1

LLUIS ESPINAL,un catal mrtir de la justcia a Bolvia

Vctor Codina, sj

PresentaciI. E1 context i lhomeII. Paraula proftica1. Lexorcisme dels dols de la mort . . .2. La fe en el Du de la vida .........III. El signe de la seva vida1. La parbola2. Lexplicaci de la parbolaIV. Interpretaci teolgicaNotes

1

Presentaci

CRISTIANISME I JUSTCIA es complau a oferir aquest segon Quadern de la seva collecci,preparat a Bolvia per Vctor Codina, membre del nostre equip.

Per nosaltres LLUS ESPINAL s ja tot un smbol. De no haver marxat a Bolvia, ben segurque, hores dara, seria membre del nostre equip. Per la fidelitat a lEsperit, cada cop msexigent en el comproms a favor dels germans, el porta a Bolvia, primer, i desprs a no callarcap paraula, ni que fos molesta als poderosos ..., fins a la mort!.

Per lequip CRISTIANISME I JUSTCIA la seva vida s una parbola de la Justcia quebrolla de la fe.

Josep Sugraes i MolinPresident

gener 1984

2

LLUS ESPINAL, UN CATAL, MRTIR DE LAJUSTCIA A BOLVIA

I. El context i l'homeBolvia s un pas meravells, situat al cor geogrfic dAmrica del Sud. Per la seva granriquesa humana i material es troba sotmesa als interessos dunes minories nacional i estrangeresque han empobrit la majoria del pas (1 ) i lhan convertit en escenari de continus cops icontracops militars (2). LEsglsia, per la seva banda, acostumada al regim de cristiandat i abeneir ms que no a profetitzar, des de Medelln esta obrint els ulls a la nova tascadalliberament que li exigeix levangeli (3).

El poble bolivi, valers i esperant un futur millor, a la practica, se sent com impotent i senseveu, davant la immensitat de la tasca i enfront dels tancs i les bales.

En aquest context hum i eclesial, tpicament llatinoameric, desenvolupa els millors anys de laseva vida i va morir Llus Espinal.

Havia nascut al poble catal de St. Fruits de Bages, prop de Manresa, el 1932, i haviaingressat a la Companyia de Jess el 1949. Acabada la seva formaci sacerdotal, va estudiarPeriodisme i Medis Audiovisuals a Brgam (Itlia). Desprs de dos anys de treball a T.V.E. ide crtica de cinema a Barcelona, el 68 marxa a Bolvia, on va viure dotze anys, fins a la sevamort. Nacionalitzat bolivi (1970), tota la seva vida es consagra a la critica de la produccicinematogrfica, a la TV, a la radio i al periodisme. Collabora a Radio Fides, als diaris''Presencia,, i ''Ultima hora" de La Paz, produ diversos curtmetratges per a la TelevisiBoliviana, forma part del grup productor cinematogrfic Ukamau, escriv deu llibres sobrecinema, fou professor de Medis de comunicaci social de les Universitats Major de San Andrsi Catlica de La Paz, i des del 79 dirigia el setmanari 'Aqu. El 21 de mar de 1980 fousegrestat a mitja nit, torturat i assassinat per un grup de paramilitars. Dos dies desprs eraassassinat a San Salvador Monsenyor Oscar Romero (4).

Aquest home, dotat d'una especial sensibilitat artstica i potica (essent estudiant haviadescobert i tradut els poemes de langls Hopkins). no es limit a ser un professional delsmedis de comunicaci, sin que en va fer linstrument del seu servei al poble, desesperanat isense veu, de Bolvia. Lexperincia de la dictadura franquista que havia patit a Espanya, isobretot, la seva integritat personal i un elemental sentit de la justcia, el convertiren en profetade la llibertat i l'esperana.

Es trob en una crulla ben definida: entre la mort i la vida, entre els dols del poder que causenla mort i la vida del poble amenaada. I opt per la vida i el Du de la vida. La seva paraula esconsagr a exorcitzar els dus de la mort i a potenciar la fe en la vida. I aix amb unaradicalitat i una coherncia tal, que el portaren a lliurar la seva vida pel poble, fent della el gestexistencial que verificava la sinceritat de les seves paraules.

3

II. Paraula proftica

1.L'exorcisme dels dols de la mort

A Espinal, en les seves estones doci. li agradava de tallar en fustes velles, en que expressavaamb llibertat els seus temes favorits: unes mans que trenquen una cadena, uns homes agenollatsque intenten alliberar-se duna immensa bota que els oprimeix, un puny amb una estaca quemant oberta la boca dun caim, una multitud que es mant ferma i unida davant el setge dunramat de feres ... Amb aquestes imatges plstiques, Espinal va visualitzar el que constitua elnucli de la seva existncia: una lluita contra els dols de la mort, contra el feixisme, contra ladictadura, contra el sistema socio-poltic que amenaa el poble. Per ell, la dictadura era, en elfons, un mecanisme de mort. Daqu surt la seva repetida tornada:

Ja n'hi ha prou de mort. Ja n'hi ha prou de destrucci (5). Maleda sigui la mort!. Maletsigui el masclisme que ens la fa mirar sense parpellejar, com si aix fos heroisme i nosimplement insensatesa! (6). Ja nhi ha prou de cultivar la mort i de fer morir per res! (7).

Aquestes morts, per desgrcia, tan freqents a Bolvia, no sn morts ocasionals, sin mortsviolentes: morir en un abocador descombraries, morir amb les armes a la ma, morir en uninterrogatori policial (8). Sn fruit de tot un sistema egoista i opressiu. Per aix Espinal atacalarrel. s el sistema el que est corromput radicalment sense que sigui possible reforma: no esrespecta la vida, ni la dignitat humana, ni la llibertat poltica, ni 1habeas corpus, ni la llibertatdopini, ni la llibertat de pensament:

Els tirans maleeixen les idees perqu amb les idees arriba el que s nou, la renovaci i lallibertat. No hi ha grillons capaos dempresonar les idees (...) Les idees noms es maten,tornant insensible al ser racional, deshumanitzant-lo. Aix han fet servir els dictadors permantenir-se en el poder: esterilitzat el pensament. Sense pensament no hi ha llibertat, i llavorslobedincia i la rutina s'imposen com en una granja (...) Les idees a la llarga venceran lesforces sordes dels diners i de les armes (9).

Per aix els dictadors exerciten la censura: tenen por a la veritat i a la llibertat i se sentenalludits constantment (10).

La crtica a la dictadura banzerista i als rgims militars pseudo-democrtics s persistent. Encomenar l'any nou de 1972, un any desprs del cop destat de Banzer, Espinal augura unavida nova:

"Abans que res, desitgem una Bolvia per a tots els bolivians, sense que haguemdassassinar-nos els uns als altres, exiliar-nos els uns als altres, ni prendre'ns mtuament lafeina.

Desitgem a la ptria un 1972 sense pena de mort, amb universitat funcionant normalment,sense camps de concentraci, sense terrorisme ni detencions.

Un any en el qual els qui tinguin crrecs pblics no s'enriqueixin pels seus percentatges enprstecs internacionals, sin que solament serveixin el poble.

4

Un any sense matances de Sant Joan, ni cap altre sant (...)

Un any en el qual els tcnics intermedis no emigrin fora del pas; en el qual els metges tinguinon treballar; en el qual ning tregui els diners a l'estranger en maletes de doble fons. un anysense diners per a tradors i traficants de cocana (...) un any, en fi, de vacances per a la policiai per a la repressi'' (11).

Precisament les seves crtiques al narcotrfic seran probablement un dels motius de la mortd'Espinal ...

Aquest sistema de mort, mort rpida o mort lenta de tot un pas, sotms a condicionsinfrahumanes per una minoria nacional que est aliada al gran capital internacional, no tpossibilitat de reforma. Cal un canvi radical, una alternativa diferent. Tot esta corromput. Fins itot la justcia s venal i els crims poltics resten impnits (12).

En aquest desemmascarament de la dictadura i de la temptaci nazi (13), Espinal alertartamb contra els qui per por o per falta de neutralitat, en el fons eren collaboracionistes delsistema de mort:

El collaboracionista s abans que res un oprimit, per collabora per por, pressi o simpleacomodament i rutina. El collaboracionista neix on hi ha una potencia estrangera d'ocupaci; alombra de les dictadures, i en moments de por i de repressi (14).

En un sistema dinjustcia no s possible la neutralitat Qualsevol opci s poltica, tant el s,com el no o l'abstenci (15).

Indubtablement aquestes observacions tamb valen per a l'Esglsia:

Per exemple, l'Esglsia fa poltica (ho vulgui o no) quan parla i quan calla. Si ella no s'alinea,les mateixes circumstancies l'alineen (16).

Tamb l'Esglsia mereix la crtica que fa als collaboracionistes:

Sovint, l'Esglsia ha pres aquest posat collaboracionista. Per aix s'ha ents tolerablementamb els rgims opressors. La seva prpia diplomcia li ha facilitat el cam. Per aix, es repeteixperidicament i a tot arreu, que les relacions de lEsglsia amb l'Estat sn bones(17).

Espinal s' indigna contra els qui voldrien una Esglsia voluntriament taciturna, del silenci, adiferencia de l'Esglsia que no pot parlar perqu li han tallat la llengua:

Seria una matussera Esglsia del silenci la que calls per por a perdre els darrers dels seusantics privilegis, si calls per covardia i falsa prudncia. Per fidelitat a Crist, l'Esglsia no potcallar. Una religi que no tingui l'ardidesa de parlar a favor de l'home, tampoc t el dret deparlar a favor de Du (18).

l en una de les seves Oraciones a quemarropa, resa aix:

5

Que mai la teva Esglsia sigui Esglsia del silenci, ja que s la dipositaria de la teva paraula,que pregoni lliurament, sense reticncies ni covardies. Que no calli mai ni davant del gran blancni davant de les armes (19)

Hi ha una prudncia que s simplement covardia, s la prudncia daquest mn, enemiga deDu (20). Per aix la seva crtica a les ambigitats de l'Esglsia s implacable:

L'Esglsia s dipositaria de la doctrina de Crist, per tamb del pecat hum (...) Grcies al'Esglsia, avui es pot ser ateu de bona fe, perqu a ms a ms de llum, l'Esglsia es fumerada(21).

I ms endavant:

Fra tan estrany que fos pobra l'Esglsia de Crist obrer?. Fra tan escandals que deixessin detenir protocol i sumptuositat els representants del Crist ajusticiat? (...) Qui podria pensar queels apstols acabarien en diplomtics? (22).

Darrera daquesta Esglsia connivent amb la dictadura i el poder es troba una concepcidesencarnada del cristianisme, custodi de lordre establert i de la propietat privada,antirevolucionari, sense connexi amb la vida, que convida a la somnolncia i negalencarnaci:

Alguns voldrien que la religi fos una aliada de les pompes fnebres, que es dediqus apreparar els homes a ben morir. Per en realitat a la religi limporta ms la vida que la mort iha de defensar els drets dels vius (23).

Per aix no volia que hom apells al tribunal de Du o de la historia:

Tota la realitat poltica nova lhem de citar no noms davant el tribunal de Du i de la historia,perqu aquests tribunals estan massa lluny i massa amunt. Tamb lhem de citar davant eltribunal del sentir popular d'ara i davui (24).

Per Espinal en el aqu de la historia hem de discernir els sistemes econmics i poltics i lamateixa actuaci concreta de l'Esglsia. Es una historia concreta de levangeli del judici final deMateu (25).

2.La fe en el Du de la vida

La seva denncia proftica contra els dols de la mort i el seu sistema assass es complementavapositivament amb una opci per la vida. Vitalista per naturalesa, havia assumit el tema musicalde la pellcula Z (inicial grega de vida) com a distintiu dels seus programes de cinema.

La vida s per ell sagrada:

Aquest s un ensenyament fonamental que ens ha portat el cristianisme: la vida de qualsevolhome s quelcom absolut, que no es pot vendre per res. Mai apreciarem suficientment la vidahumana Lhome no val pel que t, s no pel que s; simplement perqu s persona (25).

6

Per aix mateix no hi pot haver fatalisme davant la mort, sigui aquesta violenta o accidental. lla mort dels pobres fa brollar en ell una profunda indignaci. Davant dun indgena ayoreoassassinat impunement pel fill del patr, Espinal escriu:

Per quan un pobre cau sobre la terra, el meu poble s'indigna, perqu la seva vida s tansagrada com la d'un general o un bisbe. No, molt ms sagrada perqu el pobre noms taquesta riquesa: la seva vida, amb que guanya el pa, amb que fecunda la terra (26).

Aquest respecte per la vida el portava a valorar totes les dimensions de la vida humana: lallibertat, lnsia de veritat i de justcia. I al poble com a subjecte collectiu de la vida. Enfrontde la minoria assassina hi havia el poble, la majoria annima i humil, trepitjat i marginat.Espinal se sent davant el poble com un petit burgs, i desitja posar-se al meu servei, tornar-liel que dell ha rebut. Desitja estar al seu costat, per escoltar la seva veu i propagar-la, perparticipar en la seva lluita (27).

En iniciar el seu nou diria escriu:

Tampoc nosaltres (per desgracia) som el poble, per volem ser els seus portaveus. Per aixhem dassumir la cultura del poble, al qual ens devem, amb els seus "valors,, i el seu"llenguatge (28).

Progressivament descobreix la necessitat que el poble sigui el protagonista de la seva historia,recuperi la seva memria popular i sigui ell mateix artfex del canvi social (29).

El poble per avanar en la seva marxa de la historia necessita pioners, profetes, homes de visi,que obrin camins de futur, encara que sigui amb risc. En canvi Espinal, critica les institucionsfssils, ancorades en el passat i sense vida (30) i denuncia les societats que aixequenmonuments als profetes que elles mateixes assassinaren (31).

El poble tampoc necessita mrtirs. En lesborrany inacabat que es va trobar entre els seuspapers desprs de mort, Espinal critica lindividualisme de qui desitja ser mrtir com a ltimrefugi per a un heroisme de petit burgs, i com un masoquisme de vitrina:

En canvi el poble no t vocaci de mrtir Quan el poble cau en el combat, ho fa senzillament,cau sense posats, no espera esdevenir esttua (32).

L'horroritza tot el que pugui semblar un culte a la mort:

I si un dia els toca donar la vida, ho faran amb la senzillesa de qui compleix una tasca ms, isense gests melodramtics (33).

Aquestes darreres paraules, que reflecteixen la seva actitud en la viglia del seu assassinat, snuna constant dels seus escrits.

Per una part, la vida s per entregar-se:

No s cristi qui estalvia la vida per a ell mateix; laigua estancada es podreix (34).

7

La vida no s risc i qui no s'arrisca s indigne de la vida. Jess es va arriscar i fou malcomprs (35).

Per, per altra part:

Gastar la vida no es fa amb gests ampullosos i falsa teatralitat. La vida es dna senzillament,sense publicitat, com laigua de la vessant, com la mare dna el pit al seu fill, com la suor humildel sembrador (36).

Espinal experimenta la vida com un misteri, com un do que ens ultrapassa:

El futur s un enigma, el nostre cam sinterna en la boira, per volem continuar donant-nos,perqu Tu ests esperant en la nit amb mil ulls vessant llgrimes (37).

Aquesta vida no s un absurd:

Ens sentim sota el teu designi, Senyor, estem a les teves mans perqu tu intervens per donarsentit al tram incoherent de la nostra vida (38).

Aix, enfront de limperi de la mort, Espinal, unit el poble, llana un crit esperanat de vida:

Per la majoria dels bolivians creiem encara en la vida i creiem que no serveix per a res,maltractar la persona humana (39).

Aquesta fe en la vida s un acte de fe en Du, senyor i autor de la vida i en Jess el viventressuscitat:

Es intil cercar el Du vivent entre els mots (Lc 24, 5). Volem anar ms enll del legalisme ide les practiques manotejades, per cridar que Tu ets la vida (Jo 14, 6) (40).

8

III. El signe de la seva vida

1.La parbola

Com tots els profetes, Espinal va acompanyar les seves paraules amb gests proftics. Msencara, tota la seva vida s com una gran parbola del Regne.

Les seves paraules sobre la necessitat de lliurar la vida pel poble, les va realitzarexistencialment. Tota la seva vida va estar en servei del poble: es va donar als universitaris, alsjoves, oients i televidents, a les gents senzilles del barri Villa San Antonio on anava elsdiumenges a celebrar missa, als seus companys de comunitat i de treball, als seus amics, alpoble senzill.

Quan Banzer va fer el cop destat, els presos escoltaven amb atenci les seves valenteseditorials a radio Fides sobre el respecte a la vida i a la constituci. Espinal va collaboraractivament en la creaci i activitat de lAssemblea permanent de Drets humans, i va acceptar ladirecci del setmanari ''Aqu', davant la insistncia dels seus companys periodistes. vivia ambun grup de jesutes en un barri popular de La Paz, en una comunitat que incloa altres persones(matrimonis i joves), i que sempre estava oberta a acollir els perseguits.

Les seves actuacions eren sovint conflictives. Encara a Espanya, va dimitir de TVE quan el seuprograma Cuestin Urgente fou retallat per la censura franquista, en prohibir-li reproduirescenes de les mseres vivendes dels immigrats i una entrevista amb Alfons Comn. A Bolviafou expulsat de la TV boliviana perqu en el seu programa En carne viva havia incls unaentrevista amb membres del Ejrcito de Liberacin nacional (ELN). En temps d'Ovando vapatir la primera detenci policial.

En una altra ocasi fou el Ministre de l'interior qui el va citar per queixar-se perqu Espinalcriticava el feixisme. L'ambaixador d'Espanya el va fer cridar per protestar d'un editorial en elqual, a propsit del casament duna nta de Franco amb un descendent de la monarquia,criticava lambici de tots els dictadors. Espinal el va deixar parlar, al final es va limitar a dir alambaixador espanyol que ell era un sbdit bolivi ... En una altra ocasi fou la mateixa donade Banzer qui el va increpar per una intervenci seva en un cinema-forum

Un editorial a radio Fides de febrer del 73 titulat Lo nuevo y lo viejo en que comparava elnomenament de nous cardenals (el senat ms vell del mn, decrpit i biolgicament msinclinat a conservar i frenar que a obrir nous camins) amb lordenaci del primer diacaaymara (un primer pas clar i decidit per a fer l'Esglsia boliviana molt ms autctona ...desitgem que aquesta vitalitat de les bases de l'Esglsia es vagi propagant fins els estratssuperior) (41), va provocar una airada protesta del nunci i la conseqent dimissi d'Espinal deradio Eides.

Per haver dit en una crtica cinematogrfica en el diari Presencia que el capella de la pellculaMuerte al amanecer estava ms amb el poder que amb el poble, com passa moltes vegadesentre nosaltres, s despatxat del diari catlic del mat Presencia, on havia collaborat durant

9

deu anys com a crtic cinematogrfic.

Quan Banzer, el desembre del 77, pressionat per Carter, va anunciar unes prximes eleccions iva concedir una tmida amnistia poltica, un grup de dones minaires va iniciar una vaga de famper obtenir una amnistia plena i sense restriccions. Espinal no es limita noms a fer gestionsdavant l'Arquebisbe de La Paz perqu les dones fossin acollides a l'Arquebisbat, sin que juntamb un grup de l'Assemblea de drets humans va ingressar ell tamb a la vaga de fam que dura19 dies. La vaga s'extengu i milers de vaguistes pressionaren el govern en un moviment desolidaritat mai vist. Desallotjats per la policia, mentre a instncies d 'Espinal es llegien lesBenaurances de Llu c , ell i un grup prosseguiren la vaga de fam i de set fins que el govern vaconcedir la plena amnistia. Aquesta vaga, de la qual possem una mplia narraci d'Espinal(42), va constituir una de les experincies ms intenses de la seva vida. Va tenir conscincialcida que es jugava la vida, per aix li produa una gran serenor:

La vida s per a aix, per a gastar-la... pels altres (43).

Es va sentir immers en el poble d'una forma nova i com nacionalitzat per la fam, en unasolidaritat histrica amb tots els qui passen gana de pa i de justcia. Per ell era a ms unaprofunda experincia espiritual:

La fam em resultava una magnfic ritu religis de solidaritat i comuni (44).

Des del poble les coses es veien ms clares. Les diferents posicions dels homes de l'Esglsiatamb quedaven clarificades: l'apropament i la solidaritat de Monsenyor Manrique, ladiplomtica llunyania daltres responsables eclesistics.

La victria final havia estat important:

No solament sha aconseguit el que es demanava, sin que s'ha donat esperana i gosadia a laresta del poble (45).

A ell, experincia del triomf net i desinteressat li feia valorar ms positivament encara la vagade fam:

M'ha fet la impressi que aquests han estat els dies que valia la pena de viure; valia la penasacrificar-ho tot per ells. Hem vist clarament que hi ha coses que valen ms que la prpia vida.No ser un ideal molt ro esperar morir-se de senectut i vellesa?. No ser millor morir peralguna cosa? (46).

La narraci de la vaga conclou amb una expressi ben tpica seva, plena de senzillesa i enemigade tota vistositat individualista:

Finalment, no hem fet la vaga de fam tu o jo; ha estat tot el poble, hem estat un de ms dins elcorrent. No he fet res dextraordinari; era quelcom que simplement s'havia de fer (47).

Quan dos anys ms tard, el 21 de mar del 1989, uns desconeguts varen introduir Espinal dinsd'un jeep, el van torturar i l'acribillaren a trets, deixant-lo mort al cam de Chacaltaya, en Llusva entregar la seva vida senzillament, com aquell que compleix un deure manat. Les 80.000

10

persones que varen assistir al seu enterrament, testimoniaren que havien compres el sentit de laseva vida i de la seva mort: en Llus havia mort pel poble.

2.L'explicaci de la parbola

La vida i la mort den Llus tenen una explicaci obvia: fou un home que va estimar la justcia ila llibertat, es va posar al costat del poble oprimit i va patir la repressi dels poderosos.

Hi ha un nivell de comprensi de la seva vida fcilment intelligible. Els milers de persones queel varen acompanyar al cementiri en un gest de dolor espontani i ben sincer, varen comprendreque en Lucho havia estat un home del poble i el seu portaveu. En la seva mort el poble varecobrar lesperana, veient que en cara s possible viure amb dignitat i lluitar per la justcia.En aquest sentit, la mort den Llus fou ecumnica i esperanadora.

Per hi ha un altre nivell ms pregon, que transcendeix la dimensi humana penetrant-lo finsles seves arrels. En Lucho va ser un creient, un cristi, un home evanglic, un apassionat delRegne, un mstic de Jess. Si els seus escrits de cinema, els seus editorials es mantenenordinriament en una sbria secularitat humanista, en les seves oracions expressa les sevesarrels ms fondes: Jess, el Fill de Du, que s'havia naturalitzat home i al qual li agradavaanomenar-se el Fill de l'Home, que no era un turista div, va encendre lesperana, vaensenyar la dignitat i lalliberament, la germanor i lamor, estimant la seva terra a peu com unbedu, lamic dels paries i camperols del seu poble, que va parlar clar, amb la franca sinceritatdels que no tenen por a la mort va fustigar rics i poderosos, fou acusat en fals, elcondemnaren a judici illegal i el varen torturar; foren els bons els assenyats i els poltics elsqui el van entregar a la mort. "Per ell no va renegar de la seva humanitat, ni es va donar debaixa de la seva solidaritat humana. Aquest Fill de l'Home "esta on hi ha una llgrima, un crit,una mort, encara que se lhagi volgut confinar al cel, lluny dels seus germans" (48). En aquestJess trobava suport la vida d'Espinal. La seva esperana salimentava d'una fe evanglica,profunda, serena, incommovible, la fe que havia rebut de la seva famlia, lhavia portat a laCompanyia de Jess i al llarg de tota la seva vida lhavia animat dun estil de vida semblant alde Jess.

S'ha dit que la narraci que en Lucho fa de la vaga de fam s una parbola cristolgica (49), iaix es pot estendre a tota la seva vida. I per ser cristolgica va poder ser profundamenthumana i significativa per a tot el poble, perqu des que el Fill de Du sha fet el Fill delHome, el veritable humanisme s evanglic i levangeli s profundament hum.

Aquesta fe no va estalviar a en Llus moments dangoixa o de soledat:

Per aix ens aclapara, de vegades, la angoixa davant el dolor, la mort, la soledat. Patim lainjustcia i els nostres bons desitjs sn estrils com el riuet dragat pel desert. I llavors, dhucel cel sembla de plom, on rebota la nostra oraci (...) Per que tallunyes, Senyor, i ensabandones a les hores dangoixa?. Malgrat tot, encara que ens matis, no volem deixar deconfiar en Tu (50).

La seva esperana es nodria del Crist gloris, el que ha triomfat definitivament .

El teu dolor ja ha passat; els teus enemics han fracassat abans de nixer; Tu ets el rei del

11

somriure definitiu (...) Amb els nostres cossos encara en combat i amb lanima rompuda, etcridem els primers crits de victria i fins que esclati leternitat (...) Senyor, triomfador delssegles foragita tot rictus de tristesa dels nostres rostres. No estem embarcats en un atzar;lltima paraula ja s teva. Ms enll del cruixir dels nostres ossos, ja ha comenat lAlleluiaetern. Que les mil veus de les nostres ferides se sumin ja a la teva salmdia triomfal (51).

I acaba la seva oraci al Ressuscitat amb aquesta significativa cita implcita de l'Apocalipsi(Apoc 21, 4):

Tu eixugars les llgrimes dels ulls de tothom per a sempre i la mort desapareixer (52).

12

IV. Interpretaci Teolgica

Espinal no fou un teleg professional, encara que coneixia b la teologia i a lpoca d'estudianthavia estat un dels fundadors de la revista Selecciones de Teologa. Per la seva vida tdensitat teolgica i constitueix un lloc teolgic privilegiat per a la reflexi eclesial.

A les pagines anteriors hem fet l'esbs del sentir proftic de la seva vida. Espinal fou unprofeta, amb la seva paraula va denunciar el dols de la mort i va anunciar el Du de la vida.Amb la seva vida dona un signe proftic dentrega, una entrega que el va portar al martiri perla fe i la justcia. La seva vida, con la dels profetes i la del mateix Jess, fou conflictiva. Per laseva mort va suscitar l'esperana del poble. A Espinal no li degu sorprendre el seu segrestfinal: Lhavien amenaat moltes vegades. Sobre la seva capalera hi havia el Nou Testament iel senyal es trobava al captol 23 de Sant Lluc: Jess s condemnat a mort per Pilat.

Per creiem que la vida dEspinal possea un sentit ms pregon encara. Es troba al lmit en elqual la profecia sobre a lapocalptica. Lapocalptica bblica apareix quan la persecuci escongria no noms sobre el profeta, sin sobre tot el poble, quan no es limita a un atac parcialdun pas estranger , sin quan es tracta dun en frontalment global i radical contra tot el poblede Du, contra el Du del poble. Llavors els profetes han de sostenir el poble en la persecuci,anunciant en oracles apocalptics el triomf definitiu, la victria final, la resurrecci de tots elsqui han mort en loblit a causa de la justcia. Precisament en aquest clima apocalptic sorgeixlesperana bblica de la resurrecci (Dn. 7, 12; 2 Mac 7, 9; 12, 38-46). Grcies alapocalptica, Israel mant la seva esperana en temps del Macabeus i l'Esglsia primitiva enles persecucions de limperi rom. Les imatges apocalptiques sn vives: la lluita contra labstia i el drac, la sang dels mrtirs, el triomf a la Jerusalem celestial, les noces de l'Anyell. Nos una lluita simplement poltica sin contra Baal, contra la Bstia, contra Babilnia. s la lluitaescatolgica dels darrers dies que ja ha comenat, lluita contra "els poders i potestats" d'aquestmn (Ef. , 12), contra el misteri de la iniquitat ja present (2 Tes '>, ), contra l'anticrist(Apoc.; Mt. 24). Aquesta lluita s sangosa, com ho fou la de Crist contra el Prncep d'aquestmn (Jo 12, 31). Per la seva victria queda assegurada pel triomf de l'Anyell, d'Aquell que vaestar mort i ha venut la mort, i posseeix les claus de la mort i de linfern (Apoc. 1,18).

Espinal comena a actuar a Bolvia coincidint amb la reuni de Medelln i s assassinat lanysegent de Puebla. Tota la seva vida boliviana se situa en aquest lapsus en que l'Esglsiallatino-americana pren conscincia de la situaci del continent: estructures injustes (53),violncia institucionalitzada (54), pecat social (55), etc.... Puebla parla tamb de laideologia de la Seguretat Nacional (56) que no s'harmonitza amb la visi cristiana de l'home(57).

Espinal amb la seva intuci proftica i mstica, amb la seva capacitat de penetrar en els signesdel temps i dexpressar en imatges plstiques la dimensi profunda de la realitat, compren quela dictadura militar que esta al servei duna minoria nacional i del interessos transnacionals, sgeneradora de mort, s, com a tal, estructura de pecat, i que la idolatritzaci de les armes coma poder absolut t un deix demonac, contrari a Du i a la humanitat. El poder dictatorial de lesarmes s un dol, un Baal desptic que es nodreix de sacrificis humans per assegurar lafecunditat econmica d'uns pocs' s la Bstia apocalptica, s la historitzaci aqu i ara delspoders de la iniquitat i de lanticrist. Els seus fruits ho testimonien: fam, misria' analfabetisme,

13

mortaldat infantil, curta esperana de vida, violaci del drets humans, tortura i mort. Es tractad'una autentica religi de la mort i la violncia, amb els seus temples, els seus sacerdots, elsseus altars i les seves vctimes.

Per el ms trgic s que aquesta idolatria es vol fer passar per cristiana i defensora dels valorsde la cristiandat occidental. La lucidesa proftica amb que Espinal capta aquesta terriblementida s la que el porta a desemmascarar tota forma de cristianisme evasionista i qualsevolcollaboraci eclesial amb els rgims de Seguretat Nacional. Per ell, el pecat ms gros del'Esglsia consisteix a passar del profetisme al maridatge amb les forces de la dictadura, elpolitiqueig diplomtic a nivell de cpules. Aix explica la duresa de les seves crtiques a lamateixa instituci eclesialper a la qual resultava molt incomoda, la seva passi per laveritat, la seva indignaci davant les manejadisses i ocultaments:

Els bisbes i sacerdotsdiu en certa ocasia vegades semblen militars' que no permetencrtiques pbliques per esperit de cos (58). Ms encara, Espinal intueix que moltes vegadesl'Esglsia funciona a la practica com si posses una mena de Doctrina de la Seguretat eclesial,com si els interessos del Regne s'identifiquessin amb els de l'Esglsia, els daquesta amb lajerarquia, i els d'aquesta ltima amb el manteniment de privilegis i poder.

Espinal veu, d'altra banda, que el poble i els cristians compromesos amb el poble, nomsrecuperaran lesperana i sortiran de la parlisi de la por, si hom els desemmascara aquestsdols i els anuncia el veritable Du de la vida, levangeli de Jess, sense covardies ni reticncies,si hom recupera realment la veritat que fa lliures.

Per aquesta lluita per la llibertat no s superficial. Lalliberament del poble no s simplementun afer social, poltic o econmic, sin escatolgic, que incloent els aspectes anteriors, elsdesborda. Les seves armes no sn purament temporals o poltiques, sin que sn evangliques:lamor, la justcia, lentrega, loraci, el dejuni, el seguiment de Jess. La lluita s a mort, acrucifixi, com la de Jess. L'alliberament autntic s salvfic, va ms enll de totreduccionisme. I Espinal ofereix, sacerdotalment, la seva vida pel poble.

Els dols de la mort aguaiten Espinal, el persegueixen emparant-se en lobscuritat de lestenebres, el torturen, lassassinen. Aix creuen eliminar una veu que s massa coherent, massalcida, massa encertada en les seves denncies. Sabia massa. I el feren callar. Per en contradel que es pensaven, el poble comprengu que Espinal era la seva veu i la seva esperana i quela seva mort era un signe de la victria del Regne sobre la mort i el mal. Lucho, amigo, elpueblo est contigo (sic) van cridar les 80.000 veus que lacompanyaren fins al cementiri.Assassinat per ajudar el poble diu la seva inscripci sepulcral.

Per la figura d'Espinal i el seu martiri apocalptic t un valor que transcendeix els lmits deBolvia i dAmrica Llatina. Es un testimoniatge universal. En el nostre mn dominat perpoders armamentistes cada dia ms amenaats, i per lestreta aliana entre opressi econmicai potencia bllica, on les forces armades, pel fet de ser-ho, constitueixen un tab intocable isacral, i es creuen possedors de la veritat i de la moralitat absolutes; en un mn en el qual lacarrera armamentstica constitueix un risc per a la supervivncia de la humanitat i la petici dedesarmament sembla una ingenutat, la lluita a mort d'Espinal s un signe d'alerta idesesperana: el nostre nic Senyor s Jess, no el du de la guerra; l'ltima paraula no lapoden tenir mai les dictadures basades en les armes, sin el Ressuscitat, que s qui ens fa

14

lliures de veritat.

Acabem amb un dels fragments duna de les Oraciones a quemarropa:

Senyor, fes-nos avorrir la retrica de larmamentisme i de les desfilades, aix com evitem lapropaganda en favor de la criminalitat (...) I als professionals de les armes i de la guerra, fes-lostrobar un ofici millor perqu Tu Prncep de la Pau, odies la mort (59).

Bolvia, Setembre 1983

15

Notes

1) G. Iriarte. Esquemas para la interpretacin de la realidad. La Paz 19822) Espinal, des de 1968, visqu successivament els governs de Barrientos, y L.A. Siles Salinas,els cops d'Ovando, J. J. Torres, H. Bnzer (71-78), Pereda, Padilla, el breu perode democrticde Guevara, el sagnant cop de Natusch i la dbil democrcia de Ldia Gueiler, en la qual ell fouassassinat.3) La iglesia boliviana. Compromiso o traicin?. De Medielln a Puebla. La Paz 19784) Sobre Espinal possem les segents obres:

- Luis Espinal, el grito de un pueblo, CEP, Lima 1981, publicat per l'Assembleapermanent de Drets Humans de Bolvia. Els textos que citem, sn ordinriamentd'aquesta obra. A Espanya ha estat publicada per IEPALA amb el ttol- LUCHO ESPINAL, testigo de nuestra Amrica.- LUIS ESPINAL. Oraciones a quemarropa, Sucre, 1981- En memoria de Luis Espinal, S.I., publicat per la Companyia de Jess a Bolvia.Recull els articles de premsa apareguts durant la setmana segent a la seva mort i unaselecci de cartes i telegrames d'homenatge- F. MANRESA. Luis Espinal, huelga de hambre, muerte de justicia, Sal Terrae,68 (1980) 857-870- J.l. GONZLEZ FAUS.- Natn profeta ante el to Sam. Meditacin sobre LuisEspinal y Oscar Romero, Noticias Obreras 783 (1980) 280-281.- R. MARTALAY. Comunidades en Sangre, Mensajero, Bilbao 1983

5) Serenidad, El grito de un pueblo, p 166) Muerte, oc. p 1037) Ibdm8) Ibdm9) Las ideas, oc. p 9710) La censura, oc. p 9311) Ao nuevo, oc. p 8912) oc. p 7313) Alerta contra la temptaci neonazi, s l'ltim editorial que publica a Radio Fi des, oc. p10214) Colaboracionismo, oc. p 8615) Neutralidad, oc. p 8716) Ibdm17) Colaboracionismo, oc. p 8618) Religin, oc. p 8319) Oraciones a quemarropa, Cristianos del silencio, lc. p 67-6820) Prudencia, El grito de un pueblo, p 11621) Tesoros de la iglesia. oc. p 8422) Ibdm23) Religin, oc. p 8324) oc. p 1625) La vida humana, oc. p 10626) A la muerte de un ayoreo, oc. p 104. Cf. Requiem por un minero p 10527) El por qu de un nombre, oc. p 9128) El periodismo de clase, oc. p 9529) Para un nuevo peridico, oc. p 92

16

30) Fsiles, oc. p 8531) Los pioneros, oc. p 9032) No queremos mrtires, oc. p 10733) Ibdm34) Cristiano no es, oc. p 8235) Los fsiles, oc. p 8536) Gastar la vida, oc. p 11337) Ibdm38) Accidente, oc. p 11439) Muerte, oc . p 10340) Oraciones a quemarropa. La iglesia del Concilio, lc. p 1341) El grito de un pueblo, p 1742) Testamento espiritual. Testimoni personal de Lucho sobre el seus 19 dies de vaga defam. La Paz 31 desembre 1977 a 18 gener 1978, El grito de un pueblo, 117-126. Vegeutamb l'article de F. MANRESA que analitza aquest text d'Espinal.43) oc. p 11744) oc. p 12245) oc. p 12546) oc. p 12547) oc. p 12648) Hijo del Hombre, oc. p 8149) F. Manresa, oc. p 86950) Crisis, El grito de un pueblo, p 11551) Cristo glorioso, oc. p l l l52) Ibdm53) Medelln, Justicia I54) Medelln, Paz ! 55) Puebla, 2856) Puebla, 54757) Puebla, 54958) El grito de un pueblo, p 4059) Oraciones a quemarropa . Paz p 75 -76

-------------------------------------------------------------- Cristianisme i Justcia - Roger de Llria 13 - 08010 BarcelonaT: 93 317 23 38 - Fax: 93 317 10 94espinal@redestb.es - http://www.fespinal.com

17

cj2cat.pdf (p.1)ct02 - Lluis Espinal, un catal mrtir de la justicia a Bolvia.pdf (p.2-18)