50 GRUPS DE ROCK FAN MÚSICA JOVE A SANT CUGAT. Pàgs. 3-4 mm SETMANA*

EIS 4 CANTONS , Divendres, 22 de novembre de 1996

Setmanari independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS 2 2 5 p t M

La facultat de Malicina c/c la noia universitat (.< podria cm ni àcar en una planta de íhospital

Sant Cugat, candidata a ser una de les seus de

la Universitat Lliure Els dirigents de la nova universitat privada catalana

han iniciat converses amb FAjuntament i rHGC Plana 15

IM ciutadania de Sant Cugat està convocada cada dimarts a la plaça de Barcelona a les vuit del vespre per mani­

festar el seu rebuiga una situació indigna. Imatge de la concentrada d'aquesta setmana. Foto: X. LARROSA

Ciutadans, entitats i partits denuncien el drama

de la zona dels Grans Llacs El consistori aprova una moció on denuncia

el comerç d'armes a la zona. Planes 21-23

Maqueta del projecte. Foto: MANÉ ESPINOSA

La connexió entre el monestir i la rambla del Celler estarà enllestida a finals de 1 9 9 7

El projecte definitiu s'aprova amb els vots de CiU, ERC i PP.

Aymerich (CiU) i Gaya (PSC) mantenen un agre debat. Plana 9 i editorial

TMA Sànchez tindrà la

concessió de la recollida

d'escombraries fins

a Vany 2008. Plana 10

El PP no vol conteni­

dors a Valldoreix, per­

què "disminueixen la

qualitat de vida". Plana 8

La Penya BL·ugrana

celebra el dissetè

aniversari amb Urruti

i PitU Abril. Plana 4 1

Can Gatxet o f i i n

Entrega Immediata Oficina de 68 m' Bany c o m p l e t

Termoin&tal.laeió Elèctrica - Doble vidre Porter automàtic

Antena TV/AM Tancaments d'alumini

^ PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 589 17 32 Sant Cugat del Vallès

2 ELS ÏCANIÜNS Divendres, II de novembre de 1996

Sumari

Entrevista amb Quim Ferrer, nou conseller nacional de CDC. Plana 6

S'obre un centre de biomecànica a les Gimbernat. Plana 16

168 joves de Sant Cugat faran el servei militar l'any 1997. Plana 19

800 persones al CAR en la jornada de portes obertes. Plana 31

Amics de la UNESCO presenta el llibre L'Estat del món. Plana 38

Setmana 3 50 grups de joves santcuga-tencs funcionen a Sant Cugat més per diver t i r -se que per conso l ida r - se p rofess iona l ­ment . Planes 3 i 4.

Política 6 Les Noves Generac ions del Partit Popular de Sant Cugat consideren "innecessari i con­t r a p r o d u e n t " el projecte de l 'estany dels Alous "tant des del punt de vista pràctic com econòmic" . Plana 6.

Entorn 8 Jaume Tarragó, portaveu del grup municipal popular, es mos­tra contrari a posar contenidors

a Valldoreix. Plana 8. La Diputació acusa la Genera­litat de no trobar sol.lucions als col· lapses de la carretera de Rubí. Plana 8

Dur debat al ple entre l'alcal­de, Joan Aymerich, i el regidor socialista, Joan Gavà. sobre el vial de connexió entre l'avin­guda Francesc Macià i la Ram­bla del Celler. Plana 9

Societat 15 La Universitat Lliure de Cata­lunya es mostra interessada ate­nir centres a Sant Cugat. I Tn d'a­quests possibles centres seria l'Hospital General de Catalun­ya.. Plana 15

El consistori santeugatenc do­

narà a conèixer el municipi amb l'organització de rutes turísti­ques per la ciutat, dirigides es­pecialment a.ls estudiants. Plana 16.

L'I lospital General de Catalun­ya ha decidit incorporar el diò-xid de carboni com a sistema per diagnosticar les malalties cardiovasculars. Plana 17

Els Castellers de Sant Cugat ce­lebren d iumenge la seva pri­mera diada, en la que intenta­ran un castell molt poc vist al llarg de la història castellera, un 9 de 6. Plana 19.

La plataforma Sant Cugat pel Zaire i l ' A j u n t a m e n t d i u e n "prou" al drama africà, en la primera concentració silencio­sa que el col·lectiu ciutadà va

organitzar dimarts. Plana 21.

Economia 28 L'empresa tèxtil Anònima de Torcidos va perdre 26 milions l'any 1995, tot i que ha incre­mentat els seus ingresos nets Plana 28.

El sector públic de Sant Cugat s'aplega a Sabadell per fer la se­gona gran mobilització de la co­marca. Plana 28.

Afred Saldon, propietari de Òpti­ca Saldon, assegura a Les empre­ses que "les ulleres són una de les compres més rendibles que es hn". Plana 29.

Esports 30 FI Winterthur Sant Cugat de

Futbol Sala ha pe rdu t en les tres últimes jornades de lliga i és onzè a la classificació. Plana 30.

La Penya Blaugrana de Sant Cugat celebra el seu 17è ani­versari amb un sopar de ger­manor. Plana 35.

Cultura 38 L'Ajuntament de Sant Cugat ha fet oficial els nous criteris d'a­torgament de les subvencions. Les entitats rebran subvencions d'acord amb la seva activitat. Plana 39.

El Museu de Terrassa no vol tor­nar la Mare de Déu de Sant Cu­gat a casa.. Plana 43.

O S 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, 4 ^

de la carretera de Cerdanyola.

• ,0*i* umtiM*

4Mf*1*

OS 4 CANTONS

{ \ — El tema de la

hetmana Divendres, 22 de novembre de 1996

Els grups d & rock s a n t c u g a t e n c s

A l'esquerra. Se/gi Casas Duo, ui bar Dada. A la dieta, un nitlrpret de música negra. Fotos: ELS 4 C.AS'LOSS

Rock a casa, rock de casa Cinquanta grups més o menys estables demostren la inquietud dels joves per expressar-se musicalment L'àrea de Joventut de l'Ajuntament a la seva disposició l'Espai Jove per- anys, funcionaven a Sant Cugat de tra no tant per convertir-se en es-de Sant Cugat té censats cinquanta grups de música jove al municipi. Tenen tots estils diferents, es bus­quen la vida per assajar i s'ha posat

què puguin fer concerts o jam ses­sions. En els últims dos anys, el nom­bre de joves inquiets per fer música ha crescut espectacularment. Fa cinc

manera estable tres o quatre grups. Els que hi ha ara són, moltes vega­des, un batibull de joves que es mouen d'una banda musical a l'al-

trelles del rock com per expressar les seves inquietuds i demostrar que, tot i la fama d'apàtics, els joves sa­ben dir coses.

ÀNfiKI.sCASTl'KKA

-SantCugat -

Iot i el creixent nombre de joves que agafen una guitarra i una ba­teria i imiten allò que senten a l'a­parell del compact disc, no es pot parlar de rock santeugatenc. Kl més fàcil per a la majoria quan co­mencen és copiar el que els agra­da. Més endavant es llancen a fer lletres i músiques de cançons. Malgrat aquesta expansió, no es pot parlar d'un moviment musical estrictament santeugatenc.

Hi ha una relació de cinquanta

grups, però molts funcionen sen­se que la institució local en tingui constància. També és cert que al­gunes de les bandes que estan censades s'han escindit, han ori­ginat nous grups o han desapare­gut del mapa.

Els cridats són molts, els triats no tants. La majoria dels grups que estan censats són absoluta­ment anònims per a la majoria dels joves. Entre els cinquanta, els que tenen ressò són mitja dotzena, que assagen habitualment i tenen un repertori preparat per actuar en directe.

Els Akrílik són el grup més res­pectat pels altres músics.Els con­sideren els més professionals, els que millor sonen. També són al principi de la llista els Black Cof-fee, els Paquita's Nipples o els Sí­mil ing Service, li Is Damnatorium també tenen una certa popularitat. Elefantes és un grup santeuga­tenc que en l'última programació del circuit Y.O. va fer força bolos i va assolir bon èxit fora de Sant Cugat. Els Skum van guanyar l'úl­tima edició del concurs de lletres en català que es fa als instituts, i van presentar la cançó a l'última

festa major. Gairebé tots els grups han fet les

primeres actuacions en públic a les festes dels amics i en festivals de final de curs. Es una manera de trencar el gel. Els Paquita's Nipples, per exemple, van fer una passa endavant amb sis concerts a la Floresta durant l'estiu. Aquest rodatge els permet afrontar altres empreses i perdre la por d'actuar en directe. Els estils són diversos, però sovintegen les formacions clàssiques de guitarra, baix i ba­teria per interpretar rock en els di­versos graus de duresa.

En un moment o un altre de la trajectòria d'un grup, es planteja l'eterna pregunta: quan es grava una maqueta. Carles Roca dirigeix a més un programa a Ràdio Sant Cugat que serveix per promocio-nar els grups de rock. Però gravar una maqueta amb una mínima qualitat de so és car i s'ha de re­correrà la producció pròpia. "M'a­gradaria que els músics portessin més gravacions, ni que siguin poc audibles". Els grups santcugatencs s'estimen més anar a poc a poc en el camí cap a l'èxit i divertir-se tot i que no l'assoleixin.

S I S T E M E S I E Q U I P S D ' A L T A S E G U R E T A T

ilÉlIllillllPiiiillib n S a l a S 0 T e I

& C O N T R O L S V I A R A D I O

PORTES A U T O M À T I Q U E S

5 8 9 I 7 9 9 C u g a t

'4*ffe*«i*

~ -<- 4%.*

' ¥ * • * * * <

4 Setmana H.S</(A'VKMNS Divendres. 22de novembrede lWf

Els g r u p s de r o c k a S a n t C u g a t

F.ls Xois de la Mare, al local d'assaig. Foto: XAVIER I.ARROSA

ELS NOIS DE LA MARE. Veterans

"Fem gala que som una orquestra de ball 99

Els Nois de la Mare són sis, i fa ja sis anys que roden pels esce­naris de tot Catalunya. Cada cop actuen més i van més lluny, tot i que no han anat a d'altres punts de l'Estat espanyol. Tampoc hi aspi­ren. "Fem el que sabem fer, que és tocar música de festa i divertir la gent. No pretenem ensenyar res a ningú", explica Rafel Vi­nyeta, el percussionista del grup. Potser han trobat la fórmula per mantenir-se, per continuar treba­llant. "Es molt difícil arribar a dalt, hi ha molta gent que vol ser es­trella. Nosaltres vam decidir que volíem dedicar-nos a la música i fer diners. Per això vam optar per la música de ball", afirma en Nico Villar, el cantant.

Els Nois de la Mare assagen en un magatzem prop de la pedrera

Àrids Catalunya, a la carretera de Cerdanyola. "No ens molesta en absolut que ens diguin que som una orquestra de festa major. És per això que toquem, per fer pas­sar-ho bé a la gent". Els Nois de la Mare defineixen el seu estil com a "especial". Fan un show q u e e n t r e t é els e spec tadors . "Hem actuat com a teloners dels Huapachà Combo, per exemple, i els va agradar molt la nostra ma­nera d'estar a l'escenari." Són els més antics entre els grups

santcugatencs. Abans que ells hi havia hagut els Que et moqui la iaia, dels quals fa molt de temps que no se n'ha tornat a sentir res. També actuaven els Bruts quan ells van començar, un altre grup que s'ha quedat en el camí. No tenen cap connexió amb els 50

grups que han aparegut a Sant Cu­gat en els últims dos anys. "No en sabem res. Fa temps que es­tem desvinculats de les coses que es fan a Sant Cugat", explica Sal­vador Navarra, el teclista. Aplau­deixen la iniciativa dels conjunts que s'animen a agafar una guitar­ra i posar-se a tocar, però ells han triat una altra via, igualment res­pectable.

Encara no s'hi poden dedicar professionalment, tot i que aques­ta és la intenció. "Cada cop tre­ballem més entre setmana, i es fa difícil compaginar les actuacions amb la feina". Són incondicionals a la festa major de Sant Cugat, on els agrada tocar perquè "vam co­mençar aquí". Tot i així, reconei­xen que estan orgullosos d'actuar cada cop més en altres escenaris.

Carles Roca, bateria d'un dels grups més recents de Sant Cugat. Foto: X.L.

CARLES ROCA. Bateria

"Ens hem de preparar molt"

El seu grup està acabat de fer. No té nom encara. Carles Roca, bateria, ha format ja dues ban­des. La primera, Mai ho sabràs, es va desfer per "diferències irre­conciliables". La segona era una formació de blues que ni tan sols va arribar a assajar. Del grup ori­ginal van quedar ell i un altre noi que han buscat a correcuita al­tres músics per poder tocar. En Carles, que toca la bateria des de fa quatre anys, n'ha après amb alguns professors, però sobretot, repeteix allò que sent una vega­da i una altra als discos. És auto­didacta.

Assagen en un local que els han prestat els pares d'un amic. Sap que a l'Espai Jove i al bar Dada pot tocar sense que ningú el re­crimini per fer-ho bé o malament,

"però vam provar-ho un dia a l'Espai Jove i el resultat va ser desastrós. S'ha d'estar molt pre­parat per fer-ho". Reconeix que la idea inicial del blues no li aca­ba d'agradar, i defineix la músi­ca que volen fer de "distorsiona-da, temes de festa, amb temes en castellà i en anglès. També hi haurà algun tema en català".

El grup treballa ara en una ver­sió de Beastie Boys, Chïcken, i en una cançó dels Mano Negra. "Es­tem començant, i necessitem to­car alguna cosa, el que sigui. Vo­lem fer una mena de barreja i que cadascú aporti el que vulgui. Després ja sortirà la distorsió".

Són tan joves i fa tan poc temps que hi estan posats que no pen­sen a gravar maquetes. "Abans ens hem de conèixer millor."

Per amor a Vari • Jana Hurter i el seu marit porten el bar Dada a la Flo­resta des de fa un any i mig. El Dada no és només un bar de copes: s'ha convertit, gràcies a l'esforç dels seus reponsables, en un laboratori de creativitat diversa. Pintors, escultors, ac­tors i, sobretot , músics del món tenen un espai per ex­perimentar en aquest racó de­corat a l'estil modernista al costat de l'estació de tren de la Floresta.

"Vull que em vinguin més grups joves. Ara n'hi ha uns trenta que s'animen a tocar a les jam sessions, però segur que d'altres també voldrien actuar aquí". Jana els ofereix la tau­la de mescles, i un escenari perquè s'hi recreiïn. Els Smi-ling Service han actuat més d'una vegada al Dada, un dels pocs llocs de Sant Cugat on es pot actuar en directe habi-

tulament. L'Espai Jove n'és un altre. "Em fa molta pena que els Smiling no vinguin més, tocaven molt bé." Però la vida de músic és dura, i les perspectives no són gens afa­lagadores. "Jo els animo a tots. A mi també em costa mante­nir el local, és difícil". La pro­gramació de música en direc­te del Dada no és qualsevol cosa. Músics de primera fila hi han actuat pel plaer de fer-ho, a 175 pessetes la cervesa i sense que el públic pagui en­trada. Pel bar han passat, per exemple, un dels guitarristes d'El Ultimo de la Fila o tam­bé del grup Sopa de Cabra. Un dels problemes amb què es troben el Dada i altres bars de Sant Cugat on també hi ha música en directe és la llicèn­cia per fer-ho. Per això, a ve­gades, la millor publicitat dels recitals és el boca-orella.

Còpies i originals

E l mes de novembre és, possiblement, el més es­perat per les companyies

discogràfiques, ja que de la ma­teixa manera que altres indústries, basen una gran part dels seus vo­lums de vendes en les dates na­dalenques. Novembre és el mes en què els objectius de les compa­nyies passen a ser els grans su-pervendes, els discos recopilato-ris... És per això que en els dos últims mesos de l'any, la venda de discos arriba fins al 30% o el 40% de tot l'any.

Fins i tot es podria fraccionar l'any en dues parts que anirien des de després de Reis fins a finals d'octubre i els dos últims mesos de l'any. A les dates nadalenques, les companyies es recuepren en gran part de les possibles pèrdues que els hagi portat una aposta

SALVA VALLVÉ

arriscada o unes vendes més bai­xes de l'inicialment esperat En canvi, la resta de l'any, i tret d'al­gunes excepcions i dels artistes amb un cert nom dins de la in­dústria, hi ha sequera.

El món discogràfic, igual que el de la moda, es mou per tempora­des i corrents, de tal manera que si els que es ven és un tipus de música determinat, totes les com­panyies busquen tenir en el seu catàleg grups amb les caracterís­tiques que en aquell moment de­termini el mercat. Es tracta de ser en el lloc adequat en el moment ideal. Una de les últimes grans mogudes del món discogràfic és el grunge, que a principis dels no­ranta i sobretot gràcies a l'apari­ció de l'àlbum Nevermindde Nir­vana va envair el nostre país, un moviment que les companyies no

havien explotat fins aleshores. Però es van adonar que era una

mina, i qualsevol segell discogrà­fic treia un grup grunge, encara que fos de sota les pedres. Aquest mateix exemple serveix per ex­plicar fenòmens com el de la mo-vida madrilena dels anys vuitanta o el més recent boom del rock ca­talà.

Tots aquests fenòmens de grups més o menys novells tenen una cosa en comú: si bé en el moment de més ressò del moviment sor­tien grups de tot arreu, per causa de la bona predisposició de les companyies discogràfiques, el temps acaba fent una neteja, i són molt pocs els grups que aconse­gueixen resistir el pas dels anys i consolidar-se.

Sa/va Vallvé és el cap de musicah de Ràdio Sant Cugat

ELS4CA]YroNS Divendres, 22 de novemire de 1996 Setmana 5

L ' e n q u e s t a

Hi ha un moviment de música moderna a Sant Cugat?

- Saat Cugat -Des de fa un temps, l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Espai Jove ofereixen aules d'assaig i organitzen tallers i concerts per a nous grups i con­junts musicals que vulguin practicar la seva afició. La dificultat d'a­quests grups petits per trobar un local adient per tocar fa que molts dels petits grups de música moderna s'interessin per l'oferta de l'Es­

pai Jove. Però la gran majoria de joves de Sant Cugat no coneixen l'Es­pai ni s'assabenten dels concerts petits, i els grans concerts són no­més dos o tres durant l'any. L'opinió dels joves que hem enquestat és que hi ha una falta d'informació i es fa poca publicitat. En general demanen més suport per part de l'Ajuntament tant pel que fa a pu­blicitat de les activitats com d'ajuda als nous grups musicals. / M.S.

HERNÀN CORTÉS CARREGALO

15 ANYS

ESTUDIANT

"En general es nota un cert moviment musical, però jo quasi no conec cap grup d'a­quí. Hi ha poca publicitat dels concerts que es fa. Trobo que en general falta informació d'a­questes activitats."

ZEUS DIONISIO TORRES

16 ANYS

ESTUDIANT

"I ara!, a Sant Cugat no hi ha moguda, els grups bons que conec no són d'aquí. L'Ajun­tament no organitza quasi con­certs ni dóna suport als grups del poble."

PATRÍCIA DE N O

22 ANYS

Músic "Crec que existeix un movi­ment musical important. L'Es­pai Jove dóna tot el suport que pot als joves aficionats, propor­ciona una aula per a assajos, pro­mou tallers i organitza petits concerts dintre de l'Espai."

JOSEP LLUÍS RONDA

24 ANYS

ESTUDIANT

"Crec que no hi ha veritable suport als nous grups. Sempre actuen els mateixos. No es dó­na oportunitats als nous grups, ni tan sols per als concerts de festa major."

IVAN GARCIA

23 ANYS

ESTUDIANT

"Crec que hi ha més demanda d'espai i de concerts que oferta d'actuacions per part de l'Ajun­tament. En total només es fan tres o quatre concerts durant tot Fanv."

GEORGINA PEROY

19 ANYS

ESTUDIANT

"Hi ha molts grups joves, però falten concerts. Si no es patro­cinen més concerts i no se sub­vencionen els grups nous, és difícil que s'obrin camí en el món de la música moderna."

ELISABET CORRAL

20 ANYS

ESTUDIANT

"Crec que les ganes de moure's i funcionar per part de nous grups hi són, però falta molt més suport per part de l'Ajun­tament i de les entitats. Els con­certs són cars i els grups joves no tenen diners."

GLÒRIA CALSINA

22 ANYS

ESTUDIANT

"Crec que falta publicitat de les activitats musicals que es fan al poble. No s'anuncien els con­certs, no es fan cartells. Només se n'assabenten els que ja són dintre de la moguda."

MARGA AGUILERA

23 ANYS

ESTUDIANT

"Si hi ha moguda jo encara no la conec. Jo vaig a Barcelona. Hi fan més concerts i més bons. Aquí no se n'arriben a fer dos en un any i com que no en fan propaganda, ni te n'assabentes."

DAVID RIBA

22 ANYS

ESTUDIANT

"No hi ha gaire moguda musi­cal, falta més suport municipal. I no només pel que fa a la mú­sica, també en teatre, cinema, lectura i totes aquelles activi­tats que comportin cultura."

EIS4C4NTONS

Política Divnuhts. 21 ili novembre de 19Vi'>

E n t r e v i s t a

La militància de Convergència Democràtica de Catalunya el va elegir com a conseller nacional, secundat sobretot pels vots provi nen ts dels delegats santcugatencs i vallesans. Ferrer va co­mençar la seva carrera política ara fa set anys, quan va decidir ingressar a la secció local de la Joventut Nacionalista de Catalunya, la branca juvenil de CDC, de la qual en va ser mem­bre de l'executiva local. En celebrar el trentè aniversari el setembre passat, va haver d'a­bandonar la formació de joves. Ara ha fet un pas més en la seva trajectòria dins el partit en esdevenir conseller nacional.

QUIM FERRER. Elegit conseller nacional de CDC al congrés

<.(. El pacte amb el PP fa que s'accelerin moltes coses"

JüKRK Ll.OMBART

- C o m ha anat el procés que l'ha portat a s e r conse l l er nacional?

-"Vaig decidir, seguint el con­sell de molts militants de Con­vergència, presentar la meva can­didatura a conseller nacional. Les coses van anar bé i vaig sortir ele­git. Ara comença la feina de ser conseller, que vol dir estar a l'òr­gan de direcció del partit entre congressos just per sota del co­mitè executiu nacional. Repre­sento la comarca del Vallès jun­tament amb la resta de consellers i acompanyo l'alcalde de Sant Cugat, que és conseller nacional en tant que parlamentari, en la

representació santcugatenca.

- U n dels punts que més va defensar la delegació sant­cugatenca va ser la ponèn­cia municipalista. Com l'ha assumit el partit?

- "La política municipalista és una de les grans línies en què cal aprofundir i aquesta ponència ha estat un intent molt reeixit d'a­conseguir aquest aprofundiment. Estic molt d'acord amb l'alcalde que les aportacions de Sant Cu­gat, tutelades per ell, han estat molt cabdals pe rquè aquesta ponència tingui l'esperit que tots desitjàvem."

—Convergència Democràt ica tracta d'una manera especial

Sant Cugat pel fet de tenir una de les poques alcaldies de la zona de Barcelona?

-"Sant Cugat és un dels muni­cipis més importants de Cata­lunya on CiU està governant. Això dóna una rellevància polí­tica que té com a repercussió lò­gica la importància del col·lectiu santcugatenc dins el partit."

—Com veu les relacions amb Unió Democràtica un militant de Sant Cugat a escala local i com les veu a escala nacional un conseller?

- " L e s relacions amb U D C a Sant Cugat són molt bones; la prova és que hi ha un govern mu­nicipal que funciona de manera

-Parlant de relacions, com està el pacte amb el Partit Popular?

Quim Ferrer, al mig, va ser elegit conseller nacional de CDC

modèlica. A escala nacional el funcionament també és molt bo, però cal dir que en una coalició l'acció diària fa sorgir petits des­acords o alguna visió diferent que pot donar una imatge de certes desavinences. La veritat és que hi ha molts més punts en comú que en desacord."

-Li ho preguntava perquè on s'aprecien algunes divisions de la coalició és en l'àmbit municipal.

- " E l que passa en a lgunes poblacions pot ser molt ric en anècdotes perquè a cada lloc poden passar coses molt di­verses a l 'hora de confeccio­nar llistes electorals".

- " C o m a mil i tant de C D C , veig que és un pacte molt in­t e r e s s a n t pe r a C a t a l u n y a i que pe rme t accelerar mol tes coses que en èpoques de ma­joria absoluta eren impensa­bles . Llavors no els era gens necessari ni als socialistes ni als populars si els hi hagués passat, escoltar-nos. Que s'es­coltin les iniciatives que vé­nen de Ca ta lunya per mitjà de C o n v e r g è n c i a i U n i ó és una cosa molt bona. Tant de bo duri molt , dóna molt bons fruits."

Les Noves Generacions qualifiquen

d%wiiinecessari" Pestany dels Alous

Per la formació, el cost de la primera fase "clama al cel" Joi-RK Ll.OMBART

- Saat Cugat -

Les Noves Generacions (NG) del Partit Popular de Sant Cu­gat consideren "innecessari i contraproduent" el projecte de l'estany dels Alous, "tant des del punt de vista pràctic com econòmic". En un document del butlletí intern de les N G al qual ha t ingut accés Els 4 Cantons, la branca juvenil sant­cugatenca del Parti t Popular assegura haver "constatat l'al­ta perillositat" que l'estany dels Alous pot suposar per a la fau­na, ja que en aquest enclava­ment "hi conflueixen els Fe­rrocarrils de la Generalitat, la Renfe i l 'autopista A-7".

Les crítiques aparegudes a la

revista Joves populars se cen­tren també en el cost econò­mic de l 'operació. "Clama al ce l " , con t inua el text de les NG, "que la seva primera fase d'actuació basada en el movi­ment de terres pugi a set mi­lions de pessetes".

" D u e s fases per començar"

Les joventuts del Partit Po­pular es lamenten que "enca­ra qued in dues fases per co­m e n ç a r " i q u e a q u e s t fe t constitueixi una suma al "ja de­sorbitat endeutament munici­pal" . De fet, aques tes obres van servir per recuperar les dues hectàrees de superfície original d"aigua que tenia l'es­tany i per restablir la vegeta­

ció malmesa d 'algunes zones del parc.

L'estany dels Alous és un es­pai natural que l 'Ajuntament de Sant Cugat ha recuperat i està pensat per acollir un con­junt d'espècies de flora i fauna tan migratòria com sedentària. La voluntat del consistori és aprofitar els condicionaments fets per dotar-los també d 'un contingut didàctic perquè els alumnes de les escoles de Sant Cugat hi puguin fer sortides.

L'espai natural, situat al límit amb el t e r m e mun ic ipa l de Rubí, és també molt reivindi­cat des de posicions ecologistes ja que constitueix una frontera natural entre les dues ciutats i n ' impedeix una unió urbanís­tica.

Garcia assegura que se'l va vetar quan va parlar dels pressupostos de la Floresta

Cortés: "Es farà una reunió específica" JOFRE LLOMBART

/ I

El r e p r e s e n t a n t de l G r u p d'Autoprotecció de la Floresta al consell de distr icte, Quim Garcia, ha criticat que se li re­t i rés la paraula q u a n va co­mençar a parlar del tema dels pressupostos de l'any % i de les previsions pel 97. Aquest fet va motivar, segons Garcia, que tant ell com el vocal de l'Associació de Veïns de la Flo­resta. Josep Mas, abandonessin la reunió. "El president del con­sell -el regidor de descentralit­zació territorial Xavier Cor tés -va ser pel tema i no pel funcio­nament en si del consell", afir­ma Garcia, que afegeix que una prova d'això és que "abans en

Mas havia parlat de seguretat ciutadana i ningú el va tallar".

La resposta de Cortés

El regidor de descentralització Xavier Cor tés ha recordat tal com ho va fer en el consell de districte que per als pressupos­tos "ja hi ha prevista una reu­nió" amb data encara per deter­minar. Cortés ha reiterat que "la seguretat ciutadana sí que figu­rava a l'ordre del dia i els pres­supostos no", i, en tot cas, pun­tualitza el president del consell, "els vocals poden proposar punts si prèviament ho comuniquen a l 'àrea de descen t ra l i t zac ió" . Amb tot, Cortés es lamenta que "Mas i Garcia marxessin sense donar explicacions a ningú".

U S - /CANTONS Divendres, JJ de novembre de 1996 PoKÜca

( Q o t t g r & s s o s

Les branques de P'Olivera' debaten el seu futur

Les agrupacions santcugatenques d'ERC i IC assisteixen als congressos nacionals

La candidatura de Carod-Rovira té el suport de la militància local

La candidatura té el ple suport de la militància JOFRE LLOMBART

- Sant Cugat -

Uns vint militants santcuga-tencs marxen demà a Vilafranca del Penedès(Alt Penedès) per afrontar un de l s congressos "més importants dels darrers que s'han fet", en paraules del secretari executiu de la secció local d'Esquerra Republicana, David Bajona. "En aquest 21è congrés", afirma Bajona, que és l'únic conseller nacional sant­cugatenc, "es demostrarà que l'aventurisme i l'extravagància no hi tenen cabuda". Les pa­raules de Bajona van directa­ment dedicades a la notícia que ha marcat l 'etapa precongres-sual i que amb tota seguretat portarà Josep Lluís Carod-Ro­vira a la secretaria general: la marxa d'Àngel Colom i els seus seguidors que s'ha traduït en la creació d 'un nou partit, el PI (Partit per a la Independència). Pel president del a secció local, E d u a r d Pomar , la marxa de Colom "no afectarà per a res el congrés, el que sí que hauria a fec ta t haur ia e s t a t la seva presència". De fet, ja no és cap

David Bajona

secret el pronunciament de la militància santcugatenca cap a les tesis carod-roviristes. Quan Colom encara liderava el partit i Carod-Rovira encapçalava l'a­leshores sector crític, les reu­nions de treball d'aquest col·lec­tiu prèvies a les celebracions de consells nacionals es feien a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Al congrés, a banda de la més que previsible victòria de Josep Lluís Carod-Rovira com a se­cretari general, també és quasi segur que la presidència l'ocu­parà Jordi Carbonell. L'agrupa­ció republicana santcugatenca participarà en el congrés també

amb tasques de col·laboració, ja que el mateix Bajona és de la comiss ió o rgan i t zado ra . La presència dels militants de Sant Cugat no es podrà concretar, però, fins a l'inici del congrés perquè Esquerra Republicana de Catalunya permet l'assistèn­cia al congrés de qualsevol mi­litant i per això cadascun d'ells hi va a títol personal. Per Bajo­na, aquest fet és molt important, perquè "com que no hi ha com­promissaris la militància té ple­na llibertat i no hi van corrents sinó el conjunt de les bases".

Consellers nacionals

ERC de Sant Cugat té per ara un únic conseller nacional, Da­vid Bajona, que va ser elegit pel congrés del Vallès ara fa un mes. Aquest cap de setmana se n'han d'elegir 25 més. Entre els pos­sibles candidats, n'hi ha un altre de santcugatenc, Eduard Pomar (que ja va ser-ho fins fa uns me­sos). Pomar, però, no ho deci­dirà fins a última hora perquè "hi ha molts candidats i parti­cularment del Vallès, on hi ha molta militància".

IC-Sant Cugat defensa

la unió de les esquerres

La secció local, però, critica ERC MÒNICA BKRNABÉ

- Valldoreix -

L'agrupació local d ' Iniciat i­va per Catalunya assisteix a la IV Assemblea nacional que la federació celebra des d'avui a Barcelona amb el convenc i ­men t que cal defensar la unió de les forces d'esquerra en un projecte "nou" . Malgrat això, la comissió política local con­sidera que això no és factible a Sant Cuga t , p e r q u è "amb una soca, que per definició és quelcom mort, és impossible fer créixer res de nou".

Els dos corrents de l 'agrupa­ció local d ' IC de Sant Cuga t es ta ran r e p r e s e n t a t s a l ' a s ­semblea nacional, ja que set delegats, dos crítics i cinc ofi-cialistes part icipen en el de ­bat, on s'han presentat setan­ta e s m e n e s , de les qua ls 49 han estat acceptades.

Joan Balada, Pilar Escriche, i Josep Maria Gallego, a més de Jordi Casas i Conxa Mart í­nez com a de lega ts nats per ser m e m b r e s de la comiss ió política nacional, són els mi­litants santeugatencs que de­

fensaran les tesis de l 'actual cúpu la d i r igent d ' I C a l 'as­semblea. D'altra banda, el co­ordinador general de l 'agru­pac ió local , José F e r n a n d o Mota, i Enrique de la Pezue-la, representant dels Joves per Iniciativa, apostaran per una renovació del partit i l 'enfor­t iment de les relacions d ' IC amb Izquierda Unida.

Impossibilitat d'entesa local

M a l g r a t les d i s c r e p à n c i e s ideològiques, els dos sectors representats a l 'assemblea es mos t r en ober t s a c o n s t i t u i r VOlivera plantejada per Rafa­el Ribó. Així mateix, t ambé coincideixen en la "impossi­bilitat de construir una olivera santcugatenca" davant el pac­te de govern municipal d 'Es­querra Republicana amb Con­vergència i Unió. En aques t sentit , la comissió política lo­cal d ' IC ha declarat en un co­municat de premsa que "una Olivera no es pot fer amb so­ques" , en clara al·lusió a ERC. Per IC, els republicans estan "fent el soca".

La casa dels vostres somnis existeix

•

Us financem fins el [TooA del valor del vostre habitatge.

«Quota blindada: només o ! ^ | Í al mes* durant 5 anvs. **àtofc* * Per cada milió de pessetes.

Condicions Hipoteca Extra 100%: Termini fins a 30 anys amb opció de fins a 5 anys de rència. 7,75% tipus d'interès fix els primers 5 anys. índex de revisió 1RPH + 0,75%. 9,18% TAE per 10 milions ptes. incloses comissions. I CAIXA DE TERRASSA

Persones. Servei. Qualitat.

EIS 4 CANTONS

Entorn 8 Divendres, 23 de novembre de 1996

R e c o l l i d a d ' e s c o m b r a r i e s

Tarragó, contrari a posar contenidors a Valldoreix

La concessió a Sànchez es prorroga a deu anys La modificació del sistema de recollida de les escombraries i la pròrroga per deu anys de la concessió que actualment té l'empresa Grupo TMA Sànchez va provo­car novament un debat entre l'oposició, que hi va votar en contra, i el tinent d'al­calde de Serveis Urbans, Joan Recasens.

A més de les crítiques fetes per l'allar­gament de la pròrroga, unes declaracions del portaveu del grup municipal popular, Jaume Tarragó, en les quals assegurava "que molts veïns de Valldoreix no volen contenidors" van provocar la sorpresa de Joan Recasens.

Joi KI: I . I .OMK \K r

- Sant Gugat -

" E n els meus passejos per Valldoreix he constatat que els veïns no volen contenidors" . Amb a q u e s t e s dec la rac ions Jaume Tarragó va expressar di­marts passat al ple la voluntat q u e , s e g o n s e l l , t e n e n e l s veïns d 'aquest districte sobre el nou sistema de recollida de residus que preveu la instal·la­ció per primera vegada a Vall­doreix de 150 contenidors. Va donar suport a les tesis de Tar­ragó el seu homòleg a l 'Enti­tat Municipal Descentrali tza­da de Valldoreix, Pantaleón de Miguel , que considera "una pèrdua de la qualitat de vida" el fet que "s 'acumuli la pudor en p u n t s c o n c r e t s " . El res­

ponsable de l'àrea de Serveis l ' r b a n s . Joan R e c a s e n s , va a f i rmar i r ò n i c a m e n t q u e li semblen "molt bé els passe­jos del senvor Tarragó", però va puntual i tzar que "seguirà els consells que li donin els tècnics de l ' E M D " .

El ilebat de la pròrroga

El que es va aprovar dimarts, a més de la col·locació de 625 nous contenidors de 3.200 li­tres arreu del municipi i de la c o m p r a de q u a t r e nous ca­mions amb un cost total de 200 milions de pessetes, és la pròrroga per a deu anys de la concess ió de recoll ida d ' es ­combrar ies que té el Grupo T M A Sànchez . Els con ten i ­dors subst i tuiran els que ac­

tualment tenen una capacitat una tercera part inferior (1.100 l i t res ) i q u e són de p l à s t i c verd. Alguns d'ells no es can­viaran perquè els nous . que són més grans, només es po­saran allà on ho poss ib i l i t i l 'amplada dels carrers. Així. el nuc l i a n t i c de S a n t C u g a t mantindrà els verds, com tam­bé passarà a les Planes, on l'o­rografia t a m b é i m p e d e i x la seva instal·lació.

Pel que fa a la pròrroga, com ja es va anunciar als plens dels m e s o s de ju l io l i s e t e m b r e quan el pun t va q u e d a r da­munt la taula, és deguda a la c o m p e n s a c i ó que l 'A jun ta ­m e n t fa a l ' empresa p e r q u è aquesta es garanteixi l 'amor­tització de la inversió.

Les explicacions de Recasens

F.lgrvp TMA Sdnrlíez renill les escombraries. Foto: EJ.S 4(AS'IOSS

no van ser suficients per a l'o­pos ic ió , q u e hi va votar en contra. Per Francesc Godàs , del grup d'Iniciativa per Ca­talunya-els Verds, la pròrroga suposa "una sensació de mo­nopoli de l ' empresa de Sàn­chez que no garanteix la lliu­re c o m p e t è n c i a " . S o b r e la legalitat del procés. C o d i s no hi va e n t r a r p e r q u è "és un tema molt complex i que es pot sotmetre a diverses inter­pretacions". De fet, la llei de contractes de l 'Estat ja preveu convenis d 'aques t t ipus per­

què la concessionària t ingui les espatlles cobertes .

El grup municipal popular, re­presentat per Jaume Tarragó, opina que "no ha canviat res res­pecte al mes de setembre" i que la modificació és "costosa", raó per la qual hi van votar en con­tra. També s'hi va oposar el Par­tit dels Socialistes de Catalunya. que considera "que es tracta d'una concessió diferent que no s'ha fet". La regidora socialista Maria Sansa va proposar a més que la concessió es faci a cinc anys, perquè deu "és excessiu".

I n f r a e s t r u c t u r e s

La Diputació acusa la Generalitat de no trobar solucions als col·lapses de la carretera de Rubí

L organisme provincial s'empara en la Llei de Carreteres G E N I L O Z A N O

- Saat Casat -

La Diputac ió de Barcelona no té compe tènc i e s sobre la carretera BP-1503. En una car­ta g a i r e b é i n i n t e l · l i g i b l e adreçada a l 'Ajuntament i en resposta a les declaracions que l 'a lcalde, Joan Aymerich, va fer la setmana passada, l'orga­nisme provincial assegura que des de l'any 1W3 "la xarxa vià­ria va quedar tota lment defi­nida amb l'aprovació de la Llei de Carreteres" , de tal manera que ara "la General i ta t assu­meix la titularitat de les xar­xes de les diputacions". D'a­questa manera, la Diputac ió contestava l'alcalde davant l'a­cusació que la feia responsa­

ble dels col·lapses produïts en el tram Sant Cugat -Rubí d'a­questa cerretera.

La Dipu tac ió assegura a la carta que no la mou cap "ànim d'entrar en polèmica amb l'al­ca lde de Sant C u g a t " , però que es veu amb la necessitat d 'expressar que "per part de les administracions responsa­bles" caldria trobar "les me­sures correctives" que, segons aquest organisme, "no es van prendre abans d'autoritzar la cons t rucc ió del Sant Cuga t C e n t r e C o m e r c i a l " . Davant d ' aques t a mate ixa acusació, Joan Aymerich responia la set­mana passada que el projecte d'ampliació del tram ja es va presentar fa anys, però que la

Diputació el va desestimar per

falta de pressupost. Per a la institució provincial,

"el p lante jament aprovat per l 'Ajun tament de Sant Cuga t només està parcialment des­envolupat" ja que aques t "no preveu el desdoblament de la car re tera en qua t r e carr i ls" , sinó "la construcció d'uns vials paral · lels" que considera in­suficients.

La carta c o n t i n u a a m b un paràgraf de difícil comprensió en què la Diputació de Barce­lona afirma que la "General i­tat assumeix la t i tulari tat de­ies xarxes de les diputacions". de tal manera que l'organisme provincial evita carregar amb qualsevol responsabilitat. Mal­grat això. la mateixa nota re­coneix que, per fer-se efectiva

la transferència de competèn­cies a la Generalitat, és con­dició imprescindible fer pri­mer "el t raspàs dels mitjans personals, els serveis i els re­cursos e c o n ò m i c s co r re spo­nents" , una gestió que la Di­putació de Barcelona encara no ha fet.

La puntualització adreçada a l 'alcalde Joan Aymerich fina­litza dient que "la Diputació sempre ha pensat que aques­ta carretera fa funcions de xar­xa bàsica", però que la Gene­ral i tat s 'ha nega t a teni r en compte aquesta consideració p e r q u è , segons l ' o rgan isme p r o v i n c i a l , " j u s t i f i c a l ' e ­xistència d 'una autopista amb el mate ix i t inerar i" , malgrat que sigui de peatge.

L'alcalde, a favor de tancar el peatge de les Fonts

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, dóna suport a la gra­tuïtat del peatge de l'autopista Sant Cugat-Terrassa, defensa­da per l 'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, davant la reso­lució del Tribunal Suprem que anul·la la concessió d ' aques t tram de via a l 'empresa Aute-ma. L'alcalde s'ha afegit a aquesta petició, ja que "molts santeugatencs utilitzen aquesta autopista" i en sortirien bene­ficiats. Malgrat això, Aymerich ha reconegut: "El tema dels pe­atges de les autopistes m'avo­rreix, perquè ens podem fer un fart de demanar-ne la supressió i no aconseguir-la". Així, l'al­calde ha recordat el cas del pe­atge de la B-30./M.B.

ELS /CArYIUNS Divendres, 22 de novembre de 1996 Entoni

Urbanisme

Dur debat al ple entre Aymerich i Gaya sobre el vial de connexió

El PSC acusa Palcalde d'haver actuat "il·legalment" i aquest ho nega Es preveia llarg i en alguns moments va resultar etern. El debat sobre el vial de connexió entre l'avinguda Francesc Ma­cià i la rambla del Celler va ocupar una bona part del ple de dimarts. De fet es

Joi-'RK Ll.OMUAKI - Sant Cugat -

Kl \ ial de connexió està apro­vat des de d imar t s , però no exempt de polèmica. Kn la dis­cussió d'aquest punt es van sen­tir coses com que era "inecessari fer un maremàgnum d'aques­tes característiques" i que "tot el procediment s'havia fet d'u­na manera il·legal", com va as­segurar el regidor socialista Joan (íaya, i que "el PSC intoxica la informació amb un eslògan" o que el que els socialistes pro­posen "és una destrossa per a Sant Cugat". Aymerich es refe­ria així al lema Scalextric no uti-litzat pels socialistes que va qualificar de "eslògan que la gent haurà interpretat com una funció que farà l'agrupació local perquè la paraula scalextric no surt per enlloc". El debat es va encetar amb les crítiques que el PSC va fer mitjançant una al·legació al projecte en què en­tre altres coses acusava de "fa­voritisme" l 'equip de govern, si bé el regidor Joan Gayaen va rectificar algunes. La que més tensió va provocar va ser la par­ticipació de l 'exregidor d'Ur­banisme Àngel Llasera en el projecte. Mentre el grup muni­cipal socialista, per veu de Joan (íaya, insistia a dir que Ayme­rich havia actuat amb "compa­díeu (sic)" per haver "assignat el projecte a Llasera", l'alcalde rebatia una i altra vegada qual­sevol implicació de l'exregidor amb la iniciativa. L'arquitecte del projecte és Lluís Xavier Co-

posava a aprovació definitiva aquest am­biciós projecte urbanístic que haurà d'u­nir la zona de Coll Fava amb la part sud del municipi i permetre així que el trànsit no passi pel centre hisòric amb l'objectiu

final de reservar-lo als vianants. Final­ment es va aprovar, però abans el regidor socialista Joan Gaya i l'alcalde, respon­sable de l'àrea d'Urbanisme, es van en­frontar verbalment durant dues hores.

Uaparcament tindrà una planta menys • Les quatre plantes que segons el projecte inicial tenia l'aparca­ment que ha d'anar a sota al vial de connexió en tindrà finalment tres després de l'al·legació que ha presentat l'arquitecte del pro­jecte. L'alcalde Joan Aymerich va explicar que les 180 places

que ara tindrà són "més que su­ficients" i que en qualsevol cas "hi ha un edifici de l'Incasol que en pot acollir 60 més en cas de necessitat". L'aparcament està projectat al costat de la plaça del Rei i té dues entrades per a vehi­cles situades a la part baixa del

pàrquing a l'encreuament de la rambla del Celler amb el carrer Vallès i l'altra a la part alta just da­vant del monestir. La sortida no­més es podrà fer a la rambla del Celler. Els vianants disposaran també de dues entrades situades al costat de les dels cotxes. / J.L.

merón, que treballa al despatx de Llasera, "però ell no ha fet res, l ega lment no consta en­lloc", va subratllar Joan Ayme­rich. "A més", va dir l'alcalde, "si ho hagués fet no passaria res" . El mateix Aymerich va preguntar a Gaya que si "des­prés de dedicar-se a la política local els regidors ja no poden fer res". Una altra de les críti­ques que va plantejar (íaya va

ser la possible legalitat de l'obra per dos aspectes diferents: la modificació del Pla Genera l Metropolità (PGM) i la neces­sitat de fer un concurs públic. Pel PSC, calia fer "una variació del PGM". Més tard, Gaya va haver de rectificar perquè l'al­calde li va recordar "que era un projecte d'urbanització" i que "la modificació en tot cas ja es va fer el 1991". Pel que fa al

concurs públic, Aymerich va re­batre novament els socialistes perquè "és Vértix - la promoto­ra del projecte de Coll Fava- la que adjudica l'obra i no l'Ajun­tament".

L'alternativa del PSC

El grup municipal socialista va fer servir de nou la seva proposta de fer un vial de con-

Les frases

Gaya (PSC): "Tot el procés s'ha

portat il·legalment"

Aymerich (CAU):

"Eh socialistes

intoxiquen

la informació amb

acusacions falses"

"Ueslògan de

'Scalextric, no'

deu ser una obra de

teatre que interpreta

ragrupació local del

PSC"

nexió soterrat en lloc de fer-lo elevat per d a m u n t del car­rer Vallès. Pel Parti t Socialis­ta de C a t a l u n y a , "e l t ú n e l evi tar ia que es d ivorc iess in dos barris", tal com va asse­gurar Gaya. "Nosaltres sí que hem fet una exposició pública a la Festa de Tardor", va ex­plicar Gaya, "i creiem que els santeugatencs tenen opinions molt constructives pel que fa al cas, fins i tot hi ha qui pro­posa no fer res". Precisament el grau d'informació sobre el projecte va ser un altre dels pols de debat. Si el Partit dels Socialistes i Iniciativa consi­de ren que "s 'haur ia d 'haver informat més" , el Par t i t Po­pular va canviar el seu senti t de vot d 'abstenció a favorable perquè , segons J aume Tarra­gó, "la publicitat ha millorat".

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper" de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes. Retalla la butlleta!

ipra superior a 5( X) pte>

io Entorn ELS4CAIVrorVS Divendres, 22 de novembre de 1996

S e r v e i s u r b a n s

Les rasques de poda s'han començat a diferents punts del municipi. Foto: XAVIER IARROSA

L'Ajuntament inicia la poda de 10 .000 arbres

L'àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament de Sant Cugat ha començat la campanya de poda d'arbres al municipi, que durarà fins a principis del mes d'abril i q u e suposarà la poda d ' u n s 10.000 exemplars. A Sant Cu­gat hi ha prop de 20.000 arbres, però cada any només se'n po­den la meitat, ja que la majoria de les espècies no necessiten una intervenció anual. De mo­ment, Serveis l 'rbans ja ha po­dat algunes /ones puntuals de Mira-sol. com el carrer Lleida i

el passeig del Baixador; de la Floresta, principalment la zona de la plaça de l'Estació; i del nu­cli urbà de municipi, com ara el carrer Villa i la rambla del Celler. El mes de desembre, en canvi, les actuacions se centraran al districte de Mira-sol i als vol­tants del monestir. " Intentem atendre s imultàniament dife­rents zones del municipi per acontentar tothom", explica un dels tècnics municipals de l'à­rea, que afegeix que, malgrat això, alguns casos són prioritaris.

Així, primer es poden els arbres que ja han perdut les fulles o aquells les branques dels quals molesten els veïns.

La campanya de poda va co­mençar a pr inc ip is d ' a q u e s t mes, però també es van fer al­gunes in te rvenc ions a finals d'octubre, com al carrer Fran­cesc Moragas, on es feien or-bres. Els treballs els du a terme un equ ip de catorze operaris d'una empresa d'agricultura or­namental subcontractada per l'Ajuntament. / M.B.

M e d i A m b i e n t

clarHnet • « / l i (NFORMAHU

*>*•*• RESIDU MtNIM

Un» bo«vs «o*(eSa: L* (tanta l«t»y«l í * Tractamani i reeuosra- <o <>• (tma-j» • OM* Sí ha <k» •nou? fi) Dfcttiíiu <t* guama <Ut quaStsl ambienta!» A Ja ÜAB lan*» <*> taà WfSIDU MIIN V < Qw&i imiti rftcotffttvatoffinBStgí • ïïffea Í í^tíçíit • v!$*«oï^e- ítea, íTïwpiçfïs • paoe' *:art*o & & SOOte'fidí*» * ttBpftgg * IW3f&*ïm9M$ • ÇÚQfí • 0« <Se Cel·la • Q«é tstt COV «ffi Sftreg mii^toí*

pi»? lm> «eteísstss * ie» festes«Sim-n) Hg tnçptur gts votat!* fsu&Mzabi·

Portada de l'últim número de Clarinet, del CE PA 1-oto ELS 4 ( \S"l()\S

Sant Cugat recull 350.000 kg de vidre

El programa Residu Mínim que s'aplica a Sant Cugat ha aconse­guit recollir durant el primer se­mestre de l'any 347.640 quilos de vidre, segons assenyala el darrer número de Clarinet, el full infor­matiu que edita el Centre d'E­cologia i Projectes Alternatius (CERA). Darrere dels envasos de vidre, els voluminosos i el cartró són els materials que s'ha acon­seguit recuperar en més quantitat, amb 309.000 quilos i 225.950 qui­los respectivament. Gràcies a la recollida de residus urbans, pre­

vista en el Residu Mínim, tam­bé s'ha acumulat 7.130 quilos de roba i calçat, 173.230 quilos de paper, 2.439 quilos de piles i 66.580 quilos d'esporga. Per la seva banda, la recollida de medi­caments ha resultat la de menys èxit, ja que només s'han recupe­rat 400 quilos. Cal destacar, a més, la iniciativa que s'engegarà pro­perament de cara a recollir l'oli de cuina usat, per tal d'evitar que contamini les aigües i a l'hora po­der-lo aprofitar com a matèria pri­mera per fer sabó. / A.C.

R e c i c l a t g e

Torrelles i Molins comencen

la segona fase del Residu Mínim A Sant Cugat s'iniciarà d'aquía un any

A I R A COSTA

Residu Mínim vol acabat amb els abouimi nh nuontrolats. FOTO: X.L.

ALUMINI VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

La segona fase del programa pi­lot Residu Mínim, aplicat a Sant Cugat, Torrelles de Llobregat i Molins de Rei, es posarà en mar­xa en aquestes dues poblacions a partir de dilluns. El torn de Sant Cugat serà d'aquí a un any apro­ximadament, moment en què es preveu que s'hagi construït la planta integral de tractament de residus de Can Calopa.

Després de fer-se la recollida se­lectiva de vidre, paper i plàstic en contenidors emplaçats al carrer, ara és el torn de procedir a la se­paració domiciliària de la brossa. Per a tal fi, els responsables del programa han regalat bosses de

plàstic i un cubell de color marró als prop de 2.000 habitants dels barris de la Pau i Bonavista de Mo­lins de Rei, i dels Ravals de Tor­relles. La intenció és que els ha­bitants apleguin les deixalles orgàniques en aquests recipients per després abocar-les als conte­nidors del mateix color que s'em­plaçaran als carrers. La brossa orgà­nica obtinguda així, es portarà a una planta de compostatge on es transformarà en compost, un adob molt valuós per a la terra.

La posada en funcionament de la segona fase del Residu Mínim ha anat precedida d'una campanya d'educació mediambiental a la po­blació. Cristian Herbolzheimer, membre del projecte, ha dic "La resposta de la població davant

aquesta segona fase del Residu Mínim ha estat molt positiva. Fins i tot, quan repartíem els cubells a les cases, molta gent ens deia que ja era hora que s'entrés en la se­güent fase del projecte".

A Sant Cugat, la separació do­miciliària de deixalles es podria començar a fer d'aquí a un any i mig. LAjuntament , de fet, va aprovar el projecte el setembre i actualment es troba en fase d'ex­posició pública. El pas següent serà la convocatòria d'un concurs públic per part de la Junta de Re­sidus i la licitació a una de les em­preses sol·licitants. Amb tot, es preveu que la planta integral de tractament i recuperació de resi­dus de Can Calopa es posi en mar­xa d'aquí a un any i mig.

LA FRESCOR DE LA QUALITAT

DE DILLUNS A DISSABTE A K A M P I O

TROBARÀ

ELS PRODUCTES MES FRESCOS

AL PREU MÉS IRRESISTIBLE DEL MERCAT.

CADA DIA UNES OFERTES DIFERENTS

HORARI SERVEI D'INFORMACIÓ

Un ampli horari al vostre servei, de dilluns a dissabte de 9'30a21' 30 hores. No tanquem al m i g d i a . 1 2 hores

ininterrompudes per a la vostra millor comoditat.

HsSRARI DE DIliUNS A DISSABTE

» F . » M J M I I » . I

En el nostre servei d'informació aten­drem amablement, tots els vot res dubtes i sugge­riments.

LOCAL CLIMATITZAT Mentrestant realitzeu les vostres compres, podreu gaudir d'una temperatura ideal, d'acord amb l'època de

l'any, amb els sistemes de climatització més avançats del mercat.

LOCAL SENSE BARRERES PARQUING

El nostre centre comercial està dissenyat per a fer una compra fàcil sense barreres arquitectòniques.

Aparcament de fàcil accés al vostre servei.

GARANTIA Kampio us garan­teix la qualitat de tots els seus produc­tes. Si no quedeu satisfets us retorna-

TELÈFON PUBLIC Disposem de cabines públiques al vostre servei.

VALS CARROS I CISTELLS

rem els diners.

CONSIGNA En el nostre establi­ment tenim a la vostra disposició 125 consignes, en les quals podeu

dipositar els vostres objectes personals mentre realitzeu la compra.

Podreu fer la vostra compra amb vals de banca

En totes les nostres places de pàrquing i en el supermercat trobareu zones equipades amb carros adaptats a les vostres compres i necessitats, amb departaments per a productes frescos i cadireta per als nens. Tenim també a la vostra disposició cistells de mà, per a les

vostres petites compres de cada dia.

TARGETES DE CRÈDIT

El més avançat sistema informàtic àgil i ràpid. PODEU PAGAR AMB:

REPARTIMENT A DOMICILI CAFETERIA Per a la vostra mWor comoditat, disposem de servei de repartiment a domicili. Perla compra superior a tS.OiO ptes. us la portem gratis a casa. Si la vostra compra és inferior a 1&09O ptes, portar-vos-la tan sols us costarà 406 ptes.

Efl ei nostre bar podràs gaudir d'esmorzars, menjars emparats, menús, plats i una graft varietat d'entrepans.

•daurant

HM»»

*5ï»

TOKET RESTAURANT

EIS 4 CANTON

12

ELS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

^ d* Sant Cugat S.L j r ; ( UiJlJdV:

Consell d'Administració Kjni'»ti (ír.iii (president)

Josep M. I ijlircn/n, \jvier Fornells, Pere Ksqucrda

Coordinador Editorial I tatKCst (^arbó

Coordinador Radacció Juíre Llombart

Radacció ÀIJKCIS Castuera, Mònica Bcrnabé,

Kntli licillmucr. Aura Costa. Hiena Castcllarnau, Geni Lozano, Rjfa Moreno, \ l e \ Lópc/.. Pere Pich. Kduard Jcner

Coordinadora aarvats-comarclal Anna Barneda

Equip comarcial Núria Olivé. Hva Pn/.o

Conaall Editorial Ramon Grau (president)

Josep M. (-ahrenzo (vieepresident) Montserrat Rumbau (vkcpresidcnta)

Trancesi- Carhrt, Jordi Casas, Narcís Castanyer, l'ert: Kviiierda. Xavier Fornells, Kristian Herbolzhcimer,

Rtiyeh Pedró, Ramon Pros, l.luís Puig, Emili Rcné, Jaume Sàbat, Paeu Soler, Josep A. Teixidó,

Joan Tortosa, Joan Troyano Jofre I.lomban (secretari)

Subscripcions i Club dal Subscriptor Anna Rarncda

Fotografia Xavier [,atrosa

Raapofisabia da dissany i nuquatació Kduard Marín. Romà Auge

Impressió Rotimpres<W:>40.05.9S

Distribució Mailine Vallès SL . Tel. 5H9.23.71

Dipòsit legal: «MOS-W

OlH ^BJL^ Divtm nuo endres, JJ de novem/ire de 1996

E d i t o r i a l

Fer política local

Fer política local és difícil i segu­rament poc agraït, va dir l'alcalde al darrer ple, en el llarg debat que

va mantenir amb el regidor socialista Joan Gaya sobre el vial de connexió. Aymerich no feia referència al tema urbanístic en si mateix -si vial aeri o pont soterrat-, sinó a una part de l'al·legació presenta­da pel PSC i que denunciava "favoritis­me" i "amiguisme" ja que, sempre se­gons el PSC, havia adjudicat el projecte del vial a l 'extinent d'alcalde d'Urba­nisme de l 'Ajuntament, en cl període 87-91, Àngel Llasera.

Després de la publicació a tota la prem­sa local i nacional de l'acusació socialis­ta el mes de setembre passat, publica­ció basada en un comunicat d 'aquest partit, era la primera vegada que el PSC (Gaya) i l 'equip de govern (Aymerich) discutien cara a cara 1 amb llum i taquí­grafs sobre el contenciós.

Després de dues hores de debat , va quedar clar el següent : a) L'Ajunta­men t no va adjudicar res a ningú, per tant tampoc va fer concurs públic, per­què, senzillament, no li pertocava. L'o­bra la farà la promotora de Coll Fava (Vèrtix) en virtut d 'un conveni urba­nístic amb l 'Ajuntament . A canvi, la promotora ampliava la possibilitat de construir en una zona de Coll Fava, canvi d 'ús del sòl aprovat per tots els

grups del consistori, b) Que Vèrtix va adjudicar el projecte - é s a qui perto­cava fer-ho pel conven i - a Luis Javier Comerón Graupera, arquitecte que for­ma part de l 'equip que acaba de gua­nyar el concurs de la Diputació per fer l ' Ins t i tu t del Tea t re , c) Q u e el pro­jecte del vial no necessita la modifi­cació del P G M .

Aquestes eren gran part de les acu­sacions del PSC al projecte i que des-

Per què deu ser que cada cop costa més confegir les llistes en una candidatura

a les eleccions locals?

. - , I ,í- '

pres de dues hores de discussió es van esvair, o acceptades com error pel Sr. Gaya, o senzil lament, amb el silenci com a resposta.

Irregularitats, il·legalitats, favoritis­me, corrupció, es van transformar en fum després del debat . La pregunta que es feia Joan Aymerich va tronar en totes les consciències dels 21 regi­dors municipals: És que quan un dei­xi la política local, se n 'ha d'anar del poble? Es va demostrar que no era el cas, però quines raons morals haurien

d ' impedi r al Sr. Llasera, i a qualsevol exregidor, de l 'època que sigui, i del color que sigui, de rebre un encàrrec de l 'Ajuntament?

Es evident que el pes que Àngel Lla­sera ha t ingut en el p lane jament ur­banístic de la ciutat ha estat molt im­p o r t a n t , i q u e a q u e s t a s p e c t e po t aixecar suspicàcies. També és veritat que sobretot en política cal mantenir les formes, però aquestes acusacions o mitges veritats llançades en una ciu­tat on pràcticament encara tots ens co­neixem poden tenir conseqüències im­previsibles. L 'equip de govern també ha d 'aprendre d 'aquesta lliçó. Cal ser més transparent a l'hora d'exposar els projectes i evitar els punt opacs, malen­tesos i, en definitiva, apurar el diàleg fins el final. Hi sortirem guanyant tots.

El mal ara ja està fet. Faci qui la faci, la política del cop baix i esquitxa que al­guna cosa queda pot donar bons resul­tats d ' en t rada , però a la llarga passa factura. Sortosament, la resta de grups de l'oposició (Partit Popular i Iniciati­va per Catalunya) no s'han afegit a la postura del Partit dels Socialistes, que ha perdut , en aquest tema, una bona part de crèdit en l 'operació.

Per què deu ser que cada cop costa més confegir les llistes en una candi­datura a les eleccions locals?

El l e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Insubmissió encara?

Davant de l'anunci de la professio-nalització de les forces armades crec que val la pena fer una reflexió global sobre la insubmissió, més enllà dels problemes individuals de cada jove davant la //////. Kl moviment insubmís no acaba amb la desaparició de la lle­va, perquè? Com la història ja ha demostrat, la

via militarista per a la resolució de conflictes és precària, immadura, qua­si sempre immoral, d'èxit més que dubtós, pcrpctiiadora d'estructures de domini i massa fràgil per consoli­dar la vertadera pau. Si bé és cert que certes situacions de flagrant injustí­cia i impotència reclamen a crits l'ús de la força, això poc té a veure amb la carrera armamentística. l'euroexèrcit 11'()TAN -valents defensors del bún-quer occidental-, el paper dels exèr­cits en la consolidació d'un ordre mun­dial injust, els recursos milionaris de­ia investigació militar, la quotidianitat tic valors masclistes i jeràrquics inhe­rents al militarisme, la venda d'armes

a zones calentes i altres barbaritats que sostenen el sistema i legitimen la violència, lis poc realista perpetuar l'opció militarista en un món cada cop més armat, econòmicament més des­equilibrat i, paradoxalment, més in­segur. (...) No n'hi ha prou dient no a la mi/i. Tampoc es pot acceptar sub­misament la imposició d'una presta­ció social sempre punitiva. La PSS le­gitima l'SMO en tant que no el qüestiona. D'altra banda, no cal dir que treballar, de manera obligada, (...) és una solidaritat forçada. Nosaltres en tenim un concepte més digne: el compromís quotidià en la transfor­mació del món. tasca que no és ex-clusiv a de cap grup d'edat, sexe o con-dició. l'.s realment demagògica l'acusació que diu que els insubmi-sos son iiwilidaris. (...) l'actual Codi

Penal representa una continuïtat en l'estratègia d'aïllament del moviment pacifista. La mort civil durant 10 o 14 anys -amb multa inclosa- oferta cíni­cament com a millora pels rel/els és com a mínim inconstitucional i vul­nera drets bàsics de la persona. Tan­ca moltes possibilitats laborals i re­sulta una cruel ironia en aquests temps de "lluita contra l'atur" tot desvirtuant la desolx:diència civil da­vant la societat. No se'ns pot reinse-riro reeducar perquè no hem comes cap delicte, i ho saben. 1 amb la pro-fessionalit/.ació de les forces arma­des no s'aturarà la mobilització. Vo­lem anar a l'arrel de! problema fent pedagogia de la no-v iolència i avançar cap a la desaparició dels exercits; i això és vàlid per un exèrcit de lleva. voluntari, professional, robotit/at o

intergalàctic. Elcàstig és absurda­ment injust però l'acceptem pels ma­teixos motius de consciència que ens han dut fins aquí. No prendrem ara les armes ni emprarem la coacció per fer callar qui no pensa com nosaltres. (...)/ ARNAU MONTSERRAT. Membre del CASC i del Col·lec­tiu Cristià per la Insubmissió (Sant Cugat)

Resposta a P. d'Ossó

1 le llegit en el \ < >stre setmanari les paraules del Sr. Pasqual d'Ossó, en què feia referència a un Sant Cugat de cine estrelles els ciutadans del qual en paguen només tres.

( ionec ei Sr. Pasqual d'( )ssó, la seva intel·ligència, ei seu sentit de l'humor i tamlx- la seva escassa fortuna a l'ho-

Úti l t z eu el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s i es ,

p r e g u n t e s , q u e i x e s de to t a l lò que us in t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

EIÍ54CANTOrNS

ra de trobar un bon exemple. Imagi­no, doncs, que aquest comentari no el va fer amb ànim de provocar la nos­tra intel·ligència ni va ser un acudit fà­cil, sinó només això, un exemple pès-sim. De totes maneres, com que també hi ha la possibilitat que el Sr. d'Ossó, acostumat a fer el trajecte de rambla Ribatallada a plaça de Barce­lona, tingui un profund desconeixe­ment d'altres indrets de Sant (àigat. la nostra associació està disposada a or­ganitzar una excursió guiada pel nos­tre districte i mostrar-li un 75'í del nostre barri sense urbanitzar, tot un sector, el Bell Indret, sense xarxa de clavegueram, un manteniment penós. etc. I, en tot cas, després ja parlarem de les estrelles. Quedem a la se\ a dis­posició i esperem l'acceptació a la in­vitació que li hem fet. / JOSEP \1 . ÀNGEL SOLÀ (Sant Cugat)

Fe d'errates • A la plana ,VS del número anterior s'afirma que Jaume Busquets no és membre del Grup d'Estudis I .ocals. I lo és i a més n'és fundador.

ÜLS- /CANIWS Divendres, 22 de novembre de 1996 Opinió 13

La l l o t j a

Sant Cugat ja té museu a Valldoreix

IUANIO C O R T É S

A ra fa deu anys, un grup de valldoreixencs, en­tusiastes de la cultura

i a m b ganes de recuperar la història i el patrimoni de Vall­doreix, ens vam embarcar en una aventura singular: crear un museu, el museu de Vall­d o r e i x . E l s o b j e c t i u s e r e n c lars , d i n a m i t z a r la c u l t u r a valldoreixenca i donar a conèi­xer la llarga història d 'un poble que a mitjans del segle XIX va ser annexionat a Sant Cu­gat. D e s d ' u n pr inc ip i vam comptar amb l 'entusiasme de Mn. Jordi Sales, rector de Sant Cebr i à , q u e ens va facilitar l ' e m p l a ç a m e n t del museu a les dependènc i e s de l 'antiga rectoria. Durant un any es va treballar a porta tancada con­dicionant els locals, buscant p e r s o n e s q u e v o l g u e s s i n col · laborar en el p ro jec te i, t a m b é , c o m p l e t a n t les inci­pients col·leccions. Ja ten íem idees, ja teníem local, ja tení­em persones i ja t en íem ob­jectes. Només ens faltaven els recursos econòmics . Les ad­

minis t rac ions ens van donar suport moral, però de diners no n 'hi havia gens , o, millor dit, ens van donar una almoi­na q u e no e n s p e r m e t i a ni afrontar el rebut de l 'electri-

L'aportació econòmica de les administracions

ha donat un nou fòssil, el

'pecunia mini­ma valldocu-

phatensis'

citat . Amb aques t panorama vam obrir les portes el 6 de se­tembre de 1986. La inaugura­ció del museu va anar prece­dida d 'un fet singular. Aquell estiu s'havien fet les primeres excavacions arqueològiques a

Valldoreix; es va excavar una part d 'una necròpoli visigoda dels segles VI-VII i una d'a­quel les tombes amb les seves res tes s 'exposava al m u s e u . L e s r e s t e s d ' a q u e l l v i s igot d 'uns quaranta anys, d 'un me­tre setanta d'alçada, de forta complexió i amb dues hèrnies discals eren l'estrella del nou museu. Al llarg d 'aquests deu anys les coses han canviat: els locals s'han millorat, el perso­nal que treballa de forma vo­luntària al museu s'ha ampliat i ha millorat la seva formació i s'han inventariat i ampliat les col·leccions del museu. Kl que no ha canviat ha estat l 'apor­tació de les administracions, ja q u e aque l la a lmoina s'ha perpetuat al llarg dels anys, i ni tan sols s 'ha apuja t com l 'omnipresent IPC. L'aporta­ció econòmica de les admi ­nis t racions ha donat un nou fòssil: el pecunia minima vall-docuphatensis, un exemplar ra-ríssim que s'exposa a les vitri­nes del museu de Valldoreix. Davant d 'aquesta fossilització

econòmica, el museu va crear els Amics del Museu de Vall­doreix, amb la finalitat de bus­car recursos econòmics.

Durant aquesta dècada s'han fet moltes expos ic ions t em-

El més trist és que encara

molts santcugatencs

no saben que a Sant

Cugat ja hi ha un museu

porals que han portat molts vi­s i t an t s , s 'han rea l i tza t con­ferències i cursos d 'his tòria , sortides culturals, e t c , moltes activitats marcades per la man­cança econòmica, mancança, però, suplerta pel voluntariat

i la imaginació. Les condicions de funcionament del museu de Valldoreix no són les més idònies, i no es poden conver­tir en paradigma d 'un museu, però la voluntat de recuperar la nostra història i de fer cul­tura es poden contemplar a les sales del museu de Valldoreix. Com diu l'escriptora Josefina de Silva en el seu darrer lli­bre, Perseo, patrón de Catalu-fw, el m u s e u de Val ldore ix serà c o n e g u t com el m u s e u dels camins. Malauradament e ls r e c o n e i x e m e n t s ga i r ebé sempre vénen de fora, i el més trist és cjue encara molts sant­cugatencs no saben que a Sant Cugat ja hi ha un museu. A la per i fèr ia , al q u e a n o m e n e n districtes, també fem cultura, una cultura sense grans fasts, sense màrquet ing i sense dis­seny, una cultura descentrada... i sense diners.

Juanjo Cortés, director del museu

de Valldoreix

El S e v e r el T i t o

. * £ , ™ nr

SEVER I

D'ON vjÉNS 3>E ? A S S £ W

PELS \JOLTfNMTS

D E L N0tJ€STi<*l

Les v o l t e s

Santcugatencs tot Vany

Amb aquesta encer tada capçalera, l'editorial de fa una setmana felici­

tava amb motiu de l 'entrega dels guardons Santcugatencs de l 'any totes aquel les en t i ­ta ts q u e van ser p r e m i a d e s aquella fantàstica nit ciutada­na. I també felicitava aquelles que per impossibilitat de nom­bre de guardons no ho van ser però que representen l'esperit del r e c o n e i x e m e n t popular . Ev iden tment , les deu figures simbòliques dels guardons de cada edició són recollides en nom de tots els col·lectius que, d 'una manera o altra, t reba­llen per fer mil lor la nostra convivència i la nostra comu­nitat i, com deia el director de la ràdio, en aquesta tasca no hi ha perdedors, tots hi sortim guanyant.

Tots, la ciutat, els que hi vi­vim, els que hi c re ixem, els que des d 'un lloc o altre l'esti­mem hi sortim guanyant si les

ESTEVE R O D Ó

nostres entitats i col·lectius són cada dia més fortes i amb més vida interna. Però això només depèn de la capacitat d 'el les mateixes i en definitiva de tots plegats, d'engrescar-nos en un o altre projecte col·lectiu, de mullar-nos ja sigui per col·la­borar en la restauració d 'unes venerables pedres , per orga­nitzar conferències i exposi­cions, torneigs d'escacs, sorti­d e s a m u n t a n y a , b a l l a d e s , música, picar de bastons o re­cuperar marededeus... De pos­sibilitats en tenim tantes com vulguem, però depèn de nos­altres que aquesta ciutat no es­devingui allò que tant denun­c i e m , la c i u t a t d o r m i t o r i xuclada per una diversitat de raons que tenim a la cantonada, o per un altre perill e v i d e n t que també he sintit dir massa vegades, la consecució de móns santcugatencs, totalment opo­sats l'un de l'altre i que poques coses en comú poden tenir.

Es tem en un moment en el t emps en què la ciutat s'acaba de definir, crec que aquest és un m o m e n t h i s t ò r i c , c o m històric ho va ser, per posar dos exemples , l 'arr ibada del tren o la desaparició de la pa­gesia com a manera de viure i de conviure a la dècada dels seixanta.

És imprescindible q u e , des de les institucions i sobretot des de la societat civil, es con­solidi un model de ciutat que sobrevisqui les properes dèca­des i que allunyi aquest perill d e suburbia l i tzac ió q u e e n s planteja el dibuix que vam po­der con templa r en a q u e s t e s p l anes i que sembla q u e va agafant forma en despatxos su-pramunicipals.

Cal reforçar activament aquest paper associatiu que brillava amb força ara fa quinze dies al Teatre-audi tor i en la desena edició dels premis Santcuga­tencs de l'any.

14 Opinió ELS4CANIDNS Divendres, 22 de novembre de 1996

El campanar

Gestió privada, servei públic?

Ha arribar l'hora dels pres­supostos. I na hora sem­pre conflictiva perquè es

tracta de repartir un bé escàs. I ara més conflictiva que mai, ja que hi ha ordres superiors de congelar salaris, frenar les inversions i li-mirar les despeses. Cal reduir al màxim el dèficit públic. I na con­signa irrenunciable.

El dèficit, però. es pot reduir de moltes maneres. Sempre he pen­sat que en la confecció d'uns pres­supostos és on més es fa palesa la ideologia dels governants. Reta­llar d'ací <> d'allà, augmentar aquests o aquells impostos, a més de ser la quadratura del cercle, és retratar-se. L'alcalde de Sant Cu­gat ja ho ha començat a feren una entre\ ista que acaba de publicar aquest diari. lòrqueixant-se-amb rai>~ del poc interès que manifes­ten les administracions central i autonòmica per ajudar el finança­ment ilels ajuntaments, reconeix que caldrà prendre algunes me­sures. I n'esmenta dues: "'Posar-nos al dia" d'alguns impostos que encara no tenim "homologats", i privatitzar serveis "no obligatoris" com el de l'escola bressol. Dit en plata i en poques paraules: més impostos i menys serveis.

VICTÒRIA CAMPS

Hi ha dos arguments, segons l'al­calde, que avalen la proposta. En primer lloc, l'escola bressol és un servei públic que només utilitzen uns quants santeugatencs. Només aquells que tenen fills petits i que no tenen prou diners per pagar un centre privat. Kls ciutadans, en general, es queixen no tant d'ha­ver de pagar impostos, com de no veure tra­duïts els impos­tos en ser\ cis que ells matei­xos puguin dis-frutar. Ateses aquestes dues premisses, sem­bla lògic que les escoles bressol són un scrv ei s

poc justificador d'un augment d'impostos.

L'altre argument descansa en el fet que l'escola bressol no és un servei obligatori. Kfecti\ ament, la

rendibles electoralment ja que, com deia abans, la majoria dels ciutadans no les farà servir. Solu­ció: privatitzar-les o, més exacta­ment. "privatitzar part de la qües­tió, perquè si són gestionades per la iniciativa privada, sempre que es mantingui el nivell de qualitat de l'ensenyament, pot ser una sorti­

da més econò­mica per a l'u­suari i per a l'administra­ció".

La paraula "privatitzar" no ens ha de fer

El que explica

i legitima l'Estat

del benestar és,

precisament, que els por. Crec que

diners dels r'iCS Vagin l'Estat del be­nestar necessita

cap als pobres respostes noves , , ^ , , si volem man-"*-*'*' - tenir-lo, i la pri­vatització parcial pot ser una d'a­questes respostes. Ara bé, hi ha dues coses en les declaracions de l'alcalde que no veig clares i em

llei no obliga a oferir escoles bres- preocupen. L'escola bressol costa sol i menys a que ho facin els ajun- molts diners que han de pagar t aments . Si ho fan és perquè "tots els santeugatencs, tant si fan creuen-com reconeix el mateix servir l'escola com si no". Certa-alcalde—que aquestes escoles són ment, però això és, precisament, "socialment necessàries". Ara bé, el que explica i legitima l'Estat són molt cares i segurament poc del benestar: que els diners dels

rics vagin cap als pobres. És igual que el servei l'utilitzi una minoria: és la minoria més necessitada, la que té dret a rebre més de l'Pastat.

Segon punt: ja he dit que no ens ha d'espantar la privatització par­cial dels serveis públics. No ha d'espantar sempre que, al mateix temps, es vetlli per la qualitat d'a­quests serveis -com diu l'alcalde-i. sobretot, perquè arribin a tot­hom que ho necessita. Tenim ja una certa experiència de com fun­ciona el nostre sistema públic d'e­ducació: centres públics i concer­tats. Aquells són públics de veritat. Kls concertats ho haurien de ser igualment, perquè estan subven­cionats amb els diners de tut/ium. però estan lluny descr-ho. Doncs bé. la justícia d'un finançament privat està a resoldre adequada­ment aquest punt. L'Kstat. certa­ment. no és un empresari, però ha tic ser la garantia que els serveis considerats "socialment necessa­ris" siguin accessibles a tothom. Si és així, la privatització deixarà de ser un fantasma temible.

Victòria Camps és catedràtica d'Ètica

i exsenadora pel PSC

El b u s c a i r e

Dr. Pila

PACO SOI.KR

H ome menu t d'alçada, a m b amer icana més llarga del compte, colls

emmidonats i amb les puntes torçades cap amunt, la corbata fora de lloc. Poc barret de pel­fa. que deixava normalment so­bre el llit del malalt, en el qual seia sovint. Home de pagès. amb esperir avançar i refinat. M e t g e agut i a m b vocació ; molts poden parlar de la seva generositat. Les seves minutes eren ridícules-més barates que­ies del veterinari-. Català, sem­pre en exercici. Conseller po­sitivista i encoratjador. Arque-t ip de s a n t e u g a t e n c : dur i t endre a la vegada, aparent­ment descurat, però molt acu­rat en allò que és essencial. A vegades distant, però sempre el pots trobar. Com tots els grans homes, tenia també un punt fosc: anava assíduament amb el meu pare al camp de l 'Espanyol i, per tant. peric/A. encara que el pare adduïa, en defensa de tots dos, que era més barat i més fàcil d'anar-hi. Dr. Pila, som molts els qui te­nim motius d'agraïment, i per­meti 'm, per tant, en nom d'ells i meu donar-li les gràcies.

C o s e s d ' e n S o t

Mira! Aquí diu que ets de Terrassa no ens tomaran la "Mare de Déu de Sant Cugat" però que ens en deixaran fer una còpia.

Ah sí? Doncs la guardarem a l'Arxiu Nacional amb les fotocòpies de l'arxiu de Salamanca!

V . . y

'fLa

U n actual president de comuni ta t autònoma, r e c o n v e r t i t i n t e l · l i ­

g e n t m e n t en d e m ò c r a t a de to ta la v ida , va p r o n u n c i a r aquesta frase quan era minis­tre de Franco. Tothom ho sap. /La callc es m/a! tenia diverses lectures, tant simbòliques com realistes, però totes totali tà­ries. gens democràt iques . Es curiós que ara, després de més de dues dècades de la mort del d ic tador , encara hi hagi molta gent que no s'hagi as­sabentat que la llibertat d 'un acaba quan comença la lliber­tat ilels alttes. Molts apliquen en benefici propi totes les lec­tures de jl.a etílic es m/a!, sig­ne inequívoc que hi ha alguna cosa que no funciona bé a la nostra societat democrà t ica .

Exemples: un amic meu ana­va a treballar en cotxe per un carrer de Valldoreix on caben perfectament tres vehicles. Es

El porxo

calle es míaV FONÍTCUBKRTA

va haver d'aturar perquè cl ca­mió de recollida d 'escombra­ries era al mig del carrer i no deixava passar ningú. Se li va d e m a n a r q u e es posés a un c o s t a t , d e s d ' o n p o d r i a fer igualment la seva feina. "iQ//é se liti crt'/'do usted?" - l i va con­t e s t a r a m b m a l e s m a n e r e s l ' e m p l e a t - . "jYo estoy traba-

ja/ido!" Li donava dret això al fet que la calle fuese si/ya? I per acabar de retratar-se va afegir: "Estoy hasta los c... de la^ente de estep/ieblt) de mierda. " l 'n altre e x e m p l e d ' u n a l t r e c a m i ó d ' e scombrar ies . Buidava els contenidors d 'un ilels carrers de darrera del Pavelló Espor­tiu a les cinc de la tarda. S'hi va passar vint minuts , sense importar-l i la cua de cotxes que v LI provocar, l ' n altre: a l'avinguda Mas Fuster s'estan construint dues cases. I, en­cara que les obres són en ple revo l t i t o c a n t una p a r a d a

d 'autobús escolar, t 'hi jugues la vida p e r q u è e t t robes de sobte amb grossos camions i obs t ac l e s de to ta m e n a i, a més, hi ha dies que hi ha una espècie de canaló que va d'u­na banda a l 'altre del carrer.

La mentalitat jLa calle es mía! n o m é s es po t acabar d ' u n a manera.

I aquí em pregunto: Què fan els servidors de la llei i l'or­dre? Si jo he vist aquestes cla-ríssimes infraccions, també les han vistes ells. Aleshores, per què no les sancionen? Jo he vist a l 'estació de Valldoreix cotxes estacionats com els pas­sa pel·ls nassos en llocs prohi­bits i policies que passen de llarg sense voler adonar-se que poden provocar accidents. Per què els paguem amb els nos­tres impostos si no fan bé la seva feina? Pensen també ells que la calle es del mas fuerte o del mas lis to?

HS4CAMWS

Societat Divendres, 22 de nuvembre de 1996 15

E n s e n y a m e n t

La Universitat Lliure de Catalunya planteja tenir centres a Sant Cugat

A rHospital General de Catalunya s'impartiria medicina La Universitat Lliure de Catalunya (ULC), que ja ha format els seus òr­gans de govern, es mostra interessa­da a tenir centres a Sant Cugat del

Vallès. Un d'aquests possibles cen­tres seria l'Hospital General de Cata­lunya, on els alumnes podrien acce­dir directament a unes instal·lacions

de primer ordre. Ramon Guardans, president del Patronat de la ULC, i Joan Aymerich, alcalde de Sant Cu­gat, ja han començat les converses.

RU'l H BOLUNGER - Sant Cugat -

Un cop més, Sant Cugat del Vallès té la possibilitat d 'am­pliar els equipaments educa­tius i les instal·lacions. La Uni­versitat Lliure de Catalunya, que segurament començarà les classes l 'octubre vinent , po­dria tenir un centre a Sant Cu­gat. La universitat privada està interessada a fer classes de me­dicina a l 'Hospital General de Catalunya i, per tant, poder ac­cedir directament a unes ins­tal · lacions de p r imer ordre . Així ho ha a f i r m a t R a m o n Guardans , pres ident del Pa­tronat de la U L C , segons ha publicat La Vanguardia.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ja ha conversat amb Guardans per estudiar la ins­tal·lació d 'al tres centres uni­versitaris d ' U L C al municipi. L 'alcalde ha manifes ta t q u e l 'Ajuntament té "una gran vo­luntat i interès perquè això es

faci, i es faci aqu í" . A finals d 'aquesta setmana, es reunirà amb els r e p r e s e n t a n t s de la U L C "per saber l 'abast de tot això".

El dimarts 12 de novembre, la Universitat Lliure va fer l 'e­lecció dels seus òrgans de go­vern i Josep Ferrer, pres ident de Freixenet , i Ramon Guar­dans van ser nomenats presi­dent del Consell Social de la U L C i president del Patronat respect ivament . Aquests dos òrgans estan formats per tren­ta membres del món polític, empresarial i universitari de Catalunya. Segons publica el rotatiu, Gaurdans va assegurar durant l 'acte que la Generali­tat dóna per aprovada aquesta universi ta t i to tes les t i tula­cions que s'hi han presentat , tot i que encara no està jurídi­cament legalitzada.

Les classes començaran se­gurament l 'octubre v inent , i no al gener com estava previst, i s'hi farà Dret , Odontologia,

l'Hospital General acollirà la Universitat Lliure. Foto: X. LARROSA

H u m a n i t a t s , Admin i s t r ac ió aleshores la U L C es converti-d ' E m p r e s e s i Arqu i t ec tu ra . ria en el segon centre privat Medic ina serà un dels pilars que imparteix aquesta titulació bàsics de la universitat, ja que a l 'Estat espanyol.

Classes buides durant la vaga dels alumnes de secundària

MÒNICA BERNABÉ

-SantCugat-

Els alumnes dels tres instituts públics de Sant Cugat van seguir de forma massiva la vaga dels es­tudiants de secundària convoca­da dijous de la setmana passada pel Sindicat d'Estudiants i les as­sociacions AJEC i AEP-ACE a Catalunya. En general, un 90% dels alumnes de l'Arnau Cadell, l'Angeleta Ferrer i el Leonardo da Vinci no van assistir a classe per així oposar-se a la retallada que la Generalitat ha previst per 1997 en les inversions destinades a construir, ampliar i equipar nous centres. Malgrat això, la majoria dels estudiants es van prendre la jornada com un dia festiu, segons David Alonso, delegat de tercer de BUP de l'Angeleta Ferrer, que va declarar que tan sols una cin­quena part dels alumnes del seu institut van participar a la mani­festació que es va fer a Barcelona.

D'altra banda, els alumnes van destacar l'actitud comprensiva de les juntes directives dels instituts davant la jornada d'aturada ge­neral. Així, el professorat simple­ment no va avançar matèria o va suspendre les classes davant la manca d'assistència.

A n t i m i l i t a r i s m e

Un membre de Justícia i Pau demana

la dissolució de POTAN Oliveres no potassistira Pacte organitzat pel CASC a la Casa de Cultura

REDACCIÓ

- Sant Cagat -

Enric Prats, responsable de la campanya anticomerç d'armes de l'organització Justícia i Pau, va demanar d imecres , en un acte organitzat pel Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), a la Casa de Cultura, la dissolució de l 'OTAN. Prats va substituir el vicepresident de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, que per un compromís amb el Museu d'Història de Catalunya no va ser present a l'acte tal com i estava anunciat en el progra­ma.

Segons Enric Prats, el fet que ja no existeixi el Pacte de Varsò­

via ni la Unió Soviètica "hauria de donar lloc a una mesura sem­blant i, per tant, a la dissolució de l'Aliança Atlàntica". "Ara que ja no existeixen -va afegir- els enemics del bloc de l'Est, l 'O­T A N se n 'ha buscat d 'al tres, com el fonamentalisme islàmic, les migracions del sud o la su­perpoblació dels països àrabs". Per Prats, són tres els motius principals pels quals l'Estat es­panyol no s'ha d'integrar a l'es­tructura de comandaments de l'Aliança. En primer lloc, per­què això significa "una pèrdua de sobirania, ja que l'Estat perd el dret a disposar sobre les tro­pes espanyoles, que ara són sota comandament de l'OTAN, però

amb la necessitat de ratificar, per part del govern, la partici­pació en accions militars". D'al­tra banda, "s'aposta -va afirmar Enric P r a t s - per una O T A N que no canvia el fons militaris­ta i continua tenint armes nu­clears i de destrucció massives". Finalment, el conferenciant va dir que "aquesta integració va en contra dels projectes defen­sats per l'Estat espanyol, França i Alemanya de tenir un pilar autònom de l'Aliança".

En l'acte també hi van parti­cipar el professor d'història de la UAB Ramon Alquezar i el membre de la campanya anti-OTAN 86 de Sant Cugat Josep Iglesias.

E n s e n y a m e n t

Lluita contra P abstenció en P elecció dels nous

consells escolars Alumnes i pares s'inhibeixen del procés electoral

MÒNICA BERNABÉ

Les escoles i instituts públics de Sant Cugat han iniciat una campanya informativa sobre el procés electoral de renovació dels seus respect ius consells electorals, per així fomentar la participació dels estudiants i pa­res d'alumnes.

Els membres dels consells elec­torals que cal escollir són els re­presentants del professorat, dels alumnes, dels pares i del perso­nal d'administració i serveis. Mal­grat això, la falta de candidats i l'abstenció fa difícil l'elecció. Així, Jordi Beltran, director de l'insti­tut Arnau Cadell, afirma que nor­

malment la "participació de l'a­lumnat és petita", i només es pre­senten "un parell de candidats" per cada plaça que cal ocupar. De la mateixa manera, al Leonardo da Vinci, on es van avançar les eleccions a l'octubre perquè tots els representants dels estudiants eren alumnes que l'any passat van finalitzar els estudis, només setanta pares dels 700 alumnes de l'institut van votar.

En canvi, la participació dels pa­res en el procés electoral és més alta als centres de primària. Així, Miquel Urroz, director de l'es­cola Jaume Ferran Clua, explica que mai han tingut problemes per trobar candidats per formar part dels consells escolars.

16 Societat &S<Í CANTONS Divendres, 1> de novembre de 1996

Ensenyament

Les escoles Gimbernat obriran un centre d'investigació de biomecànica

Basis Barcelona també participa en el projecte Les Escoles Universitàries Gimbernat, si- aplicada. Amb la col·laboració del labo- vesugació aplicada i docència en l'àmbit tuades al costat dels estudis de TVE, han ratori Basis Barcelona, aquest centre per- de la fisioteràpia. El centre s'inaugurarà habilitat un nou centre de biomecànica metre realitzar un ampli programa d'in- aviat a les escoles Gimbernat.

Ri in Hoi.i.i\(ii K - Sant Cugat -

Kl nou centre de biomecàni­ca a Ics Kscolcs 1 ni\ ersitàries Gimbernat a Sant Cugat per­metrà rca l i í /a r un programa que inclourà la \ aloració fun­cional del pacient de forma comparada p c r a \ a l u a r l eficà­cia de diferents tractaments fi­s ioterapeuta s.

Segui a m c n l . cl nou cen t re d i n\ est i gació c o m e n ç a r à a funcionar a principis del mes de d e s e m b r e , segons ha co­municat l'escola, i estarà situat en unes de les dependènc ies de la planta bai\a del nou edi­fici construït l'anv lW.i.

En aquest i lepartament d'in-\ estimació hi participaran pro­fessors tic l'escola, com també professionals del laboratori de Basis Barcelona, i els alumnes de l 'escola també tindran la possibilitat de col·laborar-hi.

L'investigació del centre serà beneficiós per a les persones que tenen malalties eròniques que causen la disfunció de l'a­pare l l l ocomoto r , com, per exemple , la paràlisi cerebral, l'esclerosi múltiple i la diabe­tis. entre d'altres. Les tècni­ques que s'aplicaran es des-t i na ran a la d o c è n <. u. per actualitzar els cone ixemen t s tecnològics dels a lumnes . A més , els p roporc ionaran els mitjans per mesurat i controlar els m è t o d e s f i s io te rapeu tes aplicats a pacients amb lesions de l'aparell locomotor, que re­quereixen una recuperi, HI fun­cional.

Kl centre de biomecànica a (ümbernat té també la col·la­boració del laborator i Basis Barcelona, de l ' empresa ale-

Arte ïiuiunuitile/c les Escoles universitàries Ginihennit. Foto: X. I.ARRÒSVI

ves b i o m e c à n i q u e s que són Les proves practicades han útils per millorar el diseny in- estat útils per millorar el dis-

manya T Ú V Product Service, dustrial dels productes i per seny industrial dels productes que té un altre laboratori a Niu- valorar seqüeles i tractaments i per valorar seqüeles i tracta-nic (Alemania). A més. a Bar- en lesions de l'aparell loco- ments en lesions de l'aparell celona ha practicat 1.200 pro- motor. locomotor.

S'engeguen les comissions informatives al CMSC

ERANCKSC CARBÓ

- Sant Cugat -

Aquesta setmana el Club Mun­tanyenc Sant Cugat ha engegat les comissions informatives que la junta actual s'havia compro­mès a tirar enda\ ant segons el programa que \a presentar als socis el dimecres dia 13 de no­vembre en una assemblea a la qual van assistir una cinquante­na d'associats del CMSC.

Les comissions de comunica­ció. coordinació de seccions i cul­tura estaran portades respecti-\ ament per Josep Maria A\ ma. ( àirme Jordi i Joan Trovano. tots tres membres ric la junta actual. Ls tracta, segons Trovano. "de vincular els socis a la vida de l'entitat i obrir les iniciativ es de­ia junta a tothom que v ulgui dir-hi la seva i col·laborar-hi". I na trentena de persones en total han respost a la iniciativa, que esperen que tingui continuïtat en el futur. Inicialment pre­veuen trobar-se cada tres set­manes, i ja una vegada consoli­dades les diferents comissions es preveu fer unes renions més espaiades en el temps.

E n s e n y a m e n t

S'estudia l9organització

de rutes turístiques pel municipi

Un grup d'estudiants del programa Erasinus visita el Centre Cultural

M(>\1CA Bl-.RNAUt:

- Sant Cugat -

LI cons is tor i s a n t e u g a t e n c donarà a conèixer el municipi amb l'organit/ació de rutes tu­rístiques per la ciutat, que es destinaran especialment als es­tudiants. Així ho va anunciar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, en la recepció que el Centre Cultural va oferir di­mecres a un grup d'estudiants del programa europeu Eras­mus, que van visitar el com­plex d'oci amb l'objectiu de fer un projecte sobre la gestió de les instal·lacions.

"Sant Cugat té prou atractius per organitzar itineraris turís­tics", va assegurar l'alcalde. Així, les rutes podrien inclou­re visites al Reial Monestir, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, al Centre d'Alt Rendiment, als estudis de Televisió Espanyo­la a Sant Cugat i a l'Escola Su­perior d 'Arqui tec tura del Vallès. "Kl recorregut culmi­

naria al Centre Cultural, on es podrien oferir actuacions de diferents entitats del munici­pi", va explicar Aymerich, que va afegir que aquestes visites podrien interessar sobretot els grups d'estudiants. Segons l'al­calde, prova d'aquest interès és la visita al Centre Cultural que va fer dimecres un grup de disset estudiants Erasmus que estan fent un curs d'oci i animació sociocultutal a l'es­cola superior d'hostaleria i tu­risme Sant Ignasi de Barce­lona.

Conèixer el Centre Cultural

Les estudiants, provinents d'Anglaterra, Irlanda, Holan­da i el País Basc, van assistir a una recepció presidida per Joan Aymerich, que va explicar que Sant Cugat necessitava unes instal·lacions de les ca­racterístiques del Centre Cul­tural per impedir que el mu­nic ipi es conver t í s en una

ciutat dormitori davant la fal­ta d'oferta cultural. Així ma­teix, l 'a lcalde va destacar la identitat diferenciada de Sant (Jugat respecte a Barcelona,

. malgrat que el municipi "és a tan sols catorze quilòmetres" de la capital catalana. Per la seva banda, el director del complex d'oci, Tomàs Seix, que també va intervenir, va destacar que el Centre Cultu­ral treballa perquè costi el mí­nim a l'Ajuntament, mitjançant projectes privats que els per­meten obtenir beneficis.

La visita també va incloure un recorregut per les instal·la­cions, conformades pel Tea-tre-auditori, el conservatori de música Victòria dels Àngels, la biblioteca del Mil·lenari, i les quatre sales de c inema. Les estudiants es van mostrar especialment impressionades amb l'acústica de les aules del conservatori de música i amb l'alta tecnologia de les sales de cinema.

E n t i t a t s

Enriqueta Guarch rep el premi dels comerciants. Foto: XAVIER LARROSA

Asdi rep l'ajut del comerç del carrer Santa Maria

ÀNGKLS CASTUERA

- Sant Cugat -

Enriqueta Guarch, presidenta d'Asdi, va rebre dissabte 100.000 pessetes amb què els comerciants del carrer Santa Maria van obsequiar l'entitat d'ajuda als minusvàlids. Aques­ta quantitat corresponia a un premi que havien rebut els bo­tiguers i que van decidir lliurar a Asdi. Aquests diners ajudaran a l'Associació per a Disminuïts

de Sant Cugat a afrontar les des­peses que suposa la construcció del nou edifici que s'està fent a Valldoreix.

El nou edifici de l'entitat aco­llirà les activitats que ara s'es­tan fent en unes dependències de la Creu Roja. En aquest edi­fici hi haurà un espai per fer tallers, un esplai i casals i colò­nies. En la segona fase del pro­jecte, es preveu construir una piscina, una escola bressol i una residència de cases adossades.

H S /CANTONS Mveridre. 'J de novembre de 1996 Societat 17

Sant Cugat viu

una setmana

passada per aigua

Els cossos de seguretat, en alerta Inundacions, moviments de terres, accidents de t rànsi t , avaries a les xarxes elèctr ica, telefònica i d'enllumenat pú­blic, arbres caiguts i carrers tallats són algunes de les con­seqüències d'una setmana de pluges en què a Sant Cugat s'ha registrat una mitjana de 172 l itres per metre quadrat.

Ai :RA COSTA

Quan a mitjans de la setmana passada va començar a ploure, nin­gú es va sorprendre: era el primer signe d'un hivern que un mes abans d'arribar ja es començava a mostrar. Que durant el cap de set­mana continués plovent, ja va fer pujar la mosca al nas a tots aquells que esperaven gaudir de dos dies de festa. Però quan va arribar di­lluns i les pluges encara no havien parat, una mateixa qüestió va co­mençar a repetir-se tant com la pluja: "Quan pararà de ploure?" La petició la feia tothom, però so­bretot dels cossos de seguretat, per als quals el mal temps és sím­bol inequívoc d'un augment de feina.

Aquesta ha estat la setmana dels

paraigües i els cafès calents, però també de l'activitat frenètica de la policia local, els bombers, protec­ció civil i la brigada d'obres. Tot i així, policia municipal i bombers de Bellaterra coincideixen a as­senyalar que "per bé que s'han fet més sortides de les habituals, les pluges no han tingut conseqüèn­cies molt importants sobre el mu­nicipi".

Els principals serveis

Les precipitacions d'aquests dies han tingut bàsicament quatre con­seqüències: inundació i estanca­men t d'aigües en carrers, pàr-quings i establiments comercials, moviments de terres, caiguda d'ar­bres i avaries a la xarxa elèctrica. Segons la policia local, el carrer Dos de Maig i la rambla del Celler

Aquesta imatge va set fires,/ dl; han estat els més afectats per la pluja, ja que la insuficiència d'em-bornals i l'acumulació de fullaraca al clavegueram va provocar la inun­dació de diversos sectors d'ambdós carrers. L'altre gran incident con­seqüència de les pluges han estat els moviments de terres i la cai­guda de diversos arbres sobre les

•sabh al migdia dtsfités de tres dies de pluja calçades i les xarxes elèctriques. La carretera de l'Arrabassada i els carrers Sanatori, Paulonia i Moret és on es van provocar més inci­dents d'aquest tipus. Al carrer Mo­ret, de fet, fins i tot es van haver de desallotjar dos edificis que pre­sentaven perill d'enderrocament Les pluges també van ser respon-

Foto: XAVIER IARROSA sables de l'accident que es va pro­duir dilluns a la carretera BV-1462 quan un conductor de ciclomotor va caure a causa del mal estat de la calçada. Així mateix, la companyia FECSA va haver de reparar en di­verses ocasions els cables que s'havien despenjat a causa de la pluja o de la caiguda d'arbres.

S a n i t a t

L'HGC és pioner a aplicar el diòxid de carboni

en la diagnosi de malalties cardiovasculars El nou sistema permet detectar patologies en al·lèrgics o malalts renals

L'Hospital General de Catalunya ha decidit Incorporar el diòxid d» car­boni com a sistema per diagnosticar

les malalties, cardiovasculars. Aques­ta tècnica e s moft-avantatjos* davant la InoeiifacM do líquids do contrast.

i evita problemes als malalts de ro­nyó I a las persones al·lèrgiques a ls Ifqulds de contrast.

ÀNGELS CASTUERA

L'HGC ha incorporat una bom­ba de C 0 2 als seus equipaments per poder diagnosticar les malalties cardiovasculars amb més celeritat i precisió. El gas s'introdueix dins les artèries i les venes i a través d'un procés informàtic, les partí­cules de diòxid de carboni es po­den veure en una pantalla d'ordi­nador. Les imatges obtingudes són tan fiables o més que les que s'ob­tenen amb els líquids iodats de contrast. El diòxid de carboni és un gas innocu; de fet, és un dels elements de l'aire que respirem. Per tant, no afecta l'organisme.

La detecció de malalties cardio­vasculars a través de la inoculació de gas està del tot indicada en els malalts amb alguna disfunció renal i en els al·lèrgics als líquids de con­trast. El iode d'aquestes substàn­cies està del tot contraindicat per als malalts de ronyó.

Amb el nou sistema, s'eviten molèsties per al malalt renal, que no ha de medicar-se prèviament per contrarestar els efectes del iode. Aquest procediment és molt interessant també per a qualsevol pacient que vulgui reduir el risc de complicacions amb la injecció de líquids de contrast. La inocu­lació de diòxid de carboni no sig­nifica una competència amb els mètodes traidicionals.

El pacient en pot rebre quantitats gairebé il·limitades, i la seva eli­minació és molt fàcil, només s'ha d'expulsar l'aire mentre es respi­ra. El doctor Manuel Maynar, as­sessor científic de la unitat de Pa­tologia Vascular de l 'Hospital General de Catalunya, assenyala un altre dels avantatges de la in­jecció del C02 : en no tenir densi­tat, pot arribar a qualsevol racó del sistema circulatori, i això facilita la detecció de malalties que no es podien diagnosticar amb el pro­cediment tradicional.

Exterior de l'Hospital General de

L'Hospital General de Catalunya ha invertit 15 milions de pessetes per comprar aquesta bomba de diòxid de carboni. El departament de cardiologia ja disposa de l'e­quipament que complementa aquesta infraestructura, valorat en 200 milions de pessetes.

Catalunya. Foto: ELS 4 CANTONS

La direcció de l'hospital conti­nua amb la intenció d'introduir novetats tecnològiques que per­metin fer diagnòstics mínimament invasius. En aquest sentit, el cen­tre hospitalari ja utilitza l'endos-còpia en la diagnosi i cirurgia de malalties cardiovasculars.

Demanen sis anys per a un presumpte traficant

REDACCIÓ

El judici contra Enrique Ros Ca-pellani, veí de la Floresta, per un presumpte delicte de tràfic de dro­gues amb l'agreujant de venda a menors d'edat, va quedar vist per a sentència dilluns passat. El fis­cal sol·licita sis anys i un dia de presó major per a l'acusat, mentre que l'acusació pública també de­mana el pagament de cinquanta milions de pessetes.

A la vista oral, Enrique Ros va negar dedicar-se al tràfic de dro­gues, tot i que va reconèixer ser consumidor d'haixix des de fa anys. També va negar conèixer els joves que quan van ser detin­guts van assegurar que compra­ven haixix en una torre del passeig dels Ametllers, a la Floresta. Cap d'ells ha pogut precisar si el ve­nedor d'haixix era l'acusat.

Segons el fiscal, l'acusat venia haixix a menors d'edat en el seu domicili. En un escorcoll practicat a seva la vivenda, la policia va tro­bar trossos de haixix, 30.000 pes­setes i objectes "procedents de la venda d'estupefaents".

Llista de quintos de Sant Cugat del Vallès

A DOS IS BESV C.

ALCARAZ. CASAS. \ l .

ALONSO Gl '11)1 . A.

ALVAREXGAKRERAS.R.

ARGEMI ALÀS. \.

ATANCECON I 'RERAS, C.

Al LADFLL MESTRE. J.

BAYO ESTIRADO.J.

BEAMOR. A

BF.NITOPI.A. \.

BETETABOTE. 1.

BLANCH BOi , R. BLASCO XARCA. (:. BOSSERGARGIA. j .

BOZZOPl K..J.

BRK IONS BOIXARKl , C

BRI GAROl.AS CONDE, C.

CADEVALL l'KRKZ.I.

CAMPOS OJEDA. D.

CANALS CORTES, J.

CANOYAZOJ EZ, 11.

CARNICK l'KRKZ, A.

GARNICE PÉREZ, J.

(CARRASCO BLAS, M.

CARRERA VEGA, M.

CASELLAS ALFONSO, J.

CASELLAS TAMBURLNI, J.

CASTANE LLEIXA, E

CASTELLÓ DÉNIA, E

CASTILLO GIRBAL, P.

GLARAMIN 1 (iISBERT, H.

DE ROJAS VILAR, M.

DONNICITERRADAS, A.

DLASOBOLLDA. C.

Dl IENAS BASTIDA, S.

ENDRINORl A, P.

ESCANTELA MARTÍNEZ, J.

ESCIDERO GONZALEZ, O.

ESPINOSA DÍAZ, J.

ESTEVE LÓPEZ. O

FERNANDEZ ARNAL, U

1- ERNANDEZ CANETE, A.

I ERNANDEZ GARCIA, J.

I ERNANDEZ MARTÍNEZ, J.

I ••ERNANDEZ SANCHEZ, R.

FERRER GORDERO.C.

FIGUERAS IIERNANDEZ,J.

FLORMAYORAL. C.

FORNIES VILA. D.

FORTMÀGER GARCIA, A.

FI T.NTES CARRILLO, J.

GALLEGO RODRIGLEZ, A.

GARCIA MACIAS. E

GARCIA MARANGES, E

GARCIA MARTÍNEZ, D.

GARCIA MARTÍNEZ, I.

GARCIA MORENO, M.

GARCIA PÉREZ, J.

GARCIA SANTOS, J.

GARCIA VALIENTE, D.

GARCIA VIVAS, I.

GARCIA VIVAS, J.

GAVALDÀ LÓPEZ, G.

GIMENO HCRTADO, O.

GINER PI GA, D.

GONZALEZ FERNANDEZ, O.

(IONZALEZ TORRES, A.

GLILERACORDON, M.

GUISADOEERRERJ.

GUTIÉRREZ ROMERO. D.

HILLDLRAN. R.

IGLESIAS FERRERO, A.

JARQUE MORENO, V

JLSTOAZNARES, A.

JLSTOAZNARES, J.

LINAN NAVARRO, R.

LÓPEZ AMADOR, J.

LÓPEZ CARR1LERO, M.

LÓPEZ MENGI AL, X.

LÓPEZ PAEZ.S.

LÓPEZ ROMERO, V.

LÓPEZ ZACORA, C.

LORENZO GONZALEZ, J.

Pirinenca Oriental \gOSt

Tercera Regió .Aèria Novembre

Pirinenca Oriental Febrer

Sud t)200í>8

Centre Novembre

Pirinenca Oriental Novembre

Canàries Novembre

Llevant .Maig

Melilla Agost

Pirinenca Occidental Agost

Centre Novembre

Pirinenca Occidental Febrer

Llevant Novembre

Pirinenca Oriental Agost

Canàries Maig

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental Novembre

Mediterrani Novembre

Mediterrani Setembre

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Occidental Maig

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Agost

Ceuta Maig

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Occidental Agost

Pirinenca Oriental Novembre

Cantàbric Setembre

Centre Novembre

Pirinenca Occidental Novembre

Centre Novembre

Pirinenca Oriental «40185

Centre Novembre

Melilla Maig

Ceuta Agost

Pirinenca Oriental Novembre

Melilla Novembre

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Oriental Novembre

Balears 070(102

Centre Novembre

Pirinenca Oriental Novembre

Melilla Maig

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental 040481

Melilla Maig

Melilla Maig

Centre Novembre

Primera Regió Aèria 310574

Pirinenca Oriental Novembre

Primera Regió Aèria 310598

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Oriental Febrer

Canàries Maig

Pirenacica Occidental Agost

Pirinenca Oriental 040526

Llevant Febrer

Centre Novembre

Cantàbric Setembre

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Maig

Mediterrani Juliol

Balears Aèria Novembre

Centre Maig

Pirinenca Oriental 040109

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Oriental Maig

Centre Novembre

Pirinenca Oriental 040215

LLQLE CONDE, O.

MANGHEN'OSANGIIEZ, J.

MARIMON CORRAL. R.

MARÍN PLAZA. I-:.

MARgi 'INASENDE.J.

MARTIN GriSADO.J.

MARTÍNEZ GARCIA. I.

MARTÍNEZ ORTIGOSA. 1.

MARTINEZPEDRERO..|.

MÉNDEZ Rl'IZ.J.

MENGI AL RONCEROJ.

MESA GONZALEZ. I.

MOLINA PINA. ()

MOLINA.SIAV.A.

MORA DEL POZO. C.

MORALES MÉNDEZ. O.

MORALES PÉREZ. R.

MORALES REBELLON. R.

MORALES TORTOSA. (I.

MORENO ALCAZARJ.

MORENO MEDINA, J.

MUNTANT RAICH.O.

MLNOZLLAVERO, A.

Ml'NOZ MARTIN, R.

Ml NOZ SOLER, P.

NAVARRO Gl ERRA, D.

NONELL MAZELON, I.

OLIVER URIEL, O.

PARDO SOLANA, A.

PÉREZ B I S T A J .

PÉREZ CESTEROS, X.

PÉREZ GRAl, C.

PÉREZ PÉREZ. O.

PÉREZ SANCHEZ, J.

PLARl'EDA, S.

POLOVILAFAINAJ.

PONS DE DALMASES, I.

PR.VI PAYERAS.J.

PRIETO GÓMEZ, S.

RAMON ALGHERO, A.

RASQl 1 GÓMEZ, T.

RIVADASSEGl "NDO.J.

ROCA DÍAZ, T

RODRIGLEZ GARCIA, J.

RODRIGl EZGILSADO, P.

RODRIGLEZ RODRIGLEZ, I.

ROJAS ZAMORANO, R.

ROMERO GONZALEZ, A.

R l l Z BARÓ, F.

RLIZ GONZALEZ, D.

RL1Z RISPOLIS, S.

SÀBAT SANTANDREL, E

SANCHEZ CABELLO, M.

SANCHEZ IIERVASJ.

SANCHEZ OIRO, E

SANZ SANCHEZ, D.

SARDA RIVADAS, O.

SARRIASVILADOMIL, D.

SENDRA MARTI, J.

SERRANO DÍAZ, I.

SERRANO GONZALEZ, G.

SERRANO HERNANDEZ, J.

SITJES PÉREZ, J.

SOLANAS ALBESA, M.

SOLER PINEDA, D. TERRERO BORRÀS. J.

TRILLA RODRIGLEZ, J.

TURLLL MUNTELLS, O.

VALENZl ELA GIRBAH. D.

VALERO AGl IS TIJ .

VALERO SOLER. E

VALLEJOS GOI.OYART. X.

VAZQl EZBUSQl ETS, R.

VENTI"RAEIGLEROLA, A.

VERA FLORES, J.

VIDAL PORREDON.J.

VILAR FORNIES. I.

VIVAR CARMONA, J.

ZAMORA CRl'Z. I".

* FJI la llista apareix el nom del quinto, la regió militar on haurà de fer la mili / la lleva que li ha tocat. En els casos en què en lloc de la lleva hi ha un codi numè­ric, correspon a alguna de les destinacions que els joves podien triar prèviament.

Balears 07017S

Pirinenca Occidental Novembre

(lentre Nov embre Pirinenca ()riental 0402S8

Pirinenca ()riental 040387

Pirinenca (X ciilcntal Nov embre

Pirinenca ()riental Maig

Melilla Agost

Pirinenca (Jiient.il Agost

Pirinenca Oriental 040487

Pirinenca ()riental Agost

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Occidental Agost

Pirinenca ()eeidental Novembre Balears 070178

Pirinenca Orienta 1 0403 2.i

Centre Novembre

Pirenaica Occidental Agost

Balears Aèria Novembre

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Oriental 040108

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Occidental Agost

Mediterrani Novembre

Pirinenca Oriental Maig

Mediterrani 240099

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Oriental Agost

Mediterrani Novembre

Pirinenca Oriental 040076

Pirinenca Occidental Novembre

Balears Febrer

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Novembre

Balears Aèria 350030

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental 040327

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Oriental Agost

Segona Regió Aèria Novembre

Centre Novembre

Pirinenca Occidental Novembre Pirinenca Oriental Febrer

Pirinenca Oriental Febrer

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Occidental Agost

Pirinenca Oriental Febrer

Balears 070144

Pirinenca Occidental Novembre

Centre Novembre

Pirinenca Occidental Novembre

Pirinenca Oriental Novembre

Pirinenca Oriental Febrer

Pirinenca Oriental 040157

Centre Novembre

Ceuta Novembre

Pirinenca Oriental 040626

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental Maig

Pirinenca Oriental 040485

Balears 070200

Pirinenca Occidental Agost

Pirinenca Oriental Maig

Cantàbric Setembre

Pirinenca Oriental Febrer

Balears 070091

Balears 070123

Pirinenca Oriental F'ebrer

Cantàbric Setembre

Pirinenca Oriental Agost

Pirinenca Oriental Maig

Mediterrani Setembre

Melilla Maig

Tercera Regió Aèria 330006

Pirinenca Oriental Agost

BLS4CANIOVS Divendres, 22 de novembre de 1996 Societat 19

S e r v e i m i l i t a r

1 6 8 joves santcugatencs faran la 6milT Pany 1 9 9 7

Les destinacions s'han atorgat segons preferències sntenar de joves de Sant Cugat fa- dran sort i faran el que volien. D'altres, Més d'un centenar de joves de Sant Cugat fa

ran el servei militar l'any que ve. Tots els joves tenen adjudicada una destinació, que s'acosta al màxim a les seves preferències. Alguns tin­

dran sort i faran el que volien. D'altres, poc satisfets, omplen ja sol·licituds amb la inten­ció de canviar-se a la PSS. Ara, més que la sort, les files les decideix la informàtica.

ELENA CASTELLARNAU

En total són 168 els joves sant­cugatencs que l'any que ve faran el servei militar. Entre aquests, s'inclouen els que han vist esgo­tades les pròrrogues demanades, els que han de prestar el servei a l'edat que els tocava i els joves que, fins i tot, han decidit anar-hi pel seu propi compte com a vo­luntaris. És per aquesta raó que en la promoció d'enguany es dóna la circumstància que el més gran dels reclutes va néixer el gener de l'any 1970 i el més petit, a l'oc­

tubre de l'any 79, amb gairebé deu anys de diferència. Tant els santcugatencs com 4a resta dels components del reemplaçament del 97, que en total són unes 200.000 persones, començaran el servei a partir del gener. En total, seran nou mesos de mi/i a una re­gió concreta de l'Estat espanyol. Això si, un cop observades les se­ves destinacions, accepten el re­sultat. Ara és el moment d'omplir les sol·licituds i demanar canvis de papers per ser considerat ob­jector de consciència o bé per op­tar per a la PSS. Aquestes de­mandes són molt nombroses

sobretot per part d'aquells a qui la sort no els ha acompanyat i que descobreixen que a la llista apa­reix, al costat del seu nom, les per a molts temudes Ceuta o Melilla. L'assignació s'ha fet, com en anys anteriors, a través d'un sistema in­formàtic que 'pretén, tenint en compte les preferències marca­des pels mossos, facilitar la de­marcació territorial escollida, l'exèrcit, el mes d'incorporació al servei i l'activitat concreta a des­envolupar. Aquest modern siste­ma es va adoptar l'any 92 substi­tuint el tradicional sorteig que decidia les files per atzar. Molts neixis a l'hom de comprovar les destinacions dels quintos. Foto: X.L.

C a s t e l l e r s

L'intent del nou de sis

tancarà la temporada castellera

La colla celebra diumenge la primera diada JOKRE Ll.OMBART

- Sant Cugat -

La primera temporada dels Castellers de Sant Cugat està a punt d'acabar. I per celebrar el que ha estat l'any casteller del seu debut , la colla santeu-gatenca organitza la seva diada, una tradició molt extesa a tot Catalunya que serveix per tan­car la temporada castellera. Els jardins del monestir seran l'es­cenari de la darrera actuació en públic dels castellers per a aquest any. Per acomiadar-se, la colla intentarà un castell inè­dit per a ells i molt poc vist al llarg de la història castellera. Es tracta d 'un nou de sis. una

construcció que consisteix a a i x e c a r sis p i s o s a m b nou membres a cadascun d'ells. És un castell complex i en el qual participen molts castellers. En­cara no és del tot segur que l ' in tent in , tot depèn de com vagi el darrer assaig abans de la diada que es farà aquest ves­pre. Seran testimonis del repte els Castellers de Mollet i els Vailets de Ripollet, que acom­panyaran els santcugatencs en l ' exhib ic ió . La cita és a dos quarts d'una. Abans, a les deu, hi haurà una botifarrada que donarà pas a la cercavila que , juntament amb els grallers, re­correrà els carrers del centre . Després de l 'exhibició caste­

llera, la colla tancarà definiti­vament la temporada amb un dinar de germanor que es farà al mateix lloc. La penúltima ac­tuació dels Castellers de Sant Cugat va ser diumenge a Mont­cada i Reixac, on precisament van participar a la diada de la colla vallesana. Allà, els sant­cugatencs van fer un molt bon paper en carregar i descarregar un 4 de 6, un 3 de 6 i un pilar de quatre aixecat per sota. No van tenir la mateixa sort amb el 5 de 6 que van haver de des­muntar. Aquest castell, carre­gat per primera vegada la diada d 'aquest any, és, de moment , el sostre de la colla castellera de Sant Cugat.

La darrera actuació dels castellers a la passada testa de Tardor. Foto: X.L.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p i c s T O T A L A N I T

E n t i t a t s

Els voluntaris de Creu Roja

es reuneixen en un dinar de germanor ÀNGELS CASTUERA

55 voluntaris de l 'assemblea local de Creu Roja es van reunir dissabte en un dinar de germa­nor per recordar els principis de l'entitat i reconèixer la feina dels antics col· laboradors de l 'as­semblea. La idea de trobar-se va sorgir dels voluntaris actuals, que van in tentar posar-se en

contacte amb les gairebé mil persones que han treballat vo­luntàriament per Creu Roja des de la seva fundació a Sant Cu­gat, l'any 1923.

Els voluntaris van treballar du­rant més d'un mes per mirar de trobar el major nombre d'antics col·laboradors. En l'intent, es van posar en contacte amb prop de 750 persones. A la reunió hi van anar fins i tot voluntaris que ha­

vien treballat amb Creu Roja du­rant la Guerra Civil. La trobada va començar a la nova seu de l'as­semblea, al carrer de la Mina, i va acabar al restaurant Vall d'Or amb un dinar de germanor. La trobada va servir per intercanviar experiències. Els antics volunta­ris van recordar als nous com es treballava en els inicis, quan la primera ambulància de Creu Roja era, per exemple, un carro.

EISéCANTQT^ horar i d'atenció

al públic matins:

tardes:

de 9h a 14h, de dilluns a divendres

de 17h a 20h, els dimarts i dijous

20 Societat ELS í CANTONS Divendres, 22 de novembre de 1996

A s s e m b l e e s

Càritas vol més implicació en la lluita contra la pobresa

La demarcació del Vallès es reuneix al centre Borja per debatre el tema

( ÍKM LOZANO

- Sant Cugat-

Lluitar contra l'atur i el treball precari, instar i promoure una po­lítica d'habitatge social amb llo­guers assequibles, potenciar els programes de prevenció amb la infància, combatre el fracàs esco­lar i oferir possibilitats d'oci als infants i els adolescents són no­més alguns dels objectius priori-taris que s'ha marcat Càritas a la demarcació episcopal del Vallès per als propers tres anys.

Totes aquestes propostes van ser ratificades oficialment dissabte passat al centre Borja, en una as­semblea que va aplegar més de 240 membres de l'associació al Vallès Occidental i l'Oriental.

En síntesi, la declaració final pre­tén, segons la directora de Càritas Diocesana de Barcelona, Pilar Malla, conscienciar que "no és possible ser cristià sense tenir pre­sent el món de la pobresa" i que, per tant, és necessari implicar-s'hi adoptant "un estil de vida dife­rent" amb un ferm "compromís amb la societat i amb la política". Pilar Malla va explicar que calia tenir present els problemes que

Ricard Maria Carles. pateix, per exemple, la població del Zaire i Ruanda, però també "la pobresa que tenim més a prop", aquella que, segons Malla, "tendim sempre a amagar més".

Un dels punts més destacats del document aprovat és la lluita con­tra l'atur. Càritas del Vallès de­

mana una legislació que faciliti la creació d'empreses per fomentar la reinserció laboral i es compro­met que els cristians de la de­marcació que tinguin ingressos regulars donin cada mes el sou d'un dia.

El bisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, que va oficiar la missa de clausura al monestir, va assegurar que el paper de l'Església per combatre la po­bresa és doble. D 'una banda, "conscienciar la gent que la po­bresa no és inevitable" i que, "si aquesta economia no funciona, cal crear-ne una altra". D'una al­tra, "cal atendre immediatament les urgències", i va posar com a exemple els casos dels malalts de la sida o els aturats.

L'Església, contra IVNICEF • L'Església no farà efectiva l'aportació de les 260.000 pes­setes que tradicionament ator­ga a U N I C E F per Nadal. El bisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va reiterar dis­sabte aquesta decisió assegu­rant c o n t u n d e n t m e n t q u e

"l'Església no pot ajudar a anar mai en contra de la vida de ningú". El Vaticà s'ha negat a seguir ajudant l 'UNICEF des­prés que aquesta hagi contri­buït a redactar un llibre sobre el control de la natalitat als paï­sos del tercer món.

Juan José Zamora va KV pnsidnit ttil ( l'\ th anw vuitanta. Foto: CPA

Mor Juan José Zamora,

expresident del CPA L'entitat li retrà un homenatge

ANC.KLS CASTUERA

Els socis del Centre Popular An­dalús van dir diumenge l'últim adéu a Juan José Zamora, expre­sident del CPA, que va morir dis­sabte a primera hora de la tarda després d'una delicada operació. Zamora no va resistir un infart que li va sobrevenir mentre es re­cuperava de la intervenció qui­rúrgica que li havien practicat.

Juan José Zamora, fill d'un dels fundadors del CPA, Càndido Za­mora, va ser president de l 'en­

titat andalusa els anys vuitan­ta, i hi va cont inuar vinculat com a soci després.

"A banda de soci i d'antic pre­sident, Juan José Zamora va ser un amic molt estimat entre els altres socis. Per això, estem pen­sant a fer-li un homenatge, ja que va treballar molt per l'enti­tat i s'ho mereix", va dir el pre­sident del CPA, Gabriel Ruiz.

El funeral per l'ànima de Juan José Zamora es va fer diumen­ge al migdia al monestir. El se­peli va ser després al cemen­tiri municipal.

SQUASH

Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit

d'acollida que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

9 5 0 Pts .

Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tal. «74 08 6 2

Com si la vida

ta xocola ta . . . , i | v i » v

• fs ent repans . . . f f v f f v

e l cafè. . . * f * ^ K

les pastes. . . * fv f *%.

• f suis.. . * f v * K

II PI. Barcelona M Tel. 675 52 46

x i «f i x m\ JLi ITJL •

*!

S

BEOATEBRA RESTAURANT CAU EDO

CERDANYOLA DEL VALLÈS RESTAURANT CAN OLIVÉ REST. EL VIEJO ROBLE

LA aORESTA MIRASOL

RUBÍ

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

REST. RANCHO EL PASCL MASJANER LAPONDEROSA BAR ENRIC LA NANSA ELPOBTALET HOSTAL PEL GALL

LAPALTA CAN AMETLLER CHSZ PHIUPPE CANTINA EL MÈXIC ANO LA GRANJA SWPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR fJ£TAjBUNT.ÇAL'AV!A__

MESOMENYS BAR REST. EL MOLÍ CAN BARATA LA CARBONER» LA CANTONADA

EL TAST REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA_._ BRASERIA LA BOLERA BAR RESTAURANT EL ME SON BRASERIA DEL MERCAT VEU-LA PASTA BOIXA

TY-BIHAN MINIGOLF BAR MGSÇ CAprrÀNCOOK SQUASH CASINET

BAR ALCAZAR BISTRO CAFÈ ITAUANS3

ELS DESMAIS LA MUSCLE RA CELLER STA: MARIA TERRA MAR

RESTAURANT VALL D'OR RESTAURANT MAS ROIG CAFÈ BAR SOL

" " ^ • • • • -

C/ Ueó, XIII 692 24 24 Carn aja brasa i calçots Diious tancat excepte festius

Av. Flor de maig. 122 580 88 39 Cuina de mercat C/Altamira. 36 691 73 55 Peix i marisc Obert tota la setmana Cl Pas Estació, 15 674 38 03 Cuina catalana, banquets Tancat dium. nit i diu, no lestms O Guadalajara, 14 . ..674 23J5. Cuina variada Tancat dimecres tarda C/Victòria. 18-20 5892571 Brasena_ Pq. Baixador. 8 67410 20 Entrepans i menús Tancat diumenge Ctra. Sabade», 47 69911 52 Paelles, marisc, freqid. Tancat dimarts nit i dimecres PI. del Or. Guardiet, 14 _ _ 588 54 68 Pizzena, cuina catalana Tancat dmmenoe-dHuns tarda-nü.

58842 81 Menú, carta i degustació Tancat dissabtes excepte reserves Rambla Can Mora. 24 589 5011 Frankfurts Obert tots ete dies Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especiairtzat en bacala Placa Pep Ventura. 5 67494 84 Cuina francesa/menú diari Tancat rüss. migdia i diürn. C/Endavalada, 10 589 18 25 Cuina i música autentica mexicana. Tancat dilluns Cl SI. Antoni-placa Barcelona 675 52 46 Cuina casolana Cl Enric Granados, 7 675 31 41 Braseria Peca Augusta. 2 589 54 92 EsmorzarsAaoes casolanes Obert de 8 a 10 nit Cl Sani Antoni. 13 674 05 85 Cuina catalan/intemac, Servei de bar Cl Elies Rogent. 14 589 38 23 Mexica-menü català Obert al migdia Plac» Pep Ventura, 3 58917 40 Menú diari i prod. ibèric Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 697 06 52 Cargol llauna/arròs negre C/Vla.8 67514 51 Tapes casolanes, torrades Placa Monestir. 1 584 23 32 Creps. amanides, menús Obert cada dia C/Alfons Sala. 9 58915 02 Marisc, menú, cuina mero. Repartir a partir de les 12 h Pg. Otabama. 69 • 58906 07 Cuina de mercat Obert tol el dia Rbta. Can Mora, s/n 589 26 97 Cuina catalana Dilluns vespre tancat Cl Baixada de l'Alba, 20 674 16 75 La nostra esp és quatt. Tancat diumenges nií Placa Qctavià. 5_ 674 1047 Braseria i cuina de merc. Placa Pere San. 6 589 52 40 Calçotada Obert tot el dia C/Alfons Sala. 24 67515 03 Pizzeria, creperia Tancat dilluns O Indústria. 27 67514 02 Creperia bretona Menú de dilluns a divendres Cl Santa Engràcia, 15 589 29 71 Carn a la brasa, tapes PI. Uuis MMet, 1 _ _ 589 61 61 Cuina colonial Obert tots els dies Cl Sant Jordi. 33-35 5891496 Cafeteria, pizzes, menú Pasta tresca Camí Can Ganxet, 47 589 50 83 Menú diari i entrepans Obeïttota la setmana Pge. Musellas. 3 5891026 Menjars casolans Diumenge tancat Rbta. del Celler, 87 675 55 66 Àmplia oarna d'entrepans Diumenge tancat Sant Bonaventura, 6 6746433 Menú dian Diumenge mati tancat Pica Dr, Galtes 674 10 27 Tapes variedes i convinats Tancat diumenge Sant Bonaventura. 14 675 09 05 Entrpans variats Tancat diumenge Santa Maria. 17- 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves Tancat dimecres Vic. 28 589 77 23 Menjars econòmics Caps de setmana f ins_ajes tres _ Rambla M. Jacint Verdaguer 185 674 11 41 Dies testius bufet lliure

Placa Mas Roig. 4 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nit Rbla. M. Jacint Verdaguer. 113 674 67 21 Jau üve Obert tots els dies

TPARADA/ FONDA.lt

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

HJbsón

fo t * tin°-

PI. Octavià, 5 TeL 67410 47/589 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

V «Restaurant

DEL GALL»

CUINA DE MERCAT

ESPEC. EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81

08191 RUBÍ (Barcelona)

HivíCAIVTONS Divendres. 22 de novembre de 1996 Societat 21

S o l i d a r i t a t

Sant Cugat pel Zaire i el consistori diuen uuprou" al drama africà

Ambdós organismes reclamen la fi de la venda d'armes al tercer món A t u r a r la venda d 'armes a països e n conf l ic te . Aques ta va ser una d e les reivindicacions real i tzades per la pla­ta forma Sant Cugat pel Zaire en la pri­

mera concent rac ió s i lenciosa que el

col·lectiu ciutadà va organitzar dimarts

en sol idar i tat a m b les v íct imes de la

crisi de la zona dels Grans Llacs, i que

va aplegar unes 2 5 0 persones. L'Ajun­

tament de Sant Cugat es va a feg i r a

aquesta petició en una moció consen-

suada per tots els grups munic ipa ls .

M Ò N I C A B K R \ A B I : :

- Sant Cugat -

l ns 250 santciif<atencs, convo­cats per la plataforma Sant Cu­gat pel Zaire, es van reunir di­marts a la placa de Barcelona per expressar el seu rebuig al con­flicte de la zona dels Grans Llacs amb un minut de silenci i Lina encesa d ' e spe lmes . Les con­centracions es repetiran cada di­marts a les vuit del vespre.

A Tacte d'aquesta setmana, es va llegir un manifest reivindica­tiu on la cinquantena d'entitats que constitueixen la plataforma van exigir una acció immediata als organismes internacionals per solucionar la crisi africana. Així mateix, Sant Cugat pel Zaire va aplel·lar al Govern central, a la G e n e r a l i t a t i a les a d m i n i s ­tracions provincials, comarcals i locals perquè promoguin pro­grames de reconstrucció i des­

envolupament. Ln concret, el col·lectiu ciutadà

va exigir al consistori santeuga-tenc que, en la present legisla­tura. compleixi l'anomenat pac­te de solidaritat , que suposa destinar un 0.7% del pressupost municipal a ajudar al tercer món. D'altra banda, l'expert en des­armament per la UNESCO, Vi­cenç Fisas. va exigir la fi del trà­fic d'armes a zones en guerra. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, es va afegir a aques­ta petició en una moció presen­tada al ple municipal de dimarts per trobar una solució pacífica a la crisi africana.

D'acord amb la moció, l'Ajun­tament exigirà transparència en les exportacions d'armament a l'Estat espanyol, i sol·licitarà a la Generalitat que s'afegeixi a aquesta demanda. De la matei­xa manera, el consistori santeu-gatenc aprovarà un aportació

Comenti'inwpel'/jim al/iplatadrliarrelomi Foto XW'Il·.RI \RR()S\

econòmica per ajudar el Zaire, que trametrà al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i que serà determinada per la la comissió mixta formada per l'A­juntament i el Grup 0,7%.

La moció va ser consensuada per unanimitat per tots els grups

municipals. Malgrat això, va des­tacar la intervenció del portaveu del grup popular, Jaume Tarragó, que tot i donar suport a la moció, va declarar que es tractava d'u­na mesura "testimonial", per­què "poca cosa es pot fer" per les víctimes del Zaire.

El club de jocs de rol Asak és reconegut a escala estatal

MONTSE SANT

- Sant Cugat -

El club Asak va ser un dels protagonistas indiscutibles de les jornadas de rol Gen-Con 96, celebrades al mercat del Born el cap de setmana passat. Les activitats que van desenvolupar els integrans del grup com a jutges oficials del torneig de Fanhunter i organitzadors d'un rol en directe de Vampir van assolir un gran èxit. L'editorial Factoria de Ideas de Madrid el va designar com el club oficial encarregat d'organitzar els rols en directe oficials i com a de-mostradors dels seus produc­tes relacionats amb el seu joc Yampire the Mascarade. D'al­tra banda, el taller de confecció d'armes de làtex que es va fer juntament amb el club Yggra-sil i la presentació oficial de Time Lords, club dedicat ex­clusivament a organitzar rols en directe de llarga durada, es va fer amb una conferènc ia col·loqui molt interessant en què els conferenciants i molta gent del públic assistent ana­ven vestits i armats com a l'e­dat mitjana.

Cirurgia • DR. FERNANDHZ t A V O S Cirurgia generat, aparat digestiu. ASC-Previass-Sanites. ftV Torreblanca, 2-B, 2n, A i . Sant C u $ à t » S88 47 00

Consult. Centre Mèdic • CENTRE M t O I C SÀBAT CoflHtcste de cgndtar j armes. Medicina interna, lasertsràpia. Qaròfsgo fiusfflol. 2. enW. 1a. Sant C u g a t » « 7 4 1 5 2 6

Dietètica-Nutrkió • MARiARKJS SOLER Acupuntura, nutrft», d iet í*». Homs cm-vingudes. Francesa fckfragas, 25-27, i r 2b. Sant Cug3i.q589136? • DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, Dietètica Ofiuns, di­mecres í dijous, hores eonvínsudes En-davallada, 21 .1« f pis. Sant Cugat. o 674 63 28/589 29 9S

• CENTRE D'OBESITAT I MEDI­CINA ESTÈTICA Dra Anna R Cerdà • Dra Rosario Sa-gama • D». Llum Gateía Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre­blanca. 2-8. 2a planta, deep. 6-9. 08190 Sant Cugat Q 569 43 57 - 589 43 58

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiafc As sa C V>Ha. 49 Sant Cugat W 674 48 72

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL Fiwo'&ràpia rfehab>Jitauo. auncufcjjuntu-ra mass3Uje lerdpeutfc, potíüiogie, Corv.̂ -n oríüaís ^snits-es PoJtdiricTe'rebianta Sant Cugat u 580 01 50

Metge capçalera

• J.R. ESOtÜÏOt CA«SSA Capçalera, getfatSa. ASC, AGRUR MUT, MFíAÇT, efe Av. Totrotfanç» 2-8. 3r to». Sant Cugat. «5693936. • t r 9 0 9 3 3 1 0 80Ufgen tg4 f> '

• Dr. MONTSERRAT G A R R I G A Metge de capçalera. Vistes a dt*rik&flt&»& Major, 36, Zu Sant Cugat w $ 7 4 < » 2 S

Mútues • UNWNHUSraWIBESVICO. Mú­tua <f«cctdent»d*lr«8>e8 «ím. «71, Plaga Augusta, 3. SaríCugat. * 6751002*11* 67510 02

Odontologia • ADEVIU CÚNICA DENTAL, D » . PEDRÓ WLLALVA ADESA MatírB i tardes. OTranaesc Moraflse, 23, baba» SantCugat 1T67401 4%

• CENTRE DENTAL I Qtllft&KHC Av. Catalunya, 21.. baixos. Sant Cugat «?58900O(>Fglt 5890313

• CÜNJCA DENTAL AUTHAN Ódontotog» general, snpftwtojpgia, pno-tesis, odontopedtetria, ortodòncia, mútues. Av. Tor«ettafwa, 2-8,2a, 11 Sara Cagat. i r 675 08 03 r _

• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en general. Ortodònea *n-

Dedffluna adtvencfres, de tut ta 13 h i de 16 haïOh. Major, 23-2S.tr. 3a Sani Cu­gat. * r 674 73 40

• CLÍNICA DENTAL D'OflTODÒttCIA Doctor flainer Brandi. Ortodòncia «xctu-sivameni nens i açWls Qí Santa Marts 9. Sant Cugat » 589 70 40

• CLÍNICA ORTODÒNCIA O 0IS-FUNCIÓ TEMPORO-MANDIStJLAfi • r Murillo 21. SantCugat. n- 589 45 86-675 2212 • DR. CAftLOS ROSSETT1 Odont^ogta trens i adu&s, Rfcte Ribata-ilada. 20.1 r 3a. SantCugat» 674 7 2 1 6

• DRA.LUZONDO Clínica denta) intens'l. Erafasju nens i or-

f «jncesc Moragas, 5, entresol. Sant Cu-gat t» 674 05 06

* ORA.«. JAUME SAURA Cllnfca dental OI a dv, 9-13 h i t8-20 h PQ. Sant Magf, Vi, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 2 3 35

Oftalmologia •CENTRE DE SALUT OCULAR QB&tartologi» ConvwS «r>* les pwiei-pete mútues C/ Santa. Mana, 10. Sant Cugal « 5 8 9 5 1 0 6

Otorinolaringòleg

* DR. FERRAN FERRAN VILA ttSrtentur- prevasa - Acscíferoa sarMana MeolSac. Prancesc Moragaa, 48. entr. 2. Sant Coga* « 6 7 S 4 8 5 3

Pedagogia-Logopèdia * SEGONA VINALLONQA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge C?Vi8È,&-7>1r Sa. Sant Cugat, « 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria •^OSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA PetSatna, asma infantil. Hores convingudes RWa, Ribalallada 20 1r 3a. Sant Cugat n 674 7216 ' _

• ORA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF, Podiatna Sanitas. Caia Saaio, Agrup MUT MEDIFIAT Av. Cataiunyj. 22 Ir :a S.mt Cugat Tf 589 31 13

• PILAR CANOSA ÜBEOA Pediatria - Medicina adolescent. Av. To­rreblanca. 2 - 8. 3rpis. SarH Cugat «•674 57 98-589 36 48

• ORA. ANNA PUJtBERÏ i CALDES Pediatria. Vitalicio $alut Mapfrs. Endava-«acte 21,1 arpis San» Cugat t r 589 29 95-675 47 99

nu • JOSEP M.FREIXEDES Malalties del peu, ortesie, ptanSteE or­topèdiques, papSoroes, ctrargia del peu. Hores a convenir, TT 325 41 7 5 - 9 0 8 6 9 1 1 2 6

Psicologia • C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns (fapnwentatge i de la parla. Nens.-adolesoentB.ï.adulís, Av. Catalunya 21,3r ta. SantCujH. P 6 7 4 367S

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'a)íí»««ntaÍS9 Vílà, 5-7, t r2a Sant Cugat'• « 5 8 9 1 2 1 5

« • CENTRE PStCOTERAt tADEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Piaça Or Galtes. 5. 2n, 3a SawÓUgal. P 589 40 51

• tó. ANTÒNIA EDUARDO CAR­DONA Psicologia clínica, fibla Can Mora, 1 Sant Cugat

«^58943 44-430 9625

• DRA. PALERM Psicologia Ansietat deprestó, dScutats de reiacao. Irpstoit^ A adolescència,psico­teràpia H^escGnvtftgjoes.PfancescMo-rfqas. 25-27. 2r la Sani Cugat tr 674 36 53 -418 48 48

Pulmó i cor • Dr. JOAN VALLDEPERAS COM-BAS Puíi-íiiccr Maior, 3$.2n Sant Cugat t f 674 00 25

Tocoginecologia-Obstetrícia

• Dr. JUAN JOSÉ SÓMEZ CABE-ZA Cbstetrtcia i gtneooidgia. Hares convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a Sant Cugat » S 8 9 1 3 07

• Dra. MB-A MARTÍNEZ MEDINA Obstetrfcia i ginBeologiai. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27.1r2a SanlCu-gat. C 58913 07

• D a JESÚS FERNANDEZ 8AIZAN Tocogtnecofogfa. Hores convingudes Au. Catalunya, 21,4rt la. Sant Cugat P 589 48 08. Particular 674 74 09

• DR. ENRK3UE CAVUELA FONT

menopausa, revisions. Francesc Mora­gas 1-3,3r £a. sant Cugat P 6 T 4 66 1 i y » ) t S 8 9 1 1 4 S

• OR. ANTON) PESARRODONA ginecologia t oostetricfa ASC. Meditec Av. ToíTeblanca, S, 3f 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia • OR. JOAN CASANOVA SA-LLARES TraumaKSogia, ortopèdia. ASC. Prevíasa Medylec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10 Sant Cugat «r 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av Tuieti'arca 2-8 Potclinic SailCuoa! •tt 675 57 56 • JOSEP DOMtNGO PECH Trau-iatoiogia, ortopèdia. Assistència sa-nitann P^ewasa Medytec. Poticlíntc To­rreblanca ?-8 2a-10 SantCugat V 589 IB^B

« DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotdgtca. Ho­res convingudes Cl dtona, 21, 1f 3a, SantCugat » «74 43 4 6 - 5 8 9 05 34

CENTRE DE REHABILITA­

CIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant A n t o n i , 74

Tel. 674 74 37

Institut Psicomèdic Sant Cugat

Servei rle Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d 'or ientació i TrocMment de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat de! Vallès

(Borceíona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 1 8

22 Societat ELS4CANTONS Divendres, >J de twvem/ire de I <)96

Manifest de la Plataforma per a la solució dels conflictes a la zona dels Grans Llacs

Diverses entitats vincula­des amb cl món de la co­operació per al desenvo­

lupament i la solidaritat volen manifestar, a propòsit dels en­frontaments bèl·lics i del conflic­te a la zona africana dels Grans Llacs, el següent:

/ - La responsabilitat, per inacció, dels governs i organismes internacio­nals en el deteriorament de la situació a partir de 1994.

Cal recordar, en aquest sentit, el que s'lia dit des de fa anys:

1- Les denúncies de nombroses ONG i d'alguns organismes in­ternacionals respecte de la ine­ficàcia i excés de permissiv itat de la comunitat internacional. Aques­tes conductes foren constatades i denunciades abans del conflicte de 1994, durant la seva fase viru­lenta i de genocidi i, de forma es­pecialment greu, després de la fase bèl·lica intensa de 1994. Con­cretament, des de maig de 1995 les ONG havien demanat ja que els cascos blaus presents a la zona tinguessin possibilitat de protegir els drets humans i que s'enge­guessin immediatament mesures polítiques per solucionar global­ment el conflicte.

2 - Que l'acció humanitària, tot i ser imprescindible, només podia considerar-se, en absènsia de so­lucions polítiques, un pal·liatiu.

.V Que les solucions merament militars mai no podrien resoldre els problemes polítics, econòmics i socials que eren a la base dels conflictes.

4 - L'advertiment reiterat durant el darrer any de l'empitjorament de

la situació dels refugiats, que ha­vien esdevingut moneda de can­vi dels diversos actors polítics es­tatals i no estatals, així com del risc d'extensió territorial de la con-flictivitat, que estava convertint el territori i població del Zaire en un nou camp de batalla i ame­naçava d'arribar a altres països.

5 - Que l'acció humanitària i de desenvolupament de les orga­nitzacions no governamentals presents a la zona era creixent-ment difícil i poc eficaç, fins al punt que moltes d'elles optaren per deixar la zona o minvar la seva presència.

6- Que les arrels dels conflictes eren diverses, no reduïbles a l'e­tiqueta d'enfrontament ètnic, i que darrera de les accions i omissions de les diverses parts, dels orga­nismes internacionals i de les grans potències existien interessos i res­ponsabilitats polítics, econòmics i geopolítics concrets que calia desvelar.

//- La falta de voluntat d intervenir ràpidament i deforma eficaç, que ha quedat palesa en:

7 - El retard injustificable a pren­dre decisions per part de l 'ONU i, particularment, de la Unió Eu­ropea. Resulta especialment greu que no s'hagin reunit els minis­tres d'Exteriors i que els respon­sables de cooperació de la Unió no hagin pogut reunir-se i con-sensuar la seva posició abans de la celebració de les eleccions nord-americanes.

8-L'obsessió per fer prevaler les mesures militars i la interven­ció humanitària i les reticències per instrumentar solucions di­

plomàtiques i polítiques d'àm­bit regional i internacional, quan és sabut que l'ajut humanitari i d'emergència no pot substituir l'acció política ni solucionar cap problema de fons.

/ / / - La necessitat d instrumentar me­sures urgents, graduals i coordinades.

Concretament exigim de les diverses administracions públiques nacio­nals, estatals i internacionals un pla d'actuació que prevegi deforma inmediata:

9 - L'inici d'accions diplomàtiques encaminades a garantir l'existèn­cia d'un corredor humanitari i d'à­rees de seguretat que permetin l'actuació d'emergència i l'aplica­ció del dret humanitari. L'ajut hu­manitari haurà de fer-se de forma coordinada i respectuosa amb les institucions especialitzades d'àm­bit local i regional.

10- Assegurar aquest corredor amb la presència de forces de manteniment de la pau, sota man­dat de les Nacions Unides i amb el consentiment de l'Organitza­ció per la Unitat Africana. No s'ha de preveure cap altre tipus d'in­tervenció o ingerència militar.

11- La paralització i embargament de tot tipus de comerç d'armes amb els estats de la zona, així com la realització d'un estudi que posi de manifest si existeixen respon­sabilitats per l'actual situació atri­buïbles al comerç d'armes. Pel que fa al cas espanyol, cal aban­donaré! secretisme i dir clarament i de forma pública si empreses es­panyoles han exportat recentment armes a la zona.

12- La convocatòria urgent d'u­

na conferència internacional, amb clar protagonisme dels líders re­gionals, auspiciada i coordinada per l 'ONU i l'OUA, que tracti de forma global la crisi regional i que tingui el compromís i suport de les grans potències.

1 3 - La consideració en la con­ferència internacional de la solució de problemes de fons com el re­torn i repatriació dels refugiats, l'accés a la ciutadania, l'establi­ment de sistemes judicials adients i la rehabilitació econòmica de la zona, que exigirà problemes de desenvolupament importants a mitjà i llarg termini. Serà necessa­ri crear mecanismes de seguiment del conflicte i de la conferència i instrumentar la participació en ells de les O N G que treballen a la zona.

14- L'elaboració d'un pla d'acció coordinat, a curt i mitjà termini, que inclogui un pla d'emergència i mesures per a eventuals agreu­jaments de la situació.

15- La potenciació del Tribunal Penal Internacional per a Ruan-da, amb l'objectiu d'establir les responsabilitats i condemnes de­rivades de les diverses fases dels conflictes als Grans Llacs.

IV- El nostre compromís de:

16- Fer arribar aquest document i les idees i exigències que conté a l'opinió pública, societat civil en general, mitjans de comunicació, així com a les autoritats i institu­cions polítiques de l'àmbit nacio­nal, estatal i internacional.

17- Canalitzar l'alarma i preocu­pació de la ciutadania per anar més enllà de la simple recaptació de

fons per a ajut humanitari, im­pulsant campanyes i accions unità­ries i, un cop superada la fase bèl·lica, els projectes de recons­trucció i rehabilitació integral. Concretament, es pot oferir la presència de persones i institu­cions coneixedores de la zona en les eventuals missions oficials di­plomàtiques o humanitàries.

18- Treballar conjuntament per afavorir la solució del conflicte i per aconseguir canvis en les rela­cions internacionals que impedei­xin noves situacions com l'actual. Especialment important en aquest sentit és impulsar una reestructu­ració de les Nacions Unides.

19- Impulsar un debat i, poste­riorment, l'adopció de mesures i polítiques que no separin l'actua­ció humanitària de les actuacions en pro del desenvolupament.

20- Fomentar una política d'ex­plicació i investigació veraç i no simplificadora de les arrels dels conflictes i de les diverses res­ponsabilitats de les diferents parts i protagonistes.

2 1 - Vincular les nostres explica­cions del conflicte dels Grans Llacs a dues altres reivindicacions: a) el compliment del Pacte de la Solidaritat, és a dir, el compromís d'acostar-se ràpidament al 0,7% dels fons per a cooperació per al desenvolupament a l 'Estat es­panyol, amb totes les garanties de transparència, qualitat i eficàcia; i b) la regulació i control rigorós del comerç d'armes internacional, que possibilita la perpetuació de la guerra.

Barcelona, 6 de novembre de 19%

A Sant Cugat, més de cinquanta entitats s'han adherit al manifest de la Plataforma per la solució del conflicte a la zona dels Grans Llacs.

^§Í^^^^i^^Utper a la soh

D avant l ' ag reu jamen t del conflicte a les zo­n e s f r o n t e r e r e s d e

Ruanda, Burundi i el Zaire, i davant l 'èxode forçat de més d 'un milió de persones en im­minent perill per a les seves vides, els partits representa ts en aquest ple municipal acor­den:

lr.- Adreçar-nos al govern es­panyol per tal q u e p l an teg i davant les-Nacions Unides, la Unió Europea , els països de la zona i l'Organització per a la Uni ta t Africana dur a t e rme una acció coordinada que per­meti de forma immediata :

a) Obrir un corredor d'ajut hu­manitari que garanteixi el sub­m i n i s t r a m e n t per cobrir les necessi tats del milió de refu­giats.

b) Impulsar , para l · l e lament , una conferència de pau que cerqui una solució justa i du­radora del conflicte.

c) Parali tzar el comerç d'ar­mes fabricades per empreses a m b participació estatal o pri­vada i q u e arriben a les zones del conflicte a través de cir­cuits indirectes prou coneguts i sobre els quals no es té cap mena de control democràt ic i

exigir la màxima transparència en la fabricació i dis t r ibució de l ' a rmamen t p roduï t a les empreses radicades a l 'Estat espanyol. d) Assegurar l ' embargamen t t o t a l , e f e c t i u i p e r m a n e n t d ' a rmes en la zona del con­flicte.

e) Treballar a tots nivells per­q u è l 'Occ iden t posteolonial assumeixi la seva responsabi­litat històrica en la situació ac­tual d'Àfrica i de la zona dels Grans Llacs en particular, i fer una crida a treballar per a la p revenc ió activa i, per tant , efectiva dels conflictes.

2n.- Adreçar-nos a la Genera­litat de Catalunya, com a mà­xima institució política de la nostra nació, per tal que doni suport a una petició en aquest sent i t i la faci arribar al Go­vern espanyol. 3r.- Afegir-se als esforços que diverses organitzacions inter­nacionals i O N G es tan fent per cobrir les necessi tats bà­siques de la població refugia­da a través de diverses cam­panyes d'ajut humanitar i , per la qua l cosa a q u e s t Ajun ta ­men t aprovarà una aportació econòmica que determinarà la comissió mixta Ajun tament -Grup 0,7% 1 més, que concre-

JUÏaes ta la dest inació dels ajuts d'a­q u e s t consistori t ramesos al Fons Català de Cooperació al Desenvo lupament .

4t.- Adherir-se a totes les mo­bilitzacions q u e es facin en el sent i t d ' aques ta moció a es­cala de Catalunya i, sobretot , a les convocades a la nostra ciutat pel col·lectiu d 'ent i ta ts Sant Cugat pel Zaire, afavo­rint-ne en tot momen t la mà­xima difusió.

Sant Cuga t del Vallès, 18 de novembre de 1996

Els Grups Municipals

CADA DIMARTS, A LES 8 DEL VESPRE CONCENTRACIÓ SILENCIOSA

A LA PL. BARCELONA COL·LECTIU D'ENTITATS «SANT CUGAT PEL ZAIRE»

24 Societat ELS<f CANTONS Divendres, >> tíe novembre de 1996

La r a d i o g r a f i a

E S P L A I S A R A U DEL GMSG

* i •**%?!*»!*- -i

ísifíSr^^

'HT ï m. 9%

Grup <le Jovent el 1983 a Rellmais Foto AR>

El 1949 el CMSC ja va tenir la primera secció de petits muntanyencs. És, però, a partir de la dècada dels setanta

que es constitueix un veritable grup de jovent que amb alts i baixos arriba fins al 1992, en què es crea

l'actual esplai Sarau

Amb un esperit de servei totalment desinteressat, molts han estat els monitors i monitores, actualment molts en tasques de responsabilitat educatives i culturals, que s'han engrescat a portar els diferents grups de mainada i jovent que han existit en la dilatada vida del club

rup de monitors de l'esplai Sarau a les primeres èpoques de fu . hutu ARXIU CMSC

La consolidació d'un esplai en una entitat històrica

Entitat: esplai Sarau del CMSC Any de fundació: i 992 (abans ja havien existit diferents grups) Local: plaça de Barcelona, 5 Socis: 120 més 14 monitors Quota: 3.800 al trimestre

FRANCESC CARBÓ

- Saat Cagat -

La primera referència que tro­bem de grups infantils i juve­nils al CMSC és a l'abril de 1949, en què s'anuncia la crea­ció d'una secció anomenda Pe­tits Muntanyencs. Eren temps de postfranquisme i des de la metaixa entitat es comunicava al pares perquè quedessin tran­quils que els nens serien acom­panyats per persones de "solvència moral", i es garantia l'assistència dels petits a missa si la sortida es feia en dies de precepte. No serà, però, fins a

partir dels seixanta que molta joventut entra al club atreta per fer excursions, per la Marxa In­fantil i per fer acampades. Aquesta mateixa serà la impul­sora i creadora del nucli que a partir del 1967 formaria un grup infantil que de mica en mica aniria augmentant fins al cen­tenar de nens i nenes. Sortien gairebé sempre en diumenge, si bé els dissabtes feien troba­des per jugar i fer curses. Cap al 1972 es forma el consell de la joventut en el si del Club Mun­tanyenc, que pretenia fer sorti­des, esquiades, campaments i festes. Per falta d'empenta tan­

ca el 1974 i reprèn amb entu­siasme l'activitat a finals dels setanta, quan es crea un verita­ble grup infantil -a partir dels 8 anys- que fa sortides i com a fet important participa en els Cam­paments del Vallès. Ja a principis dels vuitanta i

fins al 1992, el grup manté cer­ta estabilitat, si bé amb un can­vi constant de monitors que no permet una consolidació final. La filosofia de fer sortides un cap de setmana al mes, colònies i treballar per grups de diferents edats es manté durant aquests anys. Fins i tot s'organitzen camps de treball i colònies amb

un notable èxit de participació. Hi ha relacions institucionals i es preparen activitats estivals de forma conjunta. Serà el 1992 quan el que fins

aleshores havia estat el Grup de Jovent es converteix en un es­plai amb tot el que això com­porta. Monitors d'abans i nous creen el nucli que no només es dedicarà a fer excursions, sinó també alguna cosa que els ompli i signifiqui un compromís. El Joan, l'Anna, la Belen, el José, la Kina, el Toni i el Pere seran el nucli d'un grup que educa en el lleure i que ha tingut una pro­jecció espectacular en el club.

ELS f CAIYIONS Divendres, 12 de novembre de 1996 Societat 25 La r a d i o g r a f i a

E S P L A I S A R A U DEL GMSG

sa. Foto ARXIU ESPLAI SARAU

L'esplai Sarau, que pertany a l'Agrupació d'Esplais Catalans, té un grup de monitors ben coordinat i preparat

que periòdicament fa cursos de reciclatge i formació

Sis grups, dividits en franges d'edats, es troben cada dissabte, fan una sortida mensual, una trobada conjunta trimestral, campaments, colònies i participen i organitzen diverses activitats obertes al poble

Estada a la Molina el curs 1995-96 Foto: ARXIU ESPLAI SARAU

Compartir, conviure i fer amistats són principis que han aglutinat l'esplai

FRANCESC CARBÓ

- Saat Cagat -

Caminen cap als cinc anys de la seva fundació. Se'n senten orgullosos i en aquest temps han sabut transmetre a la so­cietat santcugatenca i a les famílies que el seu esplai tre­balla per compartir i per la so­lidaritat. Que fer-se amics és un valor que no té preu i que, com diuen ia Belen i l'Anna, monitores del grup, "encara avui exmembres de l'esplai es troben per fer activitats i viure plegats les seves inquietuds". Estan al màxim de gent i no

en volen tenir més per qües­tions d'espai i de poder aten­dre els menuts i els joves amb responsabilitat i tracte humà. Tenen sis grups amb un total de 120 menuts i més grans, que van dels 6 als 17 anys, en­tre els quals hi ha quitxalla del centre Aura, de Benenestar Social, amb s índrome de Down o minusvàlids amb els quals fan un vertitable treball d'integració. Cal destacar el grup més gran de vint joves que, coordinats per un anima­dor, fan sortides en bicicleta a Menorca o baixen per l'Ebre amb barques que ells mateixos

han fet. Com diu l'Anna, "es­tem creant futurs monitors de l'esplai". Treballen de forma assem-

bleària i cap dels catorze mo­nitors és el cap. Tots assumei­xen la seva responsabilitat, tenen un representant a la jun­ta del CMSM, assisteixen a les reunions de l'Esplac i es tro­ben per coordinar les activi­tats conjuntes dels diferents grups. Fins al grup de 14 anys van en cases de colònies i els més grans ja utilitzen tendes de campanya. A tots els cobren una quota de 3.800 pessetes al trimestre que els permet

abaratir després les colònies, comprar el material necessari per fer les activitats i anar ad­quirint tendes o material au-diovisual divers.

Es reuneixen cada dissabte amb activitats d'esplai ja sigui als locals o en sortides curtes a Collserola, parcs bercelonins o coves. Fan tallers de màsca­res, estels, titelles o manuali-tats. Un diumenge al mes fan una sortida pel país, on a més de camninar treballen molt la camaraderia i el sentit de l'a­mistat. També la solidaritat, que forma part dels seus prin­cipis i que amb una campanya

com la de compartir cartes amb Nicaragua o un projecte de futur amb el poble del Sà­hara plasmen a la realitat. Un esplai viu i engrescat que

cada dimecres de 7 a 9 del ves­pre és al Club Muntanyenc Sant Cugat, on tenen una pe­tita biblioteca per a nens i mo­nitors, un bon arxiu fotogràfic i una àmplia documentació del que fan i han fet. Una història de la qual els nens se senten satisfets, i els pares creuen en un projecte i una dinàmica que cada fi de curs compar­teixen en una festa oberta a tothom.

EISíGWTONS

Classificats 26 Diï nulii:', _'_r ile inn'emhre de 1')''(>

gu ia

p ràc t i ca

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 589 2929 559 J3 35

• SUPERMERCAT VILARÓ 539 35 n2

• DISPENSARI VETE­RINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h C/ Sabadell. 23 Sant Cugat Obert nit i lestius 674 69 -15

Tel. urgències 908 89 8136-674 69 45

• LA FAUNA. Rambla del Celler. 35-37

• ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2

5892247

Servei SANT CUGAT GESTIÓ, S.A.

d'assessorament! administratiu. Assegurances

generals i administració de finques.

C/ Sontogo Russinvol. 32

Tel 58917 02

Fax: 589 27 74

Hi

•COPY-GRAFIC G Can Matas, 8. 675 36 53 • COPISTERIA THER C/ Sant Antoni. 24.

589 74 42

• JORDI MERCADÉ C' Creu. 6-8, 2n 3a 7^96561 -9084945 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallaaa 6-5 J9 49 L·-• DANIEL CALATA-YUD Rbla Ribatallada 31 B3 4r 1 a 6. '5 18 ÜJ

• SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana, 41 Mira sol 675 32 97

• MARTÍ FINET MIRA Rbla del Celler. 89 3r 3a 56.9 3U 65

• GALERIA ARQUI­TECTURA Rbla del Celler, 87 589 44 • l

• JOSEP M. CASAS MEDINA Au. Torreblanca, 2-8 despatx 1F 675 l ' D ' JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet. 13 58941 47

JORDI CUFÍ BO­RRELL Av. Vall d'or 2

67426 01

ÓSS83UIWCS •MEDIFIACT Rambla del Celler. 25. 5893462

• D.G. D'ASSEG RANCES Rambla del Celler, 95. 675 4203

• DOMÈNEC AYALA C/ Carme. 31 674 71 42 •J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 - baixos

• ASESORIA JURÍDI­CA GÓMEZ C/' Montserrat. 37

5898366

AUTOESCOLA MO­NESTIR C.Valies 17 1r. 2a. St. Cugat 674 91 20 AUTOESCOLA CAS­

TELLVÍ C/Sta Maria, 381r 1a Sant Cugat 6746803

AUTOESCOLA CA­SAS C/ Martorell, 47

674 14 97

•FI LACAR Ctra. Cerdanyola, 8 5890991

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000-• MOTO RALLY PEU­GEOT Ora. Cenfenycla, 67-71

7 8 5 3 3 »

•CELLER CALCABALLU Nova ubicació C/Plana Hospital. 3-5 674 Or 63 • VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever 4

m3im: i • INSTAL·LACIONS TETE Ptge Torreblanca 9 589 00 79 •J.P. PARRA C< Ennc Granados, 15 - local 7

5890642

SAGARRA C/ Endavallada, 22 674 0160 •TUB AU Q Latorre, 14 674 1285

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1,7 675 3063 Mercat Torreblanca pda. 104

569 14 18

A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

Sant Cugat del Vallès

•PÀROtMNQ TORREBLANCA Av. Torreblanca. 2-8 - local garatge

• BAR GRANJA CAN DIM O La MinaJ9_ •GRANJA LA SORT Cl de la Sort. 3 67528 64 • MERMELADA EXPRÉS Ci Valldoreix. 56

5891185.

•CABANAS G'Santiago Rusíid, 54 674064» •CUGART C/ Torrent de la Bom­ba, 14

6*4 4350

•COAP C; Villa, 22 58921 15

mm • POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

675 13 S9

•ARMAN'S Plaça Augusta. 2

58970 10 -5896999

• PAP IOL

Venda i neteja

Cl Cànovas del

Castillo. 4

67465 00

(«QfcPSlQUSCS • TALLER GERONI MORAGAS Av Viladelprat 79

•VICAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca. 29 56354 43

•CL. DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas. 8 - 2n 674 16 77

•CUINES JAUME DÍAZ Rbla dei Celler, 17

674 7 '49

:;íi

•CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41

•TIEN21 G Valldoreix. 44 574 71 64 •TOBELLA C, Santiago Rusinol 49 674 96 57 • VILAR ELECTRO-LLAR. S.A. C: Santa Mana. 20

589 32 71

ÀGORA • ••JII'IMHJl·lUI.IUWj

• L'ACADEMIA C/ Balmes. 39 675 44 56 • MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica). piano i teclats electrò­nics. Harmonia i com­posició. 6752181 • PATUFET C Sant Jordi, 22 6.4 12 33

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ G Canovas del Castillo, 20 589 28 19 • WAY-IN Ci Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 82 15 •NOVAULA Cl Valldoreix 22 Sani Cugat 6740381 _

• SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas,8

FRANCÈS PER A NENS (Jocs i cançons) Con­versació per adults. [75 12 99 •TRINITY Rbla. Can Mora 18

675 72 01

• FLECA LA GARRIGA Obert tot l'any Rambla del Celler. 15 :j74 76 81

• FLECA MARÍ Plaça Borràs. 1. Mira-sol • LA LIONESA C/ Valldoreix. 79

674 0771

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93 674 7966

• J. LLAMAS C/Valldoreix. 14 674 0333

•ZOOM. Centre de la Imatge C/Santa Maria. 14

67556 74

• SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio tí 1 num 61 Can Barata 588 02 49 • FOAP S.A. BANYS C Rius i Taulet, 27

BOTM • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler. 91

67525 07

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C Camí Crist Treballador, s/n 6 74 I-I 53 • ESPORTS TERRANEU C Sant Antoni. 15 674 62 02 • SQUASH SANT CUGAT C; Sant Jordi. 33-35 674 98 62 • GIMNÀS SANT CUGAT Cl Anselm Clavè, 20 Baixos 5 75 33 51

•UESC C Canovas del Castillo, 9 c 75 -3 90

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11 674 6172 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PçaCujlieCantnsSN

Tel. 674 30 81 .

m • CAL CRISPIN C Santiago Rusifiol. 23 674 03 03 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3

574 0ÍZ4.

• EUROPA Cl Alfons Sala. 24 675 52 60 •EL PONT C; Girona, 3

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 674 1381-6251620 • FLORISTERIA SANT JORDI C; Sant Jordi. 39 6~4 10 53 • ROSA M. SEGURA C; Santa Maria. 8

583 64 75

•FUSTERIA EBENISTERIA. 62SUSZ4l·-fi74 7068

•FUSTERIA EBENSTERIA LS C/Camí de la Creu, 14-baixos 1a

saa4is2_

•ANTONI CAMPOS C/Francesc Moragas. 21 674 09 82 _

• J . MIRET Mercat de Torreblan­ca. parada 1 -42

6755353

l-iflÀ •GERD Plaça Pere San, 9 674 0060

• SUPER-NATURAL QAnsemOaé. 1. Obert tsmbédBsabteterda

5753953

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix

674 75 96

• H U C A CAN CALDES

Masia Can Caldes, s/n

5890045 • HÍPICA SANT CUGAT

Av. Corts Cata lanes -

Finca La Pellena

674 8385

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12

• FINQUES BACHS C7 Hospital. 41 589 03 07 - FM 5 & ' : .3J

•FINQUES GIRONELLA FfenacfeHujB 10

674725J

• FINQUES SAKA C/ Valldoreix. 60

• RIVEH IMMOBILIA-RIA& SERVICE PI. Octavia 589 54 54

• FINQUES SANT CUGAT C Dr Murillo, 14 L ' I r ''

• FINQUES SERIN Piai,a Augusta, 4 - baixos 674 12 04 Fdí674 I I 81

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 574 3208

•ARENASAN Especialitats en llo­guers. Endavallada 21 bxs.

TeL58a45J5&

8UIUMNG SANT Cl'GAT. S.L.

Asesoria inmobiliaria

Administración de fincas

•RENAULT-ACERSA • PELUQUERIA Ctra. Cerdanyola. 55 LOURDES

COMUNITATS DE

PROPIETARIS

C/Si. Antoni. III {Plaça Barcelona i

Tel. 675 I"7 dl

F I R O M E

• APPLE CENTER Plaça Unió. 3 589 3300 • PROGRAM ACCÉS C, Santiago Rusinol, 14 675 '5 56

• VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió. 3

359 33 X

• TALLEDA RICOMA C: Balmes. 11

•GARDEN ROCAMORA C'Llaceres. 12

674 36 94

: iMiNEf ::

• EURASIA TOYS Plaça Coll. 9 1.74 47 04

• JOGUINES MARGA C: Santa Mana. 44

574 15 32

MARMOUSRUBIsi

58926 49

•T.M.G. Tallers Cl Borrell 6 Tel i Fdx 174 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36

HATIRMB

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Oro . de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

• MÀRMOLESI GRANROS GUIMAR C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí Rubi 586 05 0!

• MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Au-rons - C/ Campoamor. 12-Nau 3

6755108

• ATELIER BLAU Av Torreblanca, 2 589 1931

• MARCS VALLÈS O Vallès, 23

675 49 43

• SOLSONA Cl Rosselló, 2

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FO­AP C; Rius i Taulet. 27 574 05 03

• SUMINISTROS VALLDOREIX C; Mossèn Jacint Ver­daguer. 107

674 14 90

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. O Santiago Rusinol, 37 - Cl Major, 6 5892232 • EGA MOBLES C: Cànovas del Casti­llo, 2 - local 2 589 00 14

• CARRÉ MOBLES Cl Francesc Moragas. 33

674 99 95-674 15 50

J W f · i l & i 7 :i$§Ji§l:: •ANNA FUSET JOIES C/Santiago Rusinol,45 589 50 72-58950 12 • JOIERIA AUGUET G'Santiagp Rusinol.40 674 58 54 • JOIERIA MIREIA'S C; Valldoreix, 33 574 9940 • JOIERIA SPADA C< Balmes, 39- 1rdta 5895549 •SANBER-5 C Anselm Clavé, 20

674 45 71

• INDUBRUC Av Ragull, 9-19

589 0023

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 5894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Cl Major. 33 (Junt Monestir!

5.74 0174

•ARWENBOUT1QUE Cl Elies Rogent, 52 5896153 . ._ • BLUE MOON Cl Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 0267 . •CAMPMANY C/Valldoreix, 16 C/Martorell. 15 674 14 82 • ESTELA G Santa Maria, 18 675 53 09 • PAPARÀZZ1 PI Dr Galtes, 2 575 5652 •TOT PUNT C Sant Antoni 19

•VORAVIU Sant Antoni 25-27

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat Cl Sant Salvador, 47 - torre

674 4223

O Monestir 33, entresol 4 674 4026 • VIRGINA PAÍS St. Jordi 19

NEEES; •RANGO10 C Pous 13 local 1 C75 575: • VALLÈS NET Cl Sant Ramon. 4

674 89 16

• MAVI objectes de re­gal i bijuteria Q Alfons Sala, 12 Boti-ga3 67504 54 •FKJTTO G' Sant Jordi. 32 5890605 •THECARTOON CENTER O Martorell, 1 - cant O Santa Maria 5897029 •LA FESTA C/Santiago Rusinol, 8

•CONSTRUALPA O Santa Maria, 9-1r1a 589 0151. •CONSTRUCaONES Reformes torres noves 6746308 •D4 CONSTRUC­CIONS Q Valldoreix, 10 674 6598 _ •MARCOVE Cl' Sant Esteve, 29 674 0507

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589 1732 •SERRALLERIAT1E-RRAICOMASC.B. Cl Mozart. 9. Barcelona

2 Í S I 9 9 6 "

•CASTELLVÍ HONDA O Rosselló, 15 5893211

•TEIXIDÓ ÒPTICA G' Sant Jordi, 30

• AOUILINO De 9 a 19h. NO cerra-mos por vacaciones. St. Jordi, 18 5895084-•FORMÀS PERRU­QUERIA G Elies Rogent, 18 A(a tocar mercat Torreblan­ca) 6754C06 ... •TABOADA. PERRUQUERIA MAS­CULINA Rbla Can Mora, 10 589 5785 . _ _ • PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH Cl Francesc Moragas, 29 589 60 88 . •PERRUQUERIA DURDAN C/ Santiago Rusinol, 2 -entt.2 67523 53

•PERRUQUERIA PRESENZA C/Martorel, 20 5894651 •PERRUQUERIA PA­TRÍCIA MARÍN G'Sta. Joaquima, 18 674 06 55 •PERRUQUERIA AN­NA C/Mapr, 14 674 0163

•PERRUQUERIA NUEVAIMAGENANA YENCARNA Depilaciones. ümpieza, aromaterapia St. Llorenç, 7 6746288

• PELUQUERIA ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 5332562

•COPERSE G' Sani Esteve 11

674 62 39 935 „*_• t J 5'

• FERRON Jardins i Piscines O Rius i Taulet, 20

674 6847

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 674 6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13

674 53 01

• AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 Tjjji. £"7 Q2

• ÜNEA DIRECTA G' EnriQue Granados 15-kxal8

589 03 74

•PNEUMÀTICS SANT CUGAT C Anselm Clavé. 16-18

675 28 53-907 23 04 01 MÜÍA

•INSTALACIONESA. ZAMORA, S L O Mossèn Cintor Ver­daguer. 18 Valldoreix 5892638 • MANTSERV, SJV Av. Catalunya, 18

6746058

•MAHJNG VALLÈS. S.L. C Sant Domènec. 10-baixos

58923 7!

•LABRASERIA PI. Pere San. 6

•CUCARRO C/Santiago Rusinol. 30

674 5581)

•DONATETOTPER LA LLAR GMARTORELL49 6740023 •PERYBEN G'Valldoreix, 45-47

6745335-674 5104

II11S • REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 6740014 •SABATERIA BOLONIA a Sant Jordi, 24 5892954

•TATERS 0 Sant Antoni, 62

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA C/Francesc Moragas, 6 6753274

•REPARACIONS DE CALÇAT 1 còpies de daus C/Sol, 16

•AUX-VYD O Alfons Sala. 50

• TALLER ELECTRO-SOL C/Sd, 19 6743688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS O Sant Llorenç. 27 6746362

•TINTORERIA SANT CUGAT G Sant Antoni. 1 674 1182 •TINTORERIA SANT CUGAT G Santiago Rusrd. 35 674 11 93 •TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada, 34 6752228 •TINTORERIA SANT CUGAT C/ Alfons Sala. 2

674 4167

• ASSOCIACIÓ RA­DIO TAXI

589 44 22-6755151

• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589 10 25 • USSIA TOURS C/ Plana de ''Hospital. 10

589 f~* Fd* 569 39 55

WÚMM CANSALADERIA

JULIANA Cl Francesc Moragas. 26

6-4 088!

• ORNALLAR C/ Martorell. 59 - cant. C/ Alfons Sala

675 44 96

ÀTICS • ÀTIC DUPLEX NOU Z. St. Domench Su­peri const. 158,5m- 3 hab. 2 banys salo, es­tudi. Preinstal lació aire cond. Parquet armaris de paret, terrassa etc. Piscina comunitària 27.000.000 pta 674 06 97 Fincas SI Cuga!

•ÀTIC DUPLEX DE LUXEZ.C/Afvarez 190 m-'consta de 4 hab dobles més estudi en el duplex de 70 m2. 2 banys i un aseo Jar­dí i piscina comunitària 49.000.000 pta 674 08 97FincasSr Cugal •ÀTIC DUPLEX Zona Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 te­rrassa, 4 hab.. saló menjador amb xeme­neia. cuina "Office". 1 bany. 1 lavabo, cale­facció. marbre, par­quet. PVC i climalit. pàrquing i traster op­cional preciós. 22.000.000 675 33 55-5892643 (KSA Gestió Immobi­liària!. • PIS ÀTIC. C; Alfons Saia. 4 hab , 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de te­rrassa, 1 plaça de pàr­quing. 22.000.000 6747776

(Inmaiba, S.A)

ELS- /CANTONS Divendres, 2i de Hovtmbrr de 1996 Classificats 27 •PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues te­rrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 6242254

(Ftncas Gironella) •ZONA PARC CEN­TRAL. Nou, 4 hab., amb ar­maris de paret cuina «office», ampli menja­dor saló, 2 banys, lava­bo, terrassa, dues pla­ces de pàrquing, pis amb excel·lents aca­bats, tot exterior, sol tot el dia Zona comunità­ria. 46.000.000

ÀTICS OCASIÓ •ALA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menja­dor saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 szizzsà (Fihcas Gironella,) •ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menja­dor saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2.23.000.000 6747254 (Fincas Gironella)

•CASA ADOSSADA Z. St. Domènech. 3 hab. mes estudi, traster. Garatge per a 4 cotxes. Jardi privat Només 30.000.000 pta FnyBSSlCuíiat 6740S97_ •FIROME Venta pisos 'L·smuM- -•FIROME Comunitats de propie­taris 1675I71H

•CONJUNT RESI­DENCIAL Set-Van Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust42J500.000

Pies. VICOMÇA-FIROME. TK7X17Q1

•CASA A L A FLO­RESTA Pje. Fumet. De 2 hab., més annex de 2 hab. més, saló amb xema-neia, terrassa, 800m2 de jardí Pou Només té 21 anys. 15.000.000pta 674 0697fincas St Cugat

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat 43.000.000 s z s i í a (•Finques floca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, (inanciable, sin entra­da. jAprovéchala! Tra-to directa 58&&ZA1 •TORRE unKamiltar

90nv 18 m«. def 0012 BuikJíng St. Cugat 6Z4.25.23

•TORRE adosada

200m2 26 mill. def 0040 Building St. Cugat

674 ?S21

- PLACES DE PÀR­KING a Abad tf Avin­yó n°l 4 (Z. Monestir), C/Domenechn93y C/Abe«an«41.A partir de 7.500 ptas. Awaasaa5B946ti£ •ZONA TORRE­BLANCA Places de garatge des de 1.700.000 674 TZTfi-tamariaaSA

• PARC CENTRAL 90rrf 3hab. salóde 23nf, 2 banys. Jardí i piscina comunitària. 22.000.000 pta. 6740137

• LOCAL Carrer Gi-rona-Dos de Maig 132m !

32.000.000pta Fncas Sant Cugat 674 0» 97

•LOCAL 170 m2,'C/"" Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 pies ./mes. £754134

(Finques Roca) •ES VEN LOCAL de 500 m2. 570-1255

•EMPRESA NECESSITA LLO­GAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zo­na entrades a Sant Cugat tac* accés, cà­rrega i descàrrega. 6Z4J3B3& -(Srfa. Maribet)

(Fincas Sant Cugat) •SANT DOMÈNECH 7 pisos nous, baixos ambjardíiàtjcsdu-plex, amb jardí comu­nitari i piscina, des de 22.000.000pta fi74nqq7

COMPREM SOLARS

(Fincas Sant Cugat)' PIS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab, 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 6 7 5 4 1 2 4 - .

(Finques Roca) •PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 i C T l ? n 4 - « 7 4 » / »

(Serin) • PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jar­dí particular de 1 SO m2. Pàrking i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat 29.000.000 6747254

(Fincas Gironella) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estre­nar.

26.800.000. szsjaa (Finques floca) •PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St. Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys com­

plets, menjador saló, cuina «office», terras­sa, calefacció... 6742254

(Fincas Gironella) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, bal­có, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 saasseajjsaaesi (Fobr?BoCeitíanyaÈi •SANT CUGAT pis maco de 90 m213 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascen. calefac­ció, tot exterior, pàr­quing op. assolellat. 14.800.000 _&na&BSL·SaaM54 (FobFboCeKÉnycé) • SANT CUGAT pre­ciós pis al d Alfons Sa­la, amb 3 hab, 110 m2, bany complet re­format lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor, calefacció, exte­rior, finestres d'alumini i portes d'em-ber.19.000.000

(FobfísoCaKianycla) • SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 r i f i 4 hab. A rav. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men­jador, Cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000

(FObPIsoOextonycla) • SANT CUGAT P. Cànovas,pisde4 hab. (3 dobles), 120 r r f ,2 banys, cuina «of­fice», balcó, entresc-lats, ascensor, calefac­ció, exterior, pàrquing, assolellat 21.500.000

• PARTICULAR Ven-de Dupiex, C/St Rafa­el, cerca estacion y ac-ceso túnetes, z. resid. 175rrf, terrazas 30ní, 4hab. dobles 1 rnrJrv., Sbarioscompl., chi-

menea, parquet jardín comunitària 2 par-kJngs.trasteros. iVeaky 49.000.000 pta

• PARTICULAR A PARTICULAR. Pla del Vmyet, piso de 140rrf, 4 hab. 2ba-nos, 2 terrazas, jardín privado, piscina y jar­dín comunítarios, 2 ptózas pàrking. 38.500.000 pta sasnsM • PARTICULAR, plan­ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) 674-5LZQ •ACTRA. CERDAN­YOLA 4 hab. bany, te­rrassa. 10.500.000-pta. 674 06 97

(Fincas Sant Cugat) •FIROME Comunitats de propie­taris TJSTSlZm •FIROME Venta pisos £-675.120.1 . _

•PISO 85m*9,5 mill. def 0020 Building St. Cugat SL.

6742523 . . . . .

•PISO210m2 70mill. def 0022 Building St Cugat S.L 6742523—-

•CAMariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safa­reig, Terassa, 2 Pla­ces d'aparcament (1 doble), Traster, Arma­ris encastats, Calefac­ció, Fusteria exterior d'alumini, Jardí comu­nitari amb piscina. 33.000.000 Ptes. VI­COMÇA-FIROME szsjzoi •RROME COMPREM SOLARS EKizm • C/DOCTOR MURI­LL0130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador,

35 m2, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 euszoi • 6754102. (Imdesa) •C/RMSITAULET 160rrí,4hab.,2 banys, saJó-menjador, cuina «office», terrassa, placa de pàrquing. 27.500.000 6Z45ZQ4ïfiZ5A2fl2-(Imdesa) •Cl SANTIAGO RU-SttoL110rr f ,4hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuha «offi-oe» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000 674-S7iïl--67S-43a2 (imdesa) •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assotetat en ca­sa amb jardi. 5aaz4_rGL •PBI IOr t í^hab.^ banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt exte­rior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 6754124 .

(Finques Roca) • P B DE 120 m \ 4 dor­mitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 674-1204-674-1:1 í ï (Serin) •PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 rrf, menjador 20 nf, cuina, 3 hab,, 1 bany, safa­reig, terrassa 4 nf, as­censor, set, tardes, vis­tes a Montserrat per­fecte estat 11.600.000 6753355 -5832643 (KSA Gestió Inmobilia-ria) •PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial. 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment reno­vat piscina, pàrquing. 38.000.000 674J204-- B74.Í1S1 (Serin) • RUBÍ. Av. L'Estatut 75 rrf, 3 hab., molt de sol. 7250.000

3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Etec. Entra­da 3.000.000. Resta hi­poteca.

(Finques Vathonrat) • RUBÍ. C/Casp. Per estrenar. Dupiex de 118i135nf.De4a5 hab.. 2 i 3 banys, 2 te­rrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat Pàr­quing opcional. RFA. Nous 14.200.000 588 4612-.56854.32-(Finques Vathonrat) • RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 rrï, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de pàrquing occionals 10.500.000

•CASA ADOSSADA Z.ALTA.150m2,3hab. +estudi, 2 banys jardí partirxilar Garatge cale­facció, parket llar de foc, aseos, terrasses. 30.000.000 pta. 67467.15

(finques Saca/ •lOCAStóN! Directa fwupialjMlu. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas^nes, sin entrada A14 mti de Barcelona. 5636460

•SANTCUGAT.Piso, part a part, cerca esta­cion. lOoortunrdadl Di-vereas posMdades de flnardadón, muy inte-

s.Uamaral

tonasansa94566

(Incusa) • RUBÍ. Av. L'Estatut edif. nou, 85 m2,

(Incusa) •PBZ.MARAGALL 75nf,3hab., 1 bany, i cuina reformats, parket 10.500.000 pta 6746715- _

(Foques Saca; • P B Z, CORREUS, 95 nf, 3 hab, bany i cui-na reformats, pàrquing opcional. 14.500.000. pta 67457)5

(Finques Saca) •ÀTICZ.MARAGALL 160 nf. 4 hab., armaris encastats, 2 banys, ca-lefac, parket ter de foc, terrassa 18nf, tot exte­rior, pàrking i traster. 27.000.000 6746715 . . - ._

(Finques Saca) •CASA PROP ESTA­CIÓ MRASOL 200nf amb 2 plantes, 4 hab, 2 banys, jardí de 250rrf. garatge 6746715 (Finques Saca) •CASA EN VENDA A LA FLORESTA 700 rtf de parcel·la, ca­sa de 90 nf en bon es­tat 19.000.000.pta 67467.15 . .

(•finques Saca) •CASAABELLATE-RRA Preciosa SOOrrf construits, 1000 de jardí, 9 hab. menjador 50 nf parket calet, banys, ga­ratge 6746715

(FnquesSaca)

56&Z4LU2-•SANT CUGAT. Sin gtae. de contrato, piso 4 hab., babón, exterior y srieato. jOportunidad! Uamaral «M0 7A 1fí

•SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., bato directa jOcasión! seaszm «OFEREIX VrVENDA, nova,tcitàhienteo»jpaoa, peracompartr entre dues persones, a Caste-lardelValès(a7kmde Sabadalia27kmde Barcelona). Trucarà les nüs 5arxa3jfl__ •BUSCO apartament de foguera St Cugat Mà->ni45iX0PBs

ARENASAN

TORRE UNFAMLIAR ADOSADA Z.goH. Sup. constr. 450 m2 , jar-cKnpriv. 200012 yoom. am piscina ISOOm2 4 hab.tposule(lcon vestidor), 2 aseos, coc-ofl, gran sakam con ciim.buhard.70rn2, arni. emp. y tza en t o das hab. garage 3 c.+ trastero, caJef. gas, afar-masumnstrcontrAlti StandhgAkjJer 330.000 ptas.

•TORRE UNFAMLIAR ESOUNERAMCeUA-RO OPCIONAL, z Col Fava. Sup. Cons*. 160 rrf jardín 120 nf3hab. dcioles,barïo,aseo, buhardfaíCnf ooooB. sakxm con chim-hogar, catef. gas, bodega, alar­ma, sumrtstr. contrata-dos,muysoteada Alqufer 125.000.-

•PISO Ctra Cerdanyo­la Sup. 80 m' 4hab. 1 bano, sal-com, coci-na, lav., balcón, re-cién pintado, ascen­sor. Alquiler. 65.000.-Amn«Mn5°°«·ififi •PtSOSOBREATrCO Ctra Cerdanyola amueblado opcional, sup. 80 nf , 3hab., 1 bano sal-com, cocina, lav. calef. gas, 2 terra­z a s : ^ y 35 rrf muy soleado, suministr. contrat, ascensor. Alquiler 75.000.-

• SANT CUGAT Te­nim tota mena de pi­sos i tones de lloguer FïncasSL Cugm firi m 97 ALQUILO DESPA-

C H O 1 1 0 m 2

Junto estacion. Valor muebles 675 4J52fitocrMï4-iajJrt6J

1.500.000-ptes

•Estudiant s'ofereix per a donar classes d'EGB i cangurs 67Í0010. .

• VENC MOTO ka-wasaki KLX 650cc Matrícula B-PK 1 1 . 0 0 0 k m 750.000-

• VENC YAMAHA Jet-Ski 650 . Ramon fill 7?3 fifl fi« (Hnfllri fílk-inaj _

Terreno 1.409 m 2 Vall­doreix 28 mill. def 0033 Building St. Cugat S.L 6742123

•ST.CUGATZGdl·EI Pinar OEnrique Lanfran-co Superfície 600rrf 19.000.000pta 674 Ce 97 FnC^Sl Cuget

•VALLDOREIX C/Es­parver 1.000rrf 13.500.00 pta. 674 ce 97 Fincas St. Cugat

"ELTTTELLA TRAPELLA" Organitza les milors festes tnfantjs. Pallassos, Belles..un regal inoblidable 674 3 0 9 > - 3 I S 5 8 7B

•VENC Opel Tigra 1.4 16V Tots els ex­tres, alarma. B-PF

H S 4 C A N T O 6 CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, m

de la carretera de Cerdanyola.

t fpun *mt**

40» 01*

O S J CANTONS

Economia 28 Divendres, 22 de novembre de 1996

Empreses

Anònima de Torcidos va perdre 2 6 milions Pany 1995

Els ingressos nets, però, han augmentat L'empresa tèxtil amb seu a Sant Cugat ha tingut unes pèrdues de 26 milions de pes­setes l'any 1995. L'empresa ja va fer sus­pensió de pagaments l'any 1993 i ara es

planteja la posibilitat de fer una retallada de plantilla, segons ha publicat La Van-guardia, mentre que el director de la fàbri­ca ha desmentit aquesta possible mesura.

Rt l'H B o i . L I M . K K

- Sant Cugat -

L'empresa tèxtil amb seu a Sant Cugat Anònima de Tor­c idos . q u e m a n i p u l a f ibres sintètiques, ha incrementat els ingressos ne t s de 1.640 mi­lions a 1.850 milions de pes­setes el darrer any, segons va publicar La Vanguardia la set­mana passada. Pel que fa als resultats d'explotació, la com­panyia santcugatenca va passar de 900.000 pessetes positives

a 35.5 m i l i o n s n e g a t i u s . Aquests compres inclouen in­gressos extraordinaris de 400 milions de pessetes provinents d 'acredi tadors derivats de la su spens ió de p a g a m e n t s de l'any 1995. Tot i així. hi va ha­ver una pèrdua de 26 milions de pessetes, semblant a les da­des de l 'any 1 W .

Retallada d e plantilla?

La continuï tat de l 'empresa tèxtil serà possible gràcies a la

retallada de la plantilla i el pla de reestructuració que ja s'ha posat en marxa. Aquestes són declaracions de

l 'administrador de l 'empresa, (iabriel Ferran Roca, que ha publ icat el rotatiu barceloní La Vanguardia. L'administra­dor, no obstant, no ha volgut fer declaracions a aquest set­manari, mentre que el director de fàbrica de l 'empresa, Jordi Déu, ha afirmat que desconeix que es vulgui fer un retallada de plantilla. Anònima de Torcidos està situada a Sant Cugat. Foto: XAVIER IARROSA

M o b i l i t z a c i o n s

El sector públic de Sant Cugat

es troba a la concentració de Sabadell

Uns 70 santeugatencs s'hi apleguen malgrat el xàfec (ÍI-.M LOZANO

- Sabadell/Sant Cugat -

La pluja no va impedir que els treballadors del sector públic de Sant Cugat, juntament amb els seus companys de la testa del Vallès Occidental, es trobessin a Sabadell per fer la segona gran mobilització a la comarca.

Aquesta vegada el missatge transmès va ser molt més global i no tan sols centrat en la conge­lació salarial. Les més de 6(X) per­sones que es van aplegar a la placa tic l'Ajuntament de Saba­dell van llegit un manifest en què reclamaven "el manteni­ment de l'Estat del benestar" i, per tant. "la conservació i millo­ra dels serveis públics". Men­

trestant, els funcionaris santeu­gatencs dels sectors directament dependents de l'Kstat assistien a la mobilització de Barcelona, que va reunir 30.000 persones.

Kl màxim responsable d ' I ' G T a la comarca, Fernando Cabe-zuelo, ha explicat que "la con­gelació salarial prevista pel go­vern del Par t i t Popu la r és inherent al mateix sistema de go­vern d 'aques t partit", que es planteja "convergir amb els cri­teris de Maastricht basant-se en la insolidaritat". Cabezuelo ha assegurat que els treballadors del sector públic "accedirien a com­plir els criteris necessaris", sem­pre que "aquests esforços res­ponguessin a una política global" i no pas a "un plantejament que

margina un col·lectiu determi­nat". Kn aquest sentit, el res­ponsable d'l ( í T considera que els pressupostos presentats pel govern central són "totalment insolidaris", ja que "la rebaixa que es vol aplicar a les rendes dels més rics podria pagar de so­bres l 'augment dels sous dels funcionaris".

Així mateix, Fernando Cabe­zuelo és contrari a una manera d'entendre els serveis socials que "sempre desprestigia tot allò que és públic", i provoca alhora "un canvi de la societat en tot el seu conjunt".

I na de les principals reivindi­cacions que fa cl sector públic és, segons Fernando Cabezue­lo. "lluitar per no perdre l'auto-

Femando Cahezuelo

nomia local dels ajuntaments", una "llibertat de decisió" que "el govern central està eliminant in­discriminadament". Per a Cabe­zuelo, "des de Madrid s'està de­cidint per tots sense tenir en compte les característiques pun­tuals de cada localitat", de ma­nera que "s'obvia completament la tasca feta des dels ajunta­ments".

Les pròximes mobilitzacions del sector públic seran el 23 de novembre a Madrid i el primer tic desembre a Barcelona.

Sííteme* Electrònic* de Sçfuretat

Portes Blindade*

Protecció Físic»

A V . A l f o : i i S a l a

^ w ^ ^ * » t I [ k O L S V I A R A D I O 0 ! F Ó A U T O M À T I Q U E S

gs&aaüa88aamCTiimni]tMrc8888a

5 0 T e I 5 8 9 I 7 9 9 S a C u g a t

Aprovat l'últim canvi en els pressupostos

GKNI LOZANO

- Sant Cugat -

El ple de dimarts va aprovar la darrera modificació dels pressu­postos per al 1996, amb els vots contraris dels regidors del PP, IC-EV i el PSC. El tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d'Ossó, va exlicar que aquesta dotzena modificació pressu­postària corresponia a l'intent d'e­quilibrar les partides que s'han vist afectades per una reducció dels ingressos que suma 45 mi­lions de pessetes. D'Ossó va in­sistir a dir que "es tracta d'una modificació blanca, és a dir, que no suposa cap increment ni cap disminució dels pressupostos". Així mateix, el ple va aprovar també la modificació del pressu­post destinat al Patronat Munici­pal d'Educació, que consisteix en un increment de set milions de pessetes per a subvencions a les famílies nombroses. Per últim, el ple va donar el vistiplau a una dar­rera modificació del pressupost destinata l'OAMCIC. F.n aques­ta ocasió, el regidor del Partit Popular Ramon Caspar de Va­lenzuela va apuntar que "seria in­teressant privatitzar la gestió de Ràdio Sant Cugat igual com s'ha fet amb el cementiri municipal".

ELS /CANTONS Divendres, 22 de novembre de 1996 Economia 29

Les empreses. Òptica S a I d o n

ALFRED SALDON. Propietari de Vòptica

"Les ulleres són una de les

ANGKLS CASTTKRA

- Sant Cugat -

—Quina és la història de les òptiques Saldon? -"Això va començar l'any

1956 a Barcelona, i des de fa onze anys, funcionem a Sant Cugat. Volíem posar un altre establiment, i buscàvem un bon lloc per instal·lar un altre centre. Per això vam pensar que Sant Cugat era un bon mercat, i hi vam venir." —Dos ulls són per a tota la

vida? -"Si un té un defecte, l'ha de

corregir, perquè a la llarga no­tarà que el té, i acabarà tenint més inconvenients que bene­ficis. És difícil desenvolupar-se si un no s'hi veu." —Es més un problema de di­

ners o d'estètica? - "És un problema d'estèti­

ca. El problema dels diners ve després. Hi ha ulleres de 6.000 pessetes i de 60.000. Tant a les montures com als vidres, hi ha qualitats. Perquè tothom m'entengui, jo faig la matei­xa comparació que amb el per­nil. Hi ha pernil de mil i de 12.000. Segons la qualitat de la matèria primera, dels vidres i de la montura, varia el preu." —Com hi intervé el disseny? -"Si compres una ullera Ar-

mani evidentment pagaràs un plus per la marca, però estàs segur d'endur-te ulleres de qualitat. La relació entre la qualitat i el preu està equili­brada, normalment. Però mol­tes vegades passa que hi ha models que són tan bons o més que els que en tenen, i com que el preu és el mateix, no es venen. Quan hi ha la marca, la gent se sent secun­dada. Si jo et dic que unes

compres més rendibles que es fan" ulleres d'Armani et costen 23.000 pessetes, la xifra ja està jusitificada, i el comprador queda satisfet. Si et dic que una montura val 5.000 pesstes però és de la Indo, la confiança és més gran que si és una altra casa que no coneixen. La mar­ca ajuda a la decisió de com­prar-se una o altra cosa." —Tan presumits soni? -"És una qüestió cultural. La

gent, normalment, no vol veu­re-hi malament. La gent que ho accepta són molt pocs, i cada vegada menys. Ara els nens porten menys ulleres, i no es veuen els vidres de cul de got que hi havia abans. Ara els defectes es corregeixen des que són nens, i moltes coses es prevenen. Fa uns quants anys, potser fins que un noi no arribava a la mi/i, ningú no li deia que no hi veia. Tècni­cament, els vidres han evolu­cionat molt, i el que porta un vidre relativament gruixut és perquè no vol gastar-se els di­ners. Ara com ara, si una per­sona té un defecte greu que no el deixa veure amb clare­dat, per poc que vulgui, s'ho arreglarà, i si ha de pagar di­ners ho farà, perquè tècnica­ment s'ha de fer una cosa molt concreta."

-Així, les ulleres no són tan cares com sembla. -"Si es mira bé, unes ulleres

són un dels articles que millor es rendibilitzen. Si compres unes ulleres que t'han costat, posem, 60.000 pes se t e s , aquestes ulleres estan fent la feina perquè tu hi vegis bé cada dia, sense interrupció. Això és rendible." —Es més car el vidre? -"Això és relatiu. Uns bons

vidres, amb una correcció nor­

mal, poden costar dot/c mil pessetes. Si la graduació és més forta, el preu puja. Si els vidre són progressius, el preu es dispara. A partir d'aquí, el preu es modifica per la mon­tura que tria cadascú. Hi ha vidres de 5.000 pessetes, però no em preguntis d'on vénen, qui són la mare i el pare."

- Q u è s'ha de fer amb les ofertes? -"En principi, desconfiar. Si

ets conscient que estàs com­prant unes ulleres de 5.000 pessetes, no passa res. El pro­blema és si creus que saps comprar perquè a la botiga tal has trobat unes ulleres molt barates. No es pot deixar pas­

sar, perquè una montura mal feta segur que és barata." —Què és més recomanable,

les ulleres o les lentilles? -"Una cosa no treu l'altra.

l'na persona que ho fa tot amb lentilles necessitarà igual les ulleres per veure-hi quan no les porti. També és una qües­tió de cultura."

PORTES OBERTES

Com treballen els bombers?

Vine a veure-ho. Diumenge, 24 de novembre (de ioh a i7h)

Cerdanyola del Vallès. Control Central dels Bombers de la Generalitat. (Cra. de la Universitat Autònoma, s/n. Accés des de la A-16 o la B-30

Sortida Universitat Autònoma) Es faran demostracions d'extinció de foc forestal i d'incendi urbà, de maniobra d'aspiració, de

rescat de muntanya amb helicòpter grua, i d'aproximació i penetració en el foc. A més. hi haurà visites guiades al CICOC (Centre d'Informació i Coordinació Operativa de Catalunya)

Telèfon obert: (93) 3 1 5 13 13 T'informarem de tot.

Generalitat de Catalunya Departament de Governació

r -X Voldria fer-me

gratuïtament

Subscriptor d ELS ïïl CANTONS i rebre d cametd'EL CLUB DEL SUBSCRIPTOR.

Nom Adreça Ciutat Data de naixement Banc/Caixa Cte. corrent

Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/Xerric, 5 lr. o al fax 589 20 91

Tel. Professió

Informació 589 62 82

EIS4CANTONS

30 Divendres, 22 de novembre de 1996

F u t b o l s a l a

El Winterthur no aixeca el vol però confia a mantenir-se

Carles Navarro reconeix que "podríem haver aconseguit algun punt menys" El W i n t e r t h u r S a n t C u g a t , onzò a la

c lass i f icac ió a m b 6 punts d e c a t o r z e

equips , passa un moment del icat . Dis­

sabte passat , l 'equip santcugatenc va

e n s o p e g a r a l p a v e l l ó m u n i c i p a l d e

San t C u g a t davant l 'A lacant , un dels

A ( , K \ Lói'i-'.z

- Sant Cugat -

l.a millor posició que ha acon­seguit cl Winterthur Sant Cugat lles que va començar el Cam­pionat ilc I.liga al grup B de la divisió de plata, ha estat un vuitè lloc amb ó punts en la quarta jor­nada. Després de la tercera der­rota cunsccuti\a obtinguda dis­sabte passat al pavelló municipal davant l'Alacant per 4 gols a ó. un tlels equips que han acabat de pujar de categoria, el conjunt santcugatenc passa un dels mo­ments més crítics de la tempora­da. I ,a derrota amb el conjunt va­lencià preocupa l'equip perquè abans de disputar aquest partit, els visitants anaven al darrere dels vermcll-i-negre a la taula classi-ficatòria. A més. sobre el paper, l 'Alacant és. //priori, un dels equips que al final de temporada lluitarà amb el Winterthur Sant Cugat per la permanència. En aquests moments , el conjunt santcugatenc ocupa l'onzena po­sició de catorze equips amb 6 punts. El balanç és força nega­tiu: Z victòries, amb el Rubio Bu-lada i el Vilassar de Mar, i 5 der­rotes. contra el Centelles, l'Èpic Casino, el Saragossa, el Tenerife i l'Alacant. L'entrenador del FS Sant Cugat, Carles Navarro, re­coneix que "podríem haver acon­seguit algun altre punt i potser també podríem haver aconseguit algun punt menys". També cal assenyalar que l'equip santcuga­tenc és, amb 22 gols, un dels equips que fa menys gols a la lli­ga, i, amb 31 gols, un dels con­junts més golejats. Carles Navar­ro ressalta aquest fet negatiu i assenyala que ''el que cal millo­rar és sobretot la defensa, encai­xem massa gols". El tècnic ver-mell- i-negre creu que "en el moment que ajustem la defensa

i culminem els gols jo crec que ens en sortirem". L'actual classi­ficació del FS Sant Cugat reflec-teix el nivell de joc que ofereix l'equip. De fet, un cop acabat el

equ ips que a priori l lu i taran per e lu­

d i r e l d e s c e n s d e c a t e g o r i a . A m b

aques ta d e r r o t a , e l con junt e n t r e n a t

per Car les N a v a r r o ha perdut e n les

ú l t imes t res j o r n a d e s de l l iga. D e fe t ,

e l mate ix tècnic vermel l - i -negre reco­

neixia un cop acabat aquest part i t que

"a ix í no a n e m e n l l o c " . L 'en t renador

san tcugatenc t é una cosa mol t c l a r a :

"El pr imer object iu és el de no baixar,

mantenir -se". C a d a derrota de l 'equip

santcugatenc és un pas e n r e r e .

El planter tfel WMtsrtfcur Surt Cugat de la (emparada 96-97. Feta: XAVIEn UUUK»

pattít davant l'Alacant, el mateix entrenador Carles Na\ arro va ma­nifestar que "així no anem en­lloc". Malgrat tot. Navarro expli­ca que "el primer objectiu és el de no baixar, m a n t e n i r - s e " . Aquesta temporada les lesions estan respectant força els juga­dors santeugatencs, perquè pràc­

ticament cap d'ells no n'ha tingut cap. El FS Sant (-ugat no tornarà a disputat cap partit de lliga fins al 14 de desembre vinent, ja que Espanya és la seu del III Cam­pionat del Món de futbol sala, en què les semifinals i final es dis­putaran al Palau Sant Jordi de Barcelona els dies 6 i 8 de de­

sembre. De totes manetes , el Winterthur Sant Cugat, de mo­ment, ja ha programat un partit per a aquest dissabte on s'en­frontarà en partit amistós alTra-coinsa de Sabadell. Carles Navar­ro destaca que "la nostra intenció no és pas la d'aturar-nos, més quan hi ha molta feina a fer".

"Ja sabíem que tindríem moltes dificultats rr • La història es repeteix. En aquestes dates, la temporada passada, el Winterthur Sant Cu­gat ocupava la novena posició d'onze equips amb tan sols 5 punts i, a més, tenia un balanç d'una victòria, dos empats i qua­tre derrotes. Amb 20 gols, l'e­quip vermell-i-negre era un dels conjunts amb menys gols a fa­vor mentre que amb 27 gols era un dels conjunts més golejats. A més, el FS Sant Cugat també va perdre en aquella setena jor­nada de lliga, aquell cop, també al pavelló municipal de Sant Cugat, però davant el Sícoris

Portainé per 2 gols a 3. Per tant, aquesta temporada està sent cal­cada a l'anterior, i això no vol dir precisament anar per bon camí. Només caldria recordar que l 'equip dirigit per Carles Navarro va estar a 2 punts de perdre la categoria. El president del Winterthur Sant Cugat, Jo­sep Maria Zapater, afirma que aquesta situació "ja ens l 'es­peràvem, ja sabíem que tindrí­em moltes dificultats", alhora que considera que "és qüestió de donar temps al temps, amb paciència i d'aquí a un temps arribaran els resultats". Zapa­

ter creu que "el futur més in-mediat de l 'equip és mantenir la categoria, començar ja a tre­ballar per buscar un sistema d ' e sponsor i t zac ió de cara a l'any vinent per no trobar-nos amb problemes d'última hora i que els equips de base, el ca­det, el juvenil i el sènior B, va­gin creixent".

D'altra banda, per al presi­dent del club santcugatenc, el fet que s'hagi d'aturar la com­petició de futbol sala gairebé un mes abans de disputar el III Mundial de l 'especialitat "és molt exagerat". / À.L.

Hoquei sobre patins

La victòria del PH Sant Cugat trenca amb la mala ratxa

RAFA M O R E N O

-Sant Cugat -

La victòria del PH Sant Cugat davant el Gelida per 4 gols a 2 dóna tranquil·litat a l'equip, que de sis partits, n'havia petdut tres i n'havia guanyat tres més. Els ju­gadors santeugatencs, però. no van ser capaços de sentenciar fins al final un resultat de 2 gols a 0 al minut quinze de la primera part. De fet, els visitants van ser ca­paços d ' e m p a t a t el parti t en menys de tres minuts, a causa de dues errades en defensa dels sant­eugatencs. L'entrenador, Ton i Sa-riol, creu que un dels defectes de l'equip és la defensa. A més, Sa-riol creu que s'ha de treballar més el joc col·lectiu, el control de la pilota i la posició en pista. De fet, la mala posició en la pista és la causa de molts dels gols que en­caixa l'equip. D'altra banda, di­mecres passat l'entrenador Ton i Sariol va aixecar la sanció a Sam Jul, que podrà entrenar-se i jugar amb normalitat a partir d'ara. Jul va ser sancionat després d'un in­cident amb un company durant un entrenament.

El CH Sant Cugat, cinquè classificat

Segons Marc Villoro, entrenador de l'equip sènior del C H Sant Cugat - l 'únic que té el c lub- , "Pobjectiu no és pujar de catego­ria", sinó mantenir-se a la segona divisió catalana. Per ell, "l'equip juga molt bé, però és amateur, i la categoria és l'adequada per la qua­litat de l'equip". Villoro creu que la capacitat econòmica del club no li permet fitxatges, i per això prefereixen no aspirar a pujar a primera catalana, categoria de la qual va baixar el conjunt santcu­gatenc la temporada passada.

El C H Sant Cugat és cinquè classificat, després de la victòria del cap de setmana passat davant el Monjos per 3 gols a 7. L'equip, però, ha disputat un partit menys, amb la qual cosa la situació a la taula classificatòria podria millorar encara més. / R.M.

ELS-ICANTONS Divendres, 2> de novembre de 1996 Esports 31

Pol i e s p o r t i u

Segona jornada de portes obertes

al CAR Al .KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

I n e s 800 persones van visitar les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cu­gat el cup de setmana passat, en la segona jornada de portes ober­tes que ha organitzat aquest cen­tre des que va ser inaugurat ofi­cialment el novembre de 1988, tot i que ja estava en funciona­ment des de l'octubre de 1987. La pluja persistent del cap de setmana passat no va impossibi­litar que la gent aprofités aquests dos dies per conèixer les de­pendències del CAR. Dissabte s'hi van arribar unes 200 perso­nes, mentre que diumenge van anar-hi unes 600 persones. L'or­

ganització d'aquestes segones jor­nades de portes obertes ha ex­plicat que sobretot han visitat les instal·lacions gent gran i parelles joves amb els seus fills. Dissab­te i d iumenge de les deu del matí fins a les dues de la tarda, el centre va estar obert per a tot­hom que volgués veure el CAR. Els visitants van veure les qua­tre àrees de funcionament: la unitat tècnica, la unitat de re­cerca, l'acadèmica i l'adminis-trativa, com també un vídeo. Uns guies es van encarregar d'ensenyar les instal·lacions.

El cap de setmana del 28 i 29 d'octubre de l'any passat van vi­sitar el centre unes 2.800 perso­nes, repartides en 300 dissabtes i 2.500 diumenge. Un |rui visita ma h les dependències del CAR. Feta: XAVIER LARROSA

Esgrima

Les obres d'acondicionament del club d'esgrima han acabat

RAFA M O R E N O

- Sant Cugat -

Les obres de condicionament de la sala d'armes i de l'escola del Club d'Esgrima de Sant Cu­gat són pràcticament enllesti­des. Segons el p res iden t del club, Ricard Rodríguez, "el lloc és ideal per a la pràctica de l'es­grima". El club ha fet una in­versió important per adequar la part inferior de les grades del pavelló pol iesport iu de Sant Cugat , ced ides per l 'Ajunta­ment, i ara els directius estan preparant accions publicitàries per tornar a engrescar els sant-cugatencs.

Rodríguez està preocupat pel fet que, de les quaranta perso­nes que es van preinscriure du­rant el Màster que es va cele­

brar el 19 d'octubre passat, no­més deu han formalitzat final­ment la matrícula i assisteixen amb regularitat a classe. Rodrí­guez confia que els ciutadans

el mes passat Foto: XWBIUUHHBA

santeugatencs es tornin a en­grescar quan vegin les instal·la­cions condicionades. El club té ara uns vint socis, comptant els deu que hi havia l'any passat.

B à s q u e t

Lluís Folch creu que el seu equip "s'encoratja davant les dificultats"

RAFA M O R E N O

- Viladecans / Sant Cugat -

L'equip de bàsquet de la l ' E Sant Cugat va aconseguir el cap de setmana passat una victòria molt important a la pista d 'un dels segons classificats, el Vila­decans. L'equip del Baix Llo­bregat encara no havia perdut cap partit a casa. Els de Vilade­cans van anar al davant durant una gran part del partit. De fet, el resultat al descans era de 32-30, i a vuit minuts del final del partit els santeugatencs perdien de vuit punts. No obstant això, els jugadors de Lluís Folch van ser capaços de remuntar fins al resultat final de 63-73. Segons l 'entrenador de l 'equip, Lluís

Folch, els seus jugadors "s 'en­coratgen davant les dificultats", la qual cosa és perjudicial, per­què "arribarà un dia que l'equip no tindrà temps per reaccionar". Folch creu que falta concen­tració, i que els jugadors han de deixar de relaxar-se quan van al davant en el marcador.

La victòria de la UE Sant Cu­gat consolida l 'equip en prime­ra posició, amb 17 punts , dos menys que el segon classificat, que aquesta setmana ja només és un, el Súria. El proper com­promís de la U E Sant Cugat és a casa, davant el Vila-seca. L'e­quip del Tarragonès forma part del grup dels tercers classifi­cats, i té tres punts menys que els santeugatencs.

o MUOEOT 3 0 6

E R A C I O l\L TfXIF» l -E V E N T A J A

I6O1OOO H a s t a e l 3 0 100.000 d e " o v i e m b r e "ESPECIAL . DEAHORRO . M H M è M B M H a m SOBREVALORACION

Ahora, llevarte tu nuevo Peugeot 306 es un Juego de ninos. Te damos tres ventajas en una. Y ademàs, solo por tasar tu coche usado,

puedes ganar uno de los 3 0 6 fines de semana (2 noches) para dos personas en un Parador de Turismo.

Operación Trio Peugeot 306: Triple vefrtaja TU M E J O R J U G A D A

Promoción vàlida para aulom&viles de I* (ama 306 en stock No acumulable a o t m pr»mocíon*s «n vigor Financiación a través de PSA Crèdit. Las oases del concurso Quedan depetitadas ante la Notaifa de Oon Pedro de la Herran iMadndi El íorteo ante Notarto se cel»brarà el próximo dia 16 de Diciembre de 19%

*. r

SU CONCESIONARIO PEUGEOT.

•J$

PEUGEOT

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

IIIHYIlVIím

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per de­manar una de les entrades de què disposem per a les sessions fiolfex que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula cuando salí de Cuba que es pro­jecta en versió original el dissabte 23 de no­vembre. a la una de la nit.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telè­fon del subscriptor

SOUASH

% % %

Club Sant Cugat

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir du­rant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-do esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 274 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

ANPXÍYARHOL (Fundació Joan Miró)

Dijous 19:30h, dissabtes 12h.

\u\i\ IDIOMES TRADUCCIONS

CURSOS WAY-IN

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

\£&c&&> PELUOUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de ses­sions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

•

t

ftW La Muntanya Màgica

Vols passar un dia fantàstic? Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, té dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo. Només cal Trucar al 589 62 82 i denianar-la.

EL NOVEMBRE ES L'ULTIM MES!

589 62 82 informació matins: 9 a 10 h. {Srta. Anna)

ELS JCANWNS Divendres, 22 de novembre de 1996 Esports 33

E $ q u a i x

Grau, Borrell, Cardellach, Serra i Braut, campions

Coch destaca " la participació i el gran ambient" Els jugadors de l'Esquaix Sant Cugat Santi Grau, Francesc Borrell, Joan Serra, Estella Car­dellach i Jordi Braut han estat els vencedors de l'onzena edició del Campionat Social per equips de l'Esquaix Sant Cugat. El torneig, que es va

disputar divendres i dissabte passat, va acollir deu equips participants. El president de l'Es­quaix Sant Cugat, Ventura Coch,-afirma que "el Campionat Social per equips és un dels més emocionants''.

l'equip guanyador de l'onzena edició del Campiona/ Social per equips. Foto: F.SQUAIX SANT CVGA I

A L E X L Ó P E Z

- Sant Cugat -

L'equip C, integrat pels ju­gadors Santi Grau, Francesc Borrell, Joan Serra, Estella Car­dellach i Jordi Braut, es va pro­clamar dissabte passat campió de I'l la edició del Campionat Social per equips de l'Ksquaix Sant Cugat. L'equip C va der­rotar l'A. format per Santi Al-tarriba. Jordi Bieto, Jessica Bar­celó, Marcelo Olza i Mariona Aubert, per un global de 4 a 1.

Aquest torneig, que es va dis­putar divendres i dissabte pas­sat, va aplegar deu equips par­t ic ipants . Cada e q u i p estava constituït per cinc jugadors de diferents nivells ( la categoria, 2a categoria, 3a categoria, jú­

nior i dones). La final de consolació la va

guanyar l 'equip J, integrat per Vicente Pardo, Joan Ríos, Mi­quel Medalla, Alex Annandale i Janina Casanoves, que va der­rotar a l ' equ ip Y, format per Carles Juncosa, Bartomeu Bre-só, José Maria del Olmo, Marc Barberà i Laia Aubert, per un global de 3 a 2. Kl president de l'Ksquaix Sant Cugat, Ventura Coch. destaca "la participació i el gran ambient que hi ha ha­gut i la moltíssima gent que ha vingut a veure'l" -d 'unes 200 a 300 persones.

Cada any, l'Ksquaix Sant Cu­gat organitza tres campionats socials: el supasquaix, al maig, per equips, al novembre, i l'ab­solut, al desembre.

Actualment, a l'Ksquaix Sant Cugat s'està construint una pis­cina i aquest fet ha provocat que de les vuit pistes que hi havia d'esquaix ara n'hi hagi cinc.

D'al tra banda, els diferents equips de les diferents catego­ries de l 'Esquaix Sant Cugat estan part icipant en la Lliga Catalana que s'està jugant en­tre semana. Ventura Coch creu que "amb el fitxatge d'aquest any del Santi Altarriba, que l'any passat jugava al Malibú. tenim un equip molt mes com­petitiu i esperem, almenys, arri­bar a la final".

KIs dies 14 i 15 de desembre es disputarà a l 'Esquaix Sant Cugat el Campionat de Cata­lunya d'esquaix en categories sub-16i sub-19.

B à s q u e t

La PB Sant Cugat venç el i es consolida en el liderat

ic

RAEA M O R E N O

- Sant Cugat -

L'equip sènior A de bàsquet de la PB Sant Cugat es va fer amb un triomf molt important el cap de setmana passat davant el Montjuïc, un dels màxims as­pirants a prendre el liderat als jugadors de Juanma Robusten-ga. Tot i fer una primera part molt dolenta i anar a descansar amb un resultat molt desfavo­rable —32-52—, els jugadors

santeugatencs es van créixer a la segona meitat del partit, i van ser capaços de remuntar. A man­ca de quatre minuts pel final, l 'equip local havia aconseguit capgirar el marcador fins a si­tuar-lo en 60-57. A partir d'a­quest moment , l 'avantatge es va anar alternant entre tots dos equips, fins que la PB Sant Cu­gat va alçar-se amb la victòria per 81-76. La victòria del cap de setmana passat consolida els santeugatencs en el liderat de

la tercera B, tot i que hi ha dos equips —el Montjuïc i el Safa Horta— que tenen dos punts menys que la Penya i han jugat un parti t menys . N o obs tant això, l'equip santeugatenc és un dels clars aspirants a l'ascens, tot i que el coordinador de la secció, Joan Gómez, ha dit que és molt difícil, perquè només puja el pr imer classificat del grup. Segons Gómez, "l'objec-tiu no és pujar, sinó acabar de consolidar l 'equip".

Futbol

Les lesions i el mal joc perjudiquen

rOlímpyc ALEX L Ó P E Z

- Sant Cugat -

L'Olímpyc de la Floresta, vuitè a la classificació de tretze equips amb 9 punts, no passa un bon moment. Encara no sap cl que és guanyar fora de casa. De fet, la setmana passada va caure der­rotat a la pista del Castellar per 5 gols a 1. I .'equip florestà crea poemes ocasions de gol i no en­cara la porteria contrària, tot i que els jugadors tenen la pos­sessió de la pilota molts minuts. Segons Àngel Ruiz. tècnic de l'Olímpyc, "ara per ara no es­tem ni a la meitat de les nostres possibilitats, només a estones funcionem mínimament bé" . De fet, Àngel Ruiz també es la­menta de les baixes que va acu­mulant l 'equip.

En aquests moments, els ju­gadors Manolo, Chelín. Mauri i Javi López estan lesionats. Ma­nolo s 'està recuperant d 'una greu lesió que li ha impedit de­butar amb el seu equip aquesta temporada. El seu retorn a les pistes s'espera que sigui cap allà

el mes de febrer. D'altra ban­da, Chelín, també lesionat, fa tres jornades que no juga. Un dels factors que també ha min­vat el potencial de l'Olímpyc ha estat la lesió de dos jugadors molt importants en l 'esquema florestà, Mauri i Javi López, ex-jugadors del Winterthur Sant Cugat. Javi López es va lesio­nar en el darrer partit de lliga, mentre que Mauri només ha ju­gat tres partits del campionat perquè ha estat lesionat al ge­noll. I )c fet, a principi de tem­porada, s'esperava que aquests dos fitxatges del Sant Cugat, més el del porter José Luis, do­nessin més qualitat a l 'equip. Per Àngel Ruiz, "les lesions ens estan marcant bastant perquè ens limiten la manera d'entre­nar-nos i de jugar".

('om que l'Olímpyc no tornarà a jugar fins a mitjants de desembre per la celebració del Mundial de Futbol Sala, disputarà tot un se­guit de partits amistosos. Dissab­te a les sis de la tarda s'enfrontarà al pavelló municipal de Sant Cu­gat al T2-Gràcia.

H o q u e i s o b t e herba

Barrientos treu importància a la golejada davant l'Atlètic de Terrassa

RAI \ M O R E N O

- Sant Cugat -

L'entrenador de l 'equip mas­culí del Júnior . Andrés Bar­rientos, va treure importància a la golejada que va patir el seu e q u i p d i u m e n g e passat davant l 'Atlètic de Terrassa. El resultat final, 10 gols a 0, es pot qualificar de força nor­mal, tenint en compte la su­periori tat del rival, q u e té a les seves files molts dels sub-c a m p i o n s de l s passa t s Jocs Ol ímpics d 'A t l an t a . A m é s , Barrientos va aprofitar l'oca­sió per donar oportunitats als jugadors que habitualment te­nen menys m i n u t s al c a m p . L'entrenador ha declarat que va preferir "golejada amb l 'e­quip content que menys gols encaixats i l ' equip trist". N o és el primer cop que Barrien­tos aprofita partits com el de la se tmana passada per assajar nous e s q u e m e s de joc i pro­var l 'actuació de jugadors no habituals. "S'ha de treure pro­fit de totes les situacions, no serveix de res l amenta r - se" . L'entrenador, però, creu que

la derrota que van tenir el cap de setmana anterior sí que és important . Barrientos consi­dera que la derrota davant el Barca per 1 go a 2 va ser el re­sultat d 'un partit "anormal" , en el qual "tots els factors, in­closa la sott" es van posar en contra dels santeugatencs. Se­gons el tècnic, els setze juga­dors convocats "van tenir un mal dia i van abaixar el llistó d'autoexigència", però va afe­g i r q u e les d e r r o t e s c o m aquesta s'han de prendre amb "naturali tat i calma". De fet, l ' entrenador veu els seus ju­gadors "molt animats" .

Dotze punts fonamentals

L'equ ip masculí del Jún ior afronta les se tmanes vinents quatre partits molt importants, davant el Sardinero, C lub de Campo, Aldeasa Valdeluz i Jo-laseta. Andrés Barrientos ha d i t q u e e l s p r o p e r s d o t z e punts en joc són fonamentals. Segons ell, ja no hi ha marge d 'error ni excuses possibles, perquè són partits que "es po­den guanyar".

34 Esports ELS' íGWroNS Divendres, 22 de novembre de 1996

F u t b o l

El Sant Cugat ho té tot al seu favor per vèncer un fluix Blanes Josep Alonso destaca que "ja no és casualitat que el Sant Cugat sigui líder' El Sant Cugat Esport buscarà al camp del

penúltim classificat, el Blanes, tres nous

punts en aquesta desena jornada del cam­

pionat de lliga. El conjunt santcugatenc,

que ocupa una jornada més el primer lloc

Al.KX LÓI'KZ

del grup primer de la regional preferent

amb 2 4 punts, és juntament amb el Ri­

pollet un dels dos equips invictes de la

categoria. L'adversari a batre és un fluix

Blanes que tan sols ha guanyat un partit

Kl Sant Cugat Esport continua, una jornada més, encapçalant la primera posició del grup primer de la regional preferent. Amb 24 punts i amb un balanç molt posi­tiu de set victòries i tres empats, l'equip santcugatenc segueix mos­trant-se superior a la resta d'equips de la categoria. Kl mateix entre­nador del conjunt vermell-i-ne-gre, Josep Alonso, creu que "ja no és casualitat que el Sant ( -ugat si­gui líder". A principis de tempo­rada, l'equip santcugatenc era lí­der, però al tècnic no li acabava d'agradar el joc que desplegaven els seus jugadors. Ara, quan s'han disputat deu jornades del cam­pionat de lliga, Alonso veu un equip que ha millorat en molts as­pectes. De fet, comenta que "l'e-

U M dels munts d'un entrenament dd Saat

quip cada vegada està jugant mi­llor". El bon treball que s'està fent des de principi de temporada i el magnífic ambient que es respira al vestidor són algunes de les claus per entendre aquesta perfecta har­monia. L'entrenador del primer equip, Josep Alonso, podrà dispo­sar de tot el planter de cara el par-

Cagat amna srtMM. Foto: XAVIER UUMRA

tit d'aquest cap de setmana. A més, l'estadística també està del costat del Sant ("ugat Esport. Amb 18 gols, és l'equip que fa més gols del seu grup, mentre que amb 4 és l'equip meys golejat. L'adversari dels santeugatencs

en el proper partit de lliga és el Blanes. L'equip gironí, dissetè i

de lliga. L'entrenador santcugatenc Jo­

sep Alonso afirma que "tinc molta con­

fiança en el nostre planter i si seguim ju­

gant com ho estem fent fins ara, penso

que aquest partit el guanyarem".

. penúltim a la taula amb tan sols 7 punts, és un dels equips que, ara per ara, ho estan fent pitjor. Des que ha començat la lliga, aquest equip tan sols ha guanyat un par­tit. El Blanes juga en un camp de gespa, però per Josep Alonso "si­gui gespa, sigui terra, sigui gespa artificial o sigui el que sigui si un equip té més qualitat que l'altre, al final s'acaba imposant". Alonso creu també que "els equips con­traris ja ens prenen amb una mica més de respecte, les sortides cada vegada són més difícils perquè hi va a jugar el líder, però tot això nosaltres ho hem d'assumir". Amb tot, però, el Sant Cugat i el Ripo­llet són els equips invictes d'a­questa lliga. El Sant Cugat va anar a entrenar-se dijous al CAR per preparar el partit en un dels camps de gespa de què disposa aques­tes instal·lacions.

V o l e i b o l

El C V Sant Cugat té l'obligació de vèncer el cuer, l 'Alcorcón

Castro afirma que "les búlgares encara no marquen la diferència ?>

Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

El sènior femení del CV Sant Cugat marxa dissabte a la tar­da amb tren cap a Alcorcón, un poble situat a uns 15 quilòme­tres de Madrid, per enfrontar-se a aquest equip diumenge a dos quarts d'una del matí al pa­velló Los Cantos. L'equip di­rigit pel búlgar Kiril Metodiev té l'obligació de vèncer a la pis­ta de l'Alcorcón, cuer de la lli­ga Acevol femenina. El presi­d e n t del C l u b Voleibol Sant ("ugat, Carles Castro, afirma que "l 'equip és conscient que d iumenge la victòria és total­ment necessària". L'equip no

està rendint a un bon nivell, i, a més, les dues jugadores búl­gares, Irena Iordanova i Eka-terina Atanassova, tampoc es­tan rendint al nivell esperat . Segons Castro, "ara com ara, Iordanova i Atanassova encara no marquen les diferències". En aquests moments , el con­junt santcugatenc és desè i pe­núltim a la classificació amb 10 punts , mentre que el conjunt madrileny és onzè i últim amb 8 punts. Per tant, aquesta de­sena jo rnada del c a m p i o n a t t indrà l 'a l · l ic ient afegit q u e s 'enfrontaran els dos equ ips cuers de la lliga. El conjunt de Metodiev ha perdut en les úl­times quatre jornades de lliga,

davant el Caja Àvila, el Tene­rife, l'Albacete i el Múrcia. Pre­cisament, la jornada anterior, l 'equip santcugatenc va perdre contra pronòstic amb el Volei Múrcia Universitat per 2 sets a 3 al pavelló municipal de Sant Cugat . Carles Castro explica que "la veritat és que la derro­ta de diumenge passat amb el Múrcia no me l'esperava, sobre el paper hauríem d'haver gua­nyat". En la present tempora­da, el CV Sant ( 'ugat ha gua­nyat dos partits de lliga, a casa amb el Granada i el Benidorm, i n 'ha perdut sis, amb el Las Palmas, cl Ribeira Sacra, el Be­nidorm, el Caja Àvila, el Tene­rife, l'Albacete i el Múrcia. El

pres ident del c lub santcuga­tenc, Carles Castro, ha mani­festat que "ens queden quatre partits que sobre el paper són quatre partits fàcils".

L'Alcorcón encara no coneix la victòria a la lliga, tan sols ha guanyat un set en tot el cam­pionat: va ser a la seva pista da­vant el Ribeira Sacra, l 'equip revelació de la lliga, en la cin­q u e n a jornada. L 'es tadís t ica t a m b é confirma q u e a q u e s t e q u i p m a d r i l e n y , a m b 149 punts a favor, és l ' equip que aconsegueix fer menys punts al campionat i, en canvi, amb 373 punts en contra és, després del Caja Cantàbria, l 'equip que rep més punts.

Handbol

La UE Sant Cugat recupera Pizarro

RAFA M O R E N O

- Saat Cugat -

L'equip d 'handbol de la lTE Sant Cugat va estar a punt de patir la segona derrota el cap de se tmana passat a la pista del Montcada. Els jugadors de Joan Sancho n o m é s van ser capaços de dominar els pri­mers quinze minuts un equip apriori inferior. El resultat fi­nal, 21 gols a 22, reflecteix un partit molt igualat en què , se­gons l 'entrenador, "les pres­ses per sentenciar van trair" els vermell-i-negres.

L ' e q u i p s a n t c u g a t e n c r ep aquest cap de setmana el Mar­torel les, un conjunt feble al qual els locals no haurien de tenir p rob lemes per vèncer .

D'altra banda, l 'equip ha re­cuperat aquesta setmana Xa­vier Pizarro, a qui li ha passat el mal al genoll. Pizarro havia dit a l'entrenador santcugatenc que si s'havia de tornar a ope­rar deixaria l 'esport professio­nal, però finalment el jugador ha assegurat que pot continuar.

Futbol

Resultats de la Copa Adefube

Els resul ta ts de la quar ta i ú l t i m a j o r n a d a de la C o p a A d e f u b e han e s t a t e l s s e ­güents : Alevins: Penya Blau-g r a n a S a n t C u g a t - N a t a c i ó Terrassa, suspès; Sant Llorenç 1-Sant C u g a t E s p o r t 1; O l í m p y c C a n F a t j ó - P e n y a Blaugrana Sant Cugat, suspès; Adesa O-Juventut 25 de Se­tembre; Penya Blaugrana Sant Cugat -Llano, suspès. Benja­mins: Penya Blaugrana Sant Cugat -Can Rull, suspès, Es­cola Blaugrana 0-Sant Cugat Esport 9, Rómulo Tronchoni 1-Adesa 1, Sant Cugat Esport 2-Penya Blaugrana Sant Cu­gat 3. Pre-benjamins: Terras-sa-Penya Blaugrana Sant Cu­gat, suspès, Llano 1-Sporting Mira-sol 2. / À.L.

{/In dn& A ÍA Éewt nuÀA

Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat Km. 4,6. Sant Cugat Telèfon 674 28 00

Per només 6 . 7 7 0 ptes. al mes sense cap t ipus de q u o t a d 'en t rada

JUGA CADA DIA A PADDLE aTENNIS (14 pistes), a FUTBOL SALA, a FRONTENNIS...

I gaudeix de 30.000 m 2 d' instal· lacions a m b servei de bar- restaurant , piscina, salons d'esbarjoi po l iespor t iu .

• T O j A · ï f o C U · A H V U C A D A Consulta

i *

la quota fatr»'lar

ftfoijagr • • • • w u iftgp | | i

D

U S / C A N T O N S Divendres, 22 de novembre de 1996 Esports 35

Poliesportiu

Aniversari amb tota la Penya RAFA MORENO

- Sant Cugat -

Pel que fa a representació del FC Barcelona, al sopar de ger­manor de la Penya Blaugrana de Sant Cugat que es va cele­brar divendres passat hi van assistir Ferran Olivella -exju-gador del FC] Barcelona i ac­tual d i r ec t i u - i l ' expor ter l:rrliti. A més, també hi va as­sistir cl presentador del pro­grama La porteria de La 2 de Televisió Kspanyola, Pitu Abril.

FI president de la PB Sant Cugat. Martín Rcvcrtc. estava molt content no només per la presència de personalitats des­tacades del món de l'esport, sinó també per la resta de 150 persones que van fer com­panyia als santeugatencs. A més dels socis del club, el so­par va tenir invitats de divuit penves blaugranes d'arreu de Catalunya. Kl regidor d 'Fs-ports de l'Ajuntament de Sant Cugat. Xavier Figueres -que també hi era present-, va des­tacar el fet que "amb troba­des com aquesta la PB Sant Cugat porta el nom de la ciu­tat a tot arreu". Segons ell, "el club pot estar orgullós de l'e­xemple que dóna com a enti­tat, tant per la implantació que té entre els santeugatencs com per l'estructura de club es­portiu que ha construït al llarg de la seva existència". En el seu discurs, Figueres va dir que "en una ciutat amb tants nouvinguts, la PB Sant Cugat fa una tasca indispensable pel que fa a la integració dels ciu­tadans".

De grup d'aficionats a club

La PB Sant Cugat es va fun­dar l'any 1979, quan un grup d'amics va viatjar a Basilea a veure el triomf del FC Barce­lona a la Recopa d'Europa. El

ratqj»nia>et»:Pta»»rHrltartmlteverteiUrruti,ipuntíe

club santeugatenc va conti­nuar contractant autobusos per anar a veure els partits del Barca, fins que alguns socis van voler muntar un equip de futbol. Des d'aquell moment, el club va anar creixent fins a formar una estructura d'equips de futbol, futbol sala i, des de fa pocs mesos, bàsquet. La conversió d 'una penya

barcelonista en club esportiu no és un fet únic, però sí poc habitual. El regidor d'Esports,' Xavier Figueres, ha fet notar que, d'entre totes les entitats santeugatenques -esportives o no-, "la PB Sant Cugat és una de les deu que tenen més implantació a la ciutat".

EIS I CANTONS horari d'atenció

al públic m a t i n s : .1. >>u ., 1 u,.

<!<' d i l l u n s a d i v e n d r e s

tardes: ,1, in.ai 2011,

CLUB D í RUGBV SANT CUGAT

Ruabv St. Cugat

JA TENIM CAMP DE JOC!!! Si vols jugar amb nosaltres, vine a conèixer'ns! Al Club de Rugby Sant Cugat hi trobaràs:

1. L'ESCOLA DE RUGBY A l'Escola de Rugby fem trobades organitzades per la Federació Catalana de Rugby, pels mateixos clubs i participem en torneigs internacionals d'escoles de rugby.

Etapes d'aprenentatge de Rugby: Benjamins: 8-9 anys Alevins: 10-11 anys Infantils: 12-13 anys

2. L'EQUIP CADET: 14-15 anys. Participen al Campionat de Catalunya.

3. L'EQUIP JUVENIL: 16-17 anys.

4. L'EQUIP SÈNIOR: A partir de 18 anys. Participen a la 2a categoria.

Horaris d'entrenament: A les instal·lacions del Júnior F.C. L'Escola, els Cadets i els Juvenils entrenen els dimarts i dijous, de 7 a 8.30 de la tarda. L'equip Sènior entrena els dilluns, dimecres i divendres, de 8.30 a 10 de la nit.

Carretera de Rubí, km. 17,4. 08190 Sant Cugat

36 Esports E L S 4 C A N V Q P G Divendres, 22 de novembre de 1996

FUTBOL

Regional Preferent 1 6 3 0 B l a n e s - S a n t C u g a t ( D i u . )

Segona Regional 12.00 Sp.Mira-sol-1'olvoritense (Diu.)

Tercera Regional 11.45 Sant Cugat-Adesa (Diu.) 12.00 Júnior-CanColapi (Diu.) 18.00 PB Sant Cugat-l.a Planada (Dis.)

Juvenil Preferent 1 7 . 0 0 S e g r e At . -San t ( l l iga t (Dis . )

Juvenil 2a Divisió 1 1 . 3 0 S a n t I . l o r e n e - S a n t C u g a t ( D i u . )

1 1 . 0 0 T o r r e s s a n a - A d e s a ( D i u . )

1 8 . 0 0 J ú n i o r - C a n Pare l l ada (D i s . )

1 8 . 0 0 P B St C u g a t - J u v . 25 d e Se t . (Dis . )

1 8 . 0 0 S p o r t i n g Mira-sol-( '..m Katjó (Dis . )

Cadet 16.30 Olímpic Can Fatjó-Adesa (Dis.) 18.00 PB Ramon 1 aorcnc-St Cugat (Diu.) 16.30 Can Anglada-Júnior (Dis.) 16.30 Cerdanyola-Adesa (Dis.)

Infantil 13.15 PBRamon Llorcruy-Mtrü-sol (Dis.) 09.00 Sant Cugat-Juv. 25 de Set.(Dis) 16.00 PB Sant Cugat-Sant Cristòfol (Dis.) 16.00 CEF Sant Cugat-N.Terrassa (Dis.)

Benjamí 13.00 Sant Julià-PB Sant Cugat (Dis.) 10.15 Sant Cugat-Ripollet (Dis.)

Adesa-Pajaril 12.00 Fontetes-PB Sant Cugat (Dis.)

Aleví 1 2 J 0 P B S a n t C u g a t - S a b a d e l l (1 )is.)

BÀSQUET 3a Preferent 1 2 . 3 0 VE S a n t Cuga t -V i l a seca (I )is.)

3a Preferent Femení 19.00 PB Montserrat-l F. St (àjgat (1 )is.)

3a B 12.00 PB Sant Cugat-La Lira (1 )iu.) 18.00 Penya Culé-Júnior (Dis.)

Sub-22 1 8 . 0 0 l ' E S a n t C u g a t - V i l a s e c a (Dis . )

1 0 3 0 M a r i s t e s - P B S a n t C u g a t ( D i u . )

Júnior Masculí 1 9 . 0 0 S a n t R a m o n - P B San t C u g a t (Dis . )

1 8 . 3 0 C r u p B a r n a - U K S a n t C u g a t ( D i u . )

Júnior Femení 18.00 Sant Jordi-UE Sant Cugat (Dis.)

Cadet Masculí 1030 Castellet-PB Sant Cugat (Dis.)

Cadet Femení 12.00 Vcdruna-UE Sant Cugat (Dis.)

Infantil Masculí 12.00 UF. Sant Cugat-Castellar (Dis.)

Infantil Femení 1 2 3 0 S a n t J o r d i - l ' E S a n t C u g a t (D i s . )

HANO BOL

1a catalana 12.45 UE Sant Cugat-Martorelles (Diu.)

Juvenil Granollers At.-UE Sant (àigat

Cadet l ' E S a n t C u g a t - I . l i ç à d e V.ill

VOLEIBOL

Divisió d'honor fem. 1 2 3 0 A k o r c ó n - C V S a n t (Àigat ( D i u . )

HOQUEI HERBA

Divisió d'honor masc. J ú n i o r - S a r d i n e r o

1a divisió femenina C D T e r r a s s a - J ú n i o r 1917

J ú n i o r - P e d r a l b e s

HOQUEI PATINS

2a divisió catalana 21.00 Aiguafreda-PH St Cugat (Div.) 21.00 CH Sant C^ugat-Vilanova (Dis)

Júnior 2030 Roda-PH Sant Cugat B (Dis)

Juvenil 18.30 Alcafíiz-PH Sant Cugat (Dis.) 1030 Hospitalct-PH Sant Cugat B (Diu.)

Infantil 16.30 PH Sant Cugat-Laietà (Dis.)

Aleví

15.30 PH Sant Cugat A-Cambrils (Dis.) 16.15CTBarcino-PH Sant Cugat B(Dis.)

Benjamí P H S an t C u g a t A ( d e s c a n s a )

P H San t C u g a t B (D i s . )

Prebenjamí 11.00 PH Sant Cugat-Ripollet (Dis.)

RUGBI

2a catalana l n ivers i ta r i -Sant C u g a t J ú n i o r

PETANCA 5a divisió M a s G u i n a r d ó - M i r a - s o l

At. S an t C u g a t - ' l ü n e l Rovira

L e s l o r r e s - R u b í B-San t F r a n c e s c

6a divisió S an t F r a n c e s c B-At. S a n t C u g a t B

TENNIS TAULA

2a divisió provincial 1IF. Sant Cugac-Sants B

Juvenil Santa Coloma-IK Sant Cugat

F U T B O L A 7 Pre-Benjamí 0 9 3 0 25 d e S e t e m b r c - S c h o l a (Dis . )

0 9 . 0 0 C a s t e l l b i s b a l - P a u (:.isals (Dis . )

A d e s a ( D e s c a n s )

1 0 . 0 0 Mar i s t e s R u b í - J ú n i o r (Dis . )

0 9 . 0 0 25 d e S e t e m b r e H - R u b í I Dis . )

0 9 3 0 l 'B R a m o n I .lorcnc-í \m Fatjó (Dis.)

Benjamí 1 0 3 0 25 d e S e t e m b r e - R u h í D (Dis . )

1 0 . 3 0 R u b í C - P a u Casa l s (Dis . )

1 0 . 0 0 Adesa -Cas t e l l b i sba l (Dis . )

O l í m p i c C a n Fatjól D e s c a n s a í

1 0 3 0 25 d e S e t . D - C a n Fa t jó C ( D i s . )

FUTBOL SALA

Cadet-Juvenil 1 1 . 0 0 Z o n a N o r d - Z o n a N o r d (juv.) (Dis.)

12.(K) I .es lor res-F. d e la Via (juv.) (Dis . )

R u b í S u d ( d e s c a n s a )

1 2 . 0 0 F d e la \ la ( c a d > R i i b í C e n t r e (Dis)

1 1 . 0 0 Mi l . l enar i -EI Bu l l i do rDi s )

1 0 . 0 0 A.V. 128- l .o s M e z c l a d o s ( D i s )

FÜT80Í

Regional preferent G R U P 1

St Cr is tò fo l -Canove l les 2-1 Si ls-Sant Julià suspès R o s e s - B l a n e s 6-2 Sant Gugat -S inguer l ín 2-0 Torel ló-Farners suspès C a s s à - R o d a de T e r 6-0 Arbúcies-Ripol let suspès L l o r e t - A b a d a s s e n c 2-0 Sant Q u i r z e - S a n t Ce loni . .0 -3

Equip PJ PC PI » GF GC

Sani CugallO 7 3 O 18 4

Roses 10 6

St Cristòfol 1U 5

Sant Ç/uir/.c 10 5

Sant Celon 10 5

Sils 9 5

(!an(]\cllt,i II) 4

Ripollet 9 3

Sant Julià 9 3

Arbúcies 9 4

Cassà 1(1 4

l.lorct 10 4

TorcIM 9 ?

1(1

1(1

1(1

14

16

lh

14

II

15

17

12

9

II

17

') 13

1(1

9

7

12

18

15

Punts

24

2(1

17

17

1(,

16

15

15

14

14

14

1.1

0 9 . 0 0 A r n a u C a d e l l - I . o s l ' I t i m o s ( D i s )

Aleví 12.00Avenç-Ribas(Dis.i 10.00 A.V. Zona Nord-Ncrdaguer (Dis.) 09.00 Can Oriol-Schola (Dis. i 11.00 Pau Casals-Thau (Dis.) 09.00 Santa lsabel-Pau Casals li ( Dis.)

Infantil 1 0 . 0 0 Scho la -San t a I sabe l (Dis . )

1 2 . 0 0 Via ró -Avenc (Dis . )

1 3 . 0 0 I h a u - I . e o n a r d o da Vinct (Dis . )

0 9 . 0 0 C a t a l u n y a - A . V . C a s t e l l n o u (D i s . )

V e r d a g u e r ( d e s c a n s a )

AA' .Zona N o r d ( d e s c a n s a )

1 0 . 0 0 L i c e o P o l i t è c n i c - P i n s Vi l lès (Dis . )

BÀSQUET

Benjamí 0 9 . 0 0 Mar i s t e s R u b í - A v e n c (Dis . )

1 2 . 0 0 S a n t a l s a b c l - C e n t r e O b e r t (Dis . )

0 9 . 0 0 Àgora -P in s Vil lès (Dis . )

1 0 . 0 0 C a t a l u n y a - M o n t s e r r a t (Dis . )

1 1 . 0 0 S a n t J o r d i - C a t a l u n y a B (Dis . )

Aleví 1 2 . 0 0 L i c e o Po l i t ècn ic -Agora (Dis . )

Singucrlín II)

Farners 9

Ahadasscnc 10

'Blanes I»

Roda Ter 10

14

I')

20

: 4

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : Sant Cristòfol-Sils: Sant Julià-Ro-ses; Blanes-Sant Cugat Ksport: Singuerlín-Torelló; Farners-Cassà: Roda de Ter-Arbúcies: Ripollet-Lloret; Ahadassenc-Sant Quirze; Canovelles-Sant Celoni.

S e g o n a Regional G R U P 8

S p M e r i d i a n a - D i n a m i c o . 0 - 4 Po lvor i t enc -Sarr ià 0-1 C a n Serra-La Florida.ajornat Poble S e c - H o s p i t a l e n c 1-0 Tr in i ta t -M.Mina 3-1 St Ignas i -Montbau ajornat Pajaril-Bordeta ajornat G r a c k s - V e t e r a n s 0-0 Sp Mira-so l D e s c a n s a l ,y i l j PJ PG^ Pt 9* GF GC Punta

Dmimicu 10 6 1 3 19 11 I1*

Sp Mcridiana9 5 2 2 19 13 17

1 1 . 0 0 P u r e z a Mar ia - Joan Maragal l (D i s . )

0 9 . 0 0 A v e n y - P i n s Vallès B (Dis . )

1 3 . 0 0 P i n s Va l l è s -Montse r ra t (Dis . )

Infantil 11.00 Catalunya (feni.)-I.eslbrres( Dis.) 09.00 Centre Obert-Avenc (Dis.)

Verdaguer (Descansa)

MINIHANDBOL Benjamí 13.00 Pureza Maria-Collserola (Dis.) 10.00 Avenç-Catalunya (Dis.)

Regina Carmeli (Descansa)

Aleví 11.00 Verdaguer-Santa Isabel (Dis.)

Avenç (Descansa) 10.00 Catalunya-Ferran Clua B (Dis.) 09.00 Catalunya B-Ferran Clua (Dis.) 12.00 Joan Maragall-La Floresta (Dis.)

M B. s u ;L;J;ÍI mm

HANDBOL

Infantil (X) masculí-(X) femení... Angeleta Ferrer-Avenç • Angeleta Ferrer-ClO maset li

18-11 1-21 K-20

Himiiyi. JA | | t « m I.a Florida 7 5 i 2S X If»

l'olvoritene S 5 ~ 15 7 16

Sarrià 9 4 : IX 13 15

Ttinitat 10 4 4 20 IX 14

Sr Ignasi ') 5 - 20 lh 13

SI.Mina 9 2 l h 14 13

Sp.Mira-!*(»l M :t 2 17 I S 1 3

Bordera 9 3 2 13 13 13

Pajaril 9 3 4 lh 1» 11

Poble Sec 9 3 5 13 21 10

Montbau 9 2 4 14 23 s

Can Serra H 2 - 4 X IX X

Hiwpitalenc 9 1 4 4 10 17 7

Craeks 9 1 4 4 7 IX 7

Veterans 10 II 5 5 13 23 5

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : Trinidad-St Ignasi; Montbau-Pa-jaril; Bordeta-Craeks; Veterans-Sp Meridiana; Dinàmico-Bruch; Sp Mira-sol-Pol voritenc; Sarrià-Can Serra; La Florida-Poble Sec; Me­di te rrani-Hospitalenc.

T e r c e r a Regional G R U P 13

Matadepera-Júnior 3-1 C a n Golapi-Matadeperenc..2-0

Aleví Cata lunva A-Santa Isabel 6-2 Catalunya B-Avcnc 0-8 Puresa Maria-Ycrdagi ier 0-8 Ferran Clua. A-La Floresta 6-2 Joan Maragall-1-erran Clua B 0-8

Benjamí A venç-Co l lsernla 0-M

BASMMMJ. Infantil PB St Cuga t fem.-PB St Cuga t masc.23-44 \ e r d a g u e r - A \ enc 16-29

Aleví Avenç-Àgora 20-24 P ins Val lès-Jnan Maragal l 46-12 M o n t s e r r a t - P i n s Vallès 36-32 Puresa Mar ta -Liceu 2-36

Benjamí Àgora-Avcni, 14-27 C a t a l u n v t A-Í^cntre O h c r t 2-0 San t Jor 'di-Pins Val lès 10-.S2 Ca tal un va B-Mont serrat 14-10 Mar i s tes Kubí-Santa Isabel 0-76

FUTBOL A 7

Benjamí 25 s e t e m b r e A-C'astellbisbal A ajornat Mar i s tes l 'au Casa ls 15-0

V i l a d e c a v a l l s - C a z a d o r e s . . 2 - 0 L e s F o n t s - C a n C l o s 2-1 M o n t s e r r a t - A d e s a 3-1 St Pere-St Cugat ajornat Ul las tre l l -Poble N o u 3-3 Joan X X I I I - 2 5 setemb.ajornat C a n T r i a s - C a n B o a d a 1-1

Equip RJ PC P I

Matadepera 4 h 3

Can Boada 10 6 3

Can Clos 10 6 3

Can Trias 10 5 3

Viladecavalls 9 5 3

25 setembre ^ 5 3

St Pere 9 5 2

I.es Fonts 10 5 2

Can Colapi 10 5 2

Sani Cugat 9 3 5

I Mastrcll 10 3 4

MatadeprenclO 3 2

Joan XXIII 9 3 I

Montserrat 10 2 2

Poble Nou 10 1

Júnior 10 1

Cazadorcs 10 0

Atlma 10 0

23

2Í

GC I

9

lh

15 21

13 18

21

26

li

24

20

21

20

17

24

IS

13

9

14

lh

14

19 17

22 17

17

24

25

26

30

28

.18

37

25 s e t e m b r e B-Adesa 2 o PB St Cujjat B-Rubi A 2-5

Pre-benjamí 25 s e t e m b r e CT-Ruhí \-l A d e s a - R u b í D ajornat Z"> s e t e m b r e D-Cas te l lb i sba l 4-2

FUTBOL SALA

Cadet Juvenil Zona N o r d - L e s T o r r e s 5-7 F o n t Via c a d e t - F o n t Via j u v e n i l I ó M i l l e n a r i - R u b í Sud 13-1 AAVV 128-Rub í C e n t r e 0-1 Arnau Cadel l -Bul l idor suspès Los ú l t i m o s - L o s m e z c l a d o s 2-7 Los ú l t imos-Rubí C e n t r e 0-12 Los m e / c i a d o s - B u l l i d o r 2-0

Aleví Ca N 'Or io l -Esco la Ribas 1-0 Pau Casa ls -Schol la 7-0 Avene^-Zona Nord suspès Pau C a s a l s - T h a u 0-1 San ta I sabe l -Schol la s u s p è s

Infantil ( la ta I un va -Avenç 14-1 Pins VaHès-Zona Nord 1(1-2 T h a u - S a n t a Isabel 0-5 Scholla-Viaró 2-6 Verdagi ier-I , . da Vinci 0-5

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : Sant Pere-Ullastrell; Poble Nou-Joan XXIII; 25 s e t e m b r e - C a n Trias; Can Boada-Matadepera; Jú­nior-Can Colapi; Matadeperenc-Viladecaval l s ; C a z a d o r e s - L e s Fonts; Can Clos-Montserrat; St Cugat-Adesa.

T e r c e r a Reg iona l G R U P 14

Campoamor-PB St Cugatajomat L a Planada-Espronceda..ajornat C.Creu-La Romànica ajornat C a n Fatjó-Barberà. .2-0 Cas tellar-C.Puiggener....ajornat Roureda-Cerdanyolenc...ajornat U S Salut-C.Casablancas.ajornat Pirineu-Marina. ajornat C a n Rull descansa

•v tp . ..M..SS....SI....*».....<» o c •>««•

Roureda 9 7 2 0 25 S 23

La Romínica8 7 1 0 30 6 22

Can Fatjó 8 5 I 2 13 « 1 6

Can Rull 9 6 0 3 30 15 IH

Campoamor 9 5 1 3 20 16 16

Sani Cufial 7 S O 2 2 8 12 13

ELS 1 CANTONS Divendres, 22 de novembre de 1996 Esports 37

C . C t e u 8 4 1 3 15 8 1 1

P i r i n c i i 8 4 1 3 12 8 15

M a n n à 9 4 1 4 15 2 0 1 i

C c r d a n y o l e n c 9 4 1) 5 18 2 6 12

K s p r o n c e d a 8 3 2 3 2 0 17 11

I.a P l a n a d a 8 3 1 4 15 12 111

B a r b e r à 9 1 0 6 14 2 5 9

1 1 ) S a l u t 9 s 1 6 6 2 0 7

C . P u i g g e n e 8 1 ? 3 6 1K 3

C a s t e l l a r 8 1 .0 7 8 2 0 5

C a s a b l a n c a s 9 1 {) 8 7 4 3 3

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : Roureda-US Sabadell; Can Casa-blancas-Pirineu; Marina-Sp Ma-carenos; Can Rui l -Campoamor; PB Sant Cuga t -La Planada; Es -p r o n c e d a - C o m e r ç ( I r e u ; La R o m à n i c a - C a n Fatjó; Barberà-C a s t e l l a r ; C e r d a n y o l e n c - C a n Puiggener.

BÀSQUET

T e r c e r a preferent G R U P 1

G a u d í - V e n d r e l l 70-67 F u s t e r - H o r t a L i m a 90-86 A t e n e u - E s c o l a Pia 8 9 - 8 2 Gràc ia -Epic s u s p è s L a i e t à - M a s i a B o u 7 8 - 7 2 V i l a s e c a - L e s C o r t s 78-93 B a r b e r à - S ú r i a 71-76 Viladecans-UE St Cugat .63 -73

E q u i p P J P G P P P F P C P u n t a

I K S t C u g a t 9 8 1 6 7 6 5 9 9 1 7

S ú r i a 9 6 3 6 5 8 6 0 4 15

K s c o l a F i a 9 5 4 f>90 6 5 9 14

L a i e t à 9 5 4 6 1 7 6 1 7 14

V i l a s e c a 9 5 4 7 0 1 6 9 4 14

B a r b e r à 9 5 4 6 2 5 6 2 3 14

V i l a d e c a n s 9 5 4 ( .78 6 5 2 14

G a u d í 9 5 4 5 9 3 5 8 8 14

K p i c 8 5 3 5 8 6 5 6 3 13

( í t à c i a 8 5 3 5 6 5 5 3 0 13

F u s t e r 9 4 5 6 5 0 6 7 5 13

A t e n e u 9 4 5 6 4 6 6 5 3 13

L e s C o r t s 9 4 5 6 8 1 6 7 3 13

V e n d r e l l 9 3 6 6 7 5 6 8 5 12

M a s i a B o u 9 2 7 5 8 3 6 4 1 11

H o r t a L i m a 9 0 9 5 5 6 7 2 4 9

L a propera (24 novembre): Ma­sia Bou-Viladecans; Epic-Laietà; Escola Pia-Gràcia; Horta Lima-Ateneu; Vendrel l -Fuster ; Súria-Gaudí; Joven tu t Les Corts-Bar-berà; UE Sant Cugat-Vilaseca.

T e r c e r a ca ta lana f emenina G R U P 5

V i l a t o r r a d a - P a l l e j à 6 9 - 3 6 C o l l b l a n c - C a l d e s s/r F r e e s t y l e - S a n t J o a n 52-26 V o r a m a r - S t Sadurn í . . . suspès Clot -Montserrat 51 -42 U E St Cugat-Montpedrós.. . .s/r

Equip . PJ

Vilatorrada 8

Clo t 7

i ' r ccs tv le 8

C a l d e s (,

Sta P c í p c t u a 7

Colll i l . in. 7

l V. St Cupu i 5

Malloic.i I,

S a n t j o a n 6 I 5 > i(, 31(1 7

St Sadut t i i 5 1 4 252 282 i,

Montser ra t (> (I ' . 2n5 ,15 ' .

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : Sant Joan-Voramar; Mallorc.i-Fre-esrvle; Sta Perpè tua-Col lb lanc ; Montser ra t - l 'E Sant Cugat: Sant Sadurní-C.lor; Pallejà-Montpedrós; C a l d e s (descansa ) : Vilatorrada (descansa).

P Ç . . P Ç P u n t a

4 9 8 3 5 3 15

3 5 7 2 4 6 14

3 7 9 3 2 3 13

3 8 6 2 7 7 12

T e r c e r a B G R U P 2

Sa fa H o r t a - C o l l 82-40 L a F o n t - B e e t h F o n s 45-75 G a s s ó - C B 96 69-61 Can Parellada-Cardona.suspès C e r d a n y o l a - M a r t i n e n c s/r C lo t -Mar i s te s 60-56 P B St Cugat -Montju ïc . . .81-76

Equip PJ

P B S t C u g a t 8

Mont ju ïc 7

Safa H o m 7

Bee th l ' ons 7

Clo t 7

C a r d o n a 6

Mat i s t e s 7

Cassó 8

Can Pare l l jda 6

Ma t t i nenc 6

Cerdanyo la 5

Coll 7

La Pon t 7

C B 96 7

Bosco Hor ta 5

PF

613

528

468

430

452

383

448

429

346

345

299

321

416

338

275

PÇPjinto

486 15

348 13

357 12

422

389

414 10

513 10

363 9

345 9

261 8

453 8

551 8

422 7

343 6

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : Cardona-Cerdanyola; CB 96-Can Parellada; Beeth Fons-Bosco Hor­ta; Safa Horta-La Font; Maristes Sabadell-PB Sant Cugat ; Marti-nenc-Clot; Coll-Montjuïc; Gassó (descansa).

T e r c e r a B G R U P 4

P B St Cugat-Penya Culé .33-51 L a Lira-Beeth F o n s suspès Pardo Bazàn-VUomara.suspès Col l -Capel lades suspès Franqueses-Horitzontal... 70- 78 C B 96 -Pob le S e c 63 -48 S i c í l i a - A z z u r r o s/r C o s m o s - J ú n i o r 6 4 - 5 0

Equip PJ PG PP PF PCPuirt»

La Lira 8 7 1 600 552 15

C:B96 7 7 0 491 394 14

F r a n q u e s e s 8 6 2 502 442 14

C a p e l l a d e s 8 5 3 543 515 13

P e n y a Culé" 8 4 4 429 490 12

Coll 7 5 2 409 360 12

Az/.uni) 7 4 3 491 447 11

P B St Cugat 7 3 4 4 1 6 4 2 9 1 0

P o b l e Sec 8 2 6 4 8 3 500 10

C o s m o s 7 3 4 382 413 10

B e e t h F o n s 6 3 3 397 347 9

Júnior 8 1 7 3 7 5 4 5 1 9

P a t d o B a z i n 6 2 4 323 395 8

Sicília 7 1 6 357 395 8

Vilomata 7 0 7 382 524 7

L a propera (24 novembre): Ho-ritzontal-CB 96; Capel lades-Les Franqueses; Vilomara-Coll; Beeth Fons-Pardo Bazan; PB Sant Cu­gat-La Lira; Azzurro-Cosmos; Po­ble Sec-Sicília; Penya Culé-Júnior.

HANDBOt

Primera cata lana G R U P 2

Montgr í -S t Q u i r z e 2 1 - 2 5 Martore l l es -Cardedeu. . .36-27 S ú r i a - M a n y a n e t 25-31 M o n t c a d a - I E St Cugat .21-22

VOLEIBOL

Divis ió d'honor f emenina Granada-Caja Cantàbria . .3-0 Benidorm-Albacete ajornat L a s P a l m a s - A l c o r c ó n 3-0 S a n t Cugat -Múrc ia 2-3 C a j a Àv i la -Tener i f e 2-3 Ribeira S a c r a d e s c a n s a

Equip

T e n e r i f e 8

Caja Àvila 8

A lbace t e 7

G t a n a d a 9

R.Sacta 8

Las Pa lmas 9

Mútc i a 8

Ben ido rm 7

C .Can tàb r i a 8

Sani Cugat 8

Alcorcón 8

PJ PG PP F

8 8 0 24

8 7 1 li

0 21

5 18

3 15

6 lli

12

C Punts

5 16

3 15

I 14

16 13

17 13

19 12

17 11

15 10

19 10

2 1 1 0

L a propera (24 novembre): Ri­beira Sacra-Tenerife; Albacete-Caja Àvila; Caja Can tàb r i a -Las Pa lmas ; Múrc i a -Ben ido rm; Al-corcón-Sant Cugat; Granada (des­cansa).

FUTBOL SALA

Div is ió de plata G R U P B

Cente l l e s -Èpic C a s i n o 4-8 A l b e l d a - R u b i o Burlada . . . .4 -4 L a M a s s a n a - V i l a s s a r 9-4 A n d o r r a - S a r a g o s s a 4-8 D . N o t i c i a s - T e n e r i f e 7-1 W . S a n t C u g a t - A l a c a n t 4-6 S .Portainé-Martorel l 4-2

Equip W PC M Pf GF GÇ Punta

L a M a s s a n a 7 6 1 0 35 21 19

Saragossa 7 6 0 1 44 28 18

D .No t i c i a s 7 6 0 1 48 27 18

Martore l l 7 5 0 2 43 26 15

t íp ic Cas ino 7 4 0 3 40 27 12

S .Por ta iné 7 3 2 2 30 24 11

. C e n t e l l e s 7 3 0 4 27 29 9

Vilassar Mar 7 2 1 4 30 34 7

Andorra 7 2 1 4 22 28 7

Alacant 6 2 1 3 23 31 7

Sant Cugal 7 2 0 5 2 2 3 1 6

T e n e r i f e 6 1 2 3 9 28 5

R Burlada 7 0 3 4 26 36 3

Alhe lda 7 0 1 6 15 44 1

L a p r o p e r a ( 1 5 d e s e m b r e ) : Èpic Casino-Sícoris Portainé; Ru­bio Burlada-Centelles; Vilassar de Mar-Albelda; Saragossa-Andorra La Massana; Tenerife-Andorra de Terol; Alacant-Diario de Noticias Xota; Martorell-Winterthur Sant Cugat.

Primera B G R U P 2

Caste l lar-Ol ímpyc 5-1 Sant C ug a t -L .C o ntro l 6-7 Mollet-Prosperitat 2-7 L a U n i ó n - P a l a m ó s 4-0 Platja d'Aro-Ripol let 1-4 L l o r e t - E s c o d i n e s 6-2

C a m p r o d o n d e s c a n s a

E q u l p P J PG

E q u i p P J P G PE p p GF G C P u n t » P r o s p e r i t a t 6 5

l ' K S i C u s a l H 7 I I i 1 9 7 l i t i I I C a s t e l l a ! l i 4

V t a n v a n c t 8 '' 0 -' 2 3 ^ l í l 12 1 ..i 1 n i , i n 7 4

C a r d e d e u 8 4 1 2(11 191, ') C a i i i p r . i d . i i (i 4

M a r t o r e l l e s 8 4 1) 4 2 0 8 2 1 0 8 U i ; „ , : i c r 7 4

St n i i i f / c 8 5 2 2 0 6 2 H 8 K s t o d i n c s ' , 3

M o n t c a d a * 3 1 4 182 | 8 [ r P a l a m ó s .'.

M i n e n S 1 ï 1S4 190 s O l í i n p s . <> .'!

S a n a « u 1 ' 2 ! l s . 8 1 , 1 l . l o t C I

l ' I . i l i . i I ) \ r

La propera (24 novem bre : I K 1. C o n t r o l - ;

Sant Cugat-\ artorc lles; C irde-M o l l e t (. 1

dcu-Súria M inyaner- Montgrí; S i i n l C i l i a t 7 l i

L a p r o p e r a ( 1 5 d e s e m b r e ) : Ol ímpycde la Floresta-Platja d'A­ro; Prosperitat-Castellar; Fscodi-nes-Mollet; Palamós-l.loret; Cam­p r o d o n - L a l ' n i ó n ; Ripollet-Winterthur Sant Cugat B; Lògic Control (descansa).

HOQUEI SOBRE PATINS

Segona ca ta lana G R U P 1

N a v a r c l e s J M J ajornat S a n t F e l i u - C a l d e s 7-4 V i c - A r e n y s M a r s/c Universitari-St Celoni . .ajornat P H St Cugat-Gel ida 4-2 A r e n y s Munt-Aiguafreda . .7 -4 S e n t m e n a t - B i g u e s 4-11

Equip PJ PG PE PP GF CC Punta

A t e n y s M u n t 7 6 I 0 39 21 13

St l-'eliu 7 6 II 1 45 28 12

Vic 7 5 1 0 55 12 I I

St C e l o n i 6 5 0 1 41 29 10

B igues 7 5 0 2 57 53 II)

P H St Cugat? 4 0 3 3 7 3 1 8

Arenys Mar 7 3 2 1 54 31 8

C a l d e s 7 3 0 4 58 38 6

G e l i d a 7 2 1 4 57 36 5

Navarc l e s 6 2 1 5 25 36 5

S e n t m e n a t 7 1 (I 6 55 51 2

J .M.J . 6 1 0 5 21 46 2

l ' n ive t s i t a r i 6 0 (I 6 30 67 0

Aiguafreda 7 0 0 7 24 79 0

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : JMJ-Sen tmena t ; Ca ldes -Navar -cles; Arenys de Mar-Sant Feliu; Sant Celoni-Vic; Gel ida-Lniver-sitari; Aiguafreda-PH Sant Cugat; Bigues i Riells-Arenys de Munt .

Segona ca ta lana G R U P 4

F o l g u e r o l e s - L a G a r r i g a . . 4 - 3 S t a P e r p è t u a - T o n a 4-4 St I g n a s i - B a r c i n o a jornat P e n y a B B - C E S 4-5 Masquefa-P.PIegamans.ajomat Vi lanova-Esp lugues 4-1 M o n j o s - C H St C u g a t 3-7

Equip PJ PG PE PP

57

40

3 3

35

53

36

54

26

35

50

20

2 2

38

12

10

9

Vilanova 7 6 0 1

T o n a 7 4 2 1

Masquefa 6 4 1 1

Sta P e r p e t u a 6 4 1 1

C H Si C u g a t 6 3 2 1

Monjos 7 4 0 3

P .PIcgamans 5 3 1 1

Fo lgue ro le s 6 3 (1

Ba tc ino 6 2 1

Voltregà 6 2 1

C K S 7 2 1

Ksp lugucs 6 2 0

P e n y a BB 7 2 0

St Ignasi 4 0 0

La ( ïa t t iga 6 0 o

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : ' l 'ona-Folgueroles; Barcino-Santa Perpètua; CKS-Sant Ignasi; Palau P legamans -Pcnya Blanc Blava; Ksphigiies-Mas(|uef 'a; C H Sant Cugat-Vilanma; Voltregà-Mon jos: La Garriga (descansa).

Divis ió d 'honor

Egara 1 9 3 5 - C D Terrassa .2 -1 V a l l è s Esport iu -Po lo 1-2 C . C a m p o - A . V a l d e l u z 1-2 Sardinero- . lo laseta 0-2 F C Barce lona-Egara 1-13 At l .Terrassa -Júnior 10-0

E q u i p P J P G PE P P G F G C Punts

K g a t j 7 7 0 I I 3 9 5 21

A t l l ' c t t a s s . 7 6 0 1 3 4 5 1 8

j o l a s e t a 7 6 0 1 2(1 6 18

P o l o 7 5 0 ? 2 2 13 15

A . V a l t l e l i i í 7 3 ? 2 17 2 0 11

S a t d i n e r o 7 3 1 3 10 16 10

C l ) T c t t a s s a 7 ? 2 3 11 17 8

J ú n i o r 7 2 1 4 8 2 5 7

B a r c e l o n a 7 1 1 5 9 3(1 4

K g a r a 1 9 5 5 7 2 0 5 7 2 3 6

V a l l è s K s p . 7 0 7 5 11 2(1 7

C . C a m p o 7 0 1 6 11 19 1

L a propera (24 novembre) : F C Barcelona-Club de Campo; Atlè­tic de Terrassa-Aldeasa Valdeluz; Egara-Jolaseta; Júnior-Sardinero; Polo-Egara 1935; C D Terrassa-Vallès.

Primera divisió f emen ina C a m p i o n a t de C a t a l u n y a

Línia 22-Júnior 0-2 Val lès Esp. -CD Terrassa. . . .6-0 Júnior 1917-Gavà 0-9 Pedralbes-Atl.Terrassa 6-0 Egara-Iluro 13-0

Equip PJ PC PE PP GF GC Punta

Jún ior 5 5 0 0 4 6 0 1 5

Kgara 5 5 0 0 42 1 15

Línia 22 5 4 0 1 27 3 12

P e d t a l b c s 5 3 1 1 11 5 10

Gavà 5 3 0 2 16 7 9

Vallès E s p 5 2 0 3 13 I I 6

C l ) Terrassa 5 1 0 4 1 33 3

l luro 5 0 2 3 1 34 2

All. Terrassa 5 0 1 4 0 27 I

Júnior 1 9 1 7 5 0 0 5 1 3 7 O

L a propera (24 novembre): CD Terrassa-Júnior 1917; lluro-Vallès Es­portiu; Altètic Terrassa-Egara; Jú-nior-Pedralbes; Gavà-Línia 22.

S e g o n a c a t a l a n a G R U P A

El c a p de s e t m a n a p a s s a t e s v a n suspendre tots e l s partits de rugbi a c a u s a de la pluja

P J PG PE PP PP

Vic 4

Univers i ta r i 4

S i tges 4

Sant Cugat 4

Cas te l l e t 4

0 145

1 119

PC Punta

46 8

73

39 123

74

47

6 5

117

L a p r o p e r a ( 2 4 n o v e m b r e ) : l 'n ivers i tar i -Sant Cuga t Júnior; Crancs-Castellet; Sitges (descan­sa).

PETANCA

5a D I V I S I Ó

Mira-sol-Les Torres-Rubí.....5-l 1 St Francesc-Sant Cugat 6-10

La propera (24 novembre): Mas Guinardó-Mira-sol-: At. Sant Cugat-liinel Rovira; Ixjs'lòrres-RubíB-Sant Francesc.

6a D I V I S I Ó

Sant Cugat -St Andreu . . . . 13 -3 Cerdanyola -St F r a n c e s c . 13-3

La propera (24 novembre): Sant Francesc B- At. Sant Cugat At. B.

Sant Quirze-Montcada.

OS 4 CANTONS

Espectacles

38 Divendres, 22 de novembre de 1996

Educació

El llibre 'L'Estat del món% presentat per Amics de la UNESCO

Els ponents advoquen per resoldre els problemes globals del món des de la localitat Solucionar els problemes mediambien-tals globals des d'un àmbit local. Aques­ta va ser una de les idees defensades a Tacte de presentació del llibre L'Estat del món, 1996, organitzat per l'associació

Amics de la UNESCO VaMoreix-Sant Cu­gat i que va aplegar dimarts al Teatre-au-dHori uns 850 alumnes de quatre instituts del municipi. L'alcalde, que va presidir l'acte, va destacar que el municipi ja tre­

balla en aquesta línia, mentre que el di­rector del centre UNESCO de Catalun­ya, Fèlix Martí, i el biòleg Joan Domènec Ros, van advertir sobre la necessitat d'op-timKzar els recursos naturals.

\ l o \ i c \ BKRNAHI-.

- Sant Cugat -

l.a presentació de l i n to rmc l'Estat del IIIIÍH. que publica

anualment el Worldwatch lns-titute, es i;i fer per segon anv consecutiu davant un públic jo \ c . format per N.sO alumnes de primer i segon de B I T de Ics escoles A\enç i Kl Pinar i els i n s t i t u t s Arnau Cadel l i Lconardo da Vinci. "Kls joves són els que han d'afrontar els problemes mediambientals del futur", va argumentar Mont­serra t R u m b a u . p r e s i d e n t a d'Amics de la I N F S C O Vall-doreix-Sant Cugat, associació que va organitzar l 'acte. Pre­c i s amen t , la p re sen tac ió de dimarts es va centrar en l'anà­lisi de la problemàtica de l'ai­gua a la Mediterrània, així com de les diferències socials en­tre el Sud i el Nord.

Duran t les seves in te rven­c i o n s . F è l i x M a r t í i Joan

D o m è n e c Ros van defensar una actuació local per resoldre els problemes mediambientals i socials d ' à m b i t global . Fn aquest sentit . Joan Aymerich va afirmar que Sant (lugat tre­balla en aquesta línia. Així, l'al­calde va destacar "la tasca d'in­t e g r a c i ó " q u e l ' a s s o c i a c i ó d ' i m m i g r a n t s \ u l les s e n s e F ron te re s ha dut a t e rme al municipi durant cinc anys, a més de recordar que l'Ajunta­ment ha recuperat la bassa dels Alous com a espai aqüífer.

Domènec Ros va apostar per l 'optimització de l'aigua a les ciutats, atès que és un recurs "p rog res s ivamen t escàs a la Mediterrània". Fn aqtiest sen­tit, el biòleg i catedràtic d 'e­cologia a la Inivers i ta t de Bar­celona va advertir que els pous s'estan salinit/.ant a causa d'un ús excessiu dels recursos hí-drics, i va recordar que les de­p u r a d o r e s no so luc ionen el problema dels ritis contami-

Fèlix Martí i Joan Domènec Ros durant la presentació. Foto: M. BADIA

nats. Concretament, Domènec va explicar que els llots con-t a m i n a n t s q u e r e su l t en del procés de depuració s'aboquen al mar, i poden ser ingerits pels peixos i passar a la cadena d'a­limentació humana.

Per la seva banda, el director del centre Ü N F S C O de Cata­

lunya va recordar que, a més de preservar els recursos na­turals, els joves t enen altres deures: treballar per respectar els drets humans i per acabar les guerres i la pobresa. "Som ciutadans del món, i els pro­blemes del món afecten tot­hom". va assegurar.

Eh cinc deures,

segons Fèlix Martí

1. "Totes les guerres

es poden aturar

isón evitables"

2. "No n 'hi ha prou amb

Fajuda humanitària, cal

eradicar la pobresa

•

3. "Hem de lluitar per

preservar els recursos

naturals de cara a les

generacions futures"

•

4. "Cal respectar

els drets humans

universals"

•

5. "Cal lluitar contra

ranalfabetisme"

A nius de Salamanca "Es un reclam que ja vam

fer en el govern del PSOE. i que ara li toca fer al PP"

l'asca cultural del PP "l'ultraliberalisme del PP només por conduir a una mercantilització

de la cu/fura"

El portaveu del govern. . Miguel A ngcl Rodríguez

"Demostra la sensibilitat que té el govern davant de determinats problemes "

1 .es parelles de fet homosexuals "Es mereixen el reconeixe­ment oficial tant o més que les homosexuals, en la me­sura que aquestes no es po­den casar"

E'Església i l'CNICEF "Km sembla ridícula l'a­

portació de PEsglésia i ara mateix faria una recol·lecta"

C o n f e r è n c i e s

Alborch reclama a Sant Cugat

el reconeixement dels drets humans Uexminïstra presenta una recopilació de Dolors Renau

C I M LOZANO

- Sant Cugat -

"F' integrisme en si mateix ja genera la violència, en la me­sura que es fonamenta en la negació de la llibertat, una lli­bertat que afecta especialment les dones". D'aquesta manera, l 'exministra de Cul tura i ac­tual d i p u t a d a pel P S O E de València, Carmen Alborch, re­lacionava els tres concep te s que abraça el llibre Integris-mos. violència y mujeres. un re­cull d'articles sorgits arran del rebrot dels fonamentalismes, ed i ta t i prologat per la sant-cugatenca Dolors Renau.

Alborch va qualificar el llibre de " m a g n í f i c " i d ' " u n bon

exemple per comprendre mi­llor què està passant en països com Algèria o l 'Afganistan", on "l'integrismc està imposant la seva veritat absoluta". Tot i així, al llarg de la presentació, Carmen Alborch va voler dei­xar ben clar que aquest feno­m e n no és n o m é s e x c l u s i u dels països i s làmics , ja que "l ' integrismc és una forma de feixisme" i. per tant. "aquest també s'ha donat a Furopa. i més c o n c r e t a m e n t , a Fspa -nya". Per a Carmen Alborch, els fonamental ismes "partei­xen de la mística del col·lec­t i u " , q u e é s d i r e c t a m e n t contrària a "la modernitat i a la d e m o c r à c i a " . D a v a n t d ' a ­questes circumstàncies, i a les

portes del segle XXF les do­ncs són les més perjudicades perquè, segons Alborch, "som el símbol de la modernitat" en contínua contradicció amb "el m a n t e n i m e n t d ' u n a cu l tura patriarcal".

Alborch va afirmar con tun­dent que "no es pot defensar una determinada cultura o tra­dició si en sur ten malpara ts els d re t s h u m a n s fonamen­ta ls" . que per a ella se cen­tren en "el dret a l 'educació i a la salut", i amb aquest ob­jec t iu va demana r un esforç als organismes internacionals perquè tots aquests drets fos­sin reconeguts .

FI llibre Integris/nos, violència v mujeres és un recull de set ar-

Carmen Alborch

ticles de diferents autors, en­tre ells la san teuga tenca so­cialista Dolors Renau, que s'ha encarregat t ambé de prologar i editar Pobra. Segons Renau, el llibre "té la virtut de ser el fruit del treball col·lectiu d 'u­nes persones preocupades pel rebrot dels fonamentalismes", que , per a ella, "afecten espe­cialment les dones en tots els seus àmbi ts" .

QS4CAIVroNS Divendres, 22 de novembre de 1996 Cultura 39

E n t i t a t s

Les entitats rebran subvencions d'acord amb la seva activitat

Es pretén redistribuir els recursos de manera equitativa L'Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat de­finitivament les normes regulatives d'ator­gament de les subvencions a les entitats lo­cals. Els nous criteris d'atribució responen a la intenció de redistribuir els recursos de

manera equitativa segons les tasques que exerceixi cada ens local. Primordialment, són subvencionables totes aquelles activitats que facin les entitats i que responguin a l'in­terès general del municipi.

Kl.ENA C YSTEI.LARNAl - Sant Cugat -

L'àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat ha fet oficials els nous criteris d'a­torgament de les subvencions, destinades a les entitats locals, que es van aprovar per unani­mitat al passat ple municipal.

Així ho va anunciar la t inent d'alcalde d'aquesta àrea muni­cipal, Àngels Ponsa, en el Con­sell Cultural que es va celebrar dijous passat a la sala de plens del consistori. Ponsa va assegu­rar que el canvi de criteris so­bre les subvencions no afectarà les entitats del municipi, ja que no suposarà una reducció de les atribucions, sinó una millora en la redistribució dels seus recur­sos en relació amb les activitats i fe ines q u e fa cada en t i t a t . "Una reducció segur que no es

produirà, perquè la partida que es destina a les entitats és la ma­teixa que la de l'any passat. L'ú­nic que s'ha fet ha estat regular formalment les bases d'atorga­ment", assenyala Ponsa.

Criteris d 'a torgament

L'àrea de Serveis Personals ha lliurat un dossier explicatiu a les entitats locals on s'especifi­quen les normes que regulen l ' a to rgament de les s u b v e n ­cions. A partir d'ara, les entitats hauran d'omplir una completa enquesta facilitada per l'Ajun­tament que servirà per conèi­xer en profunditat les activitats que fan cadascuna de les enti­tats locals. D'aquesta manera, amb la informació obtinguda es podrà destinar, de manera equi­tativa, una subvenció determi­nada a cada ens.

L'Ajuntament estableix que són subvencionables les acti­vitats programades que es fa­cin al municipi durant tot l'any i que afecten les matèries de sanitat, serveis socials, ense­nyament, esports, cultura i jo­v e n t u t , c o m e r ç i a c t i v i t a t s e c o n ò m i q u e s . La p r inc ipa l condició que s'exigeix a l 'en­titat perquè pugui gaudir d'u­na subvenció és que aquesta treballi en funció de l ' interès genera l per al munic ip i . So­bretot, es faran prevaler les ac­tivitats obertes que tinguin re­pe rcuss ió en l ' àmbi t social. L'administració podrà secun­dar qualsevol projecte, entitat o persona que, pel seu interès al nostre municipi, siguin tam­bé d ' in terès general per a al­tres comuni ta ts o col·lectius.

D'altra banda, durant el Con­sell d e Cul tu ra t a m b é es va

Lenvelal continuarà oferint balls de saló les nits de Nadal. Foto:

anunciar l'elaboració d 'un ca­lendari d 'activitats dissenyat per a l'any 1997 per evitar que no s'acumulin els actes en un mateix dia o hora, com succeïa en anys anter iors . A m é s , es crearà una taula de lleure en la que participaran totes les en­t i ta ts que es d e d i q u e n a fet

aquest tipus d'activitats. Pon­sa també va anunciar, ja de cara al Nadal, la supressió dels actes de nit a l 'envelat per falta d'a­fluència de públic, exceptuant els demanats balls de saló. N o obstant, es mantindran els ta­llers matinals i els espectacles infantils de tarda.

M ú s i c a

Un moment de l'actuació dels joves intèrprets. Foto: X. I.ARROSA

Guitarra per tancar la Festa de Tardor À N G E L S CASTUERA

- Sant Cugat -

El Pòdium de Joves Intèrprets que organitza cada any Joven­tuts Musicals a Sant Cugat va tancar diumenge la 21a edició de la Festa de Tardor. Els qua­tre joves intèrprets de guitarra Daniel Calvet, Axel Jordà, Da­niel Nogués i Bernat Padrosa van oferir un concert monogrà­fic de guitarra a la Casa de Cul­tura. El repertori que van pre­parar els concer t is tes incloïa temes barrocs i contemporanis,

amb obres de Vivaldi, Bach, Granados i Villalobos.

El Pòdium de Joves Intèrprets és s e m p r e un c o n c e r t m o ­nogràfic, i en aquesta ocasió es va triar la guitarra. Per a Carme Talleda, secretària de Joventuts Musicals i m e m b r e de la co­missió organitzadora de la Fes­ta de Tardor, "el concert és la manera perfecta d'acabar una mostra de cultura popular i tra­dicional en què participen to­tes les enti tats".

Talleda també va destacar que els intèrprets que actuen al Pò­

dium són músics que ja han aca­bat els estudis però que encara no s'hi dediquen professional­ment. Així, el Pòdium és una plataforma excel·lent perquè es puguin familiaritzar amb el pú­blic. Els joves intèrprets valo­ren molt aquesta oportunitat.

La comissió que organitza la Festa de Tardor s'està plante­jant la possibilitat de progra­mar els actes de la festa al llarg de tres setmanes en properes edicions, i no concentrar totes les activitats només dissabte i diumenge.

P i n t u r a

Dues pintores de Sant Cugat participen en un homenatge

a Coco Chanel À N G E L S CASTUERA

- Sant Cugat -

Les artistes santeugatenques Mercè Diogène i Marina Cay-cedo presenten la seva obra a la casa Elizaldc en una mostra col · lect iva de t r ibu t a Coco Chanel que ha organitza l 'Ins­titut Català de la Dona i l'As­sociació i n d e p e n d e n t Dones de Catalunya, que a més ator­garà el premi Donart .

Les dues p in tores exposen els seus quadres amb quaran­ta dones més que han volgut retre un homenatge particular a la dissenyadora i modista Ga-brielle Chanel , que va morir fa 25 anys. Gabrielle Chane l , més coneguda com a Coco, va convertir-se, amb la seva audà­

cia, en protagonista del segle XX. Coco Chanel va inventar la moda unisex i va imposar el tall de cabell ei la garçone, Va crear l'estil que més va influir en les dones d ' O c c i d e n t als anys cinquanta i seixanta.

A més de l'exposició col·lec­t iva en la q u a l p a r t i c i p e n Diogène i Caycedo. el tribut a Coco Chanel inclou també taules rodones que s'han fet aquesta setmana. Avui, la pin­tora Marta Cabeza, que tam­bé exposa a la col·lectiva, par­larà sobre El color, els colors i Coco Chanel a pa r t i r de dos quar ts de vuit. En acabar el col·loqui, es proclamarà el pre­mi Donart 96. L'exposició es­pot veure a la casa E l iza lde fins diumenge.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C7 Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

40 Cultura USI CANTONS Divendres, 2J de novembre de 1996

Òpera

6Le nozze di Figaró' arriba demà al Teatre-auditori

Lobra s'inclou dins el cicle 'Opera a Catalunya'

"Ir.< murs di•-•Figaró". un dels muntatges dib Xnw·rli t"0[xiii/li Sabtdill l-oto l·LS4(.\S IO\ S

Fl.l.NA C.\S I I.I.I.AKNAl

- Sant Cugat -

I ,'òpera l.e nozze di Figaró, del c o m p o s i t o r Wolfgang Ama-deus Mozart , arriba demà al T e a t r e - a u d i t o r i t a n c a n t el novè cicle Opera a Catalunya c|iie dirigeix Mirna Lacambra. L'obra es va a e s t r ena r amb èxit el 6 de novembre passat al teatre La Faràndula de Saba­dell i durant tot el mes també ha tingut bona acollida a Reus i a Cïirona. L'últim escenari el posa Sant Cugat. L'obra itine­rant arriba a la nostra c iutat amb un èxit de públic asse­gurat. I és que totes les entra­

des per poder sentir acpiesta clàssica òpera, demà a la nit, es van exhaurir fa gairebé un mes.

La història de l.e nozze di Fi­garó transcorre a la Sevilla del segle XVIII . Albert Argudo, davant l 'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigirà aquesta òpe­ra, que serà in terpre tada pel baix'Ismael Pons (comte d'Al-mav iva ) , les s o p r a n o s Rosa Mateu (comtessa d'Almaviva) i Rosa Nonel l (Marcellina), i la mezzo-soprano Susana San­t i ago ( C h e r u b i n o ) . Ca l no obl idar t ampoc la presència d 'Angel O d e n a , que subst i ­tuirà el baríton Lluís Sintes en

el paper de Figaró, que va in­terpretar a Sabadell. Fn la pell de Dottor Bartolo es posarà la veu de Josep Pieres i Vicenç Esteve donarà vida a Don Ba-silio. Vuit joves veus dirigides per Rosa Ribera.

El cicle Opera a Catalunya ha estat produït per l'Associació Cor d'Amics de l'Òpera de Sa­badell. Aquesta producció, que ha exigit un pressupost de 110 milions de pesse tes per por­tar-la a terme, ha tingut el pa­t roc in i de l d e p a r t a m e n t de Cul tura de la General i ta t de Catalunya, amb l'ajut del Banc Sabadel l i amb el suport de l 'Ajuntament de Sabadell.

E s p e c t a c l e s

El Centre Cultural va presentar dues

coproduccions a Osca Els dos espectacles van tenir molt èxit

RlTH BOU.INGKR - Osca/Sant Cugat -

FI Teatre-auditori del Cen­tre Cultural de Sant Cugat va participar la setmana passada en Ton/ena edició de la Tira de Teatre d'Osca, organitzada per la c o m u n i t a t a u t ò n o m a d'Aragó. FI centre santeuga-t enc es va p r e s e n t a r com a productor i espai teatral en un estand doble, jun tament amb participants de tot l 'Fstat es­panyol.

FI Cen t r e Cultural de Sant Cugat també va portar dos co­produccions a la mostra d 'Os­ca: la companyia santeugaten-ca Tetrateatre i Colors, Dansa Espanyola, formada per balla­rins del Vallès i de Barcelona. 'Tetrateatre va presentar la ver­sió castellana d'Una nit qual­sevol, dissabte a les sis de la tarda, i la companyia de dan­sa va oferir Agua de Luna a les onze de la nit. Els dos espec­tac les van ompl i r de gom a gom els recintes i van rebre força aplaudiments, segons ha informat Tomàs Seix, director del Cen t r e Cul tural de Sant Cugat . La mostra ha permès "un intercanvi d 'experiències amb al t res c o m p a n y i e s tea­trals", assegura Dolors Vilara-sau, directora de Tetrateatre ,

ja que la fira va tenir la parti­cipació de mes de vint com­panyies amb espec tac les de tots els formats. Fls membres de les ducs companvies cata­lanes afirmen que l 'experièn­cia ha estat molt positiva per­què els ha pe rmès "obrir el mercat" , perquè és una "\ ia per donar-te a conèixer", cl i LI Sílvia Calvo, p roductora de Colors. Dansa Espanvola.

Optimism*' d<> Seix

Tot i que en Ics mateixes fi­res no s'acostuma a firmar con­tractes ni concretar res, 'Tomàs Seix assegura que "la impres­sió va ser que realment acon­s e g u i r e m més d ' u n a r ep re ­sen tac ió , po t se r a Aragó, cl País Basc o Castella-la Man­xa". Aquest ha estat el primer cop que el Teatre-auditori ha participat en una mostra de te­atre i, per tant, "no esperàvem gran cosa", ja que l 'experièn­cia ha servit com a prova, afir­ma Seix, però "ha anat molt bé" . Per tant, el Cen t re Cul­tural de Sant Cuga t tornarà Tany que ve a la mostra d'A­ragó com a productora i ha de­cidi t t a m b é par t ic ipar en el Mercat de Música Viva de Vic, q u e cada any es ce l eb ra en aquesta ciutat ososnenca.

Música

Anar-hi anant amb el flabiol sonant Cobla Metlüerriuiin i Albert (.uinoeart l.lov: Itiitrt-uitditiin Ditlrs; 15 í/V novembre

Fni ARI) IKNKR

El concert de divendres passat tenia novetats: un Gershuin amb la tenora refilant! La composició del programa sembla una mena d'homenatge a la barreja d'estils i

nivells que convida a la curiositat per constatar la bondat de la go­sadia. Després d'escoltar amb prou d'interès l'experiment, arribo a la conclusió que tocar determinada música amb una cobla no passa de ser un joc amb poc futur, sen­se gaire interès.

La cobla va iniciar el programa amb Ijifxdn "ada de Juli (iarreta,

(•'// moment de l'actuació d Albert Guinovart. Foto: XI..

amb un so correcte i compacte. A continuació, amb el mestre Ven­tura al capdavant, va intetpretar tres petites peces de Claude De-bussy amb un resultat plausible. La tercera intervenció, amb el so­lista Albert Guinovart al piano, va ser la Rhapsody in fílt/e de Georgc Gershwin. a partir d 'un arran­jament per cobla de Bernat Cas-tillcjo. Aquí es va produir umfi/ga prèvia ilels dos percussionistes que amb la seva absència van obli­gar a reinieiar la interpretació de la peça, en adonar-se el director que no havien sortit a l'escenari, quan ell havia començat l'execució. Després d'aquest peculiar inici vam sentir una \crsió excessiva­ment elevada de to per part del conjunt instrumental, sobretot pel que fa a la percussió, potser per compensar cl retard. Albert Gui­novart va demostrar cl seu conei­xement de l'obra de l'autor no­vaiorquès i va estar convincent,

IJI cobla Mediterrània en el romert de divendres pensat. Foto: X.I..

enèrgic o tendre, segons els mo­ments. La segona part es va iniciar amb la So net tina sobre temes de Motttpot/ de Guinovart. un encàr­rec de la (ieneralitat per comme­morar el centenari del músic bar­celoní. que el mateix autor va interpretar amb l'elegància prò­pia de l'obra del traspassat mestre. A continuació, la cobla, sense la participació del flabiol, va inter­pretar Moixaranga d'Algemesí, de Joaquim Serra, una obra d'un cres­cendo ravelià, de gran força, amb la insistent presència de la percus­

sió marcant el tempo. Amb el Con­certino, una mena de sttite basada en la música de Mar't cel, dividi­da en tres temps, amb l'autor al­tre cop al piano, es va tancar el programa d'un eclèctic total, sen­se aconseguir reeixir en un con­cert que inclou temes amb prou qualitat musical però excessiva­ment inflats i mancats de con­sistència orquestral.

Agraint els aplaudiments de l'escàs públic, per acabar d'ado­bar-ho, el Yesterday dels Beatles. Qui en dóna més!

Més de 100 parades amb mobles i objectes de totes les èpoques i preus.

Ocasions úniques.

Compres vendes canvis d'objectes antics i usats. \ * \ï » t;.- I* ? f

mmm Rlysl Teï.674 4 » ^ ¥ ^ 4 1 4 < f í

f

\ * -F >.

* í '&

* * ^ * v l = t

42 Cultura H £ I G W T O I N S Dnetitires. 22 de novembre de 1906

M o s t r a p o p u l a r

La Mostra impulsada per la Unió comença amb poc públic

Música clàssica i folklore conformen la programació El mal temps ha dissuadit els santcugatencs a assistir als actes de la primera Mostra de Cultura Popular que ha organitzat la Unió Santcugatenca en un intent de posar en con­tacte les entitats santcugatenques amb els

ciutadans. El primer objectiu s'ha assolit: la resposta de les associacions ha estat bona, però la pluja ha restat afluència a les activitats que s'havien programat per al pri­mer diumenge.

A\(;l·:i.sC\sTl·KRA - Sant Cugat-

Més de cent persones s'han aple­gat aquest cap de setmana al tea­tre de la l nió entre les dues ac­tuacions que es van fer matí i tarda. I >a secció de vent de la Jove Orquestra va oferir un concert. Kl director, Josep Ferré . va mostrar-se encantat de participar en aques­ta mostra d'entitats, i va destacar que s'ha de rellancar un teatre que està desaprofitat. "Kl teatre de la Unió hauria de servir per fer es­pectacles en una altre format" en

el que les entitats tinguessin mes protagonisme.

Aquesta funció de cohesió entre les entitats és precissament la que persegueix la junta directiva de la Unió Santcugatenca.La mostra, segons Gonzaïez, ha de ser el prin­cipi d'una nova etapa per a la l'nió Santcugatenca, després d'una llar­ga temporada en crisi. Ernest Naté, un dels membres de la Jun­ta Directiva, ha estat un dels grans impulsors d'aquesta Mostra de Cultura Popular.

Gabriel Ruiz, el president del Centro Popular Andaluz, que diu­

menge a la tarda va actuar a l'es­cenari de la Unió, va dedicar unes sentides paraules a Naté quan el cor A nuestro aire va acabar de can­tar, entre els forts aplaudiments del públic. Abans, l'Esbart ja ha­via rebut l'ovació del públic. El grup d'havaneres Tardor de la Unió Santcugatenca va rematar la tarda amb una actuació que va en­tusiasmar els espectadors.

La programació continuarà diu­menge amb l'actuació de cinc co­rals santcugatenques. El recital de cant coral començarà a les sis de la tarda i es farà a la Unió. La Camerata di Phonasci actuanta la Unió. Foto: XAVIER l.ARROSA

E x p o s i c i o n s

Fer de la crònica un bon art

Som t/e l'artista: Ramon Moscardó I.lot : salti Ritsiiiol Dates: Fins al 26 t/e novembre Obres: pintures

l'i-.KK PlCII

L'exposició que presenta el pintor barceloní Ramon Mos­cardó (l^S.i) a la sala Rusinol no pot passar desapercebuda. La raó la trobem en el fet que la mostra pot fer gaudir un am­pli ventall de públics. Ramon Moscardó recupera la pintura feta amb intencions de ser des­criptiva i cronista de les seves observacions, però a la vegada emotiva i personal.

L'artista util i t /a els pinzells per narrar situacions que des­criu amb la mateixa precisió subjectis LI amb què ho taria un bon escriptor que no es limités a descriure el que veu. Ramon Moscardó. com els bons crea­dors, fa servir els motius esco­llits per començar a treballar, però després es llança al buit i aconsegueix personalitzar i hu­manitzar les seves creacions. Els quadres titulats HongKong, El músic i Cirkus de Praga, més

que meres postals turístiques, són fragments topogràfics de sent iments i també de sensa­cions.

Ramon Moscardó compon i pinta amb la frescor de qui co­neix l'ofici i que sap deixar la tècnica en un segon nivell. El pintor dóna importància a la vida quotidiana. En les seves pintures trobem carrers de les nostres c iuta ts , bars i perso­natges en situacions de la vida diàries, tots aquests fragments són t ractats com a e l e m e n t s poètics del cada dia.

Personalment trobo especial­ment interessants les obres de petit format. Algunes d 'aques­tes pintures aporten elements més va len ts que la resta de l'exposició.

Resumint, la seva pintura és optimista i ens transporta a si­tuacions agradables . Ramon Moscardó beu de les diferents fons pictòriques però sap po-sar-les en una contemporaneï­tat correcta. Ramon Moscardó ha exposat en una infinitat de ciutats de tot el món. L'expo­sició es podrà visitar fins al 26 de novembre.

Vives Fierro exposa a la galeria Canals

REDACCIÓ

La festa és un quadre excel·lent de Fexposuió. Foto: ELS 4 CANTONS

EIS4CAINTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 6 2 8 2

Canals Galeria d'Art acull, des de dimarts i fins al 10 de desem­bre, una exposició del pintor Vi­ves Fierro. Sota el títol Carners de Sant Cugat, l'artista ens mostra la seva obra recent, dedicada a la ciutat de Sant Cugat. A les obres exposades hi podrem reconèixer indrets i racons propers i familiars.

Vives Fierro ha demostrat al llarg de la seva dilatada carrera com a pintor una especial predilecció per l'art figuratiu, el qual ha re­presentat sempre des d'una òpti­ca molt singular i personal, defu­gint els p r o c e d i m e n t s més convencionals. Els paisatges ur­bans han estat el punt de mira dels seus pinzells, que han copsat el més essencial dels temes es­collits per donar-nos una altra vi­sió de l'entorn més proper a nos­altres i més detallista.

El llegat pictòric i alhora docu­mental que fins ara ha realitzat aquest pintor de temes urbans. és considerat en tota la seva im­portància en el cas de la ciutat de Barcelona, per exemple, que ha estat musa inspiradora per al pin­tor en moltes ocasions.

Vives Fierro demostra un gran interès per la tècnica i procedi­ment pictòrics, amb aportacions de gruixos, pinzellades soltes i l'ús d'elements afegits, que do­nen una gran força i desimboltu­ra a les seves obres.

L'exposició pertany a la sèrie de mostres que Canals Galeria d'Art organitza amb motiu del seu desè aniversari.

ELS-ICArYTONS Divendres, 22 de novembre de 1996 Cultura 43

P a t r i m o n i

El museu de Terrassa no vol tornar la Mare de Déu a casa

El director proposa instal·lar-ne una rèplica al Reial Monestir

De moment, no. El museu de Terrassa es nega

a traslladar definitivament la Mare de Déu de

Sant Cugat a casa. Perquè, entre altres coses,

"encara ningú no s'ha adreçat a nosaltres de

manera oficial", segons el director del museu,

Domènec Ferran. L'única concessió que estan

disposats a fer és "traslladar-la de forma pro­

visional durant quinze dies o un mes".

G K N I L O Z A N O

- Sant Cugat -

El director del museu de Ter­rassa, D o m è n e c F e r r a n , ha proposat també la possibilitat de fer una rèplica de la Mare de Déu de Sant Cugat de tal manera que la talla original no s'hagi de moure del museu de Terrassa. De fet, aquesta al­ternativa ja s'havia plantejat l'any 1990, quan alguns veïns de Sant Cugat van demanar el retorn de la imatge i van rebre la mate ixa resposta per part del centre terrassenc. D e mo­ment, Domènec Ferran només ha accedit a "traslladar la ta­lla de forma provisional durant quinze dies o un mes com els m u s e u s e s t e m acos tumat s a fer", però assegura que no s'ha plantejat encara la possibilitat de tornar-la a Sant Cugat per­què "ningú no se'ns ha adreçat of ic ialment" . Aquesta si tua­ció, però , no durarà gaire ja que la comissió de patrimoni cultural es va reunir ahir amb l 'Ajuntament per constituir la comissió pel retorn de la Mare de D é u de San t C u g a t , q u e s 'encarregarà de dur la pro­posta al museu de Terrassa. El grup el formaran un represen­tant del consistori, un de l 'Es­

glésia, un altre triat d 'entre els impulsors del moviment en fa­vor del retorn i un represen­tant d'Amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat. De fet, ha estat aquesta associació que ha aconseguit el suport de 400 persones en la campanya de recol l ida de s igna tu re s q u e van engegar durant la Fes ta de Tardor per demanar el re­torn de la imatge, que es tro­ba allunyada del monestir des de l 'any 1917. La presidenta d 'aquesta organització, Mont­serra t R u m b a u , ha exp l i ca t que no té cap senti t que la ta­lla estigui a Terrassa i que la in tenció d 'aques ta iniciativa és de "negociar a m b el m u ­seu" perquè la Verge torni al monestir.

Montserrat Rumbau ha apun­tat que l'associació Amics de la U N E S C O proposarà q u e el rector de la parròquia de Sant Pere , mossèn Pere Vivó, sigui el representant eclesiàstic de la comissió i que l 'alcalde de Sant Cugat , Joan Aymerich, s'hi afegeixi en nom de l'A­jun tament .

E n aques t sen t i t , Joan Ay­merich ja ha avançat que està p l e n a m e n t d isposa t a fer el que calgui pel retorn de la ta­lla. Per a Aymerich, la propos­

ta de traslladar la Marc de Déu cada un cert temps a Sant Cu­gat és "una idea absurda", per­què la demanda del retorn no respon a un problema d'espai perquè, segons l'alclde, "ja sa­bem anar al museu de Terras­sa", sinó de patrimoni cultural, i per això "el que ens interes­sa és que ens portin la Mare de Déu autèntica". L'alcalde reconeix que aquest fet és in­comparable amb la polèmica dels arxius de la General i ta t Republicana que es troben a l'Archivo Nacional de la Guer­ra Civil de Salamanca, ja que "la imatge va sortir legítima­ment de Sant Cugat perquè la van comprar" , però assegura q u e aq u es t fet no impede ix que el reclam sigui igualment necessar i . Joan Aymerich és par t idar i , com la p res iden ta d 'Amics de la U N E S C O , de "negociar una solució i arribar al consens" amb el museu de Terrassa.

La recollida de signatures que ha iniciat per tot el municipi Amics de la U N E S C O conti­nuarà fins a finals d'aquest mes de novembre, moment en què la comissió consti tuïda per a aquesta reivindicació es veurà les cares amb el director del centre terrassenc.

R o n d a l l e s

Els nens imiten un gran roure, protagonista de h història que escoltaven. Fo/o.X.L.

Una altra 'hora del conte' À N G E L S CASTUERA

- Sant Cugat -

Uns cinquanta nens van par­ticipar dissabte al matí en L'hora del conte, una activitat que or­ganitza la biblioteca municipal per introduir els nens en la lec­tura i estimular-los la imagina­ció. Un dels narradors del grup Catacric Catacrac va explicar als nens rondalles i contes de di­ferents punts del món, com ara la Xina o Finlàndia. Els prota­gonistes eren, entre d'altres, els habitants del bosc. Els petits espectadors van respondre amb molt interès les explicacions del narrador, i el van ajudar a si­mular, per exemple, l'arbre pro­

tagonista de la primera història alçant els braços.

Un grup de nens de l'agrupa­ment escolta Berenguer el Gran va participar en L'hora del conte de dissabte. Per a alguns, com el Manel, l'experiència va anar bé per conèixer la biblioteca. "És la primera vegada que vinc, però m'agrada molt llegir, so­bre tot els tebeos. També m'ho passo bé dibuixant." Dimecres de la setmana passada es van ll iurar els premis als q u a t r e guanyadors del concurs de di­buixos de l'anterior edició de L'hora del conte. L'exposició amb els dibuixos quedarà al vestí­bul de la biblioteca fins diu­menge vinent.

S o c i o l o g i a

Joan Estruch parla sobre sociologia

al Club Muntanyenc

El professor de la UAB qüestiona la utilitat de les enquestes

MÒNICA BERNABÉ - Sant Cugat -

Sota el títol Els ciutadans, la so­ciologia i les enquestes, una inter­pretació, el professor de socio­logia de la UAB, Joan Estruch, va oferir dimarts passat una con­ferència a la sala d 'ac tes del Club Muntanyenc. Amb la xer­rada, que s'emmarcava dins del cicle Aula Cultural, Estruch va intentar donar una visió de la sociologia diferent de la que la gent té. Segons Estruch, la so­ciologia "és, per sobre de tot, una manera de veure la realitat i entendre l'entorn en què es­tem immersos."

El conferenciant va centrar

una bona part de la seva con­ferència a explicar que l'ús de la sociologia "pot ajudar a plante­jar la manera d'actuar i interve­nir per solucionar conflictes ac­tuals com el de la zona dels Grans Llacs del Zaire". Contrà­riament al que s'havia anunciat, Estruch no va voler tractar en profunditat el tema de les en­questes, de les quals va adver­tir que "com menys cas en faci la població, millor, perquè es­tan molt desprestigiades i so­vint no responen a la realitat". El professor de sociologia va la­mentar-se que aquesta ciència social es redueix sovint a les xi­fres i dades que mostren les es­tadístiques. Joan Estrucn

ANDREU MARTRO dijous dia 28 inauguració

Sala R usitiol

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 Tardes de 5 a 9

Santiago RusüïoL, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 675 47 51

44 Cultura ELS4CAJYIONS Divendres, 22 de novembre de 1996

RÀDIO S w r CIKÍA'I'

Oe dilluns a divendres: •De 24:00 LI 7:00 h.,Músi­ca al teu ciutat . Música non-stop tota la nit. •De 7:00 a 10:00 h.. Kl Gall del Monestir. Revista d'ac­tualitat. Aquc-it programa repassa les principals notí­cies d'àmbit general i totes Ics notícies d'àmbit local tic la ciutat. Kl programa el dirigeix i presenta Xavier Kornells.

•De 10:00 a 12:45 h., Dies de Ràdio. Kl magazine. Entrevistes, reportatges, ci­nema, teatre...i el concurs l na de Ires, dirigit i pre­sentat per Maribel Cayue-las.

•De 12:45 a l.VOOh., Amb molt de gust. Tots els se­crets gastronòmics de la ma d'en l'ep Blanes. . •De l.rOO a l.v.iOh, Sant Cugat avui, l'informatiu. Kspai dels serveis infor­matius per a conèixer tota l'actualitat del dia. •De l.>:.>0a 14:00h.,Knti-tats. Xavier Miralles diri­geix i presenta aquest espai per a les entitats de Sant Cugat.

•De 14:00 a 1 7:(K)h., Entre tu i jo. Música d'actualitat amb les novetats interna­cionals i els grans èxits de sempre, amb Sandra Bar-neda. •De 17:00 a 18:00 h., Hem d'anar més lluny. Progra­ma dedicat a la música i als grups catalans, presentat per Joan Vallvé. •De 18:00 a20:00h., Al llo­ro. F)spai musical amb totes les nove ta t s , concer ts i grups, presentat per Salva Vallvé.

•De 20:00 a 20:30h., L'Es-portiu. Carme Reverte di­rigeix i presenta aquest es­pai que recull l'informació esportiva local i comarcal. • D e 20:30 a Z.VOOh., No m'agrada la tele. La bona música, pels que no tenen ganes de veure la televisió, amb Josep M. Noguera. • D e 23:00 a 24:00h.,pro­grames de nit: dilluns, Ti-tanita nit: dimarts, L'estre­na; d i m e c r e s . Arrels ; dijous. Cafè de les temp­tacions; divendres, Vallès sense fronteres. •De dilluns a divendres, a les hores en punt, infor­mació de Catalunya i el món en c o n n e x i ó a m b Catalunya Informació. La informació local i comar­cal a càrrec dels Serveis I n f o r m a t i u s de R à d i o Sant Cugat.

• De 24:(X) a 8:00h., Músi­ca al teu costat, tota la nit.

•De 8:00 al i :0()h. . Amics del dissabte. Programa que ofereix música i la partici­pació dels o ien ts . Amb Pere Pallissa. •De 11:00 a 12:00h., Nos­tra Dansa. Sardanes, amb Joan Fàbregas i Pere Pallis­sa. • De 12:00 a 13:00h.. Kl M a g a t z e m . Informació destinada a la gent jove, es­pecialment als universita­ris. •De 13:00 al4:00h..Avant-matx. Previsions esportives del cap de setmana amb Carme Reverte. • D e 14:00 a 15:0()h., Vallès sense fronteres. Repetició del programa emès el di­vendres a la nit. • D e 15:00 a 16:00 h.. Aquells meravellosos anys. Josep M. Alvira presenta els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. •De 16:00 a 19:00 h., Sú­per DJ. Tota la música dan-ce del moment, amb la par­ticipació dels oients. •De 19:00 a 20:00 h.,Book d'assaig. Roek de casa amb grups santeugatencs. a cà­rrec de Carles Roca. •De 20:00 a 21:00 h.. Bo­nes Vibracions. Musica suau per als vespres, amb David Villena.

• De 21:00 a 22:00 h.. Eti­queta Negra. La millor mú­sica del moment amb Salva Vallvé. •De 22:00 a 8:00., Música al teu costat. La millor músi­ca per escoltar tota la nit.

•De 8:00 a 9:00 h., El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte celebra­da al Monestir de Sant Cu­gat, i informació religiosa de l 'esglèsia evangèlica Eben Ezer de Sant Cugat. •De 9:00 a 9:30 h., Esport en marxa, l'edició. Prime­

res informacions locals i co­marcals de la jornada es­portiva del diumenge, amb Carme Reverte. • De 9:30 a 10:00 h.,Kl Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Joana Francesca Garcia. • D e 10:00 a 1 1:00 h.. Arrels.Recordant les nos­tres tradicions, amb Roge-li Pedró. • De 11:00 a 12:00 h.. Nos­tra Dansa. Sardanes amb Joan Kàbregas i Pere Pallis­sa.

• D e 12:00 a 13:00 li.. La Sarsuela, un programa obert a la participació dels oients, amb Joan Kàbregas i Pere Pahissa. • D e 13:00 a 14:30 h„ Es­ports en marxa, 2'1 edició. Actualitat esportiva local i comarcal, amb els resultats de la jornada. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. •De 16:00 a 19:00 h.. Súper DJ. La música dance més actual i la llista dels princi­pals èxits.

•De 19:00 a 20:00 h..A la descoberta del més nou i millor de la comarca en ma­tèria de rock, amb ('arles Roca.

•De 20:00 a 21:00h.. Bones Vibracions. Música suau amb David Villena. •De 21:00 a 22:00 h.. Eti­queta negra. La millor mú­sica negra del moment, pre­sentada per Salva Vallvé. •De 22:00 a 7:00 h., Músi­ca al teu costat. Música non-stop per gaudir tota la nit.

•Els caps de setmana, a les hores en punt connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius de Rà­dio Sant Cugat.

HORARI AUTOBUSOS

L a p r o p o s t a

1 a Diada Castclcra de la col·la de Sant Cugat. Aquest diumenge, la creu del terme i els jardins del monestir acolliran la la Diada Castellera organit­zada pels Castellers de Sant Cugat. La diada s'iniciarà a les 9 del matí, amb una cercavila de matinades amb gralles i tabals. A les 10 hores hi haurà esmorzar per a tots els gustos: xocolatada i botifarrada. A les dos quarts d'una, començarà la trobada castellera amb l'actuació dels Castellers de Mollet, els Vailets de Ripo­llet i els Castellers de Sant Cugat. A partir de les 3 de la tarda, tindrà lloc un di­nar de germanor i un espectacle dedicat als més petits.

Divendres 22 • Cecília Dissabte 23 • Climent Diumenge 24 • Flora, Crisogon DIHuns 25

• Caterina d'Alexandria

• Conrad, Crist Rei Dimecres 27 • Beat Ramon llull DI|OUS28

• Mansuet, Honest, Cate­rina Labouré Divendres 29 • Sadurní Dijous 30

• Andreu

DISSABTE

Òpera •A les 22.00 hores, al Te-atre-auditori del ("entre Cultural, representació de l'òpera de Mozart Le noz-ze de Figaró, amb l 'Or­q u e s t r a S imfòn ica del Vallès i el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell, diri­gits per Albert Argudo i Rosa Ribera.

III Mostra de Teatre de Valldoreix •A les 22.30 hores, al Casal Cultural de Valldoreix, re­presentació de l'obra El pe­tit gran príncep, a càrrec del grup de teatre Espiral.

24 DU MKNGF.

M o s t r a d e C u l t u r a Popular • A l e s 18.00 hores, al te­atre de la Unió, actuació de les corals del Cor In­fantil i Juvenil Sant Cu­gat, coral La Lira, coral L'Harmonia, coral Serra d 'Or i coral de la Unió S a n t c u g a t e n c a . D i r ec ­tors: Oriol Castanyer, An­dreu Recasens, Guillem Borràs i Jordi Morral. l a Diada d e la Colla d e l s C a s t e l l e r s d e S a n t Cugat •A les 9.00 hores, Cerca­vila de Ma t inades amb Gralles i Tabals.

T LÍNIA 1, SA«TCÍS^*Í tR^SéM«AS JftNÉfiV

SertMeedesdeMasJaner. -DJe* feiners. fa sortida- 06 00h-07.00h-08.00b i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'úWm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sani Cugat -DJssabtes i festius, la sortida. 07.00h-08.00tv09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. UiSliim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des «te l'Avinguda Alfons Seia. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a fes 21.40h L'úttira servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.49) i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40b. L'últim servei finaltea el seu recorregut a l'estado de F.G.C de Sant Cugat

flOcpmegut Mas Jener, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació SL Cugat, Mercat Totmbtsnca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, £s*aeiS Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortxJa:05'45h del matí I cada hora 1 mitja fins «fes Z2.l5h, -Dissabtes i festius. 1a sortida- 07.i5h del mati i cada hora i mitja fins 8 les 22.l5t>. Sortides des de l'Estació, -Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del mati' i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius, la sortida' 08.05h del mati i cada hora i mitja Brisa les 21.35h.

Recorregut, F. Colom, la Floresta. Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta. F Colom

ftinini'iMlïiiniÉiÉ •fcffei&i Uf

• UNIA 2. MUCii Wm m SANT CUGAT

SorttÉM dea d* Sant Domènec. -4^f«lwwt.1asoriida:Q6.l6h-06.46htaM^

1 i festiu*. 1 a sortida: 09.16h-09.4e*r rals 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des d * Sant Francesc -4í^fm»^USOtíàa:0e23h-Qe.S^i^s23\S3(T^t^ó»<X^hom»tsa^Ztmt

t i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i ais 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.2%.

Bwtlif— l lu its ITitnrih mi * •^)liO,f0taaw>ta9orti&:0&05rh06.3^^ «^Ml·sJitMlfi·fM.)« sortia :̂ 09.0^

gSCoriOOUtSanr Domènec, CAP, Sant Francesc. Plaça Co«t Mercat Jcmbtanca, Manejar, Estaca FGCt CotOroeç SmOomemc.

-Dies feiners. 1a sortida: 05 40h-06.25h i sis 25 minuts éa cada nora fins a tes 22.25h. -Dissabtes i festius, la sortida: 06.25h tats25 minuts de cada ho» Sins «.les, 22.251». -Sortides addicionals e Terrassa: 06.55Ü, 07.55Í) i 1

iiíSÍlimtiBm^^SSàÈÍ3íi -Dies femers. lascít^:05.l5-05.40iai»4drrAiut8^-ctóR(»afÍflsafe822.lOh. -Dissabtes. 1a sorttda: OS.15-05.40tO$.tOB i 81$ f0ftÉ1ut*deeadíthC«íftWat«s22.10h. -Diumenges i festius, ta sortida: 07.10b i àl» tOMtn&#<C00t%0ta Bpsafes 22.19h. -Sortides «ddictoraiss Cefdtnyofc: ^^Qri r S».fJ0h tMMFS^ 23LQ0fr {dissabtea i feattis).

lIil,Htf.,»11Vh'>iffíi1ill',,ffl.l -Dies feiners. 1a sortida: 06.45 i afs f 5 i 4 S « * ^ d w a É f Í « l r » afw2*.4$fi -Dissabtes, 1« soffej* 0149 ta(84Stisiri^tte<!íKia|)oraSnsalesZ1.4Sh. -Oiumeno^ifee^1ssorfcJa:9$.4&i8fc« -Sor8d»s·ddici<>riaÍ»«C·«lBi90te:2ttf»ífsir«re).

ELS / C 4 J V I O N S Divendres. 22 de novembre de 1M6 Cultura 45

• A Ics 10.00 hores, xo­colatada i botifarrada als jardins del monestir. • A Ics 12.30 hores, tro­bada castcllcra amb els Castellers de Mollet. Vai­lets de Ripollet i Caste­llers de Sant Cugat, als jardins del monestir. • A partir de les 15.00 ho­res, dinar de germanor i animació infantil als jar­dins del monestir.

III Mostra de Teatre de Valldoreix • Ales 18.00 hores, al ca­sal cultural de Valldoreix, representació de l'obra El petit gran príncep, a càrrec del grup Teatre Espiral.

Cinema • Dins del cicle Cinema de barri per a nens i joves, al Lokal de joves de les Pla­nes, projecció, a les 17 ho­res, de la pel·lícula Pul-garcito, i a les 19.00 hores, del film Speed.

Música • A les 19.00 hores, a la plaça Estació de la Flo­resta, actuació del grup Jam Sessions, organitzat pel bar Dada.

26 DIMARTS

Conferències • A les 18.00 hores, al ca­sal d'avis Sant Cugat, con­ferència sobre les Malal­ties degeneratives en la gent gran. Organ i t za t pe r la Generalitat de Catalunya i TV3, amb la col·laboració de la residència, centre de dia i casal d'avis.

• A les 22.00 hores, a la casa de cultura, dins del c ic le de c o n f e r è n c i e s Anem de viatge a..., xerra­da sobre Menorca, a càrrec de Lluís Puig i Tuneu.

29 ^ D I V E N D R E S

Música • A les 21.00 hores, a la plaça Miquel Ros, 3(plaça Estació), concert de llaüt flamenc i taules a càrrec de Martí Soler i Jordi Ra­llo. O r g a n i t z a t pe l bar Dada.

SERVEIS Aiunlame'it 589 22 83

<V!itxjal0' -es ^Idro E75 51 05

Bombers Be laror-.- C92 50 80

Botibe's &°"'-r3' '»i 085

bomhes'· ir b9980 89

CAP 5891122

CAP jrgen-te.-. 58944 55

Casa de Cultura 5891332

Casa VaJdOfe x 674 45 99

Catalana oe Gas 725 29 U

Centre Civc La Floresta 589 08 47

Centre Civ.c Les Planes 675 5105

CenlreCulliiralMira^ol 5892018

Cinemes St Cugat (Reser! 589 09 41

Correus 6747086

Cfettftoja Sant Cugat S741234

CraftofaVaftJoríCT 6742459

Dispensari La ftotesta 6747615

&tt.Mur>Wpalíteí<«ntr^t. 6742719

mmtom 6991892

fecs^atenctftfeSBm) 900313131

FECSA{avaries) 900232323

FFCC 6741934

Funetèría $7405«

íi.Cfcíïpra·sWl} 6742379 U Í H W J M

fMGflOft 5991159

Jutjat 6746696

fj«rjraMuflicip#U&ore$tt 6890847

ParòquiaStPertOctavtà 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

ftafròqutaVaWofaJx 6740559

Pi**» Munictpar VWdowix 6754055

Cuetpo Nacional * Policia 6747658

Urgències 091

Píacía-MwtcWiPtot.CM 092

Pfiléaiictpsi (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Pcte 6747612

1&is {pararia) 6740997

flà*>T*xí 5894422

RepsaMBua 6741559

Sant Cuflaí Comerç 6740322

SAtffl (Aigües) 6899021

Va9aw6tii (pwada) «74 «11

6743371

AigfiasURijsist» 6742999

30 DISSABTE

Teatre •A les 22.00 hores, al Te-atre-auditori del Cen t re Cultural, representació de l'obra de teatre Casa de ni­nes, d'Ibsen, a càrrec de la Company ia T e a t r e Bis. Direcció: Juny Dahr.

AlTftESÀCTMTATS

Po—obro Vhreot I

•Inscripció oberta per a nens de 2 a 16 anys al Ca­sal de Mira-sol. Organitza

AAPP i W Mira-SOl 6742018

AAVV Verge Carme Mira-sol 67410 03

AAVV Sant Joan Mira-sol 674 71 03

AAPPiWValldo'eix t>74 21 97

AAPP i VV C Montserral Vall 674 21 05

AAPP VV Can MajJ Val' 674 50 49

AA Prop, i Veïns La Flcresta 674 20 89

AA W Aigtiallonga La Flor 674 51 29

Ass Consumidors 268 45 67

ON! (Cita prèvia) 589 30 80

Greenpeace (911543 47 04

H. General de Catalunya 5891212

KVatd'Hebron 42728 00

K. Sani Joan de Déu 20340 00

Unitat Coffltiària 2481040

Tíi.dei'EípefSflça 4144846

IríomtadS Casetes» 2042247

lr*0r»«ci* Aeroport 4785000

InfOffMtóéRBíFE 490 82 fiSt

li*smtetóftxt 31857 5»

ma • 5893188

PofieíWsTorisr^na 56918.88

PROMUSA 5891732

ENTITATS

AS01 67$ 35 03

A B S J S » * 6742570

Casal (TAvis SC 5891S38

tlar d'Avií PaTàqwa 5890598

C l * Muntanyenc 6745396

CwalrJeiaUstt 6741008

Esbart Santedat 6752652

BïasamCtçat 6748681

&up Sup. iHntdgrstKs 6749314

DàdteSaptCBgai 6755958

TeJsvtsióSaitCusat 5895366

Bs 4 Cartons 5896252

Divendres 22

Fornos

Manel Farrés. 95

674 05 12

Dissabte 23

Domènech

Pg. Sant Magí, 50

674 33 53

Diumenge 24

Llorens

Santa Maria, 27

6741531

«,6

€748354

mw&

6Í47749

Kl mes de novembre. I.i farrnjcia (|uc

esta iiheru als ilistnttes i ,i Valldoreix

5895366 diumenges i festius de 9 a Z\ hores es

U 1 Serret de \1ira-sol. al l1^ Baixador.

7X I el Í.74 2Í 72

el Consell de Districte de Mira-sol.

Cor iNfantH I Juveni l

•Cursos i tallers d 'Ex pressió, Música moderna, Fotografia i Còmic per a nois i no ies d e 13 a 25 anys, fins el 20 de desem­bre. Informació a l'Espai Jove, de la Casa de Cul-tura.de dimarts a dissab­te, de 18 a 22 hores. Telè­fon: 589 13 82.

•Per a nens i nenes a par­tir de 4 anys. Les activi­tats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de setmana i tallers comple­mentaris. Informació i ins­cripcions a la Casa de Cul­tura o al telèfon: 589 13 82.

•Taller de Plàstica per a n e n s i n e n e s de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos de Català per a adults. Informació al 010.

•Tallers de ceràmica, cos­tura, manualitats, teatre, música i altres activitats als Centres cívics de La Floresta, Les Planes i al Casal Cultural de Mirasol. Per a més informació, po­deu trucar als te lèfons:

589 08 47 (La Floresta). 675 51 05 (I.es Planes) i 589 20 18 (Mirasol). La Unió Sancugatenca • Tallers de formació rearra! per a t o t e s les edats . Informació i ins­cripcions als telèfons: 675 20 57 i 9(W40<>573. Ateneu Santcugatenc

• ( 'nrsos i tallers tic di­buix. pintura i escriptura a partir del mes d'Octubre a l'Atenc Santcuga­tenc. Informació als telè­fons 674 60 28.

Casal de Valldoreix

• Tallers d'expressió, balls de saló, teatre, estampa-ció, ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal de Cultura de Valldoreix, per als mesos d'Octubre, Novembre i Desembre . Informació i inscripcions al Casal, d ' l 1.00 a 13.00 i de 17.00 a 19.00 hores. Cera| Serra d'Or • Tothom qui ho desitgi pot formar part d'aquesta coral, que assaja dimecres o d i v e n d r e s de 21.30 a 23.00 hores, a la Casa de C u l t u r a . In fo rmac ió al telèfon:674 24 20. U R E F

• Activitats a la Unió Re­creativa i d'Esports de La Floresta, balls de Saló i classes de costura, piano i gui tar ra . In formació al telèfon 674 78 33 i 674 20 70.

TEATRE-ÀUDITORi

• Dissabte 23 de novem­bre, a les 10 del vespre: òpera, Le nozze di Figaró, de Wolfgang A m a d e u s Mozart, dirigida per Al­bert Argudo i interpreta­da per Ismael Pons, Rosa Mateu, Àngel Odena, Ma­ria José Martos i Susana Santiago, en t r e d 'a l tes . Preu: 6.000 pessetes. • Dissabte 30 de novem­bre, a les 10 del vespre: Teatre amb l'obra Casa de Nines, de Henr ik Ibsen. In terpre tada per Mercè Managuerra, Josep Min­guell i Albert Pérez, i di­r ig ida p e r J u n y D a h r . Preu: 2.000 pessetes. • D i v e n d r e s 13 de d e ­sembre, a les 10 del ves­pre: Representació de l'obra Políticament incorrecte, de Ray Cooney, dirigida per Paco Mir, i interpretada per P e p F e r r e r , M o n t Plans, Xavier Ruano i Joan Masotkleiner, entre d'al­tres. Preu: 2.000 pessetes.

•Dissabte 21 de desem­bre. a Ics 22.00 hores, i diumenge 22. a les 19.00 hores: Ballet amb la Compartia Nacional de Dan/.a, amb la direcció artística de Na-cho Dnato. l 'reu: 5.00(1 pessetes. •Dixcndrcs 27 i dissabte 28 de d e s e m b r e , a les 22.0H hores: Concert de Nadal amb la Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Salva­dor Hrotons. O b r e s de Franz von Suppé, Frede­ric Chopin, P.I.Txaikovs-ki i J o h a n n S t r a u s s jr. Preu: 2.500 pessetes.

EXPOSICIONS

•El Medi Natural al Vallès, del 10 al 28 de novembre a la Casa de Cultura. Organitza: Adenc. •Exposició: Col·lectiu Nou. Del 27 de novembre al 17 de desembre a la Casa de Cultura. Organitzada per l'Ajuntament. •Subhasta d'Art pro-Caste-llers de Sant Cugat. Del 7 al 16 de d e s e m b r e a la Casa de Cultura. Organit­zada pels Cas te l le rs de Sant Cugat. •Canals Galeria d'Art: Exposició de pintures de Vives Fierro del 19 de novembre al 11 de desembre.

• E x p o s i c i ó de D a v i d F e r n à n d e z Ruiz , a l'AA.PP i VV de Valldo­reix, del 22 de novembre al 15 de desembre. •Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. •Firart. Exposició i ven­da d'obres d'art a la Plaça Octavià. Obert el primer d i u m e n g e de cada mes de 10.00 a 14.00 hores. • Galeria Canals d'Arrt al C e n t r e Comercial Sant Cugat, fins el mes de ge-ner.Escultors de final de se­gle, amb obres de J.L.À1-varez. Neus Colet, Pere Pich, Fili Plaza, Jordi Tra-perho j Javier Lozano. A l'espai de pintura, Artistes de l 'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, amb tapissos de Miró, Grau Garriga, Royo ,Tàp ie s i Guinovart, entre d'altres. •Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent . •Espai Lluís Ribas. Ex­posició permanent .

EIS4CÀNTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 6 2 8 2

46 Cultura ELS- / CAIYFQNS Divendres. >2 fle novembre de 1W6

S A N T C U G A T

Sant Cugat 1 Mi$dobtes,mifrai{wyyg 4,30,7.15, tftSS

Sant Cugat 2 Pesadla para m <*» 4.15, &arjiaas> m35

Sant Cugat 3 Et Geperut <teficft*8»t» 4.15,6.15,8.18,1015

Sant Cugat 4 Consptración en ta «ombra 4.Í5.&25,8.30,10.40

S e s

Sant Cugat 1

t i o n s g o l f e s d e

Mis doble», mi my* y yo

d i s s a b t e

0O50

Sant Cugat 2 Pesadla paraanneo t»J5©

Sant Cugat 3 El Geperut de NeS» Dama 00.30

Sant Cugat 4 Cuartdo salí de Cuba (V.O.S) 00.50

Rubí Paiace 1

R U B Í

The filimmer man 4.30,6.30,8.30.10.30

Rubí Paiace 2 Fugitives encadenades 4.15,6.00,8.00.10.15

Rubí Paiace 3 Ei jorobado de Notre Dame 4,00,6.00,8.00.10.00

Rubí Paiace 4 Tratnspotting 4.45,6.45,8.45.10.30

Rubí Paiace 5 Tengo una casa

S e s

4.15,6.15,8.15.10.15

RubíPalace 1

Rubí Paiace 2

Rubí Paiace 3

Rubí Paiace 4

Rubí Paiace 5

C-nesrt

s i í n s g o l f e s d e

The Giimmer rflan

No hi ha sessió goía

Sangre y vino

Tramspotting

Tengo i;na casa

d i s s a b t e

00.30

S A 8 A 0 U L

La Celestina

Cneart-tres

Euterpe

Principal

Rambla

Secretes y mentiràs

Mis dobles, mi mujer y yo

Mas que amor, frenesí

The Giimmer Man

Fugitives encadenados

El jorobado de Notre Dame

En honor a la verdad

Ella es única

00.30

00.30

00.30

4.00,6.00,8.15, 10.30

5.15,7.30,10.30

4^00,6.00,8.15.10.30

fJÇM-OQ, 8.15.10.30

4.00,6.00,8.15.10.30

j^00jx0a_8.15.10.30

4,00,6.00,8.15, 10.30

_f-006.20, 8.25̂ 10.50

4,10,6.20,8.30,10'50

EL GEPERUT DE NOTRE DAME campanar de Notre Dame I )irect<«r: Garv Trousdale i des de la seva infantesa. Kirk Wise. Dibuixos ani­mats. PESADILLA PARA UN RICO Sales: Sant ( àigat, Rubí Pa- Director: K Kcrnan Gómez. lacc. Rambla (Terrassa), Kix Intèrprets: (Larios 1 .atrana-Macià, Ktiterpc. Kursaa). ga, Beatri/Rico. A.de Luna. Ouastmodo. un misteriós Sales: Sant Cugat ésser deforme, viu tancat al Kugint de l'atac d'uns \ àn-

S A B A D E L L

Mulfc*»s Elx Macià

StígS^erícatíeBados

Utenguaasetítia

Dfagwtfieart

TfceGïmmttMw*

Ella es única

El Jorobado de Notte Oame

Conspiracion en te «ombra

Mis dobles, mi mujer y yo

En honora ta vefdad »

Kursaal

C E R D A N Y O L A

Dragonheart 4.30,6.30,8.30,10.30

The Giimmer man 4.50,6.50,8.45,10,50

Mis dobles, mr mujer y yo 4.15,6.30,8.45,11.00

Ef jorobado de Notre Dame 4.20.6.20,8 20,10'20

• Et profeso' chíflado 4.40. 6.35,6 30,10.35

La Celestina 4.35 6.35,8.35,10.30

Principal

Rambla

El jorobado de Notre Dame 4.20.6.20.820,1020

En honor a la verdad 4.25.6.40,855,1105

Fugitivot encadenados

Sangre y vino

La lengua asesina

T E H 8 A S S A

Tin Cup

5 00 7.00,

4J5J550,

4 55 6.55.

9 00.1100

8.50. 10J40_

8 50 1050

La lengua asesina

Mis dobles mi mujer y yo

The Giimmer man

Horaris sense determinar

Horaris sense determinar

El jorobado de Notre Dame

dals, Mane, una dona atrac­tiva, s'amaga al cotxe d'un important empresari.

MIS DOBLES, Ml MUJER V VO

Director: Harold Ramis. Intèrprets: Michael Keaton, Andie MacDowell. Sales: Sant Cugat. Cineart,

Kix Macià, Rambla (Terras­sa). Doug Kinney és un espòs fidel, un bon pare i un exe­cutiu brillant, però la seva feina no li permet fer allò que vol. I "n genctista li ofe­reix la possibilitat d'allibe­rar-se de l'estrès a través del

desdoblament de persona­litat.

MAS QUE AMOR, I

Director: M. Bardem, A.Al­bacete i D. Menkes. Intèrprets: Nancho Novo, Cayetana Guillén, Ingrid Rubio. Sales: Cineart. Mònica. Yeye i Maria són tres joves que tenen una gran amistat amb Albcrto, un homosexual. Maria és perseguida per un estrany.

Director: John Gray. Intèrprets: Steven Seagal. Keenen Ivorv. Sales: ( aneart, Rambla (Ter­rassa). Kursaal, Kix Macià. T h e í ï l immer man és el nom en clau d 'un home que es dedica a solucio­nar assumptes en què la Casa Blanca no es vol in­volucrar.

LA CELESTINA

Director: Cerardo Vera Intèrprets: l'cnélopc Cru/,. Juan Diego. Maribel Pàvez. Sales: Cineart, Kursaal. Calixto s'enamora de Meli-bea. una jove de bona fa­mília t[no ja té plans per a la noia. I ,a passió que acla­para Calixto li fa acceptar la mediació d'una alcavota.

EN HONORA LA 1

Director: Edward Zwick. Intèrprets : Denzel Was­hington, Meg Ryan, Lou Diamond Phillips. Sales: Kursaal, Principal (Sa­badell).

El tinent coronel Serling va cometre un tràgic error a la guerra del Golf, en confon­dre un carro blindat nord-americà amb l ' enemic . Confinat a l'administració militar, ha d'investigar l'ex­pedient de la capità Karen Walker, proposat per a la medalla d'honora títol pòs­tum.

DRAGONHEART

Director: Rob (lohen. Intèrprets: Dennis Ou.iid. I )ina Meyer. Sales: Kursaal. Kix Macià. Kl cavaller Bovvcn i Draco, un drac. lluiten per destn mar un governant (|ue amb el seu despotisme té tiranir/ats els habitants del lloí..

ELLA ÉS ÚNICA

I )irector: Kdvvard Bums. Intèrprets: Maxine Balins. Kdvv ard Bums. (àimcmn Dia/. MikeMcGlone. Sales: Rambla (Sabadell). Kix Macià. La pel·lícula presenta els amors i desamors de dos ger­mans molt diferents.

I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p i c s T O T A L A N I T

s \1)\11 1 1 \ Al

33 SANT CUGAT Tots els Dissabtes

SESSIONS «GOLFES» E S T R E N A E S T R E N A 2a S E T M A N A 2a S E T M A N A

MICHUEL Ktnoa • Amii MÍCDOWEU

mis dobles, mi mujer y yo.

C II « I 1 I I * S H F, F N

D o S U D ' S l ' T H f M A N O

1, I N I) * • H A M I L t O N

U» hambnx itct pmMtnt» qwiettn nutarie.

SAoApMwoVevitaido.

4 , 1 5 - 6 , 1 5 - 8 , 1 5 - 10,15 GOLFA: 0,30 - APTA

4 , 1 5 - 6 , 2 0 - 8 , 2 5 - 10,35 GOLFA: 0,50 - 13 anys

4 , 1 5 - 6 , 2 5 - 8 , 3 0 - 10,40 13 anys

Dissabte dia 23 a les 0,50 «golfa»: CUANDO SALI DE CUBA en V.O. / Dissabte dia 30 «golfa» en V.O.: DERSU UZALA

4 , 3 0 - 7 , 1 5 - 1 0 , 1 5 GOLFA: 0,50 - APTA

CINESR ss as S3 Al nr»«í d« l ' i i ^ c t i d o r fljnb«f

Ik.grttíl Dtmtcrudia Curntul'tshu/ianl

wívmtàui Carmí mit

gmnsóSanyr mimavúL·da s Veruk anticipada

~">!

Sttl PopSuack

Pagament <mb tarjprtacrtíit

HS4C4NTO]NS

La Novel·L· C a p , XXX

- E l M ARI) J l A K R -

On les gestions d 'en Jordi i les converses d 'Odó confirmen que hi ha força marro en la fosca desaparició i mort de Berenguer de Saltells

La dona l'havia deixar amb la pa­raula a la boca, i la cervesa que ha­via demanat feia pocs minuts en­

cara estava per encetar sobre la taula, de manera que va fer honors a la beguda fre­da, cjue en aquells moments li va semblar deliciosa, quasi ambrosíaea, ateses les cir­cumstàncies. "Només em cal parlar amb el secretari per tancar el cercle de la gent que viu a la Torre Negra i amb aquest in­fluent Luis Galvàn, àlies El Zorro."

Eren gairebé les dues quan va pujar al despatx de l'edifici de Serveis Torre Blan­ca on el seu soci Jordi l'estava esperant frisós per conèixer i fer saber les novetats de l'afer Saltells.

-Hi ha una fortuna en joc! - D e la manera com ho deia semblava que ell tingués a veure amb la riquesa detectada-. A ban­da dels béns que ja podíem suposar: la casa, els terrenys, vehicles, comptes ban­caris més o menys sucosos, fons d'inver­sió, accions i un llarg etcètera, aquest paio té una veritable xarxa de societats inter­posades i instrumentals, domiciliades aquí i a l'estranger en paradisos fiscals, que nei­xen de participacions-majoritàries en tots els casos- en societats dedicades a diver­sos sectors, però bàsicament ocupades en la compra-venda de terrenys, promoció, construcció i venda de cases, hostaleria amb un apartat prou substanciós úepufi-dubs i discoteques, restauració i jocs d'at­zar com a fabricant i explotador de mà­quines escurabutxaques i sales de bingo, diverses empreses de teleporno telefònic i tres revistetes de paper couchéper a tots els gustos, bon/o, leslri i hetero, de força difu­sió. Però on hi ha pendent una investiga­ció més a fons, encara que ja podem estar-ne bastant segurs, és a la triada d'empreses d'exportació i importació que l'amic Be­renguer controla i que tenen tots els nú­meros per ser una tapadora de tràfic de drogues i armes... Un veritable imperi que ha crescut de manera vertiginosa en els dos últims anys, potser fins a multiplicar cent vegades allò que tenia abans...

-Sí que has anat de pressa. Jo no he es­tat tan eficaç... -M 'ha ajudat molt en Maià Gustamans,

aquell especialista en economia que es­criu als diaris i que té molt bons contactes amb la hisenda estatal i local, a banda de les informacions que jo mateix he trobat als Registres Mercantils i de la Propietat, tot i que hem d'ampliar les dades fins a fer un quadre sinòptic on veiem perfecta­ment distribuïdes, valorades i connectades les diferents menes de societats... És una mica pertorbador pensar-hi!

-Ja veig que estàs una mica trasbalsat! Això de les peles sempre t'ha arribat a l'à­nima...

Mníc·J·iMr

-Cony, Odó!, perquè tu l'hagis cagada en alguna cosa que encara no sé i que es­pero que m'expliquis, no cal que et fotis amb mi sense valorar gens la tasca que he fet aquest matí. Es impressionant!

-Perdona, tens raó. La veritat és que, al­gunes vegades, em faig creus de la meva falta de tacte, però es veu que això vindrà amb mi tota la vida i mai em servirà l'ex­periència. -Vinga, vinga, ara no comencis a tirar-te

pedres al terrat... Escolta, la cosa més sig­nificativa, però, és que en la majoria de les societats hi ha sempre com a partícips els dos nebots d'en Saltells i, en les dar­reres constitucions o operacions de com­pra-venda hi ha un nou membre, que sem­pre figura amb un percentatge igual al seu, anomenat Luis Galvàn.

-No em sorprèn gens -va respondre Odó, i, aleshores, li va fer cinc cèntims de la conversa amb la dida, les advertències ad-monitòries del criat amb aurèola malèfica i l 'última recomanació de la dona que s'havia presentat com a cuinera i esposa fula del colrat Asmodeu, sense oblidar, òbviament, l'aparició inesperada de l'a­parell reproductor del finat Berenguer.

-Doncs la veritat és que el fet d'aques­ta vinculació amb un exmembre del Ce-sid no m'agrada gens... -Pitjor seria que encara hi estigués dins,

no creus? -Estàs, com sempre, als núvols. Ningú

deixa mai de ser del Cesid. Pots estar ofi­cialment inactiu, o excedent, o fins i tot fora, però tot allò que saps, tots els lli­gams personals, tant si són amors com

odis. persisteixen al pas del temps. Això es igual com els capellans: sempre ho són, tot i que hagin deixat els hàbits. - É s una comparació que trobo força

adient. - É s clar que sí! Els membres de qual­

sevol grup que tenen com a base el secret o la defensa d'una veritat absoluta ne­cessiten mantenir sempre la unitat per preservar aquests secrets o aquesta veri­tat.

-Pet i qui peti? -Pet i qui peti, exactament! És per això

que temo la presència d'un individu d'a­questa mena i penso que l'amenaça del criat, al marge de qualsevol reminiscèn­cia fantàstica de vinculacions demonía­ques, cal tenir-la en compte.

- I també ara entenc una mica més l'in­tent d'intimidació per part del fill bord... - D e què es tracta? -va fer en Jordi i,

aleshores, ell li va explicar més o menys tot el que havia succeït dissabte a la nit, des de l'inici de la baralla amb Oriol Sal­tells fins a l'oportuna intromissió de To-nino Anselmi, encara que deixant de ban­da l'afer a m b l 'Es the r i les f ranques declaracions de tendències pecaminoses contra natura, a fi i efecte de no pertorbar totalment la figura paternal d 'en Jordi.

-Crec que ens trobem davant d 'un at­zucac on, al final, hi ha sempre en Be­renguer de Saltells.

-Viu o mort? -va fer l'Odó-. Fem una re­copilació: Troba el cap un vigilant de nit, que sembla que sempre va mig trompa, segons diu El Zorro al secretari, que, a la vegada, ho explica al cercle més íntim perquè no pot transcendir per motius de seguretat, però en canvi ho diu al pare Andreu. Hi ha una confrontació clara en­tre els dos germanastres, que no es po­den veure ni en pintura. El senyor An­selmi, que ningú sap amb seguretat què hi pinta aquí, encara que ell parla amb negocis mutus amb en Saltells, és proba­ble que sigui un mafiós com la copa d'un pi i no té idea de la seva mort, que, és obvi, el secretari li amaga. El cos que pocs dies després apareix encara no sabem si és el del nostre conegut, i les parts pu-dendes arriben a la casa precisament en el moment que jo hi sóc. La dida i amant creu que es tracta sens dubte d'un acte satànic i el criat vol fer-nos pensar el ma­teix. I ara, què fem?

Uns copets discrets a la porta els van in­terrompre. Era la Neus, que abans de marxar volia informar d'unes trucades per a l'Odó. Li ho va agrair, sense poder evi­tar un petit esgarip on es barrejaven la sorpresa i l'alegria: entre les telefonades, n'hi havia una de l'Esther i una altra d'en Luis Galvàn, àlies El Zorro.

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novel·la són ficticis)

EU34CANIONS Divendres, 22 de novembre de 1996

48 Setmanari de Sua CUGAT DEL VALLÈS

AI RA COSTA

l >n projecte per a construir una ciutat esportiva prop de l'estàtua de la llibertat l'ha fet quedar fi­nalista en un concurs de Nova York.. Va destacar entre 75 altres projectes i ara el seu, es podrà veu­re a tot el món dins d'una exposi­ció itinerant.

- Què el va portar a presentar-se a un concurs a l'altra banda de l'Atlàntic?

- "L'emplaçament del projecte en un enclavament tan interes­sant, el fet que no hi haguessin condicions jurídiques ni econò­miques, que el tema fos lliure i i |ue el concurs es fes a Nova York, una de les grans capitals culturals.

lot això cm va empènyer a parti­cipar-hi, em vaig dir 'a veure què hi pots fer'. Fer mi va ser una mena de repte a escala urbanísti­ca i com a professional."

- \A-* se\cs expectatives, però, apuntaven eap a la victòria? - "Quan et presentes a un con­

curs d'idees has de ser molt cons­cient que els organitzadors acos­tumen a ser territorialist.es. Es a dir, que si el concurs es convoca a Nova York, ja saps que segura­ment el guanyador serà novaior­quès. Per això només et proposes participar."

- Kn el seu cas, però, va resul­tar finalista. Com repercutirà aquest resultat en la seva carre­ra professional? - "Com un exercici més. l 'n con­

curs només és el plantejament d'uns reptes que tu desenvolupes de cara a presentar un projecte co­herent que tothom entengui."

- IVrò ser finalista en un con­curs itord-americà bé ha de com­portar una bona dosi de pro­moció. .. - "La veritat és que no. Als E l A

hi ha grans firmes d'arquitectes on treballen fins a 500 professio­nals. Kn canvi a Catalunya als ga­binets més grans hi ha vint arqui­tectes. Amb aquesta diferència d'infraestructuta és impossible competir o promocionar-se."

JORDI MERCADÉ. Arquitecte, tres anys a Sant Cugat

"El model de Sant Cugat és exportable a altres ciutats"

Jordi Mercader. Foto:XAVIER 1 ARRÒS.\

— Així l 'arquitectura catalana no es té en compte a escala in­ternacional?

— "A Europa sí, ja que els arqui­tectes catalans han sabut promo-cionar el seu producte a l'estran­ger. Ara, als ELA ja és una altra cosa, perquè és un mer­cat gairebé impe­netrable. Allà els ar­quitectes catalans són pràcticament desconeguts , no­més es reconeix que a Barcelona s'ha fet una gran feina des dels Jocs Olímpics."

— La nacionalitat de l'arquitec­te en determina l 'obra?

— "L'arquitectura és un fet cul­tural i per tant hi ha unes tendèn­cies globals més o menys comunes a tots els arquitectes d'un mateix territori . A banda d ' aques tes tendències però la idea originària, que de fet és l'essència del pro­jecte, sempre és subjectiva."

— Parlem de Sant Cugat. Quina

v a l o r a c i ó faria del seu des ­envolupament urbanístic?

- "Hauríem de parlar del crei­xement que ha tingut el munici­pi en els darrers cinc anys. En aquest sentit haig de dir que l'A-

Í T> j un tamen t ha fet

'Treballaren una una gran inversió • j . • en projectes i ar-

idea sense tenir en q^Jcs munici. compte l'economia r,als· (iue sha cra~

duït en una millora es una utopia qualitativa dels ser­veis i habitatges, i això fa que la ma­

nera de fer de Sant Cugat sigui exportable a altres poblacions." — Arquitectònicament parlant,

de quina salut gaudeixen les in-fraestructures de Sant Cugat? — "Tot el que s'ha construït nou:

el Teatre-auditori, els instituts pú­blics i privats, el teixit urbanístic que envolta els barris residencials, ha estat encertat. Ara, el centre del municipi és una mica caòtic, sobretot pel trànsit rodat."

— Quan passeja pel carrer és

capaç de mirar-se els edificis no­més estèticament o pateix de­formació professional? - " D e p è n d'on sigui. Val a dir,

però, que sóc observador per na­turalesa. No obstant això, no estic obsessionat amb l'arquitectura, simplement observo l'entorn. Si fos al desert miraria les dunes i a les ciutats em miro els edificis, però també els arbres, la gent..."

-Quin és el gran projecte en el qual somnia cada nit?

-"A l'hora de valorar un gran pro­jecte no es tracta de mirar només l'obra en si, també s'ha de valo­rar l'esforç que et costa aconse­guir-lo, i per tant, el projecte més important és aquell en què es tre­balla. Però si parlem d'un cas utò­pic en què pogués triar el meu gran projecte somniat, m'agrada­ria poder projectar un aeroport."

-En el cas de l'arquitectura, és cert allò de 'digue'm on vius i et diré com ets'? -"L'arquitectura és un element

cultural important, i per tant de­termina en certa manera el tipus de gent que hi viu. És obvi que si un marroquí ve a viure a Cata­lunya, es fixarà en edificis de faça­nes blanques, per exemple. El que sí que he observat és que des de les Olimpíades la gent s'hi mira més a l'hora d'escollir la vivenda."

- A l'hora d'elaborar un pro­jecte, què s'na de fer prevaler, la idea o el pressupost?

- "En arquitectura, treballar en una idea sense tenir en compte el pressupost és utòpic. La idea de l'arquitecte però pot tenir dife­rents impulsos i a vegades cal sa­crificar materials per poder desti­nar més part del pressupost a l'adaptació de la idea inicial."

- L'arquitecte és un artista? - "Es artista quan treballa en la

primera fase dels projectes, en cl que es refereix al disseny de la idea. Però després ha de ser un bon manager, un bon economista, un bon tècnic... ha de marcar to­tes les pautes perquè la seva obra artística es faci realitat. El resul­tat de tot el treball arquitectònic però és, sens dubte, art."

Plaça solidària

IORDI CASAS

Un altre cop la plaça de Bar­celona serà seu de solida­ritat internacional. Fa

exactament un any, unes quantes tendes es van mantenir aixecades poc més d'un mes en exigència del 0,7% per als països subdesen­volupats. Encara no havia passat un any i es va tornar a repetir l'es­cena solidària. Aquest cop va ser un cercle humà el que es va reu­nir cada dilluns, silenciosament però amb tenacitat, per reclamar la fi de la barbàrie interètnica a la malaurada ex-Iugoslàvia. Avui, i un altre cop per iniciativa d'una societat civil sortosament viva, se'ns toma a proposar un nou com­promís solidari. Aquest cop, tam­bé a les vuit del vespre però els dimarts, a favor de la pau a la /ona africana denominada dels llacs (dels mars, d'acord amb els nostres paràmetres aquàtics). Es sabut que aquests actes tenen un compo­nent bàsicament simbòlic, però no s'ha de menystenir el seu im­pacte. L'acampada de fa dos anys va acabaren un compromís insti­tucional, que des d'aleshores els 0,7% i més segueixen amb una constància que els hem d'agrair. L'encerclament de fa un any va anar acompanyat d'ajut econòmic i humà. No puc preveure en què es concretaran les concentracions que ara iniciem, però sobre la seva necessitat no pot haver-hi dubtes. Si fa dos anys ens aixecàvem (o almenys hi érem sensibles) contra la pobresa i fa un any ho fèiem contra la falta de respecte mutu a la vida humana, ara tenim ocasió de fer-ho contra les dues coses. Ja se sap que pobresa i violència so­len anar unides mantes vegades, especialment quan ambdues es produeixen en una zona on l'­herència i els motllos europeus han deixat una societat absoluta­ment desarticulada i unes elits amb una voluntat rapinyaire sen­se límits. Si fa un any, d'una ma­nera o altra, tots ens sentíem una mica bosnians, avui, potser amb més motiu encara, tots ens haurí­em de sentir potencialment hu-tus o tutsis. El fet que ens hagi tocat viure la cara de la moneda, mentre ells en viuen la creu, no vol dir que estiguem pastats de forma diferent.

El gaH del Monestir de7.00hal0.00h de dilluns a divendres

La informació de casa, abans que ningú

Butlletins horaris de 7.00h a 24.00h

Cada dia

St. Cugat avui. L'informatiu del3.O0hal3.30h de dilluns a divendres

Ràdio Sant Cugat, la petita gran radio

de13.30ha14.00h de dilluns a divendres