Revista trimestral informativa de l’Escola Giroi de la Garriga Primer trimestre – Curs 2012-2013 – Any IX - Núm. 24

www.escolagiroi.com

Editorial

La importància de treballar l’acció tutorial

Des de l’escola, ja des del començament, hem donat molta importància al treball de les emocions, que els nens tinguin un pensa-ment crític envers el món que els envolta, que siguin persones integrades social-ment i, en resum, que si-guin persones capaces de crear un món una mica mi-llor.

L’acció tutorial és un conjunt d’activitats educati-ves que contribueixen al desenvolupament personal i a l’orientació de l’alumnat per tal de potenciar el seu creixement per-sonal. Per poder treballar-ho amb els nostres alumnes, el curs passat vam fer una activitat formativa amb el pedagog Al-bert Serrat. Fruit d’aquesta for-mació vam ela-borar el Pla d’Acció Tutorial de l’escola i aquest curs l’estem portant a la pràcti-ca.

La novetat d’aquest Pla rau en el fet que s’ha re-estructurat allò ja fèiem a l’escola des de diferents àrees: Sentir i Pensar, Filo-sofia 6-12 i Tutoria. A cada nivell educatiu, s’han se-qüenciat els continguts de

manera que a cadascun es treballa una perspectiva particular dels aspectes que el conformen.

Els diferents blocs temàtics que treballem al llarg de tota l’escolarització dels nostres alumnes són:

1) Tractament de conflictes: per poder reco-nèixer allò que pot provocar un conflicte, resoldre’l de manera no violenta, reco-nèixer les pròpies accions, etc.

2) Educació emoci-onal: per identificar i gesti-onar les emocions pròpies i entendre les dels altres.

3) Cohesió grupal: per sentir-se integrat en el grup i integrar els altres, per tenir el sentiment de pertinença i confiança en el grup.

4) Normes de classe: per conèixer, integrar i res-pectar les normes de convi-vència de forma positiva, de manera que entengui que són per al bon funciona-ment de la classe.

5) Millora de l’autoestima: per saber re-conèixer les qualitats pròpi-es i relativitzar les limitaci-ons, treballant-les i super-ant-les.

6) Educació en va-lors: per sensibilitzar els

nostres alumnes davant diverses problemàtiques (pobresa, conflictes bèl·lics, odi, ...), per res-pectar-se un mateix i els altres, per respectar les opinions i maneres de pensar i de ser i defen-sar les pròpies.

7) Habilitats so-cials: per poder interve-nir en una conversa de manera correcta, amb capacitat per a demanar ajuda i oferir-ne quan

calgui i saber escoltar i ser tolerant amb els altres.

I això, sempre, en el benentès que cadascun d’aquests blocs es treballa a diferents nivells i tenint en compte l’edat i les caracte-rístiques de cada nen i de cada grup-classe.

La veu de les classes

Som “Els Trens” i “Les Tortugues” de P3

Com ja sabeu, les classes de P3 ens diem “Els trens” i “Les tortu-gues”.

Alguns dels pares estàveu interessats a sa-ber com arribem a esco-llir el nom final de la classe. Doncs ara us ho expliquem:

Primer, fem una pluja d’idees, mitjan-çant la qual cada nen i nena pro-posa un nom que li agradi. Aquí, els mestres des-cartem algunes propostes que no

ens semblen pedagò-giques o que ja han triat altres classes.

Amb aquesta nova llista, més acota-da, fem una pri-mera votació. Depenent del re-

sultat, podem fer-ne una altra amb els noms més votats. Final-ment, fem una darrera votació amb els dos noms finalistes en cas que esti-guin molt igualats. Un cop triat, fem el pro-jecte del nom de la classe.

Els de P4 observem el carrer de l’escola

Som “Els Trens”

Som “Les Tortugues”

Aquests últims dies, els nens i nenes de P4 A, “Els Co-nills”, P4 B, “Bruixes i Brui-xots” i P4 C, “Els Dofins” hem sortit a conèixer el carrer de l’escola. Hem vist coses que ja coneixíem, com ara l’escola bressol Les Caliues i l’institut Vil·la Romana, i d’altres en què no ens hi havíem fixat abans, com ara la placa del nom del carrer, els senyals, els diferents contenidors de deixalles per a reciclar, els números de les ca-ses... De mica en mica, anem ampli-ant els coneixements del nostre entorn i cada vegada ens el fem més nostre.

La veu de les classes Els Lleons i Les Guineus de P-5

Els nens i nenes de les classes de P-5 hem treballat els autoretrats. Primer, hem ob-

servat diferents pintures de Vincent Van Gogh i, a partir de conèixer les bases dels autore-trats, ens hem fet unes fotos i hem elaborat el nostre retrat. En una sessió de filosofia, hem jugat a endevinar qui era qui, argumentant les raons per les quals havíem escollit aquell nen o nena, com ara el color i/o la llargada dels cabells, els ulls, la forma de la cara, etc.

Sortida a Marineland

Aquest curs les classes de 1r A i1r B hem triat noms d’aus per a les nostres classes: Els de 1r A som la classe dels Llo-ros i els de 1r B, la classe de les Àligues. Per aquest motiu, vam anar d’excursió a Marineland i vam poder veure moltes aus diferents: pelicans, ibis, cigonyes, tucans, guacamais, cotorres, cacatues, flamencs... Després, la biòloga encarregada de les aus, que es deia Anna, ens va concedir una entrevista.

Va anar contestant les preguntes que els nens li fèiem i que ens havíem preparat a l’escola. Ens va donar molta informació que no teníem per als nostres projectes de treball. També ens va fer un regal especial: ens va donar plomes de les aus que havíem vist per a estudiar-les. Després, vam entrar a la cuina de les aus i ens hi vam passejar per entremig sense barreres. Va ser una sortida molt profitosa, tran-quil·la i sobretot emocionant i divertida!

La veu de les classes

Anem al zoo!

El divendres dia 5 d’octubre, els alumnes de segon vam anar al zoo de Barcelona. Allà, vam veu-re de prop molts animals,

però sobretot ens vam fi-xar molt bé en els mamí-fers, ja que som les clas-ses dels Hàmsters i dels Koales. Vam veure un es-pectacle de dofins, on ens van explicar moltes coses d’aquests mamífers tan interessants i els vam veure fer tot tipus d’acrobàcies. També vam veure ossos, micos, lle-ons, ponis, elefants, gira-fes… no s’acabava mai!

Vam dinar en un parc on hi havia una tirolina i uns castells molt divertits! Ens ho vam passar d’allò més bé!

La Casa de les Abelles Tots els nois i noies de tercer vam anar a Sant Pere de Torelló, a la Casa de les Abelles

Volíem observar les abelles i conèi-xer-les. Ara ja sabem que, en un eixam, n’hi poden viure fins a 50.000 i que n’hi ha de tres tipus: la reina, els abellots i mi-lers d’obreres. Treballen unides per acon-seguir preservar la seva comunitat.

Les obreres són les que fan les fei-nes del rusc i es poden classificar així: les ventiladores es posen a l’entrada per aconseguir mantenir la temperatura inte-rior entre 32º i 35º graus. Per això mouen les ales 230 vegades per segon!; les guardi-anes, amb l’olfacte, reco-neixen les del seu rusc perquè, com que la reina pon tots els ous, totes fan la mateixa olor; les mainaderes tenen cura de les lar-ves, les pupes, fins que són abelles adultes i també, mentre dura la metamorfosi (en-tre 21 i 24 dies); les exploradores surten a buscar flors per agafar-ne el nèctar i, des-prés, tornen per explicar a les altres, a través d’una dansa, on les han trobat; les escombriaires treuen del rusc alguna abe-lla morta, fan fora papallones de la mort

que s’hi ha colat imitant l’olor de la reina i les fan presoneres cobrint-les amb pròpo-lis, una barreja de resina i mel, perquè no facin mal a cap individu del rusc; final-ment, les constructores fan les cel·les en forma d’hexàgon per als ous. Moltes cel·les juntes formen la bresca i moltes bresques formen el rusc on viu l’eixam.

A cada eixam, hi ha una reina, que viu uns quatre anys i pon fins a 2.000 ous

diaris. Els abe-llots només hi són per a fecun-dar-la, però no-mes ho fa un, el més fort i des-prés, el maten.

Sabíeu que l’edat de abelles es mesura en quilòmetres volats? Si han volat 600 qui-lòmetres, ja són molt velles. A més, les que neixen a l’estiu i a la primavera viuen menys temps que les nascudes a la tardor i a l’hivern perquè, en aquestes èpoques, no hi ha tantes flors.

L’apicultor és qui cuida les arnes i les abelles per a recollir la mel i treure’n cera si convé.

I continuarem investigant...

Semblava que anéssim a la lluna. Mireu les fotos...!

La veu de les classes

Sortida Figaró-la Garriga Els alumnes de 4t A i 4t B de

l’escola vam fer una excursió molt bonica seguint el riu Congost. Vam agafar el tren des de la Garriga per anar fins a Figaró i, un cop allà, vam anar seguint el riu fins a tornar a la Garriga. És una caminada molt interessant d’aproximadament 7 quilòme-

tres. Vam observar l’entorn del riu i al-guns hi vam sucar els peus —i una mica més...!— a l’hora de travessar-lo. Us mos-trem unes fotos d’aquell dia.

Cinquè: un curs històric!

Els de cinquè, aquest any, hem triat noms històrics. Els de 5è A som “Els Ro-mans” i els de 5è B, ens diem “Els Medievals”. Sembla mentida, però no ens havíem posat d’acord! Ens ha sortit a totes dues classes agafar la història com a tema

per a triar el nostre nom sense haver-nos-ho pro-posat. I és que aquest any, per primer cop, es-tudiarem història, que és una matèria que no ha-víem fet mai encara des de l’àrea de coneixement del medi. El dels romans i el dels medievals són

dos períodes molt dife-rents, però tots dos tenen coses que criden l’atenció: el primer és un temps esplendorós i de triomfadors, per bé que ja sabem que sempre que n’hi ha un que triomfa, n’hi ha un altre que fra-cassa, oi...?, però això és la vida... D’altra banda,

l’edat mitjana és una època plena de misteris i en la qual abunden els castells, les princeses i els dracs que treuen foc pels queixals. Ens agradarà fer el treball de projecte amb tots aquests ele-ments...!

La veu de les classes ‘The 6è Style’

Som la nova classe de 6è i ens agrada molt ballar, també parlar i una mica treballar, sobretot el tema de coneixement del medi que estem estudiant ara que és la reproduc-ció... Ens diem “Els tomà-quets”. Vam escollir aquest nom perquè volí-em fer una broma i ara l’haurem de tenir tot el curs. En el fons, ens agrada aquest nom per-què és molt divertit i va bé amb The 6è Style. A la classe d’educació fí-sica, ens hem inventat una cançó, juntament amb alguns alumnes de 3r, que es diu “Les gam-bes del futbol” i també

hem fet una coreografia molt divertida. Us adjun-tem la lletra de la cançó per si la voleu practicar: “Txere-re-ré, txeré, txere-re-re-ré; txere-re-ré, txe-ré, txere-re-re-ré.

Vam trobar una pilota, txere-re-re-ré; txere-re-ré, txeré, txere-re-re-ré. La pilota era rodona, txere-re-re-ré; txere-re-ré, txeré, txere-re-re-ré . La pilota no es movia, txere-re-re-ré; txere-re-ré, txeré, txere-re-re-ré. La pilota es va moure, txere-re-re-ré; txere-re-ré, txeré, txere-re-re-ré.

I les gambes, molt con-tentes, van anar a ballar; txere-re-ré, txeré, txere-re-re-ré.” Esperem que us hagi agradat i ja us continua-rem informant dels prò-xims temes que treballa-rem! Fins al segon trimestre!

Els i les alumnes de sisè

Bon any 2013 a tothom!

I que no us hagin retallat gaire els Reis …!

L’escola informa

Naixements

Racó d’estudi Des del curs passat, dins l’horari de menja-dor (de 12 a 15 h), vam crear un espai perquè els nens de primària (sobretot els del cicle mitjà i el superior) que ho necessitessin po-guessin fer deures o estudiar. L’èxit del que vam anomenar “Racó d’estudi” rau en la flexibilitat del seu funcionament. Els nostres alumnes hi van lliurement, els dies que ho necessiten i l’estona que els con-vé. Aquest racó, tot i que no disposa de mo-nitoratge específic, sí que està controlat per les monitores que hi ha tant al menjador com al pati de primària.

Conte de tardor El passat dimecres 31 d’octubre, per celebrar la festa de la castanyada, la Sònia Oliana, en David Cuspinera i en Pepo Segura, tot ells pares de l’escola, van venir a explicar el conte de la tardor als alumnes d’educació infantil. Ho van fer tan bé que els nens no es movien del lloc quan el conte ja havia acabat.

El passat mes de juny van néixer els bessons de l’Alba Moreno, mestra d’educació infantil i, al setembre, va néi-xer l’Aina, la nena de la Iona Marieges, mestra de segon del curs passat. Tant les mares com la Bruna i el Bernat i l’Aina estan molt bé. Felici-tats!

L’Aina

La bruna i el Bernat

L’escola informa

Agraïments

Volem agrair a to-tes les famílies la bona acollida que ha tingut la proposta per a vestir l’escola de tardor. La quantitat, la qualitat i la varietat de disseny dels mòbils han omplert la nostra escola de colors cà-lids. Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

També volem agrair a la fruiteria dels germans Rubio la seva col·laboració en les tasques pedagògiques de les mestres d’educació infantil. Cada vegada que hi va un grup, ens atenen molt bé i mostren

una gran varietat de fruites i verdures de temporada als nostres alumnes més petits.

De la mateixa manera, volem agrair a totes les famílies la col·laboració que ens van brindar el 14 de no-vembre, dia de la vaga general. Amb els serveis mínims que es van de-cretar temíem que si

venien gaires nens a l’escola no els po-guéssim atendre correctament. Moltes gràcies per la vostra comprensió.

La comprensió dels problemes:

El passat 27 d’octubre vam presentar a les Jornades pedagògiques que van tenir lloc a Sta. Eulàlia de Ronçana la pràctica educativa que vam anomenar La com-

prensió dels problemes matemàtics. La nostra activitat va ser seleccionada d’entre un bon grapat de bones pràcti-ques i en van destacar la transversalitat perquè treballem diferents competènci-es: la comunicativa, la matemàtica i la que comunament s’anomena aprendre a aprendre. També van poder conèixer de primera mà l’activitat els pares i mares que van assistir a la xerrada que us vam oferir el 29 de novembre a la biblioteca de l’escola.

Ensenya la llengua...!

Quin és el mot més escaient? 1) Vigila, que si no vas amb compte, … aquell cargolet que camina

per davant de l’entrada!

a) esclafaràs. b) aplastaràs. c) xafaràs. d) enclastaràs.

e) descargolaràs.

2) Lionel Messi va néixer …

a) a Sudamèrica b) a a Sud-Amèrica c) a Sud-amèrica

d) a Suramèrica e) en una altra galàxia!

3) Has d’anar amb compte que no et piqui una vespa.

Tenen ... temible!

a) un agulló b) un fibló c) un agullot d) un esperó

e) una banya

4) El conductor va perdre el control del vehicle, pobre, i es

va ... cinglera avall.

a) estrellar b) estavellar c) estimbar

d) estampar e) divertir una estona

5) Si t’expliquen un secret, has de procurar ...

a) no desvetllar-lo mai b) no desvelar-lo mai c) no revelar-lo

mai d) no rebel·lar-lo mai e) explicar-lo a tothom, que és més

divertit

5) Les vaques ... i, a vegades, l’àvia, quan s’enfada, també.

a) rumien. b) rominen. c) remuguen.

d) romanen. e) Ramona.

Ensenya la llengua...!

Caçadors de nyaps

Vejam quantes incorreccions sou capaços de trobar en aquest text. N’hi ha nou. Apa, som-hi…! “Com no volíem veure’ls no els hi fèiem ni cas. Ells, vinga cridar-nos, però nosaltres, com si res... En un moment determinat, van parar de cridar. No passava cap cotxe i el vent va deixar de bufar. No s’escoltava res. Aquell silenci tampoc no era normal i, de cop, ens vam donar compte que alguna cosa passava. El cel es va anar enfosquint i una esfera ataronjada anava prenent forma a l’horitzó. Brillava d’una manera extrema. Ja no ens enrecordàvem dels companys que ens cridaven feia una estona, però es van acostar a nosaltres. Vam dir-lis que alguna cosa passava i que teníem que anar amb cuidado... I si voleu saber com s’acaba la història, us en quedareu ben bé amb les ganes perquè aquesta història no s’acaba”.

Mots encreuats Horitzontals: 1- Europeu que viu envoltat de mar; 2- Posarem al revés l’animal més alt; 3- Esport asiàtic on el colors són molt importants; 4- Color vergonyós; 5- El trobes sempre en un animal vertebrat; 6- En mengem per canviar d’any. Verticals: 7-Article determinat; 8- Viuen als boscos dels contes i ens concedeixen desitjos; 9- A aquesta no-ia, li hem remogut el nom; 10- Peix que fa rimes; 10- Fruit educatiu; 11-Nota musical desordenada.

7⇓ 9⇓ 1⇒⇒⇒⇒

8⇓ 11⇓

2⇒⇒⇒⇒

3⇒⇒⇒⇒ 10⇓ 12⇓ 4⇒⇒⇒⇒ 5⇒⇒⇒⇒ 6⇒⇒⇒⇒

Solucions

A “Q

uin

és el mo

t més es-

caient”

1 e

sclafa

ràs; 2

Sud

-a

mèrica

; 3 fib

ló; 4 e

stim-

ba

r; 5 re

mu

guen

A

“Caçad

ors

de

nyap

s” “C

om que n

o vo

líem veu

-re’ls n

o els fèiem n

i cas. E

lls, ving

a cridar-n

os, p

erò n

osaltres, co

m si res... E

n u

n

mo

men

t d

etermin

at, van

p

arar d

e crid

ar. N

o

passava cap

cotxe i el ven

t va d

eixar de bu

far. No

se sentia

res. A

qu

ell silen

ci tam

po

c no

era norm

al i, de

cop i volta, ens vam

ado-nar q

ue alg

una co

sa pas-

sava. El cel es va an

ar en-

fosq

uin

t i un

a esfera ata-ro

njad

a an

ava p

renen

t fo

rma a l’h

oritzó

. Brillava

d’un

a man

era extrema. Ja

no

en

s en recordàvem

, d

els co

mp

anys qu

e en

s crid

aven

feia u

na

estona,

però

es van aco

star a no

s-altres. V

am d

ir-los que al-

gu

na

cosa

passava

i q

ue

havíem d’an

ar amb

comp-

te... I si voleu

saber co

m

s’acaba

la h

istòria,

us

en q

ued

areu b

en b

é amb

les g

anes p

erqu

è aqu

esta his-

tòria no

s’acaba”.

Als m

ots encreuats: H

oritzontals : 1

Irland

ès; 2

Gira

fa; 3 Ju

-d

o; 4

Ro

ig;5

Os; 6

Ra

ïm.

V

erticals: 7

La; 8 F

ades;

9 N

uira

; 10 R

ap

; 1

1 G

iroi; 12

Im.

Imatges per a recordar

N A D A L 2 0 1 2