AAggaaffaattss aa llaa xxaarrxxaa

ffee bb rree rr22001122

pas a nivell

A 3r d'ESO estem estudiant l'article d'opinió i h em llegit un article periodís-

tic que donava totes les culpes dels proble-m es socials a la televisió, però el seu to irònic ens indicava que l'autor pensava el con-trari del que h avia escrit. Necessitem donar la culpa de tot a algú o alguna cosa per tal de no sentir- nos responsables del que ens passa. Ara, diu l'autor, donarem totes les culpes a internet. Però nosaltres h em de ser respon-sables de l'ús que en fem . Per això ens fan xerrades sobre els problem es d'internet. En l'enquesta h em destacat en form a de titular el fet que passem m oltes h ores enganxats a les xarxes socials. D'altra banda, la Beni ens dóna un m issatge positiu si utilitz em correc-tam ent aquesta eina.

EE dd ii ttoo rriiaa ll:: SSeerr rreess ppoonnss aa bblleess dd aavvaanntt dd ''IInntteerrnneett

LLaa rrrrii ii BBee rraa

2

p

a

s

a

n

i

v

e

l

l

f

e

b

r

e

r

Ne te jaVs

Brutícia

Particip

a

e n e l

concur

s

fotogrà

fic

El dia 1 de desem -

bre, les classes de

prim er i segon vam

fer una sortida al

teatre.

L'obra titulada "El

fil del m ite" expli-

ca que el rei d'Ate-

nes va m anar crear

un laberint que qui

entrava no en sor-

tia. Un dia va en-

trar un m inotaure

(un anim al am b cos

d'h um à i cap de to-

ro) i no va poder

sortir. Un bon dia

l'estim at de la filla del rei, va voler entrar per m atar el m inotaure. H o va aconsegir gràcies a

la seva estim ada que estava esperant- lo a l'entrada am b un fil que estava lligat a l'estim at. I

va poder sortir recollint el fil fins arribar a la porta.

E

E

l

l

s

s

a

a

l

l

u

u

m

m

n

n

e

e

s

s

d

d

e

e

1

1

r

r

i

i

2

2

n

n

d

d

'

'

E

E

S

S

O

O

v

v

a

a

n

n

a

a

l

l

t

t

e

e

a

a

t

t

r

r

e

e

a

a

v

v

e

e

u

u

r

r

e

e

"

"

E

E

l

l

f

f

i

i

l

l

d

d

e

e

l

l

m

m

i

i

t

t

e

e

"

"

T

T

a

a

l

l

l

l

e

e

r

r

d

d

e

e

l

l

'

'

a

a

s

s

s

s

e

e

r

r

t

t

i

i

v

v

i

i

t

t

a

a

t

t

a

a

2

2

n

n

d

d

'

'

E

E

S

S

O

O

3

p

a

s

a

n

i

v

e

l

l

f

e

b

r

e

r

Aquest m atí, dia 15 de

desem bre, a la classe de

2n d'ESO h a vingut una

noia anom enada Davínia

per parlar- nos de l'as-

sertivitat. H em fet una

pila d'activitats. Per

exem ple, ens h a dem a-

nat que diguéssim una

de les nostres qualitats.

Després, Davínia ens h a

m ostrat dos m aneres de

parlar am b la gent. Així

m entre un alum ne li ex-

plicava una pel·lícula, ella

feia la sensació que no

l'escoltava i el noi se

sentia com si no li fessin

cas, després un altre noi li explicava tam bé una pel·lícula i la Davínia el m irava fixam ent als ulls

i el noi se sentia incòm ode. En conclusió, quan parlem no s'h a de m irar fixam ent ni m ostrar que

passes d'ell.

D

D

e

e

d

d

i

i

q

q

u

u

e

e

m

m

m

m

o

o

l

l

t

t

m

m

é

é

s

s

t

t

e

e

m

m

p

p

s

s

a

a

l

l

e

e

s

s

x

x

a

a

r

r

x

x

e

e

s

s

q

q

u

u

e

e

a

a

l

l

s

s

e

e

s

s

t

t

u

u

d

d

i

i

s

s

Entre

els 12 i 13 anys

com encem a estar en-

redats a les xar-

xes.

Els dissabtes, dium enges

i divendres són els dies en què

estem m és enredats.

La xarxa social

preferida és facebo-

ok , seguida de m es-

senger.

Si sum em les

h ores, ens passem m és h ores

a internet que estudiant, en una

proporció de 3 a 2.

H ores dedicadess a estudiar:

H ora dedicades a internet:

4

p

a

s

a

n

i

v

e

l

l

F

e

b

r

e

r

5

5

p

p

a

a

s

s

a

a

n

n

i

i

v

v

e

e

l

l

l

l

f

f

e

e

b

b

r

r

e

e

r

r

Aquell dia se'm van treure les ganes d'entrar al facebook :

ens va dir que et podien am enaçar i violar la teva inti-m itat i ens va explicar una h istòria d'una nena que la

van obligar unes persones que els enviés fotos nua.

Ens va explicar que fins als 14 anys no es podia

entrar al facebook , que era m illor per a no-saltres no ficar la direcció correcta ni els nom s i

cognom s, que podíem entrar en contacte am b pederas-tes o violadors. Tam bé va parlar d'altres tem es. És

nessesari utilitz ar antivirus. Alguns anuncis d'inter-net són m entida, una escusa per agafar les nos-

tres dades personals.

Ens va aconsellar que no agreguéssim gent que no co-

neguéssim . Em va agradar m olt la

xerrada perquè ens va advertir dels perills a internet i la m anera de solucionar-los nosaltres am b l'ajuda dels pares i

professors. Em va agradar la xerrada per-

què vaig aprendre que internet no és m olt segura. I que no h em de parlar am b persones

que no coneixem .

A m i, la part del tem a que m és em va agradar va

ser quan va parlar de la web cam . Va expli-car que h i h avia un program a am b què et podien activar la web cam i veure't quan tu no vols. Va

bé saber- h o.

Ens va explicar que h i h a alguns que es canvien el nom i

t'agreguen.

i

i

n

n

t

t

e

e

r

r

n

n

e

e

t

t

s

s

e

e

g

g

u

u

r

r

a

a

u

u

n

n

m

m

o

o

s

s

s

s

o

o

d

d

'

'

e

e

s

s

q

q

u

u

a

a

d

d

r

r

a

a

d

d

ó

ó

n

n

a

a

c

c

o

o

n

n

s

s

e

e

l

l

l

l

s

s

d

d

e

e

m

m

o

o

l

l

t

t

a

a

u

u

t

t

i

i

l

l

i

i

t

t

a

a

t

t

Va ser una bona ex-plicació sobre internet i vam apren-

dre m oltes coses.

El passat m es de novem -

bre vaig assistir a una

xerrada on ens van par-

lar de la im portància de

valorar els nostres fills

en tot allò que fan, enca-

ra que sigui un fet insigni-

ficant. H em de pensar

que seguram ent per a

ells serà una cosa súper

im portant. Am b aquest

gest, facilitarem el

desenvolupam ent de la

seva autoestim a tan im -

portant en aquesta etapa

de l'adolescència. Si els

nostres fills se senten

estim ats i valorats seran

joves segurs de si m atei-

xos i això els evitarà

m olts problem es d'inte-

gració en tots els àm bits

(am ics, escola, fam ília...)

Des d'aquí faig una crida a totes les fam ílies per què participeu en aquestes xerrades que s'organit-

z en a l'Institut perquè trobo que són força interessants.

E

E

s

s

c

c

o

o

l

l

e

e

s

s

d

d

e

e

p

p

a

a

r

r

e

e

s

s

:

:

P

P

r

r

o

o

j

j

e

e

c

c

t

t

e

e

H

H

o

o

m

m

e

e

D

D

e

e

l

l

e

e

g

g

a

a

t

t

s

s

a

a

l

l

k

k

u

u

r

r

s

s

a

a

a

a

l

l

Q uan vam anar al k ursaal, els delegats de 3r i

4t d'ESO de tot Montcada, vam fer diverses

activitats. Ens van posar una foto d'un nen

d'Àfrica de tres anys que estava solet m o-

rint i al costat h i h avia un voltor i cadascú de

nosaltres va dir la seva opinió. Tam bé vam fer

uns jocs. Per exem ple, ens vam preguntar com

va el m ón. H i h avien tres targetes: una verm e-

lla que era la negativa, la verda era la bona i la

groga era la norm al. Jo vaig m ostrar la nor-

m al, a l'igual que la m ajoria.

6

p

a

s

a

n

i

v

e

l

l

f

e

b

r

e

r

La funció de les persones delegades de clas-

se es fonam enta a ser responsables dels

seus actes i els de la classe. Els delegats h an

de ser capaços d'afrontar els problem es i

buscar la solució sem pre. H an d'escoltar les

propostes de la classe i com unicar- les al pro-

fessorat i als altres delegats en les reunions

que se solen fer.

ffoottooeenn iiggmm aa

Si descobriu a quin objecte pertany aquesta

foto, apunteu- h o en un paper am b el vostre

nom i deixeu- lo a la gaveta del professor

Màrius Carbonell.

c

c

o

o

l

l

u

u

m

m

n

n

a

a

p

p

o

o

è

è

t

t

i

i

c

c

a

a

H a encertat el fotoem igm a: Joel Pérez 2nB

ffoottoossoolluucc iióóLa im atge és de la

paperera de

reciclatge que

tenim per llençar

el paper.

El sol es destapa,

els raigs de llum t'atrapen.

Sentim la calor,

corrent per tot el cos.

L

L

'

'

a

a

r

r

r

r

i

i

b

b

a

a

d

d

a

a

d

d

e

e

l

l

a

a

p

p

r

r

i

i

m

m

a

a

v

v

e

e

r

r

a

a

R

R

o

o

s

s

e

e

s

s

i

i

c

c

l

l

a

a

v

v

e

e

l

l

l

l

s

s

Un clavell

de color verm ell,

que n'és de bell

quan h i h a un ocell.

L

L

a

a

p

p

a

a

u

u

La pau són tres

lletres plenes

de coses bones.

La pau és un nou cam í,

un cam í ple de som nis.

La pau és donar

i rebre ajuda,

és tenir alegria.

La pau som tots,

tots som pau.

7

p

a

s

a

n

i

v

e

l

l

f

e

b

r

e

r

I decided to ask th e people passing''

wh ere are th e trees?''

but th e people responded ''l don't k now.''

I was very warried and

I decided to walk until I pound th e tree's.

Th en th e very walk ing pound th e only tree.

In th e tree lived m any birds with diferents colours

th ey could speak

Suddenly I got up and look ed th rough th e window:

in th e park th ere were trees,

th e birds were singing

Th e sun h as sh ining .

It only was a dream !

T

T

h

h

e

e

o

o

n

n

l

l

y

y

t

t

r

r

e

e

e

e

l

l

e

e

f

f

t

t

L

L

a

a

p

p

s

s

i

i

c

c

o

o

p

p

e

e

d

d

a

a

g

g

o

o

g

g

a

a

B

B

e

e

n

n

i

i

p

p

a

a

r

r

l

l

a

a

s

s

o

o

b

b

r

r

e

e

l

l

'

'

i

i

n

n

t

t

e

e

r

r

n

n

e

e

t

t

:

:

L

L

e

e

s

s

x

x

a

a

r

r

x

x

e

e

s

s

s

s

o

o

c

c

i

i

a

a

l

l

s

s

f

f

a

a

c

c

i

i

l

l

i

i

t

t

e

e

n

n

l

l

a

a

c

c

o

o

m

m

u

u

n

n

i

i

c

c

a

a

c

c

i

i

ó

ó

Beni Feligreras form a part de l'equip

d'assessoram ent i orientació psicopedagògica

de Montcada.Treballa al nostre institut els

dim ecres i divendres. Li agraïm que h agi

contestat les preguntes següents sobre el

tem a d'internet que tant interessa als

adolescents i preocupa als pares.

Q uè opines de l'ús de facebook ,

tuenti o twitter?

Es increïble tenir contacte am b els

teus am ics i am igues, o am b perso-

nes que no coneixes directam ent

però que les consideres interes-

sants. Les xarxes socials faciliten

la com unicació i l'expressió del que

penses o el que sents.

Però els profes o els pares ens di-

uen que h em d'anar en com pte...

Clar, jo trobo m oltes sem blances en-

tre el que podem trobar pel carrer

i el que passa am b Internet. Tam bé

pel carrer ens podem trobar gent

de tota m ena, alguns que volen enga-

nyar, aprofitar- se o am enaçar....

Internet al cap i a la fi és un espai

virtual on naveguem o conduïm , oi?

Si et trobes pel carrer algú que et

dem ana inform ació sobre tu o els

teus pares, vas i li explicaràs tot?

O ficaries al taulell d'anuncis de

l'institut o de l'ajuntam ent fotos i

dades personals? Q uè passaria?

Doncs de la m ateixa m anera que no

vaig pel carrer explicant on visc, qui-

na contrasenya tinc, no vaig repar-

tint fotos, ni vaig explicant la m eva

vida a quasevol, no h o faré a inter-

net. Per això existeixen les opcions

de privacitat, és a dir, puc contro-

lar quines persones podran accedir

a la inform ació i am b quines

m 'interessa tenir contacte.

Penses que s'h a de controlar el

tem ps que es fa servir l'internet?

Mira et posaré una qüestió: que em

podries dir algun alim ent que t'agra-

di m olt, m olt... m oltíssim ...

No sé...

Els espaguettis, la xocolata?

La xocolata,m ooolt...!!

I què faràs, m enjar a totes h ores i

nom és xocolata?

Clar que no, em posaria m alalt!!

Per això aprenem a controlar i al co-

m ençam ent el pare o la m are ens en-

senyen a controlar la quantitat i

com el m engem ...

Però quan podem dir que algú

s'h a passat o h i està enganxat?

H i h a m olts nois que els h i passa?

Q uan no tenen tem ps per a sortir

am b els am ics, per estudiar, per fer

esport... quan el seu m ón nom és

està dins la pantalla de l'ordina-

dor... Tam bé passa que alguns joves

com que no saben com relacionar- se

els fa por ser rebutjats, són tí-

m ids... pensen que am b els contac-

tes que fan al facebook , per

exem ple, ja n'h i h a prou. Es parla

d'un 3 % de nois i noies que acaben

perdent el control sobre el tem ps i

que arriba un m om ent que no volen

fer res m és, s'aïllen, es posen de

m al h um or si no poden jugar, connec-

tar- se...

I què es pot fer?

El m illor és prevenir que no s'arribi

a aquesta situació, aprendre a con-

trolar a fer servir linternet.

Saber quins són els problem es que

ens podem trobar. Q uan el proble-

m a és greu cal dem anar ajuda espe-

cialitz ada.

Una com panya va tenir un ensurt,

i h o va passar m alam ent...rebia

m issatges am b insults que li de-

ient de tot...

Sí, h i h a persones o fins i tot CO M-

PANY@ S que aprofiten per insultar

i am enaçar. Assetgen i m altracten,

és el que es diu ciberbullyng.

I què podem fer?

La prim era cosa se m 'acut és tallar,

canviar el com pte, bloquejar

l'adreça... per sort sem pre tenim

aquests com andam ents... I no caure

en la tram pa del que fa això, qui h o

fa espera que tu no diguis res a

ningú, t'am enaça si h o dius... per

tant, el m illor que pots fer és dir-

h o, que no et faci vergonya, és el

que volen aconseguir. Cal denunciar-

lo.

Tot sem blen problem es am b

l'internet...

Nooo!! Tenim al nostre abast una ei-

na m olt potent per trobar

inform ació, per treballar i tam bé

per jugar, relacionar- nos o desenvo-

lupar la nostra creativitat. El que

passa és que quan aprenem a fer

servir qualsevol aparell o eina al co-

m ençam ent no controlem prou els

com andam ents i necessiten un m a-

nual d'instruccions. I no estic par-

lant de fer servir la barra del

navegador o el ratolí.

H i h a algun m anual per fer servir

l'internet?

Sí, i program es per aprendre a na-

vegar i no perdre'ns... o tam bé pots

m irar el que h i h a al web quest

h ttp://webquest.xtec.cat/h ttp-

docs/internet/index.h tm

8

p

a

s

a

n

i

v

e

l

l

f

e

b

r

e

r