baric (INEFC) Equip treball de camp - María Alejandra Martinez (INEFC) - Xavier Mena (INEFC) - Sergi Prunell (extern) - Ariadna Rovira (exten) - Arnau Sabatè (INEFC) - Ester Sànchez Gómez (extern) - Jorge Llinares (INEFC) - Anna Vilella Farías (extern) - Gina Terribas (extern)


6


7

RESUM

L’ordenació de l’ús públic i la promoció del turisme sostenible en els diferents territoris és un dels principals objectius pretesos en la gestió de l’ús públic dels nombrosos espais naturals protegits existents arreu del territori. En el marc de la planificació i la gestió de l’ús públic d’aquest tipus d’espais, esdevé fonamental aprofundir en la caracterització i seguiment de l’oferta i la demanda recreativa, esportiva i turística que té lloc dins dels seus límits. Entre els anys 2010 i 2011, es va realitzar al Parc Natural de l’Alt Pirineu un treball tècnic per valorar l’afluència, la freqüentació i la caracterització de visitants, per tal d’aglutinar la informació recollida fins al moment i generar-ne de nova, tot establint les bases per una recollida de dades fàcilment interpretables i repetible any rere any. Com a resultat, es va generar un mètode que, malgrat la gran extensió del Parc Natural de l’Alt Pirineu, els nombrosos accessos al territori del Parc, i el baix nombre de personal disponible, va permetre estructurar la recollida d’informació turística. Aquest treball preveia una vigència de cinc anys, passats els quals calia revisar els protocols de treball i altres aspectes. Aquest període de vigència s’ha esgotat i és aquesta la raó del desenvolupament d’aquest treball, que té per objectiu principal realitzar una revisió de les dades recollides en el seu moment, així com, avançar en el coneixement de més aspectes vinculats a la visita al Parc Natural, com ara, impacte econòmic directe al territori per part dels visitants d’aquest Parc Natural. La recollida de dades es va centrar en sis dels deu punts d’accessos considerats l’any 2011: Fornet, La Farga, Tavascan, Tor, Sant Joan de l’Erm i Os de Civís. S’han emprat metodologies d’estudi idèntiques: Fitxa d’Estimació d’Afluències i Usos i Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències. Entre els principals resultats obtinguts en la realització d’aquesta revisió, destaquen, per una banda, l'obtenció d'una afluència anual actualitzada d’uns 314.000 visitants, amb un increment d'uns 100.000 visitants si prenem com a punt de referència les dades obtingudes l'any 2011. Per l'altra banda, i basada en la realització d’un total de 706 enquestes, la identificació d'un perfil genèric de visitants caracteritzat per: tenir entre 32 i 51 anys (52,8%), ser homes (68,3%), residir de forma habitual a la província de Barcelona (47%) i Lleida (22,1%). Accedir al Parc en vehicle particular (80%), en parella (33,8%) o en família (27,8%), amb un nombre mig de persones per grup de 3,4 persones/grup. Tot i que més del 41% dels visitants d'aquest Parc no s'allotgen a la zona durant la seva visita al Parc (inclosos els visitants que resideixen a la zona o que tenen una segona residència), l'hotel i el càmping són la tipologia d'allotjament més utilitat (17,5% i 12,5%, respectivament).


8

Respecte a les activitats practicades durant la seva visita al Parc, destaquen, l'increment de les passejades curtes o suaus i les activitats vinculades a romandre al lloc d'arribada al conjunt del Parc (24,1% i 18,5% de pràctica actual respectivament), amb certs canvis importants per accessos en determinats tipus d'activitat. Aquest és el cas de l'increment sorprenent de la pràctica del muntanyisme a l'accés de Tavascan, que es va incrementar en un 35% en el període que va del 2011-2017. Amb valors mitjans de durada de visita al Parc per sobre dels valors obtinguts a l'any 2011 (increment de 5 hores de valor mitjà), s'ha arribat a estimar un valor d'impacte econòmic directe de més de 14.000.000 d'euros. Aquestes i, especialment, les diferències pròpies de l'ús públic dels diferents accessos analitzats, són discutits en termes de recomanacions pràctiques de planificació, gestió i seguiment.


9

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ

1.1. Justificació........................................................................................................ 1.2. Objectius del treball..........................................................................................

2. METODOLOGIA 2.1. Àrea d’estudi i punts de mostreig inclosos en la revisió de dades................... 2.2. Eines metodològiques......................................................................................

2.2.1. Fitxa d’Estimació d’Afluència i Usos...................................................... 2.2.1.1. Indicadors i subindicadors.......................................................... 2.2.1.2. Fitxes de recollida de dades...................................................... 2.2.1.3. Treball de camp.........................................................................

2.2.2. Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències..................................... 2.2.2.1. Dimensions i variables.............................................................. 2.2.2.2. Qüestionari................................................................................ 2.2.2.3. Definició de l’univers de treball i selecció de la mostra............. 2.2.2.4. Treball de camp.........................................................................

2.3. Anàlisi de dades............................................................................................... 3. RESULTATS

3.1. Afluència i distribució temporal i espacial dels visitants del Parc Natural....... 3.2. Perfil genèric dels visitants 2011 - 2017..........................................................

3.2.1. Perfil socio-demogràfic.......................................................................... 3.2.2. Comportament visita al Parc................................................................. 3.2.3. Activitats, freqüentació recreativa i motivacions de visita...................... 3.2.4. Opinions, suggeriments i demandes......................................................

3.3. Càlcul d’impacte econòmic directe................................................................... 3.4. Característiques principals dels visitants per accessos 2011- 2017................

3.4.1. Visitants de Fornet................................................................................... 3.4.2. Visitants de Tavascan.............................................................................. 3.4.3. Visitants de La Farga............................................................................... 3.4.4. Visitants de Tor........................................................................................ 3.4.5. Visitants de Sant Joan de l’Erm............................................................... 3.4.6 Visitants d’Ós de Civís..............................................................................

3.5. Síntesi de resultats i recomanacions de gestió................................................

4. CONCLUSIONS......................................................................................................

5. PROPOSTES DE SEGUIMENT 5.1. Control de l’afluència temporal i espacial dels visitants del Parc Natural......... 5.2. Instruccions per a l’ús i l’actualització de la base de dades d’afluència del Parc.........................................................................................................................

6. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................... 7. ANNEXOS

7.1. Característiques principals accessos - punts de mostreig............................... 7.2. Calendari de treball de camp........................................................................... 7.3. Fitxa de recollida de dades punts de control................................................... 7.4. Fitxa resum d’Estimació d’Afluències i Usos...................................................

11 11

12 17 18 19 20 21 22 22 24 26 27 27

34 43 43 45 49 52 56 59 60 67 73 79 85 91 97

107

109

109

113

116 129 129 130


10

7.5. Model d’Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències.................................. 7.6. Exemple base de dades de les Fitxes d’Afluència i Usos................................ 7.7. Detall accessos Parc Natural de l’Alt Pirineu................................................... 7.8. Llista d'observacions per fitxes d'afluència d'accessos.................................... 7.9. Llistat d'observacions i suggeriments de millora de les enquestes.................. 7.10. Informació complementària ...........................................................................

131 134 137 139 140 149


11

1. INTRODUCCIÓ 1.1. Justificació Com és àmpliament conegut, entre les principals funcions per les quals tot espai natural protegit ha de vetllar, destaca, com a prioritària, la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural (espècies de fauna i flora, hàbitats, patrimoni geològic). Tanmateix, n'hi ha d'altres d’igualment importants i estratègiques: com ho són el reconeixement del valor cultural del territori; la conservació dels serveis ambientals dels ecosistemes; la compatibilització de les activitats ordinàries d’explotació dels recursos naturals; l’oportunitat per a l'educació i la sensibilització ambiental; l’oportunitat de la participació local en la conservació de la natura, etc. Sense deixar de banda la cada vegada més exigent tasca de ordenar l’ús públic i la promoció d’activitats turístiques en el seu territori. I és, en aquest context, que conèixer i aprofundir envers la identificació, no tant sols de les característiques principals que configuren l’ús públic d’aquest tipus d’espais, sinó també dels canvis d’usos que en d’aquests espais, esdevenen una peça clau envers la gestió sostenible i eficaç d’aquests territoris. En aquest punt, i prenent com a punt de partida les dades obtingudes a l’estudi sobre l’afluència i la caracterització dels visitants al Parc Natural de l’Alt Pirineu (Farías, 2011) és que es planteja el present estudi, que té per objectiu principal realitzar i actualitzar les dades recollides en el seu moment, així com avançar en el coneixement de més aspectes vinculats a l’ús públic d’aquest Parc Natural. Cal avançar, en aquest sentit, que les dades recollides a l’estudi portat a terme entre els anys 2010-2011, van contribuir en el coneixement del visitants del Parc i van esdevenir claus a l’hora de: Informar a la societat sobre el volum de visitants que freqüenten el

Parc. Millorar la qualitat del servei que s’ofereix als usuaris del Parc. Avaluar els impactes produïts per la freqüentació turística, permetent

la introducció de mesures correctores i de regulació. Definir uns indicadors que permeten un seguiment continuat. 1.2. Objectius del treball Són objectius d’aquest projecte:

- Revisar i actualitzar els valors d’afluència dels visitants d’aquest espai natural, amb les seves corresponents distribucions temporals i espacials, tot actualitzant el sistema d’estimació i seguiment.


12

- Estudiar i avaluar, de forma exhaustiva, els possibles canvis esdevinguts en el perfil genèric, usos i preferències dels visitants del Parc Natural en el període comprès entre els anys 2011-2017.

- Realitzar, una primera estimació d’impacte econòmic directe dels visitants sobre el territori.

2. METODOLOGÍA 2.1. Àrea d’estudi i selecció de punts de mostreig Com a l’estudi anterior, l’àrea d’estudi contemplada en la realització d’aquest treball es correspon a la totalitat del territori Parc Natural de l’Alt Pirineu (69.850 ha). Per aquesta revisió, només es van tenir en compte sis del deu punts d’accessos principals identificats a l’any 2011. El criteri de selecció d’aquests va basar-se en la sospita de canvis d’usos, ja sigui en volum, en distribució o com a conseqüència de la incorporació de noves iniciatives o programes de promoció. La distribució equitativa al llarg del territori o zones considerades en la gestió d’aquest Parc també va contribuir en la selecció dels punts - accessos finalment incorporats en aquest estudi: Fornet (Valls d’Àneu); Tavascan (Vall de Cardós), Tor (Vall de Tor), La Farga (Vall Ferrera) i Sant Joan de l’Erm i Os de Civís (Vall de Santa Magdalena). L’única zona no inclosa en aquesta revisió va ser el Massís de l’Orri. A la taula 1 i a la figura 1 es pot consultar un detall de la ubicació i característiques principals dels diferents punts de control. Per una major comprensió de l'abast d'aquesta revisió, al corresponent mapa es detallen la totalitats dels punts d'accés principals del Parc Natural de l'Alt Pirineu. A l’Annex, Apartat 7.1 (Característiques principals accessos-punts de mostreig), també es pot consultar la fitxa descriptiva corresponent a cada punt. Cal tenir en compte que a les fitxes es descriuen en detall els principals canvis esdevinguts en quant a la gestió de l’ús públic (incorporació de nous equipaments d’ús públic o serveis, canvis en l’oferta o identificació de nous itineraris). En aquest punt s’ha d’especificar que la totalitat d’accessos inclosos en aquest treball presenten les mateixes categories de freqüentació: possibilitat d’accedir amb vehicle motoritzat, a peu i en bicicleta tot terreny (BTT). Actualment el Parc Natural compte amb 14 comptadors, dels quals 12 són pel registre de vehicles, la major part dels quals màgnètics model Eco-Twin (Fornet, Pla de Sartari, Tavasacan, Esterrí de Cardós, La Farga, Tor, Bordes de Virós, Coll de So, Rubió i Sant Joan), amb excepció del comptador a Os de Civís (Eco-Combo) i 2 per registre de persones (La Farga i Os de Civís). Per més detalls sobre el models de comptadors, consultar peu de taula 1.


13

Finalment, cal destacar, tot i que s’incorporen a la següent taula, la instal·lació de set nous miradors i quatre noves àrees d’esbarjo al voltant dels 6 punts d’accés considerats si prenem com a referència les existents l’any 2011:

- Fornet: 2 taules de pícnic al costat del punt d’informació d’Alós d’Isil.

- Tavascan: 1 taula panoràmica i 1 banc al Mirador de Corbiu i 2

taules de pícnic a l’Àrea d’esbarjo del Pont de la Bolle.

- La Farga: 3 plafons interpretatius al mirador de la Pica d’Estats i 1 taula panoràmica i 1 banc al Mirador de Boet.

- Tor: 3 taules de pícnic, 1 taula panoràmica i 1 font a l’Àrea i mirador

de Cassos.

- Sant Joan de l’Erm: instal·lació d’un nou itinerari interpretatiu, apte per accessibilitat reduïda, i 2 taules panoràmiques al mirador del Pic de l’Orri.

- Os de Civís: 2 taules panoràmiques i 2 búnquers al mirador de la

collada de Conflent i 2 taules de pícnic i 1 font a l’àrea de les Bordes de Conflent.


14

Nom

Sector Ubicació accés Eco comptadors Infraestructur es bàsiques i altres dades d’interès

1 Fornet Valls d’Àneu (TM Alt Àneu)

Als voltants del punt d’informació de Fornet. Zona de Pàrquing

Magnètic Eco-Twin* Maig 2009

Àrea d’esbarjo, zona de Pàrquing i punt d’informació a Fornet, actualment tancat. Cartells explicatius al pàrquing de la Perosa sobre els itineraris recomanats i al punt d’informació de Fornet sobre els itineraris transfronterers i el Camí de la Llibertat. A l’any 2016 s’hi ha instal·lat una cartellera d’informació exhaustiva i de gran format sobre el projecte Life Piroslife, vinculat a l’ós bru i dos taules de pícnic al costat del punt d’informació d’Alós d’Isil.

2 Tavascan Vall de Cardós (TM Lladorre)

A la caseta d’informació de Tavascan (estiu) – Aparcament Pleta del Prat (hivern)

Magnètic Eco-Twin* Agost 2009 Agost 2017

Àrea d’esbarjo: Pont de la Bolle (ctra. Graus i Pleta del Prat) i punt d’informació a la sortida del poble. Cartellera al costat del punt d’informació. Existeix un Centre d’Interpretació de l’Aigua municipal, vinculat al Parc i a la central hidroelèctrica visitable, i dos refugis guardats (Certascan i Pleta del Prat). Durant l’any 2016 s’ha instal·lat una cartellera del projecte Piroslife sobre l’ós bru i una taula panoràmica i un banc al Mirador de Corbiu i dos taules més a l’àrea d’esbarjo del Pont de la Bolle.

3 La Farga Vall Ferrera (TM Alins)

Al final carretera d’Àreu, sortida itinerari de Constuix

Magnètic Eco-Twin* i piroelèctric*** al Pla de Boet Setembre 2010

Àrees d’esbarjo: al Pla de la Selva, al Pla de Boet i a Àreu. Punt d’informació més proper: a Araós. Cartelleres més properes a Alins, Àreu i Pla de la Selva. Al Pla de la Farga i Molinassa n’hi ha de pautes de comportament. Mirador no equipat a Costuix (pas natural cap a la Vall de Cardós). Molt a la vora es troba el refugi guardat de Vallferrera. Mirador equipat amb vistes a la Pica d’Estats. També hi ha un mirador equipat al Pla de Boet, amb vistes al Port de Boet i Baiau.


15

4 Tor

Vall de Tor (TM Alins)

Límit Parc, just on surt la pista que porta cap al mirador dels Cassos

Magnètic Eco-Twin* Octubre 2010

Punt d’informació més proper: a Araós. Cartelleres més properes a Alins i Àreu. Mirador natural no equipat al Port de Cabús i roc de Llumeneres. A Tor hi ha un restaurant no legalitzat concorregut. Àrea d’esbarjo Cassos una mica més avall, i més amunt a Àreu també hi ha una zona de pícnic. Instal·lació recent. Àrea recreativa del mirador de Cassos, 3 taules de pícnic, 1 taula panoràmica i 1 font.

5 Sant Joan de l’Erm

Vall de Santa Magdalena (TM Montferrer i Castellbó)

A la carretera d’accés al refugi la Basseta, en la intersecció de les pistes que comuniquen Sant Joan amb Port-Ainè i Rubió

Magnètic Eco-Twin* Octubre 2010

Àrea d’esbarjo: al costat del refugi de la Basseta, compta amb 12 taules de pícnic, 6 barbacoes i 1 font. Cartellera a l’aparcament de St. Joan. L’estació compta amb un refugi guardat, la Basseta i a l’hivern és una estació d’esquí nòrdic. Font del cobert (situada a St. Joan de l’Erm Vell) una mica més amunt. Molt a prop del refugi, recentment s’ha instal·lat un sender. Dues taules panoràmiques al mirador del Pic de l’Orri.

6 Os de Civís Alt Urgell (TM Valls de Valira)

A la zona del Pàrquing a la sortida del poble

Magnètic Eco-Combo ** i de piroelèctric*** a l'Itinerari Riu Salòria

A Os de Civís existeix un Punt d’Informació als visitants on s’hi va establir un Centre d’Interpretació anomenat Terres de Frontera. Àrea d’esbarjo Bordes de Conflent. 2 taules de picnic i 1 font. Zona de pàrquing marcada al mapa com un mirador que és el mirador de la collada de Conflent, està una mica lluny del poble, però pot tenir l’avantatge d’estar situat a un pàrquing

Taula 1. Característiques principals dels punts de mostreig controlats * Magnètic Eco-twin: en aquest tipus de comptadors s’instal·la el bucle magnètic en forma de rombe a una profunditat d’entre 2 a 4 cm. a la via de circulació. En aquests comptadors quan passa una roda per sobre del bucle el sistema detecta el registre el registre electromagnètic de cada roda i valida el recompte. Aquests comptadors recullen les dades en format infraroig i després se’ls acobla un transformador de dades infraroig a Bluetooth. ** Magnètic Eco-combo: aquests comptadors funcionen de la mateixa manera que els anteriors, però ja recullen les dades directament en format Bluetooth. *** Cèl·lula piroelèctrica: aquesta detecta directament persones. El funcionament es basa en una cèl·lula molt sensible als infrarojos que detecta la variació de temperatura entre l’entorn i el cos humà, d’aquesta manera s’eviten comptatges erronis a caus al moviment de la vegetació o al Sol.


16

Figura 1. Territori Parc Natural de l’Alt Pirineu i esquema d'accés principals


17

2.2. Eines metodològiques Prenent com a punt de partida l’experiència adquirida en els projectes d’investigació elaborats fins ara per la responsable d’aquest estudi (Farías i Camps 2000, Farías, 2001, Farías 2003, 2005, 2006aib, Farías i altres, 2010, entre d’altres), com així també l’estudi portat a terme en aquest mateix espai l’any 2011, les metodologies d’estudi seleccionades en la realització d’aquest treball es van basar en l’adaptació i l’aplicació de dos sistemes de recollida de dades: Fitxa d’Estimació d’Afluències i Usos i Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències (Taula 2). S’ha de tenir en compte que ambdós sistemes van patir alguns canvis a noves demandes per part de l’equip gestor. Per exemple, en el cas de l’enquesta, l’eliminació d’algunes preguntes i la incorporació de noves, o en el cas de les fitxes d’estimació d’usos, diferenciació més acurada dels sistemes d’accés (peu, BTT, etc.).

Objectius Metodologies

Dades que s’esperen obtenir

Revisar i actualitzar els valors d’afluència

- Fitxa d’Estimació d’Afluències i Usos - Anàlisis estadístics descriptius

Valor d’afluència total i parcial del parc i per accessos controlats pels anys 2011-2017 i dades bàsiques de filtratge i seguiment pels punts amb ecocomptadors

Estudiar i avaluar, els possibles canvis esdevinguts en el perfil dels visitants

-Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències -Anàlisis estadístiques descriptives

Característiques genèriques dels visitants del parc i parcials per accessos controlats pels anys 2011-2017

Realitzar una primera estimació d’impacte econòmic directe

- Enquesta (preguntes específiques) - Anàlisi de dades

Valor d’impacte unitari mig envers les despeses d’allotjament, restauració, serveis i compra de productes locals.

Taula 2. Descripció de les metodologies d’estudi Pel que fa als detalls metodològics que anirem exposant i justificant al llarg dels següents apartats, cal destacar, per una banda, la realització d’aquest treball de camp durant el període comprès entre els mesos de juny i desembre de l’any 2017, tot incloent un total de 54 unitats de treball de camp.


18

En la línia del treball realitzat a l’any 2011, el nombre de dies de mostreig contemplats en el diferents punts d’accés van incloure, com a mínim, si les circumstàncies així ho permetien, un dia de treball de camp al mes durant el període d’estudi, que en aquest cas va ser juny - desembre de 2017, amb un reforç d’un dia de treball de camp per mes en dia laboral durant els tres mesos de màxima afluència (juliol, agost i setembre). Així doncs, tal i com es pot apreciar a la Taula 3, el total de dies de treball de camp realitzat als diferents accessos es va moure dins d’una forquilla de 8 – 10 dies d’acord amb les característiques pròpies dels diferents accessos. Per exemple, els accessos de Tavascan i Sant Joan de l’Erm van ser els accessos amb més dies de treball de camp, per acollir, dins de la seva zona d’influència, equipaments específics que possibiliten la pràctica d’esports d’hivern com l’esquí de fons, esquí alpí o de muntanya. La resta de punts van ser estudiats d’acord amb les dades de tancament de pistes d’accés: Fornet i Tor al mes de Novembre i La Farga i Ós de Civís al mes de desembre.

Accés

Jun. Jul. Agost Set. Oct. Nov. Des. Total

1 Fornet 1 2 2 2 1 -- -- 8 2 Tavascan 1 2 2 2 1 1 1 10 3 La Farga 1 2 2 2 1 1 -- 9 4 Tor 1 2 2 2 1 -- -- 9 5 Sant Joan 1 2 2 2 1 1 1 10 6 Os Civís 1 2 2 2 1 1 -- 8 Total 6 12 12 12 6 4 2 54

Taula 3. Relació dels dies de treball de camp duts a terme 2.2.1. Fitxa d’Estimació d’Afluència i Usos Tal com ja va ser comentat al treball portat a terme al Parc l’any 2011, es comú que el seguiment de l’afluència i nombre de visitants que concorren a aquest tipus d’espais es realitzi mitjançant la utilització d’ecocomptadors. Es tracta d’un sensor adaptat per comptar persones o cotxes i que disposa dels següents elements: un captador o receptor d’informació, amb una àmplia gamma de models (magnètic, hidroacústic, piroelèctric, etc.), una caixa, que té la funció de conservar les dades i alimentar el sistema d’energia i un software, que permet la transmissió i posterior lectura i tractament de dades. Segons els models, l’ecocomptador pot comptar persones, bicicletes o cotxes, en un o dos sentits i, fins i tot, diferenciar el pas de bicis i persones. Tanmateix, amb la col·locació d’un ecocomptador no n’hi ha prou per enregistrar, tal i com enuncien les empreses que els fabriquen, de forma


19

fiable, fàcil i econòmica la freqüentació a les diferents zones o itineraris. Un ecocomptador només es limita a registrar el nombre de passades, ja sigui en un sentit o altre, sense arribar a discriminar si pertanyen a la mateixa persona o vehicle, i molt menys, diferenciar el tipus o detalls dels usos que en aquests punts es poden enregistrar (combinacions d’itineraris/zones visitades, etc), sobretot quan existeix la possibilitat de visitar la zona en format de travessa (entrada i sortida per diferents accessos). D’aquí que sigui imprescindible disposar de valors de filtratge que transformin la dada bruta en valors d’afluència real. Això és, per exemple, que a més de conèixer, entre altres aspectes, el nombre de passades o inputs d’entrada o de sortida d’un determinat punt, cal saber i diferenciar molt clarament les característiques principals del flux en quant a l’entrada i sortida pel mateix punt o no, valor mig de nombre de persones per grup en el cas de comptadors de cotxes, etc. 2.2.1.1. Indicadors i subindicadors Basant-nos en les necessitats específiques, en les condicions de freqüentació d’aquest espai natural protegit (principals punts d’accés, accés preferent amb vehicles, zones d’ús, etc.) i l’experiència de l’estudi portat a terme durant l’any 2011, quatre han estat els indicadors bàsics contemplats en l’elaboració de la Fitxa d’Estimació d’Afluències i Usos: nombre total de vehicles observats; nombre total de persones comptabilitzades durant el dia de control, tot diferenciat el sistema d’accés (cotxe, BTT, a peu, etc.); distribució espacial dels visitants dins del territori i activitats practicades. A continuació exposem un detall dels principals indicadors i subindicadors considerats en el corresponent treball de camp, agrupats tenint en compte el tipus de dades recollides: dades generals, dades específiques i dades complementàries. La totalitat dels indicadors que hem contemplat han estat dissenyats tenint en compte la consideració d’un o de més d’un subindicadors d’ús no exclusiu. A l’Annex, Apartat 7.4 podeu consultar un detall de la fitxa resum utilitzada. Dades generals

- Accés controlat: ubicació punt de control - Observador: persona responsable del treball de camp - Data: contemplada en la realització del corresponent treball de

camp - Hora d’inici i finalització del treball de camp: variable en funció del

punt de mostreig i l’estació de l’any - Condicions meteorològiques: específiques del dia de mostreig


20

Dades específiques

- Nombre total de vehicles comptabilitzats durant el treball de camp: diferenciant, en el cas d’accessos amb opció de travessa, el sentit de la marxa per tal de no duplicar dades.

- Nombre total de visitants registrats: comptabilitzats manualment, ja sigui dins del cotxe o vehicle o que passen pel punt de control amb altes mitjans (BTT, caminant, etc).

- Mitjana visitants/vehicle: calculada tenint en compte el nombre total de visitants i el nombre total de vehicles comptabilitzats, tot diferenciant els visitants que hi accedien a peu, en bicicleta tot terreny (BTT) i amb autocars, per tal de poder tractar aquestes dades de forma diferenciada. Per la qual cosa, els valors mitjans finalment especificats en la corresponent fitxa no sempre coincideix amb les dades prèviament exposades (nombre total de visitants/vehicles comptabilitzats).

- Nombre total de visitants que no freqüenten el territori parc: aplicable només en el cas de l’accés de Tavascan, per aquells visitants que durant la seva estada a la zona van romandre o visitar exclusivament el poble de Tavascan, la piscifactoria o el refugi de la Pleta del Prat.

- Nombre total de visitants susceptibles de no ser enregistrats per l’ecocomptador: recollit basant-nos en a les característiques de fluxos existents als diferents punts de control, així com també, en la ubicació actual o prevista dels diferents ecocomptadors.

- Nombre total de vehicles que fan travessa: aplicable basant-nos a les característiques de l’oferta d’itineraris existent a cada accés-zona.

- Població local: nombre total de persones que fan un ús del territori propi al de la població local, com ara, recollir llenya, pasturar el bestiar, etc.

Dades complementàries - Llistat d’itineraris freqüentats: elaborat basant-nos en les dades recollides. - Llistat d’activitats practicades: basant-nos en el llistat elaborat durant el treball de camp de l’any 2011. 2.2.1.2. Fitxes de recollida de dades Pel que fa a la fitxa de recollida de dades, diferent de la Fitxa resum d’Estimació d’Afluències i Usos citada a l’apartat anterior, a continuació exposarem en detall els nou ítems considerats en la realització del treball de camp. Per a més informació podeu consultar l’Annex, Apartat 7.3 (Fitxa de recollida de dades punts de control).


21

1. Hora 2. Nombre de persones per vehicle 3. Mitjà de transport 4. Entra/Surt 5. Itinerari visitat 6. Activitat realitzada 7. Travessa/No travessa 8. Ecocomptador/No ecocomptador 9. Observacions

Així doncs, el personal encarregat de la recollida de dades van tenir en compte quatre recomanacions a l’hora de fer la seva feina.

- Ítem 2. En el cas d’un altre mitjà de transport s’havia d’especificar el nombre de persones del grup, tot detallant el mitjà de transport utilitzat (BTT, quad, moto, a peu, autocar, etc).

- Ítem 6. Les opcions tingudes en compte en aquest indicador havien de basar-se en les opcions de resposta existents a la pregunta XXIV de l’enquesta: romandre al lloc d’arribada, passejades suaus, excursionisme, muntanyisme, BTT,Trail Running, recol·lecció de bolets, rutes 4x4, rutes amb quads o motos, pesca de riu, esquí de fons, esquí de muntanya, etc.

- Ítem 7. En aquest ítem s’havia d’especificar si en el recorregut realitzat a l’hora de visitar la zona era en format travessa (entrada i sortida per diferents accessos) o no.

- Ítem 8. Aquest ítem, i tenint en compte la ubicació de l’ecocomptador, s’havia d’especificar si el recorregut realitzat pel visitant o grup de visitants durant la seva visita a la zona passava o no per l’ecocomptador. En cas de dubte s’havia d’apuntar de manera detallada el recorregut o itinerari realitzat.

Amb l’objectiu de tenir dades base més fiables per l’elaboració dels diferents filtres, a diferència del projecte del 2011, en aquest projecte els percentatges de visitants no comptador han estat registrats de forma separada segons el mitjà de transport utilitzat a l’hora de accedir al Parc. Això vol dir: percentatge de visitants no comptador en cotxe, en BTT o a peu. 2.2.1.3. Treball de camp El treball de camp es va dur a terme en sis dels deu punt d’accés prioritari identificats a l’estudi del 2011, durant el període de temps comprès entre


22

els mesos de juny de 2017 a desembre de 2017. La franja horària contemplada en la realització del treball de camp va ser de 10:00 a 18:00 hores durant els mesos de primavera-estiu i de 10:00 a 17:00h durant els mesos de tardor-hivern. S’ha de tenir en compte que la major part de les dades recollides mitjançant aquesta metodologia es van realitzar comptabilitzant el moviment de cotxes de sortida, exceptuant els accessos amb possibilitat de travessa (ex. Tor, Sant Joan de l’Erm o Fornet) o de pernoctació (La Farga). Per a més informació podeu consultar les base de dades exposades a l’Annex, Apartat 7.1 (Característiques principals accessos - punts de mostreig). A diferència de l’any 2011, el treball de camp als diferents punts, amb excepció dels accessos corresponents a Tor i alguna vegada a La Farga, es va dur a terme en equips de dos persones, millorant, d’aquesta manera, el registre de dades. 2.2.2. Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències En la línia del model d’enquesta utilitzat a l’any 2011, un seguit de preguntes, la major part de resposta tancada, van configurar el model d’enquesta definitiu conformat per un total 32 preguntes, cinc més que l’any 2011. En aquest punt, val la pena destacar, la incorporació, a petició de l’equip gestor, d’algunes preguntes vinculades a la valoració d’impacte econòmic directe dels visitants sobre el territori; això vol dir, bàsicament, preguntes vinculades a les despeses d’allotjament, restauració i compra de productes locals. Preguntes relacionades a la instauració de noves mesures de regulació, van ser algunes de les preguntes contemplades a l’any 2011 que es van descartar en aquesta revisió pel fet d’haver estat ja valorades. 2.2.2.1. Dimensions i variables Un total de sis grans grups de dimensions van conformar el disseny de la corresponent enquesta: soci tipus, visita espai, motivacions i preferències, grau de satisfacció, opinions i suggeriments (Taula 4). Pel que fa al seu disseny ha estat confeccionat tenint en compte els següents aspectes: Dimensió 1. Característiques dels visitants. En aquesta dimensió, tot respectant les variables contemplades a l’any 2011, es van agrupar totes aquelles variables que feien referència als aspectes personals i socioeconòmics dels visitants, que, des d’un punt de vista genèric,


23

poguessin tenir algun efecte condicionant sobre l’elecció de determinades respostes. Dimensió 2. Característiques visita al parc. Elementals en l’elaboració d’aquest tipus d’enquestes, que en aquest cas, foren confeccionades tenint en compte tots aquells aspectes que poguessin contribuir en la caracterització de la visita al parc natural. En aquest apartat es va intentar mantenir al màxim totes les preguntes i opcions de respostes del model d’enquesta utilitzat a l’estudi de l’any 2011. Dimensió 3. Despesa generada. Com ja ha estat esmentat en apartats anterior, la inclusió d’aquesta dimensió es va portar a terme a petició expressa de l’equip gestor del Parc Natural de cara a poder establir algun tipus de valor d’impacte socioeconòmic per part dels visitants al territori. Per l’elaboració d’aquestes preguntes es va tenir en compte estudis com el portat a terme per l’Institut Cerdà (2015): Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya. Dimensió 4. Motivacions de visita. A diferencia de l’estudi de l’any 2011, i amb la clara intensió de poder anar més enllà en la identificació dels perfils dels visitants, l’estudi de les motivacions de visita en aquest treball es va porta a terme demanant al visitant la valoració per separat d’un total de 14 motivacions, en lloc de la selecció de les tres motivacions més importants. Dimensió 5. Activitats realitzades i itinerari visitat . En la línia de les tendències actuals de l’aprofitament d’aquests espais per la promoció de l’activitat física i el benestar integral de les persones, en aquesta dimensió, a més a més d’incloure el detall de l’activitat i l’itinerari visitat, es va optar per recollir, més en detall el nivell d’intensitat física de l’activitat portada a terme al Parc. Això vol dir, diferenciació en el cas de l’activitat de l’excursionisme, de passeig suau o excursionisme pròpiament dit, inclosa la duració de la/les activitats realitzades en minuts. Pel que fa als itineraris visitats, i tenint en compte el gran volum de dades susceptibles de ser recollides i la possible duplicació de feina de la informació recollida en la Fitxa d’estimació d’usos, vam categoritzar els itineraris en: clàssics (presents als mapes de cada vall o zona elaborats per l’administració del parc), no clàssics (visita d’altres indrets no detallats en la llista d’itineraris o llocs que es poden visitar segons els corresponents mapes). El moment de decisió en la selecció de l’itinerari visitat també va se un canvi introduït en aquest model d’enquesta. Dimensió 6. Opinió i grau de satisfacció. Finalment, aquesta dimensió, relativa a la percepció dels serveis existents al parc, com ara, la senyalització, la neteja, el grau de conservació, etc, va incloure la possibilitat, per una banda, de valorar el grau d’importància atribuït a


24

aquest tipus de infraestructures/serveis, i també valorar els mateixos en el cas d’haver-ne fet ús. Així mateix, i en la línia del model d’enquesta utilitzat a l’any 2011, es va donar l’opció de registrar qualsevol tipus de queixa o suggeriment de millora. Dimensions

Variables

Característiques dels visitants

Edat, sexe, lloc de residència habitual, ocupació laboral, estudis assolits, grau de coneixement estatus de protecció zona

Característiques visita Parc

Freqüència de visita, accés, allotjament, grup visita, nombre d’integrants grup, menors, durada visita zona, durada visita parc, visita d’altres indrets del Parc, mitjans d’informació coneixements parc

Despesa generada

Despesa allotjament, despesa restauració, despesa compra de productes locals, despesa consum de serveis

Motivacions

Motivacions de visita al parc

Activitats realitzades i itinerari visitat

Activitat realitzada, duració en minuts, itinerari visitat, moment de decisió de l’itinerari a visitar, font d’informació utilitzada

Opinió i grau de satisfacció

Grau d’importància i valoració del grau de satisfacció de les infraestructures i serveis d’ús públic al Parc, valoració del grau de massificació i valoració de conflictes amb altres visitants.

Taula 4. Dimensions i variables que s’han tingut en compte en l’elaboració de l’enquesta 2.2.2.2. Qüestionari A partir de les dimensions i les variables detallades a la Taula 4, i tal i com es pot observar a continuació, trenta-dos preguntes van configurar el model definitiu d’enquesta utilitzat; la major part de les quals van ser tancades, amb excepció de: detall despesa productes locals, vivència


25

d'algun tipus de conflicte, i observacions i suggeriments. A l’Annex, Apartat 7.5 podeu consultar el model d’enquesta definitiu.

1. Lloc de residència habitual 2. Ocupació laboral 3. Estudis assolits 4. Gènere 5. Any de naixement 6. Freqüència de visita general 7. Freqüència de visita darrers dos anys. 8. Mitjà d’accés al parc 9. Grup de visita 10. Nombre de persones que componen el grup, inclòs el registre de

menors 11. Dies de visita a la zona 12. Allotjament 13. Despesa allotjament preu per persona 14. Ús restauració 15. Despesa restauració nombre de vegades i preu persona 16. Despesa compra de productes locals 17. Despesa consum de serveis a la zona 18. Altres despeses 19. Moment de decisió de l’itinerari visitat 20. Coneixement existència Parc 21. Mitjans de coneixement del parc 22. Motivacions de la visita 23. Durada de visita en el dia d’avui (hores) 24. Activitats realitzades, inclòs el detall en minuts. 25. Itinerari visitat 26. Mitjans d’informació considerats en la selecció de l’itinerari visitat 27. Grau d’importància que li dóna a les infraestructures i serveis del

Parc 28. Grau de satisfacció de les infraestructures i serveis utilitzats al Parc 29. Valoració quantitat de visitants observats durant l’estada a la zona 30. Visita d’altres indrets del parc durant l’estada a la zona 31. Vivència d’algun tipus de conflicte durant la visita al parc 32. Observacions i suggeriments

En aquest sentit cal destacar la consideració de les següents preguntes en relació al càlcul d'impacte econòmic directe del visitant del Parc sobre la zona: preguntes 10, 11, 12, 13, 14, 15,16, 17 i 18. Per més informació al respecte consultar l'apartat 3.3 de Càlcul d'impacte econòmic directe.


26

2.2.2.3. Definició de l’univers de treball i selecc ió de la mostra En base a la consideració com a univers del treball la totalitat dels visitants que podrien visitar el territori del parc pels accessos seleccionats i durant el període comprés entre els mesos de juny de 2017 i desembre de 2017 i, en la línia del treball portat a terme a l’any 2011, el sistema de mostreig va ser aleatori no estratificat. Això vol dir, realització del major nombre d’enquestes possibles durant els dies de treball de camp considerats en l’aplicació de les corresponents fitxes d’afluència. L’objectiu, com a mínim era arribar amb un nivell de confiança del 95% a un marge d’error al voltant del 4%. Això vol dir, que basant-nos en un univers de treball del voltant de uns 215.000 visitants, dades afluència visitants any 2016, estem parlant de la necessitat de realitzar, com a mínim, d’unes 599 enquestes (García Ferrando, 1985). Taula 5. Punt de mostreig

Dies no festius

Dies festius

Total dies mostreig

Nombre d’enquestes

Fornet 3 5 8 115 Tavascan 3 7 10 204 La Farga 3 6 9 112 Tor 3 6 9 53 Sant Joan de l’Erm 3 7 10 147 Os de Civís 3 5 8 75 Total 18 36 54 706

Taula 5. Distribució enquestes per accessos controlats

A les taules 6 i 7 es pot observar un detall de la distribució d’aquestes per mesos i per dies de la setmana. Tinguis en compte que només es van fer treballs de camps fora de caps de setmana o festius durant els mesos de estiu: juliol i agost. Mesos de l’any

Nombre d’enquestes Percentatge

Juny 77 10,9 Juliol 181 25,6 Agost 200 28,3 Setembre 121 17,1 Octubre 59 8,4 Novembre 7 1,0 Desembre 61 8,6 Total 706 100,0

Taula 6. Distribució de les enquestes per mesos de l’any


27

Mesos de l’any

Nombre d’enquestes Percentatge

Dimarts 86 12,2 Dijous 90 12,7 Divendres 68 9,6 Dissabte 284 40,2 Diumenge 178 25,2 Total 706 100,0

Taula 7. Distribució enquestes per dies de la setmana 2.2.2.4. Treball de camp Pel que fa al treball de camp, i tenint en compte que moltes de les preguntes que hi havia a l’enquesta feien referència a fets ja consumats (ex: Itinerari visitat, activitat realitzada, valoració d’alguns serveis, etc) la totalitat de les enquestes van ser portades a terme en el moment que els visitants sortien del parc, podent així recollir les accions i opinions i no les intencions. Per evitar la repetició de respostes en els casos de grups nombrosos, en la línia del sistema de mostreig emprat a l’any 2011, es va enquestar una persona per grup, tot intentant alternar tant com fos possible el sexe de la persona enquestada. En el cas de grups molt nombrosos, es podia arribar a fer dos enquestes per grup. Per a la realització de les enquestes es va comptar amb la col·laboració de quatre estudiants de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) entre d’altres. Finalment, cal destacar, que l’enquesta va ser realitzada establint una conversa conduïda amb l’interlocutor, segons la capacitat pràctica de l’enquestador. El qüestionari es completava amb l’edició de fitxes de suport que mostraven a l’enquestat les possibles respostes de les preguntes més extenses, agilitzant-ne, d’aquesta manera, la seva realització. 2.3. Anàlisi de dades El tractament quantitatiu de les dades es va dur a terme, en el cas de les enquestes, mitjançant l’aplicació d’anàlisis estadístiques descriptives (programa PASW Statistics 18) i, en el cas de les dades relatives a les despeses i a les Fitxes d’Afluències i Usos, mitjançant la utilització del programa Excel. En la caracterització dels visitants, i de cara a una millor aplicació pràctica dels resultats obtinguts, vam optar per realitzar, per una banda, una anàlisi de les dades a nivell global i, per l’altra, per accés-zona controlada. En aquelles preguntes recollides en ambdós models


28

d’enquesta, es va optar per presentar els canvis produïts al llargs dels darrers cinc anys. En aquest sentit, i tenint en compte que en aquest estudi tots els accessos – punts controlats ja comptaven amb ecocomptadors, la recollida d’indicadors es va centrar només en l’establiment de valors de filtratge o factors de correcció, no en ponderació d’afluència com en el cas de l’estudi de l’any 2011. A la taula 8 es presenta un detall dels principals aspectes considerats en la identificació dels indicadors de filtratge: percentatge de vehicles que no passen per l’ecocomptador, percentatge de vehicles que fan travessa, valor mitjà de visitants/cotxe, percentatge de visitants que no passen per l’ecocomptador, percentatge de visitants que tot i passar pel comptador fan travessa i percentatge de visitants que accedeixen a la zona per fer un ús que no pot ser considerat turístic (població local: activitats ramaderes, forestals, entre d’altres). A diferencia del indicadors considerats l’any 2011, en aquest treball es va aprofundir en el detall del registre del indicador Visitants no Comptador en relació amb la diferenciació d’aquests segons el mitjà d’accés. Mentre que l’any 2011 independentment del sistema d’accés emprat anaven al mateix indicador, en aquest treball es va optar per diferenciar-los: cotxe, a peu i BTT. Un altres aspecte a considerar en la lectura de la següent taula es que durant el transcurs d’aquest estudi, al punt d’accés de Tavascan, es va instal·lar un nou comptador a la pista que dona accés a la esmentada vall, fet que suposa que actualment aquest accés compti amb dos comptadors: l’un, a la pista que porta a la Vall de Lladorre, i l’altre a la Vall de Tavascan, deixant sense necessitat el registre de % de vehicles no comptador, però donant sentit al registre del percentatge de vehicles per valls.

Agrupació per mesos

Indicadors de filtratge

For

net

Primavera: juny Estiu: juliol i agost Tardor: setembre, octubre i novembre Hivern: desembre

% Vehicles Travessa Valor mitjà visitants/vehicle % Visitants no ecocomptador a peu o en BTT % Visitants ús local


29

Tav

asca

n Primavera: juny Estiu: juliol i agost Tardor: setembre, octubre i novembre Hivern: desembre

% Vehicles per valls Valor mitjà visitants/vehicle % Visitants no ecocomptador a peu o en BTT % Visitants ús local

Far

ga


Valor mitjà visitants/vehicle % Visitants no ecocomptador a peu % Visitants ús local

Tor


% Vehicle Travessa Valor mitjà visitants/vehicle % Visitants no ecocomptador a peu o en BTT % Visitants ús local

San

t Joa

n


% Vehicles no ecocomptador % Vehicles Travessa Valor mitjà visitants/vehicle % Visitants no ecocomptador a peu o en BTT % Visitants ús local

Os

de C

ivís


% Vehicles no ecocomptador Valor mitjà visitants/vehicle % Visitants no ecocomptador a peu o en BTT % Visitants ús local

Taula 8. Consideracions específiques tingudes en compte en l'elaboració de les corresponent formules de filtratge A partir d'aquestes dades, i tenint en compte la casuística dels diferents punts detallades a la taula 8, i que la dada bruta es correspon al nombre de cotxes detectats pel comptador, tots els altres factors cal calcular-los com a factors percentuals enfront els vehicles detectats pel comptador. Per això cal dividir tots els factors de la fórmula pels vehicles detectats pel comptador. D’aquesta forma tots els factors queden en funció de la dada recollida pel comptador. A la figura 2 es pot consultar un detall dels aspectes base considerats en la elaboració de la fórmula de filtratge, així com la fórmula final aplicable al conjunt de dades recollides pels diferents ecocomptadors.


30

A tall d’exemple, a l'equació 1 mostra la fórmula base que s’ha utilitzat pel càlcul d’afluència als punts. Posteriorment aquesta fórmula s’ha adaptat per fer el filtre de càlcul de visitants en funció del vehicles comptabilitzats per l’ecocomptador. El filtre consta de 4 parts diferents, la primera part calcula el nombre de visitants diferents que han estat detectats per l’ecocomptador, per obtenir aquest valor de visitants, en primer lloc, cal calcular el número de vehicles real que ha passat per l’ecocompotador, tenint en compte que hi ha vehicles que passen per l’ecocomptador tan d’anada com de tornada i una altra part de vehicles que han fet travessa (han entrat per aquest accés, però han sortit per un altre), un cop s’ha obtingut el valor de vehicles cal multiplicar-lo per la mitjana de visitants que hi ha a cada vehicle, i així s’obté el valor de visitants. La segona part, calcula la gent que ha accedit al parc per aquest accés amb vehicle, però no han estat detectats per l’ecocomptador. La tercera part, té en compte el número de persones que han accedit al parc per aquest accés, però per fer activitats pròpies de la gent de la zona. La quarta, incorpora aquella gent que ha accedit al parc per aquest accés, però que com anaven a peu o en BTT, no podien ser detectats per l’ecocompotador. Així mateix, l’equació 2 mostra l’adaptació de l’equació 1 per tal de fer-la aplicable sempre amb el mínim de dades, en aquest cas la lectura del comptador. Per això cal saber quina és la dada que s’obté del comptador (vehicles comptador) i cal adaptar tots els factors necessaris per aquest càlcul dividint els factors entre els vehicles comptabilitzats. Amb aquest càlcul s’obtenen uns factors percentuals en funció dels vehicles comptats, d’aquesta manera sabent només quants cotxes han estat detectats es pot calcular tota la resta de valors. A les figures 2 i 3 es mostra el procés pel càlcul d’afluència que s’ha efectuat pel cas concret de Tavascan mostrant el procés per l’obtenció dels factors de correcció i un càlcul d’exemple. Després, depenent del punt la fórmula feta servir s’adapta; a La Farga, per exemple, desapareix la possibilitat de cotxe no comptador.


31

Equació 1: Fórmula base pel càlcul d’afluència

Equació 2: Fórmula pel càlcul de visitants adaptada al comptatge de vehicles comptabilitzats VC Vehicles detectats pel comptador VT Vehicles que han fet travessa VNC Vehicles que no han passat pel comptador VUL Població local VPB Població que han accedit al parc a peu o BTT


32

Figura 2. Factors de correcció i fórmules de filtratge aplicades en el cas de l’accés a Tavascan (càlcul indirecte d’afluències)

Taula 1. Dades en brut afluència DATA 17/06/17 Valor mitjà

primavera

18/07/17 23/07/17 03/08/17 26/08/17 Valor mitjà

estiu

10/09/17 07/10/17 12/11/17 Valor mitjà

tardor Dia setmana Dissabte Dimarts Diumenge Dijous Dissabte Diumenge Dissabte Diumenge

Núm. Vehicles (total) 45 45 58 107 92 89 87 78 24 4 35

Núm. Vehicles (compt. 1) 45 45 33 51 44 89 44 34 14 1 16

Núm. Vehicles (compt. 2) 0 0 25 56 48 0 43 44 10 3 19

Núm. Visit. Registrats amb vehicle 135 135 131 289 267 240 232 226 58 10 98

Mitjana pers/cotxe 3 3 2,25 2,7 2,9 2,7 2,64 2,90 2,42 2,50 2,61

Mitjana pers/cotxe compt 1 (PA) 0 0 2,10 2,40 2,70 2,50 2,43 2,50 1,40 1,67 1,86

Mitjana pers/cotxe compt 2 (PF) 0 0 2,80 3,10 3,20 3,20 3,08 3,30 1,42 3,00 2,57

Vehícles Travessa 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Població Local 4 4 6 8 3 0 4 0 0 2 1

Visitants no comptador (peu, btt) 0 0 53 63 54 11 45 1 0 0 0

Total visitants no comptador (peu, btt, cotxe) 3 3 53 63 54 11 45 1 0 0 0

Afluència Total Visitants (sense pobl. Local) 131 131 178 344 318 251 273 227 58 8 97

Afluència Total Visitants*** 135 135 184 352 321 251 277 227 58 10 98

Taula 2. Dades resum *

FACTORS DE CORRECCIÓ 17/06/17

Valor mitjà

primavera 18/07/17 23/07/17 03/08/17 26/08/17

Valor mitjà

estiu 10/09/17 07/10/17 12/11/17

Valor mitjà

tardor

% Vehicles comptador 1 100,00% 100,00% 56,90% 47,66% 47,83% 100,00% 50,29% 43,59% 58,33% 25,00% 46,23% % Vehicles comptador 2 0,00% 0,00% 43,10% 52,34% 52,17% 0,00% 49,71% 56,41% 41,67% 75,00% 53,77%

% Vehicles Travessa 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

Valor mitjà visitants/cotxe 3 3 2,25 2,7 2,9 2,7 2,64 2,9 2,42 2,5 2,61

Valor mitjà visitants/cotxe compt. 1 0 0 2,10 2,40 2,70 2,50 2,43 2,50 1,40 1,67 1,86

Valor mitjà visitants/cotxe compt. 2 0 0 2,80 3,10 3,20 3,20 3,08 3,30 1,42 3,00 2,57

% Visitants ús local (global) ** 8,89% 8,89% 10,34% 7,48% 3,26% 0,00% 4,91% 0,00% 0,00% 50,00% 2,83%

% Visitants ús local (compt. 1) ** 8,89% 8,89% 6,06% 5,23% 2,27% 0,00% 3,26% 0,00% 0,00% 66,67% 2,04%

% Visitants ús local (compt. 2) ** 0,00% 0,00% 12,00% 7,14% 3,13% #¡DIV/0! 4,94% 0,00% 0,00% 33,33% 2,63%

% Persones amb vehicle 100,00% 100,00% 71,20% 82,10% 83,18% 95,62% 83,66% 99,56% 100,00% 100,00% 99,66%

% Visitants a peu o BTT (global) *** 0,00% 0,00% 91,38% 58,88% 58,70% 12,36% 52,31% 1,28% 0,00% 0,00% 0,94%

% Visitants a peu o BTT (compt. 1) *** 0,00% 0,00% 80,30% 61,76% 61,36% 6,18% 52,01% 1,47% 0,00% 0,00% 1,02%

% Visitants a peu o BTT (compt. 2) *** 0,00% 0,00% 106,00% 56,25% 56,25% #¡DIV/0! 52,62% 1,14% 0,00% 0,00% 0,88%

* Tots els factors estan fets en relació al número de cotxes

** Els visitants d'ús local es distribueixen meitat i meitat per cada comptador *** Es considera que la gent que accedeix a peu i BTT es reparteix meitat i meitat per cada comptador


33

Figura 3. Exemple filtratge accés de Tavascan

2017

Mes Brutes* Netes

Gener 273 5361

Febrer 293 5754

Març 463 9092

Abril 401 566

Maig 800 1129

Juny 1281 1808

Juliol 3170 9839

Agost 4782 14843

Setembre 1280 3438

Octubre 1069 2872

Novembre 565 1518

Desembre 538 10565

* Pel càlcul d’exemple s’han utilitzat les dades corresponents a l’any 2016, perquè en el moment de la redacció de l’informe no es disposava de les dades referents al 2017. Pels mesos d’hivern s’han utilitzat les mateixes fórmules que a l’estudi anterior a causa de que en aquest projecte actual no hi hagut treball de camp a l’hivern.


34

3. RESULTATS D’acord amb l’ordre dels objectius proposats en la realització del present treball, la presentació dels resultats que a continuació exposem segueixen el següent ordre: Apartat 3.1, exposició de les dades relatives a l’afluència i distribució dels visitants al territori del parc; Apartat 3.2, presentació de les principals característiques dels visitants del parc; Apartat 3.3, càlcul d’impacte econòmic directe; Apartat 3.4, anàlisi detallada de les característiques dels visitants per accessos; tot per arribar a l’Apartat 3.5, en el qual s’exposen una síntesi dels principals resultats obtinguts i principals canvis de tendència detectats, així com un seguit de recomanacions pràctiques per a la planificació i gestió d’ús públic d’aquest parc Natural. 3.1. Afluència i distribució temporal i espacial de ls visitants del Parc Natural Una vegada realitzat el corresponent treball de camp i aplicades les fórmules de filtratge actualitzades als sis punts, es va arribar a establir l’existència d’una afluència anual al voltant dels 314.000 visitants, 100.000 visitants més si tenim en compte el valor d 'afluència registrada l'any 2011. De totes formes, i a tall d’exemple, perquè l’important pel que fa a l’estudi de l’afluència de visitants als diferents espais naturals protegits, no es tan sols el coneixement dels valors absoluts, sinó el seguiment d’aquests any rere any, a continuació s’exposen, per una banda, els valors d’afluència per accés registrats des de l’any 2011 fins a data d’avui, i per l’altra, els valors d’afluència per mesos en aquests darrers 7 anys. Sorprenen, en aquest sentit, els canvis dels valors d'afluència, sobretot, als punts de Fornet i Tavascan, amb un increment del 62% i 58, respectivament, responsables, en gran mesura d'aquest increment d'afluència. A la figura 4 es pot consultar una relació dels darrers 7 anys pels sis punts d'accés controlats, així com, a la figura 5, un detall d'aquesta afluència any rere any. Finalment, i pel que fa a la distribució de l'afluència al llarg de l'any, tal i com també es pot comprovar en les següents figures (Figures 6 i 7), no s'aprecien canvis massa substancials, amb excepció d'un cert increment, amb la conseqüent desestacionalització, dels mesos de primavera - estiu. S’ha de tenir en compte, en aquest sentit, que són els valors registrats durant els mesos de setembre i octubre els que poden arribar a presentar una variació interanual més gran a causa de la pràctica de la recol·lecció


35

de bolets. L’any natural analitzat en aquest projecte va ser molt fluix per a la majoria de les zones aptes per a aquesta activitat. Figura 4. Detall de la distribució mensual de l’afluència anual del Parc Natural 2011-2017


36


37


38

Figura 5. Resum afluència període 2011-2017 dels punts d'accessos controlats


39

Figura 6. Detall de la distribució mensual de l’afluència anual del Parc Natural 2011-2017 any rere any


40


41


42

Figura 7. Detall de la distribució mensual de l’afluència anual del Parc Natural 2011-2017


43

3.2. Perfil genèric dels visitants El coneixement del perfil tipus dels visitants que concorren als diferents espais naturals protegits, en termes dels usos que fan d’aquests espais, les seves preferències, actituds, motivacions i demandes, entre altres, es constitueixen com un requeriment imprescindible d’informació a partir del qual molts dels aspectes de la gestió del seu ús públic poden ser definits. Com a dada rellevant a tenir en compte en el desenvolupament dels següents apartats, i aprofitant la disposició de les dades obtingudes a l'estudi de l'any 2011, s'ha cregut convenient exposar les dades principals de l'estudi de revisió tot centrant la presentació dels resultats en la valoració dels canvis perfils, usos i preferències. En aquest sentit, cal tenir en compte la consideració d’un total de 1.859 enquestes: 1153 enquestes corresponents a l'estudi de l'any 2011 (juliol 2010 - juny 2011 als sis accessos considerats en aquesta revisió) i 706 enquestes realitzades en aquest estudi, que es va realitzar només en el període comprés entre els mesos de juny i desembre del 2017. Per això, hi ha aquesta diferència en el nombre d'enquestes. 3.2.1. Perfil sociodemogràfic Començant pels grups d’edats i tenint en compte que en el tractament estadístic de les dades van ser separats en sis categories, resulta evident, tal i com podem observar a la taula 9, un predomini d’aquells grups d’edat compresos entre els 32 i 51 anys (50%) amb una disminució, bastant gran del grup d'edats de més de 61 anys, a més comparant amb les dades de l’any 2011 també s’ha incrementat en 6 anys l'edat mitjana dels visitants. Aquest darrer increment es deu probablement a la pujada del percentatge del grup d'edats de 22 a 31 anys.

Grups d’edat 2011 2017 Total % % %

22 a 31 anys 8 19 12,9 32 a 41 anys 23,5 26 24,6 42 a 51 anys 31,7 24 28,2 52 a 61 anys 21,8 16,6 19,5 Més de 61 anys 14,6 3,7 11,8 Edat mitjana 45 51 49

n=1.859 Taula 9. Grups d’edat i edat mitjana 2011 - 2017 Ara bé, pel que fa al gènere dels visitants enquestats , i com és habitual en aquest tipus d’estudis (Múgica, 1993; Gómez-Limón i De Lucio, 1992; Farías, 2000), en part com a conseqüència d’una afluència més elevada d’aquest grup de visitants i, per altra, basant-nos en la tendència detectada per part dels homes, dins d’un grup mixt d’integrants, d’assumir


44

el rol de líder (Farías, 2008), les dades obtingudes ens mostren l’existència d’un percentatge més elevat de visitants del sexe masculí, tant pel que fa a l'any 2011 (65,8%), com a l'any 2017 (68,4%). Figura 8. Figura 8. Gènere dels visitants enquestats

Pel que fa al lloc de residència habitual de les persones enquestades, aspecte interessant, d’altra banda, a l’hora d’estudiar algunes de les característiques genèriques de comportament i preferències, presenta uns resultats previsibles tot i que amb una certa variació si comparem els anys 2011-2017. Reducció del percentatge de visitants provinents de la província de Barcelona, de quasi un 10%, a favor de visitants residents en la província de Lleida que incrementa més d’un 10%. En aquest sentit cal destacar també, una reducció bastant important de visitants residents a la zona, amb un lleuger increment dels visitants residents a Andorra. Taula 10.

Lloc de residència 2011 2017 Total

% % % Barcelona 56,4 47,4 52,5 Lleida 10,7 22,1 15,6 Tarragona 5,8 5,1 4,8 Girona 3,8 2,4 3,4 Altres províncies 7,8 6,3 7,9 França 1,8 3,8 2,9 Altres països 1,9 5,8 3,9 Residents a la zona 9,3 1,1 5,2 Andorra 2,5 5,8 3,9

n=1.859 Taula 10. Lloc de residència habitual 2011 - 2017


45

Per altra banda, i pel que fa als resultats obtinguts sobre el nivell d’estudis assolits , cal apuntar, en la línia de les dades obtingudes al 2011, la presència d’un nivell d’estudis elevat que es situa, en aquest darrer estudi, al voltant del 51% (Taula 11).

Nivell d’estudis 2011 2017 Total

% % % Estudis primaris 9,8 3,8 7,8 Secundària 16,1 15,4 15,9 Formació professional 25,4 29,4 26,4 Estudis universitaris 39,5 46,8 42,1 Estudis de post-grau 9,2 4,6 7,7

n=1.859 Taula 11. Nivell d’estudis més elevat assolit 2011 - 2017 Finalment, pel que fa a l'ocupació laboral - professional , les dades obtingudes ens mostren clar predomini, com en d’altres estudis i el darrer treball, del treballador per compte aliè (47,1%); essent, els treballadors autònoms (17%) i els funcionaris (10,6%), tal i com es pot observar a la taula 12, la resta de dedicacions professionals més habituals.

Ocupació laboral -professional

2011 2017 Total % % %

Estudiant 3,8 5,9 4,8 Empleat per compte aliè 46,8 47,1 47,3 Autònom 16,8 17 16,4 Empresari 7,8 3,6 5,8 Funcionari 13,5 10,6 11,9 Aturat/desocupat 3,8 2,4 3,1 Jubilat 7,0 11,7 9,4 Altres 0,3 1,7 1,0

n=1.859 Taula 12. Ocupació laboral 2011 - 2017 3.2.2. Comportament de visita al Parc Natural Pel que fa a les dades obtingudes en la caracterització de la visita, hem d’apuntar l’existència d’un comportament, en la major part dels aspectes estudiats, en la línia de les dades obtingudes l'any 2011, i previsible en funció de les característiques del territori del parc; tot i que variable depenent dels diferents punts o accessos controlats. Pel que fa al mitjà d’accés emprat en la visita , tal i com podem observar a la taula 13, l’opció d’accés amb vehicle particular presenta un clar predomini sobre la resta d’opcions (80%). La diferència registrada en aquest sentit en relació amb les dades recollides en les fitxes d’estimació d’afluències és pràcticament inexistent (amb una diferència de +1-2% en


46

el cas de l’accés amb bicicleta; tot i que en el cas de l’accés a Sant Joan aquesta diferència podria ser superior a causa de la dificultat de comptabilitzar aquest tipus d’ús tenint en compte les característiques d’ubicació dels punts de mostreig).

Mitjà d'accés 2011 2017 Total

% % % Cotxe particular 87,6 80 83,4 BTT 3,4 0,4 0,9 Caminant 5,5 6,2 5 Quad/Moto 1,0 4 2,5 Altres (taxi, etc.) 1 2,1 1,7

n=1.859 Taula 13. Mitjà d’accés utilitzat per accedir al territori parc 2011 - 2017 Pel que fa a la freqüència de visita (nombre de vegades que visità el parc en els últims dos anys), els resultats aconseguits mostren alguns canvis interessants en relació a l'any 2011. Increment de la visita recurrent, més de dos vegades (del 36,3% al 54,4%), a canvi d’una reducció de la gent que fa la visita per primera vegada (37,3% al 25,2%). Taula 14. En aquest punt és interessant destacar, tal i com es pot observar a la figura 9, que tot i que el valor mitjà de freqüència de visita es manté al voltant de 3-3,6 vegades, l'increment de freqüència de visita a l'accés de Tor i la disminució d'aquesta freqüència a l'accés de Sant Joan de l'Erm.

Freqüència de visita 2011 2017 Total

% % % No procedeix, ús local 1,1 5,2 6,6 És la primera vegada 37,3 25,2 33 Es la segona vegada 15,3 15,2 16,3 Mes de dos vegades 36,3 54,4 44,1 Valor mitjà 3,06 3,61 3,33

n=1.859 Taula 14. Freqüència de visita al territori parc 2011 - 2017


47

Figura 9. Valors mitjans de la freqüència de visita al parc 2011 - 2017

Any 2011

Any 2017

En el cas de les dades obtingudes en la variable grup - visita , al voltant del 34% dels visitants enquestats visiten el parc en parella, seguit per grups familiars (27,8%) i d'amics (23,4%). Destaca, en aquest sentit, si comparem amb les dades obtingudes a l'any 2011, la reducció de grups familiars i d'amics a favor d’una visita individual. Taula 15.

Grup de visita 2011 2017 Total

% % % Visita individual 8,6 13,8 10,9 Parella 28,3 33,8 31,7 Família 30,8 27,8 29,5 Grup d'amics 30,5 23,4 26,6 Grup organitzat (colònies, campament, etc.) 1,8 1,1 1,2

n=1.859 Taula 15. Grup de visita 2011 - 2017

Cal destacar, tal i com es pot veure a la taula 16, la presència majoritària de grups de visitants conformats per 2 integrants, amb un valor mitjà certament inferior al registrat al 2011, de 3,42 visitants/grup en contra de 4,26, amb un rang de fluctuació mínim 1 – màxim 100 visitants/grup).

Nombre de persones per grup 2011 2017 Total

% % % 1 8,3 13,0 10,5 2 38 45,1 41,3 3 15,5 12,2 14 4 17,2 13,5 15,5 5 a 10 16,2 13,5 15 Més de 10 4,8 2,7 3,9 Valor mitjà 4,26 3,42 3,68

n=1.859 Taula 16. Nombre de persones per grup i Valor mitjà visitants/grup 2011 - 2017


48

Per l’altra part, els resultats obtinguts en la variable d’allotjament a la zona , mostren un increment de la no pernoctació, de 14% a 24,2% fent que actualment sigui l’opció preferida, seguits pel fet d'allotjar-se a hotel o hostal (17,5%) i càmping (12,5%), que estan en la línia de les dades recollides al 2011 (Taula 17).

Allotjament 2011 2017 Total

% % % Sóc resident de la zona 12,8 9,9 10,8 No m'allotjo 14 24,2 19,6 Segona residència 12 10 10 Casa rural 6,3 5,3 5,8 Hotel, hostal 19,2 17,5 17,7 Càmping 13,1 12,5 14 Refugi de muntanya 4,0 8,2 6,3 Tenda o vivac 4,1 3,3 4,6 Caravana, cotxe 2,8 3,7 3,1 Apartaments 1,7 2,4 2 Altres 10,0 1,4 6,1

n=1.859 Taula 17. Allotjament durant l’estada a la zona 2011 - 2017 Ara bé, pel que fa a la durada de la visita a la zona (dies d’estada a la zona) i al territori parc (hores de visita durant el dia en el qual es va realitzar l’enquesta), variables íntimament relacionades a l'oferta recreativa de la zona o al parc, les dades obtingudes mostren que més del 70% dels enquestats visita la zona per més d’un dia (Taula 18).

Durada visita a la zona 2011 2017 Total % % %

Mig dia 26,9 27,3 27,1 1 dia 11,2 11,1 11,2 2 dies 19,4 19,2 19,3 3 dies 12,6 12 12,3 4 dies 6,7 6,8 6,8 5 dies 6,5 6,4 6,5 De 6 a 10 6,7 6,9 6,8 Més de 10 10,1 10,3 10,3 Valor mitjà 3,20 2,60 2,87

n=1.859 Taula 18. Durada de la visita a la zona (dies) 2011 - 2017 Tenint en compte una durada de visita mitjana al Parc de 6.97 hores l'any 2011 i de 12 hores l’any 2017, a la següent figura es presenta un detall de la durada de visita segons els diferents punts d'accés on destaquen els accessos de Tavascan i la Farga amb una major durada de la visita, al temps que una disminució d'aquest valor si comparem les dades del 2011 - 2017 als punts d’accés de Sant Joan i Os de Civís. Figura 10.


49

Figura 10. Valors mitjans de durada de visita al parc per accessos

Any 2011

Any 2017

Finalment, i pel que fa a la font d’informació o mitjans de coneixement del territori parc o del parc en si mateix, els resultats obtinguts ens indiquen un clar predomini en la selecció de les opcions: de tota la vida (38,6%) i per altres persones (34,8%). Destaca, en aquest sentit, la disminució de la resposta a l'opció que no el coneixia. Taula 19.

Coneixement territori Parc Natural 2011 2017 Total

% % % No correspon. No el coneixia. 8,6 4,8 4,5 De tota la vida 36,3 38,6 37 Per altres persones 19,4 34,8 27,7 Senyalització de la carretera 9,3 2,4 5,6 Oficines de turisme, punt d'informació 3,0 1,9 2,4 Mapes i guies 6,9 7,1 7,6 Per Internet 5,1 6,1 6 Altres mitjans de comunicació 11,4 4,3 1,4

n=1.859 Taula 19. Mitjans coneixement parc Natural 2011 - 2017 3.2.3. Activitats, freqüentació recreativa i motiva cions de visita

Les dades obtingudes pel que fa a les activitats portades a terme durant la visita al parc ens parlen, tal i com es pot apreciar a la taula 20, d'un clar predomini de l'activitat de l'excursionisme (23,4%) i les passejades suaus (24,1%). Pel que fa això, cal destacar, si fem referència a la comparació entre les dades recollides al 2011 - 2017, l'increment de l'activitat de romandre a lloc d'arribada, que va passar d'un 9,6% a un 18,5% i la disminució de l'activitat de recol·lecció de bolets, probablement a causa de les característiques climatològiques existents durant el


50

desenvolupament d'aquest treball. Dades, que si tenim en compte el nivell d'activitat física implícita en el desenvolupament de les diferents activitats (Farías i altres, 2018): lleugera (romandre al lloc d'arribada i rutes 4x4), moderada (passejos suaus, excursionisme, recol·lecció de bolets, rutes en quads) i vigorosa (muntanyisme, BTT, raquetes de neu, esquí i Trail Running), estem parlant d'una disminució dels nivells d’activitat física realitzada durant la visita al Parc Natural al voltant d'un 7%: 2% en el cas de la pràctica de activitat física moderada i 5% en el cas de activitat física vigorosa.

Activitats 2011 2017 Total

% % % Romandre al lloc d'arribada 9,6 18,5 12 Rutes 4x4 6,6 5 6,2 Passejos suaus 15,7 24,1 20,1 Excursionisme 24,6 23,4 26,2 Recol·lecció de bolets 11,9 0,9 8,5 Rutes amb quads, motos 1,1 2,7 1,9 Muntanyisme (ascensió pic) 8,7 9,4 10,5 Bicicleta tot terreny 4,4 7,5 6,1 Raquetes de neu 2,0 0,4 0,9 Esquí (diverses disciplines) 11,5 3,3 6,5 Trail Running 0 0,7 0,7 Altres 2,5 3,4 2,2

n=1.859 Taula 20. Activitats practicades 2011 – 2017 En relació amb la freqüentació recreativa i/o itinerari visitat , i tenint en compte que aquesta dada serà presentada en detall a l'apartat 3.4 de Característiques principals dels visitants per accessos, a continuació s'exposa només un recull de la distribució dels visitants al territori Parc contemplant la identificació de dos categories: itineraris clàssics (itinerari senyalitzats i promocionats per l'equip gestor del Parc) i itineraris no clàssics (itineraris que no es corresponen a la categoria anterior. Així doncs, tal i com es pot apreciar a la següent taula, destaca l'increment de la freqüentació recreativa cap a itineraris no clàssics, que va passar d'un 5% a l'any 2011 a un 17,8% a l'any 2017.

Tipologia itinerari 2011 2017 Total % % %

Clàssic 78 78,5 78,1 No clàssic 5 17,8 9,9 Sense dades 0,5 1,8 1,0 No Parc 16,5 1,0 10,6

n=1.859 Taula 21. Tipologia d'itinerari visitat 2011 - 2017


51

Com a dada rellevant connectada a l'itinerari visitat i només recollit en aquest darrer estudi, cal destacar, tal i com es pot consultar a les següents taules, una decisió majoritària de l'itinerari a visitar de forma prèvia a l'arribada al Parc (89% van triar l'itinerari a visitar abans de sortir de casa) i un predomini clar cap a canals no específics. Mentre que més d'un 65% dels visitants enquestats utilitzen com a font d'informació el coneixement personal, la recomanació per part d'altres persones, només el 19,7% i un 9,3% vinculen aquesta decisió a la consulta de guies, mapes o planes webs. Taules 22 i 23.

Moment de decisió de l’itinerari a visitar 2017

% Abans de sortir 89,0 Durant trajecte 6,5 Quan estava a la zona 2,8 Altres 1,7

n=706 Taula 22. Moment de decisió de l’itinerari a visitar

Recursos utilitzats per la decisió de l’itinerari a visitar 2017

% No correspon 0,3 Coneixement personal 44,5 Guies, mapes, etc. 19,7 Recomanació altres persones 20,4 Planes web 9,3 Oficines de turisme 1,3 Punt d'informació del parc 1,4 Altres 3,1

n=706 Taula 23. Recursos utilitzats per la decisió de l’itinerari visitat Així mateix, i com a dada complementària a aquests resultats, és necessari esmentar els valors obtinguts respecte a la visita d’altres indrets durant l’estada a la zona. Amb una disminució de quasi 4% del si per part dels visitants enquestats al 2017, a favor de la no visita o no coneixement de si ha visitat o visitarà altres indrets del Parc. Taula 24.

Visita a altres indrets del Parc 2011 2017 Total

% % % Si 36,9 33 34,7 No 57,6 59 58 No ho sap 5,5 7,6 6,3

n=1.859 Taula 24. Visita a altres indrets del Parc 2011 - 2017 Finalment, i pel que fa a les motivacions de visita manifestades per part dels 706 visitants enquestats en aquest estudi, cal destacar que les


52

motivacions estan en la mateixa línia dels resultats de l'any 2011, de tipus mediambientals-benestar, per apropar-se al medi natural, per gaudir del paisatge i relaxar-me i desconnectar (4,6, 4,59 i 4,53 de valor mitjà). Al respecte, destaca la sisena posició de la motivació relacionada a la visita al Parc Natural com a tal. És a dir, contribució d'aquest aspecte en la selecció de la visita a la zona. Taula 25. Motivacions de visita

Puntuac ió mitja

Desviació Standard

Per apropar-se al medi 4,60 0,801 Per gaudir paisatge 4,59 0,833 Relaxar-me i desconnectar 4,53 0,898 Gaudir família 4,27 1,307 Oportunitat AF aire lliure 4,24 1,128 Visitar PNAP 3,90 1,263 Coneixement nou llocs 3,75 1,380 Per visitar itinerari 3,67 1,367 Gaudir noves experiències 3,59 1,321 Fer AF 3,56 1,520 Millorar salut 3,37 1,392 Conèixer més MN 3,30 1,323 Practicar esport concret 3,19 1,643 Gaudir soledat 2,29 1,575

n=706 Taula 25. Motivacions de visita al Parc 3.2.4. Opinions, suggeriments i demandes Per acabar, les dades obtingudes en relació a les opinions, van ser abordades, a diferencia de l'estudi portat a terme a l'any 2011, preguntat, per una banda, sobre la importància atribuïda a la infraestructura o servei en qüestió, per, de forma posterior, preguntar sobre el grau de satisfacció en el cas d'haver-n’hi fet ús. D'aquesta manera, més que conèixer només l'opinió, ens pot donar pistes sobre el gap o diferencia existent entre el que volen i el que ofereix el Parc. Per una banda, i tal i com es pot apreciar a la següent taula, si a l'opció molt important fem referència, la senyalització d'itineraris i l'estat de neteja i conservació són els aspectes que més importància li atribueixen els visitants enquestats (49,9% i el 71% respectivament), seguits per la senyalització dels accessos als Parc i la informació facilitada pel mateix (36,7% i 33%, respectivament). Taula 26.


53

Opinió importància i grau de satisfacció 2017

%

Senyalització accessos

No correspon, no opina 1,8 Gens important 1,6 Poc Important 4,0 Important 55,9 Molt important 36,7

Zones d'aparcament


Senyalització d'itineraris


Punts d'informació


Equipaments d'ús públic


Informació facilitada pel Parc


Neteja i estat de conservació


n=706 Taula 26. Grau d'importància infraestructures i serveis al Parc Per una altra, la valoració d'aquests aspectes basant-nos en la valoració dels mateixos com correctes i molt correctes ens presenten un cert desajust en relació amb la senyalització d'itineraris. Mentre que aquest aspecte es valorat com el segon de major importància, el grau de satisfacció d'aquest es situa en un tercer nivell. Menys del 70% dels visitants enquestats valora aquest aspecte com molt correcte o correcte (15,9% i 52,8%, respectivament). Taula 27.


54

Grau de satisfacció 2017

%

Senyalització accessos

No correspon, no opina 8,9 Incorrecta 1,4 Regular 6,9 Correcta 66,0 Molt correcta 16,7

Zones d'aparcament


Senyalització d'itineraris


Punts d'informació


Equipaments d'ús públic


Informació facilitada pel Parc


Neteja i estat de conservació


n=706 Taula 27. Grau de satisfacció de les infraestructures i serveis al Parc A manera de síntesi, i tal i com es pot apreciar a la següent taula (Taula 28), on s'exposen el valor mitjans de cadascun dels diferents aspectes avaluats dins de l'escala 1 - 4 (1 mínima puntuació i 4 màxima), resulta evident l'existència d'una certa desviació entre la importància i grau de satisfacció (GAP) de la senyalització dels itineraris (-0,39) i de l’estat de neteja i conservació (-0,42). Això vol dir, en el cas de la senyalització d’itineraris, mentre que la importància atribuïda per part dels visitants a


55

aquest aspecte es situa en 3,37 punts, el grau de satisfacció d’aquest aspecte no arriba al 3 punts, concretament assoleix 2,98, la qual cosa posa en evidencia una falta de concordança entre el que el visitant li agradaria que fos i el que realment es: -0,39.

Aspectes valorats Satisfacció

Importància GAP

Senyalització accés 3,18 3,24 -0,06 Àrees de Pàrquing 3,13 3,17 -0,04 Senyalització itineraris 2,98 3,37 -0,39 Punt d'informació 3,12 3,03 0,09 Equipaments d'ús públic 3,06 2,80 0,26 Informació facilitada pel Parc 3,15 3,11 0,04 Estat de neteja i conservació 3,22 3,64 -0,42

n=706 Taula 28. GAP (valors mitjans) importància i grau de satisfacció Respecte a l'opinió envers el grau de massificació del Parc, els resultats obtinguts mostren una certa reducció de la percepció de massificació, que passa del 8,2% al 5,5%. Taula 29.

Opinió nivell de massificació Parc 2011 2017 Total % % %

Excessiva 8,2 5,5 7 Acceptable 69,8 73,9 71,7 Poca gent 22 22 20,5

n=1.859 Taula 29. Opinió nivell de massificació Parc Finalment, dels 706 visitants enquestats, 248 realitzaren algun tipus d’observació o suggeriment de millora (65,2%, un 7,9% més que l'any 2011), entre els quals destaquen, per la seva reincidència, l'observació que fa referència a la necessitat de millorar la senyalització dels diferents itineraris (8,8%). Resulta interessant destacar en aquest sentit, la reducció dels suggeriments de millora relatius a la millora i manteniment de les pistes d'accés (7%) i equipament d'ús públic (4%) i, en contrapartida, a l'aparició de suggeriments relacionats a les problemàtiques de circulació de vehicles motoritzats dins del Parc (2,7%). Taula 30. A l'annex, apartats 7.7 i 7.8, es pot consultar una relació detallada de totes les circumstàncies, observacions i queixes recollides al llarg del treball de camp, que de ben segur ampliaran el coneixement de les opinions dels visitants d'aquest Parc Natural.


56

Opinions i suggeriments 2011 2017 Total

% % % No realitza cap observació ni suggeriment 57,3 65,2 62,1 Senyalització, millorar (tot) 10,7 8,8 9,2 Pistes, manteniment 6,2 2,5 4,5 Equip. UP (lavabos - contenidors - manteniment gral.) 7,0 3,0 5,0 Neteja, millorar 2,4 3,4 2,7 Altres observacions (queixes puntuals) 1,1 3,7 2,1 Afluència. Evitar la massificació 5,8 1,7 3,5 Pernoctació, temes relacionats 1,3 0,3 0,7 Circulació vehicles (problemàtiques) 0 2,7 1,2 PI horaris 3,8 0,3 2,1 Tot Ok 5,1 8,1 6,7

n=1.859 Taula 30. Observacions i suggeriments de millora 3.3. Càlcul d'impacte econòmic directe Com a novetat en la realització d'aquest estudi, i a petició expressa per part de l'equip gestor del Parc, es va decidir realitzar una primera valoració d'impacte econòmic directe de la visita al Parc Natural. Per això, i en base a les dades recollides en la realització de les corresponents enquestes, concretament: nombre de persones per grup, durada de visita a la zona, despesa en allotjament en el cas de produir-se, despeses en manutenció (vegades i import mig), despesa en compra de productes locals, consum de serveis i altres despeses, tot considerant, per la ponderació final d'import, el grau d’importància atribuït a la visita al Parc (valoració d'aquest aspecte en una escala de l'1 al 5 en funció del grau d'importància atribuïda). A partir d’aquí es va procedir a realitzar el corresponent càlcul mitjançant el següent procediment. 1) Identificació de despeses globals per conjunt de visitants enquestats; això vol dir, de forma separada: allotjament, manutenció, compra de productes locals, contractació de serveis i altres despeses. • Valor total pernoctació (VTP)

Resultat: 119.486€ (identificació d'un total de 1408 persones que van

pernoctar durant la seva estada a la zona amb una pernoctació unitària de 1660 nits)


57

• Valor total manutenció (VTM)

Resultat: 40.846€

• Valor total compres (VTC)

Resultat: 4.026€

• Valor total serveis (VTS)

Resultat: 2.321€

• Valor total altres (VTA)

Resultat: 956€. Per exemple, roba a un mercat, material esportiu en

una tenda, etc.

SUMATÒRIA IMPORT TOTAL: 167.635€

2) Identificació del nombre total de persones incloses en la realització de les 706 enquestes

Resultat: 2.416 persones

3) Càlcul del valor de despesa mig per persona, dividint els valors obtinguts al punt 1 amb el valor identificat al punt 2.


58

• Valor mig despesa pernoctació (VMP). Resultat: 49, 45€/persona • Valor mig despesa manutenció (VMM). Resultat: 16,9 0€/persona • Valor mig despesa compra (VMC). Resultat: 1,66€/pe rsona • Valor mig despesa consumo serveis (VMS). Resultat: 0,96€/persona • Valor mig altres despeses (VMA). Resultat: 0,39 €/ persona 4) Càlcul del valor mig visitant • Valor mig visitant (VMV)

Resultat: 69,38€/persona 5) Càlcul global d'impacte econòmic directe a la zona en base a l'afluència de visitants • Càlcul global d'Impacte directe (CGID)

CGID: 69.38€/persona * 314.000 visitants: 21.785.32 0€

6) Ponderació del CGID segons la importància atribuïda a la motivació de visitar el Parc en sí mateix. La recollida d’aquesta informació es basà en la puntuació recollida en la valoració, per part del visitant, del nivell d’importància atribuïda a la motivació de visita: Per visitar el Parc en sí mateix. L’escala de puntuació, com la resta de motivacions, estava dins del rang: l’1 al 5. Això vol dir, que amb una puntuació d’un 5, el visitant considerà l’existència del Parc com un fet rellevant per acabar de decidir-se d’anar a la zona, mentre que una puntuació d’un 2, el visitant no considerà com a rellevant per visitar la zona la presència del Parc. D’aquí una ponderació d’un 30% de la despesa realitzada per part del visitant que puntuà aquesta motivació de visita amb un 2.


59

Això és la suma de: - 90% del valor en el cas d'una puntuació de 5 (45.2% visitants) (2416)*(0.452)*(69.38*0.9) = 68.188.66€ - 70% del valor en el cas d'una puntuació de 4 (22.1% visitants) (2416)*(0.211)*(69.38*0,70) = 24757.78€ - 50% del valor en el cas d'una puntuació de 3 (18.6% visitants). 2416)*(0.186)*(69.38*0,50) = 16835.96€ - 30% del valor en el cas d'una puntuació de 2 (6.4% visitants) (2416)*(0.064)*(69.38*0,30) = 3.218.34€ - 10% del valor en el cas d'una puntuació de 1 (7.7% visitants) (2416*(0.077)*(69.38*0,10) = 1.290.69€

∑ 114.291.44/2416 visitants= 47.30€ despesa unitària

314.000*47.30€ = 14.854.102€ Impacte global

En aquest sentit foren valors de control el valor mig dia de pernoctació: 1,17 i el valor mig persones per grup: 3,04 amb la idea de detectar qualsevol errada en l’estimació dels diferents valors inclosos a la fórmula. 3.4. Característiques principals dels visitants per accessos Tot i que en l'àmbit territorial el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha de ser considerat com un tot, el coneixement diferenciat de les característiques principals dels seus visitants per accessos pot ajudar a dissenyar i implementar, d’una forma més eficient i òptima, la incorporació d’algunes


60

mesures de gestió. Així doncs, a continuació es presenten les principals característiques dels visitants per cadascun dels 6 accessos revisats. Cal destacar, a tall de recordatori, que els resultats que a continuació exposem han de ser interpretats tenint en compte els següents aspectes: - No tots els accessos estudiats presenten, estadísticament parlant, el mateix marge d’error pel que fa a la mostra analitzada. Cal tenir en compte, tot i que tots els punts assoleixen una fiabilitat del 95, que el marge d’error aconseguit varia en funció del nombre total d’enquestes realitzades (punt de tall: 100 enquestes). Així doncs, per als punts prioritaris de: Fornet (115 enquestes), Tavascan (204 enquestes), La Farga (112 enquestes) i Sant Joan de l’Erm (147 enquestes) el marge d’error aconseguit és de +5, per a la resta de punts estudiats és de +10: Os de Civís (75 enquestes) i Tor (53 enquestes). - Pel que fa a la procedència dels resultats exposats amb relació a la freqüentació recreativa i activitats practicades, cal destacar, l’ús exclusiu de la base de dades que correspon a les fitxes d’afluència, pel fet de ser més fiables i exhaustives que les dades obtingudes en la realització de les enquestes. - Així mateix, pel que fa a aquestes dades, s’ha de tenir en compte que la categorització d’itineraris freqüentats ha estat elaborada tenint en compte el punt més llunyà freqüentat que suposa que un mateix itinerari en pot representar més d’un. - En relació amb el registre de les activitats practicades en el cas de la realització de més d’una (exemple, rutes amb 4x4 i recol·lecció de bolets) només vam tenir en compte l’activitat que mostrava un nivell d’interacció més alt amb el medi (exemple: la recol·lecció de bolets sobre la d’excursions amb 4x4). - Finalment, i pel que fa a les dades corresponents al 2011, poden presentar certes variacions en relació a les dades de l'informe (Farías, 2011) perquè per poder realitzar una correcta comparació d'aquestes dades, només van registrar a les columnes del 2011 les dades corresponents al mateix període de treball de camp: Juny - Desembre, ambdues inclosos. En negreta dades de canvis a destacar. 3.4.1. Visitants de Fornet Les dades obtingudes del perfil sociodemogràfic dels visitants d’aquest accés ens mostren, per una part, un perfil mitjà caracteritzat per tenir entre 45 a 64 anys (59,1%), ser homes (67%) i residir de forma habitual a la província de Barcelona (46,5%). Disposar d’un nivell d’estudis elevat (61%


61

amb estudis universitaris) i treballar de forma majoritària per compte aliè (50,4%). Destaca, en aquest sentit, un canvi en relació a les dades del 2011 vinculades a una major variabilitat en quant al lloc de residència habitual (disminució en un 11% de visitants procedents de la província de Barcelona a favor d'altres províncies com Lleida), un increment en un 10% dels visitants amb nivell d'estudis universitaris pel conjunt de visitants que accedeixen al Parc per aquest punt d'accés. Taula 31.

Perfil sociodemogràfic Fornet

2011 2017 % %

Edat

18-24 0 1,0 25-34 6,7 8,6 35-44 21,9 21,9 45-54 26,7 32,4 55-64 30,5 26,7 >64 14,3 9,5

Gènere Home 68,6 67,0 Dona 31,4 33,0

Lloc de residència habitual

Barcelona 58,1 46,5 Lleida 12,4 17,5 Tarragona 2,9 7,0 Girona 1,9 2,6 Altres províncies 9,5 9,6 Francia 3,8 7,9 Altres països 1,9 5,3 Residents de la zona 8,6 2,6 Andorra 1,0 0,9

Estudis més alts assolits

Estudis primaris 12,4 3,6 Secondària 15,2 8,2 Formació professional 21,9 28,2 Estudis universitaris 35,2 54,5 Estudis de post -grau 15,2 5,5

Ocupació laboral-professional

Estudiant 3,8 1,8 Empleat per compte aliena 39,0 50,4 Autònom 14,3 15,9 Empresari 12,4 4,4 Funcionari 19,0 11,5 Aturat/desocupat 3,8 0 Jubilat 7,6 14,2 Altres 0 1,8

n=1.859 Taula 31. Característiques sociodemogràfiques dels visitants Per l’altra banda, i pel que fa a la caracterització de la visita al Parc, més del 55% dels visitants accedeixen al Parc en vehicle particular i un 30,3% en BTT o caminant. Han visitat el parc en els darrers dos anys més de dues vegades (54,4%), el visita en parella o família (29,8% i 31,6%, respectivament), amb un


62

valor mig de 3 persones per grup. No s'allotja a la zona (46,9%, 4% més que l'any 2011) i visita la zona per una durada mitja de 4 dies i el Parc per unes 4 hores (52% entre 3-6 hores). Més del 50,4% (un 18% més que a l'any 2011) declarà haver conegut l’existència del parc de tota la vida. Destaca, respecte a les dades del 2011, la reducció del nombre de persones per grup i l'increment de la durada de la visita a la zona (veure valors mitjos). Taula 32.

Caracterització de la visita Fornet

2011 2017 % %

Accés Parc Natural

Cotxe particular 75,2 65,3 BTT 12,4 13,6 Caminant 9,5 16,7 Moto-Quad 2,9 2,6

Freqüència de visita

Visiten la zona molt sovint 16,2 9,6 És la primera vegada 37,1 27,2 És la segona vegada 24,8 8,8 Més de 2 vegades 21,9 54,4

Nombre de vegades Valor mig 2,90 3,06

Grup visita Parc

Visita individual 14,3 15,8 Parella 30,5 29,8 Família 34,3 31,6 Grup d'amics 19,0 20,2 Grup organitzat 1,9 1,8 Altres 0 0,9

Nombre de visitants per grup Valor mig 3,8 3

Allotjament a la zona

Sóc resident de la zona 10,5 14,8 No m'alllotjo 7,6 10,4 Segona residència 24,8 21,7 Casa rural 0 9,6 Hotel, hostal 29,5 13,0 Càmping 18,1 11,3 Refugi de muntanya 0 7,0 Tenda o vivac 2,9 0,9 Caravana, cotxe 1,9 1,7 Altres 4,8 8,6

Durada de visita a la zona (dies) Valor mig 5,67 4

Durada de visita al Parc (hores)

1-3 15,2 11,3 3-6 43,8 52,2 6-10 34,3 30,4 10-24 4,8 3,5 24-48 1,9 0,9

Durada de visita al Parc (hores) Valor mig 4,11 3,94


63

Mitjans coneixement Parc

No correspon, no el coneixía 13,3 4,4 El conec de tota la vida 32,4 50,4 Per altres persones 20 27,4 Senyalització carretera 8,6 0 Per oficina turisme, PI, etc. 2,9 1,8 Mapes, guies 9,5 7,1 Per internet 1,0 4,4 Mitjans de comunicació 7,6 1,8 Altres 4,8 2,7

n=1.859 Taula 32. Característiques principals comportament de visita Ara bé, pel que fa a les activitats realitzades , cal destacar, tal i com podem observar a la següent figura (figura 11), la pràctica majoritària de passejades curtes (24,9%), romandre al lloc d'arribada (17,8%) i rutes 4x4 (16,2%), amb la presència d’importants canvis en relació amb les dades recollides al 2011: una important reducció d'aquesta darrera activitat (rutes 4x4) a favor de les passejades curtes i romandre al lloc d’arribada: reducció en un 30% i increment del 16% i 11% respectivament. Per una altra banda, les dades recollides en quant a la freqüentació recreativa, cal destacar una reducció en la realització de la travessa des de i a Beret (18% aproximadament) a favor d'una major visita als voltants de l'aparcament de Fornet i la Vall de Montgarri. Figura 12.


64

Figura 11. Activitats practicades a Fornet


65

Figura 12. Freqüentació recreativa Fornet

Com a dada complementària de visita al Parc , a la figura 13 i la taula 33, es pot observar que la major part dels visitants enquestats van triar l'itinerari a visitar abans de sortir de casa (80,9%), al mateix temps que la major part també van basar la seva elecció pel coneixement personal de la zona i en la consulta de mapes i guies (47% i 16,5%, respectivament). Més del 80% van optar per visitar itineraris de tipus clàssic i no visitar altres indrets durant la seva estada a la zona (64,3%).


66

Figura 13. Moment de decisió de l'itinerari a visitar a Fornet

Caracterització de la visita Fornet

2011 2017 % %

Mitjans utilitzats en la selecció itinerari

Coneixement personal - 47 Guies, mapes, etc. - 26,1 Recomanació altres persones - 16,5 Planes Webs - 6,1 Oficines de turisme, PI Parc - 0,9 Altres - 3,5

Tipologia itinerari visita Clàssic 81,0 80,4 No clàssic 7,6 12,2 Sense informació 11,4 7,5

Visita d'altres Indrets Si 33,3 33,1 No 64,8 64,3 No ho sé 1,9 2,6

n=1.859 Taula 33. Característiques freqüentació recreativa Finalment, i pel que fa a les dades obtingudes en relació a les opinions dels visitants , destaquen la valoració d'un grau de massificació acceptable a la zona (67,8%) i la presència de certes diferències en quant a la importància i grau de satisfacció dels diferents equipaments i serveis oferts al Parc: senyalització d'itineraris, GAP de 0,46 i estat de neteja i conservació, GAP 0,42. Figura 14 i Taula 34.


67

Figura 14. Opinió grau de massificació a la zona a Fornet

Aspectes valorats

Satisfacció Importància GAP


n=706 Taula 34. GAP (valors mitjans) importància i grau de satisfacció a Fornet 3.4.2. Tavascan Per una banda, l'anàlisi de les dades obtingudes en relació amb les característiques sociodemogràfiques d’aquest accés ens constaten un perfil de visitants caracteritzat per tenir entre 35 i 54 anys (52,1%), ser homes (65,8%), residir de forma habitual a la província de Barcelona (65% - un 10% més que l'any 2011). Disposar d’un nivell elevat de formació (62,2% amb estudis superiors, un 10% més que a l'any 2011) i treballar de forma majoritària per compte aliè (44,4%), amb un percentatge creixent de jubilats, que va ascendir en 10 punts si tenim en compte les dades recollides al 2011. La reducció del nombre de visitants compresos entre els 25-34 anys també és un fet a destacar, que es va reduir ens uns 12 punts. Taula 35.


68

Perfil sociodemogràfic Tavascan

2011 2017 % %

Edat

18-24 1,3 4,1 25-34 8,4 20,1 35-44 31,6 29,4 45-54 31,6 22,7 55-64 17,3 14,4 >64 9,7 9,3

Gènere Home 62,4 65,8 Dona 37,6 34,2

Lloc de residencia habitual

Barcelona 55,3 65,2 Lleida 7,6 11,8 Tarragona 4,2 6,9 Girona 8,0 1,0 Altres províncies 15,2 8,8 Francia 2,1 1,5 Altres països 3,4 3,9 Residents de la zona 4,2 0 Andorra 0 1,0


Estudis primaris 10,1 1,5 Secundària 13,9 8,5 Formació professional 22,8 27,6 Estudis universitaris 39,7 55,3 Estudis de post -grau 13,5 7,0


Estudiant 4,6 4,4 Empleat per compte ali è 51,9 44,8 Autònom 15,6 16,7 Empresari 5,9 2,5 Funcionari 10,5 13,3 Aturat/desocupat 4,6 2,0 Jubilat 5,5 15,8 Mestresa de casa 1,3 0,5

n=1.859 Taula 35. Característiques sociodemogràfiques dels visitants Per l’altra banda, i pel que fa a la caracterització de la visita al Parc , més del 88% dels visitants accedeix al Parc amb vehicle particular, visita el parc amb una freqüència similar a de l'any 2011 (3,5 vegades els darrers dos anys), amb parella (41,8%) i en grups d'amics (24,4%). Amb una reducció d'un 14% de la visita en grups familiars. S'allotja majoritàriament en hotels i càmpings (1,5% i 17,7%, respectivament) i amb un temps de visita al Parc força superior a l'any 2011, sobretot pel que fa a la durada de visita al Parc que s'incrementa en més de 17 hores (de 5,52 a 23,21 hores). Taula 36.


69

Caracterització de la visita Tavascan

2011 2017 % %

Accès Parc Natural

Cotxe particular 87,3 88,5 Taxi 2,1 1,0 BTT 1,7 2,0 Caminant 6,8 6,5 Altres 2,1 2,0



Nombre de vegades Valor mig 3.40 3,50

Grup visita Parc

Visita individual 5,1 9,0 Parella 31,6 41,8 Família 37,1 23,9 Grup d'amics 23,6 24,4 Grup organitzat 2,5 1,0

Nombre de persones per grup Valor mig 3.7 3.4


Sóc resident de la zona 6,8 3,4 No m'alllotjo 4,2 3,9 Segona residència 10,1 11,3 Casa rural 9,3 5,4 Hotel, hostal 25,3 31,5 Càmping 23,2 17,7 Refugi de muntanya 7,6 13,3 Caravana, cotxe, tenda 5,1 5,9 Apartaments 2,1 4,9 Altres 6,3 2,5

Durada de visita a la zona (dies) Valor mig 5.1 4.2


1-3 6,3 2,5 3-6 32,5 22,1 6-10 40,9 39,7 10-24 15,2 10,8 24-48 2,1 2,9 48-96 1,3 8,3 >96 1,7 8,8



No correspon, no el coneixia 4,2 6,4 El conec de tota la vida 34,6 47,3 Per altres persones 22,8 24,1 Senyalització carretera 4,2 3,0 Per oficina turisme, PI, etc. 2,5 3,9 Mapes, guies 11,8 5,9 Per internet 6,8 6,9 Altres 13,1 2,5

n=1.859 Taula 36. Característiques principals comportament de visita


70

A la figura 15 es pot apreciar els resultats obtinguts en relació a les activitats practicades durant la visita al Parc que mostra un notable increment de la pràctica del muntanyisme (42,2%) i excursionisme (27,9%), en contra de l'activitat de romandre al lloc d' arribada (reducció de més d'un 38%). Figura 15. Activitats practicades a Tavascan

´ Pel que fa la freqüentació recreativa , la figura 16 ens mostra una major dispersió de visita, constatada per l'increment de la visita en un 26% d'altres itineraris (altres itineraris Vall Tavascan, Vall Lladorre i altres).


71

Figura 16. Freqüentació recreativa Tavascan


72

A més a més, com a dada complementària en relació amb la freqüentació recreativa, destaca el fet de seleccionar l’itinerari a visitar, en més d'un 88% Abans de sortir de casa, amb la utilització del coneixement personal i la consulta de guies i mapes com a font d'informació i la freqüentació majoritària d’itineraris de tipus clàssics. El 48,5% dels visitants que van ser enquestats en aquest accés van visitar o tenien previst visitar altres indrets del Parc. Figura 17 i 18 i Taula 37. Figura 17. Moment de decisió de l'itinerari a visitar a Tavascan

Visita al Parc Tavascan

2011 2017 % %


No correspon - 0,5 Coneixement personal - 29,4 Guies, mapes, etc. - 24,5 Recomanació altres persones - 22,1 Planes Webs - 15,7 Oficines de turisme, PI Parc - 5 Altres - 2,9

Tipologia itinerari visita Clàssic 93 79 No clàssic 5,1 21 Sense informació 1 1,1


n=1.859 Taula 37. Característiques freqüentació recreativa


73

Figura 18. Opinió grau de massificació a la zona a Tavascan

Per últim, tal i com es pot observar a la taula 38, són: la senyalització d'itineraris, l’estat de neteja i conservació i, en aquest cas també, a diferència de les dades globals del Parc, la senyalització de l'accés al Parc, els aspectes amb major diferència entre la importància i el grau de satisfacció manifest per part dels visitants enquestats (GAP). Aspectes valorats


Senyalització accés 3,13 3,36 -0,23 Àrees de Pàrquing 3,18 3,19 -0,01 Senyalització itineraris 2,88 3,55 -0,67 Punt d'informació 3,15 3,15 0 Equipaments d'ús públic 3,07 2,84 0,23 Informació facilitada pel Parc 3,18 3,16 0,02 Estat de neteja i conservació 3,23 3,67 -0,44

n=706 Taula 38. GAP (valors mitjans) importància i grau de satisfacció 3.4.3. La Farga Pel que fa a les dades recollides en relació amb les característiques sociodemogràfiques dels visitants d’aquest accés, cal destacar, per una banda, la presència d’un perfil mitjà caracteritzat per tenir entre 45-54 anys (23,4%), tot i que amb un increment interessant de visitants amb edats compreses entre els 18-24 anys (9,3%); ser homes (81,7%) i residir de forma habitual a la província de Barcelona (48,8%, un 10% més que l'any 2011). Disposar d’un nivell de formació més elevada amb relació a l'any 2011


74

(reducció de visitants enquestats amb estudis primaris i secundaris) i ser, en la seva majoria, empleats per compte aliè (46,4%) i autònoms (20.5%, un 5 % més que l'any 2011). Taula 39.

Perfil sociodemogràfic La Farga

2011 2017 % %

Edat

18-24 0 9,3 25-34 11,3 22,4 35-44 22,6 20,6 45-54 35,8 23,4 55-64 17,6 15,9 >64 12,6 8,4

Género Home 75,5 70,9 Dona 24,5 29,1


Barcelona 66,7 59,8 Lleida 7,5 16,1 Tarragona 6,9 5,4 Girona 3,1 5,4 Altres províncies 8,8 6,3 Francia 0,6 2,7 Altres països 1,9 1,8 Residents de la zona 3,1 2,7 Andorra 1,3 0




Estudiant 7,5 8,9 Empleat per compte aliè 48,4 46,4 Autònom 15,7 20,5 Empresari 7,5 2,7 Funcionari 15,7 9,8 Aturat/desocupat 2,5 3,6 Jubilat 2,5 8,0 Mestressa de casa 0 0 Altres 0 0

n=1.859 Taula 39. Característiques sociodemogràfiques dels visitants a Tavascan Per l’altra banda, i pel que fa a les característiques de visita al Parc , més del 84% dels visitants accedeix al Parc en vehicle particular (84,8%) amb un increment de quasi un 10% de visitants que accedeixen caminant en relació a les dades del 2011. Només un 24,3% el visita per primera vegada (reducció de més de 14 punts), en parella, en grups d'amics o de manera individual (28,8%, 24,3% i 22,5%, respectivament). Acostuma a allotjar-se en hotels (22,5%), en càmping (19,8%) o en tenda o fent vivac (13.5%). Destaca, en aquest sentit,


75

l'increment del coneixement del Parc per altres persones (17,1%) i per mapes i guies (13,5%) també és una dada a destacar respecte a l'any 2011.Taula 40.

Caracterització de la visita La Farga

2011 2017 % %

Accés Parc Natural Cotxe particular 88,1 84,8 BTT 3,8 0,9 Caminant 5,7 14,3


Visitan la zona molt sovint 8,8 1,8 És la primera vegada 38,4 24,3 És la segona vegada 20,8 18,9 Més de 2 vegades 32,1 55,0


Grup visita Parc

Visita individual 10,7 22,5 Parella 32,1 28,8 Família 25,8 22,5 Grup d'amics 30,2 24,3

Nombre de persones per grup Valor mig 3.78 3.10


Sóc resident de la zona 3,8 6,3 No m'alllotjo 6,3 5,4 Segona residència 9,4 10,8 Casa rural 8,2 4,5 Hotel, hostal 11,3 22,5 Càmping 20,1 19,8 Refugi de muntanya 7,5 6,3 Tenda o vivac 19,5 13,5 Caravana, cotxe 2,5 6,3 Altres 11,2 4,5

Durada de visita a la zona (dies) Valor mig 5,24 4.2


1-3 4,4 1,8 3-6 20,1 18,8 6-10 29,6 37,5 10-24 18,9 17,0 24-96 30,0 24,4



No correspon, no el coneixía 4,4 5,4 El conec de tota la vida 51,6 44,1 Per altres persones 8,8 17,1 Senyalització carretera 17,0 1,8 Per oficina turisme, PI, etc. 2,5 1,8 Mapes, guies 8,2 13,5 Per internet 3,8 11,7 Altres 3,7 4,5



76

A la figura 19 es poden observar les diferents pràctiques que els visitant duen a terme. En ordre d'importància aquestes pràctiques són; el muntanyisme (23,8%), les passejades suaus i/o curtes (23,7%) i l'excursionisme (21,4%). Pel que fa al muntanyisme, tot i continuar essent l’activitat més important, comparat amb el 2011 ha patit una reducció del 13%. Figura 19. Activitats practicades a la Farga

Resulta interessant, destacar, tal i com es pot observar a la figura 20, respecte a la freqüentació recreativa d'aquest punt, el registre d'un valor bastant alt de la categoria d'altres itineraris (19,8%), amb una important disminució, per classificar-los d’alguna manera, d'itineraris clàssics (Pica d'Estats). Destaca també, en aquest sentit, l'increment en percentatge de: sense informació. Figura 20.


77

Figura 20. Freqüentació recreativa la Farga


78

A la figura 21 i taula 41 es poden consultar les dades complementàries de la freqüentació recreativa d'aquest accés. Més del 92% va decidir l'itinerari a visitar abans de sortir de casa, al mateix temps que la major part dels visitants enquestats van destacar com a font d'informació en aquesta selecció: el coneixement personal de la zona (34,8%) i la consulta de mapes i guies (27,7%). Així mateix, mentre que la major part d'aquests van seleccionar itineraris de tipus clàssic, el 45% manifestà visitar altres indrets del Parc durant la seva estada a la zona. Figura 21. Moment de decisió de l'itinerari a visitar a la Farga

Visita al arc La Farga

2011 2017 % %


No correspon - 0 Coneixement personal - 34,8 Guies, mapes, etc. - 27,7 Recomanació altres persones - 20,5 Planes Webs - 10,7 Oficines de turisme, PI Parc - 0,9 Altres - 5,4

Tipología itinerari visita Clàssic 84,3 81,3 No clàssic 4,4 14,3 Sense informació o no Parc 11,3 4,5

Visita d'altres Indrets Si 39 45,5 No 59,7 50 No ho sé 1,3 4,5



79

Finalment, com a dades complementàries d'aquest accés, destacar la valoració dels nivells de massificació a la zona com acceptables (79,5%) i una visió certament crítica (satisfacció vs importància) de la senyalització d'itineraris, l'estat de neteja i conservació de la zona i la senyalització de l'accés al Parc en si mateix. Figura 22 i taula 42. Figura 22. Opinió grau de massificació a la zona a la Farga

Aspectes valorats


Senyalització accés 3,05 3,33 -0,28 Àrees de Pàrquing 3,20 3,19 0,01 Senyalització itineraris 3,10 3,63 -0,53 Punt d'informació 3,02 3,09 -0,07 Equipaments d'ús públic 3,18 2,67 0,51 Informació facilitada pel Parc 3,07 3,11 -0,04 Estat de neteja i conservació 3,06 3,77 -0,71

n=706 Taula 42. GAP (valors mitjans) importància i grau de satisfacció infraestructures i serveis a Farga 3.4.4. Tor En relació amb les principals característiques sociodemogràfiques dels visitants de Tor, comentar, la presència d'un perfil mitjà caracteritzat per tenir entre 55 i 64 anys (30%), ser homes (86,5%), residir de forma habitual a la província de Barcelona (47,2%, 8 punts per sota de les dades del 2011). En relació a aquestes darreres dades, cal destacar, l'important increment dels visitants residents a la província de Lleida i d'altres països. Així mateix, destaca


80

en relació a les dades recollides l'any 2011, l'increment també de visitants jubilats (15,4%). Taula 43.

Perfil sociodemogràfic Tor

2011 2017 % %

Edat

18-24 0 4 25-34 8,8 16 35-44 20 20 45-54 25,0 20 55-64 27,5 30 >64 18,8 10

Gènere Home 76,3 86,5 Dona 23,8 13,5


Barcelona 55,0 47,2 Lleida 5,0 18,9 Tarragona 7,5 1,9 Girona 2,5 3,8 Altres províncies 15,0 3,8 Francia 1,3 1,9 Altres països 3,8 17,0 Residents de la zona 6,3 1,9 Andorra 3,8 3,8


Estudis primaris 13,8 6,1 Secundària 25,0 18,4 Formació professional 20 32,7 Estudis universitaris 32,5 38,8 Estudis de post-grau 8,8 4,1


Estudiant 1,3 1,9 Empleat per compte ali è 40 50 Autònom 20 23,1 Empresari 12,5 1,9 Funcionari 15,0 5,8 Aturat/desocupat 2,5 1,9 Jubilat 8,8 15,4 Mestressa de casa 0 0 Altres 0 0

n=1.859 Taula 43. Característiques sociodemogràfiques dels visitants Així mateix, i pel que fa a la caracterització de la visita al Parc , igual que a la resta de punts la major part dels visitants accedeixen amb cotxe particular (72,5%), tot i que en aquest punt es pot constatar un notable increment d'accés amb moto o quad (19,6%, 17% per sobre de l'any 2011) i visita sense grup (individual 20,8%). També destaquen una major freqüència de visita (de 2,06 a 5,96 vegades als darrers dos anys), un major nombre d'integrants per grups (que va passar de 2,8 a 4,2 persones per grup) i una major duració de visita tant a la zona com al Parc (10,9% i 5,03%, respectivament). Taula 44.


81

Caracterització de la visita Tor

2011 2017 % %

Accesso Parc Natural

Cotxe particular 81,3 72,5 Taxi 2,5 0 BTT 6,3 5,9 Caminant 3,8 0 Moto -Quad 2,5 19,6 Altres 3,8 2,0


Visiten la zona molt sovint 3,8 11,5 És la primera vegada 56,3 25,0 És la segona vegada 8,8 13,5 Més de 2 vegades 31,3 50


Grup visita Parc

Visita individual 1,3 20,8 Parella 52,5 39,6 Família 22,5 22,6 Grup d'amics 23,8 15,1 Grup organitzat 0 1,9

Nombre de persones per grup Valor mig 2,8 4,2


Sóc resident de la zona 8,8 17,0 No m'alllotjo 11,3 18,9 Segona residència 3,8 5,7 Casa rural 13,8 7,5 Hotel, hostal 36,3 17,0 Càmping 12,5 18,9 Tenda o vivac 1,3 1,9 Caravana, cotxe 1,3 3,8 Apartaments 2,5 5,7 Altres 8,8 3,8

Durada de visita a la zona (dies) Valor mig 3,6 3.9


1-3 21,3 7,5 3-6 47,5 52,8 6-10 27,5 24,5 10-24 3,8 11,3 48-96 0 3,8 Valor mig 2,82 5,03


No correspon, no el coneixía 8,8 8,8 El conec de tota la vida 31,3 50,9 Per altres persones 22,5 26,4 Senyalització carretera 1,3 1,9 Per oficina turisme, PI, etc. 6,3 0 Mapes, guies 8,8 7,5 Per internet 18,8 5,7 Mitjans de comunicació 1,3 0 Altres 1,3 3,8



82

A les figures 23 i 24 es poden consultar les dades principals tant pel que fa a les activitats practicades com els itineraris més freqüentats. Les rutes 4x4, de la mateixa manera que a l'any 2011 és l’activitat més practicada (35,9%), al temps que és la travessa per Port del Cabús (43,4%) uns dels itineraris més visitat. Destaquen, en aquest sentit, la reducció de l'activitat de romandre al lloc d'arribada, que passa del 32% al 18%, i l'increment de la visita a altres itineraris (16%) Figura 23. Activitat practicada a Tor


83

Figura 24. Freqüentació recreativa Tor

Per últim, més del 83% han decidit sobre l'itinerari a visitar Abans de sortir de casa, essent el coneixement personal i la consulta de mapes i guies els mitjans més utilitzats a l'hora de decidir l'itinerari a visitar (54,7% i 18,9%, respectivament). A més a més, més del 54% han declarat no haver visitat ni tenir previst visitar altres indrets durant la seva estada al Parc (figura 25 i taula 45).


84

Figura 25. Moment de decisió de l'itinerari a visitar a Tor

Visita al Parc Tor

2011 2017 % %


No correspon - 0 Coneixement personal - 54,7 Guíes, mapes, etc. - 18,9 Recomanació altres persones - 17 Planes Webs - 9,4 Oficines de turisme, PI Parc - 0 Altres - 0

Tipologia itinerari visita Clàssic 73,8 81,1 No clàssic 8,8 11,3 Sense informació o no Parc 17,5 7,5


n=1.859 Taula 45. Característiques freqüentació recreativa El grau de massificació es considerat com acceptable en quasi un 85% dels visitants enquestats, tot i que aquest punt es caracteritza per presentar els valors més crítics respecte a la valoració de les infraestructures i serveis valorats per part del visitant. Amb excepció de la valoració dels equipaments d'ús públic, la resta d’aspectes registren resultats negatius (GAP) en la relació entre la satisfacció i el grau d'importància, amb valors més crítics pel que fa a l'estat de neteja i conservació de la zona (-0.54) i el punt d'informació (-0.21). Figura 26 i Taula 46.


85

Figura 26. Opinió grau de massificació a la zona a Tor

Aspectes valorats


Senyalització accés 2,88 3,04 -0,16 Àrees de Pàrquing 2,79 2,92 -0,13 Senyalització itineraris 2,71 3,21 -0,5 Punt d'informació 2,73 2,94 -0,21 Equipaments d'ús públic 2,78 2,75 0,03 Informació facilitada pel Parc 2,80 2,96 -0,16 Estat de neteja i conservació 3,06 3,60 -0,54

n=706 Taula 46. GAP (valors mitjans) importància i grau de satisfacció infraestructures i serveis a Tor 3.4.5. Sant Joan de l’Erm Entre les principals característiques identificades respecte a les dades sociodemogràfiques dels visitants d'aquest accés destaquen, els visitants amb grups d'edats compreses entre els 25-44 anys (52,1%), residents a la província de Lleida (30,3%) i amb un nivell d'estudis certament inferior si prenem com a referència les dades del conjunt de visitants, incloses la diferència de percentatges en relació a les dades de l'any 2011. Treballar com a empleat per compte aliè i ser homes, són altres de les característiques principals a destacar dels visitants de Sant Joan de l'Erm (Taula 47).


86

Perfil sociodemogràfic Sant Joan de l'Erm

2011 2017 % %

Edat

18-24 0,5 8,9 25-34 4,3 24,0 35-44 17,7 28,1 45-54 36,0 22,6 55-64 19,4 10,3 >64 22,0 6,2

Gènere Home 54,3 62,3 Dona 45,7 37,7


Barcelona 51,6 32,0 Lleida 15,6 30,3 Tarragona 2,7 3,4 Girona 3,8 1,4 Altres províncies 2,7 4,1 Altres països 0,5 4,8 Residents de la zona 19,9 16 Andorra 2,7 7,5




Estudiant 1,1 9,6 Empleat per compte al iè 45,2 43,8 Autònom 15,6 16,4 Empresari 6,5 4,8 Funcionari 13,4 8,9 Aturat/desocupat 4,8 3,4 Jubilat 12,9 7,5 Mestresa de casa 0,5 5,5

n=1.859 Taula 47. Característiques sociodemogràfiques dels visitants Tal i com es pot observar a la següent taula (taula 48), les principals característiques de visita pròpies dels visitants d'aquest accés són; accés de forma predominant en vehicle particular (52,7%), visita majoritària en grups familiars (37,4%) i en parella (27,9%), amb una important disminució de la visita en grups d'amics. Més del 50% dels visitants d'aquest accés manifestà no allotjar-se ni al Parc ni a la zona (18% més que l'any 2011). Destaca la reducció de la freqüència de visita al Parc (de 5,62 a 4,19 vegades), la reducció del nombre de visitants per grup (5,22 a 4,14 visitants per grup) i el detriment de la durada de visita al Parc (de 17 a 7 hores).


87

Caracterització de la visita

Sant Joan de l'Erm

2011 2017 % %

Accés Parc Natural

Cotxe particular 95,2 85,7 BTT 2,2 4,8 Moto-Quad 1,6 4,8 Altres 0,5 4,8




Grup visita Parc

Visita individual 8,6 10,2 Parella 17,7 27,9 Família 29,6 37,4 Grup d'amics 43,5 24,5

Nombre de persones per grup Valor mig 5,22 4,14


Sóc resident de la zona 25,3 16,1 No m'alllotjo 32,3 50,3 Segona residència 5,9 4,2 Casa rural 2,2 4,2 Hotel, hostal 1,1 2,8 Càmping 4,3 4,2 Refugi de muntanya 4,8 10,5 Caravana, cotxe, tenda 8,1 6,4 Altres 16,1 1,4

Durada de visita a la zona (dies) Valor mig 2,19 2,2


1-3 3,8 11,3 3-6 19,9 39,0 6-10 39,8 29,1 10-24 19,4 7,8 24-48 8,6 4,3 48-96 4,3 6,4 >96 4,3 2,1 Valor mig 17,6 7,99


No correspon, no el coneixía 3,8 5,4 El conec de tota la vida 34,9 21,1 Per altres persones 34,4 58,5 Senyalització carretera 3,8 2,0 Per oficina turisme, PI, etc. 1,6 0 Mapes, guies 2,7 3,4 Per internet 5,4 3,4 Altres 13,4 6,1



88

Respecte a les activitats practicades, destaquen l'increment de romandre al lloc d'arribada, que supera el 54%, i la reducció de la recol·lecció de bolets (que va passar del 29% al 6,9%) i les rutes 4x4 (del 15% al 8,8%). Figura 27. A la figura 28 es pot apreciar l'increment corresponent a l'activitat practicada de la visita als voltants del refugi, la reducció de la visita als voltants del Bosc i l'increment de la visita d'altres itineraris. Cal tenir en compte en aquest sentit, la coincidència d'uns dels treballs de camp amb la diada de Sant Joan, on el costum es reunir-se la gent de la zona a fer barbacoa al voltant del refugi. Figura 27. Activitat practicada a Sant Joan de l'Erm


89

Figura 28. Freqüentació recreativa Sant Joan de l'Erm


90

En aquest punt, el moment de decisió de l’itinerari i la font d’informació utilitzada té unes tendència similars a la resta de punts; moment de decisió de l'itinerari a visitar previ a la sortida de casa (91,8%), juntament a la utilització dels coneixements personals (66%) o d'altres persones (18,4%) com a font d'informació d'aquesta tria i la no visita a altres indrets (68,7%). L'únic resultat que marxa d'aquesta tendència general és la freqüentació en un percentatge una mica superior al 2011 respecte a la visita d'itineraris no clàssics (17,7%). Figura 29 i taula 49. Figura 29. Moment de decisió de l'itinerari a visitar a Sant Joan de l'Erm

Visita al Parc Sant Joan

2011 2017 % %


No correspon - 0,7 Coneixement personal - 66 Guíes, mapes, etc. - 6,1 Recomanació altres persones - 18,4 Planes Webs - 2,7 Oficines de turisme, PI Parc - 4,8 Altres - 1,4

Tipologia itinerari visita Clàssic 86,6 82,5 No cl àssic 5,9 10,7 Sense informació o no Parc 7,5 6,8




91

Finalment, pel que fa a l'opinió o grau de satisfacció d’aspectes vinculats a l’experiència recreativa viscuda durant la visita al Parc, destaca la valoració d'un grau de massificació acceptable en quasi un 73% i la presència de només dos valors negatius en la identificació del GAP (satisfacció vs importància): estat de neteja i conservació (-0.29) i de forma molt reduïda, senyalització de l'accés al Parc (-0.06). Figura 30 i Taula 50. Figura 30. Opinió grau de massificació a la zona a Sant Joan de l'Erm

Aspectes valorats


Senyalització accés 3,12 3,18 -0,06 Àrees de Pàrquing 3,21 3,21 0 Senyalització itineraris 3,18 3,13 0,05 Punt d'informació 3,32 3,02 0,3 Equipaments d'ús públic 3,13 2,88 0,25 Informació facilitada pel Parc 3,37 3,20 0,17 Estat de neteja i conservació 3,34 3,63 -0,29

n=709 Taula 50. GAP (valors mitjans) importància i grau de satisfacció infraestructures i serveis a Sant Joan 3.4.6. Os de Civís Les dades obtingudes del perfil sociodemogràfic dels visitants d’aquest accés ens mostren, per una part, un perfil mitjà caracteritzat per tenir entre 35 a 44 anys (30,6%), ser homes (73,3%) i residir de forma habitual a Andorra (34,7%), província de Lleida (20,8%) i altres països (12,5%). Disposar d’un nivell d’estudis no gaire alt (38,9% amb estudis universitaris) i treballar de forma majoritària per compte aliè (54.1%).


92

Destaca, en aquest sentit, un canvi en relació a les dades del 2011 vinculades a una major variabilitat en quant al lloc de residència habitual (increment en un 23% de visitants procedents d'Andorra i més d'un 10% dels d’altres països) i un registre de visitants amb edats compreses entre els 18-24 anys més gran. Taula 51.

Perfil sociodemogràfic Os de Civís 2011 2017

% %

Edat

18-24 0 9,7 25-34 10 18,1 35-44 18,3 30,6 45-54 25,0 22,2 55-64 35,0 12,5 >64 11,7 6,9

Gènere Home 83,3 73,3 Dona 16,7 26,7


Barcelona 51,7 11,1 Lleida 13,3 20,8 Tarragona 3,3 2,8 Girona 0 2,8 Altres províncies 0 0 França 10 13,9 Altres països 1,7 12,5 Residents de la zona 8,3 1,4 Andorra 11,7 34,7


Estudis primaris 6,7 1,4 Secundària 25,0 29,2 Formació professional 41,7 30,6 Estudis universitaris 21,7 37,5 Estudis de post-grau 5,0 1,4


Estudiant 5,0 6,8 Empleat per compte aliena 60 54,1 Autònom 16,7 10,8 Empresari 5,0 5,4 Funcionari 1,7 9,5 Aturat/desocupat 1,7 4,1 Jubilat 10 8,1 Mestresa de casa 0 1,4

n=1.859 Taula 51. Característiques sociodemogràfiques dels visitants Per una altra banda, i pel que fa a la caracterització de la visita al Parc , més del 81% dels visitants accedeix al Parc amb vehicle particular i altres mitjans (amb una reducció notable del percentatge de visitants que accedeixen caminant), es visita el parc amb una freqüència similar a l'any 2011, però amb una reducció important dels que el visiten per primera vegada. El grup d'accés majoritari acostuma a ser en parella (33,3%) o en grups d'amic (28%) i que


93

tenen coneixement del territori Parc d'una forma majoritària Per altres persones (60%). Destaca un manteniment de la durada de visita a la zona (dies) i al Parc (hores). Taula 52.

Caracterització de la visita Os de Civís 2011 2017

% %

Accesso Parc Natural

Cotxe particular 75,0 81,3 BTT 1,7 0 Caminant 18,3 4 Moto-Quad 3,3 6,7 Altres 1,7 8,0


Visiten la zona molt sovint 13,3 1,4 És la primera vegada 50 21,1 És la segona vegada 11,7 28,2 Més de 2 vegades 25,0 49,3

Nombre de vegades Valor mig 2.37 2.55

Grup visita Parc

Visita individual 13,3 13,3 Parella 25,0 33,3 Família 28,3 25,3 Grup d'amics 31,7 28 Grup organitzat 1,7 0

Nombre de persones per grup Valor mig 3,48 ,93


Sóc resident de la zona 15,0 8,2 No m'alllotjo 55,0 83,6 Segona residència 5,0 1,4 Casa rural 3,3 0 Hotel, hostal 13,3 6,8 Càmping 3,3 0 Altres 5,0 0

Durada de visita a la zona (dies) Valor mig 1,87 2,25


1-3 1,7 9,2 3-6 60 63,1 6-10 20 23,1 10-24 18,3 4,5 Valor mig 3,77 3,38


No correspon, no el coneixia 33,3 0 El conec de tota la vida 10 14,7 Per altres persones 13,3 60 Senyalització carretera 25,0 6,7 Per oficina turisme, PI, etc. 3,3 1,3 Mapes, guies 5,0 8,0 Per internet 0 4,0 Altres 11 5,3



94

En relació a les activitats practicades d'aquest accés cal mencionar, tal i com es pot observar a la següent figura, la pràctica majoritària de rutes 4x4, quads i moto (48,3%) i un notable increment de l'activitat de romandre al lloc d'arribada. Figura 31. Figura 31. Activitat practicada Os de Civís

Respecte a la freqüentació recreativa d'aquest accés cal destacar, també, tot i la presència d’un percentatge molt elevat de sense informació (45,8%), un predomini de les travesses des de i a Sant Joan i des de i a Tírvia. Figura 32.


95

Figura 32. Freqüentació recreativa Os de Civís

Com a dada complementària de visita al Parc , a la figura 33 i la taula 53, es pot observar que una gran majoria dels visitants enquestats van triar l'itinerari a visitar abans de sortir de casa (97%), al mateix temps que la major part també van basar la seva elecció pel coneixement personal de la zona i en la consulta de mapes i guies (44,5 i 20,4%, respectivament). Més del 65% van optar per visitar itineraris de tipus clàssic i no visitar altres indrets durant la seva estada a la zona (80%). Destaca, en aquest sentit, la reducció, si comparem a les dades de l'any 2011, d'una major proporció de freqüentació d'itineraris no clàssics.


96

Figura 33. Moment de decisió de l'itinerari a visitar a Os de Civís

Visita al Parc Os de Civís 2011 2017

% %

Moment de decisió selecció itinerari

No correspon - 0,3 Coneixement personal - 44,5 Guíes, mapes, etc. - 19,5 Recomanació altres persones - 20,4 Planes Webs - 9,3 Oficines de turisme, PI Parc - 4,7 Altres - 3,1

Tipologia itinerari visita Clàssic 86,7 65,2 No clàssic 1,7 26,7 Sense informació 11,7 8,8

Visita d'altres Indrets Si 23,3 5,3 No 70 80 No ho sé 6,7 14,7

n=1.859 Taula 53. Característiques freqüentació recreativa Finalment, i pel que fa a les dades obtingudes en relació a les opinions dels visitants , destaquen la valoració d'un grau de massificació acceptable a la zona (72%) i la presència d'un grau de satisfacció molt bo, amb escasses diferències negatives del grau de satisfacció vs importància (GAP). Figura 34 i Taula 54.


97

Figura 34. Opinió grau de massificació a la zona a Os de Civís

Aspectes valorats



n=706 Taula 54. GAP (valors mitjans) importància i grau de satisfacció infraestructures i serveis a Os de Civís 3.5. Síntesi de resultats i recomanacions de gestió Una vegada exposades les característiques principals dels visitants del Parc Natural en general i dels diferents accessos en particular, és interessant fer una anàlisi global i sintètica de totes aquestes dades que, de ben segur, contribuiran a il·lustrar la gran variabilitat i, sobretot, canvis de tendència i necessitats que hi ha en termes de la gestió d’ús públic d’aquest Parc Natural. Com ja s’ha comentat en treballs anteriors, disposar d’una mínima informació pel que fa a la situació actual de l’ús públic d’un espai d’aquestes característiques esdevé una qüestió bàsica. Així doncs, les dades que a continuació s’exposaran han estat elaborades amb la clara


98

intenció de remarcar aquells tipus de dades o valors que, des del punt de vista de l’ús públic d’aquest espai, poden ser essencials en la gestió o planificació adaptativa del seu l’aprofitament recreatiu, esportiu i turístic; com ara: - Per tenir coneixements sobre les diferents tendències d’usos o tipologia de visitants del parc en general i dels diferents accessos o zones en particular. - Per dissenyar noves línies prioritàries d’actuació, ja sigui, potenciant l’ús d’un determinat segment de visitants en una o més zones, o adequant l’oferta que ja hi ha en una determinada zona segons la tipologia de visitants que la freqüenten. - Per prioritzar la implementació de determinats tipus d’actuacions com les de senyalització, manteniment, instal·lació de noves infraestructures o serveis, etc. - Per valorar l’impacte informatiu d’algunes infraestructures o serveis existents, destinats a donar informació sobre el parc (punts d’informació, senyalització, etc). - I, fins i tot, com ha estat en aquest cas, per donar pistes en l’estimació, tot i que de forma limitada, de l'impacte econòmic de la visita al territori parc (durada de visita a la zona, tipologia d’allotjament utilitzat, etc). Hem de tenir en compte que el contingut de les taules que presentem a continuació només indiquen tendències. Per a una millor interpretació de les dades exposades a les taules 55-59 hem optat per marcar en negreta aquells valors més destacats i que són els que es comenten al text, a la vegada que s’avancen algunes recomanacions pràctiques de planificació o gestió, que al final de l'apartat hem intentat agrupar en dos línies: 1) acollida, informació i sensibilització, 2) senyalització, control i atenció a la diversitat. Així doncs tenim, en un primer terme algunes de les principals característiques sociodemogràfiques i de visita al parc (Taules 55 i 56): - Tot i l'increment de l'edat mitjana dels visitants, que va passar del 45 als 51 anys, destaca la concentració de visita per part dels visitants més joves als accessos de Sant Joan, Os de Civís i la Farga. - A diferència de l'estudi de l'any 2011, hi ha una major diversificació del lloc de residència habitual, amb una disminució global del visitant resident a la província de Barcelona a favor del resident de la província de Lleida, amb un increment d'aquest percentatge a tots els accessos. Destaca, en


99

aquest sentit, l'increment de la visita als accessos de Tor i Os de Civís de visitants estrangers (17% en el cas de Tor i 35% d’andorrans en el cas d’Os de Civís). Resultats, aquests, certament coherents per la ubicació d'aquests accessos, però encara més justificables en el cas de Tor a causa de l'increment de motoristes alemanys, austríacs i suïssos on, mitjançant les xarxes socials, s'està popularitzant la travessa des de i a Andorra.

- Un manteniment dels visitants amb estudis universitaris, tot i que amb una major concentració d'aquests als accessos de Tavascan, Farga i Fornet (62%, 61% i 60%, respectivament). - Un accés majoritari de vehicle particular a tot el Parc, amb una majoria no tan contundent en els casos dels accessos de Fornet (30% d'accés caminant o en BTT); La Farga (14% caminant) i Tor (Quad i moto 20%). - Una freqüència de visita caracteritzada per una reducció de la visita per primera vegada (de 37% a 25%), sobretot als punts de Sant Joan de l'Erm i Os de Civís (només el 21% accedeix a aquestes zones per primera vegada), amb una freqüència de visita més alta als accessos de Tor i Sant Joan de l'Erm (6,96; 4,19; 3,06 vegades els últims dos anys). Fet que pot estar justificat pel canvi del lloc de procedència dels visitants d'aquests punts (increment de residents de la província de Lleida). - Presència de canvis de tendència en el tipus de grup de visita, cap a un increment del grup de visita individual, sobretot als punts de La Farga i Tor, i de visita en grups familiars a l'accés de Sant Joan. Així mateix, destaca, una disminució del nombre de persones per grup a l'accés de Sant Joan i un increment de la visita en parella a l'accés de Tavascan. Aquests canvis caldria contemplar-los en l'oferta d'aquests punts d'accés: Sant Joan, visita familiar amb grups més reduïts i Tavascan, visita en parella. - L’elevat percentatge dels visitants dels accessos de Tavascan, la Farga, Tor i Fornet, que durant la seva estada a la zona es decanta per l’ús de l'oferta d'allotjament a la zona. Resultats, que contrasten al reduït ús d'aquesta oferta als accessos de Sant Joan i Os de Cívís, pels quals caldria fer una reflexió envers el perquè d'aquest fet. - Tot i l’increment de visitants que fan activitats de menys exigència física com són romandre al lloc d’arribada i passejades suaus o curtes (10% per cada activitat), destaca la consolidació de l'accés de Tavascan i la Farga com a promotors d'activitats de muntanya, que en el cas de Tavascan s'han incrementat de forma sorprenent. Per exemple, incrementa en un 36% la pràctica del muntanyisme, que ha passat del 6% al 42%. Dades, aquestes darreres, que entenem no són coincidència si tenim en compte


100

el gran esforç palpable, per exemple, en l’edició de mapes i fulletons específics de promoció d'aquestes activitats al municipi de Tavascan. - O la constatació que la major part dels visitants ja concorren al Parc amb una idea clara de l'itinerari a visitar. En aquest sentit, són, els accessos de Fornet i Tor els accessos amb un volum de visita més improvisada, amb quasi un 20% de visitants que decideixen l'itinerari a visitar durant el trajecte o a l'arribada al Parc. Destaquen, al respecte, la consulta de mapes i guies, com a font d'informació utilitzats a l'hora de prendre aquesta decisió, als punts d’Os de Civís, La Farga i Fornet. Fet que corrobora i avala, en certa mesura, els esforços destinats per part de l'administració a l'elaboració i difusió d'aquest tipus de material.

Essent, tal i com es pot observar a la taules 57-59, altres dades interessants que cal destacar: - La circumstància, que tot i que la major part dels visitants freqüenten itineraris de tipus clàssics, és l'accés d'Os de Civís el que ostenta el valor més baix en aquest sentit, a la vegada que és també en aquest accés on els visitants menys visiten altres indrets durant la seva estada a la zona. Pensar en una oferta més integral i més potent en aquest accés és una tasca pendent a valorar. - La major dispersió de la distribució dels visitants en la visita dels diferents itineraris-zones del Parc en la major part dels accessos, amb excepció de l'accés de Sant Joan, que va des del 10% a un 23%, és una dada de gran rellevància si fem referència a la gestió i seguiment d'ús públic. Els punts de la Farga, Os de Civís i Tavascan són els tres accessos amb menor concentració d'usos. - També cal tenir en compte que els accessos de la Farga, Tor, Tavascan i Fornet, són els accessos amb una major diferència entre el grau de satisfacció vs importància (GAP) respecte a la senyalització i estat de neteja i conservació de la zona, per tal de valorar les possibles mesures de millora. - Sense deixar de banda, tal i com podem observar en la darrera taula, que tot i la preferència generalitzada cap a motivacions ja registrades a l'any 2011 com les més importants: Per apropar-se al medi natural, per gaudir del paisatge i per relaxar-se i desconnectar, són els accessos de Fornet, Tavascan i la Farga, els accessos amb una motivació més contundent cap l'oportunitat de fer activitat física al aire lliure; i en el cas de Tor, per la visita del Parc Natural en sí mateix. Per major detall consultar els valors mitjans de cada punt.


101

Taula 55. Síntesi per accessos de les principals característiques sociodemogràfiques i d'accés al Parc Natural

Accés Edat mitjana Gènere

Lloc de Residència

Nivell d’estudis Ocupació laboral

Accés Parc Freqüència visita Darrers dos anys

Grup de visita i núm. visitants per grup

For

net

49 anys Homes (67%)

- Barcelona (47%) + Lleida (17.5%)

+ Universitaris (60%) Empleats (50%)

Vehicle particular (65%) + BTT (13%) + A peu (16%)

Primera vegada (27%) Valor mig 3,06 vegades

Família (32%) Parella (30%) - 3 visitants per grup

Tav

asca

n

45 anys Homes (65%)

- Barcelona (65%) + Lleida (12%)

Universitaris (62%) Empleats (44%) Jubilat (16%)

Vehicle particular (89%) A peu (7%)


+ Parella (41%) - Família (24%) 3,4 visitants per grup

Far

ga 43 anys

Homes (71%) - Barcelona (60%) + Lleida (16%)

+ Universitaris (61%) Empleats (46%) Autònom (20%)

Vehicle particular (85%) + A peu (14%)

- Primera vegada (24%) Valor mig 2,96 vegades

- Parella (29%) + Individual (22%) + Amics (25%) 3,10 visitants per grup

Tor

47 anys Homes (86%)

- Barcelona (47%) + Lleida (19%) + Altres països (17%)

Universitaris (43%) Formació professional (33%) Empleats (50%)

Vehicle particular (42%) Quad-moto (20%)

Primera vegada (25%) Valor mig 5,96. Increment en 4 veg.

- Parella (40%) + Individual (20%) + Família (22%) + 4,2 visitants per grup.

St.

Joan

41 anys Homes (62%)

- Barcelona (32%) + Lleida (30%)

Universitaris (31%) Empleats (44%)

Vehicle particular (86%)


- Família (37%) + Parella (28%) - 4,14 visitants per grup

Os

de

Civ

ís 42 anys

Homes (73%) + Andorra (35%) + Lleida (21%)

Universitari (38%) Formació Professional (30%)

Vehicle particular (81%) Altres (8%)


+ Parella (33%) Grup d'amics (28%) 2,9 visitants per grup


102

Taula 56. Síntesi per accessos de les principals característiques de visita al Parc

Accés Tipus d’allotjament

Durada visita zona i al Parc

Activitat practicada

Moment de decisió

Canal d'informació

For

net

No s’allotja (46%) Hotel (13%), càmping (11%) i casa rural (9%)

3-6 hores (52%) 3,9 hores de visita Parc

Passejades curtes (25%) Romandre arribada (18%) Rutes 4x4 (16%)

Abans de sortir de casa (81%)

Coneixement personal (47%) Guies i mapes (26%)

Tav

asca

n

No s’allotja (19%) Hostal (32%) Càmping (18%)


Muntanyisme (42%) Increment en un 36% Excursionisme (28%)



Far

ga

No s’allotja (22%) Hotel, hostal (22%) Càmping (20%)


Muntanyisme (24%) Passejades curtes (24%) Excursionisme (21%)



Tor

No fa ús d'allotjament (42%) Càmping (19%)


Rutes 4x4 (36%) Romandre lloc (18%) Excursionisme (13%)



St.

Joan

No fa ús d'allotjament (70%)


Lloc d'arribada (54%) Passejades curtes (15%) Rutes 4x4 (9%)


Coneixement personal (66%) Recomanació altres persones (18.%)

Os

de

Civ

ís

No fa ús d'allotjament (93%)


Rutes 4x4 (35%) Romandre arribada (16%) Rutes quads (14%)




103

Accés Núm.

Visitants

Oferta itineraris - zones

Tipologia itinerari i visita a

altres indrets

Detall dels dos itineraris més freqüentats en cada zona

Nivell de concentració d’usos (dos primers itineraris)

Fornet 69.092 visitants

15 itineraris-zones 80% clàssics No visita altres indrets (64%)

Travessa des de/a Beret (29%) Bordes de Perosa (12%) Zona aparcament (10%)

Moderada: 41% 23% menys que 2011

Tavascan 66.722 visitants

25 itineraris-zones 80% clàssics Si visita altres indrets (49%)

Pla de Boavi (17%) Refugi la Pleta (13%) Altres (26%)

Moderada - baixa 30% Un 10% menys en relació a l'any 2011

Farga 19.942 visitants


Pica d’Estats (18%) Pla de Boet (12%)

Baixa: 25% Un 13% menys en relació a l'any 2011

Tor 27.483 visitants


Travessa des d’/a Andorra per Port del Cabús (43%) Poble de Tor (20%)

Moderada - alta: 63% Un 17% menys que 2011

Sant Joan 59.891 visitants

27 itineraris-zones

82% clàssics No visita altres indrets (69%)

Zona refugi la Basseta (56%) Voltants del Bosc (16%)

Alta: 72% Un 27% més que l'any 2011

Os de Civís 12.386 visitants

8 itineraris-zones

65% clàssics No visita altres indrets (80%)

Travessa des de/a Sant Joan (13%) Travessa des de/a Tírvia (12%) Collada de Conflent a peu (8%)

Baixa: 25% Un 15% menys que l'any 2011

Taula 57. Síntesi per accessos de les principals característiques de freqüentació recreativa


104

Aspectes valorats (satisfacció - importancia = GAP) Fornet Tavascan La Farga Tor Sant Joan

Os de Civis

Total

Senyalització accés -0,17 -0,23 -0,28 -0,16 -0,06 -0,04 -0.06 Àrees de Pàrquing -0.02 -0,01 0,01 -0,13 -0,01 -0,30 -0.04 Senyalització itineraris -0,46 -0,67 -0,53 -0,50 0,05 -0,09 -0.39 Punt d'informació 0,21 0,00 -0,07 -0,21 0,30 0,06 0.09 Equipaments d'ús públic 0,31 0,23 0,51 0,03 0,25 0,09 0.26 Informació facilitada pel Parc 0,06 0,02 -0,04 -0,16 0,17 0,04 0.04 Estat de neteja i conservació -0,42 -0,44 -0,71 -0,54 -0,29 -0,12 -0.42

Taula 58. Síntesi del GAP (diferència entre satisfacció de visita i importància atribuïda les diferents infraestructures i serveis) per accessos i en el conjunt del Parc

Motivacions

Fornet Tavascan La Farga Tor Sant Joan Os de Civis Total

Per apropar-se al medi natural 4,80 4,75 4,84 4,45 4,31 4,23 4,60 Fer Activitat Física (AF) 3,62 4,09 4,18 3,25 2,97 2,51 3,56 Per visitar itinerari 3,82 3,95 4,21 3,64 2,92 3,39 3,67 Per gaudir paisatge 4,67 4,81 4,84 4,58 4,38 3,88 4,59 Coneixement nou llocs 3,79 4,24 3,84 4,00 3,37 2,77 3,75 Relaxar-me i desconnectar 4,66 4,59 4,45 4,57 4,51 4,28 4,53 Conéixer més el medi natural 3,41 3,53 3,31 3,17 3,18 2,84 3,30 Gaudir familia - amics 4,29 4,39 3,90 4,17 4,42 4,23 4,27 Gaudir noves experiences 3,50 3,91 3,47 3,64 3,44 3,33 3,59 Gaudir soledad 1,90 2,61 2,14 2,42 2,27 2,19 2,29 Millorar salut 3,55 3,82 3,46 3,17 3,02 2,60 3,37 Oportunitat AF aire lliure 4,31 4,58 4,66 4,08 3,90 3,37 4,24 Practicar esport concret 3,18 3,88 3,45 2,83 2,57 2,44 3,19 Visitar PNAP 3,88 4,21 3,81 4,15 3,68 3,52 3,90

Taula 59. Síntesi per accessos de les motivacions de visita


105

A partir d'aquí, i una vegada exposades de forma sintètica les dades més rellevants connectades amb possibles mesures de gestió, ja sigui pel conjunt del Parc, com pels diferents accessos inclosos en aquesta revisió, a continuació es mostren algunes recomanacions claus de gestió de l'ús públic d'aquest espai. - Reconducció de l'oferta d'alguns accessos d'acord amb els canvis de tendència del perfil de visitants que hi accedeixen. Per exemple, Sant Joan: perfil de visitant més jove, que ha incrementat la visita al Parc en grups familiars, amb un nombre d'integrants per grup reduït i que acostuma a visitar d'una forma freqüent la zona. I que, justament, fan poc ús de l'allotjament a la zona. - Tornar a valorar les característiques dels diferents segments de visitants, d'acord amb les activitats practicades, en la línia de l’article (Farías i Montserrat, 2014), per tal d'avaluar canvis en l'oferta i gestió d'aquests segments de visitants. - En la línia de les recomanacions de l'informe de l'any 2011, continuar amb l'organització i adequació de l’oferta als criteris de gestió que siguin oportuns a la situació de freqüentació recreativa de cada punt. Per exemple: serveis de guies als accessos amb una major dispersió de la freqüentació recreativa; ofertes concretes d’activitats en aquells accessos amb una presència predominant de la pràctica d’activitats com l’excursionisme, el muntanyisme o la BTT. Així doncs, amb les dades exposades fins aquí, i en un esforç per sintetitzar alguns dels comentaris o idees pràctiques ja plantejades durant tota l’exposició d’aquestes dades, a continuació presentem un detall d’algunes de les principals línies d’actuació que cal treballar en la planificació i gestió de l’ús públic d’aquest espai, en molt casos similars a les ja plantejades al 2011, però de menys abast en nombre i territori. El criteri d’agrupació per actuacions no és excloent, sinó tot el contrari. Acollida, informació i sensibilització - Cal estudiar i implementar un sistema més eficaç en la distribució dels mapes i tríptics del parc, sobretot als accessos d’Os de Civís i Sant Joan de l'Erm, on es van registrar els valors més baixos en el seu ús, tot coincidint amb el fet que són aquests els accessos que presenten uns dels valors més baixos en quant a la durada de visita al territori parc i l'ús d'allotjament a la zona. - Cal continuar amb el disseny i instauració de campanyes de sensibilització i informació sobre el manteniment de la neteja i l’estat de conservació, ja sigui amb la distribució de tríptics específics, cartells

INFORMACIÓ CONFIDENCIAL


106

informatius, etc. acompanyats d’altres actuacions que es creguin oportunes. Una bona opció en aquest sentit seria focalitzar aquest tipus d'accions en aquells accessos amb valors més crítics respecte al grau d'importància vs satisfacció (GAP): Fornet, Tavascan, La Farga i Tor. I, que a més a més, en el cas de Tavascan i La Farga, presenten una menor concentració de freqüentació recreativa, és a dir, major ús del territori en el seu conjunt. En aquest punt, cal destacar la situació especialment crítica, si ens basem en les observacions registrades en la fitxa d’afluència corresponent a l’accés de la Farga (apartat 7.8 de l’Annex) pel que fa a l’estat de neteja i conservació de l’itinerari que porta a la Pica d’Estats, inclòs els voltants del refugi.

- Cal redissenyar i implementar campanyes de sensibilització per a un bon ús de les infraestructures d’ús públic, inclosos els itineraris i pistes d’accés: respectar el traçat principal, complir la normativa de circulació motoritzada, etc, que caldria reforçar en els accessos amb major afluència i ús de vehicle motoritzat, pràctica de rutes 4x4 i amb quads-moto: Fornet, Tavascan i Sant Joan. Senyalització, control i atenció a la diversitat

INFORMACIÓ CONFIDENCIAL

- Cal millorar i, si cal, redissenyar, la senyalització als accessos de Fornet, Tavascan i la Farga, per ser aquests els tres accessos amb valoracions més crítiques en aquest sentit, tenint en compte també, un reforç en la senyalització d'accés al Parc pròpiament dita.


107

4. CONCLUSIONS En primer lloc, i a nivell general, els resultats obtinguts en aquest estudi en termes d'afluència, tot i estar pendents del buidatge i actualització de les dades d'alguns comptadors, s'ha arribat a establir, per l'any 2017, una afluència anual d'uns 314.000 visitants (100.00 visitants més que els identificats mitjançant el mateix sistema a l'any 2011). Mentre que la major part dels accessos estudiats no s'allunyen gaire dels valors de referència de l'any 2011, són els accessos de Tavascan, i especialment el de Fornet, els accessos amb major increment d'afluència. Així mateix, tot i incrementar-se l'afluència en el conjunt dels mesos de l'any, juny (23.722 visitants), juliol (54.146 visitants), agost (91.899 visitants), setembre (25.512 visitants) i octubre (24930 visitants), continuen sent els cinc mesos amb major afluència. En relació a l’estimació de l'impacte econòmic directe a la zona a partir de la visita al Parc Natural, i tenint en compte la recollida i sistematització de les dades vinculades al càlcul d'aquest impacte, això és: despeses pernoctació, restauració o manutenció, consum de serveis turístics, compra de productes locals entre altres, càlculs dels valors mitjans i ponderació de les despeses segons el nivell d’importància atribuït pel visitant a la hora de visitar la zona, s'ha arribat a establir un impacte econòmic directe per l'any 2017 de 14.854.102€ Euros. Les dades obtingudes en la realització a les corresponents enquestes ens mostren un perfil socioeconòmic similar a l'any 2011, un increment de l’edat mitjana dels visitants de cinc anys (51 anys de mitja), una reducció dels visitants provinents de la província de Barcelona, amb un notable increment de la durada de visita a al Parc (12 hores de valor mig), que s'incrementà respecte a les dades de l'any 2011 en 5 hores. El manteniment del valor mitjà del nombre de persones per grup (3,42) i de freqüència de visita en els darrers dos anys, són les altres dades de comportament de visita a destacar. Al voltant del 44% dels visitants del Parc no fan ús d'allotjament a la zona, ja sigui perquè són residents de la zona (9,9%), perquè tenen una segona residència (10%) o perquè no s'allotgen a la zona, amb importants diferències segons el punt d'accés estudiat. Així mateix, la comparació de les activitats realitzades durant la visita al Parc Natural, es decanten cap a un tipus d’activitat de menys intensitat, amb un increment, del voltant del 10% d'activitats vinculades a romandre al lloc d'arribada i passejades suaus i curtes, tot i que l'excursionisme i el muntanyisme es mantenen i la pràctica de la bicicleta tot terreny s'incrementa en un 3%. Les motivacions vinculades al fet de apropar-se al medi natural, de gaudir del paisatge o de relaxar-se i desconnectar,


108

continuen sent majoritàries pel conjunt de visitants, seguides de les motivacions més socials o físiques, de gaudir de la família/amics o practicar activitat física a l’aire lliure. La visita d'itineraris clàssics, el moment de decisió de l'itinerari a visitar previ a la visita a la zona (89%), la utilització de fonts d'informació vinculades al coneixement personal i consulta de guies i mapes, són altres de les característiques pròpies identificades en els visitants d'aquest Parc Natural. Finalment, com a novetat, la valoració del grau de satisfacció de les infraestructures i serveis a la zona s'ha portat a terme aplicant la identificació de GAPs, això vol dir, subtracció del grau de satisfacció vs grau d'importància de la infraestructura o servei en qüestió. Les dades obtingudes mostren només dos aspectes a millorar: la senyalització dels itineraris, especialment als punts d’accés de Fornet, Tavascan i la Farga, i l'estat de neteja i conservació als mateixos accessos més l'accés de Tor.

5. PROPOSTES DE SEGUIMENT 5.1. Control de l’afluència temporal i espacial del s visitants del Parc Natural Pel seguiment de les dades d’afluència i distribució espacial dels visitants obtingudes en aquest estudi, s’haurien de tenir en compte les següents actuacions: - Revisar a fons el bon funcionament de la totalitat dels comptadors existents al Parc, especialment aquells que ja han donat problemes i valorar-ne, amb el temps la seva substitució. - Fer un seguiment dels registres del comptador de Fornet, que és el que ha sofert més canvi en la ponderació de filtres en aquesta revisió, amb la clara intenció de corroborar el canvi de tendència en l'ús d’aquest accés. Increment en l'ús de sistemes d’accés no detectables pel comptador i visita a la zona sense passar pel comptador (romandre a la zona del pàrquing i riu). - Fer un seguiment acurat del nou comptador instal·lat a la Vall de Tavascan, amb la corresponent comprovació de la ponderació de dades feta fins ara. Això vol dir, percentatge de ponderació extret de la fórmula del comptador de la Vall de Lladorre. - I en la línia de les recomanacions de l'any 2011, valorar el fet de continuar fent una revisió dels filtres de la resta de punts de control, tot


109

valorant la possibilitat de revisar els punts no prioritaris inclosos a l’estudi de l’any 2011, o fins i tot, incloure el control de nous accessos des de la Vall d’Aran o des de la Seu d’Urgell. L’observació aleatòria i sistemàtica en mesos clau pel que fa al registre de dades d’afluència, com un a la primavera, un a l'estiu i un a la tardor, pot ajudar a que aquestes revisions no siguin tant costoses. 5.2. Instruccions per a l’ús i l’actualització de l a base de dades d’afluència del Parc La base de dades corresponent al seguiment de l’afluència de visitants al Parc Natural de l’Alt Pirineu, que adjuntem amb aquest estudi, consta de les següents fulles: Fulla 1- Dades per accessos, Fulla 2- Dades parc i després hi ha un total de 12 fulles més que formen part del recull de dades de tots els treballs de camp i el tractament de les dades que s’ha fet per cada accés. Aquestes fulles es desglossen com dos fulles per accés, la primera (“Nom accés”_dades) és el recull de totes les dades recollides durant els diferents treballs de camp, la segona (“Nom accés”_anàlisi) és el tractament de les dades que es fa per tal d’obtenir els factors necessaris pel filtratge a cada accés. A més a més, a la fulla d’anàlisi per cada accés també hi ha un hipervíncle que ens redirigeix cap a un arxiu on hi ha tot el recull d’observacions i suggeriments que s’han recollit durant els treballs de camp per cada punt. Per tal d’ajudar a l’actualització, anàlisi i seguiment de les dades aquests llibres han estat dissenyats contemplant una seqüència lògica d’ús. Així doncs, per a la utilització d’aquesta base de dades només hem de seguir les instruccions que hi consten a la base de dades, com les que es descriuen a continuació. Fulla 1. Dades per accessos En aquest fulla es presenta un detall de les dades d’afluència mensual per accessos. Per cada any hi ha dos columnes de dades: dades brutes, en la qual s’han d’introduir les dades dels ecocomptadors, i dades netes, que una vegada introduïdes les dades dels ecocomptadors mostra el resultat del filtratge de les dades introduïdes. Aquestes són les taules que s'han d'actualitzar manualment, mes a mes, any rere any, amb les dades que es recullin dels ecocomptadors. Hi ha tantes taules com accessos controlats que disposen d’un ecocomptador. Per a l’actualització de les corresponents dades només hem de tenir en compte la columna de sumatòria del OUT i el IN que facilita el programa dels ecocomptadors (Figura 35). Figura 35. Seqüència relació Fulla 1


110

Fulla 2. Dades Parc En aquesta fulla es presenten les dades totals del territori parc que s’aniran actualitzant automàticament depenent de les dades que es vagin entrant a la fulla 1 (Figura 36). Per cadascun dels anys contemplats hi podem trobar dos gràfics: dades totals d’afluència del parc natural i dades


111

per accés controlat (Figures 37 i 38). Aquest llibre està preparat per recollir i poder comparar l’afluència del parc natural fins a l’any 2023. Les dades representades en ambdues figures fan referència a l’any 2017, però com que al moment de la redacció de l’informe no es disposava de les dades actuals s’han utilitzat les dades del 2016 amb els filtres obtinguts en aquest estudi. Figura 36. Llibre dades parc. Full general

Figura 37. Llibre dades parc. Gràfica per accessos

Figura 38. Llibre dades parc. Gràfica per mesos


112

Fulles 3-14. Dades del treball Aquestes fulles es divideixen en 2 grans grups, les fulles imparells (3, 5, 7, 9, 11 i 13) que tenen les dades recollides als treballs de camp, una fulla diferent per cada punt. Les fulles parells (4, 6, 8, 10, 12 i 14), tenen les dades tractades per tal d’obtenir els factors necessaris pels filtres. 6. BIBLIOGRAFIA


113

Benayas, J (Coord). (2000): Manual de buenas prácticas del monitor de naturaleza: espacios naturales protegidos de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente. Junta de Andalucía. Europarc-España (2002): Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estado español. Ed. Fundación Fernando González Bernáldez. Farías, E.I (2001): El aprovechamiento recreativo del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Caracterización de visitantes. Frecuentación recreativa y estado de conservación de la red principal de itinerarios. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Farías, E.I (2002). L’enquesta com eina d’estudi per a la gestió recreativa del medi natural. Revista Habitats. Centre de Biodiversitat, Novembre – Núm. 5. Pàg.18-29. Farías, E.I (2003). Diagnosi socioambiental de la Reserva del Congost de Mont-rebei. Fundació Territori i Paisatge. Inèdit. Farías, E.I Camps, A i Grau, H.R (2005): Trail preferences and visitor characteristic in Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park, Spain. Journal of Mountain Research and Development, Vol 25 – Núm. 1. Pàg. 51-59. Farías, E.I (2005): Diagnosi socioambiental de la Reserva dels Ports d’Arnes. Fundació Territori i Paisatge. Inèdit. Farías, E.I (2006a): Diagnosi socioambiental de la Reserva de Coll de Can Maçana. Fundació Territori i Paisatge. Inèdit. Farías, E.I (2006b): Diagnosi socioambiental de la Reserva de Puigventós. Fundació Territori i Paisatge. Inèdit. Farías, E.I (2007): Diagnosi socioambiental de la Reserva de Mig de Dos Rius. Fundación Territori i Paisatge. Inèdit Farías i altres (2010): Uso recreativo, deportivo y turístico de la Sierra de San Javier. Bases para su planificación pp.191-214. En: Ecología de una interfase natural-urbana: la sierra de San Javier y el Gran San Miguel de Tucumán / edición a cargo de Héctor Ricardo Grau. Tucumán – Argentina. EDUNT. Farías, E.I (2011): Managing for recreational experiencies opportunities: the case of hikers in protected areas in Catalonia, Spain. Environmental Management, Vol. 47, Núm. 3. Pàg. 482-496. Farías, EI i Monserrat, S (2014). Los visitantes del Parc Natural de l’Alt Pirineu y la práctica de actividades recreativo-deportivas. Una propuesta de segmentación. Pirineos (169) Faráis, EI, Baric, D i Mas, S (2018). Assessing the Influence of Visitor


114

Sociodemographic and Trip Characteristics on Physical Activity Intensities in Alt Pirineu Natural Park, Spain. Physical Activity and Health. Pendent de publicació.

García Ferrando, M (1985): Socioestadística. Introducción a la Estadística en Sociología. Madrid. Editorial Alianza. Gómez-Limón, F.J i De Lucio, J.V (1992): Modelo de frecuentación recreativa en un espacio natural protegido. Madrid. Editat pel Centro de Investigación Fernando González Bernáldez Gómez-Limón, F.J i altres (1994): Áreas recreativas de la comunidad de Madrid. Afluencia de visitantes y actividades desarrolladas. Madrid. Centro de investigación de Espacios Naturales Protegidos Fernando González Bernàldez. Gómez-Limón, F.J (1996): Uso Recreativo de los Espacios Naturales. Freqüentación, factores explicativos e impactos asociados. El caso de la comunidad de Madrid. Tesi Doctoral. Facultad de Ciencias. Departamento Interuniversitario de Ecología. Universidad Autónoma de Madrid. Gómez-Limón, F. J (1997): El estado actual en relación al turismo y uso público en los espacios naturales protegidos. Seminario sobre turismo, uso público y atención a los visitants en espacios naturales protegidos. Pàg. 9-13. Fundación Fernando González Bernáldez. Madrid. Gómez-Limón, F.J i altres (2002): Los visitants de la comarca de Doñana. Fundación Fernando González Bernáldez. Europarc-España. Gruber, G i Benayas, J. (2002): Diagnóstico de los planes d’ús públic en los espacios naturales protegidos españoles. La investigación y el seguimiento en los espacios naturales protegidos del siglo XXI. Diputació de Barcelona. Barcelona. Institut Cerdà (2015). Institut Cerdà (2015): Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya. http://studylib.es/doc/5420787/informe-sobre-l-impacte-econòmic-i-social-dels-espais-nat... Newsome, D; More, S.A i Dowling, R.D. (2002): Aspects of tourism. Natural area tourism. Ecology, impacts and management. Channel view publications. 7. ANNEXES


115

7.1. Característiques principals accessos – punts d e mostreig Els itineraris marcats en negreta dins de l’apartat de xarxa d’itineraris es correspon als itineraris nous identificats durant el treball de camp d’aquest projecte.

Nom del punt (1) Fornet – Valls d’Àneu

Sector i situació geogràfica

Valls d’Àneu (TM Alt Àneu). Aparcament situat a cruïlla de diferents pistes i senders, a 5 km del final de la pista asfaltada (refugi del Fornet).

Ecocomptador

Aquest punt compta amb un ecocomptador de tipus magnètic (model Eco-Twin), funciona inclús amb neu), de doble direcció, ubicat prop del refugi del Fornet. Inici de la pista de Bonabé, passat l’aparcament de Fornet. Uns 10 metres.

Esquema de la ubicació del punt de mostreig

Inici de la pista de Bonabé. Passat l’aparcament de Fornet, uns

quants metres abans del comptador

Presència d’àrea d’esbarjo Sí (aparcament del Fornet).

Presència de punt d’informació (PI)

No existeix un punt de informació específic. El refugi de Fornet fa la funció de punt d’informació. Conveni signat amb el Parc

Categoria de la freqüentació Amb vehicle de motor, en BTT i a peu

Xarxa principal d’itineraris

- Zona aparcament a Fornet - Voltants del riu - Port de Salau - Port d’Aulà - Port de Clavera


116

- Bordes de Peros - Bordes d’Isil - Borda Petit - Borda Pubill - Borda Socampo - Volta Montgoso - Planell Gran - Vall de Montgarri - Travessa des de/a Beret - Pedals de Foc - Bosc de les cireres - Transfronterer - Pic de veu - Itinerari de l’ós (empresa obaga) - Volta circular: Bordes Isil-Salou - Pista de la salut en bici - Rocablanca - Marimanya - L’Anyerà (on s’acaba la pista del port de Salou)

Altres infraestructures relacionades (refugi, cartellera, etc)

Cartells explicatius al pàrquing de Perosa sobre els itineraris recomanats i al PI Fornet sobre els itineraris transfronterers i el Camí de la Llibertat. A l’any 2016 s’hi ha instal·lat una cartellera d’informació exhaustiva i de gran format, sobre el projecte Life Piroslife, vinculat a l’os bru. Altres punts marcats com a zones d’esbarjo o miradors queden molt més avall, com Baiasca o Escaló

Informació complementària

Es realitza una trobada transfronterera i força multitudinària el primer diumenge del mes d’agost (Aplec de Salau). La pista de Bonabé des del Fornet i fins al límit del Pallars Sobirà, es manté tancada al pas de circulació motoritzada entre l’1 de novembre i el 31 de maig. Sovint però, aquesta ordenança municipal no és respectada, però aquesta és la normativa vigent.

Observacions

El punt d’informació de Fornet que hi havia en la realització al 2011, roman tancat des de 2011 i ja no tornarà a obrir, la caseta s’ha traslladat. Per donar sortida a l’equipament de la Casa de l’os bru, el punt d’informació més oficial s’ubica en aquest equipament d’Isil. Però es manté un acord de col·laboració amb el refugi del Fornet, que està obert en un ampli horari, perquè sigui punt d’informació associat.

Dades de afluència

Nº visitants 2016: 33.026 visitants Mesos amb la menor freqüentació o sense: gener i febrer sense freqüentació Mesos amb la màxima afluència: juny, juliol i agost


117

Factors de correcció

% Vehicles Travessa Valor mitjà visitants/cotxe % Vehicles no comptador % Visitants no comptador % Visitants ús local

Nom del punt (2) Tavascan – Vall de Lladorre


Vall de Cardós (TM Lladorre). Sortida del poble de Tavascan, a la pista que porta cap al Pla de Boavi. A una distància d’entre 500 i 1000 metres del final del poble.

Ecocomptador

Aquest punt compta amb dos comptadors magnètics, model Eco-Twin. Un a la pista que puja al Vall de Tavascan (pista asfaltada, abans del pont de la Bolle) i l'altre a la Vall de Lladorre, ubicat a la pista de Boavi, a una distància d’entre 500 i 1000 metres del final del poble.


Punt d’informació de Tavascan (estiu)

Aparcament Pleta del Prat (hivern)

Presència d’àrea d’esbarjo propera

Entorn del refugi de Certascan (molt més amunt), Boavi no està marcat com a zona d’esbarjo, però si com a zona amb singularitat


118

natural o paisatgística


Sí, a la sortida del poble de Tavascan, compartit amb l’Ajuntament. Oberts els mesos de juliol i agost de dimarts a dissabte de 9:00 a 14:30 i de 15:30 a 18:00 hrs

Categoria de la freqüentació

Amb vehicle. La gent que baixa a peu de Boavi - Tavascan (Porta del Cel) o del GR-11

Xarxa principal d’Itineraris

- Poble de Tavascan - Central Hidroelèctrica - Psifactoria - Pla de Boavi - Cascada de Braote - Estany de Noarte - Estany de Certascan - Estany de Baborte - La Pleta - Bordes de Graus - Zona de Noarre - Estany del Port - Estany de la Mariola - Estany del Diable - Zona Estany Blau - Pic de Certascan - Pic de Baborte - Pic Sotllo - Pic Framisela - Pic Ventolau - Pic del Port - Pic Montroig - Porta del Cel - GR-11 - Transfronterer - Xarxa pistes d’esquí fons - Xarxa pistes d’esquí alpí - Bordes de Llaenes - Port de Lladorre-Parking Boldis - Càmping Bordes de Graus - Cascada de Noarre - Bordes de Quanca - Mirador del Corbiu - Refugi de Mont-roig - Estany del Port per pista asfaltada - Port de Tavascan per pista asfaltada - Estany del Port per Bordes de Graus - Coll de Certascan - Pic Comapedrosa - Camí de la Llibertat - Transpirenaica - Boldis - Campament Guidell


119

- Bordes de Montalto - Bordes de Gallimorta - Estany del Port per pista forestal - Port de Tavascan per pista forestal - Estany Romero - Refugi Broate - Pica d’Estats


Cartellera al costat del PI. Existeix un Centre d’Interpretació de l’Aigua municipal, vinculat al Parc i a la central hidroelèctrica visitable, i dos refugis guardats (Certascan i Pleta del Prat). Durant l’any 2016 s’ha instal·lat una cartellera del projecte Piroslife sobre l’os bru.

Dades d’afluència

Nº visitants 2016: 74.950 visitants Mesos amb la menor freqüentació o sense: abril, maig i novembre amb la menor freqüentació Mesos amb la màxima afluència: juliol, agost i desembre


Valor mitjà visitants/cotxe % Visitants no comptador % Visitants ús local % No parc % Pernoctació

Nom del punt (3) La Farga – Vall Ferrera

Sector i situació geogràfica Vall Ferrera (TM Alins).

Ecocomptador

Aquest punt compta amb dos ecocomptadors, un de vehicles (Eco-Twin) i un altre de persones El comptador de vehicles magnètic està situat uns 500 metres abans del pont que travessa el riu Noguera de VF en sentit de pujada. Entre Pla de la Farga i Àreu, just abans d’arribar a una borda gran que queda a l’esquerra. Compta vehicles també amb neu si el gruix no és molt alt. L’altre comptador, de persones i de doble sentit, es troba ubicat a l’inici del camí de la Pica d’Estats que surt del refugi de la Pica d’Estats.


120


Final de la carretera d’Àreu abans de l’itinerari que surt cap a

Bordes de Costull

Presència d’àrea d’esbarjo Al Pla de la Selva, al Pla de Boet i a Àreu


Si. Punt d’informació Àreu (Caseta Araós)

Categoria de la freqüentació Amb vehicle i a peu


- Zona punt de mostreig - Pla de la Selva - Pla de la Farga - Pla de Boet - Bordes de Rebuira - Refugi de Vallfarrera - Estanys de Baiau - Estany de Baborte - Llacs d’Aixeus - Constuix - Estany de Sotllo - Pica d’Estats del Sotllo - Pica d’Estats per la Cresta - Pic Monteixo - Pica Roja - Pic de Baborte - Transpirineu - GR-11 - Itinerari circular (les 3 puntes) - Porta del Cel - Travessa per la Pica d’Estats - Vallferrera-Pica pel Sotllo-Borate -Pla de Boavi - Seguint el riu - Mirador de la Pica - Pic de Monteixo + Baborte - Voltants del riu - Volta a peu per Andorra i Parc Natural - Ruta dels cinc 3000 - Campedrosa


121

- Medacorba - Port de Gardotxa - Port de Boet - Pàrquing pla d’Aixeus - La molinassa - Estany d’Estats - Bordes de Bedet


Cartelleres més properes a Alins, Àreu i Pla de la Selva. Al Pla de la Farga i Molinassa n’hi ha de pautes de comportament. Mirador no equipat a Costuix (pas natural cap a la Vall de Cardós). Molt a la vora es troba el refugi guardat de Vallferrera, força freqüentat a l’estiu. Mirador equipat amb vistes a la Pica d’Estats a 45’ de l’aparcament de la Pleta del Frare, que és el punt de sortida pels itineraris que van a l’estany d’Aixeus, pic de Monteixo, etc. També hi ha un mirador equipat al Pla de Boet, amb vistes al Port de Boet i Baiau.


Nº visitants 2016: 23.472 visitants Mesos amb la menor freqüentació o sense: gener i febrer amb la menor freqüentació Mesos amb la màxima afluència: juliol i agost


Valor mitjà visitants/cotxe % Visitants no comptador % Visitants ús local

Nom del punt (4) Tor – Vall de Tor


Vall de Tor (TM Alins).

Ecocomptador

Aquest accés compta amb un comptador de vehicles, model Eco-Twin. Aquest s’ubica a la carretera de Tor, entre Alins i l’encreuament amb la pista del bosc d’Alins.


122


Sortida pista que porta cap el mirador de los Cassos.

Eixamplament de la carretera, un cop passada la cruïlla de Noris en direcció a Tor.

Presència d’àrea d’esbarjo Sí.

Presència de punt d’informació (PI) El més proper és a Àreu

Categoria de la freqüentació Amb vehicle i BTT


- Poble de Tor per la carretera - Tor a peu - Bosc de Noris - Bosc de Tor - Travessia des de/a Andorra - Bosc d’Alins - Poble de Noris - Mirador de Cassos - Bordes de Sansa - Port de Cabús


Cartelleres més properes a Alins i Àreu. Mirador natural no equipat al Port de Cabús i roc de Llumeneres. A Tor hi ha un restaurant no legalitzat concorregut. Àrea d’esbarjo Cassos una mica més avall, i més amunt a Àreu també hi ha una zona de picnic

Informació complementària

Històricament Tor ha resultat un indret on s’han produït importants conflictes veïnals.


Nº visitants 2016: 25.616 visitants Mesos amb la menor freqüentació o sense: gener i febrer amb la menor freqüentació Mesos amb la màxima afluència: agost


123


% Vehicles Travessa Valor mitjà visitants/cotxe % Cotxes no comptador % Visitants no comptador % Visitants ús local

Nom del punt (5) Sant Joan de l’Erm - Vall de Santa Magdalena


Vall de Santa Magdalena (TM Montferrer i Castellbò).

Ecocomptador

Compta amb un comptador de vehicles de doble direcció just al començament de la pistes que surten cap a Rubió, Port-Ainé, etc. Model Eco-twin. Concretament, a la carretera de Castellbó al refugi de la Basseta, abans de l’encreuament amb la pista que ve des de Port-Ainé, passat la pista que surt cap a Coll de Lleix .A uns 500 m del refugi. Al costat del mirador natural cap a la Seu.


Intersecció pistes Sant Joan i Port-Ainé.

A l’aparcament de l’estació de Sant Joan de l’Erm, final de la carretera asfaltada

Presència d’àrea d’esbarjo

Al costat del refugi de la Basseta. Compta amb 12 taules de pícnic, 6 barbacoes i 1 font


Sí. Punt d’informació del Parc gestionat per una empresa externa.


124

Categoria de la freqüentació Amb vehicle a motor (molt freqüent), BTT i a peu.


- Refugi de la Basseta - Voltants del Bosc - Voltants del Bosc (Passarel·la) - Sant Joan Vell (recorregut curt) - Sant Joan Vell (recorregut llarg) - Sant Joan Fumat - Itinerari Castellbó – Sant Joan - Volta Santa Magdalena - Volta Rubió/Canturri – Sant Joan - Volta Port-Ainé – Sant Joan per Montenartró - Travessa Port-Ainé – Sant Joan per Montenartró - Volta Port-Ainé – Sant Joan per Roni - Travessa Port-Ainé - Rubió - Travessa Port-Ainé – Civís per Ars - Travessa Port-Ainé – Os de Civís - Travessa Port-Ainé – Santa Magdalena - Travessa Rubió – Santa Magdalena - Travessa Rubió – Os de Civís - Travessa Rubió – Tirvia - Travessa Sant Joan – Civís per Ars - Travessa Sant Joan – Os de Civís - Coll de Lleix - Pic de l’Orri - BTT Transpirineica - BTT rutes Seu d’Urgell - Pista esquí de fons - Voltants del Bosc (passarel·la) - Sant Joan Fumat


Cartellera a l’aparcament de St. Joan. L’estació compta amb un refugi guardat, la Basseta i a l’hivern és una estació d’esquí nòrdic. Font del cobert (situada a St. Joan de l’Erm Vell) una mica més amunt

Observacions

En aquest punt hi ha un canvi important. Fins ara, funcionava amb contractes menors via Departament de Territori i Sostenibilitat. Ara, està adjudicat a una empresa que el gestionarà durant el 2017 i 2018. Obrirà tot l’estiu i també part de la tardor. La campanya d’educació ambiental ja no es fa, però pròpiament dins el contracte del servei d’informació i educació ambiental, es faran activitats educatives a partir de setembre si tot va bé. Possibilitat de col·locar un nou comptador de cotxes, possiblement al camí des de Refugi la Baseta cap a la Vall de Santa Magdalena


125


Nº visitants 2016: 51.935 visitants Mesos amb la menor freqüentació o sense: abril i novembre amb la menor freqüentació Mesos amb la màxima afluència: juny i agost


% Vehicles Travessa Valor mitjà visitants/cotxe % Vehicles no comptador % Visitants no comptador % Visitants ús local % Pernocten en la zona (en relació a vehicles aparcats abans del dia de mostreig)

Nom del punt (6) Os de Civís – Alt Urgell


Alt Urgell (TM Valls de Valira).

Ecocomptador

Aquest accés compta amb dos comptadors. Un de vehicles (Eco-Combo) i un altre de persones. El comptador de vehicles es troba ubicat a l’inici de la pista que porta cap al Coll de Conflent. El comptador de persones esta ubicat a l’inici de l’itinerari que va cap a la Collada de Conflent


126


Sortida del poble. Zona del parking

Presència d’àrea d’esbarjo

No.


Sí. A Os de Civís existeix un Punt d’Informació als visitants on s’hi va establir un Centre d’Interpretació anomenat Terres de Frontera.

Categoria de la freqüentació

Amb vehicle. És una zona d’elevada freqüentació amb vehicles 4x4.


A l’aparcament del poble. Poble singular que té l’entrada des d’Andorra tot i pertànyer a la comarca de l’Alt Urgell. Rep nombrosos visitants andorrans i francesos. - Collada Conflent a peu - Itinerari riu Salòria - Collada Conflent en 4x4 - Pic de Conflent - Itinerari Muntaner - Itinerari de Setúria - El Prat (camino Coflent) - Bordes de Conflent - Travessa des de/a Llavorsí - Travessa des de/a Tírvia - Travessa des de/a Civís - Travessa des de/a Sant Joan - Travessa des de Vall de Santa Magdalena - Itinerari Muntaner - Itinerari de Setúria - El Prat (camí de conflent) - Os de Civís - Refugi Francolí - Circular en bicicleta: Os – Tírvia – Tor – Cabús .. .


127


Àrea d’esbarjo Bordes de Conflent. Dos taules de picnic i una font. Zona de parking marcada al mapa com un mirador que és el mirador de la collada de Conflent, està una mica lluny del poble, però pot tenir l’avantatge d’estar situat a un parking.

Observacions

Ara mateix és un problema molt greu. Andorra ha asfaltat moltes de les pistes forestals que pujaven a colls, pel cicloturisme. I això, ha fet augmentar la pressió sobre les poques pistes forestals que queden, entre les que destaquen les que surten d’Os de Civís cap el Parc. Hi ha un important problema d’erosió i de mala praxis dels visitants i usuaris d’aquests vehicles que sovint, passen directament pel mig dels prats. El centre Terres de Frontera existeix, però des del 2012 fins al moment, ha estat tancat. Aquest estiu i fruit del concurs del servei d¡informació i educació ambiental, tornarà a obrir a partir de l’1 de juliol.


Nº visitants 2016: 3.623 visitants Mesos amb la menor freqüentació o sense: gener i desembre amb la menor freqüentació Mesos amb la màxima afluència: desembre


% Vehicles Travessa % Vehicles no comptador (es queden al parking) Valor mitjà visitants/cotxe % Visitants no comptador (itineraris poble) % Visitants comptador (itinerari de Conflent) % Visitants ús loca


128

7.2. Calendari de treball de camp 2017

7.3. Fitxa de de recollida de dades punts de contro l

Accés mostrejat: Observador: Data i dia de la setmana: Hora inicial: Hora final: Nombre total de vehicles observat inici mostreig: Condicions Meteorològiques:

H N pers/

Vehicle Mitjà transport

Entra Surt Itinerari visitat

Activitat realitzada**

Travessia Si/No

Comptador Si/No

Obs.

Accés Jun Jul Agost Set. Oct . Nov. Des. Total Fornet

17-jun 18-jul 10-ago 01-sep 07-oct Tancat Tancat 8 23-jul 13-ago 30-sep

Tavascan

17-jun 18-jul 03-ago 10-sep 07-oct 12-nov 08-dic 10 23-jul 26-ago 12-sep

La Farga

17-jun 18-jul 03-ago 08-sep 21-oct 12-nov No ús 9 23-jul 26-ago 16-sep

Tor

17-jun 18-jul 03-ago 08-sep 21-oct Tancat Tancat 8 23-jul 26-ago 16-sep

Sant Joan

24-jun 18-jul 03-ago 23-sep 22-oct 26-nov 09-dic 10 23-jul 13-ago 30-sep

Os de Civís

30-jun 08-jul 05-ago 07-sep 28-oct 11-nov No ús 9 27-jul 26-ago 09-sep

6 12 12 12 6 4 2 54


129

7.4. Fitxa resum d’Estimació d’Afluència i Usos

Accés mostrejat: Observador: Data i dia de la setmana: Hora inicial: Hora final: Condicions Meteorològiques:

1- Nombre de vehicles observats hora d’inici del mostr eig a la zona (presencia zona de aparcament)

2- Nombre total de vehicles comptabilitzats durant el treball de camp (cotxes – quads/motos )

3- Nombre total de persones que van accedir amb vehicl e (cotxe – quad/moto) 4- Nombre mitjà de persones/vehicle (cotxes – quads/motos) 5- Nombre total de persones que no van PASSAR PEL COMP TADOR (peu, btt) 6- Nombre total de vehicles que han fet trave ssa (en sentit entrada – en sentit sortida)

7- Nombre total de vehicles no passen pel comptador 8- Nombre total de visitant a la zona durant el mostre ig 2x4+5 9- Nombre total de persones que han freqüentat la zona per qüestions no turístiques (pobl. local)

10- Nombre total d’enquestes realitzades durant el dia 11- Relació d’itineraris visitats (indicar aquesta dada en nombre de persones) ITINERARIOS (indicar aquesta dada en nombre de persones) 1- 2- 3- 4- ... Altres itineraris Sense dades Total: ACTIVITATS (indicar aquesta dada en nombre de persones) - Activitat població local - Rutes 4x4 - Romandre lloc d’arribada - Rutes amb quads o motos - Passejades curtes - Activitats de neu (raquetes – ski etc.) - Excursionisme - Cross-country – sky de muntanya - Muntanyisme - Trail running - Mountain Bike - Sky pista - Recol·lecció de bolets - Altres. Pesca - Bañarse - Sin datos Total Observacions:


130

7.5. Enquesta de Motivacions, Usos i Preferències


131


132

133 Revisió de dades de afluència, freqüentació i caracterització dels visitants del Parc Natural de l'Alt Pirineu 2011-2017- Farías-Torbidoni Estela I i Morera Serni

7.6. Exemple base de dades de les Fitxes d’Afluènci a i Usos Tal com s’ha explicat al punt 5.2. a l’arxiu que es facilita junt amb el projecte i que s’utilitzarà per calcular l’afluència i que cal anar actualitzant, hi ha un conjunt de fulles (de la fulla nº 3 a la 14) on hi ha tota la informació recollida durant els treballs de camp realitzats i el càlcul dels factors necessaris per poder calcular de forma acurada l’afluència a cada punt. Per cada accés hi ha dues fulles d’excel diferents, la primera fulla és on s’entren directament les dades recollides durant el treball de camp, aquestes fulles són les fulles amb un número impar (3, 5, 7, 9, 11 i 13) i estan anomenades com « Nom accés »_dades, i hi ha les dades referents al moviment (mitjà de transport d’accés, nº de persones per grup, si han fet travessa o no, si han passat pel comptador), després un recull amb tots els itineraris visitats pels usuaris del parc i, per últim, el recull de totes les activitats realitzades per ells (passeig, excursió, ruta 4x4…). La segona fulla per cada accés, que estan numerades totes amb números parells (4, 6, 8, 10, 12 i 14) i estan anomenades com « Nom accés » _anàlisi és on hi ha tot l’anàlisi que es fa de les dades recollides durant el treball de camp i el càlcul dels factors necessaris per poder realitzar de forma acurada l’afluència a cada punt.A més a més, a aquestes fulles també hi ha l’hipervincle que ens portarà al recull d’observacions i suggerències que s’han pogut recollir durant el treball de camp. És molt important remarcar que per tal que aquesta opció funcioni bé, sempre que es mogui l’arxiu excel on es farà el recull de les dades i on també hi ha les dades recollides durant el treball de camp, cal moure no només l’arxiu excel sinó tota la carpeta que es facilitarà, on hi ha també els arxius d’observacions i suggerencies perquè si no estan tots els arxius a la mateixa carpeta la connexió entre l’excel i el recull d’observacions no funcionarà. A continuació es mostrenen imatges, a manera de exemple, el que es troba a cada una de les fulles (dades i anàlisi) a l'accés de Tor (figures 38 i 39)


134

Recull dades de Tor


135

Anàlisi de dades Tor


136

7.7. Detall accessos Parc Natural de l’Alt Pirineu Valls d'Àneu (sense compt ar el riu que és p arc) - sender Baciver - sender Alta ruta a l'Estany del Muntanyó - sender vall Arreu - Pista Moredo - Pista Montgarri (controlat des del Fornet)* - Pista/carretera Fornet** - sender Alta ruta a Pina - pista Sartari** - sender Cerbi a Sant Beado (controlat des del creuament Cerbi-pista Sartari)* - pista Campirme - pista Guingueta-Escalarre* - sender Escaló - Burgal o Berrós* - sender Estaron - barranc Espones (gent que fa barranquisme) Vall Cardós (sense comptar el riu que és p arc) - pista Borente - pista bosc Anàs - sender Estaon-Guingueta (GR-11) - pista Estaon (GR11 cap a Tavascan)* - sender Lleret - Coll de Jou - sender Pleta del Prat - Estany Diable (controlat des de Tavascan)* - sender Pleta Prat - Ventolau (controlat des de Tavascan)* - pista Quanca-Noarre (controlat des de Tavascan)* - sender Graus-Noarre (controlat des de Tavascan)* - pista Boavi (controlat des de Tavascan)** - sender Tavascan - Cabana Ribera Boldís (Porta el Cel) - sender Boldís Sobirà - Areu (GR11) - pista Esterri Cardós - Pla Negua - Cassibrós i senders Molina i Fonteana** - carretera a Ginestarre - sender Arrós - Lladrós - sender Esterri Cardós - Lladrós Vall Ferrera (sense compta r el riu que és p arc) - sender Araós- Tírvia - sender Araós - Escobet - carretera Virós i sender Araós-Virós** - pista Alins - Buiro - sender Besan - sender Eixerto - sender Ainet - Buiro - carretera Norís-Tor-Andorra i pistes adjacents* * - sender i pista Areu-Costuix (GR11) (controlat des d'Areu)* - pista Areu - Boet i senders adjacents** - sender/pista Areu - Nabatlle Vall Santa Magdalena - sender Burg - Coll Màniga


137

- pista Coll de So** - sender Burg - coll de So* - sender Farrera - Coll de So* - pista Montesclado - Juberri - pista Os de Civís - Seturia (controlat des d'Os de Civís)* - pista Os de Civís - coll muntaner (controlat des d'Os de Civís)* - sender Os de Civís - Muntaner (controlat des d'Os de Civís)* - sender Os de Civís - coll Conflent (controlat des d'Os de Civís)* - pista Os de Civís - Conflent o Servellà (controlat des d'Os de Civís)* - pista Civís - Coll Ares - sender Civís - coll Ares - pista Ars - Ras Conques - sender Ars - Ras Conques - pista Aravell - Ras Conques - sender Castellbò - Solanell - Coll Solanell - carretera Castellbò - Sant Joan Erm* - sender Castellbò - turbiàs -Sant Joan (controlat des de Sant Joan)* - pista Castellbò - Coll de Leix - pista Vilamitjana - Coll Leix - pista Canturri - Casa Pallerols - pista N-260 - bosc Pallerols (obaga) Massís de l'Orri (Llavorsí - Vall Siarb - Arboló) - sender Baiasca - St.Bartomeu - pista bosc Baiasca** - sender Arestui-Auressi - sender Arnui - pista Biuse - sender Llavorsí - Biuse - pista Montenartró - Sant Joan vell - pista carretera PortAinè - Sant Joan vell - sender Montenartró - Sant Joan Vell - sender Montenartró - Biuse - pista Hotel Port-Ainè - bosc Montenartró - pista hotel Port-Ainè - bosc tres comuns - les Collades - Vilamur - sender Rialp - Sort (canerilla) - sender Sort - Pernui - pista Embonui - les Comelles - Vilamur - carretera a Llagunes i senders adjacents - pista comes de Rubió** - sender Cantó - Prat Muntaner - sender Cantó - serra Freixa - llagunes - sender Soriguera - Llagunes - pista soriguera - bosc Puiforniu - bosc Tornafort - Tornafort - sender Tornafort - Bosc Tornafort - pista Arcalís - bosc Arcalís - Gerri Sal - sender Arcalís - Castell Arcalís - sender Baro - Arboló – Gerri*

*Accessos controlats en aquest estudi ** Accessos que actualment compten amb ecocomptador


138

7.8. Llista d'observacions per fitxes d'afluència p er accessos Observacions Fornet Dia 23/07/2017. De les persones sense dades, 9 eren gent amb quads i segur que sols feien travessa per la roba que portaven (ja han estat comptats a la fitxa).

Observacions Tavascan Dia 26/08/2017: Millora la senyalització en general Estany Mariola. Opció circular? Senyalització trencada (lletres) Millora de la pista forestal Més vigilància i manteniment. Neteja Porta del cel: Més identitat de marca Millorar gestió dels refugis Millorar la senyalització en general o recomanar GPS. Dia 10/09/2017: Els 4 del camí de Certascan van girar i tornar El número total de gent per les activitats no quadra amb el de visitants Observacions la Farga Dia 18/07/2017 Hi havia una acampada propera de 26 menors i 7 monitors que feien la ruta: Vallferrera - Pica pel Sotllo - Broate - Pla de Boavi – Certascan Dia 23/07/2017 Molts dels estrangers hi van sense un rumb fixe, a l'aventura. Han passat uns monitors que han deixat un grup de 30 nens que no tornen fins passats uns dies Hi ha gent que es fa recollir amb taxi. Comentaris de millora: - Al llac d'Aixeus caldria millorar el sotabosc. - Les motos troben que hi ha massa pedres per seguir el camí. - Alguns camins costen de seguir. - Hi ha molta gent que han fet vivac perquè no hi havia prou lloc al refugi. Dia 26/08/2017 Cal tenir en compte que he fet el registre en sentit entrada i sortida. Hi ha gent que entra al pla de boet 18 per acampar i al dia següent faran la Pica pel Sotllo, això fa que també varia l’activitat de persones que fan passejada curta de 2 a 4 (ascensió a un pic) Gent que va a dormir al refugi de la Valferrera 11 per demà fer la Pica pel Sotllo


139

Dia 08/09/2017 En general la gent ha fet menció de la gran quantitat de papers i brutícia que hi ha a diferents itineraris, però en especial de camí a la Pica d’Estats i pel voltant dels refugis lliures. La porta del darrere del refugi obert, està trencada Controlar i regular l’accés de cotxes per la pista fins i tot fent pagar si cal. El refugi o cabanes lliures de camí a la Pica estan molt bruts pels voltants. Bosses d’escombraries i paper de fer necessitats. Coll de Sotllo està brut de papers. Als pàrquings hi ha papers de fer necessitats i altres brutícies com plàstics. Paper de klinex al pàrquing de la Molinassa. Inici de l’itinerari a la Pica no estava ben indicat a l’inici des del pàrquing. Al voltant de la cabana del Sotllo hi ha bosses d’escombraries. Dia 16/09/2017 Hi ha gent que diu que tenen intenció de comprar producte local, però que van arribar el dia anterior a la nit i encara no han tingut temps. Observacions Tor Dia 23/07/2017: M'he trobat una excursió de colònies, en total eren 116; 115 de l'excursió i el suport que ha fet diverses entrades i sortides amb furgoneta i cotxe, en conjunt eren 100 nens caminant, 15 monitors, més el que anava entrant i sortint. Observacions Os de Civís 28/10/2017 No he registrat la gent que sols anava a l’hotel a dinar o sense baixar del cotxe Ni tampoc els aproximadament 10 autocars que van arribar també a l’hotel. 11/11/2017 Hi ha molta gent visitant el poble i anant a l’hotel OS DE CIVÍS a dinar, per tant, passen pel comptador, però gairebé ningú fa ús del PNAP pròpiament dit. 7.9. Llistat d'observacions i suggeriments de millo ra de les enquestes Dia Data Nº enq. Lloc Observació

Dissabte 17/06/2017 68 Fornet Regular l’accés de trànsit de vehicles rodats els mesos de juliol i agost.

Dissabte 17/06/2017 70 Fornet Massa afluència de cotxes a l’estiu.

Dissabte 17/06/2017 72 Fornet Al següent Pàrquing (bordes de perosa), hi ha diferents itineraris senyalitzats, però no indica la distància ni el temps.

Dissabte 17/06/2017 73 Fornet Controlar i regular l’afluència de gent en determinades zones i èpoques de l’any.

Dissabte 17/06/2017 74 Fornet Han fet un itinerari poc senyalitzat des del següent parking, un que voreja el riu “Volta Montgoso”, no senyalitzat correctament.


140

Venen de fer un itinerari recomanat per “Planes de Son”, seguint “Les trampes de pèl de l’ós”, i diuen que se’n veuen les senyals.

Dissabte 17/06/2017 75 Fornet

Depenent dels llocs com Certascan o zones perilloses, no ficar molta informació perquè sols hi accedeixin gent preparada i que sàpiga orientar-se i tinguin coneixements de muntanya.

Dissabte 17/06/2017 77 Fornet Vaques quan baixa el bestiar. Massa cotxes a l’agost per les bicis. Prohibir el trànsit de vehicles a motor.

Dissabte 17/06/2017 78 Fornet Un dels 2 diu que les senyals del GR al Port de Salau es perden.

Dimarts 18/07/2017 90 Fornet Hi ha massa cotxes, cal limitar-ne l’accés i les bicis fan molta pols.

Dimarts 18/07/2017 93 Fornet

A les bordes de Perosa, després de les trampes de pèl no hi ha indicació per tornar al circuit de Montgarri Falta un punt d’informació a Fornet.

Dimarts 18/07/2017 98 Fornet

Pàrquing de Perosa està ple de residus en general. Consideren que a la gent se l’hauria d’informar que els papers per fer necessitats vàries no es llencen.

Dimarts 18/07/2017 99 Fornet La senyalització de la pista fins al port de Salau al principi està bé, però després es perd.

Dimarts 18/07/2017 103 Fornet Limitar accés a motoritzats amb una tanca No espai d’esports de motors.

Diumenge 23/07/2017 172 Fornet Millorar senyalització. Diumenge 23/07/2017 173 Fornet Millorar senyalització. Diumenge 23/07/2017 178 Fornet Molt mala senyalització al parc nacional. Diumenge 23/07/2017 180 Fornet Menys afluència de gent a la zona. Diumenge 23/07/2017 181 Fornet Molts vehicles. Diumenge 23/07/2017 182 Fornet Vehicles i quads a molta velocitat. Diumenge 23/07/2017 183 Fornet Les senyals per BTT esta descolorides. Diumenge 23/07/2017 184 Fornet Vehicles i quads a molta velocitat. Dijous 10/08/2017 337 Fornet Els itineraris a peu estan poc senyalitzats. Dijous 10/08/2017 347 Fornet Massa cotxes circulant per la pista.

Dijous 10/08/2017 348 Fornet Consideren que hi ha massa cotxes a la pista. Cal regular el trànsit.

Dijous 10/08/2017 350 Fornet El parc prima massa els interessos econòmics, no es mira pel parc.

Diumenge 13/08/2017 372 Fornet Els panells d’abelles són massa a prop del camí. Molta gent.

Diumenge 13/08/2017 373 Fornet Molts cotxes. Diumenge 13/08/2017 374 Fornet Massa cotxes per la pista. Diumenge 13/08/2017 376 Fornet Massa cotxes per la pista. Diumenge 13/08/2017 377 Fornet Quads i excés de cotxes. Diumenge 13/08/2017 379 Fornet Molts cotxes. Diumenge 13/08/2017 383 Fornet Molts cotxes. Diumenge 13/08/2017 385 Fornet El memorial democràtic està mal senyalitzat. Diumenge 13/08/2017 386 Fornet Les zones d’aparcament tenen papers de fer


141

les necessitats per terra. Falta senyalitzar els temps o km als senyals de la pista.

Diumenge 13/08/2017 387 Fornet Hi ha burilles pel terra. Camins més nets i més ben conservats.

Divendres 01/09/2017 466 Fornet Els pàrquings es queden curts per l’accés que hi ha. S’hauria de regular l’accés al parc

Divendres 01/09/2017 468 Fornet Papers de WC per terra.

Al pàrquing de la Molinassa hi ha paper higiènic pels racons.

Dissabte 30/09/2017 539 Fornet No ha pogut accedir pel mal temps.

Dia Data Nº enq. Lloc Observació

Dimarts 18/07/2017 104 La Farga Controlar l’accés, accés massa fàcil.

Dimarts 18/07/2017 105 La Farga L’enquesta hauria de ser més ràpida. Al camí hi ha molta pols.

Dimarts 18/07/2017 107 La Farga Millorar la carretera (forats). Dimarts 18/07/2017 112 La Farga Que no deixin créixer molt el turisme. Dimarts 18/07/2017 113 La Farga No hi ha d’haver helicòpters. Dimarts 18/07/2017 114 La Farga La millora de la carretera ha estat correcta. Dimarts 18/07/2017 115 La Farga Millorar la senyalització del GR.

Dimarts 18/07/2017 117 La Farga Marcar millor alguns punts dels itineraris. Risc alt 4A.

Diumenge 23/07/2017 242 La Farga Indicar millor els camins, perquè són difícils de seguir. La app. No descarrega bé els tracks.

Diumenge 23/07/2017 249 La Farga Millorar els lavabos a les zones on es pot parar.

Diumenge 23/07/2017 250 La Farga A la primavera es van trobar un pont despenjat des de Tavascan es queixen que no s’havia senyalitzat (passat el pla de Boet).

Dijous 03/08/2017 259 La Farga

El punt d’informació d’Àreu no està prou visible. La senyalització dels itineraris és incorrecta i falta el temps de la ruta. Boscos bruts, quan es fa la neteja? És perillós. Camins més propers als pobles (curts 1 hora) no es mantenen.

Dijous 03/08/2017 260 La Farga Els cotxes fan molta pols. Dijous 03/08/2017 261 La Farga Falta posar els km durant el recorregut. Dijous 03/08/2017 262 La Farga Li agrada que sigui parc nacional.

Dijous 03/08/2017 263 La Farga Les senyalitzacions dels itineraris no es veuen i no hi ha les distàncies ni en cotxe ni a peu.

Dijous 03/08/2017 264 La Farga No li agraden els quads i cal regular els cotxes que entren, perquè fan molta pols i van massa ràpid.

Dijous 03/08/2017 265 La Farga Que segueixi així. Dijous 03/08/2017 266 La Farga El millor del parc és la gent local. Dijous 03/08/2017 267 La Farga Els cotxes fan pols.

Dijous 03/08/2017 268 La Farga Posar informació i cartells on hi digui multa econòmica per tirar deixalles.

Dijous 03/08/2017 269 La Farga Millorar la pista o restringir el pas de cotxes. Dijous 03/08/2017 272 La Farga Posar els km als cartells dels itineraris. Dijous 03/08/2017 273 La Farga Millorar la senyalització d’accés al parc.


142

Dijous 03/08/2017 274 La Farga Regular els cotxes que entren. Dijous 03/08/2017 275 La Farga Posar els km i temps del recorregut als itineraris.

Dijous 03/08/2017 276 La Farga Bosc de Birós problemes amb el descens de bicis.

Dissabte 26/08/2017 393 La Farga Falta neteja, molts papers de pixats. Dissabte 26/08/2017 394 La Farga Hi ha itineraris que no estan gaire ben marcats.

Dissabte 26/08/2017 395 La Farga Monteixo té 2 accessos, la gent es despista i pujar per l’itinerari de la cuita al sol.

Dissabte 26/08/2017 398 La Farga La gent no sap conduir per la pista.

Dissabte 26/08/2017 399 La Farga Entrega d’una bossa compostable per conscienciar a la gent que els residus s’han de baixar.

Dissabte 26/08/2017 401 La Farga Falta senyalització a l’últim tram del TRF d’accés al Port de Beret.

Dissabte 26/08/2017 412 La Farga Molts papers de WC tirats.

Divendres 8/09/2017 La Farga

En general la gent ha fet menció de la gran quantitat de papers i brutícia que hi ha a diferents itineraris, però en especial de camí a la Pica d’Estats i pel voltant dels refugis lliures.

Divendres 8/09/2017 630 La Farga La porta del darrera del refugi obert, està trencada.

Divendres 8/09/2017 631 La Farga Controlar i regular l’accés de cotxes per la pista fins i tot fent pagar si cal.

Divendres 8/09/2017 633 La Farga El refugi o cabanes lliures de camí a la Pica estan molt bruts pels voltants. Bosses d’escombraries i paper de fer necessitats.

Divendres 8/09/2017 635 La Farga Coll de Sotllo està brut de papers.

Divendres 8/09/2017 636 La Farga Als pàrquings hi ha papers de fer necessitats i altres brutícies (plàstics)

Divendres 8/09/2017 639 La Farga Papers de klinex al pàrquing de la Molinassa. Inici de l’itinerari a la Pica no està ben indicat des del pàrquing.

Divendres 8/09/2017 644 La Farga Al voltant de la cabana del Sotllo hi ha bosses d’escombraries

Dissabte 16/09/2017 525 La Farga

Amb una mica de neu la senyalització de l’itinerari cap a la Pica, abans d’arribar als estanys es perd. Cal renovar i ficar-ho més fort i gruixudes les línies del GR 11. Al pàrquing de la Molinassa hi ha paper higiènic pels racons.


Dissabte 17/06/2017 17 Tavascan Hi hauria d’haver més punt d’informació oberts. Dissabte 17/06/2017 27 Tavascan Falta millorar la senyalització. Dissabte 17/06/2017 28 Tavascan Falta millorar la senyalització.

Dissabte 17/06/2017 29 Tavascan Cal millorar la connexió dels mòbils (falta de cobertura).

Dissabte 17/06/2017 33 Tavascan S’haurien de fer campanyes de neteja a la natura.

Dissabte 17/06/2017 34 Tavascan Pedres del camí.

Dissabte 17/06/2017 35 Tavascan Conservació del medi. Conscienciació del personal.


143

Dimarts 18/07/2017 130 Tavascan Hi ha zones que necessiten més control (arbres caiguts).

Dimarts 18/07/2017 131 Tavascan Alguns camins es troben en mal estat. Millorar la senyalització.

Dimarts 18/07/2017 132 Tavascan Millorar la senyalització dels itineraris. Dimarts 18/07/2017 137 Tavascan El servei de taxi hauria de ser més econòmic.

Dimarts 18/07/2017 140 Tavascan Senyalització a l’última part de l’itinerari. Pista forestal {Superfície en alguns itineraris}.

Dimarts 18/07/2017 142 Tavascan El temps que es marca als panells informatius és poc fiable.

Dimarts 18/07/2017 146 Tavascan Millorar senyalització (sobretot a la part de França). Refugi de Pinet poc menjar i en mal estat.

Dimarts 18/07/2017 147 Tavascan Més informació dels itineraris a Tavascan.

Dimarts 18/07/2017 148 Tavascan A la part francesa malament el refugi de Pinet i els itineraris.

Dimarts 18/07/2017 149 Tavascan Fan falta més fonts d’aigua. Dimarts 18/07/2017 150 Tavascan Millorar la temporització dels itineraris.

Dimarts 18/07/2017 151 Tavascan

Refugi del Pinet (deixat i mal servei i menjar molt deficient). A la part francesa la ruta està mal indicada. Senyalització del Parc sense manteniment i falta claredat a les cruïlles.

Diumenge 23/07/2017 208 Tavascan Més senyalització. Diumenge 23/07/2017 209 Tavascan Manteniment dels camins.

Diumenge 23/07/2017 210 Tavascan

Prohibir menjar dins dels refugis o cuinar a no se que faci mal temps. Els refugis lliure han d’estar millor cuidats. Cartells amb el temps estimat massa ràpids s’hauria de posar un mínim i un màxim.

Diumenge 23/07/2017 211 Tavascan Millorar senyalització. Conservar millor les pistes forestals.

Diumenge 23/07/2017 212 Tavascan Del Pla de Boavi – Certascan mala senyalització.

Diumenge 23/07/2017 213 Tavascan Marcar millor els itineraris. Diumenge 23/07/2017 216 Tavascan Millorar senyalització i informació de les rutes. Diumenge 23/07/2017 218 Tavascan Logo de la dreta. Diumenge 23/07/2017 221 Tavascan Millorar de l’estat de carretera.

Diumenge 23/07/2017 223 Tavascan Una cadena de descens amb mal accés. Estat de conservació d’alguns camins a millorar.

Diumenge 23/07/2017 225 Tavascan La gent respecta bastant les BTTs.

Diumenge 23/07/2017 226 Tavascan De la presa de Montalto direcció a les bordes de Cabullera o por les bordes d’Ison, al mapa surt com a camí senyalitzat, però no ho està.

Diumenge 23/07/2017 227 Tavascan Cal revisar el temps d’arribada dels cartells.

Diumenge 23/07/2017 232 Tavascan A la Pleta hi havia cotxes (pista tancada). Per pujar a Certascan pista tancada el taxi no para a Tavascan.

Diumenge 23/07/2017 233 Tavascan Millorar la senyalització piques tirades. Diumenge 23/07/2017 234 Tavascan Porta als punts poc clars. Diumenge 23/07/2017 235 Tavascan Animals salvatges. Diumenge 23/07/2017 237 Tavascan Neteja dels camins principals. Diumenge 23/07/2017 239 Tavascan Informació prèvia dels itineraris.


144

Risc alt 4A. Dijous 03/08/2017 277 Tavascan Mala senyalització. Dijous 03/08/2017 278 Tavascan Camí pedregós. Dijous 03/08/2017 279 Tavascan Que hi hagi lavabos públics.

Dijous 03/08/2017 282 Tavascan Pla de Boavi i neteja i estat de conservació, regular.

Dijous 03/08/2017 284 Tavascan Senyalització millorable.

Dijous 03/08/2017 285 Tavascan Tram Escaló-Berrós, camins molt bruts ortigues i esbarzers impossible. Trams negats.

Dijous 03/08/2017 286 Tavascan Hi ha trams amb restes de menjar. Dijous 03/08/2017 287 Tavascan Senyalització millorable.

Dijous 03/08/2017 292 Tavascan Diu que els mapes del parc són molt poc utilitzables perquè la informació no és gaire útil ni bona.

Dijous 03/08/2017 293 Tavascan

Senyalització deficient en la zona francesa (abans de Pinet) dintre de la Porta del cel hauria d’estar controlat, és perillós. El tracte personal amb els refugis de les Portes del Cel no són les correctes (a quasi tots).

Dijous 03/08/2017 294 Tavascan Senyalització Certascan-Pinet.

Dijous 03/08/2017 296 Tavascan Més lloc per recollida d’escombraries als pàrquings.

Dijous 03/08/2017 298 Tavascan França mala senyalització. El refugi de Vall Ferrera està brut (molts papers).

Dijous 03/08/2017 299 Tavascan Senyalització molt dolenta.

Dissabte 26/08/2017 418 Tavascan

Falta informació de quins itineraris hi ha o de què es pot fer i què no. Senyalització de la cascada. Contenidors de brossa recollida insuficient.

Dissabte 26/08/2017 420 Tavascan Millorar senyalització en alguns punts.

Dissabte 26/08/2017 421 Tavascan Senyalització de Mascarida Topogràfic, vandalitzat.

Dissabte 26/08/2017 425 Tavascan Més senyalització. Dissabte 26/08/2017 426 Tavascan Més contenidors o conscienciar la gent. Dissabte 26/08/2017 429 Tavascan Millorar senyalització d’itineraris.

Dissabte 26/08/2017 431 Tavascan Informació en relació a la circulació de BTT, si es pot o no, també al GR...

Dissabte 26/08/2017 433 Tavascan Pista del Port, fet malbé van treure les lletres del cartell.

Dissabte 26/08/2017 436 Tavascan Millorar la calçada en alguns trams.

Dissabte 26/08/2017 437 Tavascan

Cal revisar els temps i km de les senyals, massa ajustats. Parlar amb la federació per millorar la senyalització identificativa de la Porta del Cel. No cobrament en els refugis del trajecte. Federació nacional que no val a la FEC bonificacions. Millorar la senyalització.

Dissabte 26/08/2017 439 Tavascan Millorar senyalització dels camins. Camins més nets i més ben conservats.

Diumenge 10/09/2017 475 Tavascan Han hagut de donar la volta per males condicions meteorològiques.


145

Dissabte 07/10/2017 575 Tavascan El camí cap a la cascada de Broate no està prou ben senyalitzat.

Divendres 08/12/2017 647 Tavascan Refugi de molt poques persones treballant per un espai tan gran.

Divendres 08/12/2017 648 Tavascan Mala gestió del parc, no miren per la gent d’aquí. Poques papereres.

Divendres 08/12/2017 649 Tavascan Pàrquing petit i carretera estreta. Divendres 08/12/2017 660 Tavascan La carretera és molt estreta. Divendres 08/12/2017 662 Tavascan La carretera d’accés molt estreta.

Divendres 08/12/2017 664 Tavascan La carretera estava gelada a les 9:30 del matí abans del Càmping B.Graus

Divendres 08/12/2017 665 Tavascan Es queixen de les caques de gos. Fan les necessitats per tot arreu. També hi ha molts papers de fer les necessitats però dels humans.

Divendres 08/12/2017 671 Tavascan El refugi de la Pleta del prat deuria d’estar obert a l’estiu.

Divendres 08/12/2017 673 Tavascan Carretera d’accés al refugi molt estreta.

Divendres 08/12/2017 674 Tavascan Els itineraris del parc marquen massa senyalització per principiants.

Divendres 08/12/2017 676 Tavascan La carretera d’accés estreta. Poca senyalització del pàrquing i petit.


Dissabte 17/06/2017 7 Tor

Indicació que la ruta no és apta per caravanes i els km que hi ha fins a Tor. Falta senyalització amb el temps. Falten explicacions amb altres idiomes com castellà o anglès.

Dissabte 17/06/2017 8 Tor Falta indicacions de que poden passar caravanes o de la complexitat de la carretera.

Dimarts 18/07/2017 124 Tor La gent va massa ràpid per la pista cap a Andorra.

Dimarts 18/07/2017 127 Tor

Hi hauria d’haver accessos al riu per poder aparcar. Senyalització escassa i deficient dels itineraris. En alguns pobles falten equipaments comercials per comprar menjar i altres coses.

Dimarts 18/07/2017 129 Tor Millorar la senyalització dels itineraris. Si hi ha millores estaria disposat a pagar per accedir al parc.

Diumenge 23/07/2017 253 Tor Millorar l’accés.

Diumenge 23/07/2017 254 Tor Millorar la senyalització de la presència de ramats. Hi ha d’haver més informació i tracte sobre els ramats.

Diumenge 23/07/2017 258 Tor Regular la velocitat de cotxes 4x4 i quads... Dijous 03/08/2017 300 Tor Fan falta més mapes.

Dijous 03/08/2017 301 Tor Massa normatives pels que van amb bici, quads i cotxes. Pel que acampen cal que compleixin les normes.

Dijous 03/08/2017 302 Tor En contra de la gestió actual del parc massa centrat al turisme.

Dijous 03/08/2017 304 Tor Algun punt està massa massificat. Cal millorar els cartells dels itineraris.

Dijous 03/08/2017 307 Tor Informació enganyosa als cartells.


146

Dijous 03/08/2017 309 Tor Senyalització dels itineraris molt dolenta.

Dijous 03/08/2017 310 Tor Hi ha pocs punts d’informació. No es pot llançar brossa.

Dijous 03/08/2017 312 Tor Millorar zones de Píc-nic. Divendres 08/09/2017 470 Tor La carretera està molt malament.

Dimarts 12/09/2017 504 Tor

Brut, els diferents itineraris per on han passat s’han trobat papers de WC. Considera que el parc ha de fer neteja dels diferents itineraris. Els itineraris que no estan tan freqüentats (Certascan, port de Tavascan) no hi les fites que pertocarien. Recomana senyalitzar amb fites l’antic camí que va a Romeda de Baix. És el que remunta el riu de Romeda.

Dissabte 21/10/2017 589 Tor Només han baixat del cotxe un moment.


Dissabte 24/06/2017 38 Sant Joan Tot okey, però hi ha problemes a l’època dels bolets, perquè els boletaire embruten el bosc.

Dissabte 24/06/2017 40 Sant Joan Molt bé, avís carretera.

Dissabte 24/06/2017 44 Sant Joan Falten més barbacoes!! Lliteres al refugi = varietat!

Dissabte 24/06/2017 46 Sant Joan Restricció de circulació a persones no veïnes.

Dissabte 24/06/2017 50 Sant Joan Pocs lavabos. Dissabte 24/06/2017 54 Sant Joan Millores per la gent gran. Dissabte 24/06/2017 55 Sant Joan Més taules. Dissabte 24/06/2017 56 Sant Joan Millorar la neteja. Dissabte 24/06/2017 58 Sant Joan Més punts al mapa. Dissabte 24/06/2017 63 Sant Joan Aprofitar el camp per ficar més barbacoes. Dissabte 24/06/2017 67 Sant Joan Gent a la caseta. Diumenge 13/08/2017 364 Sant Joan Millorar la carretera. Dissabte 23/09/2017 554 Sant Joan Tancar la carretera al trànsit motoritzat. Dissabte 30/09/2017 567 Sant Joan Molt contents.

Diumenge 22/10/2017 598 Sant Joan

Millorar disseny d’oferta i serveis. Falten papereres a Sant Joan de l’Erm. Manteniment i control. A la senyalització falta temps i distància.

Diumenge 22/10/2017 603 Sant Joan M’ha agradat molt. Diumenge 22/10/2017 605 Sant Joan Pista forestal falta manteniment. Diumenge 22/10/2017 607 Sant Joan Falten fonts d’aigua potable. Diumenge 22/10/2017 609 Sant Joan Millorar l’accés des de la carretera. Diumenge 22/10/2017 610 Sant Joan Menys prohibicions i menys desforestació. Diumenge 22/10/2017 611 Sant Joan Manteniment dels arbres. Dissabte 09/12/2017 700 Sant Joan La carretera ha millorat


Dissabte 08/07/2017 84 Os de Civís Pàrquing més gran. Dissabte 05/08/2017 322 Os de Civís Fan falta més aparcaments.


147

Dissabte 28/10/2017 613 Os de Civís Itinerari nou una mica perdedor.

Dissabte 28/10/2017 614 Os de Civís L’hotel fa abocaments al riu de mobles, i de tot.

Dissabte 28/10/2017 618 Os de Civís La senyalització de l’itinerari Montaner es perd en un tram on es bifurca.

Dissabte 28/10/2017 621 Os de Civís Des de Santa Magdalena no està indicada la direcció “Farrera”.

Dissabte 11/11/2017 626 Os de Civís És una ruta que fan habitualment.


148

7.10. Informació complementària


149

revisió dades d’afluència, freqüentació +++++++++ i...

Documents