CURS 2013-2014 NÚM 9 II ÈPOCA ANY VI

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

POVIM N

ARTMURALAL PATIDEL’IES

quests curs no ha estat un curs normal. El conflicte educatiu ha estat omnipresenti resta irresolt. A una rebel·lió com no s'havia vist mai de la comunitat educativa

de totes les Illes contra la degradació de l’ensenyament públic i la imposició del modeleducatiu trilingüe, exemplificada en una de les vagues més llargues de la història o unamanifestació gegantina entre moltres altres accions, el Govern ha respost amb unapostura inflexible, mà dura i repressió. Una majoria més que qualificada d’experts enpedagogia, professors, alumnes i pares han mostrat el seu rebuig radical a la pèrduade qualitat del sistema educatiu públic i a la viabilitat i idoneïtat del TIL davant la indi-ferència i el menyspreu dels dirigents polítics. L’única resposta per part seva ha estatuna farsa de negociació, amenaces, coaccions, inspeccions sorpresa, expedients disci-plinaris, suport a les denúncies de grupuscles extremistes i una campanya de despres-tigi contra els docents.Contrastant amb aquests fets Povimon sempre ha estat una revista plurilingüe la qualcosa no ha generat mai cap tipus de polèmica. Vam néixer així, de forma espontània iamb tota naturalitat. Els departaments de català, castellà i llengües estrangeres col·la-boren activament en la seva elaboració sense que es recordi cap conflicte ni cap queixaper la major o menor presència d'un o altre idioma. La diferència amb la política delGovern és que nosaltres hem actuat amb naturalitat, deixant que la comunitat educa-tiva s'expressi amb llibertat, sempre des del consens unànime que Povimon a més deser un mitjà d'informació, també és una eina per prestigiar i normalitzar l'ús de la nos-tra llengua i per millorar les competències lingüístiques dels alumnes tant en catalàcom en castellà, anglès i alemany. Aquí també hi ha una gran diferència amb les inten-cions del denostat TIL, donat que sembla més pensat per evitar que els alumnes cas-tellanoparlants o estrangers aprenguin bé català, que per ensenyar altres llengües.En la societat Balear actual sembla evident la necessitat de seguir amb mesures denormalització de la llengua catalana donat que la pèrdua de parlants habituals no s’haaturat (fins arribar a poc més del 40% de la població segons els darrers estudis). Con-trariament al que va afirmar l'inspector que va venir a comprovar l'aplicació del nostreTIL, les llengües sí que s'aprenen al carrer, veient la TV, escoltant la ràdio o llegint diarisi revistes. Entre els lingüístes és unànime l’opinió que la immersió a nivell social en unaltre idioma és la millor manera d'aprendre’l. Però aquesta immersió social en catalàés impossible a moltes zones de les illes: on poden escoltar i parlar català els seus ha-bitants? Quants canals de TV o emissores de ràdio en català hi ha? Quants diaris, re-vistes o llibres en català poden trobar als quioscs? Per a ells, l'escola és l'únic ambienton tindran l'oportunitat d'aprendre la nostra llengua, sempre que s'hi apliqui com apoc el decret de mínims. L'escola hauria de corregir, completar i perfeccionar els co-neixements previs adquirits socialment i podem discutir si en el cas del castellà una solaassignatura és suficient o no, però el que és evident és que la majoria d'hores hauriende ser en català mentre no es normalitzi el seu ús i es pugui aprendre socialment. Sino la nostra llengua s’anirà extingint progressivament.Deuen pensar que si el català desapareix el nacionalisme i l'independentisme desapa-reixeran. Per ventura estiguin equivocats, perquè al Quebec, on s'ha aplicat la immersiólingüística en francès i s'ha normalitzat plenament l'ús d'aquesta llengua enfront del’anglesa, l'independentisme ha decaigut i la majoria de francofons consideren que elCanadà defensa la seva cultura i que la independència ja no és necessària.Tal vegada tot plegat només sigui una cortina de fum creada per distreure l'atenció itapar la corrupció, els incompliments de promeses electorals, la incapacitat per reduirl’atur i els retalls en els drets socials i els serveis públics.En conclusió, i inspirant-se en el nostre cas, si es vol tornar a la normalitat s’hauria derecuperar el consens i propiciar un gran pacte educatiu i lingüístic que faci possible tre-ballar amb llibertat i naturalitat que és com funcionen les coses; com funciona Povimon.

Revista AnualNúm 9 - Any VI

IES PORRERESCTRA. MONTUÏRI S/N 07260

PORREREST 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

CoordinadorBiel Vich

Comissió de la revistaXisca Roig

Correcció lingüísticaM. Sampol (català)

Neus Oliver (anglès)Miquela Ollers (castellà)

MaquetacióBiel Vich

Il·lustracionsTià Zanoguera (portada)Departament de Plàstica

Alumnes de Plàstica

FotografiesAlumnes i professors de l’IES

Fotos baixades d’internet

Professors col·laboradorsJoan Miralles, Mayra Macias,Neus Oliver, Mika Obrador,Margalida Sampol, CristinaBauçà, Margalida Barceló,Joana M. Tomàs, MiquelaOllers, Antònia Mora, Joan No-guera, Miquel Nigorra, Marga-lida Mas, Rafel Juan, MargalidaAdrover i Francesc Melià.

Imprimeix

EDICIONS TALAIOTS

C/ Castelló de la Plana 30 - Esc 8 -Àtic A 07181 - Palmanova (Calvià)

971751604 - 610272044

Aquesta és una revista in-dependent i plural. La sevaopinió s’expressa nomésper mitjà dels editorials.Els articles firmats expres-sen únicament l’opinió delsseus autors.

EditorialNO HA ESTAT UN CURS NORMAL

2 Curs 2013-2014

A

SUMARIEDITORIAL 2

CARTES & OPINIONS 3

PORTADA 4

NOTÍCIES 6

REPORTATGES 13

L’ENTREVISTA 26

ECOCENTRE 28

MÚSICA 29

CREACIÓ 30

QUÈ EN SAPS DE ... 33

PALABRA POR ... 34

FLC 39

ANUARI 2013-14 43

HORÒSCOP 53

PASSATEMPS 54

CONTRAPORTADA 56

Cartes & opinions

CONTRA LA LLEI DE SÍMBOLS

Manifest aprovat per unanimitat pel Consell Escolar de l’IES Porreres

3Curs 2013-2014

Consell EscolarEl passat dia 20 de gener va en-trar en vigor la Llei 9/2013, de23 de desembre, sobre l’ús delssímbols institucionals de les IllesBalears. Aquesta llei obliga a reti-rar qualsevol símbol dels centreseducatius públics i concertats queno sigui autoritzat pel govern,exercint així una agressió a la lli-bertat d'expressió de tota la co-munitat educativa. La lleiestableix un règim sancionadorde caire econòmic desorbitat itambé lligat a expedients discipli-naris dels empleats públics.S'ha redactat un esborrany dedecret encara més restrictiu quela pròpia llei, definint com a sím-

bol “qualsevol representació sen-sorialment perceptible d’una rea-litat”. La responsabilitat finald'allò que succeeix al centre latenen els directors i la Conselleriad'Educació, Cultura i Universitatsels coacciona contínuament, coma la darrera carta del Cap de De-partament de Planificació i Cen-tres, Fernando Llorca, en què elsrecorda les greus sancions quese'ls poden aplicar en cas de nofer complir la llei. Entenem que elmalmès ambient del sistemaeducatiu de les Illes Balears esveu encara més agreujat per l'a-plicació de la Llei de Símbols.L'actitud prepotent i autoritàriade l'administració de contínua

vulneració dels drets de la comu-nitat educativa resta ben palesaamb l'arbitrarietat d'aplicació d'a-questa llei, amb l'únic objectiu desilenciar qualsevol discrepànciasobre la política cultural, lingüís-tica i educativa del govern.És per això que el Consell Escolarde l'IES Porreres rebutja la cen-sura prèvia que exerceix la Llei deSímbols i denuncia la irresponsa-bilitat del Govern de les Illes Ba-lears en generar tensió i crispacióals centres educatius de les IllesBalears enlloc de fomentar el dià-leg i el consens.

Porreres, 22 de gener de 2014.

Benvolguda Comunitat Educativa de l’IES Porreres,Us volem comunicar que des d’inici d’aquest cursescolar l’APIMA de l’institut ha renovat la seva JuntaDirectiva i us la volem presentar:Presidenta: Aina Roca RocaVicepresidenta: Joana Karmany Jaume ( represen-tant del Consell Escolar)Secretària: Eva Casas GüellTresorer: Joan Bennassar PayerasVocals: Àngel Oneto Veny, Catalina Barceló Rebassai LLorenç Caldentey Bauzà.Iniciem una nova etapa amb molta il·lusió i energía,sabem que estem en temps durs i difícils però elsque formem part de la junta de l’APIMA estem con-vençuts que l’educació dels nostres fills/filles es pri-mordial i que sense la implicació de tots els pares iles mares no arribarem als objectius desitjats. Elspares i les mares són els que millor coneixem elsnostres fills, per això una bona relació entre les fa-mílies i l’escola ajudarà a millorar l’educació ja queestarem sumant esforços. Per això pensem que ésmolt important que les famílies coneguin l’institut iaixò es pot fer essent participatius en l’associacióque ens serveix d’enllaç entre les famílies i l’escola.Per nosaltres, és molt important, defensar el quevolem pels nostres fills i filles els quals han de serels beneficiats autèntics de les nostres accions.Som conscients que avui en dia no sempre es dis-posa del temps necessari per fer tot el que vol-dríem, ni de recursos, però cal pensar que qualse-

La nova junta directiva de l’APIMA ens presenta els seus projectes

CARTA DE L’APIMA A LA COMUNITAT EDUCATIVA

vol aportació per petita que sigui, ens pot fer ungran servei. Els nostres objectius bàsics són:• Fer el seguiment de les diverses activitats que finsara l'Associació ha estat realitzant.• Millorar i potenciar la comunicació i el treball con-junt entre l’APIMA i l’equip de professors de l’insti-tut.• Engrescar els associats a col·laborar i participaren la gestió i en les activitats de l’APIMA.• Treballar conjuntament amb la resta d’associa-cions de pares i mares de les escoles de Porreres,Montuiri i Villafranca promovent activitats de difu-sió, promoció i suport de les Associacions i de l’Es-cola Pública i Oberta a tothom.Sense més rebeu una salutació i ja sabeu que ensteniu a la vostra disposició.

Versió d’una obra de Tià Zanoguera realitzada pels alumnes de 4t

S’ELABORA UN MURAL PER DECORAR EL PATI

Portada

4 Curs 2013-2014

Aquesta és l’obra original de Tià Zanoguera que els nostres alumnes de 4t d’ESO van versionar amb l’ajuda del seuautor.

Els alumnes d’Educació Plàstica de 4t d’ESO van aprofitar els consells de l’artista per realitzar una vigorosa obra d’artde la que podrem gaudir per molts d’anys en el nostre temps d’esplai.

Comissió TIL/RedaccióDes de la comissió lingüística,(l’antigament anomenada comis-sió de normalització lingüística iara coneguda com comissió TIL)es va fer la proposta de fer unmural reivindicatiu per la llibertatd'expressió al pati del centre coma resposta als retalls en aquestamatèria que està patint la comu-nitat educativa i la societat en ge-neral en els darrers temps.Normes legislatives aprovadescom la llei de símbols institucio-nals de les Illes Balears o projec-tes de llei, com el de convivènciaals centres educatius de les IllesBalears i la de seguretat ciuta-dana a nivell de tot l’Estat espa-

nyol intenten restringir com maides del final de la dictadura fran-quista les llibertats i els drets ci-vils que semblaven garantits perla constitució.Es va seleccionar l'obra de l'ar-tista Sebastià Zanoguera, presti-giós i reconegut pintor de SonFerriol, i es va decidir fer-ne unaversió pròpia i relacionada amb elmoment històric que estam vivint(com ja hem dit la pèrdua de lli-bertats i restricció de drets civilsi socials).S’acordà afegir a l'obra originalun grapat de paraules en positiu iun altre grapat en negatiu. Peraconseguir-ho es va demanar lacol·laboració d'alumnes i pro-

fessors per decidir quines parau-les consideraven que seria perti-nent incloure al mural. Així esvan seleccionar paraules amb unagran càrrega de contingut com lli-bertat, sinceritat, pensar, pau,alegria, il·lusió, igualtat, felicitat,desig, imaginació, respecte, som-nis, ...Un cop elegides aquestes parau-les el grup d'Educació Plàstica de4t va realitzar l’obra en un Tallerde pintura mural amb la guia icol·laboració del propi artista.Les paraules escollides van sertreballades des de les matèriesd'Ètica i de Ciutadania, peròtambé es podien treballar desd'altres assignatures.

Portada

5Curs 2013-2014

Paula MedinaPaula: Bon dia Tià!Tià: Bon dia!Paula: Quan vares decidir quevolies ser pintor?Tià: Va ser durant el primer cursde carrera.Paula: I quins estudis vares cur-sar?Tià: Vaig estudiar Belles Arts.

El que me va agradar més de pin-tar el mural, va ser quan esquit-xàvem la paret els vòmits. (ToniVerger 4t C)El dia que pintàrem el mural de laparet, el que més me va agradarva ser l'experiència de crear unaobra amb les idees de tots se-guint les instruccions de l'artista.El millor va ser fer de model!(Amador Febrer 4t B)Me va agradar molt pintar elmural perquè varem fer un canvid'imatge al centre i vaig sentirque els alumnes de 4t feien unadecoració per al seu institut.També me va agradar quan

Paula: A l'institut hem triat unaobra teva per fer-ne un mural.Quan vares pintar aquesta obra?Tià: Aproximadament fa uns 13 o14 anys, era el 2000 o el 2001.Paula: En què pensaves quan lapintaves?Tià: La meva feina va al voltantde la representació de l'home i elllenguatge i sobretot la dificultat

coses noves sobre els colors.(Chaymae 4t C).El que m'ha agradat més de l'o-bra és el significat i les paraulesmig tapades pels esquitxos depintura. Va ser molt divertit fer-lo. (Maria Cristina Rosselló 4t C)

de l'expressió del llenguatge.Aquesta dificultat, és un delstemes d'aquesta obra.Paula: Quan vares saber que al'institut pintaríem la teva obra aun mur del pati, vares estar con-tent?Tià: Sí, molt content. M'agradafer feina amb el jovent.Paula: Moltes gràcies Tià!

Tià Zanoguera va pintar la versió original d’aquesta obra fa uns 13 o 14 anys,el 2000 o el 2001, i tractava de la representació de l'home i el llenguatge i so-bretot la dificultat de l'expressió del llenguatge. Aquesta dificultat, incremen-tada per recents mesures polítiques, és el tema principal de la nostra versió.

TIÀ ZANOGUERA SASTRE, nascut a Son Ferriol el 1974. Va estudiar Belles Arts a la Univer-sitat de Barcelona. És pintor. Va guanyar el Primer Premi de la VI edició del Foro deAnimaciónContemporánea del Festival de México-Animasivo 2013. Va venir dia 24 de març a fer un talleramb alumnes d'Educació Plàstica i Visual. El resultat, és el mural que hi ha a l'entrada delsalumnes de 1r cicle d'ESO. L'alumna de 3r C Paula Medina va tenir una xerrada amb ell.

Paula Medina conversa amb Tià Zanoguera

Comentari dels alumnes participantsférem els esquitxos de pintura.Va ser genial (Joana 4t C)El que més me va agradar el diaque va venir en Sebastià va serfer els esquitxos a la paret.També fer mescles de colors i so-bretot que vaig aprendre moltes

Notícies

6 Curs 2013-2014

SIMULACRE D’INCENDI A L’IES PORRERES

RedaccióEl passat divendres, dia 15 de novembre, a les11:30, es va dur a terme un simulacre d'incendi alnostre institut, en el qual participaren sis efectiusdel parc de bombers de Llucmajor, a més de dospolicies locals i diversos membres de protecció civil.Poc abans, un grup de professors havia participaten una classe teòrica i pràctica de maneig d'estrisper apagar incendis.Segons la informació proporcionada pels Bombersde Mallorca l'incendi simulat es va declarar al pri-mer pis, a l'aula d'informàtica pel curtcircuit d'unaparell electrònic. Ràpidament es va posar enmarxa el pla d'emergències de l'institut, activantl'alarma d'incendi, procedint a l'evacuació de l'edi-fici i avisant els efectius d'extinció d'incendis.Tot i el fum que omplia el passadís de la primeraplanta a major part de les aproximadament 450persones que en aquell moment es trobaven al cen-tre van poder sortir pel seu propi peu cap al pati. Elsalumnes sortiren de les seves aules ordenadament,per grups, sense emportar-se les seves pertinencesi després de ser comptats pels seus professors, endirecció a les portes d'emergència. Aquesta opera-ció no va quedar exempta de dificultats, donat quea la planta baixa es va trobar bloquejada la portad'una de les sortides d'emergència.Un cop al pati es dirigiren als punts de reunió ontornaren a ser recomptats pels professors. Els pro-fessors informaren l'equip directiu si els seus grupseren complets o si faltava algun alumne. Això, i elscrits que pegaven des de les finestres va permetresaber que unes 40 persones, entre alum-

L’anàlisi dels resultats permetrà millorar els protocols d’emergències

nes i professors van quedar atrapades en duesaules i que caldria rescatar-les. La resta d'alumnesforen traslladats a les grades del camp municipal defutbol per protegir-los de la pluja i el mal tempsregnant a la zona.En poc més de 10 minuts arribaren al centre elsefectius dels Bombers de Mallorca, Policia Local iProtecció Civil. El bombers procediren a rescatar alsgrups atrapats així com una falsa víctima (unninot), intoxicada pel fum. Seguidament s'extingí elfals foc. Un cop fet això, cap a les 12:30 es donàper acabat el simulacre i es procedí a retornar or-denadament els grups a les seves aules. Un cop fi-nalitzat el simulacre, els efectius d'emergències esreuniren amb la direcció del centre per analitzar lescircumstàncies del simulacre i comentar aspectes amillorar.

Els bombers rescatant una falsa víctima d'intoxicació perfum.

Bombers, protecció civil i policia local tardaren poc més de 10 minuts a arribar a l’institut després de botar l’alarma.

Notícies

7Curs 2013-2014

dur a termeuna intensac a m p a n y aelectoral. Al'hora de cap-tar votantsels diferentscandidats no van dubtar a utilitzar un bon grapatde tècniques de màrqueting electoral: cartells depropaganda, fotografies i eslògans, discursos portaa porta, recollida de propostes en un exercici de de-mocràcia participativa,...Finalment la votació de l'alumnat va acabar amb eltriomf de Joan Picornell (1), que gràcies al unacampanya "porta a porta", en què presentà lesseves propostes classe per classe, va obtenir 158vots. També foren elegits Mohamed Abaraddan (2),amb 31 vots i Pilar Mesquida (3) amb 29.Pel que fa al professorat la campanya fou menys in-tensa que les de les anteriors eleccions i els candi-dats es limitaren a presentar-se breument als seuscompanys pocs minuts abans de les votacions. Elselegits foren Isabel M. Gost que va renovar el seumandat amb 36 vots, Rafel Juan amb 34 i Magda-lena Martorell amb 29.

Les eleccions que menysinterès despertaren, ambuna escassísima partici-pació, foren les eleccionsa representants de paresi mares. En aquestesnomés es presentaventres candidats per a unsol lloc. Tan sols exercirenel seu dret a vot 22 paresi resultà elegida amb 11vots Francisca Llaneras.Com a representant delpersonal renovà el seumandat Andreu Bover.

RedaccióL'interès respecte a leseleccions d’enguanysembla haver canviatradicalment respecte al'apassionant campanyaelectoral del 2011,aquestes eleccionss’han mogut entre lafredor i la indiferència,especialment entrepares i professors. Pothaver influït la pau insti-tucional que es respiraal centre, però, el fet decisiu per aquesta mancad'interés, són les noves normes educatives, com lapolèmica LOMQE de Wert i el no menys polèmic TIL,que han buidat de contingut els consells escolars.Primer, aquest estiu, el TIL va mostrar que l'admi-nistració ignorava els projectes lingüístics aprovatsper consens per la majoria de consells escolars iobligava a aplicar projectes lingüístics rebutjats peraquests. A més a més, la LOMQE ha deixat als con-sells escolars totalment descafeïnats, buidant-losde competències. Aparentment el consell escolarsegueix essent l'òrgan de govern dels centres, peròperd moltes de les seves competències que passena la direcció. El consell escolar ja no aprovarà elspressuposts, ni els projectes educatius i perd moltde pes a l'hora d'elegir la direcció del centre. Bàsi-cament queda reduït a un consell consultiu, que hade ser informat de tot, pot expressar opinions, peròno te veu ni vot en la majoria d'aspectes.Enguany les eleccions més animades van ser les de

l'alumnat. Esvan presentarnou candidatsper a tresllocs i es va

La LOMQE de Wert deixa aquest organisme amb poques competències

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR1.

2.

3.

Notícies

8 Curs 2013-2014

RedaccióEl passat 20 de gener va entrar en vigor l’anome-nada "llei de símbols". Els dies anteriors l'equip di-rectiu es va veure obligat a anar retirant de lesparets i mobiliari del centre tots els símbols no ex-pressament autoritzats per aquesta llei. Aquestaobliga a demanar permís per l'ús de símbols que nosiguin institucionals, de tal manera que els únicspermesos són els de la Unió Europea, l'Estat espa-nyol, les Illes Balears, Mallorca i els municipis. Enstrobam davant d’un cas de censura prèvia?És cert que la llei també permet la utilització desímbols de caràcter internacional sense el permísprevi de l'autoritat, però no defineix quins sónaquests símbols. Podria referir-se als símbols de lesNacions Unides o a Indicatius de banys i sortidesd'emergència? El colom de la pau, l'arc de santmartí del moviment gay, o el llaç rosa contra laSIDA estan inclosos? Es pot sancionar o no als quiels pengi sense demanar permís?La llei no deixa clar si s'ha de demanar permís perusar aquests símbols internacionals a un centre pú-blic i el seu ús sense permís de l'administració po-dria ser motiu de denúncia, la qual cosa crea unagran inseguretat jurídica. Està clar que la llei s'haaprovat per prohibir els llaços verds i quatribarratsaixí com els símbols de Crída i l'Assemblea de Pro-fessors. Però és una llei extremadament perillosaperquè en la seva indefinició pot ser utilitzada con-tra qualsevol persona en qualsevol moment. Els hohan posat molt fàcil als enemics d'un equip di-

Alumnes de 4t d’ESODia 14 de gener els alumnes de 4t d'ESO tengué-rem ocasió de conèixer i parlar amb l'autor del llibreTots els dimonis són aquí que hem llegit a l'assig-natura de català.Pere A. Pons és llicenciat en filologia anglesa, es-criptor i periodista i és de Campanet. En tot mo-ment es va mostrar molt proper i respongué enclaredat les preguntes que li formulàrem. Aviat ensadonàrem que és un home que ha trobat la sevavocació: l'escriptura i això el fa sentir un privilegiatperquè l'apassiona la seva dedicació.La conversa ens va mostrar la part més humana del'escriptor, que posa la seva experiència en un per-sonatge o un altre, de la mateixa manera que elslectors que ens podem identificar amb més d'unpersonatge.Al contrari del que pot semblar li va resultar bastant

Els alumnes van conèixer l'autor del llibre “Tots els dimonis són aquí”

L’equip directiu es veu obligat a retirar del centre tot tipus de símbols

XERRADA AMB L’ESCRIPTOR PERE ANTONI PONS

LA POLÈMICA LLEI DE SÍMBOLS ENTRA EN VIGOR

rectiu per denunciar-lo per venjança: basta quepengin un símbol de protesta i els denunciin per nohaver-lo llevat.Com a protesta contra l’entrada en vigor d’aquestallei el 20 de gener algú va penjar uns llaços verdsdels arbres que hi ha a la voravia exterior del re-cinte del centre, demostrant que els drets naturalssempre troben un recurs imaginatiu per exercir-seper molt que una llei totalitària intenti impedir-ho.

senzill escriure el llibre, encara que quan un el lle-geix es troba amb una trama plena d'enigmes quees van resolent i van encaixant com en un puzle.D'altra banda, justifica els bots temporals de la his-tòria igual com explicaria la vida mateixa. Encaraque les nostres vides transcorren de manera lineal,cronològicament parlant, sovint ens trobam que perentendre coses del nostre passat ha de passar untemps i ens passam la vida connectant fets delspassat, present o futur a mida que anam tenint ex-periències noves.També esbrinàrem que és un enamorat del cinemai de fet trobam ingredients de thriller a la sevanovel·la basada en la recerca d'una jove estudiantdesapareguda misteriosament en un poble de Ma-llorca que ell mateix ens confessa que és Campa-net.

Com a protesta el 20 de gener algú va col·locar aquestsllaços verds a l'exterior recinte del centre.

Notícies

9Curs 2013-2014

Per culpa de la llei de símbols es plantejà autocesurar el colom de la pau

Els alumnes de teatre s'estrenaren fent d'estàtues humanes

denunciar la infracció de la llei. Però després de re-llegir-la unes quantes vegades, professors, alumnesi directiva decidiren posar el colom de la pau i altressímbols pacifistes reconeguts internacionalment, jaque en la interpretació que feren d’aquesta legisla-ció es va considerar impensable que fer-ho fosil·legal o motiu de denúncia.

Alumnes de 3PDC/RedaccióEl passat 30 de gener els alumnes de 3r de PDC aASL van dur a terme un seguit d'activitats per ce-lebrar al nostre centre la diada escolar de la pau i lano-violència. Els alumnes de 4t de PDC tambécol·laboraren en aquestes tasques. És una jornadaque es celebra des del 1964 per iniciativa del paci-fista mallorquí Llorenç Vidal i que pretén desenvo-lupar un seguit d'activitats educatives per fomentarentre l'alumnat la solidaritat, el respecte als dretshumans, la resolució pacífica de conflictes, la no-violència i la pau.Aquesta celebració va tenir com a eix conductorl'estudi de la figura del gran pacifista hindú Mohan-das Gandhi, així com de la seva filosofia de la pro-testa pacífica (desobediència civil no violenta),aplicats a la situació actual del nostre context so-cial. A parti d'aquí s'elaboraren un seguit de pancar-tes i murals per difondre entre tota la comunitateducativa els valors i les idees pacifistes.Va ser mentre els alumnes preparaven aquests car-tells i murals que es van haver d'enfrontar ambl'entrada en vigor de la famosa llei de símbols al'hora de decidir si els murals havien d'incloure o noels símbols pacifistes. El debat es va centrar en eltema del colom de la pau. La llei prohibeix expres-sament penjar de les parets del centre qualsevolsímbol que no sigui institucional però també auto-ritza sense permís previ símbols internacionals,sense definir quins són. En un principi es va decidirque el millor era curar-se en salut i no posar capsímbol, no fos cas que una persona d'idees milita-ristes o bel·licistes pogués sentir-se ofesa i

RAMBLA D’ESTÀTUES HUMANES AL PATIAlumnes de Taller de TeatreEls alumnes de teatre de primer d'ESO de l'instituts'estrenaren fent d'estàtues humanes el dimarts decendra per acomiadar els darreres dies de carna-val.Es tracta d’una activitat destinada a desinhibir elsalumnes-actors i acostumar-los al contacte amb elpúblic.Vàrem poder gaudir d'un saltimbanqui que cami-nava amb les mans, d'un àngel caigut del cel, d'unpobre indigent que demanava almoina mentre alseu costat sonava una flauta que feia moure ungrup d'hindús i una serp encantada. A més, pogué-rem veure un futbolista que mostrava les seves ha-bilitats amb la pilota i un grup de nines-robot querealment pareixien de metall.

L’IES PORRERES CELEBRA EL DIA DE LA PAU

No quedava clar que posar aquest cartell fos legal.

Notícies

10 Curs 2013-2014

L’institut participa en diverses campanyes solidàries

A L’IES PORRERES SOM ... SOLIDARIS!L’acompanyà un material audiovisual relacionatamb l'exposició que es va poder visionar a les clas-ses. Els alumnes de 3r de geografia van aprofitard’allò més tot aquest material en el seu estudi delssistemes econòmics i els efectes de la globalització.A banda de totes aquestes activitats ja programa-des, un desgraciat accident patit per la família Arti-gues-Mesquida va propiciar la improvisació d’unaaltra campanya de solidaritat. Com molts sabreu elpassat dia 28 de febrer va incendiar-se una casa dePorreres que va suposar la mort d'un infant de 5anys i que la casa quedàs calcinada i inhabitable.Aquest infant és un cosí de Miquel Bernat Llabrés(alumne de 2n C). Aquesta vinculació, unida a lacampanya d'ajuda que s'havia organitzat espontà-niament a la vila de Porreres, va decidir els mem-bres de la comissió de convivència a proposar a totala comunitat educativa del centre la seva col·labo-ració en aquesta campanya. Per això, des del dia10 fins dia 21 de març a la secretaria del centre s’hiva posar una vidriola per poder fer aportacions eco-nòmiques anònimes que anirien destinades a aju-dar a la compra de mobles, reparació de la casa(que potser s'hagi d'esbucar...), etc. En total es vanrecaptar gairebé 450 euros que s’entregaren a unmembre de la citada família.

El berenar solidari tornà a ser un èxit de vendes i públic.Francesc Melià (Coordinador de Convivència)Els mesos de març i abril des de la comissió de con-vivència es va impulsar un nou repte: ser solidaris.Per assolir-lo, entre altres coses, en aquest períodede temps es van impulsar un seguit d’activitats:- La berenada solidària.- L’exposició Mira't el Món, adreçada a donar a co-néixer les desigualtats a nivell mundial.- La visita al centre de voluntaris de la fundació Vi-cenç Ferrer que s'han oferit a venir per fer xerradesde sensibilització i de donar a conéixer la tasca dela seva fundació a la India.La idea, era poder treballar amb alumnes i profes-sors a partir d’aquestes activitats i materials i im-pulsar actituds de sensibilització i solidaritat.Pel que fa al nostre ja clàssic i entranyable berenarsolidari les comissions d'extraescolars i convivènciai els professors col·laboradors varen muntar un"xibiu" al porxo del pati per exposar els berenarsque havien preparat i duit per vendre a alumnes,professors i personal no docent. Segons ens ha in-format el Fons Mallorquí de de Solidaritat i Coope-ració destinarà esl diners recaptats a un projecteseducatius a la regió nord de Nicaragua.També des del Fons Mallorquí de Solidaritat ensferen arribar una exposició itinerant que va restar al'IES durant un mes aproximadament i que es podiavisitar amb els alumnes per treballar temes com elsubdesenvolupament, el deute extern, la pobresa ila fam al tercer món i les desigualtats nord-sud.

Segueix l’actualitat del’institut on-line!

Informa’t de tot el que passa a l’IESPorreres via internet

LLEGEIX EL BLOG DE LAREVISTA POVIMON!

revistapovimon.blogspot.com

Mayra MaciasEl passat 20 de març es va celebrar a Mallorca laProva Cangur, que és internacional, i consisteix enun test de 30 preguntes matemàtiques, en que les10 primeres valen 3 punts i les 10 darreres 5 punts.I els errors descompten! Dels 4 nivells que hi ha (3r,4t d'ESO i 1r i 2n de batxiller), l'IES Porreres nomésparticipam en els 2 primers, és clar.Nosaltres vam anar, com cada any, a la seu de Ma-nacor que va acollir 600 alumnes, asseguts en filesi files de cadires i amb els papers damunt una postperquè si no no hi havia manera de reunir tantagent per fer les proves (al Palma Arena eren 2300alumnes!!!). Després de la prova i de 15 minuts perberenar, l'organització prepara una gimcana i aixís'aprofita millor el trasllat a Manacor.Sembla que la gimcana és el que més agrada alsalumnes perquè pensen problemes i pinten unmural en grup (mirau la foto; què bonic ens va que-dar!) .Segur que també us interessa saber els millors clas-sificats en la prova i l'institut guanyador de la gim-cana. La Prova Cangur té un premi per cada un dels10 primers classificats de tots els concursants i decada nivell que es presenten a les Illes Balears. Nohi va haver cap alumne de Porreres entre aquests10 primers però els millors classificats de nivell 1,n'Amador Jaume de 3er A i en Sebastià Nicolau de3er C quedaren amb 107 i 107,5 punts respectiva-ment molt aprop del 10è classificat que va tenir 113punts. De nivell 2, el millor classificat va ser en Ja-vier Rabanal de 4t C.En quant a la gimcana el centre guanyador ha estatl'IES Felanitx però l'IES Porreres va fer molt bon

Notícies

11Curs 2013-2014

Alumnes de l’institut participen en aquesta competició matemàtica

PROVES CANGUR 2014

paper i, a més, l'organització ens va felicitar perl'actitud i la col·laboració en la recollida del pavellóal final del dematí. Gràcies a tots!Enhorabona a tots per participar!! I ànims a tots elsalumnes de l'institut per participar l'any que ve ipassar un bon dematí pensant problemes i en com-panyia dels vostres amics.

L’APUNTJaume ServeraEn un càlid i agradable matí, ens infiltràrem a l’in-terior del pavelló Guillem Timoner on el passat vintde març, alumnes de tercer i quart d’ESO i primeri segon de batxillerat es concentraren en motiu dela cridada un cop més, d’una de les proves mate-màtiques més importants on els al·lots i al·lotes dediversos centres escolars tingueren la gran oportu-nitat de posar en pràctica el seu nivell de l’assigna-tura, i al mateix temps de passar un bon matírodejat de companys.Aquests controls són anomenats Proves Cangur ipertanyen a l’àmbit matemàtic. Consten de trentapreguntes, deu de tres punts, deu de quatre puntsi finalment deu més de cinc punts. A més, el sis-tema de puntuació és diferent a un examen normal,ja que cada pregunta fallada es resta d’una encer-tada.El pavelló Guillem Timoner no fou l’únic que acollíaquestes proves, sinó altres pobles com ara Inca oles instal·lacions del Palma Arena també hi estarenimplicades.Els nostres representants únicament foren alumnesde tercer i quart d’ESO, ja que com sabeu, l’IES Po-rreres no s’imparteix el batxillerat.

Comissió de Convivència/RedaccióEl nostre centre ha posat en marxa el programa"Reptes per a la convivència" destinat a millorar laconvivència i evitar els conflictes entre els membresde la nostra comunitat educativa.La idea és que tant alumnes com professors dedi-quin cada mes a una actitud o habilitat social quecal desenvolupar per millorar la convivència ambactivitats per estimular-ne la seva assimilació i apli-cació pràctica. Els alumnes desenvolupen aquestesactivitats a les hores de tutoria.Aquest més l'habilitat social que des de la Comissióde Convivència s'han proposat és la del respecte.Per això els alumnes del centre han elaborat un de-càleg de normes destinades a potenciar el respecteentre els membres de la comunitat educativa.Han destacat en aquesta tasca els diferents grupsde 3r d'ESO, que no només han elaborat uns mag-nífics decàlegs de les bones maneres i el respecte,sinó que a més a més han preparat uns vistososcartells amb el lema “a l'IES Porreres ens respec -

tam” i els han penjat a les seves aules a fi que to-thom sempre tingui presents aquestes peculiarsnormes de respecte i bona educació.

Departament d'Educació FísicaTotes els partits d’aquest torneig s’han realitzt a lespistes exteriors en els temps d’esplai de dimecres,dijous i divendres, amb una duració aproximada de20’ (amb 5’ abans i després per canviar-se).Els components dels equips es podien mesclar entreclasses i nivells, però 1r només ho podia fer amb2n d’eso per un costat (1r cicle o equips petits), i3r-4t més PQPI (2n cicle o grans) entre ells (els re-petidors competiren en el nivell que han cursat). Elsequips estaven composts com a mínim per 8 juga-dors. En total es van inscriure 8 equips.La competició esportiva va tenir una primera fasede lliga amb una classificació en què es destacà laprimera posició de 1r cicle d’ESO i de 2n cicle d’ESOmés PQPI, que posteriorment disputarien la granfinal.Després de set jornades la lliga regular va acabaramb un triple empat a 15 punts al capdavant de laclassificació entre tres equips de 2n cicle (grans):Tiki Taka, Es 4 Gats i Dream Team. Tots tres a méstenien el mateix nombre de victòries, 5 i derrotes,2. Per tant, per triar el guanyador es va fer servir elbalanç de gols a favor i en contra. S'Imposà clara-ment Tiki Taka amb un balanç de + 18 (28 gols afavor i 10 en contra) mentre Es 4 Gats només arri-bava a + 4 i Drem Team fins i tot tenia un balanç

negatiu de - 3. Pel que fa als equips petits o de 1rcicle el millor va ser Es Pla, cinquè classificat amb 9punts, que aconseguí 3 victòries i 4 derrotes i unbalanç golejador de + 3.Per tant Tiki Taka i Es Pla disputarien una final onels primers arribaven com a clars favorits pel fetd’haver estat el millor equip de la fase de lligueta ipel fet de ser majors. Però el futbol no entén de fa-voritismes i l'equip petit va donar la sorpresa i es vaimposar al gran en una apassionant final, aconse-guint així el triomf en el nostre torneig de futbet. Elresultat d'aquesta final va ser:

Tiki Taka (grans) 0 - Es Pla 2 (petits).

Es posa en marxa un projecte per fomentar la bona convivència escolar

S’imposa a la final a “Tiki Taka”, primer classificat de la lligueta prèvia

REPTES PER A LA CONVIVÈNCIA

“ES PLA”, CAMPIÓ CONTRA TOT PRONÒSTIC DELTORNEIG DE FUTBET DE L’IES PORRERES

CLASSIFICACIÓ DE LA 1ª FASE (LLIGA)

A banda dels decàlegs de normes destinades a potenciarel respecte, també es va crear aquesta diana del respecteon els professors anotaven actituds que l’obstaculitzen.

Notícies

12 Curs 2013-2014

Reportatges

13Curs 2013-2014

RedaccióAVUI NO ÉS UN DIA NORMALLa vaga indefinida convocada perl'Assemblea de docents per al 16de setembre, va marcar la jor-nada d'inici del curs escolar2013/2014 al nostre institut i atotes les Illes Balears.Així, el passat divendres dia 13de setembre, el curs va començaramb total anormalitat. Com es fasempre en aquesta jornada inau-gural els tutors havien de presen-tar el curs als diferents grups,cosa que es dugué a terme sensenovetat.Però l'assemblea de professors del'IES Porreres, seguint la líniamarcada per l’Assemblea generalde docents, havia preparat un se-guit d'accions per mostrar la sevatotal discrepància amb l'actualpolítica educativa. La majoria deprofessors van col·locar als seuscotxes uns cartells amb el lema"avui no és un dia normal" i vanvenir a treballar vestits amb robaverda.Fora del recinte del centre vanpenjar una gran pancarta amb elmateix lema i van informar elspares que acompanyaven elsseus fills el primer dia de classedels motius de la vaga indefinidaconvocada a partir del dia 16: laretirada dels expedients als direc-

tors dels instituts de Maó/Mahón(l’antiga Maó, ara rebatejada aixípel seu actual govern), del TIL ide les lleis de símbols i de convi-vència, la substitució de les bai-xes des del primer dia, elrestabliment de les plantilles an-teriors a l'inici dels retalls, la con-tractació de més professors dereforç i suport, etc.

LA VAGA INDEFINIDAA partir del dilluns dia 16 el se-guiment de la vaga va ser massiui tot i els abusius serveis mínimsdel 25 % de la plantilla imposatsper l'administració el desenvolu-pament de les activitats docentsva ser gairebé impossible. Se-gons dades aportades a Povimonper la direcció del centre, entredilluns i el dijous dia 19 es regis-traren seguiments d’entre el 96%i el 100% dels professors que te-nien dret a fer-ne.De dilluns a dijous la gran majo-ria d'alumnes del nostre centrevan venir a l'institut, però es vanpassar la major part del temps alpati sense desenvolupar cap acti-vitat. Els professors de serveismínims executaren el seu horarihabitual. A l'assemblea de diven-dres dia 13 es va decidir que im-partirien les seves classes ambnormalitat, però aquesta decisióva ser revocada per l'assemblea

de dijous 19 en veure que a laresta de centres els professors enserveis mínims es limitaven aguardar els alumnes sense im-partir classe.El darrer dia de la primera set-mana de vaga no va aparèixer niun sol alumne a l'institut perquèl’APIMA va organitzar una jornadad’escola buida en suport als pro-fessors. L'afluència de professorsva ser superior a la de la resta dedies i només feu vaga el 58%dels que en podien fer. Molts pro-fessors continuaren en vaga tot iaplaudir la iniciativa perquè ha-vien decidit anar a la manifesta-ció davant la conselleria o perevitar que el govern pogués ven-dre que la vaga perdia suport i houtilitzés com a excusa per negar-se a negociar.L'entrada a la segona setmana devaga no va suposar un afeblimentd'aquesta a l'IES Porreres, com siva passat a Ciutat o a Menorca.La vaga va seguir desenvolupant-se amb molta força a la Part Fo-rana, a Eivissa i a Formentera. Alnostre institut el seguiment de lavaga seguí essent massiu, tot ique una mica inferior al de la set-mana anterior, amb percentatgesd’entre el 87% i el 75% dels quehi tenien dret.

ANORMAL INICI DE CURS A L’IES PORRERES

La vaga contra els retalls i la política educativa del Govern atura l’institut

A l’exterior de l’IES els membres de l’assemblea de professors van penjar unapancarta i anaren tots vestits de verd.

Reportatges

14 Curs 2013-2014

ESCOLA BUIDAEl divendres 20 de setembre, i enplena vaga indefinida, va arribara l'IES Porreres una iniciativa quedemostrà la implicació i la solida-ritat de la societat civil balearamb la lluita dels docents contrala política educativa del Govern:l'escola buida. Aquesta iniciativas'havia duit a terme per primercop al CEIP s'Algar de Portocolomel dimecres 18 a iniciativa de l'A-PIMA i el seu propòsit era no por-tar als infants a classe i demanarals mestres que anassin a ferfeina perquè no perdessin tant desou i puguessin allargar la vaga elmàxim possible.El mateix dimecres alguns mem-bres de la junta directiva de l'A-PIMA del nostre centre enviarenuna circular als pares demanant-los que no portessin els seus fillsa l'institut el divendres 20 en so-lidaritat amb els docents. Segui-dament es posaren en contacteamb l'assemblea de professorsper demanar-lis que acudissin atreballar el dia 20 a fi de reduirles seves pèrdues econòmiques.Aquesta iniciativa, tot i que s'ha-via pres de forma precipitada iamb certa improvisació, va ser ungran èxit i no va aparèixer ni unsol alumne a l'institut.El dimarts 24 l'APIMA va convocaruna reunió de pares que va om-plir el gimnàs de l'institut ambunes 120 persones. Es van pro-posar jornades d'escola buidaperdijous 26 i divendres 27 desetembre, així com per dimarts 1d'octubre i cada dijous i diven-

dres mentre duras la vaga indefi-nida. Després d'un debat on to-thom va poder expressar lesseves opinions, aquesta iniciativas'aprovà amb 8 vots en contra, 5abstencions i més d'un centenarde vots favorables.Així dia 26 només assistiren aclasse 12 alumnes, un 3,2 % deltotal, mentre que només un pro-fessor va seguir fent vaga. El di-vendres l'assistència d'alumnesencara va ser més baixa i només4 alumnes van venir a l'institut.

MANIFESTACIÓ DEL 29S IRETORN A LES AULES

Després de l'èxit aclaparador dela manifestació del 29-S en su-port a les reivindicacions dels do-cents (la més gran de la històriade Balears - amb uns 100000participants) es va passar en pocsdies de l'eufòria al desencís i elmoviment de protesta es va anardesinflant quan més aprop sem-blava de la victòria. El percen-tatge de docents en vaga alnostre centre es va mantenir en-torn del 80 %, i l'assitència d'a-lumnes els dies d'escola buida encap cas va superar el 10 % de l'a-lumnat. Però a nivell de Balearsles dades mostraven signes des-coratjadors. Després d'un repuntdel seguiment de la vaga el di-lluns, les xifres van anar caiguentdurant tota la setmana. A mésamés el seguiment de les jorna-des d'escola buida eren menors is'assistia a un creixent mobilitza-ció de pares pro-TIL o anti-vaga.Moltes APIMA i la FAPA, tot i man-tenir el suport als docents, co-

mençaven a plantejar que la si-tuació era insostenible i que elsalumnes no podien seguir per-dent classes.A l’assemblea de docents del nos-tre centre molts professors vanexpressar que econòmicamentels eraimpossible seguir amb lavaga. Altres temien que l'allarga-ment d’aquesta suposes un tren-cament amb les famílies. Nomésuna minoria va defensar la conti-nuïtat de la vaga perquè conside-rava que el Govern no podiaresistir molt més. Després deldebat es va decidir proposar al'assemblea general suspendretemporalment la vaga indefinidaa partir del dilluns 7 d’octubre.L'Assemblea general va aprovaraquesta proposta de suspendretemporalment la vaga, sensedesconvocar-la, iniciar les classesel dilluns i continuar les negocia-cions amb la Conselleria.

LA LLUITA CONTINUAUn cop iniciat el curs les negocia-cions es van enrocar encara mési, a dia d'avui no s'ha arribat acap acord.Així els docents i aquells que elsdonen suport han seguit desen-volupant accions reivindicativescom el “camí de ses padrines”una volta a Mallorca en carro ensuport dels docents protagonit-zada per na Xisca Tous, que vapassar pel nostre centre el 27 denovembre. També s’han fet diver-ses jornades de vaga, la marxaper l’educació i la vaga de fam deJaume Sastre. Pero el Govern se-gueix sense cedir i no ha fet capcontraproposta que permeti reo-brir les negociacions.

El pati buit en el temps d’esplai d’una de les jornades d’escola buida (26S).

Xisca Tous, va entrar al pati amb elseu carro des d’on va improvitzar undiscurs a alumnes i professors

Reportatges

15Curs 2013-2014

Els alumnes d'Educació Plàstica de diferents nivells i de Taller d'Artesania de2n d'ESO, juntament amb els seus professors i els membres de la comissiód'extraescolars van dedicar els dies previs a decorar el nostre centre per ce-lebrar l'arribada del Nadal.Redacció/Alumnes 4PDCEl passat 20 de desembre, vesprade vacances de nadal, el diferentsdepartaments del nostre centreprepararen un seguit de tallersper amenitzar la darrera jornadalectiva de l'any 2013 i acomiadar-se dels seus alumnes fins a l'inicidel proper trimestre.Per preparar aquesta jornada elsalumnes d'Educació Plàstica dediferents nivells i de Taller d'Arte-sania de 2n d'ESO, juntamentamb els seus professors i elsmembres de la comissió d'ex-traescolars van dedicar els diesprevis a decorar el nostre centreper celebrar l'arribada del Nadal.La jornada es desenvolupà ambun horari especial de 9:00 a

13:00 hores. Els tallers es vandesenvolupar en dues tongades,la primera de 9:00 a 10:45, i lasegona, de 11:15 a 13:00 hores,amb un esplai al mig.Català, Socials i Naturals optarenper la projecció de diverses pel·lí-cules. En canvi Música va organit-zar tallers de ball i de cant ambacompanyament d'instruments.Educació Física va fer tallers debasket i volei. Tecnologia i Plàs-tica van dur a terme tallers ons'elaboraren imants i neules res-pectivament. El departament deCastellà va fer un taller de dedi-catòries i un d'elaboració depunts de llibre. Matemàtiques vatenir un gran èxit amb els seustallers de jocs de taula i de jocs

on-line. Finalment el departa-ment d'Orientació va realitzar untaller d'estètica unisex i el depar-tament de Llengües estrangeresun altre de manicura (Christmasnails).En el temps d'esplai es va dur aterme una xocolatada i un bere-nar, els guanys dels quals anavendestinats al finançament delviatge d'estudis dels alumnes de4t a Berlín.En acabar els tallers tots els do-cents es van trobar a la sala deprofessors per fer un brindis idesitjar a tothom unes bones va-cances. Vos hem preparat un fo-toreportatge amb els millorsmoments d'aquesta jornada pre-nadalenca.

Els departaments didàctics organitzaren diferents tallers per als alumnes

CELEBRACIONS NADALENQUES A L’IES PORRERESSabies què...?

La paraula Nadal prové de l’an-glès antic “Cristes Maesse”. EnCatalà significa natalici, dia delnaixement de Jesús. Malgrat nose sap el dia exacte, a mitjansdel segle IV el papa Juli I va es-tablir la data el 25 de Desembre.Les esgèsies Catòlica i Protestantcelebren el Nadal el 25 de des-embre (la tradició afirma que desde Liberi I). L’Església Ortodoxaen canvi, a llocs com Rússia, Bul-gària, Sèrbia o Grècia, el celebrael 7 de gener, ja que no va ac-ceptar el nou calendari gregoriàdel segle XIII que va reformar elcalendari julià de l'època romanaretrocedint els tretze dies de mésque s’havien avançat per la in-exactitud d’aquell (abans elsanys acabats en 00 tenia febrersde 29 dies cosa que no s’ha defer).La paraula "Advent" prové delllatí vol dir "arribada"; i la frase"adventus Redemptoris" vol dir"arribada del Redemptor". En elcas cristià, "advent" s'associaamb l'arribada del Nadal, que escorrespon al naixement de Jesu-crist. El primer calendari d’ad-vent conegut es va fer el 1851.

Reportatges

16 Curs 2013-2014

Els membres de la comissió d'extraescolars s’encarrega-ren de decorar l’exterior del nostre centre per celebraraquesta jornada nadalenca.

El departament d'Orientació va realitzar un taller d'estè-tica unisex

Els professors van organitzar en el descans dels tallersde Nadal una xocolatada amb coca dolça a benefici delviatge d’estudis dels alumnes de 4t d’ESO que enguanyhan anat a Berlín.

El departament de Llengües estrangeres amb l’ajuda dena Susana, la nostra conserge va realitzar un taller demanicura anomenat “Christmas nails”.

Música va organitzar tallers de ball i de cant amb acom-panyament d'instruments amb l’ajuda d’antics alumnes.

El hall de l’institut va quedar així de maco amb l’arbre, elninot i altres elements decoratius nadalencs.

Reportatges

17Curs 2013-2014

TRADICIONSNADALENQUESEls alumnes de 4t de PDC a ASL han cercatl’origen de moltes de les nostres tradicionsnadalenques i com es celebra el Nadal adiferents llocs del món.

L’arbre de NadalLa tradició de tenir un arbre com a cen-tre d’una celebració i guarnir-lo provédel nord d’Europa. Els germànics feienuna celebració de culte als seus Déus icelebració del solstici d’hivern amb unavet, un arbre de fulla perenne conside-rat un símbol de la vida eterna i prospe-ritat per a aquestes cultures, i eldecoraven amb fruits i elements de lanatura. Amb el cristianisme l’arbre es vadecorar amb pomes i amb espelmes.Les pomes eren el símbol del pecat ori-ginal d’Adam i Eva, i les espelmes sinò-nims de la llum de Jesús. I és per aixòque actualment, a part de moltes altresornamentacions, els elements principalsde decoració d’un arbre de Nadal són lesboles de colors i les tires de llumetes.Laforma triangular representa la Santís-sima Trinitat. Alguns el posen el primerdia de desembre, l'arbre de nadal. Al-tres ho fan el dia de Santa Llúcia.

Les nadalesLes nadales són cançons nadalenquestradicionals dels diferents pobles d’Es-panya, de Portugal i de Llatinoamèrica.La paraula castellana per dir nadala “vi-llancico” prové de la que s’usava per de-

signar els habi-tants de les viles,persones “depoble” que per ala noblesa i elclero era sinòmimde persones mal-vades i criminals:els “villanos”.

El raïm decap d’any

L’origen real de latradició de menjarraïm la nit de capd’any és que un anyque hi va haver unexcedent molt impor-tant en la collita deraïm, per no haver-lode tirar, les autoritatsvan decidir regalar-loa la població amb l’ar-gument que si tothommenjava raïm la nitde cap d’any tindrienbonaventura i sortdurant l’any següent.

Els tres Reis d’OrientEls reis mags és el nom amb què la tradició denomina unsmags o savis: Melcior (originari d’Europa), Gaspar (d’Àsia)i Baltasar (d’Àfrica) que van visitar Jesús guiats per l’estrellad’Orient. Li dugueren or, encens i mirra. El valor dels tresregals que va rebre Jesús dels Reis Mags és més simbòlicque no material. Els seus significats són: l’or es relacionaamb la riquesa i el poder, i qui en tenia era el rei. Per tantJesús és reconegut com a Rei de Reis. L’encens, que ve del’Orient, és símbol de l’adoració a Déu. I la mirra, un bàlsammolt preuat, representa la condició humana, ja que és ver-mella, com la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix enJesús l’home que ha de patir per salvar la resta de la huma-nitat. Avui encara els més petits envien “la Carta als reis”demanat a la seva màgia tots els regals desitjats.

FESTA DE SANT ANTONI 2014

Ximbombes, gloses picants, dimonis, foguerons, torrades ...

Reportatges

18 Curs 2013-2014

Margalida Sastre i MargalidaCerdàDia 17 de gener és la festivitat de“Sant Antoni”, una activitat orga-nitzada per la comissió d'extraes-colars amb el suport i participacióde diversos departaments (català-les gloses-, Educació Física -car-reres de joies-, ...), l'APIMA, l'A-juntament i tot l'alumnat. Al'institut com és tradició es fa unfogueró i es canten gloses.Enguany es va decidir fer classefins a les 12:55 i desenvolupar lafesta a partir d'aquesta hora finsa les 14:00. La festa començadesprés del pati amb la BatucadaInfernal de Porreres que anima lafesta amb els seus ritmes.A continuació, tots els cursos esprepararen per cantar les glosescreades durant la setmana a lesclasses de llengua. Cada curs enpresenta dues a concurs i tota laclasse surt a cantar-les. Enguanyla majoria de gloses estaren dedi-cades a professors, al Govern Ba-lear, al TIL, a la vaga i a la pròpiafesta de Sant Antoni. Els diferentsgrups van anar recitant

La celebració va començar amb l’espectacular batucada infernal.

Els alumnes seguiren el recital de gloses amb molt d’interès i expectació perconèixer el nom dels grups guanyadors.

les seves gloses, com sempreplenes d'ironia, crítica àcida i bonhumor. No va faltar en Joan Ben-nàssar, acompanyant als glosa-dors amb la seva ximbomba. Esva formar un "jurat", encarregat

de triar les millors gloses d'en-guany. Aquest tribunal estavaformat per la directora, la coordi-nadora TIL (Miquela Ollers), unprofessor (Rafel Nigorra), i un re-presentant dels alumnes (JoanPicornell). El jurat premià com amillor glosa de primer cicle, la de1r d'ESO B:

Primer B som els millorsperò amb molta diferènciasi trobau que som pitjorshaureu de tenir paciència.Sant Antoni se n'ha anat

i el dimoni ha tornatMallorca ho ha celebrati na Mika s'ha enfadat.

Com a millor glosa de segon ciclees va premiar la de 4t de diversi-ficació:

El TIL aquí ja ha arribatha vengut amb el dimonien anglès ens ha parlat

no ho ha entès ni sant Antoni.No és que ell sigui beneit,ni que l'anglès no li agradi

Però ell no vol el TILimposat amb mal estil.

Per segon any consecutiu, des-prés del recital i abans de torrar,

Reportatges

19Curs 2013-2014

Aquest any el jurat estava format per la directora, la coordinadora TIL (Mi-quela Ollers), un professor (Rafel Nigorra), i un alumne (Joan Picornell).

En Joan Bennàssar, acompanyant alsglosadors amb la seva ximbomba.

El departament d'Educació Física or-ganitzava una carrera de canyes.

Les gloses dels grups de 1r d’ESO B de 4t d'ESO D va ser declarades com lesmillors del recital d'enguany.

per anar entrant en gana el de-partament d'Educació Física orga-nitzà una carrera de canyes. Elsalumnes van esprintar per diver-ses categories per fer-se amb lesdisputades "joies", que com éstradicional penjaven d'una canya.I ja només ens queda parlar de latorrada amb un bon fogueró almig del pati, on els alumnes dequart venen el pa i la carn per to-rrar en benefici del seu viatged'estudis a Berlín.

Reportatges

20 Curs 2013-2014

1ASANT ANTONI GUARDAU-NOSTANT D'EN BAUZÁ COM DES TILPER PODER ANAR A DORMIRSENSE CAP GELOCATIL

1CELS PROFESSORS FAN VAGUES,

PER L'ESCOLA MILLORAR.NOLTROS HEM D'ESTUDIAR,

PER AL DIA DE DEMÀ.ELS MESTRES D'AQUESTA ESCOLADIUEN QUE SÓN MOLT FEINERS.NOLTROS DUIM UN SAC DE DEURESI ELLS NO TENEN RES QUE FER.

1DEN BAUZÀ MOS VOL ROBAR,

ES CATALÀ LLEVARÀNO ENS HEM DE PREOCUPARSANT ANTONI LI PEGARÀ.

1EEN XISCO DE SOCIALSALESHORES SEMPRE DIU

TAMBÉ SAP QUE SON UNS CRACSELL TAN GUAPO I ATRACTIU

2AVOS PREGAM, OH SANT ANTONI,

QUE MOS DONEU UNA MÀ,SI VOS QUEDAU EN BAUÇÀ

NOLTROS GUARDAM EL DIMONI!DESITJAM UN CLAMATER

QUE ESTIMI SA NOSTRA TERRAI NO FOMENTI CAP GUERRADES CATALÀ I FORASTER!

2BSANT ANTONI DAU-MOS PAUI VETLAU EN BANYA VERDA,HOME PETIT, BONA VERGA,DONA MENUDA, BON TRAU!

ARA JA ESTIC CANSADA,NO HE NASCUT PER GLOSAR,NOMÉS FRIS D’ANAR A DINAR

O D’ESTAR EN ES LLIT TOMBADA!2C

ES CAPELLANS D'AVUI EN DIAESTAN VELLS I MALCRIATSMALAMENT SIGUIN CATÒLICSQUALQUE DIA VAN BEN GATS

2DSANT ANTONI AJUDA'M

QUE NA MARTORELL TENIMI SA VIDA MOS COMPLICAEL DIA QUE LA TENIMAI! DIMONI AJUDA'M

A FER CÓRRER EN BENNÀSSARPER SA PISTA D'ATLETISMEAMB UN PEU DARRERA L'ALTRE

3AAQUEST ANY HI HA HAGUT VAGUES

EN EL PATI HEM ESTATPERÒ JA N'ESTAM CANSATSDE FER FEINA COM A BALES.

3BNO VOLEM CÓRRER NOGUERANO PODEM SEGUIR CORRENTI NI AMB UN PEBRE “COVENT”TENIM GENS DE CORREGUERA.HA ARRIBAT JA SANT ANTONII ESPANTAT SE N'HA ANAT

PERQUÈ EN BAUZÁ I EL DIMONILA SENYERA HAN CREMAT.

3CNA MIQUELA DE CASTELLÀMOLTS EXÀMENS ENS FA FERUN BON SERMÓ ENS MUNTARÀPER AQUESTA GLOSA FER.

3EFINS A TERCER HEM ARRIBATI ARA EL TIL HAN IMPOSATLLUITAM PER L'EDUCACIÓ

I PER TENIR UN MÓN MILLOR4A

NA MIKA FA RENOUQUAN PEL PASSADÍS CAMINASI NO ES LLEVA ELS TACONS

A LO MILLOR PATINA4B

NA BEL GOST ENS HA DEIXATPER ANAR A FESTEJAR

ENS HAN DIT QUE S'HA CASATDEU VOLER APROFITAR

4CSANT ANTONI GLORIÓSDE VIANA ANOMENAT

DEN LLORENÇ GUARDAU-MOSI DES PATI CASTIGATS

CONCURS DE GLOSES DE SANT ANTONI 2014

Reportatges

21Curs 2013-2014

Els alumnes de 4t visiten la capital de la República Federal Alemanya

VIATGE D’ESTUDIS A BERLÍN

Alumnes de 4ESOEl dia 10 de febrer, començava elnostre Viatge d'Estudis. Des del'avió es podia veure com deixà-vem Mallorca i després de dueshores la gran ciutat de Berlín totail·luminada. Damunt les vuit imitja arribàrem a l'hotel, sopà-rem i anàrem a explorar la ciutatfins a la Porta de Brandemburg.L'endemà al matí coneguérem laguia: na Ger, una mallorquina deCampos que fa 20 anys que viu aBerlín. Començàrem la visita perla Porta de Brademburg, i ens en-dinsàrem als carrers de l'est deBerlín, vérem part del mur, el mo-nument a l’Holocaust i la topogra-fia del Terror mentre escoltàvemles explicacions de la guia, finsarribar al Sony Center. Ningú diriaque la ciutat va ser destruïda jaque és molt monumental ambedificis a imitació dels clàssics. Almig dia vàrem anar a un centre

comercial i a una tenda on feienescultures de xocolata.A la tarda, visitàrem el museu dePérgam, un museu diferent, elpropi edifici és una meravella, lesparets i les columnes originals,l'altar de Zeus, la porta del mer-cat romà i la porta de Babilònia.Finalment, caminàrem fins al'“Europa Center” al costat de l’Alexander Platz i tornàrem a l'ho-tel a sopar.El dimecres 12, vàrem començarel dia visitant el barri jueu de laciutat, la guia ens feia fixar ambels memorials als morts, petitesrajoletes amb el nom del mort i ladata i el camp de concentració onva morir. És un barri ple d'encantamb patis interiors que semblenplacetes de poble, botigues i co-merços i molta gent jove. A l'ho-rabaixa, vam anar al NeuesMuseum, allà poguérem veuresarcòfags i elements de l'Antic

Egipte i la famosa Nefertiti. Méstard, tornàrem a l'Europa Centeri compràrem regals per a les fa-mílies. Tornàrem cap a l'hotel asopar.El dijous, ens aixecàrem una ho-reta més tard ja que havíem d'a-gafar l'autobús per anar al campde concentració de “Sachsenhau-sen”. A la majoria ens va emocio-nar i ens va fer pena saber queallà passaren totes aquelles in-justícies i moriren milers de per-sones que no eren culpables deres. La casa dels SS (la policia),els barracons dels jueus, elscamps de treball, el camp d'afu-sellament, les cambres degas,…L'horabaixa vam anar a l'al-tre part de la ciutat i les professo-res ens van deixar temps lliureper anar a comprar.( Kurfuster-dam i Kadewe ). De tornada tra-vessàrem pel Tier Garden, que ésun jardí immens amb llacs i vam

Visitàrem el Museu de Pérgam i el Neues Museum, uns museus diferents, els seus propis edificis són una meravella,i s’hi troben les parets i les columnes originals de l'altar de Zeus, la porta del mercat romà, la porta de Babilònia i elfamós bust de Nefertiti.

Reportatges

22 Curs 2013-2014

Una fotografia de tot el grup al costat d'un dels trams del mur de Berlín que s'han conservat; aquest mur va dividir laciutat en dues parts totalment incomunicades fins l’any 1989 en què el mur va “caure” i Alemanya es va reunificar.tornar al Sony Center a sopar. Alvespre, havíem de visitar el Par-lament de Berlín, l'anomenatReichtag. Després de passar for-tes mesures de seguretat, pujà-rem a la cúpula del famósarquitecte Sir Norman Forster desd'on es podia veure tota la ciutati també alguns polítics reunits,tot i que eren les 9 de la nit.El divendres matí començàrem lavisita als bunkers, construïts perHitler, per protegir-se dels bom-bardejos durant la II Guerra Mun-dial. Ens mostraren leshabitacions que estaven pintadesamb una pintura especial queamb la fosca s'il·luminava, les ha-bitacions petites on hi convivienmoltes persones durant el bom-bardeig i així com explicaven elque passava a fora, les mares alsseus fills.

Després amb el metro arribàremal barri turc, que estava ple debars i restaurants on es serviendeliciosos kebabs i dinàrem perallà. Seguírem amb metro fins alsafores de Berlín, al costat del riu,on es conserva una part del muroriginal, plena de graffitis per lallibertat, finalment arribàrem finsa l’estació central de Berlín i d’a-

quí a l’Hotel.El vespre preparàrem les male-tes, a les cinc de la matinada enshavíem d’aixecar per partir cap al'aeroport, molts ja no van dormirde tot el vespre.El viatge de na Maria Cristina me-reix un capítol a part, però aixòés una altra història...

Al costat del riu es conserva una part del mur original, plena de graffitis.

Reportatges

23Curs 2013-2014

Damià Pons va ser nomenat “poetade l’any” a l’IES Porreres.

La festa comença repartint les espe-rades roses amb les dedicatòries,aquelles que tothom esta ansiós perrebrer, llegir i ensumar.

Redacció/Comissió TILEl passat dia 16 d’abril el nostrecentre va celebrar la seva ja tra-dicional festa de sant Jordi. Pertercer any consecutiu, i en elmarc de la preparació d’aquestafesta literària, la Comissió Lin-güística designà un escriptor coma poeta de l'any amb la intencióde fomentar la lectura, despertarl'interès per la literatura i divulgarla seva obra entre l'alumnat. Elrelleu de Mossèn Alcover i d'An-toni Vidal Ferrando, donà pas aun escriptor profundament rela-cionat amb el nostre institut:Damià Pons, que com a Consellerd'Educació i Cultura (1999-2003)n'impulsà la seva construcció.En els mesos previs a la celebra-ció els alumnes han desenvolupatun munt d’activitats en relacióamb l'obra poètica i assagística-d'aquest escriptor: el calendaripoètic, la traducció al castellà i lacreació de poemes visuals a par-tir de la seva obra per part delsalumnes de llengua castellana;l'edició de vídeos sobre la sevapoesia per part dels alumnes de3r i 4t de diversificació; La tra-ducció a l’anglès i l’alemany d'al-guns dels seus poemes i la

gravació del vídeo Imatges i ver-sos/Images & verses per partdels alumnes de llengues estran-geres; lectures de poemes del'autor i d'altres poetes que l'in-fluiren i preparació de represen-tacions teatrals dels seuspoemes; una ampliació de la sevaentrada a wikipedia per part delsalumnes d’informàtica i de tecno-logia; i elaboració d’un muralanomenat mapa dels desitjos perpart dels alumnes de plàstica.La jornada escolar començà comsempre, ja que la festa no co-mençava fins a les 12:00, peròaviat començà el repartiment deles esperades roses amb les de-dicatòries, aquelles que tothomestà ansiós de rebre, llegir i en-sumar. La recaptació com sempreva destinada al viatge d’estudisque l’any que ve faran els alum-nes que ara fan tercer.A les 10:30 Damià Pons, el poetade l’any, arribava al centre perdur a terme la conferència Miqueldel Sants Oliver i el mallorqui-nisme cultural per als alumnes de4t. Després d’una breu presenta-ció del conferenciant i una intro-ducció del tema per part delprofessor d’història Biel Vich,Pons explicà les seves investiga-cions sobre aquest personatged’entresegles i la seva relacióamb els origens i desenvolupa-ment del mallorquinisme polític icultural: un projecte de moder-nització econòmica (per mitjà delfoment del turisme), progrés so-cial, recuperació i normalitzacióde la nostra llengua i cultura iconsecució d’un règim d’autono-mia política. Acabada la conferèn-cia Damià Pons va fer unrecorregut pel centre per presen-tar-li els diferents treballs fets enrelació a la seva obra.Per començar la festa al pati enDamià Pons va dirigir un parla-ment a tot l'alumnat. Seguida-ment es va dur a terme un recitalde poemes en diferents idiomes

així com un seguit de representa-cions teatrals basades en els seuspoemes. També es presentà unespectacle de percussió i expres-sió corporal relacionat amb poe-mes de l'autor per part delsalumnes d'educació física. i pos-teriorment es va passar a l'en-trega dels premis del concursliterari d'enguany.El premi de poesia de primer cicleva ser per al poema titulat VAIGSOMIAR obra de Maria Sansó Fe-menias, alumna de 2n d’ESO. Elpremi de narrativa de primer cicleva ser per Gabriel Rosselló Salle-ras també de 2n, amb l’obraCLAUSTROFÒBIA. Pel que fa alpremi de poesia de 2n cicle fouper un poema de Francina Massa-net Miralles de 3r d’ESO, DOLÇAPRIMAVERA. I finalment, el guan-yador de narrativa de 2n cicle, vaser un microrelat de Joan Nicolaude 3r de diversificació anomenatEL FOC ADORMIT.Seguidament Damià Pons vasembrar el seu arbre al jardí delpati amb l’ajuda dels alumnes delPQPI i per cloure l’acte es va can-tar l’himne de Mallorca, la Balen-guera.

SANT JORDI SENSE LLAÇOS NI SENYERA

Damià Pons, l’escriptor homenatjat protagonitza la celebració

Sense llaços, més enllaçats que mai amb la llengua i la cultura

Reportatges

24 Curs 2013-2014

Damià Pons va fer un parlament a alumnes i professorssobre la lectura i la llengua catalana.

Damià Pons va dur a terme l'entrega dels premis del con-curs literari d'enguany.

Comparegueren Sant Jordi, el drac i la princesa, personal-ment en persona! En veure l'endemesa i les més de 1500roses enllaçades amb un missatge, aturaren el seu viatgeper fer de presentadors a la nostra festa.

Margalida Barceló TavernerEnguany el Sant Jordi de l'IES Porreres es vaavançar a dia 16 d’abril, perquè el dia del sant, el23, ens agafava amb vacances de Pasqua. És unafesta que no volem perdre: una vegada més va seruna festa enllaçada [ai!] amb paraules i poesia;amanida amb roses ben vermelles. Ja sabeu quel'autoritat competent ens ha prohibit senyera i lla-ços [ai!]; per això ens hem espavilat per fer visiblel'invisible: no hi eren, però hi eren. I qui no hocreu, que ho vagi a cercar, que va dir aquell!Atrets pel cartell que enllaçàrem [ai!] a la façana,comparegueren Sant Jordi, el drac i la princesa,personalment en persona! En veure l'endemesa iles més de 1500 roses enllaçades [ai!] amb unmissatge, aturaren el seu viatge per fer de presen-tadors a la nostra festa.Tot l'institut s'hi va enllaçar [ai!]: durant la set-mana anterior ja començaren a vestir-se parets iaules de versos i imatges del poeta de l'any,Damià Pons i Pons, que ens acompanyà el dia dela festa. Damià Pons va fer una conferència alsalumnes de 4rt d'ESO sobre la figura de Miqueldels Sants Oliver. Després, participà de la celebra-ció amb un parlament sobre la lectura i la llengua

catalana i va lliurar els premis de narrativa i poesiaen català; a més de sembrar un lledoner al pati.Entre les activitats fetes pels alumnes, enllaçades[ai!] a l'obra poètica de Damià Pons, cal destacarels dos calendaris poètics del mes d'abril, els poe-mes visuals, els treballs audiovisuals sobre l'es-criptor i investigador, la representació teatral apartir dels seus versos, el recital de poesia en ca-talà, castellà, àrab, amazic, anglès i alemany, lasembra de versos, el mural pintat a l'exterior, elmapa dels desitjos ... tot a partir dels poemes re-collits al llibre Els mapes del desig. Al centre hiquedaran alguns records visibles d'aquest SantJordi; d'entre ells volem destacar una novetat: elsescalons poètics. El primer és de Mossèn AntoniMaria Alcover, el segon d'Antoni Vidal i Ferrando iel tercer, el d'enguany, de Damià Pons. I així, suc-cessivament, s'aniran enllaçant [ai!] any rere any.La festa acabà amb una convidada als joves per-què enllacin [ai!] la seva energia i vitalitat i la facinsentir: ells són el futur de la llengua i la cultura. Esrecollia així l'esperit d'un Sant Jordi enllaçat ne-cessàriament amb la reivindicació de la llenguapròpia i una tradició cultural ben present i viva al'IES Porreres i al seu entorn.

Reportatges

25Curs 2013-2014

Entre les activitats fetes pels alumnes, enllaçades a l'obrapoètica de Damià Pons, cal destacar els dos calendaris po-ètics del mes d'abril

Damià Pons va sembrar el seu lledoner al nostre patiambl’ajuda dels alumnes de PQPI.

Per acabar la celebració tots cantàrem el poema La Ba-languera, símbol que ens manté enllaçats amb la culturai la llengua de Mallorca.

Es va dur a terme una representació teatral a partir delsversos del poeta de l’any.

Els alumnes gaudiren d’allò més amb aquesta festa de lli-bres, cultura i roses.

Els escalons poètics; el primer és de Mossèn Antoni MariaAlcover, el segon d'Antoni Vidal i Ferrando i el tercer, eld'enguany, de Damià Pons. I així, successivament, s'ani-ran enllaçant any rere any.

l’Entrevista

26 Curs 2013-2014

M. Sastre i M. CerdàQuin temps fa que escriviu?Jo som d’aquella generació demallorquins que varen entrar encontacte per primera vegada ambels llibres bastant tardanament. Aca meva, igual que a gairebétotes les altres cases, no n’hihavia, de llibres. D’infant vaig lle-gir molts d’allò que aleshoresanomenàvem “tebeos”, els cò-mics d’ara: El Capitán Trueno, ElJabato, Hazañas bélicas, VidasIlustres, Vidas ejemplares... Lle-gir-ne, m’entusiasmava. De lli-bres de veritat en vaig començara llegir als catorze anys. Bàsica-ment les novel·les de Juli Verne,encara en versions resumides i enuns volums en què es combinavael text amb la imatge. També, demolt jove vaig sentir recitar algu-nes poesies de Llorenç Riber, enl’acte que es feia cada any al meupoble en ocasió de l’aniversari dela seva mort. Jo crec que teniacatorze anys quan vaig fer la pri-mera poesia, en el context del se-minari franciscà on vaig cursar elbatxillerat elemental. Va ser encastellà –l’únic idioma que ensensenyaven i l’únic en què ensfeien llegir- i de temàtica a la ve-gada religiosa i patriòtica. Eltema de la meva poesia –no laconserv però en record el contin-gut- era el següent: la bellesa im-

mensa de Mallorca únicament potser explicada perquè en realitatl’illa no és altra cosa més que unaperla que va desprendre’s del co-llar de perles de la mare de Déu.A partir dels setze anys ja vaigcomençar a escriure amb unacerta continuïtat. Sobretot m’ins-pirava en les lletres dels cantantsde la Nova Cançó i, més secundà-riament, en les dels conjunts demúsica pop que aleshores esta-ven de moda. Encara oscil·lavaentre el castellà i el català. Tambéva ser llavors quan vaig comen-çar a conèixer la poesia caste-llana contemporània –Machado iLorca m’agradaren molt- i la d’al-guns autors mallorquins, deCosta i Llobera fins a Blai Bonet.Als desset anys, mentre cursavael preuniversitari, un company ijo vàrem promoure l’organitzaciód’un certamen literari al nostrecol·legi, el Beat Ramon Llulld’Inca. Jo hi vaig presentar dospoemes: el primer, una oda a unmilitar grec que havia intentat as-sassinar el dictador que aleshorestenia sotmesa Grècia; el segon,una elegia dedicada a un com-pany de curs que havia mort enaccident de trànsit. Vaig guanyarel primer premi, i em donaren unval per adquirir llibres. Em vaigcomprar el primer volum de lapo-esia completa de Salvador Es-

priu. En resum: ja fa prop de cin-quanta anys que em dedic a es-criure.Amb què vos inspirau quanescriviu?L’única inspiració possible és lamateixa vida: els sentiments, lesemocions, les pors, les incerte-ses, les obsessions, les passions,les idees, les realitats externesque interioritzam, els dubtes, elsmoments de felicitat... En defini-tiva, les vivències i les experièn-cies que governen les nostresvides. També pot ser un potentmotiu d’inspiració la mateixa cul-tura. De vegades, un poema quellegim o una pel·lícula que recor-dam o el personatge d’unanovel·la que ens ha semblat es-pecialment atractiu o la contem-plació d’una pintura o d’unpaisatge que ens ha impactatpoden ser el punt de partidad’una creació pròpia.A part de poesia heu tocat al-tres gèneres?En realitat, jo sobretot he estat isom un escriptor de prosa de noficció. De narracions, en vaig es-criure unes poques a l’adolescèn-cia. I mai no he sentit lanecessitat, encara que n’he llegituna mala fi, d’intentar escriureuna novel·la. Des dels vint anys,aproximadament, he publicat unsquants centenars d’articles, d’o-pinió i de crítica literària, i tambénombrosos estudis d’història lite-rària i cultural, i igualment un bonnombre d’assaigs breus sobretemes diversos (la literatura, elfet nacional, les polítiques cultu-rals, l’educació, la política). Delsllibres que he publicat, n’hi haquatre que són de poesia i unsdotze que són de prosa de no fic-ció. Em permetreu que escrigui eltítol d’alguns d’aquests llibres peraixí deixar constància de lesmeves temàtiques més habituals:Ideologia i cultura a la Mallorcad’entre els dos segles (1886-1905) (1998), El diari ‘La Almu-

Damià Pons entrevistat el dia de sant Jordi, per dues alumnes de 4t.

ENTREVISTA A DAMIÀ PONS

Margalida Cerdà i Margalida Sastre parlen de literatura amb l’escriptor

l’Entrevista

27Curs 2013-2014

daina’ en l’època de Miquel delsSants Oliver (1998), El jonc i l’a-ritja. País, cultura i política(2006), Damià Huguet, entre lapoesia i el cinema (2010)...Quin gènere i temàtica vosagrada més escriure?Des de fa molts anys, la temàticaque m’interessa més és la histò-rico-literària i també les que po-dríem anomenar sociopolítiques.La veritat és que m’agrada mol-tíssim dedicar-me a la realitzaciód’investigacions que incloguinelements literaris i culturals, en elmarc del context històrico-políticen què varen produir-se. Localit-zar a la premsa o als arxius novadocumentació sobre un escriptor,i fer una anàlisi a fons del seucontingut, és per a mi una aven-tura apassionant. Molt especial-ment m’interessa tot el que fareferència a Miquel dels SantsOliver, un dels intel·lectuals i es-criptors mallorquins més impor-tants de la nostra història. Lesmeves recerques, a nivell crono-lògic, abasten sobretot el períodeque va del 1880 fins al 1936.Sabem que quan éreu mésjove escrivíeu poesia i ara jano. Per què?La majoria dels meus poemesvaren ser escrits abans que jo fesels vint-i-cinc anys. Durant elsmeus anys d’estudis universitaris.En convertir-me en professor deliteratura a la tot just encara nai-xent Universitat de les Illes Bale-ars –el curs 1975-1976-, em vaighaver de dedicar de manera ex-clusiva a preparar les classes. Eraun professor molt jove i encaraestava en període de formació. Ia poc a poc vaig deixar de sentirla necessitat de fer versos i, enparal·lel, em vaig començar a en-grescar en projectes de recercahistòrico-literària, els quals ràpi-dament em varen semblar mésútils que la poesia per a entendrela meva Mallorca, els Països Ca-talans i el conjunt d’Occident, laseva literatura, cultura i història.La meva manera de relacionar-me amb el món va deixar de serla creació poètica –emocional-ment intensa, lingüísticament

metafòrica, conceptualment sim-bòlica- i va començar a esser-hola reflexió sobre la realitat literà-ria, cultural i sociopolítica, tant enla seva dimensió històrica comrespecte a la situació de cadamoment i lloc concret.Actualment, a què vos dedi-cau?Som professor de literatura cata-lana a la Universitat de les IllesBalears. Aquesta és la meva pri-mera dedicació professional: pre-parar les classes, corregirexercicis, llegir els llibres i elstextos que hem de comentar aclasse... En segon lloc, anar tre-ballant en els diferents projectesde recerca històrico-literària quetenc iniciats. Els dos més grossosestan centrats en les figures deMiquel dels Sants Oliver i LlorençRiber. Mai no s’acaba del tot d’a-rreplegar documentació sobre unescriptor. De tant en tant, ja envaig publicant algun article par-cial. També vaig fent articles d’in-vestigació o de crítica literària ode reflexió sobre temes ben di-versos i, tot seguit, els vaig pu-blicant al diari Ara Balears, cadaquinze dies, al digital barceloníTribuna.Cat, a la revista Lluc, apublicacions de caràcter acadè-mic... Una altra part de la mevaactivitat té relació amb l’acti-visme cultural. Som membre dediferents entitats i amb freqüèn-cia som el promotor de l’organit-zació de conferències, taulesrodones, jornades... Finalment, alllarg de l’any impartesc un bonnombre de conferències i participen taules rodones o en actes depresentació de llibres.Què vos agrada fer en el vos-tre temps lliure?El meu temps d’activitat profes-sional i el meu temps lliure tenenpoques diferències. Tant en uncom en l’altre em dedic bàsica-ment a llegir i a escriure. Lesmeves lectures alhora m’entre-tenen i em són útils professional-ment. L’única diferènciasubstancial és que en el meutemps lliure no faig classes i veigmolt de cine. Aquests darrersanys sobretot m’ha satisfet molt

dedicar una part del meu tempslliure –amb un aprofitament cul-tural evident, cal dir-ho- a veuregran sèries de televisió: L’ala oestde la Casa Blanca, A dos metressota terra, Els Soprano, The Wire,Breaking bad... Són grans exem-ples d’una ficció contemporàniaextraordinària.Quin consell donaríeu alsjoves que de majors es volendedicar a escriure?Per damunt de tot, un consell bensenzill: llegir, llegir i llegir. Llegirmolt i coses molt diverses. I ana-litzar reflexivament el que es vagillegint, però evitant sempre quel’anàlisi racional de cada llibreacabi estroncant la passió que solderivar-se d’una pràctica mésemocional i vivencial de la lec-tura. I també cal viure intensa-ment, en el benentès que laintensitat no fa referència a l’ex-tensió ni a la quantitat, sinó a l’a-profundiment en cada lectura oen cada acte de vida. També unjove ha de tenir molt clar quel’esforç i l’autoexigència són dosrequisits imprescindibles peresser escriptors. L’any 2014 lahistòria de la literatura ja ésplena d’una gran quantitat d’o-bres mestres. Ja és molt difícil feraportacions noves que contribuei-xin de veritat a enriquir el patri-moni literari universal i propi.Però, evidentment, no és impos-sible. Es tracta de ser ambiciososdes de la modèstia de qui coneixl’obra dels grans escriptors i que,per tant, ja no pot permetre’s laingenuïtat de pensar que qualse-vol cosa pròpia ja pot ser vàlida.Tanmateix, sempre serà possiblefer aportacions interessants i útilsperquè cada moment històric ne-cessita que es facin noves lectu-res i noves contextualitzacions dela condició humana i dels seus re-correguts vitals.Per acabar, una darrera cosa:també s’ha de considerar que sónescriptors tots els bons lectors,perquè llegir profitosament sem-pre implica dur a terme una re-creació del que s’està llegint. Irecrear significa crear de nou.

3r E i 2n A s’imposen a la primera i a la segona volta respectivament

Unes 40 famílies de la nostra comunitat educativa reciclen oli de cuina

3ESO-E: EL GRUP MÉS ECOLÒGIC 2013-2014

L’IES CONTINUA AMB EL PROJECTE BIOSIRE

Ecocentre

28 Curs 2013-2014

Margalida Adrover, CMAEl concurs "el grup més ecològic"s’ha desenvolupat un curs méstot i començar amb retard acausa de la vaga. Enguany noméss’han disputat dues voltes i no hihagut campions trimestrals comen altres ocasions. Cada setmanaun professor de la comissió pas-sava per les aules per valorar elseu estat. Qualsevol professorque detectés qualsevol incidènciapel pati, passadissos aules espe-

Margalida Adrover, CMAEnguany també hem seguit ambel projecte BIOSIRE de recollidad'oli usat. Està destinat a totesles famílies, personal docent i nodocent del centre. La CMA s'en-carregà d'explicar-ho bé a tots elsgrups i els tutors animaren alsseus alumnes a participar-hi, jaque com més alumnes hi haguésapuntats, més ecoextres podienaconseguir.En total hi han participat unes 40famílies, la meitat de professors i

cífiques,... ho anotava i els mem-bres de la comissió podien pena-litzar les accions antiecològiquesdels membres d'un grupfora de laseva aula restant-li punts pelconcurs. Per contra, si hi haviaalumnes que recollien fems queno era seu de manera voluntària,participaven al biosire o promo-cionaven l’estalvi energètic, la re-collida selectiva, el reciclatge, lareutilització o qualsevol altra con-ducta respectuosa amb el medi-

personal no docent i l’altre meitatd’alumnes. Cada participant dis-posa d’un recipient (claki) per di-positar l’oli de cuina usat. Un copple el porten a l’escola on se’lscanvia per un de buit. GEN, el fa-bricant de biodièsel i gestor deresidus s’emporta els contenidorsplens d’escoles i instituts cap a lafàbrical i un cop buidats i netejatsels retorna als centres per a con-tinuar reciclant. L’oli usat es recu-pera com a biocombustible pervehicles dièsel.

ambient se’ls premiava amb eco-extres.Pel que fa als resultats ell grup de3r E va ser el guanyador de la pri-mera ronda del concurs el grupmés ecològic d'enguany que esva desenvolupar entre el 18 denovembre de 2013 i el 3 de fe-brer de 2014. Aquest grup vaaconseguir la victòria amb 343punts, en una ajustat final teninten compte que només va obtenirun punt més que 4t D. El grupguanyador va ser premiat ambunes entrades gratuïtes per anaral cinema. En l'apartat de grupmés brut i contaminant va desta-car 4t C, el pitjor qualificat ambnomés 280 punts.El grup guanyador de la 2a voltaha estat el de 2n A amb 310punts. El pitjor grup d’aquestasegona part del curs ha estat 1r B(245 punts). Premi pel grupguanyador: entrades per anar alcinema a Manacor.GRUP GUANYADOR DEL CON-CURS 2013-14 ha estat 3r E quesumant les dues voltes ha acon-seguit 683 punts durant tot elcurs. El pitjor grup del curs, amb561 punts, ha estat 4t C. El grupguanyador gaudirà d'una estadaal refugi dels Oguers (aprop del'Arenalet d'Aubarca, Artà) elsdies 16 i 17 de juny.

El grup guanyador del concurs 2013-14 ha estat 3r E (ja havia guanyat la pri-mera volta) que sumant les dues voltes ha aconseguit 683 punts

Música

29Curs 2013-2014

Departament de MúsicaHola Joan, ens han dit que hasguanyat un concurs de mú-sica. Ens podries explicar comva anar tot? Es tractava delCampus Rock, un campus de mú-sica que es fa cada any per Cata-lunya i també a Manacor. Aquestany vaig decidir que aprofitariatotes les oportunitats que tinguésper practicar música, així quevaig decidir apuntar-m'hi. El cam-pus estava format per 25 alum-nes i uns quants professorscatalans, entre els quals Joan PauChaves (Els Pets) i Jimmy Pinyol(Lax'n'Busto). Durant un cap desetmana els alumnes vam formargrups i vam preparar unes 13cançons que el diumenge vamtocar a l'auditori de Manacor. Eldiumnege dematí, però, es feiauna activitat que es deia “Cam-pus Autor”, on els alumnes po-dien presentar les seves pròpiescomposicions i els professorsposteriorment en triarien duesper a tocar al concert. Jo, comque ja tenia la meva cançó aca-bada, la vaig presentar i afortu-nadament els professors la vanescollir. Dues setmanes després,en Toni Xuclà, fundador del cam-pus, em va cridar per dir-me quehavia guanyat el concurs delCampus Autor, juntament ambtres alumnes més. Jo no sabia nique era un concurs... jaja, vaigestar molt sorprès i content pelpremi que consistia en anar a

gravar la cançó a l'estudi del ToniXuclà a Sabadell.La cançó es titula Don't for-get. Ens podries explicar comva sorgir? Per escriure la lletrade la cançó em vag basar en mi ien el què pensava en aquell mo-ment, però primer de tot em vaigcentrar en la melodia. Una tardaem va venir al cap la melodia dela tonada i no me la podia treuredel cap. Això va ser una bonasenyal, ja que volia dir que lacançó era enganxadissa, així quevaig decidir que l'havia d'acabar.Un altre dia, quan vaig tenirtemps, vaig trobar els acords iem vaig fer la idea de com serienles estrofes, el pont i l'estructurade la cançó, i simplement cantavala cançó amb paraules soltes.Després d'això, ja tenia tota lamelodia i l'acompanyament ambpiano acabat. Finalment em que-dava escriure la lletra. Per co-mençar, sabia que la cançó notractaria d'amor, perquè moltescançons ja tracten d'aquest temai volia que la meva primera fos di-ferent respecte al contingut. D'a-questa manera em vaig deixarguiar per les paraules soltes quedeia quan la cantava i un dia lavaig escriure sencera. En resum,entre altres temes, tracta de lespersones, que som diferents i fà-cils de manipular, però no ho hemde permetre. Hem de dir el quepensem i lluitar pel que realmentvolem d'aconseguir. Està clar queno tothom estarà content amb lesnostres decisions, però mai sa-brem quin és el resultat si no hoprovam. Els nostres pensamentsno ens vénen a l'atzar. Si elspensem és perquè realmentcreim que els podem fer reals.“Don't forget to talk, say whatyou wanna say” - no oblidis deparlar, diu el que vols dir (hem defer el nostre propi camí sensedeixarque els altres el construei-xin per nosaltres). “Don't forget,and they won't forget you” - no

oblidis, i ells no t'oblidaran a tu(si tenim en ment el que volemaconseguir, la possibilitat d'acon-seguir-ho existeix. En canvi, si hooblidem, segur que els nostresdesitjos ens oblidaran a nosal-tres. La possibilitat desaparei-xerà).Com ho feres per gravar lacançó?El dia que el Toni em vadir que havia guanyat, vam acor-dar la data que ens anava millorals dos per anar a gravar al seuestudi, a Sabadell. Vaig parlaramb els meus pares i em vandonar permís. Vaig anar a gravarel divendres que teníem el pontde febrer. Allà vam gravar simple-ment veu, piano i coros i les set-manes posteriors el Toni, elJimmy Pinyol i uns quants músicsmés van acabar de afegir els in-truments necessaris i van fer laproducció.Durant tot aquest procés, qui-nes són les facetes tècniqueso musicals que més t'han sor-près alhora de fer un enregis-trament professional?El que més em va cridar l'atencióquan gravava era que ho havia defer perfecte, ja que a la gravacióes sentien tots els errors. Però unavantatge era que ho podíemgravar tantes vegades com fesfalta perquè el resultat fos el mi-llor possible.I per acabar, quines són lesteves inquietuds musicals oels teus futurs projectes? Des-prés de publicar el vídeo delCampus Rock, un home de Palmaem va proposar gravar novescançons amb l'intenció de posar-les a les ràdios i fer un petit EP al'estiu per veure la reacció que té.He vist que tot això és molt difícil.És molt complicat plasmar exac-tament el que tu tens en ment itransmetre-ho a la gent. En aca-bar els examens vull compondremés cançons. Vull tenir-ne 6 o 7de llestes a l'agost, i començarnous projectes.

ENTREVISTA A JOAN ROSSELLÓ

Exalumne del centre i guanyador del concurs musical Campus Rock 2013

Creació

30 Curs 2013-2014

CLAUSTROFÒBIA

Guanyador del Concurs de Narrativa de 1r cicle d'ESO, Sant Jordi 2014

Gabriel RossellóVaig obrir els ulls lentament. Estava despert, peròno completament conscient. Em va costar obrir-losdel tot. Una estranya llum fluorescent em cegava.No podia moure el meu cos. Era com si encara estèsadormit, i això era el que m'agradava pensar. Podiamoure vagament alguna part del cos. Els meus ullseren capaços de mirar al meu voltant, tot i la llumque tenia al davant. Estava ajagut al damunt d'al-guna cosa dura i freda. Mirés on mirés tan sols hihavia parets. Quatre grans parets grises.Cada cop que en mirava una sentia que estava mésaprop de mi. On era?, què estava passant? Enaquells moments jo no ho sabia, però la raó quem'havia duit fins aquell lloc estrany era més llun-yana del que em pensava. Jo abans era algú. Lagent em respectava. Antany les coses eren fàcils.Només m'havia de preocupar de les meves rique-ses. Potser hi tenia alguna cosa a veure. No sabiaperquè estava allà, ni tampoc sabia si algú m'hihavia duit o hi havia anat jo. L'úl-tim que recordo d'abans de des-pertar és que anava a dormir a lavesprada.Aquell vespre vaig apagar elsllums de la meva habitació i emvaig dirigir lentament cap al meullit, cansat. Era tard. Desprésd'això, només sé que vaig des-pertar així. Podia començar amoure els dits de les mans. Lla-vors, el llum que penjava del sos-tre va començar a fer algunesespurnes. Si hagués estat encondicions de fer-ho, el més segur hauria estat quem'hagués aixecat. Però en aquell moments la sangno m'arribava del tot als peus.Una ombra estranya va aparèixer. Es va posar al da-vant del llum, il·luminant-me amb el contorn delfluorescent. La llum només em deixava veure laseva silueta negra mirant-me. Era, sens dubte, unhome. La seva altura era considerable. La mevaprepotència em dugué a pensar erròniament queera l'enveja d'algú que no tenia tanta bonança comjo. L'home, doncs, va allargar el seu braç dret i vaposar la seva mà al damunt del meu cap. La texturaem feia imaginar que duia una espècie de guant.Amb la mà esquerra va agafar un pot que duia auna butxaca. L'obrí. Dintre hi havia una cosa petita,semblant a una pastilla, si és que no ho era. M'obríla boca. Em va fer empassar aquella espècie decàpsula. Vaig notar com em tornava a venir el son.L'home va marxar i jo em vaig quedar allà, ador-mit.

Temps després, no sabria dir si molt o poc, vaigdespertar. Estava sol, a la mateixa sala. Una cosahavia canviat, però. Ara podia moure el meu cosperfectament. Em vaig aixecar per observar subtil-ment l'habitació. El fluorescent estava penjant dedos cables. El sostre gris estava fet segurament deciment, i ja se li notaven molt els cruis que tenia alcostat del llum. L'habitació era quadrada. No eramolt grossa. Totes les parets eren llises, d'un grisobscur. Al centre hi havia una pedra quadrada en laqual jo havia estat ajagut. Feia fred, molt de fred.El vent era inexistent.En una de les parets s'hi veia una taca negra, comde sang. Just al costat hi havia una porta de metall,oxidada. M'hi vaig dirigir. La vaig intentar obrir, peròestava tancada. Em sentia estrany. El fluorescentemetia sons una mica peculiars, com els de milmosques volant juntes.Sentia por, ansietat. Estava neguitós. Les mans i elfront em suaven. Em costava respirar. Sentia que

l'aire se m'acabava. Notava comels meus pulmons es quedavensecs. M'intentava conscienciar deque només era un somni, però noera capaç de trobar aquesta raódintre meu. Els ulls em tornavengrans. A cada instant pensava queacabarien sortint-me del cap.La meva boca estava deshidra-tada. L'ansietat era cada cop mésforta. No tenia temps. Em vaigposar a cridar com un boig. Vaigintentar inútilment obrir la porta acops. El cansament em va fer

caure de nou a terra. Un soroll agut em ressonavadintre les orelles. Em vaig aixecar com vaig poder.No havia fet cap esforç important, però em sentiacansat.Em vaig seure al damunt de la pedra. Vaig estirar-me el coll de la camisa. Feia molta calor, però a lavegada feia fred. No sabia que estava passant. Quiera aquell home d'abans? Potser la curiositat m'-hauria salvat del meu destí, potser no. L'únic quem'importava en aquells moments era sortir d'allà.Aquella habitació tenia alguna cosa que em feiasentir petit.Es van taponar les meves orelles. No podia sentirres. Dins la boca hi tenia un estrany regust de sang.Notava una peculiar olor a mort. Sentia com si unmunt de formigues em caminessin per sobre la pell.La meva vista s'estava tornant borrosa.Va ser en aquell precís moment quan la porta es vaobrir. Era aquell mateix home. No el vaig poder aca-bar de distingir. Tenia els ulls cansats. Probable-

Creació

31Curs 2013-2014

ment va ser per això, però vaig notar com el llumtornava obscur fins que es va apagar del tot. Cu-riosament, encara podia veure aquell home. Podiaobservar la seva silueta obscura, enrevoltada d'unallum blanca que cobria ara tot el meu voltant.Ell no es movia. Simplement em mirava amb elsseus ulls negres. No ho podia saber mai, però aixòm'ho vaig imaginar. Llavors em va estendre la sevamà. La figura de l'home es convertí en una bollanegra. Es va fer cada cop més petita, no perquèdesaparegués, sinó perquè es feia enfora. Era unasensació diferent a qualsevol altra, com de llibertat.No em vaig demanar que era aquella bolla, quin sig-nificat tenia per a mi, on havia anat. No, res d'això.Simplement em vaig quedar allà, dret dansant ambla mort que m'havia atrapat. Segurament en elsmeus darrers instants m'havia tornat boig, peròamb la bogeria vaig poder veure-ho tot amb més

Maria SansóVaig somiar, un món allà on no ens havíem d'amagar,érem lliures, érem reals, robàvem temps al temps,

no havíem de canviar.

Dolces albes ataronjades amb uns llavis a la meva orella,xiuxiuejant, una paraula que em fa gran, que sé que tu i jo,

serem un per sempre, un etern, serem infinits.

Arriba la nit, estrellada de somnis,dos cossos despulls a la claror de la lluna,em despert damunt el teu pit, et veig la cara,

i el meu cor s'encén, ets la dolçor,ets una petita però gran part de la meva vida.

Et despertes, em qued entronitzada, mentre ens miram fixament,em passen mil coses pel cap, em treus un somriure d'orella a orella,

i és que simplement és el més simple del món, estimar-te.

Francina MassanetEls camps comencen a ser florits,

els ocells ja canten al so de la melodia,i els pagesos comencen a estar afligits,

d'estar treballant nit i dia.Dolça primavera,

cada any plena de colors,no hi ha cap manera,

de poder guardar els teus sabors?El que molta gent diu,

la primavera la sang altera,però millor que estigui cop piu,

i es tranquillitzi d'alguna manera.Quina estació més bonica,tranquilla i encantadora,amb emocions la més rica,

i el qui no la té l'enyora.Potser no siguis perfecte,potser tenguis defectes,

però el més correcte,és corregir els desperfectes.

Sigues sempre com ets,cada any vine al teu moment,

a l'abril si no hi ets,no hi haurà ningú content.Agafa tot el que he dit,

i fes-ne un bullit,que estigui ben farcit,

i ben segur serà exquisit.T'esperaré l'any que ve,

amb el sentit ben obert,i et puc dir ben cert,

que escoltar-te jo sabré.

Joan NicolauArrib rient a ca meva, no hi ha ningú són les dues del dematí, me mir al mirall i me’n vaig a dormir. Dor-mint tenc calor. Somio que tot es crema. Foc a la casa. Me despert i… el foc no és real.Allà sí va ser real. Ells no ho oblidaran i nosaltres tampoc.

claredat. La llum blanca del meu voltant m'abra-çava com la calor d'un dia càlid.Ja no recordava res del meu passat. Era lliure en elmeu propi món, sense tenir consciència del presentdel meu cos encara fermat a la terra, estès sobreaquell llit de pedra, esperant que es podrissin lesseves cendres. La meva necessitat passada depoder era ara una simple molèstia en la meva mortque, irònicament, era l'únic al que podia anomenarvida.Els meus ulls quedaren per sempre mirant al mateixlloc, sense canviar de direcció. Ningú mai va entraren aquella sala obscura després de jo mateix.Aquella habitació petita i estreta s'havia convertitamb la meva tomba, en el meu altar, en el meubressol per poder descansar de la vida. La llum sem'apagava.

Premi de 2n cicle del Concurs de Narrativa Sant Jordi 2014

Premis de 1r i 2n cicle del Concurs de poesia Sant Jordi 2014:

EL FOC ADORMIT

VAIG SOMIAR DOLÇA PRIMAVERA

Creació

32 Curs 2013-2014

MICRORELATS 2014

Els alumnes de 4t practiquen aquesta tècnica literària

MMOONNOOTT OONNIIAACada dia era igual... m'aixecava, a fer feina i emdormia fins que no vaig despertar.

Aixeco el cap, mir al meu voltant i veigignorància, ai no és un mirall.

Va ser el primer enentrar al col·legielectoral, a la fi dipo-sitaria un doble sídins aquella desit-jada urna.

RReess mm''hhaavviiaa ffeettpplloorraarr ii uunnaa ssiimmppllee vveerrdduurraa ccoomm llaacceebbaa.. VVAA CCOOMMEENNÇÇAARR

CCAAIICC,, MM''AAIIXXEEQQUUEESS,, EEMM SSOOMM--RRIIUUSS II NNOO EETT DDEEIIXXOO MMAARRXXAARRMMAAII..

EENNXXAAMMPPAADDAAA poc a poc s'anava acostat cap a lataula. Pressentia que no acabaria bé.El cor em bategava, les mans em tre-molaven. El professor no ho dubtà,em va retirar el control abans que po-gués copiar la darrera pregunta.

PPeennssPens que pensant en el que pensdeix de pensar en el que estavapensant, que ara que hi pens nopensava en res.

Sí ho havia fet. Amb la cara que vaposar vaig saber que sí, ho havia fet.

No sé pas com vaigarribar a aquest lloci tampoc sé comme'n sortiré d'a-quest mar d'igno-rància.

AAMMOORRTu volies estar amb ell, ell nomésvolia estar amb algú.

MÀXIM 120 KG.i quan semblava que ja no hi podia cabre ningú més, l'home de la cor-bata va entrar, la porta automàtica es tancà i l'ascensor esva precipitar.

Un dia vaig perdre la raó, llavorsvaig adonar-me que mai l'havia ten-guda.

Què en saps de ...

33Curs 2013-2014

QUÈ EN SAPS DELS SAIGS O PREGONERS?

QUÈ EN SAPS DE LES NACIONS UNIDES?

verd i sempre duia un tambor, tot i que quan haviad'anunciar les festes o alguna alegria ho feia mit-jançant una corneta. L'horari del pregoner era sem-pre entrada de fosca, a l'hivern més prest i a l'estiumés tard. El pregoner també anunciava els objectesperduts per les cantonades. Sempre s'expressavaen mallorquí, tant si la notícia venia de Palma o perordre del senyor batle. Per acabar, la meva padrina es mostrà partidàriade recuperar aquest ofici a Vilafranca i a Mallorcaja que així no haurien d'anar a la Sala per informar-nos sobre els nous esdeveniments del poble. El pregoner fou reemplaçat per la ràdio i la televisióuns mitjans molt entretenguts i divertits, però l'ac-ció directa del pregoner difícilment pot ser substi-tuïda per la tecnologia.

Maria Rosselló GelabertL'0fici de pregoner em resulta interessant i alhorabastant desconegut ja que quan jo vaig néixer jahavia desaparegut. L'origen del pregoner es situa al'Imperi Romà, i durant segles fou el mitjà de comu-nicació i publicitat més eficient. El pregoner, eral'encarregat de fer sonar una corneta, i d'aquestamanera, reunia tots els habitants del poble perpoder comunicar notícies importants vingudes d'al-tres ciutats, o esdeveniments extraordinaris delpoble. Normalment, als pobles de l'Estat espanyol,els pregoners utilitzaven una corneta, tot i que nosempre fou així. A Mallorca, els pregoners feien ser-vir un tambor per poder comunicar les notícies, i aAnglaterra, una campaneta. Per tal de reunir més informació sobre la figura delpregoner, vaig realitzar una entrevista a la mevapadrina Maria Nicolau Barceló. Gràcies a la con-versa amb la meva padrina puc dir que el darrerpregoner que exercí aquesta professió al meupoble, Vilafranca de Bonany, fou Tomeu Mascaró,de mal nom Tomeu Calot cap a l'any 1959. S'ha dedir que a Vilafranca i a Mallorca en general el pre-goner era conegut com el saig. Aquesta professió, no era hereditària i s'exercia du-rant tota la vida. Els sous dels pregoners eren moltbaixos. El pregoner, anava vestit amb un uniforme

Alumnes de 3r de PDC

El Govern cambia el TIL por decreto-ley paraeludir la suspensión del TSJB (7 de septiem-bre): el Govern no estaba dispuesto a que nada ninadie obstaculizara la aplica-ción del proyecto estrella dela legislatura. Por eso a laspocas horas de conocer laresolución aprobaba un de-creto-ley (que sólo puedeparalizar el Tribunal Consti-tucional) para poner en mar-cha el TIL en este curso.

Los jueces del TSJB sus-penden el calendario deaplicación del TIL (6 deseptiembre): según el tri-bunal este calendario fueaprobado irregularmenteal no seguir los trámitesestablecidos por la Llei ba-lear del bon govern. Así el TSJB atendía la solicitudde suspensión cautelar del TIL contenida en el re-curso contra éste de STEI y UGT aunque no apre-ciaba indicios notables de ilegalidad en el mismo.

Francina Massanet de 3º C analiza el conflicto docente en el 1r trimestre

Como se han ido sucediendo los hechos en el tiempo

El Tribunal Superior de Justícia de Balears y el Govern se enfrentan

EL CAMINO DEL TIL

¿Qué es el TIL? El TIL bá-sicamente consiste en elcambio del proyecto lin-güístico que pasa de im-partir como mínimo un50% de materias en cata-lán a un trilingüismo dondeun tercio de las asignatu-ras se imparte en catalán,otro tercio en castellano yotro en inglés.

¿Qué opinan los docen-tes? El 97 % de los profe-sores de inglés desecundaria de centros pú-blicos de Mallorca quecontestaron a la encuestapromovida por Docentspel sentit comú ante laimplantación del TIL con-sidera que la mayoría delos alumnos de 1º de ESOno tienen el nivel sufi-ciente para cursar mate-rias no lingüísticas eninglés sin bajar sensible-mente el nivel de sus con-tenidos.

La Asamblea de docentes: este movimiento asambleario de profesores ymaestros de la escuela pública reunió en el Auditori de Porreres a 600 docen-tes el 31 de agosto para perfilar la huelga indefinida prevista para el inicio decurso contra la puesta en marcha del TIL y los recortes aplicados por el Go-vern Balear en los últimos años en el sistema ecucativo público, que han im-plicado una notable pérdida de su calidad.

¿Cómo se gestó la huelga indefinida? La convocatoria de huelga siguió un doble camino. Por un ladola Asamblea de docentes trató y de hecho, consiguió recoger las 4000 firmas necesarias para convocarlegalmente una asamblea de trabajadores que podía convocar una huelga independientemente de lo quedecidieran los sindicatos. Por otro lado, se trataba de convencer a éstos de que la convocaran directa-mente, aunque sólo STEI y CCOO parecían dispuestos a ello.

Palabra por palabra

34 Curs 2013-2014

¿Cómo regresaron al trabajo los docentes ba-leares (2 de septiembre)? Los docentes volvie-ron de vacaciones con un ambiente más crispadoque el que dejaron el 30 de junio y con el reto dedecidir si iban a la huelga o no. Parecía imposibleque el curso comenzara con normalidad el 13 deseptiembre por la amenaza de huelga indefinida siel Govern no rectificaba.

La Escuela Oficial de Idiomas duplica sus pro-fesores de inglés por el TIL: para todas las islasse contrataron 32 docentes más, 20 de ellos enPalma, donde hasta ese momento había 26. Así, laEOI de Palma casi duplicó sus efectivos para hacerfrente al importante aumento de alumnos (10.000más) provocado por el TIL y la eliminación de la li-mitación de plazas decretada por el Govern.

Palabra por palabra

35Curs 2013-2014

La assemblea de docentes paraliza los centrosen las 4 islas (16 de septiembre): ya se preveíaeste hecho tras el éxito de la campaña avui no ésun dia normal del viernes 13 y a pesar de los servi-cios mínimos excepcionales fijados por la Conselle-ria. La asamblea tenía el objetivo de crear con lahuelga un problema al Govern demostrándole quesin contar con los docentes nada puede funcionarcorrectamente. Simultaneamente los docentes reci-ben un gran apoyo social ejemplificado en la recau-dación de cientos de miles de euros para la caja deresistencia de los huelguistas.

El Parlament valida el decreto-ley del TIL peseal rechazo masivo de la marea verde (18 deseptiembre): ante más de 4000 manifestantes lamayoria del PP convalidó en solitario en el Parla-ment Balear este decreto-ley. Además el Govern,que pretendia que el curso empezara cuanto antesa pesar de la huelga, consciente de la preocupaciónque generaba el paro entre las familias y con la in-tención de ganar su apoyo envió instrucciones a loscentros para que los docentes que acudieran al tra-bajo impartieran clase y avanzaran materia aunquesólo hubiera un alumno.

CONTRASTE

Los docentes concentrados ante el Consolat de Mar, sede del Govern, y mientras las aulas vacías por la huelga.

Histórica manifestación del 29 de septiembre

Suspensión de la huelga para negociar; negociaciones que no avanzan

Las calles de Palma sellenaron con decenasde miles de maestros,profesores, padres, a-lumnos y todo tipo deciudadanos para pro-testar contra la políticaeducativa del Govern ydar su apoyo a loshuelguistas reclamandollegar a un acuerdopara parar el conflicto.

El PP tomó nota de lamanifestación, pero laabordó como una pro-testa “pancatalanista”.Altos cargos del partidoy del Govern afirmaronque tras la marea verdese escondía unaapuesta por la inmer-sión lingüística en cata-lán y el nacionalismoseparatista.

Sindicatos y asamblea frenan la negociaciónpor falta de propuestas de educación (20 deoctubre): tras diez reuniones en las que se llegó aacuerdos en varios puntos la Conselleria comunicaque no aplicará lo acordado si no se llega a un pactoglobal que incluya al TIL. Educación no acepta nin-guna de las propuestas de los docentes y estos acu-san al Govern de no ceder en nada ni hacer ningunacontrapropuesta alternativa respecto al TIL paraacercar posiciones.

Diferentes maneras de ver las cosas; apoyossociales a los dos bandos: por un lado decenasde artistas, incluido Miquel Barceló, donan obras dearte para subastarlas a beneficio de la caja de resis-tencia de los docentes en huelga y la orquestra sin-fònica de Balears organiza un concierto benéfico asu favor. Por el otro una veintena de grandes fortu-nas y miembros de las clases altas más adineradasfirman un manifiesto pro-TIL y una manifestacióna su favor reúne a unas 2000 personas.

El TIL en elCEIP Joan Mas iVerd: durante elverano la direc-ción tuvo querectificar el TILaprobado por elconsejo escolardebido a que según la Conselleria no cumplía con elequilibrio de horas entre catalán y castellano. Setuvo que cambiar como materia no lingüística encastellano educación física por matemáticas al teneresta más peso horario. Sesión plenaria del Ayuntamiento del día 10de noviembre: el debate concluyó con un acuerdounánime de todos los partidos políticos (PP, PSOE yPSM) según el cual el 50% de las materias deberíanimpartirse en catalán.

¿Cómo ha vivido el tema delTIL? Preocupado sobretodo por elmalestar de la comunidad educa-tiva del municipio.¿Ha habido quien le manifes-tara sus inquietudes sobre eltema? Sí, sobretodo por el temade las aules buides.En el plenario de dia 10, ¿sellegó a un acuerdo? Sí, seaprobó que el 50 % de clases de-berían ser en catalán.¿Cree que en la reunión de alcaldes se hizotodo lo posible? Hubiera podido terminar mejor,llegando todos a una posición de acuerdo.¿Cómo cree que terminará todo? Me gustaríaque las diferentes posturas llegaran a un punto in-termedio y se alcanzara un acuerdo.

Palabra por palabra

36 Curs 2013-2014

Caterina Vich/Maria BauzàEl programa Erasmus fue creado en honor al filó-sofo humanista del Renaciniento Erasmo de Rotter-dam. Este programa tiene como objetivo atender alas necesidades de enseñanza y aprendizaje detodos los participantes en educación superior y enFormación Profesional de grado superior.Desde 1987, Erasmus ha hecho posible que unos 3millones de jóvenes estudien o se formen en otropaís de Europa. Erasmus contribuye a ese objetivoal fomentar la movilidad de los estudiantes. Graciasal programa, los jóvenes pueden pasar una tempo-rada en otro país, aprender un idioma y desarrollarsu capacidad de adaptación, mejorando con ello superfil laboral. En este programa participan más de4000 universidades en 33 países diferentes. Eras-mus, cuyo número de participantes no deja de au-mentar cada año, se ha convertido en el programade intercambio universitario más fructí-

fero del mundo, siendoEspaña el país que másestudiantes envía y re-cibe.Un Erasmus tiene quedurar como mínimo 3meses y como máximo12. El programa teayuda a sufragar losgastos adicionales de-rivados de la movilidadde los estudiantes (porejemplo, manutención,viaje, alojamiento,etc.). Consiste en la realización de un período deestudios en una universidad de otro país europeo.Al final del mismo la universidad de origen del es-tudiante reconocerá académicamente los estudiosrealizados.

Programa que fomenta el intercambio de universitarios desde 1987

ERASMUS: CAMBIANDO VIDAS, ABRIENDO MENTES

Los alcaldes del PP, última esperanza de lamarea verde, dejan solos a familias y docen-tes (8 de noviembre): familias y docentes pidie-ron el apoyo de los alcaldes, la mayoría del PP para“revertir el modelo autoritario de Educación” y pre-sionar al Govern para llegar a un acuerdo. Así mu-chos ayuntamientos del PP aprobaron mociones afavor de cambiar el TIL y dar más peso al catalán.Pero al convocarse una junta de alcaldes para pedirla rectificación del TIL solo la alcaldesa de Alcúdiase desmarcó del partido (PP) y votó contra el TIL.

17 dias de huelga, un curso en conficto y ... ¿todo sigue igual? Los convocantes no han conseguidoninguno de sus objetivos, pero sí una movilización inaudita y la unidad de padres alumnos y profesores.Conclusión: la huelga es un arma útil, pero que desgasta mucho si se alarga en el tiempo.

El TIL en mi pueblo, Montuïri Entrevista al Alcalde Jaume Bauzà

Palabra por palabra

37Curs 2013-2014

¿Qué trámites tuviste quehacer para conseguir la beca?Probablemente la parte más duradel Erasmus es la cantidad de do-cumentos y requisitos necesariospara llegar a conseguir la beca.Para empezar necesitas tener almenos 60 créditos superados (uncurso) . Al tenerlos puedes relle-nar un formulario.En dicho formulario debes incluirun máximo de cinco universida-des donde querrías estudiar ade-más de un texto donde explicaslas motivaciones académicas ypersonales que te han llevado aelegir una u otra universidad. Una vez se ha comprobado estedocumento se decide a qué uni-versidad de las cinco opcionesvas a ir. La selección se hace enbase a tu nota media.Que tu universidad haya elegidouna universidad de acogida nosignifica que vayas automática-mente. Las universidades de aco-gida tienen sus propias normas,en mi caso tuve que realizar unexamen de inglés y mandar otracarta con mis motivaciones, micurrículo etc.Una vez la universidad de acogidate ha aceptado tienes que empe-zar a tramitar los dos documen-tos más importantes: El LearningAgreement y la Matrícula de tupropia universidad. El LearningAgreement recoge las asignatu-ras que debes cursar y superar en la universidad de acogida y lascompara con asignaturas que tie-nes que hacer en tu propia uni-versidad.

El siguiente paso es formalizar el“Contrato Erasmus” por el cual tecomprometes a realizar toda tuestancia y a aprobar un mínimode asignaturas, si no cumplesestas pautas, se cancela el con-trato y no recibes tu beca.¿Cómo es la convivencia?En mi caso la convivencia de mo-mento ha sido muy positiva. Fuiseleccionado para estar en unaresidencia muy bien situada en elcentro de Utrecht que está reser-vada para estudiantes internacio-nales. Convivo con estudiantesamericanos, australianos, neoze-landeses, sudafricanos, coreanos,chinos, japoneses, españoles,franceses, rumanos, ingleses, ita-lianos, alemanes, rusos, norue-gos, croatas, indios … Pero lamezcla de culturas es muy enri-quecedora.Normalmente no hay roces gra-ves entre los residentes, algunasvez hemos tenido situaciones in-cómodas con estudiantes asiáti-cos cuyo estilo de vida es muchomás calmado que en otras nacio-nalidades y se pueden sentir ago-biados con nuestro ritmo de vida.No se puede decir que hayamosllegado a tener ningúnconflicto,todos somos conscientesde que estamos en un país ex-tranjero, y que los demás tam-bién son de otros países y tienenotras costumbres por lo tanto to-leramos las diferencias de losdemás entendiéndolas y respe-tándolas. ¿Qué países/ciudades te die-ron a elegir?Al solicitar tu estancia en el ex-tranjero no lo haces en base alpaís o ciudad que quieres visitar,lo haces en base a las universida-des que tienen convenio con latuya, como la Universitat de Bar-celona es muy activa a nivel in-ternacional tuve muchasopciones. En principio, tenía unalista de ochenta universidadespara elegir. Al final, de esa listadescarté las que no enseñaban

en inglés y las que no impartíanlas asignaturas que yo estababuscando, así que finalmente mequedaron ocho. De esas ochoelegí solo cinco: Dublín, Utrecht,Aberdeen, Rotterdam y Bolonia.Al final fui aceptado en todasmenos en Dublín, y elegí la deUtrecht.¿Qué te parece la reforma queimpuso Wert? La reforma impuesta por Wertimplicaba que para conseguir labeca tenías que haber cobrado labeca general el año anterior. Labeca general se otorga a los estu-diantes que disponen de pocosingresos para que puedan segui-restudiando, en cambio la becaErasmus se otorga en base a losresultados del estudiante. Lo quehacía esta reforma era mezclardos principios muy distintos ade-más de reducir enormemente lacantidad de personas que podíanrecibir la beca.Lo peor de todo es que esta leyse aplicaba a estudiantes que yaestábamos en nuestro destino yya contábamos con tener ese di-nero, por lo cual esa ley era re-troactiva e ilegal.Al principio, fue como un jarro deagua fría, cuesta entender que elgobierno aplique normas ilegales.Me sorprendió como los estudian-tes fuimos capaces de organizar-nos contra esta reforma: elmismo día ya habíamos difundidonuestro grito de ayuda por lasredes sociales y la prensa espa-ñola e internacional. En segundo,se programaron concentracionesen las embajadas españolas detodos los países europeos lo cualpodría acabar de hundir la malaimagen que ya se tiene sobre elgobierno español a nivel interna-cional. A Wert le salió el tiro porla culata y la Unión Europea sepronunció en contra de su re-forma y desmintió las declaracio-nes en que este aseguraba quela UE recortaba un 50% el presu-puesto de Erasmus para España.

Entrevista a Gabriel Noguera Vich que actualmente goza de una beca Eras-mus para cursar estudios en la universidad de Utrech, en los Países Bajos.

Palabra por palabra

38 Curs 2013-2014

RUTA LITERARIA: MADRID 2014

Francina Massanet, Pilar Mes-quida y Sebastià NicolauPrimer día (28 de abril)A las 7.00 de la mañana nos con-centramos todos en el aparca-miento del instituto listos parairnos hacia el aeropuerto. Parti-mos con las profesoras de caste-llano Miquela, Lorena, Yolanda yMargalida. El avión salió a la horaprevista y conseguimos llegar unpoco antes al aeropuerto AdolfoSuárez de Madrid. Cogimos el bus para llegar hastael Hotel Plaza España***, dondeíbamos a pasar nuestros días enMadrid. De camino, pudimos verel estadio Vicente Calderón, muydiferente a cualquier otro estadioque haya en Mallorca.Al llegar al hotel nos explicarondónde íbamos a desayunar y re-partimos también las habitacio-nes.Por la tarde, hicimos una fantás-tica ruta literaria por las calles-más emblemáticas de Madrid, donde pudimos ver dónde vivíanalgunos de los escritores más im-portantes del país como Miguelde Cervantes, Lope de Vega,

Góngora y Quevedo. Más tarde,pudimos asistir a un duelo de plu-mas entre Góngora y Quevedo in-terpretado por el gran JoséSacristán y Helio Pedregal en elTeatro Nacional. Fuimos muyafortunados de poder asistir auna actuación de tal prestigio yaque muchas personas que que-rían acudir al evento se quedaronsin entrada. Ese día, también secelebraba el estreno de la películaCarmina y Amén de Paco León enlos Cines Callao y pudimos vertambién a este actor tan conocidopor la serie Aída.Por la noche, tuvimos tiempolibre para ir a cenar. Segundo día (29 de abril)Por la mañana, nos hicieron ma-drugar para continuar con nues-tra ruta de las letras hispánicas.A las 9 salimos del hotel y nosfuimos directamente al edificio dela RAE. Una vez en la RAE, nosexplicaron un montón de datosinteresantes sobre la Academia ehicimos un recorrido por todo eledificio donde pudimos ver el fa-moso salón de plenos donde sereúnen los académicos para de-batir asuntos relacionados con lalengua. En el subterráneo se en-cuentra una biblioteca enorme enla que solo pueden entrar en ellaun reducido número de personas.Fue una visita muy especial y ex-traordinaria porque solo hemospodido visitar este maravillosoedificio debido al tricentenario de

la organización, ya que está nor-malmente cerrado y sin acceso alpúblico. Por la tarde, visitamos laBiblioteca Nacional, pero lo únicoque pudimos ver fue su museo.Volvimos al hotel en bus y a las 9de la noche caminamos hasta laPlaza Mayor para escoger unbuen restaurante para ir a cenar,porque ya era demasiado tardepara tomar una “relaxing cup ofcafé con leche”.Tercer día (29 de abril)Todos estábamos algo tristes alser nuestro último día en la ciu-dad. Cogimos el metro para llegara la Residencia de Estudiantes.Sophie, nuestra guía, nos explicóbrevemente el funcionamiento dela Residencia. Primero nos mos-tró la habitación donde FedericoGarcía Lorca estuvo y luego pa-samos a una sala donde pudimosver un documental muy intere-sante sobre la historia de la Resi-dencia. También nos mostraronalgunos de sus estudiantes másfamosos, como el escritor Fede-rico García Lorca y el cineastaLuís Buñuel (conocido entre losestudiantes de historia del cine).Al terminar la visita, fuimos haciala Puerta del Sol, donde nos die-ron tiempo libre para ir a comery hacer nuestras últimas com-pras. Luego, fuimos a buscar nuestrasmaletas y cogimos el autobús alas 7 para ir al aeropuerto, y vol-ver a casa.

Los alumnos de 3º realizan recorridos literarios por la capital del Estado

Foreign languages corner

39Curs 2013-2014

Miquel Nigorra, el professor amb uns hàbits de vida més saludables

It’s celebrated in the United States on the fourth Thursday of November

3rd C students designed that rules. They had to choose between appro-piate or prohibited clothes items. They were working the fashion topic

LES ALUMNES D’ALEMANY FAN UNA ENQUESTA

THANKSGIVING CELEBRATION

UNIFORM RULES FOR OUR HIGHSCHOOL PUPILS

Catalina Sansó Les alumnes de 4t d'ESO d'alemany hem fet un tre-ball sobre hàbits de vida saludables i alimentació.Aquest treball es basava en una enquesta, que no-saltres vam fer a 14 professors, i a partir de lesseves respostes, n'extrèiem una puntuació que arri-bava als 30 punts. El resultat d' aqueix projecte ensva donar que en Miquel Nigorra, professor de mú-sica, és el professor amb un estil de vida més sa, jaque va aconseguir 24 punts. Posteriorment feremaquest mural per presentar els resultats.

Pau Llaneras Thanksgiving Celebration is a national day in theUnited States. It’s celebrated on the fourth Thurs-day of November. In this day many people want tosay thank you for all the food.In September 1620, a group of English people ca-lled the Pilgrim Fathers sailed from Plymouth. Whenthey arrived, they were not the first to live there,the Wampanoag were the first people. The first win-ter was difficult. Many Pilgrim Fathers died becauseit was very cold and they had little food. In thespring they started to grow food so in the autumnof 1621 they celebrated their first harvest. Finallythey gave thanks for their new home, new life andnew friends.Most American families still have a ThanksgivingDay dinner together. They have turkey and autumnvegetables, and pumpkin pie too.

Most American families still have a Thanksgiving Day din-ner together. They have turkey and autumn vegetables.

Foreign languages corner

40 Curs 2013-2014

3rd ESO B students activity includes pros and cons of living outside a city

An activity of 3rd ESO C eTwinning Project was doing a Tourist Brochure

PROS AND CONS OF LIVING IN A CITY

PALMA TOURIST BROCHURE

PROS AND CONS OF LIVING IN A CITY

PROS AND CONS OF LIVING OUTSIDE A CITY

Foreign languages corner

41Curs 2013-2014

3B STUDENTS INTERVIEWED MARK, OUR ENGLISH ASSISTANT

How did you feel the first dayin our school? I was very tired because I flewfrom the US.How would you describe thissmall island? Have you visitedany wonderful places here?I think Majorca is a very beautifulisland. I like hiking so I've beento many places as Sóller or Vall-demosa.What's your job in the US?Are you a teacher there?Before I came here, I was a ma-nager at a Restaurant. Before thisexperience I hadn't been a tea-cher.Do you have any useful sug-gestion to improve our En-glish lesson? Should we dospeaking activities moreoften?Good question. Everything you dotrying to improve is good. Youhave good teachers. Learning alanguage is difficult, I know be-cause I'm learning Spanish.Which is your favorite sport?I like many sports as basketball,soccer, here there are many goodsoccer players. I like tennis andping pong, too. I'm not very goodat ping pong though. I like manysports.What have you studied?In the USA the school system is-different. At universities you havea Major which is what you studymore.

Do you like the beaches ofMajorca?Yes! There are naked people andI'm not used to that.Where have you been? Exceptof Majorca.Honestly, I haven't traveled verymuch. I think it's a little more dif-ficult to travel when you are inthe US. The US is “huge” and Itraveled within the US. Out of theUS I traveled to Costa Rica andLondon, too. Which are your wishes forthis year?My wishes: learn Spanishfluently, see this island and helpmy Majorcan friends to learn En-glish.If you go back when you werea child. Would you imaginethat you would be in Majorcaanswering an interview?I didn't know about Majorca whenI was a child but I'm grad nowbecause it's beautiful.Do you like reading? If youreally like it, what's your fa-vorite book? And your favo-rite writer?Impossible to tell you my favo-rite, I can’t do that. I love toread. I haven’t read many Spa-nish or Majorcan writers yet.What type of music do youoften listen?I like every type of music exceptproduced music.Which was your favorite sub-

ject in your High school?I liked English. I don’t like mathsvery much, and I like history too.Do you like Majorcan food?What is your favorite one?Yes, I like Majorcan food. Itried“arros brut” I likeall food, Ilike to eat.What player you think willwin the gold ball?There are a lot of football playerbut my favorite is Cristiano Ro-naldo.What is your favorite place?My favorite place is Cala Rajadain Mallorca.What type of music do youlike?My favorite type of music is pop.Why did you choose this job?Good question. I wanted to traveland experience the world. NowI'm aware this is a beautifulplace. Sometimes it's harder todo. Sometimes it's because oflanguage. I wanted to help peo-ple and experience languagesand cultures. What do you do in your freetime? Honestly I study Spanish, hangout with my friends, play pingpong, go hiking...Do you like go fishing in Ma-jorca?I hardly ever go fishing, but I likeit and if I'm going to try to catchfish with hands.What languages do youspeak?English, and a little bit of Spa-nish.What is your favorite footballsoccer team?I don't really have a favorite fo-otball team. I like Spanish soccer.Football here means more thanjust sport, is not the same in theUSA.Then Mark asked a questionto 3rd B students: Where isthe first place you would liketo visit talking about Englishspeaking countries?We answered! North Carolina, NY.

Foreign languages corner

42 Curs 2013-2014

The students of 4th of ESO have traveled to Berlin for five days.

SCHOOL TRIP TO BERLIN

Catalina SansóThis school year, the students of4th of ESO have traveled to Berlinfor five days.

Berlin is one of the biggest capitalcities in Europe and it's as big aswonderful. This city has been re-built a lot of times because of thebombings during the wars whichdestroyed almost everything. Ho-wever, it has a lot of landscapesto visit.

In my opinion, the most interes-ting thing from the German His-tory is the Nazi period; we visiteda camp, Hitler's desk, where hisoffices and his house were andthe bunkers where people wouldhide in case of bombing. There-fore, almost the whole trip wasabout Nazis, but we also spokeabout Jews because we visitedthe synagogue, their neighbor-hood and some memorials dedi-cated to them. We also visitedtwo museums which were aboutthe Egyptians. In one of thosetwo, we saw Nepertiti's bust. Ne-pertiti is considered one of themost beautiful women ever.

The worst part of the trip was the

food, because it was awful andtasteless. About the German peo-ple I would say that they are notreally friendly, but they're cleanand tidy, so we could see that thecity was clean and it wasn't pollu-ted at all.

But not everything was about le-arning in the trip, we also had alot of free time when we could doanything we wanted, but of

course, except for drinking alco-hol, smoking or anything similar.The teachers advised us that ifwe did something wrong or "ille-gal", we would come back to Ma-jorca immediately. So, what didwe do on our free time? We wentshopping, to the bowling alley,met people, to a bar just to relaxor to the McDonald's because wehated the food at the hotel. Wehad a couple of free hours perday, therefore we could do a lotof things and they were differentsince we were in a very big citywith a lot of things we had neverseen before. However, if the freehours we had in one day weren'tenough, we had them at nights.For example, the last day, wewalked a lot because we wantedto visit the most places we could,and we didn't have much freetime and at night, several stu-dents decided not to sleep. Thenext day they didn't have reallynice faces, but they enjoyedthemselves and this is the mostimportant thing. We had a reallynice time together, so I think we'llalways remember this trip.

Anuari

43Curs 2013-2014

PRIMER ESO A

PRIMER ESO B

Anuari

44 Curs 2013-2014

PRIMER ESO C

PRIMER ESO D

Anuari

45Curs 2013-2014

PRIMER ESO E

SEGON ESO A

Anuari

46 Curs 2013-2014

SEGON ESO B

SEGON ESO C

Anuari

47Curs 2013-2014

SEGON ESO D

TERCER ESO A

Anuari

48 Curs 2013-2014

TERCER ESO B

TERCER ESO C

Anuari

49Curs 2013-2014

TERCER ESO D

TERCER ESO E

Anuari

50 Curs 2013-2014

QUART ESO A

QUART ESO B

Anuari

51Curs 2013-2014

QUART ESO C

QUART ESO D

Anuari

52 Curs 2013-2014

PQPI

CLAUSTRE

Horòscop

53Curs 2013-2014

de pompes fúnebres; en algun cas poden provar deser naturòpates. Diners: Compra un número de larifa; però, millor, deixa-ho estar, ets un perdedor.Salut: Dissortadament, els científics encara no hantrobat cap vacuna contra l’estupidesa; mentrestant,prova el tè o el suc de coco de Tahití; no et farancap bé, però tampoc cap mal.LIBRA/LES BALANCES: Relacions: Hi haurà gransestrelles per a l'amor i el romanç, però no pas pera tu. Carrera professional: Els libres canvien sovintde feina i sovint aconsegueixen força guanys il·líc-its. Tindreu èxit en alguna pseudo-professió, comara quiropràctic, clarividència o economista; si no

és que ja ho has deixat de banda per es-devenir el líder d'alguna secta New Age.Diners: Et faràs ric si evites el treballhonrat.ESCORPIO/L'ESCORPÍ: Carrera pro-fessional: L'èxit està sempre a les tevesordres; evitaràs l'ofuscació seguint unasimple però noble carrera de sacrificidesinteressat per als teus companys;honors, riquesa i una felicitat sublimseran la teva única recompensa. Diners:Els diners hi seran sempre que els ne-cessitis; sempre en tindràs prou per ales cosses essencials, així com per a pe-

tits luxes, iots i bons vestits. Salut: Els metges i elsenterramorts maleiran el Cel per permetre't viuretant i tan bé.SAGITARI/L'ARQUER: Relacions: Aquesta set-mana no seràs tan menyspreat en públic com sem-pre. Aviat descobriràs el valor de la monogàmia,però massa tard com per conservar la teva parella.Carrera professional: Les teves opcions professio-nals estaran equivocades; els sagitaris més exi-tosos acaben en un lloc de comandament de graumitjà tirant a baix. Diners: Els sagitaris mai no esfan rics, millor concentrar-se en la satisfacció se-xual.CAPRICORN/LA CABRA: Les teves possibilitatsde trobar un amor vertader han progressat i, ara,equivalen al valor de l'àrea del quadrat del cim dela Gran Piràmide de Keops. Carrera professional: Sihas desenvolupat la capacitat de respondre Sí, po-dràs aspirar a ser un mediocre executiu de negocis.Diners: Amb sort, no et moriràs de gana, ...de mo-ment!* LES PREDICCIONS PELS AQUARI I PISCIS NO LESVAM PODER FER PERQUÈ SOBTADAMENT EL CEL ESVA ENNIGULAR I NO ES VEIA CAP ESTRELLA. DIS-CULPIN LES MOLÈSTIES!!

Per “El senyor de les Tenebres”ÀRIES/L'ANYELL: Relacions: la separació de lateva parella serà inevitable i hauràs de reprendrel'onanisme. Carrera professional: Les teves opcionsprofessionals, de fet, no són gaires. Si la teva auraés lluent, multidimensional i ectoplasmàtica, lesteves ambicions secretes d'esdevenir un enginyerde control de les multituds potser podran complir-se. Diners: La teva estúpida confiança en la sort, etfarà fer-te il·lusions amb la loteria; et veuràs con-tínuament decebut. TAURE/EL BOU: Relacions: aviat començaràs unaltre rotllo breu, superficial i sense sentit amb algúno gaire interessant. Carrera profes-sional: En les opcions professionalsdels taure, sovint hi ha graneres, fre-galls i poals. Diners: ets un perfecteperdedor; però continua comprantnúmeros de la loteria, la teva divinitatelegida deu odiar-te, però l'Estat neces-sita els doblers que et gastes en joc.Salut: El teu consum idiota de remeismiraculosos, t'escurçarà molts mésanys de vida dels que podries conservardeixant de fumar, de beure i d'atipar-te.BESSONS: Carrera professional: Tre-ballar en un bordell per a bisexuals noés una bona opció. Diners: Els gèminis capaços decomplaure les corrupions dels polítics, o els interes-sos de pietosos cristians, aconseguiran fer-se rics.Els altres hauran d'inscriure's de per vida en uncentre d'acollida. Salut: Les teves moltes hipocòn-dries estan a punt de donar fruit.CÀNCER/EL CRANC: Carrera professional: gas-taràs els teus pocs estalvis en romanços de faci'sric ara mateix, com ara la venda en piràmide,histèries de marketing de multinivell, etc. Quandonis la teva paraula d'honor, el resultat serà pitjorque les promeses dels polítics. Diners: T'apuntaràsa cursets de cap de setmana per trobar feina. Nofuncionaran, igual com tot allò que intentis. Salut:Tindràs problemes al cervell, als ossos, als músculsi als òrgans; a part d'això, tota la resta anirà bé.LEO/EL LLEÓ: Carrera professional: Normalment,els leos són uns lladres malparits; la política és lateva carrera. Diners: Si ets intel·ligent, cosa nogaire habitual en els leo, esdevindràs un expert enl'acceptació de suborns i similars. En cas contrariles teves estrelles suggereixen que inciaràs unacarrera fracassada en robatoris i estafes.VIRGO/LA VERGE: Carrera professional: Els vir-gos són uns excel·lents viviseccionistes i directors

En realitat, només hi ha un sol astre que regeix tots i cadascun dels signes del Zodíac: la Lluna de València. Sónmoltes les persones nascudes sota aquest astre, que exerceix la seva influència des de l'1 de gener fins al 31de desembre -o des de l'1 de setembre fins al 31 d'agost, com es vulgui mirar-. Aquest és un tipus de gent dis-posada a creure-s'ho tot, i com més extravagant i absurd resulti encara millor. La gent que viu a la Lluna de Va-lència considera científics no sols l'Astrologia, sinó també d'altres contes i romanços com l'Atlàntida,l'Esperitisme, el Tarot, les dites Medecines Alternatives i, fins i tot, desenvolupen la capacitat de veure els ex-traterrestres que vénen de vacances a la Terra.

Passatemps

54 Curs 2013-2014

SOPA DE LLETRES JEROGLÍFIC

LES VUIT DIFERÈNCIES

Passatemps

55Curs 2013-2014

SOLUCIONS PASSATEMPS

LA NATURA ... ÉS SAVIA (ESSA + VIA)

Extrets de www.enigmacard.com

SOPA DE LLETRES

SETMÚSIQUES

QUANTES RAJOLES?

JEROGLÍFIC

LES 8 DIFERÈNCIES

CCCCoooonnnnttttrrrraaaappppoooorrrrttttaaaaddddaaaa

SSSSaaaaiiiinnnntttt VVVVaaaalllleeeennnnttttiiiinnnneeee eeeeTTTTwwwwiiiinnnniiiinnnngggg ppppooooeeeettttrrrryyyy