situacion-catalunya nov14 web cap31

Situaci CatalunyaSegon semestre de 2014

www.bbvaresearch.com7/29

3. Perspectives de creixement de leconomia catalanaLa recuperaci de leconomia catalana continua, per lescenari de major incertesa fa encara ms necessries les reformes estructuralsDes de la publicaci de lltima edici daquest informe al juny del 2014, els indicadors parcials dactivitat disponibles han confirmat la recuperaci del dinamisme econmic a Catalunya. Dacord amb el model MICA-BBVA per a Catalunya, fins al tercer trimestre del 2014 el PIB regional acumula ja quatre trimestres consecutius de creixement, tot i que en lltim trimestre leconomia regional shauria desaccelerat en una dcima, fins al 0,4% t/t CVEC5 (veure Grfic 3.1). Aquests resultats permeten preveure que el creixement de leconomia catalana es podria situar en l1,3% lany 2014, dues dcimes per sobre del que sesperava abans de lestiu6, i que es podria accelerar fins a l1,8% lany 2015. Aix, les estimacions superen, respectivament, en quatre i tres dcimes, les presentades al mes de juny.

La millora observada en leconomia catalana sexplica, tal com savanava en lanterior edici daquest informe, principalment pel costat domstic. Aquesta recuperaci sajuda de factors estructurals, com la reducci dels desequilibris interns, la reorientaci productiva cap a lexterior, algunes reformes ja posades en marxa o la reducci de les tensions financeres. En tot cas, tamb hi ha factors que incentiven la demanda de forma transitria, destacant la poltica monetria amb un to ms expansiu o una poltica fiscal que es torna dbilment procclica.

Pel que fa a la demanda exterior, les vendes internacionals de bns han mostrat un perfil de creixement moderat, mentre les importacions han augmentat considerablement en els darrers trimestres. La millora de la demanda interna i la reactivaci industrial local expliquen aquest increment de les xifres importadores. Quant al turisme, els ltims mesos els fluxos de visitants estrangers han reprs el dinamisme perdut la primera part de lany, tot i que s el turisme interior el que dinamitza el sector, contrriament al succet durant lepisodi recessiu.

La recuperaci del turisme, ms vigorosa del que semblava intuir-se a partir de la informaci disponible fa sis mesos, i el menor lesfor fiscal estan facilitant una recuperaci de la demanda de leconomia catalana per sobre del que es preveia, i contribueixen a la millora de la previsi per al 2014. En particular, en el segon punt, les dades disponibles apuntaven que el dficit autonmic es podria situar en xifres similars a les de lany 2013, per la informaci disponible al mes dagost reflecteix que la poltica fiscal autonmica podria estar mostrant un to ms expansiu.

Amb tot, el context exterior s ara ms incert que al primer semestre, amb un augment de la volatilitat i les primes de risc lligades a la recuperaci de les tensions geopoltiques, el risc dun menor creixement a les economies desenvolupades i la incertesa sobre els canvis de poltica monetria a escala mundial. Particularment preocupant per a Catalunya s la manca de dinamisme observat a lUEM. Tot i que les xifres conegudes fins ara no mostren que el comportament de les economies espanyola i catalana estiguin veient-se afectades, si lestancament europeu es perllonga en el temps, les exportacions, i amb elles la resta de leconomia, podrien veures afectades.

Quant als comptes pblics, lincompliment continuat dels objectius de dficit pot suposar, novament, un impuls addicional per a la demanda interna lany 2015, donat que no es detecten mesures que posin de manifest un reforament del procs de consolidaci fiscal. En tot cas, cal recordar que, encara que els ingressos es puguin veure beneficiats per una millora cclica, per garantir la sostenibilitat dels mateixos s necessari continuar ajustant tant el dficit com el deute autonmics. Endarrerir el procs pot permetre, temporalment, una sortida ms rpida de la crisi, per augmenta el cost de lajust en el futur.

En qualsevol cas, alguns daquests condicionants podrien tenir un efecte no tant negatiu en funci de si es confirmen alguns escenaris ms positius. Aix, el menor creixement exportador podria veures compensat per la depreciaci esperada del tipus de canvi7 i la reducci que sespera dels tipus dinters, producte,

5: Dada CVEC: dada corregida de variacions estacionals i de calendari6: Aquests resultats estan en lnia amb les estimacions davan realitzades per lInstitut dEstadstica de Catalunya i el Departament dEconomia i coneixement, si b les seves dades sn sistemticament superiors en una dcima als resultats que sobtenen amb el model MICA-BBVA Catalunya.

7: Per a ms informaci sobre lefecte duna depreciaci del tipus de canvi euro/dlar, veure el Requadre 2 daquest informe.



en ambds casos, duna poltica monetria expansiva8 a Europa. A ms, les economies europees podrien sorprendre amb un ritme de recuperaci superior a lesperat. I Caldr calibrar tamb les reformes al si de la UE, a Espanya i a Catalunya.

En el mitj i llarg termini s crucial donar continutat als plans de reformes estructurals i aprofundir en els reptes pendents el mercat laboral, especialment en termes de capital hum i productivitat, com ja sha explicat en altres edicions daquesta publicaci. Tanmateix, ser fonamental treballar en poltiques orientades a flexibilitzar els mercats interiors i incrementar la dimensi i la propensi exportadora de les empreses.

Finalment, lescenari que es planteja en aquesta revista no pren en consideraci els efectes de lincrement de la incertesa poltica, la qual cosa provocaria un increment de lestalvi per precauci de les famlies, una disminuci de la inversi de les empreses i ms tensions financeres. Tot i que fins ara no sha vist un augment de la incertesa ni, per tant, efectes econmics significatius, els mercats financers internacionals han comenat a atorgar ms atenci al desenvolupament futur de diferents esdeveniments poltics. Amb tot aix, els costos de finanament de les autoritats pbliques catalanes, es veuen positivament afectades per la reducci de tipus derivada del fet que la Generalitat es finana, majoritriament, a travs del Fons de Liquiditat Autonmica (FLA).

Grfic 3.1Creixement del PIB i previsions del model MICA-BBVA (%, t/t)

Grfic 3.2Catalunya: Enquesta BBVA dActivitat Econmica (saldo de respostes extremes, %)

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

mar

-08

juny

-08

set-0

8de

s-08

mar

-09

juny

-09

set-0

9de

s-09

mar

-10

juny

-10

set-1

0de

s-10

mar

-11

juny

-11

set-1

1de

s-11

mar

-12

juny

-12

set-1

2de

s-12

mar

-13

juny

-13

set-1

3de

s-13

mar

-14

(e)

juny

-14

(e)

set-1

4 (e

)de

s-14

(e)

Catalunya Espanya

jun -12

set-12

des-12

mar -13jun -13

set-13

des-13mar -14

jun -14set-14

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

-60 -40 -20 0 20 40

Pers

pect

ives

per

al p

rxi

m tr

imes

tre

Activitat en el trimestre

Font: BBVA Research a partir d INE Font: BBVA Research

El dinamisme del consum privat compensa la moderaci de la demanda externaEn lnia amb el que es deia al mes de juny, lany 2014 la demanda interna ha recuperat el dinamisme perdut. Els principals indicadors de conjuntura relacionats amb el consum mostren ja taxes de creixement, significatives des de principis dany, i compensen la contribuci negativa de la demanda externa. En aquest sentit, si lany 2013 la demanda interna va registrar una caiguda mitjana del 3% (Espanya: -2,7%), el primer semestre de lany actual registra un creixement mitj de l1,7%.

Aquests resultats sn fruit de la dinamitzaci del consum privat, que els dos primers trimestres de lany creix per sobre del 2,2% a/a, una taxa que no sassolia des de linici de la crisi, i que confirma el canvi de tendncia que sapuntava a la darrera edici del Situaci Catalunya que situava la demanda interna privada com a impulsora del creixement econmic. Els factors impulsors de laugment del consum i la inversi

8: Destaca una nova baixada dels tipus dinters de les operacions principals de finanament fins al 0,05%, la reducci de la retribuci de la facilitat de dipsit fins al -0,1%, la implantaci dun nou programa dOperacions de Finanament de llarg termini i, finalment, la renovaci de les indicacions sobre lorientaci futura de la poltica monetria de forma que, en cas necessari, se seguiran implementant mesures tant convencionals com no convencionals.



sn, principalment, la millora en els nivells de confiana i en la percepci sobre la situaci econmica9 experimentada durant lany, uns nivells inflacionaris continguts, la implementaci dincentius fiscals a la compra de vehicles (PIVE10), laugment de la riquesa financera, el punt dinflexi que sha observat al mercat laboral, la millora en levoluci del component salarial de la renda disponible de les famlies, i el creixement del crdit al consum. Tots aquests factors haurien estimulat el consum privat el 2014, com es reflecteix en levoluci de les matriculacions dautombils o les vendes al detall. Ceteris paribus, aquests condicionants permeten avanar la continutat de la tendncia alcista del consum domstic privat, tot i que les dades disponibles per al tercer trimestre mostren una moderaci en el ritme de creixement.

Quadre 3.1Evoluci dels Indicadors de Consum

Matriculacions vehicles Vendes al detall IASS% t/t (CVEC) Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya1T13 9,1 11,4 0,6 0,4 -0,1 1,1

2T13 -0,4 6,6 0,7 0,7 0,1 -0,2

3T13 6,3 2,1 1,0 0,4 1,6 1,6

4T13 4,1 4,9 -2,0 -0,5 -0,5 -0,3

2013 4,1 8,9 -3,9 -4,1 -2,1 -2,1

1T14 2,3 0,2 0,4 0,4 0,6 -1,1

2T14 11,9 13,8 1,2 0,2 1,3 2,6

3T14 -5,7 -8,0 0,9 0,3 0,7 0,1

Terme mitj t/t 2,8 2,0 0,8 0,3 0,9 0,5Font: BBVA Research a partir dINE i DGT

Malgrat lajust de la despesa, Catalunya tornar a incomplir lobjectiu destabilitatLa Generalitat de Catalunya va incomplir novament lobjectiu destabilitat del 2013, malgrat haver realitzat un important esfor fiscal. Igualment, les darreres xifres dexecuci pressupostria fins a lagost del 2014 mostren que la Generalitat continua amb la seva poltica de control de la despesa, que es mant prcticament estable respecte del mateix perode de lany passat. Daquesta forma, sobserva un ajust en totes les partides de despesa, a excepci de la despesa per interessos que estan creixent, fonamentalment, pel diferent calendari dels interessos del FLA- i en les transferncies corrents entre administracions pbliques afectades en gran mesura per la regularitzaci de la despesa sanitria i de la despesa en farmcia-. Per la seva part, els ingressos han tornat a caure respecte del mateix perode de lany anterior, en lnia amb les menors entregues a compte previstes. Com a conseqncia, el dficit de Catalunya es va situar a tancament del mes dagost al voltant de l1,3% del seu PIB, quasi tres dcimes per sobre del registrat cap a lagost del 2013 (veure Grfic 3.3).

Respecte de la poltica dendeutament, la Generalitat de Catalunya continua finanant-se quasi exclusivament mitjanant els recursos provets pel Fons de liquiditat autonmica (FLA) i pel Fons per al pagament a provedors (F.P.), en detriment dels instruments tradicionals com els valors dels prstecs bancaris de llarg termini. Aix, el nivell de deute viu de Catalunya a juny del 2014 es va situar en el 31,3% del seu PIB dels quals quasi el 35% corresponen al FLA-, i es mant com la tercera comunitat ms endeutada en termes relatius (veure Grfic 3.4).

Per a la resta de lany, la Generalitat de Catalunya no contempla mesures addicionals dajust fiscal, i basa la consolidaci del 2014 en lobtenci de nous ingressos, mitjanant la venda dactius i les concessions administratives. No obstant aix, amb la informaci disponible, no sespera una recuperaci del dinamisme

9: La percepci de les llars sobre la situaci econmica futura ha millorat de forma ininterrompuda des de lagost del 2012, la qual cosa ha tingut efectes significatius sobre la seva propensi a consumir. Veure Requadre 4 de la publicaci Situaci Consum corresponent al segon semestre del 2009 per a una anlisi detallada sobre com levoluci de les expectatives de les llars condicionen la seva despesa en consum en lagregat de leconomia espanyola disponible a: http://www.bbvaresearch.com/KETD/fbin/mult/0912_situacionconsumoespana_tcm346-207180.pdf?ts=2012014 10: 7 de cada 10 matriculacions sacullen al Plan PIVE a Catalunya segons lAssociaci Nacional de Fabricants dAutombils i Camions (ANFAC). Segons aquestes estimacions, el conjunt dels sis PIVEs han generat uns 1.226 milions deuros a Catalunya. Segons les estimacions de BBVA Research, el PIVE ha aportat al voltant de 9 dcimes de consum privat des de la seva primera convocatria a loctubre del 2012. Ats el contingut importador de les vendes dautombils, la contribuci del PIVE al creixement econmic seria insignificant.



dels ingressos autonmics com la prevista, pel que resulta improbable que la Generalitat de Catalunya aconsegueixi reduir el dficit fins a lobjectiu de l1% del PIB el 2014.

El compliment de lobjectiu del 2015 dependr en gran mesura de la magnitud de la desviaci del 2014. En aquest sentit, i tot i que el Projecte de Pressupostos de lEstat contempla que els ingressos de la Generalitat es veuran afavorits per un increment de les entregues a compte dels ingressos de lEstat, labsncia dinformaci sobre els pressupostos autonmics per al 2015 planteja dubtes sobre lexistncia duna poltica dajust de la despesa que garanteixi la consecuci de lobjectiu del prxim any (-0,7% del PIB).

Grfic 3.3Generalitat de Catalunya: capacitat / necessitat de finanament (% PIB regional)

Grfic 3.4Generalitat de Catalunya: deute viu segons PDE (% PIB regional)

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

gen

feb

mar abr

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

2013 2014 Objectiu 2014

0

5

10

15

20

25

30

35

des-12 des-13 mar-14 jun-14

Valors Prstecs IF FLA FP Resta

Font: BBVA Research a partir de MINHAP Font: BBVA Research a partir de BdE

Millora levoluci del sector immobiliari Les xifres de la primera part de lany mostren una millor evoluci del sector immobiliari, la qual cosa afavorir labsorci dels desequilibris acumulats al sector. Les ltimes dades relatives a la sobreoferta, publicades el passat mes de juliol pel Ministeri de Foment, tornen a situar Catalunya al voltant de la mitjana espanyola, i el nombre dhabitatges nous sense vendre a tancament del 2013 assol el 2,2% del parc residencial. En termes interanuals, es va produir una reducci de la sobreoferta prxima al 3,0%, en lnia amb lobservada tamb al conjunt dEspanya.

Durant el primer semestre de lany en curs van crixer les vendes dhabitatge. Les operacions de compravenda es van mantenir per sobre de les registrades en els darrers semestres, a causa, sobretot, de la bona dada del segon trimestre de lany. Aix, mentre les vendes a Espanya entre gener i juny van evolucionar en terme mitj trimestral un 0,2%, a Catalunya ho feien a un terme mitj del 5,0% t/t CVEC, la qual cosa suposa la venda duns 13.100 habitatges al trimestre (veure Grfic 3.5). Aquesta recuperaci de les vendes es basa en la millora dels fonamentals de la demanda domstica sobretot, per una ms gran creaci docupaci i una reducci dels tipus dinters en un context destabilitat financera- i en el to que continua exhibint la demanda estrangera. En aquests sis primers mesos de lany les compres dhabitatge per part destrangers van augmentar, en termes interanuals, per sobre de la mitjana (39% vs 31%), la qual cosa va elevar la rellevncia de les operacions destrangers sobre el total fins al 18% en el primer semestre de lany 2014, una proporci encara lleugerament superior al 17,3% de mitjana a Espanya.

Aquest millor comportament de la demanda es va reflectir en levoluci del preu de lhabitatge, ja que durant la primera meitat del 2014, la caiguda del preu es va moderar: mentre el 2013 lhabitatge es va abaratir a una taxa mitjana trimestral del 2,1% (CVEC), en termes reals, els dos primers trimestres del 2014 la caiguda es va reduir fins al 0,4%, per sota de la correcci mitjana espanyola (-0,7% t/t CVEC). Amb tot aix, a finals de juny el descens acumulat del preu de lhabitatge a Catalunya era del 40,5%, per sobre de la correcci en el conjunt dEspanya (-37,9%).



La recuperaci de lactivitat de construcci sembla afermar-se en els trimestres centrals de lany, amb un creixement superior al registrat els tres primers mesos. El nombre de visats aprovats el segon i tercer trimestre de lany va crixer a una taxa trimestral mitjana quelcom superior al 40% (CVEC) enfront del creixement del 31% t/t del primer trimestre (veure Grfic 3.6). Amb tot aix, malgrat que es parteix de nivells molt reduts, els visats dhabitatge dobra nova mostren un creixement rellevant respecte de lany anterior: entre gener i agost, ltima dada disponible, els visats a Catalunya van crixer un 53% a/a, per sobre del 3% a/a de creixement mitj dEspanya.

Grfic 3.5Catalunya: vendes dhabitatge (dades CVEC)

Grfic 3.6Catalunya: visats dhabitatge (dades CVEC)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

mar-11

jun-11

set-1

1de

s-11

mar-1 2

jun-12

set-1

2de

s-12

mar-1 3

jun-13

set-1

3de

s-13

mar-1 4

jun-14

mar

-11

jun-

11

set-1

1

des-

11m

ar-

12

jun-

12se

t-12

des-

12m

ar-

13

jun-

13se

t-13

des-

13m

ar-

14

jun-

14

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

set-1

4 (e

)

Font: BBVA Research a partir Ministeri de Foment Font: BBVA Research a partir Ministeri de Foment

La licitaci creix per sobre de la mitjana espanyolaDurant els vuit primers mesos de lany, el pressupost dedicat a obra pblica a Catalunya va crixer un 80,3% respecte del mateix perode del 2013, per sobre de la mitjana espanyola (52,3%). Malgrat aquest increment, i el registrat lany passat, la licitaci es troba encara molt per sota dels nivells pre crisi. La segmentaci per tipus dobra posa de manifest que lincrement de la licitaci sexplica tant pel costat de ledificaci, que entre gener i agost va mostrar un creixement del 94% a/a, com pel de lobra civil, que en el mateix perode va augmentar un 76% a/a (veure Grfic 3.7).

Grfic 3.7Obra pblica per tipus dobra: contribuci al creixement interanual (gener-agost p.p.)

Grfic 3.8Catalunya: pressupost licitaci per agents (milions deuros)

-100

0

100

200

300

400

500

ESP

AND

ARA

AST

BAL

CA

NC

ANT

CLM C

ILC

AT

VAL

EXT

GAL

MAD

MU

RN

AV

PB

AS

RIO

Obra civil Edificaci Total

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

gen-

ago1

3

gen-

ago

14

Estat Ens Territorials

Font: BBVA Research a partir Ministeri de Foment Font: BBVA Research a partir Ministeri de Foment



Malgrat que la major part del finanament continua arribant dels Ens Territorials, durant els vuit primers mesos de lany sha apreciat un augment de la rellevncia de lEstat en el finanament de lobra pblica a Catalunya, passant de representar el 35% del total, entre gener i agost del 2013, a suposar un 43% en el mateix perode de lany en curs. El pressupost de lEstat entre gener i agost es va duplicar respecte del mateix perode del 2013 mentre que el dels Ens Territorials va augmentar un 60% a/a en el mateix espai temporal (veure Grfic 3.8).

La major part de la licitaci durant la primera meitat del 2014 es va destinar principalment a obres de carreteres, obres hidruliques i obres en ferrocarrils. Va resultar tamb significatiu el pressupost dedicat a edificacions socials, sobretot a les ds docent. Ms concretament, destaquen, entre daltres, les obres realitzades en les autovies A-2 i C-32 aix com les relatives al desenvolupament ferroviari del Corredor del Mediterrani.

La recuperaci de la demanda interna impulsa les importacions per sobre de les exportacions Superat el retrocs temporal experimentat en les vendes de bns a lestranger el darrer trimestre del 2013 pel fre de lentorn internacional en la segona part de lany, la sortida de la recessi de leconomia europea a principis del 2014 ha perms un creixement moderat de les exportacions de bns (2,1% en termes reals fins a lagost) per sobre del conjunt dEspanya (veure Grfic 3.9).

Per geografies, cal destacar laugment de les vendes al Jap (+22,2% fins a lagost) i la caiguda de les de la Xina (-14,3%) i dAmrica Central i del Sud (-6,4%). Malgrat la depreciaci de leuro respecte del dlar, les exportacions als EUA noms shan incrementat en un 1,7%. Els fluxos cap a Europa, en canvi, es mantenen accelerats (veure Grfic 3.10): les vendes a Regne Unit (16,8%), Portugal (12,9%) i Alemanya (5,8%) compensen les caigudes de les vendes internacionals a altres pasos com Sussa (-16,4%).

Per sectors, les dues principals branques exportadores han mostrat un comportament divergent respecte del registrat un any enrere. La indstria qumica, que suposa una quarta part del total dexportacions en termes nominals, ha passat de crixer un 3,8% lany 2013 a decrixer un 0,2% fins a lagost (terme mitj), contrriament al succet a la branca automobilstica, que ha recuperat amb escreix els 4 punts de caiguda del 2013 i registra un increment fins a lagost del 2014 de mig punt. Tanmateix, els increments ms grans es registren a la branca energtica i la dequips delectrnica, que compensen els moviments negatius, en el primer cas, o quasi negatius, en el segon, dun any enrere. Els valors nominals de les exportacions de productes txtils i de confecci de cuir i calat mantenen taxes de creixement slides. Contrriament, els productes del sector primari, els metallrgics, la maquinria doficina, ptica, i productes no classificats sectorialment, van reduir-se.

Per altra banda, la recuperaci del consum de les llars i de la inversi en bns dequipament de les empreses ha fet incrementar el volum importador a Catalunya (8,6% en termes reals, 5,8% a Espanya, veure Grfic 3.12), sobretot en productes txtils i de cuir i calat (16,5%), automoci (14,0%) i equips delectrnica (12,6%). Quant a procedncia geogrfica (veure el Grfic 3.13), cal destacar lincrement superior al 25% de les compres a Sussa, Amrica del Nord i EUA.

Laugment de les importacions i la moderaci del ritme de creixement de les exportacions comporta un increment del dficit comercial de Catalunya amb lestranger que trenca la tendncia de reducci que sexperimentava.



Grfic 3.9Exportacions de bns reals (%, mar-08=100, CVEC)

70

80

90

100

110

120

130

mar

-08

jun-

08

set-0

8

des-

08

mar

-09

jun-

09

set-0

9

des-

09

mar

-10

jun-

10

set-1

0

des-

10

mar

-11

jun-

11

set-1

1

des-

11

mar

-12

jun-

12

set-1

2

des-

12

mar

-13

jun-

13

set-1

3

des-

13

mar

-14

jun-

14

set-1

4 (e

)

EspanyaCatalunya

Font: BBVA Research a partir de Datacomex

Grfic 3.10Catalunya: contribucions al creixement de les exportacions nominals de bns per rees (p.p.)

Grfic 3.11Catalunya: distribuci de les exportacions per geografies (gener-setembre 2014, %)

-5

0

5

10

15

20

2010 2011 2012 2013 2014*

Resta Europa No UEUE-27 siaAm. del Sud Am. Central i del Nordfrica Creixement (a/a,%)

frica Am. Central i del NordAm. del Sud siaUE-27 Europa no UEResta

6,56,1

3,9

9,1

62,0

9,7

2,7

* gener-setembre 2014 sobre el mateix perode de 2013 Font: BBVA Research a partir de Datacomex

Font: BBVA Research a partir de Datacomex

Grfic 3.12Importacions de bns reals (%, mar-08=100, CVEC)

Grfic 3.13Catalunya: contribucions al creixement de les importacions de bns per rees (p.p.)

6065707580859095100105

mar-08

jun-08

set-0

8de

s-08

mar-09

jun-09

set-0

9de

s-09

mar-10

jun-10

set-1

0de

s-10

mar-11

jun-11

set-1

1de

s-11

mar-12

jun-12

set-1

2de

s-12

mar-13

jun-13

set-1

3de

s-13

mar-14

jun-14

set-1

4

EspanyaCatalunya

-10

-5

0

5

10

15

20

2010 2011 2012 2013 2014*

Resta Europa No UEUE-27 siaAm. del Sud Am. Central i del Nordfrica Creixement (a/a, %)

Font: BBVA Research a partir de Datacomex * gener-setembre 2014 sobre el mateix perode de 2013 Font: BBVA Research a partir de Datacomex



El turisme intern, clau per al suport del sector Desprs dun 2013 amb resultats globals negatius per la manca de dinamisme dels fluxos interiors, lany 2014 sest mostrant cada cop ms positiu. Les xifres conegudes a tancament daquesta publicaci reflecteixen que el dinamisme sha incrementat durant els tres primers trimestres del 2014 (viatgers: +3,5%; pernoctacions: +1,2%), tot i que per sota de la mitjana dEspanya (veure Grfic 3.14).

Aquest bon comportament sexplica principalment per la favorable evoluci dels fluxos turstics interns, contrriament al que va succeir durant el perode recessiu. En els tres primers trimestres del 2014, els moviments de residents han augmentat un 7,6% a/a (Espanya: 4,4%), i les pernoctacions un 9% (Espanya: 3,5%), des de caigudes dentre el 6% i 7% amb qu es va tancar el 2013. El turisme estranger, en canvi, ha seguit una trajectria inversa: lany 2013 els viatgers i pernoctacions augmentaren, respectivament, un 3,2% i un 5,4%, mentre que fins al setembre daquest any els registres han estat negatius en pernoctacions (-1,5%) i molt menors en viatgers (1,2%). La caiguda dels registres estrangers sexplica fonamentalment per la menor arribada de turistes procedents de Rssia (-14,2%, veure Grfic 3.15) que sha convertit en un dels principals pasos emissors de turisme a Catalunya. La prdua de turisme rus podria explicar tamb la desacceleraci dels fluxos monetaris fins al setembre que, tanmateix, sn un 6% superiors als comptabilitzats fins al setembre de 2013 i que suposa una injecci de ms de 12 mil milions deuros.

En endavant, el dinamisme del 2014 hauria de continuar, afavorit per diferents factors: en primer lloc, per labaratiment relatiu que suposa la depreciaci de leuro; en segon lloc, un preu del petroli inferior pot afavorir el turisme de creuers i la recuperaci del turisme que arriba per via aria; en tercer lloc, per les possibilitats de millorar la competitivitat via preus per adaptar-se a les noves condicions del mercat lajust de preus ha estat inferior a Catalunya que a la resta dEspanya- i, en quart lloc, grcies a la recuperaci dels principals socis comercials. En tot cas, levoluci de la tensi amb Rssia no es pot considerar, ara com ara, resolta, i per tant, es mant com un risc a la baixa per al sector.

Grfic 3.14Entrada de turistes nacionals i estrangers (%, mar-10=100, CVEC)

Grfic 3.15Contribuci al creixement en pernoctacions i creixement interanual (p.p.)

80

90

100

110

120

130

140

mar

-10

jun-

10se

t-10

des-

10m

ar-1

1ju

n-11

set-1

1de

s-11

mar

-12

jun-

12se

t-12

des-

12m

ar-1

3ju

n-13

set-1

3de

s-13

mar

-14

jun-

14se

t-14

(e)

Cat.: viatgers nacionalsCat.: viatgers estrangers

Esp.: viatgers nacionalsEsp.: viatgers estrangers

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

2010 2011 2012 2013 2014*

Catalunya EspanyaRssia Creix. a/a nacionalCreix. a/a estranger

Font: BBVA Research a partir dINE (*) Acumulat gener-setembre de 2014 sobre el mateix perode de lany 2013 Font: BBVA Research a partir de IDESCAT

Lincrement de locupaci i la reducci de la poblaci activa redueixen la taxa datur per sobre de la mitjanaCom es deia a lanterior nmero daquesta publicaci, durant el 2013 el mercat laboral catal havia comenat a corregir progressivament el seu ritme de deteriorament, en lnia amb la millora gradual de leconomia.

Lafiliaci a la Seguretat Social havia seguit una trajectria positiva durant el 2013, i les dades conegudes en aquells moments permetien anticipar la continutat daquest comportament durant tot lany 2014. Les xifres



publicades fins a loctubre daquest any 2014 han confirmat aquesta previsi, amb un increment superior al 0,5% t/t (CVEC) els tres trimestres de lany, essent el segon trimestre el de ms creixement (0,7%) (veure Grfic 3.16).

Les dades de lEPA refermen la millora en la salut del mercat laboral i reflecteixen, a ms, un diferencial de creixement positiu per Catalunya. Lacceleraci en la creaci docupaci ha estat des de mitjans de lany 2013 ms intensa a Catalunya que a Espanya, i el tercer trimestre la taxa docupaci supera en cinc punts la del conjunt dEspanya. Locupaci se situa en el 50,7% i suposa ms de 17,2 mil nous ocupats el tercer trimestre respecte de lanterior (73,7 mil a Espanya, CVEC).

Els nous llocs de treball creats es concentren al sector privat, mentre el pblic sajusta un 1,4% a/a el tercer trimestre, i en ocupaci no assalariada, com ho confirmen les afiliacions al rgim de treball autnom. Cal destacar lincrement del 3,3% a/a de la contractaci indefinida, mentre la temporal cau en aquest trimestre un 7,0%.

El creixement de locupaci sha vist acompanyat, a ms, duna progressiva reducci de la poblaci activa, tant per lenvelliment poblacional com per lemigraci de persones en edat de treballar, que ha continuat el segon i tercer trimestre de lany.

Un augment intertrimestral (CVEC) de locupaci en 17,2 mil persones i una caiguda de la poblaci activa en ms de 26,8 mil persones suposa que es comptabilitzin 44 mil persones menys a latur, de forma que la taxa datur del tercer trimestre ha disminut fins a assolir el valor ms baix des de mitjans del 2011 (19,1%, Espanya: 23,7%). Cal destacar que la taxa datur masculina (19%) se situa, per primer cop des del 2007, per sota de la femenina (19,2%).

Tamb la caiguda del nombre daturats inscrits al Servei Pblic Estatal dOcupaci (SEPE) s superior a Catalunya els tres trimestres del 2014 (Catalunya -1,9% t/t 3T14, Espanya: 0,69%) (veure Grfic 3.20)

Grfic 3.16Afiliaci a la Seguretat Social excloent CNP (%, t/t, CVEC)

-1,2-1,0-0,8-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0

mar-10

may

-10

jul-1

0

set-1

0

nov-10

ene-11

mar-11

may

-11

jul-1

1

set-1

1

nov-11

ene-12

mar-12

may

-12

jul-1

2

set-1

2

nov-12

ene-13

mar-13

may

-13

jul-1

3

set-1

3

nov-13

ene-14

mar-14

may

-14

jul-1

4

set-1

4

nov-14

(e)

Catalunya Espanya

Font: BBVA Research a partir de Seguretat Social



Grfic 3.17Contribuci en locupaci per sectors (p.p.)

Grfic 3.18Atur registrat (%, t/t, CVEC)

-7

-5

-3

-1

1

3

5

mar

-10

jun-

10se

t-10

des-

10m

ar-

11ju

n-11

set-1

1de

s-11

mar

-12

jun-

12se

t-12

des-

12m

ar-

13ju

n-13

set-1

3de

s-13

mar

-14

jun-

14se

t-14

Agricultura Indstria ConstrucciServ. Sense SP Assal. S. Pblic Total (%)

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

mar

-10

jun-

10se

t-10

des-

10m

ar-

11ju

n-11

set-1

1de

s-11

mar

-12

jun-

12se

t-12

des-

12m

ar-

13ju

n-13

set-1

3de

s-13

mar

-14

jun-

14se

t-14

(e)

EspanyaCatalunya

Font: BBVA Research a partir dINE Font: BBVA Research a partir de MINECO

Perspectives: ms creixement, ms demanda interna... i ms riscos en lescenari Com ja savanava en lanterior edici daquesta publicaci, la millora de la demanda interna, i un entorn exterior ms favorable contribueixen a un major creixement de leconomia catalana lany 2015. Tot i la desacceleraci de les economies europees durant el tercer trimestre, leconomia catalana continua mostrant registres positius, grcies tant al comportament de la demanda interna com a una lleugera recuperaci de les exportacions. Aix, com tamb est succeint amb lespanyola, leconomia catalana mostraria un cert desacoblament enfront de lestancament de leconomia europea. El dinamisme de leconomia catalana queda reflectit en els senyals que ofereixen tant el MICA-BBVA de Catalunya (veure Grfic 3.1) com lenquesta BBVA sobre lactivitat econmica (veure Grfic 3.2 i el Requadre 1), que es mantenen positius per a la resta de lany. Com a conseqncia, es preveu que el PIB catal augmenti a un ritme de l1,3% lany 2014, similar al previst per al conjunt dEspanya.

Diversos factors suporten aquesta previsi. Mentre que a altres comunitats lestancament de leconomia europea durant el tercer trimestre est donant lloc a un comportament ms negatiu de les exportacions, en el cas de Catalunya es continuen accelerant, tot i que encara amb un ritme relativament redut. En segon lloc, la majoria dels indicadors de demanda interna mostren un comportament superior al que es deriva del canvi en els seus fonamentals. Aix, hi ha millores de tipus permanent, com la disminuci dels tipus dinters lajust en preus o la millora de la riquesa financera. Per tamb altres que sn transitoris. Aquest s el cas del plans PIVE, per a la compra dautombils, o del menor esfor en la consolidaci fiscal, que implica que, novament, Catalunya incomplir lobjectiu de dficit, desplaant en el temps la consolidaci fiscal que garanteixi la sostenibilitat dels comptes pblics. En tercer lloc, tot i un mal inici dany, el turisme shauria comportat de forma positiva en el tercer trimestre, grcies a la recuperaci del turisme interior.

Cap endavant, lactivitat econmica catalana continuar accelerant-se, fins a un creixement de l1,8% lany 2015, enfront dun creixement esperat del 2% per al conjunt dEspanya. Per en aquest cas, s que hi ha elements diferencials en lescenari, que justifiquen que, a diferncia del que sesperava fa uns mesos, el diferencial negatiu amb Espanya en termes de creixement de lactivitat es vagi tancant. En primer lloc, tot i que lactivitat de la UEM saccelera, ho far amb un ritme fora menys intens del que sesperava fa tres mesos. Dacord amb les estimacions del model BBVA-RVAR (veure Requadre 2) la reducci de la previsi del creixement del PIB de la UEM es traslladar amb una elasticitat gaireb propera a la unitat. Per tant, les sis dcimes de menor creixement del PIB de la UEM previstes per BBVA Research reduirien en mig punt el creixement del PIB catal en els prxims quatre trimestres.



En segon lloc, i en resposta a les menors expectatives de creixement per a Europa, el BCE ha activat una poltica monetria ms agressiva, que inclou mesures dexpansi i estmul del crdit. Com a conseqncia, sest assistint a una disminuci dels tipus dinters als quals es financien empreses i consumidors. Aix dna lloc a una reducci del diferencial que els afectava, i pel que es veien penalitzats enfront dels seus competidors, com a conseqncia de la fragmentaci financera a la UEM. En conjunt, la baixada de tipus dinters suposa un impuls addicional per a la recuperaci de la demanda interna. Per addicionalment, aquestes mesures estan generant tamb una depreciaci del tipus de canvi euro/dlar, que es preveu que, en terme mitj, pugui apropar-se al 10% entre els anys 2014 i 2015. Com a resultat, el model BBVA RVAR estima que una disminuci del tipus de canvi daquesta magnitud podria impulsar el PIB regional al voltant de 6 dcimes. Aix, mentre que per al conjunt dEspanya la combinaci dambds fets (menys creixement de la UEM i depreciaci del tipus de canvi) tindria un efecte neutre sobre el PIB, per al cas de Catalunya el ms gran grau dobertura de leconomia, la diversificaci de les exportacions i lefecte del turisme donarien lloc a un efecte positiu de dues dcimes. Aix, s possible que la poltica monetria serveixi per compensar limpacte del menor creixement de la UEM.

En tercer lloc, la poltica fiscal deixar enrere el to contractiu, i podria arribar a ser lleugerament expansiva lany 2015. Tot i que en el cas catal s peremptria la necessitat de mantenir esforos que contribueixin a disminuir el dficit, les mesures anunciades fins a la data no assenyalen un increment de lesfor fiscal per al 2015. Ans al contrari, la recuperaci econmica i la disminuci dels tipus dinters tamb en el cas dels deutes amb el FLA permeten que el dficit es continu reduint fins i tot disminuint la potncia de les mesures contractives o incorporant-ne algunes dexpansives, com la rebaixa de lIRPF. En tot cas, en aquest punt la capacitat de la Generalitat per implementar mesures expansives s menor que la daltres governs autonmics que puguin tenir ms avanada la correcci dels desequilibris en els comptes pblics. I aix dna lloc, per exemple, a qu, ara per ara, la Generalitat no hagi plantejat mesures expansives addicionals com s que es comena a observar en altres comunitats (amb reduccions de lIRPF o daltres impostos) complementant les plantejades per lEstat. Les mesures tindran un impacte positiu sobre la renda disponible de les famlies, que impulsar un increment del consum i, per tant, de la demanda interna regional, per aquest podria ser inferior al de les comunitats amb ms marge dactuaci.

Lavan en la correcci dels desequilibris interns suposa tamb una reducci de les limitacions al creixement de la demanda interna. Aix, el sector immobiliari podria tornar a contribuir positivament al creixement. Les darreres xifres doferta i demanda residencial indiquen que la recuperaci del sector immobiliari pren impuls a Catalunya. Les vendes, tot i que parteixen de nivells molt baixos, mostren tres trimestres consecutius de creixement a causa de la millora de la demanda domstica i al to registrat per lestrangera. A ms a ms, els preus avancen amb ms rapidesa cap a lestabilitzaci i lactivitat de construcci saccelera respecte dun any enrere.

Aquest millor punt de sortida, sumat a la previsi de recuperaci del creixement econmic i a altres factors, que persisteixen o fins i tot milloren respecte de lanterior publicaci, com lestabilitat financera i el retorn del crdit, fan preveure una consolidaci de la recuperaci del sector residencial en els prxims trimestres, sobretot si segueix descomptant-se que el recorregut a la baixa dels preus s prcticament inexistent en termes generals. Amb la consolidaci de la recuperaci de la demanda sespera que lactivitat de construcci continu avanant en la recuperaci observada en els ltims dos trimestres. Per la seva part, pel que respecta a lobra pblica, les xifres de licitaci dels ltims mesos, que reflecteixen un creixement, juntament amb les obres en marxa i nous i importants compromisos adquirits, com per exemple la realitzaci dobres ferroviries Corredor del Mediterrani-, permeten pensar en creixements de la inversi en altres construccions en lescenari de previsi.

En resum, tant el comportament de la inversi residencial com el daltres construccions propiciaran que la inversi en construcci passi a aportar creixement en leconomia catalana els prxims trimestres.

Finalment, la previsible disminuci del preu del petroli suposa un risc a lala sobre les previsions, que podria tenir efectes per tres vies: millora la renda disponible de les famlies, redueix els costos de producci per a les empreses, i redueix la factura energtica del transport aeri i dels creuers, el que podria impulsar novament el turisme estranger desprs de la disminuci del 2014.



Grfic 3.19Catalunya: creixement del PIB per Comunitats Autnomes (%, a/a, anys 2014 i 2015)

AND

ARA

AST

BAL

CAN

CNT

CILCLM

CAT

EXTGAL

MAD

MURNAV

PBAS

RIO

ESP

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

2,2

2,4

2,6

0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 2,2

Cre

ixem

ent d

el P

IB 2

015

Creixement del PIB 2014

Font: BBVA Research

Quadre 3.2Creixement del PIB per Comunitats Autnomes (%)Comunitat Autnoma 2011 2012 2013 2014(p) 2015(p)Andalusia 0,2 -2,1 -1,5 1,3 1,8Arag -0,2 -1,9 -1,2 1,3 2,2Astries 0,4 -2,1 -2,1 0,8 1,3Illes Balears 1,0 -0,8 -0,4 1,6 1,7Canries 0,4 -1,4 -0,4 2,1 2,2Cantbria -0,8 -0,9 -1,9 0,9 1,7Castella i Lle 1,1 -2,0 -2,1 1,3 2,2Castella-La Manxa 0,1 -3,1 -1,1 1,0 2,3Catalunya -0,4 -1,3 -0,8 1,3 1,8Extremadura -0,9 -2,8 -1,4 1,3 2,2Galcia -0,5 -0,9 -1,0 1,2 2,2Madrid 0,7 -1,6 -1,2 1,7 2,5Mrcia -1,0 -2,0 -1,7 0,7 2,3Navarra 1,4 -1,6 -1,5 1,4 2,2Pas Basc 0,2 -1,3 -1,9 1,1 1,8La Rioja 0,9 -2,0 -1,8 1,4 2,4C. Valenciana -1,1 -1,6 -0,8 1,3 2,0Espanya 0,1 -1,6 -1,2 1,3 2,0Data: 30 doctubre de 2014. Font: INE i BBVA Research



AVS LEGAL

El present document, elaborat pel Departament de BBVA Research, t carcter divulgatiu i cont dades, opinions o estimacions referides a la data del mateix, delaboraci prpia o procedents de fonts o basades en fonts que considerem fiables, sense que hagin estat objecte de verificaci independent per BBVA. BBVA, per tant, no ofereix garantia, expressa o implcita, quant a la seva precisi, integritat o correcci.

Les estimacions que aquest document pot contenir han estat realitzades segons metodologies generalment acceptades i han de prendres com a tals, s a dir, com a previsions o projeccions. Levoluci histrica de les variables econmiques (positiva o negativa) no garanteix una evoluci equivalent en el futur.

El contingut daquest document est subjecte a canvis sense avs previ en funci, per exemple, del context econmic o de les fluctuacions del mercat. BBVA no assumeix cap comproms dactualitzar el contingut del document o de comunicar els canvis que shi puguin realitzar.

BBVA no assumeix cap responsabilitat per qualsevol prdua, directa o indirecta, que pogus resultar de ls daquest document o del seu contingut.

Ni el present document, ni el seu contingut, constitueixen una oferta, invitaci o sollicitud per adquirir, desinvertir o obtenir cap inters en actius o instruments financers, ni poden servir de base per a cap contracte, comproms o decisi de cap tipus.

Especialment respecte a la inversi en actius financers que poguessin estar relacionats amb les variables econmiques que aquest document pugui desenvolupar, els lectors han de ser conscients que en cap cas han de fer servir aquest document com a base per prendre les seves decisions dinversi i que les persones o entitats que potencialment els puguin oferir productes dinversi seran les que tenen lobligaci legalment de proporcionar-los tota la informaci que necessitin per prendre aquesta decisi.

El contingut del present document est protegit per la legislaci de propietat intellectual. Queda expressament prohibida la seva reproducci, transformaci, distribuci, comunicaci pblica, posada a disposici, extracci, reutilitzaci, reenviament o la utilitzaci de qualsevol tipus, per qualsevol mitj o procediment, exceptuant els casos en qu estigui legalment perms o sigui autoritzat expressament per BBVA.

Interessats dirigir-se a:BBVA ResearchPaseo Castellana, 81 - 7 planta28046 Madrid (Espaa)Tel.: +34 91 374 60 00 i +34 91 537 70 00Fax: +34 91 374 30 [email protected]

Aquest informe ha estat elaborat per la unitat dEspanya:

Economista en Cap dEconomies Desenvolupades

Rafael Domnech +34 91 537 36 [email protected]

EspanyaMiguel Cardoso +34 91 374 39 [email protected]

Anabel Arador+ 34 93 401 40 09 [email protected]

Joseba Barandiaran+34 94 487 67 [email protected]

Mnica Correa+34 91 374 64 [email protected]

Juan Ramn Garca+34 91 374 33 [email protected]

Flix Lores+34 91 374 01 [email protected]

Antonio Marn +34 648 600 [email protected]

Myriam Montez+34 954 24 74 [email protected]

Virginia Pou+34 91 537 77 [email protected]

Juan Ruiz+34 646 825 [email protected]

Pep Ruiz+34 91 537 55 [email protected]

Amanda Tabanera+34 91 807 51 [email protected]

Camilo Andrs Ulloa+34 91 537 84 [email protected]


BBVA Research

Economista en Cap del Grup

Jorge Sicilia

rea Economies Desenvolupades: Rafael [email protected]

Espanya Miguel Cardoso [email protected] Europa Miguel Jimnez [email protected] Estats Units Nathaniel Karp [email protected]

rea Economies Emergents:Alicia [email protected]

Anlisi Transversal Economies Emergents lvaro Ortiz Vidal-Abarca [email protected] sia Xia Le [email protected] Mxic Carlos Serrano [email protected] Coordinaci Latam Juan Ruiz [email protected] Argentina Gloria Sorensen [email protected] Xile Jorge Selaive [email protected] Colmbia Juana Tllez [email protected] Per Hugo Perea [email protected] Veneuela Oswaldo Lpez [email protected]

Sistemes Financers i Regulaci:

Santiago Fernndez de Lis [email protected]

Sistemes Financers Ana Rubio [email protected] Inclusi Financera David Tuesta [email protected] Regulaci i Poltiques Pbliques Mara Abascal [email protected] Poltica de Recuperaci i Resoluci Jos Carlos Pardo [email protected] Coordinaci Regulatria Global Matas Viola [email protected]

rees Globals:

Escenaris Econmics Julin Cubero [email protected] Escenaris Financers Sonsoles Castillo [email protected] Innovaci i Processos Oscar de las Peas Snchez-Caro [email protected]

1.Editorial2.Recuperaci global, lenta i amb riscos a la baixa 3.Perspectives de creixement de leconomia catalanaRequadre 1. Enquesta BBVA dActivitat Econmica en Catalunya. Tercer trimestre de 2014Requadre 2. Quina s la sensibilitat de Catalunya al cicle europeu? Una anlisi utilitzant el model BBVA-RVAR12

4.Quadres

situacion-catalunya nov14 web cap31

Documents