Co

càmetranstransvista electencasatèl· Un cparabpunt, que ltipus són ma propodenomé Quinsposside reque t

Antena parabòlic

om veig

era la llum i formarà en portarà aque de les càmromagnètiqura haurà de ·lit situat a l’e

op el senyabòlica. La for el focus, ones teves ore d’antenes p

més eficientsp del focus pm trobar an

és són transm

s són els avaible la difusió

elleu i obstacriïs amb més

ca. Fotografia de

g la te

el so es tra una ona testa informameres més ues de baixa baixar a la Tespai i finalm

l arriba a lerma d’aquestn trobem un celles també tparabòliques:s que les prim per acabar c

tenes que smissores, o a

antatges de ló de senyal tcles. A més, s definició i s

Flickr de Naeros.

elevisió

ansformaran tipus microoció fins als minteressants freqüència c

Terra i passment ser capt

es proximitattes antenes f

col·lector qutenen forma : amb el focumeres, i tipusaptant el sen

són només rntenes que r

a televisió pe televisiu a zo obtens una ense interfer

.

ó per s La tetransmun segeostasemprperqualçadal’actuacomunpermèa tot e Per tacotxesque lacàmerun sis

en un conjuona que semonitors de Ts, per ser ecom són les ar per un puturat per una

ts de casa t fa que tota lae la fa viatja parabòlica pus centrat, as Cossegrainnyal a la partreceptores, c reben i emet

er satèl·lit? Gones molt àm qualitat del rències.

satèl·l

levisió per missió televienyal de telacionari, és re a sobre è li dóna la a de 35.70alitat, existenicació d’aqès oferir unael planeta.

al de que ps al aparell a llum reflecra que estigustema d’àudiunt d’electrorà captada

TV, on es triaenviades a ones radio ount de contro estació loca

teva, aquesta informació ar fins el nosper motius samb el focus, les quals pt del disc de com poden sen simultània

Gràcies a aqumplies, indep senyal millo

lit?

satèl·lit éssiva consistevisió a tra a dir, quedel mateix

en 24h, i qu00Km sobreixen més dequest tipus,

a cobertura p

puguis veure de televisió ctida pels coui situada en o enregistri

ons. Aquest s per una paran les imatun satèl·lit,

o les microonol per tornar al i arribar a

t serà capta que arriba, estre aparell dsemblants. Ex desplaçat, arodueixen un l’antena. D’aser les que ament.

uest mètode endentment

or i pots veu

s un mètodtent en fer vavés d’un se es troba punt de la ue es troba e la Terrae 300 satèl·l, els qualspràcticament

e una carre de casa tevotxes arribi aquest acte el so. Dins

senyal elèctetita antenatges i els pun en forma dnes. Aquest s a ser enviat

la teva llar.

at per una a es concentri de televisió. Pxisteixen dife

aquestes sena segona realtra banda, t tens a casa

de transmis de les condre la progra

 

de de viatjar atèl·lit

situat Terra a una a. En its de

s han t total

ra de va, cal a una , i que de la tric es a que nts de d’ones senyal t a un

antena en un

Pensa erents gones eflexió també a, que

sió és icions mació

1

 

  2

Què fa un professional de l’enginyeria? Els professionals en enginyeria de les telecomunicacions s’encarreguen d’estudiar com viatja el senyal televisiu i investiguen noves maneres més eficients de fer-ho. Treballen temes com la sincronització perquè les imatges i l’àudio no siguin incoherents o les pèrdues de senyal. A més, també s’encarreguen de dissenyar els sistemes receptors i emissors, com són els satèl·lits o les antenes parabòliques.

T'has preguntat alguna vegada... Quina relació existeix entre la llum i l’electricitat?

Què és un fotograma? Enllaços:

http://ca.wikipedia.org paraules clau Televisió per satèl·lit. http://ca.wikipedia.org paraula clau Antena parabòlica http://www.prnoticias.es/index.php/prseguridadvial/35/30103-la-solucio-del-

satellit-de-tve

 

L’e Entd’in

Mat

1

2

3

4

5 Pro

Amb tapa, Si aqrefresdirec Prepal’envàestà lqued Posetinguformaqualstransrefred Amb gelatpetitesuperpodre Si tentot l’egrupsningúnomé

experi

tenent lnterior -

terial nec

. Una llaun

2. Capsa tra

3. Dos Punte

4. Gelatina p

5. Llet

cediment

el lateral d’u obrir la part

quest procésscs com la Ftament aque

areu gelatinàs i afegiu líquid. Cal rei ben integra

u la superfeu (el lateraa de paràbolsevol altres parent i omdar.

els punters lina i la llet ees componerfície parabòem demostra

nim un laborexperiment as. Si aquestú miri directaés mostrar la

ència

les ante-

cessari:

na de conser

ansparent co

ers làser com

per cuinar

t:

una llauna dt lateral, dibus us sembla Fanta, l’Spriteesta superfíc

na segons unes gotes menar bé la da.

fície parabòal d’una llaua, base d’un

superfície pmpliu la conc

làser enviareens ajudarannts de la llòlica, aques

ar el funciona

atori a l’escomb presènci

t és el vostreament a la llu darrera part

enes par

rves o una lla

om les que p

m els que ven

e conservesuixar una pa molt comple o la Pepsi) ie.

les instrucc de llet quan barreja perq

òlica metàl·na de consa llauna de rarabòlica qucavitat parab

em llum paran a veure coet. Així don

sts es reflecament de les

ola on podemia dels alumne cas, aneu m dels làsert a classe.

rabòliqu

auna de Coca

orten bombo

nen amb algu

s creem una ràbola amb uicat, la base tenen una fo

cions de n encara què la llet

lica que erves en

refresc o ue pugui refbòlica amb

al·lela a l’eix m la llum vacs, observa

cteixen i s’u antenes par

m fer la gelatnes i amb l’a amb comptes. Si no, hau

es - Exp

a-cola o simi

ons

uns clauers

forma parab un full i adape de les llauorma parabò

lectir els raj la gelatina

de la paràboa passant grrem com el

uneixen tots rabòliques qu

tina i crear lajuda d’aquese que ningú reu de crear

perimen

ilar

bòlica. Per feptar la llaunaunes de Cocòlica, per tan

jos de llum) que heu pre

ola i miraremàcies als ses rajos de al focus. Due tenim a ca

a forma parasts. Fins i tot, es talli ambr tota l’estruc

t

er-ho cal trea a aquesta fca-cola (o d’nt, podeu fer

dins de la eparat. Deix

m què succeeus reflexes e

llum arribenD’aquesta masa.

abòlica, pode, ho podrien

b les llaunes ctura el dia a

 

ure la forma. ’altres servir

capsa xeu-ho

eix. La en les n a la anera

em fer fer en i que bans i

3

 

  4

Explicació:

En aquest experiment veiem amb la pràctica com actua una paràbola quan li arriba una ona electromagnètica des d’un punt llunyà. La llum làser, al igual que la informació que ens permet veure la televisió digital és una ona electromagnètica. Quan aquestes ones arriben de molt lluny, podem fer l’aproximació que ens arriben pràcticament perpendiculars a l’eix de la paràbola, és per això que nosaltres que treballem amb distàncies més petites apuntarem amb els nostres làsers d’aquesta forma. En aquestes condicions, totes les ones es reflexen i arriben a un punt anomenat focus. Gràcies a aquesta propietat, els enginyers i enginyeres poden col·locar un receptor en aquest punt, en el cas de les antenes parabòliques amb focus centrat i amb focus desplaçat, i un mirall a les antenes Cossegrain, i desxifrar tota la informació que arriba a l’antena per després, acabar transformant aquesta informació electrònica en imatge. De fet, les nostres orelles també tenen una forma parabòlica per poder recollir totes les ones sonores que ens arriben.