rotació de cultius extensius per a gra en producció...
Post on 22-Sep-2020
0 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Rotació de cultius extensius per a gra en
producció agrària ecològica al Parc Natural
de la Zona Volcànica de la Garrotxa
(memòria 2015)
Bernat Perramon Ramos
febrer 2016
Índex
1. Introducció 1
2. Antecedents 1
3. Objectius 2
4. Material i mètodes 2
4.1 Plantejament general 2
4.2 Parcel·la experimental 3
4.3 Climatologia 3
4.3.1 Climatologia de la zona 3
4.3.2 Climatologia any agronòmic 2014-15 3
4.4 Característiques del sòl de la parcel·la experimental 4
4.5 Plantejament 2015 5
4.5.1 Disseny experimental 5
4.5.2 Tècniques i pràctiques de cultiu aplicades 7
4.5.3 Paràmetres avaluats 8
4.5.4 Tractament de les dades 10
5. Resultats i discussió 10
5.1 Implantació i desenvolupament dels cultius 10
5.2 Presència d’herbes adventícies i efectivitat de la grada de pues 12
5.3 Fertilització i evolució del nitrogen mineral en el sòl 15
5.4 Sanitat vegetal 16
5.5 Producció i qualitat del gra 18
6. Conclusions 18
7. Bibliografia 20
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 1
1. Introducció
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) té una superfície de 15.309 ha, i el
25,2% d’aquesta superfície està dedicada a usos agraris (3.857 ha), en els quals predominen els
cultius extensius, amb 2.522 ha, i les pastures, amb 1.321 ha. També hi són presents l’horta (8
ha) i els fruiters (6 ha).
La presència de la producció agrària ecològica (PAE) es fa palesa en tots els sectors descrits
(cultius extensius per aprofitament farratger, pastures, horta i fruiters) excepte en cultius
extensius per aprofitament per a gra. El principal problema de la PAE en aquest àmbit es
presenta en la dificultat de controlar la presència d’herbes adventícies en les bones condicions
edafoclimàtiques de la zona, de les quals en destaca l’elevada pluviometria, superior als 1.000
l/m2 a l’any de mitjana. L’altre aspecte que es considera clau per a aquests sistemes productius
és la fertilització, tenint en compte, per una banda, les limitacions d’utilització d’adobs de
síntesi química i de segons quins adobs orgànics en la PAE i, per altra banda, les necessitats
nutricionals elevades dels cultius implantats a la zona derivades dels seus potencials
productius també elevats.
2. Antecedents
En una proposta de treball conjunta sobre el foment de la PAE entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) i el PNZVG a l’any 2008, es varen recollir les principals dificultats i punts a treballar per tal d’afavorir la producció ecològica en aquests espais protegits:
necessitat d’un assessorament tècnic a les explotacions que s’inicien en la producció ecològica, tant en la producció animal (sanitat, alimentació, ....) com vegetal (tractament plagues, malalties, males herbes, fertilització, ....),
intercanvi d’experiències (com a eina d’obtenció de solucions a possibles problemes que puguin sorgir tant de forma individual com col·lectiva),
oportunitats d’integrar produccions diverses que es complementin entre elles a través de la posada en contacte dels diferents productors,
oportunitats d’integrar productors dels diferents espais naturals que tinguin necessitats complementàries,
posar de relleu contradiccions reglamentàries, promovent-ne conjuntament la seva correcció,
facilitar l’entrada del producte final en els canals de comercialització oportuns,
realitzar una avaluació i un seguiment dels beneficis ambientals de la PAE en relació amb els valors naturals qualificats de cada ENP.
A més, la necessitat de desenvolupament i de foment de la PAE queda reforçada des del punt de vista de gestió de l’espai natural quan aquesta es recull en una de les línies d’actuació de l’Estratègia Agrària del Parc Natural (Perramon et al, 2011).
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 2
Per tot això, des del Parc Natural s’inicien una sèrie treballs encaminats a fomentar la PAE entre els agricultors i els ramaders de la zona, tenint en compte aquells aspectes en els quals cal incidir de manera especial i que ja s’han exposat prèviament. Dels treballs realitzats cal destacar un treball d’acostament a la PAE dirigit als agricultors i als ramaders del Parc Natural l’any 2007 i un treball d’assessorament als agricultors i ramaders que produïen en PAE, als que estaven en període de reconversió i als que hi mostraven interès, l’any 2009. I Finalment també cal destacar l’organització de diverses jornades dedicades a la PAE amb ànim de millorar la formació dels agricultors i dels ramaders en aquest àmbit entre els anys 2009 i 2012.
3. Objectius
Pel fet de que una de les principals mancances de la PAE al Parc Natural és la producció de cultius extensius per a gra, l’any 2013 es planteja la implantació d’una rotació de cultius extensius per a gra en una parcel·la de demostració en la qual s’apliquin les tècniques que segueixin les pautes de la PAE. Els objectius d’aquesta experiència són:
avaluar la incidència de la rotació de cultius en el sistema sòl-planta, especialment
en el control de les herbes adventícies, en la fertilització, en la sanitat vegetal i en la
producció i qualitat dels cultius,
avaluar la viabilitat tant agronòmica com econòmica de la producció agrària
ecològica (PAE) en cultius extensius per a gra en les condicions de la zona,
avaluar l’interès i efectivitat de diferents tècniques aplicables als cultius implantats
en producció agrària ecològica (PAE),
transmetre la informació obtinguda en aquesta experiència al sector agrari,
principalment a través de jornades de formació,
facilitar l’intercanvi amb altres experiències de producció agrària ecològica (PAE) en
cultius extensius, com les plantejades al PNAE i al Pla de l’Estany.
4. Material i mètodes
4.1 Plantejament general
Per assolir els objectius marcats, en primer lloc es planteja una rotació de 3 anys de durada
amb els cultius mostrats a la figura 1. En cadascun dels cultius implantats és previst d’avaluar
diferents tècniques de cultiu, per tal de determinar les que són més eficients i recomanables
en les condicions establertes a la zona. Els cultius que formen part de la rotació són els que
habitualment són més implantats a la zona d’estudi.
Figura 1. Rotació de cultius previstos d’implantar al llarg de la durada de l’experiència.
O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J
blat de moro pèsol o favócereal hivern fenigrec (adob en verd)
20162013 2014 2015
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 3
4.2 Parcel·la experimental
Per a la implementació d’aquesta actuació es disposa d’una parcel·la de propietat pública (codi
sigpac 17:196:0:0:19:18:1) que es gestiona des del Parc Natural. Les característiques
edafològiques de la parcel·la són adequades per a la realització del treball plantejat i es troba
ubicada just al costat de la seu del Parc Natural (Can Jordà), on es realitzen bona part de les
jornades de formació, cosa que en facilita l’accés i la visita per a jornades.
Els cultius implantats a la parcel·la en els anys previs a l’inici de l’experiència varen ser userda i
una rotació farratgera de doble cultiu anual (últims tres anys), amb civada o raigràs com a
cultiu d’hivern i sorgo com a cultiu d’estiu. En aquest temps, tot i no seguir les pràctiques de la
PAE, no es van aplicar fitosanitaris i, quant a la fertilització, es van aplicar fems de conill una
vegada a l’any i adob mineral (urea) en el raigràs. Tot i que amb anterioritat aquesta parcel·la
havia rebut dosis elevades de materials orgànics, principalment purins de boví de llet.
4.3 Climatologia
4.3.1 Climatologia de la zona
Les característiques climàtiques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, igual
que les de bona part de la comarca de la Garrotxa, vénen donades per la influència que
genera la proximitat de la Mediterrània i els Pirineus i per la particular configuració
orogràfica de la zona.
L’element més rellevant en la caracterització del clima del Parc Natural és la precipitació a
causa de les elevades quantitats registrades, que oscil·len anualment entre els prop de
900 mm al sector est i els més de 1.000 mm a gairebé la resta del territori. En latituds
similars a les del Parc Natural, aquests valors es poden considerar habituals en zones de
muntanya per sobre de 1.000 m d’altitud, però el fet de que s’enregistrin en observatoris
situats entre els 300 i els 600 m d’altitud representa una singularitat específica de la zona.
La distribució de les precipitacions al llarg de l’any és bastant regular tot i que es
manifesta de diferent forma segons la zona del Parc Natural. L’hivern és l’estació més
seca, mentre que els períodes més plujosos es concentren a la primavera, l’estiu o la
tardor en funció de la zona. Habitualment les precipitacions estivals, tot i que són
relativament abundoses, no superen el dèficit que genera l’evapotranspiració, però la
bona capacitat de retenció dels sòls i les precipitacions elevades que es solen registrar a
la primavera permeten la implantació sense reg de cultius d’estiu amb elevats
requeriments hídrics com el blat de moro.
4.3.2 Climatologia any agronòmic 2014-15
La precipitació i la ET0 total registrada durant l’any agronòmic avaluat (octubre 2014- setembre
2015) ha estat lleugerament superior a la de la mitjana històrica (2000-2015) del mateix
període segons les dades recollides a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas (Taula 1), tot i
que tant la precipitació com la ET0 s’ha distribuït de manera diferent durant aquest any
respecte a la mitjana històrica.
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 4
Quant a la precipitació cal destacar una tardor molt plujosa amb 427 mm entre els mesos de
setembre a octubre, que ha anat precedida d’un hivern molt sec, en el qual s’han registrat
només 54 mm entre els mesos de desembre a febrer. La primavera ha tingut un inici i un final
molt plujosos (mesos de març i juny), mentre que els mesos que habitualment són més
plujosos d’aquest període (abril i maig) han tingut uns registres bastant inferiors als de la
mitjana històrica. I finalment durant el període estival durant els mesos de juliol i agost els
registres han estat inferiors als habituals, fet que ha quedat compensat per un mes de
setembre molt plujós.
Quant a l’ET0 cal destacar els valors acumulats elevats en els períodes de més creixement
vegetatiu per part dels cultius, en què des de l’abril a l’agost els registres d’enguany han estat
superiors als de la mitjana històrica (taula 1). I d’aquest període durant el mes de maig és quan
han tingut uns registres més elevats respecte a la mitjana, concretament amb un increment
del 29%.
Taula 1. Precipitació i evapotranspiració del cultiu de referència per als anys agronòmics 2013-14 i 2014-15 i per a la
mitjana històrica (2000-15) de l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas.
4.4 Característiques del sòl de la parcel·la experimental
El sòl de la parcel·la experimental és profund, ben drenat de textura moderadament fina,
desenvolupat sobre materials detrítics terrígens i de reacció moderadament bàsica. No
presenta pedregositat superficial ni presència d’elements grossos en profunditat. La classe de
capacitat agrològica és I i es classifica com a Fluventic Eutrudept, franca fina, mesclada mèsica
(Palou i Boixadera, 1999).
P
(mm)
ETo
(mm)
P
(mm)
ETo
(mm)
P
(mm)
ETo
(mm)
P
(mm)
ETo
(mm)
gener 39 28 - - 35 27 15 32
febrer 45 38 - - 43 40 15 40
març 89 65 - - 40 74 125 59
abril 87 82 - - 103 84 44 96
maig 105 106 - - 79 105 43 135
juny 81 127 - - 72 123 186 135
juliol 66 129 - - 110 115 70 145
agost 85 118 - - 176 99 70 122
setembre 91 82 40 91 138 79 130 79
octubre 91 58 38 58 59 68 46 57
novembre 86 33 173 35 231 31 82 41
desembre 55 24 13 28 24 26 - -
mes
històric (2000-2015) 2013 2014 2015
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 5
Taula 2. Característiques químiques en diferents profunditats (0-0,3 m, 0,3-0,6 m, 0,6-0,9 m i 0,9-1,2 m) del sòl de la
parcel·la experimental.
A la taula 2 es mostren els resultats de l’analítica de sòls realitzada a l’inici de l’experiència
(octubre de 2013), en el qual es pot observar un contingut elevat de matèria orgànica en el sòl
i de K, i un contingut molt elevat de P, que denota la realització d’una sobrefertilització
històrica de la parcel·la. L’acumulació d’elevats continguts de P en el sòl és una problemàtica
comuna a moltes parcel·les agràries de la zona que es fertilitzen principalment amb la
utilització de materials orgànics, ja que les quantitats aplicades sovint són massa elevades.
4.5 Plantejament 2015
Durant el segon any de la rotació de cultius (veure punt 4.1) s’implanten dos cultius, en la
primera part fenigrec per adob en verd i seguidament blat de moro, un dels cultius que
presenta majors dificultats en un sistema de PAE a causa de diferents aspectes que es
mostraran en els següents punts d’aquest treball. Aquests cultius succeeixen el cereal d’hivern
implantat durant l’any agronòmic 2013-14 (Perramon, B. 2014). Així doncs, en aquest segon
any d’implantació de la rotació es pretén veure:
com es desenvolupa el cultiu del fenigrec i avaluar els efectes que té sobre el
següent cultiu, tant per la seva contribució com a adob en verd com també com a
planta lleguminosa fixadora de nitrogen en el sòl,
com es desenvolupa el blat de moro en les condicions establertes a la parcel·la
experimental aplicant les tècniques que es considerin més adequades en el marc
normatiu de la producció agrària ecològica (PAE),
quin és l’efecte del pas de la grada de pues i de la cavadora, i d’altres tècniques de
cultius associats, tant sobre el desenvolupament de les herbes adventícies com del
mateix cultiu de blat de moro,
quina és la disponibilitat de nitrogen mineral en el sòl en diferents moments per
part del cultiu de blat de moro.
4.5.1 Disseny experimental
Per obtenir la informació descrita anteriorment es divideix la parcel·la en tres sectors, en què
en cadascun d’ells es plantegen diferents actuacions durant el cultiu del blat de moro (figura
2).
profunditat
de la mostra
de sòl (m)
pH en H2O
dilució 1:5pH en KCl
matèria
orgànica
oxidable (%)
nitrogen
Kjeldahl (%)
fòsfor (P)
Olsen (%)
potassi (K)
extracte
NH4AcO 1N
(%)
relació C/N
0-0,3 8,0 7,4 3,2 0,20 133 191 9,10,3-0,6 8,1 7,5 1,9 0,11 46 143 10,20,6-0,9 8,2 7,4 1,8 0,11 38 97 9,30,9-1,2 8,2 7,4 1,4 0,10 32 78 7,9
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 6
En el sector 1 (figura 2) es planteja la realització de treballs mecànics per a reduir la presència
d’herbes adventícies en el cultiu del blat de moro. Aquest sector es subdivideix en dos
subsectors, en el subsector 1A es pretén realitzar una o més passades amb la grada de pues
(imatges 25-27) en els estadis inicials del cultiu, mentre que en el subsector 1B es pretén
complementar el pas amb grada de pues en els estadis inicials del cultiu amb el pas amb
cavadora en estadi de 6 fulles completament desenvolupades aproximadament.
En el sector 2 (figura 2 ) s’hi estableix el testimoni, en el qual no es realitza cap actuació i, a
més, es manté la mateixa ubicació d’aquest sector a camp de l’any anterior amb el cultiu del
cereal d’hivern. Finalment en el sector 3 (figura 2), es pretén implantar una associació de
cultius (blat de moro – trèvol violeta) amb la intenció que el trèvol dificulti el creixement
d’herbes adventícies i que a més com a lleguminosa aporti nitrogen en el sòl que sigui
aprofitable pel blat de moro.
Figura 2. Croquis de la parcel·la experimental amb la divisió de les subparcel·les en les quals s’avaluen diferents
aspectes en el cultiu del blat de moro. 1A = treball mecànic amb grada de pues 1 B = treball mecànic amb grada de
pues i cavadora 2 = testimoni 3 = associació de cultiu trèvol – blat de moro.
La dimensió de les parcel·les és de 27,5 m * 55 m en les parcel·les de treball mecànic (1A i 1B),
de 25 m * 55 m en el testimoni (2) i de 55 m * 55 m en la parcel·la de cultiu associat (3). La
varietat de blat de moro implantat és la PR32T16, varietat amb llavor no tractada i de cicle FAO
700. El marc de plantació és de 0,75 m * 0,20 m, el que suposa una densitat de sembra de
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 7
67.000 plantes/ha. L’espècie de trèvol violeta implantada és Trifolium Pratense a una dosi de
sembra de 20 kg/ha.
4.5.2 Tècniques i pràctiques de cultiu aplicades
De manera general algunes de les eines i tècniques de cultiu que s’apliquen a la parcel·la
experimental són les següents:
- rotació de cultius: aquesta és la principal estratègia per tal de desenvolupar amb èxit
una experiència com la plantejada, per tal de fer front al desenvolupament de les
herbes adventícies i a la infestació de malalties i plagues, i també per afavorir el bon
desenvolupament dels cultius des del punt de vista nutricional,
- estratègia de fertilització: basada en l’aplicació de materials orgànics, la implantació
de cultius per adob en verd, la introducció de lleguminoses a la rotació i la incorporació
de la palla i el rostoll en el sòl, per tal de mantenir nivells elevats de matèria orgànica
en el sòl i una bona disponibilitat de nutrients per part del cultiu. Enguany la
implantació del cultiu del fenigrec i la seva posterior incorporació en el sòl han estat
les actuacions realitzades en aquest sentit, amb les que es pretén per una banda que
el fenigrec, com a lleguminosa, aporti nitrogen en el sòl que pugui ser aprofitat pel blat
de moro i, per altra banda, que aporti altres nutrients i millori les característiques
físiques del sòl a través de la seva utilització com a adob en verd,
- elecció d’espècies i varietats adequades pel sistema productiu emprat: com que no
es disposa d’aigua de reg en el blat de moro s’ha buscat una varietat de cicle llarg amb
la intenció que es pogués sembrar aviat per tal d’aprofitar les pluges de la primavera i
així afavorir una bona naixença i, a més, també per tal de disposar d’una varietat amb
un potencial productiu elevat. En el sector en què s’implanta blat de moro associat
amb trèvol, s’ha escollit l’espècie de trèvol Trifolium Pratense pel seu ràpid
desenvolupament, fet que ha de facilitar que competeixi de manera efectiva amb les
herbes adventícies,
- estratègia de sembra:
o falsa sembra: no s’ha realitzat ja que s’ha escollit una varietat de blat de moro
de cicle llarg per tal de sembrar en període primaveral, i per tant la sembra
s’ha realitzat uns dies després d’incorporar el fenigrec en el sòl sense que hi
hagués temps per a realitzar una falsa sembra entre els dos cultius,
o sembra primarenca: amb una sembra primerenca es pretén obtenir una bona
naixença del cultiu, que també facilita que aquest competeixi ràpidament amb
les herbes adventícies,
o densitat de sembra: s’ha utilitzat la densitat habitual en les parcel·les
comercials de la zona, de 67000 llavors/ha, amb un marc de sembra de 0,75 m
entre línies i 0,20 m entre plantes,
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 8
- utilització de la grada de pues i de la cavadora: amb la grada de pues es pretén
disminuir la presència d’herbes adventícies sense malmetre el cultiu implantat, per fer-
ho cal passar la grada de pues en el moment adequat, en què el cultiu estigui
suficientment arrelat i les herbes adventícies no es trobin en un estat de
desenvolupament massa avançat. Mentre que amb la cavadora es pretén fer front a
les herbes que no s’han pogut eliminar amb la grada de pues, passant la cavadora
entre línies en un estadi aproximat de 6 fulles completament desenvolupades del blat
de moro,
- blat de moro associat amb trèvol: amb l’associació d’aquests cultius es pretén, per
una banda, que el trèvol s’implanti ràpidament i d’aquesta manera dificulti el
desenvolupament d’herbes adventícies i, d’altra banda, també es preveu que el trèvol,
com a lleguminosa, fixi nitrogen en el sòl que pugui ser aprofitat pel blat de moro.
Per tal de portar a terme les tècniques de cultiu descrites al llarg de tot l’any agronòmic, que
engloba el període que va des de l’octubre del 2014 al novembre del 2015, es realitzen una
sèrie de treballs que es mostren a la taula 3.
Taula 3. Treballs de camp realitzats a la parcel·la experimental de rotació de cultius extensius per a gra en PAE
durant l’any agronòmic 2014-15.
4.5.3 Paràmetres avaluats
La metodologia emprada per determinar i avaluar diferents paràmetres de la planta i el sòl en
la parcel·la experimental es descriu a continuació.
- Presència d’herbes adventícies i efectivitat de la grada de pues
Es realitzen diverses avaluacions visuals al llarg del cicle de cultiu del blat de moro per al
seguiment de la presència d’herbes adventícies i el seu desenvolupament, i d’aquesta manera
es pot avaluar l’eficàcia de les actuacions portades a terme per reduir la competència
d’aquestes herbes sobre el cultiu implantat.
data treball realitzat
10/10/2014 sembra de fenigrec
16/10/2014 mostreig de sòl (0-30 i 30-60 cm) per analítica de nitrogen mineral en el sòl
17/04/2015 passada de tractor amb picadora per triturar el fenigrec en estadi de floració
21/04/2015 mostreig de sòl (0-30 i 30-60 cm) per analítica de nitrogen mineral en el sòl
23/04/2015 es llaura per enterrar el fenigrec i per treballar el sòl abans de la implantació del blat de moro
28/04/2015 es fresa per preparar el llit de sembra del blat de moro
30/04/2015 es sembra el trèvol violeta a "voleo" en el sector 3
01/05/2015 es sembra la varietat de blat de moro PR32T16 (llavor sense tractar) a una densitat de 67000 llavors/ha
28/05/2015 passada de grada de pues en el sector 1A
04/06/2015 instal·lació de les trampes de feromones per a la captura de lepidòpters
10/11/2015 collita del blat de moro (30 metres lineals en 3 parts de 10 metres cadascun)
10/11/2015 mostreig de sòl (0-30 i 30-60 cm) per analítica de nitrogen mineral en el sòl14/11/2015 passada de chissel per incorporar en el sòl el rostoll de blat de moro i per eliminar herbes adventicies
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 9
- Fertilització
Abans del cultiu del blat de moro s’ha implantat el cultiu del fenigrec per a utilitzar com a adob
en verd. Per tal d’avaluar tant l’efecte d’aquesta actuació com per obtenir la disponibilitat de
nitrogen mineral en el sòl durant el cultiu de blat de moro s’ha determinat el contingut de
nitrogen mineral (assimilat a contingut de nitrogen nítric) en el sòl a través de la realització de
5 analítiques de sòl en diferents moments del cultiu a les profunditats de 0-30 i 30-60 cm
cadascuna d’elles.
- Producció i qualitat del gra
La collita del blat de moro es realitza a mà, recollint les panotxes de 30 metres lineals repartits
en 3 parts de 10 metres lineals cadascun, el que significa una superfície mostrejada de 22,5 m2
(imatges 1, 2 i 3). Les panotxes recollides es pesen a camp i seguidament se n’agafen 4 mostres
per portar a analitzar la humitat i el pes hectolítric a laboratori.
Imatges 1, 2 i 3. Moment de recol·lecció del blat de moro realitzada a mà (10/11/2015).
- Sanitat vegetal
Per determinar el grau d’afectació de diferents lepidòpters que poden malmetre el cultiu del
blat de moro s’han instal·lat trampes de feromones, amb què es pretén poder avaluar la
incidència que aquestes espècies poden tenir sobre el cultiu del blat de moro al llarg del cicle
de cultiu (imatges 4, 5, 6 i 7).
Imatges 4, 5, 6 i 7. Captura de diferents espècies de lepidòpters mitjançant la instal·lació de trampes de feromones
a camp.
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 10
Concretament s’han instal·lat 5 trampes amb feromones per a les espècies Ostrinia nubilalis,
Sesamia nonagrioides, Mythimna unipuncta, Agrotis ipsilon i Agrotis segetum. El control de les
trampes es realitza de manera periòdica cada 10-15 dies aproximadament. Al llarg de tot el
cicle de cultiu s’han realitzat un total de 10 comptatges.
4.5.4 Tractament de les dades
A partir de les diferents dades recollides a camp s’obtenen una sèrie de resultats en els
diferents àmbits en què es treballa, que permeten realitzar una avaluació de tot l’any
agronòmic 2014-15 i especialment de la viabilitat i l’interès d’implantar el cultiu de blat de
moro en una rotació de cultius extensius per a gra en PAE. L’estructura de la parcel·la i la
distribució en el camp dels diferents maneigs implantats no han permès enguany de realitzar
un tractament estadístic de les dades obtingudes.
5. Resultats i discussió
Amb els resultats obtinguts es pot avaluar l’efectivitat de les tècniques aplicades sobre els
diferents aspectes que es mostren a continuació, les herbes adventícies, la fertilització, la
sanitat vegetal i la producció i qualitat del gra. Prèviament es mostren les principals
característiques del procés d’implantació i de desenvolupament dels cultius.
5.1 Implantació i desenvolupament dels cultius
El cultiu del fenigrec es va sembrar aviat (taula 4) per tal de que durant l’hivern ja estigués ben
desenvolupat i a sortida d’hivern tingués una plena cobertura de sòl per fer front al
desenvolupament d’herbes adventícies. Amb aquesta sembra primerenca també es buscava
assolir aviat l’estadi de floració quan el cultiu s’incorpora al sòl perquè al darrere es sembrava
una varietat de blat de moro de cicle llarg (700). La naixença del fenigrec va ser bona i a inicis
d’octubre la cobertura del sòl ja era del 30%, mentre que a sortida d’hivern tenia una
cobertura del sòl de pràcticament el 100% amb una alçada de planta de més de 10 cm
(imatges 8-13). En el moment de floració quan es tritura per posteriorment incorporar-lo en el
sòl tenia una alçada d’entre 50-70 cm (imatges 14-18) i els nòduls encarregats de la fixació de
nitrogen en el sòl eren de color vermell, que indicava que havien estat en plena activitat de
fixació.
Imatges 8, 9, 10, 11, 12 i 13. Estat del fenigrec en diferents moments en els que es pot visualitzar la ràpida
cobertura del sòl per part del cultiu (les imatges corresponen de manera successiva a les dates de 16/10/2014,
28/10/2014, 11/11/2014, 4/12/2014, 22/12/2014 i 07/04/2015).
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 11
Imatges 14, 15, 16, 17 i 18. Dall del fenigrec a moment de floració (17/04/2015) i posterior incorporació del cultiu
en el sòl (27/04/2015).
Quant al blat de moro, s’implanta un varietat de cicle llarg (700) amb la intenció de realitzar
una sembra primerenca i d’aquesta manera aprofitar les pluges habituals del mes de maig ja
que en la parcel·la no es disposa de reg. Però la sequera del mes de maig, en què la
precipitació acumulada de tot el mes va ser de només 43 mm, va dificultar la bona naixença
del cultiu. La naixença va ser irregular, es va realitzar en diferents etapes i en general va ser
lenta.
Aquesta sequera en els primers estadis del cultiu del blat de moro va marcar tot el
plantejament de l’experiència plantejada en diferents aspectes. En primer lloc va provocar un
creixement desigual de les plantes de blat de moro, segons el moment en què varen néixer,
aspecte que tot i minimitzar-se a mesura que es va anar desenvolupant el cultiu es va mantenir
fins als estadis finals. En segon lloc va provocar que el trèvol violeta sembrat en el sector 3
(figura 2) gairebé no naixés, i per tant no es va poder veure l’efecte d’aquest tipus de maneig. I
finalment va provocar que la lentitud en el desenvolupament del blat de moro durant els
primers estadis i la conseqüent manca de recobriment del sòl afavorissin el desenvolupament
d’herbes adventícies. Aquest fet va provocar que en el tractament testimoni del sector 2
(figura 2) el volum d’herbes fos molt elevat, principalment de les espècies de blets Amaranthus
retroflexus i Quenopodium album, fins al punt que es va decidir dallar el cultiu i aprofitar-lo per
farratge per evitar generar molta llavor d’aquestes espècies que podrien emergir en anys
posteriors.
Imatges 19, 20, 21, 22, 23 i 24. Estat del blat de moro en diferents moments del cicle de cultiu.
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 12
A partir del mes de juny el volum de precipitació registrada va ser més elevat, fet que fins i tot
va provocar que durant un període de temps no es pogués entrar a camp amb tractor per
l’elevada humitat del sòl. Aquest període va coincidir amb el moment en què s’havia de cavar
el blat de moro per reduir la presència d’herbes adventícies, fet que va provocar que el maneig
previst del sector 1B tampoc es pogués portar a terme. Per tant, únicament es va seguir un
maneig (sector 1A) en el qual es va passar la grada de pues per reduir la presència d’herbes
adventícies (veure apartat 5.2).
Durant el mes de juliol es varen repetir períodes de sequera amb temperatures
extremadament elevades no habituals a la zona però, tot i això, el tipus de sòl profund i de
textura fina, que permet disposar d’un volum elevat d’emmagatzematge d’aigua en el sòl, va
permetre que el cultiu es desenvolupés correctament fins i tot durant els períodes d’estrès
hídric que el varen afectar. Així doncs, tot i les dificultats presentades, en el sector 1A el cultiu
es va desenvolupar correctament tal i com es mostra a les Imatges 19-24.
Taula 4. Estat dels cultius de fenigrec i de blat de moro en diferents moments al llarg dels cicles de cultiu de l’any
agronòmic 2014-15.
5.2 Presència d’herbes adventícies i efectivitat de la grada de pues
Un dels principals reptes de l’experiència plantejada és el control de les herbes adventícies.
Aquest aspecte és especialment rellevant en el cultiu del blat de moro, quan habitualment es
donen temperatures i humitats del sòl elevades, condicions beneficioses per al
desenvolupament de les herbes. Per aquesta raó, es varen plantejar diferents escenaris
d’actuació dirigits sobretot al control d’aquestes herbes, tot i que per diferents causes
exposades en l’apartat 5.1. únicament es va poder implementar un d’aquests escenaris, que va
consistir en avaluar l’efectivitat del pas de la grada de pues sobre el control de les herbes
adventícies (sector 1A - figura 2).
data estat del cultiu
10/10/2014 sembra del fenigrec28/10/2014 naixença del fenigrec
11/11/2014 formació dels primers nòduls encarregats de la fixació de nitrogen del fenigrec
07/04/2015 inici de la floració del fenigrec
17/04/2015 plena floració del fenigrec
01/05/2015 sembra del blat de moro
11/05/2015 naixement irregular de les primeres plàntules de blat de moro
28/05/2015 naixement del 80-90% de plantes de blat de moro amb un desenvolupament desigual
06/07/2015 estadi de 8 fulles completament desenvolupades del blat de moro
20/07/2015 inici de floració del blat de moro
31/07/2015 plena floració del blat de moro
07/09/2015 estadi del gra de blat de moro líquid pastòs
15/10/2015 estadi del gra de blat de moro vitri apunt per collir
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 13
El 28 de maig de 2015 es va passar la grada de pues en el sector 1A (figura 2), quan les herbes
estaven molt poc desenvolupades i el blat de moro ja es trobava ben arrelat, amb una alçada
de 4-5 cm (imatges 25-27).
Imatges 25, 26 i 27. Pas de la grada de pues on es pot veure l’estat de desenvolupament del cultiu i de les herbes
adventícies en el moment de l’actuació (28/05/2015).
Durant el cultiu del fenigrec les herbes presents (Stellaria media, Veronica hederifolia,
Taraxacum officinale, ....) varen ser ràpidament cobertes pel cultiu, fet que va limitar el seu
desenvolupament. Mentre que les principals herbes que es van desenvolupar durant el cultiu
del blat de moro varen ser sobretot blets (Amaranthus retroflexus i Quenopodium album), i en
menor mesura soja borda (Abutilon theophrasti). La resta d’herbes observades no varen incidir
en el desenvolupament del cultiu per la baixa densitat d’exemplars que hi eren presents.
Imatges 28, 29 i 30. Presència d’herbes adventícies (Amaranthus retroflexus i Quenopodium album) en el cultiu del
blat de moro en la zona on no es va realitzar cap actuació per al seu control (testimoni).
Per tant, la viabilitat del cultiu del blat de moro es va centrar principalment en el control dels
blets, amb una presència molt elevada tant de l’espècie Amaranthus retroflexus com de
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 14
l’espècie Quenopodium album (imatges 28-30). Quan no es va fer cap actuació per al control
d’aquestes herbes (sector 2 - figura 2) el cultiu del blat de moro no va ser viable ja que el
desenvolupament dels blets, afavorits per la mala naixença inicial del blat de moro, va ser tant
elevat que el fet de deixar avançar el cultiu hauria permès que els blets granessin, fet que
hauria compromès futures campanyes de cultiu d’estiu per l’elevada quantitat de llavor que
s’hauria deixat en el sòl. Per aquesta raó, en la situació d’aquest maneig (sector 2 - testimoni -
figura 2) es va aprofitar el cultiu per a farratge evitant que els blets arribessin a l’estadi de
producció de llavor.
Quan es va passar la grada de pues (maneig sector 1A – figura 2) es va poder reduir el nombre
d’exemplars de blets (imatges 31-33) fins al punt que aquesta actuació juntament amb la
competència que el mateix cultiu del blat de moro va exercir sobre les herbes va fer viable el
seu correcte desenvolupament fins a l’estadi previst d’aprofitament per a gra. L’èxit del pas de
la grada de pues es va deure sobretot al fet que es va actuar en el moment precís, quan el
cultiu estava prou arrelat per aguantar el pas de la grada i els blets, que en els seus estadis
inicials tenen un arrelament feble, es trobaven en un estadi de poc desenvolupat que va
permetre que en bona part fossin arrencats.
Imatges 31, 32 i 33. Presència d’herbes adventícies en el cultiu del blat de moro en la zona on es va realitzar
l’actuació de control de passada de grada de pues (sector 1A).
Per tant, es considera que la grada de pues és una eina molt adequada per al control dels blets
en el cultiu del blat de moro, sempre i quan s’implementi quan les condicions del sòl i els
estadis de desenvolupament del cultiu i de les herbes siguin els adequats, i s’executi el treball
de manera correcta, és a dir graduant la intensitat de la grada per tal de que sigui
suficientment agressiva sobre les plantes però sense malmetre el cultiu, aspecte que es regula
a través de la velocitat de treball i de la inclinació de les pues.
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 15
5.3 Fertilització i evolució del nitrogen mineral en el sòl
Juntament amb el control de les herbes adventícies, la fertilització es considera l’altre aspecte
cabdal en el plantejament de l’experiència portada a terme. Tenint en compte els resultats de
fertilitat del sòl (taula 2), l’historial de fertilització de la parcel·la i la gestió de cultius i el pla de
fertilització previst d’implementar en el conjunt de la rotació (enterrat de la palla, adobs en
verd, aplicació de materials orgànics i implantació de lleguminoses) es considera que les
necessitats de la majoria de nutrients per als cultius (P, K, cations de canvi (Ca, Mg, Na) de i
micronutrients (Cu, Zn, Mn)) estan garantits per als 3 anys de durada prevista de la rotació.
Així doncs, la principal preocupació es centra en si la disponibilitat de nitrogen mineral en el sòl
serà suficient per tal de cobrir les necessitats productives dels cultius implantats, especialment
per al blat de moro, cultiu amb unes extraccions elevades de nitrogen. Per aquest fet s’ha
realitzat un seguiment de l’evolució del nitrogen mineral en el sòl, a través d’analitzar el
contingut de nitrogen nítric en diferents moments del cultiu (taula 5).
Taula 5. Resultats de nitrogen nítric en el sòl en diferents moments del cultiu en les profunditats de 0-30 i 30-60 cm.
Els valors de contingut de nitrogen nítric en el sòl varen ser relativament baixos a l’inici
d’aquest segon any agronòmic, en el moment de sembra del fenigrec, a causa probablement
del rentat de nitrogen provocat per les elevades precipitacions de finals d’estiu (taula 1). Tot i
això, el contingut de nitrogen mineral en el sòl es va recuperar amb el nitrogen procedent de la
mineralització de la matèria orgànica del sòl i de la fixació del fenigrec durant el període
primaveral, i durant el cultiu del blat de moro es varen mantenir continguts suficientment
elevats per assegurar la bona nutrició del cultiu. A més, aquests valors varen ser especialment
elevats a moment de floració, quan el cultiu té encara unes necessitats exigents de nitrogen.
En cap moment els valors de nitrogen mineral en el sòl varen ser molt elevats, fet que redueix
el risc de rentat de nitrogen cap a les aigües subterrànies. I especialment els valors de nitrogen
mineral residual a final de cultiu varen disminuir respecte els de floració, aspecte que es
considera positiu per tal de minimitzar el risc de rentat de nitrogen en el període de tardor
data recollida
mostramoment-estadi
profunditat
mostrejada (cm)
N nítric sòl
(kg N-NO3- ha-1)
0-30 5
30-60 4
0-30 23
30-60 13
0-30 12
30-60 10
0-30 43
30-60 33
0-30 22
30-60 24
plena floració
blat de moro
collita
blat de moro
31/07/2015
10/11/2015
16/10/2014sembra
fenigrec
21/04/2015incorporació
fenigrec
06/07/2015estadi 8 fulles
blat de moro
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 16
quan són habituals episodis de precipitacions elevades. Una altra raó per la qual els continguts
de nitrogen mineral baixos en el sòl tenen una lectura positiva és pel control de les herbes, ja
que amb una disponibilitat d’aquest nutrient ajustada dificulta el desenvolupament de plantes
nitròfiles, com algunes de les presents en la parcel·la d’estudi (Veronica hederifolia, Stellaria
media, Amaranthus retroflexus o Quenopodium album) i com d’altres de molt habituals en
cultius extensius (Papaver roheas, Rumex crispus o Sorghum halepense).
5.4 Sanitat vegetal
A principis de juny es van col·locar 5 trampes tipus Funnel amb feromones (imatge 4)
repartides per la parcel·la. L’objectiu era conèixer si hi havia una afectació elevada d’aquestes
plagues a la zona estudiada, i si això podia afectar notablement la producció de blat de moro
ecològic.
Les plagues a estudiar, plagues comunes en el blat de moro al nostre país, són la Sesamia
nonagrioides, l’Ostrinia nubinalis, la Mythimna unipuncta, l’Agrotis ipsilon i l’Agrotis segetum.
La Sesamia nonagrioides o taladre del blat de moro és un lepidòpter nocturn. En les condicions
climàtiques de la zona, tenen 2 generacions, fins i tot alguna vegada n’hi pot haver 3. Els vols
d’adults els trobem a principis d’abril (primera generació) i a l’agost, a ple estiu (segona
generació). Els símptomes i danys sobre el blat de moro es basen en l’atac a plantes joves en
les larves de primera generació, que provoquen la mort de les plantes. Però el moment més
crític és en les larves de segona generació, quan en penetrar cap a l’interior de la planta
provoquen el debilitament del tronc amb les pèrdues de rendiment corresponent, i amb atacs
directes sobre les panotxes que a més faciliten l’entrada de fongs productors de micotoxines.
L’Ostrinia nubinalis és un lepidòpter la larva del qual és molt polífaga, ja que s’alimenta de blat
de moro i de moltes altres plantes. Solen tenir 2 generacions en aquesta zona. Els danys
comencen amb petites mossegades i pinçaments de les fulles, però acaben menjant-se el
peduncle que aguanta les flors masculines i en provoca la seva caiguda. La segona generació
també pot atacar la panotxa sense deixar de minar el tall.
La Mythimna unipuncta és un lepidòpter nocturn de dues generacions. Les erugues roseguen
les fulles i causen la defoliació. En atacs intensos la defoliació és total, i queda únicament el
nervi central de la fulla. Els atacs apareixen en rodals, moltes vegades des dels marges de la
parcel·la. Es detecta a finals d’agost i durant el setembre els danys poden ser més importants.
L’Agrotis segetum i l’Agrotis ipsilon (cucs grisos) son lepidòpters les larves dels quals poden
produir danys importants a nivell de coll, efectuant mossegades quasi circulars que maten les
plantes joves. Quan les plantes ja tenen més de 4 fulles i el sistema radicular desenvolupat, tot
i que poden patir danys, aquests no són irreversibles i no s’ha trobat que aquests danys tinguin
una repercussió econòmica clara. Un cop mosseguen la planta la larva es desplaça en la
mateixa línia per a alimentar-se de la següent planta. L’Agrotis segetum és una espècie
sedentària que hiverna en el mateix camp de cultiu, el que fa que els danys que provoquen
s’observin abans que els que són provocats per atacs d’Agrotis Ipsilon.
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 17
A la taula 6 es poden veure les captures realitzades durant el cicle del cultiu del blat de moro.
Cada 10-15 dies, aproximadament, es recollien les captures de cada trampa (imatge 5), es
separaven els insectes que no eren els que s’estaven estudiant i es feia el recompte (imatges 6
i 7).
Des de mitjan juny fins a mitjan juliol hi ha alguna captura de Sesamia nonagrioides. Es suposa
que aquestes captures eren d’adults de segona generació que amb les temperatures elevades
de l’any 2015 van avançar el seu cicle. Tot i això, les captures són molt baixes i els danys
inexistents
La manca de captures d’Ostrinia nubinalis i de Mythimna unipuncta, reflecteixen la no
existència d’aquestes plagues en la zona, ja que en ambdós casos només s’han capturat 1 i 2
adults respectivament i en moments en què els possibles danys causats son mínims.
Les captures d’Agrotis segetum van tenir un pic a mitjan juliol. Aquesta segona generació
d’adults no és important pel que fa a danys ja que era el moment en què el blat de moro es
trobava en estadi de 8 fulles i el sistema radicular completament desenvolupat. Tot i això,
podria ser que la primera generació de larves (la que després va produir aquest pic d’adults)
hagués afectat al cultiu durant el mes de maig, moment en què hi va haver el naixement de les
primeres plàntules de blat de moro. Però es tracta d’una suposició ja que les trampes van ser
instal·lades a posteriori. I, en tot cas, la naixença va ser irregular però van acabar naixent el
90% de les plantes i, com s’ha dit anteriorment, es creu que la raó va ser la manca de pluges
del mes de maig.
Tot i l’afectació d’Agrotis segetum existeixen mesures de prevenció com l’eliminació d’herbes
adventícies de port baix, que podrien impedir la seva posta. I mitjans biològics que es podrien
trobar a la zona d’estudi, com alguns parasitoides d’ous i de larves, coleòpters depredadors i
fins i tot alguns ocells que poden tenir acció de control contra aquesta plaga.
Taula 6. Controls d’individus capturats en les trampes de feromones de diferents espècies de lepidòpters en
diferents moments del cultiu.
19/06/2015 1 0 0 2 1
02/07/2015 3 1 1 0 8
13/07/2015 8 0 1 9 41
16/07/2015 0 0 0 0 7
31/07/2015 0 0 0 0 5
10/08/2015 0 0 0 0 1
23/08/2015 0 0 0 0 9
07/09/2015 0 0 0 0 2
22/09/2015 0 0 0 2 1
15/10/2015 0 0 0 0 1
nombre de captures d'individus
data control sesamia
nonagrioides
ostrinia
nubinalis
mythimna
unipuncta
agrotis
ipsilon
agrotis
segetum
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 18
Pel que fa a Agrotis ipsilon, hi va haver captures la mateixa setmana en què hi va haver el pic
d’Agrotis segetum, però amb un nombre d’individus molt inferior. Per l’estadi en què es
trobava el blat de moro, igual que en el cas Agrotis segetum, aquesta plaga no ha suposat un
problema per al bon desenvolupament del blat de moro.
5.5 Producció i qualitat del gra
La producció obtinguda en el seguiment del sector 1A (figura 2), en què es va realitzar una
passada amb grada de pues va ser de 12.622 kg gra/ha a 14% d’humitat. Aquest és un
rendiment que es considera elevat tenint en compte el sistema productiu emprat i les
condicions de cultiu i parcel·la, i que confirma la percepció visual que amb el pas de la grada de
pues es varen eliminar un percentatge elevat d’herbes adventícies, principalment de les
espècies Amaranthus retroflexus i Quenopodium album, i que les herbes que no es varen
eliminar o bé que varen germinar amb posterioritat al pas de la grada, varen quedar
controlades pel mateix cultiu del blat de moro.
També cal valorar positivament el pas de la grada de pues per altres raons. En el moment en
què es va realitzar la passada de la grada el blat de moro es trobava suficientment arrelat i no
es varen provocar danys sobre el cultiu (imatges 25-27). A més l’ús d’aquesta eina, a part de
disminuir la presència d’herbes adventícies compleix una altra funció d’oxigenació del sòl, la
qual cosa pot repercutir en una major taxa de mineralització de la matèria orgànica, tant de la
provinent del sòl com de la provinent dels materials orgànics aportats, tot i que aquesta
segona funció és difícil de quantificar.
Aquests resultats productius també confirmen que la disponibilitat de nutrients en el sòl ha
estat suficient per al bon desenvolupament del cultiu, i el nitrogen mineral no ha actuat com a
limitant productiu, fet que ja s’esperava a partir de l’avaluació dels continguts d’aquest
nutrient en el sòl en els diferents moments avaluats.
Per tant, tot i les dificultats en la naixença del blat de moro i la presència d’alguns períodes
d’estrès hídric durant el cicle de cultiu, el blat de moro es va desenvolupar correctament
gràcies a que no hi va haver una manca de precipitació durant el període de floració i que
l’elevada capacitat de retenció d’aigua del sòl va minimitzar els efectes negatius sobre el cultiu
dels períodes amb manca de precipitació.
A moment de collita la humitat del gra va ser elevada, del 26,4% a causa que, per una banda,
es va sembrar una varietat de cicle llarg (FAO 700) amb una naixença una mica retardada
respecte el que estava previst per la forta sequera del mes de maig i, per altra banda, no es va
poder deixar assecar el gra més temps a camp per la necessitat de sembrar els cultius de
proteaginoses que segueixen el blat de moro en la rotació establerta. Finalment es va mesurar
el pes hectolítric com a valor de qualitat del gra, amb un resultat de 60 kg (14% hum)/hl, el que
significa un grau d’emplenat del gra mitjà.
6. Conclusions
En el present document es recullen i es tracten els resultats agronòmics del segon any de la
rotació, per tal de donar resposta a alguns dels objectius establerts en l’experiència plantejada,
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 19
centrats en els àmbits del control de les herbes adventícies, de la fertilització, de la sanitat
vegetal i de la producció i qualitat del gra.
Control de les herbes adventícies
En les condicions presentades enguany a la parcel·la d’estudi no és viable el desenvolupament
del blat de moro sense la realització de cap actuació dirigida a reduir el nombre d’herbes de les
espècies Amaranthus retroflexus i Quenopodium album.
El pas de la grada de pues, aplicada en el moment precís, quant a estat d’humitat del sòl i de
desenvolupament de les herbes i del cultiu, permet reduir el nombre d’herbes de les espècies
Amaranthus retroflexus i Quenopodium album, fent viable el correcte desenvolupament del
cultiu de blat de moro.
Fertilització
Els continguts de nitrogen mineral en el sòl determinats en diferents moments del cicle de
cultiu del blat de moro mostren que hi ha hagut una bona disponibilitat d’aquest nutrient per
part del cultiu.
Els continguts de nitrogen mineral en el sòl durant els diferents moments avaluats i en especial
a final de cultiu no han estat excessivament elevats, fet que redueix el risc de rentat de
nitrogen cap a les aigües subterrànies quan es registren precipitacions elevades.
Sanitat vegetal
Les poques captures de les diferents plagues avaluades que afecten al blat de moro mostren
que la zona d’estudi és adequada per a la producció ecològica, tot i que per confirmar-ho
caldria disposar d’estudis de més anys de durada.
L’única plaga que podria afectar seriosament el blat de moro seria l’Agrotis segetum, i que pel
seu caràcter de plaga sedentària que es queda al mateix camp de cultiu, és recomanable el seu
seguiment en anys posteriors avaluant la seva afectació a través del nombre de captures amb
trampes i a través de l’estat del cultiu durant la naixença i els primers estadis del cultiu.
Producció i qualitat del gra
La producció obtinguda es considera elevada en el marc de la producció agrària ecològica i
sobretot tenint en compte el règim de precipitacions registrat durant la campanya d’estudi
que ha provocat diferents períodes d’estrès hídric.
Les bones condicions edafològiques del sòl de l’assaig amb una elevada capacitat de retenció
d’aigua han permès superar la manca d’aigua en diferents moments del cultiu.
El pes hectolítric obtingut mostra que hi ha hagut un bon emplenat del gra.
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 20
7. Bibliografia
Palou, O. i Boixadera, J. 1999. Mapa de sòls del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa E.1:25.000. Olot. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Generalitat de
Catalunya. Disponible en el Centre de Documentació del PNZVG.
Perramon, B.; Calm, E.; Pijuan, J.; Bassols, E.; Falgarona, J.; Palou, O.; Puiguriguer, M.; Zapata, J.
y Mazón, J. 2011. L’agricultura i la ramaderia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa. Generalitat de Catalunya. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Versió
digital a: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa i disponible en el Centre de
Documentació del PNZVG.
Perramon, B. 2014. Rotació de cultius extensius per a gra en producció agrària ecològica al
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (memòria 2014). Generalitat de Catalunya.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Versió digital a:
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa i disponible en el Centre de Documentació del
PNZVG.
Rotació cultius extensius per a gra en PAE al PNZVG – memòria 2015 Pàgina 21
Agraïments
Aquest treball ha estat possible gràcies al finançament del Pla Anual de Transferència
Tecnològica (PATT) del DARP i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), i a
la participació en el projecte de diferents especialistes (Pedro Cano, Andreu Taberner, Josep
Maria Llenes, Lluís Vila, Francesc Domingo i Aida Carbonell) que amb la seves aportacions han
permès que aquesta experiència tingui un interès creixent i estigui desenvolupada a partir
d’unes bases sòlides que permeten obtenir un coneixement aplicable en condicions de
parcel·les comercials.
D’aquesta manera es pretén complir amb un dels objectius principals de l’experiència,
consistent en l’obtenció d’un coneixement basat en aspectes pràctics, d’interès i fàcilment
exportables a les parcel·les agràries de la zona mitjançant la seva prèvia transmissió al sector
agrari.
Finalment també cal destacar les tasques administratives, logístiques i de correcció lingüística
realitzades per l’Eva Calm, en Ricard Poch i la Mireia Batiste.
top related