t.s. individual y familiar
DESCRIPTION
Apuntes carrera T.STRANSCRIPT
BLOC 2: EL TREBALL SOCIAL DE CASOS
2.1 El procés d’ajuda: la relació d’ajut com a procés
HAMILTON: Què fa el Casework
Interconnexió entre:
Adaptació de l’individu.
Millorament de la societat.
Hipòtesi de treball:
Individu i societat son interdependents.
Les forces socials influeixen els comportaments.
PERLMAN: Elements del Casework
o Persona:
Desenvolupa patrons de conducta: Personalitat
- Energies vitals allò (allò el que volem els instints).
- Sistema de repressió superjò (la consciencia moral, lo que esta bé i lo que no esta bé).
- Operacions d’organització jo (es el que mira d’adaptar-se a les situacions).
(Hi ha una tercera instancia que es la realitat )
o Problema:
Objectiu/ Subjectiu com es percep el problema i com ho viu el subjecte.
Percebut/ Sentit.
o Lloc : Dispositiu saber que dependent on estàs podràs fer una cosa o altre per l’usuari, per exemple si
estàs en un cap es complicat que puguis ajudar econòmicament i tindràs que derivar-ho.
o Professional:
Capta la naturalesa de la persona, del problema i del lloc que puc fer per aquesta persona, que
problemes té, com ho viu..., amb tot això el professional fa el diagnòstic).
o Procés
Relació professional/client relació/vincle que s’estableix amb el usuari per influir sobre el usuari i
que el usuari amb els problemes.
Influir sobre la persona.
1
Influir sobre el problema.
(Com veiem el centre es la persona i no el problema.)
BIESTEK
Les relacions de Casework són la interacció dinàmica entre TS i el client, a fi d’adaptar aquest darrer al seu
medi.
Necessitats humanes de persones amb dificultats
o Individu vs cas Individuació.
o Expressió de sentiments poder tolerar els sentiments especialment els negatius.
o Participar de manera controlada en els sentiments i emocions de l’usuari complicat, lo ideal seria ficar-
se al cap de l’usuari entendre el problema i sortir per solucionar-lo sense sentiments per mig.
o Acceptació de l’usuari per qualsevol de les situacions en trobi. Ex: Violador que demana ajuda i la TS
com a professional has d’ajudar-lo encara que no t’agradi.
o Comprensió de la problemàtica que tenim davant.
o No ser jutjat.
o Respecte a la capacitat de prendre decisions de l’usuari ja que l’ultima paraula la té ell.
o Confidencialitat de la informació excepte quan afecta a terceres persones.
DE BRAY: Que ha de conèixer el Casework?
o Els recursos de la comunitat.
o Les tradicions culturals.
o Les professions amb les quals s’ha de col·laborar.
o Les necessitats humanes.
o Les relacions familiars.
o L’art o la ciència de treballar amb persones.
o La pròpia personalitat del professional per exemple per via de supervisió, es una professió amb bastant
tensió laboral, i si cal visitar de tant en tant el psicòleg.
o La ciència del comportament humà.
GRITS
Grup de recerca i innovació docent en treball social
2
“El treball social amb famílies és l’arrel del treball social individual per casos.. perquè en el treball social
has de treball no només l’àrea personal. Moltes vegades has d’explorar més enllà..”
“...Sempre ha estat bastant lligat, el treball amb les famílies més que centrar-se amb l’individu, centrem
sempre tot el que es treball social individual, entenent que aquesta persona forma part d’una família...”
La idea és poder treballar amb la família des de les seves potencialitats, veient com en aquests moments
aquesta mare no pot cuidar d’aquest fill, però és en aquest moments, i per entendre que està passant cal
veure quin és el seu passat, quin el present i quina perspectiva...no una cosa estàtica i determinista.
...No és una persona aïllada sinó que està dins d’un entorn familiar, social, del barri, i llavors intentar
treballar amb tot això, per exemple, m’agrada treballar amb la persona, però si la puc vincular amb un grup
de dones, poder treballar alguna cosa amb una família rescatable, no deixar-ho com una cosa aïllada.
... nosaltres sempre tenim en compte la persona i el seu entorn familiar, en el treball social sempre veiem
la persona i el seu entorn.
Continguts del treball social
- Recerca de fortaleses no tant en negatiu en mancances sinó com coses que facin que puguin sortit
de la problemàtica en que es troben.
- Capacitar la família no tenim el poder de capacitar sinó només ajudem a que siguin capaços.
- Oferir un espai de confiança.
- Orientar el canvi.
- Protecció de persones vulnerables.
- Suport psicològic i acompanyament.
- Anar més enllà de la demanda demanda experimentada/ demanda expressada.
- Funció mediadora del T.S.
- Empoderar donar poder, dona eines per sortir de la problemàtica.
- Contenir parlaria de dos moments, el primer en el que l’usuari ens explica les seves angoixes i el
segon moment en que pots derivar-ho o ajudar-lo.
Facilitats i dificultats
Facilitats:
- Motivació professional.
- Coneixement dels canvis.
- Coincidència amb els objectius de la institució visió similar entre el lloc de treball i el professional.
3
Entorn i context
Usuari
Demanda Vincle
ProfessionalInteracció
Necessitat
- Espais de reflexió i supervisió institucionals Com a supervisió entenem les orientacions per poder
portar el cas.
- Equip de treball amb el que puguis delegar feina i compartir les problemàtiques.
- Cooperació de la família.
- Recursos disponibles.
Dificultats:
- Acumulació de tasques.
- Pressió assistencial no tenir el temps suficient pels casos.
- Divergència identitat professional/ encàrrec limitació del professional per diversos interessos.
- Dificultats amb altres professionals amb l’equip de treball.
- Encàrrec institucional difós la funció del treballador social es difusa per part de la institució.
- Manca de voluntat de la família.
- Canvis en criteris institucionals i no en criteris de demanda.
- Manca d’una xarxa de suport.
- Manca de recursos.
- Estereotípia de TS visió del Treballador social com a gestor de recursos.
- Manca de coordinació.
LA RELACIÓ D’AJUT
Components de la relació d’ajut
- Usuari.
- Professional.
- Interacció.
- Vincle.
- Necessitat.
- Demanda
- Entorn i context.
Concepte d’interacció
- Subjecte A actua com a estímul per subjecte B i a la inversa produint influencia reciproca entre aquests
dos actors (com a mínim) en funció de la relació establerta, el cas anirà cap a un cantó o cap a l’altre.
4
- Progressió en espiral que articula allò social i allò cognitiu, amb un caire circular. articulació de la
situació social amb lo cognitiu, amb les persones.
- Procés orientat en dues direccions en el qual ambdós participants exerceixen mútua influència.
Alguns conceptes lligats a interacció:
- Activitat significada.
- Reciprocitat.
- Bidireccional.
- Dinàmica.
- Deriva en situacions desajustades no hi ha simetria entre professional i usuari.
- Implica relacions de “poder” professional per norma general té una posició de poder.
Concepte de vincle
o Conducte que s’aplica quan un individu experimenta tensió, la qual deriva de:
o Necessitats físiques.
o Atacs de l’entorn o del medi ambient.
o Amenaça ver una relació.
Esquema d’interacció, nadó-mare
o Dolor ( plor) o Alimentació
o Continua el plor o Angoixa
o Augment del malestar o Fantasia d’inutilitat
o Plor perllongat o Activació d’odi
o Sensació de fragmentació o Sosteniment
o Disminució del plor o Disminueix l’angoixa
o Somriu o Sensació de plenitud
Elements que es donen en relació d’ajut
- Esperances i temors com s’espera l’usuari el professional.
- Enquadrament / Setting situació en el moment d’atenció.
- Fantasies / Subjecte suposat saber manera en que s’entén el món.
- Confiança .
- Empatia posar-se al lloc de l’altre persona, entendre que li esta passant a l’altre, a partir de les nostres
experiències i amb això ens trobem amb la problemàtica de separar el jo i el professional.
- Transferència / Contratransferència :
o Transferència La persona acolliria les teves preocupacions, problemes, i a més s’assembla a “x”.
5
o Contratransferència Rebre el dolor d’un altre i que aquest usuari passi a ser un altre, influència
d’un altre persona. Ex. Persona que ens fa por, dificultat per la relació. Cal lligar-ho amb el discurs i
poder ajudar-lo.
- Ansietats:
o Confussional seria quan no sabem d’on ve el malestar i no es pot lligar les dades.
o Paranoide possibilitat de que tinguem un perseguidor i culpabilitzar la resta.
o Depressiva va lligada amb el dol.
o L’ansietat senyal avisa del que passarà.
- Insight/ acting out:
o Insight adonar-se de cop i volta, la persona que esta afrontada a una problemàtica, de cop i volta
capta quin es el sentit d'aquesta problemàtica. Es comença a fer un lligam de dades i es conscient
d'allò que està passant.
o Insight intelectual persona conscient d'allò que esta pensant, però no seria total, cal dir
que hi hagués un lligam d'emocions que van lligades a la situació que està passant
o Acting out actuacions que fa el TS per protegir-se de angoixes pròpies, a simple vista sembla
correcte, però cal plantejar-se el per que de les actuacions. Ex. Derivar-lo a un altre lloc per que el
seu cas ens provoca malestar per “x” motiu.
- Sosteniment/ contenció Escolta de les angoixes, les projeccions., etc, de l'usuari, poder-lo retenir i
poder fer una devolució clarificadora d'allò que ens ha dit. El sosteniment anirien aquesta línea, el poder
aguantar.
- Amor/ odi pulsió.
- Defenses Formacions de compromís entre determinades tendències interiors que tindria una persona.
Ex. Persona que ens irrita molt, li donaríem una bufetada però el que fem es fer un cop a la taula.
o Formacions de compromís
Projecció/identificació projectiva :
Projecció Dipositar als altres les problemàtiques que tenim nosaltres. Mecanisme per
treure'ns de sobre allò que no ens agrada i evocar-lo en l'altre.
Identificació projectiva Mecanisme de defensa que té dos passos, d'una banda,
projecció cap a l'altre de les coses que ens provoquen malestar i per altre cantó, identificació
del que ens ha molestat.
Escissió Conscient i inconscient completament desconnectats. No hi hauria possibilitat de fer
inside. Mecanismes que d'alguna manera no tenen cap relació amb la consciencia, per tal no
podem accedir. Ex. Situació traumàtica que queda a l'inconscient, l'oblidem completament, no
hi hauria cap referència ala consciència d'aquesta situació.
Negació No acceptació de la situació, negar el fet. Es menys patològic que la escissió posat
que la persona es conscient d'aquesta negació.
6
Desplaçament Seria menys patològic que la negació, consisteix en deixar de banda el
problema real i focalitzar-se en un altre situació Ex. Nosé si canviar de carrera, desplaçament
del problema real que seria la problemàtica familiar de canviar de casa.
Racionalització/intelectualitzció :
Racionalització donar-li sentit a la nostra idea. Donar-li un discurs de caràcter racional,
lògic per nosaltres. D'aquesta manera ens allunyaríem emocionalment de la realitat, de la
problemàtica real que hi ha. Ex. Situació de malestar amb algú. Mala reacció. Culpem a
l'altre de “es que ell m'ha pegat” racionalització del pensament.
Defensa maníaca Agrupació de mecanismes de defensa. Triomf sobre l'objecte malgrat el
dolor, negues que l'objecte t'afecti d'alguna manera: Ex. Si em deixa i no vol estar amb mi, ell
s'ho perd, pitjor per ell.
- Comunicació:
o Verbal:
o No verbal:
Si consideres que un usuari té les capacitats per sortir cap a endavant, ens implicarem mes, ho veurem amb
altres ulls i treballarem d'una altra manera. Incidiríem en la seva subjectivitat i est captaria que esperem que
surti cap a endavant. D'altra banda, si la nostra percepció cap a l'altre és contrària aquesta sensació també és
captada per l'altre.
Comunicació de doble vincle aquella que dona dos tipus d’informació diferenciades. Ex. Anant pel carrer
i trobes una persona que no fa molta gràcies. Li dius al nen: tranquil no passa res i per altre banda el poses
darrera tu. Dos missatges completament diferents, però amb el llenguatge gestual es més poten.
Objectius de la relació d'ajut
Canvi a través de l'insight.
o Autonomia de l'usuari autonomia com a concepte amb doble vessant en el treball social, per un
costat com a objectiu a assolir i per altre el fet de respectar les decisions de l'usuari.
o Participació de l'usuari en a solució.
o Resolució de la problemàtica de l'usuari usuari que pugui afrontar en el futur les
problemàtiques, i que tot aquest procés crític li pugui servir, així com augmentar les seves quotes
de benestar.
o Augment del benestar.
o De la exclusió a la vulnerabilitat esquema quadre exclusió –vulnerabilitat –inserció.
o De la vulnerabilitat a la inserció desplaçament de l'estat de vulnerabilitat de les persones cap a
la inserció una millora.
2.2 Principals models d’intervenció:
Concepte de model
o Consideracions generals:
Metodologia faria referència a l'estudi dels mètodes, en el treball social son tres, encara que
7
actualment el que intenten agrupar els tres mètodes: Treball social individual i familiar, grups i
comunitari. Els mètodes son eines complexos. Dins del mètode trobaríem la tècnica, la més comuna:
la entrevista. A la vegada els mètodes estan compostos per models, una simplificació de la realitat.
Els models agafen bastant teories psicològiques.
Polisèmic.
Representa i/o simplifica la realitat.
Vol explicar la realitat.
Lligat a supòsits tòrics generalment basats en teories psicològiques.
Constatable quan s'aplica un model amb uns objectius, aquests han de ser clars, han de complir
els objectius.
Ideal model ideal d'alguna cosa que no funciona. Serveix per estudiar la realitat.
Esquemàtic I en models d'investigació pot ser una guia.
Guia la investigació.
o Especificitat del Treballador Social:
Solen descriure l'activitat pràctica.
Es basen en teories combinades.
Generen pautes d'activitat.
Miren d'uniformitzar la pràctica.
Elements d'un model
Fenòmens socials als quals s'adreça.
Conceptes teòrics explicatius:
o Com pensa el model a la persona o família.
o Les relacions causa-efecte.
o Relació professional / usuaris.
Objectius del model els generals solen ser inespecífics, tot i que hi ha altres específics que
aparcarien la mesura del model.
Contextos on s'empra el model situació, context global en el que es troba la persona.
Els valors que rauen al model.
MODELS:
a) MODEL PSICODINÀMIC:
Determinisme psíquic Personalitat predictible si coneixes una sèrie de dades de la persona, sabràs
com serà aquesta. Si tenim una sèrie de dades podrem saber la evolució de la persona al llarg de la
seva vida.
Inconscient factors inconscients sobre la consciència, forces que condicionarien el tarannà de les
persones.
Teoria del desenvolupament.
Model de personalitat (tòpiques) conscient- preconscient- inconscient.
Lligada a defenses i ansietats paranoide, depressiva i la confessional.8
Persona Situació
Interacció
Press intern Stress extern
TS:DirecteIndirecte
Adaptació
Model de tractament l'agafen de la psicoanàlisi.
o Associació lliure Persona que escolta i fa lligams de la seva problemàtica
o Atenció flotant Persona que escolta però està com si no estigués allà.
El model psicodinàmic a TS:
1.- El model psicosocial:
Hamilton: persona en situació (esquema model)
Situació (pressió interna) hi haurà una situació d'estres ( pressió que rebem de lo extern que respon be al
nostre sistema nerviós, però en el moment que es perpetua arriba al metabolisme) . Aquesta pressió
generaria una interacció. El treball indirecte seria sobre l'entorn i el directe seria amb les condicions de
l'entrevista.
Treball social directe: Procediments
Suport i orientació
Influència directa Del treballador social sobre l'usuari.
Exploració de sentiments:
o Descripció objectiva, a mesura que es va avançant passem al airejament, de la que podíem
fer una exploració i poder-los descriure de millor manera.
Afavorir la reflexió sobre la situació entendre les nostres sentiments en relació als altres i els altres
respecte nosaltres.
o Enteniment de sentiments propis i aliens.
o Sobre la relació assistencial.
o Sobre el procés.
Reflexió sobre el desenvolupament.
o Experiències vitals i relació amb el present plantejament sobre la pròpia història, els
successos i la seva vida diària.
Treball social indirecte
o Avaluació:
Adaptar l'usuari gestionar es recursos.
Modificar el medi canvis que permetin un millor ajustament.
2.- Enfocament funcional:
9
Acció recíprocaDesig de creixement i autonomia
Impulsos interns
Influències ambientals
Fonamentat en Otto Rank psicoanalista que parla de la teràpia de voluntat.
Pressuposa una força d'organització: la voluntat.
És innata.
Història passada rellevant allò important és el tractament.
Tindríem dos eixos, els impulsos interns i les influències ambientals, guiats per la idea de la voluntat que
aportarien un desig de créixer de la persona.
Fases
El moment en el que l'usuari decideix demanar ajut, ho viuen com un naixement ( teoria principal de Otto
trauma del naixement, d'on derivarien totes les angoixes posteriors). A partir d'aquí comencen a generar
empatia, a fraccionar les problemàtiques i donant suport a la voluntat, miren que la persona sigui mes
responsable, pugi participar en la solució de les seves problemàtiques. Finalment, s'acaba amb la relació de
manera rítmica i flexible.
Perlman: Resolució de problemes
Basat en egopsycology
Elements clau:
Persona.
Problema Desglossat en unitats de treball.
Lloc.
10
Procés.
b) MODEL CONDUCTUAL:
o També anomenat: Cognitiu conductual / Modificació de conducta.
o Fonamentat en la teoria conductista.
o Referència a Pavlov i Thorndike:
Condicionament clàssic Pavlov treballa primer amb estímuls incondicionals (menjar) que
provoca ens els gossos amb els que treballa salivin (resposta condicionada), introdueix 20 segons
abans de l’estímul incondicionat, un estímul condicionat (campaneta) que mira de buscar una
resposta condicionada. Llavors l'animal relaciona el menjar amb el soroll → la salivació respon de
manera condicionada al soroll, el gos sap que després aquests dos estímuls (saliva i soroll) ve el
menjar.
Llei de l’efecte i de la pràctica de la qual parla Thorndike: gats en una gàbia, es mouen, si fan
un moviment que fa que s'obri la palanca, hi han mes possibilitats de que es doni una repetició
d'aquest moviment.
o Iniciador: Watson va induir una fòbia al nen, el que adquirí fòbia als animals. Seria el model més
bàsic.
Determinats estímuls determinades respostes. Sabem els estímuls i les respostes, el que
cal es treballar amb aquest, deixant de banda el que és el subjecte. Davant la dificultat de
poder observar el subjecte, van incorporar components per tal de poder arribar a saber la
resposta.
o Conductisme operants: Skinner
o Aprenentatge per models Bandura: El nen aprèn per observació conductisme de tercera
generació.
₋ Explicació de la conducta per causes externes en aquest model no hi ha ment, no interessa.
₋ Importància del a situació estimular que un esta tenint en un moment determinat ( aquí i ara).
₋ Conducta i problema lligat a l'aprenentatge.
₋ Fonament en la conducta observable una persona amb un aprenentatge observacional que l'han portat
a fer aquest tipus de respostes, amb el canvi de les respostes es pot canviar la conducta.
₋ Centrat en el reforç de les conductes desitjables.
Model conductista al Treball Social
Identificació de la conducta problema, la situació de pobresa, extrema dependència ,etc. Un cop identificades
les condicions que controlen aquesta conducta, cal seleccionar els objectius en base a allò que em vist,
dissenyar i executar el tractament, plantejar estratègies per tal de mantenir els cavis, per tal de mantenir el
canvi cal evitar qualsevol cosa que faci retornar a la conducta anterior, ja sigui per la pròpia problemàtica o les
condicions que controlen aquesta conducta i fer una avaluació. Si amb l'avaluació trobem que no es resol la
problemàtica, caldria replantejar la situació novament.
11
c) MODEL
D'INTERVENCIÓ EN CRISI
Aquest model fa referència a la reacció subjectiva a una situació vital estressant i prové de la teoria de
Lindeman i Caplan, psiquiatres americans. La principal crítica es que es un model temporal, amb una durada
més o menys determinada. Afecta: les nocions d'estabilitats i amb la capacitat d'afrontament.
Elements de la situació de crisi:
o Aquí i ara
o Situació de shock.
o Estrès/Percepció de l’estressor no es tant l’estrès sinó la percepció que es té de l’estresso, varia e
funció de la biografia de la persona. Una persona en situació d'estrès, segons aquesta teoria, trobaríem
l’estresso i davant d'aquest un sistema nerviós que respondria aquesta situació ( vies d'afrontament,etc),
per l’estresso no d’envà, continua, el SN ha de fer front a aquesta pressió, arrel d’aquí entraríem en la
fase de resistència, respon el sistema metabòlic, el immunitari per fer front a aquest estres, fins arribar
finalment l'esgotament. Qualsevol situació estressant provocaria desequilibri.
o Paràlisi.
o Desorganització – desequilibri,
o Homeòstasi homeòstasi del sistema s'ha desequilibrat, cal fer alguna cosa per tornar a la situació
d'estabilitat.
o Dificultat/Oportunitat qualsevol situació de crisi ens fa pensar estratègies que ens permetin modificar
les coses, buscar mecanismes estables per millorar la situació i arribar a l’equilibri, no totes les situacions
d'equilibri son bones, per altre banda.
Tipus de crisi:
o De desenvolupament: quan ens trobem en una situació en la que un familiar emmalalteix, podem
anticipar, observar el procés. Aquelles que tenen a veure amb el tarena de la vida, però no tenen un aire
d'impacte, estan previstes. Ex. Començar l'escola.
12
Anticipades i observades.
o Accidentals: situacions de catàstrofe per exemple, que poden afectar a molta gent, gran impacte. No
previstes.
No anticipades i poden ser massives.
Fases d'una situació de crisi:
Davant d'una situació d'impacte, la persona posa en marxa habilitats tradicionals per tal de solvatar la
situació. Arrel d’aquí es poden desenvolupar habilitats d’emergència fins al punt d'arribar a les mesures
dràstiques per tal de sortir de la crisi i arriba a un nou equilibri ( no té per que ser bo o dolent, simplement
diferent)
Ex. Maltractament : en aquesta situació, parla amb el veïnat, busca solucions ( habilitats tradicionals),
seguidament d’emergència quan no es resol la situació. Situació extrem psicòleg posa en marxa
mesures dràstiques, marxar de casa o adaptar-se a que la pegui. Generaria una sortida de la crisi i un
nou equilibri ( no bo).
Treball social i
crisi
Intervenció en primer nivell:
o Alleugerir els símptomes de la crisis amb l'escolta, amb estratègies que posen en pràctica el treball
social.
o Analitzar l'origen de la crisis agressivitat per dificultats per exemple.
Intervenció de segon nivell:
o Relació entre aquesta crisi i altres si ha passat en moments anteriors.
o Noves formes d'abordatge dels problemes.
d) MODEL CRITIC RADICAL → més utilitzat es l'àmbit comunitari.
Bases teòriques: Estructura que cal de modificada ja que aquesta crear discriminació, desigualtats,etc.
13
o Alienació (Marx) Persones alienades del fi del producte del seu treball. Ex. Subjecte a la cadena de
muntatge, es limita a fer una tasca, però desconeix la finalitat d'aquest de la finalitat de la seva feina.
o Estructura social/Transformació Transformació de l'estructura social, en general el comunisme ho
proposava bastant.
o Conflicte Opressors/Oprimits: Determinat per l'estructura, que genera pressió, cal posar d'acord els
oprimits per tal de que duguin a terme aquest procés de transformació. Conflicte que vindria determinat
per aquesta estructura social.
o Grans opressors en l'actualitat:
Capitalisme El sistema capitalista.
Patriarcat Relacions de gènere, bastant treballades i amb modes socials bastants similars
actualment. Infraetructuralment (llei, relacions de treball i de producció,etc, estan regulades) hi ha
una relació bastant similar, per altre banda, supraestructuralment, els valors culturals, a nivell de
mentalitat es segueixen uns models bastants antics. Ens trobem en que lo supraestructural manté
les estructures d'opressió antigues.
Imperialisme Opressió amb els tercers països. Succedani del capitalisme.
o Es proposaria la participació de l'oprimit en la transformació de les estructures : Persona oprimida a
través de diversos mitjans qui transformi la situació.
Enfocaments del model:
1. ENFOCAMENT MARXISTA A TS:
o La psicologia i personalitat deriven de les relacions socials:
Economia
Mitjans de producció i reproducció.
Aquests determinen la psicologia i la personalitat de les persones, no es tan la psicologia del a persona ni la
seva personalitat, sinó les relacions socials desigualitaries i que son opressives.
o Introducció en les famílies d'elements que generin consciència de que la seva situació, la seva
problemàtica deriven dels problemes socials, el que caldria fer es transformar aquesta situació.
Situació familiar com a reflexa de la problemàtica social.
o Entendre els conflictes familiars com a derivats de conflictes socials.
o Posició contradictòria del Treballador Social Potser no estem d'acord amb la manera de fer de la
institució, però per altre banda no ho podem fer ja que depenen econòmicament d'aquesta.
o La postura del Treballador Social no ha de ser neutra Vinculat ideològicament amb aquest procés
de transformació.
2. MODEL FEMINISTA I TS:
o Desigualtat de gènere.
o Proposaria fi del patriarcat l’acció transformadora la buscaria perquè oprimeix a les dones.
o El procés és tan rellevant com el producte les estratègies per sortir de les problemàtiques, el
qüestionament ja es important, no tant la fi que es vol aconseguir.
o Personal o privat Polític o públic: Problemàtica de gènere lligada a la violència, que succeeix en
l'esfera privada, moltes vegades aquesta no surt d'aquí. En el moment que comença a haver
14
reivindicació, se li comença a donar una esfera pública, generació de moviments per tal de
conscienciar sobre aquesta situació d’opressió. Passem de l'esfera privada a l'espera publica en la
que es denuncia aquesta situació.
o Augment de la consciència Reflexió/Praxis. Davant una problemàtica determinada comença un
procés reflexiu per tal de solvatar aquesta problemàtica, aquesta situació pot quedar-se en la reflexiu
o portar-te a la praxi, a la pràctica ,reivindicació per tal de que es solvati aquesta problemàtica.
3. ENFOCAMENT PROBLEMATITZADOR (PAULO FREIRE)
o Ésser en el món o situació (context) Podem estar al món de dos maneres, com a objecte oprimit
que fem el que ens demana el capital, com a simple eina de producció, o podem estar com a
subjectes. Això implica acció, el subjecte implica acció transformadora.
o Esser en consciència vers el món.
o Praxis : A partir del diàleg, comencem a parlar entre subjectes, a reflexionar sobre la realitat que vivim
dia a dia, arrel d’aquí pensem els problemes que hi han a la realitat i els posem de manifest. A partir
de la reflexió comencem a pensar com solvatar, surten vies d'acció, a partir del resultat tornem a
enrere reflexionar.
o Intersubjectivitat ésser dialògic.
TS i enfocament problematitzador
o Anàlisi crític de la realitat Analitzar els factors que incideixen en una problemàtica, per que
aquesta persona té aquest problema? Es només ella? Que podem fer per iniciar una acció
transformadora?
o Investigació acció participativa Forma d'investigació, no sempre aplicable. Investigació no
limitada al coneixement, aquesta la investigació es retornaria a la població per tal de que aquesta
utilitzes el coneixement adquirit per transformar. De la transformació es tornaria a investigar i així
successivament.
o Problematitzar de la realitat Hi ha un problema, una situació, cal generar un problema social a
traves de la consciència a través del treball amb les famílies, amb les situacions, en el moment que
podem problematitzar la situació podem començar a posar situacions. No deixar la problemàtica com
un fet que només afecta al subjecte.
o Relació professional no directiva.
o TS com agent de canvi.
o Canviar l’estructura social eina de consciencia, anar transformat la societat.
o Minimitzar la diferència del treballador social i l'usuari no distanciament.
o L'experiència de l'usuari es l'element més rellevant.
o L'usuari està per davant de la institució però a la realitat no succeeix el mateix.
Elements bàsics dels diàlegs
o Posició vers el problema lo important es la pedagogia de la pregunta,
o Diàleg crític:
15
Pedagogia de la pregunta, no de la resposta.
Comprensió crítica de la realitat.
Respectar el saber i autonomia dels altres malgrat ser es professionals, cal ajudarà l'altre,
pensar la seva problemàtica.
Diàleg entre iguals difícil però cal apropar-se. Qui sap el que li passa és l'altre, no nosaltres.
Escolta dels altres poder donar audiència a l'altre.
o Posicionament davant la solució.
o Pla d'acció.
e) MODEL SISTÈMIC
Fonaments del model
o Teoria general de sistemes: Von Bertalanffy S'intercanvia informació de manera continua amb altres
persones, utilitzen el llenguatge, la gestualitat. Varies vies de transmetre informació.
o Teoria de la comunicació:
o Bateson - Palo Alto
o Watzlawick
SISTEMA: elements per una definició
o Conjunt d'elements.
o Interacció sistema obert/sistema tancat. Sempre esta amb interacció, encara que no es digui res:
Sistema obert : que rep informació també de fora.
Sistema tancat : sempre passa el mateix.
o Circularitat realitat de caire circular, causa-efecte de manera circular.
o Finalitat/objectiu cada sistema, els te sempre.
o Intercanvi d'energia quan una es transmet coses amb altres persones, s'intercanvien energia.
o Subsistema/Suprasistema:
Subsistema alguna cosa diferent dintre d'un sistema. (exemple - pare i fill en relació amb la família)
Suprasistema algú que esta per sobre del sistema (exemple: la universitat)
o Totalitat el tot es més que la suma de les parts.
Components d'un sistema
o Límits.
o Estructura on es troben relacions entre els components.
o Jerarquia pot estar passiu o actiu.
o Element.
o Transformació.
16
o Regulació seguit de regles: implícites/explicites.
o Retroalimentació Feedback: el que es diu te afecta en l'altre i viceversa.
o Equifinalitat varies vies poden conduir a una mateixa finalitat.
o Entropia si es te un sistema tancat, dona sense intercanvi amb l'exterior, augmenta el nivell de
desordre.
o Homeòstasi / Morfogènesi:
Homeòstasi Manteniment d'un determinat estat d'un sistema.
Morfogènesi Canvi de l'estat del sistema.
Teoria de la comunicació
o Doble vincle:
Instrucció que diu A.
Instrucció que contradiu A.
Repetició com forma comunicativa.
o Retroalimentació.
o Interacció circular.
o Àrees de la comunicació:
Sintàctica: elements i codificació.
Semàntica: significat.
Pragmàtica: com es fa servir el llenguatge com es diu les coses, la forma, pot influenciar en
com ho percep l'altre.
Axiomes (Watzlawick)
o Sempre es comunica. Sempre hi ha conducta.
o Hi ha varis nivells de comunicació:
Referencial A: allò que es diu.
Conatiu: tipus de missatge. / relació entre comunicants.
o Puntuació seqüència de fets.
o Tipus de comunicació:
Digital
Analògica.
o Tipus d'interacció:
Simètrica.
Complementària.
Tipus de feedback
17
Homeostàtics: manteniment de la situació d'equilibri.
Morfogènics: estabilitat de la situació, lo morfogènic seria el canvi del sistema, que provoca un canvi de la
situació.
Tipus de comunicació:
o Bloquejada Comunicació amb dificultats
o Desplaçada Mecanisme molt més dràstics, patològic. El que es desplaça es el conflicte: El conflicte
amb el meu pare, e conflicte el tinc amb els ascensors ( fòbia). Es posa èmfasis sobre un altre cosa,
es desplaça cap alguna altre cosa que podem controlar.
o Malmesa Doble vincle.
Model sistèmic i TS:
Els sistemes bàsics del TS de Pincus i Minhan Cap las anys 70. Van dissenyar aquests 4 sistemes que
podrien intervenir:
o Sistema d'agent de canvi.
TS i dispositiu en el qual treballa Ell propi lloc des del que és treballa, sistema més restringit
( nosaltres mateixos com a professionals)
o Sistema de client social.
Persona i entorn social d'aquest Entorn com la família, el barri, etc. D'aquesta persona i entorn
es vol incidir en algunes parts, és té el conjunt en compte, però ens centrem en “x” aspectes. Per
modificar la situació em de tenir en compte els sistemes de comunicació i familiars per exemple.
La separació generaria un altre sistema, allò que volem modificar. En el cas d'un noi
drogodependent, agafaríem el sistema de la família o en veïns que donen suport als nens per
exemple. (Tots els mecanismes de suports que es poden trobar per modificar la situació).
o Sistema d'objectiu o diana Del entorn que és allò que vull modificar.
Usuari: individu, grup, comunitat o institució, sobre el qual es vol incidir per millorar la situació.
o Sistema d'acció En que em recolzo?
Col·laboradors dels sistema agent de canvi ( voluntaris, famílies, institucions).
Ex. Partim dels SS.SS bàsics d'un ajuntament en el que trobem un treballador social, educador social i
treballador familiar ( primer sistema). Elsegon sistema faria referència al usuari i les seves circumstàncies
no treballa, malestar a la família, per aquest motiu, el seu fill a derivat a problemes amb drogues. Usuari que
parla de ella mateix i del seu fill. ( passat al segon sistema) --> problemàtiques: atur i consum de drogues.
Passem al tercer sistema en el que volem incidir. Al quart sistema, quin recolzament tenir? Sobre l'atur:
promoció econòmica de l'ajuntament, sobre la situació de drogodependència, en funció de l'edat CSMIR, si es
més lleugera, casal vinculat al noi, l'escola o el institut, etc.18
De manera genèrica, el treballador social basant-se en el model sistèmic:
o Entendre la família com a sistema.
o Identificació del problema identificar la problemàtica de la família.
o Identificació dels elements del sistema i subsistemes en relació al problema Ex. Alianza pare/mare,
aliança del fill amb el pare i la mare que no respon, aliança dels germans en contra dels pares, etc.
o Relació amb el suprasistema qui intervé en aquests situació, en qui ens podem recolzar, com afecta el
suprasistema, l'escola per exemple.
o Avaluació avaluar i que volem modificar.
o Definició d'objectius canvis o estabilitat.
o Efecte de l'avaluació i intervenció sobre el sistema avaluar la nostra activitat, relacions entre el
sistema i el suprasistema.
f) MODEL ECOLÒGIC
Ecologia:
o Estudia la relació entre els individus, sistemes, com es van d'alguna manera adaptant els uns als altres
(interacció).
o Estudia la relació individu/entorn sota el concepte d'adaptació mútua.
o Nínxol ecològic Agrupa les especies que es comporten de manera similar en el sistema, conjunt
d'espècies que dintre d'un model determinat es comporten de manera similar.
o També estudia sistemes en interacció (ecosistemes).
o Dona una perspectiva evolutiva Darwin, la selecció natural. Determinat us dels recursos que permeten
una determinada espècie, mantenir-se i reproduir-se: més capacitat de sobreviure.
Life model (Germain i Gitterman)
o Els subjectes estan sempre en transició amb l'entorn que els envolta: adaptació recíproca.
o Les transaccions poden trencar l'equilibri.
o La ruptura de l'equilibri implica estrès, derivat de:
Les transicions vitals (canvis): ens anem fent grans, implica readaptació canvis, però aquí
parlaríem com a transicions com a producte de l'estrès.
Pressions de l'entorn (oportunitats): Exàmens per exemple, crisi econòmica, etc.
Processos interpersonals (relacions).
o Objectius del TS:
Enfortir la capacitat adaptativa.
influir en els medis per afavorir les transaccions.
o Premisses:
Els sistemes determinen aspectes disfuncionals.
Són també oportunitats pel creixement.
Fases:
o Inicial:
19
Anàlisis del problema: l'individu com a sistema que interactua amb altres sistemes.
o Intermitja:
Suport en les transicions del subjecte mitjançant:
Empowerment.
Pedagogia ens situaria en una educació educativa educar.
Facilitació.
Rols del TS:
Mediador.
Defensor.
Organitzador de situacions socials.
o Final:
Treballar la fi de la relació i la pèrdua implícita.
2.3 Mediació familiar
Situació de conflicte:
o Interacció on predominen les situacions antagòniques sobre les interaccions concordants.
o Situació en la qual els interessos de les parts no són coincidents, però si que són interdependents.
Muldoon: Tipologia:
o Processos conflictius freds, aquells que són previsibles.
o Processos conflictius calents, aquells que són caòtics ( orígens del conflicte que no podem controlar)
si no coneixem els orígens, es difícil controlar aquesta situació caòtica.
o Estratègia segons Muldoon Contenció.
Tipus de contenció
o Estàtica:
Deixar que el caos s'esvaeixi.
No alimentar el caos.
o Dinàmica:
Transformar el caos en ordre.
Per frenar el procés conflictiu (convertir el procés conflictiu en discussió o diàleg).
Contenció dinàmica:
Estabilitzar el procés.
Convertir-lo en una disputa.
Convenir la disputa en acord.
Medicació familiar en separació i divorci. Elements per una definició:
Prèviament, ens trobaríem davant d'un conflicte, un camp de fenòmens que no arriben a cap solució, davant
d’això trobaríem la intervenció d'una tercera persona, el mediador. Amb aquest, les persones continuarien
20
tenint la seva autonomia, tot i que en el moment que intervenen factors jurídics, la autonomia es perd, encara
que encara trobem la possibilitat del mutu acord, tot i això ja trobem a algú altre que decideix pels altres.
o Procés.
o Conflicte entre parts.
o Canals de comunicació tallats o malmesos.
o Intervenció d'un tercer neutral.
o Ajuda a decidir.
o Cercar acords estables.
o Que tinguin en compte als implicats.
Objectius
o Pacte com alternativa al conflicte Evitar al conflicte contenciós ja que genera molt malestar, genera
més caos encara.
o Manteniment de rols familiars Manteniment dels rols, el pare fa de para i la mare de mare malgrat
estiguin separats. No vol dir manteniment de la situació familiar.
o Alternativa al litigi judicial tot hi que pugui acabar en un judici. Restaurar canals de comunicació
malmesos o que no hi han sigut.
Problemàtiques freqüents:
o Exercici d'autoritat paterna i/o materna Generalment la custodia paterna es veu molt malmesa, es sol
donar la custodia a la mare.
o Custodia dels fills.
o Repartiment del temps.
o Necessitats dels fills.
o Necessitats d'altres afectats en ocasions els avis també tenen us drets que la separació els hi ha tret.
o Distribució de bens: tu et quedes amb la casa i tu amb això. El règim jurídic a Catalunya, generalment o
tens per meitat. Una part es teva i l'altre del company.
o Actualització d'acords.
MATISOS TERMINOLÒGICS
Conciliació Acte en el que un tercer miraria de
posar d'acord a les parts.
Sinònim de mediació idees operatòries.
Reconciliació es replantejaria el vincle. Medicació = dissolució ajustada.
Terapia de divorci miraria d'ajudar a les persones
implicades a poder travessar aquest procés, no
pretén la reconciliació:
- Insight: lligar les dades per entendre la situació
emocional que hi ha
Medicació:
- Acords operatoris
- No pretén modificar pautes de personalitat
- No pretén la reconciliació
21
- Disminució de l'ansietat.
- Modificar pautes de personalitat.
- Procés més ampli.
- No pretén la reconciliació.
ASSESORAMENT DIVORCI MEDIACIÓ
o Es pot oferir a un membre o Ambdós membres
o Procés que pot ser llarg o 1 a 6 mesos
o Independentment del procés de divorci o Pretén acords legals
o Posposa els problemes pràctics o Acords pràctics
o Dimensió històrica del conflicte o Present i futur
o Assessor no directiu o passiu o Actiu
INDICADA NO INDICADA
o La separació es clara.
o La sol·licitud d'ambdós implicats.
o Hi ha disposició a l'ajut d'un tercer.
o Ha d'haver-hi capacitat d'incloure el punt de
vista dels afectats per la separació.
o Amb maltractament.
o Contacte freqüent amb Serveis Socials o
psiquiatra.
o Conflictes judicials freqüents.
o Malaltia mental d'alguna de les parts.
TIPUS DE PARELLA/CONFLICTE EN SITUACIÓ DE SEPARACIÓ
Parelles amalgades Conflictes alts, constants
Parelles autistes Manca de comunicació, no es sabria com es viu el conflicte
Parelles de conflicte obert Conflicte però amb comunicació de manera que la mediació és adequada
Parelles deslligades Poc interès mutu, la mediació es adequada per la implicació d'altres
persones que podem trobar
TIPUS DE PARELLES EN MEDIACIÓ:
o Conflicte tancat:
Conflicte actiu i no acceptació de l'altre.
Suport per separat del mediador.
Evitació del conflicte obert.
o Conflicte molt emmascarat:
22
Ocultació del conflicte i de les causes.
Solucions parcials o concretes.
o Conflicte molt directe:
Excés d'implicació de les parts
Evitació mediador de quedar atrapat al conflicte
o Conflicte poc emmascarat:
Afavorir l'expressió del conflicte i evitar emmascarament
o Conflicte poc directe:
Bona capacitat per resoldre el conflicte
Com a mediadors, es clar el fet de no entrar en el conflicte, però com a treballadors socials, potser quedar
atrapat una estona al problema permet entendre'l a partir de la teva perspectiva, permet entrar al cap de l'altre
d'alguna manera.
Principis del mediador
o Acords informals, evitació del litigi judicial, com a cord informals entenem que allò que diu el mediador no
es executable d'alguna manera, a diferència de si ho diu un jutge.
o El mediador no té potestat d'arbitratge.
o Confidencialitat.
o Imparcialitat.
o Equitat posició equidistant, sense afavorir a un o altre.
FASES
Previ Clarificació o reconversió de la demanda
1a Fase Acollida
Presentació
Informació del procés
Explicació del que s'ha fet amb cadascuna de les parts
Narrativa alternativa del conflicte
Contracte verbal de col·laboració
2a Fase Breu explicació del procés
Concreció i gradació de temes
Identificació de posicions: Legitimació
3a Fase Llitat de temes a tractar:
Priorització
Negociació
23
Preacords
4a Fase Consens sobre els acords
Clausura de l'espai
5a Fase(si escau)
Revisió d'acords
Reajustament
24
BLOC 3: EL PROCÉS METODOLÒGIC
Instruments i tècniques:
GENOGRAMES: (m33. (any que es van casar). X (mort)
25
L’entrevista
o És una relació.
o És una tècnica.
o És un procés.
o S’esdevé una situació de feed-back.
o Requereix un setting.
o L’element que posa en joc la relació és la demanda.
o Te efecte sobre ambdues parts de la relació.
o Fases de la entrevista :
Recepció.
Fase d’exploració.
Fase d’intercanvi o d’esclariment.
Fase final.
o Tipus d’entrevista :
Segons el grau d’estructuració:
Estructurada.
Semi estructurada.
No estructurada.
Segons el grau de direcció:
Directives
No directives.
Segons l’objectiu:
Informativa o d’orientació.
Diagnòstica.
Terapèutica.
De seguiment i/o tractament.
3.2 Metolodologia d’intervenció.
o Estudi
o Diagnòstic.
o Planificació.
o Intervenció
o Avaluació.
Diagnòstic:
Que passa?
A qui li passa?
Perquè passa?
Que fer?
DE ROBERTIS
Procés d'intervenció:26
Ubicació del problema: Quina es la seva procedència
o Demanda directa.
o Del servei on es treballa.
o D'un altre servei (derivació).
o Un ordre legal.
o Problema detectat pel treballador social.
Anàlisi de situació: Conjunt dels elements relatius a un problema o demanda que afecten a un cas i la reflexió
sobre aquests elements. Situació afectada per varies qüestions:
o El context global que afecta el problema: Aquelles situacions que afecten a tothom en general però
que repercuteixen de manera específica a la persona que ens ve a consultar. Ex: Si la persona que
atenem es immigrant, el que faria referència al context global seria la legislació. Altres exemples serien la
crisi
o Sector geogràfic: Pot ser una ciutat amb unes especificitats que afecten a la persona en un factor
concret. Un barri, un poble..
o Servei al que pertany el TS: Servei que atén la demanda completament un servei amb dificultats per
atendre la demanda per la saturació que hi ha.
o El treballador social en relació a l'usuari: Situació empàtica, transferència de l'usuari cap al treballador
social
o L'usuari i els seus condicionaments
Diagnòstic:
o De que es tracta?
o De qui és tracta?
o Quina és la demanda?
o Quin és el problema prioritari per l’usuari?
27
o I pel TS?
o Quines possibilitat hi ha per modificar la situació?
o Que cal fer?
Avaluació preliminar: es el que ella entén com a diagnosi, posat que no lo agrada que la terminologia
utilitzada sigui tan lligada a l'àmbit mèdic.
o Procés dinàmic i continu.
o Síntesi explicativa de dades.
o Interpretació.
o Formulació d’hipòtesi de treball.
o Està temporalitzada:
Preliminar: intuïtiva i superficial.
Operatòria:
Especifica objectius.
Elaboració projecte d’intervenció.
De resultats.
Projecte d’intervenció Lligada a un contracte. Dissenya la intervenció es procedeix a l’execució del
projecte.
DIRECTA INDIRECTA
o Clarificació.
o Suport emocional.
o Construir un setting.
o Afavorir l’insigth.
o Informar.
o Educar.
o Persuadir / influir.
o Control (límits).
o Seguiment.
o Posar en relació.
o Generar noves oportunitats.
o Plasmació dels acords contractuals.
o Organització / Documentació.
o Intervencions amb l’entorn.
o Intervenció en organitzacions.
o Coordinació.
o Emissió d’informes.
o Treball en equip.
o Consulta.
o Gestió.
o Mediació.
o Denúncia.
Avaluació: Hauria de ser un procés és continu. Aquí la idea, faria referència al fet de que els objectius a
assolir no fossin complert. Revisió de l’actuació.
DE BRAY - TUERLINCKX
FASES CASEWORK:
- Estudi social del cas:
o Problema que presenta l'usuari.
28
o Antecedents personals.
o Antecedents familiar: si la família ha sigut un element de suport, relació amb aquesta.
o Antecedents socials: Ha tingut relació amb altres serveis per exemple.
o Informació d'altres fonts.
o Observacions personals del TS.
- Diagnosi :
o Quina és la dificultat real?
o Objectiu o subjectiu?
o El problema és el que s’exposa?
o Quines possibilitats té l’usuari de resoldre el problema.
o Quines possibilitats atorga el medi?
o Som competents?
Diagnòstic:
Es provisional.
Es incomplert.
Es medi, no fi.
Descripció de l’individu o família.
Descripció de la situació.
Estableix relacions causa-efecte:
Categorització.
Proporciona hipòtesi de treball.
Ha de tenir en compte les hipòtesi de l’usuari.
- Tractament
o Mètodes generals:
o Procediments:
Clarificació de la problemàtica suport de les decisions.
Induir solucions suport en la maduració.
Compromís o contracte:
Forma: oral o escrit.
Delimitació de problemes.
Establiment d’objectius comuns.
Elaboració del pla de treball i repartiment de tasques.
Temporalitat.
FERNÁNDEZ / PONCE DE LEÓN29
Diagnòstic
o Motiu de la consulta.
o Necessitats detectades:
Econòmiques.
Salut.
Relacionals.
Culturals.
Identitàries.
o Demanda.
Problema/Necessitat.
Significat per l’usuari.
Historial de solucions.
o Trets de la família.
Estructura.
Funcionalitat.
Interacció.
o Recursos disponibles del servei.
o La comunitat de convivència.
o Relació professional.
o Mobilització pel canvi.
o Delimitació d’objectius:
Generals.
Operatius.
HAMILTON
o Diagnòstic Comprensió del problema psicosocial que l’usuari planteja.
1. Nivell descriptiu Síntesi d’elements que configuren el problema.
2. Nivell causal Relació causa-efecte.
o Avaluació Funcionament de la persona vers el seu problema.
3. Nivell d’avaluació:
Recursos externs.
Recursos interns.
La subjectivitat de la persona vers el problema.
Elements positius.
Elements negatius.
Pronòstic
o Es part de la diagnosi.
o Indica:
Reversibilitat del cas.
Canvis esperables.
30
Manteniment del canvis.
Recursos necessaris.
Personals.
Socials.
Possibilitat d’atenció des del servei.
Possibilitat d’atenció des d’altres dispositius.
S’entronca amb els objectius de la intervenció.
INFORME SOCIAL
31