AVANÇANT EN LAINVESTIGACIÓ DELA XARXADesprés de sis anys de recerca, els més de quaranta inves-tigadors del Projecte Internet Catalunya (PIC), liderats per larectora Imma Tubella i el professor Manuel Castells, hanpresentat públicament els resultats de la seva feina. El tre-ball ha estudiat les transformacions de la societat catalanainduïdes per l’ús d’internet. D’aquesta manera, la UOC con-tinua amb una de les seves missions: generar i difondre co-neixement. Però també reconeix el saber i la tasca desen-volupada per personalitats d’àmbit internacional com elprofessor Alain Touraine, investit doctor honoris causa.

ENTREVISTA A ALAINTOURAINE, NOUHONORIS CAUSA

Pàgines 12-14

ANTÓNIO DAMÁSIOI LA NEUROCIÈNCIA

Pàgines 15-16

CREADORSAUDIOVISUALS ALA XARXA

Pàgines 20-21

Setembre 2007. Núm. 28Publicació periòdicade la Universitat Obertade Catalunya

www.uoc.edu

Món

Aquest mes de juliol, a la Universitat Oberta de Catalunyahem “tancat” el PIC. El Projecte Internet Catalunya ha es-tat un programa d’investigació dut a terme entre el se-

tembre del 2001 i el juliol del 2007 per l’IN3, l’institut de recercade la UOC.

Al llarg d’aquest període ens hem capbussat en la societat catala-na. En aquest repte hi han participat uns 40 investigadors, hem fet15.390 entrevistes presencials i 40.400 entrevistes per internet.

Hem mirat de saber com les tecnologies de la informació i la co-municació, que són a l’ADN de la UOC, incideixen en les perso-nes i l’entorn i, també, en àmbits estratègics de la societat del co-neixement: l’empresa, l’escola, el sistema de salut, la universitat,l’Administració i els mitjans de comunicació.

El professor Manuel Castells, amb qui he codirigit aquest projec-te, considera que el PIC és, des del punt de vista quantitatiu, elprojecte d’investigació més gran en ciències socials que s’ha fetmai a Catalunya i el projecte d’investigació més important sobrela societat de la informació que s’ha dut a terme a Espanya.

El Projecte Internet Catalunya no s’acaba amb els resultats de lesinvestigacions. Tenim encara una feina molt important per fer, undeute pendent amb la ciutadania i la universitat catalana. El pro-jecte ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya, des de di-versos departaments que han estat coordinats des de Presidènciai el Departament d’Universitats. Ara hem de posar a l’abast de to-ta la comunitat universitària i de la societat en general els resul-tats de la nostra investigació. Els resultats del Projecte InternetCatalunya es publicaran ben aviat en format de llibres i al web del’IN3 entre l’octubre del 2007 i el maig del 2008. Compartir el co-neixement també és al nostre ADN.

Ha estat una feina feixuga, una tasca a llarg termini, i els qui hihem participat hem travessat períodes de treball durs i esgota-dors. Però ha valgut la pena. Ara sabem més com som, com lestecnologies de la informació i la comunicació ens han canviat iens canvien i com modifiquen també el nostre entorn.

Imma TubellaRectora

Publicació periòdicade la UniversitatOberta de Catalunya

Món UOC no es fa responsablede les opinions expressadespels seus col·laboradors.

Setembre 2007Núm. 28

Món

Edició:Àrea de Comunicació de la UOCAv. Tibidabo, 39-4308035 BarcelonaTel. 932 532 300www.uoc.edu

Telèfon d’informació de la UOC:902 141 141

Director:Daniel Martí

Redactora en cap:Àngels Doñate

Redacció:Pau David Alsina, Jose Medina,Elena Mellado, Cristina Rius,Mariel Sangrà, Anna Torres,Sandra Zavalgo

Revisió lingüística:Servei Lingüístic UOC

Realització, maquetaciói il·lustracions:Tercer Polo, S.L.

Fotografies:Antoni Bofill, David Campos

Dipòsit legal:B-12.158-95

ISSN:1887-4665

El Projecte InternetCatalunya

SumariPàgines 6-9

Taula de redacció

Investigadors de la UOCpresenten els resultatsdel PIC, l’estudi de cominternet ha transformatla societat catalana

Pàgines 10-14

Entrevista

Alain TouraineInvestit doctor honoris causa“Avui vivim un moviment del’ésser humà cap endins: lacosa més important ja no és elcontrol del món exterior”

Pàgines 17-24

Cultura

Dos en un: poesia i cançóa Música de poetes

Entrevista a PeterMacIntyre “No hi ha res que pugui aturarla voluntat de mantenir vivauna llengua”

Creadors audiovisuals ala xarxa

Entrevista als periodistesi activistes sobre dretshumans Lila Pastorizai Eduardo Jozami:“La història es repeteixde moltes formes: avui hi hamaneres de la dictaduraque perduren”

Pàgines 15-16

Crònica

António DamásioL’evolució de la investigaciósobre les emocions en laneurociència

Pàgines 28-29

Comunitat

Eva EsplugasVoluntària turística al’Argentina

Núria FernándezCròniques des de Kabul

Sílvia MoyaFinalista en el Festival Sol depublicitat

Jesús Antonio AlquézarPresident de l’APUOC,l’Associació de Psicopedagogiade la UOC

Pàgines 30-31

Novetats editorials

Pàgines 32-34

Breus

II Jornades en Xarxasobre l’Espai Europeud’Ensenyament Superior:Compartint novespràctiques docents

Débora Chomski, seguintel rastre de Sefarad através dels seus plats

La llicenciatura de Dretde la UOC celebra eldesè aniversari

La UOC, primerauniversitat de l’Estat ambun canal de vídeo aYouTube

Pàgines 25-27

Recerca

GADEAdministració idemocràcia en l’erade les TIC

Pi2La propietat intel·lectualal segle XXI

GRESProgrames per a ajudarprogramadors

6 Món UOC • Setembre 2007 Taula de redacció

UN GRUP D’INVESTIGADORS PRESENTA ELS RESULTATS DEL PIC

La UOC estudia com internetha transformat la societat catalanaEl setembre del 2001, un equip d’investigadors de l’IN3, ins-titut de recerca de la UOC, dirigit pels professors ManuelCastells i Imma Tubella, iniciava un projecte de recerca moltambiciós: el Projecte Internet Catalunya (PIC). El seu objec-tiu era estudiar les transformacions de la societat catalanainduïdes per l’ús d’internet, en tots els àmbits de la vida so-

cial, empresarial i administrativa. Sis anys després, amb elsresultats de més de 15.390 entrevistes presencials i 40.400entrevistes per internet, han presentat els resultats del queha esdevingut el projecte més important sobre la societat dela informació que s’ha fet mai a l’Estat espanyol i un delsmés importants d’Europa, si més no en l’aspecte quantitatiu.

ESCOLAEls alumnes i els professors fan servir forçainternet a casa, però no comparteixen aques-ta pràctica a l’escola. Aquesta és una de lesprincipals conclusions del projecte de recer-

ca L’escola en la societat xarxa: internet en l’educació primàriai secundària. Mitjançant 9.876 qüestionaris a una mostra re-presentativa de la comunitat escolar d’alumnes, professors,professors especialitzats en TIC i directors de 350 centres esco-lars de Catalunya, s’ha analitzat l’impacte de les TIC en el sis-tema educatiu català. Tot i l’increment constant de recursosmaterials i maquinari informàtic en els centres escolars, la ma-jor part de les connexions a internet en escoles i instituts esconcentra a les aules d’informàtica d’aquests centres, amb unaccés molt més restringit que a l’aula de classe, fet que ha im-pedit la generalització d’un ús més intensiu de la xarxa durantles classes. Un altre factor que ha detectat l’estudi és que l’ús d’internet que

es fa actualment als centres no influeix necessàriament en elrendiment escolar dels alumnes. No obstant això, es detectentermes de desigualtat digital en l’ús que en fan els estudiants acasa. Els escolars amb un rendiment acadèmic millor accedei-xen més a la xarxa fora del centre que no pas els que tenen pit-jors resultats i, a més, la utilitzen més a casa amb finalitats es-colars. L’ús d’internet al domicili per part dels pares tambéinflueix en el nivell d’accés per part dels alumnes, que acabenaplicant-la a l’elaboració de treballs escolars. La presència deprojectes pedagògics innovadors per mitjà de la xarxa és gaire-bé testimonial a Catalunya. Internet només s’utilitza per a la re-cerca d’informació amb l’objectiu de preparar les unitats di-dàctiques, en el cas dels professors, i l’elaboració dels treballsi deures, per part dels alumnes. Aquest fet ha portat a veurecom una de les conclusions que el professorat tendeix a utilit-zar internet més per a mantenir els patrons de docència tradi-cionals que no pas per a impulsar la innovació pedagògica ba-sada en l’ús d’aquesta tecnologia.

El PIC és un programa de recerca bàsica, definit pels 40 in-vestigadors que n’han format part i codirigit pel profes-sor Manuel Castells i la rectora de la UOC, Imma Tube-

lla. S’ha desenvolupat entre el setembre del 2001 i el juliol del2007 i ha estudiat les transformacions de la societat catalanainduïdes per l’ús d’internet, en tots els àmbits de la vida social,empresarial i administrativa. Però també ha estudiat el conjuntde la societat, l’economia i les institucions per establir la rela-ció entre tecnologia i societat.

Es compon de 7 projectes de recerca, tots centrats a Catalunya, peròa partir del coneixement de la recerca internacional en cada tema:• sobre la societat catalana, per mitjà d’una enquesta presencial

sobre una mostra representativa de la població de Catalunya(3.005 persones);

• sobre les empreses, a partir d’una enquesta presencial a 2.038empreses representatives;

• sobre les escoles primàries i secundàries, mitjançant una en-questa a 9.876 professors, administradors i alumnes d’unamostra de 350 escoles;

• sobre el sistema de salut, mitjançant enquestes per internet ipresencials al conjunt dels professionals de l’Institut Catalàde la Salut i de l’Hospital Clínic de Barcelona, a autors d’ex-periències pilot d’història clínica compartida a tot Catalunya,

als metges del Col·legi de Metges de Barcelona, a les infer-meres del Col·legi d’Infermeres, als farmacèutics del Col·legide Farmacèutics, a les associacions de salut i als webs de sa-lut de Catalunya;

• sobre els estudiants i professors de totes les universitats públi-ques de Catalunya, i de la UOC, amb enquestes per internet;

• sobre el canvi tecnològic a la Generalitat i a l’Ajuntament deBarcelona;

• sobre la relació entre internet i els mitjans de comunicació.

El projecte ha estat finançat enterament per diversos departa-ments de la Generalitat de Catalunya, coordinats des de Presi-dència i el Departament d’Universitats. En aquests set anys, elPIC ha tingut el suport, primer, del president Pujol i, posterior-ment, del president Maragall i del president Montilla, que vanaugmentar el finançament.

Els resultats són públics i a l’abast de tothom. Es publicaran alweb de l’IN3 entre l’octubre del 2007 i el gener del 2008. Tam-bé seran publicats set volums que resumeixen i analitzen el queés essencial de cada projecte, en una doble edició, en castellà ien català, per Ariel

http:/www.uoc.edu/in3/pic

7Taula de redacció Setembre 2007 • Món UOC

SALUTEl projecte Modernització tecnològica,canvi organitzatiu i servei als usuaris enel sistema de salut de Catalunya (PIC Sa-lut) ha estudiat els usos d'internet i lestecnologies informàtiques en el sector de

la salut, mitjançant milers d'entrevistes en línia i presen-cials. En concret, els investigadors Francisco Lupiáñez, Jo-sefa Sánchez i Francesc Saigí, liderats per Manuel Castells,han estudiat el conjunt de l'Institut Català de la Salut,l'Hospital Clínic de Barcelona, els metges col·legiats a Bar-celona, les infermeres, els farmacèutics, els usuaris del sis-tema de salut, les associacions de pacients i els webs sani-taris de Catalunya. Així mateix, han analitzat casosd'experiències pioneres de desenvolupament d'informatit-zació de la salut.Per a aquests investigadors, en la combinació entre canvi tec-nològic, canvi organitzatiu i requalificació del personal resi-deix l'esperança de millorar la qualitat de salut i respondre auna demanda social creixent, alhora que es conté una despe-sa que sembla insostenible.L'anàlisi de webs de salut feta ens mostra que, en primer lloc,internet, com a plataforma tecnològica, ofereix majoritària-ment continguts sobre salut amb uns nivells de qualitat nogaire destacats i, en segon lloc, que encara són escasses lesaplicacions relacionades amb la comunicació i els serveis.Amb l'anàlisi dels agents (usuaris, associacions i professio-nals) es constata el mateix. La consulta d'informació sobresalut a internet és una realitat que comença a tenir conse-qüències sobre la gestió de la malaltia que fan els pacients ila relació entre ells i els professionals sanitaris. A més, elsprofessionals sanitaris més actius tenen en internet una fontde continguts científico-tècnics que els permeten actualitzarconeixements. Tanmateix, ni els usuaris ni els professionalsencara no utilitzen majoritàriament les aplicacions relacio-nades amb els serveis, però fan una valoració positiva del'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, es-pecialment internet, en l'àmbit sanitari. Això no obstant,aquesta valoració queda matisada per dues qüestions: peruna banda, per a garantir que l'augment dels fluxos d'infor-mació tingui conseqüències positives sobre la salut dels ciu-tadans i sobre la relació que aquests tenen amb els professio-nals sanitaris és necessari que, en primer lloc, augmentin elsfluxos de comunicació entre els agents i les institucions, te-nint sempre en compte la coordinació dels diferents canals(presencial, telefònic i internet) i, en segon lloc, es potenciïnles xarxes de creació, distribució i utilització de contingutsde salut de qualitat a internet; per l'altra banda, amb aquestestudi també s'ha constatat la necessitat d'adequar els mo-dels de finançament i de gestió de la sanitat al nou entorntecnològic.Els investigadors posen de manifest l'avenç tecnològic subs-tancial que es produeix en la pràctica clínica i en la teleme-dicina, en particular mitjançant el telediagnòstic per imatgei l'èxit de projectes d'innovació tecnològica com el de la tar-geta farmacèutica i la informació en xarxa als grans hospi-tals, al costat de la difícil implantació del projecte d'històriaclínica compartida, que representaria una autèntica revolu-ció en la gestió de la salut.

ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICAL'Informe de recerca sobre administracióelectrònica del Projecte Internet Catalunyaté per objectiu analitzar les transforma-cions internes i externes que s'esdevenenentorn de la incorporació d'innovacions

tecnològiques en els processos d'atenció al públic per partd'una administració pública com la Generalitat de Catalu-nya. Per tal d'aconseguir-ho, l'equip dirigit per Eduard Aibar,director del projecte i vicerector de Recerca de la UOC, i elsinvestigadors de l'IN3 Ferran Urgell i Yanina Welp van fer124 entrevistes presencials i van seguir un període d'un anyd'observació participant en l'Administració.El projecte de recerca es desenvolupa entorn de dos eixosprincipals. El primer és identificar els elements (tecnològics,organitzatius i culturals) que són clau en aquest procés detransformació en el context dels canals de relació amb el ciu-tadà (principalment el web, el telèfon i l'atenció presencial),a més d'analitzar en profunditat en quines condicions actuencom a agents esperonadors o retardants i determinar l'abast ila direcció dels canvis. El segon eix és analitzar les particu-laritats de l'e-governance en l'Administració catalana amb re-lació al context internacional. En aquest àmbit s'ha fet un es-tudi comparatiu amb iniciatives capdavanteres en algunesregions que tenen àmbits administratius similars a Catalu-nya, com ara l'Emília-Romanya, Escòcia i el Quebec. Les conclusions generals que es poden extreure de l'estudiapunten que es comença a detectar una certa transformació,malgrat que es produeix amb més lentitud que no s'esperava.En el suport web, per exemple, l'Administració catalana hafet una tasca important d'indexació, taxonomia i ordenació dela informació, però hi continua havent elements de la culturai estructura organitzativa que dificulten els fluxos d'informa-ció transversals (fenomen present a altres administracionspúbliques en el context internacional): d'una banda, la sub-sistència aclaparadora d'estructures fortament jerarquitzadesde decisió i supervisió, que condicionen els fluxos d'infor-mació –fluxos que, al seu torn, tenen el suport de sistemestècnics que han estat majoritàriament dissenyats en el passatper a afavorir aquestes estructures verticals de control i presade decisions o simplement per a automatitzar processos–; del'altra, la subsistència d'un entorn normatiu i jurídic que tam-bé dificulta el redisseny de processos i procediments en uncontext dominat creixentment per transaccions i comunica-cions digitals. Els efectes de l'excessiva compartimentació or-ganitzativa i de la gran autonomia de les unitats administrati-ves continuen essent, també, obstacles importants. Es reforça igualment el rol del ciutadà com a client de l'Ad-ministració o consumidor de serveis públics i no tant com asubjecte polític en processos de participació. La tecnologias'utilitza, en aquest sentit, més per a millorar la gestió que nopas per a aprofundir la democràcia o millorar els processos.El ciutadà esdevé coresponsable dels seus propis serveis il'Administració intenta proveir-lo de les eines necessàriesper a aquesta nova tasca, en què, a més, es relaciona com mésva més individualment amb l'Estat. Per acabar, l'Administra-ció sembla més conscient que els canals d'atenció són un boninstrument per a millorar la imatge pública i combatre lespercepcions negatives del seu funcionament.

8 Món UOC • Setembre 2007 Taula de redacció

UNIVERSITATSLa recerca Internet i el sistema universita-ri públic de Catalunya ha analitzat, d’unabanda, els usos d’internet fora de l’aulauniversitària de professors i estudiants i,

de l’altra, aquesta pràctica a les classes. La investigaciós’ha dut a terme a tota la xarxa del sistema universitari pú-blic català mitjançant enquestes a 203.000 alumnes i 16.800professors. Un dels principals resultats de la recerca ha es-tat la corroboració que el col·lectiu d’estudiants universita-ris tenen un grau d’experiència en l’ús d’internet per sobrede la mitjana de la societat. Més d’un 80% tenen una expe-riència d’uns 6 o 7 anys en l’ús d’aquesta tecnologia, el95% tenen ordinador propi a casa i el 80%, connexió debanda ampla. La investigació també ha demostrat que elsprofessors es connecten més que els estudiants, amb unamitjana de 5 hores al dia, i ho fan substancialment al seulloc de treball, mentre que els universitaris naveguen mésdes de casa. La investigació sobre l’ús d’aquesta tecnologia en la formacióha constatat que la major part de l’alumnat, un 70,90%, va-lora l’ús d’internet en l’educació superior i considera que potajudar en el procés d’aprenentatge, percepció que noméscomparteixen una mica més de la meitat del professorat. Elsalumnes favorables a l’ús d’internet per als seus estudis con-sideren que aquesta pràctica pot incrementar el seu graud’autonomia i la interacció amb els professors i companys, amés de personalitzar el seu aprenentatge, tot i que majorità-riament troben que pot reduir l’exigència en els estudis. Toti això, la major part d’estudiants demanen mantenir el llibre,el paper i el llapis com a centre del seu procés d’aprenentat-ge. Al seu torn, els professors que consideren positiu l’úsd’internet en la docència pensen que això pot incrementar laseva autonomia en la gestió del temps. Una altra dada rellevant de l’estudi és que l’ús d’internet nocanvia la vida quotidiana de la comunitat universitària. Lainvestigació confirma que en el terreny de l’educació supe-rior es fa un ús tradicional i poc transformador de les TIC,que només acaben reproduint les dinàmiques del sistema tra-dicional centrades en el professor, i no es constaten possiblestransformacions a partir del potencial social i col·laboratiude la xarxa. Tanmateix, en aquest àmbit també es demostraque internet potencia determinats usos com l’autonomia: ferles coses que un vol quan vol. No obstant això, es detecta unasegona divisòria digital més basada en com s’utilitza la xar-xa que no pas en si s’hi té accés o no, és a dir, un incrementde la distància entre qui fa un ús més creatiu, innovador iamb més autonomia de la xarxa i qui no. Això es reflecteixen l’ús que fan de la xarxa els estudiants, entre els quals no-més una minoria la fa servir més enllà de navegar per pàgi-nes web i utilitzar el correu electrònic. Participar en blogs,wikis o penjar vídeos i fotos a la xarxa no són pràctiques ge-neralitzades i ho fa un percentatge molt reduït del col·lectiuuniversitari català. L’estudi també exposa recomanacions com per exemple po-tenciar, amb la col·laboració de les organitzacions, processosque facilitin la introducció de les TIC a les aules università-ries amb l’objectiu de tendir a noves formes i mètodes d’e-ducació superior.

SIOCIETAT XARXALa història de la tecnologia demostra que lessocietats i les persones adopten les novestecnologies segons les seves necessitats i in-teressos i que les fan servir a partir dels seus

valors i cultura, generalment de maneres no previstes pels cre-adors de la tecnologia. Internet no és una excepció d’aquestaregla. L’ús d’una tecnologia és un indicador de canvi social icultural, més que no pas un factor determinant d’aquest canvi.D’aquí ve que la veritable importància d’entendre la difusió iels usos d’internet a Catalunya ragui en la possibilitat d’utilit-zar-la com a punt d’entrada per a comprendre la transformacióde la societat catalana en tots els àmbits de la vida quotidiana. La societat catalana és extremament sociable en comparaciód’altres societats avançades, i els usos d’internet contribueixenal desenvolupament d’aquesta sociabilitat en comptes d’afe-blir-la. Aquesta sociabilitat s’expressa sobretot mitjançant latrobada personal. Internet només és utilitzada com a font d’in-formació regular per una petita minoria, concentrada sobretoten la població més jove.Pel que fa a la llengua relacionada amb les pràctiques comuni-catives, a internet la dominant és el castellà, d’una banda, perqüestió d’oferta però, de l’altra, per qüestió de voluntat. En ge-neral, i entre la població total d’usuaris, un 89% no acostuma autilitzar l’anglès a internet, un 53,7% no acostuma a utilitzar elcatalà i un 20,5% no acostuma a utilitzar el castellà. El nivell deconeixement alt del català el tenen majoritàriament els joves en-tre 15 i 24 anys (86,4% el parlen i l’escriuen amb fluïdesa) peròsón els que l’empren menys. La gent passa a l’ús del castellà ambmolta facilitat i amb molta naturalitat, sense deixar de tenir peraixò un sentiment de pertinença català significatiu (37,5%), moltper sobre del sentiment de pertinença a Espanya (19,7%).El 19,4% de la població té una pràctica identitària catalana for-ta, però el 84,3% de menors de 30 anys no la tenen. Se sentenpreferentment catalans els nascuts a Catalunya, majors de 30anys, professionals i directius, de les grans ciutats o de l’àmbitrural. D’altra banda, la població catalana té un baix nivell departicipació sociopolítica i associativa i mostra un alt nivelld’escepticisme respecte de la política institucional. Així, sola-ment un 36,2% pensa que els ciutadans tenen influència en elque decideix el govern i el 77% està d’acord amb l’afirmacióque “al món n’hi ha uns quants que manen i els ciutadans nopoden fer gran cosa per a controlar-los”. L’ús i la intensitat d’ús d’internet s’associa amb l’edat (com mésjove és la persona, més procliu és a fer-ne ús), amb l’educació,amb el nivell d’ingressos (com més alt és el nivell, més alt ésl’ús), amb les ocupacions tècniques i professionals i amb uncontext urbà i metropolità. Així, doncs, internet apareix comun instrument dels grups més dinàmics i que han rebut méseducació de la societat.En definitiva els usos d’internet s’articulen, estretament amb lavida quotidiana. La xarxa no genera un món de fantasia, una rea-litat virtual en la qual la gent es reinventa: això és una pràctica li-mitada, concentrada en els grups d’usuaris més joves. Internet es-tén la realitat a l’univers virtual. Per acabar, s’observa que commés fort és el projecte d’autonomia en una persona, més intens ésl’ús que fa d’internet i més importància adquireix internet en larealització d’aquest projecte, la qual cosa es tradueix en darrer ter-me en el desenvolupament de les capacitats d’aquesta persona.

9Taula de redacció Setembre 2007 • Món UOC

COMUNICACIÓEls usos i consums dels mitjans de comuni-cació van canviant a Catalunya, i part d’a-quests canvis s’atribueix a la penetració i laimplantació de les tecnologies d’informació

i comunicació (TIC), sobretot d’internet. L’alerta es va donarl’any 2002, quan l’informe Catalunya societat xarxa va revelarque el 16,6% dels qui navegaven per internet miraven menysla televisió i, d’aquests, el 61,7% tenien menys de 30 anys. Ara,cinc anys més tard –amb el 54% de la població catalana queutilitza internet–, la recerca PIC.Comunicació ha analitzat elsprocessos de modificació de les pràctiques de comunicació aCatalunya, amb la identificació de les tendències més signifi-catives mitjançant milers d’entrevistes. El punt de partida ha estat la definició d’una dinàmica de tran-sició, en què les pràctiques d’informació i comunicació tradi-cionals coexisteixen amb una activa renovació d’usos i estratè-gies, caracteritzada per una tendència a la gestió autònoma ipersonalitzada de les pràctiques de comunicació. Amb interneta casa, canvien els usos i consum dels mitjans de comunicaciótradicionals –es produeix una substitució gradual o parcial delconsum dels mitjans tradicionals, sobretot la televisió– i s’o-bren nous canals i maneres d’informar, comunicar i entretenir-se, que permeten la participació personal activa, ràpida i eficaçen la gestió d’una quantitat i una diversitat creixents de con-tinguts; tot plegat, mitjançant l’ús d’aplicacions que fan aug-mentar les possibilitats de generar, modificar, distribuir, com-

partir, intercanviar i consumir tota mena d’arxius, de text,imatge i so. Els més joves utilitzen internet com a plataformad’introducció, assaig i explotació de les possibilitats que ofe-reixen les TIC de connectivitat i participació activa. Així, el33% dels entrevistats pengen fotografies i vídeos a internet, el25% participen en blogs i el 18% gestionen el seu propi blog.Així, s’adverteix que la introducció a l’ús de les TIC per partdels adults –més de 30 anys– es fa per la via pràctica, laboral iprofessional. Posteriorment, la integració gradual de les TIC esfa en l’entorn domèstic i familiar, i el resultat d’aquest procésés la generació d’un entorn tecnològic en què els més joves –elsmenors de 31 anys i, sobretot, els menors de 18 anys– desen-volupen la seva vida. En aquest context domèstic coexisteixenmúltiples equips i suports i hi proliferen i competeixen dife-rents pantalles: televisors, ordinadors, telèfons mòbils, conso-les de videojocs. També s’han detectat canvis en la gestió del temps: en un esce-nari en què el 74% dels enquestats utilitzen internet a qualse-vol hora, enfront de solament un 23% que ho fan preferent-ment durant les hores punta (el prime time) de la televisió, elsinvestigadors han verificat que són els menors de 31 anys elsqui tendeixen a abandonar les hores punta com a horari prefe-rent de consum de la televisió. Així, les hores punta són lafranja de temps fora de l’horari laboral i escolar en què es des-envolupen múltiples activitats quotidianes –de tipus pràctic,domèstic i personal–, en què la televisió no és l’única activitati en què es concentra un ús elevat d’internet.

L’EMPRESA XARXAL’ús de les tecnologies de la informació i lacomunicació en el món empresarial català haestat un altre dels objectes d’investigació delProjecte Internet Catalunya. L’empresa xarxa

a Catalunya: TIC, productivitat, competitivitat, salaris i benefi-cis a les empreses catalanes és una investigació codirigida perJordi Vilaseca i Joan Torrent que ha volgut constatar com la in-troducció d’aquestes tecnologies ha influït en canvis del modeli del comportament del sector econòmic. Aquesta investigació ha tingut la tasca de comprovar la hipòte-si que les TIC han contribuït al canvi en aquests aspectes. Du-rant els mesos de gener i maig de 2003 es va fer un treball decamp que va analitzar una mostra representativa de 2.038 em-preses de Catalunya amb diferents dedicacions i dimensions,mitjançant entrevistes personals d’una hora de durada amb unqüestionari personal a directius o empresaris amb una visióglobal de la seva organització. D’aquí s’han obtingut i analitzatmés de 500 variables, de manera que s’ha obtingut una matriud’un milió de dades sobre l’empresa catalana.Un dels resultats del projecte L’empresa xarxa a Catalunya haestat demostrar que la transició del país cap a l’economia delconeixement té una evolució lenta. El model econòmic actualencara és a mig camí entre, d’una banda, les estructures orga-nitzatives i productives tradicionals i, de l’altra, la consolida-ció d’un nou tipus d’economia que basa el funcionament en larenovació i creixement de la tecnologia digital. Alguns dels ar-

guments i dades per a arribar a aquesta conclusió són un nivellde competitivitat internacional baix, una formació de la majorpart dels treballadors clarament millorable i empreses benequipades digitalment però amb poc grau de penetració de l’úsde les TIC. Aquesta última conclusió parteix de diversos resul-tats, com l’ús baix que es fa dels sistemes tecnològics en els di-ferents àmbits de les organitzacions. D’altra banda, l’estudi també detecta en aquesta marxa lenta dela immersió en les TIC uns límits clars de la inversió i el fi-nançament de les empreses per a innovar en aquest camp, co-sa que s’accentua amb la manca d’estructures formals de recer-ca, desenvolupament i innovació, la falta de xarxes decooperació entre institucions en aquest àmbit i la poca qualifi-cació dels treballadors. Passant a un altre aspecte, la gestió delsrecursos humans es fa majoritàriament de la manera tradicio-nal. Tanmateix hi ha tot un seguit d’empreses que preveuenuns usos de les TIC més avançats i que incorporen noves pràc-tiques de gestió dels recursos humans en xarxa. En altres terrenys, com el del màrqueting analític, hi ha una bai-xa presència de les TIC mentre que s’ha constatat una progres-siva consolidació de les compres i vendes per mitjà d’internet.Pel que fa a productivitat, l’estudi situa l’empresa catalana enun punt de possible desacceleració del creixement a llarg ter-mini i amb un feble impacte del canvi tecnològic digital. D’altrabanda, el nivell retributiu dels treballadors catalans experimen-ta grans diferències segons si l’empresa fa servir intensivamentles tecnologies de la informació i la comunicació o no.

10 Món UOC • Setembre 2007 Entrevista

Alain Touraine és un dels més grans sociòlegs dels darrers cinquanta anys. Siaixò no fos prou com a presentació, caldria afegir-hi que ha estat professor enalgunes de les universitats més importants del món, autor de més de quarantaobres cabdals i un referent d’àmbit europeu i llatinoamericà per la seva tascade teòric i investigador de l’evolució dels models de societat del segle XX, amés del seu paper d’intel·lectual compromès.

Per aquests nombrosos mèrits i moltsaltres, el mes de juny passat el pro-fessor Touraine va ser investit doc-

tor honoris causa per la UOC, apadrinatpel professor Manuel Castells, que va as-segurar que “la seva obra ha marcat decisi-vament la manera com pensem la societat,la política i la cultura i ha proporcionat hi-pòtesis de recerca innovadores a milersd’investigadors sobre ciències socials d’ar-reu del món. Originàriament historiador,molt aviat va evolucionar cap a la sociolo-gia, ja que de bon principi es va proposarrefundar aquesta disciplina”.

La rectora Imma Tubella, en el transcursde l’acte d’investidura, va recordar quanel va conèixer a París: “Una de les cosesque em van seduir del treball de Touraineés la seva aproximació al que va anome-nar sociologia de l’acció, o també accio-nalisme, que es basa en la creença que lessocietats construeixen el seu futur mit-

jançant mecanismes estruc-turals, però tambégràcies a les seveslluites socials i, pertant, culturals. Al cap ia la fi, com diu Galea-no, som el que fem percanviar el que som”.

En el seu discurs, ell es vadefinir com “un autodi-dacte que ha perdut forçatemps a orientar-se i també

Jordi Pujol, antic president de la Generalitat i

honoris causa per la nostra universitat, saluda el

futur investit abans de l’acte.

El professor Alain Touraine firma al llibre d’honor

de la Universitat, on signen les personalitats que

visiten la UOC.

En presència de la rectora Imma Tubella, desco-breix la placa de la sala que portarà el seu noma la seu de la Universitat.

Alain Touraine,investit doctor honoris causa

a alliberar-se de l’educa-ció que havia rebut, de moltbona qualitat però, a la vegada, completa-ment incapaç de fer-me entendre el mónen què jo viuria”. Segons la rectora Tube-lla, “un cop descompostos els marcs so-cials, Touraine s’interessa a poc a poc perl’individu. Defineix el subjecte com el de-sig d’esdevenir un individu, de crear unahistòria i un projecte personal, d’atorgarsentit a l’experiència: el subjecte com aproductor de la societat, com a construc-tor. Per a ell, no hi ha unes normes i va-lors inamovibles que regeixen la societatdes de sempre, sinó que és el subjectequi els produeix a cada moment deter-minat”. Com ell mateix diu, “cada ve-gada que es parla del moviment socialo de drets humans [...] el punt essen-cial és que sempre consisteixen, pen-so, a oposar a unes lògiques socials, uneslògiques d’interès, de poder o d’influèn-cia, les reivindicacions fonamentals de l’e-xistència i dels drets del que jo anomenoel subjecte, és a dir, l’ésser de dret que ésal nucli del nostre ésser i que ha substituïtDéu o les filosofies de la història, liberal orevolucionària, en un món on la nostra ca-pacitat d’acció tecnològica o administrati-va, i fins i tot bèl·lica, sobre nosaltres éstan gran que ja no ens podem definir tansols per la defensa dels drets dels ciuta-dans o dels treballadors, sinó per la rei-vindicació del nostre dret més global a seréssers humans, és a dir, éssers que tenen,per parlar com Hannah Arendt, el dret detenir drets”.

Però, més enllà de la seva trajectòria aca-dèmica i científica, Manuel Castells vadestacar la figura de Touraine com “un in-tel·lectual compromès. Va lluitar contratotes les dictadures, particularment a l’A-

mèrica Llatina.Mai no ha abandonat, però, laseva independència, ni ha deixatque se silenciés la seva veu crítica.S’ha mantingut al marge del poder,testimoni lúcid del seu temps, sensealtra audiència sincera que la miría-da d’actors socials que encara creuenque un altre món és possible”.

Touraine va tancar el seu discurs ambun desig: “el desig que el treball alqual he consagrat la major part delmeu temps contribueixi a preparar el ter-reny per a una renovació del pensamentsocial. Uns altres hi contribueixen, des depunts de partida anàlegs o diferents. Hi hafeina per a tothom a l’hora de cultivaraquest terreny que ha quedat en guaret.Aquesta tasca immensa no pot conèixerfronteres, com tampoc no es pot plantejarobjectius a curt termini”

Un moment de l’acte, en què van participar auto-ritats del món acadèmic, personalitats de la vidasocial catalana, el Consell de Govern de la Univer-sitat, el professorat i membres de la comunitatuniversitària.

En honor de l’investit, que va viure a Xile, la can-

tant Gabriela Ahumada entona algunes cançons

de Violeta Parra.

Es fa lliurament al nou honoris causa d’un dels

seus símbols, l’anell.

11Entrevista Setembre 2007 • Món UOC

L’acte comença: el claustre de doctors baixa per

les escales principals de la seu de la Universitat.

El quartet del cor de cambra Dyapason interpreta

la peça Cantique de Jean Racine.

El professor Manuel Castells, president de laComissió Científica de la Recerca i el Doctorat,llegeix els mèrits del seu patrocinat.

Ja investit, Alain Touraine fa el seu discurs.

12 Món UOC • Setembre 2007 Entrevista12

El professor Alain Touraine, direc-tor de l’École des Hautes Études deCiències Socials de París, és un re-ferent per als estudiosos a l’horad’interpretar els models de societatdel segle XX a Europa i l’AmèricaLlatina. D’una manera especial,sobresurt per la seva contribució al’anàlisi de la societat postindus-trial i per una teoria sociològicacentrada en el subjecte com a fontprimera d’acció social.

“Avui vivim un movimentde l’ésser humà cap endins:la cosa més important ja no ésel control del món exterior”

Alain TouraineDirector de l’École des Hautes Étudesde Ciències Socials de París

13Entrevista Setembre 2007 • Món UOC

Pau Alsina

Professor dels Estudis d’Humanitats

En el seu moment, vostè va ser un delscreadors del terme societat postindus-trial. Avui parlem de societat de la infor-mació i el coneixement, o fins i tot desocietat xarxa i de la importància estratè-gica de la creativitat i innovació com amotor de transformació de les indústriesen aquesta societat. Què pensa d’aquestsgirs?Tenim raó de prioritzar els aspectes méspositius dels canvis que vivim per defi-nir-nos, però en el moment actual tambéhi ha guerra, gana, violència civil, exclu-sió social als països rics... Un 40%-50%de la població viu fora de tot aquest de-senvolupament que comenta: fora de lapolítica, de la cultura i dels mecanismesde creativitat i innovació associats a in-dústries.No ens hem d’imaginar un món que vaprogressant de l’agricultura a la indústriaamb qualificació i que arriba a la creativi-tat com si arribés a la cúspide. Pot arribara ser ingenu i perillós. Ara, quina és, comes pot definir, la situació actual? Per des-comptat, es pot definir en termes tecnolò-gics, fins a un cert punt, fins i tot en ter-mes econòmics. Però jo m’estimo mésfer-ho d’una altra manera. No dic que noes donin aquests aspectes, però la menad’enfocament que jo voldria privilegiar ésun altre. Pot ser un tema complementari:el que a mi em sembla l’aspecte més es-tructural, el de més impacte, el de mésconseqüències, és un moviment de l’acti-vitat humana cap endins. Comencem ambel moviment cap enfora: agricultura, in-dústria, guerra, conquerir el món i el mésenllà, l’esperit aventurer i el far west...Parlo dels europeus que conquereixen elmón: el món del coneixement, el món geo-gràfic, el món financer, etc.Avui, però, el que és important no és elcontrol del món exterior, sinó la capacitatd’inventar, de crear, d’actuar sobre nosal-tres, de controlar el nostre comportament,de conèixer millor els nostres llenguatges,de conèixer millor les xarxes, els efectesdels altres... No sé, jo penso que el quepassem després de la societat industrial ésaixò: passem d’una societat d’eines a unasocietat de llenguatge o de xarxes.Penso que tothom està d’acord que això dela societat postindustrial era una visió moltperillosa: per exemple, és com si diguéssimque sortim d’aquest hotel on ara som, sensesaber on anem. Valdria més que em pogues-sin dir que anem al barri Gòtic o al Tibida-

bo. L’evolució que vivim avui em sembla lamés important de totes les que hem viscut.

Seria això, doncs, el que caracteritzarial’home i les civilitzacions d’avui?Sí, el que caracteritza l’home i les civilit-zacions d’avui és la capacitat de dirigir-sea si mateix, el que caracteritza al nostremón és la reflexivitat, terme que prové delsociòleg Anthony Giddens. Actuem en unmón produït per nosaltres; no descobrimla naturalesa com al segle XVIII, posem elspeus en un terreny de ciment, construïtper nosaltres, amb mapa organitzat o dis-senyat per d’altres. Per a mi això és la ideafonamental. Hi ha gent que diu “Hem pas-sat d’un món religiós a un món racionalit-zat, de secularització, d’un món afectiu aun món instrumental”. Estic ben en des-acord amb aquesta visió, que en certa ma-nera utilitza la gent de l’escola de Frank-furt. Penso que no és tan senzill. Elfenomen fonamental que es dóna és el dela interiorització de tots els principis queanaven cap enfora: Déu, la història, la na-turalesa, la societat sense classes, la socie-tat de l’abundància... qualsevol cosa. I aratravessem una societat que és molt mésque postindustrial, més que les seves tec-nologies. És cert que no es tracta de donar-ne una definició sense incorporar aquestsaspectes, però entrem en un món en elqual parlem amb nosaltres més que no pasfem qualsevol altra cosa, amb paraules unamica diferents. Si un diu que hi ha rela-cions amb el món exterior, relacions ambaltres éssers humans, jo diria que aixòtambé és “relació amb si mateix”.

Ens referim al paper central dels modesde producció de subjectivitat?Això mateix, i quan vostè es refereix a cre-ativitat jo m’estimo més la seva expressiód’ara, “creació de procés de subjectiva-ció”. Jo parlo molt de subjectivació, que ésla raó, no pas de subjectivitat. Aquesta ex-pressió no la vaig crear jo; de fet, va serforça utilitzada per Michel Foucault. Avuitots es reconeixen utòpics en dir que enaquest món –un món de màquines i ara unmón de xarxes i de senyals de comunica-ció– l’home està perdut... No! Jo diria queal contrari: el que vivim és la globalitzaciói les comunicacions. Aquestes indiquenque el sentit, el significat d’una situació,tècnica o conducta està separat del món deles tècniques, del món de la comunicació,l’expressió, la producció, el consum, etc.Aquesta és, en certa manera, la sensacióque vaig tenir i ara tinc molt més. El meuitinerari social va començar en plena so-

cietat industrial, i acaba completament fo-ra d’aquesta societat. Em va costar moltsortir d'aquest món de tècnica, de movi-ments socials, de visió de la societat de fu-tur, etc.; sortir d’això, sortir d’aquest qua-dre de referència i descobrir que elfuncionament de l’individu, del grup, dela societat s’organitza entorn de principistotalment diferents, no centrats en l’objec-te, sinó en el subjecte. Aquí insisteixo molt que es va fer amb di-ficultats immenses: perquè durant l’últimmig segle aquest objectivisme es va defen-sar molt per mitjà del postmarxisme, unpostmodernisme, un postestructuralisme,un postnietzscheanisme, que era l’oposat atot el sistema de control social moral, etc.Sempre tornar a l’interior des de l’exterior,però sense donar a aquest interior una es-tructura que pugui explicar el que es potintentar fer, crear.

I això significa un canvi dels agents so-cials?Ja no hi havia més referència de la societatindustrial, del capital, de la lluita de clas-ses. Avui és difícil veure la societat indus-trial amb els seus actors; va desaparèixerquan el sistema soviètic es va empassar elsindicalisme i el món obrer l’any 47. Vos-tès estaven sota les potes d’una altra menad’animals en aquella època... Una altra da-ta que és políticament fonamental és l’any89, quan òbviament hi ha una transforma-ció positiva amb la caiguda del mur. Bé,com que m’he identificat força amb Polò-nia, jo fins i tot diria el 81 amb Solidar-nosc... Bàsicament, la caiguda del mur és lacaiguda d’un sistema de control del pensa-ment. Això desgraciadament no dura gaireperquè, l’any 2001, l’11 de setembre indicala importància del món de la guerra. Maino hi ha un període llarg de bon temps.A poc a poc, especialment entre els anysvuitanta i començament del segle XXI, escomença a veure una cosa que indica quees desenvoluparà una nova societat mal-grat la guerra, les lluites religioses, etc. Jasom en un altre període. En aquest mónamb comunicació de masses i amb trans-ports de tota mena, el nostre problema bà-sic és que no podem recolzar-nos en el fu-tur o el passat, amunt o avall... L’únicacosa que ens ajuda a orientar-nos és la nos-tra presència, nosaltres mateixos. Un esperd de vista, hi ha una sèrie d’incidents,d’experiència de vides separades...El que és fonamental per a nosaltres, jaque no podem trobar suport fora, és trobarun suport, una legitimació de nosaltres ennosaltres mateixos, i això es pot dir utilit-

´ ´

14 Món UOC • Setembre 2007 Entrevista

zant l’expressió més coneguda, més tradi-cional, eliminada durant 150 anys, que ésl’expressió del dret de l’home. L’ésser hu-mà és el que té dret a tenir drets. Jo diriaque es produeix un desdoblament. L’ésserhumà té la necessitat de viure en un mónempíric però també de cara a un món sim-bòlic, i per això en el món simbòlic, reli-giós, estètic expressa no pas l’ombra de simateix sinó la llum de si mateix, el quedóna sentit a la seva acció, el que permetdefinir drets; llavors definir èxit, derrota,poder no importa... Aquesta mena de dià-leg amb si mateix, que trobo molt en elmón de la dona d’avui, en el món postci-vilització, em sembla la cosa més impor-tant, i tampoc no vull separar aquesta ob-jectivació de la producció de lacomunicació, etc. D’aquesta reinterioritza-ció, si ho volen veure així, és la resubjecti-vització, subjectivació en realitat.

Què pensa de la manera en què avui esparla de la crisi de la democràcia repre-sentativa i del seu revifament cap a unademocràcia més participativa?Fa temps, més o menys trenta anys, en uncongrés de sociologia a Suècia jo vaig pre-sentar un treball que es titulava Com espot desfer la idea de societat. La gent el vaprendre com una broma. Sobre la crisi dela democràcia... És més que una crisi! Hiha crisi de la ciutat, de l’escola, de la jus-tícia o de la família. Jo faig servir des de faalmenys deu anys l’expressió “el final delque és social”. Vivim en un món sense ca-tegories socials; hi ha categories objecti-ves, tecnològiques i, diguem-ne, morals,en aquest sentit original de la paraula. Peraixò hem de combinar dues coses, i potserjo ho faig d’una manera molt tradicional:primer, tot el que és principi d’unitat, d’in-tegració de tot –que és la cosa més perillo-sa que hi ha i per això és el principi delstotalitarismes–; després cal fer possibleuna manera una mica anglesa a l’estil d’u-na democràcia directiva, diguem-ne, quelimiti la subjectivitat i l’objectivitat perquèpugui deixar un espai que jo anomenol’espai de la política, aquest espai lliure enel qual es manegen diferents variables pera combinar-se de la manera menys perillo-sa o més positiva que sigui possible.Per exemple, la paraula democràcia sem-pre ha estat fosca per la imatge central aoccident de la democràcia (Hobbes, Ros-seau). Hi ha un acord fonamental: la ciutattriomfa, el bé comú preval. Em fa horror,això, ja que és exactament el contrari delque anomenem democràtic, perquè preci-sament el que és important és defensar

l’individu com a tecnòleg, com el que si-gui, davant de qualsevol mena de lògicapredominant, del poder, dels negocis, delsistema de conciliació, del cicle de globa-lització, no m'importa... Mantenir un espaisota control de la subjectivitat discutida,diguem-ne preparada, observada, desco-berta d’individus i grups.Hi ha una crisi d’una democràcia represen-tativa. Per quina raó? Per la raó més senzi-lla. No és que els partits no siguin represen-tatius; és que les classes socials ja no sónrepresentables. Parlem de la classe obrera:on és la classe obrera? La classe obrera noexisteix. O la fe en el país? Doncs hi ha unainsuficiència definitiva. És a dir que calabandonar velles categories. S’ha parlatmolt, com a Porto Alegre, d'una democrà-cia participativa. És una cosa limitada. Perquè? Perquè encara és un fenomen o unprocés de mena consum: la gent vol gastarprou diners per construir un hospital, unaescola o una carretera. La gent destina unapart del pressupost de la ciutat a construiraixò.Cal crear condicions favorables per a lapresa de consciència, la lliure expressió,d’aquest diable o d’aquest Déu que hi haen cada un de nosaltres: la capacitat deformular, expressar, organitzar, defensarels drets. Jo diria que el que és importantés –i aquí seré molt tradicional– reconèi-xer que en cada individu o grup hi ha ele-ments i referències universals; hi ha algu-na cosa per sobre de la igualtat o de lajustícia entre éssers, entre grups. Hi ha, iaixò és per a mi l’única base d’una lluita

real, la igualtat dels drets a tenir dret.

Quin pensa que pot ser el paper d’unauniversitat en aquesta nova situació?Fa poc en una reunió que vaig tenir ambprofessors universitaris algú va dir que calser conscient que no solament les universi-tats europees es moren sinó que fins i totles millors universitats d’Amèrica van des-apareixent. La universitat és una institucióque desapareixerà perquè avui la tendèn-cia fonamental de totes les universitats ésformatar, especialitzar i professionalitzar.Em recordo que una vegada vam organit-zar un seminari a l’escola d’estudis socialsi va venir un periodista i ens va preguntar:Però vostès com es defineixen? Sociòleg,historiador, filòsof... Què hi fa? Un estu-diant no es pot desenvolupar intel·lectual-ment si, per exemple, fa un màster moltespecialitzat de societat del dret o d’histò-ria de l’edat mitjana a Tunísia. En el nostrenou sistema universitari no es tracta sola-ment d’advocar per una obertura, sinótambé de permetre que sigui possible l’iti-nerari de formació d’un estudiant que vade París a Rotterdam, o a Londres, o a Co-lònia o a Oxford. La mobilitat és la capaci-tat d’inventar-se a si mateix, de manejardiversos idiomes, de manejar diverses ex-periències culturals... No és que vulguique la cosa principal sigui la diversificacióde les experiències, però sí crear les con-dicions per mitjà de les quals un individupot crear la seva pròpia individualitat. I laindividualitat no es crea sense referència afactors universalitzants

Algunes pinzellades...• Va ser alumne de l’École Normale Supérieure i catedràtic d’Història.• Va ser Rockefeller Fellow a les universitats de Harvard, Colúmbia i Chicago. • Va ser nomenat assistent de recerca i investigador al CNRS (Centre National pour

la Recherche Scientifique).• El 1965 es va doctorar en Lletres.• El 1960 va ser designat director d’estudis de l’actual École des Hautes Études en

Sciences Sociales.• Del 1966 al 1969 va exercir la docència a la Facultat de Lletres de París-Nanterre.• El 1970 va fundar el Centre d’Études des Mouvements Sociaux.• El 1981 va fundar el Centre d’Analyse et d’Intervention Sociologiques, que va di-

rigir del 1981 al 1993.• Ha estat president de la Societat Francesa de Sociologia, del 1968 al 1970, i vice-

president de l’Associació Internacional de Sociologia, del 1974 al 1978.• Ha estat, d’altra banda, membre de l’Alt Consell per a la Integració (1994-96) i és

membre del Consell d’Administració de la Maison d’Amérique Latine.• És membre estranger de nombroses acadèmies: l’Acadèmia Nord-americana de les

Arts i les Ciències, l’Acadèmia Polonesa de les Ciències, l’Academia Europaea,l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i l’Acadèmia Brasilera de les Lletres.

• És doctor honoris causa per més de disset universitats.

Diego Redolar

Doctor en Neurociències i professor delsEstudis de Psicologia

El professor Damásio va obrir laconferència amb una dissertaciósobre l’evolució de la investigació

sobre les emocions en la neurociència deles últimes dècades. Tant la neurociènciaen general com la psicologia en particularvan experimentar un auge exponencialamb la revolució cognitiva que va substi-tuir el paradigma més conductista. Enaquest marc es va començar a despuntaren temes de recerca del món emocional id’una manera progressiva es va passar aparlar de la revolució emocional. L’impac-te de la recerca que es portava a terme so-bre les emocions en el camp de la medici-

na va tenir repercussions molt importantsen la societat del moment. Es va començara aplicar una sèrie de tractaments per a al-gunes afectacions de l’estat de l’ànim; ai-xí mateix, es va introduir una visió cientí-fica de la conducta moral i de la sevapredicció basada en models biològics imatemàtics. S’anava arribant a un punt enquè les implicacions econòmiques i polí-tiques podien despuntar fins i tot per so-bre de les necessitats científiques que totaquest marc comportava. No obstant això,faltaven molts aspectes per definir. Falta-va tot un cos de dades per a poder donarsuport al paper del sistema nerviós en lagènesi i la inducció de la conducta emo-cional i necessàriament faltava algun as-pecte integrador subjacent que expliquésla funció comunicativa de les emocions

15Crònica Setembre 2007 • Món UOC

El 24 de maig va tenir lloc a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Bar-celona la conferència magistral impartida pel professor António Damásio“Brain and Mind: from Medicine to Society”. L’acte va ser possible gràcies ala UOC i a la Conselleria de Salut del Govern de la Generalitat, i es va podercircumscriure en un marc íntimament lligat al de la recerca bàsica sobre neu-rociències i la seva relació amb la salut i les implicacions en diferents àmbitsde la societat. En l’acte hi van participar la rectora Imma Tubella, Marina Ge-li, consellera de Salut i presidenta del Patronat del Centre de Medicina Rege-nerativa, i el professor Manuel Castells.

António Damásio i l’evolucióde la investigació sobre les emocionsen la neurociència

Moment de la conferència al Parc de Recerca Biomèdicade Barcelona

16 Món UOC • Setembre 2007 Crònica

dels vertebrats i la seva evolució filogenè-tica: el genoma.

Què són les emocions? Quina diferènciahi ha entre una emoció i un sentiment?Per a Damásio, les emocions són funcionsbiològiques del sistema nerviós que hanevolucionat com a respostes conductuals ifisiològiques especialitzades per a facili-tar la supervivència de les espècies. Sónrespostes filogenèticament antigues i bàsi-cament automàtiques. Impliquen unaadaptació (part del sistema homeostàticgeneral) que permet que els organismesafrontin objectes i situacions que són po-tencialment perillosos o avantatjosos. Detotes maneres, segons Damásio, partint

del fet que les emocions són estats que co-ordinen l’homeòstasi en un entorn dinà-mic i complex i un aspecte important del’entorn és el social, les emocions hauriende participar necessàriament en la regula-ció de la conducta social. Segons Damásioles emocions es poden classificar en tresfenotips clarament diferenciats: tenimemocions primàries, emocions relaciona-des amb l’entorn amb el qual interactuemi emocions socials. Arribats a aquest punt,ens hauríem de qüestionar si fugim per-què tenim por o tenim por perquè fugim.Aquesta és la clàssica dicotomia presenta-da en el cicle de la fisiologia de l’emoció,ja tractada en les teories de James-Lange ide Cannon-Bard. Per a Damásio –tal comva quedar marcat al torn de preguntes–,ens hauríem de mantenir en un terme mit-jà, en què els components conductuals,autonòmics i endocrins de la respostaemocional influeixen sobre la percepcióconscient d’aquesta resposta i una percep-ció determinada d’una emoció pot modifi-car els tres components de la respostaemocional. Segons Damásio, les expres-

sions simulades, per exemple, alterenl’activitat del sistema nerviós. Diferentsexpressions facials produeixen patronsd’activitat perifèrica diferents. Probable-ment per condicionament clàssic o de ma-nera innata la retroalimentació dels movi-ments facials genera activació autonòmicai canvis en l’emoció percebuda. Als trescomponents clàssics de la resposta emo-cional hauríem d’afegir tot el ventall derecursos i estratègies cognitives que mo-delen la seva expressió. Segons Damásio,la cognició resulta molt important per aregular la inducció d’una resposta emo-cional específica davant d’una situació oestímul determinat. Anatòmicament, lesregions i estructures implicades en aquest

procés d’inducció sónl’amígdala, l’escorçaprefrontal ventrome-dial, l’escorça cingula-da i l’ínsula anterior.Pel que fa a la sevaexecució, les parts im-plicades són el prosen-cèfal basal, els ganglisbasals, l’hipotàlem idiferents nuclis deltronc de l’encèfal.

En l’ésser humà, lesemocions tenen uncomponent subjectiu iprivat que fa referèn-cia a sentiments posi-

tius o negatius produïts per situacionsconcretes: por, tristesa, alegria, fàstic,enuig, etc. Els sentiments són les repre-sentacions mentals dels canvis fisiològicsemocionals, són el component conscientde les emocions que proporcionen un es-tat d’alerta mental. Podem parlar d’inten-cionalitat en els sentiments? Quina rela-ció es pot establir entre sentiment i elsprocessos de relacions socials? Damásiova intentar contestar a totes aquestesqüestions enriquint les seves explicacionsamb dades extretes directament de la sevainvestigació amb tècniques de neuroimat-ge cerebral. Damásio va parlar de com leslesions de l’ínsula, una part de l’escorçaque macroscòpicament queda amagada enuna visió lateral del cervell, impedeixenl’empatia i la recreació interna d’estatsemocionals específics. També va descriu-re les conseqüències funcionals i conduc-tuals de les lesions de l’escorça prefrontalsobre les emocions socials i els senti-ments més complexos. Per exemple, leslesions d’aquesta regió cortical dificultenl’habilitat per a decidir en la vida de ma-

ANTÓNIO DAMÁSIo éscatedràtic de Neuro-ciència i de Psicolo-gia, i director del’Institute on Brainand Creativity de laUniversitat de Cali-

fòrnia Meridional. La seva obra ha es-tat traduïda a nombroses llengües i harebut moltes distincions acadèmi-ques, com, per exemple, el premiPríncep d’Astúries de ciències del2005.

nera avantatjosa, capacitat que depèn demarcadors somàtics (estats emocionalsque s’activen quan considerem alternati-ves d’elecció futures). En els pacientsadults, les lesions impedeixen als marca-dors somàtics la presa de decisions. Elspacients poden descriure de manera abs-tracta el que s’ha de fer, però no ho apli-quen a la vida real. Les lesions produïdesen la infantesa impedeixen als marcadorssomàtics la presa de decisions i també elconeixement abstracte de les eleccionsmés avantatjoses, sobretot entre el que es-tà bé i el que està malament (coneixementmoral). Finalment, Damásio va parlar decom els senyals químics i neurals de lesregions sensorials intervenen en com l’és-ser humà és capaç de sentir les emocions.

Damásio va mostrar, un cop més, que en-tre l’emoció i el sentiment hi ha un con-junt d’interaccions que impliquen dife-rents estructures cerebrals amb diferentimplicació funcional i l’activació dels sis-temes endocrí, autònom, sensoriomotor icognitiu. Parlar d’emocions i sentimentsimplica necessàriament poder parlar decognició social

D’esquerra a dreta, Manuel Castells, Marina Geli, Imma Tubella i António Damásio, en unmoment de l’acte

17Cultura Setembre 2007 • Món UOC

Tot va començar a la bústia desuggeriments que té Lletra,on arriben peticions i comen-

taris dels usuaris. Fa un parelld’anys, un d’ells, que era aficionat ala música, va dir que trobava a fal-tar la incorporació d’arxius multi-mèdia i música al portal. “Alesho-res, vam pensar que seria fantàsticintroduir com un més dels objectiusde Lletra la incorporació d’aquestsarxius, en un espai interactiu quetingui diferents usos didàctics a diferentsnivells educatius”, explica Teresa Fèrriz,directora de Lletra i de Música de poetes.Era, doncs, una manera de barrejar la lec-tura, que agrada a molts usuaris de Lletra,amb la música, que també té molts adep-tes. I, en tractar-se d’una petició dels usua-ris, s’asseguren que molta gent utilitzaràaquest nou espai.

El nou espai virtual s’adreça al públic engeneral i als amants de la música i la poe-sia, però sobretot s’adreça als instituts i ales universitats, a tots els estudiants de li-teratura catalana i música. És una bonapràctica d’ús educatiu de la música que volincentivar el gust per la música. El profes-sor disposarà del material de suport d’a-quest espai a partir del qual podrà treballaramb els alumnes. Fèrriz assenyala que “si al’escola tens aquests recursos, t’acostumesa sentir-los i és probable que facis el pas se-güent d’accedir a tal cançó, al disc i elcompris. El gran què és que un lloc webmaco realment sigui útil, que pugui tenirun ús generalitzat”.

El web té l’avantatge que és dinàmic i que

es va actualitzant constantment. Està lligata una base de dades molt potent amb laqual es garanteix una continuïtat i el pro-jecte va creixent. S’hi poden trobar unacinquantena de músics i poetes i més de700 cançons classificats en diversos apar-tats, que s’actualitzen mensualment. Hi hapoetes com Ausiàs March o Josep Maria deSagarra i músics com Santi Arisa i JaumeArnella, que posen música a poemes deMiquel Martí i Pol o Enric Casasses, senseoblidar cantautors tan emblemàtics com Jo-an Manuel Serrat o Raimon. A més de lescançons, hi ha una sèrie de contingutscomplementaris sobre recursos poètics quepoden ser útils per a treballar en els dife-rents àmbits. L’apartat que dóna més possi-bilitats i des d’on es pot treballar d’una ma-nera més exhaustiva és el cercador. Aquí espoden buscar els arxius a partir de l’època,els llibres, la música o els recursos retòrics.

“Al principi, el cercador no era rellevant;però llavors es va ampliar la cerca a diver-sos camps que faciliten la tasca dels pro-fessors, ja que es poden estructurar la clas-se i fer una presentació a partir d’una

època, per exemple. Això permettreballar des de moltes possibili-tats”, remarca Teresa Fèrriz.

De fet, aquesta base de dades tan po-tent té l’origen en una documenta-ció també potent, elaborada per Mi-quel Pujadó, que ha estudiat elcamp de la cançó i que ha aportatuna informació de qualitat al nouespai. A més de la contextualitzacióde Pujadó sobre poesia i cançó quehi ha al web, més endavant s’aniranpenjant estudis de la matèria. A par-

tir del curs que ve els professors de tots elsnivells educatius, des de secundària fins a launiversitat, de Catalunya rebran un dossierdidàctic per a ús a l’aula d’aquest recurs.

Teresa Fèrriz es mostra orgullosa perquè“no hi ha res semblant a la xarxa. En aquestsentit, l’avantatge és que comences ambuna documentació de super qualitat perquèsaps que és avalada per gent que en sap, pertot un ús extensiu de recursos d’ensenya-ment i per un suport tècnic molt bo. És unaaposta molt important d’internet ara quesom en un context on realment és bàsic”.

La UOC participa en aquest espai junta-ment amb el Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya. Hi col·laboren laInstitució de les Lletres Catalanes, la Fun-dació Autor i la Societat General d’Autorsi Editors (SGAE)

Dos en un:

poesia i cançó aMúsica de poetesLa cançó culta i la poesia tenen un origen comú que es vaanar trencant al llarg dels segles a mesura que s’imposavala lectura individual del llibre, el qual anava separant dosgèneres que havien estat un de sol fins que la cançó vaaglutinar tots els elements de què disposava la poesia (ri-ma, regularitat, mètrica i ritme). Més endavant, però, can-çó i poesia es van tornar a trobar en un fenomen cabdal de

la literatura: la musicació de poemes. En aquest punt secentra el nou projecte de Lletra, l’espai virtual de la litera-tura catalana de la UOC, Música de poetes, espai que con-vida a conèixer les cançons que músics catalans han fetamb alguns dels millors poetes catalans, una manera decontribuir a la difusió del patrimoni cultural català del se-gle XX i de potenciar l’ús de la música en l’àmbit educatiu.

18 Món UOC • Setembre 2007 Cultura

En què consisteix el concepte Willingnessto Communicate (WTC, ‘voluntat de co-municar-se’) en el qual vostè treballa?La idea és que hi ha gent més avesada quealtra a aprendre una segona llengua, i entrela gent que tenen el mateix interès i expe-riència, alguns utilitzen més aquesta sego-na llengua que no pas altres. Hi influeixenles motivacions. Hi ha persones, per exem-ple, que s’esforçaran molt a utilitzar la se-gona llengua i millorar-la, aprofitaran qual-sevol ocasió per a fer-ne ús, mentre quealtres són més reservades, s’ho prenen ambmés calma i la parlaran molt rarament. Pertant, en la utilització d’una segona llenguano hi influeix només la preparació o l’ex-periència, sinó que hi ha tot un ventall defactors psicològics que tenen un impacteimportant a l’hora de fer decidir les perso-nes a utilitzar la segona llengua apresa.

Què el va dur a estudiar aquests aspectes?M’he especialitzat en psicologia i comuni-cació, cosa que et porta a analitzar lesnombroses variables dels processos comu-

nicatius. Quan hi afegeixes l’ús de la sego-na llengua, tot plegat esdevé més complex.Entres en la dimensió d’una altra llengua,d’una altra cultura, i tot plegat és més in-teressant.

Quins són els grans avantatges, en elcamp psicològic, de parlar una segonallengua?Es parla molt de la utilitat d’una segonallengua per a la globalització econòmica,la immigració, l’anglès per a fer negocis,però hi ha un ventall més ampli que va del’accés al turisme a potenciar noves rela-cions, amistats, activitats culturals…Aprendre noves llengües no solamentaporta beneficis econòmics. Les llengües iles cultures estan relacionades molt estre-tament, molta gent argumenta que és pràc-ticament impossible separar una llenguad’una cultura. I, si una llengua mor, és unapèrdua irreparable per a una cultura. Joafegiria que, si una llengua està amenaça-da, i el nombre de persones que la parlencada vegada és menor, això comporta un

estat emocional de temor que canvia lespersones. Quan una cultura està amenaça-da tens la sensació que una cosa molt im-portant de tu mateix pot desaparèixer, i ai-xò pot canviar la manera com les personeses relacionen entre elles.

Podem controlar aquesta situació?Sí, perquè l’ús d’una llengua és, en granpart, una decisió individual i, a més, for-ma part d’un procés social. Per exemple,al Canadà i als EUA hi ha gent que aprènel que en diem heritage languages, les llen-gües dels seus avantpassats. No les desit-gen utilitzar en converses quotidianes niper a fer negocis, però formen part de laseva identitat i les volen aprendre perquèsón part de la seva història. És el que hapassat a l’estat canadenc de Nova Escòcia.Els aborígens han ressuscitat la seva iden-titat, han aconseguit més força política, laseva població va augmentant… han estatcada vegada més units en temes de llenguaperquè no volen que desaparegui. En elpassat la seva llengua era oral, però ara

“No hi ha res que pugui aturar lavoluntat de mantenir viva una llengua”

Peter MacIntyreProfessor de Psicologiaa la Universitatde Cap Breton

Peter MacIntyre ha estudiat les motivacions que duen mol-tes persones a aprendre i utilitzar una segona llengua. Elsbeneficis econòmics que se’n deriven són, als ulls d’aquestprofessor de psicologia del Canadà, senzillament la partmés prosaica de la qüestió. Ser més tolerant amb altres cul-

tures o recuperar la identitat pròpia perduda són algunsdels motius molt bons per a estudiar un altre idioma. Mac-Intyre va participar en la presentació de la Càtedra de Mul-tilingüisme Linguamón-UOC, creada conjuntament per laCasa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya.

19Cultura Setembre 2007 • Món UOC

han fet un primer diccionari; precisamentl’han elaborat un parell de professors de launiversitat on treballo. Aquesta mena defeina, elaborar un diccionari, és enorme,perquè després de tot l’esforç t’adones quela feina no és acabada. Una cosa així no-més es pot fer quan tens una vertadera mo-tivació per a conservar una llengua, unaidentitat.

Què en pensa, dels estudis segons elsquals en cinquanta anys desapareixeranel 90% de les llengües que coneixem?Si la gent parla una llengua i la vol mante-nir, encara que comporti un gran esforç, sivol realment que continuï viva, no hi hares que la pugui aturar, es podrà transme-tre a la generació següent, que al seu tornhaurà de decidir… Les llengües semprecanvien, i probablement moltes desaparei-xeran, però les que parlen algunes perso-nes entestades a fer que no desapareguin,d’aquí a cinquanta anys encara es parla-ran. Jo no sóc tan pessimista com els quevaticinen la pèrdua d’un munt de llengüesa causa de la pressió d’una llengua majori-tària… perquè, quan hi ha una pressió, lagent també pot reaccionar.

Li sembla necessària la intervenció delsgoverns per a protegir les llengües mino-ritàries?En general, un govern tot sol no ho pot fer.Fa falta el compromís de les persones, quepassin la llengua als fills i els inculquinl’amor pel seu idioma. Pensi que una llen-gua es pot perdre en tan sols tres genera-cions; per tant, que no desaparegui depènmolt dels individus. Penso que han d’exis-tir totes dues coses: si un govern treballaper defensar una llengua i no hi ha corres-pondència de l’individu, la llengua tindràproblemes; i passa igual al revés: sense lacomplicitat del govern, l’individu ho tin-drà més complicat per a passar la llenguade generació en generació. Sigui com si-gui, el que importa és que la llengua ser-veixi efectivament, que sigui una eina pera fer les activitats que ens agraden: anar alcine, llegir, jugar… els infants no jugaranal pati amb la finalitat d’aprendre un se-gon idioma, però potser el necessitaran sivolen jugar. És això el que garanteix la se-va continuïtat. Si la gent s’adona que ésútil parlar una llengua, serà molt més fàcilque l’aprengui.

Per què hi ha grups de població que de-fensen més la seva llengua que altres?Des del punt de vista identitari, els grupsque volen que la seva llengua sobrevisqui

tenen un fort sentiment de cohesió, d’or-gull de la seva història i cultura. Com mésforta sigui la identitat, més motius hi hau-rà per a mantenir la llengua pròpia viva.Els grups que perden aquest sentit d’iden-titat, que estan disposats a assimilar-se ointegrar-se a grups més grans, no defensa-ran la seva llengua.

Costa més aprendre una llengua a mesuraque ens fem grans?L’aprenentatge és diferent. Els infantsaprenen idiomes per absorció, imiten elspares, construeixen l’idioma des de la ba-se. A dotze, tretze o catorze anys, el mèto-de per a aprendre una nova llengua és unaltre. Els adults poden partir de la primerallengua apresa i fer comparacions: “Si enanglès ho diem així, en francès aixà, i aixòho recordaré com a norma i allò com a ex-cepció”. Els adults poden aprendre l’es-tructura d’una llengua, les normes abstrac-tes, la gramàtica, gairebé com si fos unaassignatura d’escola. Aquest aprenentatgeno és necessàriament menys eficient queel dels infants; és simplement diferent. Sipenses en un infant, la major part del diaa dia el passa aprenent una llengua, i trigaentre tres i quatre anys a aprendre perfec-tament la llengua materna, però no seràfins a l’adolescència que començarà a tenirun vocabulari més ampli. Tendim a infra-valorar l’esforç que fa la mainada peraprendre llengües, pensem que per a ellsés molt fàcil. En canvi, hi ha adults que enun parell d’anys aprenen un nou idioma, iaquest ritme és molt eficient.

Què li sembla la proposta d’una llenguacomuna, com va passar amb l’esperanto,per a facilitar la comunicació?L’esperanto es va provar, ha existit i allà eltenim; no conec ningú que el parli i nopuc imaginar ningú parlant-lo, perquè limanca tota la dimensió cultural; no hi ha

el sentiment d’orgull, les emocions, lesarrels. La llengua no es pot controlar finsaquest punt, creix amb cada individu, s’in-tegra a la persona, en com pensa, què sent,les seves experiències… No es pot arren-car i reemplaçar per una altra cosa.

George Orwell vaticinava una neollenguael 1984…En aquell món les persones actuaven commàquines, havien de ser totes d’una maneradeterminada. Avui podem dir que l’anglèsfa el paper de llengua útil per als negocis,els viatges o molta comunicació en general,però no pot substituir la llengua pròpia.

Per a tenir “èxit” a la vida, quants idio-mes he de parlar?Depèn del que es consideri èxit! [Riu.]Penso que per a tenir èxit hauries de saberparlar bé una llengua. Si en parles dues,estarà molt bé, perquè t’obriràs a una altracultura i potser t’adonaràs que la millormanera de veure les coses no és la teva, iaixò permet ser més flexibles, tolerants.Per a tenir èxit pel que fa a oportunitatseconòmiques, avui dia necessites dos o,encara millor, tres idiomes. Però depèn decada persona, i de quant vulgui viatjar ide la voluntat d’accedir a altres cultures.Si t’interessen les altres cultures, et seràmés fàcil aprendre’n les llengües. Hi hagent que parla sis, set o vuit idiomes, i ca-dascun de nou que aprenen els és més fà-cil, perquè ja coneixen els mecanismes del’aprenentatge

Algunes pinzellades• Va néixer a O’Leary, illa del Príncep Eduard, Canadà.• És doctor en Lletres per la Universitat d’Ontario Occidental.• És professor de Psicologia a la Universitat de Cap Breton de la ciutat de Sydney,

estat canadenc de Nova Escòcia.• Ha escrit centenars d’articles (posteriorment publicats en llibres) sobre la volun-

tat de comunicar-se, la motivació per a l’aprenentatge d’una llengua, la inquietudlingüística i aspectes personals en l’aprenentatge d’una segona llengua.

• Ha estat premiat per la Modern Language Association (Associació de LlengüesModernes), la International Association for Language and Social Psychology (As-sociació Internacional per la Psicologia Social i Lingüística), la Canadian Psycho-logical Association (Associació Psicològica Canadenca), entre moltes altres.

20 Món UOC • Setembre 2007 Cultura

YouTube s’haconvertit en elcalaix de sas-

tre virtual on entratot. Aquest web ha re-volucionat l’intercanvigratuït de vídeos i s’hi po-den trobar milers i milers devideoclips, tràilers de pel·lícules, produc-cions personals...; en definitiva, tot el quesurti de la ment humana i que pugui serenregistrat. La UOC, a més, ha vist enaquest servidor la plataforma idònia per aposar a l’abast de tothom conferències iactes organitzats per la Universitat, unamanera intel·ligent de difondre el coneixe-ment fent ús de les tecnologies. Per la sevabanda, els estudis de Comunicació Audio-visual també tenen el seu propi canal aYouTube, Connexions, des d’on es pengenprojectes elaborats pels mateixos estu-diants.

Fòbia és el títol amb què la Carme Pucheva batejar el curtmetratge de tres minutsque va presentar com a projecte final al’assignatura Teoria i pràctica del muntat-ge audiovisual. Tot i que inicialment vacursar Publicitat i ara es mou més en el ter-reny periodístic, la Carme ja fa gairebé tres

anys que estudiaaudiovisuals perquè re-

alment “és el que sempre ha-via volgut fer”. En un pri-mer moment voliapresentar un vi-deoclip, però elresultat no la vaacabar de con-vèncer: “Va sercuriós, perquèprimer em vaigfer un embolicfent un video-clip, i va quedarhorrorós”. Leshores perdudesvan quedar re-c o m p e n s a d e samb tot el que vaaprendre durantel procés i, final-ment, va trobar lafórmula adequa-da: “Tinc una

amiga que pateix agorafòbia, que és la porals espais molt grans i amb molta gent, ivaig pensar que podria fer alguna cosamolt senzilla i que pogués enregistrar enun sol espai”.

A diferència de la Carme, que va poderplasmar en imatges una idea original, elsclips d’en Lluís Bronsoms i d’en José LuisLópez responen a un exercici encarregatper l’assignatura de Vídeo digital de crea-ció. En la producció es demanava que espromogués l’actitud responsable vers l’úsde la televisió, qüestionant el discurs i elsformats televisius existents. D’aquí vansorgir Watch your step i Clean TV. El pri-mer és d’en José Luis, que viu a Las Pal-

mas de Gran Canaria i és profes-sor de fotografia i disseny. Des

de fa poc també pot afegir alcurrículum que és llicenciaten Comunicació Audiovi-sual per la UOC. La intenciódel seu treball era mostrar elconsum compulsiu de la te-levisió i com en la majoriadels casos no interessa ni elseu contingut: “Mitjançant

una càmera subjecti-va, en el

JOAN BOSCH GARCIA, consultor de Teoria i pràctica delmuntatge audiovisual.FÒBIA

“El curtmetratge té un plantejament força interessant, ambun conjunt narratiu original, atractiu i eficient. La música ila veu exerceixen un efecte linealitzant que ajuda a integraren el discurs els fragments que integren el relat. Cal destacarl’ús del suggeriment i la metàfora, que fuig de lectures im-mediates i superficials”.

Fa alguns anys era gairebé impensable que un videoaficionat pogués arribar aelaborar un curtmetratge o un documental amb una certa qualitat. Adquiriruna càmera capaç d’enregistrar amb un resultat òptim significava un grapatimportant de diners, i la realització de l’edició o la postproducció eren tasquesreservades per a professionals. Ara, aquesta realitat ha canviat. L’avenç im-parable de les tecnologies ha permès que molta gent s’animi a produir els seusvídeos i a penjar-los a internet. És el cas de quatre estudiants de ComunicacióAudiovisual, que expliquen com han fet possible els seus projectes.

Creadors audiovisuals

a la xarxa

Carme Puche

Lluís Bronsoms Ramon Pavia

José Luis López

21Cultura Setembre 2007 • Món UOC 21

vídeo es veu una persona que deixa un lli-bre i es dirigeix a una altra sala per mirarla televisió. Un cop engegat el televisor,apareix un llibre a la pantalla. A continua-ció el pla es tanca i es comença a repetir laseqüència”. A Clean TV en Lluís Bron-soms va aprofitar el potencial de les novestecnologies en la mescla i la manipulaciódel vídeo per a mostrar la construcció dela realitat televisiva: “L’acció consistia apresentar una imatge òptica en un cert malestat –en aquest cas vaig escollir un dis-curs de Bush–, i simultàniament hi aparei-xia un operari que es dedicava a netejar lapantalla tot arrencant tires d’imatge”. EnBronsoms també ha acabat els estudisd’audiovisuals i, tot i que és de Girona, favuit anys que viu a Brussel·les, on treballaper al Centre de Premsa del Consell de laUnió.

Tots tres clips de curta durada es podenveure a YouTube, i dos, Fòbia i Watchyour step, van ser presentats a la I Mostrade Creació Audiovidual Interuniversità-ria, iniciativa que, tal com expressa laCarme, “és una idea brutal, perquè, si no,tens la sensació que la feina es queda dinsde la universitat”.

Un altre dels projectes que també va serescollit per a la mostra va ser un docu-mental, aquest de vint-i-cinc minuts. Ambel títol Egipte, l’islam democràtic en Ra-mon Pavia es va desplaçar durant duessetmanes al Caire sense cap guió fixat per

a gravar lesimatges: “Laidea general ésque volia tractarde l’islam desd’un punt devista diferent delque et donen elsmitjans; intentarfer la descripciód’una realitatsense implicar-m’hi, tot i quesóc conscientque sempre hofas”. En Ramonés mestre deprofessió i creuen l’aplicació dela tecnologia i lacomunicació au-diovisual en l’e-ducació. Tot ique ja havia tretel cap en el

camp de la televisió “mai no m’havia de-dicat seriosament a produir jo mateix”. Demoment, el documental encara no és pen-jat a YouTube, perquè pesa molt, però con-fia a treure temps de les vacances per a re-duir-lo i poder fer un altre muntatge.

No és tan fàcil com sembla

Tenir a l’abast unordinador que etpermet retocarles imatges o ma-nipular el so potprovocar un ex-cés de confiança.Un cop acabatsels projectes, tantla Carme com enRamon coincidei-xen a opinar queamb un ordina-dor sembla quees pot fer tot, pe-rò no és cert.“Una mala foto-grafia és una ma-la fotografia i espot retocar fins aun límit”, admetla Carme, i en Ra-mon afegeix que “elque fa l’ordinador, l’edició no lineal, ésmaquillar, però el que compta és el que en-registres amb la càmera”. De fet, una de lesdificultats amb què s’han trobat els estu-diants ha estat la il·luminació. En el cas

d’en José Luis “la càmera no permetia ob-tenir una bona qualitat gravant amb llumd’ambient i això va representar un verita-ble maldecap i vaig optar per fer-lo enblanc i negre”. La manca de planificaciótambé pot ser motiu de complicacions al’hora d’editar el producte. En Ramon vareunir més de quatre-centes imatges i aixòva implicar una saturació de feina. Per aevitar-ho, en Lluís Bronsoms reconeix queun dels aspectes més importants que s’hande tenir en compte és la preparació prèvia:“Una bona planificació, tant material comorganitzativa, és essencial. Com més benpreparat està un muntatge, més còmoda imés senzilla és la realització”.

Visió de futur

Tant en José Luis López com en LluísBronsoms ja estan immersos professional-ment en el món de l’audiovisual i volencontinuar en aquesta línia. A en José Luisli balla pel cap la possibilitat de prepararuna exposició de fotografia i al resident aBrussel·les poder arribar algun dia a fer uncurtmetratge amb el grup de teatre de quèforma part. Per la seva banda, la Carme téen marxa el desenvolupament d’un projec-te per internet sobre la igualtat dels homesi les dones al barri de les Corts, gràcies alpremi Maria Àn-

gels Rivas Ureña. Sembla que a en Ramonli ha encantat l’experiència de fer un re-portatge i ja té en marxa el segon, aquestcop sobre dones catalanes que es conver-teixen a l’islam

JORDI ALBERICH PASCUAL, consultor de Vídeo digital decreació.WATCH YOUR STEP i CLEAN TV

“En el cas de Watch your step l’autor fa de l’autoreferenciali-tat l’eix de l’obra, desenvolupant amb encert un joc-rínxoldiscursiu ben suggerent per a l’espectador de l’obra. A CleanTV s’aprofita amb gran encert l’extrema manipulabilitat deles imatges digitals per a enunciar un missatge crític noexempt d’elevades dosis d’ironia i, fins i tot, sarcasme. Entots dos casos es destaca el ple aprofitament dels pocs recur-sos tecnològics emprats, com també la brevetat narrativa exi-gida en el plantejament de l’exercici”.

JOSÉ MARTÍNEZ ABADÍA, director de projecte dePràcticum I.EGIPTE, L’ISLAM DEMOCRÀTIC

“És una producció audiovisual d’eminent valor costumista.Les imatges són una visió fidel de la vida quotidiana a Egip-te. Per sobre del missatge i l’orientació del documental, s’im-posen unes imatges que reflecteixen la vida al carrer de lagent corrent, persones que es converteixen en protagonistesanònims del documental. Es tracta d’un treball molt correc-te que descansa sobre la feina unipersonal del seu creador”.

22 Món UOC • Setembre 2007 Cultura

Memòria històrica, recerca de la ve-ritat, oblit o justícia són expressionsque es diuen i se senten a molts ra-cons, d’Espanya a Rwanda, del Viet-nam a Xile. Els periodistes i activistessobre drets humans Lila Pastoriza iEduardo Jozami, embarcats en feinesde recuperació de la memòria a l’Ar-gentina, van parlar a Barcelona de laseva trajectòria vital i la seva expe-riència en aquest àmbit, convidatsper la UOC i la Casa Amèrica. Aixímateix, van presentar el llibre Rodol-fo Walsh. La palabra y la acción, delqual és autor Jozami, en el trentè ani-versari de la desaparició d’aquest pe-riodista i escriptor.

Lluitar per la memòria històrica, sí. Perquè?Lila Pastoriza- He pujat a un taxi, aquí aBarcelona, i el conductor anava escoltantun programa de ràdio en què discutien so-bre la memòria històrica. Algú deia queno entenia per què els partits polítics es-panyols discutien sobre aquest tema quanteníem el problema del canvi climàtic. Pera ell era una discussió entre avis, absurdai en la qual la població no estava interes-sada. Justament, això de la memòria ésimportant per a les necessitats actuals:treballem per veure com arribem a deter-minades situacions que no volem que esrepeteixin, des de l’avui. Aquesta és unamemòria diferent de la nostàlgica de qual-sevol temps passat era millor o pitjor. Ai-xò sí, és una activitat molt subjectiva per-què hi ha moltes memòries.

“La història es repeteixde moltes formes: avui hi ha maneresde la dictadura que perduren”

Recuperar la memòria de l’ahir per a en-tendre l'avui...Però no pas només això. També és impor-tant perquè allò que la història no es repe-teix mai no és cert. Es repeteix molt peròamb maneres diferents. La feina de memò-ria permet que se’ns encenguin els llumsal cap davant de determinats signes, cosesque ja van passar i que poden tornar-se adonar. Hi ha moltes maneres de funcionarde l’època de la dictadura que perduren al’Argentina. La indiferència que hi va ha-ver quan s’emportaven els desaparegutsno és tan diferent de la manera d’actuar,del que passa quan hi ha una escalada bru-tal de la pobresa i hi ha milers de milionsde marginats. Llavors la gent deia el ma-teix que ara: per alguna cosa deu ser, algu-na cosa deuen haver fet.

Quan passa una cosa així, quasi tots hemfet o deixat de fer...Nosaltres també ens preguntem quinesvan ser les diferents responsabilitats. Hemtreballat en la condemna del terrorismed’estat, en la necessitat de justícia i de ve-ritat. Ara mirem d’entendre com va serpossible que es matessin trenta mil perso-nes. Però sobretot com hi va poder haveruna societat que ho suportés.

Espanya i l’Argentina van viure dictadu-res. Ambdues debaten aquest tema. Sóncomparables les seves situacions?Eduardo Jozami- Aquí hi va haver trenta-sis anys de franquisme. A l’Argentina vaser més curta i, a més, va haver de fugirdesprés de la derrota de les Malvines sen-se poder preparar una sortida, una transi-ció negociada. El fet que no hi hagi hagutuna derrota interna dels militars va fer queno hi hagués cap pacte exprés de no revi-sar coses. El primer govern democràtic vaentendre que no era prudent anar més en-llà de certs límits. Hi va haver un momentimportant que va ser el judici de les juntesmilitars. No hi ha gaires precedents inter-nacionals en els quals s’hagin enjudiciatels principals responsables d’una dictadu-ra, però a partir d’allà hi va haver una re-culada relacionada amb el que se'n va dir“la llei de punt final”, perquè el judici nocontinués, o el que van anomenar “l'obe-diència deguda” per a exculpar la granmajoria dels participants i incriminar elscaps i prou.LP- Anar enrere és una necessitat imperio-sa en un cas com l’argentí perquè l’etapaque cal recordar és molt més pròxima. Lesconseqüències són presents. Té algunspunts de contacte amb el que va passar a

Espanya i Catalunya, encara que la dicta-dura sigui més llunyana. A Espanya hi vahaver una transició que va obviar molts as-pectes importants del que va succeir. Aixòpesa en la consciència de la gent i la impu-nitat es paga, penso. I a l’Argentina el queprocurem és que no hi hagi impunitat. Noés una revenja. És una manera de fer justí-cia.

Com a periodistes en actiu en aquellsanys, quin paper pensen que van fer elsmitjans en la lluita contra el sistema?EJ- En la dictadura del 76 n’hi havia proude mostrar una mica de simpatia o decol·laboració amb els grups anomenatssubversius perquè una persona pogués per-dre la vida. En aquest context va ser moltdifícil per als periodistes continuar treba-llant com ho feien abans del cop. Molts esvan exiliar, molts van estar tancats a la pre-

só i hi va haver gairebé cent periodistesdesapareguts. També hi va haver moltagent que va acceptar aquesta situació: no espot pretendre que tothom sigui heroi encircumstàncies complicades.LP- El periodisme estava molt controlat. Elmateix dia del cop o el següent va sortir unallei que castigava amb presó qualsevol notí-cia que critiqués o molestés les forces ar-mades –terme textual–. A més de la censu-ra que imposaven els militars, als mitjanshi va haver autocensura per por. El tema deles desaparicions era molt present. Però ales redaccions hi continuava havent perio-distes que estaven al corrent de la informa-ció que circulava però que no la podien pu-blicar. Aquests periodistes passaveninformació a l’Agència de Notícies Clan-destines (ANCLA), en la qual jo treballava.Hi va haver periodistes que van manteniruna actitud molt digna i d’altres que no.

23Cultura Setembre 2007 • Món UOC 23

La importància del compromísDAVID MARTÍNEZ ZORRILLA

Professor dels Estudis de Dret

El compromís amb els drets humans es pot manifestar de moltes maneres. El casdels periodistes Lila Pastoriza i Eduardo Jozami és un exemple excel·lent del'esmentat compromís en el vessant més pràctic o activista, per desgràcia tan

necessari a tants llocs del món i que ha conduït molts dels defensors dels drets hu-mans a tantes conseqüències lamentables, com per exemple la tortura, l'exili, la pre-só i fins i tot la mort.Però el compromís ferm i sincer amb els drets també es pot manifestar des d'unaperspectiva més teòrica o acadèmica, com fan molts filòsofs de la moral i la políti-ca quan ofereixen teories que fonamenten la necessitat del reconeixement i protec-ció universal dels drets humans. Molta gent podria pensar que aquesta tasca és su-pèrflua, ja que la cosa important seria adquirir un compromís pràctic amb la defensai protecció dels drets, en lloc de perdre's en divagacions filosòfiques. Tanmateix, lesdimensions pràctica i teòrica de la defensa dels drets es complementen i es neces-siten mútuament. Òbviament, no servirà de res una teoria sobre el paper si no hi haun compromís pràctic de portar al "món real" el reconeixement i la protecció delsdrets humans. Tanmateix, si es negligia l'aspecte teòric i de fonamentació, els dretsquedarien en una posició molt feble i perillosa, ja que llavors no disposaríem debons arguments per a contrarestar altres posicions que els neguen o limiten. Aques-ta situació ens afecta fins i tot els qui tenim la fortuna de viure en les democràciesoccidentals. Per això és molt important tenir a l'abast teories que mostrin que el re-coneixement i protecció dels drets humans bàsics és una exigència racional i moral,i que cap ésser humà no pot ser instrumentalitzat ni sacrificat, violant la seva dig-nitat com a persona, en nom de qualsevol altre fi considerat presumptament supe-rior. Amb aquests pressupòsits teòrics, adquireixen encara més sentit l'activisme iel compromís pràctic, ja que es fonamenten en el convenciment que es fa el que éscorrecte des del punt de vista moral i racional.Voldria acabar recordant que entre els filòsofs que han fet valuoses aportacions es des-taquen dos autors argentins: Ernesto Garzón Valdés (Córdoba, 1927) i Carlos SantiagoNino (Buenos Aires, 1943 - La Paz, 1993). Tots dos van patir les conseqüències de ladictadura militar (Garzón, amb l'expulsió del servei diplomàtic i l'exili, i Carlos Nino,a la Universitat) i tots dos ens recorden amb arguments brillants que res no justificala instrumentalització i la lesió dels drets bàsics de què tot ésser humà és titular pelsimple fet de la seva condició humana.

Aquest procés no és cosa d’un dia. Comestà avui la situació a l’Argentina?EJ- S’ha aconseguit un consens importantsobre la necessitat d’avançar en la con-demna dels responsables dels genocidis.Quant a altres coses, vinculades a l’apro-fundiment de la memòria, no sembla quehi hagi aquest consens. Ni tampoc és clarel rol que hi ha de tenir l’estat. Però aixòés un debat internacional. L’estat ha depromoure la justícia, el càstig dels res-ponsables i, al nostre país, fins i tot hapromogut reparacions a les víctimes. Ladiscussió que avui es planteja entorndels espais de la memòria mostra que nohi ha una única història per explicar ino tothom pensa igual sobre el rol de l’es-tat respecte a aquesta multiplicitat de vi-sions.LP- En el cas argentí, els judicis que es vaniniciar a l’exterior –com el tirat endavantpel jutge Garzón a l’Audiència Nacionalcontra Pinochet– van implicar un progrésseriós en el tema de la justícia. Alguns jut-ges que tenien causes desades, davant deles demandes dels organismes de drets hu-mans, van començar-les a moure. Perexemple, pel robatori de nadons, una deles causes que no havien quedat inclosesen la Llei d’impunitat. Però aquests judicisexteriors van fer molt d’impacte fins i toten sectors més amplis de la població, queestaven mig adormits tant a Xile com al’Argentina. Molts d’aquests primers judi-cis es van basar en els criteris de justíciainternacional que afirmen que els crims delesa humanitat no prescriuen en el temps.Més endavant, l’adopció d’aquests tractatsinternacionals com a constitucionals al’Argentina ha permès moltes de les sen-tències i les demandes que es plantegen enels judicis represos contra els repressors igenocides.

Poden arribar a conviure totes les memò-ries de què parlem?LP- Depèn. A l’Argentina hi ha un tallmolt clar: el terrorisme d’estat. Hi ha undebat entre les memòries que parteixen dela condemna del terrorisme d'estat. D’altrabanda, hi ha una memòria dels terroristesd’estat. Amb els qui avalen el que va pas-sar, no hi ha diàleg possible. Entre els se-gons no hi ha hagut el penediment mésmínim, no han demanat perdó, llevat d’ex-cepcions aïllades. No hi ha hagut autocrí-tica. Les forces armades no l’han feta i finsi tot hi ha sectors que continuen reivindi-cant el que van fer.EJ- No solament no hi ha hagut una auto-crítica de les forces militars com a princi-

pals executores, sinó que no hi ha hagutuna visió crítica, una indagació més afons per part d’altres sectors de la societatargentina sobre quin va ser el seu rol.Abans parlàvem de com es van comportarels mitjans durant la dictadura... Avui hancanviat el llenguatge i parlen de dictadu-ra i genocidi, però no parlen del paperque ells hi van tenir. El mateix passa ambles grans empreses i centrals empresàriesque van estar lligades a la política econò-mica de la dictadura; o l’Església, que, sibé va tenir un sector important de cape-llans i fins i tot bisbes víctimes de la re-pressió –un d’ells assassinat i tot–, en ter-mes generals va avalar la política de ladictadura.

La dictadura es va emportar bons anys ibons amics. Però, a més, la lluita perquèno s’oblidi avui els ocupa el temps. Totauna vida girant sobre aquest tema. Recor-den com esperaven que les coses fossinabans, com es veien?EJ- Han canviat les nostres vides i el país,i m’atreviria a dir que el món. Nosaltresérem el que se’n sol dir militants dels anysseixanta. Vivíem amb la idea que el canvipolític era imminent, la revolució era unobjectiu tan important que justificavaqualsevol sacrifici i juntament amb aques-tes aspiracions tan nobles segurament vamtenir algunes pràctiques no tan saludablesque defensava la militància política enaquells anys. Les experiències que vampassar, la presó en el meu cas i els gairebé

dos anys de desapareguda de Lila, ens vanportar després a mirar les coses des d’unaperspectiva diferent en un país que era unaltre. Jo crec que la meva vida és una altraperquè avui he tornat a la pràctica políticai la política no té res a veure amb la d’a-quells anys: m’he pogut dedicar a la uni-versitat, cosa que no podia fer els anys an-teriors. Però sento la necessitat derecuperar el que era positiu d’abans: laconfiança en un mateix, en la possibilitatde canviar el món, en la solidaritat amb elsaltres. I alhora cal comprendre que no totvan ser encerts; si no, no hauria passat elque va passar.LP- En termes personals, jo penso que lavida nostra als seixanta tenia a veure ambuna militància que creia que el món anavacap a un sistema social superador del ca-pitalisme. Tot estava muntat així. Als se-tanta va anar quedant clar que la derrotaera inevitable. Allà va canviar la nostraperspectiva i el fet d’haver sobreviscut aaquesta experiència era una cosa que noestava gens prevista. La cosa més probableera no sobreviure. Hi ha marques moltprofundes amb les quals penso que un esva acostumant a viure. No m’interessa fercoses que no serveixin perquè els més jo-ves que viuen amb el pes del que va passarpuguin entendre què, com, per què i dequina manera es pot arribar a evitar unareiteració. Tot això comporta un muntd’accions en la vida de cada dia per aaconseguir-ho sense que l'horror ho presi-deixi tot

24 Món UOC • Setembre 2007 Cultura

LILA PASTORIZA

Periodista És membre de MemoriaAbierta i coordinadorad’organismes per a la pre-servació de la memòriacol·lectiva i la formulació

de polítiques públiques.Va ser directora d’ANCLA (Agència de No-tícies Clandestines), fundada el 1976 perRodolfo Walsh.Va ser segrestada i va ser detinguda a l’Es-cola de Mecànica de l’Armada, centreclandestí de detenció durant la dictaduramilitar argentina.Des de l’any 1985 treballa en reportatges irelats testimonials sobre moviments so-cials, drets humans, memòria històrica iterrorisme d'estat.És directora de la col·lecció editorial “Mi-litancias”.

EDUARDO JOZAMI

Escriptor, periodista És activista del movimentde drets humans argentí.Va ser detingut durant ladictadura militar.Ha rebut el premi Hell-

mann-Hammet del Fòrum per la Lliure Ex-pressió de Nova York, que s’atorga als in-tel·lectuals que han sofert persecuciópolítica.Ha estat legislador de Buenos Aires.Actualment és professor titular de la Fa-cultat de Ciències Socials de la Universitatde Buenos Aires.

25Recerca Setembre 2007 • Món UOC

Per a aprofundir en aquest nou pano-rama neix, a l’abril del 2006, el grupde recerca de la UOC Grup de Re-

cerca sobre Administració i DemocràciaElectrònica (GADE) amb l’objectiu especí-fic d’analitzar les noves formes de relaciópolítica que s’estableixen entre els governsi els ciutadans (i entre els ciutadans ma-teixos) derivades de les TIC.

Actualment el grup és format per AlbertBatlle, director del programa de doctorat,Eduard Aibar, vicerector de Recerca i pro-fessor dels Estudis d’Humanitats, RosaBorge, Ana Sofía-Cardenal i Albert Padró-Solanet, professors dels Estudis de Dret dela UOC, Clelia Colombo i Ana Waksberg,estudiants de doctorat, Ivan Serrano, aju-dant de recerca, i els col·laboradors FerranUrgell i Yanina Welp.

L’objecte d’estudi de GADE, tal com expli-ca Albert Batlle, s’adreça a aspectes con-crets de la relació entre les noves tecnolo-gies i la política, com, per exemple, elscanvis en l’organització interna dels par-tits polítics que es poden derivar de l’úsde les TIC. “Una de les conseqüències deles TIC en la política és la mobilitzaciódels activistes dels partits d’una maneramés participativa i que no requereix les es-tructures de distribució territorial clàssi-ques. La nostra recerca vol saber si aques-tes oportunitats afecten l’organització delspartits i fins a quin punt hi alteren elsequilibris de poder”, apunta.

En aquest sentit, Ana Sofía Cardenal i Al-bert Padró-Solanet expliquen: “Tant la ide-ologia com l’estructura dels partits expli-quen l’ús de les TIC, però aquests usosdepenen de la situació en el mercat electo-ral i del poder que tingui el partit en les di-ferents institucions de govern”.

Una de les línies de recerca del grup és laparticipació electrònica (e-participació),que analitza els efectes de les TIC en laparticipació política dels ciutadans. Se-

gons explica Rosa Borge, “des de fa unesquantes dècades, alguns dels princi-pals actors i institucions políticspateixen una pèrdua de con-fiança per part dels ciuta-dans. Tot i aquesta criside la política institu-cionalitzada, sorgei-xen noves pràcti-ques participativesimpulsades des dela mateixa ciutada-nia i des d’algunesinstitucions políti-ques que volenacostar els políticsi els ciutadans”.

Segons GADE, actual-ment són els ajunta-ments els qui lideren laimplantació d’iniciatives departicipació electrònica a moltspaïsos del món, incloent-hi Catalu-nya i Espanya. En trobem alguns exem-ples: Consensus ciutadans en xarxa(www.e-consensus.org), Ciudadanos 2010(www.ciudadanos2010.net) o Madrid par-ticipa (www.madridparticipa.org). “Hemcomençat a analitzar quantitativament elsprincipals factors (polítics, socials, econò-mics, etc.) que condicionen aquestes expe-riències mitjançant una base de dades onrecollim aquesta mena d’iniciativa permunicipi i els possibles factors explica-tius”, explica Clelia Colombo.

Pel que fa a la relació entre les TIC i les ad-ministracions públiques, l’objectiu delgrup de recerca és verificar si es produeixuna transició cap a una nova forma d’orga-nització en xarxa. “A mesura que les ad-ministracions públiques han esdevingutmés complexes, han anat necessitant coor-dinar-se amb actors emergents en l’esferapública (com, per exemple, les ONG). Enaquest punt, el vell model burocràtic sem-bla poc adequat. L’ús intensiu de les TICpodria transformar les regles operatives de

l’Administració i augmentar la seva efi-ciència, transparència i responsabilitat i elnivell de participació ciutadana”, explicaEduard Aibar.

“Si considerem serveis com ara la inscrip-ció escolar o obrir un negoci nou, analitzemno solament la possibilitat de fer els tràmitscorresponents en línia, sinó també la mane-ra en què les TIC s’han incorporat a cadapas del procés, és a dir, com aquest fet vareconfigurant tota l’organització adminis-trativa”, exemplifica Ana Waksberg

http://in3.uoc.edu/in3web/grups_i_pro-grames/grups_de_recerca__1/egovernan-ce/e_governanca_administracio_i_demo-cracia_electronica_gade

Administració i democràciaen l’era de les TICEls partits polítics utilitzen cada vegada més internet per a arribar als seus votants. Ai-xí mateix, les institucions polítiques busquen maneres d’acostar els seus representantsals ciutadans per mitjà de les TIC. Les administracions públiques, igualment, incorpo-ren les noves tecnologies a les seves activitats bàsiques. Gràcies a les TIC s’estableixennoves formes de relació entre els governs i els ciutadans.

El grup de recerca GADE analitza l’efecte de les TIC en elsdiferents processos polítics.

26 Món UOC • Setembre 2007 Recerca

Raquel Xalabarder i Miquel Peguerasón dos professors dels Estudis deDret de la UOC interessats per una

mateixa qüestió: la propietat intel·lectual ila responsabilitat de servidors a internet,línies de recerca que ja fa temps que inves-tigaven per separat. Des del 2001, la pro-fessora Xalabarder havia treballat en temesrelacionats amb la propietat intel·lectual iles institucions educatives: “Durant el curs2002-2003 vaig dur a terme el projecte derecerca Copyright and Digital DistanceEducation (CDDE), finançat per l’IN3”.Acabat el projecte, Raquel va continuartreballant en temes relacionats amb l’e-learning, les excepcions previstes a laLlei de propietat intel·lectual per a fina-litats educatives i, darre-rament, l’àmbit delscontinguts educatiusoberts –Open Con-tents–. Paral·lelament,el professor Miquel Pe-guera havia investigatla responsabilitat delsservidors d’internet,que constituïa l’objecte de la sevatesi doctoral, que va defensar el junydel 2006. Tot aquest treball de recerca esva agrupar en el projecte de recerca Pi2,creat justament ara fa un any.

Inicialment era format per Raquel Xala-barder i Miquel Peguera, però més tards’hi van incorporar Ramon Casas, professortitular de Dret civil a la Universitat de Bar-celona i professor, del 1996 al 2001, deDret a la UOC; Patrícia Riera, directora delsServeis de la Biblioteca de la UOC; SòniaPais, de Gestió de Continguts de la UOC;Thomas Margoni, ajudant de recerca, iMuntsa Vilamitjana, consultora de la UOC.

Pi2 estudia, “des d’un vessant jurídic, elsproblemes que la tecnologia digital i inter-net plantegen en la normativa sobre pro-pietat intel·lectual, d’una banda, i la possi-ble responsabilitat que poden tenir elsprestadors de serveis a internet, de l’altra”,explica Raquel. Els objectius de Pi2 sónaprofundir en les diverses línies de recercaengegades en l’estudi dels temes vinculats

a la protecció de la propietat intel·lectual ainternet i a la responsabilitat dels servi-dors; difondre periòdicament els resultatsde la recerca mitjançant l’organització dejornades i seminaris i la publicació de mo-nografies i articles, i mantenir i enfortir elslligams amb professors d’altres universitats(d’àmbit nacional i internacional) i reforçarla presència en els fòrums nacionals i in-ternacionals.

Segons pensen, el fet d’estar a la UOC elsha ajudat en aquesta recerca: “Pel fet detreballar en una universitat completamentvirtual, ens trobem en una posició immi-llorable per a observar les qüestions jurídi-ques que es plantegen en relació amb in-ternet i la tecnologia digital. Ara ja hi hadiversos grups de recerca que tracten de te-mes jurídics relacionats amb internet, peròquan vam començar a fer recerca sobreaquest tema (1997-1998) no s’havia escritgaire (per no dir gens) sobre aquesta matè-ria”. De fet, “la tesi del professor Pegueraés pionera en el camp de la responsabilitatde servidors d’internet”, assenyala Raquel.

Alguns dels projectes que ja han dut a ter-me són les III Jornades AIE-UOC-UB, sobredrets dels artistes intèrprets i executants

(novembre 2006), el seminari Copyright atthe Crossroads, sobre llicències CreativeCommons, la còpia privada i la distribucióde música en línia (febrer 2007), dues tau-les rodones al III Congrés IDP-Internet,Dret i Política (maig 2007) i un seminaride Propietat Intel·lectual i Biblioteques(juny 2007).

En el futur els agradaria investigar nousàmbits. A la professora Xalabarder, perexemple, li crida l'atenció el nou concepted’autor que va naixent: “La tecnologia di-gital no solament ha comportat un canvien els formats d’explotació d’obres, sinótambé en els formats de creació. El con-cepte «romàntic» d’autor –sobre el qual

s’estructuren les actuals lleisde propietat intel·lectual–

probablement ha deixatd’existir, almenys pel quefa a una tipologia d’obres:les digitals. Trobo que ésmolt interessant examinarcom, arran de la tecnologia

digital i dels nous formats(xarxes) de creació de continguts, es re-

voluciona el concepte d’autor i fins i totel mateix concepte d’obra protegida”.

El professor Peguera afegeix que “les ca-racterístiques peculiars dels sistemes elec-trònics de difusió de la informació, i el pa-per que hi tenen els diferents agents, faque els problemes de responsabilitat esplantegin de manera diferent de com s’ha-vien plantejat tradicionalment en el mónfísic. Encara no tenim prou perspectivaper a valorar l’impacte que les normes so-bre responsabilitat adoptades fa pocs anysacabaran tenint sobre el desenvolupamentde les activitats a la xarxa i ja emergeixennous reptes i riscos rellevants des de l’òp-tica jurídica, entre els quals podem desta-car els problemes de seguretat, especial-ment els derivats dels virus en les xarxesde telefonia mòbil”

http://in3.uoc.edu/in3web/grups_i_pro-grames/grups_de_recerca__1/dret_i_tic/propietat_intel_lectual_i_internet_pi2

La propietat intel·lectual al segle XXIFins a quin punt els autors controlen les seves obresquan les publiquen a internet? I, pel que fa als usuaris,sabem quin ús podem fer d'aquestes obres? La tecnolo-gia i les xarxes digitals han estat una revolució en elmón de la propietat intel·lectual, que obliga a reelabo-

rar i redefinir conceptes en l’àmbit dels drets d’autor,però també a dissenyar el règim d’atribució de respon-sabilitat per les infraccions comeses a internet. A laUOC hi ha un grup de recerca, Pi2, que investigaaquest àmbit.

©

27Recerca Setembre 2007 • Món UOC 27

Els errors de programació són possi-bles de localitzar i corregir amb l’a-juda de programari específic.

Aquests programes permeten repassar l’a-plicació i verificar que es desenvolupad’una manera correcta. La construcció d’a-questa mena d’eines és un dels objectiusdel Grup de Recerca d’Enginyeria del Pro-gramari (Software), GRES-UOC. Les sevesinvestigacions se centren en la recerca demètodes automàtics que puguin facilitar eldesenvolupament de programari.

Aquestes einess’anomenen einesCASE (Computer-Aided SoftwareEngineering) i elseu desenvolupa-ment parteix de laidea de localitzarel que altramentseria difícil de veu-re. El procés decreació d’una apli-cació es divideixen diverses etapes:l’estudi dels requi-sits, l’especifica-ció, el disseny, la

implantació i les proves. Cal detectar elserrors tan aviat com sigui possible, atèsque un error a les darreres etapes del des-envolupament pot significar perdre mesosde feina. Amb aquest objectiu, han desen-volupat una eina de verificació que permettrobar les errades més habituals d’una ma-nera totalment automàtica (UMLtoCSP).

“Faciliten la vida del programador perquèno hagi de fer tant d’esforç”, explica el res-ponsable de GRES-UOC, Robert Clarisó.

Aquest estalvi de temps i problemes queels programadors tenen en la seva tasca faque la feina sigui més productiva i ràpidai millora la qualitat del programa final.Normalment, per a crear aquest tipus d’ei-nes s’estudia el disseny del programa, quesol contenir un conjunt de models i dia-grames escrits en el llenguatge UML (Uni-fied Modelling Language).

Amb aproximadament un any de vida,GRES-UOC ha anat fent els primers passosamb contactes amb altres grups de recercasemblants d’altres universitats, com és elcas del Grup de Modelització Conceptual(GMC) de la UPC. A més de Robert Clari-só, el grup és integrat per Jordi Cabot, Jor-di Conesa i Daniel Riera, i també ChristianPérez com a ajudant de recerca. Una de lesqualitats que es destaca en aquest tipus derecerca és la pluridisciplinarietat, és a dir,la convergència de les diferents àrees de lainformàtica de les quals provenen els in-vestigadors

http://gres.uoc.edu

L’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l’institut de re-cerca creat per la UOC, renova el seu web. L’objectiu és,principalment, promoure la difusió de l’activitat científi-

ca de la Universitat, centrada en l’anàlisi interdisciplinària dela societat de la informació, i donar a conèixer l’activitat de re-cerca que es desenvolupa en el marc dels programes i grups derecerca de l’IN3. Els àmbits de recerca d’atenció preferent sónaprenentatge virtual, noves tecnologies i sistema educatiu, go-vernança electrònica (e-governance), nova economia, dret iTIC, tecnologia i salut, cultura digital, nous mitjans de comu-nicació, internet i vida quotidiana, informàtica i tecnologies enxarxa, gestió de la informació, gènere i TIC, immigració i TIC inegociació del risc.La plana principal és concebuda en format de portal de notí-cies. A més del canvi de disseny, una de les novetats més im-portants del web és la nova distribució dels continguts i la se-va estructuració. Per mitjà d’aquesta plana es pot saber el perfili l’activitat individual dels professors i investigadors de laUOC i els objectius i composició dels diferents grups de re-

cerca, a més de totes lespublicacions científiquesque produeixen i els pro-jectes en què participen.D’altra banda, també s’hipot trobar informació delsdiferents programes de re-cerca que s’hi desenvolu-pen, del doctorat sobre So-cietat de la Informació i elConeixement i de diferentsactivitats i serveis interes-sants per als usuaris. Prin-cipalment, el web de l’IN3s’adreça al personal investigador tant de dins de la UOC comde fora, a les entitats finançadores, als socis dels projectes i alsdoctorands, a més de la comunitat científica en general.

http://in3.uoc.edu/

Programes per a ajudar programadorsLa creació de programes i aplicacions informàtiques pot sem-blar una tasca fàcil; però a mesura que es desenvolupen pro-jectes més grans augmenta la complexitat de la seva creació.Durant aquest procés els desenvolupadors es poden trobar amb

molts entrebancs i veritables maldecaps produïts, a vegades,per un petit error en una part del procés de programació. Elgrup de recerca GRES-UOC contribueix a solucionar aquestproblema.

L’IN3 renova el seu web

Els membres del grup de recerca

28 Món UOC • Setembre 2007 Comunitat

Estudiant de PublicitatFinalista de la campanya“De veritat t’ho vols perdre?”en el Festival Sol

A la SÍLVIA MOYA l’encanta el dis-seny, sigui de moda, d’interiors,gràfic o industrial. Aquesta jovede vint-i-vuit anys ja en fa quatreque viu a Lleida, és llicenciadaen Història de l’Art i es dedica a

la gestió cultural. Des de fa algun temps pot compaginar aquestafeina amb una altra de ben diferent: treballar per a una agència depublicitat. Per tal d’enriquir els seus coneixements en el camppublicitari va decidir apuntar-se a estudiar Publicitat i RelacionsPúbliques a la UOC. Enguany la Sílvia ha pogut viatjar a Sant Sebastià com una de les38 finalistes del concurs Joves Creadors, emmarcat en el Sol Festi-val Publicitario Iberoamericano. Aquest certamen és considerat undels més importants del país i s’hi acullen les campanyes publici-tàries més destacades de l’any. El projecte havia de respondre a untema molt concret, la prevenció de la drogoaddicció, i la nostra es-tudiant de Publicitat no va dubtar a presentar-s’hi: “Vaig assaben-tar-me del concurs per casualitat, en veure un missatge genèric dela consultora al fòrum de la UOC, i la decisió va ser ràpida: un fes-tival de prestigi, un tema motivador i uns bons amics amb els qualspodia comptar a l’hora de materialitzar la campanya”.Les hores de dedicació i la col·laboració de la Gemma Fernàndez,l’Àlex Gasulla i la Maria Reig, també estudiant de la UOC, van do-

nar lloc a l’eslògan De veritat t’ho vols perdre?. “Es tracta d’unacampanya educativa i de conscienciació social. Vol prevenir ievitar el consum de drogues, però fugint de l’autoritarisme i el tomoralitzador. La campanya presentada mostra opcions i formesde diversió i vol ensenyar a valorar el que es té”. Potser el quedestaca més del pla publicitari de la Sílvia és l’enfocament posi-tiu i el missatge senzill i directe: “No és dir no, és dir per què no.És una campanya antidrogues en què no surten les drogues”, ex-plica l’estudiant.En total es presentaven al concurs 218 peces procedents de 28universitats espanyoles, però només hi podia haver 38 projectesfinalistes. L’alegria de la Sílvia en assabentar-se que la seva peçan’era una va ser desbordant: “Quan vaig obrir la bústia i vaig veu-re el missatge de felicitació de la meva professora Sílvia Siveravaig al·lucinar; no m’ho podia creure. De seguida vaig trucar almeu marit, a l’equip, als meus pares, al meu germà... Semblavaque m’hagués tocat la loteria!”.La Sílvia ja ha passejat més d’una vegada pels carrers de Donos-tia, però aquest cop el viatge no solament era turístic sinó que aratenia l’oportunitat de participar en un festival publicitari com elSol, “tot un luxe”. Un cop allà, va poder veure l’exposició dels jo-ves creatius, assistir a projeccions i veure la cerimònia de lliura-ment de premis. Tot i que finalment no va ser una de les tres pre-miades, haver arribat fins aquí ja era tota una victòria: “Guanyaraquest premi hauria representat alegria, satisfacció, reconeixe-ment... Però, de fet, ja vaig sentir tot això en el moment d’assa-bentar-me que era finalista. Ha estat una experiència nova, moltinteressant, i ens ho hem passat molt bé, no tan sols al Festival,sinó també treballant plegats”.

Graduat en PsicopedagogiaPresident de l’APUOC,l’Associació de Psicopedagogiade la UOC

El JESÚS ALQUÉZAR és un saragos-sà amb una extensa trajectòriaprofessional. Actualment és elresponsable del Departament del’Institut Municipal d’Ocupació iFoment Empresarial de la seva

ciutat natal, on anteriorment havia treballat durant deu anys coma coordinador de processos instructius de la Universitat Popular.L’activitat laboral del Jesús es basa en el desenvolupament de pro-grames relacionats amb l’orientació laboral i en la recerca de plansespecífics per a la inserció laboral de col·lectius amb dificultats. En el terreny acadèmic, el seu complert currículum corrobora l’es-perit emprenedor del Jesús. Quan era jove va estudiar magisteri ies va dedicar durant un quant temps als més menuts. Posterior-ment va continuar en el camp de l’ensenyament, però va canviarl’educació primària pels adults i es va especialitzar com a profes-sor expert en formació d’adults a Salamanca. A poc a poc la car-rera professional del Jesús s’anava consolidant, tot i que tenia lasensació que “hi havia una mena de decalatge entre el currículumuniversitari i el professional, sens dubte més dens i de més pes”.Tenia ganes de tornar a la universitat i fer “una de les assignaturespendents que tots tenim en aquesta vida”. Això el va portar, l’any2001, a compaginar la feina i un projecte que tenia entre mans en-carregat per la Unió Europea a Llatinoamèrica amb la llicenciatu-

ra de Psicopedagogia a la UOC. “Valoro el meu pas per la UOCcom una experiència enriquidora i molt gratificant, tant per al des-envolupament intel·lectual com per al social. Contràriament alque la gent pensa, i fins i tot jo mateix al principi, la UOC és unimportant espai de socialització que ens permet transcendir no so-lament les fronteres de l’aula sinó també els límits que imposen ladistància i el temps, més enllà d’un àmbit en què compartir ideespot ser igualment un lloc per a la trobada de les emocions”. La vinculació actual amb la Universitat Oberta no es limita a for-mar part dels gairebé 8.000 graduats que hi ha avui dia a la UOC,sinó que, a més, és el president de l’Associació de Psicopedago-gia APUOC, que ja fa cinc anys que està en marxa i aglutina unstrenta socis. “La missió principal com a president de l’associacióés exercir d’agent dinamitzador. Afortunadament és una tascacompartida amb altres persones de l’associació i això permet, apoc a poc, consolidar-nos com una associació representativa d’u-na visió especial de la psicopedagogia, més centrada en el paperde l’educació en la societat del coneixement i l’educació com apilar del que podem anomenar l’«estat informacional del benes-tar»”. A diferència de la resta d’agrupacions de psicopedagogiadel territori espanyol, l’APUOC es caracteritza per desenvoluparla seva activitat per mitjà de la xarxa: “Ens relacionem per mitjàdel Campus de la UOC, de l’espai per a socis del nostre propi webo utilitzant programes que permeten la sincronia, com l’MSN ol’Skype”. L’entusiasme per continuar aprenent l’ha portat a continuar estu-diant a la UOC en el doctorat, fita que, segons ell mateix reconeix,“respon més a un exercici de desenvolupament intel·lectual quea un objectiu acadèmic o professional”.

29Comunitat Setembre 2007 • Món UOC

Llicenciada en CiènciesPolítiquesCròniques des de Kabul

La NÚRIA FERNÁNDEZ és llicencia-da en Ciències Polítiques i ja fatemps que ha deixat Barcelonaper explorar món. Ha treballat alPearson Peacekeeping Centre aNova Escòcia, al Canadà, i ha pas-sat un any i mig vivint a la Xina.

Allà va treballar d’editora i presentadora de notícies per al canalen espanyol de la Televisió Central Xinesa (CCTV). A més, la Nú-ria és voluntària del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC. En aquests moments viu a Kabul. “Tenia ganes de continuar explo-rant l’Àsia i fer-ho en un país com l’Afganistan, un país postcon-flicte en fase de reconstrucció”, explica. Tot i la distància, la Núriacol·labora estretament amb la Universitat per mitjà de cròniquesque es publiquen mensualment al butlletí del Campus per la Pau:“Són narracions curtes sobre fets concrets que em criden l’atenció ique penso que poden ser interessants per als lectors, ja que són te-mes que mai no apareixen als mitjans de comunicació clàssics”. El que més l’ha colpit de Kabul no ha estat el nivell de subdesen-volupament, sinó “el nivell de militarització als carrers, que evi-dent i patent que resulta la maquinària de la guerra”. A aquesta re-alitat hi afegeix la complicada situació política per la qual passael país: “Hi ha un president escollit pels Estats Units, encara quees celebressin les primeres eleccions democràtiques de la història,i un parlament integrat majoritàriament per antics senyors de la

guerra amb una clara agenda ètnica, i una insurgència extremistatalibana que es reagrupa i es fa forta al sud del país”. La vida en aquest indret asiàtic, però, no és del tot desoladora. Hiha aspectes que sovint queden oblidats perquè deixen de ser d’in-terès periodístic però que la Núria recupera a les seves cròniques:“A l’Afganistan també hi ha dones que no duen burca, estudien ala universitat i treballen fora de casa; criatures que van a l’escolai gent que es reuneix el cap de setmana vora els llacs per fer-hipícnics. Hi ha una alegria i energia vital, com a qualsevol altrelloc del món, que no crec que arribi al públic general”. La Núria té la certesa que l’ensenyament és una part importantper al desenvolupament d’un país. En aquesta direcció, ella pen-sa que “l’experiència de la UOC seria un complement ideal pera actualitzar el currículum docent i facilitar material de treball acentres com el Departament d’Espanyol de la Universitat de Ka-bul”. Tant o més important és el treball de cooperació virtual.“Gràcies a les noves tecnologies es poden fer diverses facetes deltreball de cooperació: es poden fer campanyes de sensibilitzaciósocial o activitats de recerca virtualment, des d’un indret dife-rent del lloc on el projecte en qüestió s’ha de dur a terme”. L’esforç que diposita en cadascun dels escrits que redacta es veurecompensat amb la satisfacció de saber que això arriba a estu-diants i professors de la UOC “que tenen un interès per saberquè passa al món, reciclar-se constantment i continuar apre-nent”. De moment, la Núria té la intenció de continuar vivint aKabul. “Quan decideixi posar fi a l’aventura afganesa, ho apro-fitaré per a prendre’m una pausa per a recórrer l’Àsia centraldurant alguns mesos amb la motxilla a l’esquena i els ulls benoberts”.

Diplomada en TurismeVoluntària turísticaa l’Argentina

L’EVA ESPLUGAS viu a Dosrius ides que va acabar Turisme treba-lla al Consorci de Promoció Tu-rística Costa del Maresme. Amés, l’Eva compagina la feinaamb el màster de Turisme OMTde la UOC i també és guia oficial

de Catalunya. La seva professió està estretament lligada a una deles seves aficions: viatjar. Les seves destinacions han estat majo-ritàriament per Europa fins que aquest any ha tingut l’oportuni-tat de travessar l’Atlàntic. El viatge, però, no ha estat com a turista sinó com a voluntària auna regió de l’Argentina, a San Juan. Hi ha anat formant part delPrograma de Voluntariado UWNTO TedQual Volunteers de l’Or-ganització Mundial del Turisme (OMT) i la Fundació Themis.Aquest projecte ha servit perquè experts de l’OMT i estudiantsvoluntaris hagin pogut fer un treball de camp per a analitzar lasituació actual de la província. A mitjan abril passat l’Eva va fer les maletes i es va preparar per aenlairar-se fins a Buenos Aires. En total es van reunir a la capitalargentina catorze voluntaris: “proveníem d’Espanya, el Brasil, Co-rea, Itàlia, Mèxic i la República Dominicana”. Tot i la gran diver-sitat de voluntaris, la majoria estudien un màster o un postgrau deturisme a universitats o centres de l’Estat espanyol. La selecciódels participants en el projecte es va fer a Andorra: “Dels vint-i-sis

estudiants que vam anar a aquest país, només podíem accedir alprograma catorze”. Els aspirants van fer un curs que va servir per-què l’organització triés les persones que havien de formar part delvoluntariat. Allà els esperaven quinze dies de feina intensa. A més dels voluntaris, a San Juan s’hi van ajuntar vuit estudiantsde la Universitat de San Juan, que “van treballar braç a braç ambnosaltres”. El dia a dia d’una part del projecte va consistir a llevar-se d’ho-ra i començar les visites: “Parlàvem amb els alcaldes dels muni-cipis perquè ens expliquessin quines eren les necessitats delshabitants, els projectes que tenien planejats, visitàvem museus,allotjaments...”. Aquesta tasca va servir per a posar les idees encomú i treballar en un document conjunt per a aconseguir po-tenciar la zona i millorar la competitivitat. Un cop viscuda l’experiència, l’Eva admet que hi ha zones de l’Ar-gentina que ja estan explotades, com la Patagònia o les cascadesd’Iguaçú, però que a d’altres la situació turística és molt diferent.“En el cas de San Juan, que és el que he pogut conèixer, han d’in-vertir en infraestructures viàries, millorar la connectitivitat aèria ifer activitats per a poder comercialitzar”. Però, tot i les deficiències,reconeix que “a San Juan tenen moltes ganes de començar a treba-llar i rebre turistes i volen crear associacions per ajuntar esforços”. Amb mancances o sense, per a l’Eva, l’Argentina és una bonadestinació turística, ja que “en un mateix país pots trobar des deglaceres fins a platges o dunes. Hi ha zones increïbles i que hedeixat per a pròxims viatges per manca de temps: les cascadesd’Iguaçú, la Patagònia, la Península Valdés, la Terra del Foc... Hiha milers de llocs! La clau és anar-hi amb temps i portar-ho benplanificat des d’aquí”.

30 Món UOC • Setembre 2007 Novetats editorials

Llibreswww.editorialuoc.edu

“És que sóc de lletres”. Aquesta excusa, utilitzada per mésd’un per a disculpar-se a l’hora de tractar d’un tema que in-clou estadístiques, no es correspon ni amb la transcendènciaque tenen les estadístiques en l’actualitat ni amb una pràcti-ca professional i responsable del treball de periodistes i pro-fessionals de la comunicació, segons l’autor. Pressupostos,lleis, bases de dades, enquestes i estudis avui són utilitzatsper administracions, organitzacions, entitats i mitjans de co-municació. Per això tenir coneixements d’estadística s’haconvertit en una necessitat per a un bon nombre de profes-sionals, entre els quals els de la comunicació, que han d’uti-litzar i interpretar contínuament dades procedents d’aquestamena de fonts.

En el món del patrimoni cultural, la incorporació de la tec-nologia és un fet recent i, per tant, el seu aprenentatge resul-ta més necessari. Nombroses institucions culturals desconei-xen encara el potencial que les tecnologies de la informació ila comunicació (TIC) poden aportar a la conservació, revalo-ració i comunicació de les seves col·leccions, i pensen que elcost econòmic i humà és una barrera infranquejable. Peraquesta raó resulta indispensable difondre, en la mesura quesigui possible, les aplicacions tecnològiques amb èxit en l'àm-bit del patrimoni cultural, perquè s'esvaeixin els temors quepot generar la introducció de les tecnologies. Aquest llibre,fruit de la investigació del grup OLIBA de la UniversitatOberta de Catalunya, vol introduir el lector en les novetatsque les TIC poden proporcionar al món del patrimoni.

La psicologia del desenvolupament es veu renovada per con-ceptes provinents d’altres disciplines, una de les quals, la te-oria de sistemes, serveix de tema de fons d’aquesta obra. Lescinc parts del llibre presenten progressivament una exposiciódel desenvolupament que s’articula en dos nivells: el tempo-ral, de desplegament de capacitats, i el de la seva classifica-ció en fenòmens psicobiològics, afectivo-socials, cognitius,comunicativo-lingüístics i àmbits de socialització. L’autor as-sumeix les crítiques actuals a la teoria de Piaget, respecte aldesenvolupament cognitiu, alhora que reconeix les limita-cions del procés de la informació (l’alternativa). Tanmateix,posa més èmfasi en el desenvolupament social fonamentat enl’enfocament ecològico-sistèmic i les idees nucli de Vigotski.

L'orientació a objectes sorgeix com a evolució de la progra-mació estructurada, i permet el plantejament d'un programacom una modelització dels elements del món real. Aquestaaproximació permet desenvolupar aplicacions de molta com-plexitat i facilitar-ne la reutilització i la modificació. Podenser gestionades per un equip de treball heterogeni d'una ma-nera flexible i eficient. Això converteix l'orientació a objectesen la metodologia més utilitzada actualment. Aquest llibre téun doble propòsit. Primer de tot, és una introducció als prin-cipis teòrics de l'orientació a objectes. En segon lloc, treballal'assoliment de les competències més pràctiques, recolzant-seen el llenguatge de modelització UML i el llenguatge de pro-gramació Java

Títol: Estadística para periodistas,publicitarios y comunicadoresAutor: Jordi A. JausetEditorial: UOCPVP: 22 3

Títol: Patrimoni digitalAutors: César Carreras i GlòriaMunillaEditorial: UOCPVP: 24 3

Títol: Programació orientada aobjectesAutors: Joan Arnedo Moreno iDaniel Riera i Terrén (coordinadors);Jordi Brínquez Jiménez, Elena GarcíaBarriocanal, Miquel Àngel Piera iEroles i Juan José Ramos GonzálezEditorial: UOCPVP: 26 3

Títol: Psicología del desarrolloAutors: Adolfo Perinat, amb lacol·laboració de J. L. Lalueza yMarta SadurníEditorial: UOCPVP: 35 3

31Novetats editorials Setembre 2007 • Món UOC

Llibres Altres novetats

El Big Bang és l’última teoria científica que explica l’origende l’univers, una de les preguntes més antigues i alhora mésprofundes de les que es plantegen els humans. És sòlida icompleta però no dóna solució per a tots els detalls del cos-mos. Els investigadors continuen buscant-hi respostes, comvan fer Aristòtil, Kepler, Galileu, Newton, Einstein i tantsd’altres. Aquest llibre recorda els descobriments més desta-cats de la història fins a arribar a l’últim, el Big Bang, que ana-litza amb detall com una de les construccions més impressio-nants de l’intel·lecte humà i que constitueix un dels modelscientífics més sòlids de la ciència del nou mil·lenni. Peròl’autor també es pregunta tot el que ens queda per saber o, finsi tot, quan ho sabrem si ho descobrim algun dia, fent-se ressòde la frase de John A. Wheeler: “Els millors descobrimentsencara han d’arribar”.

El públic va al cinema a veure una pel·lícula. Però un filmtambé s’escolta. Quina és la importància real de la música alcinema? Per a l’autor, la música és un complement indispen-sable de les imatges i sovint s’oblida. El cinema sempre ha es-tat musical, però no va ser fins a final de la dècada dels anysvint quan els sistemes de revelatge i d’exhibició van permetreincorporar "la banda sonora" al cel·luloide. Des de llavors,aquesta banda és moltes vegades el que fa emocionar, riure oplorar davant de la pantalla. Aquest llibre reivindica el paperde la música al cinema i destaca les principals aportacionsdel llenguatge musical al setè art.

Els models de desenvolupament econòmic es renoven. Da-vant de la tradicional atracció de la inversió de noves indús-tries per a impulsar el creixement, pren relleu en els últimsanys una proposta alternativa: el desenvolupament local. Ca-da territori disposa d’un conjunt de factors o recursos econò-mics, socials, tecnològics, institucionals, infraestructurals,mediambientals i culturals no explotats que constitueixen elseu potencial de desenvolupament. Aquest llibre defensa ladescentralització d’algunes decisions econòmiques que afec-ten el territori, les quals permetrien trobar camins més imagi-natius per a superar els reptes econòmics de les regions.

Aquesta obra recull una quinzena de treballs recents de l’au-tor entorn de les tres qüestions que donen títol al llibre i queinquieten la nostra societat a l’inici del tercer mil·lenni. Isi-dor Marí hi proposa maneres d’interpretar-les críticament i degestionar-les democràticament, a la llum de les anàlisis i elsprincipis més universalment acceptats i de les experiènciesmés reeixides de gestió de la diversitat en altres contextos.Són temes de plena actualitat sobre els quals l’autor reflexio-na i fa propostes.

Títol: El Big BangAutor: Manel SanromàEditorial: UOCPVP: 5 3

Títol: La música en el cinemaAutor: Jaume RadigalesEditorial: UOCPVP: 5 3

Títol: Mundialització,interculturalitat i multilingüismeAutor: Isidor MaríEditorial: Lleonard Muntaner

Títol: El desenvolupament localAutor: Mateo HernandoEditorial: UOCPVP: 5 3

Del 25 d’octubre al 16 de novembre tindran lloc les II Jor-nades en Xarxa sobre l’EEES: Compartint noves pràcti-ques docents, organitzades per la Universitat Oberta de

Catalunya. La finalitat d’aquestes jornades és oferir a tots els pro-fessors de les universitats catalanes un espai de comunicació i de-bat sobre les experiències que es despleguen per a l’adaptació al’EEES i l’oportunitat de compartir les noves pràctiques docentsque es van generant per a donar resposta i adequar els ensenya-ments universitaris a aquest nou marc. Josep Lladós, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat, ex-plica que “a partir de les aportacions de tots, les jornades facili-taran la difusió d’experiències i bones pràctiques entre el conjuntdel sistema universitari i poden contribuir, d’aquesta manera, acrear una xarxa de coneixement”. Per al debat i l’intercanvi de co-neixements i d’experiències s’ha creat un espai de treball web(http://www.uoc.edu/symposia/eees2007/index.html).Aquestes jornades s’emmarquen en el treball intens d’adaptació al’espai europeu d’ensenyament superior (EEES) que fan les univer-sitats europees. Aquesta adaptació comporta la revisió del model

educatiu i la metodologia docent, el replan-tejament de l’oferta formativa i la seva ade-quació a un nou entorn econòmic, social ieducatiu i la incorporació d’importantscanvis organitzatius. Per al vicerector Lla-

dós, “aquestes jornades, en què es presentaran i compartiran expe-riències diverses, constituiran una bona oportunitat per al profes-sorat perquè influiran favorablement en aquest procés d’innovaciói millora contínua dels ensenyaments i ens ajudaran a preparar elsprocessos d’avaluació i acreditació futura de les nostres titula-cions”. Durant les jornades es presentaran comunicacions diverses es-tructurades en quatre àmbits clau de debat: - La definició de perfils professionals, com a peça clau en el dis-

seny de les titulacions adaptades a l’EEES.- El disseny de programes més transversals i la implantació d’as-

signatures encadenades.- L’avaluació de competències.- La identificació d’indicadors de qualitat de programes i d’assignatures.Les jornades s’adrecen al professorat propi, als col·laboradors do-cents, consultors i tutors, i també als professors d’altres universi-tats catalanes

http://www.uoc.edu/symposia/eees2007/index.html

32 Món UOC • Setembre 2007 Breus

Seguint el rastre de Sefarada través dels seus plats

Débora Chomski és semiòloga i con-sultora en els Estudis de Multimè-dia i Comunicació de la UOC. La

seva investigació gira principalment en-torn de la cuina jueva amb una perspecti-va històrica, antropològica i semiòtica. Elsseus estudis sobre l’alimentació l’han por-tada a treballar també en articles de lapremsa especialitzada de diferents temes,com la gastronomia, el turisme o la cultu-ra. Entre altres iniciatives, participa en l’e-laboració de receptes per al portal de laRed de Juderías de l’Estat a internet. Lapresència jueva a la península Ibèrica, so-bretot a Catalunya, ha deixat fins als nos-tres dies un important llegat que es potdescobrir fins i tot entre els plats més tí-pics del país.

Quin és el tret diferencial de la cuina jue-va respecte a d’altres?Des d’un punt de vista concret, la cuinajueva és constituïda per platets de dife-rents procedències, que representen els

llocs on els jueus han viscut. Noobstant això, el tret diferencialde la cuina és el concepte dekaixrut, o puresa dels aliments, il’espiritualitat associats a l’ali-mentació i a la cuina, que es tra-dueixen en una sèrie de lleis die-tètiques i en els rituals.

De la cuina sefardita, què n’ha restat en latradició culinària de la península Ibèrica?En la meva investigació he detectat la tra-dició del cocido o de l’escudella, que pro-venen o són derivats de l’adafina, un gui-sat típic del sàbat al qual s’han afegit partsde porc. També n’hi ha d’altres, com elcostum de cuinar amb oli d’oliva, algunsdolços com el codony o els pastissos comel pa de pessic, que era típic del dissabtejueu. D’altra banda, en entrevistes que hefet a persones que diuen que tenen ante-cessors jueus (de jueus amagats o conver-sos), m’ha sorprès que s’hagin conservatmaneres d’elaborar el peix i les carns.

Cal promocionar o impulsar més el llegatde Sefarad?Efectivament, i amb això conèixer-lo més iposar fi als prejudicis. A Espanya, i aCatalunya especialment, hi va haver unpassat jueu molt important, representatper pensadors, científics, artistes, artesansi comerciants que van haver d’emigrar. Enl’actualitat resta encara un present ric, re-sultat de la confluència de diferents cir-cumstàncies.

http://www.redjuderias.org

II Jornades en Xarxa sobrel’Espai Europeu d’Ensenyament Superior:Compartint noves pràctiques docents

Débora Chomski estudia diferents formes de cuinar

33Breus Setembre 2007 • Món UOC

S’inaugura la nova seudel Centre de Suportdel Gironès

La rectora de la Universitat Oberta deCatalunya, Imma Tubella, i l’alcalde de Salt,Jaume Torramadé, van inaugurar la nova

seu del centre de suport de la UOC al Giro-nès. Aquest nou espai és a la Factoria CulturalComa Cros i substitueix el que hi havia fins ara ala Casa de Cultura les Bernardes. El centre conti-nuarà oferint els serveis i els recursos de la Uni-versitat als seus estudiants i a la societat en gene-ral. El semestre passat, 516 estudiants del Gironèscursaven alguna de les titulacions homologadesque ofereix la UOC; 41 el títol propi Graduat Mul-timèdia, i 172 algun dels postgraus. A part d’a-quest centre, la UOC té punts de suport a Olot, Fi-gueres, Puigcerdà, Palafrugell, Ripoll, SantaColoma de Farners, Banyoles, Blanes, Ribes deFreser, Vidreres i la Bisbal d’Empordà

Pasqual Maragallparla sobre un mónde ciutatsL’antic president de la Gene-ralitat de Catalunya PasqualMaragall va impartir la confe-rència “Un món de ciutats:deu anys després”, en un acteen què va participar també larectora, Imma Tubella. La xer-rada s’emmarcà en la presen-tació del programa de la UOCGestió de la ciutat: nous rep-tes, nova formació, a càrrecdels seus directors, Jordi Bor-ja i Manuel Herce.

• • • • • • • • • • • •

Jornada sobre laprotecció de dadespersonalsEls Estudis de Dret i CiènciaPolítica i el grup d’investiga-ció DEUSETIC de l’IN3 amb lacol·laboració del Centre d’Es-tudis Jurídics i Formació Es-pecialitzada i el Ministeri d’E-ducació, van organitzar unajornada sobre el desenvolupa-ment reglamentari de la Lleiorgànica de protecció de da-des de caràcter personal. Lajornada es va celebrar al mesde juny i hi van participar au-toritats com el secretari d’Es-tat de Justícia, el director ge-neral de l’Agència Espanyolade Protecció de Dades i el se-cretari general del Departa-ment de Justícia, entre altres.http://www.uoc.edu/sympo-sia/lopd/cat/index.html

• • • • • • • • • • • •

Concert de la Coralde la UOCLa Coral de la UOC va fer laseva presentació oficial ambun concert de música profanarenaixentista a la basílica delsSants Màrtirs Just i Pastor deBarcelona el 9 de juny. Amb ladirecció de Jordi-Lluís Rigol,la Coral va cantar peces per-tanyents al Cancionero dePalacio (s. XVI), el Cançonerd’Uppsala (s. XVI), etc.

El curs 1996-1997 es posava en marxa la lli-cenciatura de Dret de la Universitat Obertade Catalunya. Era una prova pilot que va en-

grescar un equip reduït de professors i col·labora-dors i que van seguir 100 estudiants. Deu anys méstard, la llicenciatura de Dret s’estén al segon ciclede Ciències Polítiques i a un nombre elevat de màs-ters i postgraus. Els estudiants han augmentat fins a3.500 persones, ja s’han graduat 680 estudiants i hiha un equip de 250 col·laboradors acadèmics –en-tre professors, autors, consultors i tutors–. Per a ce-lebrar el desè aniversari, es van organitzar una sèrie

d’actes per a totes les persones que han passat peraquests estudis. La llicenciatura de Dret de la UOCva néixer amb l’objectiu de formar professionalsque aposten per una atenció prioritària a les qües-tions jurídiques derivades de la revolució tecnolò-gica en un món en transformació.A més, aquests estudis s’han adaptat a les noves di-rectrius de l’espai europeu d’ensenyament supe-rior (EEES) i han desplegat una oferta formativaamb el títol propi Graduat d’Estudis Jurídics, reco-negut pel Departament d’Educació i Universitatsde la Generalitat de Catalunya.Al llarg d’aquests deu anys, els Estudis de Dret iCiència Política han engegat iniciatives com la re-vista digital IDP, Internet, Dret i Política. L’objectiud’aquesta publicació és comunicar –i fer-ne divul-gació científica– treballs de recerca, anàlisi i in-vestigació sobre els reptes i qüestions que les TICplantegen tant respecte al dret com respecte alsàmbits de la ciència política més relacionats ambla democràcia i l’administració electrònica.D’altra banda, des de fa tres anys aquests estudistambé organitzen el Congrés d’Internet, Dret i Polí-tica, trobada d’àmbit internacional que analitza lestransformacions legislatives i de l’Administraciópública en l’era de la societat de la informació

La llicenciaturade Dret de la UOC celebrael desè aniversari

En marxa el primer títolpropi en anglès sobreeducació i TIC

La Universitat Oberta de Catalunya ha posaten marxa el seu primer títol propi en an-glès, el European Certificate in E-Learning

Course Design and Teaching. Aquest mes ha co-mençat una prova pilot en què participen tretzeestudiants de diversos països europeus: Finlàn-dia, Estònia, Romania, Itàlia, Portugal i Espanya.El títol és enfocat a formar professionals en l’úseducatiu de les TIC, les tecnologies de la infor-mació i la comunicació. L’objectiu del títol és queels estudiants adquireixin les competències ne-cessàries per a dissenyar, implantar i coordinarprocessos educatius en què s’utilitzen les TIC.Sobretot, l’ensenyament virtual i l’ús dels am-bients d’aprenentatge com a complement de lapresencialitat són la clau per a aconseguir unamillora de la qualitat de l’educació

Els professors fundadors de Dret a la UOC: Joan Prats, Ramon Casas,Carles Pareja, Carles Viladàs, Joaquim Bisbal, Pere Fabra i Josep Mir(d’esquerra a dreta)

34 Món UOC • Setembre 2007 Breus

Acord decol·laboració ambla Fundació TicSalut

La Fundació TicSalut i laUOC col·laboraran en projec-tes relacionats amb la forma-ció, la recerca i la cooperacióamb països en via de desenvo-lupament al sud d’Europa, elnord d’Àfrica i Llatinoamèri-ca. La Fundació TicSalut ésuna fundació privada que téper missió impulsar el desen-volupament i la utilització deles tecnologies de la informa-ció i la comunicació, la inno-vació i el treball en xarxa enl’àmbit de la salut. Aquestsprojectes són fruit de l’acordsignat per la consellera de Sa-lut, Marina Geli, com a presi-denta d’aquesta fundació, i larectora Imma Tubella, a finalde juny.http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/Du33/html/ca/Du33

• • • • • • • • • • • •

Les dones enel món laboral,eix del darrerTribuna Obertade Vilafranca

Clara Acebes Hernansanz, di-rectora de Comunicació delGrupo Alcoa España, i RosaGarcía Piñeiro, directora deMedi Ambient, Salut i Segure-tat del Grupo Alcoa AluminioPrimario Europa, van partici-par en l’onzena edició de Tri-buna Oberta de Vilafranca. Eltema de què van parlar va ser“La igualtat en les organitza-cions: el lideratge de les do-nes, perspectives i realitat”.Aquest fòrum debat es va fun-dar l’any 2003 i és fruit delconveni que van signar laUOC i l’Ajuntament de Vila-franca.http://www.tribunavilafran-ca.org

El nou número de Digithum dedicaun dossier a l’estudiant d’entornsvirtuals

Rutes pelsimaginarisculturals delnostre territori

El Vicerectorat de Promo-ció Cultural i Multilin-güisme va organitzar

unes rutes culturals per a desco-brir com representem, imagi-nem i vivim el territori i la sevaidentitat durant el mes de juliol.La primera activitat es va fer a laRibera d’Ebre, per a conèixerla vida i la història entorn delriu Ebre. La segona a Viladrau,amb l’objectiu de passejar-se pelbosc i les fonts i acostar-se a laliteratura de la zona. Aquestainiciativa, El territori és cultura,una ruta pels imaginaris cultu-rals del nostre territori, es vaportar a terme amb entitats lo-cals de la zona –PAS - El Camí iel Centre Cultural Europeu de laNatura– i la participació de lacomunitat universitària

La UOC, primera universitatde l’Estat amb un canalde vídeo a YouTube

La Universitat Oberta de Catalunya ha estat la primerauniversitat de l’Estat que ha posat en funcionament uncanal de vídeo obert per mitjà de la plataforma You-

Tube. L’objectiu és posar a l’abast de tothom conferències i ac-tes organitzats per la Universitat, per a compartir i difondre elconeixement que es ge-nera. En aquest espai jaes poden consultar lesparaules del premi Prín-cep d’Astúries AntónioDamásio i del filòsof iexministre algerià Che-rif, a més del darrer acted’investidura d’honoriscausa de la UOC

http://www.youtube.com/uoc

El Campus per laPau i la Solidaritataugmenta l’ofertaformativa

Des del gener passat elCampus per la Pau ha co-mençat 14 cursos nous.

Això significa que més de 700estudiants virtuals han passatper les seves aules en aquestsmesos i han comptat amb el su-port de 36 consultors experts enles matèries impartides. D’a-quests cursos, 12 ja s’han fet encol·laboració amb diferents enti-tats i ONG i un altre és un curspropi sobre capacitació de res-ponsables com a docents vir-tuals. S’ha col·laborat amb CreuRoja, Amnistia Internacional iEnginyeria sense Fronteres, en-tre altres institucions. Abansd’acabar l’any, s’arribarà a la xi-fra de 54 cursos

http://www.uoc.edu/cooperacio/

KISON, grup de recerca de la UOC especialitzat en l’estudi dela seguretat informàtica, ha obtingut finançament per a dosprojectes de recerca que realitza amb altres universitats en les

convocatòries Consolider-Ingenio 2010 i la d’R+D del Programa Na-cional de Tencologías de Servicios de la Sociedad de la Información,ambdues del Ministeri d’Educació i Ciència. En un dels projectes fi-nançats s’estudiarà la seguretat corporativa i nacional enfront delsdrets privats dels individus en la societat de la informació. En l’al-tre, KISON treballarà aspectes del mercat de continguts digitals perobtenir aplicacions de protecció del copyright i monitoratge d’emis-sions digitals

Digithum, la revista digi-tal impulsada pels Estu-dis d’Humanitats i els

de Llengües i Cultures, ha publi-cat un número nou que recull eldossier “L’estudiant d’entornsvirtuals” i una sèrie d’articles so-bre la creació d’exposicions pre-sencials sobre patrimoni escè-nic, l’anàlisi de les metàfores ainternet i una exploració sobre larelació entre els videojocs i l’úsdels mitjans audiovisuals en lavida quotidiana. El dossier, coor-

dinat pel professor dels Estudisde Llengües i Cultures FedericoBorges, conté els articles “L’estu-diant d’entorns virtuals. Unaprimera aproximació”, del ma-teix Borges, i “L’estudiant en lí-nia com a força impulsora en latransformació de la UniversitatVirtual Polonesa”, de MartaDziubinska i Joanna Opoka, pro-fessores de l’Acadèmia d’Huma-nitats i Economia (UniversitatVirtual Polonesa), entre altres ar-ticles

Participació en projectesde recerca importants

´