LLENGUA I SOCIETAT:DOMINI LINGÜÍSTIC DEL CATALÀ

1.-Varietats de la llengua: Varietats dialectals i variació lingüística.

2.- Varietats geogràfiques de la llengua catalana.

3.- Mapa de les varietats geogràfiques del català.

4.- “A tall d’exemple...”: Textos en diferents varietats geogràfiques.

5.- Alguns trets generals dels blocs occidental i oriental.

6.- Alguns trets particulars de cada varietat geogràfica.

7. “Posem-ho a la pràctica...: activitats inicials, d’aprenenatge i de

síntesi.

1

2

1.- VARIETATS DE LA LLENGUA

VARIETATS DIALECTALS VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

HISTÒRIQUES O GENERACIONALS

VARIETAT DIACRÒNICA

Evolució de la llengua segons el pas del temps.

GEOGRÀFIQUES

VARIETAT DIATÒPICA

Dialectes geogràfics (constitutius-consecutius)

Bloc occidental:-Nord-occidental-Valencià Bloc oriental:-Septentrional o rossellonès-Central-Balear-Alguerès

SOCIALS

VARIETAT DIASTRÀTICA

Depèn de factors com:EdatSexeHàbitatClasse socialProfessió...

Argot Parlars-Xava-Ultra-Bleda...

REGISTRES LINGÜÍSTICS

VARIETAT DIAFÀSICA

Depèn de la situació comunicativa: Culte:-Cientificotècnic-Literari Estàndard Col·loquial Vulgar

3

2.-VARIETATS GEOGRÀFIQUES DE LA LLENGUA CATALANA

Les varietats geogràfiques reben el nom de dialectes. Amb aquest terme es fa referència a la manera de parlar de les persones que viuen o provenen d’una zona geogràfica determinada. Els parlants dels diversos dialectes d’una mateixa llengua es poden entendre, malgrat que els diversos dialectes d’algunes llengües poden arribar a presentar força diferències.A més, les fronteres entre dialectes no són estrictes, sinó que entre l’un i l’altre hi ha una zona en què conviuen alguns trets dels dos dialectes: zona de transició.El domini d’una llengua és el conjunt de territoris en què es parla aquesta llengua. En el cas del català es tracta de 4 estats diferents: Espanya, França, Andorra i Itàlia.En el domini lingüístic català, distingim 2 blocs: occidental i oriental; separats per una línia vertical anomenada isoglossa. L’origen d’aquesta classificació es troba en la tasca que va realitzar Manuel Milà i Fontanals, el qual al segle XIX va establir uns trets distintius entre aquests dos grans blocs. La majoria d’aquests trets tenen a veure amb el sistema vocàlic, amb la morfologia i amb el lèxic.

BLOC OCCIDENTAL BLOC ORIENTAL

NORD-OCCIDENTAL

-Pallarès-Ribagorçà-Tortosí

VALENCIÀ

-Septentrional-Apitxat-Meridonal

SEPTENTRIONAL O ROSSELLONÈS

CENTRAL -Salat -Barceloní -Tarragoní -Xipella

BALEAR-Mallorquí-Menorquí-Eivissenc i formenterí

ALGUERÈS

En els territoris on es parla un determinat subdialecte poden aparèixer altres maneres d’expressar-se. A la varietat lingüística derivada d’un subdialecte se l’anomena parlar. D’aquesta manera, per exemple, tenim el parlar de Paüls (corresponent al subdialecte tortosí) o el d’alguns pobles de Girona (adscrits al subdialecte barceloní).Tots aquests dialectes, subdialectes i parlars configuren el domini lingüístic dels Països Catalans.

4

3.- VARIETATS GEOGRÀFIQUES DEL CATALÀ

5

4.- “A TALL D’EXEMPLE...”: TEXTOS EN DIFERENTS VARIETATS GEOGRÀFIQUES

BLOC OCCIDENTAL:

CATALÀ NORD-OCCIDENTAL:

Això és lo fumeral…pel fumeral hi surt lo fum…D’allò negre de dins del fumeral en diem estalzí, i ho llimpiàvem. Pos rascant-lo, en una argilaga. Lligàem una argilaga a una corda, i la un estirae de dalt i l’altre de baix, i així, i com que l’argilaga tot és de punxa, pos se quedae net…Ton oncle Manel en llimpiave.

Pere Navarro (Transcripció d’una conversa oral de la població de Caseres, Terra Alta).

Els parlars de la Terra Alta

VALENCIÀ:

-No li assegure l’èxit, però faré el que puga per trobar la seua filla.-Li ho agraïsc enormement -féu l’home, molt reconegut.-Jo tinc una minuta…-És clar -s’avançà Solapenya- que pense pagar-li la faena. No repararé en despeses.-Entenga’m -intentà aclarir el detectiu- açò és un treball nou per a mi. Fins ara no treballava al tant per cent del material recuperat.

Ferran Torrent Penja els guants, Butxana.

____________________________________________________

BLOC ORIENTAL:

CATALÀ SEPTENTRIONAL O ROSSELLONÈS:

Hi havia qualques dies que l’Andreu s’havia ferit. Com el podien pas cuidar com cal a casa, l’havien portat a l’hospital, on són equipats. Mè l’han pas pogut salvar. En Jepe nos ho ha dit avui amb una veu trista mè conformada: “Se n’ha fet el pellot!” Si li havia pas fet pena en Jepe hauria dit: “Se n’ha fet l’esclop”. Ho sé, ara que hi pensi, que belleu podia dir també:”Se n’ha fet l’esclop” perquè cal, amb la mort, una petita distanciació irònica.

Pere Verdaguer Comentaris sobre el vocabulari rossellonès

6

CATALÀ CENTRAL:

Una vegada em va visitar un venedor de forats a domicili. De moment vaig dir-li que estava servit, que més aviat em feia falta un producte (entre material i espiritual) per tapar els que ja tenia.-Porto novetats -em respongué-. No hi perdrà res veient el mostrari, sense cap compromís. […]-S’enganxen a la paret i deixen veure l’habitació propera o la casa del costat, discretament i amb una gran nitidesa.Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat:-I ara! Això és immoral, no es pot tolerar que ho autoritzin. Li prohibeixo formalment que vengui ni un d’aquests forats als meus veïns de replà.

Pere Calders Tot s’aprofita

BALEAR:

D’es cap d’un parei de dies, sa madona li diu:-Te n’hauràs d’anar amb s’ase an es molí a veure si tenen sa farina feta, que es pa s’acaba, i se fa precís pastar.Se n’hi va, i sa farina ja l’esperava, dins es sac, feia dos dies. Prova de carregar-lo-se, i casi no li pogué fer deixar sa terra.-No res, diu ell, lo millor serà treure un parei de grapades de farina.Les treu, i es vent, que bufava ben fort cap a So Na Moixa, ja ho crec que les hi pren, i d’allà.-¿Així va això?, diu ell. De vent nostro! Que estàs tu de fener!…No, i cap a So Na Moixa, que la te n’has duita…No res, espera un poc, i la te’n duràs tota. Ja la deixaràs a sa madona… Pensa-hi, per amor de Déu!

Jordi des Racó “L’amo de So Na Moixa”, dins Aplec de rondaies mallorquines.

ALGUERÈS:

Una volta hi havia marit i muller, però eren de baixa gent i la muller era prenyada i voliva menjar sempre junivelt. Eren pobres i no se poriva comprar aquella quantitat que tenia plaier de menjar, i se n’anava sempre per los horts i per les campanyes si en poriva trobar.Un dia així caminant, veu aqueix hort de junivelt; a ella no li és pareixut ver, i se n’és entrada. Encomença a menjar i se n’ha fet un’astimpanada. Quan era per se n’anar, li ixi aqueix Olcu, que li ha dit:-Qui t’ha dat l’olde de venir a menjar junivelt a l’hort meu?Ella ha dit:-Per caritat, no me faci arrès, que só prenyada, i tenc desig de menjar sempre junivelt.

Pasqual Scanu Rondalles alguereses.

7

5.- ALGUNS TRETS GENERALS:

BLOC OCCIDENTAL BLOC ORIENTAL

FONÈTICA1. Distinció entre A-E / O-U en posició

àtona: llibre, pinta / pontet , puntet2. Les E tancades del llatí vulgar es

pronuncien tancades: ceba [e]3. Pronunciació de la i del grup –ix: coix

FONÈTICA1. Neutralització de les vocals A-E / O- U àtones: llibre, pinta [ ] pontet, puntet [u]2. Les E tancades del llatí vulgar es

pronuncien obertes: ceba [E]3. No pronunciació de la i del grup –ix: coix

MORFOSINTAXI1. Conservació de la –n- en el plural d’alguns noms plans acabats en – e: hòmens, màrgens...2. Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se... La meua xiqueta me demana quants ne volem.

MORFOSINTAXI1. Pèrdua de la –n- en el plural d’alguns noms plans acabats en – e: homes, marges...2. Ús generalitzat de les formes

reforçades dels pronoms febles: em, et, es... La meva nena em

demana quants en volem.

LÈXIC I SEMÀNTICA

1. Mots característics com: melic, espill, arena, corder, xiquet/a...

LÈXIC I SEMÀNTICA

1. Mots característics com: mirall, sorra, xai, nen/a...

8

6.- ALGUNS TRETS PARTICULARS DE CADA VARIETAT GEOGRÀFICA:

BLOC OCCIDENTAL NORD-OCCIDENTAL VALENCIÀ

FONÈTICA

1. Tancament de les e en [i] per influència d’una consonant palatal: ginoll (genoll), minjar (menjar), sinyor (senyor).

2. No pronunciació dels sons oclusius finals en alguns grups consonàntics: tom (tomb), sal (salt), estan (estant).

1. Distinció de B i V: ball – vall.2. Pronunciació dels oclusius finals com:

camp, difunt, salt...3. Pronunciació de la –r final: cantar.4. Caiguda de la –d- entre vocals: llauraor

(llaurador), mocaor (mocador), vesprà (vesprada-tarda), fideuà (fideuada).

MORFOSINTAXI

1. Desinència [o] de la 1a pers. Sing. del present d’indicatiu: canto.

2. Caiguda de la –V- i de la –i- en la desinència de l’imperfet d’indicatiu: cantae (cantava), fee (feia).

3. Article definit masculí: lo – los.

1. Desinència [e] de la 1a pers. Sing. del present d’indicatiu de la 1a conjugació: cante.

2. Triple gradació de demostratius: este, eixe, aquell; açò, això, allò. I en els adverbis: ací, aquí, allí.

3. Ús dels possessius: meua, teua, seua.4. Combinacions de pronoms febles com: li’l, li la,

li’ls, li les.

LÈXIC I SEMÀNTICA

1. Mots característics: atansar, escatxigar (esquitxar), padrí (avi), mangala (bastó),

moixó (ocell), llavar (rentar), bajoca (mongeta), porc fer (senglar), roig (vermell), panís (blat de moro), xic o xiquet (nen), fraga (maduixa), poal (galleda).

1. Mots característics: calces (mitges), eixir (sortir), escurar (rentar els plats), volta (vegada), creïlla (patata), orellals (arracades), vóre(r) (veure), meló d’Àlger (síndria).

2. Ús freqüent de diminutius: nuet, miqueta.3. Arabismes: dacsa (blat de moro), atzucac...4. Castellanismes: agüelo (avi), entonces

9

(aleshores), calcetí (mitjó), cepillo (raspall).

BLOC ORIENTAL ROSSELLONÈS CATALÀ CENTRAL BALEAR ALGUERÈS

FONÈTICA

1.Tendència a tancar a O en U: musca (mosca), Russellú (Rosselló).

1.Neutralització de A-E i O-U àtones: casa [ ] i euro [u].2.No pronunciació dels sons oclusius finals en alguns grups consonàntics: tom (tomb), sal (salt), fen (fent).

1.Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en –ia: famili, gabi.2.Iodització (ieisme): paia, fuia, cabies.

1.Distinció de B i V: ball – vall.2.Canvi de la –r- a una –l- quan precedeix una altra consonant: balca (barca), jalmana (germana), Balsaruneta (Barceloneta), polta (porta).

MORFOSINTAXI1.Desinència [i] de la 1a pers. sing. del present d’indicatiu: canti.2.Ús de pas com a adverbi de negació: Vinrà pas.

1.Desinència [u] de la 1a pers. sing. del present d’indicatiu: canto [u].2.Verbs incoatius amb increment –eix-: serveixo.

1.Desinència [O] de la 1a pers. sing. del present d’indicatiu: cant, obr, menj.2.Article salat: es,sa,ses.

1.Desinència [O] de la 1a pers. sing. del present d’indicatiu: cant.2.Article definit masculí: lo – los.

LÈXIC I SEMÀNTICA

1.Lèxic característic: espiar (mirar), pallago (noi), mainatge (mainada).2.Gal·licismes: bolanger (forner), usina (fàbrica), votura (cotxe), gató (pastís).

1.Lèxic característic:noi, nano, blat de moro, sorra, escombra, micaco (nesprer), cotó fluix (cotó en pèl), llard, mandra, tombarella.2.Barbarismes (barceloní): bueno,

1.Lèxic característic: al·lot/a (noi/a), ca (gos), capell (barret), faldeta (faldilla), torcaboques (tovalló), fems (escombraries),horabaixa (tarda), granera (escombra).2.Peculiaritats semàntiques: trempar (amanir).

1.Lèxic característic: emprar, colgar-se (allitar-se), morro (llavi), manco (menys), forqueta (forquilla), ver (veritat), llong (llarg), gonella (faldilla), mont (muntanya), camba (cama),masalaio (carnisser),

10

acera, pues, pero, rato. galbunaio (carboner).

11

7.- “POSEM-HO A LA PRÀCTICA”: ACTIVITATS

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

Avaluació inicial

Es parla igual el català a Girona que a Mallorca?

Pensa en una paraula que tu fas servir habitualment i que en canvi no

l’utilitzen mai els teus avis o els teus pares.

Parles de la mateixa manera amb una persona que no coneixes que amb

els teus amics?

Activitats d’aprenentatge

a) Compara aquests missatges, i digues: qui en podria ser l’emissor/a, en quina situació comunicativa en què podria ser emès i quines diferències hi observes.

Text 1:

Crec que aquest profe em suspendrà. Me pense que este profe me suspendrà

Emissor/a:

Situació comunicativa:

Emissor/a:

Situació comunicativa:

Diferència entre textos:

Text 2:

El Toni ha suspès Plàstica. L’alumne Toni Balaguer no ha assolit els

objectius de l’àrea de Visual i Plàstica.

Emissor/a: Situació comunicativa:

Emissor/a:

Situació comunicativa:

Diferència entre textos:

Text 3:

12

Aquesta tia s’enrotlla molt bé! Aquesta noia és molt eixerida.

Emissor/a: Situació comunicativa:

Emissor/a:Situació comunicativa:

Diferència entre textos:

Text 4:

La Maria té una depre de cavall! La pacient Maria Ferré i Rovira pateix un

estat depressiu agut.

Emissor/a: Situació comunicativa:

Emissor/a:Situació comunicativa:

Diferència entre textos:

Text 5:

Capítol LXI. Qui parla con se aparellen

oques e capons, e la salsa s’i ffa ab let de

amelles ab muyols d’ous.

Capítol LXI. Com es preparen oques i

capons, i la salsa, que es fa amb amb llet

d’ametlles i rovells d’ous.

Emissor/a:

Situació comunicativa:

Emissor/a:

Situació comunicativa:

Diferència entre textos:

Text 6:

Perdoni.... Eh.... Que em podria dir on és el CAP d’aquí?[...]Molt bé. Moltes gràcies. Adéu!

Senyors,Estic interessada a saber la nova l’adreça del CAP L’Esperança de la vostra localitat, ja que hi he de fer arribar uns formularis.Us en dono les gràcies per endavant. Atentament, [...]

Emissor/a:

Situació comunicativa:

Emissor/a:

Situació comunicativa:

Diferència entre textos:

13

Activitat de síntesi (avaluació):

Fes un esquema sobre les varietats lingüístiques de la llengua catalana.

VARIETATS GEOGRÀFIQUES DE LA LLENGUA

Avaluació inicial:

a) Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

1. Entenem per dialecte cada una de les modalitats que presenta la llengua

en les diverses zones del seu domini.

2. En totes les llengües hi ha un dialecte més correcte que els altres, que

és pres per model per les altres varietats.

3. La llengua catalana és molt poc unitària.

4. La a i la e àtones tenen el so de vocal neutra en totes les varietats de la

llengua catalana.

5. Només les llengües minoritàries tenen varietats dialectals.

b) Coneixes algú (familiar, professor/a, amic/ga...) que visqui a un territori de parla catalana diferent al teu? Recordes si utilitza alguna paraula que no fas servir? Saps què significa aquesta paraula?

c) Llegeix aquest fragment d’una cançó i contesta les preguntes:

“Mos diuen la gent de fora

que no parlem massa clar.

Perquè aquí diem faena,

anemo’n, fato i xalar,

i jo sempre los contesto,

que també això és català”

“Quan uns o altres parlem

tothom que vol se n’entera

i si uns li diuen escombra,

natros li diem granera

que cada u a cada casa

parla a la seua manera.”

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, dins “Cantem i contem”.

Hi ha algun mot del text que no coneguis, o que no usis? Marca’l.

14

Busca en el text un objecte que és designat amb dos noms diferents.

Com expliques aquest fenomen?

Explica què volen dir aquestes dues estrofes.

Si et trobes davant un text amb paraules pròpies d’una varietat

dialectal que et són desconegudes, saps on podries buscar la

correspondència amb la teva varietat dialectal o en l’estàndard?

Activitats d’aprenentatge

a) Fixa’t en la pronúncia de les vocals àtones –marcades en negreta- de les paraules de la taula següent:

Bloc occidental Bloc oriental

Mare [e] Mare [∂]

Pontet [o] Pontet [u]

Ceba [a] Ceba [∂]

Sopeta [o] [a] Sopeta [u] [∂]

Quina diferència observes entre els dos blocs dialectals de la llengua?

b) La primera persona del present d’indicatiu en els diferents dialectes catalans es conjuga amb una vocals temàtiques diferents. Amb l’ajuda del professor/a, completa la taula:

jo parli jo menge jo parl jo canto

[u]

jo ballo

[o]

c) La vocal temàtica del present de subjuntiu en els dialectes també es conjuga de manera diferent. Relaciona amb fletxes:

Valencià No donis es berenar a sa nina.

Nord-occidental No faces més ximpleries!

Central No cantos tan fort!

Balear Espero que m’expliquis què ha passat.

15

d) Pel que fa al lèxic, busca al Diccionari Català-

Valencià-Balear el significat dels geosinònims següents.

Pots consultar-lo a la biliboteca, o bé a l’adreça

electrònica: dcvb.iec.net

Balear rossellonès nord-occidental alguerès valencià

al·lot pescaire bajoca llong cotó en pèl

llinatge mes despús-demà calça creïlla

nina cercar gitar-se ver eixir

berenar veire panís assai orellals

granera usina espill gonella roí

e) Intenta esbrinar a quina varietat dialectal pertanyen cadascun dels textos següents i subratlla-hi dues característiques pròpies del dialecte en qüestió:

1.- Feia dugues hores que l’esperava i m’estava morint de set; hagués donat qualsevol cosa per un got d’aigua! Allavòrens va aparèixer i em va dir que havia sigut tonta d’esperar-lo.

Bloc:_________________ Dialecte:_________________________

2.- La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la sallida, mes els obrers els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut.

Bloc:_________________Dialecte:__________________________

3.- Enyor la mar, enyor sa immensitat blavosa que semblava entrar-se’n a sa cabina per l’ull de bou d’aquell dia de primavera, camí de l’illa. I pens que mai tornaré a veure-la com era a s’horabaixa.

Bloc:________________Dialecte:___________________________

16

4.- Llàstima que les coses haiguin nat com han nat, que si no, a hores d’ara jo encara viuria en aquell pis de l’Ensanxe que semblava un palau. Aquí per lo menos te cuiden, algo és algo.

Bloc:________________Dialecte:___________________________

5.- Saluda la teua secretària de la meua part –digué mentre es dirigia a l’eixida.Pere Coll l’acompanyà fins a l’ascensor.-Ja saps, Toni: si et veus en perill no dubtes a cridar el teu camarada.A Coll li ixqué una veu sorneguera.-En això confie.

Bloc:_________________Dialecte:__________________________

6.- Sem arribats a casa mes el peirer ha pas acabat la feina. Me queixi perquè ha deixat la casa força bruta. Per me tranquil·litzar, vaig a beure’m un veire d’aiguardent.

Bloc:__________________Dialecte:__________________________

7.- ...lo sinyor Lleganya, dius? On vas a parar!-Que se la mirae a missa amb los seus ullassos de sípia com si se la volgués menjar viva! Bloc:______________________Dialecte:_________________________

8.- -Ni te vullc ni te voldré; debaes te calfes el cap. -Xica, si oïra ton pare eixa expressió que has soltat! -Mon pare està en tu molt cego.. -Perquè ho mereixc.

Bloc:______________________Dialecte:_________________________

9.- Ous colgats. Se posa una cassola aigo i una xícara de vinagre; s’hi estrellen ets ous quan s’aigo bull. Així han de bullir tres o quatre minuts; se treuen i se tiren dins aigo freda. Se fa a part una salsa amb cuerada de saïm, un poc de trufa, una cueradeta de farina fusa i s’hi afegeix llet.

Bloc:_______________________Dialecte:________________________

17

10.- Pep: treu-te de seguida les espardenyes i no m’embrutos lo terra de fang, que aquesta tarda hai fregat! -Sí, dona... -I vés a donar de menjar a les vaques, que ja fa estona que les sinto ganyolar per l’estable

Bloc:_________________________Dialecte:_______________________

11.- Jo só contenta i cant d’alegria, pe’aquest regal que’l cel mos ha donat, ma tenc un pensament que me tormenta, i és que si plora... no puc reposar, ma jo li dic: ”Angelino, fes de bo, que te cant: ninna, nanna, ninna, oh!”

Bloc:_______________________Dialecte:________________________

12.- Per jo no té importanci. Són coses d’al·lots. Si es nin te treu sa llengo gires coa i li dius a donya Caterina que l’ha tret.

Bloc:______________________Dialecte:__________________________

f) Contesta les qüestions següents:

A quina varietat dialectal pertany la teva parla?

A part de la teva, les altres et són familiars?

Les sents normalment als mitjans de comunicació: tele, ràdio, cinema...?

Llegeixes textos estàndards que incorporin trets propis d’altres zones que

siguin les pròpies de la teva variant?

18

e) Audicions de cançons interpretades per músics d’arreu del domini lingüístic català. Fes les activitats següents:

BON DIA La vella Montserrat desperta el barri a cops d’escombra tot cantant les primeres persianes s’obren feixugues badallant. Rere el vidre entelat el cafeter assegura que no era penal i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia! damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça la peixatera pren paciència amb la Consol que remugant regala grans bafarades d’alcohol. I el padrí reposant, l’avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb l’esguard es pregunta quants dies més té de regal. Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia! damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent. Nens xisclant, olor a pixum de gat, veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d’amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu: Bon Dia. Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia! damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent. Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia, damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent, i fa un Bon dia!

A quin dialecte i bloc pertany?

Subratlla quatre trets que t’ajudin a identificar-lo.Hi ha alguna paraula que no coneguis?De quin grup de música és aquesta cançó?

19

Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,damunt la mar arrissada es avions.Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,me sala i m’arengada sa pell.

ALEGRIA Es penyassegati una pluja suau de pols estelar.Cau es sol de s’horabaixa i plàcidamentsa gent se dutxa i ompl es carrers.Cau es sol de s’horabaixa dins es meu cor,tothom m’estima i jo estim tothom.Falla sa correntses fireres no vendran cacauets.Alegria, ses velles se xapen de riure,es dies s’acaben i es fars il·luminenses góndoles entre ses cases.Alegria, ses òrbites en sincronia,i es ovnis se pinyen i deixen un cràterper sempre dins sa meva vida... alegria.Es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent.

A quin dialecte i bloc pertany?

Subratlla quatre trets que t’ajudin a identificar-lo.Hi ha alguna paraula que no coneguis?

De quin grup de música és aquesta cançó?

O BELLA CIAOUn bon maití me’n só aixecat,o bella ciao (3),un bon maití me’n só aixecati he trobat l’invasor.

O partisà porta-m amb tu,o bella ciao (3),o partisà porta-m amb tuque me senteix de morir.

I si jo mor de partisà,o bella ciao (3),i si jo mor de partisà,tu me tens d’enterrar.

M’enterraràs a la muntanya,o bella ciao (3),m’enterraràs a la muntanya,sota l’ombra de una flor.

Tota la gent que passarào bella ciao (3),tota la gent que passaràme dirà –quin bella flor!

20

És la flor del partisà,o bella ciao (3),és la flor del partisàmort per la llibertat.Esta és la flor del partisàmort per la llibertat.

Era vermella la sua banderao bella ciao (3),era vermella la sua bandera,hi havia escrit llibertat.Era vermella la sua bandera,hi havia escrit llibertat.

TORNAR A CASA

Torne a casa i per la finestra veig el món que vaig estimar, i els paisatges de la tempesta boscos cremats arran del mar. A Perpinyà, cap a València, perseguint l’última llum, la meua terra comença i es dibuixa dins els ulls. Tornem a casa! I en la freqüència del meu cor, bategant sense parar, la cançó d’una revolta que no podran aturar! I als altaveus dels nostres cors ressonant sense parar, la cançó de la revolta que ja no es pot aturar! Torne a casa i per la finestra veig la terra on em vaig criar, transvasaments de la tristesa l’oblit d’alta velocitat. Per Alacant, cap a València, perseguint l’última llum, la meua terra comença i es dibuixa dins els ulls. Tornem a casa! I en la freqüència del meu cor...

A quin dialecte i bloc pertany?

Subratlla quatre trets que t’ajudin a identificar-lo.Hi ha alguna paraula que no coneguis?

De quin grup de música és aquesta cançó?

21

ES CANTAVA I ES CANTADe Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.

Surt de seguida Cinteta, surt de seguida al balcó, si no vols que faci a trossos les cordes del guitarró.

Les nostres jotes los parlen de coses del cada dia: del treball i de la vida, d’amor i geografia; i de consells populars, quina gran filosofia.

A la jota jota del ganxo del llum que si no t’apartes, te’l tiro damunt. De les allevances i dels malparlats i dels maltequiero que Déu mone guard.

Tan si fa fred o calor, com si la terra està humida, sempre ho emprenem en calma, que tot té la seua mida i mos agrada cantar-li al més senzill de la vida.

Estes coses del folklore hi ha qui les ha oblidat, perquè ja no els interessa que es digue la veritat.

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró Ai com ballaríem si hi hagués guitarró.

Quan te casaràs sabràs lo que es bo. Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

Uns diuen que això es cantava, altres que si encara es canta. Uns i altres tenen raó, perquè es cantava i es canta.

Al que crida tots l’escolten, no fan cas del que no crida. Tots los que treballen callen, lo món és una mentida. Per això crido ben fort que vull un riu ple de vida!

Alça l’aleta, polleta, no em picaràs pollastret Que la senyora Pepeta se casarà en Joanet Alça l’aleta polleta, no em picaràs pollastret

El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar y en el sur de Cataluña queremos que llegue al mar y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar.

No perdrem lo bon humor i mantenim la moral ho cantem en alegria perquè és lo més natural Que som la sal de la terra i no una terra de sal.

Al carrer del mig no hi volem anar Perquè l’altra nit mos van arroixar Al carrer del mig no hi volem anar .

S’ha cantat moltes vegades de les virtuts d’anar a peu Poder escoltar i olorar i mirar tot lo que es veu

22

Mira si he recorrido mundo que he estado en los Freginales, Madenverge, La Galera y el Mas de los Barberanes Y en esta tierra he quedado de ustedes enamorado.

Ai pistoles, pistoles, pistoles, ai pecatis mundi, ai miserenobis Primentons, primentons i tomates la mas mala quiente son los estudiantes

I si de tan voltar pobles algun dia mos perdem, si no saben on trobar-mos No so pensen ni un moment, collint olivetes fargues a la muntanya estarem

I a vostés que mos escolten els desitgem lo millor: que es quedin ben plens d’amor i lliures de malalties som Quico, Jaume, el Noi i el Mut de les Ferreries

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró Ai com ballaríem si hi hagués guitarró. Quan te casaràs sabràs lo que es bo. Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.

A quin dialecte i bloc pertany?

Subratlla quatre trets que t’ajudin a identificar-lo

Hi ha alguna paraula que no coneguis?

De quin grup de música és aquesta cançó?

f)Visita les següents adreces web del programa de TV3 “Caçadors de paraules” i anota dues característiques morfològiques, sintàctiques o lèxiques que trobis en aquests vídeos:

http://www.tv3.cat/videos/201299/El-catala-de-muntanya (Pirineu occidental)

http://www.tv3.cat/videos/224405218/Valencia-i-les-falles

http://www.tv3.cat/videos/322099/El-catala-de-la-franja

http://www.tv3.cat/videos/270669/El-catala-del-delta-de-lebre

23

http://www.tv3.cat/videos/221846725/De-veritat-es-parla-catala-a-lalguer

DIALECTES GEOGRÀFICS O PARLARS

CARACTERÍSTIQUES

Nord-occidental

Valencià

Català de la Franja de Ponent

Català del Delta de l’Ebre

Alguerès

Activitat de síntesi (avaluació):

a) Analitza, en aquesta adreça, els dialectes geogràfics següents a partir dels vídeos que hi ha penjats: rossellonès (Joan Daniel Bezsonoff), alguerès (Paolo, xofer i guia), nord-occidental (Josep Ripoll) i valencià (Ferran Torrent). Anota dos mots o dues expressions lingüístiques que no coneguis.

http://teresamunoz.blogspot.com

Dialectes geogràfics Mots o expressions lingüístiques

Rossellonès

Alguerès

Nord-occidental

Valencià

24

b) Practica el que has après sobre dialectes geogràfics en aquesta adreça web, en la qual trobaràs exercicis:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/rica/exercicis/01/intro01.htm

25