piec_2005

7/22/2019 PIEC_2005

1/362

Consell Catalde lEsport

Maig 2005

Pla directordinstallacions i

equipaments esportiusde Catalunya

PIEC

7/22/2019 PIEC_2005

2/362

Pla directordinstallacions i

equipaments esportius

de CatalunyaMaig 2005

7/22/2019 PIEC_2005

3/362

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

2 / Memria

Coordinador Francesc Fbregas Bosch

Director Mariano Bordas Mon

Equip redactor Carlos Lpez-Jurado GonzlezCarles Giralt GrauPilar Mart Pi

Collaboradors Agust Boixeda de MiquelAgust Carretero PalauAnna Moreno TarragJosep Albert Mgica MirallesLlus Paluzie i MirDavid PolJoana Roch Izard

Tamb hi han participat els membres de la Comissi Tcnica i de la Comissi de Seguiment,els autors dels estudis de base i el personal del Servei dEquipaments Esportius del ConsellCatal de lEsport.

El Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual saprova el Pla director dinstallacions iequipaments esportius de Catalunya, ha estat publicat al DOGC 4397 de 2 de juny de 2005.

7/22/2019 PIEC_2005

4/362

Pla director dinstallacions i equipaments espor tius de Catalunya

Memria / 3

ndex

Memria

1 INTRODUCCI.......................................................................................................................7 1.1 Convenincia i necessitat del Pla director.................................................................. 71.2 Finalitat bsica i objectius generals............................................................................ 91.3 Metodologiade treball .............................................................................................. 11

2 MARC I ANTECEDENTS......................................................................................................172.1 Marc legal ................................................................................................................. 172.2 mbit del Pla director ............................................................................................... 192.3 Antecedents del planejament ................................................................................... 202.4 Factors condicionants............................................................................................... 22

2.4.1 Territori............................................................................................................... 222.4.2 Demografia......................................................................................................... 282.4.3 mbits territorials ............................................................................................... 35

2.4.3.1 Taula dmbits territorials ............................................................................ 392.4.4 Anlisi i avaluaci de la prctica fisicoesportiva ................................................ 59

2.4.4.1 Lassociacionisme esportiu a Catalunya ..................................................... 612.4.4.2 Caracterstiques de la prctica fisicoesportiva a Catalunya ........................ 632.4.4.3 Prospectiva del sistema esportiu................................................................. 72

2.4.5 Anlisi dels equipaments esportius.................................................................... 772.4.5.1 Concepte dequipament esportiu................................................................. 782.4.5.2 Dotaci d'equipaments ................................................................................ 842.4.5.3 La gesti dels equipaments......................................................................... 902.4.5.4

Aprofitament dels espais naturals ............................................................... 96

3 LES XARXES DEQUIPAMENTS ESPORTIUS.................................................................103

3.1 Introducci.............................................................................................................. 1033.2 Classificaci de les xarxes ..................................................................................... 1053.3 Caracterstiques dels equipaments esportius......................................................... 108

3.3.1 Normativa tcnica dequipaments esportius .................................................... 1093.3.1.1 Normativa general ..................................................................................... 1113.3.1.2 mbit d'aplicaci........................................................................................ 1143.3.1.3 Requeriments tcnics................................................................................ 1163.3.1.4 Criteris per a la construcci dequipaments esportius ............................... 124

3.3.2 Mduls d'installacions de la xarxa bsica ....................................................... 1333.3.3 Installacions dels centres educatius ............................................................... 1393.4 Gesti i s dels equipaments esportius.................................................................. 1403.4.1 Consideracions generals de gesti i s ........................................................... 1443.4.2 Requeriments especfics ds de la xarxa bsica ............................................ 1463.4.3 Criteris per a la utilitzaci despais no estrictament esportius ......................... 148

3.4.3.1 Espais naturals.......................................................................................... 1493.4.3.2 Parcs, carrers i altres infraestructures....................................................... 154

3.5 Procediment metodolgic general per a la determinaci de les xarxes ................. 160

7/22/2019 PIEC_2005

5/362


4 / Memria

4 DETERMINACI DE LA XARXA D'INTERS NACIONAL ............................................... 1654.1 Introducci .............................................................................................................. 1654.2 Anlisi de la demanda.............................................................................................167

4.3

Anlisi de l'oferta.....................................................................................................1714.4 Balan entre l'oferta i la demanda...........................................................................174

5 DETERMINACI DE LA XARXA BSICA........................................................................ 1755.1 Introducci .............................................................................................................. 1755.2 Anlisi de la demanda.............................................................................................177

5.2.1 Activitats fisicoesportives..................................................................................1785.2.2 Practicants........................................................................................................179 5.2.3 Intensitat de prctica ........................................................................................ 1825.2.4 Espais de prctica ............................................................................................ 184

5.3 Anlisi de loferta.....................................................................................................1865.3.1 Dotaci dinstallacions.....................................................................................186

5.3.2

Utilitzaci de les installacions..........................................................................188

5.3.2.1 Nivell d's actual ........................................................................................ 1885.3.2.2 Nivell ds potencial ................................................................................... 193

5.4 Clcul de les necessitats ........................................................................................ 1985.4.1 Necessitats de pista ......................................................................................... 200

5.4.1.1 Quantificaci de les necessitats de pista...................................................2005.4.1.2 Usos necessaris de pista poliesportiva (POL) ........................................... 2075.4.1.3 Usos necessaris de pavell poliesportiu (PAV) ......................................... 209

5.4.2 Necessitats de sala .......................................................................................... 2115.4.2.1 Quantificaci de les necessitats de sala....................................................2115.4.2.2 Usos necessaris de sala esportiva (SAL) .................................................. 214

5.4.3 Necessitats de camp ........................................................................................ 2165.4.3.1

Quantificaci de les necessitats de camp..................................................216

5.4.3.2 Usos necessaris de camp poliesportiu (CAM) ........................................... 2195.4.4 Necessitats de piscines cobertes ..................................................................... 221

5.4.4.1 Quantificaci de les necessitats de piscina coberta .................................. 2215.4.4.2 Usos necessaris de piscina coberta (PCO) ............................................... 224

5.4.5 Necessitats de camp datletisme......................................................................2265.4.5.1 Quantificaci de les necessitats de camp datletisme................................2265.4.5.2 Usos necessaris de camp datletisme (ATL)..............................................229

5.4.6 Usos necessaris per mbit territorial ................................................................ 2315.4.6.1 Taula dusos necessaris per rea bsica territorial (ABT) ......................... 2315.4.6.2 Taula dusos necessaris per agrupaci (AGR) .......................................... 239

5.5

Concreci dels dficits ............................................................................................ 241

5.5.1 Dficitde pavellons poliesportius..................................................................... 2425.5.2 Dficit de pistes poliesportives ......................................................................... 2485.5.3 Dficit de sales esportives................................................................................2545.5.4 Dficitde camps poliesportius..........................................................................2605.5.5 Dficit de piscines cobertes..............................................................................2665.5.6 Dficit de camps datletisme.............................................................................272

6 DETERMINACI DE LA XARXA COMPLEMENTRIA ................................................... 2796.1 Introducci .............................................................................................................. 2796.2 Procediment metodolgic ....................................................................................... 280

6.2.1 Aplicaci del procediment metodolgic ............................................................ 280

6.2.2

Exemples d'aplicaci del procediment metodolgic ......................................... 282

7/22/2019 PIEC_2005

6/362


Memria / 5

7 RGIM ECONMIC I FINANCER ......................................................................................2877.1 Introducci.............................................................................................................. 2877.2 Valoraci del dficit de la xarxa bsica .................................................................. 2887.3 Valoraci del dficit de la xarxa complementria ................................................... 3027.4 Valoraci del dficit global del Pla director............................................................. 3037.5 Programes d'actuaci............................................................................................. 304

7.5.1 Criteris per a la prioritzaci de les actuacions ................................................. 3057.5.2 Concessi d'ajuts ............................................................................................. 306

7.6 Pla d'etapes............................................................................................................ 3097.7 Estudi econmic i financer...................................................................................... 311

7.7.1 Avaluaci econmica dels programes ............................................................. 3127.7.2 Finanament del Pla director ........................................................................... 317

7.7.2.1 Avaluaci dels recursos de la primera etapa del Pla director.................... 3177.7.2.2 Programes de la primera etapa................................................................. 319

8 DESPLEGAMENT DEL PLA DIRECTOR ..........................................................................3218.1 Introducci.............................................................................................................. 3218.2 Directrius urbanstiques.......................................................................................... 322

8.2.1 Caracterstiques de l'emplaament.................................................................. 3238.2.2 Reserves de sl ............................................................................................... 328

8.2.2.1 Dimensionament dels terrenys .................................................................. 3298.2.2.2 Estndards orientatius............................................................................... 333

8.2.3 Integraci i valoraci d'impactes..................................................................... 3348.3 Instruments complementaris per al desplegament................................................. 341

8.3.1 Cens d'equipaments esportius......................................................................... 3428.3.2 Estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica ....................... 3448.3.3 Plans de la xarxa complementria................................................................... 3468.3.4 Mapa dinstallacions i equipaments esportius del municipi............................. 3488.3.5 rgans de coordinaci i seguiment.................................................................. 351

Normes

Captol 1 Disposicions de carcter general .............................................................................1

Captol 2 Determinacions ..........................................................................................................3

Captol 3 Programes dactuaci i concessi dajuts ...............................................................5Captol 4 Desplegament .............................................................................................................6

7/22/2019 PIEC_2005

7/362


6 / Memria

7/22/2019 PIEC_2005

8/362


Memria / 7

1 INTRODUCCI

1.1 Convenincia i necessi tat del Pla directorEn els darrers anys, la prctica fisicoesportiva ha esdevingut un fenomen social universal i,actualment, s un instrument de relaci, dequilibri, de formaci i dintegraci de lespersones en el mn que les envolta.

Els equipaments esportius, en aquest context, sn un pilar fonamental del sistema esportiu,ja que, a ms de possibilitar la prctica fisicoesportiva, formen part de les infraestructuresque una societat necessita per millorar la seva qualitat de vida i facilitar una utilitzaciadequada del lleure, del qual lactivitat fisicoesportiva s un dels principals components.

La Llei de lesport de Catalunya reconeix aquest fet i estableix que correspon al ConsellCatal de lEsport redactar i tramitar el Pla director dinstallacions i equipaments esportiusde Catalunya (PIEC), que s linstrument jurdic i tcnic mitjanant el qual el Govern de laGeneralitat planifica, fomenta i coordina tant la seva actuaci com la de la restadinstitucions, organismes i entitats, adreades a dotar Catalunya dels equipaments quefacilitin a tots els ciutadans la prctica fisicoesportiva i contribueixin a fomentar, divulgar iimplantar arreu de Catalunya lesperit que aquestes prctiques comporten.

En aquesta lnia, s un Pla director que, per una banda, fixa les necessitats mnimes idetermina les prioritats per assolir lequilibri territorial pel que fa als equipaments esportiusbsics, i per altra banda, estableix les directrius que permetran, als municipis i altres entitats,determinar les seves prpies necessitats i completar les establertes com a bsiques per a tot

el territori.

Aquest Pla director t carcter de Pla territorial sectorial i desplega, juntament amb altresplans sectorials, el Pla territorial general de Catalunya que ha elaborat el Departament dePoltica Territorial o Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, i que sajusta al queestableix la Llei 23/1983 de poltica territorial.

Tal com estableix aquesta Llei, els plans territorials sectorials han de contenir una estimacide les necessitats i dels dficits territorialitzats, aix com dels recursos disponibles en elsector corresponent. Tamb han de contenir la determinaci de les prioritats dactuaci i lesnormes de distribuci territorial.

Aquests plans, quan fan referncia als equipaments, hauran de definir la dotaci i el tipusdequipament que correspon a cada mbit territorial segons la demanda previsible, aix comles necessitats de sl i els parmetres i dimensions que ha de tenir per ubicar-hi l'esmentadadotaci i els seus requeriments de localitzaci.

El PIEC ha de ser una eina que permeti tenir un coneixement exhaustiu de la realitat presenten matria dequipaments esportius a Catalunya al mateix temps que estableixi lesnecessitats futures en funci dunes previsions contrastades i duns criteris establerts.

El coneixement daquesta realitat passa tant per lanlisi de les actuacions dels poderspblics com pel reconeixement del paper destacat de lassociacionisme, tradicionalmentinstaurat a Catalunya, com a part vital de lestructura impulsora de lesport catal. No sha

7/22/2019 PIEC_2005

9/362


8 / Memria

doblidar per la creixent presncia dempreses privades que ofereixen serveis esportius,principalment en el sector desport doci i salut, on lesport s negoci.

La planificaci s sempre una eina necessria, ja que permet conixer a priori quins sn els

equipaments que es necessiten en un territori, per esdev una exigncia quan ja esdisposa duna part daquests equipaments i cal completar la xarxa amb criteris de reequilibriterritorial, rendibilitat social i viabilitat econmica per tal de permetre un desenvolupamentsostenible, respectus amb el medi ambient.

La programaci concreta daquestes necessitats estableix els dficits i les prioritats, i permetseqenciar en el temps les diferents actuacions que es volen dur a terme.

Els municipis com a entitats ms properes a les necessitats particulars de cada indret, apartir de les especificacions del PIEC, concretaran i ajustaran les necessitats d'equipamentsesportius a la realitat prpia. Al mateix temps el Consell Catal de lEsport proposar la

localitzaci dels equipaments dmbit supramunicipal en els municipis ms adients i vetllarper la seva utilitzaci per part de tots els ciutadans de lmbit territorial corresponent.

7/22/2019 PIEC_2005

10/362


Memria / 9

1.2 Finalitat bsica i objectius generals

Atesos els objectius bsics que estableix la legislaci actual i a fi de fer realitat el dret de totciutad a desenvolupar o exercitar les seves facultats fsiques, intellectuals i morals,mitjanant el lliure accs a una formaci fsica adequada i a la prctica de lesport, la finalitatbsica del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya es concreta aplanificar i programar les xarxes dequipaments esportius que fomentin lactivitatfisicoesportiva i possibilitin les diferents prctiques en els seus vessants diniciaci,competici, lleure i salut, i que potencin lassociacionisme esportiu i els esports ms arrelatstradicionalment a Catalunya.

Els objectius del PIEC semmarquen en lobjectiu territorial com que el Pla territorial generalde Catalunya (PTGC) estableix per al conjunt de plans sectorials dequipaments. Aquestobjectiu com pretn fer coherents les diferents poltiques i actuacions sectorials i alhora

aconseguir una mxima igualtat territorial, posant les bases per a la racionalitzaci delsequipaments, determinant els objectius de cobertura del territori i distribuint-los de formaequilibrada.

Lobjectiu territorial, com per a tots els plans sectorials dequipaments que defineix elPTGC, pretn:

- Potenciar els centres i subcentres comarcals com a nuclis primaris per a la prestacidels serveis en la seva rea dinfluncia, cosa que permetr una distribuci mshomognia de lequipament i una proximitat ms gran a la poblaci.

- Corregir els dficits de cada tipus dequipament, tenint en compte les caracterstiquesespecfiques de cada zona (installacions existents, clima, estructura i mobilitat de lapoblaci, etc.).

- Establir criteris i quantificar les reserves de sl per a lequipament corresponent, perqusigui recollit en el planejament urbanstic general en el moment de la seva elaboraci,modificaci o revisi.

Com a conseqncia dels objectius que assenyala la Llei de lesport i dels que marca elPTGC de Catalunya, els objectius que finalment estableix el Pla director dinstallacions iequipaments esportius de Catalunya pel seu mbit dactuaci sn:

- Distribuir harmnicament els equipaments esportius per tal de promoure undesenvolupament equilibrat del territori.

- Millorar la qualitat de vida dels ciutadans, dotant-los dels equipaments necessaris ivetllant per assolir un nivell de qualitat escaient.

- Establir les directrius per a laprofitament adequat del medi natural com a suport de lesactivitats esportives, especialment les desplai i lleure, respectant el patrimoni natural.

- Completar la xarxa dequipaments esportius existents, potenciant els de titularitatpblica, els dels centres educatius i els de les entitats esportives.

7/22/2019 PIEC_2005

11/362


10 / Memria

- Definir uns models tipolgics dinstallacions esportives i establir unes normes irecomanacions referents al disseny i la construcci per aconseguir un nivell alt dequalitat, optimitzant costos de construcci i de manteniment.

- Establir les condicions necessries per a un aprofitament ptim dels equipaments,mitjanant la millora de la seva gesti i el seu condicionament.

Quan shagin assolit els objectius determinats en el PIEC, qualsevol ciutad de Catalunyadisposar d'unes installacions esportives bsiques de referncia en el seu propi mbitterritorial.

El PIEC, dacord amb all que estableix la Llei de lesport, ha de determinar:

- El nombre d'equipaments, aix com el seu carcter bsic i prioritari.

- La localitzaci geogrfica dels equipaments esportius dinters general.

- Les tipologies tecnicoesportives de les installacions que shan de construir.

- Les etapes necessries per executar les previsions.

El Pla director tamb t en compte la perspectiva de gnere i de les dones en les poltiquesreferents a la planificaci dinstallacions i equipaments esportius, i promou lequitat degnere en ls dels equipaments, adequant les normatives tcniques a la normativa jurdicainternacional, europea i interna vigent sobre la dona i lesport.

En definitiva, el PIEC s una eina bsica i referencial que permet a lAdministraci esportivade la Generalitat, optimitzar i prioritzar les seves actuacions i subvencions per a laconstrucci i el condicionament dels equipaments esportius, amb la finalitat dequilibrar icompletar la xarxa d'equipaments, i atendre les necessitats especfiques del conjuntdactivitats fisicoesportives en els diferents mbits territorials de Catalunya.

7/22/2019 PIEC_2005

12/362


Memria / 11

1.3 Metodologia de treball

Tot i que la planificaci en el camp de les installacions esportives no s quelcom nou en elmarc del planejament actual, el rang normatiu que la Llei de lesport confia al PIEC,representa un repte sense precedents que fa imprescindible establir un esquemametodolgic acurat per a la formulaci i el desenvolupament del Pla director.

Aquest esquema metodolgic dna una importncia especial a la fase prvia, caracteritzadaper la realitzaci destudis, la recollida i el tractament de les dades i la informaci, centrabona part dels seus esforos en la fase de redacci i descriu la fase d'aplicaci del Pladirector amb el desplegament de les diferents etapes i el control i avaluaci dels diferentsprogrames en funci de la consecuci dels objectius fixats.

La necessitat de tenir un punt de referncia on establir les previsions ha fet necessari fixar

l'any 2015 per obtenir les dades demogrfiques, escolars, esportives i econmiques a partirdels estudis realitzats pels respectius departaments.

Aix, el PIEC s'ha redactat preveient les necessitats dequipaments esportius amb un horitzde deu anys. Aquest termini permet fer una previsi raonable de l'evoluci de la societat i dela prctica fisicoesportiva i possibilita una aplicaci programada de la correcci dels dficitsexistents a Catalunya.

Tot i aix, el Pla director t una durada indefinida fins a complir els objectius i cobrir lesnecessitats i ser revisat cada 5 anys per tal de mantenir-lo actualitzat tal com estableix elpunt 7 de larticle 51 del text nic de la Llei de lesport.

Aquesta durada indefinida respon a les caracterstiques prpies del funcionament delConsell Catal de l'Esport que no t, normalment, un paper executor, sin que t la misside fomentar i coordinar les accions realitzades pels diferents agents promotorsdequipaments esportius, a ms de collaborar-hi, i establir els mecanismes necessaris per ala correcta realitzaci i distribuci d'aquestes accions.

Aquesta previsi en el temps garanteix una aproximaci fiable i permet programar lesinversions necessries per facilitar l'assoliment dels objectius en etapes. Aquestes etapesresponen al procs de realitzaci de les obres per sn independents de la revisi cada 5anys establerta legalment.

L'esquema metodolgic s'estructura en tres fases seqencials en el temps, per moltrelacionades entre si: la fase prvia, la fase de redacci i tramitaci i la fase d'aplicaci.

Fase prvia

La fase prvia presenta tres blocs ben diferenciats:

- Establiment de les estructures de realitzaci i seguiment de la redacci del Pla

Aquest bloc constitueix la primera pedra en l'elaboraci del PIEC. Les tres accions principalsque semmarquen en aquest bloc sn la designaci de l'equip redactor, la creaci d'unaComissi tcnica formada per representants dels diferents serveis del Consell Catal de

7/22/2019 PIEC_2005

13/362


12 / Memria

l'Esport i l'establiment d'una Comissi de seguiment de redacci del PIEC formada perrepresentants de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya.

Quadre/taula 1.3.1.1.2 Esquema metodolgic de la redacci

Fase prviaEstabliment de les estructures

de realitzaci i seguiment

Aportaci delsagents implicats

Estudismonogrfics

Tractament de la informaci

Fase de redacciDefinici dobjectius

Marc i antecedents

Anlisi i avaluaci

Determinaci de les necessitats i dficits

Programaci de les etapes

Tramitaci i aprovaci

Aprovaci dels planscomplementaris

Fase daplicaci

Desplegament de les etapes

Control i avaluaci dels programes

Actualitzaci

Lequip redactor est format pels tcnics del Servei d'Equipaments Esportius del ConsellCatal de lEsport, especialistes en els diferents mbits que contempla el Pla director:planificaci, gesti, disseny, construcci, etc.

El coordinador del PIEC s el cap del Servei d'Equipaments Esportius del Consell Catal delEsport, que s lencarregat de cercar els recursos necessaris, coordinar amb lequip directiudel Consell Catal de lEsport les directrius a aplicar en lactualitzaci i mantenir lesrelacions amb les institucions : diputacions, consells comarcals i ajuntaments. Tamb formapart de lequip redactor del Pla director.

7/22/2019 PIEC_2005

14/362


Memria / 13

El director del PIEC s el cap de la Secci Tcnica del Servei d'Equipaments Esportius delConsell Catal de lEsport, que lidera lequip redactor, del que tamb forma part. slencarregat de distribuir i supervisar les tasques, de vetllar per la coherncia de lametodologia i del procs, i el responsable de la coherncia de la redacci i de lelaboraci

dels informes que es sollicitin respecte a qualsevol aspecte del Pla director.

La Comissi tcnica, de carcter operatiu, est formada pels tcnics redactors i per unrepresentant de cada servei del Consell Catal de l'Esport. Aquesta comissi t la funci demantenir informats tots els serveis, i alhora permet recollir els suggeriments i necessitatsdels diferents serveis per tal que quedin reflectits en el PIEC.

La Comissi de seguiment t la funci de garantir la coordinaci entre tots els departamentsde la Generalitat durant l'elaboraci del PIEC. Aquesta Comissi est formada per unrepresentant de cada departament, proposat pel secretari general corresponent. Aquestacomissi t carcter d'rgan assessor de l'equip redactor, assessorament que s'ha fet

mitjanant contactes personals entre l'equip redactor i els seus diversos membres. Aquestescollaboracions han tingut un paper fonamental en la recollida d'informaci i l'obtenci dedades bsiques en l'elaboraci del treball.

Una vegada aprovat el PIEC desapareixen totes les estructures de realitzaci i seguimentdels treballs i es crea la Comissi Assessora, encarregada de coordinar el desplegament delPla director.

- Aportacions dels agents implicats

La informaci i documentaci necessria per a la redacci del Pla director ha estat aportadapels organismes pblics, les entitats del mn associatiu i la resta d'organismes implicats, jasigui directament o a travs dels seus rgans representatius. Per donar compliment alarticle 54 del text nic de la Llei de lesport, la Secretaria General de lEsport entre els anys1992 i 2004 ha requerit la informaci oportuna a les entitats afectades segents:

- Diputacions

- Consells comarcals

- Ajuntaments

- Associaci de Municipis de Catalunya

- Federaci Catalana de Municipis

- Federacions esportives catalanes

- Consells esportius- Uni de Federacions Esportives Catalanes

- Estudis monogrfics

El darrer bloc de la fase prvia est constitut per tots els estudis i treballs monogrficsrealitzats com a base per a la redacci del PIEC. Aquests treballs han tingut un paperfonamental en la determinaci dels diversos factors que han intervingut en la formulaci deles propostes del planejament. Entre aquests treballs s'han d'esmentar:

- L'enquesta dels hbits esportius de la poblaci de Catalunya (anys 1990, 1998 i 2004).

7/22/2019 PIEC_2005

15/362


14 / Memria

- L'enquesta sobre el nivell d's d'installacions esportives a Catalunya (any 1989), ambestudis especfics de pavellons (any 1997) i piscines cobertes (any 1998).

- La recopilaci de textos legals.

- L'anlisi dels equipaments esportius de Catalunya mitjanant l'explotaci estadstica deles dades del cens d'equipaments.

- L'estudi sobre la planificaci d'equipaments esportius en diferents pasos d'Europa.

- L'estudi sobre les diferents tipologies d'equipaments esportius.

- L'anlisi de la influncia dels factors climtics en la planificaci d'installacions.

- L'anlisi de les previsions del Mapa escolar de Catalunya.

- Lestudi sobre les previsions demogrfiques de Catalunya (anys 1990, 1999 i 2004).

- L'anlisi de les realitzacions de la Secretaria General de l'Esport en matriad'equipaments esportius.

- L'anlisi de la gesti de les installacions esportives a Catalunya.

- L'anlisi de les installacions actuals de la xarxa bsica per mbit territorial.

Fase de redacci

Amb aquesta documentaci prvia, i definits els objectius, s'ha redactat el PIEC. El Pladirector es compon dels documents bsics segents:

a) La memria: recull la proposta del PIEC amb el marc de referncia, els factorscondicionants (geografia, clima i poblaci), la metodologia, les necessitats, elsdficits, lestudi econmic i financer, les directrius urbanstiques i la forma dedesplegament del Pla director.

b) Les normes: sn el document normatiu del PIEC.

Per altra part, complementen aquesta documentaci, els estudis monogrfics realitzats coma base per a la seva redacci.

Una vegada redactat el Pla director, sinicia la tramitaci que, fins a la seva aprovaci, haurde seguir les etapes segents:

- Informe del Comit Executiu del Consell Catal de lEsport.

- Informe previ de les entitats i els rgans previstos en la Llei de l'esport i delsdepartaments de la Generalitat afectats.

- Estudi de les allegacions i elevaci de la proposta que prepari l'equip tcnic redactorsobre aquestes allegacions, al Comit Executiu del Consell Catal de lEsport, el qualadoptar la resoluci pertinent.

- Elevaci del PIEC a la Comissi Directiva del Consell Catal de l'Esport per al seuassessorament i informe.

- Resoluci del secretari general de l'Esport que aprovi provisionalment el PIEC.

- Informe del Grup Expert i de la Comissi Assessora del PIEC.

7/22/2019 PIEC_2005

16/362


Memria / 15

- Tramesa del PIEC a lInstitut Catal de la Dona.

- Tramesa del PIEC a la Comissi de Cooperaci Local

- Tramitaci del PIEC al Govern de la Generalitat per a la seva aprovaci definitiva.

Fase d'aplicaci

Lltim punt de lesquema metodolgic fa referncia a laplicaci prctica del PIEC. Eldesplegament en etapes permetr assolir els objectius marcats segons els diferentsprogrames dactuaci.

Parallelament, es preveu la redacci i laprovaci, si escau, dels plans complementarisprevistos. Aquests plans complementaris sn de tres tipus:

- Estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica.

- Plans de la xarxa complementria

- Mapes dinstallacions i equipaments esportius dels municipis

El Comit Executiu del Consell Catal de lEsport i la Comissi Assessora del PIEC, amb lacollaboraci del Grup Expert, sn els rgans competents per al seguiment i control deldesplegament del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya.

Finalment, cada 5 anys es revisar el Pla director. El procs de revisi siniciar als quatreanys de la seva aprovaci fent una avaluaci dels objectius assolits i una valoraci de lametodologia utilitzada. A la vista de lanlisi efectuada i en funci del sistema esportiu

imperant, de les tendncies de levoluci prctica fisicoesportiva i de les prospeccions defutur es procedir a lactualitzaci del Pla director dinstallacions i equipaments esportius deCatalunya o a la seva modificaci. El procs de revisi i la seva aprovaci seguir el mateixtrmit que el seguit en laprovaci de lactual.

7/22/2019 PIEC_2005

17/362


16 / Memria

7/22/2019 PIEC_2005

18/362


Memria / 17

2 MARC I ANTECEDENTS

2.1 Marc legalEl text nic de la Llei de l'esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol) regula la formulacidel Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC).

Correspon al Consell Catal de lEsport redactar i tramitar el PIEC i al secretari o secretriageneral de lEsport aprovar el projecte del Pla director. Laprovaci definitiva correspon alGovern de la Generalitat.

Per tant, la formulaci de l'esmentat Pla director respon al mandat legal contingut enaquestes normes que han estat aprovades pel Parlament de Catalunya, en s de les

competncies que en aquesta matria li atorga l'article 9.29 de l'Estatut d'Autonomia deCatalunya.

No s aquesta l'nica referncia legal, ats que el PIEC t el carcter de pla territorialsectorial i, per tant, es regula, en all que no preveu la Llei de l'esport, per la Llei 23/1983,de 21 de novembre, de poltica territorial, i per la Llei 1/1995, de 15 de mar, per la qualsaprova el Pla territorial general de Catalunya, amb les modificacions introdudes per la Llei24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l'Alt Pirineu i Aran com a rea funcionalde planificaci, mitjanant la modificaci de l'article 2 de la Llei 1/1995. Tamb per la Llei31/2002 de mesures fiscals i administratives modifica la Llei 23/1983 i crea la figura de Pladirector territorial per a determinats plans supramunicipals.

Per altra part, la Secretaria General de l'Esport va dictar la Resoluci, de 18 de setembre de1991, modificada per la de 23 de mar de 1993, per la qual s'estableixen les directrius ques'han d'observar per a l'elaboraci del PIEC, i que, per tant, constitueix el referent immediatque s'ha tingut en compte per redactar el Pla director.

A ms, hi ha altres disposicions de rang legal que incideixen sobre el PIEC, i que, per tant,aquest ha d'observar per tal d'adequar-se per complet al marc de la legalitat vigent, entre lesquals cal destacar les segents:

- El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la Lleimunicipal i de rgim local de Catalunya, com a norma bsica de les seves relacions amb

els ens locals i especialment amb els municipis.

- El Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refs de la Lleide l'organitzaci comarcal de Catalunya.

- La Llei 5/1987, de 4 d'abril, sobre el rgim provisional de les competncies de lesdiputacions provincials, i mentre no s'hagi produt el trasps de competncies al qual esrefereix la disposici addicional primera de la Llei de l'esport.

- La Llei 2/2002, de 14 de mar, d'urbanisme (modificada per la Llei 10/2004, de 24 dedesembre), la qual ha de ser observada pels ens locals en tot all que afecta la

formulaci dels seus instruments urbanstics corresponents, per tal de possibilitar que

7/22/2019 PIEC_2005

19/362


18 / Memria

s'efectun, en cada cas, les reserves de sl que siguin escaients per a equipamentsesportius, ateses les caracterstiques tcniques que les installacions esportivesexigeixen, d'acord amb les normes tecnicoesportives que estableix el mateix PIEC.

- La Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, amb relaci a la participaci delAjuntament de Barcelona en lelaboraci dels plans territorials sectorials que afectin elseu territori municipal.

El PIEC, per altra banda, comporta la cooperaci de l'Administraci de la Generalitat en lesinversions locals, per tal de dur a terme els seus objectius. En aquest sentit, el marc legal dereferncia s la Llei 23/1987, de 23 de desembre, per la qual s'estableixen els criteris definanament del Pla nic d'obres i serveis de Catalunya i les bases per a la selecci, ladistribuci i el finanament de les obres i els serveis a incloure-hi, mentre el Govern de laGeneralitat no aprovi el Pla director d'inversions locals de Catalunya, d'acord amb lesprevisions que formulen sobre aquest punt l'article 186 i segents, del Decret legislatiu

2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local deCatalunya.

Un altre referent normatiu del PIEC s el Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprovael Reglament del patrimoni dels ens locals, en all que sigui d'aplicaci a la necessitat de laseva observaci, quan aquells hagin d'efectuar les aportacions necessries de terrenys perpoder construir les installacions i els equipaments inclosos en el Pla director.

En conseqncia, el PIEC t un marc estatutari, legal i reglamentari ben definit, i dins delqual s'insereix plenament el seu redactat, per tal de proporcionar l'instrument deprogramaci ms adient al Govern de la Generalitat de Catalunya, i que s alhora,plenament respectus amb les competncies sectorials d'altres rgans de l'Administraci de

la Generalitat que incideixen en la matria, i a les normes dels quals es remet en totmoment.

Aix mateix, s plenament respectus amb les competncies dels ens pblics i privats, quesn els beneficiaris directes de l'acci de govern en els seus mbits respectius, de talmanera que en tot moment el desplegament del Pla director observa les disposicions legalsque siguin d'aplicaci.

7/22/2019 PIEC_2005

20/362


Memria / 19

2.2 mbi t del Pla director

El Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya considera tots elsequipaments esportius ds collectiu que es troben dins del territori de Catalunya.

No obstant aix, els equipaments dels quals sn titulars les entitats de carcter pblic i lesentitats privades inscrites o adscrites al Registre dentitats esportives de la Generalitat deCatalunya i tots aquells equipaments de titularitat daltres entitats gestionats per aquestscollectius, quedaran afectats per les determinacions del Pla director, sense perjudici delcompliment de les altres disposicions legals aplicables.

Les determinacions del PIEC, els programes dactuaci que el desenvolupin i els programesespecials dactuaci sn daplicaci preferent per a lAdministraci pblica de Catalunya i

shan de portar a terme dacord amb les prescripcions establertes en les disposicions que elsaprovin.

Les entitats de carcter pblic i les entitats esportives privades registrades al Registred'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, poden acollir-se als ajuts del ConsellCatal de lEsport, pel que fa a la construcci o al condicionament dequipaments esportius,sempre que sadeqin a les previsions i a les determinacions establertes pel PIEC i lesbases de la corresponent convocatria.

7/22/2019 PIEC_2005

21/362


20 / Memria

2.3 Antecedents del planejament

L'eclosi de les activitats fisicoesportives, com a instauraci d'hbits higinics per a la millorade la salut ciutadana aix com la seva lenta per continuada introducci a l'escola, va crear aprincipis de segle la necessitat dels primers equipaments esportius a Europa.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, es va fer palesa la necessitat de revisar la forma deconcebre i de construir els equipaments esportius d'acord amb les noves tendncies. Endiversos pasos europeus es van desenvolupar normes orientatives per a la planificaci(Normalien a Sussa, Normes de l'Associaci Olmpica Alemanya (DOG), etc.).

Aquesta planificaci, adreada a cobrir les necessitats de les modalitats esportives pioneres(nataci, gimnstica, jocs d'equip, etc.) dels escolars, joves i adults, va utilitzar com ainstrument operatiu els estndards basats en una previsi de superfcie d'espai esportiu per

habitant.

Les primeres recomanacions urbanstiques alemanyes van ser elaborades el 1955-56 perl'Associaci Olmpica Alemanya (Normes DOG), fruit de la collaboraci entre representantsde l'administraci local i representants del mn de l'esport, per resoldre les mancancesd'espais de joc infantils i d'installacions esportives a les escoles i nuclis urbans.

Va ser a partir de l'inventari de les installacions existents (1959) i dels dficits observats quel'Associaci Olmpica Alemanya va elaborar una srie de directrius, a llarg termini,conegudes amb el nom de Pla d'or per a la salut, el joc i l'esbarjo (1960-1975).

L'any 1967 i el 1976 es van modificar les normes i saugmentaren alguns dels valorsestndards inicialment previstos.

Aquesta planificaci a llarg termini va permetre reservar els espais necessaris en els llocsms adients, tot combinant les realitzacions ms prioritries amb les previsions futures ifacilitant als municipis la programaci de les inversions.

Pel que fa a l'Estat espanyol, cal esmentar com a primer intent de racionalitzaci en laconstrucci d'equipaments, el Plan ideal de instalaciones deportivasque, promogut per laDelegacin Nacional de Educacin Fsica y Deportesi elaborat per una consultoria privada,va aparixer a finals dels anys seixanta.

Aquest document, que no incloa dades sobre el cens que hi havia fins aleshores,quantificava les inversions necessries i evidenciava uns dficits i costos tan grans que vanbloquejar la seva utilitat prctica.

Aquest pla va ser actualitzat l'any 1974 per la mateixa Delegacin, per els resultats no esvan arribar a fer pblics.

L'aparici de les autonomies i el trasps de competncies en matria esportiva, comporta uncanvi en la poltica intervencionista de l'Estat i l'any 1980 apareixen les normes NIDE, querecullen de forma millorada els estndards europeus, i deixen a criteri de les diferentscomunitats autnomes la seva aplicaci.

7/22/2019 PIEC_2005

22/362


Memria / 21

Aix, l'any 1983 apareix la Primera aproximaci a un mapa d'equipaments esportius aCatalunya. Aquest treball, promogut per la Direcci General de l'Esport, fa una propostad'aplicaci de la normativa NIDE amb algunes adaptacions. Ms tard es van afegir altrescomunitats autnomes en la mateixa lnia. Destaquen els treballs realitzats a Astries

(1983), Castella-Lle (1984), Madrid (1984), Andalusia (1986), etc.

L'aparici d'aquests estndards millorats, tenia en compte la grandria de la poblaci, laclimatologia, la poblaci escolar i els practicants federats i s'hi donaven criteris delocalitzaci i dimensionament.

Avui dia s'ha arribat a un punt en el qual aquesta eina de planificaci resulta insuficient, jaque no permet prioritzar les actuacions, ni reequilibrar el territori ni donar soluci a lesnecessitats territorials quan superen les municipals. En aquest sentit, diverses comunitatsautnomes estan desenvolupant els respectius plans dequipaments esportius adaptats a lesseves necessitats especfiques i en funci del mandat de les corresponents lleis de lesport.

7/22/2019 PIEC_2005

23/362


22 / Memria

2.4 Factors condicionants

2.4.1 Territori"El territori constitueix una referncia que es transforma lentament".

Amb aquestes paraules el Pla territorial general de Catalunya inicia l'apartat que analitza lageografia i el clima de Catalunya. Tot i aix, el territori s'ha de veure com un conjunt dediferents aspectes.

Un primer aspecte que cal analitzar s el relleu i les diferncies climtiques que aquestprovoca.

Un segon aspecte, s l'assentament hum. Catalunya, amb gaireb 7 milions d'habitants, sun territori densament poblat, amb una poblaci semblant a la d'ustria o Noruega, ipresenta uns valors de densitat mitjana de 210 h./km2.

La divisi territorial de Catalunya tamb es veu condicionada per la seva geografia. Calestudiar els diferents mbits territorials i analitzar les caracterstiques que han de permetremillorar l'administraci i els serveis en el conjunt del territori.

Geografia

El territori de Catalunya comprn una extensi de 31.895,3 km2 i presenta unescaracterstiques fsiques que condicionen en gran mesura la seva planificaci.

Catalunya apareix, d'entrada, com un territori predominantment muntanyenc, solcat depetites planes. Les dues terceres parts del territori sn superfcies amb importants pendentsque dificulten l'assentament hum, l'agricultura i la major part de les activitats econmiques.Aquestes condicions fan difcil tamb la urbanitzaci i encareixen considerablement laimplantaci de les infraestructures, per permeten que Catalunya disposi d'uns espais pocmodificats per lactivitat humana i d'importants recursos naturals que constitueixen el seupulm verd.

La gran superfcie muntanyenca es pot diferenciar en dos grans blocs: els Pirineus i les

serralades litorals.

Els Pirineus cobreixen el ter nord del Principat i representen l'rea ms extensa iaccidentada de la geografia catalana. Malgrat que no tenen una altura considerable, algunscims de l'extrem nord-oest superen els 3.000 metres.

Les serralades litorals ocupen fora part del litoral per presenten unes caracterstiques mssuaus que les dels Pirineus i es disposen de forma ms segmentada.

Entre aquestes dues masses muntanyenques, es troba l'anomenada depressi centralcatalana que es perllonga cap a ponent fins a la depressi de l'Ebre. Malgrat tot, nicament

les terres de Lleida presenten un relleu marcadament pla.

7/22/2019 PIEC_2005

24/362


Memria / 23

La resta es compon de valls i altiplans ms o menys accidentats, com ara les planesd'Osona, del Bages o del Bergued i els altiplans del Lluans, el Moians o la Terra Alta.

s important destacar que entre les accidentades muntanyes dels Pirineus i Prepirineus hi

ha petites planes i riberes que, malgrat la seva reduda extensi, s que sn de granimportncia per a lactivitat humana. Entre aquestes cal destacar, per la seva relativaextensi, la plana Cerdana.

Les serralades Litoral i Prelitoral presenten algunes discontinutats fora importants per aldesenvolupament de les activitats humanes del Principat. El relleu accidentat de la costasols respecta petites rees planes com el Maresme, el Barcelons i el Baix Llobregat, puntsque han concentrat al llarg de la histria les activitats i, en conseqncia, la poblaci. Tot iaix, trobem al nord, fregant els Pirineus, la plana empordanesa i al sud, sobre terrenysguanyats al mar, les planes del delta de l'Ebre.

Entre la serralada Litoral i la Prelitoral apareix un corredor on s'assenten les planesrelativament extenses de la Selva, el Valls, el Peneds i el camp de Tarragona, queconstitueixen un dels principals eixos de comunicaci.

Entre aquest entramat de muntanyes, planes i valls, els equipaments esportius s'adapten ales diferents orografies, per l'aspecte geogrfic ms important del territori, pel que fa alsequipaments esportius, s l'aprofitament dels espais naturals per a la prcticafisicoesportiva.

Catalunya disposa d'una gran varietat d'espais naturals, aptes per a la prctica de diversesactivitats.

Un 20,4% del territori est considerat com a espai natural protegit. Definits pel Pla d'espaisd'inters natural (PEIN), aquests espais, lluny de limitar el seu s, garanteixen elmanteniment, la conservaci i, en alguns casos, la millora d'uns espais de lleure on el seuaprofitament no en faci perillar la integritat i riquesa biolgica.

Aquests espais naturals protegits apareixen per assegurar-ne la permanncia com aconseqncia de la utilitzaci que ha tingut el territori. Les terres de conreu sn un 28,6%del territori, els prats i pastures sn el 10,7% i el 9,7% sn altres superfcies agrcoles, s adir que un 49,0% de la superfcie est vinculada a l's del sector primari. Les superfciesurbanitzades representen el 6,7% del territori. La resta, el 44,3%, est constitut per terrenysforestals (1.387.182 ha) i rius i llacs (25.780 ha).

La xarxa fluvial catalana s molt desigual. A grans trets, es pot establir una divisi de rius iconques: els que s'integren a la gran conca de l'Ebre i els que desguassen directament almar.

La conca de l'Ebre est formada essencialment per la conca del Segre i de les Nogueres(Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana). El Segre neix a la Cerdanya francesa, idesprs de travessar aquesta depressi i l'Urgellet, s'obre pas per les serres prepirinenques,tot formant congostos i estrets fins a les planes de ponent. Per la dreta rep les aiges de lesNogueres, fet que determina un cabal important al seu pas per Lleida. Poc abans dedesguassar a l'Ebre s'uneix amb el Cinca.

Dels rius que desguassen directament a la Mediterrnia, destaquen el Llobregat i el Ter. Elsdos tenen la capalera en les serres plujoses dels Pirineus, per mentre el Llobregat

7/22/2019 PIEC_2005

25/362


24 / Memria

desguassa al sud de Barcelona, el Ter gira bruscament en entrar a la plana de Vic idesguassa a la Costa Brava, al nord de Pals.

Tots aquests rius constitueixen la gran reserva d'aigua de Catalunya, ja que recullen les

aiges de territoris amb precipitacions elevades i sn aprofitades per a la produccihidroelctrica i per al regadiu.

La resta sn cursos d'aigua amb escs cabal, per destaquen de nord a sud, la Muga, elFluvi, la Tordera, el Bess, el Foix, el Gai, el Francol i el riu de la Snia.

Pel que fa als estanys, cal dir que es poden agrupar en tres grans tipus. Els d'origen glacial,on destaquen l'estany de Certescans amb una fondria de 140 metres; o l'estany de Rius,d'uns 2.400 metres de llargada; els d'origen litoral, en deltes i aiguamolls; i els d'origencrstic, on destaca l'estany de Banyoles per la seva importncia i el seu s esportiu i ldic.

Si a tot aix afegim els 580 km de costa es pot comprovar la importncia que aquestsrecursos han tingut en el desenvolupament d'algunes activitats fisicoesportives.

Catalunya concentra en un mateix territori la possibilitat de realitzar la major part de lesprctiques esportives que es practiquen en l'entorn natural. Es pot passar en poques horesde navegar per la costa mediterrnia a esquiar en els cims ms alts del Pirineu.

Clima

Les grans unitats del relleu condicionen i defineixen uns tipus de clima especfics queaccentuen les diferncies paisatgstiques i que, a la vegada, van modulant el relleu.

El clima mediterrani de la costa contrasta amb el clima continental de les comarques deponent i, a la vegada, tots dos es diferencien encara ms de les condicions alpines ques'imposen al Pirineu.

Tot i aix, la situaci geogrfica de Catalunya condiciona l'estabilitat climtica i, a ms, laseva orografia accidentada s'encarrega de provocar uns contrastos climtics ben definits.

Les condicions alpines o subalpines amb hiverns llargs i estius plujosos noms es donen alsPirineus centrals i en alguns punts culminants de la resta de muntanyes. Les condicionscontinentals de considerable sequera i temperatures extremes es donen al centre de la

plana de Lleida i en algunes rees meridionals. Les condicions prpies del clima mediterrani,suavitat de les temperatures i poc contrast estiu-hivern, van acompanyades d'importantsdiferncies de precipitaci entre les zones nord (ms humides) i les zones sud (msseques).

Entre els factors que condicionen el clima a escala local podem destacar: la distnciarespecte al mar, l'altitud i l'orientaci.

Les zones properes al mar presenten unes condicions ms suaus i humides que la resta.Aix passa perqu l'aigua del mar canvia de temperatura ms lentament que la terra. Aquestfenomen evita les gelades a l'hivern i refresca les temperatures a l'estiu. Per contra, leszones allunyades de la costa pateixen canvis de temperatura importants, tant durant el dia

com durant l'any, i en general sn zones de gran sequedat. La proximitat o llunyania de la

7/22/2019 PIEC_2005

26/362


Memria / 25

costa no depn nicament de la distncia en km, tamb hi influeixen les barreres fsiquesque dificulten l'entrada de masses d'aire vers l'interior. Aix, a Catalunya, com aconseqncia de la serralada Litoral, hi ha zones properes a la costa que presentendiferncies climtiques importants.

El segon factor del clima local s l'altitud. Per regla general, hi ha un gradient detemperatura en variar l'alada que provoca el descens d'entre 1,0 i 0,50 graus detemperatura cada 100 m d'ascensi, en funci de la humitat de l'aire. Aquesta regla generalpresenta importants excepcions en molts indrets on, a causa de les condicionstopogrfiques, es produeix el fenomen anomenat inversi trmica. Aquesta inversi esprodueix pel refredament de les masses d'aire que estan en contacte amb la terra durant lanit. En el moment de la inversi trmica, els vessants situats a ms alada, registrentemperatures superiors als fons de les valls. Els efectes de la inversi sn palesos en lavegetaci i els conreus i no s estrany que la inversi duri dies o setmanes en algunesplanes com la de Lleida o la de Vic, cobrint nit i dia extenses rees sota una espessa boira ia una temperatura molt baixa.

A ms de l'altitud, el relleu determina canvis climtics per l'orientaci dels vessants il'exposici d'aquests a la radiaci solar.

A Catalunya, com en tot l'hemisferi nord, els vessants que miren cap al sud, sn exposats alsol i reben ms radiaci solar que els vessants orientats al nord. Per tant, l'orientaci sud s,en general, ms seca i clida.

Un altre aspecte important de l'orientaci s la procedncia dels vents humits. A Catalunya,per regla general, els vents humits sn de llevant o del sud, per als Pirineus els ventshumits del nord-oest deixen precipitacions als vessants nord. En les comarques litorals, els

vents humits de llevant provoquen les pluges al vessant est i provoquen que l'aire procedentdel Mediterrani arribi sec a les comarques interiors.

Els dos elements ms importants per mesurar la repercussi que pot tenir el clima en laplanificaci dels equipaments esportius, i dels quals es disposa de ms dades, sn: latemperatura i les precipitacions.

Pel que fa a la temperatura, cal dir que els valors que s'utilitzen normalment sn les mitjanesmensuals. Aquestes mitjanes donen una referncia vlida de la temperatura en cada zona iperode. Els valors de temperatura condicionen tant la vegetaci de cada zona com els tipusi caracterstiques de les infraestructures o equipaments d'una zona. Per conixer les

caracterstiques que hauran de tenir els equipaments, cal tenir en compte la temperaturamitjana dels mesos ms extrems. A Catalunya, el mes ms fred de mitjana s el gener tot ique el mes de febrer acostuma a registrar les temperatures ms extremes. Pel que fa al mesms calors acostuma a ser lagost.

Al gener, la zona costenera presenta temperatures mitjanes entre els 8 i 10. Les zonesinteriors valors entre els 3 i 6 i temperatures sota 0 a les zones ms altes de muntanya. Ladisminuci de les temperatures amb lallunyament del litoral fa palesa laccitermoreguladora del mar.

Pel febrer els valors sn similars al mes de gener amb un lleuger increment termomtric d1per fora desigual. Mentre el litoral i les planes centrals mantenen increments dentre 1 i2, al Pirineu i Prepirineu les temperatures sn molt similars. Les temperatures extremes,

7/22/2019 PIEC_2005

27/362


26 / Memria

especialment les mnimes, acostumen a ser ms baixes que al gener, en part pelrefredament de laigua del mar que redueix lefecte termoregulador que t al gener.

Per altra banda a lagost, les temperatures mitjanes ms altes es registren a la zona del

delta de l'Ebre i a les planes de Lleida amb valors per sobre dels 25 mentre que a la restadel territori les temperatures mitjanes oscillen entre els 22 i els 24, tret de les zones demuntanya on els valors estan sempre per sota dels 20 de mitjana.

L'altre element important per a la valoraci climtica sn les precipitacions. Una anlisirpida permet detectar relacions entre el relleu i la quantitat de pluja caiguda. Pel que fa a lamesura de les precipitacions, les dades s'acostumen a expressar en millmetres (mm) is'obtenen valors de precipitacions mitjanes anuals, o per estacions (primavera, estiu, tardor,hivern).

Les precipitacions mitjanes anuals permeten diferenciar dues zones a Catalunya. Una

pertany a lanomenada Ibria plujosa i es caracteritza perqu se superen els 700 mm deprecipitaci anual encara que alguns sectors poden arribar als 1.200 mm. Laltra part, msextensa, pertany a la Ibria seca i es mant per sota dels 700 mm per en cap cas presentaprecipitacions inferiors als 300 mm.

La zona ms seca forma un triangle a lextrem occidental de la Depressi Central ambmitjanes que se situen entre 350 i 400 mm, mentre la ms plujosa es localitza al Pirineu ambvalors superiors als 1.250 mm.

Per sota de leix que divideix la Ibria seca de la plujosa, hi ha zones com els ports de Beseito la serra de Prades on se superen els valors propis daquesta zona i sarriba en algunscasos als 800 mm. Per contra, a la zona plujosa, hi ha dos sectors que reben precipitacionsbastant inferiors a les de les terres que lenvolten i fins i tot menys de 700 mm de maneraque constitueixen dues ombres pluviomtriques ben definides. Una es localitza a ladepressi de la Cerdanya i a les terres de lAlt Urgell ms properes al riu Segre abansdagafar una direcci marcadament sud. Aix a la Seu dUrgell la precipitaci mitjana anualvoreja noms els 600 mm. Laltra ombra, menys marcada, se situa prop de la divisria entrela Catalunya plujosa i la seca, al centre de la comarca del Bages entre Cabrianes, Manresa iSallent, amb mitjanes que amb prou feines arriben als 550 mm.

Pel que fa al rgim pluviomtric estacional, la distribuci de les precipitacions s forairregular. La zona de la Val dAran no t cap mes sec i presenta un gran equilibri entre lesquatre estacions. A la resta del Pirineu, lhivern acostuma a ser lestaci amb menys

precipitaci i normalment en forma de neu, mentre que els estius solen ser plujosos, tot i queles pluges sn locals, curtes i en forma de tempesta.

A excepci dels Pirineus i la regi d'Olot, el rgim pluviomtric de Catalunya es caracteritzaper un estiu marcadament sec. Malgrat aix, la sequera estiuenca s ms marcada al litoralsud.

Els mxims pluviomtrics se situen, a excepci dels Pirineus, a la primavera o a la tardor. Allitoral el mxim es produeix a la tardor, normalment al setembre o a l'octubre. Cap a l'interior,el mxim es dna a la primavera, normalment al mes de maig.

Tot i que aquestes dades sn de gran inters, cal dir que no expressen la freqncia de lespluges i, per tant, no permeten conixer el nombre de dies a l'any que plou. Aquesta

7/22/2019 PIEC_2005

28/362


Memria / 27

freqncia s la dada que ms pot condicionar les caracterstiques que hauran de tenir elsequipaments, per les dades disponibles dels observatoris catalans no permeten disposarduna cartografia ajustada i coherent per a tot el territori. Tot i aix hi ha una relaci bastantestreta entre el nombre de dies i la precipitaci mitjana anual.

El nombre mitj anual de dies amb precipitaci apreciable (pluja o neu) oscilla entre pocms de 50 dies en alguns punts del sud del Segri i la cubeta de Mra dEbre i uns 125 diesa la Val dAran i als cims propers del Pirineu occidental. Noms en algunes zones del Pirineui als cims del Montseny els dies de neu en alguns mesos hivernals poden superar els depluja.

7/22/2019 PIEC_2005

29/362


28 / Memria

2.4.2 Demografia

La histria de la poblaci catalana als darrers anys es pot dividir en tres perodes bendiferenciats. El primer perode, entre 1960 i 1975, va suposar un creixement notable de lapoblaci de Catalunya, que va passar en 15 anys de menys de 4 milions a 5,7 milionsd'habitants. El segon perode, del 1975 al 1996, s'ha caracteritzat per un estancament relatiudel creixement demogrfic que ha mantingut la poblaci al voltant dels 6 milions d'habitantsdurant les dcades dels vuitanta i noranta. El segle XXI comena amb forts increments depoblaci que trenquen la tendncia dels darrers anys del segle XX.

Les fonts d'aquesta situaci cal cercar-les en els forts canvis ocorreguts en els componentsdemogrfics que ms afecten l'estructura i l'evoluci de les poblacions: la fecunditat i elsfenmens migratoris.

Pel que fa a la fecunditat, l'evoluci ms recent, des de 1996, es caracteritza per unincrement del nombre de naixements i respecte a les migracions, s'ha trencat la tradiciimmigratria procedent de la resta dEspanya dels anys seixanta, per a partir de finals delsanys 90 sinicia una nova onada migratria, en aquest cas procedent de lestranger.

L'evoluci de la poblaci a Catalunya des dels anys seixanta presenta un fort canvi a partirde l'any 1975. En el perode 1960-1975, el creixement demogrfic s molt considerable, jaque en 15 anys la poblaci augmenta de ms d1.750.000 persones, amb una taxa decreixement anual acumulatiu del 2,53% o dit d'una altra manera, que la poblaci creixent aaquest ritme es duplicaria en tan sols 28 anys.

Per contra, de l'any 1975 al 1996, s'observa una relativa estabilitat numrica de la poblaciamb un creixement de 430.000 persones, que recull una taxa de creixement anual del0,38%, que vol dir que la poblaci necessitaria 183 anys per duplicar-se.

A partir de l'any 1996, on lndex anual de creixement toca fons amb un 0,03%, s'observa uncanvi de tendncia i un nou creixement de la poblaci de gaireb 250.000 persones en 5anys situant la taxa de creixement anual en el 0,83%. A partir del 2001 lincrement s msnotable i les taxes de creixement anual superen el 2% cosa que no passava des de lany1975.

Al mateix temps, en aquests darrers anys s'han produt canvis importants en l'estructura peredats de la poblaci de Catalunya a causa del descens de la natalitat fins a meitat dels anys

noranta que s'ha tradut en una disminuci de la proporci de nens i de joves i en unaugment de la d'adults i vells. s a dir fins lany 1996, s'ha produt una forta reducci de labase de la pirmide i un augment dels efectius presents a la seva cspide i per tant, hi hahagut un progressiu procs d'envelliment de la poblaci catalana que ha estat originat tantper la caiguda de la fecunditat (envelliment de la base) com pels progressius guanys enl'esperana de vida (envelliment de la cspide de la pirmide). En termes relatius, lapoblaci de menys de 20 anys ha passat del 29,8% al 18,9% entre 1986 i 2003, mentre quela de ms de 60 anys ha incrementat, i ha passat del 17,6% al 21,6% en el mateix perode.

Aquestes transformacions experimentades per la poblaci catalana amaguen l'existncia defortes diversitats en l'evoluci i en l'estructura per edats de les comarques i unitatsterritorials.

7/22/2019 PIEC_2005

30/362


Memria / 29

La histria de la segona meitat del segle XX de la poblaci de Catalunya s la d'un primerprocs de concentraci vers l'rea de Barcelona i el seu entorn i en els darrers anys unadesconcentraci cap a les corones metropolitanes cada vegada mes allunyades. Fins l'any1960, la zona de creixement ms gran era la ciutat de Barcelona, a la dcada dels seixanta i

principis dels setanta era la primera corona metropolitana i a partir de la segona meitat delssetanta i els vuitanta la concentraci s'aplegava en la segona corona metropolitana.Parallelament al conjunt del pas es donava una tendncia similar encara que d'unaintensitat molt menor amb importants concentracions a l'entorn de les capitals provincials, dela majoria de les capitals comarcals i de l'eix litoral i prelitoral. Aquest model de poblaments'esgota a finals dels vuitanta quan el procs de mxim creixement es trasllada cap amunicipis ms petits situats al voltant de les ciutats i de les rees fins aleshores msdinmiques.

De forma semblant es troba l'existncia d'una gran disparitat d'estructures per edats, des decomarques amb una estructura molt jove (menys d'un 15% de poblaci major de 64 anys al2003, com el Baix Llobregat, 12,8%) fins a comarques molt envellides com la Terra Alta,28,9%, o el Pallars Juss, 29,3%, el mateix any. Aquesta diversitat s'origina d'un costat, peldespoblament de les rees rurals de Catalunya, i de l'altre, per la progressiva concentracide la immigraci en les zones urbanes, industrials i turstiques.

A conseqncia de l'evoluci de la mortalitat i de la natalitat s'ha produt una reducci de lataxa de creixement natural, que s'ha situat al voltant del creixement natural 0, concretament,ha passat de l'11,2 per 1.000 de l'any 1975, al 1,70 per 1000 de lany 2002 passant pel 0,03per 1.000 de l'any 1995, on va tocar fons.

L'altre fenomen important s el del saldo migratori. Les migracions han estat un fenomendemogrfic clau en l'evoluci de la poblaci de Catalunya. Durant els anys 1960-1975, el

creixement total est prop d'1.740.000, dels quals 950.000 sn per migraci, bsicament dela resta dEspanya. En canvi, entre els anys 1975 i 1996, el creixement s de 430.000persones i les migracions presenten un saldo negatiu de 25.000 persones. Del 1996 al 2003el saldo de les migracions amb la resta dEspanya es mant proper al 0 ja que en el perode1996 1999 va ser negatiu, per del 2000 al 2003 ha esta positiu. Altre cosa sn lesimmigracions de la resta del mon ja que des de lany 1996 no han parat daugmentar anyrera any i el 2003 sarriba a la xifra dels 543.008 immigrants empadronats a Catalunya.

En resum, la situaci actual es caracteritza per un saldo migratori positiu que no paradaugmentar. Possiblement no cal esperar canvis significatius a curt termini, tot i que el saldomigratori s un component incert i pot variar molt en funci de levoluci de la situacieconmica i poltica en un mon tan globalitzat.

L'estructura actual de la poblaci de Catalunya recull el procs de caiguda de la fecunditat ila tendncia a l'envelliment de la poblaci. L'envelliment actua al mateix temps com a causad'altres fenmens demogrfics. L'envelliment pot accelerar els corrents d'emigraci i denatalitat. A Catalunya, el perode 1975-1996 presenta una reducci de 535.000 joves d'edatscompreses entre 0 i 14 anys, caiguda comparable a la de la taxa de fecunditat que passa de79,6 naixements a lany per cada 1.000 dones entre 15 i 49 anys, a 34,4. Del 1996 al 2003 lapoblaci de 0 a 14 anys ha augmentat lleugerament (31.200) per la de 15 a 19 anys haperdut 117.400 joves. Els percentatges continuen baixant per la taxa de fecunditat sharecuperat fins a situar-se al voltant dels 44 naixements a lany per cada 1.000 dones entre15 i 49 anys, lany 2003.

7/22/2019 PIEC_2005

31/362


30 / Memria

La poblaci adulta entre el 1975 i el 1996 es veu incrementada en 573.000 efectius i els msgrans de 65 anys, en 391.000. s a dir, s'incrementa un 15,8% i un 67,6%, respectivament.Del 1996 al 2003 els increments sn menors per significatius: un 14,5% els adults i un15,9% els majors de 65 anys.

La pirmide de l'any 2003 mostra aquestes modificacions que en general sn: importantreducci de la base de la pirmide amb una recuperaci ja en les edats de 0 a 5 anys,eixamplament en els grups d'adults que corresponen a les generacions "plenes" nascudesals seixanta i principis dels setanta, i l'increment de la zona alta de la pirmide especialmentpel que fa a les dones.

Si es t en compte el marc territorial, hi ha unes zones que presenten una estructurapoblacional ms jove, unes zones amb una estructura poblacional intermdia i unes zonesenvellides.

Les comarques ms envellides, amb ms del 25% de la poblaci major de 65 anys,corresponen a zones afectades pel despoblament rural, com alguna comarca del Prepirineu(Pallars Juss), les terres d'agricultura seca de Lleida i Tarragona (Garrigues i Terra Alta),aix com alguna comarca d'antiga tradici industrial (Bergued). Aquestes comarques escaracteritzen pel fet de tenir una proporci de majors de 65 anys que gaireb duplica lapoblaci de menys de 19 anys i unes edats mitjanes de la poblaci superiors als 44 anys.

Quadre/taula 2.4.2.1.1 Pirmide dedat de lany 2003

Les comarques madures, amb un percentatge de majors de 65 anys entre el 20 i el 25%,comprenen tant comarques agrcoles ms afectades pel despoblament (Baix Ebre, Montsi,Solsons, etc.), com comarques d'economia ms diversificada (Bages, Alt Urgell, PladUrgell, etc.) o comarques de muntanya menys envellides com lAlta Ribagora i el PallarsSobir. Sn en general rees amb unes edats mitjanes, entre 40 i 45 anys.

Les comarques intermdies, tenen entre el 15 i el 20% de majors de 65 anys, sn les que

van experimentar un fort creixement en el perode 1960-1975 (Baix Empord, Alt Peneds,

350.000 250.000 150.000 50.000 50.000 150.000 250.000 350.000edat

10

20

30

40

50

60

70

80

90

homes dones

100

7/22/2019 PIEC_2005

32/362


Memria / 31

Osona o Anoia), aix com el Barcelons, on hi ha una forta dualitat entre les capitalsenvellides i la resta de municipis amb una estructura jove. Les mitjanes dedat comprenendels 38 als 40 anys.

Les comarques joves, amb percentatges de vells inferiors a la mitjana de Catalunya, sn lesque van tenir les taxes d'immigraci i de natalitat ms elevades, i es troben situades prop deBarcelona, a l'rea de creixement tarragonina i a l'rea Girons-Selva. Es caracteritzen perunes mitjanes dedat per sota dels 38 anys.

Per analitzar les perspectives de la poblaci catalana en el futur, cal tenir en compte lesprevisions que el PTGC fa per al conjunt del territori. Aquestes perspectives estan fetes enun horitz fora lluny i estableixen quina ser la poblaci en els diferents mbits, aplicantels criteris de reequilibri.

Tanmateix, per analitzar les previsions que requereix el PIEC, s'ha pres com a data d'horitz

l'any 2015, basant-se en les projeccions de poblaci de Catalunya fetes per lInstitutdEstadstica de Catalunya lany 2004.

En aquests 12 anys la poblaci de Catalunya tindr una variaci important, tant pel que faals valors absoluts de poblaci, com a l'estructura per edats de la poblaci i en la sevadistribuci territorial.

La poblaci de Catalunya passar de tenir 6.704.146 habitants el 2003, segons el Padr als7.723.744 l'any 2015, previstos en lescenari mitj alt. Aquest creixement de 1.019.598habitants representa aproximadament, en valors percentuals, un augment del 15,21% en 12anys i un creixement anual acumulatiu de l1,30%. Aquest nivell de creixement representa unmanteniment, tot i que atenuat, de la tendncia iniciada l'any 2000 en passar de taxes decreixement inferiors al 0,5% a taxes superiors al 2%.

Aquest fenomen t el seu origen en una recuperaci dels nivells de fecunditat i un escenarimigratori que planteja el manteniment del lleuger saldo positiu amb la resta dEspanya i moltespecialment del saldo migratori amb lestranger, el ms important daquest darrers anys.

Si s'analitza aquesta evoluci per unitats territorials es pot comprovar un grau de disparitatimportant entre les diferents comarques, ja que hi ha comarques, com ara el Garraf o el BaixPeneds, que tenen un augment de poblaci superior al 30% i d'altres, com ara elBarcelons, inferior a l1%. Noms hi ha dues comarques que perden poblaci, tot i que tantpercentualment com en dades absolutes no s massa significativa. Es traca de la Ribera

dEbre amb un petit detriment del 0,5% i el Pallars Juss amb un 4%, per tot plegat norepresenta ms de 600 habitants.

Les unitats que ms poblaci guanyen en termes absoluts sn les comarques que envoltenl'rea de Barcelona, el Valls Occidental (+188.730 habitants), el Baix Llobregat (+163.427habitants), el Valls Oriental (+101.319 habitants) i el Maresme (+96.927 habitants). A foradistncia es poden trobar les comarques del Tarragons, el Baix Camp, el Garraf, el Gironsi Osona amb augments que van dels 30.000 als 50.000 habitants.

Per altra part, el creixement baix o moderat (

7/22/2019 PIEC_2005

33/362


32 / Memria

Les variacions relatives poden donar una visi ms bona de les rees de creixement idecreixement. A escala comarcal, s'observen diferncies entre les comarques queaugmenten significativament de poblaci, > del 20% (17), comarques que creixenmoderadament, entre el 10 i el 20% (13), comarques prcticament estancades

7/22/2019 PIEC_2005

34/362


Memria / 33

Un altre aspecte que varia considerablement en aquests 12 anys s l'estructura per edats dela poblaci. Si es compara l'any 2003 amb el 2015, s'observa com el grup d'edat de 0-14anys tindr 424.939 efectius ms al 2015, per la poblaci ms gran de 65 anys haurincrementat el seu volum en gaireb 255.914 efectius. En termes relatius, significa un

increment del 46% per als ms joves i del 22% per als majors de 65 anys. El grup de gentadulta entre els 15 i 64 anys, tot i que augmentar de volum (338.745), perdr pes relatiu jaque passar de ser el 69% de la poblaci al 64%.

Quadre/taula 2.4.2.1.3 Pirmide dedat de la projecci 2015

Els grups d'edat que reduiran els efectius sn els que, potencialment, ms demanaran l'sd'equipaments esportius. Les edats que perden poblaci van dels 20 anys als 35 anys ambprdues al voltant del 30%. En canvi, el grup de 0-10 anys s previsible que presenti unincrement del 48,6% respecte a l'any 2003.

En relaci als mxims increments, superiors al 75%, cal dir que es produeixen en el grup dems de 85 anys, amb increments que poden arribar al 117% en els majors de 95 anys.

En resum, la pirmide demogrfica de l'any 2015 reflecteix el progressiu envelliment de lapoblaci, originat tant per l'increment de la poblaci d'edat avanada com per una caigudade la natalitat, que redueix la base, tot i que aquesta sembla tornar a recuperar-selentament.

Si es creuen les dues variables, territori i edat, es veuen les diferncies ms significatives ies troben les qestions ms rellevants per a la posterior planificaci dels equipaments.

400.000 300.000 200.000 100.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000

edat

10

20

30

40

50

60

70

80

90

homes dones

100

7/22/2019 PIEC_2005

35/362


34 / Memria

Les rees amb un percentatge ms elevat de poblaci jove (0-14 anys), al 2015 se situen ales comarques del Camp de Tarragona i de Girona. Per contra, els menors percentatges estroben a les comarques de lAlt Pirineu i a les Terres de lEbre, que ja en el 2003 eren leszones que tenien els percentatges ms baixos.

Pel que fa al grup de 15-19 anys, que pot considerar-se un dels principals consumidorsd'installacions esportives, presenta una evoluci semblant al grup anterior, tot i que lesdiferencies sn menors i la seva distribuci s ms repartida pel territori. Fet foraremarcable s la disparitat de situacions que coexisteixen a l'rea metropolitana deBarcelona. Hi ha unitats territorials amb uns mxims, com ara Sant Cugat del Valls, SantPere de Ribes o Castelldefels i unitats amb uns mnims, com ara Santa Coloma deGramenet, l'Hospitalet o Esplugues de Llobregat.

El grup de poblaci jove entre 20 i 29 anys, el segon grup ms important en el consum delsequipaments esportius, presenta una clara tendncia decreixent del nombre dels seus

efectius. Aquest detriment s produeix a la majoria de les unitats territorials, fins i tot enaquelles que en general presenten un important creixement de poblaci.

El grup de poblaci adulta entre 30 i 64 anys presenta una clara tendncia a l'increment delnombre defectius. Aquest augment s reflex del creixement a la majoria de les unitatsterritorials. En el grup de 65 i ms anys s'aprecia una evoluci creixent en tot el territori, msimportant quanta ms poblaci t la unitat considerada i menys envellida est al 2003.

En termes relatius, els increments ms grans es donen en comarques dinmiques com elGarraf, el Baix Peneds, que incrementen ms del 30% la poblaci jubilada, ja que al 2003tenien un percentatge baix de poblaci en aquestes edats. Per contra, els increments msbaixos o els negatius es donen en comarques que ja tenien percentatges alts de poblaci

jubilada com el Pallars Juss o la Ribera dEbre.

En conclusi, el focus d'atenci sobre les possibles modificacions en la demandad'installacions esportives com a conseqncia dels fenmens demogrfics, s'haur decentrar sobre dos aspectes.

El primer, sobre la diversitat d'evolucions de la poblaci a les diferents comarques imunicipis, i relacionar-lo amb el model actual de poblament, on els majors incrementsrelatius de poblaci es donaran a les ciutats mitjanes i petites de les rees ms dinmiques.El segon, en els canvis que es produiran en l'estructura per edats de la poblaci i comafectaran certs nivells i tipus de demanda.

Aquestes variacions en l'estructura d'edats poden comportar algunes contradiccions, comper exemple que tot i augmentar els hbits de prctica d'alguns grups d'edat, la fortadavallada dels seus efectius suposi un menor nombre de practicants en el futur.

7/22/2019 PIEC_2005

36/362


Memria / 35

2.4.3 mbits territorials

Catalunya, tot i tenir un territori de dimensions redudes, presenta una gran complexitatadministrativa, en bona part, a causa de l'orografia que condiciona les comunicacionsinternes.

El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) estableix que l'estructura territorial d'undeterminat mbit es fonamenta en el sistema urb que el vertebra, especialment en lessocietats modernes en qu el fet urb assoleix una influncia decisiva. s per aquest motiuque el PTG crea uns sistemes de proposta que recullen aquestes relacions.

El pas de l'antiga societat rural a una societat industrial primer, i postindustrial darrerament,comporta l'adopci per la majoria de la poblaci d'un model de vida urb arreu del pas.Aquest model de vida comporta el pas de la ciutat-mercat a la ciutat-indstria i la conseqent

absorci de poblaci.

A mesura que aquestes ciutats es massifiquen, comencen a aparixer nuclis de poblaciresidencial al voltant, que configuren la ciutat real ms enll de qualsevol divisiadministrativa.

Els nexes entre poblacions s'incrementen i s'amplia el concepte de ciutat real, exponentd'una societat moderna en qu tant els seus individus integrants com els mbits territorialssuportants, cada cop estan menys tancats en si mateixos i ms relacionats entre s, perdiversos motius, dins d'unes rees funcionals ms o menys mplies segons el subjecte i lalocalitzaci.

Tal com estableix el PTGC, aquestes rees funcionals se superposen a qualsevol divisiadministrativa i permeten accedir a la comprensi de la repercussi del fenomen urb i delseu poder d'atracci. Els parmetres estudiats per determinar aquestes rees sn:

- Les relacions de base no diria (compres no quotidianes, s de serveis professionals, sd'equipaments socials, etc.).

- Relacions de base diria (compres quotidianes i mobilitat obligada per motius d'estudi olaborals, etc.).

La difusi de l'autombil i la millora de la xarxa de comunicacions han estat responsablesd'un augment considerable de la mobilitat de la poblaci, especialment en municipis rurals.Aix ha provocat una concentraci d'activitats i serveis amb lobjectiu d'aconseguir unarendibilitat ms gran, tant social com econmica, per com a conseqncia ha comportat ladependncia d'uns municipis ms petits respecte a uns altres que actuen com a centresprestadors d'aquests serveis.

Amb aquestes consideracions, i tenint en compte la poblaci resident i la poblaci flotant,s'ha establert una estructura territorial que doni viabilitat als diferents equipaments.

Aquesta estructura, que respecta la realitat administrativa del territori, estableix una gradacique va del municipi al conjunt del territori catal.

7/22/2019 PIEC_2005

37/362


36 / Memria

Catalunya t 946 municipis amb unes competncies ben definides i uns lmits territorials queresponen normalment a les condicions geogrfiques de l'entorn. Aquests municipis podenestar formats per ms dun nucli de poblaci, o tenir altres divisions territorials ambautonomia administrativa o singularitats especfiques. A diferncia d'altres pasos europeus,

els municipis de Catalunya sn divisions molt petites, aix 180 municipis tenen menys de 10km2; 242, en tenen entre 10 i 20 km2; 336, en tenen entre 20 i 50 km2;139, entre 50 i 100km2; i 49 municipis tenen ms de 100 km2, tot i que en zones rurals i de muntanya elsmunicipis acostumen a tenir una mida ms gran i, sovint, estan formats per diferents entitatslocals menors.

Si es classifiquen els municipis per mida de poblaci, es pot comprovar el desequilibriterritorial que hi ha, aix com els problemes que genera tenir tal quantitat de municipis ambuna poblaci reduda. Segons les dades del Padr de lany 2003, 353 municipis tenenmenys de 500 habitants; 383, entre 500 i 2.000 habitants; 208, entre 2.000 i 10.000habitants; 79, entre 10.000 i 50.000 habitants; i 23, amb ms de 50.000 habitants.

Per tant, es pot dir que mentre el 57% de la poblaci viu en 23 municipis, el 43% restant esdistribueix en 923 municipis. Aquesta desproporci fa que en molts casos la divisiadministrativa no sigui suficient per establir un determinat nivell d'equipament i calguiagrupar-los per aconseguir llindars de poblaci que facin viable la dotaci d'equipaments.

Amb aquesta finalitat el PTGC proposa un segon nivell d'mbit que anomena rees bsiquesterritorials (ABT). Aquestes ABT responen a un criteri d'agrupaci de municipis que t encompte les relacions funcionals de mobilitat obligada diria (treball i estudi), aix com lapoblaci resident, la poblaci flotant i les facilitats de comunicaci entre els diferentsmunicipis i el nucli principal, que coincideix amb el de major poblaci. Amb aquest criteri espot subdividir el territori en 363 rees.

Lagrupaci de municipis en rees bsiques territorials proposada pel PTGC, s el punt departida per a la determinaci dels diferents mbits que fa el PIEC, per atenent a la realitatcanviant dels sistemes urbans, shan actualitzat i poden modificar-se en el desplegament delPla director mitjanant el procediment especfic establert.

Lobjectiu daquesta divisi s poder establir un mbit funcional mnim on situar els nivellsdequipaments bsics que superen lmbit municipal. Aquestes rees sn importants per talde fer que augmenti la qualitat de vida en totes les rees del territori, de manera que el nivelldequipaments sadeqi a les necessitats i el nivell mnim nestigui assegurat i distributequilibradament arreu del territori.

Moltes d'aquestes ABT (177) es componen d'un sol municipi, i la resta sn constitudes perconjunts de municipis que actuen relacionadament com a unitat funcional.

Aquestes ABT tenen un llindar de poblaci mitj al voltant dels 9.000 habitants. Si ordenemles rees bsiques per tamany de poblaci, 9 ABT tenen ms de 100.000 habitants, 15 ABTtenen entre 100.000 i 50.000 habitants, 21 ABT tenen entre 50.000 i 25.000 habitants, 65ABT tenen entre 25.000 i 10.000 habitants, 82 ABT tenen entre 10.000 i 5.000 habitants i171 ABT tenen menys de 5.000 habitants.

Aix com les ABT formen part de la proposta del PTGC i son de referncia obligada en elsplans territorials sectorials, quan les necessitats de distribuci territorial de determinatsequipaments ho requereixin, el mateix PTGC dna la possibilitat de crear mbits de tamany

7/22/2019 PIEC_2005

38/362


Memria / 37

superior per a la creaci d'mbits funcionals que s'adaptin a les exigncies dels diferentstipus dequipaments.

El PIEC proposa, seguint els criteris establerts en el PTGC, lagrupaci dABT dins del seu

mbit comarcal o subcomarcal, atenent a criteris de mobilitat obligada no di

piec_2005

Documents