ELS püm'SDJmamtACfd i EL CENTRE $§à&às^Es FARAN REMATA SANT*

Divendres, 6 de febrer de 1998 US 4 CAMONS

Setmanari Independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Núm. 226 Any VI

225 ptos.

Unes obres causen desperfectes a la sala d'arqueologia del museu. FOTO: CEDIDA

El futur del museu de Valldoreix obre

la polèmica al districte El rector de Sant Cebrià destitueix la Junta,

canvia els estatuts i reestructura Forganisme Plana 42

Els militants del PP local faran una col·lecta per a la protecció

dels regidors d'Euskadi Plana 7

Primer aniversari de P atemptat al Pi

d9en Xandri L'arbre s'arrela a la vida piana 13

La crida d'E4C mobilitza Sant Cugat

Patrimoni Cultural:

"No hi ha perill que Vestructura

s'esfondri"

El gall continua dempeus. FOTO: AVE BELTRAN

Joan Aymerich: "S'ha d'estudiar

el problema i solucionar-lo"

Amics de la UNESCO:

"Farem una col·lecta popular per al Monestir"

Plana 39

CoHaerdla peus 4 cantons Avui, la segona

• • ; ? ÍÉÉtMStlÉ

í\aC?f DaGo||DaGOM Aquesta setmana al

Club del Subscriptor, entrades per anar a

veure un gran musical

al teatre Victòria

de Barcelona

Plana 12

¥1S Í C A N T D N S Divendres, fi de febrer de /VVX

Sumari

Els bombers exigeixen nou parc abans de l'estiu Plana 14

Comença la I Mostra

d'Ensenyament Plana 17

Èxit de participació a la Mitja Marató Plana 34

L'AOSC interpreta demà Cançó d'amor i de guerra Plana 41

Nacho Duato triomfa al Teatre-Auditori Plana 43

Setmana 3 La serra de Collserola celebra enjiuanv el seu desè aniversa­ri sota la gestió del Patronat. La gestió del parc natural és posada en dubte per diverses organitzacions ecologistes. l'llims 3 // 5 / cnt/uc.</<t

Política 7 LI primer secretari del l'SC! local, Jordi M e n é n d e / . pro­mou la cessió dels impostos especials i el traspàs del 409?

de l 'IVA a les C o m u n i t a t s Autònomes.

Planti 7

Entorn 13 Després d 'un an\ de l 'atemp­tat contra el Pi d 'en Xaiulri, els tècnics municipals encara no poden de terminar si l'ar­bre viurà o no. Plana 13

La modificació del trànsit ro­dat per la construcció de l'a­parcament del \ial de conne­xió provoca queixes veïnals.

Des q u e van c o m e n ç a r les obres s'han produït tres acci­dents de trànsit a la zona. Plana 14

Societat 16 Sant Cugat es prepara per dur a la pràctica els clos projectes que lidera dins de LASP1. LI centre d'empreses es farà reali­tat el mes vinent, i la instal·lació dels punts d'informació inte­ractius es materialitzarà abans de l'estiu. Planti 17

Sant Cugat recull signatures per exigir la creació d 'una co­missió internacional d ' inves­tigació sobre vulneració dels drets humans a Algèria. Plana /<V

Economia 28 Les PIMLS de Sant Cugat co­mencen a fer números per be-neciar-se de la reforma de la fiscalitat aprovada pel consell de ministres. LI nou sistema fiscal pe rme t r à dedu i r pels béns d'inversió. Plana 38

Esports 3 4 La l nió Esportiva Sant Cu­gat debuta a la fase d 'ascens guanyan t el Banyoles per 8 gols de diferència (34 a 1M. Plana 36

Cultura 3 9 L ' A j u n t a m e n t i el d e p a r t a ­m e n t de Patr imoni Cu l tu ra l ' de la Generalitat intenten atu­rar l 'a larma social a ixecada arran del deter iorament de la torre del gall del Monestir. Plana 39

Com si fos de tota la vida

la xocolata... *f%*H

•Is •ntr·p·ns... *H* f v

al cafè... *h*h.

los pasta*... f f v f H

al sui*... * K * K

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

II PI. Barcelona i ! Tel. 675 52 46

BEUAffiBBÍL CERDANYOLA DEL VALLÉS

IA FLORESTA MIRASOL

RUBl

RESTAURANT CAN EDO

RESTAURANT CAN OLIVÉ

RESLRANCHOELPASO

MASJANER

LAPQNDEROSA

BAR ENRIC

LA NANSA

ELPQRMLEI

HOSTAL DEL GALL

C/Ueó.XIII .

Ait-Elorsltmaio. 122

Cl Pas Fstariri, 15

d Guadalajara. 14

C/Victòria. 1S--2A

Pg Baixador, H

PI rfel Dr Oi,arrii«t 14

L'ALBA ntra Muntanyola. 13

UfiALTA

CAN AMETLLER

CHEZPWUPPE

CANTINA EL MEXICANA _

Camí ram AmnHIar a/n

PlacaPm)Vnnliiia,5-

692 24 24 Carn a la brasa i calçots

580.88 39 Cuina de mercat

6 74 38 03 Cuina catalarjaJíanQuets

6742315 Cuina variada

.589_25.71 Biasena

674 11120 Entrepans imenús

.699J152 Paelles, marisc, fregid.

-5B8_54 6B Pizzfiria. cuinacatalana

- 588 42 81 Menú. cartaidsguslació.

675 35 SP Cafeteria. rroissanrena _

5B9 5011 Erankfurts

674 94 84 Cuina francesa/menú diari

Dijous tancat excepte festius

Tancat dium. nit i dill. no festins

Tancat dimecres tarda

Tancat diumenge .

Tancat d

Tancats Tanrat dissabtes e*r.apte reserves

Obert tols fits die

589JB_25_ C/Snl, 75 y Rhla. Can Mor» 1f) 5a9JKLB0_

_CiSoL25 674 n« m

Fspfn-ialitTat «n hara[|A

Tancatd

Cuina i musica mexicana Tancat dilluns.

Menjar xinès Ohert Inta la sarmana

TapfiS 1 Plats CQmbBatS Tancat riiumanQB

LA ORARIA

ELPERQLET

SNIPPER'S

GRANJA BAR-EL M6SOMENVS

BARREST.ELMQÜ

CAN BARATA

BAR ESTACIÓ.'

LA CANTONADA

675 35 fln Cafeteria, rrnissflntBria

CJ St Antnni-plaça Rarcetona 8 I 5 . 5 2 J 4 6 - Cuina casolana

J i O a J3Z4_54m._ . . . . . 675 53 03 £smorz.Aapes/manú diari Ohert tots els dies .

675 31 41 Braseria _.._

589 54 92 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 n»

C/Elies Rogent, 14 509 38 23 tteücà-rneníi català ObaiLaJjiMadia-Pfarj. P«p Uantiira a

r*» Ri.hiaSah.rrt l IrmlSTItn

_PJacaJita»stiiJ-CALEUQENI C/AHnnaRal» 9

R E S t PANXA CONTENTA PARADA I FONDA

Pg Otaharria, 69

Rhla Can Mora, s/n

S « a i 7 4 n Mnraï riiari i pmri jbènC..

_f i97Jï l52 Cargol llauna/arròs nanra

674 4546 Especialitat tapes i calés Ohert tots als dies

584 23 3? Creps. amaiides. menús nhm» rjuia rta

^_589J5Ü2 Marisc menú, cuina mem . Repartir a p

-._589II6JH _.CuirjadajiiBEat.. Ohert tot el dia

1EBA_ C/R»«arlartel'Alha 70

BARRFSTAlffiAMTFI MFSdM

BRASERIA C

LA PASTA B O K A

_PJaca_Qctaxií.5.

^589_2&9L Cuina catalana

674 16 75 La nostra esp agqiialrt

a i cuina de marc.

a Alfons Sala. 24

TÏ-BMAR

MINIOOLF BARMQSC

C/Indústria 77

CAPiTANCOOK

a Santa Fnrjraria. 15 BZSJAuZ

5Ba2SLZl_

Pizzeria. emparis

__Cmpfina bretona.

. Cama la brasa. tapes

DberLtoleidja_.. Tancat dilluns

PI. Lliiis MiHet. 1 SB9 61 61 Cuina colonial Ohert tots ate dies

PEIIFRCTA MARIA

Sani Bonaventura 39 Rahtn» 5ft9 77 73 Menjar* ecnnAmics

675 10 33 I Caps de setmana_5ns_aJB«Jn·_

RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS R O M

RamhlaM .lacutVwrtaoiier 185

Plac. Ifa» Roig i 67500 86 lHlure .

Xai entmeof a la hrasa

RHa_M. JadntVerdaguer, 113 6746721 J a a U v e

TanratdNWlang»nll

Obert tots eb dies

fteSÍ-í-

VALLÈS PA El pa de cada

dia

El pa de Sant Cugat

• FLECA MARIA C. Castilleios, 31

• MERCAT PERE SAN Parada 10

• FORN GABRIEL Plaça del Centre, 2

LaFloruta

• FLECA ROSELLÓ Rosselló, 22

•FLECA TORREBLANCA Passeig Torreblanca, 14 •FLECA JOAN XXIII

Joan XXIII, 27 • EL FORN DE LA

CARRETERA Ctra. de Cerdanyola, 6

•ELFORN DE COLL FAVA

Psg. Fcesc Macià, 57 • EL FORN DE L'AVINGUDA

Alfons Sala, 32 •FLECA DE LA RIERA Psg. de la Riera, 15

•MERCATTORREBLANCA Locals exteriors, 221-222 • FORN BASANY

Diputació, 33 - u

US 4 CANTONS

£ 1 — El tema de la

hetinaiia Divendres, 6 de febrer de 1998

b a l a n ç

Collserola es coneix principalment pels seus boscos, tot i que inclou paisatges ben diferents a un i altre vessant de la muntanya. FOTO: ELS 4 CANTONS

Collserola, deu anys de protecció La serra celebra el seu desè aniversari sota la gestió del Patronat

Ja han passat deu anys des que es va aprovar el Pla Especial de Pro­tecció de Collserola. Durant tot aquest temps, la serra ha anat can­viant amb la creació de parcs, mira­dors i zones de lleure, i la millora de

camins i pistes forestals. Tot i així, encara queden moltes coses per fer. S'han d'adquirir mós terrenys pri­vats per evitar la construcció in­controlada, eradicar les urbanitza­cions il·legals de la serra, obrir-la a

altres zones verdes del Vàlids, o in­tegrar i protegir les àrees agrícoles perifèriques que estan en perill. El major repte de Collserola ve, però, del creixement incontrolat de la gran ciutat i les noves infraestructures

comunicatives que es volen cons­truir entre la comarca del Vallès i Barcelona. Alguns d'aquests pro­jectes urbanístics continuen posant en dubte el futur de l'emblemàtica serra.

LAIA PORTACELI

-Sant Cagat-

Amb deu anys de Patronat a les espatlles, la serra de Collse­rola continua sent un dels punts amb més atractius per als ciuta­dans del Vallès i de Barcelona. Milers de persones es passegen cada cap de se tmana per les 8.073 hectàrees del parc. Però des que es troba sota el Pla Es­pecial de Protecció, la serra ha canviat molt i ara compta amb diverses infraestructures que la fan més accessible als visitants.

Durant aquest t emps , s 'han construït sis àrees de lleure, qua­tre miradors i tretze torres de vi­gilància. També s'han restaurat set parcs, diverses rieres i zones d 'acampada. Altres projectes han estat la reforma de deu ca­mins i pistes forestals i de més de vuit quilòmetres de passeigs. A més, la superfície del parc no ha deixat de créixer, amb l'ad­quisició de 2.500 hectàrees de

sòl. Per fer aquests projectes, el Patronat Metropolità de Coll­serola, format pels nou minicipis que tenen territori a la serra, ha invertit 4.000 milions de pesse­tes en el parc. Durant el 1997, l ' en t i ta t va compta r a m b un pressupost de 792 milions de pessetes, la majoria dels quals (85 milions) es van destinar a edificacions i obres de condi­cionament, i 55 a inversions en el medi natural. Finalment , 5 milions van anar a parar a les ini­ciatives d'educació ambiental.

Participació ciutadana

Després de deu anys, el gerent del Pa t rona t Met ropol i t à de Collserola, Marià Martí, consi­dera que "la gent ja veu la serra com a seva, tot i que cal una ma­jor participació dels ajuntaments en la protecció, sobretot pel que fa a les àrees perifèriques ". Per la seva banda, el president del Club Muntanyenc de Sant Cu­

gat, Narcís Castanyer, afirma que s'ha millorat molt Collsero­la, però que encara s'ha de re­ordenar el sistema de senyalit­zació que continua sent "una mica caòtic". A més, Castanyer creu que encara que no tingui competències legals, el Patro­nat s'hauria d'implicar més en la defensa de certes zones.

Els projectes

La Pedrera dels Ocells a San­ta Creu d'Olorda, que consis­teix en un mirador i una zona humida per a les aus, és una de les àrees més noves destinades als visitants del parc. Altres zo­nes de lleure són l'observatori d'aus del turó de la Magarola o la Riera de Sant Cugat i el Parc de Canaletes i Guiera, al terme municipal de Cerdanyola, res­taurada recentment. Amb l'ob-jectiu de potenciar la fauna i la vegetació, el Patronat ha cons­truït emplaçaments com ara una

toixonera artificial i embassa­m e n t s per a les aus . T a m b é s'han fet periòdicament tasques de repoblació, estudis sobre di­verses espècies i, amb l'objec-tiu de controlar la caça, un ser­vei de vigilància de deu hores

d ià r ies q u e funciona d e s d e 1992. Altres projectes d'aquests deu anys han estat la restauració de set fonts de la serra i de sis edificis, entre centres d'educa­ció ambiental, masies i la ma­teixa seu del Patronat.

S I S T E M E S D E S E G U R E T A T

COMPLEMENTS JOMO'ICS I DE PROTECCIÓ

M

m S E R V E I S

• S i s t e m e s s e g u r e t a t • Por tes b l i n d a d e s i c u i r a s s a d e s

• C a i x e s f o r t e s • C l a u s m e s t r e s • V i d e o p o r t e s

• C i r c u i t t a n c a t d e T V • S i s temes c o n t r a i c e n d i s

• C o n t r o l s d ' a c c é s • A u t o m a t i s m e s p e r a p o r t e s

S i s t emes d ' a l a r m a sense f i l ( v i a r à d i o )

Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 1 7 99 Sant Cugat del Vallès

Setmana U S ÍCArVTONS Divendres. 6 de febrer de 1998

Les b a t a l l e s e c o l ò g i q u e s

Les noves infraestructures del Vallès amenacen la serra

L'ADENC es queixa de Pactitud massa passiva del Patronat LAIA PORTACKI.I

- Sant Cugat-

La ciutat es menja Collserola. A<|ticsta és la conclusió més co­muna entre els grups ecologistes que actuen a la serra.Tant l'As-socaeió per la Defensa i l 'Estu­di de la Natura de Catalunya (Adenc), com el Grup Natura del Club Muntanyenc Sant Cu­gat coincideixen a afirmar que avui dia el parc està seriosament amenaçat pels projectes urba­nístics provinents dels munici­pis que hi tenen terrenys. "Coll­serola pateix una gran pressió per estar envoltada d'una zona urbana, amb projectes que en­cara estan vigents al Pla Gene­ral Metropol i tà com el túnel d'Horta o la benzinera de Vall-vidrera" -explica el president' de l 'ADENC, Manel Cunill. És per això que Cunill creu que el Patronat Metropolità de Coll­serola no ha fet una polít ica ecològica homogènia a la zona. Segons el p r e s i d e n t de l 'A-D E N C , l ' o r g a n i s m e va co­mençar amb actuacions més ra­d i ca l s , p e r ò d e s p r é s "ha mantingut una actitud defensi­va, en lloc d'actuar com a mo­tor per a la conservació".

Més garanties per Collserola

Segons l'associació, el Pla Es­pecial de Protecció de la serra és una figura d'ordenació urba­nística amb moltes limitacions,

Ris Túnels de Ytilkidrera han fragmentat part de In serra. FOTO: R4C

sotmesa al pla general urbanís­tic, on es preveuen actuacions que podrien fragmentar el parc i trencar l'equilibri ecològic. "El pla no és garantia perquè Coll­serola es conservi per sempre" -a f i rma el p r e s iden t de l'A-D E N C . Cunil l pensa que "a més de conscienciar els polítics i els ciutadans sobre el tema, s'han de fer algunes modifica­cions al pla especial".

Des del punt de vista de les en t i t a t s ecologis tes , els t res grans enemics de (Collserola són les noves infraestructures co­municatives del Vallès, els pro­jectes urbanístics a les àrees pe­r i f è r i q u e s de la serra i la construcció en terrenys del parc que encara són propietat priva­

da. En relació a les vies de co­municació, hi ha diverses "ba­talles ecològiques", com són el túnel d'Horta (que enllaçaria el barri barceloní amb Cerdanyo­la); el túnel Central (que aniria des del Tibidabo fins a la zona de Torre Negra) i la Via Cornis-sa (que connectaria la zona de Molins de Rei amb Cerdanyola). Altres projectes són els túnels de Vallvidrcra, una "batalla per­duda" , segons fonts del Club Muntanyenc, o la carretera de les aigües.

La perifèria de la ser ra

Però, malgrat la importància d'aquestes propostes urbanísti­ques, els punts més vulnerables

de la serra se situen a la perifè­ria. És el cas de Can Montmany o Can Codina (on es volen cons­truir camps de golf), o la Via de Cornissa. "Aquests espais agrí­coles no s'han protegit massa ja que la gent no els considera im­portants perquè no tenen bos­cos" -argumenta Cunill; "l'ad­ministració els ha vist com a espais lliures a ocupar, sense te­nir en compte que també tenen el seu valor ecològic". En aquest sentit, l 'ADENC ha demanat la integració d'algunes d'aquestes zones dins el territori protegit del parc, com Torre Negra a Sant Cugat.

Les urbanitzacions il·legals

L'ADENC i altres associacions ecologistes demanen la desapa­rició de les urbanitzacions il·le­gals que encara existeixen al parc. "S'hauria de continuar la política que al seu dia va fer la corporació d'enderrocar els as­sentaments il·legals i ampliar l'espai protegit" -explica Cu­nill. Segons el president de l'as­sociació, el Patronat ha fet mas­sa intervencions urbanístiques perquè té una visió molt urbana del parc. D'altra banda, Cunill t ambé creu que s'ha de con­nectar la serra amb altres zones verdes del Vallès per afavorir-ne la conservació, amb projectes com la "Via Verda", q u e en­llaçaria Collserola amb Sant Llo­renç del Munt.

Debat sobre l 'excés de ciment a la serra

L.P - Sant Cugat -

Des dels grups d'excursionis­tes del municipi, els deu anys de gestió del Patronat Metro­polità es veuen des de punts de vista molt diferents, l ' n dels mes veterans del C lub Mun­tanyenc Sant Cugat, Pepe Ro­dríguez, es queixa de l 'excés d'urbanització a la zona. Segons Rodríguez, s'han fet moltes edi­ficacions i potser no se n'hau­rien d'haver fet tantes". L'ex­cursionista, que després de 48 anys d'experiència es coneix la serra pam a pam, diu que "la cosa està una mica abandona­da, però la gent es comença a conscienciar i avui dia la manté més neta".

Per la seva banda, Jordi Roca, un altre excursionista experi­mentat del Club Muntanyenc, creu que Collserola ha millo­rat molt amb el temps. "La se­rra està d'allò més bé i el Pa­tronat treballa correctament" -afirma; "llàstima que no ha­gin fet res a Sant Cugat per ra­ons pol í t iques" . Roca també aprova les intervencions urba­nís t iques que hi ha hagut al parc i afegeix que "abans sí que estava urbanitzat, i no ara". Tot i així, aquest gran conei­xedor de la serra es queixa de la manca de plànols detallats per orientar els excursionistes. "Els senyals i els mapes de ca­mins són massa generals i no serveixen perquè la gent reco­rri la serra sense perdre's".

Balanç del deu anys del Pla Especial de Collserola • Es indiscutible que el Pla Especial i la gestió d 'aquest per part del Patronat de Coll­serola ha estat una eina útil i necessària per contenir l'ex­pansió urbanística per a la se­rra, per conservar la biodiver-s i t a t , pe r p o t e n c i a r una percepció ciutadana positiva i conservacionista i per regu­lar l'ús social d 'aquest espai. Tanmateix , el Pla ja nasqué amb greus limitacions i la ges­tió del Patronat durant aques­ta dècada sovint ha demostrat mancança de criteris i de fer­mesa. El Pla Especial nasqué sotmès al Pla General Metro­polità ( P G M ) del 1976, les previsions del qual entren en contradicció amb els objec­tius conservacionistes del Pla Especia l : la con t inuac ió de l 'expansió urbana en certs in­drets (la Floresta, les Planes, Can Busquets, Sant Bartomeu

de la Quadra) i la construcció d ' in f raes t ruc tures vials (els túnels de Vallvidrcra. ja fets, els previstos túnels central i d 'Horta i la carretera de Cor­nisa). El Patronat no té cap autoritat en urbanisme, que depèn del PGM i dels ajun­taments . Per altra banda, el Pla Especial marcà els límits del Parc de ixant fora zones que per lògica ecològica hau­rien d'haver-sc inclòs (Torre Negra . Turó de Montcada) . 1 lem de dir també que al Parc de Collserola li manca el ma­teix que a tots els espais pro­tegits de (Catalunya: una ga­r a n t i a de c o n n e c t i v i t a t biològica amb el seu entorn i, en especial, amb la resta d'es­pais p ro t eg i t s . El Pa t rona t com a ens gestionador ha de­mostrat poca independència respecte als a juntamcntsque el formen. Tot i no tenir au­

toritat urbanística, el Patronat ha d 'ometre informes i reco­manacions pe rquè totes les actuacions dins el Parc siguin coherents amb els objectius del Pla Especial. Però cl Pa­tronat no ha volgut o no ha sa­but oposar-se a actuacions de tan gran impacte ambienta l com la torre Eoster, la benzi­nera dels túnels de Vallvidrc­ra. o els camps de golf de (Can Codina a Cerdanyola i de (Can Montmany a Sant Cugat. El Patronat ha priorit/.at el seu esforç en obres "dures ", com l'ampliació de la carretera de les Aigües , la ped re r a dels oce'lls a Santa Creu d'Olorda o les àrees d'acollida. En can­vi , no han d e d i c a t el seu quantiós pressupost a la com­pra de terrenys (p.ex.: les po­ques zones de camps que re­comana mantenir el propi Pla Espec i a l ) . Per altra banda ,

hem de lamentar el paper de l 'Ajuntament de Sant Cugat, que no ha participat en el Pa­tronat per no voler col labo­rar amb ajuntaments d'altres colors polítics, prioritzant així raons partidistes a la lògica i necessària unitat d'acció so­bre una unitat ecològica. L'A­jun t amen t de Sant Cugat , a més, ha consolidat les urba­nitzacions il legals enmig de la serra de Sant M e d i r i Sol i Aire, no ha sabut enfrontar-se al projecte de camp de golf als camps de Can Montmany, i el propi Ajuntament ha fet un abocament que ha tapat la capçalera d 'un tor rent a les Planes. El Grup de Natura i altres col·lectius ecologistes de l'entorn de Collserola con­siderem que, tot i haver estat un instrument útil, el Pla Es­pecial i la gestió pel Patronat de Collserola no garanteixen

la preservació dels valors na­turals de la serra. (Collserola es veu agredida per l 'obertu­ra de nous vials, ampl iac ió d'urbanitzacions, creació d 'e­q u i p a m e n t s com camps de golf o benzineres,..això sense comptar les grans amenaces de la vialitat prevista al PGM. Només es podrà garantir si es p r e n e n dec id ides mesu res , com: Ampliació dels límits del Parc, Requalificació del PGM de les zones urbanitzables o d ' equ ipamen t s dins el Parc. Desafectació de la vialitat pre­vista al PGM, Acció valenta i ferma del Patronat davant ini­ciatives dels ajuntaments -o pe rmeses per a q u e s t s - amb gran impacte ambiental dins el Pa r c . P a r t i c i p a c i ó c o n ­vençuda i unitària de tots els munic ip is en la preservació de la serra./ Grup Natura del Club Muntanyenc.

ELS-/CANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998 Setmana

Els reptes

El Patronat vol modificar el pla Lorganisme proposarà la integració de zones perifèriques com Torre Negra

L P marpe nel mie fa al tema du-L. P - Sant Cugat -

El Patronat Metropolità ha as­segurat que una de les conclu­sions dels deu anys de gestió és la necessitat de modificar el Pla Especial de Protecció de Collserola. Aquest instrument urbanístic no especifica res so­bre la possible fragmentació de la serra quan es construeixin les noves vies de comunicació pre­vistes al Vallès, sinó que només permet ter recomanacions so­bre els projectes. Ks per això que, segons ha explicat el ge­rent del Patronat, Marià Martí, l 'organisme començarà a ela­borar propostes de modificació durant aquests mesos per pre-scntar-les a la Direcció General d 'Urbanisme a finals d'any.

T o r r e Negra

Entre els projectes de futur, el Patronat vol ampliar la serra als t e r r e n y s p e r i f è r i c s . E n aquest sentit, Martí ha dit que "és possible que es proposi a finals d'any incloure Torre Ne­gra dins el parc". Segons Mar­tí, l'organisme s'ha mantingut al

marge pel que fa al tema du rant tot aquest t emps perquè "és una qüestió conflictiva que correspon a una altra adminis­tració, i no està bé que una ad­ministració es fiqui en les co­ses d 'una al t ra" . Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha dit que el Patronat no s'ha preocupat de Torre Negra mentre hi ha hagut problemes, i ha especificat que "si l 'organisme es pensa que quan estigui solucionat el pla de requalificació dels terrenys entrarà en la zona, s'equivoca". L'alcalde ha explicat que l'A­juntament vol que Torre Ne­gra sigui un parc de Sant Cu­gat que faci d'entrada a la zona forestal de Collserola i que, per tant, el conisistori santeugatenc ha de ser qui gestioni la zona.

Una de les prioritats per al ca­lendari de l'any vinent són les urbanitzacions il.legals que hi ha a la serra. "Aquestes edifi­cacions, del tipus de Sol i aire o Sant Medir, són un dels prin­cipals peril ls q u e a m e n a c e n Collserola" -exlica Marià Mar­tí. Tot i que el Patronat va arri­bar a proposar l 'enderroc d'a­q u e s t e s u r b a n i t z a c i o n s a

ha serra de Collserola, "elpulmó verd del Vallès"

• La serra de Collserola és un dels principals parcs me­tropol i tans d 'Eu ropa i un important punt ecològic per al Vallès i la ciutat de Bar­celona. T é 8.000 hectàrees de vege tac ió natura l q u e produeixen l'any 60.000 to­nes d 'oxigen, necessàr ies per als tres milions de per­sones que hi viuen a prop. La serra es caracteritza per l 'enorme presència de bos­cos i rieres que afavoreixen l'existència de moltes espè­cies animals i vegetals. Tot i així, al seu interior hi ha zones boscoses d i fe ren ts , com ara la Reserva Natural de la Eont Groga, formada majoritàriament per alzines i roures, o la zona de Can Busquets , de b-arrancs pro­funds i vegetació diferent. A q u e s t a varia s e g o n s el vessan t de la serra a què pertany. El que dóna a Bar­celona es caracteri tza per es tar desfores ta t , m e n t r e que la part vallesana és hu­mida i verda. Les espècies d 'arbres més f reqüents , a més de les alzines, són el pi, l 'arboix, la surera i els oms. Els turons més desta­

cats de la serra són el Tibi ­d a b o , a m b 512 m e t r e s d'alçada. Can Pasqual , de 468 , i P u i g d ' O l o r d a , de 435 metres .

Malgrat que és un parc aï­llat per les zones urbanes i les infraestructures comu­n i c a t i v e s de B a r c e l o n a , Collserola encara conserva importants poblacions d'a­nimals, sobretot d'amfibis i peixos, i t a m b é d 'ocel ls i de mamífers com el porc senglar o la g u i n e u . A la serra hi ha a lgunes zones r e s e r v a d e s e s p e c i a l m e n t per la seva riquesa natural. Es el cas de l T o r r e n t de Tres Serres, la Reserva de la Eont Groga, o la de Can Catà. El municipi de Sant Cugat inclou zones desta­cades de la serra com la vall de Sant Medir i el torrent de la E o n t de l ' E r m e t à , amb una important presèn­cia d 'espècies animals. Tot i la impor tànc ia de la ve­getació natural del parc, la serra t a m b é c o m p t a a m b e lements arquitectònics tí­pics com les fonts (n 'hi ha . més de 190 censades) , les ermi tes o les masies.

El calendari del Patronat per a 1

l 'Ajuntament de Sant (Jugat, l'alcalde, Joan Aymerich, ha as­segurat que el consisitori va re­butjar totalment la idea i que el Patronat, finalment, va ha­ver de retirar-la. Segons Ayme­rich, actualment l 'ajuntament continua treballant per la lega­lització de les urbanitzacions de Sant Medir i Sol i aire, de la

'any 1998 preveu la restauració de diferents

mateixa manera que ho ha fet fins ara amb altres zones del municipi com Les Planes.

Més ac tuacions a Sant Cugat

El Patronat preveu diverses actuacions al municipi de Sant Cugat com ara la restauració de l 'ermita de Sant Adjutori i la

entorns de la zona. FOTO: E4C

construcció de la Via de Corni­sa . Per complir aquests objec­tius, invertirà 87 milions de pes­setes en obres de millora de les àrees de lleure i 50 en medi na­tural. De moment, però, està treballant en noves interven­cions, com ara la rehabilitació de la Masia de Can Balasc i del pantà de Vallvidrera.

6 Setmana ELS/CANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998

L ' e n q u e s t a

Com els agrada més Collserola, com és ara o com era abans?

-SartCwsat-

Collserola és la se r ra que separa el Vallès i Barce lona i que fa de pulmó verd tant de la gran ciutat com de Sant Cugat. És un espai pe r passejar i gaudir de la natura; un espai natural comparti t pels habitants de Barcelona, Molins de Rei, Sant Cugat i Cerdanyola; es una zona en perill constant de desaparició. Collserola és un indret que als ulls no avesats sembla na tura l , ple de vida, p e r ò és una im­pressió falsa. El bosc, l ' a rbreda , és recen t , a tot est irar té uns cent-cinquanta

anys. La presència humana en aquest indret va ser constant durant segles, tant per conrear vinyes com per edificar grans equipaments com el gran Casino de la Ra-bassada o algunes urbanitzacions. I aquest és el gran problema. Nosaltres, els que coneixem Collserola, sabem que el paradís de verd i de vida és un ecosiste­ma fràgil, delicat i en perill. No fa més de vint anys no era estrany sortir a pas­seig i entreveure la silueta furtiva d 'un conill o una guineu i els senyals d 'un tui-xó: ara aquesta visió no és possible. Collserola necessita respecte per sobreviure.M/S

PEPI LÓPEZ

37 ANYS P E Ó DE L'AJUNTAMENT

"A mi m'agradava més com era abans. Sense tanta gent i lluny de les urbanitzacions. Es gau­dia més de la natura i de la cal-

MARGARITA CARRETERO

4 5 ANYS

P E Ó DE L'AJUNTAMENT

"Trobo que ara el bosc està més brut, hi ha massa brossa, massa gent, i tot això fa que cada cop sigui més perillós amb vista als focs."

CINTA BELTRAN

39 ANYS

ADMINISTRATIVA

"M'agradava més abans. Ara hi ha massa veh ic l e s q u e d e s ­t rue ixen els camins , i massa caçadors que fan perillós el pas­seig."

GREGORI GARCIA

40 ANY'S

ADMINISTRATIU

"És veritat que ara els camins estan més marcats, però hi ha massa trànsit i massa cotxes. A més, s'ha de vigilar molt, hi ha caçadors que no fan les coses com cal, i és perillós."

ANTONI C A S T A N É

28 ANY'S

COMERCIANT

"Abans estava millor. Sobretot els rodals de Sant Cugat, que estan cada cop pitjor; hi ha mas­sa edificacions i cada cop que­da més encerclat i ofegat per la pressió humana i urbana."

REYES L E P P

35 ANYS

AGENT DE VIATGES

"Abans no estava tan degradat. Cada cop hi ha més edificacions properes i més trànsit, i no es protegeix el que cal. Hi ha mas­sa caçadors que la fan perillosa per passejar, i massa cotxes i motos."

RAMON I'SSIA

39 ANYS

A G E N T DE VIATGES

"Abans estava millor. Jo sóc bo­letaire, però ara està molt de­gradat i amb els caçadors, que disparen a tot el que es mou, no s'hi pot anar. A més, dubto que en pogués trobar, amb la degradació que hi ha."

ROSA FARRÉ

39 ANYS

EDUCADORA

"No trobo que estigui pas tan malament per anar a passeig. Els camins estan molt millor senyalitzats. Encara que la zona es va degradant i quant a la vida animal i vegetal crec que està desapareixent a poc a poc."

JUANVERNAT

47 ANYS

EMPRESARI

"Abans era una natura salvatge i neta. Jo anava a buscar bolets amb el pare. Ara no es pot fer, tot això s'ha perdut, hi ha mas­sa gent, massa vehicles i massa permisivitat per als caçadors, que poden anar i destroçar-ho."

FRANCESC BOGUNÀ

37 ANYS

ADMINISTRATIU

"Abans estava millor, era més salvatge i no estava contamina­da ni massa descoberta. Ara es­tan destrossant-la a poc a poc. I no la protegeixen."

EIS 4 CANTONS

Política lïneniiin. f> di fehnr/li ÍWS 7

P a r t i t s

El PP de Sant Cugat pren precaucions Tarragó: "No ens agrada ser a la possible llista dels assassins d'ETA "

Al.BKUT BAI.ANZÀ

-Sant Cugat-

La secció local del Partit Po­pular va tractar per primer cop dimarts passat Ics mesures de seguretat (pic hauran de pren­dre els càrrecs e lec tes de la formació, després de l 'a temp­tat contra el regidor del PP a PAjuntament de Sevilla, Al-ber to J imcnez -Bece r r i l , i la seva dona. Kl portaveu del PP al consistori santeugatenc, Jau­me Tarragó, ha assegurat que "no ens agrada ser a la possi­ble llista dels assassins d'K-TA" . i ha convida t l 'alcalde Joan Aymerich, com a respon­sable de la Junta de Seguretat Ciutadana, a coordinar la po­licia estatal i municipal com a previsió.

Tarragó ha afirmat no tenir notícia dels cursos d 'autopro-tecció que ha anunciat el PP català en els Ajuntaments que pugu in ser objec t iu d ' E T A , però s'ha mostrat resignat al fet que "tots hi es tem expo­s a t s " . En a q u e s t s e n t i t , ha considerat "lògic" que la de­legada del Govern, Júlia Gar-

cía-Valdecasas . hagi af irmat que és molt difícil fer més del que s 'està fent. "Desgrac ia­dament . si ets a la llista, triga­ran més o menys, però t'aca­baran t r oban t " , ha afegit el portaveu del PP a Sant Cugat.

El senyal d 'alerta al PP ca­talà va disparar-se el dia de l'a­tempta t de Sevilla. Kl temor a possibles accions terroristes a Catalunya contra el partit va ser cl comentar i més repet i t en t re els conservadors cata­lans. "Kl pròxim serà a Madrid o a Barcelona", asseguraven els militants que van assistir al minut de silenci convocat a la plaça Sant Jaume.

El Partit Popular a Sant Cu­gat compta amb uns 200 mili­tants, alguns dels quals parti­c iparan a l 'Escola d ' H i v e r n que el partit ha programat per a aquest mes de febrer a Alp. En aquesta trobada, s'hi han programat xerrades informati­ves sobre les mesures d 'auto-protecció.

Pel que fa a la crida del par­tit a recaptar fons privats per protegir els s'eus càrrecs pú­blics al País Basc, la secció lo-

F./s dirigents del PP /o/v// rebran xerrades sobre autoprotecció en la propera Escola d'Hivern del partit. Foto: F.4C

cal d e l P P e s t à d e c i d i d a a col·laborar-hi.

Col · lec ta pe r al P P basc

El portaveu municipal Jau­me Tarragó ha afirmat que els mi l i t an t s de Sant C u g a t no han rebut la carta en què el coordinador general del par­

tit, Àngel Acebes , demanarà di rectament una donació per pagar els escor tes dels regi­dors bascos. Així, el president del PP a Sant Cugat, Francesc Llatjós, ha afirmat que la fór­mula t r iada serà l ' apor tac ió com a secció local i no com a militants individuals. Llatjós no ha volgut revelar la xifra

que s'ingressarà en el compte corrent obert per l 'Executiva nacional i que ha d 'a judar a sufragar els 1.000 milions de pessetes que el PP vol desti­nar a la con t r ac t ac ió d e vi­gilància privada. Jaume Tarra­gó ha justificat la col·lecta com un exercici "voluntari, quan la policia no dóna l 'abast".

F i n a n ç a m e n t

Menéndez (PSC) promou la cessió dels

impostos especials i del 4 0 % d'IVA

La proposta eliminaria els traspassos a les autonomies A. B.

-Sant Cugat-

El primer secretari del Partit Socialista a Sant Cugat. Jordi Menéndez, participa en la ini­ciativa del PSC sobre un nou finançament de la Generalitat que advoca per cedir la totalitat dels impostos especials i el 40% de l'IVA a les comunitats autò­nomes. Aquesta mesura, pre­sentada dimarts pel primer se­cretari del PSC. Narcís Serra. incorporaria també la sanitat en el finançament i afegiria el 30% de l ' IRPF i la resta d'impostos que ja gestiona Catalunya. Me­néndez ha destacat que la pro­posta socialista "garantiria l'au­

tonomia fiscal" en atorgar la gestió d'ingressos a la Genera­litat i en reduir a zero la parti­cipació de l'Estat. La distribu­ció de recursos per a Catalunya es distribuiria en un 30% d'im­postos especials, un 28% de l'I­VA, un 26% de l 'IRPF i un 16% dels altres tributs cedits.

El desnivell de l ' I R P F

VA primer secretari dels socia­listes santeugatencs ha qualifi­cat d '" inacceptable" el desni­vel l e n t r e les a u t o n o m i e s , causat per l'avaluació segons el seu nivell de renda . Segons Menéndez , els impostos espe­cials i l'IVA presenten menors

diferencies territorials de re­captació que l ' IRPE "més de­p e n d e n t de l s c ic les e c o n ò ­m i c s " , i a ixò pot mi l l o r a r l'estabilitat de les hisendes au­tonòmiques. "La proposta del P S C " , ha admès el d i r igen t santeugatenc. "no serviria per equiparar, però reduiria el de­calatge" entre les comunitats històricpies.

La proposta feta pública di­marts per Narcís Serra va sor­gir a l 'últim congrés del PSC l 'octubre de 1996 i el febrer d e 1997 van f o r m a r - s e e ls grups de treball, on s'ha inte­grat Jordi Menéndez . El PSC intentarà ara pactar la inicia­tiva amb el PSOE.

Jordi Menéndez és primer secretari del PSC de Sant Cugat. FOTO: ARXIU

OP W[\ <^>Q^JW(GA ^^s/KÈKKKt^^^UtÈKÈKjÈ, <^>Q^JW(GA ^^s/KÈKKKt^^^UtÈKÈKjÈ,

ALUMINI 1 VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA | 3 8 8 § I H | H H H 8 H S ^ ^ ^ ^ ^ ^ K , Cl Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 £^^^fe^flfjf^^^^6^fe^^V , L SANT CUGAT Fax 675 28 61

EISiOUNTONS

8 Opinió

^ H L divendres, fi de febrer de 1WX

H.S CANTON

oa Sant Cugat S L

Consell d'Administració I.- ii i , , i . ,i.-> ,U-.t

. ,. i i'. I . . • i \ . i c i I . . m d M o l i l "

Coordinadora de Redacció \ I I ( -NI I

Redacció

I • : , . , . i , . , '•.. i , ,• i s , i i . - . I \ i i r i . t S c t r . l :

I , l , . I . - . |. V | i \ | - I . | V V \ l . . i | V / .

Comercial

Consell Editorial !< i. ., <„.. np icHlc t l

l · i . . i \ l t .,l·i l-:vi·.',. l l-|ir(.·M>k·nt)

I M I I I O ( i I' i I..1.I1 ( IN.IV \ J K I S O a s u m c r .

I'.-i,- I ,.|i , h. \ r . l·i I I.-IIL-IK, kriMun llcrl·iil·lKinicr, !<,•...• I- I'.-.-.. K i tu..n IV.v • .l.ii- l'uic. I.mili Rcnc.

l ' . i f S L V I . J'INV|' \ IciXKlo.

|...oi l.ri.s., I „ . . I I li ...MI... IV:. liir.iCN. ViruZalwla \i l i ( ..NU .-,-, vtarijV

Subscripcions i Club del Subscriptor IV,. limticN

Fotografia Ve llclii.in. Vtiljinljíim-ia

Responsable de disseny i maquotaxló J.mll l ' j s u u l

Impressió kutiiiiprc·.WJi 40.05 vs

Distribució \ I . I I I I I ^ \ . , I I C N S | , I i-I S H < ) . : . W I

I)I|>..NI[ ICKJI (.I-40S-'<N

E d i t o r i a l

. KlNirt.tk-N«.i:nj.

El gall de la torre es fa sentir

La informació aparegu­da Li setmana passada en aquest setmanari

sobre el mal estat de la torre del gall ilel monestir, denúncia feta pel rector de la parròquia, ha despertat no\ ament la ne­cessitat de la ciutat d'estar aler­ta de la conserv ació del nostre gran monument.

Aquesta setmana, i també en aquestes [llanes, hi trobareu les reaccions a la noticia: reac­cions des de l'administració i des de la societat civil. D'una

banda, representants del pa­tronat, com a organisme res­pons. ible del manteniment del monestir, han afirmat que no cal ser alarmistes i que aquest és un tema pendent que es té en compte,. De l'altra, entitats preocupades per la preserva­ció del nostre patrimoni s'han començat a mobilitzar per re­collí! els recursos necessaris per reparar la torre a trav és d'u­na campanya popular.

L'alcalde i vieepresident del Patronat afirma que cal fer un

diagnòstic de l'estat i que, tot i que troba bé la mobilització popular que volen tirar en-da\ ant entitats com Amics de­ia l 'nesco, qui ha d'assumir els costos de la restauració han de ser les inst i tucions res­ponsables.

l'.s e\ ident que en els darrers anys el monestir ha sofert di­verses restauracions. HI claus­tre i part de l'església en son exemples evidents, però en­cara queda molt per fer.

Cal exigir a qui en té la res­

ponsabilitat que s' accelerin les accions, moltes vegades massa tèbies i controv crtidcs. Davant d 'un anunci més o menys alarmant que afecta un dels nostres símbols, però. és bò que tothom hi digui la sev a.

No és la primera vegada, el Fi d'en Xandri n' és un bon exemple. La ciutat sencera ha de remoure la seva consciència i tocar els ressorts necessaris per activar una restauració que. també creiem, ha de ser glo­bal i definitiva.

La Unió Europea dóna una empenta a Sant Cugat

(S)ACPC

Aquests dies hem rebut la notícia que el Cen­tre d ' E m p r e s e s i els

Punts d'Informació Interactius es faran realitat al nostre mu­nicipi abans de l'estiu. Ks trac­ta de dos dels cinc projectes q u e s ' e m m a r q u e n dins de LASPI. tina iniciativa duta a te rme per l 'Ajuntament de Sant Cugat amb els consistoris de Figueira Da Foz a Portu­

gal i de la regió sueca d'S'IX), i finançada el 50% per la l 'nió Europea. Iots dos projectes faran avançar Sant Cugat cap a un model de ciutat més mo­derna, amb més serveis i so­bretot amb més atenció cap als seus ciutadans.

Però el que és especialment important d'aquest projecte és el fet que obre la porta a altres iniciatives. No és cap secret que,

si no comptessin amb ajuts d'a­quest tipus, les ciutats mitjanes com la nostra quedarien moltes vegades excloses de projectes que demanen inversions molt importants que sovint els con­sistoris no poden assumir.

Hem de donar-nos, doncs, l'enhorabona. Sant Cugat sem­bla que ja s'ha fet un lloc entre els despatxos europeus que de­cideixen on van els diners. No

hem d'oblidar, però, un altre gran projecte de futur per a la nostra ciutat com la Casa Ay-mat, que també ha rebut una subvenció europea. I 'ns ajuts que, sens dubte, no s'haurien atorgat si no s'hagués fet una bona feina. Només cal esperar que continuïn presentant-se noves idees i que aquestes es­tiguin d'acord amb el tipus de ciutat que tots volem.

Ei l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 2(1 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin cl domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. F.I.S 4 CAN TONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Un Telemann dissortat

El divendres dia 9 de gener es representà al Teatre-Auditori la cantata de Telemann El mestre de eapella. en versió catalana d'Al­bert Romaní. Durant la funció, un dels cantants del Cor Infantil que feia el paper d'alumne en­tremaliat deixà anar la frase: "com una almeja!", amb la qual volia qüestionar la poca traça de la veu del pobre mestre...

Val a dir que la traducció que s'ha fet d'aquesta frase és del tot desencertada i incorrecta, a més de barroera. Quan es tradueix un text d'un idioma a un altre, s'ha de procurar que les locucions i frases fetes de la llengua origi­nal,tinguin la corresponent equi­valència en l'altra llengua i, per descomptat, cal rebutjar sempre cl poti-poti lingüístic.

En català, el verb cantar s'uti­litza també com a sinònim de cosa inadequada ("aquest sofà

canta, no fa conjunt amb la resta de mobles") i també per designar" quelcom que put, que ta mala olor ("aquest peix ja canta"). Mai es fa servir per blasmar els que canten malament i si en la tra­ducció no hi surt i és un afegitó de qui ha fet la versió del català, el pitafi comès és encara més greu...

Si us plau, si mai torneu a re­presentar l\l mestre de capella, tor­neu a revisar el text. no us in­venteu res, sigueu fidels a la normativa i deixeu tranquil·les les "almejes" (cloïsses, en català) que no tenen res a veure amb el fet de cantar millor o pitjor.

Així doncs,una estirada d'ore­

lles al traductor del text i, de pas­sada, una altra estirada al director del Cor Infantil per permetre aquest acte de terrorisme lin­güístic, tan barroer i de mal gust./ JOAN ROVIRA (Sant Cugat).

Agraïments

Voldria agrair des d'aquestes pà­gines als santeugatencs, als mit­jans de comunicació i al nostre Ajuntament, l'interès mostrat pel meu treball, recollit en l'exposi­ció retrospectiva, celebrada al no-vembre-desembre de l'any passat a la Sala Municipal de la Casa de Cultura de la nostra ciutat.

Aprofito també l'ocasió per en­coratjar tots els ciutadans, enti­tats. grups, societats culturals i institucions a seguir aprofundint en la difusió de les arts i les cul­tures, autèntic camí enriquidor d'una societat més justa, huma­nitzada i rica./JORDITRAPKR-IKHLa Floresta).

Tirallonga de disbarats

Es paradoxal que els qui no vo­len de cap de les maneres que el català entri amb normalitat i igual­tat de condicions a l'Administra­ció de justícia, al món del comerç i en general a tots els sectors clau

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de to t a l l ò que us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

EIS4GVNTONS

del país, exigeixin al govern de la Generalitat la retolació bilin­güe als edificis públics. Es sor­prenent que un regidor de la ca­pital de la Garrotxa consideri que el català no és quelcom exigible a una persona que vol treballar a l'Administració municipal.

És intolerable que des de fora de Catalunya, (a través de certa gent del país) s'incentivi la xe­nofòbia lingüística contra la llen­gua pròpia de Catalunya i que s'arribi a dir bestieses tan grans com que aquí s'està perdent el castellà o que es tracten els ciu­tadans de llengua materna caste­llana com els nazis tractaven els jueus.

Senyors... Ja n'hi ha prou de des­propòsits! Perquè tota aquesta ti­rallonga de disbarats no és més que una actitud negativa de mala fe política, que no té res a veure amb la defensa d'uns determi­nats drets lingüístics. / JOSEP M. LOSTE (Portbou)

ELS /CANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998

La l l o t j a

Un viatge a la Vall Santa MONTSERRAT RIMBAI

Opinió 9

Vallbona de les Monges té un encant especial. Ro­dejat pel petit poble de

Vallbona, l'antic monestir sembla que estigui ancorat encara a l'è­poca medieval. Aquest cap de set­mana un grup de santeugatencs. amb alguns barcelonins, hem anat a visitar-lo. L'excursió entrava dins. el cicle dedicat al món monàstic i en concret al món del ( a'ster, en commemoració dels 900 anys de la fundació d'aquest orde, que han organitzat els Amics de la l 'NKSCO i l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Vam trobar Vallbona submergit en una calma i un silenci que et colpia. El cel estava tapat i senties com el fred i la humitat t'anava penetrant cada vegada més en­dins. ment re passejàvem per aquell claustre tan entranyable, un claustre que es va anar cons­truint al llarg de tres segles. Es petit, de forma trapezoïdal, i cada galeria té un estil diferent; passes d'un romànic pur a un altre de més evolucionat, d'un gòtic es­velt i armoniós a un neoromànic construït en ple segle XV. Res a veure amb el nostre claustre de Sant Cugat, tot ell homogeni, gran i majestuós; però si bé són molt diferents, el silenci i el recolli­ment que pots trobar entre aques­tes pedres, els iguala.

l'i irde del ( à'ster insistia en l'aus­teritat, no era permès cap con­cessió en la decoració, es buscava la nuesa dels edificis. La riquesa escultòrica dels capitells de Sant Cugat no la trobem a Vallbona. els capitells són llisos o. com a molt, decorats amb elements ve­getals. Però aquesta austeritat i aquesta nuesa fan ressaltar enca­ra més la puresa de les formes i la bellesa a tot el conjunt.

Si per un cantó ens sembla que el monestir de Vallbona es troba ancorat al passat i que el temps s'ha aturat en aquelles velles pe­dres, malgrat que estiguin tan ero­sionades i desgastades pel pas dels segles, la comunitat de religioses ha sabut evolucionar i adaptar-se als nous temps. Tenen una boti­ga on venen productes originals, alguns fets per elles mateixes, i han obert, des de fa poc, un hos­tal amb unes instal·lacions mo­dernes i de disseny innovador. I les monges s'han modernitzat i s'han posat al dia: tenen ordina­dors i entren en contacte amb gent de fora a través d'Internet. Sembla que l'experiència ha estat un èxit.

El monestir necessita, però, moltes ajudes per poder fer front a les restauracions que encara s'han de realitzar, algunes força urgents.

El nostre país té la sort de po­der comptar amb una població ci­vil que és capaç d'organitzar-se i tirar endavant projectes força am­biciosos. La població de Guimerà n'és un exemple. Prop de Gui­merà hi ha les restes dels altres dos monestirs cistercencs feme­nins: Vallsanta i la Bovera. La Bo­vera és actualment un santuari, i es conserven alguns elements de l'antic monestir cistercenc bastit al s. XII, entre un antic claustre i un pòrtic. La restauració de la Bo-

vera l'han dut a terme els matei­xos veïns de Guimerà, que hi han treballat i han fet totes les obres desinteressadament. L'han res­taurat i estan convertint-lo en un alberg. Ens ho va explicar el mossèn de Guimerà, il·lusionat amb el projecte, i també en Joan Duch, historiador local que ens va acompanyar en la visita. La gent de Guimerà ha respost da­vant una iniciativa engrescadora: restaurar aquest santuari que te­nen ben a prop.

Als peus de la Bovera hi ha les restes de l'antic monestir de Vall­santa. que havien fet construir les mateixes monges de la Bovera. Les restes que queden pertan­yen a l'església. (laldria consolidar aquestes restes, la bellesa dels elements gòtiesque encara es con­serven bé s'ho mereixen.

Guimerà és dels únics pobles de Catalunya que ha sabut conser­var el seu caire medieval. No l'han malbaratat amb construccions que poguessin trencar amb tot l'en­torn. Gràcies a aquesta voluntat han aconseguit convertir Guimerà en un poble turístic que milers de persones visiten cada any. La imaginació i les ganes de treba­llar aconsegueixen moltes vega­des trobar sortides a poblets petits com els de Guimerà. Pepita Duch ha restaurat dues cases antigues del poble, amb dependències que es remunten al s. XV. Ara es po­den visitar, i la part superior l'ha convertit en un restaurant molt especial. Allà s'hi fan menjars me­dievals, amb moltes de les re­ceptes que han estat rescatades dels antics documents del mo­nestir de Poblet. Vam anar-hi a dinar i la mestressa, que és una apassionada de la història i del món monàstic, ens va recrear par­lant de tot aquest passat. Va ser un dinar excepcional.

El S e v e r i e n T i t o El t e r r a t

Què passa al Mas del bosc? ASSOCIACIÓ l'KR 1.A PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI CTITl RAL DE SANT Cl GAT

Membres de l'Associació de Preservació del Pa­t r imoni Cul tura l de

Sant Cugat (APAC), en un dels nostres recorreguts acostumats que fem per Collserola, ens hem arribat fins a comprovar si s'ha-\ ien subsanat o no els desperfec­tes que es van fer fa més d'un any al Mas Gener.

La nostra sorpresa fou majúscu­

la en comprovar que a banda de la brossa que hi havia crescut, en el terreny malmès no s'hi havia fet res: cap repoblació, com ens ha­vien comunicat que s'havia de fen és a dir, que continua com restà el dia que es .van aturar els des­perfectes. Si s'ha pagat la sanció econòmica imposada aleshores, ho desconeixem, ja que no ens pertoca a nosalres, aquest tema,

encara que no ens faria res d'as-sabentar-nos-en.

Costa molt fer complir les orde­nances establertes per la llei? De­manem a les autoritats compe­t e n t s q u e facin compl i r les ordenances i la llei que en el seu moment es va publicar, i que els responsables dels fets paguin la sanció que se'ls va aplicar, si encara no ho han fet.

10 Opinió ¥1S /CANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998

Recentment, el C.MSC va prendre la iniciativa de donar a conèixer un pa­

rell d 'exemples del nostre pa­trimoni cultural immoble. L'ob-jectiu era doble: d'una banda, es volien des tacar els valors històrics i artístics que justifi­quen la preservació i transmis­sió a les generacions futures. De l'altra, sensibilitzar sobre el precari estat de conservació en què es troben i tic la urgent ne­cessitat de consolidar-los. Mal­grat que in ic ia lment s 'havia anunciat la visita a les ermites del Sant (irist de I .laceres i Sant Adjutori, per problemes d'ho­rari aquesta darrera es \a can-v iar per la més propera de Sant Niccnç de Ccrccdol, descone­guda per la inaioria de partici­pants a la sortida.

l'.l Sant ( i ist es troba al peu de I antic camí de Sant ( oga t a Barcelona pel l.i Rabassada. |tist al cim d una petita caiena des tic la qual. abans, es dominav a el gran l'la del \ i nve t . el mo­nestir i el casc antic, mes enllà de la riera. Ks tracta d'un petit edifici de totxo, del segle \ \ lli . amb volta de canó de mati pla, reformada per dos arcs faixons i llunetes. Posteriorment s'afe­giren els contraforts i la sagris­tia. Si bé exteriorment no pre-

E l campanar

Ermites en perill DoMKMKCMlOUKI.

senta cap element valuós, el seu consolidació urgent. interior destaca pel propi volum La sortida es va acabar amb la arquitectònic i sobretot per les visita a la cova de la Torre Ne-pintures de gran interès artís­tic, que han resultat recentment danyades com a conseqüència d 'un atac de tèrmits que pro­vocaren l ' en fonsament de la teulada i l'entrada de l'aigua de pluja. Una reparació d'urgència portada a terme per l'AP.U l, ha aconseguit aturar el procés de degradació, però manca una in­t e r v e n c i ó "més completa.

Sant Vicenç de C e r c e d o l és un dels edificis més antics de la I

Hi ha moltes associacions

interessades en la

gra, que els homes de fa 5.000 anys van aprofitar per fer un gran sepulcre col·lectiu. Tam­bé aquí s'ha pogut comprovar com uns brètols havien arren­cat la porta que evita que algú pugui caure accidentalment pel pou de la cova.

Els e lements v isitats no són els únics que presenten pro­

b l e m e s m é s o menys greus de conservació. I lem pogut as­sistir a la degra-

itat. ja que possi-

oca" tasca cle preservació IILK"'> dc ''cr

ossi- ta de S ilement data del / CO/lSC/'ÍY/CÍÓ del 1)(

d e San t

u i ienec , pri-. . • / . / mer a l'ensulsia-

patrimom cultural , , , , , i da de la teulada.

Col·lcCtill d e s p r é s de les \ oi tes de maó, molt semblants a

les del Sant ( nst o a l'esfon­drament tic la v olta de totxo de Santa Maria de ( 'ampanyà. que havia estat una important parrò­quia rural a l'edat mitjana. La conservació del patrimoni cul­tural d'una població és, essen­cialment, un afer col·lectiu que afecta tots els habitants per un igual i que cap grup o entitat

segle X. Situada en una de les pe­t i t e s valls del (ollserola. ties de ta més d'un segle es troba enderrocada. Recent­ment ha estat desenrunada per un grup de v oluntaris anònims. amb més bona voluntat que co­neixements, els quals, amb la seva acció, han destruït la in­formació arqueològica contin­guda en els fonaments. Avui, mancada del farciment interior, corre el perill d'una ensulsiada total si no es procedeix a una pot patrimonialitzar en benefi­

ci propi. Això no impedeix que aque­

lles persones que tinguin espe­cials inquietuds al respecte pu­guin prendre la iniciativa en actuacions específiques, o que fins i tot des de l'Administra­ció se'ls pugui confiar una tas­ca concreta. Però, per sobre de tot, ha d'existir un esperit cívic que deixi de banda protagonis-mes particulars i posi la ciutat per sobre dels interessos con­crets i, conscients que no tot pot fer-se alhora, ajudi a esta­blir un pla de prioritats i urgèn­cies.

Aquesta sortida ve a sumar-se a altres iniciatives precedents de col·laboració entre entitats. Malgrar que la proposta i l'or­ganització van correspondre al CMSC, va rebre el suport i la participació activa de membres de l'AP.U:, de l ' IRART i del C E L , associacions totes elles interessades en aquesta tasca de preservació i conservació del patrimoni cultural col·lectiu, de la qual ningú té l'exclusiva. Cal confiar, doncs, que en properes actuacions aquesta col·labora­ció pugui ampl iar -se encara més, per tal que finalment pu­guem sentir-nos, tots plegats, orgullosos de com mantenim els testimonis de les nostres arrels.

El b u s c a i r e

Comerç

RlCKROT

Adés hom s'afigurava, quan de­cidia anar a cercar, per exemple, provisions per a la llar, els res­ponsables de la botiga triada pet fer la compra ocupats, sobretot, en procurar tenir allò que de­sitjàvem en bon estat físic i, si s'esqueia, pecuniari. Ara hem conegut les recomanacions que el portaveu de la junta gestora provisional de S.C. Comerç fa amb vista als venedors. Lli con­sidera que allò important és que el client sigui rebut amb un som­riure i sigui acomiadat amb un altre. Hem de dir que l'acudit no ens fa gaire gràcia. Imaginem-nos un dependent que ens fa la mitja rialla quan li estem dema­nant quelcom i l'altra mitja quan s'ha embossat els calers que li donem a canv i de la mercaderia que ens ha subministrat. No fa­ria l'efecte que amb tant som­riure ens vol portar v enutsr Pot­ser seria bo que el sr. portaveu aconsellés conductes que resul­tessin menvs sospitoses per al client. Posem per cas que orien­tés els seus socis en el camí d'un autèntic coneixement dels pro­ductes que ofereixen. I que al­hora es mostressin disposats a fer partícip al client del que és, en realitat, aquell producte. In­teressar-se pel contingut més que no per l'embolcall.

Les coses d'en Sot

Sembla que el pi d'en Xandri pot salvar-se!!

\ /v

S&H « : ."xr.éff:

El porxo

Ésser cornut i pagar el beure

F a una separació selectiva de les deixalles, a casa seva? Aquest era l'enunciat de

l'enquesta de la setmana passa­da a E4C. Les opinions publica­des, totes elles favorables, m'ha confirmat que els nostres gover­nants tenen uns ciutadans que no se'ls mereixen i també que allò més fàcil per a un polític és descarregar sobre el poble (que som els qui finalment paguem) els errors, les injustícies i els mals funcionaments de la societat. Sempre es va cap al més fàcil o cap al més dèbil. Ks cert que hi ha un problema ecològic. Ks cert que fent una separació selectiva de les deixalles se soluciona una part relativament important del problema, o almenys s'abarateix el cost del tractament de residus. Però una vegada més es comença a construir la casa per la teulada, i no contents amb aquesta bar­rabassada se li carrega el cost de les obres, no al propietari de la casa, sinó a aquell que passa pel carrer, que no té res a veure amb si la casa s'ha construït malament.

FONTCUBERTA

El problema de les deixalles no reciclables, o difícilment reci-clables, no comença amb la seva separació o recollida. Comença en el mateix moment que es pro­dueix la deixalla, quan una de­terminada empresa decideix es­collir uns envasos (normalment més barats) i no uns altres, de la mateixa manera que la majoria de contaminacions ambientals

Es deixa que es contamini per així

crear negocis descontaminants

comencen per les indústries que les fan. Per què no es prohibeix que s'utilitzin envasos difícil­ment reciclables? Per què no s'impedeix que certes fàbriques contaminin els rius i l'atmosfera? Només caldria crear, i aplicar, unes lleis adequades, una deci­sió lògicament fàcil però molt di­fícil a la pràctica pels grans inte­

ressos econòmics que es bellu­guen al seu voltant. Això en la societat que vivim sembla im­possible.

S'afavoreixen interessos parti­culars contra els col·lectius. No­més hem de veure el merder que s'ha armat en el cas Puigneró per adonar-nos'que els nostres go­vernants tenen una visió sim­plista i interessada del proble­ma. Als productors contaminants, ni tocar-los. Es fa pagar tot al con­sumidor final i, a més, així es cre­en noves indústries descontami­nants. És a dir, que es deixa que es contamini per així crear ne­gocis descontaminants. I si no n'hi ha prou amb aquest procés, aleshores no hi ha cap mena de rubor en treure's de la màniga una perversa i abusiva taxa de sanejament, l'ecotaxa. Nosaltres fem la feina de separar les dei­xalles i en lloc d'abaratir la seva recollida amb la nostra feina, ens c a r r e g u e n una nova taxa de 10.000 pessetes. No en tenim prou amb ser cornuts que també hem de pagar el beure.

ELS ÍCATYTONS Divendres, 6 defebrerde 1998 Opinió 11

tiu({(<

a

A grans t r e t s

Ramon Pros Un home amb les idees clares

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Bar-rachina retraten la personalitat d'aquest entusiasta de les entitats i la vida social santcugatenca.

^t£*i emotiu-^ / for^-^-h'v^ c<e

E l grafisme de Ramon Pros indica en l'àmbit intel·lectual linealitat

en el seu pensament, és a dir, que es tracta d'una persona que quan creu que està en el camí correcte difícilment can­via d'opinió. Aquesta actitud el converteix en una persona poc influenciable que de ve­gades es mostra incisiva en les seves afirmacions, fins a arri­bar a ser una mica tossut.

Té un caràcter fort i afronta totes les proves i dificultats que se li plantegen amb co­ratge i valentia. A més, adop­ta posicions precises i no es deixa sotmetre a pressions que exerceixin sobre ell les cir­cumstàncies o l'ambient que l'envolta. Això sí, com tot és­ser humà pot equivocar-se en els seus plantejaments, però el que el diferencia és que és molt conseqüent amb la força i rectitud dels seus objectius.

Fidel als seus compromisos, si dóna la seva paraula la man-

Prioritats

Tot a la vida és una qüestió de prioritats: què és el que conside­rem prescindible, què el que ens sembla innegociable, on concen­trem els nostres esforços. Per exemple, era de veritat tan fona­mental la tediosa visita del Papa a Cuba, com per ocupar aquella barbaritat d'espai als diaris? És clar que encara és molt pitjor

l'afer dels "afers" de Bill Clinton. En realitat, a qui importa que Clinton tingui la cremallera fàcil i el cor de papallona, i que la seva "pertinaz coqueteria" li faci anar posant ullets (i també manetes, si es deixen) sobre totes les do­nes que se li acosten? I que no em diguin que allò transcenden­tal és que hagi enganyat: si els an­glosaxons no fossin tan histèrics i hipòcrites amb el sexe no hi hau­ria necessitat de mentides tant tontes. Tot això, en definitiva, és pura "filfa"; i, no obstant això, pot ser que, per tal tonteria, Clinton acabi perdent la presidència.

I, mentrestant, hi ha altres notí­

cies tràgicament substancials que no tenen ni aquesta difusió ni aquestes repercusions. Com aquell assassinat de tota una fa­mília a Algèria. Van agafar els sis nens i els van anar torturant fins a la mort davant dels pares. Pri­mer el més gran: li van amputar les cames, després els braços, després el van degollar. I així tots, un per un, fins als més pe­tits, que només tenien tres i qua­tre anys. Ja veuen, això sí que em sembla fonamental i priori-tari. Aquest infern hauria de ser l'epicentre dels nostres diaris i les nostres inquietuds: i hauria d'obligar-nos a fer alguna cosa. Això que el president dels Es­tats Units pot caure pel fet d'ar­rambar-se a unes quantes noies, però l'atroç mutilació de nens a AlgèTia no tindrà conseqüèn-cies?Estem bojos. (Per cert: en­cara que és poca cosa, Amnistia demana que el 7 de febrer, a les 12 del matí, dipositem una flor davant l'Ambaixada d'Algèria). ROSA MONTERO

(El. PAÍS, gener)

'hem&rotec

Acudits d'arreu

del món

Per entendre i conèixer un país cal estudiar la seva situació econò­mica i la seva demografia, però també cal fer una ullada als seus acudits. De fet, l'humor consti­tueix el principal revelador de les característiques d'un poble (...). Per exemple, a Kenya, la cor­rupció és tan gran que s'ha fet popular la següent història: Un pobre captaire està assegut a la carretera quan, de sobte, veu pas­sar a tota velocitat, amb una mo­tocicleta, el president kenià Da­niel Moi. Immediatament després, un lladre que porta sota el braç el cap tallat d'un xai -que, evidentment, ha robat- també passa corrent, l'n minut més tard, una parella de policies, desespe­rats, pregunten al captaire: "Per­doni. Que per casualitat ha vist passar per aquí un lladre gras i alt?" "Sí", contesta el captaire, "però no aconseguiran enxam­par-lo si van a peu".

(...) Al Pròxim Orient, on les pa­raules "procés de pau" fan escla­fir de riure qualsevol, palestins i israelians demostren el seu negre sentit de l'humor amb el següent acudit: Un escorpí, que volia creuar un riu, va demanar a una granota que el portés fins a l'altra vorera. "Et portaria de grat", va respondre la granota, "però no ho faré, perquè estic segura que m'injectaràs ei teu verí quan es­tiguis dalt de la meva esquena". "No", va dir l'escorpí, "perquè si ho fes, tots dos ens enfonsaríem". La granota, que va adonar-se de la lògica d'aquest raonament, va accedir a portar l'escorpí fins a l'altra banda del riu. A mig camí, però, va sentir un terrible dolor a l'esquena. L'escorpí l'havia picat sense contemplacions, i ambdós es van començar a esfonsar. "Per què dimonis ho has fet?", va pre­guntar la granota, i l'escorpí va respondre: "Perquè això és el Pròxim Orient".

(...) L'humor, però, cada cop es globalitza més amb la millora de les comunicacions i la desaparició

té per sobre de tot i lluita fins al final per aconseguir els seus objectius. Això sí, exigeix fi­delitat a allò que s'hagi esta­blert i difícilment tolera els errors.

És una persona que aprèn amb molta facilitat i el seu sentit pràctic li fa buscar i ob­tenir de forma immediata uns resultats contundents. En Ramon Pros és una per­

sona molt apta per dur a terme tasques que requereixin fer­mesa de propòsit, sentit de responsabilitat i esperit de sa­crifici. Ordenat, puntual en els horaris i correcte en el tracte, estem davant un bon comuni-cador que fa gala de seducció sempre que ho creu conve­nient. Amb la cul·laboració:

QQCRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ

Aragó, 208,3r 3ero - 0801 \ Barcelona Tel. (93) 451 04 39" - Fax (93) 451 73 96

de les barreres entre països. Per exemple, de ben segur que Bill Gates serà el blanc de molts acu­dits durant el pròxim segle, com aquest que ja es comença a ex­plicar arreu: Bill Clinton, Bill Ga­tes, el Dalai Lama i un hippy car­regat amb motxilles viatgen en un avió que vola fora de control, i on només hi ha tres paracaigu­des. Clinton n'agafa un i, abans de saltar de l'avió, diu: "Jo sóc el líder del món lliure, per tant, és lògic que em quedi amb un dels paracaigudes". Bill Gates fa el mateix i argumenta: "Jo sóc l'ho­me més intel·ligent del món i, per tant, és necessari que em sal­vi". El Dalai Lama, en canvi, re­signat, diu al jove hippy: "Noi, jo ja sóc un home gran, mentre que tu tens tota una vida per enda­vant. No t'ho pensis més i agafa el paracaigudes que queda". EI hippy respon: "Trenqui, vell. Els dos homes més intel·ligents del món acaben de saltar de l'avió amb un parell de les meves mot­xilles". (publicat a The Eronomist)

TEWRE mCTORIb -3xtr3s s.a. I I M M M B — n

Els

í\at?f DaGo||DaGO

SUBSCRIPTOR, pots anar a veure "ELS PIRATES" el dijous 12 de febrer a les 21,30 h. Telefona ara mateix al

i reserva les teves entrades

C 902 33 22 11

Venda d'entrades les 24 hores

ServiCaixa ;J\ laL·aixa

US 4 CANTON

Entorn Divendres, 6 de febrer /ie I99H 13

A n i v e r s a r i

/.es ferides s'hem omplen amb resina i produí tes betuminosos. FOTO: F.4C Després d'un any de /'agressió el Pi encara ha de ser subjectat per tota una estructura de cables i fusta. FOTO: F.4C

El Pi d'en Xandri s'arrela a la vida Caldrà esperar un any més per determinar les seves possibilitats de continuar viu

Ai 'RA COSTA

Aquest dimarts passat va fer un any que unes mans tan covardes com anònimes van ferir pràctica­ment de mort el Pi d'en Xandri. Amb una serra mecànica i empa­rades només per la llum de la llu­na van enfonsar-se tres vegades en la soca de l'arbre, després de cremar-ne part de l'escorça. Dot­ze mesos després, el símbol de Sant Cugat continua lluitant per sobreviure, de moment més arti­ficialment que naturalment.

Kl veredicte dels enginyers tèc­nics agrícoles que se'n cuiden és força moderat: "L'evolució del pi durant aquest primer any ha estat positiva, però això no ens permet ser del tot optimistes". I és que el Pi d'en Xandri és una conífera, un tipus d'arbre que es caracte­ritza per la lentitud amb què re­acciona davant les adversitats. Du­rant el darrer any, l'arbre ha pogut viure gràcies a les substàncies de reserva que tenia emmagatze­mades, "però és a partir d'ara, quan ja ha esgotat aquestes re­serves, que hem de veure si sen­se elles és capaç de tirar enda­vant", ha indicat Jordi Torrijos, enginyer tècnic agrícola munici­

pal. Els responsables de l'estat i evo­

lució del pi no planyen esforços per aconseguir salvar-lo. Actual­ment lluiten en 4 fronts diferents: la prevenció de les plagues de bar-rinaders, que són uns insectes que taladren el tronc i que poden fer perillar la sostentació de l'arbre; la nutrició, mitjançant abonats fo-liars que s'apliquen a la capçada del pi, la descompactació i airea-ció del sòl, perquè la terra estigui flonja i faciliti el creixement i

afiançament de les arrels; i el con­trol de Pempelt-pont que ha de reconstruir els vasos libcrians per­què la saba pugui circular.

D'altra banda es manté tot l'en­tramat de cables tensors i suports de fusta que apuntalen el pi. Gemma López, enginyera tècni­ca agrícola de l'àrea de medi am­bient de l'Ajuntament, ha avançat la possibilitat de retirar els puntals de fusta si l'arbre continua evo­lucionant favorablement i l'em-pelt-pont compleix les seves fun­

cions. "El que de moment és im­possible de suprimir són els ca­bles que subjecten l'arbre a la rasa de formigó construïda al seu vol­tant, perquè el pi encara no està preparat per aguantar-sc dempeus tot sol".

Res del que es faci, però, pot ga­rantir al cent per cent que l'arbre se salvarà. "Si l'arbre s'arriba a morir, es quedarà al mateix lloc on és ara, com a arbre emblemà­tic de Sant Cugat", assegura amb aire trist Gemma López, una afir­

mació que l'altre tècnic, Jordi To­rrijos, matisa: "Encara que fos mort, però, aguantaria molts anys dempeus perquè és un magnífic exemplar".

De totes maneres, continua sent massa d'hora per fer pronòstics en qualsevol sentit. Els tècnics han assegurat que caldrà esperar encara un any més per poder de­terminar les possibilitats de viure que té. El Pi d'en Xandri conti­nuarà mantenint amb l'ai al cor bona part dels santeugatencs.

Història d'un arbre que ha fet història • El Pi d'en Xandri va néixer ara fa uns 224 anys, enmig dels ter­renys que tenia la família homò­nima, en el camí que tradicio­n a l m e n t unia Sant Cuga t i Barcelona i que passava a la vora de la riera de Sant Medir. Va sorgir pràcticament del no

res, però aviat va despuntar amb força i va créixer tan dret i ferm com el mateix poble. Ja de ben jove va atreure l 'atenció dels santeugatencs. La història d'a­mor entre Sant Cugat i l'arbre que s'ha convertit en el seu sím­

bol va començar amb Ics excur­sions que els ciutadans feien les tardes de primavera i tardor per berenar a l'ombra de les bran­ques més dretes de l'indret. Amb el pas dels anys, el Pi d'en Xan­dri va guanyar-se el respecte i l'admiració dels ciutadans del municipi, fins al punt que al 1995 va ser declarat arbre d'interès lo­cal. Només la mateixa natura va gosar doblegar l'orgull d'aquest símbol santeugatenc. I ho va fer a força de neu, l'hivern del 1962, aconseguint que el Pi perdés una

part important del seu brancat­ge. 2?> anys més tard era la mà de l'home la que s'alçava contra l'arbre. Una mà agosarada i traï­dora que enmig de la nit va in­tentar segar la vida del Pi a cop de serra mecànica. La ciutat sen­cera, i especialment els enginyers agrícoles municipals, va abocar-se per ajudar l'arbre i ell va res­pondre al clam popular resistint a l 'atemptat. Un any després continua intentant ancorar les arrels a un sòl que per dret i tra­dició li correspon.

Hotel 3a edat Rossinyol.

Per la seva tranquil i tat • benenestar

confií en la nostra experiència

Tel. 589 62 58 - 865 27 07

14 Entoni ELS /CAIVIONS Divendres. 6 de febrer de 199H

R e i v i n d i c a c i o n s

Els bombers s'encenen El cos de seguretat de Rubí-Sant Cugat exigeix la construcció d'un nou parc

I Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat presentarà una de- S' jaM fj? I I A ! ^ i 1 I I I El Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat presentarà una de núncia a inspecció de treball i al departament de sanitat de la Generalitat abans de l'estiu, si en aquest període de temps no comencen les obres de construcció d 'un nou parc de bombers. El comitè de mobilitzacions del parc ra­dicalitza, d'aquesta manera, la seva postura en un con­flicte entre cos de bombers i Generalitat que va començar el passat mes d'octubre i que continua sense cap acord.

\ u < \ (:< is'i \

- Sant Cugat -

Mii; Linv \(|iicst es cl termini que cl I'LIve de Bombers de Rubí. que t.imbc cobreix Li /ona de Sant ( lligat, ha fixat perquè l'Admi­nistrat. K'> comenci les obres de construcció d'un nou edifici pera aquest cos de seguretat. "Si abans de l'estiu no \eicm camions mo­vent terra presentarem tina de­núncia perquè s'ha demostrat que aquesta és una eina molt eficaç de pressió, i nosaltres tenim molt clar que no continuarem treba­llant en aquestes condicions", ha advertit el Comitè de Mobilitza­cions del l'arc.

I és que aquest cos de seguretat fa mesos que reclama el trasllat a

un nou local i l'ampliació de ma­terial i personal "que ens perme­ti garantir la protecció dels ciuta­dans", asscnvalen membres del comitè. 1 .a (icneralit.it encara no s'ha manifestat concretament so­bre aquest aspecte i es que. ara per ara. està mes pendent de totes les reivindicacions que en l'àm­bit general estan fent els b< imbers de la (ïcneralitat. Quant al cas de Rubí i Sant Cugat. l'Administra­ció només ha avançat que el nou parc podria construir-se als ter­renys de Can San Joan. a la vora del l'estany dels Alous, però la construcció de les instal·lacions està pendent de la cessió dels ter­renys.

Tot i que en els pressupostos de la (ieneralitat d'enguanv es con-

/•./> bombers de Rubí ntiis'ulercn que són

templa una partida de 3(1 milions de pessetes per costejar les noves instal·lacions, els portaveus del co­mitè de mobilitzacions no es mos­tren gaire optimistes en aquest sentit, ja que asseguren que amb aquests diners no n'hi ha ni per començar. Les reivindicacions d'a­quest cos de seguretat, però, van molt més enllà. En poques pa-

elels '/ne es troben en pitjar situeiejú e/e tot/i

ratlles, es podrien resumir amb un dels lemes més colpidors i alhora il·lustratiu de la seva situació: "Si hi ha dos accidents de trànsit, pro­cureu estar en el primer, perquè els nostres mitjans humans i ma­terials no poden donar resposta si­multània a més d'un sinistre". La realitat és que els bombers comp­ten amb 29 homes per cobrir tot

Cul/llunya. FOTO:AYE HV.ITR.W

Sant Cugat i Rubí, quan les di­rectrius internacionals marquen com a necessària una plantilla d'l bomber per cada l.(XK) habitants, és a dir: "perquè Sant Cugat i Rubí fossin zones realment pro­tegides caldrien 110 bombers i ac­tualment som 29. Només cal tenir sentit comú per veure que la cosa no funciona", conclou el comitè.

U r b a n i s m e

Els veïns es queixen dels canvis fets al trànsit arran del pàrquing del vial de connexió

A. C. - Sant Cugat -

Q u a n encara no ta un mes que es va alterar el trànsit ro­dat per poder comença r les obres de cons t rucc ió de l'a­parcament soterrat del vial de connexió, els primers proble­mes de trànsit ja han aparegut i. amb ells . Ics c o n s e q ü e n t s protestes veïnals. Els primers en manifestar-se públicament han estat els membres de l'As­sociació de Veïns de Sant Cu­gat, presidida per Pedró Ar­mem. que han presentat una queixa formal a l 'Ajuntament.

En una carta signada per una seixantena de veïns i lliurada al consistori, els habitants de­ia zona protesten per la prohi­

bició d'aparcar al carrer Orient ja que , segons la carta, "això perjudica moltíssim tot un sec­tor obrer que des de sempre ha e s t a c i o n a t el c o t x e en aquest carrer, tenint en comp­te que la majoria treballen en empreses i es tabl iments de la /ona"-. Els ve ïns a s s e g u r e n que durant els primers dies de Ics obres van aparcar en aques­ta via i que això no provocava cap molèstia, ja que el carrer és de direcció única.

Com a solució, l 'Associació de veïns demana a l 'a junta­ment que faci unes enganxi-nes que identifiquin els vehi­cles propieta t dels veïns del carrer i que els permeti apar­car-hi, a lmenys durant el dia.

Les ((neixes però no es limi-

els pnmi i - problemes ni eentre. VOTO: .1. li.

ten a aquest carrer. Nombro­sos habi tants de la /ona han fet arribar les seves protestes al 010 i als mitjans de comu­nicació perquè consideren que la modificació del trànsit no està ben senyalitzada i que la planificació no s'ha fet de for­ma prou acurada "ja que els carrers de darrere del Mones­

tir s'han convertit en un cul-de-sac. on cada dia es fan llar­gues cues de vehicles i la di­ficultat de trobar aparcament es mult ipl ica e n o r m e m e n t " , indiquen alguns treballadors. Els més pess imis tes assegu­ren que el caos circulatori que comença a provocar-se serà l'o­rigen d 'accidents .

L'EMD aprova nous projectes urbanístics

ALBERT BALANZÀ

La Junta de Veïns de l'EMD de Valldoreix va dedicar el gruix de la sessió del passat dijous a aprovar nous projectes urbanístics, com ara la urbanització dels passeigs Viole­tes, Liles, Cirerer i carrers Sarrià i Planes, per valor de 61 milions de pessetes, o la reordenació de l'avin­guda Vall d'Or per valor de 57 mi­lions. El president de l'EMD, Jau­me Sanmartí, va destacar que els nous acords marquen la tendència que "Valldoreix cada vegada estigui més urbanitzat i millorin els pro­blemes de circulació". El ple va viu­re una nova discussió entre Sanmartí i el vocal del PP, Pantaleón de Mi­guel, sobre els terminis de cons­trucció de l'edifici per a la Brigada d'Obres i Serveis de Valldoreix.

CENTRE DE LA I PI. Dr. Gal tes, 9 - C. Santa

Tel. 675 56 74 - Tel. 675 57 24 E-mail: zoom@lix. in tercom.es

Sant Cugat del Vallès

Promoció Estudi Fotogràfic MATGE Per cada revelat i còpies l'obsequiarem ptí&P* a Mana, 14 amb una foto d'estudi 1 5 x 2 0 ^ o&%%

S e * Promoció fins al 14-2-98

i OFERTA! MARC

DE FUSTA

FOTO 30x45

3.500.- Ptes.

HS/CANTONS Dimecres, 6 de febrer de 1998 Entorn 15

I n f r a e s t r u c t u r e s

La caserna de Mira-sol cau a trossos

Ningú se'n fa responsable

i^i.

Ai RA C O S T A

- S a n t C u g a t -

La Caserna de la Guàrdia Civil de Mira-sol. situada al número 59 de l'avinguda del Baixador es troba en un estat total d'abandó, sense que ningú se'n faci res­ponsable. Fins fa només 36 dies, l'edifici era habitat per les vuit fa­mílies dels guàrdia civils que en­cara operaven a la /.ona, però una ordre imprevista de la delegació del Govern va obligar els agents a abandonar precipitadament les instal·lacions i traslladar-se a d'al­tres casernes de Catalunya. Les presses en el trasllat i la ig­norància de Jes queixes dels guàrdia civils van fer pensar als

agents que la delegació de Go­vern requeria l'edifici per a d'al­tres finalitats. Des que van mar­xar, però, la caserna resta tancada i sense cap previsió de funcio­nament. Alguns veïns del dis­tricte han alertat sobre el ràpid estat de deteriorament en què ha incorregut l'edifici, que ac­tualment presenta els vidres i les persianes de les finestres tren­cats i comencen a desfer-se les portes.

La Caserna de la Guàrdia Civil de Mira-sol es va instal·lar al dis­tricte ara fa uns 50 anys per ini­ciativa de l'Associació de Pro­pietaris i Veïns que van veure-hi la manera d'acabar amb els ro­batoris c[ue es produïen a la zona.

Aquest és l'estat que present// In caserna de la Guàrdia Civil de. Mira-sol des de fa gairebé un mes. FOTO: AVK BELTRAN

Cirurgia • DR. FERNÀNDEZ LAYOS Df urgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanitas. As, Torreblanca. 2-B. 2n.A*. Sant Cugat. « 5 8 9 4? 00

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SACAT Certificats de çorxiuir i armes. Medici­na internà, iaserteràpia. c/ Santiago Rusinol, 2, ento!. 1a. SantCugat •B 674 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició • MARIA RHJS SOLER AoupuntuíS. iWMciè. éftatètica. Hores convingudes, o/ FrafféesCÍMcííagas. 25-Z?i 1 r S» Sant Cugat, «g; 589 Vj 07

• D R A . M . D O M I N G O GALLART

rfteÉtés f y|o6ir, CsScas cén%gíjtteS; cl Endavattadàí 2tï :1«épis.;SanÍCu8èt. g;6?4^;2i | |Sgi j lS j | : ;» | , ; ,;.;. %

: • CENTRE D'OBESITAT t MEOI--OWAliSfpt^É 11 ;.Dfi:An(ía RlïÇBrià «ï^|$os3sq S*B**.

;;na*ir^:í3urSí3aija is

"Éaiüé, &<k ^: (a | |a; ! Íà^ ; :8-^-0»tk) Sant Cug»w 589 43 5 7 - 6 8 9 43 56

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ l;:i FisioWrap*. Ais<«èr>ci8 sanrtàrta Fiatc

Ü S Ü s i ' l M i . ü À ^ ü ü i l i . l i •

Wm&M 111 Geriatria

Aterwtó alperjónas grans art ei * » &jfmiíi c*. Así»soramwt a «un farmtara.Ges· tio de R«6«Jènaes i tfafcw recureosln-tairwns Famaoó. a Anga Guïtwa. 3

^^^jt^^Mmm^M fi; • MPR0S& Atenció i oompsn»» a per»-rw» grans, -CANÜURS· av« i net». «twc< de r n a l ^ a j i ^ a to 1 ^ tr^istoms tepe-o a * SaM I servei» a domlc» Au. fon-

btaràa, && 3», dèfi 1 lli Í2 Sàfrt Cugat w 589 39 67 • TELE ASSISTÈNCIA INPROSS 2* HO­RES. Servei d'buda a !es persones grams. maiattè crònics o convalescents. % qualse­vol nota det dia 0 fe nit. SstBfna atenzHt, rà­pid, segur i de poC cost Av. Torreblanca, 2-: 8, Ser; À. OBÍ90 Sant Cugat; «.:: « 589 3 9 6 7

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAUSSA Geríatrra.AV:To«ebtsrica,?-8 | Ass. ssnit. A0: Mü*«a, Sénjtas. M, Fiatc, Prev,/Muf,ÍHGC:;tr 389 3 9 2 6 , .; •B 9 0 9 3 3 tO 66 VrQíi4 r l domicili.

• Or. l ^ r f è e É r ^ GARRIGA MetgéidB capç^eraslíjsifís a dorrwjir-rsú-íues. Éajoti 36j Én. Sant Bàgat Tf 674 0Qi.2S:;s

Mútues • U N I O N M U S E 8 A IBESVICO.

Odontologia

Dr merp/»íaso«.0<lonici»ílom^<io-

dorxaa. C Jo«n Mrò. 16 Sant Cugat « S 8 9 S 9 4 2 U f » 9 7 0 2 7 9 8 6 6

• CENTRE DENTAL I QUIRUR-

Ifite ï l i l l l l t l f t l f l ' l f

• CLÍNICA OCKTM. AUTRAN

(S-éílSiSí

San» Cugat

ortodòncia.

mèmMami«i§^íà»Mk:a^ : - w i i ^ M i i P M i M K V

• cUwcAoenw. owrooòHWA Doctor Rairar Bt«n«. Ortodòncia ex­clusivament nan» i adults. C Santa

• CLÍNICA ORTODÒNCIA I DIS-f^lCÍO tp«l%?0-MWfWBULAR ASísToíiebianca. 2 * 2riA. despatx 6. Sàttt C#K.<lr 589 03961675: .2212

• I R. IARLOS Rossim Odíjntotpjjia nens i aduSs is Sbla. Ríbàtallada. 20, ir 3a. Sant Cugat. «•674 7216 '.' ; 1 • O R A . LUZONDO 0f*>ica;:!tíeníal íntant», Éscluèni nens i ortodòncia. s2 Frenctóc MOragas, 5. en-

: tre^j, Sak Cugat. # 6 7 4 1 0 6 0 6 _

• ORA. M. J A U M E SAURA # n í a | dentàt. (31 a cM &131:! 1«-J0 h í>g, S««t Magí, 22. àaixos, SèíS Cugat m67|23i:35l

rrebianca. 2 - 8. 3rpis.:Sar*í5|ijiat •S 674 57 98 - 5 8 9 3 5 4 | Í

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR

sC»SÏÈ!«^^j^sï>3r^rÉatt^í^;^rirte^ pa» mútues C/ Santa. Marfe. 10. Sant

Otorinolaringòleg • OH. RERRAN FERRAN VILA Wmerthut - Pnsvtasa - A&setàrtcia sar.i taii» làtdinac. Francesc_Mora9afc. JB »nti_2a.SafltCuciat « 6 7 S 4 8 53

Pedagogia-Logopèdia •ffi<30«A VINALLONGA f Pedasop». tosopedia- Problemes om-

•^^m^ké^íí^miwsw^i7-it

Pediatria • ^ ^ M . COROmWIAS CA-

Psóíij*. asma infantil. Hota» convingu­des Rofa. RtoaUJIada. 20. 1r 3a Saní

s·;flÍÍ:cA»OSAI Paotatfe • Medicina adotovtul· Av To-

• DRA. ANNA PUJIBÜICALOES Pediatria. Vitalicio Sa)uf:::$i|^e. Enda-valíaca21. 1erpis. SantiS^ÉitL 0 589 29 9 5 - 6 7 4 2 0 ^ 1

Podologia • JOSEP M. F R E 1 X E O Í I I I MalaltMjs útti peu. orteS»,:í^É|fes or­topèdiques. papiíomes. Çttiil^|tei petí. Hores a convenir. ...k-Wm^í. W 589 63 13 - 929 1 6 : S Í Í | ; 1

Psicologia-Psiquiatria • C E N T R E D E P S f # ! Í É O G I A CLÍNICA Trastorns d a r ^ É í t g e i .<íe la parla, ttens. àaï>te^<tí|sii^rjute. Av. Catalunya 21.3r la. i'""''' •0-674 36 73 . 1- . | | | | :

• CARMELA CASTtLLO Psicbbgia. probtemés f̂j'i Wlià;^7,U2e,S»JtCtíi ïaÍ

1^5891215: "1

• CENTRE ! VALLÈS Psicologia, psiquiatrïs, i Dr Gartès. 5,:2n, 3a. & a i i | £ £ p :

# 5 9 9 4 0 51 :' sïssissíSíss

- • ^ A N T Ò N I A ! . . , _ . „ . . 0 O N A Psicdipgil c f Ü i ^ i ï ï g«n :

MoauíSantCugàii miíííSSKi Ü 1

^ ; 5 S 9 . 4 3 4 4 . - · : 4 3 | i 9 | ; | l | | | | | | .

*Í|RA..:P«^RMÏ:;;Í 1 1 1 1 1 i* Psííiólogía. Àns!état,stle]^|i^^|;ui;; latside réíaeia, trastoSis^iï

•• iSa. ^ic4ftra|ia. : r *M^ ; C! i Í | | |^p í : i ü i fraftéesu Moíàgasi 2S Í2 Í^ . ';|ugji>. « S7#.36;g3i ; :4 l l

í i i i i i l f i C a i B A t : i í l l è o ^ i a ;ijniiï8, | | i f í | | p | Í

l ^ S d%siÈfk, íStüif i ^ i r l I lb l^^ i^a l i i s i i iA l í :g|i||;u3«. «Í:SP'$Í<ÍK

Pulmó i cor • Dr .JOANl C 0 M 8 A S

Piímà ícor. Mipr, 36,2r>. Sant Cugat. 'W«7*»25l ••••

Tocoginecologia-Obstetrícia • Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CÀBEZA '•I· Obstetrícia i ginecologia. Hore3 convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27. 1r 2a. Santa^at.#:5B9:1307 :

• Ora. MILÀ MARTÍNEZ ~~ MEDINA Obsteirícla t gw^çologia. Hores convinJ gudes, Fratwssc Moràgas. 25-27, V 2 a l SantCugat,» 5 8 9 1 3 0 7 -

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ •BAÍZAN; - Í Tc0gineí^ogfe, Hores convir^udés ; Av. èataíSsva, §t. 4è isil Sani cuejat i ttS^4&l^jParti^lar:6i7474a6 1

. • D R . E N R K I U E C A Y U E L A F O N T : C^iwiillioSsjilisti^píi^^ec^rató :; t à t í ï r r l i a a p p ^ í i i v i s i ^ i F r é i c ^ : ^ llraíàs M, Wm. iaflt̂ íàigàt. 1

: ;y;ptp: l |^a|9^i i i ts i . f i l • D R ANTONI PES*RRO0ONA íanacotcgía * PésíetrtóaASC. MecStec Av. ioi^io^íííii. S&ittluiàt s;)

Traumatologia • DR. J O A N CASANOVA SALLARES Traumatotóg^iortgpèdta ASC, PrevHEa,

. S i y p W i s ^ : É j ^ Í à Í i ^ ^ - Í i . 2 a l ! É ' :- &BTtï»#ti I s : . :l^;^;r«fÍ^|||;l|g|;l|||:-;f|-11: II: "

• ML. G O Z O W LA TOUR ROYO Traim#<oría:imrnr«Jes«!uef)S Av:lbrr«bl8^2-aPo«írfe:Sara^C^

• • J C * B > ^ Í É G Í > P C C H

I I W Í W M I W É Í Í Í M Í . ^ m ^ i l i l ; i i w é ) i i » * i ^ : ^ Í i ! ^ i r * C ^ ^ s

Mor« oonvmoMdej, C/Gror». 21. 1f 3a. i . W i l l ^ f c W i . l · ' f í i ' · ^

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

•"Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,,

•Ajudaala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars..,

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

589 39 67 Av.Torre Blanca 2-8,3rA, desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

INPROSS TELEASSISTÈNCIA

24 HORES

Què és la Teleassistència? Es un servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Çom funciona la Teleassistència? És un aparell connectat al telèfon que es comunica amb una central de consultes i d'urgèncití,. Ptement un botó que pona a sobre l'usuari, podrà parlar amb un professional que l'aconsellarà. Es un sistema molt senzill, ràpid, segur i de poc cost. T R A N Q U I L · L I T A T , C O M P A N Y I A ,

P R O T E C C I Ó I S E G U R E T A T

mtmk-

ELS 4CANTONS

Societat 16 Dur,nins. (> tle febrer ife IWH

S e r v e i s

El projecte LASPI es posa en marxa Els programes liderats per Sant Cugat es faran realitat abans de Vestiu

Sant Cugat comptarà amb un Centre d'Empreses i posarà en marxa un sistema multimèdia d'informació interactiu abans de l'estiu, en aplicació del projecte europeu LAS­PI, que l'ajuntament municipal duu a terme juntament amb els consistoris de Figueira da Foz (Portugal) i el de la regió sueca d'STO. Aquesta setmana els alcaldes d'aquestes dues ciutats han visitat Sant Cugat amb l'obr jectiu de posar en comú els projectes en què estan tre­ballant i conèixer el nostre municipi, per veure les pos­sibilitats d'aplicar-los-hi.

Ai IÍ \ ( '.nsr\ - Sant Cugat-

LI projecte europeu LASPI és nua iniciativa i|ue han emprès con­juntament els consistoris de Sant Cugat. Figueira I )a l'o/ (Portugal) i els de la regió d'S'l'O (Suècia) i (|ue inclou 5 projectes diferents: la instauració d'un sistema d'en­senyament a distància, la implan­tació d'un programa de formació continuada, l'establiment d'una xarxa de biblioteques públiques, la instal·lació d'un sistema mul­timèdia de punts d'informació i la creació d'un centre d'empreses. Aquests darrers dos projectes co­rren a càrrec de l'Ajuntament de Sant ( aigat, que els ha dissenyat i que es disposa a fer-los realitat al municipi abans de l'estiu.

IA-* inicialivo «antciujatciuiut's

LI projecte Punts d'Informació que lidera Sant Cugat consisteix en hi creació d'un sistema mul­timèdia i interactiu d'informació municipal, Cràcies a aquest siste­ma els ciutadans podran consultar

i intercanviar inf< irmació des de di­versos punts que s'instal·laran a la ciutat, o bé des de casa. connec­tant-se a la xarxa local d'informació a través d'un mòdem. Així, ties de­ia pantalla de l'ordinador es pi >dran pagar factures municipals, •vibcr l'horari de les biblioteques o be fer gestions escolars, entre d'altres ac­tivitats.

El segon projecte impulsat per Sant Cugat se centra en la creació d'un consell tecnològic que posi en relació les empreses ubicades al municipi amb les companyies de serveis i les institucions muni­cipals, per col·laborar i resoldre pro­blemes comuns. I/a iniciativa, que ja va apuntar l'ajuntament el 1991, contempla a més la captació de no­ves empreses, l'organització de cur­sos de formació per als professio­nals i l ' impuls d ' es t ra tèg ies empresarials comunes.

Per tirar endavant aquests dos projectes, l'ajuntament compta amb el finançament d'un 30% per part de la l'nió Europea. La resta es costejarà amb fons municipals i amb inversió privada. Precisament la instal·lació dels punts d'infor-

I</s a/rMï <fí<r //WM^H/V ZYM pa^^ FOTO: WE Hl·.ll'RXS

mació depèn ara del finançament privat. L'alcalde, Joan Aymerich, referendava: "estem buscant un soci financer perquè puguem fer realitat el projecte en un termini màxim de mig any". Pel que fa a la constitució del consell tecnolò­gic es preveu que es faci entre fe­brer i març d'enguany, donat que els estatuts ja estan aprovats.

L'intercanvi de projectes

Els ajuntaments de Figueira Da Foz i d 'STO, per la seva banda, han desenvolupat altres 3 projec­tes. La idea és que cada un dels tres municipis treballi en els seus programes "i un cop instal·lats els exporti a les altres ciutats, de ma­

nera que a finals d'aquest any tots tres municipis haurem inclòs els 5 projectes de LASPI", ha explicat Joan Aymerich. Perquè això sigui possible ha calgut molta col·labo­ració entre els coordinadors i els responsables dels projectes a les tres ciutats, (.'na col·laboració que aquesta setmana s'ha materialitzat en la visita oficial a Sant Cugat que han fet l'alcalde de Figueira Da Foz, Pedró Miguel de Santa-na, l'alcalde de Tjorn ( a la regió d'STO), Jan Evert, i el coordina­dor general del projecte LASPI, Folke Brolin. L'estada al nostre municipi ha servit per posar en comú i acabar de repassar les 5 iniciatives, i "perquè conegues­sin Sant Cugat i totes les possibi­

litats que té", afegeix Aymerich. Unes expectatives que s'han vist satisfetes sobradament. Després de visitar el Monestir, el Centre Cultural, la Casa Mònaco i els nous sectors de població, com ara Coll Fava, els tres dirigents es­trangers han coincidit a lloar la ciutat i la seva organització. Mi­guel de Santana, alcalde de Fi­gueira Da Foz, va destacar: "El que més m'ha impressionat és la capacitat de Sant Cugat de reafir­mar-se com una ciutat plena de vida, malgrat trobar-se tan a prop d'un nucli urbà com Barcelona". Els dos alcaldes també van des­tacar la qualitat dels equipaments municipals i la bona organització administrativa.

INVERTEIX EN JUSTÍCIA

s^Éllli!

• Mans Unides > b ck- t renta anys d 'exper iència en f inançament de projectes

al Tercer M;n ; sensibi l i tzació de l 'opinió públ ica. ' En els cl - i i r \ s s'han finançat 4.983 projectes

le desenvolupament i, 593 p:;>:i ' :••- icopecuans. 737 projectes sanitaris.

1.422 pi'..|i- ' c - suca's. 1.743 profecies educatius. •\Hb pioi-^te-s de promoció de Ui dona.i

Col·labora amb Mans Unides

Gràcies. DONATIUS: a -La n-c 3291-2500049778. per Servi

me l : www.lacaixa.es

/ L t t J L A \ Rambla de Catalunya, 32, ler l a A 08007 BARCELONA ^ Tel. (93) 487 78 78

- ^ internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides Directe al tercer Món

ELS í CANTONS Divendres. 6 de febrer de 1998 Societat 17

E n s e n y a m e n t

Els centres d'ensenyament de Sant Cugat posen a debat Pescola pública La I Mostra d'Ensenyament Públic s'inicia el proper dimecres

N f ' k l A SKRKA

- Sant Cugat -

Sant (lligat acollirà aquesta setmana la 1 Mostra d'Ensenya­ment Públic que es farà a la Casa de ('ultura de I' 11 al 14 de febrer. Aquesta iniciativa consistirà en una exposició permanent sobre panells i un audiovisual que, a més de presentar la informació, servirà de marc per desenvolupar altres activitats addicionals, ja siguin per treball de les escoles durant el dia, o amb sessions de taula rodona per als adults, als vespres.

"La Mostra vol donar a conèixer a tots els ciutadans els valors edu­catius i pedagògics, la diversitat i la qualitat de servei de les escoles públiques. També es pretén donar suport i reconeixement a la tasca dels professionals que fan escola cada dia, i agrair la confiança de les més de 5.0(X) famílies del mu­nicipi envers aquests centres des de fa molts anys", diu Rafael Cao, director de l'Institut Pla Farreras.

La comunitat educativa de Sant Cugat en l'àmbit públic integrada

per 7 escoles de primària i 3 de secundària, a més de les escoles bressols, l'Kscola Municipal d'Art. el Conservatori Municipal "Victò­ria dels Àngels" i les Associacions de Mares i Pares d'alumnes, de­batran la situació actual i les pro­postes de futur en aquest marc, com una proposta oberta a la ciu­tadania perquè tothom hi partici­pi activament.

La coordinadora de l'associació de pares d'alumnes (Apas) i els equips directius dels instituts pú­blics de Sant Cugat han elaborat ja el programa d'activitats de la Mostra. Segons una enquesta rea­litzada per la coordinadora d'Apas sobre l'estat de l'escola pública a Sant Cugat, Ramon Pros, presi­dent de l'Ateneu, diu que l'en­senyament públic a Sant Cugat compta amb la participació activa de tota la societat, i que sense aquesta plural vinculació avui no estaríem als nivells de qualitat d'e què gaudim.

Les actituds dels diversos grups polítics respecte al futur de l'En­senyament Públic, l'aplicació de

la Reforma Educa­tiva, els valors so­cials i la influència dels mitjans de co­municació, són els aspectes que més preocupen els or­gani tzadors . La presidenta de l'Es­bart Sant Cugat, Pepa Sala, creu que no tots els proble­mes de l'ensenya­ment són de recur­sos, sinó també del que espera la so­cietat de l'ensenya­ment.

La Mostra comp­tarà amb la partici­pació de diversos professionals d'àm­bits relacionats amb l'ensenyament: la catedràtica Victòria Camps, l'empresa­ri FrancesRaventós o el psicope-dagog Jaume Funes, entre d'altres.

La Mostra es clourà el dissabte, amb l'actuació del grup infantil de

fe Sent Cugat da^MM

Elcartellde la Mostra d'Ensenyament

l'Esbart, el grup d'animació "Toc de Retruc" i un concert que oferi­ran els professors de l'Escola Mu­nicipal de Música.

Programa d'activitats

I «DIMECRES 11 -Col·loqui: "Ens agrada l'es-1

i cola Pública". Modera: Josep '• M. Balcells, periodista. 20:30h. j

| Presenta: Anna Fito. ]

i " i ! «DIJOUS 12 ' -Conferència: "La ciutat i l 'e- ' ducació, un compromís mutu", per Cèsar Coll, psicòleg i Con­seller Delegat de l ' I n s t i t u t Municipal d'educació de Bar­celona. 20:30h.

• DIVENDRES 13 -Col·loqui: "Lina Escola Píi-

! blica més enllà del 2000". Mo­dera : Rafael C a o , d i r ec to r d'Escola Pública. 20:30h.

•DISSABTE 14 - G o n c e r t de l s a l u m n e s de l'Escola Municipal de Música "Victòria dels Àngels". l l :30h.

-Escola de dansa de l'esbart San t Cuga t . G r u p Infant i l . 12;15 h. Crea del terme.

Acte de cloenda: - C o n c e r t dels professors d e l'Escola Municipal de Música "Victòria dels Àngels". Aula Magna de t'Escola. 20h. (Amb invitació).

E n s e n y a m e n t

El programa d'orientació acadèmica i

professional amplia els continguts

LAjuntament oferirà assessorament personalitzat als alumnes NÚRIA SKRRA

- Sant Cugat -

Un total de 12 xerrades d'o­rientació acadèmica, un mini-saló d 'ensenyament i entrevis­tes personalitzades. Aquests són els tres grans blocs que integren el programa d'orientació acadè­mica professional que, des de fa 6 anys, l 'Ajuntament ofereix als joves i pares santeugatencs per qüestionar i orientar la seva opció de futur. "Aquest any vo­lem anar més enllà de la infor­mació, amb l'assessorament in­dividualitzat dels alumnes que ens ho demanin ", explica la ti­nent d'alcalde de serveis Per­sonals de l'Ajuntament, Àngels Ponsa.

L e s x e r r a d e s d ' o r i e n t a c i ó acadèmica i professional co­mencen aquest dimarts amb la conferència: "Com podem els pares i les mares orientar els nos­tres fills i filles", que impartirà la psicòloga Isabel Arimany. To­tes les xerrades es faran a les 8 del vespre a la Casa de Cultura, del 10 de febrer al 5 de març.

L·s xerrades orientatk.es compten sempre amb una gran participat ió. bOlO 1:4(.

Duran t aques t s dies, diver­sos professors i responsables d ' e sco le s un ivers i t à r i es , fa­cultats i altres centres educa­tius oferiran als assistents in­f o r m a c i ó s o b r e e l s p l a n s d ' e s t u d i acadèmics , les vies d'accésa la Universitat, les ap­t i tuds que se suposen desitja­

b les i el venta l l de sor t ides professionals existents.

L'aplicació de la Reforma de l 'Ensenyamen t a Sant Cugat provoca nous dubtes i necessi­tats en el col·lectiu d 'alumnes de secundària del municipi. El curs d 'orientació acadèmica i p r o f e s s i o n a l q u e p r o g r a m a

anualment l'Ajuntament té com a principal objectiu oferir as­sessorament als joves que es tro­ben en edat de decidir el seu futur. La tinent d'alcalde de ser­veis Personals de l'Ajuntament, Àngels Ponsa, explica que cada any intenten des d'aquesta àrea adaptar-se d 'una manera més precisa a la Reforma.

Les xerrades del curs se cen­traran en àrees concretes com la sanitat, la informàtica o l 'em­presa. Enguany, s'ha introduït com a novetat, durant el mes d'abril, un minisaló d'Ensenya­ment des d'on es podrà accedir al C D - R o m que edita el De­partament d 'Ensenyament de la Generalitat, amb tota la in­formació sobre el món de l'en­senyament a Catalunya, i accés a Internet per conèixer de pri­mera mà la informació sobre universitats, ensenyaments no reglats i d'altres que circulen per la xarxa.

EI Servei d'Informació Juve­nil (SIJ), s 'ha implicat t ambé en la confecció del programa del curs.

El projecte farmacèutic Tomcur, a Sant Cugat

LAIA PORTACELI

- SMIT CIGAT -

Sant Cugat col·labora en el projecte Tomcur, impulsat per la Xarxa d'Atenció Primària de l'estat, amb la participació d'u­na farmàcia del municipi. L'es­tudi , que començarà aques t mes, consisteix en fer un se­guiment continu dels clients per evitar els problemes causats pel consum incorrecte de me­dicines. El projecte va néixer després que es detectés un alt índex de pacients ingressats als centres d'atenció primària a cau­sa d'una ingestió incorrecta de fàrmacs, freqüentment deguda a l 'automedicació o la barreja de substàncies incompatibles. A Sant Cugat, la farmàcia Mont­serrat Moral, al carrer Santa Te­resa, farà un seguiment de deu o 15 pacients durant tot un any, amb el seu consentiment i el dels me tges del Cent re d'A­tenció Primària del municipi. L'objecthi de l 'estudi és de ­mostrar que el control dels pa­cients per part de la farmàcia millora la seva qualitat de vida.

18 Societat FI >S í ( ',W1X >NS Du, min.i. 6 ilr Ul·irr rlr IW

S o I í r í í a f

Sant Cugat se solidaritza amb el poble algerià

M l l \ | [ \ Bl-'.KN \BK

- Sant Cugat-

Hl (irup Natura del (ilub Mun­tanyenc i el (ail·lectiu de Treba­lladors de Ràdio Sant (àigat han iniciat una recollida de signatures per exigir la formació d'una co­missió internacional que investi­gui les raons tic Ics matances de ci\ ils al país magribí, i qui són els seus veritables responsables. La recollida - q u e s'emmarca dins lluna campama per la pau a Algè­ria que es desemolupa arreu de (iatalunya en què participen més d'una trentena d'entitats-es rea­litza a la ('asa de ( àikura. al ( 'lub Muntanyenc, als estudis de Ra­llin Sant ( àigat (al carrer Sant Jor­di, 5) i al 'lot Sant ( àigat, i durarà

fins a finals de febrer. Amnistia Internacional i altres

ON(i que treballen pel respecte dels drets humans a Algèria, lliu­raran les signatures a l'( ) \ U a co­mençaments de març per demanar que els governs europeus s'impli­quin en el conflicte algerià. De fet, "Occident és responsable de l'actual situació al país magribí", segons va denunciar Arslan Ma-z.ouni. membre del Front de For­ces Socialistes d'Algèria, que dis­sabte passat va oferir una conferència al Club Muntanyenc -juntament amb cl membre de l'ONG Sodepau. José Nieto-, que va congregar tanta gent que fins i tot alguns assistents \ an haver de seguir la xerrada des de l'exterior de la sala.

Mazoiini i Sura ni un moment /le In xunuiti sobir Afaèrin. l·iito: )'. (1.

Ma/.ouni va explicar que els go­verns occidentals van donar su­port a la instauració d'un govern militat a Algèria el 1992. mit­jançant un cop d'Fstat que va su­posar la fi del procés electoral de­mocràtic iniciat LII país, que donava la majoria parlamentària als isla-mistes. "Les autoritats algerianes estan implicades en Ics matances".

.va declarar, "perquè sobretot es produeixen en /.ones controlades pel Front Islamista de Salvació". A tall d'exemple. Ma/.ouni va ex­plicar que més d'un cop les vícti­mes han demanat ajuda a l'exèrcit i, segons va afirmar, l'única res­posta que han aconseguit ha es­tat: "Truqueu als islamistes del 1- IS, que són els qui vau votar".

S o l i d a r i t a t

Mans Unides recapta fons per a les dones índies a

l'Arxiprestat de Sant Cugat

/•,/'tliiitibh 141\ lii l'iiinsii (l't·spflmt·s <i In Plii(ii (JitiitreCuntoim. FO'/'O: I-.4C.

N. S. - Sant Cugat -

Aquest diumenge Mans Uni­des fa la recaptació anual a l'Arxi­prestat de Sant Cugat que en­guany anirà adreçada als grups de dones de la comunitat d'adi-drà-vides de l'Fstat de Tamil-N'adu, a l'índia. Amb el lema "Inverteix en justícia, guanya en solidaritat", i a través de la coordinadora de

serveis socials Tassos de I'amil-Nadu. Mans Unides Sant Cugat organitza un programa específic per dinamit/.ar el paper de les do­nes d'aquesta ètnia. L'objectin és donar suport a les dones índies en la lluita per la seva identitat, per­sonalitat i dignitat.

"FI pressupost del projecte es de 6.152.400 pessetes", diu M'. Àngels Huguet, presidenta de Mans l "nides Sant Cugat.

ADIVA fa un curs de cuina per a diabètics

N. S. - SANT CUGAT -

La delegació d'ADlVA organit/.a aquesta setmana un curs de cuina que s'impartirà a l'Kscola "Cuina-rama" de Terrassa. HI curs explica de forma pràctica diverses mane­res de cuinar plats per a diabètics.

L'Associació de Diabètics del Vallès, ADIVA, s'ha reestructurat fa poc en dos delegacions que de­penen directament de l'Associació de Diabètics de Catalunya. ADC. Així, els 250 socis amb què comp­tava ADIVA queden repartits de la següent manera: 200 persones per­tanyen a la delegació local de Sa-badelI-Sant Cugat, i 50 correspo­nen a la delegació de Terrassa.

Segons Montserrat Soley, se­cretària de la junta local de diabè­tics Sant Cugat-Sabadell. la nova estructura d'ADIVA respon a la ne­cessitat de poder tenir més partici­pació dins l'ADC.

Mor la mare de Mossèn Blai Blanqué

N. S. - SANT CUGAT -

F.1 divendres dia 50 va morir al seu domicili de Sabadell Ra-mona Cutrina, als 05 anys, mare de Mossèn Blai B lanqué . A l ' e n t e r r a m e n t , ce lebrar a la Parròquia de Sant Fèlix de Sa­badell, van assistir un munt de feligresos, tant de Sant Cugat com de Granollers, anterior des­tinació del nostre rector.

m ^ Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

<X^ Rius iTaulet 2, Pral. 1 s -Tel . (93) 674 82 15

-i%" 'Jy-^' 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

VENDA D INSTRUMENTS MLISICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí. orgue, flauta travessera, violoncel.

guitarra, etc.

C/Balmes. 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

P a u

Vicenç Fisas torna d'un viatge d'investigació a Chiapas

Al maig es reunirà per parlar sobre el conflicte SALVA TORDKRA

- Sant Cugat -

Kl santeugatenc Vicenç Fisas, de la Càtedra Unesco de Pau i Drets humans, acaba de tornar d'un viatge a la regió de Chia­pas. Mèxic, amb motiu d'una investigació sobre drets humans. HI catedràtic, i|uc exerceix ac­tualment a la l 'niversitat Autò­noma. \a tornar el passat dia 2°-desprès d'estar deu dies visitant diferents /ones del país i acon­seguint informació de primera mà sobre el conflicte en què es veu immergit la regió. Hntre al­tres llocs, Fisas va poder visitar cl poblat indígena que, fa menys d'un mes, va ser l'escenari d'u­

na de les pitjors matances de l'enfrontament. Ua informació de Fisas serà ex­posada en una reunió que es farà a finals de maig amb gent del món diplomàtic i exper t s en drets humans per valorar la si­tuació de diversos països de l'A­mèrica Llatina. Entre aquests països es troben Nicaragua, Cos­ta Rica, Colòmbia i Mèxic. Fisas diu que "necess i tava estar a prop per acabar de concretar co­ses. tant amb la gent que vindrà de Mèxic com amb la Univer­sitat Iberoamericana ". L'objec-riu d'aquesta reunió no és altre que proposar solucions als con­flictes polítics de la zona i en­tendre millor què és el que pas­

sa al país. Fisas creu que és pos­sible obrir una finestra de dià­leg entre les diferents faccions. Segons el l , "hi ha una mica d'esperança, suficient perquè hi hagi opcions de diàleg".

La valoració que fa Fisas de­ia zona és força negativa. Se­gons ell, existeixen una sèrie de def ic iències per part del govern mexicà i un desconei­xemen t força generalitzat del fet d i f e r enc i ado r i n d í g e n a . Entre els t emes pendents del govern es troba la militaritza­ció de la zona de Chiapas, la poca credibil i tat del seu dis­curs polític i la invalidació del tractat de dre ts humans que es va signar l'any passat.

..'is

Q r /re/a s

JOIERS oms

C/Valldoreix, 33 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. - Fax 93-674 99 40

B R E I T L I N G 1SB4

MOVADO The Museum Watch.

ÍTlourlce Locroix Switietland

JOIERS

Santiago Rusinol, 40 • Tel. 674 58 54 • Sant Cugat

habitual BAR-MUSICAL

SI ESTÀS ENAMORAT VINE AMB LA TEVA PARELLA!

ET CONVIDEM A UN

CÒCTEL AFRODISÍAC C. Sant Domènec, 19 • Sant Cugat del Vallès

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR -X:

Voldria fer-me Subscriptor d •ELS fï CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d EL CLUB DEL SUBSCRIPTOR Nom Adreça Tel. Ciutat Data de naixement : Professió Banc/Caixa Cte. corrent - - -

Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/ Sant Antoni, 15, baixos o al fax 589 20 91 Informació 589 62 82

20 Societat ELS (CARTONS Divendres, 6 de febrer de 1998

P u b l i c a c i o n s

Èxit del col·leccionable d'E4C El setmanari duplica el tiratge per fer front a la demanda creixent

C<o>M§er<®!ai p e l s 4 camtomig»

Mnerarí, Font <fc VÈrmetà

i Torre Negra

\mne<Qi <l«t punt mubewa*i é* 3 « * < ttpat * ^«n M**jt, £• ïr*h» «ituMU *.

í Otl e™ (ix* «le U TOITC- (UwiMts n t D >M in •)'»« >̂ *e(<8 Ítíor«ptí >|»tp fc£ UMI-)>M j Ml* titil·li?* *• í* í** tte PBtwWi,

ïhxruàm

fet «#rt**ü*tt»M* i» ti» N i»»*»*»»

mmUnt to i llur'l \j«ui*»rt8i ití I'SIIF ('u&tt tix •Jr-oi·.ont qitfyrçoi

^ ^ , s * * à * · A t u « ' w

Í<KT- Xrftit ' I i-

.j. .-vjHrt*(.tJi ( ,K. ÏV

n^WllMlVWI -««VJÍI.UAN·*.

.«*««<* « . d ^ t i ; V>ffí i K

ml». l i n i W n . t W g k t f r tinfMun*» « « 4 SH *y*r<*

fítf'fílHtH jimlUMKMW I CA M dW» tr4H • »,*•' At * • •llwiwft' fe ! • « * »«td^t*«-

R«, KH fr> (úf*r* if·r »**.

t*ut (rof·cviitara I ^ J '

i í»rïM«I.WJWtT,i l . i t^» «Mfp/2." f.". (»-.>.t~^. J.K-

i v » ) M | » « l'n«ní». 4 !II tn^fM rÜH lli H-LWn'l

Aquesta setmana es distribueix la segona fitxa del col.leccionable. FOTO: E4C

AURA COSTA

- Sant Cugal-

El llançament del col·leccio­nable Collserola pels 4 cantons ha disparat Ics vendes del set­manari Els 4 Cantons, que d'a­questa manera ta un pas més cap a la seva consolidació defi­nitiva en cl mercat santeuga-t e n c . La bona aco l l i da de l col · leccionable per part dels c i u t a d a n s s 'ha r eg i s t r a t als quioscos amb un increment del 50% de les vendes, així com en el nombre de suscripcions, que t a m b é han a u g m e n t a t en aquesta primera setmana.

Per fer front a la d e m a n d a creixent de la publicació, que s'ha produir arran de la sortida al mercat dels 20 itineraris per Collserola, l 'empresa editora d'E is 4 Cantons ha decidit in­c r e m e n t a r el t i r a tges en un 30%. El seu màxim responsa­ble, Ramon Grau, s'ha mostrat molt satisfet per l'èxit que ha suposat el llançament del pro­ducte complementari de la pu­blicació local: "Per força en faig una valoració molt positiva, els

resultats són evidents". Enti tats i c iutadans de Sant

Cugat coincideixen t ambé a valorar molt pos i t ivament la iniciativa empresa per l 'editor del setmanari. "Tot el que si­gui donar a conèixer l 'entorn de San t C u g a t i mo t iva r la gent perquè surti, camini i co­negui cl què ens envolta, ho trobo molt positiu. I crec que el col· leccionable acompleix aquesta finalitat", diu Andina Ballester, suscriptora del dia­ri, que s'ha mostrat "molt sa­tisfeta" amb les fitxes d ' i t ine­raris per Collserola.

Duran t aques t a s e tmana la meitat dels suscriptors ja han passat per la redacció a recollir tota la promoció sencera. L'ex­cel·lent resposta tant per part dels suscriptors com dels lec­tors que compren el setmanari als quioscos ha animat l 'editor d'Els 4 Cantons a programar la continuïtat d 'aquesta iniciati­va. Ramon Grau ha explicat: "La resposta dels lectors ha es­tat molt, molt bona i cre iem que hem de consolidar aques­ta iniciativa. La nostra intenció

és t r eu re un col · lecc ionable cada any."

Avantatges per als suscriptors

La nova promoció editorial d ' i t i n e r a r i s pe r C o l l s e r o l a coincideix amb un increment de Ics avantatges del Club del Suscriptor. Així. per exemple , aquesta se tmana s 'ofcrcixcn entrades per veure a Barcelo­na l 'espectacle teatral Els Pi­rates de la Companyia Dagoll Dagom. La iniciat iva cont i ­nuarà en els pròxims mesos amb l'oferta de localitats per a a l t res e s p e c t a c l e s al Teatre Victòria o al Teatre Nacional de Catalunya.

Coinc id in t amb la diada de Sant Jordi, Els 4 Cantons obse­quiarà també els seus suscrip­tors amb un present molt espe­cial. Es tracta d 'un llibre editat conjuntament per l 'editor del setmanari i l'artista santeuga-tenc Frederic Cabanas: és un recull de refranys populars re­copilat pel santeugatenc Miquel Cabanas i Alibau. El llibre es regalarà a tots els suscriptors.

C o m u n i c a c i ó

Xavier Fornells és nomenat nou director de la

Fundació de Ràdio i TV Locals de Catalunya Uexdirector de Ràdio Sant Cugat substitueix Joan Granados en el càrrec

SAI.VATORDKRA

Xavier Fornells, exdirector de Ràdio Sant Cugat (RSC), va ser nomenat el passat dijous dia 5 nou director general de la Fundació de Ràdio i Televisió Local de Ca­talunya. I -a relació de Xavier For­nells amb l'entitat es remunta a anys enrere . Tot va començar quan F"ornells dirigia RSC i va passar a formar part de la junta di­rectiva de la Federació de ràdios locals de Catalunya, organisme que agrupa una cinquantena d'e­missores catalanes. Precisament, l'alcalde Joan Aymerich és mem­bre del patronat de la fundació. F'ornells va tenir l 'oportunitat

d'exposar la seva opinió sobre la si­tuació dels mitjans locals i va es­tablir contacte amb Joan Grana­dos, el seu predecessor en el càrrec i antic director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Les funcions del nou càrrec de Fornells són les de coordinar tots els esforços que afavoreixin els medis locals ja sigui des del punt de vista econòmic, jurídic o tècnic. Segons F~ornells "s'ha d'enfortir la comunicació local" i encara que tot just acaba de prendre posses­sió del càrrec pensa que hi ha mol­ta feina a fer. Tot i això, reconeix estar "molt satisfet" amb els mit­jans locals de Sant Cugat i de la seva evolució. Com diu ell, "això fa deu anys era impensable". Xavtet hornelhia fertap depremsa de l'Ajuntamenti directordeRSC. F: E4C

Mariano Mariano rep un premi a la discoteca Chic

NÚRIA SERRA

- Sun CWB -

El còmic televisiu Mariano Ma­riano va rebre dissabte passat el premi de popularitat que la dis­coteca Chic atorga a personatges famosos d'actualitat. L'acte va ser tot un èxit, ja que el popular Ma­riano va connectar ràpidament amb els assistents que omplien la sala de gom a gom, explica Ma­nel Farré, cap de Relacions Pú­bliques de Chic.

Chic Sant Cugat convida des del passat mes de s e t e m b r e personatges de moda, cóm ara el comte L e q u i o , Mart í Ga­lindo o el pare Apel·les, per augmentar la popularitat de la discoteca arreu de Catalunya.

Gel Gasoil Llenya

Premsa calefacció Butà

Gelats Carbó ^ L S W 4 5 5 5

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"

SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

ELS'íCAIVroiV·; Divendres, 6 de febrer de 1998 Societat 21

A s s o c i a c i o n s

El CPA analitza el problema de la

"Feria" a Terrassa La fira de la ciutat egarenca seria més elitista que Factual

Caseta del CPA a la 'feria' F: E4C

SALVA T O R D E R A

- Sant Cugat-

El Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat encara no s'ha pronunciat a favor o en contra del projecte de Fira d'a­bril alternativa de Terrassa en oposició a la tradicional, cele­brada a Santa Coloma de Gra­menet. Segons una informació

publicada a "La Vanguardia" el passat diumenge dia 1, Ter­rassa ha decidit celebrar la seva pròpia "feria", amb un caire més elitista, per una partició de terrenys a Can Zan, seu tra­dicional de la festa. La meitat d'aquests terrenys estaran des­tinats a zones verdes i en con­seqüència l'espai destinat a la festa queda reduït a la meitat.

Gabriel Ruiz, president del CPA de Sant Cugat, creu que, en principi, és una idea positi­va, però es manifestarà total­ment en contra si la festa al­ternativa té aquest caire més elitista del qual parlava "La Vanguardia". Segons Ruiz "les cases han d'estar obertes a tot­hom. Fer el contrari seria anar en contra del tarannà andalús".

E s p e c t a c l e s

Els titelles de "PEstenedor" arriben al Casal de Cultura

de Valldoreix

S. T. • Sant Cugat-

El Casal de Cultura de Vall­doreix acollirà demà passat dia 8 un espectacle de titelles in­fantil titolat Tutti colori. L'ac­tuació començarà a les 12 hores i anirà a càrrec de la companyia "l'Estenedor".

Es tracta d'un espectacle dirigit bàsicament als més petits, que està especialment recomanat per a infants de tres a set anys. Altres activitats programades per a aquest cap de setmana són un sopar medieval que es farà avui a la Floresta, i una sessió deballs de saló, que es farà diumenge, també a la Floresta. Els titelles són un dels espectacles preferits pels més petits. FOTO: ARXIU

Maria Femisola presidirà el sopar contra el càncer

NÚRIA SERRA

- S«MT CMMT •

La dona del president de la Ge­neralitat, Marta Ferrusola, presi­dirà el proper dissabte, dia 14, el sopar benèfic organitzat per la Junta local de l'Associació Es­panyola contra al Càncer a Sant Cugat. A l'acte també hi assistirà Jaume Sanmartí, president de l'entitat municipal descentralit­zada de Valldoreix. L'acte es farà a Vila Sàbat, a les 9 del vespre. Més de 400 persones participa­ran de la vetllada anual contra el càncer. Després del sopar hi haurà ball i una subhasta d'obres d'art i joies cedides per artistes, com ara Josep Grau-Garriga.

"La població de Sant Cugat està molt sensibilitzada amb aquesta malaltia i, en general, estem molt contents amb totes les aporta­cions", afirma Marta Martí de Far­rés, presidenta de l'Associació contra el Càncer a la ciutat.

L'objecti u del sopar és recaptar fons per la lluita contra el càncer al municipi. El 1997 es van aten­dre 26 afectats per aquesta ma­laltia, fet que suposa una despe­sa d'uns 5 milions de pessetes.

&££&*•

r

" "" ensenyament » * *

ESCOLA THAU-SANT CUGAT Fundació Institució Cultural del CIC Fundada fa més de 25 anys i sota la direcció general de Joan Triadú, l'Escola Thau forma part d'un grup educatiu amb més de 5000 alumnes, amb cicles educatius des de parvulari fins a titulació universitària.

Escola Thau Sant Cugat, des dels 3 anys fins als 16 anys. Escola concertada. Escoles esportives. Servei de transport i menjador.

Vial Interpolar, s/n - Tel. 589 81 08

O R *

OS 4 CANTONS

L'Arnau Cadell 22 Divendres, 6 defehrerde 1VVÜ

E n t r e v i s t a

S\BI\ \ VlKCII.I -Sant Cugat-

I ,a Sil ).\ \a començar sent, o niés ben dir. semblant, una pro­b l e m à t i c a q u e afec tava el col·lectiu ga\. però a\ ui en dia és un problema que afecta tota la societat i. especialment, els jo­ves. Per aquest motiu el CAP de Sant ( àigat ha organit/.at uns tallers sobre la SI 1)A dirigits a la jo\entut del nostre poble. 1 lem parlat amb Raquel Gonzà-Icv, una de les organitzadores i realitzadores d'aquests tallers:

- ( Juè és cl que expliqueu als jo\es sobre la SIDA?

-Nosaltres intentem no expli­car gaires coses, sinó fer que ells mateixos reflexionin i que tre­guin les conclusions del taller, el qual es divideix en dues parts. A la primera, volem que pren­guin consciència de la possibi­litat que tenen de contagiar-se d 'una malaltia de transmissió sexual, com pot ser la SIDA. I a la segona, fem una reflexió sobre com poden ells/es, com a per­sones. prevenir aquest contagi,

Raquel Gonzàlez. Doctora del CAP

Tallers sobre la SIDA quines mesures poden ter servir que no tallin les se\ es emocions, les seves ganes de comunicar-se o de relacionar-se i que, a la vegada, puguin prevenir el con­tagi.

Podria dir que aquest és l'ob-jectiu que pretenem aconseguir amb aquests tallers. -Els recomaneu alguna solució? - N o hi ha solucions màgiques,

nosaltres no volem dir a ningú el que ha de fer i el que no ha de fer, sinó que els intentem do­nar la possibilitat de poder pen­sar sobre un cas en el qual ells poden estar involucrats.

Alguns poden arribar a la con­clusió que l 'abstinència fins a tenir una parella estable, fins a casar-se o fins a conèixer a una persona és la millor solució. D'altres poden pensar que els agradaria conèixer sexualment més gent, i per això el preser­vatiu és una bona solució.

Kn resum, es tracta que cadas­cú arribi a una conclusió; això sí, que sigui seva i raonada.

Nosaltres pensem que no hi ha una solució per a tothom,

Aquest és el logotip fi'una de les cumpmiyes e/e prevenció de la SIDA

sinó que cadascú pot trobar la seva. - D ' o n va sorgir la idea de rea­

litzar aquestes conferències? -Va sorgir, potser, de la neces­sitat. Tots els que ja fa anys es­tem parlant de la SIDA, i sa­bem que Espanya i Catalunya són països en què el nombre d'afectats és molt alt, i que la

prevenció és l'única eina que tenim en aques t momen t , ja que no disposem de cap tracta­ment capaç de combatre aquest virus.

Es important que nosaltres, els joves, arribem a ésser conscients del que és aquesta malaltia, i hauríem de prendre les mesures necessàries per evitar-la.

La febre

miracles" CLARA VIRGILI

- Sant Cugat -

Se li acudí A/nr los o/os durant tina forta grip, segurament a cau­sa de l'alta rebre. Es curiós com sorgeix, en només una setmana de febre, el que no ha sorgit en mesos de reflexió.

Alejandro Amenabar. amb els seus 25 anys. ha produït i dirigit curts, i dues pel·lícules amb gran èxit a la cartellera. lis/s, i Almlos ojos. 'lànt l'una com l'altra. no dei­xen de ser ducs pel·lícules que tracten de la problemàtica juvenil, però sobretot al principi, ja que la trama es mescla amb diferents problemàtiques i així) fa que la juvenil es dilueixi en un entra­mat argumental.

Un dels actors principals de Abrv los ojos, Eduardo Noriega, ha fet un treball esplèndid, ha carregat sobre les seves espatlles un pa­per amb tres característiques molt diferents: el seu rostre habitual (ja conegut a Tesis), el seu rostre mutilat, i el seu rostre cobert amb una pròtesi.

En aquesta pel·lícula podem percebre la realitat de tantes maneres, que ja no sabem el que és real, o el que és un som­ni, que acaba convertint-se en el pitjor malson.

0 c i

Els joves a Sant Cugat

Com es mouen els joves d'avui en dia i per on

GABRIKLA VALLS

La redactora Gabriela Valls, de l'Institut Amau Cadell, ha vol­gut saber els llocs on es reuneix la joventut de Sant Cugat del Vallès. Per això, ha fet una sèrie de preguntes dirigides a nois i noies d 'entre 15 i 18 anys. Els resultats han variat molt. Alguns dels llocs de teunió són: el bar "Unió", el bar "Imma", el bar "Els Italians", el bar "Catalun­ya", a casa d'algú, a salons re­creatius, al cine, a l'espai jove...

El més curiós és que, una bona part de les persones interroga­des, es desplacen a Barcelona per sortir amb els amics. Molts ho fan pel simple fet que hi te­

nen els amics, però altres ho fan perquè pensen que a Sant Cu­gat no hi ha gaires llocs on els joves es puguin reunir per par­lar i alhora passar-s'ho bé. Cal preguntar-se:

La ciutat de Sant Cugat no és capaç de crear llocs on els joves ens poguem reunir i passar-ho bé sense haver de desplaçar-nos a Barcelona contínuament? A més, la població de Sant Cugat del Vallès és majoritàriament jove i, per tant, aquest proble­ma serà més important d'aquí a uns anys.

La meva propos ta és la se­güent: la possibilitat que l'A­jun tament de Sant Cugat dei­xés un local a un grup de joves que el poguessin administrar i

que tingués diferents opcions: jocs recreatius, revistes juve­nils per set consultades, begu­des i reftescs, bona música i ambient . El seu hotari hauria de ser més ampli que el dels altres bars de la ciutat.

A q u e s t ar t ic le m 'agradar ia que fos un estímul per moure la joventut de Sant Cugat del Vallès, incloent-m'hi , a resol­d r e a q u e s t p r o b l e m a m i t ­jançant agupacions que estu­d i ï n a q u e s t t e m a i fac in propostes a l 'Ajuntament ex­plicant quines són les necessi­tats dels joves.

Sant Cuga t no és conscient que els joves d 'aquesta ciutat necessiten llocs on reunir-se i desfogar-se.

Urbanisme

Mirant per la finestra

Sant Cugat canvia a ritme trepidant

A I N E T CANUT

Qui havia de dir que el paisatge d'una finestra podria canviar tan radicalment en onze anys. Vam venir a viure a Sant Cugat del Vallès, justament, perquè estava als afores d'una gran gran ciutat, com és Barcelona, i encara guar­dava un ambient de poble.

Davant de casa meva hi havia un camp amb ametllers, on cada estiu anàvem a jugar tot enfilant-nos i instal·lant gronxadors. En aquest camp havíem anat crei­xent i veient com d'un camp llau­rat passava a un camp abandonat, però on hi passejaven les ovelles.

En aquell moment sempre ha­víem pensat que tant nosaltres

com els veïns nous que vingues­sin, tots passarien a jugar pel camp de davant de casa; ningú no havia d'imaginar-se que això canviaria.

Fins que un dia van aprovar un pla de construcció per ur­banitzar-lo. El nostre camp no va trigar a convertir-se en una res idència de gen t gran, els ametllers en un centre comer­cial i tots els altres prats'en ur­banitzacions. En un període de tres anys el paisatge de la nos­tra finestra va canviar i segu­rament continuarà fent-ho per­què Sant Cugat del Vallès cada cop creix més ràpidament. Pot­ser massa.

Ens hem preguntat alguna ve­gada si a Sant Cugat són ne­cessàries tantes modificacions?

Collserola p

NL/

»«*«. * * * • ^ l i > ' ,*u*» ELS 4 CANTONS

i consta tfcuna carpeta i xe$

O P E L ^

l / ; C / V stijioi I lli :

Generalitat v Autocugat

| l | | Club Muntanyenc .'11$ Sant Cugat

24 Societat ELS ÍCAJVFQNS Divendres. 6 de febrer de Í99H

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

LA TORRE DEL GALL DEL MONESTIR, A DIAGNÒSTIC

El departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat i l'alcalde del municipi, Joan Aymerich,

demanen calma davant Vanunci de mossèn Blai Blanqué del perill que corre la torre del gall del

Monestir. Les autoritats coincideixen a demanar un diagnòstic de l'estat real de la torre, abans d'emprendre

cap actuació. Plana 39. Foto: AVE BELTRAN.

EL PI D'EN XANDRI CONTINUA DEMPEUS Coincidint amb el primer aniversari de l'atemptat contra el Pi

d'en Xandri, els enginyers agrícoles municipals auguren que l'arbre té moltes possibilitats de continuar viu, encara que fan un pronòstic moderat del seu estat. Segons els tècnics, caldrà esperar encara un any més per veure com reacciona un dels símbols més

estimats del municipi. Plana 13. Foto: ELS 4 CANTONS.

LA DANSA DE DUATO DEIXA BOCABADAT EL PÚBLIC DEL MUNICIPI

L'espectacle de dansa Romeo y Julieta, dirigit i coreografiat per Nacho Duato, obté un èxit sense

precedents al Teatre-Auditori. El teatre municipal fa un ple absolut els tres dies en què s'interpreta

l'espectacle, que és ovacionat pel públic santcugatenc. Plana 40. Foto: AVE BELTRAN.

ELS /CAIVroNS Divendres, 6 de febrer de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

SANT CUGAT ENTRA A LA RECTA FINAL DEL PROJECTE DE LA UE

LASPI Els alcaldes de Figueira da Foz i de Tjórn visiten Sant Cugat per acabar de repassar i posar en comú els 5 projectes que duen plegats amb rajuntament de Sant Cugat. Els alcaldes queden gratament sorpresos

amb el Monestir i el Centre Cultural. Plana 16. Foto.AVE BELTRAN.

ts»

ELS BOMBERS EXIGEIXEN UN NOU PARC ABANS DE L'ESTIU

El Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat radicalitza la seva postura en el marc de les mobilitzacions

generals d aquest cos de protecció i amenaça amb denunciar judicialment la seva situació, si abans de

restiu no es construeix un nou parc de bombers. Plana 14. Foto: AVE BELTRAN.

BOMBERS EN LLU I TA PER LA NOSTRA DIGNITAT

LATEVASEGURETAT

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat El dormitori

dels seus somnis

Francesc Moragas, 33 Apartat de Correus, 33 Tel. 674 09 95 - 674 15 50 Fax 674 08 98

08190 Sant Cugat del Vallès

Dissabtes obert als migdies

26 Societat ELS / C O T O N S Divendres, fi de febrer tie MH

La r a d i o g r a f i a

SOCIETAT CORAL LA UNIÓ SANTGUGATENGA

La Unió és una entitat centenària. L'any 2000

complirà els seus cent anys de funcionament

Una entitat centenària

Entitat: L·i VnióStintrugatenca. Nombre d'integrants: 600. Seu social: .\vdei. Anselm Clavé, 17. Horari: de dilluns a divendres de 6 a 2l4de9.

MoN'isK SANT

- Sant Cugat -

L'any 1M00 un grup de veïns de Sant Cuga t van reunir-se per fundar una societat coral. La van batejar amb el nom de Societat Coral la Unió Santcu-gatenca, però com que el nom era un xic llarg, des del primer se la va conèixer s implement com la Unió.

La Unió era un cor, però tam­bé era una mica el lloc equiva­lent a "el casino" del poble. Allà els socis es reunien, xerraven, feien la partida de botifarra i as­sajaven.

Cada dia eren més, i el lloc quedà petit per a tots. Un dia

van començar a fer un nou lo­cal. Seria un local amb cafè, sa­les de reunió, teatre, terrassa per prendre la fresca i fer ball al'estiu, i tot allò que poguessin fer. Ks cons t ru í els anys

cinquanta, l 'n gran local amb tot el que pogués somiar una entitat: sales de reunió i d 'es­barjo, un gran cafè amb lloc per al billar i per jugar al dòmino, una bonica terrassa adossada al bar i, sobretot, un teatre amb 450 localitats i un escenari de set metres de boca, apte per re­presentar des de Eh pastorets fins a qualsevol obra de teatre seriós i. si l'ocasió ho demana­va, fer-hi festes, ball i cinema

I, és clar, amb un local així l'en­

titat va prendre aviat encara més embranzida per fer centenars d'activitats... i van sorgir, una després de l'altra, seccions de teatre, música, fotografia, escacs i organitzava tota mena d'actes i festes.

En ser l'únic teatre del poble, la sala era llogada a companyies, tant d'aficionats com professio­nals, del poble o de fora.

A la sala de la Unió s'hi han fet tota mena d'obres i hi han tre­ballat centenars d'actors. Des de l'agrupació teatral Maragall fins a la Cubana, han desfilat pel teatre de la Unió.

I, com totes les entitats, la Unió ha passat èpoques bones r do­lentes. Anys de forta embranzi­

da en què semblava imparahle i en què duia la seva veu coral a tot arreu, i anys en què l'entitat semblava mig adormida en les boires de l'anar fent, de l'anar tirant. Com totes, va tenir etapes bones i do lentes però mai va plegar veles. Avui, gairebé cent anys des­

prés de la seva fundació, la Unió té vuit seccions que funcionen de forma autònoma i que ofe­reixen als socis l'oportunitat de fer teatre amb Fiía Zero, cantar en la coral, formar part d'un grup d'havaneres, jugar als escacs, fer fotografies, practicar música i, des d'aquest gener, fer balls de saló. I, a més, tallers diversos i al­tres activitats.

ELS4CAIYroNS Divendres, 6 de febrer de 1998 Societat 27

La r a d i o g r a f i a

S O C I E T A T C O R A L L A U N I Ó S A N T C U G A T E N G A

I de Tardor. Foto: 4C

La Unió vol ser més dinàmica i

democràtica en el seu funcionament

que vol renovar-se en democràcia MONTSE SANT

El funcionament de les dife­rents seccions de La Unió és autònom. Cada secció té un res­ponsable que és qui posa en contacte els integrants i els con­voca per fer les diferents acti­vitats. Cada secció pot fer i des­fer, i l'entitat només els dóna el seu suport. Poden ser activi­tats tan diverses com les classes d'escacs que organitza per ai nivell escolar o per a joves i adults; pot ser l'estrena d'una obra teatral del grup Fila Zero; els balls de saló dels dissabtes a la nit; exposicions de foto­grafia, assajos de música o pre­

parar un concert de la coral. Per als més tranquils, la secció d'es­barjo organitza campionats so­cials de dòmino o botifarra, i cada dia partides d'aquests i al­tres jocs. A part de les seccions, la Unió

organitza diversos tallers que es fan durant el curs i que gau­deixen d'un gran èxit, sobretot entre els joves. Tallers de tea­tre, cursos d'educació de la veu, tallers d'escriptura creativa o de guions de cinema i de tele­visió, que són oberts a tothom, però que gaudeixen de des­comptes especials per als socis de la Unió. El mes d'abril l'entitat té pro­

gramada una excursió social de

primavera, de dos dies de du­rada. I, com sempre, un diu­menge de maig es farà la gran festa de l'entitat; una festa en què el principal atractiu és la tradicional paellada, després les actuacions de les diferents sec­cions i l'entrega de guardons als socis antics, i l'esperada canta­da d'havaneres. El mes de juny, amb el bon temps, organitzaran un sopar i cantada d'havaneres i, a la tardor, una excursió social de tardor, també de dos dies de durada. Com es pot veure, tot un munt d'activitats i actes. La quota per fer-se soci és mo­

desta: mil pessetes d'entrada i una quota anual d'unes quatre mil set-centes pessetes els socis

numeraris, i unes set mil els fa­miliars. La Unió vol ara canviar una

mica els seus estatuts per ser més democràtica i anar més d'a­cord amb els temps. És per això que ara vol convocar, en el de­curs d'aquest mes de febrer, una assemblea de socis extra­ordinària perquè la renovació de càrrecs d'ara en endavant si­gui més oberta, plural i de­mocràtica.

La Unió vol que els seus càr­recs directius ho siguin per pe­ríodes de quatre anys, i es pu­guin elegir en llista tancada de candidatures per elecció lliure de tots aquells socis que faci més de sis mesos que en siguin.

Això propiciarà una major agi­litat en la junta de la veterana entitat. I, en exigir que els socis cap de llista portin deu anys a l'entitat, donarà als joves opor­tunitats de gestionar i rejovenir La Unió, sense trencar el fun­cionament habitual ni entorpir la continuïtat La varietat de tallers i l'oferta

cada cop més oberta de les sec­cions vol fer que un major nombre de joves entri a formar part de la Unió; i l'oportunitat de votar des de la seva arribada farà que el so­cis nous també se sentin més im­plicats i més immergits en la mar­xa de la seva entitat. La data de les eleccions serà,

si tot rutlla, el 22 de març.

EIS4C4INTOre

Economia Dk-?ruirrs, 6 /iefebrertie 199{t

P e t i t a i m i t j a n a e m p r e s a

Les 'pimes' locals fan números El nou sistema fiscal inclou deduccions pels béns d'inversió passats i futurs

Els a u t ò n o m s i la pe t i ta i mi t jana cop el Consell de Ministres ha apro- lletí Of ic ia l d e l'Estat, els t rebal la- tacada , a l 'amortització de l ' IRPF de

e m p r e s a d e S a n t C u g a t h a n c o - v a t e l reg lament d e re forma de la d o r s i n d i v i d u a l s i les ' p i m e s ' j a les inversions i a la deducc ió d e l'I-mençat a fer números per acoll ir-se f iscal i tat . En espera de l 'ordre def i- compten que el nou sistema de mò- V A repercut i t en la compra d e béns

al mi l lor s is tema d e t r ibutac ió , un nitiva i de la seva publ icació al But- duls s 'obre, com a mesura més des- d ' inversió dels últ ims c inc a n y s .

Al.BKRT BAI .ANZÀ

- Sant Cugat -

La reforma de l'estimació ob­jectiva per mòduls, de l'estima­ció directa i de l'estimació direc­ta simplificada conté una sèrie d'incentius que suposaran una re­ducció fins a un 15% deia càrrega fiscal i un augment del control del frau. Segons la titular de Gesto­ria Casas, Antònia Casas, les me­sures més destacades de la refor­ma fiscal es poden comprovar en el sistema de mòduls, que per­meten la deducció de l'IVA, l'a­mortització de béns d'inversió i els incentius per a la creació de llocs de treball i de negocis. Casas ha advertit, però, que els mòduls de cada activitat seran un 8% o un 9% més cars. Antònia Casas ha afirmat que els

canvis de sistema de tributació dependran molt de cada sector "el petit comerciant i el petit em­

presari es quedaran a mòduls, tot i pagar una mica més, perquè la nova aplicació de l'IVA els afavo­reix". Abans l'Impost sobre el Va­lor Afegit resultant s'havia de pa­gar íntegre, mentre que ara de l'IVA de vendes podrà deduir-se l'IVA de compres ara amb les de­duccions incloses. Això. segons la titular de Gestoria Casas, farà que "tothom demani factura i es re­dueixin els cobraments en negre".

La taula d'amortitzacions

La nova taula d'amortitzacions permet deduccions anuals fins a 500.000 pessetes i no té res a veu­re amb la taula que segueix l'es­timació directa normal, que se se­guirà regint per l'impost de societats. La taula de mòduls-permet l'amortització d'edificis (a un 5% anual del valor de com­pra durant 20 anys), eines i equips informàtics (a un 40% anual o re­

partit en un màxim de 5 anys), vehicles (a un 25% en 4 anys) i béns immaterials com patents o fons de comerç (a un 15% anual en 10 anys).

Els autònoms, per sectors

Pel que fa als autònoms, els ca­mioners i els taxistes, per exem­ple, s'acolliran també als mòduls sota l'empar de la taula en el ca­pítol de transports. L'altra cara de la moneda serà els lampistes i els paletes, que no podran deduir cap element material. En aquests ca­sos, es recomana el pas a l'esti­mació directa simplificada.

L'estimació objectiva per mò­duls també anima la creació de negocis amb una rebaixa dels mò­duls del 10% al primer any i del 5% al segon. L'empresa que faci nous contractes indefinits per a joves menors de 30 anys i adults majors de 45 no haurà de com­

putar-los i rebrà una reducció del 50% al mòdul del primer treba­llador. Per la seva banda, a l'estimació

directa simplificada, els petits em­presaris i els autònoms evitaran l'anterior estimació directa per co­eficients, que els obligava a fun­cionar com una societat durant tres anys per evitar un sistema de mòduls poc favorable.

Més 'pimes' a la simplificada

Antònia Casas constata que "les empreses es passaven abans a Pes-timació directa, perquè els mò­duls estaven tancats". Les obli­gacions formals de la nova estimació es redueix als llibres d'ingressos i despeses, a més d'un llibre de béns d'inversió per res­senyar a l'hora de fer amortitza­cions. Si abans el sistema de tri­butació només podia acollir empreses que facturessin menys

de 50 milions de pessetes, ara l'es­pectre s'ha ampliat fins als 100 milions, fet que ajuda a evitar en­cara més l'estimació directa per a societats.

El nou sistema, però, redueix el percentatge de desgravació sobre el rendiment net en el capítol de despeses de difícil justificació; és a dir, la llum, l'aigua, les primes d'assegurances i els interessos de leasing, per exemple, aplicaran un coeficient d'un 5% en comparació amb el 10% del sistema fiscal an­terior. Per familiaritzar-se amb la nova

legislació, més de 300 represen­tants d'empreses de comerç i ser­veis i autònoms del Vallès Occi­dental han assistit ja a les sessions sobre la tributació per mòduls de la Cambra de Comerç de Terras­sa. Per la seva banda, l'Agència Tributària ha anunciat que farà de manera gratuïta les declara­cions trimestrals de mòduls.

Tres empreses de Sant Cugat, a la fira per a cerimònies

A. B. - Sant Cugat -

El sector de la restauració i l'hos-raleria i el de regals i complements de Sant Cugat estarà representat per les empreses Mas Janer i Ma­sia Can Ametller, d'una banda, i per FYT-11 Club Internacional del Llibre, de l'altra, en la cin­quena edició d'Expo-Cerimònia, la fira per a casaments, bateigs i comunions que es farà a Terrassa aquest cap de setmana. El recinte firal de Terrassa obrirà portes aquesta tarda amb una se­tantena d'expositors majoritària­ment del Vallès, els quals s'han marcat enguany l'objectiu de pro-fessionalitzar les relacions amb el públic assistent perquè el certa­men guanyi qualitat

EL NOU SISTEMA FISCAL ESTIMACIÓ OBJECTIVA • EST IMACIÓ DIRECTA

PER M Ò D U L S • S I M P L I F I C A D A

• Nova taula d'amortteackms:

- Edificis: 5% a i tò f fos a 20 anys

• Per a contribuents amb facturació inferior

a 100 milions de pessetes

2,5% anual fins a 40 anys

- Eines i equips informàtics: » Totes les despeses són deduïbles

40% anual fins a 5 anys

- Transport: 25% anual fins a 4 anys

. 12,5% anual fins a 8 anys

• Deducció generat del 5% det rendiment

net per despeses de difícil justificació

- Béns immaterials {patents, fons de comerç...):

15% anual fins a 10 anys * Obligacions comptable» llibres regtstre

de vendes* de compres 1 de béns

• Incentius a ta creació de negocis d'inversió

10% descompte en mòduls (1r any)

5% descompte en mòduls (2n any)

10% descompte en mòduls (1r any)

5% descompte en mòduls (2n any) EST IMACIÓ DIRECTA

• Incentiu* a focwpacfé

- No computen els nou» contractes indefinits a

menors de 3 0 i * majors de 45

-Reducció del 50% al mòdul de l i r empleat

• La tributació es farà conforme ais orjtsri*

per a empreses amb personalitat jurfdica,

dins l'Impost de Societats.

ELS4CANTONS Divendres, 6 defebrerde 1998 Economia 29

B a n c s c a i x e s

Caixa Penedès augmenta un 4 0 % els beneficis a Sant Cugat

La caixa obrirà al maig la tercera oficina al municipi ALBERT BALANZÀ

- Sant Cugat .

El grup Caixa Penedès ha in­crementat en un 40% el vo­lum de moviments actius i passius de les seves oficines a Sant Cugat respecte a l'any 1996. La raó d'aquest augment es troba, segons Enric Rosich, delegat de l-'oficina-mare al municipi, al carrer Rius i Tau­ler, en el seguiment de la po­lítica d'atenció personalitzada i la implantació de Caixa Pe­nedès a la comarca.

La caixa, que compta actual­ment amb dues oficines als carrers Rius i Tauler i Torre­blanca, prepara per al proper mes de maig la inauguració de la tercera sucursal al barri de Coll Fava. Després de dema­nar els permisos d'obra a final d'any, Caixa Penedès ha ini­ciat ja les obres menors de la nova oficina, que estarà situa­da en un edifici de nova plan­

ta que s'està construint al car­rer Francesc Macià cantonada amb Carles Riba. La sucursal de Coll Fava s'obrirà quatre anys després de la inaugura­ció de l'oficina de Torreblan­ca (1994) i catorze més tard de la primera incursió del grup, amb l'oficina de Rius i Taulet (1984), en la xarxa d'entitats d'estalvi amb implantació a Sant Cugat.

Caixa Penedès manté quin­ze oficines en funcionament al Vallès Occidental i té en es­tudi altres localitzacions a la comarca, a banda de l'esmen­tada oficina de Coll Fava. D'a­questa manera, el grup situa la comarca en el sisè lloc en nombre de sucursals pròpies, després del Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès, el Garraf i l'Anoia.

El grup de Vilafranca va ob­tenir l'any passat, globalment, un benefici net consolidat de 4.998 milions, amb un aug-

Caixa Penedès ampliarà serveis al municipi amb una nova oficina. Foto: A.B.

ment del 27% respec te al 1996. Els recursos de clients van ascendir a uns 600.000 mi-lions, amb un augment del 16,3%. El director general de Caixa Penedès va declarar, en la presentació del balanç la setmana passada, que aques­

tes xifres representaven "el creixement més important en­tre les caixes catalanes. El 1997, l'entitat ha obert 14 no­ves oficines fins a arribar a 417. El 1998 vol obrir-ne una quantitat similar, inclosa la nova sucursal de Sant Cugat.

Àngels Bover participa en la fundació del gremi de neteja

A.B. - Sant Cugat-

L'empresa Neteja Àngels Bo­ver (PAMOBE), que es dedica al condicionament local i in­dustrial, és la representant santcugatenca, des de diven­dres passat, a la nova Associa­ció Catalana d'Empreses de Neteja i Recollida de Residus. PAMOBE compta actualment amb 17 treballadors i actua tant en oficines com en indústries de Sant Cugat, Valldoreix i Mira-sol, principalment, però també té acords signats amb constructores de Barcelona, com ara OCP Construcciones.

El nou gremi agrupa una trentena de firmes de tot Ca­talunya amb diversa activitat i implantació geogràfica. L'As­sociació s'ha marcat inicial­ment uns principis per millo­rar la qualitat dels seus serveis en relació a la preservació del medi ambient, intervenir en la recollida selectiva indus­trial i en la llei d'envasos i uni­ficar la disparitat de convenis del sector en una negociació col·lectiva.

L a b o r a l

Un referèndum contra CCOO

retorna la tensió a Lucas Un 36% d'empleats demana la dimissió en una consulta il·legal

ALBKRT BALANZÀ

- Sant Cugat -

Quan la situació semblava as-serenada, Lucas Diesel Sys­tem ha viscut un altre enfron­tament. Aquesta vegada la crisi ha mantingut la direcció al marge i s'ha circumscrit als sindicats. El motiu: un re­ferèndum organitzat divendres passat per COP i UGT per ra­tificar entre la plantilla la pe­tició de dimissió dels mem­bres de C C O O que van aprovar l'Acord d'Eficàcia Li­mitada amb la direcció, el pas­sat 2 d'octubre.

La majoria del comitè va con­vocar dimecres els 1.400 em­pleats de la planta santcuga­tenca per votar en un procés qualificat de "totalment il·le­gal" per la secció sindical de C C O O . , que va demanar l 'abstenció de la plantilla. Un 38,9% dels treballadors

van secundar la convocatòria de COP i UGT i un 35,9% van votar finalment a favor de la dimissió dels representants sindicals de Comissions Obre­

res. El procés i el resultat ha rebut lectures oposades de les dues parts implicades. D'una banda, el portaveu del comitè d'empresa, Antonio Becerra (UGT), ha matisat que el re­ferèndum no va fer-se per fer dimit i r els membres de CCOO., sinó que es tractava d'una "penalització" per l'ac­tuació de la secció sindical, quan va negociar l'Acord d'E­ficàcia Limitada "a esquenes de la plantilla". Becerra ha cri­ticat que C C O O . consideri il·legal la consulta, "quan ells han comès tota mena d'il·le­galitats al llarg d'un any".

De consulta a eleccions?

Per la seva banda, el porta­veu de la secció sindical de CCOO. a Lucas, Jordi Casas, ha afirmat que els resultats de la votació representen una "desautorització més del co­mitè, que ja està obsolet". El portaveu d ' U G T ha admès que la poca participació en la contesa pot raonar-se pel can­sament o "a favors que sem­

pre es deuen". Ara bé, segons Becerra, "nosaltres ja sabíem que el referèndum no era vin­culant, encara que haguéssim tret el 90% dels vots". La majoria del comitè d'em­presa ha insinuat que, si Co­missions Obreres fa els tràmits per revocar l'autoritat dels sin­dicats majoritaris, la situació podria derivar en la convo­catòria d'eleccions sindicals anticipades a Lucas Diesel Systems. Les eleccions, previstes a la

planta per l'octubre de 1999, ja van donar peu a suposicions dels sindicats sobre uns resul­tats influïts pel clima de tensió que ha viscut la planta des del 10 de gener, amb l'inici de la negociació col·lectiva i que va tancar-se el proppassat 7 de ge­ner amb el laude arbitral del Departament de Treball de la Genera l i ta t . El Col· lect iu Obrer i Popular va afirmar que el conflicte no tindria costos electorals per al comitè, men­tre que CCOO. va advocar per una cultura sindical "diferent" per analitzar els problemes.

ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT

CICLE DE CONCERTS A SANT CUGAT 97 - 98

CANÇÓ d'AMOR i de GUERRA

Música: Rafael Martínez Valls Lletra: Lluís Capdevila i Víctor Mora

FRANCINA, Maria Munoz; ELOI, Antoni Comas; AVI CASTELLET, Ramon Gener; BALDIRI, Ferran Campabadal

CATRINA, Tamara Mapua; HORACI, Manel Esteve NARRADOR, Joan Berlanga

AGRUPACIÓ POLIFÒNICA DE VILAFRANCA Director: Xavier Cervera

COR JOVE DE L'ORFEÓ CATALÀ Directora: Conxita Garcia

JOVE ORQUESTRA SANT CUGAT Direcció: JOSEP FERRÉ

Dissabte 7 de febrer de 1998 a les 10 de la nit

TEATRE-AUCHTORi DEL CENTRE CULTURAL SANT CUGAT

Sant Cugat <M VsMs

Patrocinada per:

OCATALANA OCCIDENT

C E N T R E C U L T U R A L

S A N T C U G A T

30 Economia ELS /GVIYTONS Divendres, 6 de febrer de 1998

Les empreses: AUTOCUGAT

Josep M" Negre i Carrió va fundar ara fa 6 anys un concessionari Opel a la comarca: Autocu-gat, amb 3 0 0 metres de superfície de vende a l'edifici de serveis Torreblanca, i 1.800 metres de servei de postvenda a l'avinguda Camí Can Calders, amb els serveis de reparació, xapa i pin­tura, recanvis i vehicles d'ocasió. Autocugat és el responsable de la marca Opel a Sant Cugat, a Rubí i a Castellbisbal. Josep M" Negre és candidat a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Josep M. Negre. Empresari

"Els santcugatencs volen vehicles fiables i de disseny

\ i RIASKRRA

- Sant Cugat-

—I/'increment tic venda d'au­tomòbils el 1997 ha estat molt im­portant. Com es preveu l'anv 199X?

- H e m incrementat Ics sendes en un 1 l ' í durant cl 1997. per la qual cosa manifestem satisfacció pels objectius assolits, fins i tot en l'àmbit nacional, donat que aquest any s'ha sobrepassat el milió de vendes a tot l'estat, xifra rècord en la venda de vehicle nou.

- I n dels reptes dels concessio­naris locals és que el possible com­prador trenqui els hàbits tradicio­nals de compra i es quedi a Sant Cugat. Autocugat ho ha aconse­guit?

-Autocugat, per ell mateix, no pot canviar els hàbits dels clients, però sí que és veritat que des de fa uns anys estem constatant que les persones que viuen a Sant Cu­gat, també hi compren. Això és degut al fet que disposem de ser­veis més econòmics però d'igual qualitat que a la ciutat comtal.

-Quin tipus de vehicle compra el client de Sant Cugat?

-Sant (Jugat disposa d'una po­blació d'un alt nivell adquisitiu, d'exigència i de moda. Per això la demanda en vehicle se centra en els d'alta Habilitat, disseny i tec­nologia. Aquestes característiques Ics ofereixen diferents models de la marca Opel. El proper mes sor­tirà al mercat el nou Astra, per e x e m p l e , que comple ix tots

aquests requisits, i serà, indiscu­tiblement, un boom al mercat que esperem que sigui ben acceptat pels santcugatencs. -Autocugat va ser pioner en la

/ona de Torreblanca al gener del 1992. Com veu l'evolució de la zona? -Sense cap dubte, vam ser de

les primeres botigues que es van instal·lar a la zona de Torreblanca creient en el seu futur desenvo­lupament. Avui dia ja es pot com­provar, amb les noves edificacions, la consolidació del Mercat Muni­cipal, el Centre Cultural, i la de­finitiva urbanització de la riera del Celler que, amb les zones de pas­seig, uneix el Monestir amb la zona de Torreblanca i la conver­teix en un lloc privilegiat per viu­re.

-Autocugat i Opel han estat tra­dicionalment líders de vendes a Sant Cugat. Com esperen man­tenir aquesta posició?

- E n el terme municipal de Sant Cugat estem sempre als primers llocs en vendes de turisme per dos motius: la qualitat dels vehi­cles Opel i el servei personalitzat i familiar.

-També venen a diverses flotes de vehicles de lloguer. Com està aquest sector:

-Eviden tment podem vendre cotxes a empreses "rent-a-car". El sector del lloguer de vehicle sense conductor ha tingut un any d'expansió degut al creixement del sector turístic. La Barcelona postolímpica és un dels principals

llocs triats pels grans tour-opera-dors com a objectiu turístic. -Vostè es presenta a les properes

eleccions a la Cambra de ('omerç de Barcelona per aquest sector, i per altres com ara els constructors o el sector immobiliari. Per què ha decidit presentar-s'hi?

-Després de la sentencia del Tri­bunal Constitucional en el sentit que les quotes camerals eren obli­gatòries, crec que la nostra obli­gació és participar-hi, amb l'ob-jectiu de renovar els representants dels diferents sectors econòmics, fent arribar a aquesta institució pública les opinions i suggeri­ments dels sectors pels que em presento, i poder tomar, en forma de serveis, a les petites i mitjanes empreses les quotes camerals.

-Sant Cugat, però, depèn de la Cambra de Comerç de Terrassa?

-Els empresaris que liquiden la seva llicència fiscal a Sant Cugat depenen de la Cambra de Co­merç de Terrassa. Però hi ha molts empresaris que viuen a Sant Cu­gat i tenen l'empresa a Barcelona i, per tant, són electors de la Cam­bra de ('omerç de Barcelona.

-Quina utilitat tenen les cam­bres per a l'empresari? -Les Cambres de Comerç són

llocs de reunió dels representants dels empresaris de tots els sectors, on es debaten qüestions d'interès general. S'ha de destacar la tasca que realitzen les comissions (fis­cal, indústria, etc.) per fer arribar a les administracions les opinions del sector empresarial per a una

Negn es candidat electeper la Cambra de Comerç de fíwreloiia. FOTO: .11 '/-.' H.

posterior aplicació normativa; la gestió de la Fira de Barcelona; els debats i conferències del Palau de Congressos; els cursets de for­mació que s'organitzen juntament amb altres organismes; les ges­tions de comerç exterior, sempre a la recerca de nous mercats per als empresaris exportadors; i moltes altres activitats que van des de les pàgines d'Intemet a l'Institut d'ar­bitratge, etc.

-La Cambra de Barcelona ges­tiona la Fira i té representants a di­verses institucions. Quines? -El màxim exponent de la Cam­

bra de Barcelona és la Fira de Bar­celona, on anualment s'organit­zen c i n q u a n t a salons, on l'empresari pot exposar i vendre els seus productes i apropar-se a les darreres novetats dels sectors. Igualment, la Cambra, per nor­mativa d'alguna entitat, té repre­sentants als òrgans d'administra­ció de d i f e ren t s e m p r e s e s o institucions, com en els casos de diverses caixes d'estalvi o el Port de Barcelona.

-Quins són els projectes per a la nova etapa dels sectors que vostè

representa.-' -Aconseguir la màxima partici­

pació dels electors de cada sector en aquesta convocatòria d'elec­cions, perquè hi hagi una renova­ció interior que impulsi les ini­c ia t ives dels e lec tors , i així augmentar els serveis que dóna la Cambra, convertint-la en un instrument viu i útil per als em­presaris.

-Com es dirigeix als seus electors i quins són els trets del seu pro­grama? -E l grup pel qual em presento té

prop de nou mil electors de dife­rents activitats empresarials, des de la promoció d'edificacions fins al lloguer de vehicles sense con­ductor, això fa que em vegi obli­gat a donar-me a conèixer per es­crit, donat el volum del grup, i posteriorment hi contacto telefò­nicament . Faig reunions amb grups empresarials, i recullo les iniciatives i preocupacions dels electors, i he pogut copsar que el millor programa és convertir-se en un vehicle real de transmissió d'in­quietuds dels empresaris de la Cambra.

C o m e r ç

'El Centre de la Vila9 augmenta

P afluència de públic als comerços

F.l carrer Santa Maria guarnit amb les banderoks de ta i umpanya FOTO: I. G.

ALBKRT BALANZÀ

- Sant Cugat -

Dos mesos després de la ins­tal·lació de les banderoles de la campanya "El Centre de la Vila", la promoció del comerç local ja ha recollit els seus fruits. El presi­dent en funcions de Sant Cugat Comerç, Agustí Gutiérrez, ha con­siderat positiva la resposta del pú­

blic a la unió identificativa de 80 botigues dels carrers Santa Maria i Xerric i de les places d'Els 4 Can­tons i del Doctor Galtes. Gutiér­rez. ha celebrat els bons resultats de la campanya de Nadal amb l'ornament adient de les bande­roles d'acord amb l'època. "És una manera que el logo identificatiu tingui vida", ha afirmat el presi­dent de Sant Cugat ('omerç, que

ha anunciat nous guarniments amb vista a les campanyes de pri­mavera i d'estiu. Per Gutiérrez, "El Centre de la Vila" manté la idea de convertir-se en el centre comercial de Sant Cugat amb el consens sobre els dies d'obertu­ra, els horaris i les promocions, i com a prova assegura que "cada dia s'obren noves botigues que s'afilien a la campanya".

ELS GUANYADORS DE LA MARATÓ

HOMES DONES

l 2 BENITO OJEDA

2S CHEREN SIMATLUA

3S HENRY RUHO

l a MONTSE CASTELLÓ

2* CRISTINA NOGUÉS

3a VIALINA JAIME

L**"

SANTCUGIT ESPORTS

PI. Quatre Cantons, s/n. Tel. 674 30 81 Rbla. Celler, 23 Tel. 674 72 15

QUINZENA DE, LA BOTA D'ESQUIÜ!

FINS A UN

5 0 % MI PREPARA'T PER A LA

TEMPORADA D'ESQUÍ!

BOMBES D'INJECCIÓ DIESEL PELS VEHICLES DE TOT EL MÓN

Lucas r 4 À R I T y Lucas Diesel System Ora. de Cerdanyola s/n 08190 Sant Cugat del Vallès Barcelona

US 4 CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS &' Manel Farrés. 15 D 674 44 69

ALIMENTACIÓ • IL TRASTEVERE Pasta Fresca Carrer dels Pous. 2 675 53 56 • MENJARS PREPARATS TASTA'M 589 2929 -589 35 35 • SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82 • ALIMENTACIÓ GUIMERÀ C. Montserrat. 6 674 OS 96

Cl Montserrat, 37 5898366

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA CASTELLVÍ C/Sta Maria. 38 1r 1a Sant Cugat 674 68 03 •AUTOESCOLA CA­SAS C, Martorell, 47 674 14 97 •AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS C/ Balmes. 32 589 41 71

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Ceidanyaia, 67-71 785 9300

irfc

ANNALS VETERINARIS! ALUMINIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. C/ Sabadell. 23. Sant Cugat Obert nit I festius 674 6945 Tel. urgències 908 89 8136-67469 45 • LA FAUNA. Rbla. del Celler. 35-37 674 13 05 • DINO'S Av.Can Graells,9

•674 13 OS •VETERINOS Rius i Taulet.31 589 7141

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2 5892247

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ a Creu, 6-8,2n 3a 5896561-9084946» • BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià4 675 11 15 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 675 1803 •SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana. 41 Mirasol 675 3297 • MARTÍ FINET MIRA C/Sta. Maria, 38 3 2-589 3065 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 58944 11 • JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca. 2-8 despatx. 1F 675 1161 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet. 13 589 4147 • M* DEL MAR EJARQUE St.a Mana, 38,3r. 2a. 5S9 30 6S • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 67426 01 •RAMON SASTRE SATRE Escola d'Arquitectura C/Pere Serra s'n 40178 80

ASSEGURANCES • MEDIFIACT Rbla. de) Celler, 25. 5893462 • D.G. D'ASSEG RANCES Rbla. del Celler, 95. 67542 03 • DOMÈNEC AYALA C/Carme, 31 674 7142 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-baixos 6753012

ASSESSORIES • J. PINYOL C Manel Farrés, 15 D 6744469 •ASESORIA JURÍDI­CA GÓMEZ

A L U M I N I I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

EAX675 2861

Sant Cupt dtiValfc

PÀRKINGS •PARQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local parit 589248

BELLES ARTS •CABANAS O Santiago Rusirol, 54 6740649 •CUGART C/ Torrent de la Bom­ba, 14 67443 90

CENTRES OIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 6745048

CERÀMIQUES • VICAT-3ST. CUGAT S.L Pg. Torreblanca. 29 5S954 43

COPISTERIES • COPY-GRAFIC C/Can Matas, 8. 6 7 5 X 5 3 • COPISTERIATHER C/Sant Antoni, 24 589 74 42 •ARPAU C/Valldoreix ,45 674 9602

BICICLETES •CICLES CARDONA Cl Valldoreix, 41 6741509

BODEGUES VINS •CELLER CALCABALLU Nova ubicació: O Plana Hospital, 3-5 674 01 69 • VINS NOE, S.A. Baixada Sant Sever, 4 5891983

CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 58900 79 • J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15 - local 7 5390642

CARNISSERIES •SAGARRA C/ Endavallada. 22 674 01 60 •TUBAU C/ Latorre, 14 674 1285 • MERCAT TORREBLANCA, pdes. 1.6-1.7 675 30 65 • MERCAT TORRE­BLANCA, oda. 104 5891418

•ARMAND'S Plaça Augusta, 2 5 8 9 7 0 1 0 - 5 8 9 ^ 9 99

•MONOGRÀFICS CADA DISSABTE A PARTIR DEL 10 DE MAIG: Tatefscfrttiduccoal guaCursos tfescrptLra

Av.Portal de l'Angel.1 3" pis iBarceiona] (A càrrec d'Isabel Sa-ez informació i ins­cripcions al mateix centre)

•CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler. 17 674 7449

ESCOLA THAU

SANT CUGAT

; * • A . \ i N

\ : M M Í iMIKIAIl.i.

li ui! W il·ilKllVIS. 1 KVH l)i IR.WSt'ORT

i MIM.MUIR

Í..M

412 19 39-674 94 35

•MWiHMl.l.'ll wifliffiw»a«gt;aia • SUBMINISTRA­MENTS PER ALA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata

• FOAP SA. BANYS d Rius i Taulet, 27 674 05 03 - 675 58 54

ELECTRICITAT •NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla del Celler, 91 6752502

ELECTRODOMÈSTICS • T E N 21 C Valldoreix, 44 674 7164 • TOBELLA C Santiago Rusinol, 49 674 0657 • VILAR ELECTRO-LLAR.S.A. C/ Maria, 20 5890271

ENSENYAMENT

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Cami Crist Treballador, s/n 674 14 53 • ESPORTS TERRANEU Cl Sant Antoni, 15 674 6202 •SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi. 33-35 674 98 62 •GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clave, 20 Baixos 675 03 51 •UESC C/ Cànovas del Castillo. 9 675 23 90 •GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11 674 6172 . _ SANT CUGAT

ESPORTS & L Pça CmreCantnsaN 674 3081

EBENISTERIA. 699 6748-674 70 68 • FUSTERIA EBENISTERIA LS C/Camí de la Creu. 14 - baixos 1a 58947 53

FRUITERIES •ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas. 21 674 08 82 • J. MIRET Mercat de Torreblan­ca. parada 1-4;:

675 53 53

HERBOLARIS DIETÈTIC •GERD Plaça Pere Sar. 9 674 00 60 • SUPER-NATURAL OAnBshiaaéi. Obert &rtéds3abtelaca 6755953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54, Valldoreix 674 75 98

INSTRUMENTS M U S I C A W O B L E S DECORACIÓ S753304 •aiof&jn

ÀGORA

I-crTer i ( iujnjj. *,n Ttl M"ixn)l hax 674 24 Sh

IWl'MISunlCurjt • - l 'S, íiiav, lifcTVÏ

• PAPIOL Venda i neteja Cl Cànovas del Castilo.4 674 68 00

• L'ACADÈMIA C/ Balmes, 39 6754458 • MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrò­nics. Harmonia i com­posició. 675 21 81 • PATUFET C/ Sant Jordi. 22 674 12 39 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo, 20 58928 19 • WAY-IN C/Rius i Taulet 2. pra! Sant Cugat 674 82 15 • NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cugat 674 03 81 • SPRINT IDIOMES C/Francesc Mora­gas.8 5892264 FRANCÈS PERA NENS (Jocs i cançons) Con­versació per adults. 675 1299 • TRWITY Rbla. Can Mora 18 6752201

TALLERS DE RELA^i • FUSTERIES

GUIO CINEMATOGRÀFIC

•CAL CRISPIN Cl Santiago Rusinol, 23 674 0308 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 6740174 __

FERRETERIES • EUROPA C; Alfons Sala, 24 675 52 60 •EL PONT Cl Girona. 3 675 01 75

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 6741381-675 1820 • FLORISTERIA SANT JORDI Cl Sant Jordi. 39 674 1053 • ROSA M. SEGURA C/ Sta. Mana. 8 589 64 75

FORNS PASTISSERIES •FLECA LA GARRIGA Obert tot l'any Rbla. del Celler. 15 674 76 81 • FLECA MARÍ Plaça Bonàs. 1. Mira-sol • LA LIONESA Cl Valldoreix, 79 674 07 71

F0TOGRAFIA.VIDE0 • FOTO VÍDEO F.R. Rbla del Celter. 93 674 79 68 • J . LLAMAS Cl Valldoreix. 14 674 03 93 •ZOOM. Centre de la imatge C/Sta. Maria, 14 675 56 74

• TALLEDA RICOMA C/ Balmes. 11 674 58 62

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Cl Llaceres, 12 674 36 94

06RES CONSTRUCCIONS* ROBA INFANTIL

•HÍPICA CAN CALDES Masia Can Cajdes. s/n 589 0045 •HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 674 1140

COMPLEMENTS HÍPICS •EQUPPOS c/ St. Bonaventura. 24. Sant Cugat 5892211

IMMOBILIÀRIES • FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 5890307 Fax 5891104 •FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 674 7254 • FINQUES SAKA C/Valldoreix. 60 674 67 15 - 589 33 86 • FINQUES SANT CUGAT C/Dr. Murillo, 14 674 06 97 • FINQUES SERIN Raça Augusta, 4 baixos 6741204 Fa* 674 1181 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 674 32 08 •ARENASAN Especialitats en llo­guers.

Endavallada 21 bxs. 58945 66 •101 PISOS C. Valldoreix, 58 Sant Cugat 589 73 74

Fincas Sant Cugat

COMPRAS

VENTAS ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

CÍDi'itiiT Murillo, 14 Tel. 671 OS 17

JOGUINES • JOGUINES MARGA C/ Sta. Maria. 44 674 15 32

JOIERIES RELLOTGERIES • JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol,40 674 58 54 • JOIERIA MIREIA'S Ci Valldoreix, 33 674 99 40 • JOIERIA SPADA C/ Balmes. 39 - 1rdta. 589 55 49 • SANBER-5 C/ Anselm Clavé. 20 6744571 .

£1 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 589 4742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Cl Major. 33 (Junt Monestir) 674 0174

LLARS D'AVIS • RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador. 47 - torre 674 4223

MARBRES I ARTIFICIALS • MÀRMOLESI GRANrrOSGUIMAR Cl Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 588 05 01 •MÀRMOLES SANT CUGAT Cl Can Fatjó dels Au-rons - Cl Campoamor, 12-Nau 3 6755108

AA. i msBuul· i

«Mlsí

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/Santiago Rusinol, 37 -Cl Major, 6 589 22 32 • EGA MOBLES C/ Cànovas del Casti­llo. 2 - local 2 589 00 14 • CARRÉ MOBLES C/ Francesc Moragas. 33 674 09 95 - 674 15 50

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull. 9-19

MODA CONFECCIÓ

•PEPA MARTIN TALLES GRANS O Valldoreix, 28 589 72 32 •ARWENBOUTrCHJE C/ Elies Rogent. 52 589 6163 • BLUE MOON C/ Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 02 67 • CAMPMANY C/Valldoreix. 16 C/Martorell, 15 674 14 82 •ESTELA C/Sta Maria 18 67553 09 •PAPARAZ7J PI.Dr. Galtes. 2 675 08 52 •TOT PUNT a Sant Antoni, 19 674 0097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27

SiSHBrgi

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ora de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

• FUSTERIA

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 58933 00 • PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 6751556 •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 539 33 00

• ATEUER Av. Torreblanca. 2 589 19 31

MATALASSERIES

• SOLSONA Cl Rosselló. 2 5893289

MAT. CONSTRUCCIÓ

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FO­AP C/Rius i Taulet. 27 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Ver­daguer, 107 6741490

MISSATGERS

•MRW C/Ildefons Cerdà,4 lo­cal 11 675 10 11

•CONSTRUALPA C/ Sta. Maria. 9 - 1r 1a 5S9 0151 •CONSTRUCCIONES Reformes torres noves 6746308 • D4 CONSTRUC­CIONS C/Valldoreix, 10 674 65 98 •MARCOVE C/ Sant Esteve. 29 674 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589 1732 • SERRALLERIA TE­RRA I COMAS OB. C/Mozart,9. Barcelona 218 1996 _

• VENC GOLF GTI NEGRE, B-IW, 69.000 Km.. 750.000 Ptas., IMPECABLE 674 6428

•MnSUBBH MONTE­RO GLSCorto 3.0 V6 ano 93,80.000 Kms. na­cional, gris metafzado, 2.400.000 pts. Preguntar por Carme. 580 44 77 •CCCHEMonovdu-nen PONTlAC.7Ptezas,3.B V6,B-NZ,hpecabfe. Nacional, 2250.000 Ptas. 58326 43 «COCHECOFIVETTE TARGA 1989(49.000 KM.)B-PP.Rojo,piel,rn-pecaüe 2.500.000 Ptas. 675 33 55 •CASTELLVÍ HONDA C/Rosselló. 15 589 3211 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 5892649 •T.M.G. Tallers C/Borrell6 Tal i Fax 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 675 5653

•MOTOS ÀLVAREZ CISant Domènech,28 674 06 36

MERCERIES

•LA PERLA Cl Major, 3 67401,38. ...

•RANGO10 C/Pous, 13 -local 1 675 57 55 •VALLÈS NET Cl Sant Ramon. 4 674 89 18

OBJ, REGAL FESTA • MA VI objectes de regal i bijuteria C/ Alfons Sala, 12 Boti-ga3 675 04 54 •FIOTTO a Sant Jordi. 32 589 06 05 •THECARTOON CENTER a Martorell, 1 - cant. C/Sta Maria 589 7028 •LA FESTA C/SantiagoRusriol,8

•TEIXIDÓ ÒPTICA C/Sant Jordi, 30

PAPERERIES •ARPAU CA/alldoreix ,45 6749602

PERRUQUERIES •FORMAS PERRU­QUERIA a Hies Rogent, 18 A(a tocar mercat Torreblan­ca) 6754006 •TABOADA. PERRUQUERIA MAS­CULINA Rbla Can Mora, 10 589 57 85 •PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH C Francesc Moragas, 29 58S 60 88 •PERRUQUERIA DURDAN a Santiago Rusinol, 2 -entl. 2 67522L53 •PERRUQUERIA PRESENZA C/Martorell, 20 5894651 •PERRUQUERIA PA­TRÍCIA MARÍN C/Sta Joaquima, 18 674 0655 •PERRUQUERIA NUEVAMAQENANA YENCARNA Depilaciones, Limpieza, aromaterapia St.Uorenç,7 6746288 •PELUQUERIAANA Cami de la Creu 14 Baixes. H. convenidas 5893S8S •PELUQUERIA LOURDES Cl Monestir 33, entresol 4 B7J4f)gfi

PERSIANES •COPERSE C/Sant Esteve, 11 674 6239-908996381

•FERRON ' Jardins i Piscines C/Ríusi Taulet,20 6746847

PNEUMÀTICS • PNEUMÀTICS SANT CUGAT Cl Anselm Clavé, 16-18 675 28 53 907 23n4 01MiUifl

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1 -5 675 13 89

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusinol. 30 6745580 •NENS C/Endeva«ada,12 5896416

ROBA PER ALA LLAR •PERYBEN C/Valldoreix, 45-47 674 53 35 - 674 51 04

SABATERIES • REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674 0014 •SABATERIA BOLOMA C/ Sant Jordi, 24 589_29_54^_ •TATERS C/ Sant Antoni, 62 STSSRnK •REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA C/Francesc Moragas, 6 675.32 74 • REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus a Soi, 16 674 9Q97 SEGURETAT •AUX-VYD cl Alfons Sala, 50

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL cl Sol, 19 fi74 3fi«B •TALLER MECÀNIC P. CANALS c/Sant Llorenç, 27 tsTtexai •TALLERS TORNER Plana c^mospitaJ, 35 S74 m m •TALLERESMENA

Torreblanca, 13 «74 sant

TELEFONIA •AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 58957102 •ÜNEADWECTA d Enrique Granados, 15-locaJ8 KsnrmA

TINTORERIES • THTOREHIA SANT CUGAT O Sant Antoni, 1 6741182 •TVnORERIASANT CUGAT C/SantBQDHusrioL36

1.478 m2 para 2 torres unifam.. inmeiorable. 68 mill. 674 08 97 ( Fincas Òrgan) • BELLATERRA: Ir.rneiorable. para un/f. 1 123m2-30mill. 674 08 97 I Fincas Òrgan ) •BELL INDRET Sup. 500 m. Califica-ción 20 a'10 22.5 Ml!1

674 08 97 í Fincas Sant Cugat J

•TNTORERIASANT CUGAT Rtte. Ribatalada, 34

• TINTORERIA SANT CUGAT C/AKonsSala2 6744» «7

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RADIO TAXI

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca

•USStATOURS C/Plana de l'Hospital. 10

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA C/ Francesc Moragas. 26 S74rKHH

INSTAL·LACIONS • XEMENEIES • INSTALACIONESA ZAMORA.SJ. C Mossèn Cmtor Ver­daguer, 18. Valldoreix 5892638 •MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 674 6058 '

•ORNALLAR C/Martorell, 59-cant. C/Alfons Sala « B 4 < «

REPARTIDORS CARTES' • MAILING VALLÈS, S.L. C/SantDornènec, 10-baixos 58923_Z1

RESTAURANTS •LABRASERIA R.Pere San, 6

•PARCELAEN VENTA Con pianos, 2 calles, 400 m2, Les Fonts (terrassa) 4 min. FF.CC., 13200.000-pts. 9flR7412M • Z. RESID. MIRASOL. Mag. solar, tot. Ilano. Sup. 623,70 m2 - 23 mill. 674 0897

• VALLDOREIX: Z. Masia Rosàs. Solar

• SANT CUGAT -GOLF. Sup 736 m2. Sup. solar 1.800 m2. 6 dor do 13 suites), 1 dor indv. com i sal 98 m2. coc-off. 4 ba. 1 a '̂cortesía, trza + sol. y porche, 2 pk, bodega. piscina, z. Servicio. TORRE DE LUJO. 120 mill.

674 3208 (Fincas Òrgan ) • Z. RESID. ESTA. Ados. Sup. 210 m2. 3 dor do (1 suite). com-sal con chim hog. 37 m2. coc-off., 2 b., 2 a''du., 3 trzas{1 solàrium), calefac gas. 2 pk, z. comun con jard y piscina, |ard 40 m2. 49,5 mill. 674 3208 (Fincas Òrgan) • JUNTO ESTACIÓN SANT CUGAT. Adosada 4 hab., sa-ton-comedor 40 m2. 2 terrazas, jardín privado y comunitario cl. pisci­na. Estudio. Garage 4 coches. 47 Mill. 6740897 (Fincas Sant Cugat) • P°. VALLDOREIX. Casa aislada Sol. Vis-tas. Cinco hab., estu­dio, sakím comedor a 2 niveles, 4 barios, gara­ge, jardín. 70 Mill. 6740897 (FiocaíSant Cugat)

• TORRE UNIF. ES­QUÍ. ADOSADA C. Bergara Sup.; 350 m2. y Jardín priv. 60 m2., 5 hab. (1 tipo sui-te), 3 anos, 1 aseo. gran sal. com. 40 m2.. coc-off., lavad.. buhar-dilla con bafio y tza. solàrium, garage 3 co­ches, arm. empot., ca-lef. gas natural, sumi-nistros contrat Alqui-ler: 250.000 ptas. •Ref.82ADOSADAS, ZONATRANQULA, 160 m2, garaje, salón. cocina, 3 hab., estudio conterraz.. 1 hab., (1 b., 2 A, calefac., pisci­na comunit., 26.500.000.-pts 6753355-5892643 (JfSAJ

• Ref.207ADOSA-DAS,AESTRENAR, 170 m2, garaje, zona lavado. salón-com., coc., 3 hab.. (1 suitte], 2 b., 1 A., estudio jar­dín priva., calefac.. marmol, parket, etc. 31.350.000.-pts 6753355-5892643 ÍKSAJ. • Ref. 522 ADOSA-DAS, ZONA EL CO­LOMER, sup.. garaje 3 c. sa-lón-comedor, cocina, 4h.,3b., 1 aseo, as­censor, calefacción, 2 terrazas de 20 y 25 m2, ant. 6 arios, 57.00O.000.-pts 6753355-5892643 IKSAl •Ref.430UNIFAMI-UARES, MtRASOL, solar a dos cales de 400 m2, edificación de 50 m2 a reformar, ad-mfte ampliación, 12.850.000-pts 6753355-5892643 CKSAJ^

• Ref. 510 UNIFAMI-UARES, VALLDO­REIX, solar esquinero de 580m2,const. 154

ELS4GWTONS

m2 en una sola planta, garaje, trastero, salón-comedor 48 m2 cocin, 3 h., 2 b., calefac., parquet, ant. 2 anos, diserio exclusivo. muy luminosa, 39.000.000-pts 675 33 55-589 26 43 (KSA1 • JUNTO ESTACIÓN SANT CUGAT Adosada, 4 hab., sa­lón-comedor 40 m2.2 terrazas. jardín privado y comunitario d. pisci­na. Estudio. Garage 4 coches. 47 Mill. 6740697

( Fincas Sant .Cugat). • P° VALLDOREIX Casa aislada. Sol. Vis-tas. Cinco hab. estu­dio. salón-comedor a 2 niveles, 4 barios, ga­rage, jardin. 70 Mill. 6740897 (Fincas Sant Cugat)

LOCALS I NEGOCIS • 50 m2. -amb molta llum- vidrieres metàliques -facilitat d'aparcar- propi per oficina o consultori. Preu: 60.000. 674 72 54 • JUNTO ESTACIÓN 100 m2. en alquiler 65.000 Ras/mes. En Venta: 12,5 millones. Otro local en c/. Dos deMayode132m2. En alquiler 150.000 Ptas/'mes. 674 06 97 fincasSantCugat)

PÀRKINGS EN VEND* • ZONA C. SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ras. 6740897 . fncasSantCugafl

Classificats PÀRKINGS

• ZONA C/ SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ptas. 6740897 ( Fincas Sant Cugat)

PISOS NOUS • Z. COLL FAVA Sup. 92 m2. 2 dor do. 1 dor ind, com-sal. coc-off, 2 b completos, calefac gas, ase, 1 pi pk, parket. viodeoportero, z. comun con ptse, pràct nvo. a estrenar 22,5 mill. 674 32 08 (Fincas Òrgan) • Z. SANT FRANCESC Àtico. Sup. 70 rr\2, 2 dor do. 1 dor ind. com-sal. coc-equip., 1 b. trza soleada, calefac gas, tot reformado, muy tranq. 14,750 mill. 674 32 08 (Fincas Òrgan ) • Parc Central, OBRA NUEVA, Estudiós de 60 m2, también apto como local. Precio: 11.900.000. 589 73 74 ItOÍ PISOS) • Estación, OBRA NUEVA, piso de 2 hab., 80m2+tza„ A/E, exterior, todo parket. Precio: 17.500.000. 589 73 74 (101 PISOS) • JUNTO PARC CENTRAL Precioso piso de 91 m2. Consta de 3 habi-taciones, 2 banos, co-cína-office, terraza. Ai­re acondickxiado. ca-lefacción. Piscina co­munitària. 19,5 Mill. Pàrking con trastero opcional (1.5 Mill.). 674 0697 fixas Sant Cugat) • 101 PISOS C/ Valldoreix. 58. Amplia cartera de pi­sos. adosados. dlex. unifamiliares, terrenos y locales. Consúltenos: fe ayudaremos a econ-trar lo que busca. 589 73 74 • JUNTO PARC CENTRAL

Bajos de 91 m2., tarr-za de 50 m2., Consta de 3 hab., 2 banos, cocina + office. Aire acondicionado, cale-facetón. Piscina comu­nitària. 22 Mill. otro pi­so en la misma comu-nidad con terraza màs pequeria 20 Mill. Pàrking opcional. 674 08 97 (Fincas Sant Cuaatl

PISOS OCASIÓ • Monasterio, 85m2 + tza. de 25m2.. 2 ba­nos. zona comunitària con piscina, pàrking grande. Precio: 22.800.000. 589 73 74 (Í01 PISOS) • CALLE ROSELLON, (JUNTO ESTACIÓN) Consta de 3 habitacio-nes. bario reformado, cocina. Solo 11,5 Mill. 674 0897 fhcas Sant Cugat) • CALLE DOCTOR MUHLLO Consta de 3 habitacíOT nes, salón, comedor, dos banos reforma-dos, etc. Solo 14,5 Mill. 674 0897 (FticasSanfCueaCI • JUNTO GOLF Y ES­TACIÓN Lujo. Consta de 145 m2 y se distribuye en 4 hab. dobles, dos ba­nos completos, coci-na-office muy bten. Lavero con galeria cu-bierta, salón-comedor de 45 m2. Parket en 1odo el piso. Calefac-ción y aire acondicio­nado. Una plaza de pàrking Jardín, zona de juegos y piscinas comunitàries, 32.5 Mill. 674 0897 fricas Sant Cugat) •Ref. 506 PSO. TORREBLNCA. su perficie 60 m2, come­dor, cocina, 3 h., 1 b.. todo exterior, salea-do, sin ascensor,

9.000.000 Ptas. 675 3355-5892643 (JÍSA) •Ref. 492 Cl VALLÈS, superfí­cie 65 m2, coniedor, 3 h., cocina, y bario refon-nados. soleado, 2* planta sin ascen­sor, 11.550.000 Ptas. 675 33 55-5892643 (KSA) •Ref. 448 ZONA ES­TACIÓN, 73 m2, co­medor, cocina, 3 hab., 1 b.. ascensor. 10.850.000 Ptas. 675 33 55-5892643 (KSA) •Ref. 434 ZONA DE-PORTIVA, 80 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., parquet. ascensor, exterior, vistas Tibidabo, 14.000.000 Ptas. 675 3355-5892643 (KSA) •Ref. 460 ZONA PARK CENTRAL, 85 m2+100m2 jardín pri­vado, salón, cocina, 3 hab., 1 b., 1 A. con ducha, calefac, aire acondi., 1 pàrking, trastero, piscina co-munit. ant. 3 anos, 29.500.000 Ras. 675 3355-5892643 (KSA) •JUNTO ESTACIÓN 3 dormitorios, gran comedor-salón. coci­na reformada, bario, aseo, terraza. Mucho sol. 15.000.000- Ras. 674 72 54 f FtDcas Gironeffa) • CENTRICO 95 m2. 3 dormitorios, comedor-salón am­plio, cocina + office. lavadero, bario. aseo. terraza. Solo 3 veci-nos. Buen estado. 19.000.000 .-Ptas. 674 7254 (Fincas Gironella) • RAMBLA CELLER 4 dormitorios, come­dor-salón con chime-nea, cocina. 2 barios.

amplia ten-aza. Mu­cho sol. 17.000.000.-Ptas. 674 7254 ( Fincas Gironella ) •_.. •C/RtUSITAULET 160 nf, 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», te­rrassa, pi. de park.. 27.500.000 674 5704-6754302 (Imdesa) • Ç/ SANTIAGO RU-SINOL110rrf,4 hab., 1 bany, 1 lava­bo, saló-menjador, cuina "Office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 674 5704-67543 02 • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 589 74 10 (Itndasa) - ._ •PIS DE 120 m', 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, park.. 22.000.000 Ptas. 674 1204-674 1181 í Fjnojjeíftoca-). • PLANTA BAIXA amb jardi a z. residen­cial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, total­ment renovat, piscina, park.. 38.000.000 Res. 674 12 04-674 1181 íGestió Inmobiüaría) • RUBÍ. Av. L'Estatut, edif.nou. 85 nf. 3 hab..bany i lavabo.Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Res. Resta hipoteca. 588 40 17-58854 99 (Incusa) _- . • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar, Dúplex de 118 i135nr . De 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Park. opcional. RFA. Nous 14.200.000 Ras. S8S 40 17-588 54 99 (Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 nf, 4 hab., cambra bany comple­ta, sol de matins, menjador 24 rrf, pla­ces de park. opcio­nals. 10.500.000 Ras. 6996548 (Finques Vallhonrat) • PIS NOU a Coll Fava. planta baixa, 103m-\ 3 dorm. do­bles, jardí particular de 97nf , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes. 674 67 15 (Incusa) • GOLF Àtico duplex de 240 m2, + tenaza. 5 hab., 3 barios y 2 aseos, Salón de 55 m2. con chimenea, zona comunitària con piscina, pàrking para 2 coches. 56.000.000. ptas. 589 73 74 ( 101 Pisos) • CALLE ROSELLON (Junto Estación) Consta de 3 habita-ciones, bario reforma­do, cocina. Solo 11.500.000. ptas. 674 08 97 ( Fincas Sant Cugat) • CALLE DOCTOR MURILLO Consta de 3 habita-ciones. salón, come­dor, dos barios refor-mados. etc. 14.500.000. ptas. 674 08 97 (Fincas Sant Cugat) • JUNTO GOLF ES­TACIÓN Lujo. Consta de 145 m2. y se distribuye en 4 hab. dobles, dos barios completos, co-cina-office muy bien. Lavero con galeria cubierta. salon-come-dorde40m2. Parket en todo el piso, Cale-facción y aire acondi­cionado. Una plaza de pàrking Jardin. zona de juegos y pis­cinas comunitartos. 32.500.000. ptas.

67408 97 (Fincas Sant Cugat)

PISOS LLOGUERS •ATICO JUNTO ES­TACIÓN C. St. Antoni. Consta de 3 hab. bario y coci­na reformados. Terra­za. Sol. Precio. 50.000 Ptas/mes. Ademàs te-nemos una amplia oferta de pisos y torres en alquiler. 674 08 97 i Fincas Sant CugaL} •DUPLEX ZONA RE­SIDENCIAL. BELLA-TERRA Consta de 3 habita-ciones dobles, salón-comedor, cocina, dos Garage para 2 automóvlies. Precio: 100.000 Ptas/mes. 674 08 97 (Fincas SantCugatí. •PISONUEVO.Z. MONASTERIO. Sup. 80 m2,2 hab. do­bles, bario completo, amplio y kjminoso, sal.-com. cocina con gale­ria, tot ext, calef., gas, sumirnstr., contrat., Alquiler.75.0O0,- Parking Opcional. 589 45 66 (Arenasan) C. SANTIAGO RO-SINYOL, MUY CO­MERCIAL, Local 2 plantas. 120mts2, diafano. varias salas, terraza y jardín poste­rior, aseos nuevos. Ideal despachos, oft-cinas. escuelas.... 125.000.-Ptas. 674 72 54 ( Fincas Gironella ) ..

• APART AMENTOS, con o sin muebíes.1 dormitorios con ar-mario. comedor-sa­lón. cocina, bario y terraza. Alquiler: a partir de 45.000.- Ras. 674 72 54 (Fincas Gironella) • PISOS JUNTO MONASTERIO 2-3 dormitorios, co­medor-salón amplio, cocina reformada, ba-

- rio completo, galeria,

amplia terraza. Sol y vistas. Alquiler: 65.000.-674 72 54 (Fincas Gironella) • PISOS A ESTRE­NAR Delante Colegio Euro­pa. Desde 95 a 115 m2., con 3 y 4 hab. y 2 banos, amplias te-rrazas, jardín privado y comunitario con piscina, armarios y fo-cos empotrados, par­ket, calef. gas. pàr­king y trastero. Aca-bados alto standing. Desde 125.000. Ras. 58945 66 (Arenasan) •PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70m2 3 hab. 53.000 ptas. 23765 72 415 24 74 (Fincas Calvet) • TORRE. junto estación Mira-sol con o sin mue-bles, 3 dorm, amplio sal.com. con chime­nea, cocina, cuarto bario, aseo, lavadero, despensa, calef. do­ble vid. Jardin de 585m' 157.000-ptas. 674 7254 (Fincas Gironella) • APART AMENTOS alquiler. Con o sin muebles 1 -2 dorm. sal-com con parquet cocina bario compl. terraza park. opcio­nal. Desde 50.000.-ptas, 874 72 54 (Fincas Gironella J • Z. CENTRO 4 dorm, sal-com. co­cina, lavadero. bario compl., aseo. galeria calefacc. 75.000.-ptas. 674 72 54 (Fincas Gironella) • JUNTO MONASTE­RIO C/Planadel'Hosp2 dorm. con armarios. sal-com. con parquet. bano compl., cocina terraza, todo exterior. Mucho sol. 65.000.-ptas. 674 7254 (Fincas Gironella)

•ATICO JUNTO ES­TACIÓN CA Sant Antoni, Cons­ta de 3 hab. bano y cocina reformados. Terraza. Sol. 67.000 ptas./mes. Ademàs tenemos una amplia oferta de pisos y torres en alquiler. 674 0897 (Fincas Sant Cugat)

OFERTES I DEMANDES • E N VENDA THE EAVESTAFF MINIPIANO ROYAL Antic, de paret, pre­ciós. Sra. Millet (970) Of 30 90 •DONO GATÉTA MOLT MACA DE 2 MESOS 589 15 40 - 674 87 (5 •EMPRESA SEC­TOR AUTOMOVIL Precisa persona amb carnet de con­duir per reparto a partir de 19 anys. 675UJ5Ü "EL TITELLA TRAPE­LLA"' Organitza les millors festes infan­tils. Pallassos, tite­lles...un regal inobli­dable. 674 30 9f - 319 58 76 •SI VOLS SER BASTONER... i tens més de 5 anys ara és el moment. Vine a l'Esbart a inscriure't del dia 15 al 19 de setem­bre,de 6 a 9 de la tarda. • ES NECESSITA-AUXIUAR DENTAL, (Resident a Sant Cugat) amb expe­riència clínica i ad­ministrativa. Inte­ressades enviar cu­rrículum amb foto a: Dra. Rodríguez/Clí­nica Jonadex, P°. Bonanova, 69-3°-08017 Barcelona. • ES NECESSITA instal·lador d'ante­nes parabòliques amb experiència.

73616 78 735 7201 • ES NECESSITA-Noia amb edat compresa entre els 20 i 25 anys, per cobrir plaça d'auxi­liar administrativa imprescindible co ­neixements d ' in­formàtica (Word Perfect i Contra-plus), interessades telefonar al tel. 675.38.01 i pregun­tar per Susana, • ES NECESSITA-Noia amb edat compresa entre els 20 i 25 anys, per cobrir plaça d'auxi­liar administrativa imprescindible co­neixements d ' in­formàtica, interes­sades telefonar al tel 675.38.01 i pre­guntar per Sr. Fre­deric.

TELEFONISTA I AUX. CL ÍN ICA Amb experiència,

necessita policlinic Torreblanca,

interessades enviar C.V. i foto a: Avgda.

Torreblanca, 2-8 08190 ST. CUGAT

•Es requereix SERVEI TÈCNIC

(Empresa o Autònom) per ocupar-se de la

postvenda d'una em­presa comercial de maquinària d'emba­latge, situada a Sant

Cugat del Vallès. Interessats: trucar,

en horaris d'oficina, al següent telèfon

58920 60

•TRABAJA DESDE CASA

Negocio propio tiem-po parcial o completo empresa lider, aseso-ramiento y apoyo, en trevistas Sr. De Pablo

675 5630

j r ^ 4 CANTONS A SA NT CUGAT ' • • ' • ;

ALEXANDRIA • * ESTACIÓ DE SERVEI REPRÍS *

PAPERERIA TORRAS Villa, W Avda. Rius i Taulet, 137 Ctra. Ceit/anyo/a, 31

ANCANA CALA QUIOSC PARC CENTRAL Roselló, 23 Mercat Torreblanca, 2-15 Manef* Farrés, 49

BLAU CEL PAPERERIA CRIFUL OiL PLANA PAPERERIA Francesc Moragas, 28 Rius i Tautet RambtaCan Mora

BOUTIQUE DE LA PREMSA LLIBRERIA DAMACH QUADRICULA LLIBRERIA Vestíbul estació FF. CC. Sant Domènech, 38 Ctra. Cerdanyola, 41

CAMÍ LLIBRERIA JORDI QUIOSC FUTBOL Sant Martí, 18 Santiago Rusinof, 11 Rambla Celler, s/n

DRACS PAPERERIA CRAU RACÓ DE PAPER Elies Rogent, 14 Avda. Alfons Sala, 38 Sant Antoni, 52

DUPLO CULTURAL, SCP PAPER PAPER, S. L, PAPERERIA SAIDA C. Comerctdl Sant Cugat loca i. 42 Rambla Ribalallada, 4 Montserrat, 24

EL CLIP PAPERERIA PAPERERIA LÓPEZ XAMFRÀ Alfons Sala, 9 Santa Maria, 35 Rambla Celler, 97

Pc>. Francesc Macià. (>l (Coll Fava) PAPERERIA SANT CUGAT EL QUIOSC Passeig Torreblanca, 60

Granados, 15

A MIRA-SOL PADILLA ARENAS PI. Borràs (Estació Mirasol)

QUIOSC MIRA-SOL Lleida, 70

A LA FLORESTA QUIOSC LA FLORESTA Pl. Josep Playa, s/n

A VALLDOREIX CALAIVIA ALBIZ PI. Can Cadena, s/n

BOUTIQUE DE LA PREMSA Estació Valldoreix FF.CC.

• • * $ • •

EIS 4 CANTONS

34 likrnilrr.t, fi di jrhrrr ilt /CWí

M i t j a M a r a t ó de S a n t C u g a t

Màxima expectació Benito Ojeda i Montse Castelló guanyen la XV Mitja Marató

Els corredors del club Domingo Ca­talan, Benito Ojeda i Montse Cas­telló es van proclamar diumenge passat campions de la XV edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, una prova que organitzen conjun­tament el Club Muntanyenc Sant

Cugat i el Club Natació Sant Cu­gat. Ojeda i Castelló van repetir victòria l'any 1992, en la novena edició d'aquesta prova puntuable per la Copa Catalana de curses de fons de muntanya. Els primers sant-cugatencs en arribar van ser l'in­

dependent Francisco Martín i Alba Caballé, del CM Sant Cugat. Un to­tal de 775 corredors van prendre part en aquesta cursa, que enguany ja ha arribat a la quinzena edició. Xavier Figueres, regidor d'esports de l 'Ajuntament de Sant Cugat,

Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat i José Antonio Goitia, president del Club Natació Sant Cugat van ser, entre altres personalitats, els encarre­gats de fer el lliurament de premis i trofeus als guanyadors.

775 cortadon V M inserim's * la XV edició de la Mitja Marató de Sant Cugat Fets: YOUNDA GARCÍA Els tres guanyadors de la Mitja Manta d l Sant Cugat, al nedi. YOUNDA GARCÍA

Al.i.\ Loi'F.z - Sant Cugat -

Benito ()jeda, amb un registre d'l hora X minuts i 7 segons, i Montse Castelló, amb un temps d'l hora l1' minuts i 7 segons, \ ,in ser els guanyadors de la XV edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que es va eelebrar diumenge passat pels earrers del nostre municipi. En categoria masculina, el segon i tercer clas­sificats van ser els kenyans Che-ren Simarwa i Henry Rutto res­pectivament, ambdós del Puma Squadra Sportiva. Kl corredor del club Domingo Catalan, Be­nito Ojeda, vencedor de la pro­va atlètica, reconeix que la pro­

va s'ha decidit "en l'últim quilò­metre" i qualifica el recorregut d'"entretingut". l-'.n fèmines va imposar-se la també corredora del c l ub D o m i n g o C a t a l a n Montse Castel ló , que prenia part en aquesta prova per sego­na vegada. Darrera d 'aquesta van arribar ( Iristina Nogués, del l 'C Barcelona, i Vialina Jaime, del Cornellà Atlètic.

K«·pt't«·ix«'ii victòria

Curiosament, Benito Ojeda i Montse (iastelló ja van repetir victòria l'.mv 1992, en la no­vena edició d ' aques t a Mitja Marató de Sant Cugat. Benito Ojeda no va baixar el rècord

de la prova, que ostenta Kmi-liano García des de la setena ed ic ió , a m b un regis t re d ' l hora i 6 minuts . Ramon No­guera i Anna Cos. guanyadors de l 'úl t ima edició d ' aques ta prova, han acabat enguany en la cinquena posició final i no han pogut repetir l'èxit assolit en la passada Mitja Mara tó .

Aquesta-cursa està organit­zada per la Comissió Atlètica de Curses (CAC), in tegrada per membres del Club Mun­tanyenc Sant Cugat i del Club Natació Sant Cugat. Aquesta Mitja Marató de Sant Cuga t és una prova puntuable per a la Copa Catalana de curses de fons de muntanya, i des que

HIPÏCA SEVERINO

DIRECCIÓN: ENRIQUE FARRÉS VlDALS

• Clases para niiïos a partir de 8 anos

• Cursillos especiales para colegios

• Excursiones de 1 dia por Collserola

• Profesor titvlado técnico deportivo

de base en equüación

• Venta de caballos de todas las razas

Tel: 674.11.40

TORRE A LA FLORESTA

120 m2, acabats 1§ qualitat 300 mts., jardí 80 mts.,

terrassa, 26.500.000 ptes. Directe propietari

Sr. Morales - Tel 674 98 73

va c o m e n ç a r a q u e s t a Mit ja Marató el 1984 no s'ha deixat mai de celebrar. Sens dub te , aquesta cursa és un dels actes esportius centtals de l 'any al municipi .

Cap s a n t e u g a t e n c al podi

D e l s 775 a t l e t e s q u e van participar en aquesta XV edi­ció de la Mi t j a M a r a t ó d e Sant Cugat , els dos p r imers santeugatenes en creuar la lí­nia d 'arr ibada van ser l ' inde­p e n d e n t Francisco Mar t ín i A l b a C a b a l l é , d e l C l u b M u n t a n y e n c S a n t C u g a t . Martín, que va ser quinzè a la general , va fer un crono d ' l hora 16 minu t s i 19 segons , m e n t r e q u e C a b a l l é va fer una marca d ' l hora 43 minuts i 34 segons . D ' a q u e s t a ma­nera, a d i fe rènc ia de la da­rrera edició de la Mitja Ma­rató. en què un santeugatenc, Manel Murillo, va acabar pu­jant al podi com a tercer clas­sificat, enguany no ha es ta t poss ib le .

L'arribada al Passeig Gaudí

Una de les novetats de la XV edició de la Mitja Marató de Sant Cugat ha estat el recorre­gut. Aquesta edició, per exem­ple, l'arribada, que darrerament s'havia fet a la plaça del mones­tir, ha estat al Passeig Gaudí, al Pla del Vinyet, on també era la sort ida. Va ser j u s t a m e n t en aquest indret on es va celebrar, un cop finalitzada la prova, el lliurament de premis. Els deu primers classificats de la general masculina i femenina van rebre un trofeu i un premi també en metàl·lic. El primer de cada ca­tegoria establerta en aquesta cursa, el guanyador per clubs i el primer classificat local en cate­goria masculina i femenina tam­bé van rebre un premi. A aquest acte hi van ser presents, entre altres autoritats, Xavier Figue­res, regidor d'esports de l'Ajun­tament de Sant Cugat, Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat i José Antonio Goitia, president del Club Natació Sant Cugat.

ELS íCArYIWS Divendres. 6 defebrer de I99S Esports 35

B à s q u e t

La UE Sant Cugat guanya, quatre mesos després

L'equip de Solana s'imposa per 30 punts de diferència Després de quatre mesos sense conèi­

xer la victòria, o ei que és el mateix, quin­

ze jornades consecutives sense guanyar,

la UE Sant Cugat va derrotar el C N Tàr­

rega per 3 0 punts de diferència, 9 5 a 65 .

Al.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

El nou entrenador de l 'equip de bàsquet de la Unió Esporti-va Sant Cugat \a debutar a la Sala Escolar del pavelló muni­cipal amb una \ ictòria més que contundent davant el ("N Tàr­rega per t renta pun t s de di­ferència. <>.S a ò.S. Aipiest es el tercer triomf de la temporada del conjunt santeugatenc, des­prés de guanyar el Lima-Horta fora de casa i La Salle Manresa a casa, en les dues primeres jor­nades del campionat de lliga. Han estat concretament quatre mesos en què la l 'K Sant Cu­gat ha estat incapaç de derrotar cap adversari. En aquest en­frontament, el jugador .santeu­gatenc Albert Negre , amb 37 punts, es va convertir en el mi­llor jugador del partit. Francesc Solana, però, creu que aquesta gesta no tindrà importància si els seu equip no guanya diu­menge a la tarda a la pista del Maragall-Sant Josep Oriol. Ks per aquest motiu qvie el tècnic desitja "continuïtat" en la nova línia ascendent que l'equip va mostrar en l'última jornada. El joc que va oferir la UE Sant (lu-

Aquest tercer triomf de l'equip vermell-i-

negre no ha suposat que aquest abando­

ni l'última posició a la taula però com a mí­

nim ha estat un resultat q u e an ima a

pensar en la recuperació de l'equip. Fran­

cesc Solana, nou entrenador de l'equip,

confia que ben aviat l'equip oferirà una

nova imatge. El sènior masculí visita diu­

menge a la tarda la pista del Maragal l -

Sant Josep Oriol, onzè a la taula.

l i K Sant Cugat va acameiuir la tercera rictèria de la temporada. Feta: YOUNU SMCU

gat dissabte passat contra el C N Tàrrega és, segons l'entrenador, el "preàmbul" del tipus de joc que vol inculcar als seus juga­dors. Des que Francesc Solana va començar a dirigir el sènior masculí no s'ha cansat de repe­tir que la seva manera d'encen­dre el bàsquet és molt diferent a l'establerta fins al moment, és a dir que ell practica una "filo­sofia diferent".

Salvar la categoria

Mantenir la plaça a Segona Ca­talana és l'únic objectiu que s'ha marcat el tècnic vcrmell-i-negre. "Sembla que amb aquesta victò­ria l'equip és conscient que té pos­sibilitats de continuar per segon any consecutiu a la categoria". Ara per ara, la UE Sant Cugat és l'úl­tim classificat amb 21 punts, els mateixos que el penúltim, el Cos­

mos de Barcelona. Diumenge a la tarda, l'equip de bàsquet de la UE Sant Cugat visita el Mara­gall-Sant Josep Oriol, onzè a la taula amb un balanç de vui t victòries i deu derrotes. A l'a­nada, l 'equip santeugatenc va caure derrotat a la Sala Escolar per 65 punts a 73. En aques t partit podria tornar a jugar Xa­vier Campos, el nou base lesio­nat recentment.

H o q u e i herba

El Júnior masculí perd tres punts importants

davant el FC Barcelona Al.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

L'equip masculí del Júnior va patir diumenge passat Lina en­sopegada important en el pri­mer partit de la segona volta del campionat en perdre al seu camp per 3 gols a 4. L'entre­nador santeugatenc ha afirmat que en aquest enfrontament el seu e q u i p va a c u s a r les n o m b r o s e s ba ixes q u e pre ­s e n t a v a pe r a a q u e s t xoc . Aquesta ha estat la quarta der­rota de la lliga, tercera a les i n s t a l · l a c i o n s de l J ú n i o r . Aquest cap de se tmana , l 'e­quip blau-i-negre es desplaça per enfrontar-se en doble jor­n a d a d i s s a b t e a l ' A p ò s t o l Orense , últim amb 4 punts , i d iumenge al San Pablo Valde-

luz. tercer amb 22 punts . Bar-rientos continuarà tenint pro­b l e m e s per confecc ionar el seu onze ideal ja que són bai­xa per a aquests partits Janny Vidal, Marcos Pérez, Vincent Solleveld i Quique Nogueres . L'únic jugador que recupera és Christian Wein. En aquests moments , el Júnior és setè a la classificació amb 14 punts , els mateixos que el F~C Bar­celona.

Aquest cap de setmana, l 'e­quip femení del Júnior reprèn la competició de lliga al camp del San Pablo Valdeluz, quart a la taula amb 16 punts . L'e­quip que dirigeix Núria Oli­vé, que dijous va disputar un partit amistós amb el conjunt argentí del Club Atlético San Vicente, és sisè amb 14 punts .

F u t b o l s a l a

Josep Gonzàlez, del FC Barcelona, torna al Winterthur com a cedit

AI.KX LÓPKZ

-Sant Cugat -

Josep Gonzàlez, actual jugador del FC Barcelona, i exjugador del Winterthur Sant Cugat, ha estat cedit a l'equip santeugatenc fins a final de temporada. Gonzàlez, per motius professionals, ha de­manat al club blau-grana aquesta opció que finalment ha estat ac­ceptada. Gonzàlez podria jugar fins i tot aquest dissabte.

Després de dues victòries con­secutives a la lliga, el Winterthur Sant Cugat va perdre a la ia pista del Medcs per un ajustat 5 gols a 4. De fet, el conjunt vermell-i-ne-gre va merèixer com a mínim l'empat, en un dels millors partits que ha disputat el FS Sant Cugat aquesta temporada. El conjunt de Saragossa ocupa en aquests mo­

ments la tercera posició a la taula i lluita per ocupar els dos primers llocs que donen accés a disputar el p/ay-offd'-àsccm. En aquest xoc. el Winterthur Sant Cugat va deixar ben clar que la millora en el seu joc és un fet. Tot i la desfeta, l'e­quip santeugatenc continua ocu­pant la dotzena posició a la classi­ficació amb 18 punts, a tres de la zona de descens.

El Rubio Burlada és el proper adversari del Winterthur Sant Cugat al pavelló municipal. 1̂1 conjunt de Pamplona és vuitè a la taula amb sis punts més que els vermell-i-negre. Per a aquest partit, l 'entrenador Car­les Navarro no podrà comptar amb Eduard Mayral , q u e va caure lesionat a Saragossa. A l 'anada, el Rubio Burlada va imposar-se per 3 gols a 1.

F u t b o l

Hervàs deixa el Sant Cugat i fitxa pel Castelldefels

À. L. - Sant Cugat -

El fins ara jugador del primer equip del Sant Cugat Esport, Jor­di Hervàs, ha deixat el club per in­corporar-se a les files del Castell­defels , equip que milita a la Regional Preferent. D'aquesta manera. Hervàs segueix els pas­sos del també exjugador vermell-i-negre Jacobo. que ja fa algunes jornades va acceptar una oferta d'aquest conjunt. L'entrenador del Sant Cugat. Albert Vinas, ha qualificat aquesta baixa d'"im-portant" i ha assegurat que ara el que caldrà és "reestructurar les lí­nies de l'equip". FJ ja jugador del Castelldefels ha estat un dels fi­xes de l'equip vermell-i-negre aquesta temporada. VA tècnic de Riudoms no descarta fitxar al­gun jugador els pròxims dies, i més tenint en compte que Juan Carlos va tornar a lesionar-se d iumenge passat al camp del Roda de Berà i és dubte per al partit que ha de disputar el seu equip diumenge davant l 'Hos­pitalet Atlètic.

El Sant Cugat Esport va perdre en la darrera jornada per 2 gols a 0 en un partit on va debutar Jor­di Mezquita, notí jugador sant­eugatenc. Aquest diumenge, a partir de les dotze, l'equip ver­mell-i-negre, catorzè a la taula amb 27 punts, rep un rival direc­te per eludir el descens de cate­goria: L'Hospitalet Atlètic, quart per la cua amb 22 punts

Hoquei patins

El PH Sant Cugat rep el líder

- Sant Cugat -

La victòria del Patí Hoquei Sant Cugat en l'última jornada de lli­ga a la pista del Cornellà per 2 gols a 4 ha confirmat l'equip ver­mell-i-negre en la cinquena po­sició, amb 20 punts, a tres del quart classificat, el Ripollet. Diu­menge, a partir de dos quarts d'u­na del migdia, el PH Sant Cugat rep el líder, l'Arenys de Munt, que ha guanyat tots els enfronta-ments.del campionat. Per a aquest partit, el tècnic Lluís Sànchez sí que convocarà Jordi Rius, des­prés de no anar convocat al dar­rer partit.El jugador del primer equip Josep Rossell ha dema­nat l a baixa al c lub . Segons Rossell, els pocs minuts que disposava ha estat el motiu pel qual ha decidit no continuar a l 'entitat santeugatenca. /À.L.

36 Esports FLS ÍCAXTUNS Dnnid/w, 6 de febrer de 19M

H a n d b o l

La UE Sant Cugat debuta a la fase d'ascens amb victòria Se situa líder del grup empatat a punts amb el Sant Quirze

No podia d e b u t a r mi l lor l ' equ ip d'handbol de la UE Sant Cugat a la fase d'ascens. En la primera jorna­da, l'equip que dirigeix Joan Sancho va superar amb molta c laredat el

Al.i \ Lól'KZ - Sant Cugat -

I .'equip d'handbol de la l niú Kspoim a Sant ( aigat \ a començar amb bon peu la fase d'ascens en derrotar el Han voles per un cò­mode .i4 nois a 2d, en el primer partit d'aquesta fase. 1*11 conjunt santeugatenc. tal com reconeix el segon entrenador del conjunt. Jor­di Tomà-.. \.i fer "un dels millors partits de la temporada". Tomàs també ha declarar que és impor­tant començar guanvant per la "tranquil·litat" que això dóna. Aquest triomf de la l 11 Sant ( lu-ga i li ha donat el liderat, tot i que el comparteix amb el Sant Quirze. Ara. ambdós conjunts tenen 5 punts i serien els equips que ac­cedir ien a disputar el sector. "Anem pel bon camí", ha mani­festat ' 1 i imàs, però ha recalcat que "encara resten nou jornades per disputar".

Partit a partit

Kl cos tècnic del primer equip d'handbol de la l 'R Sant Cugat té molt clar que cal anar "partit a partit", i no fixar-se grans objec­tius. L'adversari dels vermell-i-negres aquesta jornada és la Sa-

Banyoles per vuit gols de diferència, 34 a 26 , en un dels millors partits que ha disputat l'equip en la present temporada. Aquest triomf, a més, li ha proporcionat el liderat, que os­

tenta juntament amb el Sant Quirze, que és segon. El proper adversari d'aquesta fase és la Salle Montca­da, que el cap de setmana passat va perdre a la pista del Cardedeu.

El lanyoto no va ser rival par a ia UE Salt Cugat taw va guanyar per 8 gals de diferència. Feta: YOIANDA GARCU

lle Montcada, un equip que a la fase regular va finalitzar en la ter­cera posició del grup B amb 18 punts, i un balanç de vuit victò­ries, dos empats i quatre derro­tes. En aquests moments, és cin­què a la classificació sense cap punt, després de perdre en la pri­mera jornada a la pista del Car­dedeu pèr 25 gols a IS. Per a

aquest compromís, l'equip comp­ta amb quatre jugadors que fins a última hora no se sabrà si po­dran jugar. Aquests són Xavier Rovira, Carles Casaubón, Oscar Palència i Armand Mora. Així doncs, els jugadors del segon equip Ivan Carpio i Ivan Salas podrien anar novament convo­cats amb el sènior A. Kl segon

tècnic de la VE Sant Cugat ha qualificat el rival de "molt dur" i n'ha destacat la defensa, que és "difícil de superar". "Es un dels partits on hauríem d'esgarrapar algun punt fora de casa", ha ma­nifestat Jordi Tomàs.-El segon entrenador creu que si la Salle Montcada perd, "quedarà bas­tant endarrerit".

F u t b o l sala

L'Olímpyc guanya dos mesos dsprés

À. L. - Sant Cugat -

La victòria de l'Olímpyc de la Floresta al pavelló municipal davant el Playas de Castellón " B " , tercer a la taula, per 5 gols a 4, ha propiciat cpie els d'Àngel Ruiz sumin el primer triomfa la lliga després de dos mesos sense fer-ho. Aquesta ha e s t a t , a m é s , la s e g o n a victòria de la temporada a casa, després de no aconseguir els tres punts en quat re mesos. L'Olímpyc, que és novè a la taula amb IS punts , visita la pista del Club Natació Saba­dell , que ocupa la c inquena p o s i c i ó a m b 25 p u n t s . A aquest xoc tornarà Joan Rei­xach. un cop transcorregudes les dues jornades de sanció. per culpa d'una expulsió.

A t l e t i s m e

Àngela Fio venç la Final Territorial

- Matar* / Sant Cugat -

Àngela Fio, del C l u b M u n ­t anyenc Sant Cuga t , en ca­tegoria aleví femenina, es va proclamar el cap de se tma­na passat guanyadora de la F i n a l T e r r i t o r i a l de c ross q u e va d i spu ta r - se a Mata ­ró. /À .L .

L *= .r Jiiïif;i: ! f c :•*•• • « K I M O W E ^ mm\ <$* -rwm-B- x

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL HOQUEI H E H A MAS JANER

Paqui Sànchez 13 BÀSOUET

SANT CUGAT ESPORT JÚNIOR MASCULÍ Elisabet Escrivà 12 - UFESC Hans Shonhofer 23 Christian Weíft 24 Chcii Serrano 12 Nacbo Argento 24 -Miguel Gonzalez 14 Caries Patüé 11 Cristina García 12 Albert Hejgre 21 Jordi Hervas 13 Pablo Negre 10 Pitu Gil 11 Rubéo Sénchet 16

PB SANT CUGAT JÚNIOR FEMENÍ HANDBOL UESC -

Vanessa Costas 14- Luci López 17 Núri*0&#ftf -' 21 Sara Montero 10 Carol Abad 14 l 'ESC EHsabeth Baldrkh • U Laura Gallego 10 Sandra Settahtma 9 Xavi Pizarro 25 ívíargaiAimagro 20 Rosa García • 8 Armand Mora 15 AJdaSaBs 9

Joan Cinta 11 ' -

njfuiL auuui Ï3AB1DA

PATf HOQUEI WíNTERTHUR SANT ClGAT

Dant Antón 14 Sergi Martínez 20 CV SANT CUGAT

Jordi Montserrat 13 Antoni Díaz 13 Melina Dràganic 14 * *

Jordi Vttbkmga 13 Oscar Monjoncii 13 M.C. Domínguez 10

Toni Zaptarta 12 Paco Boza 10 Sandra Vindel 4

E L S 4 C 4 N I W S Divendres, 6 defebrer de 1998 Esports 37

FUTBOL

Primera Catalana 12.00 Sant Cugat-L'Hospitalet (Diu.)

Segona Regional 12.00 Sporting Mira-soI-Can Rull (Diu.)

12.00 Badía-La Farga (Diu.)

Tercera Regional 11.30 Can Trías-PB Sant Cugat (Diu.)

11.30 Les Fonts-Júnior(Diu)

17.00 Ca n'Oriol-La Farga (Dis.)

Veterans 18.00 Sant Cugat-Badalona (Dis.)

Preferent Juvenil 12.00 Terrassa-Sant Cugat (Diu.)

2a Divisió Juvenil 11.00 Júnior-Lepanto (Diu.)

10.00 PB Sant Cugat-Juv. 25 Sept. (Diu.)

10.00 Sant Ksteve Sesrovires-Adesa (Diti.)

12.15 N.Terrassa-Sanr Cugat (Diu.)

l a Divisió Infantil 13.45 CKK Sant Cugat-Jabac (Dis.)

16.00 PB Sant Cugat-Matadepera (Dis.)

2a Divisió Infantil 11.15 PB Sant Cugat-Juv. >S Scpt. (Dis.)

10.00 Adesa-PB Ramon Llorenç (Dis.)

09.00 Sant Cugat-Can Tria; (Dis.)

11.00 Viladecavalls-Sant Cugat (Dis.)

12.00 Júnior-Les Fonts (Dis.)

1a Divisió Cadet 10.00 PB R.LIoreny-Sant Cugat (Diu.)

09.45 Lumen-PB Sant Cugat (Diu.)

2a Divisió Cadet 16.00 Can Boada-Júnior (Dis.)

09.45 San lx>renzo-CEF Sant Cugat (Diu.)

18.00 Jabac-Sant Cugat (Dis.)

1a Divisió Aleví 13.00 Can Boada-Sant Cugat (Dis.)

15.00 San Cristóbal-PB Sant Cugat (Dis.)

12.00 Can Fatjó-Júnior (Dis.)

2a Divisió Aleví 12.00 Juan XX1II-PB Sant Cugat (Dis.)

09.00 Vedruna-Sant Cugat (Dis.)

11.00 Can Trías-Adesa (Dis.)

Benjamí Preferent 09.30 Can Rull-Sant Cugat (Diu.)

10.00 PB Sant Cugat-San Juliàn (Dis.)

2a Divisió Benjamí 11.30 Adesa-Mollet (Dis.)

12.00 Agora-Santa Perpètua (Dis.)

10.30 Sant Cugat-Terrassa (Dis.)

Pre benjamí 11.00 Fontetes-Agora (Dis.)

12.30 PB Sant Cugat-San Juliàn (Dis.)

12.00 Sant Cugat-Alzamora (Dis.)

12.00 Sant Cugat-Alzamora (Dis.)

Femení 12.30 PB Sant Cugat-FC Barcelona (Diu.)

12.30 PB SantCugat-Provcncalenc (Dis.)

BÀSQUET

Segona Catalana 18.00 Maragall-LE Sant Cugat (Diu.)

Tercera A 12.00 PB Sant Cugat-Premià Dalt (Diu.)

Tercera B l'B Sant Cugat (Descansa)

Sub-22 Maragall-UE Sant Cugat

10.30 PB Sant Cugat-Premià Dalt (Diu.)

Tercera Catalana fem. 19.00 HE SantCugat-Grgal (Dis.)

Júnior masculí PB Sant Cugat-Centre la Torrassa

Cadet masculí 16.00 UE Sant Cugat-S.E.S.K. (Dis.)

Cadet femení 1 7 3 0 UE SantCugat-Sant Gabriel (Dis.)

FUTBOL SALA

Divisió de Plata 18.15 W. Sant Cugat-Rubio Burlada (Dis.)

Primera Nacional A. 18.45 C N Sabadell-Olímpyc (Dis.)

Territorial Catalana 18.00 Gironella-W. Sant Cugat (Dis.)

Primera divisió "A" 16.00 Chess-Multi-Forn (Dis.)

19.30 PB SantCugat-Manlleu (Dis.)

17.30 Parets-Champion (Dis.)

Segona divisió "A" 17.00 Mas Jancr-Casscrres Àbac (Dis.)

11.45 Olímpyc Florcsta-Gavà (Diu.)

Segona divisió "A" fem 18.30 Mobles Molina-Mas Janer (Dis.)

18.00 Vilafranca-Champion (Dis.)

Segona divisió "B" fem 10.00 M C Sant Cugat-Dangcrons lDiu.)

11.30 Mas Janer-La Marina (Diu.)

Juvenil 2a divisió 12.00 VV. Sant Cugat-Maristes (Diu.)

16.30 Centelles-OIímpyc Floresta (Dis.)

Cadet 2a divisió Winterthur Sant Cugat (Descansa)

Cadet la divisió 10.45 Olímpyc-Industries García (Diu.)

Infantil 18.00 Riera-Olímpyc Floresta (Dis.)

Aleví 15.15 Pallejà-Olímpyc Floresta (Dis.)

VOLEIBOL

Juvenil femení S.E.S.E.-CV Sant Cugat

HANDBOL

Primera Catalana 12.40 Salle Montcada-l :K St Cugat (Diu.)

Tercera Catalana UE Sant Cugat-Panorama

Juvenil masculí Gavà-l li Sant (aigat

Cadet masculí Adrianenc-l 'E Sant Cugat

Cadet femení UE Sant (Àigat-Banyoles

HOQUEI HERBA

Divisió d'Honor masc. 16.00 Apòstol Orense-Júnior (Dis.)

11.30 San Pablo Valdeluz-Júnior (Diu.)

Divisió d'Honor fem. 13.00 San Pablo Valdeluz-Júnior (Diu.)

HOQUEI PATINS

Segona Catalana 1 2 3 0 PH SantCugat-Arenys Munt (Diu.)

Fèmines 12.00 PH Sant Cugat-Sant Feliu (Dis.)

Júnior 11.00 PH Sant Cugat-Arenys Munt (Diu.)

Juvenil 0 9 3 0 PH Sant Cugat-Arenys Munt (Diu.)

Infantil 16.30 P H Sant Cugat-Sant Josep (Dis.)

Aleví "A" 1 5 3 0 PH Sant Cugat-Galdcs (Dis.)

Aleví "B" 10.00 Q>rbera-PH Sant Cugat (Diu.)

Benjamí 09 .30 Vilafranca-PH Sant Cugat (Dis.)

Prebenjamí "A" PH Sant Cugat (Descansa)

Prebenjamí "B" 16.00 Sant Josep-PH Sant Cugat (Dis.)

BUGBY

2a Catalana 17.30 Hospitalet-St Cugat-Júnior (Dis)

FUTBOL SALA

Infantil Aneel'eta Ferrer-Duc de Montblanc 5-1

Cadet Fuenteliviana-Rubí Nord Z

Benjamí Cullserola-Santa Isabel X-

BÀSQUET

Aleví Sant Jodi "A"-Escola Avenç 14-51

mmmmmM, mmmm

HANDBOL

Infantil Masculí Angeleta ]• errcr-Handbol Rubí 29-18

BÀSQUET

Infantil Masculí Escola A\cr,ç ".V-Escula Pia "A" 34-54

Cul.legi Curme-PB Sant Cugat 43-24

Tecnos "B"-Escola Avenç "B" 2-0

Regina Carmeli-TE Sant Cugat "B"...38-35

l'K Sant Cugat "A"-Ramon Pont 49-52

Cadet Femení Pureza Maria-Escola Pia 7-50

i s f %m.n T ÍÍ -mm mmài-

AGENDA

LOCAL

FUTBOL SALA Aleví 13.00 Joan Maragall-Kscola Ascnç (Dis.) 09 .00 Thau-Cul.lcgi Balmcs (Dis.) 12.00 Santa Isabel-Zona Nord (Dis.)

Infantil 11.00 Escola Avenç-La Serreta (Dis.)

Cadet-juvenil 10.00 I .aSerreta-Angeleta Ferrer (Dis.)

HANDBOL Aleví 10.00 Pureza Maria "B'-Avenç "B" ..(Dis.)

11.00 Santa Isabel-Pu reza Maria "A"..(Dis.)

09 .00 Handbol Rubí-Catakinva "B "...(Dis.)

13.00 Ferran Clua "A"-C<illserola (Dis.)

12.00 F.Clua "B"-Catalunya "A" (Dis.)

Benjamí 12.00 Catalunya-Joan Maragall (Dis.)

11.00 Ferran Clua "A"-Avenç "A" (Dis.)

13.00 Collserola-Escola Avenç "B" (Dis.)

10.00 Ferran Clua "B"-Santa Isabel....(Dis.)

BÀSQUET

Benjamí 1 0 3 0 Pins Vallès-R.Carmeli "A" (Dis.)

11.00 Ferran Clua Maristes Rubí (Dis.)

1 0 3 0 R.Carmeli"B"-Catalunya (Dis.)

10.00 Àgora-Santa Isabel (Dis.)

12.00 Escola Avenç-Sant Jordi (Dis.)

Aleví 11.00 Sant Jordi "A"-Àgora (Dis.)

09 .30 Escola Avenç-Regina Carmeli....! Dis)

12.00 Pins Vallès-Sant Jordi "B" (Dis.)

13.00 Sant Jotdi "C"-Catalunya (Dis)

09 .00 Ferran Clua-Pureza Maria (Dis

COMARCAL

FUTBOL 7

Benjamí 10.00 San Pere Lumen-Escola Avenç.(Dis.)

HANDBOL

Infantil Masculí 11.00 Angelcta Ferrer-Èpic Casino (Dis.)

11.00 Blanxart-Hscola Avenç (Dis.)

VOLEIBOL

Infantil Femení 11.15 Sagrat Cm-V.) Pinar (Y>is.)

11.00 CV Sant Cugat-CV Rubí (Dis.)

Cadet Femení 09.00 Pureza Maria-Col.legi Martí (Dis.)

10.30 C.Carme-Angelcta Ferrer (Dis.)

Juvenil Femení 10.00 Pureza Maria-Torre de Palau (Dis.)

BÀSQUET

Infantil Masculí 12.00Tecnos "A"-Avenç "A" (Dis.)

11.00 PB Sant Cugat-Vedruna "A" (Dis.)

10.00 Escola Avenç "B"-Blanxart (Dis.)

09 .00 I ES Terrassa-l E St Cugat ".V '.(Dis.)

Infantil Femení 11.00 Ramon Pont-Angeleta Ferrer....(Dis.)

09 .00 l 'E Sant Cugat-Castcllbisbal (Dis.)

Cadet Femení 13.00 Petit Estcl-Pureza Maria (Dis)

38 Esports F J L S / C A N T O N S iriveiitires. 6 rle febrer fit 1998

f M T 8 0 l

Primera Catalana

Cerdanyola-Balaguer 1-4

Sants-Palafrugell 1-2

Girona-Vic 0-1

L'Hospitalet-( Cornellà 1-4

Roda de Berà-Sant Cugat...2-0

Valls-Olot 1-1

Masnou-Reus 0-1

Barceloneta-( irumanet. .2-1

Guíxols-Ripollet 1-2

Treni p-Granollers 0-1

Rens

Balaguer

C i m . , net

l 'a laftugell

Corneli.)

C i tona

Vir

Olot

Masnou

Ripollet

(iulxols

PJ R Pf PP

2 ! I 5 5 .1

2s i s -t 4

-M 12 6 .ï

2.1 l i 3 7

2.1 II 6 6

2.1 II 5 7

2.1 12 2 9

2.1 lli 7 (i

2.1 10 5 H

2.1 X 9 6

2.1 7 9 7

CF

43

Sil

42

.11

.16

Punta

50

49

27

21

T r e m p 2,1 7 7 9

Ctanollers 2.1 7 6 HI

S U N C u » * 2 . ) 8 3 12

25

2 3

IS

11

IN

.1(1

3 0

\alls 21 f,

Cerdanyola 2.1 7

Hosp i t a l e t 2.1 5

KIKJJ Rera 2.1 (>

Bareeloneta 2.1 5

Sanis 21 .1

X 9

.1 1.1

7 II

2 15

4 14

1 17

2»

27

2 7

26

>4

46

42

45

La propera (8 de febrer): Palafrugell-Balaguer; \ic-Sants; Comellà-Girona; Sant Cugat Es-port-L'Hospitalet Atlètic; Olot-Roda de Berà; Reus-Valls; Cirama-net-Masnou; Ripollet-Barceloneta; Granollers-Cuíxols; Tremp-Cer-danyola de Mataró.

Segona Regional

G R U P 5

Can Rull-Castellar 1-2

Viladecavalls-Andalucía....0-2

La Romànica-Sp.Mira-sol..3-5

Llano-Merengues 3-3

San Pedró Lumen-Rubí 3-3

Mil.lenari-San Lorenzo 3-2

Tihidabo-Badía 2-3

La Farga-Maurina Egara. 6-0

Barberà-Rómulo 3-1

Equip PJ PC P I PP

C a s l d l . i t 2(1 IS S (I

\ IHI . I I IHI .1 2(1 IS 2 .1

l la ibe ia 211 14 .1 ,1

Rul„ 21) 12 4 4

Merengues 2d l o .1 7

Badia 211 1(1 .1 7

CC I

17

C.,n K„l

I.I.IIIM

1.unien

Matiriiia

Mil kn. i l

2(1

2(1

2» (, 5 9

San L. . ien/o 20 l> 4 Kl

l..iH,.m.imi-j.'(l 6 4 1(1

Tibid.il*. 2(1 4 d 1(1

Ri.mnl.. l: 21) 4 .1 1.1

I . . . U r * , . 2 0 3 S 12

S,i. \ I I T H - X I I 2 » 2 7 11

\ i U l i · i j u l l s 2 ( l 2 5 1.1

.11

41

41)

.In

.1(1

41

3 9

2 1

2.1

42

4.1

.52

.1.5

48

51

64

5 6

I I

47

.50

47

45

.1(1

.10

27

26

2.1

22

22

IX

1.5

1 4

1 3

I I

La propera (8 de febrer): Sporting Mira-sol-Can Rull; Cas­

tellar-Viladecavalls; . \ndalucía-Lla-

no; Pena l.os Mcrengues-San Pedró

Lumen; Rubí-Mil.lenari: San Lo­

renzo- l'ihidaho; Badía-La Farga;

Maurina Kgara-Barberà: Rómulo

Tronchoni-La Romànica.

Tercera Regional

G R U P 14

PB Sant Cugat-Les Fonts..4-4

Júnior-Juventud 25 Sept....l-5

San Pedro-Pueblo Nuevo 9-0

Ullastrell-Matadeperenc 6-1

Montserrat-Gan Oriol 0-2

La Farga-Juan XXIII 0-10

Castellar-Can Fatjó 1-1

Can Boada-Can Trias 1-2

Eaujl. PJ PC P I PP

J u v . 2 5 S c p t . l H 14 1 .1

Can Oriol 17 13 .1 1

Can ï h a s 1H I I 4 .1

U s Fonts 16 I I .1 2

San l ' ed ro I» II 2 5

Juan XXIII IX 1(1 4 4

P B Si 0 9 X 1 8 8 4 6

Montserra t IX (i 4 6

CanKatjó 1» 6 4 H

MatadcpercnelH 7 I 10

J ú n i o r 1 8

Can Boada IX

I llastrcll IH

P.Nucvo 18

Caste l lar IH

1 11

2 12

2 12

() 14

2 l.l

51

6.1

64

47

.17

.1,1

34

2 8

L » F a r « > 1 7 2 3 12

GC Pwfrta

.12 4.1

2.1 42

21 .17

27 .16

29 3.5

.12 34

4 4 2 8

.14 28

3H 22

42 22

5 9 1 9

4.S 14

56 14

72 12

40 I I

7 9 9

La propera (8 de febrer): Can Trías-PB Sant Cugat; Les Fonts- Júnior; Juventud 25 Sep-tiembre- Pena San Pedró; Pueblo Nuevo-Ullastrell; Matadeperenc-Montserrat; Can Oriol-La Farga; Juan XXIII-(Castellar; Olímpic Can Fatjó-Can Boada.

BÀSQUET

Segona Catalana

Grup I

Cornellà-Mollet 81-68

Fincas Fraga-Súria 68-65

U E St Cugat-Tàrrega....95-65

Almeda-Maragall 50-47

Cosmos-Franqueses 70-82

Sabadell-Castelldefels 75-63

Bonaire-Ripollet 63-68

S.Manresa-Lima-Horta...72-55

Equip PJ PO PP

C N S j B a d e i l In IS

i ineas I -r.iga IS IS

Mol le t IH 1.1

PP. PÇP·5«·„

3 1440 12.1.1 33

1 1.1.14 11.57 33

5 1378 1249 .11

Súria 1» 1.1 5 126" 1220 31

hraniiueses 1X

Cornellà IH

Castelldefels IH

Ripollet IH

Almei l J IN

C N T à r r e g a IH

MaraeaM IX

Bonatre IH

Salle Manresa 1»

l.ima-Horta IH

Cosmos IH

6 14.10 1325 3(1

H 1282 12H2 28

X I2IK 1245 28

1216

1216

II) H 12.1.1

X 10 120.1

H 10 1273 112 1

H W 12V2 13 52

7 II 11.56 1244

.5 1.1 12.51 12.16

4 14 II92 H4S

La propera (8 de febrer): Lima Horta-Fincas F'raga; Siíria-

Cornellà: Mollet-Bonairc: Ripollet-

C \ Sabadell; Castelldefels-Oos-

mos; Les Franqueses-Almeda:

Maragall-LE Sant Cugat; C \ Tà-

rrega-La Salle Manresa.

HOQUEI 308RE H£«BA

Divisió d'Honor masculí

Jolaseta-RC Polo 3-4

Taburiente-Sardinero 3-3

Egara-Apóstol Orense 10-1

C D Terrassa-Valdeluz 2-2

Júnior-FC Barcelona 3-4

Atlètic Terrassa-Vallès 7-1

I—.Ip PJ PC PE PP GF CC Pinta

C l u h Egara 12 12 0

Atl. Terrassa 12 10 0

Valde luz 12 6 4

R C P o l o 12 6 4

C D Terrassa 12 6 i

Barce lona 12 4 2

J i U o r 12 3 5

Vallès . 1 2 .1 2

Jolaseia 12 1 2

Sard ine ro 12 2 .1

Taburientc 12 2 2

Apòstol 12. I

57

56

4 3

.13

II

.11

2 7

.1 7

2 8

I II)

1K 30

24 22

25 22

30 21

46 14

1 8 3 0 1 4

23 46 11

12 29 11

2.1 .19 9

23 36 8

20 52 4

La propera (7 de febrer): Jolaseta-Atlètic Terrassa; Sardine-ro-FC Barcelona; Apòstol Orense-Júnior; San Pablo Valdeluz-Vallès

Deportiu; RC Polo-Club F!gara; Ta-buriente-CD Terrassa.

La propera (8 de febrer): Sardinero- Atlètic de'Terrassa; Jo-laseta-FC Barcelona; San Pablo Val-deluz-Júnior, Apòstol Orense-V'allès Deportiu; Taburiente-Club Egara;

CD Terrassa-RC Polo.

Divisió d'Honor femenina

P J PC PE P P CF CC Punt»

R-Socicdad 10 9 1 0 .13 ,5 2H

(TlubCamfx 10 6 .1 1 -'7 6 21

Sardinero 10 5 3 2 14 9 IX

Valdeluz <) .5 1 1 16 H 16

C [ ) Terrassa l l i S 1 4 l l i IN 16

Júnior 1(1 X 5 2 17 2 0 I I

At l . Terrassü lo 2 2 6 11 17 H

V. Sevilla Kl 2 1 7 K 21 7

RC Pulo l l i 2 1 7 12 16 7

San Vi ientc 9 (l 7 5 .1.1 2

3 15 1225 1440

I K S i l i . o . 1 1 8 3 1 5 1 2 2 1 1 3 0 6 2 1

La propera (8 de febrer): San Pablo Yaldelu/.-Júnior; Reial

Sociecat-RC Polo; OI) Terrassa-

Club de Campo; Universidad de

Sevilla-San Vicente; Sardinero-

Atlètic Terrassa.

Hmmm

Primera catalana

G R U P 2

Cardedeu-s.Montcada....25-18

Sant Quirze-Molins 26-25

U E St Cugat-Banyoles...34-26

Equip P J PC PE PP GF CC P a m .

SaiU Ciuial 1 1 0 0 3 4 2 6 5

S j n t O u i r / c I 1 II 0 26 25 5

Cardedeu 1 I I) 0 25 IH 4

Molins Rei 1 0 0 1 25 26 2

S M o n t s a i l a 1 0 0 1 IH 25 1

Ham, ik - s 1 0 0 1 26 34 1

I ,a propera (8 de febrer):

Salle Montcada-LE Sant Cugat; Mo­

lins de Rei-Cardedeu; Banyoles-Sant

Quirze.

FHTB0L SAU

Divisió de Plata

G R U P B

Medes-W. Sant Cugat 5-4

Rubio Burlada-Telde 2-2

Vilassar Mar-La Unión....4-7

Gavà-Maxon 1-4

Èpic Casino-Premià 3-5

Andorra FC-Diario 5-6

Andorra T-Maspalomas 6-6

Centelles-Sícoris 4-5

S'Arenal Llucmajor.(descansa)

M**lp P J PC P t PP Cf CC Pwrt»

Dia r io 17 16 1 0 124 53 49

Maxon 17 13 1 3 84 52 40

Meiics 17 10 2 5 71 55 32

Vilassar Mar 17 10 1 6 72 58 J l

l . a l n i ó n 17 10 I 6 63 61 31

Maspalomas 17 9 2 6 69 65 29

Andorra F C 17 9 I 7 69 58 2 8

R .Bur lada 17 7 3 7 70 70 24

Cavà 17 6 4 7 86 78 22

Sleotis 17 6 4 7 62 85 22

Centelles 17 5 3 9 69 74 18

San! O v a l 1 7 5 3 9 6 2 7 7 1 8

A n d o n a ' i : 17 5 2 10 60 73 17

S'Arenal 16 4 3 9 58 84 15

típic Casino 17 3 5 9 57 70 14

l ' rcmià 17 4 I 12 63 81 13

T e i d e 17 2 .1 12 32 77 9

La propera (7 de febrer):

S'Arenal Llucmajor-Medes; Win­

terthur Sant Cugat-Rubio Burlada;

Teide Salinetas-Vilassar de Mar; La

l'nión-Cavà; Maxon-Èpic Casino;

Premià-Andorra FC; Doario de No-

ticias Xota-Andorra Terol; Playas

de Maspalomas-Centelles; Sícoris

Portainé (descansa).

Primera Nacional A

G R U P 6

Beniearló-Cambrils 9-0

Olímpyc-P.Castellón 5-4

Canet-CN Sabadell 7-7

Llopart-Català-Babar 4-13

Burriana-L'Hospitalet 6-4

Girona-FC Barcelona 5-7

Sant Andreu (Descansa)

Equip PJ PC PE PP GF GC Punt»

Bentearl i i 14 II I)

C a n e t 14 9 3

P (.'.,. te l i ,m 1.1 9 !

H u m a n a 12 9 1

C N Sabadell 14 7 4

Calalà-Balur 14 7 1

I C B a n e l < i n a l 4 6 3

I.'Hospitalet 14 6 0

7X .14 )í

65 49 30

62 40 28

6.5 44 28

7.S 6.5 2.5

H.l 55 22

72 62 21

42 56 18

Olímpye 1 l I ! 7 16 5 9 15

Cirona 14 4 2 5 52 74 14

L lopart 14 1 9 52 H9 I I

Cambri ls 14 1 1 11) 47 S.l 6

Sant Andteu 1.1 II < 1(1 17 69 3

La propera (7 de febrer):

Playas de Castellón-Cambrils; C \

Sabadell-Olímpyc de la Floresta:

Català Babar-Canet; LHospitalet-

Sant Andreu de la Barca; FC Bar-

celona-Burriana; Girona-Benicar-

ló; Llopart (descansa).

rioooi·i ?mm

Segona catalana

G R U P 1

Universitari-Laietà 2-7

Sentmenat-La Garriga 3-2

Arenys Munt-Martinenc 8-0

Cornellà-PH Sant Cugat....2-4

Esplugues-JMJ (ajornat)

Congrés-Santa Isabel 11-4

Ripollet-Castellet (ajornat)

N « * PJ PC P I PP GF CC Punta

Arcnys Munt 15 15 0 0 109 35 30

C:onjtrés 15 13 0 2 126 48 26

Martinene 15 11 1 3 84 51 23

Ripollet 14 9 3 2 104 ^7 21

P H S t C « j » 1 5 9 2 4 8 8 56 2 0

Sentmenat 15 8 2 5 82 63 IH

Laietà 15 8 2 5 66 58 IH

Cornellà 15 5 2 8 62 92 12

La Carriga 15 5 1 9 66 76 11

Ksplugues 14 5 0 9 76 109 10

Castellet 14 3 1 10 66 99 6

Santa Isabel 15 1 2 12 .56 13.5 4

l Iniversitari 15 1 1 1.1 62 109 5

JMJ 14 1 1 12 59 12.1 3

La propera (8 de febrer): La Garriga-Laietà; Martinenc-Sentmenat; PH Sant Cugat-Arenys

Munt; JMJ-Cornellà; Santa Isabel-Esplugues; Castellet-Congrés; Ri-pollet-Universitari.

Segona catalana

G R U P B

SantCugat-CN Barcelona.27-10

Badalona-Reus 15-22

Enginyers-Alella (ajornat)

Hospitalet (Descansa)

Eqolp P J PC PE PP PF PC Punt»

Hospitalet I i 11 0 0 590 11.1 22

Alella 10 7 1 2 270 15.1 1.5

Kng inyc r s 11 6 1 4 3HI 17H 1.1

Reus 10 6 0 4 209 206 12

Badalona II) .1 0 7 24H .177 6

C R S t C i í a i · l l O 1 O 9 6 8 4 6 2 2

Barcelona 1(1 1 0 9 12H 405 0

La propera (8 de febrer):

Reus-CN Barcelona; Alella-Bada-

lona; l'niversitari-Enginyers; Hos-

pitalet-CR Sant Cugat-Júnior.

EIS 4 CANTONS

Espectacles

Divendres, 6 de febrer de 1998 39

P a t r i m o n i

l/i torre del Monestir pateix hi malaltia de la pedra, que va deteriorant-la. FOTO: AVE BELTRAN FJ contacte amb Taire i la pol·lució són els causants del desgast. FOTO.A.B.

Una mirada a la torre del Monestir Patrimoni Cultural i l'alcalde diuen que cal buscar solucions, però no alarmar-se

JOSEP MARIA MIRÓ

- Sant Cugat •

El v icepres iden t del patro­nat del monestir i alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha dit que no cal alarmar-se per la crida de Mossèn Blai sobre el mal estat de la torre on hi ha cl gall del monestir, tot i que cal buscar sort ides."S 'ha d 'es tu­diar aquesta esquerda i solu­cionar el problema, no tan sols de la torre sinó del conjunt del Monestir", ha dit l'alcalde. Ay­merich ha recordat que des de l'any 1987, quan va assumir el seu càrrec d'alcalde, va iniciar contactes per restaurar el Mo­nestir i que s'han fet obres im­portants, com ara les del claus­tre o d'altres a l ' interior que encara no s'han acabat. L'al­calde i cl rector de la parrò­quia es reuniran en breu per parlar sobre l 'estat de la torre.

Fonts del Departament de Pa­trimoni Cultural de la Genera­litat de Catalunya han tret dra­matisme a la crida de Blanquer i asseguren que tot i haver-hi una fissura i diversos desper­

fectes no hi ha cap perill que l'estructura s'esfondri. Les ma­teixes fonts han explicat que les estructures gòtiques del nnone-tir eren les parts més malmeses i van ser restaurades ara fa dos anys. El delegat episcopal de l'arxidiòcesi i de patrimoni ar­tístic de l 'arquebisbat de Bar­celona, Josep Maria Martí i Bo­net, va visitar aquesta setmana el Monestir.

Col·lecta popular

M e m b r e s dels Amics de la l INESCO Valldoreix-Sant Cu­gat també van reunir-se aques­ta mate ix se tmana amb Blai Blanquc per interessar-se sobre l'estat de la torre del gall del Monestir . L'associació pensa que cal restaurar la torre com més aviat millor i que cal ela­borar un projecte de fotma im­mediata. L'associació és del pa­rer que en cas que es faci una restauració es podria recuperar la suposada estructura original de la torre, que va plantejar el rec­tor de la parròquia. L'entitat ini­ciarà una col·lecta popular que

preveu finalitzar coincidint amb la Festa Major del municipi. La campanya consistirà en què , aquells comerços que vulguin afegir-s'hi, tindran als seus es­tabliments unes guardioles que reproduiran la forma de la torre i en les qual s'hi podran diposi­tar les donacions.

En referència a aquesta pro­posta, l'alcalde de Sant Cugat considera que "és positiva tota aquella iniciativa que surt de la societat civil" tot i que "s'està parlant de molts milions i això no ho ha de pagar la societat sinó les institucions competen ts" .

Per la seva banda, el president del GF,L i també membre del Patronat del Monestir, Domè­nec Miquel, ha qualificat "d 'e­xagerades" les paraules de Blan-q u é i ha d i t q u e "el deteriorament de la torre no és res de nou". El president de l'A-PAC, Tomàs Grau, tot i no te­nir competències en els temes del Monestir, ha dit que el grup ja va exposar el mal estat de la torre fa uns cinc anys, quan van netejar el campanar, sense que se'ls fes cas.

VIVES FIERRO "Entre VHavana i Barcelona"

- fins el 17 de febrer -

obra: Mobbylette i plataners. Barcelona. G.s.p. 25x36 cm.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 sínol

40 Cultura ELS /CAIVTON!» Divendres. 6 de febrer de 1908

Teatre

L'amor i la dansa

triomfen al 4Romeo y

Julieta' de Dnato Romeo y Julieta, amb direcció i coreografia de Nacho Duato i coproduït pel Centre Cultural Sant Cugat, va aconseguir un èxit sense precedents en les tres representacions que es van fer del muntatge al Teatre-Auditori. El públic dempeus, bravos i aplaudiments durant més de cinc minuts van repetir-se en les tres funcions del clàssic de Shakespeare. Nacho Duato va dir sentir-se satisfet tot i que va assegurar que farà modificacions.

J o s i . r \ I \RI \ M I R Ó

- Sant Cugat -

Romeu v Julieta, coreografia! per Nacho Duato i amb la músi­ca de l'rokoficv interpretada per l'Orquestra de Bohèmia, no va decebre el públic del Teatre-Au­ditori, on Min exhaurir-se les en­trades mesos abans de les fun­cions. Durant els tres dies de representacions de la Compartia Nacional de Dan/a va repetir-se la bona acollida per part del pú­blic santeugatenc. Kls ballarins d'aquesta versió humanista del drama de Shakespeare van ha­ver de sortir a saludar en diver­ses ocasions davant d'un públic entusiasmat.

Nacho Duato va destacar l'ac­tuació dels ballarins:"S'han sen­tit molt còmodes, perquè l'esce­nografia s'ha fet aquí i s'adapta molt bé". Tot i destacar la bona reacció per part del públic, l'ex-ballarí t ambé va dir que, tant aquí com a la resta de l'Estat, no actua amb espontaneïtat. "Sem­bla que va a missa. No estan cò­modes, no aplaudeixen quan els ve de gust, els sembla que estan en un concert". Kn referència a la seva tasca com a director de la ( Nimpanyia. Duato va dir que és

molt '"exigent" com "'qualsevol persona que vol fer alguna cosa ben feta". HI ballarí Kim Mc-Carthy, en el paper de Romeo, també va reconèixer que és un director "molt dur, perquè exi­geix molt". Mar Baudesson, en el paper de Julieta, va dir que les tres representacions a Sant Cu­gat havien estat "fantàstiques, amb un públic molt afectuós".

El director del Centre Cultural Sant Cugat, Tomàs Seix, va as­senyalar que van ser els tres dies amb més intensitat d'aplaudi­ments al Teatre-Auditori. Seix va destacar la forma de treball de Nacho Duato , que "cuida molt el nivell de tots els balla­rins" de forma que cada un faci un paper protagonista en alguna de les coreografies.

El Centre Cultural va enregis­trar l'actuació de l'Orquestra de Bohèmia per a properes funcions en les quals no pugui participar en directe. El muntatge Romeo V Julieta es reprendrà al setem­bre a Madrid. Per la seva banda, Nacho Duato estrenarà com a coreògraf el dimarts a Holanda i després farà una petita gira per Hong Kong, França i (irècia, on farà les últimes representacions com a ballarí.

l'estrena eli Romeo v Julieta </ Cutiiliinyu :;/ triomfi/ren les representin ions ni Teatir-Aia/itori. /• (J'l '<).•. 11'/-.' lll.l.'ÍRAX

C r í t i c a de dansa

Classicisme i modernitat

DANSA. Romeo y Jidwta

intèrprets: Kim McCart/ty. Mar Baudesson i Compaïiía Nacional de Danza. Directoricoreògraf: Nacho Dua­to.

El conegut drama d'amor dels dos adolescents de Verona, que acaba amb la seva mort per cul­pa de l'odi i de la incompren­sió, sempre ha fascinat molts cre­adors de ballet, des de la seva estrena l'any 193H a Brno, amb coreografia de Vana Psota, pas­sant per la versió de Nijinkaia per Diaghilev. l'any 1926 a Mon­tecarlo, o la magnífica de Béjart de 1966 a Brussel·les. Aquesta fascinació, nascuda, segons Dua­to, des de la seva visió a la Valèn­cia natal, de la pel·lícula de Zef-firelli, ha suposat la creació d'una

ElM'ARP IKN'KR

joia coreogràfica que mostra, en dues hores i poc més, la història passional i humana amb un vo­cabulari ric i senzill, ple de qua­litat i força, aconseguint una di­fícil simbiosi entre el tradicional classicisme i la modernitat del llenguatge gestual, un veritable plaer per al públic. Extraordinària l'actuació de Mar Baudesson com a Julieta: és una noieta enjogassada en el deli­ciós scherzino i una dona ena­morada a l'escena del balcó, de­mostrant una tècnica sòlida. Kim McCarthy recrea l'evolució de Romeo amb convicció i bones maneres. Thomas Klein i Em-manuelle Berard són uns pares arrogants i autoritaris. Patrick de Bana fou un magnífic i perillós Tibalt i Luis Martin Oya, en el paper de Mercuccio, una recre­

ació plena de qualitat en les di­verses facetes. Yoko Taire, com a dida, va estar molt emotiva i José Cruz, l'enamorat Paris, fou d'una elegància exquisida. Cal destacar la brillant actuació del conjunt de ballarins de la Com­pania Nacional de Danza. La sòbria escenografia, creada per Pau Rueda i Carles Pujol (una col·laboració del Centre Cultural que porta el nom de Sant Cugat arreu del món) és d 'una eficàcia i polivalència immillorables. El vesturari, de gran bellesa i el disseny de l lums, cor rec te , amb certa tendència a l 'enfosquiment. La música de Prokofiev és tan bona que alguns desequilibris de l'orquestra no van fer peri­llar la seva audició. Èxit total i llargs aplaudiments.

T e a t r &

Calixto Bieito porta aquesta nit 6 La Tempesta' al Teatre-Auditori

El muntatge es basa en el clàssic de William Shakespeare

:\(juestei nit arriba un altre clàssic de Shakespeare al Teeitre-Auditori. F()TO:E4C

\èoO^ PELUQUEROS

Rambla Can Mora, 10. Tel. 5» 57 «5 Sani Cugat del Vallès

1 PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones * ESTÈTICA - Limpieza de cutis

- Depilaciones - Manicura - Pedicura - Tinte y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales - Maquillaje - Quiromasaje - Masaje - Aromaterapia * SAUNA

* SOLÀRIUM

J O S K P M \RI \ M I R O

- Sant Cugat -

La tempesta de William Sha­kespeare, sota la direcció de Ca­lixto Bieito i amb versió tic Mi­quel Desclot, arriba aquesta nit a l'escenari del Teatre Auditori de Sant Cugat. Calixto Bieito ja ha dirigit d'altres muntatges ba­sats en l'obra de Shakespeare com El Rey Juan, El sueïio de una

noche de verano o Los dos caballe-

ros de Verona.

La història de La tempesta es situa a la illa de Pròsper on tot és relatiu, res és el que sembla i depèn de l'experiència de cada persona. L'argument parteix del naufragi d'un vaixell i dels seus

passatgers que van a parar a la illa. Dos personatges prenen es­pecial protagonisme: Pròsper, l'intel·lecte, i h a n , els instints més primaris. L'actor Eduard l 'ernàndez. que fa el paper d'I-van, reconeix la dificultat d'in­terpretar un clàssic de Shakes­peare: "Demana actuar d 'una altra manera. No és realista ni naturalista, tot té un tot molt elevat. Es molt gran Shakespe­are i demana molta energia". Fernàndez també pensa que és una obra que tot i ser escrita al segle XVI continua vigent als nostres dies. "Les guerres, l'a­mor, la traïció... parla de senti­ments humans. No hem evolu­cionat gaire, con t inuem sent

iguals", afirma factor. En aquesta obra. Bieito ha vol­

gut crear un espectacle sincer. intimista i filosòfic per explicar aquest clàssic de Shakespeare. La tempesta és una obra de la qual es poden fer diferents lec­tures. L'actor Eduard Fernan-dezBieito ha destacat que un dels grans objectius del mun­tatge és "acostar-lo al públic". Calixto Bieito ha dirigit diver­sos muntatges que han passat pel Teatre-Auditori de Sant Cu­gat. Precisament és el director de coproduccions del Cen t r e Cultural c o m La verbena de la

paloma o Pierrot Lunaire, que ac­

tualment es pot veure al Tea-tre-Lliure de Barcelona.

ELS /CANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998 Cultura 41

M ú s i c a

UAOSC interpreta sarsuela Més de 200 persones participen a la representació de demà al Teatre-Auditori

JOSEP M J M I R Ó

- Sant Cugat -

I .'Associació Orquestra Sant Cu­gat. amb la col·laboració de l'a­grupació Polifònica de Vilafranca i el Cor Jove de l'Orfeó Català, in­terpretaran demà a la nit la sar­suela Cançó d'amor i de guetra, de Rafael Martínez Valls, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Més de 200 intèrprets actuaran en aques­ta versió íntegra d'una de les obres més emblemàtiques de la lírica catalana, que va estrenar-se cl 1926 i iles d'aleshores s'ha representat en múltiples ocasions. També in-tervenen en la sarsuela les sopra­nos Marta Muno/., 'l'amara Ma-púa. els tenors Antoni Comas i Ferran Campabadal i el baríton Ramon Oener.

El director de l'Associació Or­questra Sant Cugat. Josep Ferré. va destacar en la presentació de l'espectacle l'elevat nombre de persones que hi participen i la pos­sibilitat de representar-la a la ciu­tat. L'AOSC ja havia representat anteriorment Cançó d1 amor i de Sie­rra a Mallorca, Súria i al Palau de la Música de Barcelona.

L'acció de Cançó d amor i de guer-

El director de l'AOSC, Josep Ferré, asseguin que els fa molta i ieatre-Auditors i ' n/ /;///A:.!.V

ra se situa al Vallespir, a l'època de la revolució franccsa,i combina els passatges cantats amb els par­lats. Aquesta sarsuela va tenir di­versos problemes per motius po­lítics. Setanta-dos anys després de l'estrena, però, la música i l'argu­ment d'aquesta obra encara con­tinuen vigents i l'han convertit en una de les més representades a

Catalunya. F"erré va destacar que a l'estrena de l'obra a Mallorca, fa dos anys, van "poder comprovar l'entusiasme i l'èxit que tenia".

Els assajos del muntatge van co­mençar fa dos anys, tot i que Fer­ré va explicar que s'han fet "de forma intermitent". Durant l'acte de presentació el director de l'A-OSC va criticar que interpretar

una peça en català sigui més car que fer-ho de qualsevol compo­sitor estranger. Josep Ferré també va manifestar la voluntat que l'es­pectacle arribi a escenaris d'altres ciutats.

Suport i reconeixement

La tinent d'alcalde de serveis

personals a l'Ajuntament, Àngels Ponsa, també va assistir a la roda de premsa en què es va presentar el muntatge, i va destacar "el rigor i entusiasme musical" de la for­mació. "Volem manifestar el re­coneixement a la seva tasca posi­tivament ambiciosa i constant", va dir. Ponsa va manifestar "el su­port" de l'ajuntament a l'orques­tra i va destacar l'aportació en l'àm­bit musical per "portar Sant Cugat més enllà del municipi". Per a Ponsa. aquesta és una forma de continuar "en la línia de donar su­port a totes les entitats i associa­cions que treballen en ei camp ar­tístic a la ciutat".

L'AOSC a internet

F-l director de l'AOSC va apro­fitar l'ocasió per anunciar que l'entitat ja disposa d'una web, de més de 60 pàgines, on s'hi pot trobar qualsevol tipus d'infor­mació de l'associació i de la mú­sica en general (des de l'agenda de concerts, informació per als socis, acudits o autors que cele­bren l'aniversari). L'adreça de la formació musical a internet és: www.ctv.es/aosc.

C r í t i c a d ' a r t

Escenaris Pictòrics

TATIANA BLANCH É

Lloc: Sala Rusinol Autor: Vives Fierro Tècnica: oli d/t, guash d/p Dates: del 29 de gener al 17 de febrer

Composicions coloristes, es­pais plens de vida, carregats de tex tures . Oollages col·locats allà on se'ls pot col·locar, pas­sant desapercebuts , integrats totalment en el seu espai, fent l'efecte òptic desitjat per l'au­tor. F'ons absolutament acon­seguits. Combinacions de co­lors c o m p l e m e n t a r i s , l inies rec tes , g e o m e t r i e s u rbanes , però sempre pictòriques. I na pintura que ens descriu el ta­rannà d'una ciutat, una ciutat diferent a la nostra, en els edi­ficis, en els colors, en l 'am­bient. I n ambient que en Vi­ves Fierro aconsegueix plasmar sense cap problema. Un am­bient que al meu parer no ne­cessitaria ni la presència de la gent, un ambient que parla per ell mateix.

F<n definitiva, és aquesta una exposició que s'ha de veure. per la seva tècnica, per la seva professionalitat i evidentment

per poder seguir la trajectòria d'un pintor que ha aconseguit, mitjançant el t ractament sem­pre temàtic, crear una 'marca' amb la seva pintura. Però no puc deixar de banda el comentar l ' impacte que em va fer anar a veure aquesta ex­posició. V7aig tenir una grata sorpresa el fet de t robar-me tanta gent a l'entrada que vaig haver-me d 'esperar . Sempre hauria de ser així. Seria fantàs­tic que la gent omplís els es­pais culturals, tant amb pintors figuratius com abstractes, tant en exposicions fotogràfiques com d'escultura. Jo els repto a envair els espais culturals , a passejar-se ent re obres d'art, boscs plens de pin­zellades, de creativitat, de sen­sibilitat, de passió per quelcom que es pot aconseguir només observant.

Vagin i vegin, intentin ficar-se dins els escenaris pictòrics d'en Vives F'ierro, siguin vostès les figures que s'hi representen, trobin-se a Cuba en un no res. Serà, de ben segur, un viatge que passarà a ocupar un lloc en la seva memòria.

M ú s i c a

El Conservatori de música entrega els

premis d'honor als millors alumnes

Els guanyadors són Octavi Català i Caterina Pérez

JOSEP MARIA M I R Ó

- Sant Cugat -

El Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels va e n t r e g a r d imar t s els p remis d'honor a aquells alumnes que han obtingut excel·lent al darrer grau elemental del curs 96-97. L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, que va presidir Tac­te, va fer entrega dels premis. Octavi Català i Gil va rebre cl premi d'honor de guitarra i Ca­terina Pérez Gómez el premi d'honor de saxó. El premi, que contempla el pla d'estudis de l 'any 1966, s'ha entregat en­guany per darrera vegada.

L'alcalde Joan Aymerich \ a fe­licitar els premiats i també la tasca i professionalitat dels pro­fessors del Conservatori. L'al­calde va afirmar que al centre s'imparteixen classes a uns 450 alumnes i que "el llistó és molt alt" i això és "un motiu d'or­gull". Aymerich va dir que des de l ' a juntament sempre s'ha volgut millorar l 'ensenyament

públ ic i privat i que "des de l'administració s'ha intentat po­sar el seu grau de sorra". L'al­calde va afirmar que és impor­tant pensar en l 'ensenyament perquè és sinònim de futur.

L 'a lca lde t a m b é va fer re ­ferència a la visita dels alcaldes que participen al projecte de co­operació europea LASPI, que van elogiar les instal·lacions de Sant Cugat. "Els hem ensenyat la ciutat i s'han quedat impres­sionats del nivell cultural que hi ha", va afirmar Aymerich. L'alcalde va afegir: "És un fet del qual ens hem de sentir or­gullosos".

Treball i constància

Els alumnes premiats van afir­mar s en t i r - s e sa t i s fe t s a m b aquest premi. "Es un reconei­xement que em fa molta il·lu­sió", va dir Caterina Pérez. La guanyadora del premi d'honor de saxó va destacar els equipa­ments que hi ha a Sant Cugat i la bona entesa amb els profes­

sors. L'altre premiat, Octavi Ca­talà, també va assegurar sentir-se molt satisfet amb el premi d'honor de guitarra. Català va assegurar que és molt important la constància, tot i que va re­conèixer que podria haver-s'hi dedicat més del que havia fet. Els dos joves van lamentar que ara, un cop finalitzat el grau ele­mental, hauran de desplaçar-se a estudiar a un altre lloc perquè no poden fer estudis superiors a Sant Cugat.

Un cop finalitzada l'entrega de premis, el Duo Bottesini, format per Luis Manuel Cojal al con­trabaix i Maria Mestre al piano, van interpretar un concert amb peces d'Eccles, Glière, Botte­sini, Beethoven i Bruch, entre d ' a l t r es . L'actuació del D u o Bottesini s 'emmatca dins del cicle de música de cambra Una hora de música. Aquest cicle, que es fa de forma periòdica, està dirigit a tothom, tot i que espe­cialment als alumnes que estu­dien al Conservatori de Música Municipal.

42 Cultura l·l.S /CAIYIXWNS l)k;»///;,. 6<lr(thnr,l, l·i'i

a f r # m o n s

El futur del museu de Valldoreix obre la polèmica al districte

Els desperfectes causats per unes obres desencadenen el debat Ai KA COSTA

-Sant Cugat -

Kl futur del Museu de Valldo­reix està aquests dies a debat, arran tic la diferència de postures pel c|iic ta a la gestió (|ue mante­nen els seus actuals responsables i la junta anterior. Kl museu es va constituir a la Parròquia de Sant -Cebrià l'anv 1986, sota la super-\ isií'i del rector, mossèn Jordi Sa­les. I )esprés d'aprovar-se els es­tatuts, l'organisme va començarà funcionar a partir d'un grup de ^ cïns que junt amb mossèn Sales es constituireu en junta i assumi­ren Ics tasques d'adequació i man­teniment de Ics instal·lacions.

I .'anv ]'ií>2 \a produir-se un can-\ i ilc rector a la Parròquia de Sant (.ebrià <|iic seria "cl prcccdcnrde l'actual situació", asseguren mem­bres històrics de l'organisme. Kl mossèn que assumí la tasca pas­toral LI Valldoreix tou l'actual rec­tor. Conrad J. Marcí. "Des d'un principi |a vam \cure que no es­tàs LI interessat en el museu", de­clara l'ranccsc Marques, ex-mem-bre d ' una de les j u n t e s de l'organisme. Ara fa un any la si­tuació va canviar. Conrad Martí ho explica així: "Aprofitant que l'any passat el museu va fer 10 anys vaig pensar que era un bon moment per posar les coses en solfa per­què no s'observava el reglament. I ,'únic que vaig fer va ser assumir la tasca de president del Museu Parroquial de Valldoreix i actua­litzar els estatuts. Vaig dessignar

una junta directiva, que al seu tom va dessignar-ne una d'executiva i vam presentar els estatuts i el nou ordre al bisbe de Barcelona que va donar-ne la seva aprova­ció." La interpretació dels fets que fan els antics col·laboradors del museu és ben diferent, ja que as­seguren que el rector ha nome­nat aquesta nova junta arbitrària­ment i "sense ni demanar l'opinió als que formàvem part de l'ante­rior". diu un dels membres de la junta anterior. Kèlix Mestres. Kll i d'alcres estrets col.laborad< >rs del museu estan molestos per aquests canvis "sobtats" i asseguren que el rector els ha deixat al marge sense motiu.

l 'n acriílfiit precipita els fets

Kl fet desencadenant tic la ten­sió actual ha estat un desLifortu-nat accident que va pn iduir-se LI fi­nals de l'any passat. A causa de les obres de restauració que s'es­taven fent a l'habitacle que es tro­ba damunt del museu, el sostre de la sala dedicada a l'arqueolo­gia es va esfrondar parcialment causant diversos desperfectes, com ara el trencament d'algunes vitrines. Amb tot, cap de les peces del museu va patir danys ja que ptèviament s'havien retirat.

El que sí va deteriorar-se va ser la relació entre els membres de la junta suposadament cessada i el rector de la parròquia i és que l'ac­cident ha obligat a tancar el mu­seu, segons asseguren alguns

Y 'na de les sales di I museu ele I 'alldoreix després, de les ahres. FOTO: CEDIDA

veïns. Kèlix Mestres, manifesta temerós: '"Kl museu no disposa de diners per reparar els desper­fectes i no sé si els membres de la junta actual s'arremangaran per solucionar-ho". La seva preocu­pació la referenden part dels jo­ves que habitualment col·labora­ven en el museu i que temen que això serveixi com a excusa per no tornar a obrir les instal·lacions. Una possibilitat rotundament negada pel rector, qui en declaracions a aquest setmanari ha assegurat:

"No només no s'ha tancat el mu­seu sinó que un arquitecte n'està fent un escudi per veure com el podem ampliar i millorar, ja que la gent que ve a visitar-lo té dret a ttobar-se amb unes instal·lacions amb cara i ulls."

Amb tot, mossèn Conrad ha vol­gut treure ferro a l'accident i ha assegurat que el primer diumen­ge de març s'obriran de nou les portes. "Pel que fa a les repara­cions no cal que ningú es preocu­pi perquè ja s'hi està treballant."

Nova edició del premi literari de Valldoreix

ALBKRT BAI.ANZÀ

- Valldoreix-La Junta de Veïns de l'Entitat

Munic ipa l Descen t ra l i t zada (EMD) de Valldoreix va ratifi­car dijous per unanimitat les ba­ses de la nova edició del Premi Literari de Valldoreix 1998. La convocatòria, que se celebra cada dos anys, destaca la revisió de la dotació econòmica i de la composició del jurat com a no­vetats més importants. La Junta de Veïns ha decidit augmentar fins LI 200.000 pes­setes el premi per a l'obra es­collida. Això suposa u-n augment c o n s i d e r a b l e r e spec t e a les 150.000 pessetes de l'edició de 19%. Enguany el jurLit es man­té en sis membres i incorpora l'escriptor i veí de Valldoreix Enric Larreula, fer que ha es­tat destacat pels membres de la junta com un prestigi per LII premi literari.

El tema del certamen seguirà sent lliure i de relats inèdits en llengua catalana. Els origi­nals, amb sis còpies, s'hauran de presentar abans de 11 d'a­bril a l ' E M D i hauran d 'os­cil·lar entre les 20 i les 40 pà­gines d'extensió. El jurat emet rà el seu vere­dicte el 28 de maig en la sessió mensual ordinària de la Junta de Veïns. P o s t e r i o r m e n t , el l l iurament del premi es farà d u r a n t un sopa r l i t e r a r i i l ' E M D mateixa publicarà l'o­bra guanyadora.

A r t

mostrà Canals obre la inscripció de

P onzena mostra d'art contemporani

L objectiu de la biennal és potenciar Part jove i innovador

contemporani català

La biennal d'art contemporani arriba a /'o/nena t dieu't. /• OI 0: l\4C

sseny per

Ordinador

• DISSENY GRÀFIC (FreeHand, Co • MAQUETACIO Quark. PageMake • FOTOGRAFIA PhotoShop ' DIBUIX TÈCNIC (AutoCad) « INTERNET·'Disseny WWW • INICIACIÓ PER A NENS/JOVES

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1 a AULAf ^ DISSENY SKWK?

»wi_# »V_L » ~ w ~ SANT CUGAT del VALLÈS Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

JOM.P \ I \ R I \ M I R O

- Sant Cugat -

Canals Galeria d'Art de Sant Cugat ha obert el període d'ins­cripció per a l 'onzena mostra d'art contemporani català 1998. Aquesta biennal, que fa un re­corregut itinerant per (Catalunya i el Principat d'Andorra, es fa des de l'any 1977 amb l'objectiu de promocionar l'art jove i innova­dor. FA propietari de la galeria santeugatenca. Josep Canals, ha destacat que se seleccionaran les obres "més novedoses, més pro­vocatives, més fortes". Enguany, i segons Canals, s'ha volgut do­nar importància a l'any 1998 que

serà l'última edició de la mostta del segle i del mil·lenni i també perquè coincideix amb el cente­nari de la pèrdua de les darreres colònies espanyoles i amb el co­mençament del modernisme. A la mostra hi poden participar

tots els artistes plàstics de Cata­lunya i el Principat d'Andorra (excepte els seleccionats en les dues darreres edicions). La tèc­nica i el tema són lliures i la ins­cripció, gratuïta. Per participar a la mostra, però, és imprescindi­ble lliurar un dossier amb sis fo­tografies a color d'obres diferents de l'autor, amb les corresponents dades personals a Canals Galeria d'Art.l 'n jurat especialitzat en

les arts plàstiques serà l'encarre­gat de seleccionar les propostes més interessants que podran par­ticipar en aquesta biennal que des de finals de maig i fins a fi­nals de juny, recorrerà les prin­cipals ciutats de Catalunya i del Principat d'Andorra.

La inauguració de la mostra a Sant Cugat es farà el pròxim 22 de maig, en un acte que podria presidir el president de la Gene­ralitat de Catalunya, Jordi Pujol. Canals també ha explicat que s'ha convidat els Reis d'Espanya i la Infanta Cristina, perquè és "una persona molt sensible al tema artístic" i per "potenciar la figura dels joves".

ELS/CANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998 Cultura 43

E s p e c t a c l e s

L'actuació dels artistes d'ElMolino a Sant Feliu de Guíxols ha estat tot un èxit. FOTO: M.A.QUADRAS

V

La florestana M. Àngels Quadras actuarà amb El Moliíio

Quadras s'estrena /7 de maig al Teatre Jardí de Figueres NÚRIA SKRRA

- Sant Cugat -

La veïna de la Floresta, M. Àn­gels Quadras. actuarà l'I de maig a Figueres amb la companyia iti­nerant de music-halid'El Molino. L'actriu florestana interpretarà el paper còmic de la "rauxada de la tramuntana", en al·lusió als seus orígens empordanesos.

El Teatre Jardí de Figueres, al barri de la Santa Creu de la capi­tal de l'Alt Empordà, acollirà l'es­trena de Quadras al costat dels emblemàtics artistes Merche Mar, Diomy i Antonio Vargas, entre d'altres, en el reconegut per les comarques gironines.

La proposta ha arribat a la flo­restana després de l'èxit assolit en les darreres actuacions dels artis­

tes a les províncies de Barcelona i Girona.

Dissabte passat els artistes van actuar al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i demà se­ran a Cervera, a la província de Lleida. Quadras té programades actuacions fins al mes de no­vembre arreu de Catalunya. Fins i tot, vol dur el music-hall òç\ Pa­ral·lel al cinema. "Estic recopi­lant informació sobre la història i la música d'El Molino per pre­sentar-ho a un guionista i fer una pel·lícula d'aquesta companyia. Vull que EI Molino es torni a obrir", diu Quadras.

Des de que M. Àngels Quadras va portar els artistes d'El Molino a la UREF, el passat mes de de­sembre, tot han estat èxits per a aquesta companyia. Sota el lema

"Salvem El Molino", el grup ha actuat ja a diferents teatres, com ara el Teatre Malic, el Teatre Vi-llarroel i el local de la Penya Bar­celonista Llorençana de Sant Llo­renç Savalls.

Quant a la situació legal del tea­tre del Paral·lel, a principis de març el jutge que porta la causa del tan­cament del local permetrà als ar­tistes recollir les seves "eines de treball", vestits i complements. L'actual manager de la companyia explica que "de moment, Carmen de la Torre, la dona del Diomy, s'encarrega de crear el vestuari per als artistes".

M. Àngels Quadras vol obrir camí a la companyia de musk-hall en pobles petits i mitjans d'arreu de Catalunya, ja que aquests indrets tenen una "màgia especial".

C o n f e r è n c i e s

Continuen les xerrades sobre el Cístera l'ANC. FOTO: ELS 4 CANTONS

Gonzalvo parla de la vida quotidiana del

Císter a TANC JOSKP MARIA M I R Ó

- Sant Cugat -

La vida quotidiana en els mo­nestirs cistercencs durant l'èpo­ca medieval va centrar la xerrada de l'historiador i arxiver de Tà­rrega, Gener Gonzalvo, a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Gonzal­vo va fer un repàs per diversos aspectes, passant per l'oració, el treball, la cultura. L'arxiver i his­toriador va explicar a aquest set­manari que el seu treball com a historiador li ha estat molt útil per "conèixer la vida de l'orde del Císter". Gonzalvo també va dir que la societat té un interès creixent sobre els ordes monàs­tics medievals i que això es com­prova amb l'aparició i bona aco­llida de llibres sobre els templers

i els càtars. La conferència de Gonzalvo va

ser la tercera del cicle El món del Císter que organitzen conjunta­ment els Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i l 'ANC. La setmana vinent es farà una nova conferència que anirà a càr­rec del monjo i historiador, pare Agustí Altisent, i que tractarà so­bre Poblet i la seva història.

Més de 60 persones van fer el dissabte la ruta del Císter feme­nina a Santa Maria de Vallbona, organitzada per l'ANC i els Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat. D'altra banda, l'organit­zació ultima els detalls per l'acte institucional, obert a tothom, que es farà el 28 de febrer a Poblet per commemorar els 900 anys de la fundació del Císter.

C r í t i c a de cinema

D'homes i bèsties ISABEL SÀKZ

Pel·lícula: Giro al infierno Director: Oliver Stone Actors: Sean Penn, Jennifer López, Nick IS'olte Durada: 110 minuts

I n home (Sean Penn) avança a toca velocitat pel desert amb el seu descapotable. Escolta músi­ca lleugera. Un parell de voltors s'estan cruspint un xacal a la cu­neta. L'n contratemps, el cotxe co­mença a treure fum. Continua el seu camí o es desvia cap a un po­ble proper? Penn gira. El que hau­ria de ser només una parada es converteix en un malson. Una fra-seclau: "Tots els homes duen un ani­mal dins seu".

Thriller amb accent de western modern i paràbola de l'Amèrica profunda, tancada en ella mateixa, en el marc d'un paisatge majes­

tuós i inhòspit que amaga un pa-ranv sense sortida, on les persones es devoren les unes a les altres. Cim al infierno és una proposta am­biciosa amb el pes d'una durada excessiva. 1 /argument s'ha estirat, més que girs fa tirabuixons com­plets. Stonc mostra les seves dèries en un exercici en què no pren distància per a una reflexió més assossegada. Aquesta manca de perspectiva perjudica la pel·lícula carregant-la amb massa missatges alhora, situacions inversemblants i el dibuix caòtic d'algun personat­ge. Concretament, el de la prota­gonista femenina, Jennifer López, que aguanta el pes d'una ambi­güitat atractiva, no sempre con­trolada.

En relació amb les situacions in­versemblants, hi ha un moment en el qual és inevitable pensar Per

què Penn no demana ajut al she-riff? Però està clar, de fer-ho ens quedem sense pel·lícula, almenys la pel·lícula que Stone vol fer.

La realització porta el segell d'autor, està executada amb do­mini però peca d'un punt d'exhi­bicionisme. Al seu favor, la crea­ció d ' u n a m b i e n t opress iu , asfixiant, al que contribueix no­tab lement la música d 'Enn io Morricone. Giro al infierno té es­cenes poderoses, algunes d'efec­tistes i un to general de fatalisme.

Així, doncs, llargmetratge inte­ressant però no rodó, amb la ca­racterística de donar-ne una de freda i una de calenta en tots els aspectes: bon argument amb un tractament forçat, personatges po­tents, no sempre creïbles, i realit­zació vigorosa, una mica passada de voltes.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa 7* "laO aixa

44 Cultura ELS4CANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998

El r e p o r t a t g e

Pels camps propers a la zona de Can Borrell pot haver-hi enterrada una vil·la ibera de fa més de 2.000 anys. Les campanyes modernes de prospecció arqueològica, amb fotografies per satèl·lit, en facilitarien la detecció. Ara es descobreix i reinterpreta cada dia el món dels ibers. Eren tribus agrupa­des, sedentàries i jerarquitzades que vivien en poblats potser des del segle IV a. C. El poblat era en un turó i davant s'hi troba la necròpol i.

Una possible vil·la ibera al poble "La meva infància és poble. Pastors, camps, cel, soledat" (F. García Lorca)

\ I A R I A \ < ; I ; I . \ ROVIRA

- Sant Cugat-

Kl tenia de 1 n cultura ibera és actualitat, una exposició nota­ble a Barcelona ens l 'acosta una mica niés. ks qüest ionen falsedats d i t es du ran t anys, com la de ser una gent salvat-ne sense unes arts desenvolu­pades . A C a t a l u n y a no s 'ha trobat escultura important com la del sud de la P e n í n s u l a , però sí ceràmica i joies. Pot­ser les peces s ' escu lp ien en fusta i no s'han conservat.

A p r o p dí'l fo rn , una vil·la?

Parlem amb l 'arqueòleg Xa­vier López sobre la possibili­tat d 'un poblat iber pels vol­tants del forn de Sant Cugat. -Seria estrany un forn sol, aï­llat allà. Hi ha dues possibili­tats: o bé hi havia una vil·la, tot i que és al mig de la vege­tació. o bé hi era perquè te­nien a prop els materials ne­cessar i s , l ' a igua , la l lenya i l'argila. No molt lluny hi ha alguna bòvila, i la riera i pins i al/ines allà mateix. Les matè­ries primeres a l 'abast. - N o gaire lluny, a Santa Creu d'Olorda, hi ha un poblat forca important , que està excavat.

Aquí, si no un poblat, potser sí una que hi havia una vil·la.

Aques tes vil·les dev ien ser una agrupació de cases, com una gran masia amb mol tes d e p e n d è n c i e s . De romanes n'hi ha nombrosos testimonis i sovint s'alçaven damunt les construccions iberes anteriors. Kren explotacions agràries, so­vint amb tallers. Potser al forn d ' aqu í s'hi feien ger res per transportar i vendre el vi, ce­reals i altres productes de les collites.

Si es fan prospeccions amb aparells per ones (sonars) es poden detec tar les es t ruc tu­res. Les fotografies aèries po­den mostrar indicis de cons­t r u c c i o n s e n t e r r a d e s , a v e g a d e s p e r v a r i a c i o n s en l 'herba de la zona. I na pros­pecció s imple pot començar amb l 'exploració del terreny. Si es troba ceràmica és el pri­mer indici que permet conti­nuar les investigacions.

Els senyors d 'Occident

La cu l tura ibera - e l s ibers som nosaltres, s'ha d i t - és part de la riquesa i varietat de les arrels d 'Europa. Va ser una II Edat del Ferro tan avançada com la dels gals, etruscos o la

Grèc i a arca ica . Els n o s t r e s avantpassats, aquells ibers que ara van adquir int fama men­tre es desfan els mites malè­vols que els havien imprecat. Treballaren la terra i crearen indús t r ies p ioneres com ara l 'encunyació de moneda i el torn de ceràmica, i una mito­logia heroica pròpia.

Al llarg dels anys es formà l ' idioma que es llegeix però no s'ha pogut traduir, l 'alta un d o c u m e n t en dues l len­gües -podr ia ser llatí o g r e c -que pe rme t r i a el seu desx i -frament, com va passar amb la pedra Rosetta el 1824. quan Champol l ion va poder inter­pretar els jeroglífics egipcis. Hi ha s imil i tuds amb el basc: una sigarra és una poma en els dos idiomes,( i el nom de la comarca ve d 'aquí , de terra de pomes) . Els darrers es tu­dis par len d ' un tronc comú, t amb é amb l 'e trusc i el ber­ber. Es diu que fa 1 ().()()() anys hi va h a v e r una o n a d a mi ­g r a t ò r i a , en c o m e n ç a r una època càlida, del nord d'Afri-ca a la península .

La història a Barcelona

l ' n forn, ceràmica. . . res tes molt an t igues . N ' h i ha d 'al-

Dues membres del C.lub Excursionista treballen en la protecció del forn ibèric. FOTO: MARIA DOLORS I .A/ARO

Peces de ceràmica romana trobades al voltant delfoni ibèric. FOTO: M. ROVIRA

tres, importants, que es guar- Eren grups amb una jerarquia den al Museu Arqueològic de m o l t m a r c a d a , n o m é s e ls Barcelona, com el mil·liari on aristòcrates podien ser guer-hi figura l 'etimologia del nom rers. La dona hi és molt repre-d'aquí, (ktav'uinunu per les vuit senxada, plena de joies per de-milles que hi ha de Barcino notar la seva posició. Els deus tins aquí. I un sepulcre notable podien adoptar formes animals amb la cara esculpida de la dita i humanes i s'hi comunicaven primera santeugatenca. a través dels morts. Guardaven Vestigis d 'una realitat que es lleialtat fins a la mort, això els

manté, per un fil molt fi. fins distingia d'altres cultures. ara, com un contínuum de tre- Els exvo t s q u e ofer ien als balls i somnis que poden apor- déus eren imatge d 'el ls ma­tar un alè vital. Els nens juga- teixos, afirmant-se, a diferèn-ven al carrer mentre els grans eia dels grecs. treballaven al camp. Allà on el Si arribes al nostre forn ibe-forn rep l'aigua de la pluja, la roromà pots imaginar com de-mateixa pluja, unes altres plu- via ser la vida allà, organitza-ges d ' unes aigües que no es da p e r q u è fos agradable dia cansen mai de fer el seu cicle. a d i a . F e i e n l e s p e c e s de

Els ibers no tenien sentit uni- ceràmica al torn i teixien ves-tari de nació ni van oferir una tits i tún iques , potser de lli. resistència conjunta a l 'entra- El color grana era el seu pre-da dels romans, només hi va ferit, el ve iem en àmfores i haver l lui tes aï l lades, com a g e r r e s q u e s 'han c o n s e r v a t Lleida i Empúr ies . duran t tants anys.

GASOIIi Port 9 ratuïts

c: ^\ S ^\ \/ ^ \

Contestador les 24 h

Tel. 580 77 62 ESNl Distribuïdor oficial

ELS -/CANTONS Divendres. 6 de febrer de 1998 Cultura 45 • - 3 ^ ^ ^

W". <<

S A N T C U G A T

• C i N £

SariCygatí

S A

Pactar con et díabte 4,10,7^5, lajQO

SaniÇugat2 Stareriiptroopers 4.15,7,10,10.05

SaniCugalS Chaeal 4,30,7.15,10,1$ ,;

Sani Cugat 4 T^rsC 5.00,8.4$ S e s s i o n s g o f f e s ú

SamCt/gatl Pactaroon«Jdlabto

e d i s s a b t e

OMS

SamCugat2 Starshfptroopers 00,48

Sant Cugat 3 La feabitaciòB silenciosa V.OSJ Chacat 00.46

SantCíigat4 Johns VtQ.S. 00.38

RubiPalace

R U 8 Í

Titànic 4.15, «.00

RubfPsíaBS Pactar cofttíílíabfo 4.45,7.30,1&Q0

RubiPalac» Sfarship Típopere . 4.30,7.1410.00

FtubíPatac* Atòmica ' 4.15,6.16, B.í$,t0.í$

BubíPaiace

S e s s i ó

ScftnemestoptifflfflT)

u s g o l f e s «Se ei)

4.36,6,30, 8,30,10.30

s s a t t t e

Rubí Patace Tftawc 08.15

Rubí Paiace Pactar cort efdiablo 08.15

Rubi Patece StBrshipTroopers 00.30

RubíPateoe4 Sébqueftítistets... 00.15

flubíPaSacé5 Eldneroastoprimefo 00.15

S A 8 A O E U

Ctneart 4X)0,6,m 8.20,1030

TITÀNIC

Director: James Cameron Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Kathy Bates, Fran­cés Fisher. Sales: Cinesa, Yelmo, Sabadell Rambla, Eix Macià, Kursaal, Ter­rassa. Rubí Palace. I n caçador de tresors submarins, Lowett, recupera en una de les seves immersiones al Titànic el dibuix d'una jove que du un va­luós penjoll. Lowett descobreix que la dona retratada va ser una de las supervivents del naufragi i es posa en contacte amb ella per trobar la joia. La centenària dona s'enfronta així al seus records de jo­ventut quan viatjava en el Titànic amb la seva mare i el seu promès.

Cineart Starship Traopers 4.Q0, 610. 8.20,10.30

Citwart CaricSasV.O.Catatena 4.30,6.30,6m 10.38

Cineart CosaaipüdípenlaNabara 4.30,6.30,8.30,10.30

Cinosrt Giro ai interno 5.00,7.40,10.30

dueartttas Paeiar«»el<labio 5.00,7.40,10.30

PÉX$af SéfcxjdehMsteis... 4.10,6.20 8.25,10,50

Raaftrta Títgafc; 4.00,7.20,1050 •' S t t S D E U

MiÉicíffflS Eix Macià Horaris sense determinar

Eixteià Sé Icnjjúehkísteíssl tltmo verano

BxMac* Titanie

Eixttaoià Abrefosc^B

BxMaoà Màtamé rmxíio

Eix Macià Most Vfented

Ew Macià OiroalBJfiemo

EkMatíè PacíàfíantísMito

íaMaeSà Ctecaf.

íin Macià Siarsrsplwpers

C E 8 S » » « Y g . t «

Karsaal Títer*? $.15,9.00

Titaate 5.15,9.00

- Titanfc 5.15,9.00

QéotpdBlàjurt^a/Comopezfin ... 4.45/6.45,8.46,10.4$

Sélotiuehicstefsel... 4.25,6.30,8.40,10,40

Hfec^$s#Abf9!osoj06 4^5/«.3§, 8.50,11.05

4,486.40, &4Dt1fM0

Gtroalstfiame 5.00,7-2$: «M)0 '

Pactarien el <Sabto 4.45,7,30,10.15

Chacal 5.30,8.15-, 10.35

Starship Troopert 6.30,8.00,10.45

ta hp <te Robert Po$te V.O- n#ç&ti»

ï « t S « A ! S S *

Principat SterShipTroopffls Horaris sense detarminar

RarflbJa Gtealtrrfíemo

Barreta Titànic

Rambla Giro ai triferno

ftambte Séloquerscisteis...

Yelmo 1 Strarship Traopers 5.00,7.45,10.45

%lmo2 Cüiacal 5.00,7,46,16.40

%lmo3 Pactar con ei diabto.. 4.45,7.46,10.40

*Wno4 Georga da la Jungla / Titànic 4.00/6.00,9.45

>Wmo5 Matamemucho 4.00,6.15,8,30.10.50

Yeimoe Giroalinfiamo 5.15,8.00,10.40

M*no7 Se busca 4.00,6.15,850,10.50

Wmo8 Cffno pei esefaguà 4.00,6.15,8.30,10.60

*Éra>« séJoquefiícistefe.,, 4.90,6.15,8,30,10,5

Uluraarrçjes í festius sessions- mafinate a tes 12.00 h

Director: Taylor Hackfodr Intèrprets: Keanu Reeves, Al Pa-cino, Charlize Theron, Jeffrey Jo-nes. Kursaa, Rubí Palace.l Sales: Cinesa, Yelmo, Cineart-tres, Eix Macià, Terrassa. El glamour del món dels advo­cats es barreja amb l'apariència

humana del cap, que amaga una veritable condició satànica. Al Pa-cino temptarà el jove advocat que entra a treballar al seu despatx, Keanu Reeves, amb luxe i po­der. La seva escassa moralitat trontolla i la relació amb la seva dona s'omple de mentires, menyspreus i infidelitats.

PELUQUERIA

FORMAS C/. Elías Rogent, 18A (iunto mercado nuevo)

Tel. 675 4CT06 - 08190 Sr. Cugat del Vallès

>2 £ fWtW McDonald's

Sant Cugat Centre Comercial

2S S £ N T CUGAT Tots els Dissabtes

SESSIONS «GOLFES»

E S T R E N A 2 a S E T M A N A S E T M A N A

SALA 2: 4,15-7,10-10,05 GOLFA 0,45 18 ANYS

SALA1: 4,10-7,05- 10,00 GOLFA 0,45 18 ANYS

SALA 3: 4,30-7,15- 10,15 GOLFA 0,45 18 ANYS

Divendres dia 6 a les 0,45 "golfa" en V.O.: LA HABITACIÓN SILENCIOSA / Divendres dia 13 "golfa" en V.O.: ÀNGEL BABY

5 a S E T M A N A

iïlANIC

SALA 4: 5,00-8,45 GOLFA 0,30 13 ANYS

CE< >65í VKt *^S ,™«i»uv -mmmm< HUUKH98» MUW&UtflKSaw IIUIMIIIUIIIMMIIII· SflSBBBBHÜBÍ Pàrking

http:/ /www.clnesa.es 2h.grans Dimecres dia

de l'espectador Carnet d'estudiant

universitari Carnet més

grans 65 anys Accessos

minusvàlids Venda

anticipada fhpSnack s Venda per tel. 589 09 41

46 ClÜtUIU EüvICANTONS Divendres, 6 de febrer de 1998

La ftàdio De dilluns a divendres

•De 7 h a K /'7 despertador Salva Vallvé • De 8 h a 9.30 Primera Plana Jofre Llombart i (Jeni Lo­zano • De 9 JO li a 10 Sant Citrat es mou Marihcl (luyuelas. • De 10a 12.45 l .ii revista Yancssa Raja i I 4uís (íni-lera • De 12.30 h a 15 . 1 ////' molt de 'tiust l 'ep Blanes.

• De 15 h a 15.50 Sant Ciliat avui: /,' informatiu Josep M. Mini .

• De 15.50 h a 14 Sant Cugiit es mou f repeti­ció) • De 14 h a 1<S Vol de tarda Josep NI. Noguera

• De IS ha 20 M Lloro

S a l \ a \ a l l \ e • D e 2 0 h a 20.55 l'esportiu (larme Revcrte • De 20.55 h a 21 Dilluns: Ciutadans de Sant Cugat Dimarts: Dones Dimecres: Consum ecològic Dijous: Psicologia Divendres: Didaseàlia • D e 21 h a 23

Cau de Llops Ksteve Llop • De U h a 0. de dilluns a dijous Pasta Fullada • Els divendres de 23 a 24 Vallès sense Fronteres • De 0 h a 7 Música al teu rostat

Dissabte

• De 8 h a 10 Hem d'anar més lluny Joan Vallvé • D e 10 h a 11 F, estrena: el món del cinema • De 11 h a 12 Fi ta nit anit Roc Fages i Oriol Vidal • De 1 2 h a l 3 Bon Rotllo Raquel Iniesta • D e 1 3 h a l 4 Avant Matx Carme Reverte

• 1 4 h a l 5 Vallès senseFronteres (repe­tició) • De 15 a 19 Vol de Tarda cap de set­mana David Villena • D e 19 a 22 Súper DJ Xavi Montero

• De 22 h a X matí: Música al teu rostat

ere

ere

• De 8 h a 9 Dia del Senyor. Retrasmissió de la Missa del dissabte des del Mo­nestir.

P r è d i c a de l ' E s g l é s i a Evangèlica • De 9 h a 9.30 FI racó de la poesia Joana Francesca Garcia • De 9.30 h a 10 F.sport en marxa Carme Reverte. • De 10 h a 11 Xostra Dansa Joan F à b r e g a s Pahissa. • De 11 ha 12 La sarsuela Joan F à b r e g a s Pahissa. • D e l 2 h l 3 . 5 0 Roda d'amics Pere Pahissa • De 15.50 a 14

F.sport en Marxa 2 edició

• De 14 a 15 l'al com érem Josep Maria Alv ira

• D e l S a 19 Vol de tarda Caps de setmana David Villena.

• D e 19 a 21 Buc d'assaig Carles Roca. • D'Esport amb marxa 3 edició

• De 22 h a 7 Música al teu costat

Santoral

• Sant Pau Miki 17

•Sants Ricard Rei i Sergi

• Sant Jerònim Emilià •as 9

• Sant Alexandre

• Santa Escolàstica ; 1 1

• Nostra Senyora de Lourdes

Dt)OMS 1 2

• Sant Benedicte Divendres 13 • Sant Benigne

[MVKNDRKS

Sopar a la Floresta •Sopar medieval. "Viu la Nit dels divendres". 11 h. Espai Jove del Centre Cí-\ic la Floresta. Org: A.M. l'Esclop.

Conferència •( airs de psicologia de l'è­xit. 19h. Casa de ( ailtura. Org: Carmen ('errada.

Teatre • La 'l'empesta, de \V. Sha-kespeare. Direcció de Ca-lixto Bieito. Versió Miquel I )esclot. 22h. Teatre-Audi­tori .

I l · lustració i disseny • "El món de la Il·lustració infantil". Biblioteca del ('entre Cultural.

DISSABTE

Activi tats de munta­nya i natura • Conèixer el Parc de Coll-

serola. "L'aigua i les fonts". De 10 a 13h. Activitats con­duïdes per personal espe­cialitzat. Sortides cada 30 minuts. Gratuït. Org: Parc de Collserola.

Activitats de lleure • Campionat de joc de tau­

la a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. 18h. Org: Factor Jove.

HORARI AUTOBUSOS

T UXIA 1. SAN* CU«AfÍMïRA*SÓl-MAS JANER

La sarsuela "Cançó d'amor i de guerra"al Teatre-Auditorí Aquest dissabte els santcugatencs podem assistir al concert extraordinari que ofereix el Centre Cultural: la sarsuela del mestre F. Martínez Valls. Aques­ta sarsuela és, sense cap dubte, l'obra més popular i emblemàtica del mes­tre Valls. La interpretaran en versió de concert amb solistes, cor i orquestra. L'audició comptarà amb la participació del Cor Jove de l'Orfeó Català, sota la direcció de Conxita Garcia, i la Jove Orquestra Sant Cugat amb la concertino Anna Calvo i el director Josep Ferré. És un concert espectacular, amb més de dues-centes persones a l'escenari. Aquesta és la cinquena vegada que la Jove Orquestra Sant Cugat interpreta la Cançó d'amor i de guerra: dues fun­cions a Mallorca, al Palau de la Música Catalana i a Súria el mes passat.

Música • "Cançó d'amor i de guer­ra" .Cor Jove de l'Orfeó Ca­talà i Jove Orquestra Sant Cugat. Director: Josep Fer­ré. 22h. Teatre-Auditori. Org: ( 'entre Cultural.

8̂ DIUMENGE

Activitats de munta­nya i natura

• Visita a l'Ermita de Sant Crist de Llaceres, per en­senyar l'estat en què es tro-be l'ermita i les pinture mu­rals de J.Grau-Garriga.

Activitats per a la gent

gran • Balls de saló, sardanes i berenar. 17h. Centre Social i Sanitari la Floresta. Org: Col·lectiu Gent Gran la Flo­resta.

Teatre • "Toti colori", a càrrec de l 'Estenedor titelles. 12h. Casal de Cultura de Vall­doreix. Org: E M D .

• "No et tiris pel balcó...ta­lla't les venes!. 20:30h. Te­atre Habitual. Entrada lliu­re. Sant Domènec, 19.

Solidaritat • "Col·lecta de Mans Uni­des a l'Arxiprestat de Sant

Cugat. Recaptació de fons per al projecte Tiruchira-palli. Església del Mones­tir. Org: Mans Unides.

DILLUNS

Cinema • "Seven", dins del cicle de cinema de les Planes. 19h. Lokal de Joves de Les Pla­nes. Org: A.M.l'Esclop.

10 DIMARTS

Cinema a Mira-sol • "Men in balck". Dins del cicle de cinema de Les Pla-

L*«*!>9«^ft««t2ae(8eui«coire9Ut8rí^(^(teF.&C.íteSarrtCugaf. .*r*Mrí»»i»it*stru*.1a8orfWa:0?^^^ VMm servei Analitza el aew recorregut a l'estació de F.Q.C, d> Sant Cugat. S·rMttdMferAvtngwt·AlfoiMSaia. HDÍ» <*>•». 1a sortícia: O6.4Qh~0?.4^ L'fien servei finalitza el s*u recorregut a restada de K&& de Sant Cugat -ÜMabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i íí&4Q8*iUÉ»d»íaSihèmfiftíia)e&21.40h. L'Stht Servei finalitza el seu recorregut a f'estació de F.G.C. de Sant Cugat tt·MftW0tft Mas Jan». Estació MSra-sot Pfaçà Cm <&mi&&ehi& Cugat, Mercat Tomttafíca. CAP, Alfons Sala. Can Cadet* Estoiò íMfea-SOÍ, Mfc's*»*r.

• LÍNIA 2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT

-Otos feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i ttnjfeà&dteada hora fins a tes 22.16fi. -Dissabtes i festius, la sortida: 09.16h-09.46h t als 16< «I n*wte de cada hora fins a tes 22.16h.

Burllfles; dse de Tinti rtrunooic. -Dies feiner», la sortida: 06.23M&S3h i als 23153 minuts d»cadahorafto$ate$22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida; <S,23h-Q9 53h • als 23 i 53 minuts d» cada hora tmsa les 22.23h.

Sortides des de PEstacteFGC -Dies feiners. 1 a sortida; QB.O5te06.35h i als 05135 minuts de cada hom fírtsa(ss22.35h. ^Maa«faU»if«36us.tasort)oa;Q9,05h-09.35hialsO ftecdrregot Sant Domènec, CAf>,Sant Francesc, Plaça CoH, Mercat tenèlanca, Monestir, estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

• UNIA 3. SANT CUGAT-IA RORESTA-LES PLANES

Softktodifc-fflfc&OQipiM·: % -«es feiner*, 1**3rao^f^45ftc^ matí icacfeíioraí -^fegafatjwlie^JasQrt^^ Sortides des de l'CstadcV -0tesfetners.tascrtt^^^$hcta1rnatíícadttftar«iïr|^í -Dissabte* H B * * * . 1* sortida: (&Ü5h del reti f ' Recorregut F. Cotor», & fforesta, Ptaça<&m,iàMX& Centrt, LaFtorest», £ Cotom.

èies»y*5r».

•W * 3, SANT CUGAT-RUa«TERRASSA

-«es feiner*. laeartjrfa: 05,40rt-rje,25hf a f e » * * * l * # 'ttssatte·lfeftJua. lasortjda: 0&35h fate25mrtsí»^

MMta T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Dies feinera. 1a sortida: 05.15-05.401 als40 if#)u»#c«r|i^i|f»»,ies22.tth. -Dissabte*. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10b i ats 1fJ n*w«B#ÍÉ#f(éraSr»*Í»22.10h. -Diumenge* i festius, la sortida: 07.10h i als 10 minuts Açir|a|»tà*«*les22.10h. -S<wtide9 addicionat* a Cerdanyola: 22.40B 12&<«HMr^làMí#lssat>if* i festius).

• A3.8ARCELONA.SANTCUGAT

«O«feirierfcla$0rtlda:fl5.45la!slSt45<8r^ ' -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i ala 45 mifttóçdecadatmitos*le*í!l,45h. -Orumenge» jie*Su*.1a sortida: 06.45hïalí 45 minuts de cada iwra fins a les Z1.45h. -Sortides addictonab a Cerdanyola: 22í5n (feífws).

E L S I C À N T O N S Divendres. 6 de febrer de I99H Cultura 47

ENTITATS

Ajuntament 589 n 85

Bombers BeBaterra 632 8080

Bombers Generalitat

Bombers ftubi- :Sant Cugat

085

699 8Q80

Pofeia Municipal i Prot, C M

GAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa <fe Cultura 5891382

Centre Social i Sanitari Vt 589 ?8 00

Casal VaSdoreòc

Catalana de Gas

6744599

7252S44

Centre Cfvic la Ifloresta i! 5890847

Centre C M C leé Planes

Casal Cultural Mira-sol

/ 6755105

5892018

Cineme* SL Cugat psset4

Correus:

5890941

6747096

Creà Roja Sartf Cugat 6741234

Creu Roja VaB<joreix i 6742459

Dispensari La Floresta : 674 7615

got. Wunicipai ttescefitraSt.

SNHERRubí

: 6742719

6991892

FECSA (atenc» afciiiftt)

FECSA Javaries)

900737373

90074 74 74

FFCC 6741934

Furwària '; 589 5552

G. Civil (Mira-sol) 674 2379

Hisenda

Jutjat

5891155

6746696

Oficina Municipal La Floresta 5890847

Parròquia St. Pere Octava 6741163

Parròquia Les Planes 204 7503

Parròquia Valldoreix 674 0569

Piscina Municipal VaSdoreix 6754055

Cuerpo Nacional de PaScta 674 78 58

091

Pol. Munkjpa! (Valldoreix) 908 79 5125

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740897

RadioTaxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

6740322

i: 589 00 21

VaBíorefx (parada) 6741111

Grua

Aigües La Floresta

67433 71

6742089

AAPPíWM«Miol

AAW \ferge Carpe IsBra-so)

6742016

1741003

AAWS«rtJoan|i|irftsol ; 674 7103

AAPPiWVafttoÉJt ::• 674 2f 97

À A f V l W C . Montserrat Va». 6742ÍS5

AAPPWCanMajoVaffi 6745049

AA Prop. i Veïns La Floresta \ 674 20 88

AA w Ajguaaonja M> Ftóf; L6745129;

Ass. Consuríjdors : 2684567

DN! (Cita prèvia) 5893688

Greenpeace (91)5434704

H. Genera! de Catalunya 5891212

H.Valld'Hebron

H. Sant Joan de Déu

4272000

2034000

Unitat Coronànai

Tel. de l'Esperança

i: 2481040

: 4144848

Informació Carreteres

Informació Aeroport

2042247

4785000

Informació RENFE

Informació Port

OMIC

4900202

31887SS

58931 88

PofeSnic Torreblanca

PRÓWUSA

58918.88

58917 32

S7535f8

AnBuGavïii 67425 70;

ÇaMla%isSC; i 5891638;

Uarcf Avis Parròquia 5890596:

:QBB Muntanyenc i: 674 5396

Coral de ta Unió : 6741006

Esbart Sant Cugat 675 26 52

i i f r i i i j g a l ;

G|)p:^)mrnigrants

674866J

6749314

RiBollantÇugat 675 5? 59;

Tetevistó Sant Cugat 5895366:;;

::psÍCirK# % 58962:82;;;: ••:• > : • • : : . • - : ; : . : : : ' • ' • > \ - . ' . : : : ' " . : • . ' - - :

mmM^wgf&^ i % ;PH^ÉI lpHI i l i ^ ^ l l l i l l l l 9HNSH111 í:ÍiBlÉlll;illll :|^^|i||;|l::illil •^^^ÈiiSWMM W^UiWm. : : Í Í | Í Í Ípl l t ; | | Wm&MmM llll'li, Íi;|.ll 11 i Í | l i |HÍ | | : | | | | |

lrj|i§:f|. f l i i ! ïftM«fÍ#ll WWWSí % WÈfft. 1.. .^ÍÍ&SriI/llIB;:

Bm: %:È0gm 5^||^;:p[ .1111 |HÉ:̂ |:;11.;|||Í ; i^l|| l l ivil l l l l l

s^rtpsiS s;;: l | l · l

% > * & • • ' : !

% Baixador, 78 ".

674 23 72

Ffeforç;;:

Dimecres 11

Teixidó :

R b ü d e i Celler, 97

Í?4?74f

B§ousí2

;AfesSàla,46;

« Q 4 Í Ï

lMt$ç:·;; Í Í f t f l f fNÍ '3

Üoril .401

# 5 33 44

CASAL DE CULTURA

DE VALLDOREIX

NOUS TALLERS AL CASAL- — U L T I M E S P L A C E S

• SOLDADURA (Complementari al Taller de Joieria a la Cera Perduda) • TEATRE PER A JOVES D'11 a 15 anys. • ESCOLA DE MÚSICA "Andante". A partir de 6 anys. Guitarra - Violí - Violoncel Saxòfon - Flauta travessera - Piano A partir de 12 anys i adults.

també Guitarra elèctrica. • TALLER PLÀSTICA De representació en pla De representació en volum de 4 a 9 anys • GIMJAZZ de 5 a 9 anys amb música

• I n f o r m a c i ó i i n s c r i p c i o n s :

D e d i m a r t s n d i v e n d r e s . d 11 a 1 3 i d c 1 7 a 1 9 h .

T e l . i l a x 5 8 9 8 2 6 9 ( C a s a l d e C u l t u r a

d e V a l l d o r e i x ) .

TITELLES "TUTTI COLORE" A càrrec de l'Estenedor.

Diumenge 8 de febrer, A les 12h. Al Casal de Cultura de Valldoreix

Org.: EMD Valldoreix

"RECITAL LORCA" Centenari Federico García Lorca

Diumenge 15 de febrer, A les 19 h. Al Casal Cultural de Valldoreix

Org.: Teatre Obert - Col.: EMD Valldoreix

ESCOLA BRESSOL DE L'EMD VALLDOREIX • 1 plaça vacant per a nens de 24 a 35 mesos.

• 1 plaça vacant per a nens d'11 mesos.

nesl. I9h. Kspai Jove del Casal C u l t u r a l de Mi ra - so l . Org: A.M.l'Ksclop.

C o n f e r è n c i e s • "Origen i evolució de l'uni­vers". A càrrec de Francesc Lo­zano. Cicle "Cul tura i Socie-tat"en commemoració dels 900 anys de la Fundació del Císter. 20h. Arxiu Nacional de Cata­lunya. Org: Amics de la Unesco i ANC.

• "Com podem els pares i les mares orientar els nostres fills i filles?"A càrrec d ' I sabel Ari-many, especialista de l'Idep 20h. Casa de Cultura. Org: Ajunta­ment.

11 DIMECRES

A c t i v i t a t s d e m u n t a n y a

• Xerrada sobre "Posets", a cà­rrec del Grup Mini de Muntan­ya. 21h. Aula Cultural del Club Muntanyenc. Org: CMSC.

E x p o s i c i ó d o c u m e n t a l

• I Mostra de l'Escola Pública a Sant Cugat. Inauguració. 20h. Casa de Cultura. Org: Ajunta­ment.

• Xerrada sobre "Esports d'a­ventura", dins del cicle Parlem-ne. 18:30h. Lokal de Joves de Fes Planes. Org: A.M.l'Esclop.

A c t i v i t a t s d e l l e u r e

• "Entrevista con un vampiro". Cinema-sopar . 21:30h. Espai Jove de la Casa de Cultura. Org: Factor Jove.

C o n f e r è n c i e s

• "El Monestir de Poblet en la seva història". A càrrec d'Agus­tí Altisent, monjo i historiador. 20h. Arxiu Nacional de Cata­lunya. Org: Amics de la Unesco i ANC.

• Ciències de l'Educació (Pe­dagogia, Mestre, Educació So­cial i Psicopedagogia) i Psicolo­gia. A cà r r ec d e M à r i u s Martínez, de la UAB i Antoni Castelló, vicedegà de la UAB. 20h. Casa de Cultura. Org: Ajun­tament.

13

12 DIJOUS

Activitats a Les Planes

DIVENDRES

Activitats de lleure •Taller de disseny de samarre­tes per ordinador. 19h. Espai Jove de la Casa de Cultura. Org: Factor Jove.

Xerrades • Jornades de Tai-txí Chuan i massatge tradicional xinès, dues

fonts de salut. A càrrec del mes­tre Luís Pedreros. I9:30h. Casa de Cultura. Org: OM E'l'

Música • Orquestra Simfònica de Bar­celona i Nacional de Catalun­ya. Director: Franz-Paul Dec­ker. O b r e s de M o t s a l v a t g e , Mendelssohn i R.Strauss. 22h. Teatre Auditori.

Exposicions

PINTURA I DIBUIXOS

• Any Pla a Sant Cugat. Exposi­ció en commemoració de Josep Pla. Fins al 10 de febrer. A la Canals Galeria d'Art.

• Exposició de pintura d'Oriol Rius. Celler Centre Sales d'art. Fins el 26 de febrer.

• Exposició de pintura:Marina Caicedo. Del 19 de febrer al 15 de març. Casa de Cultura.

Mostíes

•V Premi Gausac 1998. Bases a la Casa de Cul tu ra i Ajunta­ment. Fins al 27 de febrer. Org: GEI.

• I Mostra d 'Ensenyament Pú­blica Sant Cugat. De 1*11 al 14 de febrer. Org: Apas, Escoles Públ iques i Ajuntament. A la Casa de Cultura.

Cursos diversos

Casa d e Cultura

• Taller de fotografia: 2 nivells Grup A: dilluns i dimecres, de 18 '30a 21 h o dissabte de 10 a 14h. Prof: Vicente Zambrano. Org: Factor Jove.

• Espai de música moderna . Saxó i flauta travessera. Nivells d'iniciació i perfeccionament. Dimarts, 11 a 12h o 16 a 22h. Prof: Tomàs Romero.

Activitats als districtes • Informació i inscripcions als tallers del Centres Cívics de la Floresta (589.89.42), les Planes (675.51.05) i Casal Cultural de Mira-sol (589.20.18)

• Inscripcions als Tallers a Vall­doreix -2n trimestre- Teatre per a nens i joves, Escola de músi­ca "Andan te" , Balls de Saló, Gimjazz, vitralls, es tampats i joieria a la cera perduda. Telí: 589.82.69.

C a s t • Informació a Internet . Web :[http://personal.redestb.es/cmsc / ] . C o r r e u e l e c t r ò n i c : c m s -camx3.redestb.es

• Taller de creció literària per a joves i adults. Prof: Isabel Sàez. Dijous tarda. Inf: 674 94 35-675 20 57

•Tallers de Guió de cinema i TV. Dimarts tarda. Prof. Isabel Suez. Tclfs. 674 94 35-675 20 57

Meneu Saatca patètic

• Classes de dibuix i pintura amb l'Adolf. Divendres de 6 a 8 de la tarda. Telf: 674.51.95

M. CaMach, Escola ee Música

• Ensenyament de música clàs­sica, jazz, dansa catalana, mim i classes de manteniment i de re­laxació. Balls de saló i musico-teràpia. Nens i adults. Informa­ció al tel 589 43 20

Cer lafaaol I J — — Sa— Casat

•Treball individualitzat i col·lec­tiu, concerts, tallers i cursets de formació. Org: Associació Mu­sical Aula de So.C/ Orient, 56. De 10 a 13, i de 17 a 19 h. Telf: 589.76.40

Cera! Serra d'or

• Assaja dimecres i divendres, de 2/4 de 10 a 11 de la nit, Casa d e Cultura. Inf: 674 24 20.

Centre Cultural

• Chicago. Companía Coco Co-mín Creacions Teatrals. Llibret de Fred E b b i Bob Fosse. Di­vendres 20 de febrer a les 22h.

• Carlos Núnez, "gaitero do mun-do". Divendres 27 de febrer a les 22h. Espectacle amb màgia' garantida.

HS4QVNIONS Divendres, 6 de febrer de 1W8

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

MARTA E A I X U E R A

- Sant Cagat -

El Conseller Pomes, santcu-gatenc d'adopció, va néixer a Barcelona fa 49 anys. Es va ca­sar amb una Raventós, de Co­dorniu, i tenen tres filles: unes bessones de vint anys i una de setze. De jove, quan va triar la carrera de medicina, no s'hau­ria pensat mai que acabaria fent de polític. Aquesta setmana ha complert tres anys com a Con­seller de Governació; un no­menament que el va sorpren­dre fins i tot ell mateix.

—Com ho r e c o r d a ? - " A m b sorpresa. Em va sob­

tar doblement . D 'una banda, de manera agradable, pel que suposava de confiança, però per l'altra, un cert neguit, per­què passava a tenir molta res­ponsabili tat . M'hagués preo­cupat complir el principi de "Peters" , que és allò d'arribar al màxim grau d ' incompetèn­cia."

- C o n t e n t ? -"Sí . 1 satisfet. Sobretot quan

veus que lleis, com per exem­ple la de protecció civil o la del servei català de trànsit, excep­tuant a lgunes discrepàncies , s'aproven per unanimitat. Per mi . p o t s e r p e r q u è vinc del camp sanitari, els temes de se­guretat no tenen ideologia i són un dret per a tothom."

- P e r q u è va t r iar Sant Cugat per viure? - " P e r q u è m ' a g r a d a v a . La

meva dona i jo volíem una casa amb més espai del que teníem al pis de Barcelona, i ho vam trobar aquí. S'hi està molt bé. Jo estic molt content de viure-hi. Però, bé, més que viure, hi dormo, p e r q u è v iure , v iu re . s emb la q u e v isqui més a la Conselleria."

- N o té temps pe r gaudir de la c iuta t?

- "S í . Però només els caps de setmana que no tinc actes ofi­cials ni i n a u g u r a c i o n s . . . La

Xavier Pomes. Conseller de Governació.

"Prudència, perseverància • v

i paciència 99

Pomes ha complert tres anys com a Conseller de Governació. VOTO: A.fíkl.TRAX

meva dona i les meves filles t enen uns horaris que els ho facilita més, perquè cap a dos quarts de sis de la tarda ja són a casa. Jo, hi ha dies que a les on/.e del vespre encara sóc al despatx."

—El President Pujol, en Clos, en Tr ias , vos tè . . . per què es promocionen tant els metges, ú l t i m a m e n t , en la pol í t ica? - " P e r un sim­

ple canvi. Abans, pe r e x e r c i r de polític havies de ser advocat, eco­n o m i s t a , e n g i ­nyer industrial... i els me tges no es m o v i e n de l c a m p m è d i c . Ara. els me tges també exerceixen com a polí­tics. No té més explicació."

- Q u è ap ro f i t en de la seva formació mèdica , en la nova professió? - " P o t s e r la visió humanis ta

de les coses, que et fa apropar-te a les persones. Te n'adones,

"E/s temes de seguretat no tenen ideologia i són un dret per a tothom'

sobretot, en situacions de ten­sió. Has d'analit/ar els fets des d 'un punt de vista global i, si no ho tens en compte, pots cór­rer el perill de perdre la pers­pectiva humana dels conflic­tes. Per això, de vegades faig coses , com a Consel le r , una mica heterodoxes; perquè m'a­grada parlar amb persones de l 'últim graó de la Conselleria,

un mosso d 'es­q u a d r a , un b o m b e r o un auxi l ia r a d m i ­nistratiu, i cop­sar les seves in­quie tuds . Amb una trobada no p r e n d r é mai una decisió im­p o r t a n t , p e r ò

m'ajuda."

- D e vos tè s ' ha di t q u e és més un h o m e d ' idees que de par t i t . Ara , se sent més com un polític o com un c iu tadà , immergi t en política? -"Jo ara no sóc un ciutadà nor­

mal. Sóc un ciutadà amb unes

responsabilitats polítiques de­terminades i amb un càrrec po­lític que he acceptat i que exer­ceixo. Però cadascú té la seva personalitat, i això ho diuen per­què s e m p r e he procura t ex­pressar-me amb la màxima na­turalitat i sense fer manifestacions agressives o declaracions alti-sonants. Jo sempre he dit que sóc un mal entrevistat perquè no acostumo a donar grans ti­tulars, pe rquè no faig frases impactan ts , però cadascú és com és."

—Com es poden t o r e j a r els problemes, en política? - " A m b les tres "Pes" de Po­

mes: amb Prudènc ia , Pe r se ­verància i Paciència. Es molt bo exercitar-ho."

—Els mossos comencen a ser un fet normal?

-"Jo crec que una cosa és difí­cil d'estimar si no la coneixes i, en el moment en què els mossos s'han desplegat i la gent ha vist el que feien i la seva feina ha co­mençat a tenir ressò als diaris, la imatge del policia ha millorat. Afortunadament, a Catalunya la resposta de la gent és molt po­sitiva."

—Què li amoïna , en aquests moments? - " M a i no hi ha una sola pre­

ocupació, però una de les tas­ques que m 'ocupen ara és la dels bombers. Avui en dia el bomber, a més d'apagar focs, té moltes altres feines, com és l 'assistència en accidents de carretera, tasques de protec­ció o recerca de persones que s'han perdut per la muntanya, per posar alguns exemples. En aquests moments tenim un pla d i rec tor , q u e v o l e m i m p l e ­m e n t a r en els p r ò x i m s t res anys, per adequar la tasca del bomber a les noves necess i ­tats i això, probablement, pro­vocarà que hi hagi un replan­t e j a m e n t de l q u e ha de ser l'escola de bombers , per pas­sar a ser una escola de segu­retat civil".

Acabats IORDI CASAS

Ningú no pot posar en dubte el gran creixement que està "experi­mentant" Sant Cugat, el qual l'està dotant d'una nova fesomia. Ara bé, hi ha motius per dubtar de la qua­litat d'alguns aspectes dels seus "acabats". Em refereixo concreta­ment a la pavimentació del nucli urbà. Com a prova, els proposo que facin amb mi el següent recorre­gut. Comencem a l'encreuament Sant Esteve/ Plana Hospital: una vintena de lloses que el cobreixen estan esquerdades o trencades (que acostuma a ser la fase subsegüent a l'esquerda). D'aquestes, les més destrossades comencen a fer un clot de dimensions considerables, clot que anuncia el pitjor si les autoritats no hi posen remei (aspecte que co­menço a considerar difícil, tenint en compte el seguiment que n'he fet durant els darrers mesos). Un cop hem acabat el carrer Plana Hos­pital, les llambordes del qual enca­ra resisteixen, i superada la perver­sa disposició de l'empedrat de la Plaça Octavià, ens endinsem pel carrer Major, el qual esdevé un ma­nual del que no s'ha de fer en un carrer destinat al maltractament per part de vehicles lleugers i semipe-sants. El mapa de les desgràciespa-vimentak es divideix en quatre parts: la) una llosa de grans dimensions trencada en tres trossos; 2a) una dot­zena de lloses trencades en multi­tud de trossos, que ofereixen un as­pecte francament desagradable; 3a) dues lloses, de diferent mida, tam­bé trencades; i 4a) trencament de dues lloses més. Aquest recorregut, que he vist evolucionar dia a dia, ofereix un soroll esgarrifós quan un cotxe, o simplement una bicicleta, el fa de forma completa i sense con­templacions. Arribar a la senectud després d'una vida tan curta és la­mentable, encara que se sigui un tros de pedra (real o artificial). En aquest recorregut també hi ha la seva part positiva. Un cop hem tra­vessat la plaça Pere San, de l'em­pedrat de la qual ometo qualsevol comentari per no espatllar el mis­satge esperançat transmès als lec­tors, ens trobem amb un carrer Sa­badell encara impol·lut. Això confirma el fet que les llambordes són més sofertes que les lloses. Es­perem que duri. Així no es tancarà aquest desgraciat perímetre que hem fet conjuntament.

k W-gi—1^1 « f

VK

sant cugat ^ # ^

VENIU AINFORMAR-VOS-ENI OBTINDREU LA TARGETA

DE SOCI GRATUÏTA > — * - • - * *

íineoanK 24 hores) • Major quantitat de novetats • Millors preus • Servei a domicili gratuït • Venda de pel·lícules

f Servei a domicift 24 h i |Tel. 589 30 30