CURS 2014-2015 NÚM 10 II ÈPOCA ANY VII

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

POVIM N

Any Ramon Llull

Les contundents sentències i interlocutò-ries del Tribunal Superior de Justícia dicta-des el passat 24 de setembre de 2014contra el TIL, van suposar que aquest esdeixàs d’aplicar al nostre centre. Tot i elrecurs presentat pel Govern Balear al Tri-bunal Suprem, segons els jutges del TSJnomés eren vàlids aquells projectes lin-güístics basats en el TIL aprovats pelsclaustres abans de la data de la sentència,tot i que res impedia als centres canviar-los o tornar al model anterior.En el nostre cas, com que l'únic dels pro-jectes lingüísticsPTIL aprovat pelcentre fa dos cur-sos (emparant-seen el posterior-ment derogat ar-ticle 20 del decretdel TIL) no fou ac-ceptat per inspec-ció, i elsposteriors noforen aprovats pelconsell escolar opel claustre, l'únicprojecte ara ma-teix en vigor és l'aprovat el curs 2010-2011, basat en el Decret de Mínims i queestableix que totes les matèries no lingüís-tiques s'han de fer en català.Les autoritats educatives reconeixien enprivat (però no en públic) el naufragi delseu projecte estrella i, de fet, en la reunióque la nova consellera, Núria Riera, i el seuexhome fort, el dimitit Miquel Deyá, con-vocaren a Ciutat amb la batlesa de Porre-res, els directors dels centres del municipii els representants de les APIMA, només esvan atrevir a demanar als directius que perresponsabilitat fessin com a mínim una as-signatura en castellà i que aprofitassin elmaterial adquirit pels pares en castellà ianglès, així com el personal habilitat perfer classes en anglès enviat als centres.Però al nostre centre, precisament per res-ponsabilitat, el que es va decidir fou recu-perar l'única normativa legalmentaprovada, cosa que dóna seguretat jurí-

dica i permetrà evitar una allau de possi-bles reclamacions i recursos d'alçada afinal de curs.El canvi al català ha estat molt senzill per-què segons el PTIL no aprovat pel claustreperò que la conselleria ens volia obligar aaplicar, la immensa majoria de matèries nolingüístiques que no s'impartien en anglèss'havien de fer de forma bilingüe, seguintuna distribució de temes en català i caste-llà; però com que la majoria de temes esfeien en català tots els llibres de text esvan sol·licitar en la nostra llengua. Només

hi havia una ma-tèria a 1r d'ESO,matemàt iques,que es fes ínte-grament en caste-llà i en aquest casels alumnes ha-vien comprat unmaterial en caste-llà. Davant aixòels professors de-cidiren explicar alsalumnes en catalài seguir usant eldossier en caste-

llà, tal com es feia a molts centres educa-tius de la part forana als anys 70 i 80. Enquant a l'anglès, i per a alivi dels alumnes,les dues matèries que segons aquest PTILs'hi havien d'impartir a primer (Música) i asegon d'ESO (Ciutadania) també es vancomençar a impartir en català perquè elsalumnes no tenien llibre de text i es repar-tien fotocòpies en anglès a cada sessió.S’ha de dir que després de l'avaluació ini-cial es preveien percentatges de suspesosdel 90% si es seguien impartint en anglès.Finalment sembla que no caldrà esperar aque el Tribunal Suprem confirmi la sentèn-cia per certificar la mort definitiva d’aquestpolèmic experiment educatiu. El resultatdels comicis autonòmics en fan inviable lacontinuitat. Sembla que el nou executiuimpulsarà una nova política lingüística ieducativa renunciant a un TIL, que afegiriaencara més caos organitzatiu al que pro-vocarà la implantació de la LOMQE.

Revista AnualNúm 10 - Any VII

IES PORRERESCTRA. MONTUÏRI S/N 07260

PORREREST 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

CoordinadorBiel Vich

Comissió de la revistaXisca Roig

Magdalena Juan

Correcció lingüísticaMagdalena Juan (català)

Neus Oliver (anglès)Yolanda Fernández (castellà)

MaquetacióBiel Vich

Il·lustracionsDepartament de Plàstica

Alumnes de Plàstica

FotografiesAlumnes i professors de l’IES

Fotos baixades d’internet

Professors col·laboradorsJoan Miralles, Magdalena Mar-torell, Neus Oliver, MargalidaSampol, Margalida Barceló,Catalina Puigròs, Joana M.Tomàs, Rafel Nigorra, YolandaFernández, Antònia Mora, JoanNoguera, Miquel Nigorra, Mar-galida Mas, Rafel Juan, ConsuCubel, Margalida Adrover,Joana Ferrer, i Francesc Melià.

Imprimeix

EDICIONS TALAIOTS

C/ Castelló de la Plana 30 - Esc 8 -Àtic A 07181 - Palmanova (Calvià)

971751604 - 610272044

Aquesta és una revista in-dependent i plural. La sevaopinió s’expressa nomésper mitjà dels editorials.Els articles firmats expres-sen únicament l’opinió delsseus autors.

EditorialAdeu definitiu al TIL

2 Curs 2014-2015

SUMARIEDITORIAL 2

OPINIÓ 3

PORTADA 5

NOTÍCIES 7

BREUS 16

REPORTATGES 17

L’ENTREVISTA 29

ECOCENTRE 30

MÚSICA 32

CULTURA 33

PALABRA POR PALABRA 35

FLC 39

ESPORTS 42

ARTS & CRAFTS 45

CREACIÓ LITERÀRIA 46

ANUARI 2014-15 48

PASSATEMPS 58

CONTRAPORTADA 60

Opinió

Pros i contres del dret a avortar

És èticament acceptable l’avortament provocat?

3Curs 2014-2015

Caterina VichHi ha un gran dilema en la nostrasocietat: és just o injust que lesdones es puguin sotmetre a unavortament provocat? Jo perso-nalment pens que per una part ésjust, perquè ja que són les donesles que es sotmetran a l'avorta-ment provocat, haurien de tenirel dret de decidir-ho per elles ma-teixes; però per una altra parttambé podria ser injust per anaren contra dels drets del que mésendavant seria una persona, icom deia Rawls, “una injustícianomés és acceptable quan és l'ú-nica forma d'evitar una injustíciaencara més gran”, i hi ha altresmètodes si no vols el fill desprésde l'embaràs, com l'adopció.Abans no he aclarit molt bé si es-tava a favor o en contra de la lli-bertat per avortar, però crec quehe arribat a la conclusió que sommés partidària del sí que del no,tot i mantenir certs dubtes.

Dos arguments lògics que justifi-quin la meva opinió podrien ser:per una banda, basant-nos en elque deia Confuci “el que no des-itgis per a tu, no ho facis a laresta d'homes”, pens que, si tutenguessis un embaràs no desit-jat, t'agradaria poder avortar ofer el que trobessis, no? Un altreargument que justifiqui la mevaopinió podria basar-se en el quedeia Stuart Mill, “actua de tal ma-nera que les teves accions noperjudiquin a ningú i beneficiïn almàxim nombre de persones pos-sibles”, és a dir, si l'avortament esfa a les primeres setmanes d'em-baràs, no pateix ni la mare ni elfetus, ja que aquest encara nos'ha acabat de formar i per tantno se'l pot considerar una autèn-tica persona humana, i es podriadir que no es perjudica a ningú.Un contraargument podria ser elque formulen aquells que compa-ren la intervenció amb un assas-

sinat, ja que li lleves la vida a unacriatura que ells consideren japlenament humana, i hi ha alter-natives per després de l'embaràssi no vols al nadó, com l'adopció.Però en realitat els defensors dela lliure elecció de l'avortamentrepeteixen contínuament que elseu objectiu no és matar criatu-res, sinó evitar el naixement denadons no desitjats que possible-ment viuran en males condicions,i com ja he dit abans un fetus enels primers moments de formacióno es pot considerar encara unapersona humana, ni el seu avor-tament un assassinat.I per a concloure, em remet a lameva opinió: les dones han detenir lliure elecció sobre aquesttema, ja que no té sentit dur en-davant un embaràs si aquest fillno es desitja, i menys si com-porta tenir-lo en males condi-cions.

Francina MassanetEl tema del transport durant molts d'anys ha origi-nat polèmica i s'han duit a terme diferents confe-rències i debats per parlar-ne. Personalment,consider que és millor utilitzar el transport públiccom el metro o l'autobús enfront de l'automòbil. Lamajoria de treballadors i estudiants hem de complirun horari i per això, si no es disposa d'un sistemaeficient de transport públic per als desplaçaments alnostre lloc de feina o estudi, difícilment s’evitaranels embossos de trànsit, els problemes d’aparca-ment i una major contaminació atmosfèrica. Se-gons Robin Windof, és de savis mantenir l'equilibridel nostre planeta i utilitzar els sistemes disponiblesper controlar la sostenibilitat del medi ambient.També cal afegir que segons Kant, hem d'actuar detal manera que el nostre comportament pugui ser-vir en tot moment d'exemple universal de bonaconducta i que segons Stuart Mill una cosa és bonaquan no perjudica a ningú i beneficia molta gent;per tant, utilitzant el transport públic convidam amés gent a fer-ho i així, entre tots aconseguiremun medi menys contaminat, entre d'altres factorsque beneficien a la societat.

Consideracions ètiques sobres les diferents opcions per als desplaçaments

Transport públic o privat?

Una part de la població, però, diu que la utilitzaciódel cotxe li proporciona comoditat i flexibilitat. Enrelació a això podem dir que el transport públic pre-senta alguns desavantatges: no sempre està dispo-nible al lloc o a l'hora desitjada i de vegadess'acumulen retards.Tot i això, el transport públic segueix tenint mésavantatges. Cada individu ha d'examinar les sevescircumstàncies amb la finalitat de conservar el nos-tre ambient i evitar problemes vials, i fer ús d'amb-dós tipus de transports, segons li convengui, peròprioritzant sempre que es pugui el transport públic.

Una festa aliena a la nostra cultura que s’imposa per Tots Sants

El virus de Halloween

Opinió

4 Curs 2014-2015

Alumnes de 4t PDCSí, exactament! Ho heu llegit bé!EL VIRUS DE HALLOWEEN!La carabassa deixa de ser perTots Sants el símbol de la confi-tura, del puré o de l'assignaturasuspesa que tant ens fa patir. Lacarabassa “halloweenera”, prota-gonista absoluta com mai. Mésprotagonista inclús que “Ru-perta”, l'arxiconeguda carabassadel programa televisiu “Un, dos,tres”, famós programa iniciat als70, la mateixa dècada en què escomençà a introduir aquestaimatge vinculada al Halloween i“robà protagonisme” a qualsevolaltra “pobra, minsa i vulgar cara-bassa”. Ja no ens interessa ni laconfitura, ni el cabell d'àngel nimolt manco el rosari de carabas-sat (que com que no agradensubstituïm per dolços sin-tètics, les llepolies). Un símbol,d'una festa externa i que la majo-ria dels que ho celebren ho fansense saber ni la seva procedèn-cia, ni el per què, ni d'on ve, ni onva, ni què suposa, ni què supo-sarà... Com tampoc molts de ninsmallorquins mai no sabran el sig-nificat d'aquell rosari de carabas-

Sebastià NicolauL’eutanàsia és una mort indolora,provocada a una persona que,per diverses raons, no vol seguirexistint. El més freqüent és quees tracti de persones que patei-xen una malaltia terminal dolo-rosa que no té cura. Hi ha gentque creu que l’eutanàsia hauriad’estar prohibida, però segons lameva opinió ha d’estar permesa.Una persona té dret a decidiramb llibertat si vol continuar ambla seva vida o no, més encara,quan continuar vivint pot resultarmés dolorós que la més terriblede les morts provocades. Un met-

ge ha d’actuar en benefici del seupacient, i de vegades l’eutanàsiaés millor opció que un tractamentexperimental costós i de dubtosaeficàcia que suposaria un allarga-ment innecessari del patiment delpacient i dels familiars. L’exemplemés confós és quan el pacient estroba en estat de coma o vegeta-tiu, i no pot decidir per ell mateix;en aquest cas, el què tengui elpoder d’elegir, hauria de respec-tar el seu desig anterior. Si l’afec-tat no havia expressat voluntatprèvia, s’hauria de fer un judiciètic tenint en compte factors comel patiment dels familiars o si els

seus òrgans servirien per salvar aaltra gent.Per altra banda, els contraris de al’eutanàsia invoquen motius reli-giosos. Consideren l’eutanàsiacom un suïcidi (acte que a la reli-gió cristiana està prohibit) icreuen que és Déu tria quan moruna persona. Aquest argument ésfàcil de refutar: pel principi de to-lerància s’han de respectar creen-ces i decisions lliures dels altres.Per concloure, cada persona té eldret i la llibertat de decidir el quevol fer amb la seva vida; així que,l’eutanàsia és èticament correctasi així ho vol la persona qüestió.

sat amb les grosses patenes queels padrins joves regalaven als fi-llols per Tots Sants.Per TOTS SANTS les nostres tra-dicions, les que eren nostres, apoc a poc s'han vist arraconadesper costums que ni son nostres nitenen res a veure amb nosaltres.Però... són més “guais”? Seriaaquesta la paraula? Deu ser així!Segurament deu ser molt més in-teressant...Avui és molt “normal” veure pe-

tits i grans entusiasmats pels ca-rrers corrent com a bojos: brui-xetes, petits vampirs, mòmies,zombis de tota mena i tot tipusde personatges embetumats desang, anant de casa en casa adir: “truco o trato” perquè allòde “trick or treat” no els acaba desortir. Pareix que “igual que elcanvi climàtic provoca calor perNadal, el carnaval s'ha traslladata la tardor”...coses que passen!

Sí a l’eutanasia com a expressió de la llibertat humana

Judici ètic a l’eutanàsia

Portada

5Curs 2014-2015

CNL/RedaccióEn motiu del 700 aniversari de lamort de Ramon Llull, hem triatl'autor com a personatge del curs2013-2014.Des de la CNL s’ha anat fent pro-postes d'activitats per dur aterme des de diferents assignatu-res i animant els diferents depar-taments a difondre la figura delbeat.Així els alumnes de 4t d'educacióeticocívica han analitzarat la filo-sofia i l'ètica de Ramon Llull apartir la lectura i comentari defragments de les seves obres lite-ràries.A l'àrea de religió s’ha treballat elpersonatge en la seva vessantmística i com a missioner cristià.Des de ciències socials es va tre-ballar el personatge a 2n i a 3r.En el primer cas es van elaborar

un seguit de murals que es pen-jaren a les aules a partir de la re-lació de Llull amb diversosaspectes de la història medieval:la reconquesta i el regne de Ma-llorca, la noblesa, els monestirs iel clero regular, les escoles i uni-versitats medievals, l'art gòtic,els manuscrits i les miniatures,les pelegrinacions a Compostel·lai a Terra Santa, l’islam ... A 3r esva preparar una interessant ex-posició seguint les rutes dels seusnombrosos viatges .A tecnologia s'aprofundí en la re-lació de Llull amb el desenvolupa-ment de la informàtica i elsalumnes de PDC elaboraren unaauca sobre la vida i miracles delbeat.Com a activitat de centre, elsalumnes de 3r d'ESO feren unasortida a Randa, lloc emblemàtic

estretament relacionat amb lavida i obra de Ramon Llull.Així mateix es va preveure queels alumnes de 3r i 4t d'ESO as-sistissin a la representació teatralIl·lumina que fa un recorregut perla història de la literatura medie-val i per tant la figura de RamonLlull hi és present.L'acte culminant per homenatjarel personatge va ser la diada deSant Jordi. El departament dePlàstica va confeccionar un Pòsteramb la imatge de Llull que espenjà a la façana de l'institut i elsdepartaments van poder mostrara través dels alumnes les activi-tats que s'han fet sobre Llull. Desde l'assignatura de català es vaconfeccionar en tradicional calen-dari poètic del mes de maig basaten l'obra d’aquest gran autor me-dieval.

El noste centre ret homenatge al gran escriptor medieval

2015: Any Ramon Llull

Com a activitat de centre, els alumnes de 3r d'ESO feren una sortida a Randa, lloc emblemàtic estretament relacionatamb la vida i obra de Ramon Llull. Aquí podeu veure una escena de la divertida gimcana lul·liana que protagonitzarenal cim de la muntanya dels tres santuaris.

Portada

6 Curs 2014-2015

Vida i obra de Ramon LlullA partir dels treballs dels alumnes de 2n a CS i de 4t a Etica

Els alumnes de 2n han estudiat a CS el monestir de Miramar fundat per Llull

Els alumnes de 4t han estudiat la di-mensió ètica i filosòfica de LlullRedacció/Alumnes de 2n i 4tRamon Llull va néixer a Ciutat deMallorca (Palma) el 1232, noméstres anys després de la conquestacatalanoaragonesa de Jaume I.Va tenir una vida molt llarga per al'època, ja que va morir el 1315amb 84 anys. Aquesta es coneixprou bé gràcies als comentarisautobiogràfics fets per ell mateixa les seves obres, i per un relattambé autobiogràfic que Llull vafer als seus deixebles dels esde-veniments més importants de laseva trajectòria vital, anomenatVida coetània.

NAIXEMENT I JOVENTUTEls Llull eren membres de la pe-tita noblesa catalana i arribaren aMallorca com a membres de lestropes de Jaume I en la con-questa. En el Llibre del reparti-ment conta que van rebre terrescom a recompensa per aquest feti s'establiren a l'illa. El jove Llullva començar a formar-se com acavaller exercint patge del con-queridor i ocupà càrregs impor-tants a la cort de Jaumer II. Vaser un jove promiscu i seductorque cultivà la poesia trobadores-ca. Es va casar i va tenir dos fills.

El 1263 arran d’unes aparicionsabandona la seva vida acomo-dada de noble privilegiat i la sevafamília, per a dedicar-se a un únicobjectiu: la conversió dels infidelsmusulmans a la fe cristiana.CONVERSIÓ, ESTUDIS i ART

Durant nou anys es va dedicar al'estudi de la doctrina cristiana, lafilosofia i llengues llatina i àrab adiverses universitats (Montpeller,París).Completada la seva formació vadesenvolupar l'Ars o Art lul·liana,un sistema filosòfic per demos-trar, per mitjà d'una argumenta-ció racional, la veracitat delcristianisme als infidels. Llull pre-tenia debatre amb els grans savisde la religió islàmica i convence'lsper mitjà de l'Ars de les bondatsdel cristianisme.Conscient que comprendre l'Artera molt difícil per a personessense una gran formacióintel·lectual, també va escriuretot un seguit d'obres en català,llatí i àrab, per tal de difondred'una manera més senzilla i ac-cessible les seves idees: ser-mons, cartes, proverbis, poesies,autobiografies, narracions i trac-tats científics, filosòfics i morals.

LLULL MISSIONERSeguint el seu projecte de con-versió dels infidels Llull també vadedicar grans esforços a la crea-ció d'un seguit de monestirs onformar missioners per mitjà de

l'aprenentatge de la llengua àrabi de les seves teories filosòfiques.Però només aconseguí la fundaciódel de Miramar a Deià, gràcies ales donacions del rei Jaume II. Ellmateix també va emprendre di-verses expedicions missioneres aterres musulmanes, pel nord d'À-frica i el Pròxim Orient. De fet,Ramon Llull va morir l'any 1316 aCiutat, després d'una accidentadapredicació a Tunis.

LLULL I LA LITERATURAA nivell literari Ramon Llull és elprimer i un dels principals contri-buïdors a la formació de la llen-gua catalana literària. El seulèxic, la sintaxi i la seva prosaelegant i equilibrada suposen unainnovació molt gran i és el primerescriptor europeu d'obres filosò-fiques i cultes en llengua vulgar.L'elecció de la llengua s'ha d'en-tendre com a un instrument perarribar millor al públic al qual s'a-dreçava l'obra: llatí per alsintel·lectuals, català per a la po-blació de la Corona d'Aragó i àrabper a les tasques missioneres.

INFLUÈNCIA I LLEGATLlull ha tingut nombrosos segui-dors al llarg de la història arreud'Europa. Autors com Newton,Leibniz o Jovellanos el llegiren i laseva Art inspirà el càlcul integralmatemàtic i el càlcul computacio-nal de la informàtica. És un autorclau de la lògica i l’ètica cristianai inspirà l’ètica del diàleg.

Notícies

7Curs 2014-2015

El curs comença com va acabar l’anterior: marcat pel conflicte educatiu

Una jornada de vaga retarda l’inici de les classesRedaccióEl curs 2014-15 va començar alnoste institut com havia acabat el2013-14, marcat pel conflicteeducatiu més llarg de la històriade les nostres illes. Si l'anteriorcurs acabava amb la lectura a lafesta de fi de curs de l'emotiumanifest en suport dels docents“Alumnes en defensa de l'educa-ció pública de qualitat i en català:la nostra opinió també compta!”,elaborat per alguns dels més bri-llants alumnes de 3r d'ESO delnostre centre (Maria Rosa An-dreu, Caterina Andreu, SebastiàNicolau i Marga Galmés), el noucurs començava amb una novajornada de vaga contra el TIL, laimplantació de la LOMQE i encontra de les retallades del Go-vern Balear. Aquesta vaga, con-vocada per l'Assemblea deDocents i alguns sindicats a Ma-llorca i Formentera (les assem-blees de docents d’Eivissa iMenorca havien decidit donar su-port a la jornada de lluita amb lesconcentracions a Vila i Maó) vatenir un seguiment a nivell gene-ral del 67 % segons l'Assemblea

de Docents, del 55% segons elsindicat STEI i del 20 % segonsla Conselleria. La jornada va cul-minar amb diverses marxes aCiutat que confluiren davant delConsolat de Mar, seu de l'execu-tiu autonòmic, on es concentra-ren entre 1000 i 2000 persones,segons les diferents fonts, per re-

clamar una negociació amb la co-munitat educativa, sobre aspec-tes conflictius com la manca derecursos i plantilles, la saturacióde les aules, les dificultats de ferarribar les beques de transport imenjador a les famílies, el TIL, lallei de símbols o la implantació dela LOMQE.

Tres sentències del TSJIB declaren nul el decret que regula el TIL

El TIL es deixa d’aplicar a l’IES PorreresRedaccióEl passat 24 de setembre el Tri-bunal Superior de Justícia de lesIlles Balears va declarar nul el de-cret que regulava el tractamentintegrat de llengües, en tres sen-tències motivades pels recursospresentats pels sindicats CCOO,UGT i STEI. Les resolucions afir-men que el Govern va infringirl’Estatut d’Autonomia en no enco-manar l’informe de la institucióconsultiva en matèria lingüística,la Universitat de les Illes Balears,i la Llei balear de bona adminis-tració i de bon govern en nohaver realitzat una avaluació prè-via de l’impacte del decret.

En les seves interlocutòries elTSJIB va suspendre cautelarmentel TIL davant del recurs presentatper educació al Tribunal Suprem.També aclaria que qualsevol pro-jecte lingüístic aprovat en base alTIL després del dia de la sentèn-cia no era vàlid i que res impediaals centres canviar els PTIL apro-vats en data anterior. Poc desprésl'Assemblea de Docents decidiapromoure reunions dels claustresde professors als centres pertreure el TIL dels seus projecteslingüístics. En molts pocs diesmés de cent centres educatiushavien convocat claustres apro-vant projectes lingüístics sense

rastre del TIL.Al nostre centre no va caldre niaixò perquè en no tenir un PTILaprovat simultàniament perclaustre o consell escolar i inspec-ció, l'únic projecte lingüístic envigor era l'aprovat el 2011, queestablia que totes les matèries nolingüístiques s'havien de fer encatalà.El pas al català va ser facilitatperquè només un departamenthavia encomanat llibres de text odossiers en castellà o anglès(matemàtiques). En aquest cas elmaterial està en castellà, però elsprofessors expliquen i fan elsexàmens en català.

Motivacions i reivindicacions d’aquesta jornada de vaga al nostre institut

Notícies

8 Curs 2014-2015

La manca d’espai fa més necessaria que mai l’ampliació del centre

Les aules prefabricades arriben al nostre institut

El nostre centre estava preparat per acollir 12 grups, però actualment comptaamb 17 (més 2 de diversificació), la qual cosa significa que hi fan falta 5 aulesordinàries. Tot i habilitar la biblioteca, la casa del conserge, part del taller, unmagatzem i secretaria com a aules, aquest curs ha estat necessari incorporaraquestes dues aules prefabricades per fer optatives, desdoblaments i suports.

RedaccióEl curs va començar a l'IES Porre-res amb la vistosa instal·lació perpart de la Conselleria d'Educacióde dues aules prefabricades.Aquestes aules, situades al pati,just enfront del jardí ecològic, toti que no són l'aula de referènciade cap grup-classe s'utilitzen perfer desdoblaments, classes d'op-tatives, suports, etc. El sol fet dela seva instal·lació ha servit perconstatar definitivament lamanca d'espai i la massificacióque gairebé des del primer dia hapatit l'IES Porreres.El centre es va obrir el curs 2005-06 i estava preparat per acollir 12grups, però actualment comptaamb 17 grups, més 2 de diversi-ficació curricular, la qual cosa sig-nifica que hi fan falta 5 aulesordinàries.Per suplir aquesta mancanças’han hagut d’habilitar com aaules espais inicialment pensatsper altres funcions, sovint vulne-rant la normativa vigent. Segonsel RD 123/2010 pel qual s’esta-bleixen els requisits mínims delscentres que imparteixen l’educa-ció secundària, els centres han decomptar amb una “biblioteca,amb una superfície, com amínim, de 75 m2”, però ctual-ment, 31 m2 d'aquest espai s'uti-litzen com a aula de referènciapel grup d'FPB, i la resta s'utilit-zen com a aula de referència d'ungrup d'ESO. Per tant, actualmentl’IES no té biblioteca més que entemps d'esplai i amb menys de lameitat de l'espai mínim fixat perla llei. Aquest decret també esta-bleix que s'ha de disposar “percada 12 unitats o fracció, d'unaaula taller per a tecnologies idues aules per a les activitats re-lacionades amb les matèries demúsica i educació plàstica i vi-sual, respectivament; almenysun laboratori (...) per cada 12unitats o fracció; un espai percada vuit unitats per a desdobla-

ment de grups i un altre per a ac-tivitats de suport i reforç pedagò-gic”. Per tant, el centre, pel fetd'acollir 17 grups, hauria decomptar amb un altre taller, unaaltra aula per música, una altraper educació plàstica i visual, unaltre laboratori, quatre aules mésde suport i un altre gimnàs.El decret també especifica quesón necessaris “5 metres qua-drats per persona en els espaisdiferents de les aules com labo-ratoris, tallers (...)”, requisit queno compleix el taller de tecnolo-gia; aquest té 56 m2, de tal ma-nera que sols hi caben,legalment, 11 alumnes, i s'ha detenir en compte que tampoc témagatzem ni zona per a la tauladel professor. Per tant, per garan-tir la seguretat dels alumnes a lamatèria de tecnologia és neces-sari realitzar desdoblaments acada grup de 2n i 3r.Quan es parla de massificació imanca d'espai també s'ha detenir en compte que el magatzemdel centre i l'espai teòricamentdestinat a l'administració s'utilit-zen com a aules ordinàries (itampoc tenen els metres neces-

saris per a un grup), que algunsbanys dels alumnes s'utilitzencom a magatzem i que les depen-dències de la casa del conserges'utilitzen com a aules de diversi-ficació, de suport i com a arxiu,registre i magatzem de secreta-ria.A aquest fet s'hi ha d'afegir lapossibilitat que el conserge sol·li-citi en qualsevol moment la casaper poder-hi viure, cosa que su-posaria una sobtada i dramàticareducció d'espai i portaria el cen-tre al col·lapse.Si a tot això afegim que ja enaquest curs escolar s'ha fet im-prescindible afegir 2 aules prefa-bricades, que a partir del curs15-16 el centre comptarà amb unsegon curs d'FPB i que les dadesde matrícula proporcionades perles escoles de primària adscrites,indiquen que hi haurà un aug-ment considerable d'alumnes du-rant els propers anys (cosa queimplica un augment de grups),tot sembla indicar que aquestsproblemes de massificació imanca d'espai, en lloc d'alleujar-se s'aniran agreujant si no esplanifica l’ampliació del centre.

Notícies

9Curs 2014-2015

Es recupera aquesta festa del centre després de dos cursos d’absència

Objectius: observació de plantes silvestres i de l’estat físic dels alumnes

Excursió de 1r d’ESO a Monti-sionA. Mestre i M. LliterasDimecres 29 d'octubre, tots elsalumnes de 1r anàrem d'excursióa Monti-sion, pel camí de Banye-res. El motiu de l'excursió eradoble: el treball de ciències natu-rals sobre plantes silvestres (fo-tografiar-ne cinc pel camí) iobservar com estam físicament.Va fer calor, i això que era tardor.Quan arribàrem, ens aturàrem aberenar. Després visitarem elSantuari. Finalment tornàrem al'institut, on vam arribar a les 14hores. Va ser una experiència di-vertida perquè no vàrem fer teo-ria i estarem a l'aire lliure.

L’IES Porreres torna a celebrar “les verges”RedaccióEl passat divendres 24 d'octubrees tornà a celebrar després d'unparell d'anys d'absència la festade "les Verges" a l'IES Porreres.Recordem que aquesta festas'havia suprimit de la programa-ció del centre com a forma deprotesta contra la manca deltemps necessari per què els tu-tors i els membres de la coordi-nació d'extraescolars poguessinpreparar activitats extraescolarsa causa de les retallades.Com es feia cada any els alumnesde 4t d'ESO amb l'ajuda de la Co-missió d'Extraescolars i dels seustutors organitzaren una paradetade venda de bunyols en tempsd'esplai. La finalitat, doble, conèi-xer una tradició popular mallor-quina com és la de "les Verges" iaconseguir diners per al viatged'estudis de 4t.Els alumnes de 4t els dies 20, 21i 22 dugueren a terme la vendaanticipada de tiquets de tres i deubunyols per 1€ i 3€ respectiva-ment. Es tractava de fer una pre-visió dels bunyols que caldriacuinar, de tal manera que no so-brés ni manqués res. També esrecuperarà la tradició de les "bu-

nyoleres", padrines i altres fami-liars dels alumnes , que de bondematí compareixen a l'institutper elaborar els bunyols in situ.A l'hora de l'esplai els alumnes de4t d'ESO han posat a la venda elsbunyols i han repartit els paquetsde bunyols que s'havien pogutcomanar al llarg de la setmana:

unes noranta bosses d'un euro iseixanta de tres euros, en totaluns mil bunyols. Aquesta quanti-tat va ser inferior a la de la da-rrera edició d'aquesta festa(2011), quan se'n van vendre unsdos mil. La recaptació per alviatge d'estudis va ser d'uns dos-cents setanta euros.

Notícies

10 Curs 2014-2015

Aquesta nova celebració substitueix el fogueró de Sant Antoni

L’institut recupera els foguerons de Santa Catalina

El 28 de novembre es posà en marxa aquesta nova proposta amb gran èxitdonat que va reunir més de 300 persones tot i el mal temps

Va ser una trobada de tota la comunitat educativa per conèixer-se, passar-hobé i ajudar als alumnes del darrer curs en el seu viatge de comiat.

Redacció/ACEAquest curs l'institut ha recuperatamb gran èxit una festa que teniacerta tradició a la comarca, peròque en els darrers anys s'haviaanat perdent; la dels fogueronsde Santa Catalina. Antigamentmolts pobles de Mallorca celebra-ven aquesta festivitat encenentfoguerons a la vigília, entorn alsquals la gent es reunia per torrarels embotits acabats d'elaborar ales matances, beure vi novell, ba-llar i cantar.És aquesta la tradició que la co-missió d'extraescolars ha recupe-rat, substituint el foguerópro-viatge d'estudis de sant An-toni organitzat en els últims cur-sos. Aquesta substitució veniamotivada pel fet que ja hi ha al-tres foguerons de sant Antoniamb més tradició al poble i ni l'a-fluència de públic ni la recaptacióeren les desitjades. A més espodia mal interpretar que el fo-gueró de l'institut intentava fer lacompetència a aquests altres fo-guerons. Per això es va decidirrecuperar una tradició perdudaper mantenir el fogueró però enunes altres dates.er tant, el 28 de novembre, a les20:30 es posà en marxa aquesta

nova proposta amb gran èxit deconvocatòria donat que va reunirmés 300 persones tot i les incle-mències metorològiques.L'IES Porreres inaugurava ambaquest acte la temporada de fo-guerons que viu el seu clímaxamb les festes de Sant Honorat,Sant Antoni i Sant Sebastià elmes de gener i es va notar per-què hi havia ganes de torrar. Aixídoncs la festa va començar ambla torrada pro-viatge d'estudis,els beneficis de la qual serviranper finançar el viatge dels alum-nes de 4t a Londres.

En els dies anteriors es van ven-dre tiquets de 3 € que donavendret a pa, llom, llonganissa i bo-tifarró.Després de sopar es va dur aterme un petit concert per partd'un grup d'alumnes de l'institut.Per una banda Maria Bennássar iMaria Rabanal tocaren unesquantes cançons que havien pre-parat a l'assignatura de Taller deMúsica i posteriorment un grupd'alumnes de segon feren unademostració de virtuosisme ambl'ukelele. També va amenitzar lanit un espectacle de màgia realit-zat pel showman "El Mag" (MiquelÀngel Carbonell), alumne de 3r.Lamentablement la pluja va obli-gar a interrompre la festa abansdel que tots els participants hau-rien desitjat.Col·laboraren en la seva organit-zació l'empresa "Agromart" i elsajuntaments de Porreres, Vila-franca i Montuïri.Va ser una trobada de tota la co-munitat educativa per conèixer-se, passar-ho bé i ajudar elsalumnes del darrer curs en el seuviatge de comiat. Esperem queaquesta festa es consolidi en elnostre calendari de festes de cen-tre amb "les verges", "sant An-toni" o "sant Jordi".

Notícies

11Curs 2014-2015

Organitzada per la Comissió de Convivència en col·laboració amb Càritas

Etwining amb els alumnes italians de l’escola "Betnardino Lotti"

Conferència skype dels alumnes de 4t-C amb Itàlia

Recollida solidària d’aliments a l’IES PorreresComissió de ConvivènciaLa comissió de convivència va or-ganitzar, del dia 9 fins el dia 19de desembre, una recollida d'ali-ments a benefici de Càritas Parro-quial de Porreres. L’objectiud’aquesta ONG és que ningúpassi gana i que tothom al muni-cipi de Porreres, inclosos els méshumils, poguessin celebrar digna-ment les festes de Nadal. Va seruna manera més de mostrar-nossolidaris i en aquesta ocasió ambl'entorn més proper, que és elpropi municipi.El Grup d'Acció Social - CàritasParroquial ens demanava ambpreferència aquest tipus d'ali-ments: llet, sucre, farina oli i con-

Neus Oliver/Alumnes 4ESO-CEl passat 17 de desembre es vaproduir la primera conferènciaskype dels alumnes de 4ESO-Cdel nostre institut amb els alum-nes italians escola IISS "Betnar-dino Lotti", de Massa Marittima(GR), amb els quals duen a termeun etwining anomenat CHECK(Creativity, Health, Expression &Comunication Kit) in food tradi-tions. Aquest etwining està cen-trat en el tema de les diferentstradicions gastronòmiques i hà-bits alimentaris d'Itàlia i Mallorcacom a excusa per aprendre ipracticar la comunicació oral i es-crita en anglès.Si voleu saber més del contingutd'aquest interessant etwining i dela conferència skype entre els doscentres hem creat una pàgina alblog i a la secció Foreigh langua-ges corner trobareu un articlesobre aquest etwining.L'altre etwinning que també és dua terme al nostre centre el fan elsalumnes de 2n amb l'escola Nor-dagerskolen de Dinamarca i s'a-nomena "the rainbow city".

serves. Aquells donatius de pastao llegum, van ser ben rebuts, toti que la ONG estava més ben as-sortida d’aquest productes. Elsaliments es recolliren en unescapses situades al buit de l'escalajust davant consergeria fins al dia19, moment en què els hi feremarribar. Els tutors i tutores avisa-ren als alumnes dels seus respec-tius grups.Finalment val a dir que des delblog de la revista Povimon col·la-boràrem en aquesta acció publi-cant un anunci on convidàvem elsprofessors, els alumnes i a laresta de personal no docent delcentre a participar-hi activamenti solidària.

RedaccióEl passat 26 de febrer es va des-envolupar una jornada de vagad'estudiants convocada pel sindi-cat d'estudiants dels Països Cata-lans contra l'aplicació de laLOMQE i el Decret del 3+2 a launiversitat del ministre Wert(graus de tres anys i masters dedos).Seguint el procediment establert iamb els resultats de les votacionsfetes en els diferents cursos (3r i4t d'ESO i FPB), la direcció del'IES Porreres va constatar que escomplien els requisits perquè dia26 de febrer l'alumnat de 3r i 4td'ESO i FPB pogués secundar la

vaga convocada pel SEPC. Recor-dem que els alumnes de 1r i 2nd'ESO no tenen dret a fer vaga ihavien d'acudir al centre ambnormalitat.El seguiment d'aquesta convoca-tòria al nostre centre va ser mas-siu. Un 98,6% del nostrealumnat va secundar aquestaaturada de l'activitat lectiva. Tanta FPB com a 4t el seguiment vaser del 100 %. A 3r d'ESO de 73alumnes només dos no ferenvaga. En aquest cas el seguimentva ser del 97,2 %.L'alumnat que va assistir a classeva ser atès pel seu professoratrespectiu.

El SEPC havia convocat la vaga contra la LOMQE i el decret “3+2”

Impartides per agents de la Guàrdia Civil juntament amb el policia tutor

Una vaga d’estudiants paralitza segon cicle d’ESO

Notícies

12 Curs 2014-2015

Xerrades sobre ciberbullyingComissió de ConvivènciaEl passat dia 3 de febrer mem-bres de la Guàrdia Civil junta-ment amb el policia tutor vanrealitzar unes xerrades als alum-nes de primer d'ESO sobre l'as-setjament escolar i elciberbullying. En aquesta confe-rència els agents van explicar queés l'assetjament escolar en gene-ral però van centrar l'atenció enel ciberbullying o assetjament es-colar a través de les xarxes so-cials. En aquest sentit vanexplicar com, any rere any,aquest està creixent perquè l'ac-cés a les xarxes socials és tambécada vegada més gran entre elsadolescents.Així mateix els ponents van posarèmfasi en fer entendre que elsalumnes, tot i ser menors, tenenresponsabilitats i que la Llei deResposabilitat dels Menors aixího marca: “Els menors d'edat nosou irresponsables, sinó que hau-ríeu de respondre dels vostresactes davant la justícia” assegu-raren els policies. En aquest ma-teix sentit van explicar com endarrer extrem els pares delsalumnes en són “responsa-

bles finals”. Així, per exemple, siun menor fos jutjat i condemnata pagar una multa econòmica,qui n'hauria de fer front serien elsseus pares.Ja per acabar, la xerrada es vacentrar en el paper que hem detenir davant casos d'assetjamento ciberbulliyng: cal que els jovesque es sentin assetjats ho denun-ciin, que ho contin als seus pareso mestres. Els alumnes queveuen casos d'assetjamenttambé haurien de denunciar-los,

sinó en serien còmplices. Sola-ment enfrontant-nos al proble-mael podrem solventar.Finalment es va projectar unvídeo que explica el cas d'unajove dels EUA, Amanda Todd, quea causa de l'assetjament va aca-bar posant fi a la seva vida.Aquest vídeo va resultar molt im-pactant entre els alumnes.Els alumnes es van mostrar inte-ressats i empàtics, participant iexplicant exemples que havienvist en pel·lícules o sèries de TV.

Es va projectar un video que explica el cas d'una jove dels E.U.A., AmandaTodd, que a causa de l'assetjament va acabar posant fi a la seva vida

Notícies

13Curs 2014-2015

Segons classificats a la gimcana després l'IES Damià Huguet (Campos)

L’IES Porreres destaca a les Proves CangurSebastià Nicolau, Maria RosaAndreu i Margalida GalmésDia 19 de març, 47 alumnes del'IES Porreres vàrem passar eldematí al poliesportiu de Camposamb motiu de la 16a edició de lesProves Cangur, una festa pels quegaudeixen de les matemàtiques.A Campos hi participaren uns 340alumnes dels centres IES DamiàHuguet, IES Felanitx, IES Lluc-major, IES Santanyí, el col·legiSant Alfons de Felanitx i del nos-tre institut. Fins aquest any, esfeien proves per a tercer i quartde l'ESO i per a 1r i 2n de Batxi-llerat. Per primera vegada s'hanpreparat exàmens per a 5è i 6ède primària.Vàrem arribar al poble de Cam-pos en bus des del centre. Lesproves es varen dividir en duesparts. Primerament, els partici-pants, de manera individual, co-mençaren a les 9:30 un conjuntde problemes adaptats als nivellsdels alumnes amb solucions detipus test. No estava permès uti-litzar la calculadora. Teníem unahora i quart per dur a terme l'e-xamen. Cada participant co-mença amb 30 punts; per cadaresposta encertada es suma a la

puntuació 3, 4 o 5 punts, segonsel tipus d'exercici. Una preguntaque no ha estat contestada nosuma ni resta punts; així mateix,una resposta errònia resta laquarta part dels punts que co-rresponen a aquella pregunta(0,75 o 1 o 1,25 punts). Els re-sultats de l'examen individual noes van saber fins un mes méstard del dia de la prova i cap delsnostres alumnes aconseguí que-

dar entre els deu primers que sónels que reben premis.Després, en haver acabat, gaudí-rem aproximadament de trentaminuts per berenar i parlar ambalumnes d'altres llocs que tambéhavien decidit participar.La segona part de la prova va seruna gimcana per centres. Teníemuna hora per fer-ho el millor pos-sible. Cada centre es va dividir enequips, i cada un d'aquests es vadividir en dos grups: el primergrup de dins cada equip (el qualestava format per unes quatrepersones) era l'encarregat de re-soldre un problema llarg; elsegon grup (format aproximada-ment pel mateix nombre d'alum-nes) duia a terme una sèrie deproblemes curts. El guanyadord'aquesta fou l'IES Damià Huguet(Campos) i l'IES Porreres va serel segon classificat.A les 13:30 h, quan tot va haveracabat, tornàrem en bus cap aPorreres. Animam i recomanam atots els alumnes que l'any que vecursaran tercer i quart a partici-par a la propera edició. És unagran experiència de la qual totsels interessats en les matemàti-ques haurien de gaudir.

Alumnes de 3r de PDC a ASLUna activitat diferent per unsconceptes de tota la vida. Treba-llarem el còmic, concretament elllenguatge del còmic, i alhoraaprenguérem alguns conceptes ivocabulari específic de ciènciessocials. Al mateix temps vam ferun petit homenatge als 25 anysd'uns personatges que formenpart de la nostra cultura audiovi-sual. Qui no coneix els Simpson?Qui no s'ha aturat mai a reflexio-nar a partir de les converses "fa-miliars" d'aquests entranyablespersonatges? Nosaltres els usà-rem per millorar els nostres co-neixements de ciències socials.

Un petit homenatge als Simpson en el seu vint-i-cinquè aniversari

Primeres conseqüències de l’aplicació de la LOMQE a l’IES Porreres

Els alumnes de d’ASL aprenen a partir del còmic

Notícies

14 Curs 2014-2015

Del PQPI a la Formació Professional Bàsica (FPB)Redacció/Rafel NigorraAquest curs a l’IES Porreres hemcomençat a aplicar la nova re-forma educativa de la LOMQE: elque era el Programa de Qualifica-ció Professional Inicial (PQPI)d'Auxiliar d'Agricultura ha estatsubstituït pel nou Programa deFormació Professional Bàsica dela branca agrícola, que inclou amés d'agricultura, qualificacionsprofessionals de jardineria i floris-teria.A més a més, una altra diferenciaentre el PQPI i la FPB és que téuna durada de dos anys, i quedóna accés directe a les FP degrau mitja de qualsevol especiali-tat, amb preferència a les d’acti-vitats agràries i jardineria. Aquestfet és molt important ja que l'a-lumnat que hagi cursat segond'ESO i tengui quinze anys potpassar a FPB, escurçant el camícap a la FP. També tendrà dret afer la revàlida que hauran de ferels que fan l’ESO convencionalper obtenir la titulació.Pel que fa al present curs, la feinaha estat molt interessant ja queentre d'altres activitats hem duita terme la modificació de l’antic

jardí ecològic de plantes aromà-tiques. Aprofitant la necessitatd'una gespa com a material di-dàctic s'ha millorat el jardí exis-tent implantat-la; així com elsistema de reg automatitzat.Entre altres activitats docents,hem fet una visita a la finca de

Sa Canova que era de Sa Nostra iara és d'una empresa farmacèu-tica, BIONORICA. Fou molt inte-ressant i ens va permetre veureinstal·lacions modernes i profes-sionals, així com conèixer de pri-mera mà la feina que fan elstreballadors de la finca.

Notícies

15Curs 2014-2015

Diversió i compromís solidari en la darrera jornada del segon trimestre

Porreres 1r classificat per centres i Sebastià Nicolau 2n millor alumne

Tallers de Pasqua i berenar solidari

Èxit a la XI miniolimpíada de física i química

Redacció/ACEEl passat dimecres dia 1 d'abril,darrera jornada lectiva del segontrimestre i vespra de les vacancesde Pasqua, el nostre centre vaviure una diada especial, amb unhorari reduït de 9:00 o 13:00 imarcada per la realització de di-ferents tallers d'aprenentatge id'un berenar solidari en el tempsd'esplai.Aquests tallers es van dur aterme en dos torns, de 9:15 a10:45 i de 11: 15 a 13:00.Alguns departaments oferien untaller diferent a cada torn. Va serel cas de tecnologia que ofertavajocs on-line al primer i elaboracióde capses per material reciclableal segon i ciències naturals, queoferia també l’elaboració de cap-ces al primer i fotografia alsegon. La resta de departaments

Departament de CNEl passat 7 de maig de 2015, tresalumnes de 4t d'ESO de l'IES Po-rreres varen participar a la XI Mi-niolimpíada de Física i Química,celebrada a la Universitat de lesIlles Balears i destinada a tots elsalumnes de 4t d'ESO que cursenl'assignatura de física i química.Hi participaren alumnes de nom-brosos centres de totes les illes.Aconseguien un premi els cincmillors alumnes classificats i elstres primers centres.En representació de l'IES Porre-res hi assistiren els alumnes:Amador Jaume Barceló, MariaRosa Andreu Julià i Sebastià Ni-colau Orell, que van tenir unaparticipació molt brillant tant enl’aspecte individual com en elcol·lectiu. Així Sebastià Nicolauva quedar 2n classificat a nivellindividual (i el millor de Mallorca)i l’IES PORRERES va quedar coma millor centre de les Balears.

proposaren el mateix taller acada torn. Música oferia un tallersobre l'estil de música jazz, plàs-tica un de papiroflèxia, orientacióun de jocs de taula tradicionals,matemàtiques un de jocs detaula(moderns?), català un d'ela-boració de flors de paper i EF unde volei. La resta de departa-ments prepararen el visionat dediverses pel·lícules com perexemple La vida de Brian per partde CS.En el temps d'esplai es realitzà,com cada any, el BERENAR SOLI-DARI. Els professors varen im-provitzar un "xibiu" al porxo delpati i varen vendre els berenarsque havien preparat a casa oque havien comprat i duit pervendre. Com sempre els doblersrecaptats van destinats al FONSMALLORQUÍ DE SOLIDARITAT.

Enhorabona a aquests alumnespels resultats obtinguts. Agraïmla participació i l’esforç de la sevaprofessora de física i química,

Margalida Adrover Garau, i detots els professors del departa-ment de ciències naturals.

Música oferia un taller sobre l'estil demúsica jazz

Notícies breus

16 Curs 2014-2015

Vaga d’estudiants del 14MEl 14 de maig els alumnes de 3r i4t d'ESO i FPB van secundar lavaga d’estudiants convocada pelSEPC a Balears, Catalunya i elPaís Valencià contra l’aplicació dela LOMQE i una política universi-taria neoliberal i mercantilitzantque amenaça l’accés a les univer-sitats per a les classes baixes.

Vaga docent del 19MEl 19 de maig els professors vandur a terme la vint-i-setena jor-nada de vaga de la legislaturaeducativament més conflictiva dela història. Es pretenia boicotejarles proves LOMQE a primària i re-clamar un ajornament en l’apli-cació d’aquesta llei a les IllesBalears.

Sortida de Tecnologia a l’Aeròdrom de BinissalemEl passat 23 de març els alumnes de tecnologia de 2n d’ESO visitarenles instal·lacions de l’Aeròdrom de Binissalem on van poder observari entendre el funcionament d’avionetes, ultralleugers, etc.

Sortida de llengua castellana al Museu de sa JuguetaEl passat 29 de gener els alumnes de castellà de 4t d’ESO visitarenel Museu de sa jugueta on van poder conèixer els jocs i les juguetesantigues amb les quals jugaven els seus padrins i repadrins. Tambévan dur a terme un interessant taller que relacionava els gèneres li-teraris amb materials reciclats.

Diari d’agraïmentEl passat 20 de maig va co-mençar a rodar per les clas-ses del nostre centre el diarid’agraïment que s’haviaposat en marxa el curs an-terior. Es tracta d’un diari onels alumnes poden expres-sar gratitud als companys icompanyes que d’algunamanera els han ajudat a es-tudiar, a integrar-se, aaprendre la llengua, etc.

El CE sol·licita retirar la placade la innauguració del centre

El passat 3 de juny el Consell Escolarde l’IES Porreres va acordar solicitar ala Conselleria d’Educació, Cultura iUniversitat la retirada de la placa de lainnauguració del centre. El mateix diael claustre de professors havia votatfavorablement a aquesta proposta. Elprincipal motiu es que hi apareix elnom de l’expresident Jaume Matas,condemnat per un cas de corrupció iimputat en desenes de casos més.

Reportatges

17Curs 2014-2015

A les 10:45 alumnes, professors i personal no docent es trobaren al pati per berenar i gaudir de la clàssica xocolatada

Redacció/ACEEl passat 22 de desembre de2014, darrer dia lectiu de l'any,es va celebrar a l'IES Porreresuna jornada especial protagonit-zada pels tallers que els diferentsdepartaments havien plantejatals alumnes. Es tractava d'aco-miadar-se abans del parèntesi deles vacances de Nadal amb activi-tats lúdiques i festives però senseperdre continguts didàctics. Peraixò s'aprovà un horari especialiniciant les activitats a les 9:00 iacabant a les 13:00Mitja hora abans, a les 8:30 elsprofessors arribaven a l'institutper dur a terme l'organitzaciódels espais i la comprovació delfuncionament dels aparells ne-cessaris per posar en marxa lesdiverses activitats. A les 9:00 elsalumnes entraren al centre i esdirigiren als espais reservats perals tallers als quals s'havienapuntat i els professors passaren

llista. Un cop fet això s'iniciarenles diferents activitats. En el pri-mer torn, desenvolupat entre les9:00 i les 10:45 es realitzaren ta-llers en dos torns. El departa-ment de plàstica va plantejar untaller d'elaboració de bolles deNadal. Tecnologia va fer un tallerde creació de rellotges de sol imatemàtiques un altre de jocs detaula. El Departament d'orienta-ció en va realitzar un d'elaboraciód'estels amb canyes, bosses defems i altres materials reciclats.Educació física va organitzar unseguit de partits de bàsquet iCiències socials va projectar lapel·lícula: "Cobardes" per a alum-nes primer cicle. Català proposàun taller d'elaboració i decoracióde capses i música una activitatde música i ball anomenada justdance.En el segon torn es feren els de-jocs de tecnologia on-line (tecno-logia) i de jocs matemàtics on-

line (matemàtiques), el de fona(orientació), el de fabricació depunts de llibre (castellà), el decreació de clauers i fermalls (llen-gües estrangeres), la projecciódel film "La solución final" per aalumnes de segon cicle i el d'ela-boració de sabó (C. Naturals).A les 10:45 alumnes, professors ipersonal no docent es trobaren alpati per berenar i gaudir de laclàssica xocolatada, cortesia del'APIMA.A les 11:15 es reiniciaren les ac-tivitats amb el segon torn de ta-llers, on es repetiren els tallersabans descrits però amb alumnesdiferents. A les 13:00 s'acabarenels tallers i els alumnes abando-naren el centre mentre que elpersonal docent es reunia a lasala de professors per recollir elregal de Nadal del centre, fer unbrindis i desitjar a tothom unesbones vacances.

Els departaments didàctics organitzaren diferents tallers per als alumnes

Activitats nadalenques a l’IES Porreres

Reportatges

18 Curs 2014-2015

El departament de plàstica va plantejar un taller d'elabo-ració de bolles de Nadal.

El departament de matemàtiques proposà un taller de jocs ma-temàtics on-line.

El departament de llengua castellana va dur a terme el ta-ller de fabricació de punts de llibre.

El departament d'orientació en va realitzar un d'elabora-ció d'estels amb canyes, bosses de fems i altres materialsreciclats.

Ciències Naturals va organitzar un taller el d'elaboracióde sabó.

Música va plantejar una activitat musical i de ball anomenada“just dance”.

Reportatges

19Curs 2014-2015

Els Reis Magsd’Orient

Els alumnes de 4t de PDC a ASLhan elaborat presentacions prezisobre diverses tradicions nadalen-ques: els reis mags, el caga-tió,l’arbre de Nadal, la gastronomia...

Festa de Sant Antoni 2015

L’institut celebra una de les seves festes més representatives

Reportatges

20 Curs 2014-2015

Mustafa EtayebyEl dia 16 de gener a l'institut dePorreres vàrem celebrar Sant An-toni.Les dues darreres hores es vansuspendre les classes i tots elsalumnes i professors vàrem sortiral pati.La primera hora vàrem fer corre-gudes de joies, que són unes ca-rreres on els participants, dividitsper cursos, han d'agafar unacanya amb un premi. Hi haviavuit premis per als guanyadors,que eren un lot de material esco-lar.A la segona hora vàrem cantarles gloses que havíem preparatdurant la setmana a la classe decatalà. Van guanyar 1rC i 3r D:els premis eren una ensaïmada iuna capsa de galetes.En acabar, els alumnes de segonvaren fer un combat de glosesperquè havien fet un taller amben Mateu Xurí. En aquest tallerels alumnes van aprendre la tèc-nica del glosat i de la improvisa-ció a través de la glosa. Quan

Els alumnes de segon varen fer un un taller de gloses amb en Mateu Xurí.

Es van penjar a les vidrieres de l’escla les gloses que havíem preparat durantla setmana a la classe de català.

varen acabar ja eren les dues ivàrem anar a la classe per agafarles motxilles i sortir cap a l'auto-car. No hi va haver temps per to-rrar a l'institut.

Aquesta és la glosa guanyadorade 1r cicle, escrita per 1r C:

Sant Antoni ha arribatmolta festa i alegria,

amb el dimoni ha topati en Miralles ja corria.

A les Illes Balearsla llengua volen canviar

tots junts unirem les mansper el problema arreglar

Pel que fa a la glosa guanyadorade segon cicle d’ESO va ser la se-güent, elaborada per 3r D:

Sant Antoni va de festai el dimoni a balet

Sant Antoni ja fa sestai el dimoni un cigarret

Ai! es professor Bennàssarsa ximbomba vol tocars'altre dia el vaig plegar

amb dues de català

Si voleu veure més fotografies dela jornada festiva de Sant Antoni,Povimon va publicar un foto-re-portatge que podeu veure a lasecció de pàgines del blog.

Reportatges

21Curs 2014-2015

El departament d'Educació Física organitzava diverses ca-rreres de canyes amb premis per als guanyadors.

Després de les carreres de canyes els alumnes comença-ren a agafar lloc per assistir al recital de gloses.

En acabar, els alumnes de segon varen fer uncombat de gloses.

Les gloses dels grups de 1r C i de 3r D va ser declarades com les mi-llors del recital d'enguany.

Reportatges

22 Curs 2014-2015

1AEn Noguera mos esclatatant de córrer i botarnoltros només desitjamdescansar i no suar.

Dimoni dimoniója comença sa torradano siguis un poc colló

i passem sa sobrassada.

1EEls al·lots de 1r E

no se saben comportar,cada professor que hi ve,no fa res més que bufar.Ai és l'any dels tatuatges

tots estam amb el whatsappescrivint molts de missatges

que ens duen molts mals de cap

2ATerroristes a Paríshumoristes han matathan deixat un bon avísells no volen llibertat

2BAhir vespre vaig anar

a un bar a fer una copai sols de beure una gota

ja me vaig engatar.

2DDimoni mai has trobatun lloc on poder ficar

el teu garrot tant gruixatque et costa tant amagar

Ai! en Mohamed Alíahir molt es va enfadarperquè no sabem sumarni trobar es número pi

3BVàrem fer un fogueró

i li vaig baixar es calçons;vaig veure un botifarró

amb molt bones condicions.

Aquest professor Noguerano hauria de ser tant dolent,si fa córrer tant la gentell 'nirà a la foguera.

4BSa vida és molt durai en Noguera li fa més,s'existència mos apurano l'enyorarem gens.

Ses professores d'anglèsmolta fortor tengueren,per això duen un bon pes

i han posat unes bones paneres.

4CEls de quart ens preparam

perquè a Londres “mo” n'anam,però d'anglès ni en piulami a coces ens trauran.

DIVERA en Bauzá li vull dir

que se'n pot anar a cagari li dic en mallorquí

que és el nostre catalàaquí tothom ha de córrertot és culpa d'en Noguera

vol convertir els seus alumnesen atletes de primera

Concurs de gloses de Sant Antoni 2015

Reportatges

23Curs 2014-2015

Els alumnes de 4t visiten la capital del Regne Unit

Diari del viatge d’estudis a Londres

Francina Massanet & SebastiàNicolauEls alumnes de 4t d’ESO vamanar de viatge d’estudis a Lon-dres del 16 al 20 de febrer. Fouun gran viatge on aprenguéremmolt i ens ho passarem d'allòmés bé.

Dilluns 16Partírem ben prest amb moltesganes i nervis per emprendreaquesta aventura plena de sor-preses, rialles i diversió. Les pro-fessores que ens acompanyarenforen na Margalida Mas, na Mar-galida Barceló, n’Antònia Mora,na Magdalena Martorell i na BelGost.Una vegada haguérem arribat al'aeroport de Palma, ens dividi-rem en grups de 12 persones perevitar perdre algú (MargalidaBarceló) o crear embossos almetro (tot i que això era demanarmolt en vista del personal).Quan ho tenguérem tot a puntper entrar a l'avió, l'emoció aug-

mentava (tothom estava revolu-cionat menys na Margalida Bar-celó que corregia i llegia La plaçadel diamant). Una vegada tothomal seu lloc, el vol en direcció aLondres (Stansted Airport) co-mençà.L'arribada al Travelodge Hotel-London Central City Road, es vafer bastant llarga ja que tothomja estava cansat de trescar. L'ho-tel ofereix un servei molt bo i elcontrol és màxim (si no us hocreis, ho podeu consultar ambn'Antonio mateix, ja que ell ho vapoder experimentar). D’altresvan tenir la sort o la desgràcia(segons com es miri) de compro-var el bon funcionament dels de-tectors de fum i per tant, el bonhumor del personal de l'hotel i deles professores. És clar, no vàremfer trui cap vespre i tothom estava a la seva habitació fent unabondassa. Encara desconeixemper què ens amenaçaren de fer-nos fora.

Dimarts 17Ens aixecàrem prest i berenàrema l’hotel. Vàrem partir escopete-jats perquè a na Margalida Mas ia na Magdalena Martorell elsagrada molt anar afuades (i mi-llor no dur la contrària a aquestesdues). Tanta sort de n'AntòniaMóra que, aixecant el seu famósparaigües, intentava que ningú esperdés seguint el ritme de les“jefas”. Fou el dia més feixuc detots, ja que haguérem de recórrertota la ciutat a peu. El matívàrem passar pel costat de laTorre de Londres i travessàrem elTower Bridge. Vàrem fer una vi-sita molt interessant al GlobeTheater, el teatre on es represen-taven les obres de Shakespeare.Seguírem fins a la Catedral de St.Paul, on na Bel Gost es va emo-cionar i ens va explicar moltescoses. A l’hora de dinar, ens atu-rarem defora de la parada Em-bankment, i ens donaren tempslliure per dinar.

Dimarts vàrem passar pel costat de la Torre de Londres i travessàrem el Tamesi pel famós Tower Bridge

Reportatges

24 Curs 2014-2015

L’horabaixa de dimecres visitàrem el British Museum, on tothom va poder gaudir d’una gran visita cultural, ja que,ningú es va asseure al banc a passar de tot

L’horabaixa vàrem anar al LondonEye. Tot i haver reservat, l’esperaés eterna i ens van entreteniramb una pel·lícula en 4D (una so-brada per passar 10 minuts fentalguna cosa). Vàrem pujar ambla posta de Sol i va ser moltbonic. No obstant això, els vidresde la cabina estaven un poc brutsi els selfies no quedaven gaire bé.Caminàrem fins a Picadilly Circusi poguérem veure pel camí el BigBen, la Westminister Abbey i laTrafalgar Square. Allà ens dona-ren temps lliure per passejar isopar, i molta gent va aprofitarper anar a la M&M Store, una bo-tiga molt guai on te cobren 15€per una bossa de Lacasitos. Final-ment, tornàrem amb metro (grà-cies a Déu) fins a l’hotel, itenguérem temps d’aturar-nos al’estació de King’s Cross i fer-nosuna foto amb el carretó d’en

Al London Eye, tot i haver reservat, l’espera es fa eterna. Vàrem pujar amb laposta de Sol i va ser molt bonic. No obstant, els vidres de la cabina estavenun poc bruts i els selfies no quedaven d’allò més bé!

Reportatges

25Curs 2014-2015

Amb molta tristor i amb ganes de quedar més per allà on ningú ens feia els comptes, férem les maletes i ens acomia-dàrem de l’hotel. Fou un gran viatge on aprenguérem molt i ens ho passarem d'allò més bé!

Harry Potter. A l’hotel tothom esva portar bé i va anar a dormirprest.

Dimecres 18Al matí agafàrem al bus cap aCandem Town, on hi estàrem finsdesprés de dinar. Estava ple detendes i mercadets, on s’hi potcomprar de tot el que es pot ima-ginar. Els carrers estaven plensde vida (de gent que te voliarobar la cartera, també) i s’hi res-pirava un aroma especial (millorno saber de què). L’horabaixavàrem visitar el British Museum,on tothom va gaudir d’una granvisita cultural, ja que ningú es vaasseure al banc a passar de tot.El vespre anàrem fins a OxfordStreet, just a temps per veurecom totes les tendes bones tan-caven (és clar, les profes sabienque preferíem veure el museu).Tenguérem temps lliure per arra-

sar les tendes encara obertes isopar. Tornàrem en metro fins al’hotel. Fou el vespre que algunstengueren la sort de conèixer elpersonal de l’hotel, Big Daddypels amics.

Dijous 19Al matí vàrem anar fins al Ma-dame Tussauds, el museu decera. En sortir, vàrem passar perla casa de Sherlock Holmes, al221B Baker Street. Un cop a Not-ting Hill Gate, ens van donartemps lliure per dinar (es vaposar a ploure, i les professoresvan fer el seu típic campi quipugui). L’horabaixa vam anar demuseus, poguérem triar entre elScience Museum o el Natural His-tory Museum. Ambdós van sermolt interessants; i molts pogue-ren observar les seves grans me-ravelles des de la cafeteria. Tot iploure, vam agafar el metro fins

al Hyde Park Corner, i vam feruna bona passejada de vesprefins al Buckingham Palace (per-què a tothom li feia moltes ganesveure’l banyat). Ja de tard, vamagafar el metro fins a CoventGarden i vàrem sopar per lliure.Finalment, tornàrem a l’hotel.Com que era el darrer dia, to-thom va anar a dormir prest per-què estàvem molt cansats(hahahah).

Divendres 20Amb molta tristor i amb ganes dequedar més per allà on ningú ensfeia els comptes, férem les male-tes i ens acomiadàrem de l’hotel.Agafàrem el bus fins a l’aeroportde Gatwick i tornàrem a Mallorca.Tot i que pares i fills van dir ques’enyoraren molt aquest tempsque havien estat a fora, tots sa-bíem que era mentida.

Reportatges

26 Curs 2014-2015

Discurs de Ramon Llull als nostres alumnesCNLLa celebració del dia de Sant Jordia l'IES Porreres és exemple detreball interdisciplinar de centre.En motiu de l'any Ramon Llull elsalumnes de tots els cursos hantreballat la seva figura des de di-ferents assignatures. Aquest diaes va aprofitar per mostrar algu-nes de les feines fetes com lesactuacions preparades a les as-signatures de música, cant coral,llatí i taller de teatre.Les roses que els alumnes de3ESO reparteixen ens feren sentirla festa amb il·lusió.Na Maria Barceló i Crespí, doctoraen història i prestigiosa medieva-lista ens va adreçar unes sàviesparaules sobre la importància quela cultura ha tengut a la seva vidai ens va encoratjar a llegir i estu-diar per fer-nos millors persones.Acabàrem l'acte amb la sembrad'un lledoner amb els seu nom.Finalment, cantàrem tots juntsuna preciosa versió jazzística dela Balanguera creada pel depar-tament de música de l'institut.

Bon dia poble de Mallorca!Després d'aquest llarg i profundretir, Déu ha volgut que avuitorni ésser aquí.Fa molts anys que la il·luminacióde Randa em va fer veure ambmés claredat com els homesviuen fins que moren.Ja sabeu que vaig fer llargs viat-ges per donar coneixement a lagent, sí CONEIXEMENT.Ara, Déu se m'ha fet present unaltre cop amb aquestes parau-les:“Llull, desperta! La teva terra etnecessita, és plena de confusió imentides. Vés i parla! Que sen-tin la Teva llengua..... que és laSeva! Que vegin que els quimenteixen no tenen raó. Vésamic i parla!”Així que aquí em teniu per recor-dar-vos les paraules de l'AMAT

que ens ensenyen que no sempreels que parlen més fort tenen laraó.“COM ÉS MÉS EL QUE IGNORESQUE EL QUE SAPS, NO PARLISMOLT”Ja fa més de 700 anys que vaigescriure aquests versos:Sóc home vell, pobre, menyspreatbon exemple he donatpoc sóc conegut e amatSet segles després, sé que lameva feina no ha estat debades,aquesta celebració n'és una bonamostra.No en tengueu cap dubte, pervèncer la ignorància cal cultura,cal estimar les nostres arrels, lanostra llengua. Sí ESTIMAU!“ESTIMAU A FI DE NO MORIR,PER TAL COM DESAMOR ÉS MORTI AMOR ÉS VIDA”Gràcies i Bon Sant Jordi!

Els alumnes de 3r com cada any repartiren roses amb dedicatòria entre alumnes, professors i personal no-docent

Ramon Llull i la medievalista Maria Barcelo protagonitzen la festa del llibre

Diada de Sant Jordi 2015

Reportatges

27Curs 2014-2015

Ramon Llull va tornar de l’altre món per fer un discurs alsnostres alumnes denunciant la ignorància i la incultura

Els alumnes gaudiren de les actuacions sense patir per lesinsolacions davall d’aquest ombratge

Enguany es van repartir totes aques-tes roses amb dedicatòria

Aquest dia es va aprofitar per mostrar algunes de les fei-nes fetes com les actuacions preparades a les assignatu-res de música, cant coral, llatí i taller de teatre

Les roses que els alumnes de 3r d’ESO reparteixen ens feren sentir la festaamb il·lusió

La doctora en història, professora de la UIB i medievalistade prestigi Maria Barceló i Crespí, va dirigir un parlamenta l’alumnat encoratjant tothom a llegir i estudiar

Reportatges

28 Curs 2014-2015

Els alumnes 3r i 4t de PDC elaboraren aquesta auca sobre la vida de Ramon Llull per celebrar la diada de sant Jordi

La diada va culminar amb l’emotiva sembra de l’arbre de-dicat a la doctora Barceló, que encara es va emocionarmés amb la glosa que li dedicà Rafel Nigorra

En el transcurs de la diada es concediren els premis delnostre concurs literari a Catalina Pons Sansó, Carme Ros-selló Solivellas i Maria Sansó Femenies. La narració i elspoemes premiats seran publicats per “Povimon” i per larevista “Llum d’oli” de l’Agrupació Cultural de Porreres .

L’alumnat de llatí van dur a terme un recital de textos llatins de Ramon Llull amb disfresses d’antics romans

l’Entrevista

29Curs 2014-2015

Catalina Nigorra, AntòniaMascaró, Llucia Samaniego,Marc Roig, Climent Tortella iJoan Sansó- Ens pots fer una breu pre-sentació per a què els nostreslectors sàpiguen qui ets?El meu nom és Guillem Morro,tenc 67 anys i vaig estudiar i hemvaig llicenciar en Belles Arts, His-tòria i Filosofia, i juntament ambel meu fill hem organitzataquesta exposició que heu visitatels alumnes d’història de 2nd'ESO de l'IES Porreres.- Com et va començar a agra-dar la història?M'apassionava conèixer els ante-cedents històrics d'aquest petitpaís nostre.- Quants d'anys tenies? Aquins llocs en vas estudiar?Vaig començar a estudiar als 20anys, també feia feina. Vaig estu-diar a la Universitat de les IllesBalears, a la Facultat de BellesArts de Barcelona més doctorat.- Quins objectius voleu assolir

amb aquesta exposició?Donar a conèixer la història baixmedieval de Mallorca.- Com animaries a la gent avenir-la a veure?A través de les escoles provocariaexcursions per visitar i donar aconèixer la nostra història.- Des de quan i fins quan lapodrem veure a Porreres? Idesprés, es podrà veure a al-tres llocs?Va començar el 20 de desembre ino sé fins quan estaré, els qua-dres s'han passejat per moltsllocs i en vull fer una a Binissa-lem.- Com heu posat en marxaaquest projecte i quines difi-cultats vos heu trobat a l'horade realitzar-lo?El projecte va ser una propostade fer una exposició conjuntaentre el meu fill i jo. Les dificul-tats serien el trasllat de les pintu-res.- Des de quan i per quin motiut'ha interessat aquest

tema?Des de fa 30 anys alguns com-panys de la universitat m'anima-ren a investigar pels arxius i dellavors ençà la investigació haestat “una mena de droga”.- Quins aspectes de l'exposi-ció en destacaries per la sevanovetat o originalitat?L’originalitat seria que l'alumne téla possibilitat de contemplar ladocumentació reproduïda fidel-ment de l'arxiu del regne de Ma-llorca, la seva traducció i lareproducció dels fets a través depintures i dibuixos.- Quina valoració fas d'a-questa experiència?La satisfacció que produeix poderexplicar a través del text i de laimatge fets rellevants de la nos-tra història.- Tens nous projectes d'a-quest tipus en ment? Quins?Si, a Binissalem. Estaré treballantla fiscalitat de Mallorca entre1715 i 1750.

Entrevista a Guillem Morro

Coautor de l’exposició sobre el Regne de Mallorca visitada per 2n d’ESO

El passat dimecres 28 de gener els alumnes de Ciències Socials de 2n d'ESO del nostre centrevan fer una sortida per visitar al Museu de Porreres l'exposició "Imatges inèdites del regnede Mallorca". En el transcurs d'aquesta sortida entrevistaren a Guillem Morro, un dels coau-tors d'aquesta mostra que combina art i història.

Ecocentre

30 Curs 2014-2015

CMAEl passat 20 d’octubre es va ini-ciar una nova edició de prestigiósconcurs "el grup més ecològic".Aquest concurs es fa perquè l'IESPorreres contribueixi en la soste-nibilitat del medi ambient a nivellde recursos (paper, energia, me-talls...) i residus, fomentant hà-bits relacionats amb la soste-nibilitat ambiental entre els alum-nes. Hi han participat els 19grups-classe de l’IES Porreres is’ha desenvolupat al llarg de totel curs en dues voltes: del 20d’octubre al 6 de febrer la 1a i del9 de febrer al 22 de maig la 2a.Per obtenir punts s’han valoraratels apartats següents:

Redacció/CMAEl passat 22 de desembre, eljurat del concurs "El grup mésecològic" va premiar les aulesamb la millor decoració nada-lenca, amb punts extra per a laprimera volta del concurs "el grupmés ecològic".Es puntuaven amb ecoextres lesaules més ben decorades seguintcriteris estètics i d'educació am-biental i les més ben decoradesde cada nivell.A més s'oferien 3 punts nomésper participar, cosa que van fertots els grups de l'institut.2n d'ESO B va triomfar sumant aaquests 3, 10 ecoextres més perser l'aula més ben decorada detot el centre i 2 per ser la millordel seu nivell (2n d'ESO): en total15 punts.En segon lloc va quedar 3A queals 3 punts de participació su-mava 8 ecoextres per ser la se-gona millor aula de l'institut i 2punts més per ser el millor tercer,en total 13 punts.Quedaren empatats en terceraposició amb 9 punts 2A (3 ecoex-

1.- Fer classe amb llum natural(obrir les persianes a primerahora) sempre que sigui possible.2.- Fer un bon ús de les papere-res de les aules, reciclar correc-tament i conservar els cartells.3.- Buidar les papereres de lesaules un o dos pics per setmana.4.- Fer un bon ús de les papere-res del pati i reciclar correcta-ment.5.- Mantenir la neteja del trespoli de les taules.6.- Mantenir l'aula amb bonescondicions (parets, radiadors,tauler, taules ordenades).7.- Aportar iniciatives pel grup-classe (Ecoextres).8.- Participar en les activitats pro-

tres de participació, més 6 puntsper ser la tercera millor aula delcentre) i 1A (3 ecoextres de par-ticipació, més 4 punts per ser laquarta millor aula i 2 per ser elmillor primer).La CMA va quedar molt satisfetapel nivell de participació i implica-ció de tot l'alumnat del centre iper la qualitat del treball realitzatpels diferents grups del nostreinstitut.

posades per la comissió de mediambient (tallers de Nadal...)Els professors de la CMA s'enca-rreguen de supervisar l’estat deles aules i de valorar el grup-aulaamb la puntuació pertinent. Totsels professors de l'IES Porreress'encarreguen de supervisar l’úsde les papereres del pati i lesaules específiques.S’han atorgat tres premis: pelCAMPIÓ DE LA PRIMERA VOLTA,pel CAMPIÓ DE LA SEGONAVOLTA i pel GRUP MÉS ECOLÒGIC2014-2015. Els grups que queda-ven en darrera posició també hanrebut el seu “PREMI”: netejar elcentre.

Un curs més es desenvolupa aquesta popular competició per grups

Ecoextres per les aules més ben decorades a nivell estètic i ambiental

Concurs “el grup més ecològic” 2014-2015

2ESO-B aula amb la millor decoració nadalenca

Ecocentre

31Curs 2014-2015

1ESO-A campió de la 2a volta; 3ESO-B va ser l’últim classificat

2ESO-B grup més ecològic de la 1a volta i del curs

Redacció/CMA2B ha estat el guanyador de laprimera volta del concurs d'hàbitsecològics per grups del nostrecentre ja que en el darrer re-compte de punts efectuat el 6 defebrer liderà la classificació amb514,88 punts i un avantatge degairebé 30 punts de distànciarespecte als seus immediats per-seguidors, 1A. La lluita per la ter-cera plaça ha esta aferrissada,aconseguint-la 1D amb 468punts, seguit a només 1,04 puntsper 3E. El premi per als guanya-dors va ser una invitació o en-trada gratuïta per anar als

multicinemes de Manacor per acadascun dels alumnes del grupguanyador.Pel que fa al grup més contami-nant, la igualtat també ve sermàxima i finalment 4B va ocuparaquest trist honor amb 426,76punts, només 12 centèsimes depunt menys que 4A (426,88). Pertant 4B va haver de netejar elpati el mes de febrer.El grup guanyador de la 2a voltaha estat 1rA, amb 352 punts. Elpremi també ha estat una en-trada per anar al cinema i unapetita guia molt pràctica persaber a quin contenidor s'ha de

tirar cada residu.El grup guanyador del concurs "Elgrup més ecològic 2014-15" haestat 2nB, amb un total de 869punts, entre la 1a i 2a volta. Elpremi ha estat una camiseta iuna acampada de dos dies (11 i12 de juny) a s'Arenalet d'Au-barca, al Parc natural de la penín-sula de Llevant.El pitjor grup del concurs ha estat3rB, amb un total de 733 punts.El “premi” serà d'una sessió deneteja a una zona de l'institut.Enhorabona al guanyadors i atots els grups per col·laborar atenir un centre ben net.

2ESO-B ha estat el grup més ecològic de la 1a volta i el campió global del concurs del curs 2014-2015

El grup guanyador de la 2a volta ha estat 1ESO-A. El premi una entrada de cinema i una guia per reciclar.

Música

32 Curs 2014-2015

AmperhertzDia 10 de maig es va dur a termela Fira Musical a Porreres. Com éshabitual hi varen participar totesles entitats de caire musical lliga-des al poble juntament ambgrups de joves músics que fan lesseves primeress passes en elmón de la música. És d'agrair queun poble com Porreres dediquiuna fira a aquest propòsit i nocaigui en la temptació, valguemDéu, d'organitzar una altra firacom les moltes existents on l'únicpropòsit és omplir-se la butxacao el gavatx. És que aquests po-rrerencs... (us ho diu un que noho és).De molt bon gust el grup de tallerde música de 2n d'ESO, el grupde cant coral i en Gabriel Rosse-

lló van actuar a la Fira devers les18 de l'horabaixa. Va semblarque el públic apreciava allò queels alumnes havien preparat i elsalumnes varen gaudir de podermostrar-ho a la gent.Una vegada a ca nostra, i teninten compte que aquell cap de set-mana els caps de departamentanàvem de bòlit pensant quinesassignatures eren o no conve-nients que els alumnes cursassinel curs vinent (d'acord amb lanova llei educativa LOMCE) vaigpensar:“antigament a les fires hitrobaves tot allò que no podiestrobar els dies feiners. Bé perquèno tenies temps de trescar o béperquè al teu poble no n'hi havia”De cop em va venir al cap : ésaquesta la situació actual de la

música?Per ventura si tots els pobles tin-guessin llocs on sovint s'inter-preta música en directe amb unacerta regularitat, o a les cases elsseus ostes acostumassin a tocaralgun instrument o simplementles padrines tornassin seure a lafresca a l'estiu a cantar cançonsamb els veïnats, potser així la firamusical ja no tendria tant de sen-tit.Però com que les coses sónaixí com són!Enhorabona als porrerencs pertenir una fira on la protagonistaés la cultura i enhorabona alsalumnes que hi van participar,tant a l'actuació esmentadaabans com en altres.

Visca la música!

Alumnes de l'IES a la Fira Musical de Porreres 2015

L’ukelele, instrument del curs a l’IES Porreres

El grups de taller de música i de cant coral i Gabriel Rosselló hi actuaren

El departament de música l’ha amb èxit introduït a les seves classes

Redacció/D. de MúsicaSi alguna cosa ha caracteritzat elpresent curs a l’IES Porreres haestat el so de l’ukelele, un instru-ment tradicional de les illes Ha-waii que el departament demúsica ha introduït amb gran èxita les seves classes.L’acceptació ha estat tal que po-driem parlar d’un autèntic femò-men sociològic a l’institut i elssons hawaiians s’han integrat nonomés en el dia a dia del centresinó també en les seves festes itradicions.Així un grup d'alumnes de segonferen una demostració de virtuo-sisme amb l'ukelele en el fogueróde santa Catalina i, tal com podeuapreciar a la fotografia, aquestinstrument va ser ben present enel taller de música jazz que el de-partament va proposar als alum-nes en els tallers de Pasqua.Si seguim aquest camí en el futurl’ukelele serà tan hawaiià com po-rrerenc, montuïrer i vilafranquer!

Cultura

33Curs 2014-2015

tell per veure el que passava. De sobte, va sortir unca que els mirava amb uns ulls vermells, del colorde la sang. La família estava aterrada! Semblavaque el ca estava afamat i que els volia menjar. In-tentaren fugir del gos ferotge mentre cridaven au-xili. Un dels veïns del poble va sentir els crits, vaagafar una llanterna i es va espitxar cap allà. Quanva arribar, va veure el ca amb els ulls vermells queamenaçava la família; va agafar una pedra i, cami-nant a poc a poc i sense fer soroll, es va atracar ala bèstia fins que li va pegar al cap i el va matar.La família tenia molta por. El veïnat va agafar el seucotxe i se'ls va emportar cap a casa seva. Els vacontar que en aquell castell antigament hi havia unca, al qual va mossegar un llop. Així es va convertiren un ca-llop rabiós i dolent que va anar matant alsseus habitants, un darrere l'altre, fins que no vaquedar ningú. És per això que l’edifici va quedarabandonat i se l’anomenà el castell del ca.

Mourad Ben YaagoubLa llegenda conta que una família marroquí se'n vaanar a passar l'estiu en un castell abandonat. Aquellcastell era molt gran i es situava en un poblet propde la ciutat de Fes. Aquella família hi va deixar lesmaletesl i, tot seguit, va sortir a fer una visita a l'e-difici. El castell era molt gran: varen veure les ha-bitacions, els banys, la cuina...Els nins tenien molta de por perquè en les habita-cions no hi havia llum, tot estava fosc. Després devisitar l'edifici, la família va decidir anar a fer unavolta pel camp. Varen veure moltes coses boniques,animals, plantes i arbres. Es varen aturar a berenar,després, com que ja es feia fosc, varen tornar alcastell. Varen sopar contant històries de por, elsnins es divertien. I se'n varen anar a dormir. Quantots estaven dormits varen escoltar un renou quedeia “ aaauuuhhh!, aaauuuhhh!”. Tota la família esva despertar tremolant de por, varen sortir del cas-

Margalida Sampol/RedaccióAquest treball realitzat a l'assignatura de catalàamb els alumnes de 1ESO tenia com objectiu treba-llar la descripció i la biografia. Per això realitzaremles següents activitats:- Treballar l'estructura i el vocabulari per redactaruna descripció i unaa biografia.- Anar al teatre a veure l'obra Víctor i el Monstre,una adaptació lliure de Josep R. Cerdà de l'obraFrankenstein, de Mary Shelley.- Crear un Monstre a partir de la tècnica de collagei de materials recuperats. (Treball de grup)- Descriure el monstre i inventarem la biografia.- Presentar el monstre a la classe.El blog de la revista va publicar els collage, les des- cripcions i biografies inventades dels monstres.

Els alumnes de 2n d’ESO fan una recerca de llegendes

Els alumnes de 1r treballen el collage, la descripció i la biografia

La llegenda del castell de Fes (Marroc)

Víctor i el Monstre

Els alumnes de 1r d’ESO gaudiren de l’obra de titelles Víc-tor i el Monstre.

Els alumnes de 4t d'ESO pengen versos a la vidriera de l'escala central

L'escriptor del llibre Tots els dimonis són aquí, llegit pel alumnes de 4t

La vidriera dels versos

Conferència-col·loqui amb Pere Antoni Pons

Cultura

34 Curs 2014-2015

Margalida Barceló/Alumnesde 4tEls alumnes de 4t d'ESO enguanyens pengen versos a la vidrierade l'escala central. Tenim una es-cala ben poètica: ja hi ha tres es-calons escrits i ara, també, unfinestral que es vesteix de poesiaespigolada pels al·lots i al·lotesde 4t. La veritat és que és d'a-grair! Puges i llegeixes un vers,baixes i en llegeixes un altre ...I descobreixes que t'agrada lapoesia. I te n'adones que els po-etes ens parlen avui mateix, enaquest precís instant en què acabde fer un examen de Matemàti-ques, o de sortir de classe de Tec-nologia, o de ... I ens parlend'emocions i sentiments ben viusentre nosaltres; o de passionsque ben be podríem compartir.La primera collita ens va mostrarla poesia del s. XIX. Han porgatpoemes del període de la Renai-xença (1833-1890) i han fetseus, i nostres, els versos de Ja-cint Verdaguer, Bonaventura Car-les Aribau, Marià Aguiló i JosepLluís Pons i Gallarza. La segonaens va portar poetes de l’escolamallorquina.

Aquest dia vàrem poder gaudirde les explicacions que ens va ferel mateix Pere Antoni Pons; ensva contestar totes les preguntesque havíem preparat i ens vaconfessar alguns secrets del seuofici: com se li va ocórrer aquestatrama, com va anar improvisantsis mesos fins aconseguir acabarla història ... També va respondrea preguntes sobre els personat-ges i el que els passa durant lahistòria i a dubtes que ens havienquedat fora resoldre, dels qualsens feia ganes saber-ne més, desdel punt de vista del mateix es-criptor.

Pilar MesquidaEl passat 19 de desembre vàremtenir el plaer de tenir amb nosal-tres l'escriptor del fantàstic llibreTots els dimonis són aquí, de l'es-criptor mallorquí Pere AntoniPons. El Departament de Llenguai literatura catalanes del nostreinstitut, amb la col·laboració del'Editorial Empúries, ho havia or-ganitzat pels alumnes de 4td'ESO.Per als qui no sabeu de quin llibrees tracta us puc dir que és unahistòria que ens enganxa des delprimer moment amb la seva in-triga, els seus personatges, ...

Palabra por palabra

35Curs 2014-2015

Sobrevivió casi cinco años recluido en un campo de exterminio nazi

José Mª Aguirre: “Yo sobreviví a los campos de la muerte”

José Mª Aguirre, prisionero 4553 en Mauthausen

Entrevista a su inseparable y fiel compañera, René

Mª Antònia Pou y Joan PouHace unos años tuvimos la gransuerte de conocer a uno de lospocos supervivientes de los cam-pos de concentración nazis, con-cretamente de Mauthausen.Estamos hablando del Sr. JoséMaría Aguirre de origen vascopero residente en Mallorca desde1953, afincado en la barriada deSon Roca con su compañeraRené.Todos los sábados iban a hacer lacompra al Mercado de Santa Ca-talina; eran buenos clientes yamigos de nuestra abuela y denuestro padre. Gracias a eso, tu-vimos la oportunidad de conocera este insólito personaje quesiempre nos contaba historias decuando estuvo prisionero, recuer-dos que solía rematar con “sedbuenos y honrados, y que lagente sepa lo que pasó en loscampos de concentración paraque no se vuelva a repetir.”Tardó 55 años en hablar pública-mente de su vivencia. Hasta queun día leyó un escrito de LeónDegrelle, un fascista belga cola-

borador de los nazis y condenadopor crímenes de guerra, quienafirmaba que el Holocausto erauna invención de los judíos, quenunca habían existido los camposde concentración (como el deMauthausen en el que estuvopreso José María) ni las torturas.Al leer aquel desproposito, se in-dignó tanto que se puso a escribirsus memorias junto con su inse-parable compañera. Y del 2000 al2005 dio un total de 72 charlas

en Mallorca, sobre todo en cole-gios. Rene se define como “ suordenador portátil” aunque concabeza y piernas, ya que siemprele acompañaba, y es su más fielapuntador para recordar fechas,nombres y cifras. José MaríaAguirre falleció el 6 de Septiem-bre del 2009 y dejó a su leal ca-marada, encargada de ponerorden a todos sus manuscritos yalgún día poder editar sus memo-rias.

¿Cómo llegó José María a uncampo de concentración?La historia es larga. José MaríaAguirre Salaberria nació el 1919en Markina (Vizcaya). Fue a la es-cuela hasta los 13 años y des-pués trabajó de carpintero con supadre hasta que en 1936 empezóla Guerra Civil. Como muchosotros españoles, J. María y su fa-milia huyeron a Francia cuandoen 1937 el País Vasco fue ocu-pado por los franquistas. Las mu-jeres y niños fueron acogidos enFrancia y un grupo de unos 60vascos, entre ellos J. María y su

padre, volvieron a España porCataluña. Se alistaron en el ejér-cito republicano y en 1939 ante elavance de las tropas fascistas hu-yeron otra vez a Francia. En lahuida su padre murió y él sealistó en compañías militares detrabajo francesas. Su trabajoconsistia en la construcción y elmantenimiento de trincheraspara defender a los franceses deun posible ataque alemán. Cu-brían la primera línea del frente,por lo que cuando atacaron losalemanes fueron ellos los prime-ros a los que capturaron.

José Mª Aguirre con su sempiternacompañera, René

El pasado curso la visitamos en su casa de Son Roca y como siempre, nos recibió en el jardínjunto al limonero donde tiene enterradas las cenizas de José María, como si pensara que éltambién se alegra de tener visitas.

Palabra por palabra

36 Curs 2014-2015

Eran un grupo de 100 o 150 es-pañoles; los trasladaron a Estras-burgo junto con otros prisionerosfranceses. A los pocos días apa-reció la policía política nazi (laGestapo), los metieron en un treny, tras un día y medio sin parar nidarles de comer, llegaron a la es-tación de Mauthausen, allí dondeles esperaban los SS junto consus perros. Los condujeron abase de empujones y patadastres o cuatro kilómetros colinaarriba, lugar en que se divisabauna fortaleza con dos torres en laentrada.Llegaron allí 830 personas y tu-vieron el amargo privilegio de serlos primeros prisioneros que en-traban en Mauthausen.

Una vez en Mauthausen,¿cómo les trataban?Les entregaron un saco dondedepositar todas sus pertenenciasy “el pijama de rayas”, como élllamaba al traje de prisionero; leshicieron coser en la ropa un nú-mero (el suyo era el 4553) y untriángulo azul que les identificabacomo desertores con la S de Spa-nien.Allí se hacían cargo de los prisio-neros “los kapos”, que eran pre-sos alemanes condenados pordelitos comunes. Los más sangui-narios se encargaban de eliminara la gente de la manera más cruely a su antojo: cuanto más crueleseran, más bien considerados eranpor sus superiores.¿Qué hizo durante los cuatroaños y medio que estuvopreso?Formaron grupos de trabajo lla-mados “Komandos”. El peor sitiopara ir a trabajar era la cantera.Tenían que bajar 186 peldañosque la mayoría del año estabancon cuatro o cinco centímetros dehielo; si se resbalaban, se caíana un precipicio de 40 o 50 me-tros. Al final de la jornada se re-cogía a los que habían caído, conun poco de suerte habían muerto,los que no llevaban horas agoni-zando.Si trabajaban duro, supongoque les darían buena comida.No, les daban una especie de

caldo hecho con patatas y nabos,pero las patatas se las quedabanlos “Kapos”.Un día que intentó robar un trozode pan a los “Kapos” le dieron talpaliza que le destrozaron losdientes y entonces entendió queera imprescindible aprender ale-mán: por lo menos si les entendíapodía esquivar algún golpe.Tras tantos años en Mauthau-sen, seguramente hizo bue-nos amigos.Por allí pasaron unos 12000 espa-ñoles y en total llegó a haber175.000 personas; no obstanteno podían hacer amigos, porqueal día siguiente ya no estaban. Devez en cuando les hacían formaren el patio para ver los que aúnestaban sanos para trabajar; alos enfermos o débiles directa-mente los mataban. También uti-lizaban sistemas de matanzamasiva, como camiones herméti-camente cerrados con el motoren marcha y el tubo de escape enel interior, o bien les mandaban alas duchas, les encerraban y lessoltaban gas cyclon. A los enfer-mos les mandaban a enfermeríaa curarse, pero les ponían una in-yección de gasolina en el cora-zón. Luego, los cadáveres eranconducidos al horno crematorio,del cual salía humo día y noche.¿Cómo consiguió sobrevivirdurante tanto tiempo?José María era grande y fuerte, y

José Mª Aguirre a los 17 años, du-rante la Guerra Civil

Patio central del campo donde periodicamente se obligaba a los prisioneros a formar desnudos para que los serviciosmedicos de las SS hicieran la selección de los que aún estaban sanos para trabajar. Los no aptos para el trabajo eranrápidamente asesinados. En el centro de la foto, José Mª pudo reconocerse por su gran corpulencia

Palabra por palabra

37Curs 2014-2015

cuando les hacían formar en elpatio para aniquilar a los enfer-mos y débiles, él hinchaba losmofletes y así aparentaba estarun poco más gordo.En una ocasión contrajo una en-fermedad infecciosa y lo manda-ron a la enfermería. Allí estabaseguro de que lo iban a aniquilarcon una inyección de gasolina,pero allí estaba de prisionero unmédico catalán - Pere Fleixes -que le dijo: “No te preocupesAguirre. Tú sales de esta”. Des-pués de la inyección, lo llevaronal barracón de infecciosos y pasóallí día y medio entre cadáveres ymoribundos. Cómo le dijo el doc-tor Fleixes, salió de esta.

¿Cómo consiguió escapar?Después de salir de la enfermeríalo enviaron a otro komando detrabajo, dirigido por César Or-quin, un valenciano muy inteli-gente y muy persuasivo. En unaocasión los nazis se quejaron aCésar que su equipo de trabajono rendía. César les hizo formardesnudos en el patio para que los“kapos” vieran en qué lamenta-bles condiciones estaban aquelloshombres; desde entonces, lesdoblaron la ración de comida. Devez en cuando podían robar algúnperiódico de las oficinas de losnazis y podían intuir que la gue-rra estaba llegando a su fin; perotambién eran conscientes de quelos nazis les harían desaparecer.Se enteraron que les llevarían alcampo de trabajo de Ebenseedonde fabricaban gasolina en tú-neles, los encerrarían allí y los di-namitarían simulando unbombardeo. Cuando se dirigían aEbensee, un grupo de cuatro ocinco - incluido José María - con-siguieron escapar. Estuvieronunos días escondidos en las mon-tañas hasta que vieron a un

grupo de gente de diferentes pa-íses con diferentes uniformes ysin armas. Se acercó a un francésy le preguntó: “¿Qué pasa?” Lerespondió: “La guerre est finie”.Mientras ellos se escapaban, el 2de Mayo del 1945 los americanosliberaban los campos de concen-tración.¿Qué pasó después?Tras la liberación todos los paísesreclamaban a sus supervivientes,menos a los españoles, por serantifranquistas. Pasaron 25 díashasta que un oficial americano lesllevó a Francia y allí se reencontrócon su madre y sus hermanas. al-Trabajó en una fábrica hasta queun compañero le dijo que apren-diera inglés - ya que sabía fran-cés y alemán - y que viniera aMallorca porque el turismo iba enauge y necesitaban a gente quesupiera idiomas. Al llegar a Ma-llorca, trabajó como recepcionistay director en varios hoteles comoel Cenia donde nos conocimos.Nos instalamos en este pequeñoparaíso de Son Roca y aquí segui-remos juntos, “aunque él estébajo tierra”, nos dice con ironía.

Barracón de infecciosos donde JoséMaría compartió cama, día y mediocon un cadáver

René se levanta y se dirige a la cocina. Al poco rato sale conuna tarta de manzana, dos coca-colas, una botella de vino ycuatro copas. “¡Hala! niños es hora de recargar pilas, contanto hablar me ha entrado hambre”. Nos reparte un trozo detarta y una coca-cola, se sirve una copa de vino y otras dos anuestros padres, llena la cuarta copa y la deposita sobre lapequeña sepultura de José María que se encuentra bajo sulimonero preferido, como si estuviera de cuerpo presente.Cuando ve nuestra cara de asombro, comenta: “¡A José Maríale gustaba mucho el vino y estaría feo no invitarle!”

Este es el manuscrito que José María Aguirre Salaberria nosdejó como despedida a todas sus amistades mallorquinas:

“A los que todavía me recuerdan como pelotari, como hote-lero y a los profesores y alumnos que asistieron a mis charlassobre mis recuerdos en el campo de exterminio Nazi, lesruego que coman muchísimas costillas de cordero y quebeban siempre vino del bueno.

Que disfruten de la vida.

¡Agur y salud!”José Mª tras su liberación, todaviacon el “el pijama de rayas”

Palabra por palabra

38 Curs 2014-2015

Alumnos de 3º trabajan la descripción a partir de la excursión a Randa

La montaña de Cura se viste de primaveraMaria Sansó Femenias.Nacen las primeras flores, tímidas, enseñando pé-talos vivaces, desenfadados, llenos de color y devida, escondidas entre arbustos, que ahora brillanverdes como nunca. Gigantes árboles que han es-perado tres estaciones para lucir su mejor vestido,galanes, me enseñan cada una de sus pequeñashojas verdes, deslumbrantes, fuertes, como nunca.A su lado, simpáticas flores que me saludan contodo su esplendor, y que muy pronto se transfor-maran en frutos, frutos de primavera, coloridos,brillantes, sabrosos. Frutos de toda una vida. Entrearbustos y flores, sucede la magia, el renacer deuna nueva estación que va inundando cada pe-queño rincón de esta montaña de vida, de felicidad.El cielo extraodinariamente azulado, despejado, lasnubes ya no sacan la cabeza para saludar, se es-conden ya de este sol que brilla, radiante, y que in-vade toda la montaña y la hace especial, como cada

primavera. Sol, que calienta, acogiéndote y via-jando a lo que será el verano, época de locura des-enfrenada, de no tener ninguna preocupación, desimple felicidad. Pequeños suspiros de viento, queaún tienen algo que decir están acariciándome cadauno de mis cabellos, con los que baila un sencillo,pero mágico, vals de despedida, Mis ojos estánasombrados, es increíble cómo todo este paisajeme saca su mejor sonrisa y me invade de recuer-dos.Los pequeños animales se asoman para salir ya desus madrigueras; expectantes, empiezan a correry a volar. Mariposas de mil y un colores hacen suprimer vuelo entre flores. Los pájaros, escondidosentre las ramas más altas de los árboles, cantan,cantan como llevan ya timpo sin hacerlo, preciosasmelodías, sin fin.¡Qué bonito todo en conjunto, mágico, único!Da vida.

Los alumnos de 4º elaboran textos de carácter administrativo

Carta de reclamación fictícia de Rafa NadalRosa Maria Andreu i Tomeu PocovíD. Rafel Nadal Pareracon DNI 78205658E, domicilio en c/ de sa Punta,nº36, 07250 Portocristo (Islas Baleares), con telé-fono 640362398.

El día 13 de Junio de 2014 estaba disputando la se-mifinal del torneo Master 1000 de Roma. Duranteeste partido, des de mi punto de vista, tuvo lugarun hecho injusto y que me perjudicó gravemente.Este es el motivo de la reclamación.

A continuación expongo los hechos. Entre juego yjuego, cuando disponía de punto de set con posibi-lidad a ganar el partido, mi contrincante envió unapelota fuera de la pista, el árbitro no lo vio y rea-nudó el partido al instante, a consecuencia de esto,no tuve tiempo de reclamar el “ojo de halcón”. Estesuceso decantó el partido a favor de mi rival porquedespués de esto, él remontó. Además, tras finalizarel partido, tuve la ocasión de hablar con unos es-pectadores y me comentaron que se vio claramentedes de la gradería que la pelota salió fuera.

Como he mencionado anteriormente, este sucesome hizo perder el partido, ya que si el árbitro lo hu-biera visto, me habría clasificado para la final delMaster 1000 de Roma. Por esto, exijo que se revisela grabación del mismo y, en caso de que tengarazón, se repita.

Espero su respuesta, comunicándoles que si en unplazo prudente (antes de que se realice la final deltorneo) no se produce, iniciaré otro tipo de gestión.Adjunto fotocopia del acta del partido.

Asociación de Tenistas ProfesionalesC/ General nº 32, 08453 Roma

Foreign languages corner

39Curs 2014-2015

An interview done in “The Rainbow Village eTwinning project”

Talking with the Mayor

The Mayor name is Jaume Bauzà Mayol and he lives in Montuïri. Montuïri is a village where many IES Porreres studentslive.Neus and Marc Roig went to the bar “Can Xorri” in Montuiri to talk with the Mayor. They pre-pared an interview. The Mayor name is Jaume Bauzà Mayol and he lives in Montuïri. Montuïriis a village where many IES Porreres students live. An activity done in The Rainbow VillageeTwinning project, with a danish schooll as a partner.Neus Oliver & Marc RoigMARC: What are the facilitieshandicapped people have tomove around your town?MAYOR (JAUME) : Specifically, wedon't have installations but thatinstallations we have are convert,for example, the ramp of stairs.Also we ask budged for the nextyear, do a convert in the schoolsstairs and an elevator, amongothers.

NEUS: Are the city hall expen-ses available to the citizens?Do you spend a lot of moneyon education?MAYOR (JAUME): The town coun-cil have a blog, where there arewritten and they see the budgetsthat we invest in different the-mes: education, reusing books

with free time for the children ormen.

MARC: What activities doesthe City Council organize forteenagers?MAYOR (JAUME): The town coun-cil have for example the “Turo-net”, for the children. The“Turonet” are open in holidays, atChristmas, easter and summer.Also there ist he Young Local forthe teenagers.

NEUS: Is there other informa-tion that you want to tell as?MAYOR (JAUME): We have a blogfor the people that don't wantstudy or for the people that have-n’t got a job. In the web we havesuggestions of jobs that the towncouncil make.

The Rainbow VillageProject details: students will dealwith the topic of town and cul-ture. According to town, we willdeal with buildings, sustainabi-lity, rules and so forth. In theend, students will design a citydealing with everything they willhave learned during the project.Work process: the students willget to know each other throughvideo conferences. This will be inorder to make working teams forthe activities. Then students willlearn about the other country'sculture and town. Finally teamsof students from both countrieswill create the "Rainbow City".Students will learn not only fromteachers or themselves, but theywill also have mayors advice andany cityhall worker.

Foreign languages corner

40 Curs 2014-2015

An activity of 4th ESO eTwinning Project was doing a skype conference

C.H.E.C.K in food traditionsNeus Oliver/4th-C studentsProject details: the students ofthe two partner schools (IES Po-rreres & Istituto "B.Lotti" ofMassa Marittima) will study thefood and nutrition that featuresnative places. they will exchangeinformation and recipes, as wellas the values and symbolism offood, will study the art of cookingand the banquet, since the boardis understood as a place of know-ledge.

The project is divided into foursteps : the first involves the ac-quisition of information on placesof belonging and eating habits ,past and present , the typical re-cipes of the area and opportuni-ties , value, and the symbolism ofthe food , because the c pire foodis the identity of a people. Thesecond step will involve the localcuisine, the collection and even-tual trial of recipes, as well as therealization of a ' Dictionary of

taste bilingual. The third step is areflection on the health and ea-ting habits and the fourth step isfocused on the study of the kit-chen as a place of knowledge andthe food in the artistic represen-tation.4th C students have worked withtraditional food we eat in Autumnand the traditional breakfast inMallorca. They upload a videoabout the pig slaughter, a veryimportant tradition in Mallorca.

Foreign languages corner

41Curs 2014-2015

The students of 4th ESO wrote their London trip travel guide

London trip travel guide

“Es Revolt” s’imposa en la fase de lliga, però és eliminat a les semifinals

Jefassos vs. Toca-Toca: final del torneig de futbol

Redacció/EFS’ha disputat la quarta edició deltorneig de futbol del nostre insti-tut. Enguany s'hi han inscrit 12equips. Alguns d'aquests equipsja són autèntics clàssics de lacompetició com "Es Revolt","Dream Team", "Tiki Taka", "IESPorreres FC" o "Es Pla" que hanparticipat en una o vàries edi-cions anteriors. També hi hahagut equips nous amb noms cu

riosos com "Toca-Toca", "Jefas-sos", "Els Millors", "Partit a Par-tit", "Ce Fast & Farius", "GreenBoys" o "Los Lions". Els compo-nents dels equips es podien mes-clar entre classes i nivells, peròper cicles.Tots els partits s’han disputat ales pistes exteriors en els tempsd’esplai de dimecres, dijous i di-vendres, amb una duració apro-ximada de 20 minuts.

La competició s’ha estructurat enuna primera fase de lliga. Elsquatre primers classificats handisputat les semifinals que dona-ven accés a la gran final .La lliga d'enguany s'ha desenvo-lupat amb molt de retard res-pecte al calendari previst perdiverses circumstàncies: vagues,inclemències meteorològiques, …i només s’han pogut disputar vuitde les onze jornades previstes. Elguanyador d’aquesta fase va ser“Es Revolt” amb 24 punts (8 vic-tòries en vuit partits). Es classifi-caren per semifinals “Jefassos”(19 punts), “Dream Team” (19punts) i “Toca-Toca” (15 punts).El gran favorit, “Es Revolt” va sersorprenentment eliminat a les se-mifinals pel quart classificat a lalliga, “Toca-Toca”, per un contun-dent 5-1. A l’altra semifinal “Je-fassos” s’imposava a “DreamTeam” a la tanda de penals, des-prés d’empatar 1-1. A l'hora detancar l'edició només mancavadisputar la final. Els resultat elpodreu trobar al nostre blog.

Disputat pels alumnes de 4t i 1r en les modalitats individual i per parelles

Torneig de bàdminton a l’IES Porreres

El guanyador del torneig individual masculí que va ser en Joan Llull de 4t B,amb el finalista, Toni Nicolau de 4t A

EF/RedaccióL'IES Porreres va viure abans delparèntesi de Nadal un interessanttorneig de bàdminton disputatpels alumnes de 4t i 1r en les mo-dalitats individual i per parellesrespectivament.Aquest torneig va ser organitzatpel departament d'educació físicaaprofitant que els alumnes d'a-quests cursos han impartit uni-tats didàctiques centrades enaquest esport.Els guanyadors del torneig indivi-dual masculí i femení de 4t varenser en Joan Llull de 4t B i naMaria Rosselló de 4t A respectiva-ment. Pel que fa als guanyadorsen el torneig de dobles foren enNouredine i en Josep Figuera de

1r C.

Esports

42 Curs 2014-2015

L’exciclista és membre de l’Apima i representa als pares al Consell Escolar

Povimon entrevista a Joan i Pau Llaneras, pare i fill

Xisca Gayà i Catalina LladóHola Joan, et podem fer unesquantes preguntes?Per suposat, clar que sí.-Per quin motiu et va comen-çar a agradar el ciclisme?Jo crec que va ser per una tradi-ció familiar. Mon pare ja havia co-rregut de jove i quan jo era petitanàvem a veure les carreres, ides de ben petit cada cap de set-mana estava dins el món del ci-clisme, i així és com va començara agradar-me, ja de molt petit.-Quants de campionats hasguanyat? Quins?Campionats, molts: del món, n’heguanyat 7; Jocs Olímpics n’ heguanyat 2; dues medalles deplata olímpiques. A més, campio-nats d’Espanya i de Balears, nosé quants n’he guanyat.-Quina ha estat la teva bici-cleta preferida?Segurament amb la darrera quevaig córrer els Jocs Olímpics dePequín, amb una Cervello. Haestat la darrera i m’imagín quetambé la més important.-Va ser fàcil prendre la deci-

sió de retirar-se del ciclisme?Si, perquè ja era vellet quan emvaig retirar, vaig aguantar co-rrent casi fins als 40 anys, i perun esportista d’alt nivell és unaedat molt avançada. Tenia benassimilat que ja era hora de ple

gar i dedicar-me a altres coses.-A què et dediques ara?Ara la meva feina diària és de-gestió esportiva ja que dirigesc lapart esportiva del Palma Arena, idesprés tenc altres projectes: hemuntat un centre de ciclisme,CyclingMe, i també hem fet unaescoleta de ciclisme i un equip debicis.-Tot i que t’has retirat, se-gueixes fent ciclisme?Sí, a un altre nivell, però seguescgaudint de la bicicleta. El ci-clisme, per a mi, va ser una pro-fessió durant uns anys però nodeixava de ser també un hobbie,i encara ara segueix sent unaforma de seguir gaudint.-Qui és el teu ídol?El meu ídol, a la meva època, vaser de ciclista, en Bernard Hi-nault, un ciclista dels anys 80 queva guanyar 5 Tours de França, icom a atleta, va ser en CarlLewis. Però ara mateix el meuídol és un bon amic que tenc a Gi-rona que té 55 anys i està lluitantper superar el càncer: ja n’ha su-perat 3, i ara li estan fent un tras-plantament de medul·la.Realment, les ganes de viure i lapassió que té per la vida el fanser el meu ídol.-Quina ha estat la teva cai-guda més forta? Com va ser?N’he tengudes unes quantes, no

molt greus; m’he romput unsquants ossos, la clavícula quanera jovenet i una mà. Tal vegadala més forta va ser quan vaigcaure i me vaig rompre unes fi-bres d’una cama. Però bé, tam-poc no he tengut lesions greus,per sort.-Va ser fàcil mantenir la tevafamília i seguir amb el ci-clisme professionalment?Bé, la família va venir després,quan ja era ciclista professional iel dia a dia es va anar fent. A ve-gades no és molt fàcil compagi-nar-ho, però bé, tampoc no ésmolt complicat. A més, per a ellsha suposat poder viatjar i conèi-xer altres països.-Quina és la teva millor anèc-dota relacionada amb el ci-clisme?Uff, n'hi ha moltes. Una de cu-riosa va ser a l’any 98 amb LanceArmstrong, que després va guan-yar 7 Tours de França, i en aque-lla època havia superat un cànceri no havia guanyat moltes carre-res. Estàvem un dia asseguts auna taula sopant, després d’unacarrera, i el Tour havia acabatfeia poc, i hi havia hagut un ame-ricà que havia fet tercer, i aixícom a fanfarró, n’Armstrong vadir: “si ell és capaç de fer terceral Tour, jo puc guanyar-lo” . Totsels que estàvem a la taula vàremriure, perquè casi no havia fetmèrits per guanyar-lo, i la sor-presa va ser que en va guanyar 7després de seguits. Una altra té aveure amb la medalla d’or delsJocs Olímpics de Pequín: vamsortir a celebrar-ho i jo vaig dei-xar la meva medalla als tècnicsperquè no la volia perdre; altrescompanys sí que la van dur i almatí següent vaig llegir al diarique havien robat medalles olím-piques!-Moltes gràcies Joan i fins unaaltraDe res, gràcies a vosaltres i finsla pròxima.

Joan Llaneras manté una intensa relació amb el nostre institut; a més de serpare de dos alumnes, és membre de l’APIMA i representa als pares al ConsellEscolar. També ha col·laborat en moltes activitats organitzades pel departa-ment d’educació física

Esports

43Curs 2014-2015

Esports

44 Curs 2014-2015

mica fort. Però ara m'està anantmillor.- Quins títols has rebut?L'any passat vaig aconseguir elsdos títuls més importants de lameva carrera: els campionatsd'Espanya de CRE (Contra Re-llotge per Equip) i el capionatd'Espanya de persecució perEquip (pista). En anys ateriorstambé vaig aconseguir un doblecampionat de Mallorca- A quina categoria estàs?Estic a la categoria segon any decadet i l'any que ve, seré Juniorde primer any.- Quinia visió de futur tens?Si se presenta l'oportunitat en elmón professional, hi arribaria.Ara tenc pensat que en acabarl'ESO faré una FP (formació pro-fessional) i intentaré donar tot elque pugui amb la bicicleta.- Competir i entrenar tantt'impedeix tenir relacionsamb altra gent?No m'ho impedeix directamentperò com que he de viatjar, en-trenar i estudiar a la vegada,costa més tenir una relació esta-ble. La parella també ha d'estard'acord en tenir una relació més adistància.- Tens algun comentari a afe-gir?No hagués pogut arribar a aquestnivell fora l'ajuda dels meusamics, la meva família i també elsprofessors, que m'han ajudatmolt a compaginar estudis i es-port, i molt especialment a l'equipeducatiu que aconseguí que nohagués de cursar l'educació físicai poder dedicar aquest temps aestudiar o fer deures.Esper que la meva vocació ser-

veixi com exemple per donar es-perança a tots aquells que posenen dubte que l'esport, els estudisi la feina es puguin combinar itambé anim a tota la gent a quèfaci un esport pel seu propi bé iper tenir una vida més saludable,no fa falta que sigui competititu.

El fill del gran campió, fa 4t i també és una gran promesa del ciclisme

Entrevista a Pau Llaneras, estudiant i ciclista

- Tens dificultats per combi-nar esport i estudis?Tenc dificultats les setmanes quetenim exàmens perquè no pucanar gaire a entrenar i si hi ha ca-rreres el cap de setmana m'impe-deixen estudiar l’estona quetocaria i me costa més apren-dre’m la lliçó perquè torn cansatde la carrera. Igual passa els diesque ens manden molts de deu-res.- Com ho fas per estudiar i en-trenar a la vegada?Arrib a casa en acabar l'institut idin; en acabar de dinar, em pos afer deures fins les cinc més omenys, que vaig a entrena;,depèn de què me toqui entrenararrib més prest o més tard i si nohe acabat de fer els deuresabans, seguesc fent-los.- Com van les competicions?Aquest any vaig començar tardperquè em vaig rompre la claví-cula i vaig tenir un costipat una

Philipp Roig- Quins dies entrenes?Normalment entren els dimarts,els dimecres, els divendres, elsdissabtes i els diumenges, peròdepenent de quins dies tenc ca-rreres. Si és en dissabte, perexemple, el diumenge entrenmolt poc.- On i com entrenes?Si no tinc temps, entren a casaamb el rodet i si en tenc, surt afer una volta. Normalment els di-jous entrén al velòdrom delPalma Arena. Els dimarts ús elrodet durant mitja hora o qua-ranta-cinc minuts. Els dimecresvaig al Palma Arena o a Xorrigo.Els divendres surt a fer una voltadurant una hora i mitja o dues pelvoltant de Porreres. Els dissabtessortim a fer 70-80 Km però si eldiumenge hi ha carrera nomésfeim una volta. Els diumengesanam per la serra de Tramuntanao a les competicions.

Arts & Crafts

45Curs 2014-2015

Publicam la millor obra gràfica dels nostres alumnes

POVIMON PRESENTA ALS NOSTRES ARTISTESRedaccióEl bloc de la revista ha actualitzatla seva galeria virtual on podreutrobar una selecció dels millorstreballs dels nostres alumnes d’E-ducació Plàstica i Taller d’Artesa-nia. Hi podeu trobar diversesexposicions (collage de textures,geometria plana, grafittis, pers-pectiva isomètrica) de les qualsvos oferim una mostra.

Collage de textures de MinionEls alumnes d’educació plàstica hantreballat l’elaboració de graffitisTreball de geometria plana

Treball de perspectiva isomètrica Mussol elaborat amb la tècnica del collage de textures

Creació literària

46 Curs 2014-2015

El món màgic

Guanyador del Concurs de Narrativa de 1r cicle d'ESO, Sant Jordi 2015

Catalina Pons SansóA l'illa de Mallorca hi vivien dos amics, en Ramon ien Llull, que eren molt diferents. En Ramon era alt,prim, de pell blanca, cabells rossos i ulls blaus;mentre que en Llull era baix, gras, de pell bruna,cabells castanys i ulls marrons. També tenien un ca-ràcter ben diferent: en Ramon era simpàtic, amablei responsable, en canvi, en Llull era una mica imper-tinent, bromista i irresponsable.Un dia, mentre jugaven a la garriga de devora de lacasa d'en Llull, en Ramon va descobrir una cova.- Llull, vine aquí! - cridà en Ramon tot emocionat.- Ara vénc! - contestà en Llull intrigat.- Mira, he trobat una cova.- Hi podem entrar!- No. Primer anem a cercar cordes i llanternes acasa teva.- D'acord!En Ramon i En Llull van entrar amb molta cura a lacasa, perquè si les mares s'adonaven del que ha-vien de fer no els deixarien anar-hi.- Ramon, vés a la meva habitació, obreel primer calaix de l'armari i agafa lesllanternes i les cordes.- D'acord. Però, i tu, què faràs?- Jo les despistaré d'alguna manera. Tusaps que jo sóc molt llest per aquestescoses.- Tens raó.- Quan hagis de sortir, has de pensar afer-me alguna senya perquè jo puguianar-me´n.- D'acord.En Ramon va seguir les instruccions: va obrir el pri-mer calaix de l'armari, va agafar les cordes i llanter-nes i va fer-li la senya. Tot va sortir a la perfecció!!!A la fi van arribar a l'entrada de la cova. En Llull es-tava entusiasmat i en Ramon un poc espantat, peròaixò no li llevava les ganes d'entrar-hi. Tots dos te-nien moltíssimes ganes d'acabar amb el misteri desaber què hi havia dintre. En Llull va entrar primeri després va entrar en Ramon. Estava molt fosc iquasi no es podien veure.- Ramon! On ets?- Aquí, ara encendré la llanterna.- Fes via!- Ja està.Quan en Ramon la va encendre, no es podiencreure el que estaven veient. Era tot ple d'animalsque fins llavors es pensaven que eren fantàstics.- Llull, has vist això?- Sí!Tots dos es van quedar una estona bocabadats,pensant quin món era aquell. Van caminar un poc

per poder-ho mirar millor. En Llull va adonar-se quehavien entrat a un un laberint màgic. En Ramon esva girar i va veure que la sortida havia desaparegut.- Haurem d'intentar sortir d'aquí - va dir en Llull.- Sí, però com? - va demanar en Ramon espantat.Anaven caminant i, a mesura que avançaven, vanadonar-se que un dinosaure els perseguia.- Alerta Llull! - va cridar en Ramon desesperat.- Ajuda!!!El dinosaure se'l va emportar. En Ramon va intentardetenir-lo però ja era massa tard.-I ara què faré?!- va dir plorant en RamonEn Ramon cercà dia i nit fins que va arribar al niugegant del dinosaure.Aquella bèstia ferotge i dolenta estava dormida itenia en Llull entre les seves urpes, que eren mésllargues que ell dret. Va cridar l'atenció d'en Llullsense fer renou i li va dir murmurant.- Llull, tot sortirà bé; no passis pena que jo tencuna idea.

- D'acord. Però fes via que estic espan-tat, tenc fred i em clava les urpes a lescostelles.En Ramon agafà un conillet que estavamenjant, al mateix moment el dino-saure es despertà. En Ramon llençà elconillet tan enfora com va poder, agafàen Llull i es van anar corrent. Un quilò-metre després es van aturar.-Llull, gràcies a déu que estàs bé!-Si no hagués estat per tu aquell dino-saure m'hagués menjat, gràcies per sal-var-me.

-Els amics són per això, no?En Ramon i en Llull van caminar i córrer dia i nit,fins que van trobar una petita porta màgica vigiladaper un ogre verd i pelut. S'hi van acostar i li digue-ren:-Escolti senyor ogre, aquesta és la porta de sortida?-Si, però abans de sortir heu d'endevinar una ende-vinalla i me l'ha de respondre el nin baixet.-Som en Llull. D'acord.-Són tres germans que viuen en una gran casa. Elprimer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribati el segon és ara a casa. El segon existeix perquè elprimer ha marxat, i el tercer es transformarà en elsegon. Qui són aquests tres germans? Quina és laseva casa?En Llull va respondre: els germans són el Passat elPresent i el Futur, i la casa és el món. De cop i voltaes van obrir les portes; ho veien tot blanc i sentienuna veu que deia els seus noms. Resulta que eratot un somni i que les veus eren les mares que elsdespertaven.

Creació literària

47Curs 2014-2015

Un dia mentre caminavavaig notar que alguna cosa canviava

el cel es va enfosquiri el Sol no va tornar a sortir.

El cel unes grans formes agafava,pareixia cotó que suravade color blanc i grisós

es veia un cel tempestuós.Vaig sentir com una gota em queia

diminuta, petita, freda...seguida d’una, una altra

i una gran quantitat de gotes d’aiguaem banyaven fins deixar-me

ben remulla.Era la pluja! Silenciosa,senzilla i misteriosa

milers i milers de gotes queienque regaven amb harmonia,des del cel fins a la terra,

tot allò que al voltants hi havia.

CCaarrmmee RRoosssseellllóó SSoolliivveellllaass

Fosc,com la llar de somnis d'aquell malvat mac.La teva tristesa m'angoixa, fill de vells records,perquè em tens presa?Presa de mon cor, del passat, dels records...

Està fosc, deixa'm sortir, deixa'm ser lliure,com aquells estels que ja fa temps que no em visiten,junts, forts, invencibles...

Es fa de dia, l'alba ataronjada, intensa, deslliurant.Obro els ulls i és allà, resplendent, dolç.Entre mar de llavis i petites perletes,descobreixo el gran misteri, em qued perplexa.

La foscor i la por, em riuen d'en fora,l'angoixa, em balla ja, des de lluny.

S'obrin al meu davant dues grans, en diria bellíssimes portes,protegides per molts soldadets, fràgils, nòmades.Em qued extraordinàriament sorpresa,marea d'immens mar blau cel, tresor de tota una vida,transparent,com l'aigua d'aquella petita cala on solíem anar tot l'estiu,Estiu infinit, etern, on els moments es congelaven,tan sols, feia falta una mirada, que n'era de dolça...L'arena blanca, fina, inundava la petita cala,on el sol ens lliurava el seu millor somriure.Quins dies aquells...

A poc a poc,la bellesa em desperta,em deslliura de tota tristesa,desfent-la, com una flor,flor del passat ja, seca, dins un vell llibre tancat.On s'hi amaguen,entre la màgia de cada lletra,mils de memòries,dignes de llegenda.

Lliure.

Maria Sansó Femenies

Premis de 1r i 2n cicle del Concurs de poesia Sant Jordi 2015

La pluja Dintre

Anuari

48 Curs 2014-2015

PRIMER ESO A

PRIMER ESO B

Anuari

49Curs 2014-2015

PRIMER ESO C

PRIMER ESO D

Anuari

50 Curs 2014-2015

PRIMER ESO E

SEGON ESO A

Anuari

51Curs 2014-2015

SEGON ESO B

SEGON ESO C

Anuari

52 Curs 2014-2015

SEGON ESO D

TERCER ESO A

Anuari

53Curs 2014-2015

TERCER ESO B

TERCER ESO C

Anuari

54 Curs 2014-2015

TERCER ESO D

TERCER ESO E

Anuari

55Curs 2014-2015

QUART ESO A

QUART ESO B

Anuari

56 Curs 2014-2015

QUART ESO C

QUART ESO D

Anuari

57Curs 2014-2015

FPB

CLAUSTRE

Passatemps

58 Curs 2014-2015

LABERINT MOTS ENCREUATS

LES DEU DIFERÈNCIES

4 LLETRES: Parc; 5 LLETRES: Barri, Plaça, Ronda; 6 LLE-TRES: Carrer, Rambla, Xamfrà; 7 LLETRES: Autovia, Ca-rreró, Passeig, Polígon; 8 LLETRES: Avinguda; Bulevard;9 LLETRES: Autopista, Carretera; 11 LLETRES: Illa decases

Passatemps

59Curs 2014-2015

SOLUCIONS PASSATEMPS

Extrets de www.enigmacard.com

SOPA DE LLETRES: DEU CARRERES UNIVERSITÀRIES

AAAArrrrttttssss &&&& CCCCrrrraaaaffffttttssss