recapte n 24

RECAPTEL A R E V I S TA

1

RECAPTE


2

RECAPTE


3

RECAPTE

PODEU AFILIAR-VOS A LA NOSTRA ASSOCIACIÓ DES DE LA PÀGINA WEB.

RECAPTE REVISTA NÚM. 24

Redacció:

Moviment de Mestres

de les Terres de l’Ebre

Camí de Betània, 5

43500 TORTOSA

Tel. 628445802

www.usuaris.tinet.org/mrpte

[email protected]

Director:

Àngel Ismael i Hierro

Coordinador:

Tomàs Camacho Molina

Consell de redacció:

Joaquim Bonfill Lapeira

Lluís Cabello Barcelona

Anna Pilar Izuel Nadal

José Carlos Pobes

Consol Sagrera Vilaplana

Joaquim Vallespí

Col·laboracions:

Mari Carme Boqué Torremorell

Carla Boyer Gómez

Josep Joaquim Buj Alfara

Ramon Casals

Montse Castellà Espuny

Josep Maria Eguren Querol

Tere Izquierdo Salom

Llibres ebrencs

Javi Rodríguez Gallego

Joan-Josep Rovira Climent

Jesús M. Tibau

Àgueda Verge Sancho

Assessorament lingüístic:


Edita: MRP TERRES DE L’EBRE

Disseny gràfic coberta:

J. Francesc Ferré

Disseny basat en el logo del programa del

Departament d’Educació i Universitats

Maquetació

i disseny capçaleres:J.F.F.F.

Contraportada: Núria Prades

Impressió: Impremta Costa i Borràs

D.L.: 125-89

ISSN: 1138-6207

RECAPTE no fa necessàriament seues

les opinions o els criteris exposats en les

diferents col·laboracions.

Distribució gratuïta a les persones

associades.

PVP: 5 Euros

Aquesta publicació compta amb el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya-Departament d’Educació i Universitats

Editorial

Josep Panisello Chavarria, la seua llavor queda, Junta MRP

DOSSIER: MEDIACIÓ ESCOLAR

Mediació Escolar. Jornada MRP, 26.2.2005, M. C. Boqué Torremorell

Un cas de mediació en el món dels adolescents:

Els bons criteris i els bons models

sempre donen fruit, Josep M. Eguren Querol

La meua experiència en la mediació escolar, Àgueda Verge Sancho

Experiències

La història i l’art més a prop, Pilar Vidal

Del Baix Ebre al Baix Cinca, de l’Ametlla de Mar

a la Mequinensa de Moncada, Tere Izquierdo Salom

El CEIP Jaume I de la Sénia realitza un taller de reciclatge

de paper durant tot el curs escolar, J. Joaquim Buj Alfara

Actes

Jornada pedagògica de l’MRP Terres de l’Ebre dedicada a Jesús

Moncada: El seu record, els seus llibres, Tomàs Camacho Molina

Llibres a la lleixa

CASALS CIENFUEGOS-JOVELLANOS, Ramon, Ser pares:

l’aventura diària, Ed. Cossetània, col. Prisma, 14, Valls, 2006

TIBAU, Jesús M, Postres de músic, Ed. Empúries, Barcelona, 2005

Llibres rebuts

JOAN ARINYÓ, MP, una vida de llegenda, Ed. Alfaguara-Voramar,

Madrid, 2005

ORIOL CARAZO, Carme, El patrimoni oral a les comarques

de Tarragona.

Relats tradicionals, Ed. Diputació de Tarragona, Tarragona, 2005

TIBAU, Jesús M, Tens un racó dalt del món, Ed. Montflorit,

Barcelona, 2001

ROVIRA CLIMENT, Joan-Josep, L’estrella del Che,

Ed. Cinctorres Club, Tortosa, 2006

Taula de remissions

El portal llibres ebrencs.org

SUMARI

3

4

5

5

7

8

9

9

11

13

14

16

17

17

18

18

19


2

RECAPTE


3

RECAPTE

EDITORIAL

El Recapte del curs 2005-2006, surt amb la xifra 24 a la portada, la qual cosa vol dir que

aviat, l’any 2007, assolirem la xifra de vint-i-cinc exemplars editats en format paper. És una

fita per fer els preparatius com cal, a l’igual que fa un any les efemèrides de les 25 escoles

d’estiu al nostre territori, a part de fer totes les commemoracions possibles, produïren un

canvi en l’organització de l’Escola d’Estiu.

El curs actual l’hem de qualificar d’històric. No utilitzem amb massa freqüència aquesta

paraula, però només cal repassar els esdeveniments succeïts per adonar-se’n que no es

repetiran en moltes dècades.

Tenim un nou Estatut a Catalunya, que comportarà una Llei d’Educació catalana. A l’estat

espanyol tenim una nova Llei Orgànica d’Educació i a Catalunya s’ha assolit un Pacte Na-

cional per l’Educació, recolzat per moltes entitats, entre les quals es troba la Federació de

Moviments de Renovació Pedagògica.

Els models escolars, estan canviant, a l’igual que la societat. Ara cal un treball més

col·lectiu que mai i respondre als reptes amb il·lusió i ganes. No poden caure en la rutina

d’esquemes del segle passat. L’autèntica renovació pedagògica del segle XXI, va per aquest

camí, més que mai la nostra reflexió ha d’anar cercant el punt, on tothom estiga convençut

de que el que es fa portarà a la millora de l’educació al nostre país.

El final de curs ens ha sorprès amb la trista notícia de la mort de Marta Mata, fundado-

ra de Rosa Sensat i ànima de tot el Moviment de Renovació Pedagògica que s’ha produït

a Catalunya. Des d’aquí deixem constància del nostre homenatge i admiració.

Un altre fet de traspàs, en aquest cas, molt més proper, ha estat la mort de Josep Pani-

sello, mestre de molts mestres i soci actiu fins els darrers moments de l’MRP. Hem mostrat

el còndol públicament als mitjans de comunicació.

No oblidarem mai a les persones que han treballant d’una manera exemplar dins del món

educatiu, la seua llavor quedarà per sempre.

I com tenim costum, el Recapte ve associat a la celebració de l’Escola d’Estiu de les Te-

rres de l’Ebre, enguany la 26a edició, es pot dir que ha assolit uns objectius i una participa-

ció, com feia molt de temps que no teníem. El model adoptat des de l’edició dels 25 anys,

creiem que ha donat el fruit que esperàvem. Enguany, molt abans del termini d’inscripció,

s’ha tancat la matrícula a 4 dels 8 cursos impartits. Les més de 200 persones inscrites han

sobrepassat les places previstes.

Una vegada més us donem les gràcies i us animem a continuar amb el vostre treball per

la renovació.

Àngel Ismael

director


4

RECAPTE


5

RECAPTE

Josep Panisello Chavarria va nàixer el 1928

a Tortosa i ens ha deixat aquest maig del

2006. El seu aspecte era el d’una perso-

na dinàmica i activa i res ens feia pensar

en aquest prematur desenllaç. Des de

l’MRP Terres de l’Ebre volem transmetre

el condol de la nostra entitat a la família–

de la qual va ser un soci molt actiu– i ex-

pressar a l’opinió pública el nostre reco-

neixement a la seua faena pedagògica i

en favor de la llengua i la cultura catala-

nes a les Terres de l’Ebre.

Va fer el Batxillerat Universitari i Ma-

gisteri i després va exercir cinc anys a es-

coles públiques de diferents pobles.

Un cop va aprovar les oposicions es va di-

plomar en Ciències l’any 1968 i en Català

el 1975 i va exercir aquestes especialitats

a diferents centres de Tortosa.

Durant la dècada dels 80, contrac-

tat per la Universitat de Barcelona, va fer

classes de Didàctica i de Llengua en els

cursos del reciclatge de català per a mes-

tres.

Des de l’any 1981 fins al 1990 va ser

membre de la Junta Permanent de Ca-

talà d’adults.

Va fer més de dos centenars de con-

ferències sobre Llengua, Pedagogia i Cul-

tura Catalana.

El juliol de 1990 va rebre la medalla

del president Macià, segons declarava a

l’entrevista que va aparèixer a la revista

Recapte, número 5, segurament amb ella

es volia premiar el Magisteri de Tarrago-

na i per aquest motiu van triar una per-

sona amb experiència a diferents camps

de l’educació: escola, reciclatge, classes

de d’adults i junta permanent del català.

A la mateixa entrevista recordava els

mestres que l’havien marcat en la seua

trajectòria professional, recordant Emilio

Sanz deia: Donde no hay amor, pon amor

y sacarás amor. A continuació confessa-

va: Ciència jo us en podia donar poca i

ho dic de tot cor, i amb humilitat, perquè

és així.. L’adquiria el dia abans, però jo

hi posava el cor, això sí.

Una de les fites més destacades de

la seua vida professional és la gramàtica

de la llengua catalana, en dos volums: Aï-

nes i Cruïlla, que va escriure amb J. Bel-

tran.

Aquesta gramàtica, editada per Alam-

bor, de Benicarló, pensem que no està

suficientment utilitzada als centres de les

nostres comarques, per això podem aca-

bar aquesta nota, de la mateixa manera

que acabava aquella –amb una lleuge-

ra modificació– entrevista: La teua llavor

queda... i l’afecte i admiració que et te-

nim, també.

PANISELLO CHAVARRIAJOSEP

LA SEUA LLAVOR QUEDA La Junta de l’MRP


4

RECAPTE


5

RECAPTE

La inquietud creixent pel deteriorament de

la convivència en els centres educatius no

deixa ningú indiferent. Docents, alumnat,

famílies i autoritats educatives constaten

que els objectius d’ensenyament i apre-

nentatge no poden limitar-se als continguts

merament acadèmics. Educar consisteix,

bàsicament, a formar persones capaces

de viure i conviure en les nostres societats

plurals enriquint-se mútuament.

La mediació contribueix a regular la

convivència en el centre desenvolupant

actituds i habilitats relacionals positives,

prevenint la violència, intervenint cons-

tructivament enfront dels conflictes i pro-

piciant la reparació responsable i la recon-

ciliació entre persones que passen molt

de temps juntes. De retruc, la millora en

el clima del centre incideix positivament

en la resta d’activitats educatives.

Què cal saber sobre la mediació

escolar?

• La mediació escolar té per objectiu edu-

car la convivència.

• Es basa en el diàleg, la cooperació i

la responsabilitat de cada persona en el

manteniment d’un clima pacífic.

• Accepta les diferències, no intenta canviar

les persones, ni les seves idees. Tan sols

contribueix a evitar enfrontaments inútils

i a crear consens.

• Parteix del fet que quan es produeix un

conflicte no es tracta de “jo” o “tu”, sinó

de “jo” i “tu”, és a dir, “nosaltres”.

• Es dirigeix al conjunt de la comunitat edu-

cativa: alumnat, professorat, famílies i per-

sonal de serveis i d’administració.

• Tothom que s’hagi format pot fer de

mediador/a.

• La mediació no s’aplica quan el con-

flicte requereix intervenció terapèutica

o legal.

• Els processos de mediació resulten

especialment efectius a l’hora de regu-

lar els conflictes que es produeixen en-

tre persones que mantenen una relació

quotidiana.

• Quan en un conflicte, la decisió final com-

porta que una persona “guanyi” i l’altra

“perdi” no es pot dir mai que s’ha “solu-

cionat” el conflicte.

• La mediació suposa una aportació a la

cultura del diàleg, el consens i la pau en

contrast a la cultura dominant del litigi, la

controvèrsia i la guerra.

Què aporta la me-

diació als alum-

nes?

• La mediació contri-

bueix a la formació

integral dels alum-

nes.

• Ajuda a crear grup

i caliu humà en un

context d’aula on to-

thom és acceptat.

• Afavoreix la construcció d’actituds, va-

lors i normes de manera efectiva i pràc-

tica: no es tracta de dir què és correcte

o no, ja que les activitats són participa-

tives i s’utilitzen com a base per a la re-

flexió i acció.

• S’aprèn a defensar les pròpies idees (as-

sertivitat), a posar-se en el lloc dels altres

(empatia), a tenir en compte els respec-

tius interessos (col·laborar), a escoltar per

comprendre (escolta activa), a pensar (re-

flexivament, creativament i críticament),

a implicar-se en la millora del propi en-

torn (participació activa), a comprendre,

expressar i regular els sentiments (edu-

cació emocional), a defensar els drets de

les persones (justícia social)...

• Les nenes i els nens desenvolupen habi-

litats per fer front per si mateixos als con-

flictes que, de manera natural, viuran al

llarg de la seva vida.

Com s’implementa la mediació

a l’escola?

• Hi ha tres tipus d’actuacions possibles:

activitats de tutoria, servei de mediació i

projecte col·lectiu.

• Les activitats de tutoria són tasques molt

senzilles que acostumen a tenir una fase lú-

dica, una de reflexió i una d’aplicació a no-

ves situacions. El/la mestre/a accepta totes

les opinions i evita donar solucions.

• El servei de mediació és una instància de

regulació de conflictes que no substitueix

les normes de convivència de l’escola. Ac-

tua educativament i preventivament ja que

es fonamenta en la responsabilització i re-

paració, més que no en la sanció.

• El servei de mediació pot oferir-se a

tots els membres de la comunitat o tan

sols a l’alumnat. En el darrer dels casos,

són el mateixos alumnes els que fan de

mediadors/es.

• El projecte col·lectiu és un treball coope-

ratiu que realitzen els/les alumnes d’un

grup de cara a millorar algun aspecte del

seu entorn immediat.

DOSSIER: MEDIACIÓ ESCOLARMEDIACIÓ ESCOLAR - Jornada MRP. 26/ 02/ 2005

M. Carme Boqué i Torremorell


6

RECAPTE


7

RECAPTE

Quin és el rol del mediador/a?

• En els centres on existeix un servei de

mediació les persones que es troben en

una situació conflictiva poden optar per

demanar la intervenció del mediador.

• El mediador reuneix les persones en

conflicte i els explica que treballaran per

canviar la situació. La participació és sem-

pre voluntària i allò que es diu és confi-

dencial.

• El mediador no jutja, ni dóna consells,

ni pren decisions: no té poder.

• Hi ha tres normes: parlar sense interrom-

pre, evitar les desqualificacions i cooperar

en la recerca d’una via de sortida.

BOQUÉ, M. C. (2002). Guia

de mediació escolar. Progra-

ma comprensiu d’activitats.

Educació primària i secun-

dària obligatòria. Barcelo-

na: Associació de Mestres

Rosa Sensat.

* Els mòduls corresponents a

l’educació infantil (m3: DES-

COBERTA; m4: OBSERVA-

CIÓ; m5: EXPLORACIÓ) es

presenten a l’obra:

BOQUÉ, MC.; COROMINAS,

Y.; ESCOLL, M. i ESPERT, M.

(2003). Fem les paus. Me-

diació 3-6 anys. Propos-

ta de gestió constructiva,

creativa, cooperativa i crí-

tica dels conflictes. Pane-

ta_CEAC (en premsa).

• Els protagonistes del conflicte deci-

deixen per ells mateixos allò que més

els satisfà, el poder de decisió és a les

seves mans.

• Un cop comença la trobada, el media-

dor escolta cada persona per separat i

mira de posar-se en el seu lloc per tal

d’entendre com veu la situació, com la fa

sentir i què li suposa.

• A continuació treballa per elaborar una

definició conjunta del conflicte que reculli

les preocupacions de cada part.

• Després convida a formular el màxim

d’idees creatives i suggeriments per can-

viar la situació. Els protagonistes del con-

flicte n’escolliran les dues o tres més inte-

ressants i les exploraran, cooperant a la re-

cerca d’una via satisfactòria per als dos.

• Finalment, es pren una decisió de comú

acord, el futur compliment de la qual de-

pèn que, durant la trobada, s’hagin trans-

format les actituds negatives d’una perso-

na envers l’altra en reconeixement i reva-

loració mútues.

• És usual i recomanable el treball en co-

mediació (2 mediadors), això permet que

quan el conflicte és entre dos alumnes els

mediadors siguin, també, alumnes; en can-

vi, entre docent i alumne els mediadors

serien un/a docent i un/a alumne.

PROGRAMA DE

MEDIACIÓ ESCOLARE. PRIMÀRIA

1r, 2n i 3r cicle

M2

CA

PA

CIT

AC

IÓ

M3

AP

RO

FU

ND

IME

NT

M4

M5

EX

TE

NS

IÓ

M. F

OR

MA

CIÓ

DE

E.S.O.1r i 2n cicle

Presentació

Coneixement

Comunicació

COMPRENSIÓ DEL CONFLICTE

COMUNICACIÓ OBERTA

PARTICIPACIÓ ACTIVA

SERVEI DE MEDIACIÓ

PR

OJE

CT

E C

OL·LE

CT

IU


6

RECAPTE


7

RECAPTE

Amics

Si tu vols pertànyer al nostre grup, t’has

de fumar aquest “porro”. Si no ho fas, no

seràs dels nostres i et quedaràs sol.

Adolescent

Ja m’ho pensaré. (I se’n va de la reunió)

(L’adolescent li explica a la seva tutora

el seu problema, i aquesta l’escolta amb

atenció i, alhora, li fa pensar)

Tutora

Quin tipus de pares tenen els teus amics?

Què diuen quan parlen

d’ells?

Adolescent

El Joan només té mare,

el pare de la Sílvia pega a

la seva mare, i els pares

del Marc el van deixar a

un centre d’acollida des

de molt petit.

Tutora

I, ara, explica’m, com són

els teus pares?

Adolescent

Són bons i es porten molt

bé entre ells i amb mi.

M’han ensenyat sempre

bons criteris i m’ajuden amb

tot allò que poden.

Tutora

Doncs, adona’t que molts cops la droga

és només una “sortida” a problemes de

desestructuració familiar. T’ho dic perquè

en lloc de caure tu també en un forat molt

negre, potser que l’única sortida per a ells

(a banda de la droga) siguis tu i la teva

conducta. Pensa-t’ho bé!.

(L’adolescent una altra vegada davant

dels seus amics, però en aquesta ocasió

la iniciativa la pren primer)

Adolescent

Mireu: he pensat molt bé la vostra propos-

ta de l’altre dia. Jo tinc els meus criteris i

aquests són els de dirigir bé la meva prò-

UN CAS DE MEDIACIÓ EN EL MÓN DELS ADOLESCENTS:ELS BONS CRITERIS I ELS BONS MODELS

SEMPRE DONEN FRUITJosep Maria Eguren Querol

pia vida, i, vosaltres, podeu fer el mateix.

Si voleu, ens podem ajudar els uns als al-

tres per aconseguir-ho. Hem de fer front

als problemes amb totes les nostres for-

ces i no donar-nos mai per vençuts.

Amics

Aquesta vegada qui ens ho pensarem

som nosaltres...

Aquest és un cas més, encara que de

vegades tenim altres realitats. Trobem fa-

mílies que han intentat educar els seus

fills en valors, però que es

troben amb el mateix pro-

blema. Com a pares tenim

el deure i la responsabili-

tat de transmetre als nos-

tres fills la idea que SER

DIFERENT ÉS UNA VIR-

TUT QUE CAL MANTE-

NIR I POTENCIAR. Cal

saber dir que NO. Que se

n’adoni que NO SEGUIR

CERTS TIPUS DE COM-

PANYS, SER CRÍTIC ÉS

EL MILLOR CAMÍ A ES-

COLLIR.

Alguns exemples pràc-

tics de pautes per a edu-

car adolescents...

• Recordem que hem de

ser ferms en poques coses, només en les

importants. En la resta hem de negociar

per a triomfar.

• Estiguem sempre disponibles com a pa-

res. Davant de qualsevol problema do-

nem al nostre fill sempre el nostre suport

incondicional. Això l’ajudarà, sens dub-

te, a solucionar-lo. Fem-li una proposta

adequada als seus problemes per a po-

der-lo ajudar.

• Exposem-li amb claredat què pensem

sobre les drogues, l’alcohol, les relacions

sexuals... Que siguem una referència cla-

ra per a ell.

• Dialoguem amb ell i busquem-li nous i

bons plans, que li resultin positius. Per

exemple, fer una convivència amb ell amb

tendes de campanya ens oferirà una mag-

nífica oportunitat per al retrobament per-

sonal i familiar.

• Respectem la seva habitació i la seva in-

timitat. Que l’ordeni ell, però que respecti

l’ordre de la resta de la casa.

• Si sempre està estirat al sofà veient la

tele, canviem el sofà a la nostra habita-

ció i situem davant la tele unes cadires

de fusta.

• Fomentem la lectura i els esports a l’aire

lliure. També amb el nostre exemple.

• Pactem amb l’adolescent: NO a la mú-

sica a les hores d’estudi, de dormir o de

menjar, però SÍ a la música la resta del

temps, sempre que no molesti per al diàleg

familiar, i amb baix volum o cascos per a

no molestar ningú.

• Quant al telèfon, que posi part de la seva

“paga” o un limitador. I el mòbil que sigui

de “targeta” pagada per ell.

• Fer-lo responsable d’algunes tasques

de casa.

• Explicar-los que dient paraules malso-

nants tenen menys personalitat. I donem

exemple de bon lèxic.

• Coneguem les seves aficions, els seus

gustos, els seus interessos, encara que

no els compartim. Pensem que es tracta

d’una altra persona.

• Que aprengui a administrar la seva “paga”,

sense “extres”. Eduquem en l’austeritat.

• Acostumem-lo a l’esforç: vacances a l’aire

lliure amb sacs de dormir, calor de 40º i

menjar el just enmig de la muntanya.

• Donem-li suficient activitat (competicions,

esports...) durant el dia, per a que no hagi de

recórrer a esplaiar-se sempre a les nits.

• Davant de problemes greus amb l’alcohol

o les drogues, no dubtem a acudir a un

especialista.

(Assistim a una conversa entre adolescents)


8

RECAPTE


9

RECAPTE

Per a mi fer un curset de Mediació Esco-

lar ha significat una formació com a per-

sona molt important.

M’ha ensenyat a ser una mica més per-

sona a nivell de sentiments i d’actituds.

Ara, quan veig dos persones o més ba-

rallant-se, no passo de tot com ans, sinó

que ara els intento separar o intento que

reflexionen sobre el que estan fent.

M’he adonat de com pateix la gent que

és assetjada, i pel que fa a mi, ara inten-

to posar-me a la seua pell i intento que

els assetjadors reflexionen i que senten

empatia envers l’assetjat.

Fent algunes mediacions al meu cen-

tre m’he pogut adonar que PARLANT LA

GENT S’ENTÉN i per això, ara, ans de ba-

LA MEUA EXPERIÈNCIA EN LA MEDIACIÓ ESCOLARÀgueda Verge Sancho, alumna de 3r d’ESO de l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar

rallar-me amb algú intento pensar en les

repercussions que això pot comportar.

Quan a algú de la meua colla d’amics

se li retrau algun defecte i jo veig que se

sent incòmode en aquella situació, intento

fer el defecte menys important, això és un

dels exemples en què aplico alguns dels

coneixements que m’ha aportat el curset

de Mediació.

Pel que fa a les trobades també m’han

ajudat, però d’una manera diferent. Jo he

anat a una trobada de Mediació que van

fer a Tarragona i allí vaig poder compar-

tir vivències i anècdotes amb altres com-

panys mediadors. Una de les coses que

vam fer va ser formar grups i exposar les

nostres particulars mediacions sense des-

vetlar cap secret (perquè la mediació és

confidencial) i allí vaig poder corregir al-

gunes de les coses que feia malament

com a mediadora, per això cal dir que va

ser molt positiva.

El curset va ser molt didàctic perquè

a part de fer teoria també fèiem pràctica,

fèiem coses com, per exemple, fer grups

de quatre persones, dos eren les parts en

conflicte i dos eren els mediadors, també

fèiem activitats per a saber com se sen-

tien les parts en conflicte.

A l’hora d’aplicar la mediació a un

cas, jo, com a alumna, tenia un profes-

sor que també havia fet el curset, i que

m’ajudava.

Penso que per al meu centre és molt

positiu que hi haja un servei de mediació

perquè així s’eviten molts d’informes.

Haver fet aquest curset no només m’ha

influït en les relacions de fora de casa

sinó també amb la família o en altres si-

tuacions de la vida.

Jo crec que aquest curset de Media-

ció l’haurien de fer totes les persones, no

només per a saber fer de mediadors sinó

per a aprendre a relacionar-nos, en defi-

nitiva, a ser millors persones.

Potser així evitaríem molts de conflic-

tes, tot i que si no hi ha la col·laboració

per part de les persones, la Mediació no

ho pot fer per art de màgia.


8

RECAPTE


9

RECAPTE

Aristòtil ja va dir que el principal objectiu

que té el mestre és incitar la curiositat de

l’alumnat, una frase tan senzilla i tan difícil

d’aconseguir en el nostre món contempo-

rani, on la informació ho inunda tot, tot és

present i immediat. Dins d’aquest supò-

sit, el professorat podem intentar que els

continguts de l’aula no es queden només

en temes que estan al llibre sinó que de

vegades ho podem traslladar al seu en-

torn més immediat. Aquesta ha estat la

pretensió que han guiat les diverses ex-

periències didàctiques que he pogut fer

al llarg d’aquest curs. Cal dir que açò ha

estat possible gràcies a diverses circums-

tàncies com són: la col·laboració desin-

teressada d’una Llicenciada en Geogra-

fia i Història d’Alcanar, Helena Fibla, que

em va assessorar sobre el patrimoni lo-

cal; d’un pare que va vindre a explicar-

nos el carlisme a Alcanar, i d’una àvia

que va voler ser a l’aula per parlar de la

guerra civil. L’altre element important que

vull reconèixer ha estat l’alumnat, no tots

els alumnes i les alumnes tenen la ma-

teixa predisposició, molts cops els pro-

fessionals volem però no podem dur a

terme diverses experiències perquè els

receptors ni estan madurs ni tenen cap

interès a participar. La valoració que jo

faig és positiva, i molt enriquidora, i es-

pero poder continuar amb aquest tipus

d’experiències.

Explicaré breument en què han con-

sistit aquestes experiències didàctiques,

parlaré de la sortida a Alcanar –la locali-

tat on imparteixo classes– per gaudir del

patrimoni local, de la presentació del lli-

bre sobre el carlisme, del col·loqui sobre

la guerra civil, de la ruta que vàrem fer

pel Baix Empordà i del viatge fi d’estudis

a Itàlia.

Al mateix temps, aquest any l’alumnat de quart van proposar de realitzar un

viatge fi d’estudis a Itàlia i van tenir la sort que el professorat va estar predisposat a

acompanyar-los, fet que cada dia és més difícil per les dificultats i responsabilitats

que comporta. M’agrada dir que l’art del Renaixement i del Barroc italià juntament

amb l’art romà no serà oblidat pels participants. En total van participar 36 alumnes

i 3 professores acompanyants, en aquest cas jo vaig participar com a tutora d’un

grup. Es va realitzar entre l’última setmana de gener i la primera de febrer, apro-

fitant la Setmana de la Neu. La seua mirada va passejar per les ciutats de Pisa,

Florència, Roma, Siena, Venècia i Verona. De segur que un dels llocs que més els

va impactar va ser la ciutat veneciana, a més la vam gaudir en un dia solejat molt

agradable d’hivern. Un viatge d’aquesta mena representa per a ells una experièn-

cia en molts aspectes: l’aprenentatge de continguts fora de l’aula, la convivència

L’alumnat de quart d’ESO va realitzar una sortida per la localitat d’Alcanar, des de

l’àrea de Socials, el mes de desembre. L’objectiu era conèixer el patrimoni local.

Cal dir que també es va fer aquesta visita cada trimestre amb l’alumnat del crèdit

variable de Socials. El recorregut va començar per l’església de Sant Miquel, nu-

cli inicial de la població, on es va parlar de l’estil de l’edifici, de la seua ampliació i

dels fets de 1835. En segon lloc, l’atenció es va centrar en la Torre del Carrer Nou,

la muralla que existia i els carrers d’extramurs per continuar fins al Mirador on es

divisa tot el pla. D’allí es va baixar a admirar la casa O’Connor i la Cisterna. Al ma-

teix temps, van poder observar el pla urbà, on es veu clarament la diferència entre

el nucli més antic i els carrers nous. Tots i totes coneixien els indrets, però aque-

lla vesprada van descobrir moltes curiositats i detalls del patrimoni local, i és una

bona manera de començar a estimar-lo. Aquest disseny del recorregut i la infor-

mació que es va treballar va ser possible gràcies a la col·laboració desinteressa-

da d’Helena Fibla Reverter, una Llicenciada en Geografia i Història d’Alcanar que

estava realitzant les pràctiques del Curs d’Adaptació Pedagògica a l’Institut.

EXPERIÈNCIESLA HISTÒRIA I L’ART MÉS A PROP

Pilar Vidal, professora d’Història. IES Sòl-de-Riu d’Alcanar


10

RECAPTE


11

RECAPTE

entre ells, el respec-

te, el fet de compar-

tir, la superació de

les dificultats, des-

cobrir diferents ma-

neres de veure les co-

ses... De fet, les va-

loracions que s’han

realitzat a les classes

per part de l’alumnat

han estat força posi-

tives.

Evidentment, segon de Batxillerat és un curs molt adreçat a les proves de Selectivitat,

per tant permet poques innovacions a l’aula, hi ha un temari a fer, el curs acaba més

aviat, i normalment anem amb el temps molt just. No obstant això, van poder conèixer

de més a prop el tema del carlisme, gràcies a la presentació del llibre L’atac carlista

a Alcanar que va fer un dels seus autors, Joan B. Beltran Reverter, i de la guerra ci-

vil al poble gràcies a la participació de l’àvia d’una alumna. No parlaré d’aquest se-

gon tema per respecte a la persona que va vindre i que vol romandre en l’anonimat.

Només dir que va ser molt difícil organitzar aquesta activitat ja que molta gent que va

viure el conflicte bèl·lic ja no hi és, en segon lloc, continua tenint pes el silenci i en ter-

cer lloc, és un tema que els afecta, per això vull agrair des d’aquestes línies l’estona

que ens va fer passar aquesta persona, àvia d’una alumna de la classe.

Joan B. Beltran al llarg de l’hora de classe es va centrar a explicar com havia es-

tat l’atac carlista l’any 1835, com es van desenvolupar els fets del 18 d’octubre de

1835, quin paper va desenvolupar l’església del poble... Un altre dels punts que va co-

mentar van ser les raons per les quals el carlisme estava tan arrelat a aquesta zona,

i com no, de Ramon Cabrera també es va parlar a l’aula. No cal dir l’alumnat va po-

der plantejar qüestions sobre aquests fets. Es dóna el cas que aquest autor és el

pare d’una alumna de segon de Batxillerat i aprofitant aquesta oportunitat com a pro-

fessora d’Història el vaig invitar a acudir un dia a classe per apropar la Història Lo-

cal als alumnes. Prèviament, a classe es va treballar el tema dins del programa del

curs, amb la qual cosa l’alumnat partia d’una certa base sobre el tema. Aquestes ac-

tivitats permeten apropar la Història als estudiants mitjançant els esdeveniments lo-

cals i més propers a ells. Des d’aquest petit espai volem agrair la presència desinte-

ressada de Joan B. Beltran que ens va fer passar una hora molt agradable.

Pel que respecta al Batxillerat, l’alumnat

de l’Humanístic i Social va organitzar una

sortida pedagògica des de l’àrea de Clàs-

siques i d’Història de l’Art, amb l’objectiu

d’apropar els continguts treballats a l’aula.

Els divuit alumnes van poder gaudir de la

visita al Museu d’Història de la ciutat ro-

mana de Barcelona, la colònia Barcino, i

de l’itinerari de les obres d’art català ava-

luables per a Selectivitat, ruta que van fer

al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Van

pernoctar a l’alberg de l’Escala d’Empúries,

on van passar les dos nits. Al dia següent,

l’alumnat va poder descobrir les restes ar-

queològiques d’Empúries, i cal dir que les

més de tres hores que van dedicar-hi es

van fer curtes. Van estudiar la ciutat grega

i romana. A la tarda el torn va ser per als

pobles medievals de Peratallada i Pals.

L’últim dia van començar amb l’art con-

temporani, la visita al món surrealista de

Dalí, al seu Museu a Figueres i, per finali-

tzar, van passejar per l’encantador parat-

ge del Monestir de Sant Pere de Rodes,

exemple d’art romànic català.


10

RECAPTE


11

RECAPTE

Durant el segon quadrimestre d’aquest

curs 2005-2006, vuit alumnes de 4t d’ESO

de l’IES Mare de Déu de la Candelera han

cursat un crèdit variable de comentari de

textos a partir de la lectura de contes del

mestre del pinzell i la ploma mequinensà

(manllevant, amb aquesta expressió, el tí-

tol de la seua obra pictòrica). La programa-

ció del crèdit ha partit del dossier La Me-

quinensa de Jesús Moncada, del seminari

El gust per la lectura 2000-2001, de Joan

Chavarria, Jordi Dolç i Màrius Pont.

Com a professora del crèdit, ha sigut

un plaer comprovar que la lectura dels

DEL BAIX EBRE AL BAIX CINCA, DE L’AMETLLA DE MAR A LA MEQUINENSA DE MONCADA1


contes d’El Cafè de la Granota han en-

ganxat l’alumnat des del primer moment.

Vaig poder confirmar-ho en finalitzar els

exercicis de comprensió lectora del primer

conte d’aquest recull, Un barril de sabó

moll. Va ser gratificant veure com, a la se-

güent classe, el primer que em demana-

va l’alumne Javi Rodríguez era poder di-

buixar a la pissarra un mapa de Mequi-

nensa a partir del nom dels carrers, els

bars i les botigues que havíem llegit en

el conte: el molló del Pedret, la botiga de

l’Adelaida, la fonda del Trinquet, la mina

Teresa, la barberia de la Clenxa...

Treballar Moncada ha permès que la

seua memòria, germana xicoteta de l’oblit,

no siga estremida, ans al contrari, el millor

homenatge per a un escriptor és llegir-lo

i donar-lo a conèixer. I més quan ens po-

dem aproximar als seus escrits, tal com

feia el mateix Jesús Moncada, amb “una

nostàlgia amb humor” —així ho va desta-

car a El País Estanislau Vidal-Folch (re-

produïm de Retrats, 7, Jesús Moncada, de

Xavier Moret). Humor en tractar el tema

de la mort, com li fa dir a l’oncle Orestes

dins del conte Preludi de traspàs: “Mira,

Teresa, em sembla que sóc a les acaba-

lles; així que, mentre prepares el sopar,

aprofitaré per a morir-me.”

Tot just ara, el 13 de juny, s’ha complit

el primer aniversari de la defunció, el tras-

pàs, el decés, el trànsit, l’òbit (sinònims

que apareixen al conte Mel, de Calàve-

res atònites) de Jesús Moncada. Tot just

el 7 de juny l’alumnat d’aquest crèdit va-

riable es va examinar a partir de la lectu-

ra del conte Aniversari, d’Històries de la

mà esquerra. La mort, en aquest cas la

de l’oncle Dalmau, també hi és present:

“- Potser li va tocar una mort entremaliada

—va insinuar Gustau, cautelosament—.

Una mort joveneta, que encara no tenia

el seny complit.”

Entremaliada i joveneta, com la de l’autor

que va escriure aquestes lletres.

Els següents textos pertanyen a una

alumna i a un alumne del crèdit variable

que han llegit, a més, en aquest últim tri-

mestre, obres de Moncada per a la ma-

tèria comuna de Llengua catalana i lite-

ratura.

On l’Ebre i el Segre s’encreuaven

i formaven dos pàgines d’un llibre

Som al tram final d’aquest curs, i, tot i que

sóc un alumne de 4t d’ESO, podria dir que

m’acabo d’adonar que es poden escriure 1 Des d’aquí, voldria agrair al Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògi-ca l’organització de la Jornada Pedagògica Jesús Mon-cada. El seu record, els seus llibres, celebrada a Tortosa l’11 de març d’enguany.

Fot

o: M

onts

e C

aste

llà E

spun

yF

oto:

Mon

tse

Cas

tellà

Esp

uny


12

RECAPTE


13

RECAPTE

paraules usuals en el meu poble com hòmens o parèixer. Qui en

té la culpa? Jo diria que els editors de llibres de text, ja que els

publiquen amb un ventall de paraules del català estàndard (en-

tesa aquesta expressió com la vehiculació de les formes orien-

tals de la varietat estàndard), i el vocabulari més concret o les

variacions, les obliden. És aquí on Jesús Moncada estableix un

joc de paraules. Crec que Moncada n’ha deixat testimoni a par-

tir de la poderosa manera d’escriure i relatar les seues històries.

Aquest domini que, moltes vegades, ens fa pensar que allò que

llegim ens ho diu un veterà, per no dir un ancià que ens parla

amb el seu vocabulari rural i de caràcter local.

Gràcies a les variades lectures que hem fet a les classes

dels seus textos i els comentaris de la professora, hem enriquit

un vocabulari que fins ara el teníem classificat com a paraules

que no es poden escriure.

D’altra banda, m’agradaria ressaltar en els textos de Moncada

alguns trets de les històries que explica: històries quotidianes

que ens transmeten entorns rurals que, almenys per a mi, han

fet que tingui una mica de pena per la desaparició del poble an-

tic de Mequinensa, ensurts de gent noble al bell mig de les pla-

ces majors i un seguit de narracions que, amb el seu just punt

d’humor, ho descriu tot.

Mai he llegit un llibre pel meu compte, llevat dels que em

manen a l’IES, però Moncada ha fet —no sé com— que llegeixi

voluntàriament les seues històries i, a més, passo una bona es-

tona rient. Javi Rodríguez Gallego

L’Honorat del Rom

L’Honorat del Rom és un personatge que va crear l’escriptor Je-

sús Moncada, és molt estimat pels lectors ja que intervé en di-

verses obres seues.

He conegut l’Honorat gràcies a un crèdit variable que he cur-

sat en aquest quadrimestre. La veritat és que he après moltes

coses i m’ho he passat molt bé.

L’Honorat és l’apotecari

de la vila, és a dir, el far-

Fot

o: M

onts

e C

aste

llà E

spun

y

macèutic, és un home molt amable i servicial amb la gent. Això

sí, també he de dir que és una mica faldiller perquè li agraden

molt les noies. En el seu temps lliure li agrada molt anar al Cafè

de la Granota a explicar històries que han passat al poble men-

tre fa la partida de botifarra i es pren el seu cigaló.

He pogut conèixer més l’Honorat ja que vaig llegir Camí de

sirga i gràcies a aquest llibre l’he apreciat més. Al variable que

he fet hem llegit molts contes de Moncada on surt l’Honorat com

Preludi de traspàs i Amor fatal en decúbit supí.

A mi personalment el que m’agrada més de l’Honorat és que

és una persona espavilada perquè està en tot, com en el cas

de Camí de sirga, on va passar el següent: “De bon comença-

ment, l’Honorat del Rom, un dels dos apotecaris de la vila, que

va sobreviure prou anys als fets per abastar l’aparició de la crò-

nica, aclaria en uns comentaris irònics sobre el document que

el rellotge municipal, instal·lat en el campanar de l’església, no

s’havia espatllat l’11 d’abril del 1970. L’andròmina, més vella

que els camins i força cascada, es desballestava sovint i no re-

sultava xocant veure’n les agulles immòbils a les quatre esfe-

res; però aquell dia funcionava i, posats a filar prim, només se

li podia retreure un avançament de set o vuit minuts respecte

de l’hora oficial. Això, segons l’Honorat, invalida de mig a mig

la suposada premonició dels esdeveniments de l’endemà atri-

buïda al rellotge i permetia arraconar qualsevol altra especula-

ció sobre el tema.”

Carla Boyer Gómez

Foto: Montse Castellà Espuny


12

RECAPTE


13

RECAPTE

El taller de reciclatge titulat Salvem els

arbres pretén conscienciar fills i pares de

la necessitat de reciclar perquè 50 quilo-

grams de paper recollit equivalen a ha-

ver salvat un arbre. Per això cada aula

del col·legi disposa d’un contenidor on

es deposita el paper que es genera a la

classe, a més dels que els alumnes por-

ten de casa seua, principalment diaris,

revistes o fulls de propaganda. Setma-

nalment cada grup classe pesa el paper

del contenidor i apunta la quantitat obtin-

guda en una graella setmanal total situa-

da al passadís central d’accés a les au-

les. Després el paper es deixa en uns

carrets de compra i una gàbia metàl·lica

situada al mateix lloc. Durant tot l’horari

escolar, el mestre tutor de cada classe,

amb els alumnes que crega convenient,

realitza esta operació el dia assignat. Di-

lluns és el dia destinat als més menuts de

l’escola, l’alumnat d’educació infantil, di-

marts és el torn de cicle inicial, dimecres,

el de cicle mitjà i dijous està destinat per

als més grans de l’escola, els de cicle su-

perior. Els mestres encarregats de la vi-

gilància de pati, amb l’ajut de set alum-

nes d’últim curs, ho transporten al conte-

nidor blau de paper col·locat a l’entrada

del centre escolar. El coordinador del pro-

jecte, José Manuel Andreu, amb els alum-

nes de cicle superior, fa el recompte to-

tal de paper, anoten els quilos totals, en-

ganxen els arbres salvats (un per cada

cinquanta quilos) en un mural penjat a la

paret i fan altres activitats pedagògiques.

A final de curs s’han reciclat més de cinc

mil quilos de paper i s’han “plantat” un

centenar d’arbres.

EL CEIP JAUME I DE LA SÉNIA REALITZA UN TALLER DE RECICLATGE DE PAPER DURANT TOT EL CURS ESCOLAR

J. Joaquim Buj i AlfaraMestre del CEIP Jaume I de la Sénia

El Grup Ecologista per a la Protecció

dels Ecosistemes del Camp (Gepec), amb

el suport de la Fundació Caixa Tarrago-

na, organitzen el taller, proporcionant ajut

material i personal a les escoles que el

realitzen. Gepec proporciona una expo-

sició itinerant anomenada Arbres de pa-

per, on, a través d’uns plafons informa-

tius, s’explica tot el procés de reciclatge

del paper i els seus efectes positius per

al medi ambient.

L’experiència va merèixer uns minuts en un

reportatge conjunt amb l’escola d’Ulldecona

al programa El Medi Ambient de la Tele-

visió de Catalunya, TV3.

Escoles Verdes

El col·legi Jaume I de la Sénia forma

part del projecte d’Escoles Verdes, el

qual compta amb una xarxa de 233 cen-

tres adherits arreu de Catalunya.

El projecte Escoles Verdes és una iniciati-

va del Departament de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya coordinada per

la Societat Catalana d’Educació Ambien-

tal. La participació en el projecte Escoles

Verdes és el compromís de la comunitat

escolar de respecte pel medi ambient.

El primer pas que fa el centre és re-

dactar el seu Pla de cohesió ambiental (o

Agenda 21 de centre), on es defineixen els

trets i els objectius ambientals del centre.

Estos objectius es duran a terme, al llarg

de diferents cursos escolars, mitjançant

els programes d’Acció, els quals recullen

les actuacions concretes de millora am-

biental que el centre es compromet a rea-

litzar durant un període de dos cursos es-

colars. Però, considerant que els centres

no han de ser una realitat aïllada i dife-

rent del seu entorn, este programa vol,

també, promoure la participació del cen-

tre en projectes locals de millora ambien-

tal. Per tant, estos centres poden esdeve-

nir un dels motors del programa de sos-

tenibilitat a escala local. Per aconseguir-

ho, es promou que s’incloguen actuacio-

ns de millora ambiental municipal en els

seus programes d’Acció.

LES 14 ESCOLES VERDES

DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ

AMPOSTA: CEIP Mestre Agustí Barberà CEIP Miquel Granell CEIP Soriano Montagut ECA Escola de Capacitació Agrària EEI La Gruneta IES Montsià IES Ramon Berenguer IVLA SÉNIA CEIP Jaume IMas de Barberans CEIP Teresa Subirats i Mestre - ZER MontsiàSant Carles de la Ràpita CEIP Horta Vella IES Els AlfacsSanta Bàrbara IES Les PlanesUlldecona CEIP Ramón y Cajal IES Manuel Sales i Ferré

Totes estes escoles van fer una reunió

per coordinar esforços i iniciatives el mes

de juny al col·legi de la Sénia.

L’EXPERIÈNCIA ES DU A TERME AMB LA

COL·LABORACIÓ DEL GRUP ECOLOGIS-

TA GEPEC

ELS MÉS DE 500 ALUMNES DE L’ESCOLA

D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE LA

SÉNIA I LES SEUES FAMÍLIES PARTICI-

PEN EN UN TALLER DE RECICLATGE DE

PAPER INICIAT ESTE CURS 2005-06


14

RECAPTE


15

RECAPTE

No és la primera vegada que l’obra de Je-

sús Moncada apareix en alguna activitat de

l’MRP de les Terres de l’Ebre. El número

17-18 de la revista Recapte compta amb

el següent article de Xavier Garcia: “Qua-

tre visions del món –i un esperit comú–

a l’Ebre català” i al mateix exemplar tro-

bem un resum bibliogràfi c de Jordi Martí,

“Narrativa a les comarques centrals dels

PPCC”, que destaca l’obra de Jesús Mon-

cada. No és producte de la casualitat sinó

de l’interès que té l’obra literària de Je-

sús Moncada i de l’estimació que ha de

tindre a les nostres comarques una obra

com la seua.

L’11 de març de 2006, a la Fundació

Cinca-Piqué, seu del Campus de les Te-

rres de l’Ebre de la URV, va tindre lloc la

Jornada Pedagògica d’homenatge a Je-

sús Moncada organitzada pel Moviment

de Mestres de les Terres de l’Ebre per a

la Renovació Pedagògica. Aquesta Jor-

nada ha comptat amb la col·laboració de

nombroses organitzacions, entitats i or-

ganismes.

La presentació de la Jornada va anar

a càrrec dels directors territorials de les

Terres de l’Ebre de Cultura i Educació, Jo-

sep Sabaté i Xavier Vega, la representant

del Campus Terres de l’Ebre de la URV

i el president de l’MRP Terres de l’Ebre,

Àngel Ismael.

Aquesta presentació va incidir en al-

guns aspectes dignes de destacar: la con-

fl uència del món de l’educació, la cultu-

ra i l’universitari al voltant de la signifi ca-

tiva obra de Jesús Moncada. Signifi cativa

per al territori, però també important per

la seua projecció internacional, consta-

tada en les nombroses traduccions de la

seua obra.

La producció literària de Jesús Mon-

cada forma part de la gran literatura i si-

tua les terres ebrenques en el context de

les obres literàries construïdes amb l’eix

vertebrador de la vida articulada al voltant

d’un riu. En aquest sentit es va esmen-

tar dos autors que fan que l’Ebre siga un

riu retratat amb gran dignitat: Artur Bladé

i Sebastià Juan Arbó.

La literatura de Jesús Moncada no és

una literatura fàcil, és una literatura a la

qual s’ha d’arribar amb una mica d’esforç

per part del lector que sovint ha de con-

sultar el diccionari i, de vegades, rellegir,

però la recompensa és l’accés a un món

ACTESJORNADA PEDAGÒGICA DE L’MRP TERRES DE L’EBRE

DEDICADA A JESÚS MONCADA, EL SEU RECORD ELS SEUS LLIBRES

Tomàs Camacho Molina,de la Junta de l’MRP Terres de l’Ebre

que ens gratifi carà amb les seues sensa-

cions i visions.

L’humor i la ironia són uns dels aspec-

tes que més agraeix el lector que, sovint,

arriba a la hilaritat amb el distanciament

irònic respecte als personatges. No és un

humor cruel, és delicat i humà, la majoria

de les vegades.

Antoni Gavaldà Torrents, professor de

la URV de Tarragona, a la seua ponència

va situar l’obra de Moncada en els temps

reculats de l’origen del Moviment Obrer

als Països Catalans, les successives va-

riacions, lluites i adaptacions, el període

republicà, la guerra i la postguerra. Va


14

RECAPTE


15

RECAPTE

il·lustrar la seua intervenció amb la lectu-

ra d’alguns fragments de l’obra de Monca-

da, bàsicament de dos llibres: Històries de

la mà esquerra i Camí de sirga, que van

provocar la hilaritat del públic. Es tracta-

va de dos llibres esllomats com uns es-

claus –com diria Gerard Vergés– de tan

treballats com estaven.

Xavier Moret i Hèctor Moret van co-

mentar aspectes de la vida i l’obra de Je-

sús Moncada. El primer, periodista i es-

criptor, va escriure un llibre sobre la vida

i l’obra de Jesús Moncada que es pot lle-

gir, sencer, a aquesta adreça electrònica:

http://www.escriptors.com/autors/moncadaj/

14Retrat7.pdf.. El llibre va ser el resultat

d’una sèrie d’entrevistes i d’investigació

periodística que l’autor va fer per encà-

rrec de l’Associació d’Escriptors en Llen-

gua Catalana amb el patrocini de CEDRO

i la Institució de les Lletres Catalanes. És

un perfil biobibliogràfic excel·lent que ens

pot donar una idea molt clara i ràpida dels

eixos vertebradors de la vida i l’obra de

Moncada. A destacar en el context de la

nostra Jornada el fet que Jesús fos mestre

i que sempre va tindre una molt bona dis-

posició a visitar escoles i a tindre contacte

amb els lectors i lectores més jóvens. Dins

de la campanya del Gust per la Lectura or-

ganitzada pel SEDEC, de l’any 2000, podem

trobar en aquesta pàgina: http://xtec.net/

sedec/GUST/gustdossiers.html un interes-

santíssim material dedicat a l’orientació del

treball als centres d’educació de l’obra de

Moncada.

Hèctor Moret va completar els aspec-

tes biobibliogràfics i va incidir en l’especial

relació d’afecte entre Mequinensa i Mon-

cada. És una gran sort per a una pobla-

ció i per a un territori tindre un retratis-

ta –amb paraules– de la seua vida. És

una sort per a la memòria i perquè les

futures generacions tinguen un record

de com era la vida, perquè el coneixe-

ment del nostre passat ens pot ajudar a

no cometre errors pareguts en el futur.

Un dels treballs més interessants de Je-

sús Moncada és la incorporació al cabal

de la llengua comú d’un lèxic propi i ge-

nuí. I això es pot comprovar en l’èxit que

han tingut algunes de les paraules utili-

tzades per Moncada. Poques persones

sabríem què era la sirga si Jesús Monca-

da no l’hagués incorporat a la seua obra.

Li devem la recopilació de gran part del

lèxic que s’utilitza per a descriure la na-

vegació fluvial.

Més enllà del que és anecdòtic, de si

tal persona és tal personatge (de vegades

els personatges eren la combinació de di-

ferents persones) hi ha l’empeny de cons-

truir una obra literàriament sòlida. No hi ha

un propòsit historicista a l’obra de Monca-

da, tot i que hi ha Història i coneixement i

domini dels fets que envolten la narració.

El propòsit de Moncada és narratiu, és la

reconstrucció global d’un món com ho va

ser la novel·la, tan admirada per ell, de Il

Gattopardo, de Lampedusa.

Vam poder comptar amb un interes-

sant material audiovisual, que aplegava

imatges aparegudes a diversos progra-

mes de TV3 i Canal 33, elaborat pel Ser-

vei de Documentació de TV de Catalunya,

gràcies a les diligents gestions del mem-

bre del Consell Assessor, Joan Esteller.

L’acte va acabar amb les paraules del ne-

bot de Jesús Moncada, una molt bona

connexió ja que la pretensió dels organi-

tzadors de l’acte és que l’obra de Mon-

cada tinga una més forta presència als

centres educatius, tenint en compte que

les lectures més adequades per l’edat de

l’alumnat són els reculls de contes.

Entre les persones assistents es va

repartir un opuscle editat, amb motiu del

lliurament del Premi de les Lletres Ara-

goneses de 2004, pel Departamento de

Educación, Cultura y Deporte del Govern

d’Aragó.

Vam comptar amb la presència de

la Llibreria el Temple i d’una paradeta

de l’Associació Cultural del Matarranya,

que va exposar les seues col·leccions, un

exemple d’edició admirable que demos-

tra que una vida cultural rica és, avui en

dia, possible fins i tot lluny de la metròpoli.

Agraïm aquesta presència ja que sabem

de l’esforç que significa participar en una

activitat com la que havíem programat.

Hèctor Moret va comentar l’existència de

la idea de fer una casa Museu dedicada

a Jesús Moncada a la seua Mequinensa

natal. Idea, que no projecte. Aquest arti-

cle es donaria per molt satisfet si contri-

bueix a impulsar que la idea esdevinga

projecte.

Els materials són clars: les diferents

edicions, les fotografies i pintures de Je-

sús Moncada... Hèctor Moret va assen-

yalar que la família deixarà accedir, a les

persones estudioses de l’obra de Jesús

Moncada, a la darrera novel·la en la qual

l’autor de Mequinensa estava treballant.

Afortunadament són moltes les persones,

entitats i institucions capacitades per a ti-

rar endavant un projecte d’aquestes ca-

racterístiques. Només falta la voluntat i els

diners. Mantindre viva una obra com la de

Jesús Moncada serà saludable per a les

comarques que l’han gestada. Tot i que el

riu de les seues paraules és tan viu que

sabrà resistir els temps de sequera.


16

RECAPTE


17

RECAPTE

CASALS CIENFUEGOS-JOVELLA-

NOS, Ramon, Ser pares: l’aventura

diària, Ed. Cossetània, col. Prisma,

14, Valls, 2006

El Consell de Redacció de la revista Re-

capte ha considerat positiu fer-se ressò

d’aquest llibre que de fet, ja és conse-

qüència d’una labor divulgativa a la sec-

ció “Parlem dels fi lls” al programa El Su-

plement, de Catalunya Ràdio.

La contraportada del llibre diu que el

llibre ens aporta un punt de vista actual,

dinàmic, útil per a tothom, del que com-

porta ser mares i pares avui en dia. Sem-

pre en positiu, amb optimisme; veient el

got mig ple.

Ens fa pensar. Ens planteja alternatives.

Ens ajuda a trobar el nostre camí, la mane-

ra com nosaltres volem educar els fi lls.

Ens hem posat en contacte amb el seu

autor i ens ha autoritzat a reproduir un ar-

ticle del llibre: “La Feina dels mestres”:

Que bonica que és, la feina dels mes-

tres! Perdó: que gran que és!

Quina alegria poder llevar-se al matí

i pensar que aniràs a veure 30 nens i ne-

nes delerosos per trencar–se el cap apre-

nent les taules de multiplicar, fent equaci-

ons, practicant els pronoms febles o re-

passant el nom dels ossos del cap!

Quina satisfacció de veure que aquell

full d’exercicis que hem preparat amb cura

i interès el Manel l’acaba en 5 minuts i et

ve corrents a demanar “què faig ara?”,

mentre l’Artur encara no ha posat el nom

al full! I tot mentre en Jordi ens diu que no

ho entén, la Paula plora perquè la Marta

li ha trencat el llapis. El Néstor vol anar

al lavabo però no es pot descordar els

pantalons i la Maria diu que li fa molt mal

LLIBRES A LA LLEIXA

el cap! Llavors és quan ve el conserge i

ens diu que avui el professor de músi-

ca està malalt, i no podré rebre els pares

de la Núria que havien de venir a les 10

mentre els nens feien música. Els hauré

de trucar o dir-ho a la directora a veure

si algú em pot atendre la classe mentre

parlo amb ells, tant que m’ha costat que-

dar amb ells que vinguessin un dia!

I el mestre, o la professora, no pot dei-

xar de pensar com estaria de bé treballant

en un despatx, ocupant-se dels seus pa-

pers, de la seva feina i no de 50 coses a

la vegada!

I, ara, bromes a part, sí que n’és, de

bonica, la feina de mestres i professors!

Pot ser-ho molt! Tenim la sort de treballar

amb l’element més ple de vida: els nens i

nenes! Pots sentir la satisfacció quan veus

que els nens aprenen, quan sents que els

has ajudat a créixer com a persones, quan

veus la il·lusió a la seva mirada. I precisa-

ment això és el que fa que la nostra feina

sigui tan cansada. Has d’estar sempre al

100%! No pots badar ni un moment, per-

què els nens tenen una vitalitat, una ener-

gia, que no et deixen parar.

És important, és bàsic que confi em

amb els mestres i professors dels nostres

fi lls. També és important que els fem cos-

tat, que ens posem en el seu lloc! Molta

gent ho fa, certament, sobretot quan arri-

ba l’estiu i el mestre, vagi on vagi, sent allò

de: “Mira que bé! Quantes vacances!”

Però pocs es posen en el nostre lloc

quan arriba el dilluns, després d’un cap

de setmana plujós en què els nens han

estat a casa tancats, i arriben a escola

amb unes ganes de córrer que no hi ha

qui els pari.

Hi ha qui diu que per fer de mestre

s’ha de tenir vocació. I més d’una vega-

da he sentit algú criticant un mestre: “No

sé per què fa de mestre! Si no val, que

no s’hi posi!”

Veritablement no sé ben bé què vol

dir això de “tenir vocació”. Potser vol dir

que t’agradi molt estar amb nens o ado-

lescents, fer-los treballar, aconseguir moti-

var-los i que acceptin el que els dius, aju-

dar a fer-los ser millors persones i ciuta-

dans...

Però el cas és que a Catalunya calen

gairebé cent mil mestres i professors. I si

no hi ha cent mil persones que sentin que

el seu objectiu a la vida és estar amb nens

i joves? O bé se’n senten cansats o des-

motivats quan ja fa vint anys que són a

peu d’aula?

Als mestres cal demanar-los el mateix

que es demana a tothom quan fa una fei-

na: que la faci bé! Que sigui un ben pro-

fessional!

Passa, però, que hi ha gent que quan

el seu fi ll o fi lla va bé a l’escola i treu bo-

nes notes diu: “És que el meu fi ll és molt

llest i molt treballador!”, però quan va ma-

lament pensen: “És que aquesta mestra

no el sap motivar!”

Jo diria que la feina de mestre té mo-

ments meravellosos i té també moments

molt difícils. I em direu: com totes les fei-

nes! Jo crec que no, que fi ns i tot més que

en altres feines.

Hi ha moments molt durs: és cansat,

esgotador estar un grapat d’hores al dia

treballant, educant, fent estudiar i intentant

que aprenguin uns nens o adolescents,

alguns dels quals estan acostumats que

els ho donin tot sense esforç, a treballar

poc, en uns temps en què, a més, la fei-

na dels mestres és poc reconeguda, i so-

vint es demana als mestres que eduquin

tot allò que la societat deseduca.

Jo us demanaria, pares i mares que

ens escolteu, un bon grau de compren-

sió per la feina dels mestres, i sobretot no

desautoritzar-los mai davant dels vostres

fi lls. Si alguna cosa no us agrada prou o

no la veieu clara, aneu a parlar amb el

tutor o tutora, però eviteu de totes totes

de treure autoritat al mestre davant dels

vostres fi lls.

D’altra banda, la feina dels mestres i

professors té també grans moments: quan

veus com els teus alumnes progressen

en el seu estudi, o en el seu creixement

com a persones. I tenim la gran sort de


16

RECAPTE


17

RECAPTE

fer una feina d’un enorme contingut humà,

de gran força vital, pel fet d’estar perma-

nentment amb la joventut.

Fa pocs dies vam rebre a l’institut la

carta d’una exalumna, que entre altres

coses ens deia:

Ara que s’han acabat els meus anys de

l’institut sento alhora carinyo i pena. Cari-

nyo perquè m’ha quedat un bon record, i

pena perquè s’ha acabat. El que us volia

transmetre és que estic molt agraïda per

tot el que m’heu ensenyat i m’heu trans-

mès al llarg d’aquests anys.

Ser professor d’institut deu ser molt

dur, i sé que jo a vegades no he sigut

una alumna a qui vingui de gust fer clas-

se, per això vull que sapigueu que valo-

ro molt la feina que heu fet amb mi, jo es-

tic molt contenta dels resultats i estic se-

gura que una gran part és responsabili-

tat vostra.

Llegir això ens dóna ànim i ens dóna

força per continuar la nostra tasca, i cre-

ieu-me si us dic que a vegades ho neces-

sitem. Gràcies!

TIBAU, Jesús M, Postres de músic, Ed.

Empúries, Barcelona 2005

Postres de músic, d’editorial Empúries

(2005), és el segon recull contes del cor-

nudellenc resident a Tortosa, Jesús M. Ti-

bau, amb el qual va resultar guanyador

del XXXIX Premi Marià Vayreda.

El jurat del premi va destacar-ne la

qualitat i la intel·ligència de l’escriptura,

la fi na ironia i els jocs amb el llenguatge,

així com l’originalitat de la seva construc-

ció. Després de la seva aparició el pass-

at mes de setembre, el llibre va aconse-

guir situar-se entre els llibres més valo-

rats pels especialistes del FNAC, amb el

següent comentari:

Aquest fresc recull de petites històries és

una dolça manera d’endinsar-se en una

lectura divertida i suggeridora. Els temes,

tot i que en un principi poden semblar dis-

pars, gràcies a una estructura especial-

ment encertada, aconsegueixen un fan-

tàstic resultat fi nal: rodó, podríem dir. És

pràcticament impossible no devorar aquest

llibre en un temps rècord, rellegir-lo i des-

cobrir el que pot fer un ús intel·ligent del

llenguatge. Unes històries encisadores,

i especials.”

L’articulista Emigdi Subirats ha afi rmat

que és “un dels millors reculls de contes

escrits per un autor de casa nostra, sinó

el millor”.

JOAN ARINYÓ, Manel, MP, una vida

de llegenda,

Ed. Alfaguara/Voramar, Madrid 2005

L’MRP Terres de l’Ebre pot estar orgullós

d’haver posat una petita part en la ges-

tació d’aquesta divertida història ja que

va ser a la Jornada sobre literatura oral

quan l’autor va gestar la idea d’enllaçar

en una narració un centenar de llegen-

des urbanes.

La solvència narrativa de Manel Joan

Arinyó (Cullera, 1956) està fora de qual-

sevol dubte i a més a més té la virtut de

ser un enorme comunicador oral, això fa

més que aconsellable recomanar la lectu-

ra d’alguna de les seues obres i concertar

la seua visita al centre ja que el contacte

amb l’alumnat acabarà de complemen-

tar l’experiència de la lectura. Els afortu-

nats i les afortunades que hem tingut la

fortuna d’assistir a alguna de les seues

xarrades-conferència hem sortit ben pa-

gats amb una estona de diversió memo-

rable.

Per aquest motiu us recomanem l’ús

dels seus llibres a l’aula i que fomenteu

la visita al vostre centre mitjançant el pro-

grama “Al vostre gust” de la Institució de

les Lletres Catalanes.

LLIBRES REBUTS

ORIOL CARAZO, Carme, El patrimoni

oral a les comarques de Tarragona.

Relats tradicionals, Ed. Diputació de

Tarragona, Tarragona 2005

Lluny en el temps va quedant la memora-

ble jornada sobre literatura oral que l’MRP

va organitzar a Tortosa. Les persones que

van participar-hi continuen donant fruits

culturals com el de l’exquisit llibre que ha

publicat la Diputació de Tarragona.

Fa un recorregut pel patrimoni oral de

les comarques tarragonines. L’índex ens

fa saber de què es tracta en les següents

seccions:

Contarelles; Tradicions explicatives; Eti-

mologies populars; Llegendes; Llegendes

sacres; Llegendes piadoses; Llegendes

de Marededéus (i de santes) trobades;

Llegendes fundacionals.

El llibre es complementa amb l’índex

de pobles, els informants, les referències

a l’Arxiu de Folklore de la URV i la biblio-

grafi a.

Podeu trobar en referència a les nos-

tres terres: Les defensores de Tortosa, a

la pàgina 18; Santa Susanna, d’Amposta,

a la pàgina 41; tres fan referència a Ar-

nes; 2 a Ascó; 1 a Flix; 1 a Gandesa; 1

a Horta de Sant Joan; la llegenda de la


18

RECAPTE


19

RECAPTE

Mare de Déu de la Cinta, a la pàgina 44;

Prat de Comte; Lo salt del fl are, de Ras-

quera; La roca de la bruixeta, de la Torre

de l’Espanyol i la Mare de Déu de la Pie-

tat, d’Ulldecona.

Narracions que podem d’una o altra

manera utilitzar a l’aula. Llibre que ens

pot orientar a recollir aquelles peculiari-

tats orals de l’entorn educatiu per a retor-

nar-les.

Us invitem a enviar el fruit d’aquestes

collites a l’Arxiu de Folklore de la URV.

TIBAU, Jesús M., Tens un racó dalt

del món, Ed. Montfl orit, Barcelona

2001

Téns un racó dalt del món, d’editorial

Montfl orit (2001) és el primer dels llibres

en solitari de Jesús M. Tibau, autor na-

tural de Cornudella de Montsant (Prio-

rat) i resident a Tortosa. Posteriorment

va col·laborar en El brogit de l’Ebre, de

Cossetània Edicions (2003), i ha publi-

cat Postres de músic, d’editorial Empú-

ries (2005), obra amb què va guanyar el

39è Premi Marià Vayreda.

L’obra és un recull de 35 relats breus

on l’autor viatja per un món de sentiments,

acompanyat sovint de bones dosis d’ironia

i humor. En aquest viatge, Tibau juga a

sorprendre’ns a cada cantonada, des d’un

bon començament, ja que el títol és un

anagrama del nom del seu poble: Cornu-

della de Montsant.

Els personatges, sovint perdedors, són

tractats amb tendresa i, alguns cops, arri-

ben al màxim de l’anonimat en prendre la

forma d’objectes inanimats als quals Ti-

bau dóna vida i ens fa propers.

En tractar-se del seu primer llibre, l’autor

va voler compartir el protagonisme de la

portada entre el seu lloc d’origen, repre-

sentat pels cingles de Siurana, i

el seu destí, mitjançant una mag-

nífi ca posta de sol a Tortosa.

Més informació a www.escriptors.cat/

autors/tibaujm

ROVIRA CLIMENT, Joan-

Josep, L’estrella del Che,

Ed. Cinctorres Club,

Tortosa, 2006

L’Estrella del Che és una novel·la

ideològica, si li hem de donar un

qualifi catiu central. En realitat, és

una al·legoria de la revolució, en-

tesa com l’únic estat anímic apte

per intentar viure una ètica allun-

yada de la “farsa” del sistema. Té

dos personatges capitals: la Ro-

ser i Joan. Ella és una burgesa

madura, educada en un col·legi

de monges, que viu avorrida en

una petita ciutat, mentre el seu

marit es dedica a voltar pel món,

tot venent embotits de la seua

fàbrica.

Joan arriba a “la reduïda ciu-

tat” com a professor d’Ètica en

uns Estudis Universitaris. La Ro-

ser, aconsellada per una amiga,

s’apunta als cursos del professor

revolucionari.

El fi l conductor és l’evolució

psicològica del professor, que

és redimit de l’orgullosa solitud

intel·lectual pel tracte real amb una

burgesa de carn i ossos; i, d’altra

banda l’evolució de la Roser, que

descobrirà un altre món més en-

llà de les fronteres d’aquella mo-

ral querada que l’havia empreso-

nada tota la vida.


18

RECAPTE


19

RECAPTE

1. El massís del Port: de font en font · Vicent Pellicer

2. Postres de músic · Jesús M. Tibau

3. Els nostres pobles · Josep Messeguer

4. NUC 2005. Per una nova cultura de l’aigua · Diversos autors

5. L’atac carlista a Alcanar · Joan B. Beltran i Vicent Meseguer

6. Planeta Franja · Josep Espluga

7. L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860 · Emeteri Fabregat

8. Memòries d’un altre segle · Susana Antolí

9. L’Ebre, lo riu és vida · Diversos autors

10. Planys de fi guera blanca · Josep Gironès

11. La repressió franquista a la Terra Alta (1938-1945) · Josep Recasens

12. Sabó moll · Francesca Aliern

13. L’ull entorn · Andreu Subirats

14. La guerra secreta del Mediterrani · Josep M. Castellví i Josep Guarro

15. Retrats de butxaca · Josep Igual

16. A peu per les comarques de Tarragona (vol. III) · Rafael López-Monné

17. La batalla de l’Ebre: un riu de sang · Pere Clua i Josep Sánchez Cervelló

18. La Palma d’Ebre: imatges per al record · Ass. Cult. L’Espona

19. Ascó a l’envelat · Biel Pubill i Josep M. Raduà

20. Set anys de guerra civil (Ribera d’Ebre, 1833-1840) · Joan Ramon Vinaixa

21. Lo compromís de l’opinió · Joaquim Vilagrassa

22. Lo llibre de música · Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

TAULA DE REMISSIONS

EL PORTAL LLIBRES EBRENCS.ORG

És voluntat de l’MRP Terres de l’Ebre contribuir a l’impuls d’entitats, actes, organitza-

cions que contribuïsquen al desenvolupament cultural i educatiu del nostre territori.

La taula de remissions vol enviar a llocs on han aparegut ressenyes de llibres que

per motiu d’espai no hem pogut incorporar a la nostra revista.

El portal d’Internet www.llibresebrencs.org dóna puntual notícia de presentacions

de llibres d’autors i autores de l’Ebre. Considerem que s’ha convertit en un lloc de re-

ferència i que seria bo contribuir a la seua divulgació i ús. Els centres educatius del

nostre entorn haurien de fer tot el possible per incorporar a la faena de les aules els

textos produïts al nostre territori. La nòmina d’autors i autores ebrencs i ebrenques

comença a ser prou extensa i diversa com per a tindre en consideració aquesta ofer-

ta cultural i de llengua per a l’aplicació de textos propers a la realitat de l’alumnat.

A aquesta pàgina web, trobareu informació, entre d’altres, dels següents llibres:


20

RECAPTE

recapte n 24

Documents