nova autoria - festival de sitges(en pàgines centrals)

“sempre ens quedarà sitges...”

.cat 6

(fo

to: M

iqu

el

Ga

lMe

s 1

978)

2

aRa que teNs tReNta aNYs…

Si aquest any fas trenta anys vas nèixer l’any en que Kubrick presentava “The Shining” la fantàsti-ca -en tants aspectes- poducció traduïda com « El resplandor »: una magistral interpretació d’un Jack Nicholson, progresivament desquiciat en les

seves pretensions de notabilitat artística. Imatges com las del protagonista perseguint a la feble Wendy o al seu propi fill en el laberint -primer “steadicam” del cinema- perviuen a un imaginari col·lectiu com les dues nenes que apareixen a les portes del ascensor del hotel on passa l’acció.Sitges amb motiu d’aquest aniversari “recupe-ra” precisament les dues terrorífiques criatures. Com que, segurament, no seria adequat situar-les als passadissos de l’Hotel Melià, com si fos l’Hotel Overlook, les noies apareixen als rètols del Festival sortint de les platges sitgetanes.Sitges ha jugat abastament amb aniversaris i ho-menatges. Dificil oblidar aquest King Kong sobre la siluetejada imatge de l’Esglesia sitgetana...Però si la cosa va d’aniversaris “terrorífics” al-tres imatges recurrents que podrien recalar també a les platjes de Sitges, podrien ser les de “Tauró” (Tiburón) de Spielberg, de la qual aquest any s’acompleixen 35 anys... L’aparició d’un tauró a la platja sitgetana hagués pogut ser un altre homenatge brillant per Sitges... Si s’ens permet seguir fent el “gamberro” el tau-ró en questió hauria pogut ser un tauró purità que només ataca als banyistes nus, o un tauró homofòbic que menja “pililes”… bé, igual no convé seguir per aquest camí…Deixem anotat fins aquí possibilitats i aniversaris...

Platja de sitges anys 20. Fotografia: L. Rosin/IEFC.

CURSOS DE GUIONITZACIÓ / TALLER DE REALITZACIÓ DE CURTMETRATGES

info@somjoves.net - www.somjoves.netTel. 93 313 56 89

3

qui som, on som i que fem?Areavisual.cat és un projecte d’Areavisual Editor: Jordi Jové Septimania 31 baixos – 08006 Barcelona – tf. 932375411areavisualcat@gmail.comRedacció: Pepe Méndez, Ferràn Piqué, Alex Tovar, Ginebra Vall.Disseny: Natàlia MetelskaD.Legal 16235 -1999

no només una revista de tendències audiovisuals.cat

la mirada “estràbica” Aquest número molt centrat en el Festi-val de Sitges, el festival més represen-tatiu del país, ens presenta una visió certament paradòxica: Passat i futur es-tan molt presents en aquestes pàgines: El passat està referenciat en el treball de recuperació d’arxius fotogràfics que porta a terme l’IEFC al que dediquem un ampli reportatge i també en la por-tada del passeig de Sitges del 78, amb l’esglèsia de fons, una fotografia de Mi-quel Galmes que ens retro-dirigeix a un temps que no tornarà...Alhora que fem aquesta mirada enrere, un altre ull està orientat al futur: En pàgines centrals parlem de l’aposta del Festival per la “nova autoria”, la nova cantera de realitzadors sorgits de les escoles de cinema de Catalunya. A la vegada en moltes de les “finestres” que us proposem hem tingut especial cura en reflexar tendències, iniciatives i allò més avançat que apunta a un futur que ja és present...D’aquesta barreja de passat i futur apareix una visió, un tant estràbica, però alhora enriqui-dora de la realitat. Passat i futur, l’un i l’altre, dialoguen constantment com el duet clàssic de clowns o la parella d’humoristes, fent-nos veure la impossibilitat de fer mai “tabula rasa” de tot el que ens precedeix... Aquest diàleg del passat i futur és a la fí el diàleg vital que ens implica també com a pu-blicació. Per aquest motiu, no voldríem deixar passar una oportunitat com la d’aquest festi-val per encetar amb tu, lector -que llegeixes això- un diàleg que es perllongui en un futur ben immediat a través de les noves eines tec-nològiques a la xarxa... Mai com ara, amb els recursos i l’estructura participativa de la web 2.0, es pot canalitzar un autèntic diàleg en que el lector passa a ser autor... Per això et demanem que t’acostis a www.areavisual.cat

sitges anys 20. Fotografia: L. Rosin/IEFC.

i ens suggereixis, ens comentis, ens sacsegis, perquè a la fi “parlant la gent s’enten... “

4

objectiu i àmbits del Departament de Documentació i Recerca. La pròpia docu-mentació de l’Institut explica que el Departament de Documentació i Recerca, neix amb la voluntat de conservar, gestionar i difondre la documen-tació existent sobre fotografia, juntament amb el patrimoni fotogràfic de casa nostra. En aquest Departament de l’IEFC trobem tres àmbits; la

Biblioteca, especialitzada en fotografia i amb més de 5.000 llibres, l’Arxiu Tècnic, que recull docu-mentació d’edició no comercial i l’Hemeroteca, amb una àmplia col·lecció de revistes. Per la seva banda a la Fototeca es guarden còpies fotogràfi-ques antigues i modernes; cal destacar el fons de fotografies d’alumnes de l’Escola de Fotografia de l’IEFC. Completant aquests àmbits, desta-ca l’Arxiu Històric Fotogràfic, on es conserven nombroses col·leccions dels negatius originals d’autor de fotògrafs rellevants. l’abast de l’arxiu fotogràfic. Precisament, de la trajectòria de l’Institut d’Estudis Fotogràfics des de la seva creació fins els nostres dies cal destacar-ne, sens dubte, el seu afany de preservar un gran nombre de col·leccions fotogràfiques de valor que s’haurien perdut irremediablement. El seu Arxiu Històric Fo-togràfic porta a terme un continuat treball de selecció, catalogació i emmagatzematge de materials fotogràfics. L’Arxiu pot ser consul-

tat físicament a la seu de l’Institut i ensems una part del material està disponible a la pròpia Web de l’institució www.iefc.cat, i en un espai propi a Flickr.Col·leccions a destacar. De la totalitat del material preservat a l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’IEFC es poden destacar les següents col-leccions:La Col·lecció Ermengol Alsina Munné (Barcelo-na, 1889 - 1980), la formen unes 2.000 imatges que abasten des dels anys 40 fins als anys 60 del segle passat, amb temes com reproduccions de llibres, il·lustracions, paisatgística i familiar. Alsina va ser autor d’una Història de la Fotogra-fia editada l’any 1954, era també enquadernador i va exercir com a director artístic de l’editorial Domènech de paisatge i familiar.La col·lecció Antoni Arissa Asmarats (Barcelo-na, 1900 - 1980), recull unes 1.200 imatges d’aquest fotògraf aficionat que també fou im-

Si en el darrer número d’area parlàvem en pàgines centrals de l’activitat formativa de l’Institut d’Estudis Fotogràfics. Dedicarem aquesta entrega a la línia d’acció de l’IEFC en la preservació i divulgació del patrimoni fotogràfic català, una línia que es desenvolupa per medi del Departament propi de Documentació i Recerca de l’entitat.

LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC A L’INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA

foto arxiu thomas foto arxiu Plasencia

5

pressor d’ofici. El material d’aquesta col·lecció va dels anys 20 fins passada la Guerra Civil i cal destacar la part anomenada “Nova Visió” amb un tractament molt innovador a l’època, que segueix la tendència de les avantguardes artístiques.De la col·lecció Albert Bellós Agulló (Barcelo-na, 1915 - 1993), direm que inicialment l’autor fou un aficionat que combinava la seva feina a una agència de duanes amb la fotografia arreu de Catalunya. Més tard, va començar a editar postals de les imatges preses, en un laboratori muntat a casa seva, amb el segell “Foto Be-llmon”, acrònim del seu cognom i el de la seva dona Monsó. Es tracta de 300 imatges datades als anys ‘40 i ‘50 del S.XX.La col·lecció Emili Godes i Hurtado (Barcelona 1895-1970), està formada per 163 imatges reu-nides per aquest fotògraf d’ofici que va destacar en fotografia científica i en reportatge mèdic. A la vegada, el seu autor documenta fotogràficament

les obres d’artistes de la seva generació i treballa professionalment en el món del cinema. La col·lecció Matarranz la formen 741 imatges, que abasten del 1910 fins el 1947, amb dues parts ben diferenciades: la fotografia d’aficionat, amb fotografies familiars, d’excursions, paisatge urbà i rural, etc. I d’altra banda, la fotografia professional, centrada en reportatge social (casaments, bateigs

i convits) entre les que destaquen les bodes civils en plena guerra, amb milicians i militars. Merletti: pioner del fotoperiodisme. Ca-pítol apart requereix el dipòsit que té l’Institut de l’arxiu d’Alexandre Merletti Cuaglia (Torí, Itàlia 1860 - Barcelona, 1943) tan pel nombre d’imatges, de l’ordre de 9000, com pel contingut. Merletti degut a la seva activitat com a fotoperiodista per gran nombre de mitjans documenta la vida catalana, des de principis del segle XX fins els anys 40, actes polítics, socials, culturals, d’espectacles i esportius de l’època a Barcelona. La seva càmera va captar els successos més trascendents i de

més significació política i social que es van pro-duir en el transcurs de les primeres dècades del segle XX.encara més col·leccions. També cal esmentar en aquesta referència del fons de l’IEFC la col·lecció Eduard Monteys Ser-ra, procurador de tri-bunals, formada per 2.555 fotografies pre-

Si en el darrer número d’area parlàvem en pàgines centrals de l’activitat formativa de l’Institut d’Estudis Fotogràfics. Dedicarem aquesta entrega a la línia d’acció de l’IEFC en la preservació i divulgació del patrimoni fotogràfic català, una línia que es desenvolupa per medi del Departament propi de Documentació i Recerca de l’entitat.

LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC A L’INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA

foto arxiu Plasencia foto arxiu Roisin

6

Curs sobre Conservació i orga·nització de Col·leccions fotogràfi·ques. La gran experiència de la qual dispo-sa l’IEFC en la preservació dels propis arxius es volca en realitzar mòduls formatius de Conservació i Organització de Col·leccions Fotogràfiques. Els mòduls donen una visió general dels processos tècnics propis del suport fotogràfic, establint uns criteris i pau-tes de treball vàlids pels arxius fotogràfics i pel tractament de les col·leccions de fo-tografia que es troben als arxius, museus i altres entitats. Aquests cursos van dirigits a bibliotecaris, arxivers, documentalistes, fo-tògrafs, estudiants i altres professionals que treballin o estiguin interessats en conèixer com conservar i organitzar col·leccions.Dades de l’iefC. En l’anterior número d’areavisual vàrem referir-nos a l’activitat acadèmica que desenvolupa l’Institut i en aquesta entrega hem divulgat les activitats de protecció del patrimoni fotogràfic que porta a terme aquesta institució: Una segona divisió que es complementa encara amb la d’Activitats Culturals, que donarem a conèi-xer en el proper número. Per disposar de més informació sobre l’Institut val a dir que està ubicat a l’interior del recinte de l’Escola Industrial, al carrer Urgell núm. 187, Barcelo-na, amb telèfon 93 494 11 27. També teniu tota la informació a www.iefc.cat.

ses del 1902 al 1929 majoritàriament de pai-satges (sobretot el Montseny, Pirineus catalans i Costa Brava) i diversos viatges per Espanya. Totes les plaques són estereoscòpiques. En relació a la col·lecció de Leopoldo Plasencia Pons i de Magarola (Barcelona 1906 -1988) amb 19.000 imatges, documenta el folklore i

la vida rural a Eivissa i els canvis urbanístics de la Barcelona dels anys ‘40, ‘50 i ‘60 del segle passat. També va treballar fent reproduccions d’obres d’art i pintura d’artistes contemporanis. La col·lecció Lucien Roisin Besnard és la més nombrosa del fons amb 48.000 imatges que abasten des de principis del S.XX fins els anys 50. Aquest fotògraf nascut a París l’any 1884 va venir a viure a Barcelona, on va exercir de fotògraf i es va dedicar principalment al negoci de les postals. Com a editor va utilitzar en molts casos imatges preses per altres fotògrafs. Va tenir una botiga a la Rambla de Santa Mònica de Barce-lona i si bé va morir l’any 1943 la seva família va continuar el negoci “La Casa de la Postal” fins el 1962. En aquest fons trobem imatges de tota Espanya, amb un seguiment exhaustiu de ciutats i pobles. Paisatge, fotografia artística i arquitectònica, reportatge de diferents entitats i fotografia etnogràficaDe la col·lecció Esteve Terradas Illa (Barcelona 1883 - Madrid 1950) es conserven unes 3.400 imatges que arriben des del 1910 fins l’esclat de la Guerra Civil. D’ell direm que era fotògraf aficionat, enginyer industrial i de camins i matemàtic. Va ser director d’obres dels Ferrocarrils de Catalunya i va dirigir i projectar la construcció del metro de Bar-celona. També va tenir càrrecs directius a la Telefo-nica i al Instituto Nacional de Técnica Aeronáutica. L’abast de les fotos té a veure amb l’àmbit profes-sional però també hi ha nombroses fotografies dels seus viatges per Espanya, Europa i Sudamèrica, on destaca el seu interès pel paisatge i l’arquitectura. Per últim, amb 22.000 imatges que van de finals del S.XIX fins el primer terç del S.XX, trobem la col·lecció Josep Thomas i Bigas (Barcelona 1853-Berna, Suïssa 1910), que va fundar la Fo-totípia Thomas i és conegut sobretot per la seva col·laboració en llibres i revistes d’art com “La Il·lustració Catalana”, “Pèl i ploma”, “El Arte en España”, etc. Els negatius fotogràfics de la col-lecció corresponen a altres autors que treballa-ven per encàrrec de la Fototípia. Les imatges són de tota Espanya, amb un seguiment exhaustiu de ciutats i poblacions. Paisatge, fotografia artística i arquitectònica. Hi ha una part important de re-produccions d’obres d’art (arquitectura, interiors i exteriors, escultura, pintura i arts menors).

7

el CelleR De CaN RoCa ha estat el lloC esCollit PeR PReseNtaR l’obRa que fRaNC aleu , vinculat al grup La Fura dels Baus – exposa a la galeria Presenta de Girona. El lloc no s’ha escollit a l’atzar ja que l’obra que ens presenta Franc està realitzada amb taques de vi del Montsant... La simbiosi del vermell fosc del vi com a al·legat de la sang en simbiosi de complicitat ab-soluta entre l’home i la seva naturalesa donen un caràcter molt especial a aquesta expo-sició de taques de vi-sang...En la presentació a Can Roca es presenten a més obres fe-tes en col·laboració d’alguns amics com el cantant Pau Riba, els directors de la Fura Carles Padrissa i Alex Oller, els pintors Evru i Carlos Pazos, Sergi Ca-ballero i Marceli Antunez…Malgrat la llarga trajectò-

ria de Franc Aleu (què fa 20 anys que va fer la seva primera exposició) és cone-gut per la seva vinculació a “La Fura dels Baus” Encara que els indicis de Franc es-tan en a la fotografia, és en 1990 quan la seva activitat artística deriva cap els audi-ovisuals i realitza els telons videogràfics per a la cantata escènica de L´Atlantida amb “La Fura” Amb ells realitza “El Martiri de Sant Sebastià” i el “Faust 3.0” premi de la crítica en 1999. Va ser responsable de l`escenografia audiovisual de l’Exposició de Saragossa al 2008 i actualment treba-lla en la direcció i realització dels audiovisuals de l’opera “Tanhauser” de Wagner a la Scala de Milà. Lògicament l’obra que exposa a Galeria Presenta de Girona mostra la seva faceta mes intimista amb poques ocasions de ser vista. Antoni Marin.

Patrocina aquesta secció

COL.LECCIONISME CINEMATOGRÀFIC

finestres Fotoperiodisme català emergent

CLIC 10 AL OFF PERPINYADe la convocatòria de Perpinyà Visa d’Or (veure pàg. 11) desta-quem també les activitats paral.leles a l’organització d’aquesta fira de fotoperiodisme de major rellevància. Sota aquest segell “Visa Off”, a la casa de Catalu-nya que la Generalitat manté a Perpinyà, va tenir lloc l’exposi-ció “Clic 10”: Aquesta iniciati-va organitzada per Diomira, és planteja com una convocatòria a joves fotògrafs catalans de talent

i un Jurat escolleix el reportatge guanyador. Enguany el Premi ha estat per David Simon -alumne de l’IEFC- pel seu reportatge de Febrer 2010 a Tokio. Darrera d’aquesta ciutat de més de vuit milions d’habitants i trenta a la seva àrea metropolitana, centre financer d’Asia hi trobem també una societat feroçment competiti-va, de la qual en David ha captat subtilment la seva essència...

8

XaVieR CaPellas 1962 (compositor)

Graduat en Film Scoring al Berklee College of Music i a la Universitat del Sud de Califòrnia, ha treballat com a compositor en cine i televisió els darrers vint anys.Ha col·laborat amb Manuel Gutiérrez Aragón, Eduard Cortés, Mariano Barroso, Montxo Armendáriz, Ser-gio Cabrera entre d’altres.Recentment ha compost la música de “La vida em-pieza hoy” de Laura Mañá, “Operación Malaya” de Manuel Huerga i “Bruc” de Daniel Benmayor.

el j

urat

9 Zeros the smiley (2’30 min) de Pau Parrado. �un meravellós estat de mísera i morbosa no felicitat (3 min.) de Daniel �Álvarez, José antonio Cardoso, Clara Vallve, Mariana Rochas.

C.E.C.C.

la lona (8 min.) de Jaime serrano. �

ECIB – Escola de Cinema de BarcelonaYou Will survive (3 min. aprox.) de abel Roca. �la edad del sol (25 min. aprox.) de sílvia subirós. �

EMAV – Escola de Mitjans AudiovisualsKatacric, Katacrec (5 min.) de esther bernal & sabela Vázquez. �

la “nova autoria” present a Sitges“NOVA AUTORIA (secció Noves Visions)” ha esdevingut dins la programació del Festival de Sitges l’aposta del certamen per desco-brir i “donar ales” al talent local, a propostes audiovisuals sorgides de les escoles de cinema catalanes…Es tracta per tant, d’una finestra d’inestimable valor per a divulgar treballs dels diversos centres formatius propers. Aquesta secció, de la qual ja s’arriba enguany a la 10na convocatòria, permetrà durant el dissabte 9 d’octubre visionar materials del talent emergent a les escoles. (de 15.30 a 16.45 ficcions i desprès fins a les 18.00 h. documentals). Finalment, en aquesta mateixa convoca-toria es donaran a conèixer els Premis SGAE Nova Autoria que s’atorguen a la cloenda del Festival de Sitges. Us presentem, a continuació, una relació dels onze treballs seleccionats amb les principals referències de cadascun i el Jurat d’enguany i us esperem a la Festa que es celebrarà al Jardinet del Prado (C. Francesc Gumà, 6-14 - Sitges) el dissabte dia 9 d’octubre a les 18.15 h.

Enguany Els mEmbrEs dEl Jurat han Estat Els sEguEnts:

MaRia RiPoll (directora i guionista)

Estudia al American Film Institute (AFI) a Los Ángeles on fa un màster de direcció de cinema. En 1995 el seu curt KILL ME LATER guanya el primer Premi a l’Oberhausen així com la beca Panavisión al Festival de Houston. En 1997 roda EL DOMINI DELS SENTITS i a 1999 dirigeix la seva òpera prima LLUVIA EN LOS ZAPATOS, nominada a Millor Direcció Novell als Goya. Dirigeix a Los Ángeles TORTILLA SOUP (2001) que obté 9 nominacions als premis ÀNIMA. En 2002 va dirigir WITNESS documental per a Canal Plus. Amb el llargmetratge UTOPIA (2003) desenvolupa una intriga sobrenatural. És la seva primera pel·lícula en castellà. Treballa periòdicament com directora d’espots publicitaris para Monkey Films i Picnic (Barcelona) i Miracle Films (Los Ángeles). TU VIDA EN 65, la seva última pel·lícula, es va estrenar en 2007. Actualment està a punt de rodar WAVE de coproducció europea, entre Irlanda, Alemanya i Luxemburg i també desen-volupant Agua en la boca, sèrie per a TV i The 5th Chromosome, una web documental.

9

albeRt solÉ(director i guionista)Durant anys, l’Albert Solé va treballar com a reporter televisiu especialit-zat en temes socials i internacionals als canals públics TVE i TV3. L’any 2000 va començar a dirigir docu-mentals. amb una extensa sèrie de treballs en aquest àmbit- Al 2007 va dirigir la seva primera pel·lícula per a cinemes: Bucarest: la memòria perduda (coproduïda amb TV3 i TVE), estrenada a nombroses sales i guardonada amb el Premi Goya 2009, Premi Gaudí 2009 i nombroses distin-cions a Festivals internacionals: Cinespaña, premi especial Tirant o premi CMCA Memoire de la Mediterraneé....

la “nova autoria” present a Sitges“NOVA AUTORIA (secció Noves Visions)” ha esdevingut dins la programació del Festival de Sitges l’aposta del certamen per desco-brir i “donar ales” al talent local, a propostes audiovisuals sorgides de les escoles de cinema catalanes…Es tracta per tant, d’una finestra d’inestimable valor per a divulgar treballs dels diversos centres formatius propers. Aquesta secció, de la qual ja s’arriba enguany a la 10na convocatòria, permetrà durant el dissabte 9 d’octubre visionar materials del talent emergent a les escoles. (de 15.30 a 16.45 ficcions i desprès fins a les 18.00 h. documentals). Finalment, en aquesta mateixa convoca-toria es donaran a conèixer els Premis SGAE Nova Autoria que s’atorguen a la cloenda del Festival de Sitges. Us presentem, a continuació, una relació dels onze treballs seleccionats amb les principals referències de cadascun i el Jurat d’enguany i us esperem a la Festa que es celebrarà al Jardinet del Prado (C. Francesc Gumà, 6-14 - Sitges) el dissabte dia 9 d’octubre a les 18.15 h.

UAB – Universitat Autònoma de Barcelonael jardín de las razones perdidas (32 min.) de Daniel b. farré. �

Taller De Cinema

12 rosas para Julia (13 min.) dels participants del taller de �Cinema de Martorell 2010.

Universitat Ramon Llull – Blanquerna

freddy (15 min.) de Jordi ferré. � ESCAC – Escándalo Films

todo queda en familia (13 min.) de luis fabra. � Universitat Pompeu Fabra

el mirall (10 min.) de eva Doménech & emília font. �

Enguany Els mEmbrEs dEl Jurat han Estat Els sEguEnts:

MaRia RiPoll (directora i guionista)

Estudia al American Film Institute (AFI) a Los Ángeles on fa un màster de direcció de cinema. En 1995 el seu curt KILL ME LATER guanya el primer Premi a l’Oberhausen així com la beca Panavisión al Festival de Houston. En 1997 roda EL DOMINI DELS SENTITS i a 1999 dirigeix la seva òpera prima LLUVIA EN LOS ZAPATOS, nominada a Millor Direcció Novell als Goya. Dirigeix a Los Ángeles TORTILLA SOUP (2001) que obté 9 nominacions als premis ÀNIMA. En 2002 va dirigir WITNESS documental per a Canal Plus. Amb el llargmetratge UTOPIA (2003) desenvolupa una intriga sobrenatural. És la seva primera pel·lícula en castellà. Treballa periòdicament com directora d’espots publicitaris para Monkey Films i Picnic (Barcelona) i Miracle Films (Los Ángeles). TU VIDA EN 65, la seva última pel·lícula, es va estrenar en 2007. Actualment està a punt de rodar WAVE de coproducció europea, entre Irlanda, Alemanya i Luxemburg i també desen-volupant Agua en la boca, sèrie per a TV i The 5th Chromosome, una web documental.

els

sele

ccio

nats

10

finestres

Dels “posts” que ens enganxeu al grup de facebook d’areavisual·cat ressaltem aquest mes la referència al link de youtube.com de “el viaje de Maria” un curtmetratge d’animació del dibuixant Miguel Gallardo, pare d’una nena amb autisme… una petita excursió al mon de Maria…

Daniel Condeminas, Degà del CPAC

Si res no canvia, aquesta tardor l’escenari de la distribució i consum de continguts audiovisuals a internet es veurà sotmés a una doble transformació de la qual els professionals, empreses i adminis-tracions públiques han de pensar com actuar de la millor manera possible per interessar les noves (i no tant noves) generacions en el consum lícit de les obres audiovisuals i els videojocs. Restar al marge de les futures comercialitzacions d’obres audiovisuals a internet, serà sinònim de quedar en fora de joc del tot.El primer canvi no és cap novetat, però ara sí que sembla que va de veres. El Congrés de Diputats iniciarà el debat de l’anomenada “Llei Sinde” que significarà que l’incert i lent procés judicial de les webs que fan negoci il·lícit amb les descàrregues de pel·lícules i altres continguts sobre els quals no tenen drets de difusió o emissió, passaria a ser un ràpid tràmit de caràcter administratiu, això sí sota tutela judicial. Les importantíssimes

pèrdues econòmiques que representa la mal anomenada “pirateria” a internet són prou cone-gudes pel sector; i alçar la bandera de la llibertat d’expressió per intentar justificar la impunitat de les descàrregues il·lícites esdevé tan perillós com demagògic: ningú discuteix la necessària retribu-ció d’altres ofertes de consum cultural. El discurs falaç del “gratis total” aplicat al sector audiovisual ha causat no pocs estralls al sector...però importantíssims beneficis a companyies de telefonia i buscadors d’internet. Distingir que és i què no és legal en la difusió de continguts audiovi-suals a internet és en benefici de molts, perquè és condició indispensable per tenir un escenari viable de comercialització telemàtica de continguts.El segon canvi prové de l’altra banda de l’Atlàntic. Finalment, Apple per una banda i Google/Youtube –amb models comercials ben distints— s’han po-sat de valent per esdevenir els màxims proveïdors de continguts audiovisuals sota demanda, ja sigui a la pantalla de l’ordinador... o a la pantalla del menjador. iTV, serveis de l’iTunes per l’iPad, You-tube Live... són noms que s’hauran de tenir molt presents les empreses d’aquí, sinó volem que el consum de pel·lícules, sèries de televisió i altres continguts via IP estigui absolutament dominat per les Majors nord-americanes. Caldrà quelcom més que bona voluntat per guanyar-se l’interès dels joves internautes, un cop assumit que als DVD els hi queda molt poca vida per davant. El món de la música ja hagut de fer una duríssima reconversió, i el món editorial s’ha avançat amb una plataforma de pagament atractiva amb un suport tecnològic amable fins i tot per a persones alienes a la infor-màtica (l’e-book).

www: dos canvis en profunditat sobre l’audiovisual

11

Ja són vint·i·dos edicions les celebrades pel festival de fotoperiodisme Visa pour l’image a la Vil·la de Perpinyà dins el departament francès de llenguadoc·Rosselló.

Xavier Martí Alavedra

El festival Visa pour l’image, de periodicitat anual, dedica la primera setmana als professionals de la imatge, que, un cop acreditats, poden accedir al Palau de Congressos per trobar-se amb altres fo-tògrafs, representants de la premsa i les agències internacionals i dels col·lectius novells que con-fien en poder donar-se a conèixer mundialment aprofitant el prestigi de l’esdeveniment.Com és costum, al llarg dels primers dotze dies de setembre, s’han exposat a vuit indrets de la ciutat els millors treballs foto-periodístics del món, amb la presència dels seus autors, com ara William Klein i William Albert Allard amb una mostra retrospectiva dels seus treballs; temes com el de l’or negre de Txernòbil presentat per Guillaume Herbaut, la po-ligàmia als Estats Units, de la Stephanie Sinclair, la vida als carrers a New York d’Andrea Star Reese o les peregrinacions al món de Kazuyoshi Momachi, així com la mostra anual de les fotografies guanya-dores del concurs World Press Photo.Tothom pot accedir a les diferents exposicions, ja què són gratuïtes. Dins el Festival, fins hi tot, hi ha un programa de formació que aprofiten molts dels mestres i les escoles locals per impartir ltres

coneixements interdisciplinaris als seus alumnes, amb visites comentades per professionals de la fotografia, que són els veritables testimonis de tot el que succeeix al món actual.A les vetllades del Camposanto es projecten re-portatges de màxima actualitat que tracten les problemàtiques existents arreu del món. Enguany s’ha presentat diversos temes, alguns d’ells mo-nogràfics sobre la guerra de Corea, els anys del pop o la celebració del desè aniversari de la re-vista De l’Air. També s’hi lliuren diversos premis, entre ells, ha estat concedit el Visa d’Or de notíci-es a Damon Winter per un treball publicat al New York Times sobre el terratrèmol haitià; el premi Canon a la dona fotoperiodista atorgat a Martina Bacigalupo pel seu treball sobre Uganda publicat a Le Figaro Magazine, i també el premi de la Vi.lla de Perpinyà al jove repòrter Corentin Fohlen pel seu treball sobre la revolta a Bangkok.Resulta molt gratificant comprovar any rere any la excel·lent valoració que fa del festival el gran públic francès, que, gràcies a la seva fidel as-sistència, ha permès consolidar el festival de la fotografia documental, informativa i d’actualitat més important del món.

El fotoperiodisme envaeix la Vila de Perpinyà

12

finestres El 14 d’agost ha estat el dia d’inici per a la nova pel·lícula de Santiago LAPEIRA “Molta Merda”.Protagonitzada per Enrique García, Marina Durán, Federic Charlot i Laura Manzanedo, la pel·lícula és una comèdia que té com a tema principal el teatre. Barcelona i Venècia són els llocs elegits per rodar el vodevil d’embolics i s’espera l’estrena per a aquest desembre al cinema Alexandra. El film compta amb la producció de Verne Films amb associació de Miola Production. Ginebra Vall

Productores Actives

tWeetPeli.oRG: uNa Peli feta a tWitteR? Aquesta iniciativa pretén crear una obra audiovisual col.laborativa feta emprant el portal de microblocs Twitter. Promoguda pel perio-dista Vaientí Sanjuan. durant juliol i a través de twitter un gran nombre de persones han anat enviant idees de guions que son votades per les persones adherides al projecte, Això s’ha fet abans de l’estiu i ara un equip de guionistes fusionarà les idees de tots plegats per el·laborar un guió únic. La idea va sorgir del periodista que condueix el programa de Catalunya Radio “Vist i no vist” i busca sumar esforços de gent coneixedora del mitjà, en les diverses fases de la producció. La pel·lícula resultant que es podria rodar abans d’acabar l’any es regirà per drets de Creative Commons.

13

NoVes sÈRies aMeRi·CaNes i iNtelliGeNts. Per explicar-nos l’abundància en els darrers anys de sèries americanes intel•ligents es diu que tot comença amb HBO, la cadena de cable per abona-ment. Aquesta televisió al no dependre de les audiències es permet “arriscar” en producci-ons intel•ligents: És el cas de “The Wire” que va traduïr-se com “Bajo escucha” però que només s’ha programat a canals espanyols de pagament i a la televisó gallega. Després van venir “House”, “The Soprano”

y “Lost” sobre la qual sortirà en propers mesos “l’Enciclopèdia Lost” i “Perdidos. La guía de-finitiva” de Lluis Alba y Miguel Perez. Sobre les sèries ameri-canes que aniran a la tempora-da 2010-2011 en citem algu-nes: “Raising hope” de la Fox (o que varem fer quan a casa va aterrar un nadó inesperat) i “Terra Nova” de Steven Spiel-berg. De la CBS “Hawai 5.0” “remake” de la mítica sèrie dels anys seixanta, “The Defenders” amb Jim Belushi, “The Event” i “Undecovers” de la NBC, Pels amants del terror la Syfy oferirà

“Haven” basada en la història de “Colorado Kid” de Stephen King.

5

vessen els Ajuntaments arrel de la davallada d’ingressos estan a l’ordre del dia, per la qual cosa, la tele local que no sembla tan de “primera necessitat” com un hospital, posem, per cas.

Massa normativa? De fet el model de televisions de pro-ximitat ja és objectable des de la pròpia creació del “mapa”: algunes intervencions ja deien que comercialment és inviable una televisió per una demar-cació de 200.000 potencials espectadors.... En tot cas totes les televisions que ara estan en

marxa van presentar-se a les llicències atorgades pel CAC i sabien el marc on havien d’ac-tuar... Els operadors voldrien més flexibilitat en l’aplicació de la normativa i en això tenen, per tant, una dificultat adicional... Encara hi ha més ja que el sis-tema de multiplex per emetre en cada demarcació es finança entre els operadors que para-doxalment són competència... A hores d’ara només a la conur-bació barcelonina i al Maresme emeten els quatre emissors assignats... Alguns sembla que esperin a veure si escampa...

Televisió per Internet. Després de les grans inversions fetes amb la TDT i les moltes ex-pectatives posades amb aques-ta nova tecnologia resulta para-dòxic que alguns operadors es plantegin la conveniència d’anar derivant cap a la xarxa. De fet, el consumidor més jove cada vegada rep més continguts au-diovisuals per internet que per el canal convencional de televisió. Emetre per internet pot resultar més econòmic, arriba a tot arreu més enllà de les demarcacions... i a sobre no hi ha organismes de control, almenys per ara..

El MAC de Granollers atreu un nombre im-portant de producto-res de petit dimensio-nat, molt orientades a nous formats i possibi-litats de la xarxa, i que treballen amb baixos pressupostos. Moltes d’aquestes producto-res tenen darrera l’entusiasme de gent molt jove que “aterris-sa” al sector... Valdrà la pena atendre quins treballs audiovi-suals han guanyat en aquesta convocatòria vallesana.- El Premi Audiovisual MAC

Nou Format XTVL, ha estat atrocinat per al projecte “Di-ari de l’últim home”, presentat per Gusano Films- Premi Audiovisual MAC Comunicàlia, per al projecte “L’excusa”, presentat per Pro-

duccions Minnim SC- Premi Audiovisual MAC VOTV Terra de Músics, per al projecte “Terra de músics”, pre-sentat per Crit Produc-cions Audiovisuals. Pel que fa a la 3a Mos-tra de Programes de Tv de Proximitat, els

guanyadors han estat. Millor Programa Cultural: per a “Xa-dom”, presentat per Atzucac Films i Millor Programa d’En-treteniment: per a “Green power”, presentat per Cas-sette Films, SCP.

“Diari de l’últim home”, presentat per Gusano Films www.gusano.org

fausto. Al costat de Zentropa Films i Tele-cinco van rodar el passat agost “Alakrana” diri-gida per Salvador Calvo, que recrea el segrest del vaixell tunyinaire espanyol.filMs De la RaMbla: “Mil cretins” és el títol de la producció que ha rodat el darrer estiu Ventura Pons, amb guió del propi director, basat en relats de Quim Monzó. El repartiment és am-plíssim. La producció és de Films de la Rambla i s’ha gravat amb càmera digital Red One.filMaX: El passat juliol Jaume Balagueró rodava “Mientras duermes” produïda per Fil-max i on intervenen Luis Tosar, Marta Etura i Alberto Sanjuan.KaPlaN: Carles Torras, director de Joves i Trash, ha filmat aquest estiu “Open 24h”: amb Kaplan i la companyia nord-americana First Instint Pictures. Es una pel·lícula ambientada a l’extraradi de Barcelona, recreant la vida d’un

vigilant nocturn. El pol.lifacètic Salomon Shang n’és protagonista i té al repartiment Judith Uriach, Fina Rius, Pedro Veitía i José María Blanco.MeDia filMs. Dirigida per Jordi Mollà, aquest estiu s’ha rodat “88” plantejada com un drama sicológic. Destaca la fotografia de Daniel Aranyó que ha treballat en “Serrallonga” i en produccions internacionls com High School 3.“CaRaCReMaDa”. Desprès d’anar a la selecció oficial Orizzonti delVenecia, en pro-pers mesos s’estrena “Caracremada”, de Lluís Galter. Ha estat produïda per l’associació Passos Llargs, Mallerich Films i Cromosoma, amb participació de TV3. “Caracremada”, era el malnom utilitzat per la guàrdia civil per re-ferir-se a Ramon Vila Capdevila, i la pel·lícula pretén reflexionar al voltant de la resistència llibertària al règim de Franco a través del que fou el seu últim guerriller en actiu.

14

entrevista

Pepe Mendez

Ángel sala.- Em sembla una llei que s’ha consensuat i crec que per veure-hi resultats cal donar-li una mica de temps. En qual-sevol cas, és una llei que havia de fer-se i que aquest any no ens afecta directament, ja veu-rem com avança... Sé que hi ha sectors a qui no els ha agradat, així que caldrà consensuar-la amb tots, sobretot amb distri-buïdors i exhibidors que són els que, sembla ser, els afecta més negativament al seu negoci.

Pepe Mendez.-El festival de Sitges és bàsicament de temà-tica fantàstica, tots ho sabem... Aquesta és la seva peculiaritat, per la qual és reconegut mundi-alment, però aquest és un país en el qual difícilment es poden

produir mes d’una o dues pel-lícules d’aquest gènere a l’any, així que a la fí és un bon apa-rador per presentar pel·lícules americanes però poc repre-sentatiu del nostre cinema. No creus que s’haurien d’obrir noves seccions amb més repre-sentació el nostre cinema? Ángel sala.- Home, crec que mes representat que està és impossible! Aquest any tenim més de dotze pel·lícules ca-talano-espanyoles, títols que poden estar en altres festivals com, “Pa Negre” o “Aita”. De totes maneres el gran error seria presentar pel·lícules ca-talanes o espanyoles solament a Catalunya o a Espanya. Es-collir-les perquè són catalanes en comptes de perquè són bo-nes...Les pel·lícules de qualitat tindran cabuda no solament en el Festival de Sitges si no en molts altres festivals. És bó

que les nostres pel·lícules es-tiguin a Berlín, a Cannes o a Venècia. Es bo per al nostre cinema que pel·lícules com “Agnòsia” o “Els homes blaus” s’hagin vist a Toronto, a Austin o a Venècia. Crec que hauríem

Angel Sala

GEVTlf: 627 05 01 77gevproduccions@gmail.com

GEVVideo Produccions

videoreiki.blogspot.com

a banda que el director del festival de cinema de sitges, Ángel sala, ens expliqués detalls de l’ edició d’enguany, varem voler saber, també, la seva opinió sobre qüestions més ge·nerals del cinema, així que d’entrada l’abordem preguntant·li la seva opinió sobre l’última llei de cinema, en la qual ignasi Guardans té un important paper, però que està sent molt discutida per alguns sectors de la indústria.

“A SITGES HI HA INSUFI-CIÈNCIA DE SALES”

15

d’estar molt contents en que el millor cinema que s’ha fet hagi estat reconegut en altres llocs... és per reflexionar-ho. El fet que a Màlaga, “Herois”

hagi guanyat molts premis és significatiu. Aquesta és una pel·l ícula que nosaltres ja passem aquí en una sessió especial. Crec que estem en un moment molt potent.

P. M: Centrant-nos específica-ment en l’edició d’aquest any hi ha seccions noves?a.sala. - Novetats poques. Hem reforçat una mica la secció PA-NORAMA per fer-la una mica més competitiva. Hi havia moltes pel·lícules interessants que de vegades no entren a la secció principal i aquí tenen la possi-bilitat d’exhibir-se, produccions que tenen bastant interès i que d’altra manera no seria possible veure... Després tenim la sec-ció “NOVES VISIONS” que ha despertat molt interès, sobretot en la gent jove que està a les escoles... alguns d’ells amb el temps s’incorporen a la indústria i els interessa tot allò que aporta novetat al cinema. Per cert que, penso que les millors escoles de cinema d’Espanya estan a Catalunya, i això també ha influït en la salut del cinema que es fa aquí… com ESCAC, La Pom-peu o La Ramón Llull,…P. M. – També l’EMAV...a. sala.- …Exactament, la qual cosa implica que molts dels di-rectors i tècnics futurs surten d’aquí amb una preparació considerable.P. M. –Precisament, parlant d’escoles i dels premis “nova

autoria” no es podria donar més difusió al excel·lent treball que fan aquests joves en els seus centres de formació?a.sala.- Home, tampoc és la part principal del Festival, i aquí almenys els dediquem un espai. És clar que si vas a Ber-lín o a Cannes et trobes amb coses semblants, però, clar, no poden tenir la repercussió que tenen altres seccions, encara que haig de dir-te que intentem millorar-ho cada any. També és una qüestió del públic, aquesta aparent falta d’atenció passa també amb els curtmetratges, no els d’escoles, sinó fins i tot amb els que van la secció ofici-al, doncs solament interessen a un reduït sector de gent i pot-ser, als professionals.P. Méndez.- Quina atenció de-diqueu als nous realitzadors?Ángel sala.- Crec que és un festival eminentment dedicat als nous realitzadors. Cada any ens bolquem més amb les òperes primeres. Difícilment trobaràs un altre festival amb mes representació de joves valors.

Llegiu l’entrevista complerta a www.areavisual.cat

“ LES MILLORS ESCOLES DE CINEMA ESTAN A CATALUNYA”

16