unitat escoltar i parlar. llegir i escriure … · vocabulari. expressió 190 la comunicació 11 1....

2

UNITAT

16-21

222-37

338-53

454-69

572-87

688-103

7104-119

8120-135

9138-153

11170-185

12186-201

Escoltar i parlar 7

Les meues primeres lectures 8

Comprensió del text 9Vocabulari. Expressió 10

Escoltar i parlar 23

El peu de la mòmia 24



La carta del doctor Lanyon 40Comprensió del text 41Vocabulari. Expressió 42


Un nen refugiat 56



En Bertran i en Ratoner 74



Amor en la biblioteca 90



Una diversió durant el camí 106



Ivain venç els fills del Maligne 122



L’assassinat del senyor Jonas Oldacre 140



El pi de Formentor 156



Els joves enamorats 172



La solució no són les garrotades 188


La comunicació 111. El procés de la comunicació 112. Les funcions del llenguatge 12Activitats de repàs 14

Les modalitats textuals 271. La narració 272. La descripció 283. L’exposició i l’argumentació 29Activitats de repàs 30

Textos de la vida quotidiana 431. Classes de textos segons l’àmbit d’ús 432. Les normes i les instruccions 443. La carta de sol·licitud 45Activitats de repàs 46

Textos dels mitjans de comunicació 591. La premsa i el diari digital 592. La notícia 603. La crònica 61Activitats de repàs 62

Els textos literaris 771. Concepte de text literari 772. Funcions de la literatura 783. Els gèneres literaris 79Activitats de repàs 80

El llenguatge literari 931. Recursos del llenguatge figurat 932. Recursos de repetició 943. Altres recursos estilístics 95Activitats de repàs 96

La narració literària 1091. Els elements de la narració 1092. L’ordre de la narració 1103. El conte: concepte i classes 111Activitats de repàs 112

L’èpica i la novel·la 1251. Concepte de poema èpic 1252. L’heroi 1263. Concepte de novel·la 127Activitats de repàs 128

Els subgèneres de la novel·la 1431. La novel·la policíaca, històrica i d’aprenentatge 1432. La novel·la de cavalleries,

de terror i de ciència-ficció 1443. La novel·la d’aventures 145Activitats de repàs 146

La lírica 1591. El còmput sil·làbic 1592. La rima. Estrofes i poemes 1603. Els temes de la lírica 161Activitats de repàs 162

El teatre 1751. El text dramàtic 1752. La representació 1763. El lloc de la representació 177Activitats de repàs 178

Els subgèneres dramàtics 1911. La tragèdia 1912. La comèdia 1923. Altres subgèneres dramàtics 193Activitats de repàs 194

ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE COMUNICACIÓ / EDUCACIÓ LITERÀRIA

Avaluació de competències bàsiques, primer trimestre (unitats 1-4) 70-71

Avaluació de competències bàsiques, segon trimestre (unitats 5-8) 136-137

Avaluació de competències bàsiques, tercer trimestre (unitats 9-12) 202-203Annexos 205-223

10154-169

001-005 3S2LLLA.00 15/2/12 17:13 Página 2

3

Varietats de la llengua 151. Les varietats geogràfiques. El valencià 152. La variació social i estilística 163. L’estàndard 17Activitats de repàs 18

Les classes de paraules (I) 311. El substantiu 312. L’adjectiu qualificatiu 323. Els determinants 33Activitats de repàs 34

Les classes de paraules (II) 471. El verb 472. La conjugació verbal 483. Valors del present d’indicatiu 49Activitats de repàs 50

Les classes de paraules (III) 631. Els pronoms 632. Els adverbis 643. Preposicions, conjuncions i interjeccions 65Activitats de repàs 66

Els sintagmes 811. Concepte de sintagma 812. El sintagma nominal 823. Els sintagmes adjectival i adverbial 83Activitats de repàs 84

L’oració simple (I) 971. Enunciat i oració 972. El subjecte i el predicat 983. Tipus de subjecte 99Activitats de repàs 100

L’oració simple (II) 1131. El predicat: nucli i complements 1132. El complement directe 1143. El complement indirecte 115Activitats de repàs 116

L’oració simple (III) 1291. El complement de règim verbal 1292. L’atribut 1303. El complement predicatiu 131Activitats de repàs 132

L’oració simple (IV) 1471. El complement agent 1472. El complement circumstancial 1483. Els complements del verb: graella resum 149Activitats de repàs 150

Les classes d’oracions 1631. Oracions atributives i predicatives 1632. Oracions transitives i intransitives 1633. Oracions personals i impersonals 1644. Oracions actives i passives 1645. Modalitats oracionals 165Activitats de repàs 166

Les relacions semàntiques 1791. La polisèmia i l’homonímia 1792. La sinonímia i l’antonímia 1803. El camp semàntic 181Activitats de repàs 182

El text 1951. Concepte de text 1952. La cohesió textual 1963. Els connectors 197Activitats de repàs 198

Les vocals 19 Desenvolupament de competènciesbàsiques 20

Avaluació de coneixements 21

Consonants i dígrafs 35 Desenvolupament de competènciesbàsiques 36


Desenvolupament de competènciesbàsiques 52




La síl·laba. Diftongs,triftongs i hiats 51

L’accentuació 67

L’accent diacrític 85 Desenvolupament de competènciesbàsiques 86








La dièresi 101

L’apòstrofi la contracció 117

Les grafies g, j, tg, tji x, tx, ig 133

Les grafies m, n, ny,mp 151









Les grafies s, ss, c, ç, z 167

Els signesd’interrogaciói d’exclamació 183

Altres signesde puntuació 199

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA ORTOGRAFIA ACTIVITATS FINALS

Avaluació de competències bàsiques, primer trimestre (unitats 1-4) 70-71

Avaluació de competències bàsiques, segon trimestre (unitats 5-8) 136-137

Avaluació de competències bàsiques, tercer trimestre (unitats 9-12) 202-203Annexos 205-223

001-005 3S2LLLA.00 15/2/12 17:13 Página 3

4

Cada unitat del Llibre de l’alumne s’estructura de la manera següent:

� Una pàgina de Presentació.

� Quatre pàgines dedicades a Escoltar i parlar. Llegir i escriure.

� Dos blocs de desenvolupament de continguts:

� Comunicació (UNITATS 1-4) / Educació literària (UNITATS 5-12).� Coneixement de la llengua (UNITATS 1-12).

� Dues pàgines d’Activitats finals, que inclouen els apartats Desenvolupament de competènciesbàsiques i Avaluació de coneixements.

PresentacióLes unitats s’obrin amb una gran il·lustració, referida als continguts delbloc de Comunicació / Educació literària, sobre la qual figura el quadrede continguts de la unitat. Tant la imatge com el quadre informatiupermeten activar els coneixements previs dels alumnes sobre els temesque hauran d’estudiar.

Escoltar i parlar. Llegir i escriureLa pàgina Escoltar i parlar es planteja a partir d’una audició (marcadaamb el símbol �), que permet treballar aspectes relacionats amb lacomprensió i l’expressió orals.

Les tres pàgines següents —Llegir i escriure— es dediquen al desenvo-lupament de la comprensió i de l’expressió escrites a partir de fragmentsd’obres representatives de la nostra literatura i la literatura universalque, al mateix temps, assoleixen l’objectiu d’incitació a la lectura, inelu-dible en un llibre de llengua i literatura.

Comunicació / Educació literàriaEls continguts del bloc s’han distribuït en dues parts diferenciades alllarg del curs:

� Les UNITATS 1-4 tracten els continguts de Comunicació: el procés comu-nicatiu i les funcions del llenguatge; les modalitats textuals (narració,descripció, exposició i argumentació); i els textos de la vida quotidiana(les normes, les instruccions, les cartes de sol·licitud, els avisos, lesnotes), dels mitjans de comunicació (la premsa, el periòdic digital, lanoticia, la crònica, el reportatge, l’entrevista) i de la vida acadèmica.

� Les UNITATS 5-12 tracten els continguts d’Educació literària: el textliterari, els recursos del llenguatge figurat i els gèneres literaris.En aquest curs s’aprofundirà en la narració literària, tant en els tretscom en els subgèneres narratius (el conte, l’èpica, la novel·la), en lamètrica i els temes més freqüents de la lírica, i en els trets del teatrei els subgèneres dramàtics.

Per a posar en pràctica els coneixements assolits en aquest bloc, han dedur-se a terme els exercicis proposats en la pàgina d’Activitats de repàs.

Alguns textos d’aquest bloc disposen d’audicions; les activitats que s’hirelacionen figuren marcades amb el símbol �.

�ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

�EDUCACIÓ LITERÀRIA

La narració literària1. Els elements de la narració2. L’ordre de la narració3. El conte: concepte i classes

�CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

L’oració simple (II)1. El predicat:

nucli i complements2. El complement directe3. El complement indirecteORTOGRAFIA. L’apòstrof i la contracció

CO

NT

ING

UT

S D

E LA

UN

ITA

T

E S C O L T A R I P A R L A R

105

1. � Escolta amb atenció la llegenda japonesa El vell que fa florir els arbresmorts i numera els enunciats següents, segons l’ordre en què figurenen la narració, per a elaborar-ne un resum.� El príncep manà que li pegaren.� Fa molt de temps vivia una parella de vellets que tenien un gosset.� Soterraren el gos al peu d’un avet i el vell bo el serrà per fer-ne un

morter de la fusta.� Uns veïns envejosos que ho veieren els demanaren el gos, però, com

que no trobaren or on va gratar el gos, el mataren. � Els veïns envejosos demanaren el morter, però a ells no se’ls multipli-

cava res i cremaren l’estri. � Amb les cendres del morter el vell bo adobava els arbres i aquests

florien.� El morter multiplicava tot el que s’hi molia.� El príncep se’n va assabentar i l’omplí d’honors i de riqueses. � El veí envejós volgué ser reconegut pel príncep i, quan llançà cendra,

anà a parar als ulls del príncep.� Un dia cavaren en un lloc on havia gratat el gos i hi trobaren or.

2. Separa en el resum anterior la part que correspon al plantejament, al nuci al desenllaç de la narració.

3. Digues quins dels personatges de la il·lustració no pertanyen a la narracióde l’activitat 1.

4. Narra ara als companys un conte que recordes haver escoltat o llegit.Si no en recordes cap, vés a una biblioteca i tria un relat dels autorssegüents.

Segueix aquestes indicacions:

� Organitza la narració del conte en tres parts:

a) Plantejament. b) Nuc. c) Desenllaç.

� Assaja la teua narració a casa. Procura que la intervenció dure entrecinc i deu minuts.

� Durant la narració oral, empra el to de veu adequat perquè et sententots els companys i mira de fer servir una entonació variada adequadaals sentiments o a les sensacions que vols transmetre.

Adolfo Bioy CasaresJoan PeruchoJulio Cortázar

Jorge Luis BorgesE. T. A. HoffmannEdgar Allan Poe

T

T

Comprensió del text� Escolta atentament i llig el text dels Contes de Canterbury, de Geoffrey

Chaucer, reproduït en la pàgina anterior.

Qui és el narrador del fragment?

a) Un personatge que participa en l’acció narrada.

b) Un personatge espectador que no participa en l’acció.

c) Un narrador omniscient que sap tot el que fan i tot el que senten els perso-natges del relat.

Quines al·lusions al temps i a l’espai trobes en el passatge?

Quina d’aquestes il·lustracions s’adequa millor a l’aspecte de l’hostaler quees descriu a l’inici de la lectura?

El grup de viatgers està compost per dones i homes o només per homes?Justifica la teua resposta.

Què proposa l’hostaler als pelegrins?

a) Contar contes durant el camí per a divertir-se.

b) Que beguen molt de vi i mengen molt.

c) Que vagen a Canterbury.

d) Que no siguen grollers.

Justifica de manera raonada en el teu quadern si les afirmacions següentsreferides a la proposta de l’hostaler són verdaderes (V) o falses (F).

Cada pelegrí ha de contar dos contes. �

Cada pelegrí ha de contar quatre contes. �

L’hostaler cavalcarà amb ells i els guiarà. �

Qui contradiga l’hostaler pagarà les despeses del viatge. �

Hi ha dos pelegrins que no contaran cap història. �

Els pelegrins que contradiguen l’hostaler no contaran cap conte. �

Com voten els pelegrins la proposta de l’hostaler?

a) A mà alçada. c) En votació secreta.

b) En un referèndum. d) Oralment.

Quin serà l’obsequi per al pelegrí que narrarà la millor història?

Aquesta part de la narració pertany al plantejament, al nuc o al desenllaçdels Contes de Canterbury? Argumenta la teua resposta.

Redacta un resum del contingut d’aquest fragment narratiu. T11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

L L E G I R I E S C R I U R E

UNITAT 7 107

L L E G I R I E S C R I U R E

UNITAT 7106

Una diversió durant el camí

Busca informació enuna enciclopèdia o en Internetsobre Geoffrey Chaucer i con-testa les qüestions següents:

� Quan va nàixer i on?

� A quines d’aquestes activi-tats es dedicà?

a) música d) diplomàcia

b) pintura e) arquitectura

c) poesia f) filosofia

� Esmenta el títol de dues deles seues obres.

Quin escriptor italià foucontemporani de Chaucer?Quina és la seua obra més im-portant?

Indica el títol d’una obraque traduí Geoffrey Chaucerdel francés.

T

T

III

II

TI

I nvest igac ió

El nostre hostaler va donar la benvinguda a cadaun de nosaltres amb els braços oberts i a l’instant ensva conduir al menjador, on ens va servir un sopar ambviandes delicioses; el vi era fort i nosaltres estàvemprou assedegats1, amb vertaderes ganes de beure.L’hostaler era un subjecte que cridava l’atenció per-què tenia aptituds per a fer de mestre de cerimòniesen qualsevol edifici públic. Era corpulent, amb ullsixents, amb un parlar enginyós i astut, però correcte;a més a més, era un poc bromista, perquè després delsopar i una vegada vam haver satisfet els comptes, vacomençar la seua entretinguda xarrada dient:

—Senyores i cavallers, us done la més cordial ben-vinguda i pel meu honor que no dic mentida si us dicque sota el meu sostre i en tot el que va d’any, no s’haalbergat un grup de persones tan alegres i divertidescom vosaltres. Voldria proporcionar-vos un passa-temps i he pensat en un joc que, sense apostar-hi ni unpenic, us divertirà.

»Aneu a Canterbury. Us desitge bona sort i que elbenaventurat màrtir us concedisca tot el que dema-neu. Apostaria que us proposeu entretenir-vos con-tant contes durant el camí, perquè és molt avorritcavalcar junts sense dir ni mitja paraula, muts com lespedres. Així doncs, com ja us he dit, us vull proposarun joc molt entretingut. Si tots esteu d’acord ambla meua proposta i feu tot el que jo us diga, jure perl’ànima de mon pare que podeu disposar del meu capsi el joc no us diverteix. Però ja n’hi ha prou de paraules!El qui hi estiga d’acord que alce la mà.

No vam tardar molt a decidir-nos, perquè vamconsiderar que era innecessari deliberar. Així doncs,vam acceptar la seua proposta sense discussió i livam demanar que ens donara les ordres que creguerapertinents.

—Senyores i cavallers —va continuar dient l’hosta-ler—, escolteu amb atenció el que us diré i, per favor,no demostreu cansament. En resum, es tracta delsegüent: cadascú de vosaltres, a fi que el viatge sigamés suportable, narrarà dos contes (encara que enrealitat en seran quatre; dos durant l’anada a Canter-bury i dos durant la tornada) del gènere de: «Hi haviauna vegada…». El que narre la millor història seràobsequiat a la tornada de Canterbury i en aquestamateixa posada, amb un sopar a costa dels altres. I,perquè siga més divertit per a vosaltres, gustosamentcavalcaré en la vostra companyia, pel meu compte, i usserviré de guia. I aquell que s’atrevisca a contra-dir-me pagarà les despeses de tots durant el viatge!Digueu-me si hi esteu d’acord i faré immediatamentels meus preparatius.

La seua idea va ser acceptada de molt bon grat ili vam demanar que fóra el nostre guia, jutge i àrbitrede les nostres narracions i que preparara un àpat alpreu convingut. Vam estar d’acord a seguir les seuesinstruccions i a sotmetre’ns a la seua resolució.

Geoffrey CHAUCERContes de Canterbury, Tres i Quatre (Adaptació)

1assedegats: que tenen molta set.

El conte: concepte i classes

Un conte és una narració breu, de fets imaginaris, protagonitzada per unnombre reduït de personatges i amb un argument poc desenvolupat.

Els contes poden classificar-se en populars i literaris:� Contes populars. Són relats anònims, d’origen folklòric o tradicional,

que es transmeten oralment de generació en generació.� Contes literaris. Són els que han estat inventats i escrits per autors

concrets i s’han transmés sempre per escrit.Els contes literaris presenten una gran varietat de temes i estils. Alguns

dels més coneguts s’inscriuen dins de l’anomenat conte fantàstic.

Un conte fantàstic és aquell en què el món real es veu alterat de sobte perun fet sobrenatural o inexplicable.

Alguns escriptors que han cultivat el conte fantàstic són Edgar Allan Poe,E. T. A. Hoffmann, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar i Joan Perucho.

Activitats

� Escolta i llig el text següent, i contesta les qüestions.

Les muralles d’AnagoorA l’interior del Tibet, un guia del país em va preguntar si m’interessaria veure

les muralles de l’antiga ciutat d’Anagoor. En aquest cas, ell m’acompanyaria.Vaig mirar el mapa, però la ciutat d’Anagoor no hi figurava. En les guies turís-tiques, que són tan riques en detalls, tampoc no se’n feia esment. Jo li vaig dir:

—Quina mena de ciutat és aquesta, que no ve marcada en els mapes?

—És una ciutat gran, rica i poderosa —em va respondre—, però no figuraen els mapes perquè el nostre govern la ignora, o fingeix ignorar-la. La ciutatva per lliure i no obeeix ningú. Viu per compte seu i ni tan sols els ministres delrei hi poden entrar. No té cap relació comercial amb altres països. És una ciutattancada, fa segles que viu dins del cercle de les seues sòlides muralles. I el fet queningú no n’haja eixit mai, no li sembla que vol dir que, allà dins, viuen feliços?

—Els mapes —vaig insistir— no registren cap ciutat amb el nom d’Anagoor,cosa que em fa pensar que siga una més de les tantes llegendes d’aquest país.Es deu tractar dels miratges que la reflexió solar del desert provoca, res més.

Dino BUZATTI

El conte modern. Una antologia, Brosquil (Adaptació)

� En quin lloc transcorre l’acció del conte?

� Per què el narrador pensa que Anagoor no existeix?

� Quina explicació li dóna el guia?

Identifica el narrador d’aquest relat de Dino Buzatti.

Justifica si aquest fragment pertany a un conte popular o a un de literari.

Penses que es tracta d’un conte fantàstic? Justifica la teua resposta.

Reescriu els microrelats de Pere Calders; amplia’n cada un amb quinze línies.14

13

12

11

10

3

111

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

UNITAT 7

El microrelat

� Un microrelat és una narra-ció literària caracteritzada perla brevetat extrema.

� Són textos suggestius i en-ginyosos, protagonitzats sovintper un únic personatge, en elsquals l’acció queda reduïda a lamínima expressió.

UNITAT 7110

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

L’ordre de la narració

En una narració cal fixar-se en l’ordre en què es presenten els fets.

Per a comprendre un text narratiu, s’hi ha d’identificar, per tant, lestècniques narratives utilitzades. Les més importants són les següents:

� Narració lineal. Els fets s’hi presenten cronològicament, en l’ordre enquè han ocorregut.

� Analepsi o salt enrere. Retrospecció. El narrador interromp l’ordrecronològic del relat i fa un salt enrere en el temps per a contar fetso esdeveniments que han ocorregut en el passat.

� Prolepsi. Anticipació. El narrador fa un salt endavant en el relati anticipa fets que no s’haurien de contar si se seguira un ordre lineal.

Activitats

Llig amb atenció el text següent de Robert Louis Stevenson i contesta lesqüestions que hi ha a continuació.

El retorn del pròdigLa nit de Nadal, un poc després de la mitjanit, John ja havia deixat el seu

bagul a la consigna i eixia a Princes Street amb una meravellosa expansiód’ànima, com la que gaudeixen els homes en acomplir plans nodrits durant moltde temps. Tornava a ser a casa, incògnit i ric. En aquest moment podia entrar acasa del seu pare per mitjà de la seua clau, que havia conservat religiosament alllarg de totes les seues peripècies. Llançaria sobre la taula els diners manllevats;hi hauria una reconciliació, els detalls de la qual sovint preparava; i es va veuredurant el següent mes ben rebut i convidat a sopars cerimonials en moltes casespairals, intervenint en les converses amb la llibertat de l’home i del viatjant, i dic-tant sentència sobre qüestions financeres amb l’autoritat de l’inversor triomfant.Però aquest programa no havia de començar fins al vespre, fins just abansde sopar, en concret, quan la família reunida s’asseuria radiant, i el millor vi(el modern vedell engreixat) regaria amb profusió el retorn del pròdig.

Mentrestant, va recórrer carrers familiars amb tot d’alegres reminiscènciesenvoltat-lo; també de tristes, encara que totes dues amb el mateix sorprenentpatetisme […]. Els carrers on va aprendre a patinar, i la botiga on es va comprarels patins, i les llambordes sobre les quals havia caminat, i les baranes contra elsbarrots de les quals havia retrucat la seua matraca en anar a escola, i tots aquellsmil i un detalls que l’ull veu sense fixar-s’hi, que la memòria conserva sensesaber-ho, i que, unint-ne uns amb altres, ens conformen l’aspecte del lloc queanomenem casa: tots aquests el van assetjar, mentre caminava, amb delit itristesa alhora.

Robert L. STEVENSON

Les aventures de John Nicholson, Bromera (Adaptació)

� En quina època de l’any i en quin moment del dia se situa l’acció?

� El narrador diu que el personatge protagonista torna a casa després de moltde temps. Per què se’n va anar? Per què hi torna ara?

� Quin estat d’ànim té el protagonista? Raona la teua resposta.

Assenyala el fragment d’aquest text en què el personatge protagonista anti-cipa en la imaginació el que passarà al cap de poc temps.

Identifica la part del text en què el personatge recorda fets passats.9

8

7

2

Història castrenseSi els haguera manat de sal-

tar per la finestra, ho haurienfet gairebé amb alegria, perquèhi confiaven cegament.

Fins que un dia els ordenàque saltaren per la finestra, ialeshores desertaren tots, perquèun home que disposa coses aixíno és de fiar.

Pere CALDERS

Invasió subtil i altres contesEdicions 62 (Adaptació)

Qüestions de tràmitVan dir al reu que tenia el

dret d’una última voluntat, pe-rò ell respongué que passava,perquè no s’entendrien pas.

Pere CALDERS

Invasió subtil i altres contesEdicions 62 (Adaptació)

R e c o r d a

En general, les narracions s’es-tructuren en tres parts:

� Plantejament o presentació.Constitueix l’inici del relat, enquè es presenten els personat-ges i la situació que viuen.

� Nuc. N’és la part central, enquè es narra allò que s’esdevé alspersonatges.

� Desenllaç. És la conclusió delrelat.

Activitats de repàsE D U C A C I Ó L I T E R À R I A

UNITAT 7112

Llig atentament el text d’Edgar Allan Poe i contestales qüestions següents:

� A quins esdeveniments futurs al·ludeix el narradord’El gat negre?

� A quins fets del passat?

� Quines característiques té el fet a què al·ludeix elnarrador?

Creus que el fragment d’Edgar Allan Poe pertany aun relat fantàstic? Per què?

Es tracta d’una narració lineal? Justifica en el teuquadern la resposta.

Llig ara el passatge de Jack London i contesta aquestesqüestions:

� Per què Joe va entrar a la biblioteca on l’esperava elseu pare amb un sentiment quasi d’alegria?

� Quina comparació utilitza el senyor Bronson per aamonestar el fill?

� A quins fets passats al·ludeix?

Identifica el tipus de narrador utilitzat en cada und’aquests textos.

a) El gat negre. � b) Pare i fill. �

Copia en el teu quadern aquest esquema sobreels contes i completa’l.

El conte: concepte i classes

1. Concepte. Narració , de fets , protagonitzadaper un nombre de i amb un poc desenvolupat.

2. Classes.

2.1. Contes . Són relats , d’origen o , que es transmeten de generació en generació.

2.2. Contes . Són els que han estat i escrits peri s’han transmés sempre per

T6

5

4

3

2

1

� Reescriu el text de Pare i fill seguint les pautes ques’indiquen a continuació:

� Fes servir Joe com a narrador en primera persona.

� Abans de narrar l’entrevista entre el pare i el fill, elnarrador ha de contar per què el pare el crida a labiblioteca.

� Tot seguit, narra l’entrevista que tenen.

� Finalment, i utilitzant el mateix narrador, escriu unacontinuació amb el resultat de l’entrevista.

Taller d’escriptura

El gat negreNo espere ni demane que cregueu el relat extravagant

i, no obstant això, senzill que em dispose a escriure. Estariaben boig si ho esperara, en un cas en què els sentits refusenles proves que ells mateixos em donen. Però no sóc boig,i de cap manera somie. Demà moriré i vull descarregar avuiaquest pes de la meua ànima. El meu propòsit immediatconsisteix a presentar al món, de manera clara, concisai sense comentaris una sèrie de simples esdevenimentsdomèstics. Les conseqüències d’aquests fets m’han aterrit,m’han torturat i, finalment, m’han destruït. Però no inten-taré explicar-los. A mi no m’han produït cap altra impres-sió que l’horror, però a molts els semblaran més barrocsque terribles. Potser, més endavant, es trobarà algunaintel·ligència capaç de reduir els meus fantasmes a unaexplicació banal; una intel·ligència més serena, més lògicai molt menys excitable que la meua, capaç de veure enles circumstàncies que descriuré amb espant una merasuccessió de causes i efectes naturals.

Edgar Allan POE

El conte modern. Una antologia, Brosquil

Pare i fillL’endemà de matí, després de desdejunar, el pare va

cridar Joe a la biblioteca i ell hi anà amb un sentiment quasid’alegria perquè la inquietud de l’espera havia acabat. Elsenyor Bronson estava plantat davant la finestra. Una granpiuladissa de teuladins, que venia de fora, semblava queli cridara l’atenció. Joe va anar fins on era el pare i, mirantcap a fora, va veure una cria de teuladí trontollant sobrel’herba de forma ridícula en els esforços que feia peraguantar-se sobre les potetes dèbils. Havia caigut del niudel roser, que s’emparrava per damunt de la finestra, i elspares estaven molt esverats per la seua difícil situació.

—Això sol passar a les cries joves —observà el senyorBronson girant-se cap a Joe amb un somriure sever—, i m’a-treviria a dir que tu ets molt a prop d’aquest tipus de situa-ció, fill meu. Crec, Joe —va continuar—, que les coses hanarribat al límit. Ja feia un any que ho veia venir… les malesnotes, el desinterés i la falta d’atenció, el desig constant deser fora de casa i a la recerca de qualsevol tipus d’aventura.

Va fer una pausa com si esperara una resposta, però Joeromangué callat.

Jack LONDON

El creuer del Dazzler, Bromera

001-005 3S2LLLA.00 16/2/12 10:52 Página 4

5

Coneixement de la llenguaEn segon curs, en aquest bloc s’ofereix informació sobre els contingutssegüents:

� Les varietats de la llengua (UNITAT 1).

� Les classes de paraules (UNITAT 2-4).

� Els sintagmes (UNITAT 5).

� L’oració simple (UNITAT 6-9).

� Les classes d’oracions (UNITAT 10).

� Les relacions semàntiques (UNITAT 11).

� El text (UNITAT 12).

Aquests continguts es presenten en quatre pàgines: les tres primeresinclouen una sistematització breu de coneixements teòrics, i en la quartaes proposen Activitats de repàs per a refermar els continguts estudiats.

El bloc es completa amb una cinquena pàgina dedicada a la secciód’Ortografia, que se centra en la presentació de nocions bàsiquesd’accentuació, d’ús de les grafies i dels signes de puntuació. Per a posaren pràctica les regles ortogràfiques, es planteja una sèrie d’activitats,entre aquestes, un dictat per al qual s’ofereix també un àudio marcatamb el símbol�.

Avaluació trimestral de competènciesLa pàgina doble d’Avaluació de competències se situa al final de cadatrimestre, després de les UNITATS 4, 8 i 12, respectivament. S’hi proposauna sèrie d’activitats amb la realització de les quals es pretén orientar eldesenvolupament competencial dels alumnes en tres moments claudel curs.

Les activitats es desglossen, seguint la metodologia de tot el llibre, a partirde fragments significatius i d’àmbits d’ús habituals per als estudiants:textos de la vida quotidiana i acadèmica, notícies, textos literaris…

El complement indirecteEl complement indirecte indica el destinatari de l’acció verbal designada

pel nucli del predicat.

Fan la funció de complement indirecte (CI) un sintagma preposicional(construït amb les preposicions a o per a) o un pronom feble.

Funcionen com a complement indirecte els pronoms febles que figurenen la graella següent.

Per a identificar el sintagma preposicional que acompleix la funció decomplement indirecte, has de substituir-lo en l’oració pels pronoms li, els:

Compraré la bicicleta a Lluïsa. � Li compraré la bicicleta.Diu les veritats als amics. � Els diu les veritats.

Activitats

Digues si els sintagmes subratllats són complements directes o indirectes.

a) Vaig comprar un regal per a Llàtzer.

b) Canta la cançó als teus amics.

c) Compra una guitarra a la teua amiga.

d) Digues això a Berta.

e) La professora ensenyà l’examen a l’alumne.

f) Posa una cadira a Sebastià.

Substitueix els complements directes per pronoms febles.

Ara substitueix els complements indirectes de les oracions de l’activitat 10pels pronoms febles corresponents.

Finalment, substitueix-ne el complement directe i l’indirecte. Recorda que,quan hi substitueixes els dos, el complement indirecte passa davant.

Fes l’anàlisi sintàctica completa de les oracions següents.

a) A Roser li agraden els exercicis de matemàtiques.

b) Van explicar l’accident a la policia.

c) Ignasi besà la seua amiga.

14

13

12

11

10

3

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

UNITAT 7 115

L’ordre dels pronoms

Quan substituïm el CD i el CIper pronoms febles, el CI passadavant. Fixa’t:

Joan escriu cartes a Marina.

Joan n’escriu a Marina.

Joan li escriu cartes.

Joan li n’escriu.

CD CI

El CD i la preposició

El complement directe (CD) noporta preposició; per tant, ésincorrecte dir *He vist al meuamic. Cal dir He vist el meu amic.Només s’admet la preposicióa en alguns casos per a evitarconfusions:

� Quan canviem la posició delCD: A Maria, no l’he anomenada.

� Si el CD és un pronom per-sonal fort: Et dic a tu.

� Davant del segon elementd’un CD recíproc: És besen l’una l’altre.

� És opcional davant els pro-noms tothom, tots, ningú, qui,el qual, la qual, els quals: Haanomenat a tothom.

El complement directeEls verbs transitius exigeixen o admeten la presència del complement

directe.

Fan la funció de complement directe (CD) un sintagma nominal o unpronom feble.

Funcionen com a complement directe el pronoms febles que figuren en lagraella següent.

Per a identificar el sintagma nominal que fa la funció de complementdirecte es poden aplicar aquestes proves de reconeixement:

� Substitució pels pronoms febles el, la, els, les, en, ho, amb les dife-rents variants que presenten:� Si el nucli del CD és determinat per un article determinat, un

possessiu o un demostratiu, se substitueix per el, la, el, les: Hecomprat el pa. � L’he comprat.

� Si el nucli del CD és indeterminat o és quantificat per un numeral,un indefinit, un adverbi o un adjectiu, se substitueix per en: He com-prat pa. � N’he comprat; He comprat tres pans. � N’he comprat tres.

� Si el nucli del CD és un pronom neutre, com ara açò, això o allò,se substitueix per ho: No sap això. � No ho sap.

� Transformació a passiva. El CD de l’oració activa es transforma ensubjecte de la passiva: Compre el pa. � El pa ha és comprat per mi.

Activitats

Substitueix els complements directes pel pronom feble corresponent.

a) Ta mare compra pomes. e) Arnau ha regalat un disc.

b) Ha vist la bicicleta. f) Miquel fa exercicis fàcils.

c) Anna ha dit això. g) Carme ha comprat tres llibretes.

d) Has d’escoltar el professor. h) Manel ara marca molts gols.

Transforma a passiva les oracions de l’exercici anterior.

Identifica el complement directe i substitueix-lo per un pronom feble.

a) Els meus pares han vist una bicicleta molt bonica.

b) Van preguntar els alumnes als professors de guàrdia.

c) Joan va escriure totes les cartes.

d) Coneixes la meua companya de curs?

Fes l’anàlisi sintàctica completa de les oracions de l’activitat 8.9

SCD

8

7

6

2

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

UNITAT 7114

1a PERSONA 2a PERSONA 3a PERSONA PRONOMSADVERBIALSSingular Plural Singular Plural Singular Plural

em, m’, -me, ’m

ens, -nos, ’ns

et, t’,-te, ’t

us, vos,-us, -vos

els, -los, ’ls,les, -les, ho, -ho

en, n’, -ne, ’n

1a PERSONA 2a PERSONA 3a PERSONA

Singular Plural Singular Plural Singular Plural

us, vos,-us, -vos

li, -li els, -los, ’ls

Enric ha comprat dos llibres de poesia a la llibretera.(Prep) D (Art)

D (Num) N (Subst) (Prep)

P (SV)S (SN)

N (Subst) CD (SN)N (V)

(SN)

CI (S Prep)

(SN)CN (S Prep)

N (Subst)

A N À L I S I

Recorda que la veupassiva es construeix amb

el verb auxiliar ser més el participi del verb que

es conjuga.

el, l’, -lo, ’ls,la, l’, -la, ho, -ho

et, t’,-te, ’t

ens,-nos, ’ns

em, m’,-me, ’m

UNITAT 7 119

Identifica el narrador del text de Luigi Malerba. De quin tipus és? Raona la teua resposta.

Justifica si aquest relat és un conte popular o un de literari.

Redacta un text narratiu en què contes la vida d’una persona que admires per haver superat algunalimitació. Pot ser real o fictici.

Indica quina funció sintàctica fan les construccions subratllades en el text periodístic de la pàgina anteriori analitza l’estructura sintàctica d’aquests sintagmes.

Analitza sintàcticament les oracions següents.

a) Aquest sensor ho envia tot a un ordinador portàtil.

b) Harbisson exposa algunes de les seues obres.

Explica per què s’apostrofen les paraules que hi ha destacades en el text de Luigi Malerba.

Elabora dos mapes conceptuals —un de la part d’Educació literària i un altre de la part de Coneixementde la llengua— en què indiques els continguts essencials de la unitat.

3

T7

6

5

4

2

1

Avaluació de coneixements

UNITAT 7118

Desenvolupament de competències bàsiques

Llig amb atenció el text i contesta les qüestionssegüents:

� Quina estranya malaltia pateix Neil Harbisson?

� Com es diu l’aparell que li permet «veure» els colors?

� Com funciona?

� Qui són els creadors d’aquest enginy?

Explica amb les teues paraules per què creus queés noticiable l’exposició de Neil Harbisson al centrecultural Tramart.

Què significa la paraula anglesa cyborg?

Indica si les afirmacions següents referides a NeilHarbisson són verdaderes (V) o falses (F).

Va nàixer a Mataró. �

Viu a Mataró. �

Va estudiar el batxillerat artístic. �

Fou deixeble del pianista manc John Railton. �

A 18 anys estudià a Dublín composició i piano. �

Patia una malaltia anomenada acromatòpsia, però a 18 anys se li curà. �

En la fotografia del passaport no li permeten aparéixer amb l’aparell al cap. �

4

3

2

1

La forma dels sorollsPapirone era pintor, però mai no sabia què pintar. Deia

que tot ja s’havia pintat i, així, es passava els dies davant latela amb el pinzell a la mà sense pintar res. Un dia va tenirla idea de pintar els sorolls.

—Cada soroll té una forma —deia Papirone, i va comen-çar a pintar rombes, cubs, sagetes, el·lipses, cons, corns,i difuminats.

—Alguns sorolls pugen cap amunt com columnes —deia—, d’altres ho fan en forma de trena, d’altres s’es-campen com núvols de fum, n’hi ha que són negres, d’altresvermells, d’altres blancs, grisos, blau cel, blau marí, marrons,verds, verdosos, negrosos, grisosos, i així successivament.Alguns sorolls són flonjos i d’altres són duríssims com l’acer.

Papirone va passar de la pintura a l’escultura perquèes va adonar que, malgrat que alguns sorolls eren plansi prims com el paper, la majoria es podien representar nomésamb figures sòlides, geomètriques o no.

Cada dia Papirone anava pel món amb les orelles bendretes i quan sentia un soroll en prenia apunts en la seuallibreta de notes, però de vegades els sorolls els feia ell dinsel seu estudi i després n’esculpia la forma corresponent.

Un dia Papirone es va ficar al cap que primer havia de ferl’escultura i després trobar el soroll corresponent, perquèun escultor de debò no ha de tenir models sinó que ho had’inventar tot del seu cap. Va esculpir una esfera perfecta-ment rodona en totes les seues parts. Però no va aconseguirtrobar-ne el soroll corresponent i va continuar buscant-lodurant tota la seua vida.

Luigi MALERBA

Contes de butxaca, La Magrana (Adaptació)

Llig el text i contesta les qüestions següents:

� Quina és la professió de Papirone?

� Quin problema té? Com se soluciona?

� Per què se’n passa de la pintura a l’escultura?

Extrau totes les comparacions o símils del text.

Extrau les al·lusions temporals que marquen laprogressió lineal en la narració de Malerba.

Explica quins dos significats pot tenir la paraulanotes i quin és l’adequat al sintagma llibreta de notes.

Tria dos adjectius per a cadascun dels textosd’aquestes pàgines. Pots repetir paraules.

a) literari c) dramàtic e) periodístic

b) narratiu d) poètic f) expositiu

Redacta un resum del conte de Malerba.T10

9

8

7

6

5

L’artista Neil Harbisson, que pateix l’estranya malaltia del’acromatòpsia, per això només veu en blanc i negre, pot«escoltar» els colors a partir d’un dispositiu que, a més,el converteix en un cyborg, barreja d’humà i cibernètic.

Nascut a Londres el 1982, de pare britànic i mare catalana,Harbisson ha crescut i viu a Mataró (Maresme), on estudiapiano i belles arts i, com ell mateix explica, malgrat la seualimitació visual, va estudiar el batxillerat artístic, encaraque li van permetre «utilitzar exclusivament els colorsblanc, negre i gris en els treballs». A 18 anys, Harbissones va traslladar a Dublín, on va continuar els seus estudisde piano i un any després va ser acceptat al DarlingtonCollege of Arts d’Anglaterra, on va estudiar composiciói piano i va ser deixeble del compositor experimental anglésFrank Denyer i del pianista manc John Railton.

Durant els seus estudis al Regne Unit, Neil Harbisson vaconéixer Adam Montandon, que s’acabava de llicenciaren cibernètica a la Universitat de Plymouth. Tots dos vantreballar llavors en la creació del eyeborg, el sistemacibernètic que Harbisson té instal·lat al cap per a poderpercebre els colors a través dels sons.

El dispositiu converteix les ones electromagnèti-ques de la llum en freqüències.

L’eyeborg és un enginy que consisteix en un sensor queHarbisson porta al costat dels ulls i que enfoca cap a ladirecció en què mira. Aquest sensor, explica l’artista, enviatot el que percep a un ordinador portàtil i un programainformàtic converteix les ones electromagnètiques de lallum en freqüències, que són les notes musicals queHarbisson pot interpretar amb una escala de colors.

La feina conjunta de Montandon i Harbisson va serreconeguda el 2004 amb el prestigiós premi europeudel festival Europrix Multimedia Top Talent Award queva tenir lloc a Viena, on va obtenir el primer premi entre400 participants de 28 països.

A causa de la dependència i la necessitat de Harbissond’utilitzar sempre l’ull electrònic, el 2004 el govern brità-nic el va reconéixer oficialment com el primer cyborg,paraula anglesa que procedeix de la fusió de «cibernè-tic» i «organisme». Aquest reconeixement oficial li hapermés aparéixer en la fotografia del seu passaport ambl’aparell electrònic al cap. A través de l’ull cibernètic,Harbisson s’ha convertit, a més, en una sort d’artistasonor i visual, que converteix les notes musicals en colors,però que també pot «escoltar els colors» en forma denotes musicals, així com compondre «música cromà-tica» i crear partitures del que veu.

Al centre cultural Tramart, de l’SGAE, Harbisson exposaalgunes de les seues obres creades a partir del seueyeborg.

www.lamalla.cat, 25 de maig de 2010 (Adaptació)

L’artista que veu els colors a través de l’orella

T E R C E R T R I M E S T R E . U N I T A T S 9 - 1 2

Analitza la mètrica de les quatre primeresestrofes del poema de Miquel Martí i Pol.

� Subratlla l’última síl·laba tònica de cada vers.

� Mesura el nombre de síl·labes de cada vers.

� Són versos d’art major o menor? Per què?

HivernEstimo la quietud dels jardinsi les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la plujai el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre 5i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabablesi la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:És una mica malenconiós, 10d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:És un oblidar la preponderància del verd,un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira: 15És una rara flexibilitat de la llumdamunt les coses.

L’hivern és el silenci,és el poble en silenci,és el silenci de les cases 20i el de les cambresi el de la gent que mira, rera els vidres,com la neu unifica els horitzonsi ho torna totcolpidorament pròxim i assequible. 25

Miquel MARTÍ I POL

Poesia, Labutxaca

Quina figura retòrica hi ha en el vers 18?

Quin o quins dels textos d’aquestes duespàgines són literaris? A quin gènere pertanycadascun? Justifica les teues respostes.

8

10

9

203

Avaluació de com

petències

T E R C E R T R I M E S T R E . U N I T A T S 9 - 1 2

202

Ava

luac

ió d

e co

mpe

tènc

ies

Acte primer(A casa dels Prozorov. Un saló amb columnes,

darrere les quals es veu el menjador. Migdia: entra elsol a través de les finestres, tot és clar. Al menjador,AMFISSA para la taula per al dinar. OLGA, amb un vestitblau que és l’uniforme de professora del col·legimunicipal, es passeja amunt i avall tot corregintun treball escolar. MAIXA, vestida de negre, està asse-guda, amb el barret damunt els genolls, i llegeix unllibre. IRINA, amb brusa i faldilla blanques, està dreta,en actitud pensarosa.)

OLGA.—(Deixa de corregir.) Avui fa un any que el nostrepare és mort, exactament un any… El cinc de maig,el dia del teu aniversari, Irina. Feia fred, nevava.Jo estava desesperada, com si m’haguera de morirde pena. Tu, Irina, estirada damunt un sofà, senseconeixement, com morta. I ja ho veieu, ara ens recor-dem de tot això com de tantes altres coses. (A IRINA.)I tu portes un vestit blanc, i els ulls et brillen. (Unrellotge toca les dotze.) Aquell dia, el rellotge tam-bé va tocar. (Pausa.) Me’n recorde, s’enduien el seucos, la música sonava, al cementiri disparaven sal-ves. El pare era general, manava una brigada i ambtot hi havia ben poca gent a l’enterrament. És veritatque plovia. Una pluja molt forta, i tot era nevat.

Anton TXÈKHOV

Les tres germanes, Aymà (Adaptació)

Quins personatges participen en aquesta esce-na de l’obra Les tres germanes, d’Anton Txèkhov?Explica la relació que mantenen entre ells.

Quines mostres d’alegria veu Olga en Irina eldia en què transcorre l’acció?

a) Va tota de blanc i té els ulls brillants.

b) Un vestit blau i ganes d’anar a Moscou.

c) Unes flors entre les mans.

d) Són correctes a) i c).

Quants dies han passat des que va morir elpare d’Olga? Justifica la teua resposta amb unafrase del text.

Consulta l’horòscop de la pàgina següent iindica, segons la informació del text de Txèkhov,quin és el signe zodiacal d’Irina.

Àries � Balança �

Taure � Escorpí �

Bessons � Sagitari �

Cranc � Capricorn �

Lleó � Aquari �

Verge � Peixos �

A quina estació de l’any pertany el dia del’aniversari de la jove? Tria la resposta correcta iindica, després, la data que marca l’inici de cadauna de les estacions. Si cal, busca documentacióen una enciclopèdia o en Internet.

a) Primavera.

b) Estiu.

c) Tardor.

d) Hivern.

Classifica totes les oracions subratllades enl’horòscop de la pàgina següent, segons l’actituddel parlant. Quines marques lingüístiques t’hanpermés classificar aquestes oracions.

Indica les funcions sintàctiques dels sintagmessubratllats i classifica, després, les oracions segonsl’estructura sintàctica. Tin en compte els quatrecriteris estudiats.

a) Entra el sol a través de les finestres.

b) Hui fa un any de la mort.

c) Hi havia poca gent a l’enterrament.

d) Allunya qualsevol idea de soledat.

e) Pensa en el present.

f) L’hivern no és trist.

personal/ impersonal

activa/passivatransitiva/ intransitiva

atributiva/predicativa

7

6

T5

4

3

2

1

Enunciatives

Interrogatives

Exclamatives

Exhortatives

Dubitatives

Desideratives

MODALITATS ORACIONALS

Àries (21 març-20 abril)Hui et sentiràs segur dels teus sentiments i aquesta estabilitat t’agradarà. Et sorprendrà el fet que una ànima lliure com tu se senta béamb el compromís.

Taure (21 abril-20 maig)Els que t’estimen buscaran la manera de demostrar-te els seus sentiments, i has d’obrir el teu cor per a poder rebre i correspondre a les mostres d’afecte.

Bessons (21 maig-21 juny)Que inspirat que estàs! Et sentiràs en un estatd’il·luminació que farà que pugues exposar les teues idees com si algú estiguera dictant-teel que has de dir.

Lleó (23 juliol-22 agost)Possiblement siga el moment de dir a lapersona que t’agrada el que sents per ella. No tingues por del que passarà, perquè tindràs sorpreses.

Verge (23 agost-21 setembre)A la faena, estigues pel que has d’estar, noescoltes les persones que van amb rumors,perquè no en trauràs res de bo si els escoltes.Fes la teua.

Escorpí (23 octubre-21 novembre)Intenta descansar, el ritme de vida que portesno és bo per al teu organisme. Si descanses, a les nits estaràs molt més actiu. Tant de boseguisques el consell!

Sagitari (22 novembre-20 desembre)No et cregues tot el que t’expliquen sobreremeis meravellosos per a estar en forma:l’única manera d’estar bé és vida sana i moltd’exercici. Fes les coses bé.

Capricorn (21 desembre-19 gener)Vius una situació estranya amb una personaque pensaves que només era un amic. No tingues por del futur i pensa en el present.Gaudeix del que et ve.

Aquari (20 gener-18 febrer)T’agraden els reptes? Hui tindràs un dia una mica estressant a la faena, perquè hihaurà moltes coses per fer, però també tindrà la seua part divertida.

Peixos (19 febrer-20 març)Potser serà un bon dia per a eixir amb els amicsi explicar-los per què has estat aquests dies unamica en un altre món. Ells ho entendran.

www.elpunt.cat, 26 d’abril de 2010 (Adaptació)

Cranc (22 juny-22 juliol)No servirà de res que busques una solució amb la persona amb qui vius, és millor que deixes les coses com estan, fins que tot es tranquil·litze.

HORÒSCOP

Balança (22 setembre-22 octubre)Et sents deprimit? Allunya qualsevol idea de soledat. No et pots sentir sol ara que tenstantes persones al teu voltant preocupant-seper tu.

L’apòstrof i la contracció

En la parla, suprimim les vocals a i e àtones quan se situen al final o a l’inicide paraula i van seguides o precedides d’una altra vocal tònica o àtona.Aquest fenomen s’anomena elisió.

Normalment, l’ortografia no té en compte aquestes elisions (Quina horaés? � Quin hora és?), però, en alguns casos, cal representar aquesta elisiómitjançant l’apostrof o la contracció (a � el � al…).

S’escriuen amb apòstrof:� Els articles el, la davant de les paraules que comencen per vocal o h

seguida de vocal: l’elefant, l’historiador, l’aigua, l’illa… També quanla paraula no comença per vocal gràfica, però es pronuncia com avocal: l’1 de maig.

� La preposició de davant de totes les paraules que comencen per vocalo h seguida de vocal: d’actualitat, d’història…

� Els pronoms febles, en els casos següents:� Davant d’un verb que comença per vocal o h seguida de vocal:

m’encanta, l’amaga, n’està, s’habitua…� Darrere d’un verb que acaba en vocal: conta’m, llava’t, mira’l…� En contacte amb un altre pronom (sempre se situa com més a la

dreta millor): se n’anirà, m’ho diran…La contracció es produeix quan les preposicions a, de, per van seguides

dels articles el, els; també cal fer-la amb ca (casa de) i els articles el i en:� a, de, per � el � al, del, pel: Vaig al parc…� a, de, per � els � als, dels, pels: Anava pels camins…� ca � en, el, els � can, cal, cals: Vinc de cal metge…

’

O R T O G R A F I A

117

Activitats de repàsC O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

La rebel·lió de les cosesSi haguera estat possible d’investigar el fenomen des del seu

origen, s’hauria vist que tot va començar amb una vaga depanys i dels interruptors. Les portes no s’obrien o no es tan-caven, ocasionant alarmes que prenien de seguida unes pro-porcions difícils de controlar. Els interruptors semblava queobeïren una consigna d’arbitrarietat, ja que a vegades deixa-ven engegat o encés un aparell i d’altres es negaven a posar-loen marxa.

Els fets es produïen escalonadament, com si algú volgueraregular malignament els períodes de tensió i els paroxismes.Les plomes estilogràfiques abocaven el contingut de tinta alsimple contacte amb el paper, o bé es buidaven a les butxa-ques i els documents gairebé sortien de les carteres buscantàvidament la taca. Cada una d’aquestes contingències, ellatota sola, hauria ocasionat les diminutes tragèdies ja cone-gudes de tothom. Però per acumulació, el dia de la revoltade les coses es convertí en una catàstrofe que amenaçava lasupervivència humana.

Pels carrers, es veien ciutadans asseguts a les voreres, ambla roba pengim-penjam perquè els botons, els cinyells i les tireselàstiques que subjectaven les peces al cos declinaven de sobtela seua funcionalitat i oferien carn rosada a l’escàndol públic.Les sabates es descordaven d’improvís i eren causa de caigu-des; la proximitat del granit i del ciment exposava els cranisa topades de molta conseqüència. De tant en tant, algú sortiaal balcó amb un posat d’estupor i les mans plenes de mollesi d’engranatges, perquè havia provat de donar corda a un re-llotge o servir-se d’un electrodomèstic i la màquina se li haviadesfet materialment als dits. Grups d’automobilistes vagavend’esma amb el volant sota l’aixella i la mirada perduda, a peu,molt allunyats de la prosopopeia motoritzada.

Pere CALDERS

Demà a les tres de la matinada, Edicions 62 (Adaptació)

UNITAT 7116

Activitats

Llig el text i contesta les qüestions següents:

� De quin fenomen parla el narrador?

� Quins objectes i quines coses s’enumeren en el text?

� Quin és el comportament de cada un d’aquestsobjectes?

Aplica-hi la prova de la concordança i separa el sub-jecte i el predicat de les oracions següents.

a) Les portes no s’obrien.

b) Els interruptors obeïen una consigna d’arbitrarietat.

c) Els fets es produïen escalonadament.

d) Les plomes estilogràfiques abocaven el contingut detinta.

e) El dia de la revolta de les coses es convertí en unacatàstrofe.

f) Les sabates eren causa de caigudes.

Analitza sintàcticament l’estructura dels sintagmesnominals que funcionen com a subjecte de les oracionsde l’exercici anterior.

Localitza els complements del verb de les oracionsde l’activitat 2 i indica, en cada cas, si són sintagmesnominals, adjectivals, adverbials o preposicionals.

Identifica els complements directes de les oracionsde l’exercici 2, si és que en tenen.

Analitza els sintagmes subratllats del text i digues dequina classe de complements es tracta.

Substitueix els complements de l’exercici anteriorper pronoms febles.

Busca en el text un pronom feble que faça la funcióde complement indirecte.

Inventa un final per a aquesta història. Fes servir enla narració, almenys, dos complements directes i doscomplements indirectes.

Copia l’esquema següent i completa’l; indica unexemple de cada cas.

Criteris de reconeixement

1. El complement directe

1.1. Se substitueix pels pronoms febles el, la,

1.2. Es transforma en el de l’oraciócorresponent.

2. El complement indirecte

2.1. Se substitueix pels pronoms febles

T10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Escriu el, la o l’, segons calga.

a) universitària f) ioga k) home

b) universitari g) útil l) humor

c) arbre h) utilitat m) iot

d) irritació i) habitant n) infàmia

e) espill j) arrap o) aire

Classifica les paraules de l’exercici anterior.

Escriu en singular els sintagmes següents.

a) les unions d) les iaies g) els bigots

b) els usurpadors e) les Índies h) les imatges

c) les europees f) les illes i) les ungles

Escriu de o d’, segons calga, en les oracións següents.

a) Està a punt arribar.

b) Es menja un bon plat arròs.

c) Mai no s’alçava hora.

d) Venia de classe ioga.

e) Va entrar per l’entrada urgència.

Escriu del / de l’, al / a l’, pel / per l’, cal / ca l’.

a) Vinc camp. f) Treballa institut.

b) Vaig hort. g) Li agrada anar mar.

c) Passege parc. h) Eixia col·legi.

d) Sempre va mig. i) Vol anar a adroguer.

e) Aniré a Àngel. j) No vull anar a Tomàs.

� Escolta amb atenció el text del dictat i escriu-lo enel teu quadern. 6

5

4

3

2

1

No s’apostrofen…

� Els articles el, la i la preposi-ció de davant d’un diftong: elianqui, el iaio, de iogurt.

� L’article la davant de les pa-raules que comencen per i, hi,u, hu àtones (la idea, la huma-nitat) i davant del nom de leslletres: la efa, la essa.

� S’apostrofen les paraules perquè

� No s’apostrofen les paraules perquè

UNITAT 7

Activitats finalsLes unitats es tanquen amb una pàgina doble d’activitats distribuïdes endues seccions:

� Desenvolupament de competències bàsiques. Encara que el desen-volupament de les competències bàsiques és l’objectiu de totes lespàgines del llibre, en aquesta secció es proposa un conjunt d’activitatsque es destinen específicament al desenvolupament de les compe-tències que es pretén que l’alumne assolisca, progressivament, al llargde les dotze unitats didàctiques.

� Avaluació de coneixements. Exercicis destinats al fet que l’alumnecomprove si ha assolit els coneixements bàsics de la unitat i detecteels aspectes que ha de repassar.

001-005 3S2LLLA.00 15/2/12 17:14 Página 5

unitat escoltar i parlar. llegir i escriure … · vocabulari. expressió 190 la comunicació 11 1....

Documents