taula de contingut - orfeocatala.cat · taula de contingut amor a plensa ... de la textura de la...
TRANSCRIPT
Taula de contingut
Amor a plensaEl Temps 29/11/2016
DISTRIBUCIÓ I INTERNACIONALITZACIÓEl Temps 29/11/2016
MÚSICA: TOTA UNA XARXA CULTURAL COMUNAEl Temps 29/11/2016
3
4
8
P.2
LA GALERIA
4t JOANABELLOJUANPEI E
Jaume Plen~a e~)osa a Senda de Barcelona, despr~s de 5 anys d’abs~ncla a les gaieties de la dutat. "El Bose Blanc"(17/11/2016 - 21/01/2017), escultures de rostres de holes jove5 tom la popular farrago (2016), sit uada prop del Palau la MtMca, a pa~r d’ara durant un periode de vuit anys, perb totes en una escala menor.
Amor a Plensa
Ens hem acosmmat a viure arab laumePlensa. Des del Parc de l’Escorxadorde lleus, quan anavem a buscar llibresen pr~stec a la biblioteca municipal. A laFandaci6 Mir6, al contigu jard/d’escultu-res, on ens feia gracia trepitjar una menade tapa de clavegueram -arab tots elsrespectes!- fflos6fica, farcida de lletres imissatges. Despr~s de ~nlsitar alguna de lesexposicions temporals o fer una estada enuna de les biblioteques m~s placides deBarcelona. Actualment en compet~nciaarab la del MNAC, m~s ampul.losa, aix6si. I si fbiem algun viatge per temes d’artsempre, sovint ens l’hem trobat. A Xicago,l’espectacular Crown Fountain (2004) Millennium Park, sense anar m~s lltmy.
No ~s cert que Barcelona no tinguiobres de Plensa al carter, f~s una discussi6vana i sense fonaments. A la ja esmentadaDell’Arte del lard/d’escultures de Montjffic,cal afegir l’hom6nima, a l’espai extern dela Fundaci6 Vila Casas, sense oblidar Born
(1992), que conviu amb el mo biliari delmateix passeig i finalment la controverfi-da Carrnela (2016) a tocar del Palau de Mtisica. Esculmra que ara finalmem s’hiha quedat, per pr6pia decisi6 de Plensa.
Uanterior govern municipal, per sen-sibilitat ar~sfica de determinats elementsdel sector culturai convenciment del’ex-alcalde, volia una escultura d’mmcerta entitat, sospito que no tam corn lade Xicago per temes pressupostaris, benplantada en un lloc emblematic. Sabiaque una escultura de Plensa obtindria unconsens quasi unanime. D’altres opera-cions, comA/s castellers (2012), d’AntoniLlena varen set objecte d’argumentspolitics en con~’a. Uabstracci6 ~s semprem6s dura de pair pel comti del poble, i elraonamem de despesa pt~blica no justi-ficada hi plana en contra, per molta ArtePo~era que estiguem acostumats a veure.I en l’embollc l’etern regidor Fem&]dez vaset I’abanderat d’aquesta nova croada.
No 6s cert que la Carmela sigui la fillade l’autor, l~s una llegenda popular. Formapart d’una de les s(bfies constituents del’artista, que els professionals de la GaleriaSenda de Bamelona expliquen molt b6 enl’exposici6 a penes inaugurada.
Molt desitjada perqub feia cinc anysque no exposava rartista a Barcelona. Lesescultures de Plensa, comenten, es basenen rostres reals. La nnia jove, de carac-ter auster, que pensa en el passat per6tamb~ en el futur, arab una al-lusi6 a allbintemporal. "Sempre s6n holes entre 8 i14 anys’~ affrma finalment Plensa. L’arfistaintenta plasmar aquest moment del pasde nena a noia, quan Ia bellesa canvia avelocitat incr~ifble. Estan en transit. S6nformes que identifiquen l’artista, quetrebaBa en s~ries, un ADN intmnsferible,no participatiu i exclusiu, i que fins i tot 6stin per al mercat de raft, tant local cominternacional.
E1 cul.leccionisme particular s’idenfi-fica cada vegada m6s amb aquesta s~ried’obres, i el paper del galerista 6s posar-lesa l’abast del clietu potencial.
IJexposici6 individual "El Bosc Blanc"a Senda ens mostra obms de Plensa arabaquesta nova est~tica i -sobre tot- en unaescala menor de la queens t6 acosmmats.S6n les habimals, per6 sempre misterio-ses, esculmres de rostres de noies joves,corn la Carmela estatgera dubtosa propdel Palau de la Mfisica, esculpides enun motile de fflsta que despr6s passa abronze, per transmetre un equilibri entrematerials naturals i els creats per l’home,de la textura de la f~sta al bronze, cobertsarab una phtina blanca, sknbol de puresa.
Una exposicid en plena popularitat del’art~sta, gracies tamb~ ales maldestmsmaniobres del sector ptiblic, per poderobtenir representacid ic6nica a tot preuo b6 a low cost, d’un m6s que representatescultor en ciutats de diversos continentsd’1nnegable poder econ6mic i cultural.
La jornada inaugural d’aquesta mostraa la Galeria Senda va set una festa ciuta-dana, el return definitiu de rantic paperlfldic i social d’aquests esdeveniments,coma la Par6s els diumenges dels niicisdel segle passat, vajal
ELTEMPS ¯ 29 novembre 201.6
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
LA GALERIA
Semanal
560 CM² - 100%
1730 €
80
España
29 Noviembre, 2016
P.3
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
92-95
España
29 Noviembre, 2016
P.4
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
92-95
España
29 Noviembre, 2016
P.5
DIST IBUCI@ I INTEf NAEIONALITZAEI@
% d’ocupaci6 cultural de I’EURAM* sobre I’estatespanyol (2010-2014)
35,4351
34,6
I 33,3 33, i
U
Font: INE
*L EURAM no inclou Andorra ni la Ca:alunva Nord
arrelats en la tradicid musical valenciana i alhora influits
per alguns de[s torrents m~s trencadors de la modernitat,
s’explica en part per la qualitat singular del seu producte. I
el mateix es pot dir de l’art de Barcel0 i de l’@xit queen an-
gl~s ha aconseguit Incerto gldrio, la novel.la de Joan Sales,
Naturalment, aquest afany d’innovaci0 i de singularitat ha
d’anar complementat arab l’adaptaci6 de les industries cul-
turals ales noves formes de distribucid i de tonsure cultu-
ral. Cal combinar, en aquest sentit, els formats tradicionals
d’un producte -el llibre de paper, els concerts en directe, la
pel,licula ales sales de cinema- amb els nous formats i els
nous canals de difusi6 -llibre digital, m0sica per Internet,
pel,licules en linia a canvi d’uua quota de lloguer d’una pla-
taforma-...3
L’especialitzacio ~s uo altre factor positiu, segons l]uimTorrent. Ho justifica dient que "un dels avantatges de la
ind~stria cultural de I’EUI~AM ~s que compta amb empre-
ses m~s petites, de pots treballadors i especialitzades en
sectors concrets. Aquestes, donada la seva infraestructu-
ra, han estat capaces d’adaptar-se amb m~s facilitats als
canvis tecnol~gics sobtats que s’han produff en pots anys,
cosa que moltes empreses grans del sector no hart sabut
o pogut fer".
Pel que fa a la generaciO de continguts comercials cultu-
rals, I’EURAM ~s un territori que funciona arab garanties. En
qualsevol cas, hi ha problemes per detectar i solucionar. Xa-
vier Marc~ localitza un problema de distribuci6 del produc-
te cultural i recomana que "les politiques de suport p0blic,
basades en la subvenci0, es desplacin cap a una altra qCies-
ti0, que ~s la distribuci0 de continguts". Aquesta afirmacid
es basa en les facilitats que avui tenen els creadors per
a produir les seues pr0pies obres. Els avan(;os tecnol0gics
permeten que un m0sic, avui, puga gravar les seues pr0pi-
es can(;ons sense necessitat de recdrrer a la logistica d’un
sofisticat estudi de gravaci~. "L’objectiu -afirma Marc¢- ha
de ser que el pdblic, els ciutadans, consumeixin rues cultura
de l’habitual, i per ai×0 s’ha de saber qu~ consumeix cadas-
co". En aquest sentit, els que controlen els centres d’exhibi-
ci0, els que trien les pel.licules que s’emeten i els concerts
que es fan i els llibres que es publiquen, han de ser capa~os
d’encertar a l’hora de mostrar al pOblic un producte cultural
capa~ d’arribar als destinataris de forma Optima.
Eo relaci0 amb aix0, Xavier Marc~ assegura que "l’objectiu
de ]3/3 no ha de ser entrar e. una guerra d’audi~ncia arab
la resta de cadenes privades espangoles amb presCncia
a Catalunga, sin6 aspirar a ser la principal distribuidora
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
92-95
España
29 Noviembre, 2016
P.6
de continguts catalans en el mercat rnundial". Sense una
bona distribuci6, dificilment pot hayer-hi uu creixement
del mercat cultural interior i encara menys pot donar-se la
internacionalitzaci6 dels creadors i productes ofer~s per les
indostries cuIturals de
Un aspecte que cal tenir en compte, i que convida a I’opti-
misme, ~s que la ind~stria cultural en catala ~s un sector
socioeconomic que, al Ilarg de la historia recent, s’ha so-
breposat a tota mena d’adversitats, persecutions i contra-
temps. En aquest sentit, si ha sobreviscut a la persecuciO i
la repressio duta a terme per un parell de r~gims dictatori-
als, corn no hauria de ser capa~ de superar els reptes d’una
mercat cultural ~nic, sense caure en la desviaci6, ens fariamolt m~s forts. Hi ha un exernple evident: arnb el corredor
rnediterrani hem aconsegu[t definir grans consensus entre
el Pals Valenci~ i Catalunya. Hi ha hagut contacte entre les
conselleries i bones sintonies. Si ho enfoqu~ssim d’aquesta
manera, en terrnes d’~mbit cultural, arribariern rn~s Ilung".
Un altre exemple de col.laboracid hauria de set I’lnstitut
I~amnn Llull, constituff Fang 2002 pels governs de Cata-
lunga i de les Illes Balears. L’IffL t~ el propOsit de mostrar
i portar la culturai I’art lets en catal& arreu del m6n, ja
siga traduint obres d’autors del pals o b~ ajudant a produirespectacles o a tirar endavant exposicions. Com totes les
globalitzaci6 i una modernitat exigents i complexes peru iniciatives que tenen la missi6 de refor£ar els vincles entre
tamb~ estimulants? Les indastries culturals eo catal& i elscreadors queen formen part, sempre han sabut crear el seu
espai i sempre han trobat un pOblic fidel, que n’ha garantit
la continu’~’tat fins i tot en els moments m~s foscos.
Aixo si: hi ha una condiciO sine quo non perqui, les indOs-
tries culturals de I’EURAM, que treballen en una llengua
d’ambit restringit -i sistematicament minoritzada- i que
no tenen la plataforma d’un estat que les impulse, puguen
competir amb garanties tanten el rnercat interior tom en
l’exterior. Aquesta condicio, en la qual coincideixen la majo-
ria d’experts, ~s que cal que hi haja una unitat del rnercat
de la llengua catalana. Ouim Torrent assengala que "la sin-ionia entre els territoris de I’EURAM a l’hora de parlar d’un
els territoris de I’EURAM i de donar eixida a la seua pro-
duccio cultural, I’II~L ha hagut de superar obstacles de tufa
mena, entre els quals l’obstinada negativa a entrar-hi dels
difereots governs valendans del PP i la decisi6 d’eixir-ne
que ban pres en dues ocasions els diferents governs bale-
ars quan ban estat tambe en rnans del PP. Aixi i tot, no hi
ha dubte que, actualment, I’II~L passa per un bun moment:
te una trajectOria que demostra l’efectivitat indiscutibledel seu paper, el govern balear s’hi ha reincorporat de nou
fa puc, son diversos els ajuntaments del Pals Valencia que
hi han estat implicats des de fa an~s i, a m~s, s’estan fent
passos institucionals perqu~ el Pais Valencia s’hi incorpore,prOximarnent, de ple dret, Si a la fi es coocreta, seria un ~xit
que podria propiciar-ne molts altres.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
92-95
España
29 Noviembre, 2016
P.7
Les inddstries culturals tenen uoa presEncia diversa als dis-
tints territoris de I’EIJI~AM, Tot i que Barcelona t~ el seu
paper corn a capital cultural de projecd6 international, tots
els altres territoris compten tamb~ amb una oferta cultural
i artistica consolidada per la tradiciO i per la garantia derigor i de qualitat. I~s una oferta que convida a descobrir
la diversitat cultural i creativa de I’EIJI~AM i que s’est~n de
nord a sud i d’est a oest amb un ampli ventall de serveis,
propostes i projectes potents, tics i complementaris.
La mEsica, al servei de la tradici6 i I’avantguarda
El sector musical dels territoris de I’EIJRAM gaudeix, des de
fauns anus, d’una salut for~a bona, i m~s si tenim en compte
les transformacions traum~tiques que ha patit el sector per
I’impacte dluternet i per I’aparici6 de noves formes de con-
sum, que ban deixat fortament tocada la indEstria discogr~-
fica. Malgrat tot, el sector fa gala d’una creativitat riquissi-
ma. Aquesta creativitat resulta evident i reconeguda en totamena de g~neres i tradicions, Des del comen(;ament del segle
XXl, el camp del pop-rock en catal~ ha viscut ~xits comercials
i de prestigi corn els d’Antonia Font, Manel i Mishima. TambEha ressorgit, posada al dia, la tradid6 dels cantautors, amb
noms corn t~oger Mas, Joan Colomo i Feliu Veotura, Per a
aquests artistes, que ban tocat sovint rant arreu de I’Estat
espanuol corn a I’estranger, el mercat prioritari a I’hora de
fer concerts continua sent, per raons de Ilengua i d’afinitat
cultural, el dels territoris de I’EUI~AM. En el camp m~s tradi-
tional de la lirica, tamb~ ban aparegut oous noms destacats,
tom son els de la mezzosoprano Anna Al~s i Jov~ i els dels
contratenors Jordi Dom~nech i Xavier Sabata, tots amb una
carrera professional international i a I’al~a.
El sector musical de I’EURAM, per taut, pot presumir d’estar
a I’avantguarda en molts g~neres i alhora de buscar cons-
tantment la innovaci6 i I’adaptaci6 al p[~blic, sense oblidar
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
96-99
España
29 Noviembre, 2016
P.8
allO queli fa de base i que el mantk arrelat al territori, corn
sbn les nombroses corals, societats musicals i bandes de m~-
sica que hi ha pertot arreu.
Dos dels valors indiscutibles de la ind~stria musical delsterritoris de I’EURAM sdn, d’una banda, aquelles infraes-
tructures i esdeveniments que constitueixen un atractiu per
elles mateixes -corn ks el Palau de la Mosica Catalaoa de
Barcelona, Patrimoni de la Humanitat- i, de I’altra banda, els
festivals musicals. En aquest ~ltim ambit, la varietat d’ofer-
ta i el prestigi international acumulat pels diversos festivals
dificilment podria ser inks considerable. Arreu dels territoris
de I’EUI~AM, hi ha festivals inks classics -corn el Festival dePeralada o el Festival Chopin de Valldemossa-, festivals m~s
populars i rnassius -com el Primavera Sound o el de Benicas-
sire- i tambk festivals d’esperit inks innovador i avantguar-
dista, que tambk gaudeixen d’un enorme kxit, corn ks el cas
del Festival de Jazz de Terrassa o el S~)nar barcelon(, un dels
pioners mundials dedicats a la mosica electrOnica.
Tot ~s, perb, millorable, i mks en una i~poca en quk els canvis
es precipiten i la cultura ~s assetjada per tota mena d’ame-
naces, des d’un arraconament progressiu de l’esfera poblica
fins a uo desinterks creixent per part de les institucions. En
aquest sentit, una de les esferes musicals que m~s pateix la
nova situacio ks la de la m~sica classica, desatesa per les
noves generacinns de consumidors culturals, queen generales decanten per un altre tipus d’oferta. Enric Guaus, cap del
departament de Sonologia de l’Escula Superior de M~sica de
Catalunga, parla de les initiatives que proposen per fer lamOsica (en aquest cas, la cl~ssica) m~s atractiva entre els
jnves. Des de I’ESMUC, s’impulsen projectes corn el de la di-
recci~ interactiva d’una orquestra a mode de videojoc, una
oportunitat que brinda als espectadors l’oportunitat de veu-
re un concert i, "desprks de viure l’experikncia del directe,
tornar a veure el concert al qual ha assistit, perb fent de
director". Marc Canals, responsable de programacid i contin-
guts de l’emissora de radio Catalunga Mtisica, afirma que,
"tot i passar per un bun moment, la m~sica classica a Catalu-
nga ks dependent de les administrations, les quaJs, a inks a
inks, viuen d’esquena ales necessitats del sector. Per si aixO
los poc, la m~sica classica compta arab una incidkncia molt
millorable als mitjans de comunicacid".
AI Pais Valencia, la tradidd musical en el seu vessant inks po-
pular continua sent molt important, a pesar de les dificultats
del moment. Nomks al Pais Valencia, hi ha un total de 547
societats musicals, que aproximadament sumen la meitat del
conjunt de les presents a l’Estat espangol. Aquestes agrupen
40.000 missies federats i 60.000 alumnes ales escoles de
m~sica, segons la Federacid de Societats Musicals de la Co-
munitat Valenciana. Pedro Rodrigoez Navarro, el seu director,
afirma que les societats generen "mks de 60 milinns d’euros
de valor afegit anual, mks de 3.000 llncs de treball i mks
d’11.000 actuations entre cercaviles, desfi]ades i concerts".
Per superar les dificultats del sector sorgides arran de la crisi
economicai les retallades consegOents dels governs valencia
i espan~ol, Pedro Rodriguez aposta per la identificaciO de les
bandes amb la societat: "Hem obert un portal de transpar~n-
ria al nostre web perquk els ciutadans puguen veure quants
diners p~blics fern servir". AI voltant d’un 25% del pressupost
de les bandes ~s public. Alhora, Rodriguez afirma tamb~ que
les societats musicals tracten de fer de les seues escoles demOsica "centres amateurs, on la gent puga gaudir de la mL~-
sica i no contemple aquests espais corn a centres de profes-sionalitzacid". Una forma de trobar rendibilitat econ(~mica ~s
racord signat amb altres federations musicals valencianes
-la de folklore, la de curs i la de dol{ainers i tabaleters-, que
ha estat presentat a la Conselleria tie Cultura "per tractar
de fer un circuit de comarques fent simbiosi entre aquesta
mena d’agrupacions arab I’objectiu de produir tot tipus de
fusions. Hem viscut massa temps a’~’llats iens hauriem de co-
n~ixer tots", afirma Pedro Rodriguez. Conclou afirmant que
les bandes musicals valencianes, presents des de fa moltes
dkcades en el teixit social, "hart superat diverses constituti-
ons, monarquies, repebliques, dictadures i guerres, i sempre
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
96-99
España
29 Noviembre, 2016
P.9
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
96-99
España
29 Noviembre, 2016
P.10
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SUPLEMENTO
Semanal
2240 CM² - 400%
6920 €
96-99
España
29 Noviembre, 2016
P.11
� Call Us: 1111-0000-2345�
El Binari - El Cronista MusicalINDEX CRÍTIQUES ACTUALITAT ENTREVISTES CAMBRA CD’S
RECITALS OBC ARXIU CONCERTS DVD ÒPERES PALAU 100
TEMPORADA DEL LICEU L’AUDITORI
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
NOVIEMBRE 29, 2016 AUTOR: OFELIA ROCA CAMBRA PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Temporade de “Palau Cambra” 2016-2017
Dilluns, 28 de novembre de 2016
Jean-Guihen Queyras al Palau
Pàgina 1 de 7Jean-Guihen Queyras al Palau – El Binari – El Cronista Musical
01/12/2016http://elbinari.com/critiques/cambra/jean-guihen-queyras-al-palau/
Antonio Vivaldi
– Sonates oer a violoncel i baix continu, 1-6 op. 14
Jean-Guihen Queyras – violoncel
Michael Behringer – clavecí
Antonio Vivaldi va escriure un conjunt de sis Sonates per a violoncel i baix continu escrites entre 1720 i 1730, i es van publicar a París per Leclerc i Boivin. En aquestes sonates ens trobem amb la profusió de sentiments característics de la produció del venecià. Els recursos posats en joc són més discrets, més espirituals, el fraseig de l’ànima que la veu del violoncel declama de manera explicita. Sonen laments o melodies, cantades amb joia o un pesar subtil. Hi descobrim una gamma d’emocions lliurement dispensades pel violoncel barroc, el timbre del qual s’intueix proper a la veu humana. Aquestes peces per a
violoncel i teclat són composicions intricades de gran riquesa temàtica i intel·ligència musical.
El concert que es va viure va ser sensible, càlid, humà i poètic.
Una vegada més Jean-Guihen Queyras ens va deleitar amb la seva manera tant comunicativa i especial transmetent la música fent parlar el seu violoncel, juntament amb el fantàstic Michael Behringer al clavecí i orgue.
El concert es va anar desenvolupant en un viatge cap el recorregut de les Sis Sonates per a violoncel i baix continu d’Antonio Vivaldi, on Queyras va optar per un so del seu violoncel vellutat, net i articulat, on el que va primar va ser el fraseig del seu arc, sempre amb un legato extraordinari on el so no s’acabava mai, amb una gran qualitat sonora i expressiva. Va crear, juntament amb Behringer, una interpretació intimista en els seus moviments lents, amb un gran lirisme i unes linees musicals sensibles, contrastant amb uns allegros molt articulats i vigorosos. Sempre buscant l’essència de la música amb total sinceritat, respecte i entrega.
Pàgina 2 de 7Jean-Guihen Queyras al Palau – El Binari – El Cronista Musical
01/12/2016http://elbinari.com/critiques/cambra/jean-guihen-queyras-al-palau/
Jean-Guihen Queyras és un violoncelista amb una gran sensibilitat i magnetisme escènic. És un gran músic que sempre fa unes interpretacions profundes i endinsades, on estan tots els detalls de les partitures meditats i treballats amb una gran maduresa musical i estilistica. Aporta a la música riquesa sonora, personalitat, expressivitat, emoció i una gran comunicació cap el públic, transmetent com viu la música i com la disfruta, fent disfrutar a totes les persones presents amb la seva gran passió musical. Es sempre un intèrpret generós, amb una gran calma i seguretat, i amb una gran humanitat que fa viure la música amb sensibilitat i emoció, tot envolcallat amb una tècnica impecable.
Les Sonates es van sentir amb gran articulació i claretat en els seus moments més virtuosistics, on es van poder sentir totes les notes en les seves escales i arpegis, amb intel·ligents dibuixos musicals, amb un ampli registre en sonoritats i textures instrumentals. Gran aportació de Michael Behringer amb un baix continu que va donar color i riquesa musical a les partitures, sempre amb una execució intel·ligent i perfectament articulada, amb una absoluta cohesió amb Queyras.
Va ser un concert deliciós on Queyras es nota que li agarada tocar a la preciosa sala del Palau de la Música Catalana, i que els dos músics van disfrutar, creant un ambient motl acollidor i màgic.
Foto: Antoni Bofill
Pàgina 3 de 7Jean-Guihen Queyras al Palau – El Binari – El Cronista Musical
01/12/2016http://elbinari.com/critiques/cambra/jean-guihen-queyras-al-palau/