generalitat de catalunya departament de medi ambient i...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 145 PEDRAFORCA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L’interès general d’aquesta zona és a grans trets de tipus científic. En una zona relativament petita afloren tres mantells de corriment, materials que van des de el Juràssic fins l’Eocè, sediments sintectònics i fossilització d’una dels mantells. De totes maneres, és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. Aquest caràcter emblemàtic és conseqüència de la forma molt peculiar de la muntanya, la qual s’alça de manera impressionant i és observable des de varis llocs. Aquest fet fa que tingui un interès didàctic ja que es poden explicar diversos processos geològics a diferents nivells.

Vista característica del Pedraforca des de Maçaners. Les dues barres de calcàries subverticals del Cretaci inferior formen els dos Pollegons, separats per un nivell margòs que dóna lloc a l’Enforcadura.

COMARCA: Berguedà MUNICIPI(S): Saldes, Gósol, Josa i

Tuixén

DADES FISIOGRÀFIQUES El massís del Pedraforca forma un relleu molt abrupte, en menys de 2 km, passa menys de 1.000 m a la vall de Saldes a fins a 2.497 m al Pollegó superior. Té una forma molt característica, i sobre tot la vista des de l’est és una imatge emblemàtica a Catalunya. La part més alta està formada per dos cims (el Pollegó superior i l’inferior) separats per un coll, conegut com l’Enforcadura. A la part



oriental del peu del massís, conflueixen la riera de Gresolet i la de Saldes. A la part occidental, diversos torrents baixen del Pedraforca per a formar la capçalera d’Aigua de Valls. Des del Pollegó superior, el relleu va descendint fins el Collell, on la topografia torna a remuntar de cota fins els cims del Cadí. En aquest tram destaquen el coll del Verdet, la Collada del Teuler i el cim de la Roca Roja de 2.034 m.

CONDICIONS D’ACCÉS L’accés per la part sud és per la carretera B-400, que va de la de la comarcal C-1411 (Manresa-Túnel del Cadí) fins a Saldes i Gósol. El trencall és el Collet, poc abans d’arribar a Guardiola. També es pot accedir a la zona per la part nord, ja sigui de la Seu o de Sant Llorenç de Morunys. En aquest cas l’accés és per la carretera que prové de Tuixent i passa per Josa. Un cop a Saldes, hi ha una pista asfaltada, que porta fins el mirador, al peu del refugi Lluís Estasen. D’aquest punt continua la pista sense asfaltar en direcció el Collell , la qual té sortida o bé a Gresolet o bé a Gisclareny. El punt de partida per l’ascensió a peu és des del refugi Lluís Estasen. L’itinerari més normal és pujar pel coll del Verdet i baixar per la tartera de l’Enforcadura. Altres accessos són des de Gósol, pel Prat de Reo i les Costes d’En Jou. Per les parets del Pedraforca existeixen nombroses vies d’escalada de dificultat diversa. Text Camp CONDICIONS ACCES de la taula Dades Fisiogràfiques

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Forestal, ramader i erm. L’any 1982 va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya mitjançant la Llei 6/1982, de 6 de maig, i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA La zona compren el mantell superior del Pedraforca, part del mantell inferior del Pedraforca i part del mantell del Cadí. El primer mantell té una sèrie formada per materials del Keuper, Juràssic, un gruix considerable de sediments del Cretaci inferior i pocs metres de la part inferior del Cretaci superior. Aquest mantell correspon a la inversió tectònica de la conca del Cretaci inferior. Per sota d’aquesta unitat es troba una unitat intermèdia amb una sèrie reduïda del Cretaci



superior, sedimentada sincrònicament a l’emplaçament del mantell superior del Pedraforca. Aquesta unitat, acaba emplaçant-se per sobra de la sèrie potent de Cretaci superior del mantell inferior del Pedraforca. Durant el Garumnià mitjà, el mantell superior del Pedraforca, queda fossilitzat pels conglomerats de la Roca Roja, correlacionables amb els del coll de la Trapa. El mantell inferior del Pedraforca està encavalcant per sobre dels materials eocens del mantell del Cadí. Tota l’estructura forma un gran sinforme degut a l’aixecament de les unitats inferiors al nord i l’emplaçament del mantell del Cadí al sud, per sobre de la conca de l’Ebre.

PARAULES CLAU Bretxa Cretaci inferior Cretaci superior Encavalcament

Mantell de corriment Sediment postectònic Sediment sintectònic

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS



INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta zona és d’una gran complexitat geològica, ja que es troben els mantells superior i inferior del Pedraforca i encara està en estudi. L’interès principal és la gran quantitat de dades que els científics de diverses especialitats hi poden trobar. Per una banda està la sèrie del Cretaci inferior, controlada per la tectònica extensiva i per l’altra la sèrie del Cretaci superior, controlada per la tectònica compressiva, amb diferències de fàcies i de potències considerables en funció de la unitat tectònica i de la situació de la conca. Altres aspectes interessant corresponen als sediments sintectònics del Garumnià que fossilitzen el mantell superior del Pedraforca i els conglomerats sin i post tectònics terciaris que es troben en diversos llocs. Un altre interès important és l’aspecte divulgatiu de la geologia estructural representativa del Pirineu oriental i meridional. La panoràmica del Pedraforca de Maçaners mostra, d’una manera molt còmode i entenedora, els trets generals de l’estructura del Pirineu oriental. Altres panoràmiques des del massís (com la del mirador), mostren diferents vistes de les unitats i ajuden a comprendre millor l’estructura tectònica. Interès turístic: 5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 4

ANÀLISI COMPARATIVA En tot el Pirineu oriental no es troba un altre exemple tan evident de tres unitats tectòniques diferents. La correlació del mantell superior del Pedraforca cap l’oest és el mantell de Bóixols, però no té l’espectacularitat del Pedraforca ni s’observen bé les relacions amb les altre unitats.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Altres valors són de tipus biòtic, ja sigui en el referent a les diferents comunitats vegetals relacionades amb diferents zones climàtiques, o bé amb la diversitat de la fauna present.



RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La zona comprèn part del mantell superior del Pedraforca i del mantell inferior del Pedraforca. El primer mantell té una sèrie formada per materials del Keuper, Juràssic, un gruix considerable de sediments del Cretaci inferior i pocs metres de la part inferior del Cretaci superior. Aquest mantell correspon a la inversió tectònica de la conca del Cretaci inferior. Aquesta unitat encara està en fase d’estudi i, segons sembla, consta de dues unitats. La inferior és molt prima i es troba per sota de la unitat superior, formada, principalment, per materials del Cretaci inferior. Aquesta unitat inferior, d’escassa potència, està constituïda per sediments del Cretaci superior amb abundants bretxes, lligades a l’emplaçament de la unitat superior i acaba amb sediments garumnians. La part frontal d’aquesta unitat és la que es pot observar en la carretera de saldes a Gósol (veure geozona 116 GZ l’Espà – Saldes). Per sota, es troba el mantell inferior del Pedraforca, format per materials del Keuper, Juràssic i la sèrie completa del Cretaci superior-Paleocè, amb una potència que pot arribar als 2000 m (sèrie de Gresolet). La part superior d’aquesta sèrie correspon als materials continentals del Garumnià. Aquesta fàcies comença amb sediments carbonosos amb lignits (zona d’explotació), segueix amb una sèrie fluvial amb un nivell de calcàries lacustres. Aquests materials estan plegats i arriben a invertir-se degut a l’emplaçament del mantell superior del Pedraforca. Dins de la sèrie fluvial, es troben els conglomerats del coll de la Trapa, formats per canals de conglomerats bretxosos de còdols calcaris, que provenen de l’erosió del relleu originat pel mantell superior del Pedraforca. Aquestos conglomerats són la part més distal dels conglomerats, més grollers, de la Roca Roja sud, els quals es troben discordants per sobre dels materials del Cretaci superior del mantell superior del Pedraforca. Encara que, actualment, formen afloraments deslligats entre sí, s’ha interpretat que aquests conglomerats fossilitzen el mantell superior del Pedraforca amb una edat aproximada Maastrichtià superior-Palecè. A la zona nord del massís afloren conglomerats post tectònics (terciaris) discordants (Collell) per sobre dels materials del Cretaci superior del mantell inferior del Pedraforca i del mantell del Cadí.



RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC El primer procés geològic rellevant és el relacionat amb la sedimentació del Cretaci inferior en conques controlades per la tectònica extensiva. Posteriorment, el següent procés representat és el de la tectònica compressiva, que inverteix les estructures extensives. Durant aquesta tectònica es dóna lloc a la sedimentació sin i post tectònica, (bretxes de la unitat intermèdia, conglomerats de la Trapa – Roca Roja i conglomerats del Collell).

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA La zona del Pedraforca és molt important en el que fa referència a l’evolució de les diferents teories tectòniques per explicar la formació dels Pirineus. Malgrat que, a principis de segle, geòlegs de l’escola alpina van formular teories al·loctonistes, en els anys 20, entre els geòlegs del país es va crear una corrent autoctonista que va perdurar més de 50 anys. Segons aquesta teoria, pràcticament no hi havia deformació horitzontal, tot eren falles normals o inverses. Malgrat aquest fet, Guerin Desjardisn i Latreille, l’any 1962, van considerar que el pic del Pedraforca era un petit mantell. Però en treballs posteriors com Solé Sugrañes 1970, es va tornar a considerar el Pedraforca com una estructura autòctona. En el 1972, Séguret va publicar la seva tesi doctoral, on proposava una teoria al·loctonista per explicar els Pirineus. Va definir una sèrie de mantells encavalcants d’origen gravitacional. Una d’aquestes unitats era el mantell del Pedraforca. Aquesta unitat comprenia tan els materials del Cretaci inferior com del superior. A partir dels anys 85, diversos autors comencen a aplicar la teoria del tascó orogènic per explicar la formació dels Pirineus, els mantells encavalcants ja no són gravitacionals si no compressius, (Cámara i Kimowitz, 1985, Williams, 1985, Defamond et al. 1985, Muñoz et al 1986,) etc. i que culmina amb la realització del tall, a nivell cortical, ECORS (Ecors Pyrenees Team, 1988). L’any 1988, Vergés i Martínez , van separar el mantell del Pedraforca en dues unitats ben diferents: el mantell superior del Pedraforca (amb sèrie del Cretaci inferior) i el mantell inferior del Pedraforca (amb sèrie del Cretaci superior). Malgrat que, actualment, la societat geològica en general accepta i utilitza les teories al.loctonistes per explicar l’origen dels Pirineus, encara hi ha petits sectors reticents i anclats en el passat, que defenen les seves teories autoctonistes no amb arguments científics si no atacant d’una manera poc ortodoxta i anti-científica als altres autors, com és el cas de Ullastre i Masriera, 1996.



Actualment, la zona està en estudi per part de l’equip de geòlegs del Servei Geològic de Catalunya, i en breu (any 2001) es publicaran articles que aportaran més dades sobre l’estructura complexa dels mantells del Pedraforca.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Berástegui, X.; García, J.M. i Losantos, M. (1990): Structure and sedimentary evolution of the Organyà basin (Central South Pyrenean Unit, Spain) during the Lower Cretaceous. Bull. Soc. géol. France, 8, VI(2); 251-264. Bilotte, M. (1978): Évolution sédimentaire et tectonique du bassin sous-pyrénéen à la fin du Cretacé, à l'est de la Garonne. Bull. Soc. géol. France, sér. 7, 10(5); 649-655. Cámara, P. i Klimowitz, J. (1985): Interpretación geodinámica de la vertiente centro-meridional surpirenaica. Estudios Geolog., 41 (5-6). Casòliva, J. I Martínez, A. (2000): Massís del Pedraforca. Itinerari geològic. Departament de Medi Ambient. 23 pp.Déramond, J., Graham, R.H. Hossack, J.R. Baby, P. i Crouzet, G. (1985): Nouveau modèle de la chaîne des Pyrénées. C. R. Ac. Sc. Paris, 301; 1213-1216. Domínguez, V. i Sáez, A. (1988): La sucesión con carbón de la cuenca Garumniense de Fígols-Saldes (Pirineo Catalán). Aspectos tectono-sedimentarios. II Congr. Geol. España. Com. Vol 2, p: 293-296. Ecors Pyrenees Team (1988): The ECORS deep reflection seismic survey across the Pyrenees. Nature, 331; 508-511. Feist, M. et Colombo, F. (1983) La limite Crétace-Tertiaire dans le NE de l'Espagne du point de vue des charofites. Colloque Sénonien, Gélogie Méditerranéenne, tome X, (3-4); 303-326. Guerin-Desjardinas, B. i Latreille,M. (1962): Estudio geológico de los Pirineos españoles entre los ríos Segre y Llobregat. Bol. Geol. Minr. 73: 329-371.



Garrido-Mejías, A. (1973): estudio geológico y relación entre tectónica y sedimentación del Secundario y terciario de la vertiente meridional pirenaica en su zona central. Tesis Doctoral, Fac. Ciencias Granada. Martínez, A., Vergés, J. y Muñoz, J.A. (1988): Secuencias de propagación del sistema de cabalgamientos de la terminación oriental del manto del Pedraforca y relación con los conglomerados sinorogénicos. Acta Geol. Hispa., 23 (2): 119-128. Martínez, A. (1992): Guia didàctica de la geologia del Berguedà. Servei Geològic de Catalunya. (inèdit). Martínez, A. (1998): Tectònica: la formació del Pirineu oriental. Tall estructural Cadí-Pedraforca-Berga. Segon curs de geologia del Berguedà. Ass. Promo. Div. Estudi Geol.. Fund. Univer. Berguedà. Séguret, M. (1072): Étude tectonique des nappes et séries décollées de la partie central du versant sud des Pyrénées. Pub. USTELA, ser. Geol. Struc, 2, 155 pp. Solé Sugrañes, L. (1970): Estudio geológico del Prepirineo Español entre los ríos Segre y Llobregat. Tesis doctoral, Univ. Barcelona. Muñoz, J.A., Martínez, A. i Vergés, J. (1986): Thrust sequence in the eastern spaish Pyrenees. J. Struc. Geolg. 8 (3-4): 399-405. Noguera, J. i Sistach, M. (1991): La mineria al Berguedà.Public. Àmbit de Recerques del Berguedà. Roure, F.; Choukroune, P., Berastegui, X., Muñoz, J.A., Villien, A., Matheron, P. (1989): ECORS Deep Seismic data and balanced cross-sections: geometric constraints to trace the evolution of the Pyrenees. Tectonics, 8(1): 41-50. Vergés, J., Martínez, A., Domingo, F., Muñoz, J.A., Losantos, M., Fleta, J., Gisbert, J. (1994): Mapa geológico de España escala 1:50.000.La Pobla de Lillet N. 255.



Vergés, J. (1999): Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central. Evolució cinemàtica en 3D. Col. Monogr. Tècn. n.7. Inst. Carto. Catalunya. Vergés, J. y Martínez, A. (1988): Corte compensado del Pirineo oriental: geometría de las cuencas de antepaís y edades de emplazamiento de los mantos de corrimiento. Act. Geo. Hisp. 23 (2): 95-106. Vergés, J., Muñoz, J.A. i Martínez, A. (1992): South Pyrenean fold-and-thrust belt: Role of foreland evaporitic levels in thrust geometry. In: Thrust Tectonics (K. McClay Ed.). Chapman i Hall, London; 255-264. Williams, G,D. (1985): Thrust tectonics in the south central Pyrenees. J. Stru. Geol., 7(1): 11-17.



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA



Sèrie de la Fm. Bona al Mirador.



Vista de la tartera de la parada 2. En primer terme, la tartera fòssil.

Detall del contacte discordant de la base dels conglomerats terciaris.



Vista de la cara nord del Pedraforca (que, com informa el rètol, és un Paratge Natural d'Interès Nacional) des del Collell. Aquest punt se situa sobre materials de l'Eocè del mantell del Cadí.

L'Enforcadura, vista des de la banda oriental



Plecs d'escala mètrica descrits a la parada 4.

Vista del Pollegó Inferior (Fm. Bordoneda) des del Pollegó Superior.



Calcàries verticals de la Fm. Senyús corresponents a la cara nord del Pollegó Superior, sobre la canal Roja.

Tartera que baixa des de l'Enforcadura cap a Gósol. A l'esquerra hi ha el Pollegó Superior i a la dreta el Pollegó Inferior.

MAPA D’ITINERARIS



INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL L’any 1982 va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya mitjançant la Llei 6/1982, de 6 de maig, i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Seria interessant portar a terme el projecte de Medi Ambient de la col·locació de pannells informatius de les parades geològiques.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS És una zona eminentment de caràcter científic, amb un interès molt específic. De tota manera, el Pedraforca al ser un lloc emblemàtic i molt visitat, pot ser motiu de divulgació ja que l’itinerari proposat és de fàcil accés i mostra aspectes geològics molt interessants (tectònica i sedimentació). Altres itineraris, més difícils, com



l’ascensió al cim i vies d’escalada, aporten detalls sobre l’estructura i unes vistes esplèndides. Cal dir que és un lloc molt visitat en nombrosos field trips.

ALTRES CONSIDERACIONS En el mapa d'accessos hi ha situats 6 principals afloraments de la geozona, que es troben seguint un itinerari sud nord.

AUTORIA DE LA FITXA Albert Martínez Rius Geòleg Consultor Cr. Enamorats, 123 08026 Barcelona Tlf. 932317269 E-mail: [email protected] Joan Casòliva Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

generalitat de catalunya departament de medi ambient i...

Documents