LIRARevista semestral

de la societat musical La Lira Ampostina

Número 11 Juny 2010

Amb el suport de

Número 11

2

LIRA Lira 1916-2016

’activitat coral a la Societat comença Lamb el mestre Federico Zaragoza, contractat el juliol de 1918 per dotar Amposta ‘de una banro).da y coros dingos de esta ciudad’ (El Faro).

A l’abril de 1919, el mestre Zaragoza dirigeix una sortida de la Banda i de la Secció Coral de la Lira Ampostina (64 homes i 8 nens) 'con motivo del canto de las caramellas por distintos puntos de la población' (El eco de la comarca). La Lira acorda implantar aquesta costum catalana a la nostra població.

El mes de juny, en referència a l'himne a Amposta composat per Joan Sunyer, l’Eco de la Comarca informa que 'la sección coral organizada en esta ciudad empezará en breve los ensayos de la expresada composición' (l’estrena de la peça, però, no es farà -que sapiguem- finsa Festes Majors de 1928).

A l’agost, a l’embarcador, la Banda i la Secció Coral La Lira Ampostina reben la Unió Coral de Roquetes, amb Joan Moreira al capdavant.El novembre de 1919, per Santa Cecília, debuta l’Orfeó de La Lira Ampostina ‘con su correspondiente sección de mujeres y niños’ (El Faro). El programa es composa de les següents peces per a Banda i per a Orfeó i Banda:

‘El niño’ (pasdoble), del mestre Zaragoza.‘Cant de la senyera’, lletra de Santiago Sallés i música del mestre Zaragoza.‘Canción del olvido’, fantasia del mestre Serrano.‘Els segadors’, himne català.‘Caballería ligera’, obertura del mestre Chapí.‘Gloria a España’, d’Anselm Clavé.‘Suspiros de España’ (pasdoble), de Gascón.

Juny 20103

LIRA

Lira 1916-2016

2Presentació

3Banda

4Cicle de directors

convidats

5Banda de l’Escola de

Música

6Escola de música

7 Cor de La Lira

17El comentari

18Músics

19Amposta

de Banda a Banda

21La imatge

22

'afany de fer músicaLLa nostra aposta, aquests últims deu anys, ha estat intentar amb tots els mitjans possibles fer música. No ha estat difícil gràcies als recursos i les instal·lacions que té la nostra Societat.

Hem intentat pensar sempre a donar una programació de música estable durant tot l'any al soci de la Lira i a la ciutat, ja sigui amb projectes consolidats com pot ser l'Amposta de Banda a Banda o amb altres de més pedagògics com ara el Cicle de Directors Convidats a La Lira.

Per l'auditori de La Lira han passat orquestres joves, com ara la JONC, la Jove Orquestra de les Regions Europees, l'orquestra de cambra Joaquin Rodrigo, i moltes més; també hem comptat amb la presència de directors importants com poden ser Jordi Mora, Klaus Arp i Agustin Leon; hem escoltat grans compositors clàssics (Strauss, Sibelius, Montsalvatge...) i hem estrenat obres per a banda d'Adolf Ventas, Xavier Boliart , J. Lluís Moraleda, Jordi Grisó...

Al llarg d'aquest decenni, hem gaudit de la música de cinquanta bandes, algunes d'elles molt importants com l'Artística de Bunyol o la Primitiva de Llíria, amb directors destacats com Henri Adams, Ferrer Ferran, Andrés Valero, Ramon Herrero, Llorenç Mendoza i molts més.

Crec que hem aconseguit el nostre objectiu: potenciar la difusió de la música per a banda.

Malauradament, no sabem si tot aquests projectes es podran seguir realitzant els propers anys, ja que les nostres pitjors expectatives financeres s'han convertit en realitat.

Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina

Presentació

Magdalena Rojas Diaz ha estat la

persona afortunada amb el viatge

a París sortejat aquest passat

Nadal.

4Número 11

LIRA Banda

L'Estrena de Casanova, obra per a violoncel i banda del compositor holandès Johan de Meij, desperta gran espectació entre els amants de la bona música de banda.

El violoncel de la solista Nàiade Martínez, professora de violoncel a l 'Esco la de Mús ica La L i ra Ampostina, posa veu a l'escriptor i aventurer venecià.

A més,durant el Concert de Primavera la Banda de Música, sota la direcció d ’Octav i Ruiz fa una emot iva interpretació de l’obra de Salvador Brotons ‘Rebroll’, moviment simfònic inspirat en la lluita per les llibertats del poble basc.

L a B a n d a d e M ú s i c a inaugura la 13a Setmana C u l t u r a l d e L a L i r a Ampostina amb un concert.

L'acte va comptar, entre d'altres, amb l ' ass is tènc ia de l ' a lumnat de l conservatori de música Isaac Albéniz de la diputació de Girona.

Juny 20105

LIRA

José Rafel Pasqual Vilaplana dirigeix la primera actuació de La Lira Ampostina del 2010, amb un Concert per la Pau

La qualitat professional i humana del Director Convidat potencia la connectivitat amb altres realitats musicals, al temps que Pasqual Vilaplana fa visible la flexibilitat, l'esforç i l'enorme potencial que disposa la banda de música La Lira Ampostina, en un Concert que ha volgut servir per animar a la pràctica d e l s v a l o r s i l e s a c t i t u d s fonamentades en la convivència entre els éssers humans.

La primavera del 2009, els clients de Caixa Tarragona van decidir participar en el Programa Tu Ajudes elaborat per l'Obra Social de l'entitat bancària, i implicar-se en el projecte Cicle de Directors Convidats presentat per la societat musical La Lira Ampostina. El públic va utilitzar els punts acumulats amb els seus estalvis els quals, una vegada transformats en diners, han servit per posar en marxa aquesta activitat de formació que profunditza en la democratització dels coneixements musicals a disposició dels músics de banda de les comarques tarragonines i castellonenques, i en la pràctica de valors i actituds de convivència. Tot plegat, el Cicle vol contribuir a posicionar les terres de l'Ebre en l'àmbit nacional i internacional, com a font de la cultura musical d'avantguarda.

En aquesta tercera edició, els components de la Banda han pogut treballar durant una setmana amb un director experimentat, José Rafel Pasqual Vilaplana, director de l'Orquestra Simfònica d'Albacete i de la Banda de la Societat Musical "La Nova" de Xàtiva, professor en l'Escola Comarcal de Música de la Vall d'Albaida i dels Cursos de Direcció de l'Istituto Guido Alberto Fano de Spilimnbergo (Itàlia). En 2004, Pasqual Vilaplana, va rebre el Premi Euterpe de la Federació de Societats

categories Direcció de Banda i Composició de Música per a la Festa.

Al llarg de diverses sessions de treball, les unes realitzades pel director titular de La Lira Ampostina, Octavi Ruiz, i les altres a càrrec del Director Convidat, i realitzades a finals del mes de desembre, els músics de La Lira Ampostina han contrastat, experimentat i pogut incorporar noves formes de treball, repertori, interpretació, tècnica de grup i dinàmica d'assaig, tot enriquint el bagatge musical individual i col·lectiu de l'Agrupació. Precisament, comparar visions diferenciades d'interpretació i tècniques d'assaig diverses són algunes de les fites que s'ha proposat la societat musical ampostina a l'hora de plantejar-se la millora de la qualitat musical i interpretativa de la banda de música, a través del Cicle.

El concert final per mostrar el treball realitzar al públic, va tenir lloc el dissabte 2 de gener, al teatre-auditori de La Lira Ampostina, amb presència de nombrosos músics desitjos de gaudir in situ amb la direcció de José Rafel Pasqual Vilaplana.

Cal recordar que alguns dels integrants de la banda de música La Lira Ampostina s'encarreguen de la direcció d'altres formacions bandístiques tarragonines, com les de Falset, Sant Jaume d'Enveja, Alcanar..., i d'altres, encara, són directors i professors a escoles de música i conservatoris de la demarcació cosa que multiplica els efectes positius dels ensenyaments rebuts a través del Cicle de Directors Convidats a La Lira.

Cicle de directors convidats

6Juny 2010

Agost: 32è Festival de Bandes amb la banda d’Ulldecona.

LIRA Banda de l’Escola de MúsicaIntercanvi entre el conservatori de música Isaac Albéniz de la diputació de Girona i la Banda de l'Escola de Música La Lira Ampostina Durant un cap de setmana d’abril, l’alumnat realitza diverses activitats musicals i culturals organitzades amb motiu de l'intercanvi entre tots dos centres educatius.

La Banda de Música ofereix un concert dirigit als alumnes del Principat d'Andorra.

L'acte ha tingut lloc al Centre de Congressos de la capi ta l andorrana organi tzat pel Conservatori de Música d'Andorra La Vella i l'escola de música La Massana, el passat 20 de mar

''

'Andorra

Josep Tro (Trombó), Lluís Caballería (Harmonia) i Rosa Masferrer (Piano), el professorat del Conservatori de Girona encarregat de coordinar l’intercanvi. A la imatge al costat d’Agustí Roé, director de la Banda de Música de l’Escola.

ç

L'acte ha mobilitzat els joves músics d'entre 9 i 18 anys.

La formació musical ampostina és un referent en l'entorn de l'ensenyament (El Periódico d )

A dalt, una imatge del concert de cloenda. A baix, un moment d esplai entre amics.

’

7Número 11

Agost: 32è Festival de Bandes amb la banda d’Ulldecona.

LIRA

L’edició de la revista Lira ha estat possible gràcies al suport de IDECE

Orgull per a La Lira!

Pau Ignacio, amb saxofon, aconsegueix el tercer premi d'interpretació individual, categoria II (de 11 a 15 anys) al prestigiós Concurs Obert d'Interpretació Musical l'Arjau.El Concurs està organitzat per la fundació Arjau i l'aula de música del col·legi Canigó de Barcelona i cal esmentar l'alt nivell i preparació de tots els participants.

Cinc alumnes de l'Escola han participat al XV Concurs L'Arjau, modalitat d'intepretació individual, per a jovers menors de 30 anys: Alfons Martínez, Júlia Solà, Antoni Duràn, Josep Fumadó i Pau Ignació, el participant guardonat.

La primera fase va tenir lloc el passat 13 d'abril, i la final el dia 24 del mateix mes, a Barcelona.

Escola de Música

L'alumnat de piano del conservatori de la Diputació a Tortosa i de l'escola de música La Lira Ampostina celebren amb un interessant concert, el bicenterani del naixement de dos importants compositors romàntics:

Robert Schumann (1810-1856)

Frederic Chopin (1810-1849)

Aquest posit iu intercanvi musical ha estat possible gràcies al treball de les professores Inés Reguero, Elisa Huguet i Olga Luna.

Juny 2010

8

LIRA

13è Concurs de Redacció i Dibuix 'el Romanticisme’

LLISTAT DE GUANYADORS I GUANYADORES

Dibuix, Cicle Inicial1r premi: Cintia García (Col·legi Sagrat Cor, d'Amposta) 2n premi: Nain Castillo (CEIP Agustí Barberà, d'Amposta)3r premi: Marta Núñez (CEIP Soriano Montagut, d'Amposta)

Dibuix, Cicle MItjà1r premi: Claudia Soriano (Col·legi Sagrat Cor, d'Amposta) 2n premi: Roger Verge (Col·legi Sagrat Cor, d'Amposta) 3r premi: Gemma Polo (CEIP MIquel Granell, d'Amposta)

Dibuix, Cicle Superior1r premi: Genis Martorell (CEIP MIquel Granell, d'Amposta)2n premi: Julià Segura (CEIP MIquel Granell, d'Amposta)3r premi: Joan Antoni Sánchez (CEIP Agustí Barberà, d'Amposta)

Redacció, categoria A Cicle Superior

1r premi: Rut Gonzàlez Pérez (CEIP Sant Jordi, de L'Ametlla de Mar)

2n premi: Aïda León Pérez (col·legi Sagrat Cor, d'Amposta)

3r premi: Joel Joan Tovar Freixedes (CEIP Sant Jordi, de L'Ametlla de Mar)

Escola de Música

9Número 11

LIRA Escola de Música

El trombonista Senent Domingo mostra a La Lira Ampostina el seu concert de final de carrera, amb acompanyament al piano d'Elisa Huguet.

S'han pogut escoltar obres per a trombó i piano de Eric Ewazen, Salvador Brotons, Jacques Castérède i Jan Sandström.

Actualment, Domingo és professor de trombó a l'escola de música de La Creu Alta a Sabadell i a la banda de música del Prat de Llobregat.

La Lira Ampostina signa amb la Universitat Rovira i Virgili un conveni de col·laboració pel qual la societat musical ofertarà crèdits de lliure elecció susceptibles de reconeixement per la Universitat.

Els crèdits, relacionats amb les activitats de la Banda de Música, formaran part del programa d'estudis de 1r i 2n cicle. Més informació a Secretaria..

Festa del Mercat a la Plaça 2010. La Banda de l'Escola de Música anima els jocs tradicionals.

Juny 2010

10

LIRA Escola de música

XXIII Classes Magistrals de l'escola de música La Lira Ampostina: amb Josep Domènech Lafont (oboè)

Del 20 al 23 de juliol del 2010

Josep M Domènech és nascut a Amposta el 1977. Va estudiar amb Mercè Falcó a “La Lira ampostina". Continua al CSMMB amb Josep Julià. A aquesta institució obté els "Premis d´Honor" en acabar els graus Elemental, Mitjà i Superior.

Continua els estudis d´oboè amb Omar Zoboli i els de música de cambra amb Sergio Azzolini a la "Musik-Akademie Der Stadt Basel" (Suïssa) obtenint el títol de concertista amb l´especialitat de música de Cambra.

Posteriorment realitza un Màster al Conservatori d´Amsterdam (Holanda) sota la tutela de Pauline Oostenrijk amb l´oboè modern i amb Alfredo Bernardini amb l´oboè històric.

Josep Domènech ha actuat en molts indrets amb diferents orquestres i formacions cambrístiques, actuant en nombroses ocasions a les principals sales tals com: "Barbican " i "Wigmore Hall" de Londres, "Champs Elyséses" i òpera de Paris, "Seoul opera Hall" de Corea, "Musikverein" i "Konzerhaus" de Viena, El "Concergeboiuw" d´Amsterdam, El "Konzerhaus" de Berlin "Carnigie Hall" de Nova York, etc.

Actualment compagina la seva activitat concertística amb oboès de diferents èpoques desde l´oboè barroc fins l´oboè modern, fet que l´ha portat a col.laborar amb les principals formacions europees.

Ocupa, desde el 2007, la plaça de primer oboè solista amb l´orquestra alemanya Concerto Köln, orquestra especialitzada en l´interpretació històrica amb instruments del XVIII al XXI, a la vegada que actua asiduament com oboè principal amb l´orquestra italiana "Europa Galante" sota la direcció de Fabio Biondi i amb l´orquestra anglesa "Orchestra Revolutianaire et romantique" dirigida per Sir John Eliot Gardiner.

Ha enregistrat com oboè principal per a segells tals com EMI, Virgin, Deutche Gramophon, etc.

El 2004 va rebre el Primer Premi i Premi del Públic en el concurs Internacional de Brugges (Bèlgica).

Horaris:

Matins, de 10.00 a 14.00 h

Tardes, de 16.00 a 19.30 h

Programa del Curs:

Programa lliure per a tots els nivells, desde elemental fins a Superior.

Curs obert a oboistes moderns i oboistes històrics.

Durant el curs es treballarà amb especial ènfasi el repertori barroc tardà, clàssic i preromàntic , romàntic i llenguatge del repertori oboístic del segle XX.

Taller de contrucció de canyes.

Tècn icament es t reba l la ran temes d´embocadura, respiració, posició del cos i articulació.

Obres recomanades-or ien ta t ives : Sonates per oboè i baix contínu : Telemann, Haendel, vivaldi, Pla, Sammartini, Couperin,…Concerts barrocs i clàssics: Vivaldi, Marcello, M o z a r t , L e b r u n , R o s s e t i , H u m m e l , C . P . E . B a c h , e t c .Sonates i concerts per oboè de compositors pre-romànt ics i romànt ics: Jacques Wiederkehr , Schumann, kalliwoda, Saint -Saëns,Molique, etc..

Preus:

Alumnes de La Lira, 60 €

Alumnes d'altres escoles, 80 €

Alumnes oients, 21 €

Banc Santander Central Hispano, c/c 0049-4615-11-2016480159

11Número 11

LIRA 13a Setmana Cultural

13a Setmana Cultural de l'escola de música La Lira Ampostina. Del 23 d'abril a l'1 de maig del 2010Concerts de la banda de música La Lira Ampostina i de la banda de música de l'associació musical 'Ciutat de Benicarló'.

Intercanvi amb el Conservatori 'Isaac Albéniz' de Girona.

Les aules virtuals de l'Escola de Música s'escampen per la ciutat.

Concert de piano a quatre mans amb la col·laboració del conservatori de la Diputació a Tortosa.

Concert de l'alumnat de l'aula de Música Moderna de l'Escola.

Concert de les orquestres de Corda i de Guitarres de l'Escola.

Concert a càrrec de la Big Bang de La Lira.

Concert coral amb el cor La Lira Ampostina i alumnes de cant del Conservatori de Tortosa.

Taller de música balcànica (inclós dintre el Pla Educatiu d'Entorn de la ciutat d'Amposta)

Concert de Terranova Brass Quintet i Trio de Corda Ilerca.

Els tallers: música afrocubana, amb Ricardo Sierra; danses orientals, amb Maite Gil; música moderna, amb Quique

Pellicer; informàtica musical, amb Santi Ruiz; instruments musicals, amb Tere Ruiz i Neus Ventura; Taikwondo, amb

gimnàs Alfaro; pintura, amb Mariajo.

Tu Ajudes 2010 35.389 gràcies!

L'estudi de gravació per a grups de música amateurs és ara possible gràcies al suport de tots vosaltres.Informació sobre el resultat de les votacions a

Projecte: Estudi de gravació per a grups de música amateurs

Cada cop estan apareixent més i més formacions musicals il·lusionades en poder demostrar el que són capaces de fer. Tot i aquesta empenta, aquests grups es troben amb l'inconvenient de donar-se a conèixer: els cal una maqueta, però com afrontar la despesa? Aprofitant les instal·lacions de La Lira Ampostina, crearem un estudi de gravació a les nostres terres per a poder donar resposta a tots aquests grups amateurs: un estudi totalment digital i adaptat a les noves tecnologies.

www.caixatarragona.com/tuajudes

Juny 201012

LIRA 13a Setmana Cultural

A dalt, les professores del conservatori de la Diputació a Tortosa, Marina Ciuró i Elisa Huguet, ofereixen un Concert de Piano a quatre mans.

A l’esquerra, les aules de La Lira omplen de música els carrers i les places d'Amposta.La participació ciutadana supera totes les expectatives.

A la dreta, l 'alumnat participant al taller de música Balcànica mostra els seus aprenentatges, a la plaça Cecília Carvallo.

L'activitat, dirigida per Roger Conesa , està inclosa dintre el Pla d'Entorn Educatiu de l'ajuntament d'Amposta.

A baix, la Big Band de La Lira Ampostina torna a sortir al carrer.

13Número 11

L’elecció deCindy Crawford

A dalt, les orquestres de Corda i de Guitarres i el grup de metal l Terranova Brass Quintet porten la música de cambra al carrer.

A l’esquerra, una imatge del Trio Ilerca la interpretació del qual va servir per tancar els actes culturals de la 13a setmana cultural de La Lira Ampostina.

El Trio està integrat per i n s t r u m e n t i s t e s e b r e n c s interessats per difondre el repertori clàssic i contemporani de la música de cambra per les terres ebrenques. Componen el trio Ilerca: Núria Ortí, violí (Amposta); David Matheu, viola (Tortosa) i Nàiade Martínez, violoncel (Móra d'Ebre).

13a Setmana Cultural

Juny 201014

LIRA

L’elecció deCindy Crawford

Escola de Música

Foto: Pau Bertomeu

C o n c e r t d e l e s alumnes de l'aula de Música Moderna amb m o t i u d e l a 1 3 a Setmana Cultural, a l'auditori de l'Escola de Música. A la imatge, d'esquerra a dreta i de dalt a baix: Anna, Isabel, Eva, Mireia i Alex. L'Aula és a càrrec d'Anna Chiva.

15Número 11

LIRA 13a Setmana Cultural: l’opinió

LA SETMANA CULTURAL© Fernando Torta

La Setmana Cultural és una molt bona iniciativa, emmarcada entorn d'una de les festes nacionals més boniques i populars. En la meva opinió aquesta activitat com d'altres de caràcter cultural no ha aconseguit que fins ara la participació ciutadana sigui multitudinària, si més no, no ho ha estat en les convocatòries anteriors. Cal, no obstant això, seguir programant-la perquè la cultura necessita de gent animosa i amb inquietuds que la promogui.

La iniciativa pretén fer partícips a tots els ampostins d'una de les vessants culturals més arrelada en la nostra entitat com a poble, la música. Crec que aquest és un dels objectius que motiva i ha de seguir guiant els organitzadors.

És un fet evident que la cultura no mou les masses, i la música en concret només ho pot aconseguir en els concerts d'artistes o conjunts reconeguts.

L'empenta i l'ànim de l'equip directiu de l'escola de música de La Lira Ampostina ha permès arribar a la tretzena edició de la setmana cultural. Coincidint amb la festivitat de Sant Jordi s'organitzen un seguit d'actes entre el 23 d'abril i l'1 de maig. Amb suficients dies d'antelació ens fan arribar el programa perquè coneguéssim la programació, i poguéssim escollir aquells que per la seva temàtica. més ens agradin, o bé simplement, que el dia i l'hora ens permetin l'assistència. Tots tenen com era d'esperar, un fort component musical. La música és doncs el vehicle que ens conduirà durant nou dies pels llocs més emblemàtics de la ciutat, per gaudir d'unes escollides interpretacions.

Hi ha programats actes durant tots els dies, de bon principi penso que podrem assistir al concert a càrrec de la banda de Benicarló i al de la Big Band de La Lira. Són les intervencions més acordes amb la meva sensibilitat, i cobreixen les meves expectatives culturals i musicals. Finalment varem poder participar a totes dues. Utilitzo la paraula participar, en el

sentit que ens demanen els organitzadors, la nostra assistència es bàsica pel normal desenvolupament de la intervenció, i el caliu dels aplaudiments és el complement necessari per a l'èxit de l'actuació, així el reconeixement popular (el dels assistents) a la tenaç i incansable dedicació dels nostres músics i equips directius (de la Banda), conforma una perfecta simbiosi, en la qual músics i públic formen un tot únic, que en harmonia gaudeixen d'una estona molt agradable.

El dissabte 24 d'abril, minuts abans de les vuit del vespre, arribem al nostre Auditori. Quedo agradablement sorprès: hi ha molta gent; de fet no podem seure en el nostre lloc preferit, però ho fem unes files més endavant. Una vegada més la meva ignorància sobre societats musicals, queda de manifest quan comencen a entrar els músics en l'escenari, el nombre i la seva disposició, son signes suficients per intuir que es tracta d'una gran Banda, i els prolegòmens inicials fan preveure que aquesta vesprada gaudirem d'un excel·lent concert.

Juny 201016

LIRA

Llegeixo el programa de mà que hem recollit a l'entrar a la Sala. Es tracta d'una selecció de peces prou interessants, segons la descripció que es fa de totes elles. En aquesta ocasió, el programa, enlloc d'introduir-nos en la historia de la Banda i la personalitat del director, ho fa en les peces que integren el concert. És una iniciativa que m'agrada, doncs ens permet conèixer des d'un bon principi el fil argumental que va motivar l'autor en el moment de compondre la peça, i poder seguir el desenvolupament de la mateixa en saber l'ambient, el lloc i les histories que van inspirar el compositor.

Malgrat la proximitat de la ciutat de Benicarló desconeixia la vàlua de la seva Banda. La presentadora ens va fer una detallada exposició dels premis i guardons que havia obtingut la Banda Simfònica al llarg de la seva dilatada història, fent esment de les distincions i reconeixements aconseguits. Possiblement no sóc la persona més adequada per glosar el virtuosisme del seu director, ni de la Banda, però cal reconèixer que ho van fer molt bé, fet que justifica que els èxits obtinguts en els concursos en què s'havien presentat havien estat ben merescuts. Si que em va sobtar que no comencessin la seva actuació amb el clàssic pasdoble al que ens tenen acostumats totes les bandes. He de suposar que les innovacions també arriben als concerts.

Penso que les dues parts van estar suficientment compensades si bé, al meu gust, hauria canviat l'ordre de les peces, per allò d'anar “in crexendo” en la intensitat musical del concert. Per mi no es pot aplicar la propietat “que l'orde de les peces no altera el producte”, perquè en aquest cas, et quedes esperant que la següent peca sigui millor, i si no ho és no acabes de gaudir del concert i et quedes en un cert neguit de no haver entès la programació. Ara bé, també he d'admetre que amb e l comiat ho varen reso ldre satisfactòriament: un entranyable pasdoble que va ficar a mols dels assistents en peu per agrair de forma entusiasta la qualitat de la seva interpretació, i el detall d'haver-lo escollit com a punt final d'un bon concert.

En sortir de la sala, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar comentaris, que coincidien en lloar les excel·lències de la banda benicarlanda, i de la magnifica batuta de Pablo Anglès.

Arribat el dijous 29 d'abril, a l'hora programada varem arribar a la plaça de Carvallo. Ens va sorprendre que hi havia bastants seients vuits, i no observaven la presència d'alguns dels músics, que sabíem havien de participar. Al cap d'una estona es van esvair els dubtes, el concert de la Big Band seria un poc més tard. Abans es feia una audició de l'alumnat del taller de música balcànica. En aquest cas l'orde dels factors si que alterava el producte, doncs el programa anunciava un altre ordre. No succeïa res, avui soparíem més tard.

Poc a poc van arribar els espectadors que es van afegir fins ocupar la cinquantena de cadires que l'organització havia preparat.

La Big Band, formada per una selecció dels músics de la Banda, estava dirigida en aquesta ocasió per un dels seus integrants que tenia certes dificultats alhora de presentar les peces musicals i recordar el nom d'alguns dels seus companys, però va saber sortir-se'n del compromís en què l'havien ficat al fer-li descriure la classificació musical de cada interpretació i la seva denominació anglesa. Va ser un punt gratificant el comprovar que no sóc l'únic que té el mateix tipus de dificultats amb l'anglès.

Deixant a part aquestes digressions, el concert va ser molt bonic i entretingut. Les melodies escollides van ser interpretades amb rigorosa professionalitat, malgrat les poques hores que havien pogut dedicar a assajar-les. A mi em va semblar immillorable, ho van fer molt bé, i van aconseguir la integració del públic assistent que seguia el ritme i cadència que marcaven els diferents instruments musicals. Van deixar per al final la peça més coneguda amb la que van demostrar, una vegada més, que els musics de la nostra Banda si que estan en forma.

1 de juny del 2010

13a Setmana Cultural: l’opinió

17Número 11

LIRA Cor

Núria Francino dirigeix el cor La Lira Amposta al Casal Cultural de La Sénia amb motiu de la participació a l'EbreCoral 2010

A més de La Lira, a l'encontre han participat la coral Amics Cantors de Marçà (dirigida per Jorgina Gironés), la coral Aquae de La Unió Filharmònica d'Amposta (Núria Ferré), la coral Sant Jaume Apòstol, de Camarles (Joan Redó), el cor Tyrichae, de Tortosa (Raúl Martínez) i la coral polìfònica Joventuts Unides, de La Sénia (Núria Tomàs).

© FCEC terres de l’Ebre

Prop de cinc-cents cantaires participen en EbreCoral'2010

L'Ampolla, Amposta i La Sénia han acollit els dies 18 i 25 d'abril i 2 de maig, respectivament, un dels tres concerts organitzats on han participat un total de quinze agrupacions corals de les terres de l'Ebre, amb el suport de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC).

Ebre Coral vol esdevenir una de les activitats més participatives de la FCEC a la demarcació de les terres de l'Ebre i neix amb vocació de ser una mostra del treball continu i curós fet per les entitats corals del territori, un treball de qualitat que ha de servir per difondre el cant i la cultura coral arreu.

Per tal que Ebre Coral 2010 tirés endavant ha calgut que algunes agrupacions corals s'inscrivissin com a organitzadores i d'altres com a participants. L'associació coral Amparo Llaó de l'Ampolla, la coral Aquae de La Unió Filharmònica d'Amposta i la coral polifònica Joventuts Unides de La Sénia han estat les organitzadores en aquesta ocasió, tot facilitant un local i l'organització necessària per a què la trobada a la seva població fos possible. Cantaires procedents d'Alcanar, Amposta, Camarles, El Perelló, L'Ampolla, La Palma d'Ebre, La Sénia, Marçà, Ulldecona, Roquetes, Tortosa i Vinaròs han contribuït a donar a conèixer allí les seves respectives entitats corals, al temps que han oferit una mostra del seu repertori a nous públics, compartint música amb altres agrupacions corals i altres cantaires de manera que s'ha afavorit la descoberta de nou repertori i l'intercanvi d'obres, al temps que s'assenten les bases per a futurs intercanvis.

La Federació Catalana d'Entitats Corals és una entitat autònoma que té per finalitat essencial impulsar i coordinar les activitats corals de tipus col·lectiu de les entitats federades; i, per objectiu complementari, l'assessorament i l'orientació de les agrupacions adherides, i la promoció de noves entitats corals. Actualment, hi ha prop de 500 entitats corals federades i la FCEC compta amb Delegacions a diversos indrets del país. A les terres de l'Ebre, el nombre d'agrupacions corals federades triplica la mitjana catalana: una per cada 6.500 habitants a les terres de l'Ebre, mentre que a la resta del país és d'una per cada 16.500 habitants. Malgrat això, a la Demarcació hi ha encara diverses corals no federades.

Foto: Núria Gómez

Juny 201018

LIRA El comentari

total de quinze agrupacions corals de les terres de l'Ebre, amb el suport de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC).

Ebre Coral vol esdevenir una de les activitats més participatives de la FCEC a la demarcació de les terres de l'Ebre i neix amb vocació de ser una mostra del treball continu i curós fet per les entitats corals del territori, un treball de qualitat que ha de servir per difondre el cant i la cultura

Núria Francino dirigeix el cor La Lira Amposta al Casal Cultural de La Sénia amb motiu de la participació a l'EbreCoral 2010

A més de La Lira, a l'encontre han participat la coral Amics Cantors de Marçà (dirigida per Jorgina Gironés), la coral Aquae de La Unió Filharmònica d'Amposta (Núria Ferré), la coral Sant Jaume Apòstol, de Camarles (Joan Redó), el cor Tyrichae, de Tortosa (Raúl Martínez) i la coral polìfònica Joventuts Unides, de La Sénia (Núria Tomàs).

© FCEC terres de l’Ebre

Prop de cinc-cents cantaires participen en EbreCoral'2010

L'Ampolla, Amposta i La Sénia han acollit els dies 18 i 25 d'abril i 2 de maig, respectivament, un dels tres concerts organitzats on han participat un

Viure en societat

No fa gaire, els lladres han visitat i espoliat La Lira, dues vegades en pocs dies. És aquesta una de les cares més tristes de la vida en societat que, tanmateix, no aconsegueix eclipsar el valor d'altres fets, de signe ben contrari, nascuts de la bona voluntat de persones compromeses amb l'Entitat.

En uns temps en què, per desgràcia, la solidaritat, l'estima al proïsme i el compromís social no són moneda d'ús corrent, cal valorar en la seva justa mesura accions com l'empresa pel músic Lluís Baiges qui ha dedicat un bon grapat d'hores del seu temps personal per millorar l'acústica de la sala d'assaig, espai on la Banda acostuma a preparar les seves actuacions, una adequació necessària que ens beneficia a tots. Per una altra banda, esmentar l'aportació econòmica que, des de Sabadell i com a donatiu, ha fet el

© La Lira Ampostina

senyor Josep Homs Magriñà en benefici de la nostra Entitat i de la música a Amposta.

Persones con Lluís Baiges i Josep Homs comparteixen amb moltes d'altres, que treballen diàriament i de manera anònima per l'Entitat, sentiments d'estima envers la societat musical La Lira Ampostina i els valors culturals i socials que ella representa, qualitats que els senyors Baiges i Homs han demostrat, una vegada més, en escreix.

19Número 11

LIRA

Tarragona i ajuda a 'col·locar' els músics ampostins que compleixen el servei allí, com el senyor Ruiz, avi de l'actual director.

Abans la guerra, la Banda és dirigida un temps per Josep Homs. En aquell moment, explica el senyor Montañés, La Filha estava sota la batuta del mestre Cid, ampostí de naixement i músic al Liceu de Barcelona, i la Banda 'anava avant'. El Mestre Homs s'adona que el progrés de la banda de La Lira Ampostina passa per una direcció més professional. És així com un músic de primera amb funcions de sotsdirector a la Banda Militar de Tarragona és contractat, l'aragonès Santiago Larios. La formació musical de Paco Montañés comença, precisament, amb el mestre Larios (1930-1936) i amb un clarinet de tretze claus de segona mà, comprat per 25 pessetes. El nivell musical d'aquell noi de 10 anys només li permet participar fent sonar els ferrets al Concurs de Pasdobles, organitzat amb motiu de les Falles de València de l'any 1933 i al que assisteix La Lira Ampostina. Finalment, és el saxofon que posseeix el pare l'instrument que marcarà la carrera musical del fill que, d'altra manera, hagués preferit bufar el bombardí.

Paco Montañés, passió per lamúsica

El saxofon de Paco Montañés ha estat fidel a música i a La Lira durant més de seixanta anys, fins i tot durant els anys en què va tocar a l'orquestra 'Ritmo azul' juntament amb Ortí , Paco Antó, Albert 'lo sastre', Also, Gurmensindo 'rata' i Pasqual, un grup musical que va haver de deixar perquè 'guanyava menys amb l'orquestra que el que havia de pagar a la persona que em substituís a la feina del camp', diu.

Son pare, Francisco Montañés -a més d'actor en el primer quadre escènic amb què comptà La Lira Ampostina i president de l'Entitat durant dos períodes- fou un dels músics fundadors, encara que a la històrica foto de la primera sortida de la Banda el veureu com a padrí de la criatura batejada, i no com a músic.

'Musicalment els membres de les dues societats musicals ampostines no es podien ni veure i les friccions eren constants', explica el senyor Montañés. 'Culturalment no estavem com ara; avui es pensa diferent', afirma.

La continua competència musical a la que s'obliguen les dues Entitats fa que La Lira busqui els directors més qualificats per conduir la Banda. D'aquesta manera, al treballador de la companyia de telèfons i primer mestre-director Francisco Roig i Treig (1915-1918), li segueix un músic professional, Federico Zaragoza (1918-1922) i, a aquest, un altre músic de carrera, José Iglesias (1922-1925). Iglesias està a la Banda Militar de

Músics

20Número 11

LIRA Músics

Quan esclata la Guerra Civil, Montañes té 13 anys. El conflicte bèl·lic i el convuls moviment polític del moment atura l'activitat de la Societat. Acabada la guerra, tots els músics que hi ha encara al poble s'uneixen sota la batuta del mestre Homs. A festes d'agost del 1944, poques setmanes abans d'anar-se'n a complir el servei, les dues bandes encara actuen juntes. D'aquesta ocasió, el senyor Montañés recorda la caixa de Melich, de La Filha, tocant en un acte taurí organitzat a la població. El senyor Paco, vestit de cordovès, va sortir a la improvisada plaça a sobre de l'euga que tants premis li va fer guanyar a les curses d'animals organitzades per Sant Antoni.Montañes també recorda com la vespra de Santa Cecília es reunia amb uns quants per fer música, de vegades només il·luminats amb la p llum d'un petromax, que cremava una barreja d'aire i petroli, portat per algun acompanyant.

Després del servei militar Montañés torna a La Lira on troba al mestre Julio Pañella (1946-1955) qui, malgrat els èxits aconseguits, deixa la Banda per desacords amb la Junta del moment. Pañella és substituït per Enrique Zapetti (1955-1959) i després per Francesc Casanovas (1958-1968). El músic ampostí, Sagristà, és la persona qui parla a l'autor de tants i tants arranjaments musicals i director de l'orquestra de Jazz de Barcelona de les bandes d'Amposta, tot i que -de moment- li ofereix dirigir La Filha. Havent tornat a Espanya després una llarga estada a l'estranger, Casanovas, una persona que s'autoproclama -mig en broma mig de veres- el millor professor de clarinet d'Espanya, no veu amb bons ulls veure's per sota d'altres persones que considera musicalment inferiors, un fet que condiciona la decisió final de venir a Amposta.

L'encert de Casanovas , segons Montañés, és obrir les portes dels estudis musicals posteriors a qui vol estudiar a fora (Pastor, Caballé, Redó, Doménech...) Casanoves és el primer Director que fa possible l'entrada de les dones a la Banda, un any abans que ho faci la Banda de Màlaga, considerada la primera d'Espanya en haver donat el pas.

Amb Fernando Gracia (1968-1974), el mestre director rep l'ajut de músics formats a la Casa. Isabel Costes i l'oboïsta Sefa Montañes, filla gran del senyor Paco, col·laboren amb el mestre Gracia en la formació musical dels educandos, encara que només sigui fins que la d i f íc i l s i tuac ió econòmica del moment ho permet.

En parla d'Antoni Edo (1974-1980), Paco Montañés opina que musicalment és tracta d'un bon professional, tot i el seu difícil caràcter. Bons músics de l'actualitat coneguts de tots, com ara Rodríguez, Sebastià, Morales, Margalef..., es van formar amb Edo.

Cada director ha tingut la seva forma de dirigir, afirma el senyor Montañes, tot i que l'estada d'alguns hagi estat curta com la del mestre Cortés o la d'Escorihuela. Del mestre Roma recorda una expressió utilitzada pel director barceloní el qual, en parlar de la interpretació d'un determinat fragment musical , demanava davant el desconcert dels músics que li toquessin 'avellutat, si us plau'.

Montañés considera que la diversificació de l'ensenyament musical produït de manera decidida amb l'arribada d'Octavi Ruiz ha permès augmentar la qualitat de la Banda i p e r f e c c i o n a r l a p r e p a r a c i ó d e l s instrumentistes. 'Estem a l'altura de les millors bandes valencianes', afirma. El treball fet amb motiu de la participació de la Banda al certamen d'Altea i el Cicle de Directors Convidats han jugat també un paper important.

Preguntat sobre el futur de la Banda, el senyor Montañes creu que tot i que la gent d'avui 'passa', la Banda tirarà endavant, en especial quan comprova la preparació dels joves músics que s'incorporen a la Banda -Durán, Ignacio, Fernández...-, la millor garantia de futur.

21Número 11

LIRA Amposta de Banda a BandaLa Banda simfònica l'Harmònica de Sant Antoni de Requena, sota la batuta de Manuel Godoy Mesas, inaugura la novena edició del Amposta de Banda a Banda.

La societat musical convidada organitza una nombrosa expedició de músics, directius i simpatitzants cap a les terres de l'Ebre, mostra de l'interès que crea en terres llevantines la Temporada de Concerts organitzada per La Lira Ampostina.El concert ha estat enregistrat per Radiobanda.com

La Unió Musical de Carlet de Roberto Forés Asensi celebra el segon concert de la Temporada 'Amposta de Banda a Banda'.

Entre el públic assistent es va poder veure els alcaldes Carlet i Amposta, Mari Angeles Crespo i Manel Ferré respectivament, el director del Conservatori de Música de Carlet, J. Luís Nogués, i altres autoritats i representants del món musical ebrenc.

Pablo Anglés Galindo al capdavant de la banda de música 'Ciutat de Benicarló' ofereixen un concert 'de matrícula' al públic ampostí, a l'auditori de La Lira Ampostina.

Es tracta del quart concert de la Temporada 'Amposta de Banda a Banda' que acabarà el proper més de maig amb la banda de Rafelbunyol.

La Primitiva de Rafelbunyol, dirigida per Àngel Martínez Escutia, tanca la novena temporada de concerts 'Amposta de Banda a Banda'.

La Banda valenciana, a punt de celebrar el seu 150 aniversari, valora públicament la satisfacció de poder participar en el cicle de concerts que anualment s'organitza a la capital del Montsià.

Novament, el concert va estar enregistrat i pot escoltar-se en diferit per RadioBanda.com

L’Harmònica de Sant Antoni de Requena

Associació Musical Ciutat de Benicarló

La Primitiva de Rafelbunyol

22Número 11

LIRA La Imatge

Banda de l'escola de música La Lira AmpostinaDirector: Agustí RoéÀrea del Castell d'Amposta, 5 de juny del 2010