03b hfa's

GrèciaL’antiguitat clàssica

arquitectura

Tres etapes

Període hel·lenístic(del 323 aC fins al 31 aC)

Orientalització i atomització dels centres artístics.

Període clàssic(del 475 aC fins al 323 aC)

Moment de màxima esplendor.

Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC)

Comencen a fixar-se els estils arquitectònics.

Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC)

• Inici: primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 aC.

• Aparició de les grans «polis» (Atenes a l’Àtica i Esparta al Peloponès).• Colonització: la cultura grega s'estén pel Mediterrani.• Pren molts elements culturals provinents d’altres pobles (egipcis, mesopotamis, assiris).• Època de comerç, navegació, alfabet, moneda i les primeres lleis escrites.• Inici de les Guerres Mèdiques i caiguda de la ciutat de Milet.

• Poemes èpics: Homer amb la Il·líada i l’Odissea.• En Filosofia pas del mite al logos o pensament racional.• Filòsof: Tales de Milet. (primer en predir un eclipsi de Sol i de dibuixar el mapa de la

Terra).

• Final de les Guerres Mèdiques.

Període clàssic(del 475 aC fins al 323 aC)

• Inici: Finals Guerres Mèdiques. Guerres mèdiques i derrota dels perses en les batalles de Salamina (480 aC) i Platea (479 aC).

• Dirigida per Pèricles, entre el 443 i el 429 aC, Atenes es converteix en la més gran de totes les «polis» gregues implantant la Democràcia.

• Guerra del Peloponès (431-404 a C) i hegemonia d’Esparta (404-371 aC).• Regnat d’Alexandre el Gran i conquesta de l’Imperi persa.

• Època dels grans artistes: (segle V aC = Miró, Policlet i Fídies), ( Segle IV aC = Praxíteles, Escopes i Lísip).

• Moment dels historiadors: Herodot (dedica vida a explicar Guerres Mèdiques). • Moment dels grans dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes

(comèdies). • Filòsof: Sòcrates, Plató i Aristòtil.• Hipòcrates fundà l’escola de la medicina científica.

• Final: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i conqueridor dels perses.

Període hel·lenístic(del 323 aC fins al 31 aC)

• Inici: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i fragmentació de l’imperi

• La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient

• Van prosperar noves ciutats: Alexandria – Egipte.Pèrgam– Àsia MenorIl·la de Rodes

• Influències mútues entre les cultures orientals i grega.• S’acaba la sobrietat clàssica.

• Final: Amb el començament de la dominació romana

Algunes característiques generals

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ANTROPOCENTRISME

Com diu Protàgores, «l’home com a eix central de la cultura grega». L'ésser

humà és el centre i la principal font d’inspiració. És per això que el temple grec

no és colossal ni monumental; està fet a la mida de l’home. Desapareix el colossalisme i monumentalitats de l’art mesopotàmic i egipci.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ANTROPOMORFISME

En escultura es representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana), buscant un ideal de perfecció que

combina bellesa física i equilibri espiritual.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

RECERCA de la BELLESA

La bellesa és un altre tret essencial en l’art grec,

ja que consideraven que tot allò que no era bell

era pecaminós.

Calia aconseguir que tota obra d’art assolís la

bellesa màxima, i la bellesa màxima és la suma

d’ordre, de proporció, d’equilibri, de simetria; en

definitiva, de raó matemàtica.

En el Temple, els ordres (dòric, jònic i corinti),

posen de manifest aquesta concepció raonada de

la bellesa grega.

Els cànons de 1/7 i 1/8 posen de manifest

l’harmonia i proporcionalitat en relació a l’ésser

humà.

Dorífor de Policlet Apoxiomenos de Lísip

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

NATURALISME

En l’escultura es buscava la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella, encara

que normalment de FORMA IDEALITZADA.

CARACTERÍSTIQUES GENERALSEQUILIBRI AMB LA NATURALESA

L’equilibri de l’espai arquitectònic amb la naturalesa. Els grecs, més que arquitectes, són considerats escultors d’espais. Les seves construccions es trobaven integrades en l’entorn i l’espai exterior tenia, per a ells, una gran importància a causa d’una clara voluntat de contemplació, d’aconseguir plaer estètic.

CARACTERÍSTIQUES GENERALSARTISTA AMB CONSIDERACIÓ SOCIAL

Consideració social de l’artista: arquitectes i escultors passen de ser uns simples artesans a tenir una consideració social “Artista”.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

PLAER ESTÈTIC

Art per GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS, per ser contemplat.

CARACTERÍSTIQUES GENERALSPOLICROMIA

Les obres arquitectòniques escultòriques estaven originalment policromades.

Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es

POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES,

zones planes amb DAURAT.

CARACTERÍSTIQUES GENERALSGRAN INFLUÈNCIA EN LA CIVILITZACI´Ó OCCIDENTAL

L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental. En l’art ROMÀ posterior i en el RENAIXEMENT, BARROC i

NEOCLÀSSIC.

CARACTERÍSTIQUES GENERALSMARBRE COM A PRINCIPAL MATERIAL CONSTRUCTIU

El material que utilitzaven sempre per a les seves obres era el marbre. Consideraven que potenciava la bellesa: després del segle V aC. era el material noble per excel·lència.

El marbre Pentèlic és una varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont Pentèlic al nord d'Àtica (Grècia) i era considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica. El marbre del Partenó provenia del Pentèlic, zona muntanyosa del nord-est d’Atenes.

Característiques arquitectòniques

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

Sistema constructiu ARQUITRAVAT

Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals(entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’EQUILIBRI.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESPrincipals elements constructius: les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreusperfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un

element de suport i estètic.

Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESAltres tipus de suport : Les CARIÀTIDES

Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

Ordres arquitectònics

ORDRES ARQUITECÒNICS

La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics:DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.

El trobem des del segle VII aC.

És l’estil més SOBRI.

Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior)

Columna: sense basa, descansa directamentsobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i capitell dividit en tres parts (collarí, equí

i àbac), sense decoració.

Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i

mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits), i cornisa simple que sobreïx.

Coberta a dues aigües que es converteixen en dos frontons decorats amb escultures.

ORDRE DÒRIC

entaulament

columna

estereòbat

capitell

Fust amb estries d’aresta viva

acrotericornisa

estilobat

equí àbac

arquitrau

vCoberta a dues aigües

fris

tríglif mètopa

timpà

vfrontó

ORDRE DÒRIC

fust amb estries d’aresta viva

capitellarquitrau

fris

tríglif

cornisaOrdre dòricmètopes

estereobat

tríglifmètopes

fust amb estries d’aresta viva

Temple d’Hefest . Atenes.

Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

Temple d’Apol·lo (540 aC) Corint.

Partenó (447-432 aC) Atenes.

Mètopes del Partenó (447-432 aC) Atenes.

Temple de Posidó, Cap Súnion (449-445 aC) Atenes.

S’inicia en el segle VI a.C.

Més esvelt i ric en ornamentació.

Columna: base formada per dos toros i una escòcia, fust acanalat i sense èntasi, i capitell

decorat amb dues volutes en espiral.

Entaulament: arquitrau format per tres bandeshoritzontals o platabandes; fris llis i sense divisions,

amb decoració contínua de relleus o pintures;i cornisa.

ORDRE JÒNIC

volutesFust amb estries d’aresta roma

base

tor / toros

escòcia

ORDRE JÒNIC

Temple d’Atenea Niké (449-421 aC) Atenes.

Erectèon (421 aC) Atenes.

fulles d’acant

floró

ORDRE CORINTI

El trobem des del segle IV a.C.

És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: Fust més esvelt i capitell decorat amb caulicles i fulles d’acant.

fulles d’acant

floró

ORDRE CORINTI

Temple de Zeus Olímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en

època de l’emperador Adrià (al segle II)

Temple de Zeus Olímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en

època de l’emperador Adrià (al segle II)

ARQUITECTURA RELIGIOSA

EL TEMPLE

Zeus Júpiter déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, déu suprem

Hera Juno deessa del matrimoni

Posidó Neptú déu del mar i dels terratrèmols

Demèter Ceres deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes

Hèstia* Vesta deessa de la llar familiar i pàtria

Afrodita Venus de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa

Ares Mart déu de la guerra

Hefest Vulcà déu del foc i dels ferrers

Atena Minerva deessa de la guerra, de la saviesa, de la intel·ligència i dels artesans.

Àrtemis Dianadeessa de la caça i els boscos, la virginitat i

els parts, lluna

Apol·lo Apol·lo déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol

Hermes Mercuri missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns

Dionís* Bacus déu del vi, de l'irracional i del teatre

Al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres deus. La ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel.

Mont Olimp Panteó grecoromanes

pronaos

opistòdom

nao o cel·la

Les columnes sempre eren

de nombre parell (dues, quatre, sis i

vuit).

Generalment als costats laterals, el nombre de

columnes era igual al doble

més una del nombre de la

façana.

perípter

teulada a dos vessants

hexàstil

tetràstil

octàstil

dístil

amfipròstil

arquitravat

estereòbat

TEMPLELa casa de la divinitat

planta rectangular

Tholos d’Atena Pronaia. Delfos. Segle IV aC

Tholos = Temple circular

El PartenóAcròpolis d’AtenesIktin, Cal·lícrates i Fídies 447–434 aC. (Primer classicisme)

Pèricles(495 aC - 429 aC)

L’Acròpolis d’Atenes

Atena

Atenea Niké

Propíleus

Erectèonamb la Tribuna de les Cariàtides

Partenó

Acròpolis d’Atenes

pronao

hekatòmpedos

Atenea Pàrtenos.Còpia romana d’una Atenea de Fídies

Perípter octàstil

opistòdom nao

A Nashville, Tenesse (EUA), hi ha una reconstrucció completa i detallada del Partenó.

Correccions òptiques: Per evitar lasensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.

En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.

L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de

manera quasi imperceptible a partir del centre. Les

mètopes dels laterals són més amples.

L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El

mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per

augmentar l'estabilitat de l'edifici.

Intercolumnis diferents: la distàncies que

separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament

inclinades cap al centre i cap a l'interior.

El fust té l’èntasi per

aconseguir una millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al

fust i fa la impressió de

major esveltesa a les columnes.

Lord Elgin, ambaixador anglès a l’Imperi turc, va dur a terme el despullament sistemàtic, a gran i desordenada escala, de les escultures del Panteó i les envià a Gran Bretanya. Actualment formen part de la col·lecció del British Museum.

Marbres del Partenó.FídiesMarbres d’Elgin. British Meseum

FRONTÓ ORIENTALNaixement d’Atenea de Fídies

FRONTÓ OCCIDENTAL

Lluita d’Atenea amb Posidó de Fídies

fris

tríglif

cornisamètopes

Centauromàquia

160 m. de fris

continuat

Processó (cada quatre anys) que es

feia per donar gràcies a la deessa

Atenes

Fris interior del Partenó

Baix relleu amb una gran varietat de cossos en repòs i

moviment.

Cànon, mesura, equilibri... tot està sàviament calculat.

L’objectiu de la processó era que les joves donzelles portessin

el “pèplum”.

Escana del pèplum

Mestres de

cerimònia i

donzelles

En total hi ha 360 personatges (143 genets, 220 animals i 10 carros)

El 70 % del

fris està

dedicat a la

cavalcada.

carros

carros

genets

portadors d’àmfores

magistrats

magistrats

músics

músics

portadors

d’ofrenes

portadors

d’ofrenesmestres de

cerimònia i

donzelles

ciutadans

déus

déus

pèplum

animals conduïts al

sacrifici

animals conduïts al

sacrifici

Marbres del Partenó. FídiesMuseu de l’Acròpolis. Atenes

Atenea Niké / Victòria ÀpetraAcròpolis d’AtenesCal·lícrates 449–421 aC. (Primer classicisme)

Tetràstil amfipròstil d’ordre jònic.

Ordre jònic

arquitrau

Fris amb relleus continuats

amb representacions de lluites

entre grecs i perses

volutes

fust (estries d’aresta roma)capitell

base motllurada

Victoria descordant-se les sandàlies

ErecteònAcròpolis d’AtenesFilocles (possiblement) 421–406 aC. (Primer classicisme) És la representació jònica de la casa d’Erectèon segons Homer.

Erectèon fou un antic heroi fundador d’Atenes.

Fou dedicat als déus Atena, Posidó, Hefest i als herois Erecteu i Cècrops

En l’Erectèon res no és

racional ni simètric

A llevant cos rectangular amb façana jònica hexàstil

La façana occidental amb una pseudocolumnata jònica de quatre mitges columnes a l’exterior, que es converteixen en pilars a l’interior.

Olivera

Petit i lleuger pòrtic sud amb les Cariàtides

El pòrtic nord, amb columnes jòniques

Cariàtide diu la faula que les

Cariàtides representen

donzelles de Cària, Àsia Menor, que en

ser fetes presoneres, foren condemnades a

realitzar aquesta feina tan feixuga.

Temple de PosidóCap Súnion449–445. (Primer classicisme)

Altar de ZeusPèrgam (actualment Bergama, Turquia)Pergamonmuseum, Berlín180 aC. (període hel·lenístic)

Maqueta i planta de l’Acròpolis de Pergam.

L’altar de Zeus era una de les més impressionants estructures de

l’Acròpolis de Pèrgam.

Ubicació de l’altar.Pèrgam és avui la ciutat de

Bergama, a Turquia.

Pergamonmuseum de Berlín

Pergam

Edifici monumental de caràcter religiós (culte a Zeus) a la vegada commemoratiu i propagandístic (Èumenes II va fer aixecar aquest monument per commemorar les seves victòries contra els Gàlates/celtes)

planta de forma quasi quadrada (38,6 x 36 m.)columnata

jònica

Altar

(ales) cossos lateralsque enquadren

ampla i elevada esglaonada

Monumental (proporcions gegantines)

alt relleu(gigantomàqui

a)

columnata jònica

pati

podi(7 m. d’alt)

Alt relleu amb el tema de la

Gigantomàquia

figures que es retorcen

dramàticament

més de 100 m. de longitud

molt volum escultòric

2,5 m. alçada

lluita entre déus i gegants

molt moviment i gran tensió

musculatures en tensió

expressions turmentades

"pathos" fort efecte de

clarobscur

Alt relleu del pòdium: 2’30 x 120 metres.

Un musculat Zeus lluita amb força contra tres gegants.

Nike corona Atenea mentre que ella agafa pels cabells un dels gegants. Gea, la mare dels gegants, li demana clemència.

ARQUITECTURA CIVIL

EL TEATRE

Teatre d’EpidaureSantuari d’EpidaurePoliclet el Jove330 aC. (final període clàssic / període hel·lenístic)

La ciutat d’Epidaure al Peloponès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV aC. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts.

Santuari d’Asclepi

Asclepi, déu de la medicina

El teatre està situat al sud-est del santuari d'Asclepi

L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari.

Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca.

aforament de 14.000 espectadors.

orchestra

Càvea (30 grades)

pàrodoi

dotzeescales radials

vint-i-quatreescales radials

diathoma

icosàedre

2/3

Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra

20,30 m de diàmetre

Càvea (20 grades)

koilon o càvea

segon nivell

passadís o diathoma

orchestra

proskénion

skene

Pàrodoi

trenta grades

primer nivell

auditori (theatron)

Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic.

skeneproskénion

pàrodoi

ultrasemicircular

càveaorquestra

Antígona, Èdip Rei, Electra, Èdip a Colonos…

Sòfocles(497-406 a. C.)

La Orestiada

Esquil(525-456 a. C.)

Tragèdia i Comèdia

Medea, Adromaca, La dona Troiana…

Eurípides(485-406 a. C.)

Aristòfanes(448-380 a. C.)

Meneandre

Teatre romà

Gràcies als nous materials constructius*es construeix un sistema esglaonat de galeries amb voltes

* Maó i morter “opus ceamenticum”

Fou construït en el segle IV aC. i va ser remodelat posteriorment entre els anys 342 i 326 aC. Tenia un aforament de 17. 000 espectadors.

El teatre tenia per als grecs una funció educativa. Veien en la tragèdia una manera de purificar-se dels seus defectes humans. A Atenes, en un primer moment, el teatre era gratuït; després es va fer pagar una entrada simbòlica per sufragar les despeses i l’estat destinava uns diners del pressupost a pagar l’entrada als ciutadans sense recursos.Tothom podia assistir al teatre, tret dels esclaus; tanmateix, la presència de les dones no era gaire ben vista, sobretot en les representacions de comèdies, a causa de la seva temàtica més descarada i el seu llenguatge al·lusiu i obscè.

Teatre de DionísAtenes)

Teatre de Dionís al peu de l’Acròpolis

Teatre de Delfos.

ARQUITECTURA CIVILaltres edificacions

Àgora

Espai obert, lloc de reunió, centre polític, cívic, social i comercial d’una ciutat grega. Estava envoltada dels edificis públics.

EstoaPòrtic de planta rectangular amb sostre a dues aigües sostingut per columnes. Envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços.

Estoa d’Àtal IIFou construïda per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.

Palestra

Palestra d'Olímpia

La paraula palestra (palaistra) prové de palh (pale) lluita'. Consisteix en una arena quadrada envoltada d'un pòrtic que desemboca a un seguit de sales de descans, d'entrenament, banys i vestidors. Les sales de conferències fan veure que també s'hi desenvolupaven activitats intel·lectuals.

Estadi

Estadi d'Olímpia.

Espai destinat a les competicions atlètiques. Era d’estructura rectangular amb grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny