TEMA 6 (d).- L’ESCULTURA DEL QUATTROCENTO: DONATELLO

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

TEMA 6(d).- L’ESCULTURA DEL QUATTROCENTO: DONATELLO

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

2.- DONATO DI NICCOLÓ, DONATELLO.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).A l’escultura no es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura: encara que construeixen un llenguatge nou basat en elements clàssics, coses com el naturalisme,

un major realisme o el progressiu alliberament del marc arquitectònic continuen

Utilitzen els elements de l’escultura clàssica (temes i tècniques), però reinterpretant-los

Antropocentrisme: el cos humà torna a ser el tema fonamental, estudiant l’anatomia

Es persegueix la veracitat en les representacions (naturalisme)

Es busca la bellesa formal, capaç de produir plaer estètic (naturalisme idealitzat, encara que en alguns casos, com

als retrats funeraris, és directament realista)

Per a arribar a la bellesa, hi ha una recerca de la proporció i harmonia, buscant les mesures perfectes

Es tornen a formular els cànons de bellesa i proporció, però més esvelts (influència del gòtic final): cànons d’entre 8 i 9 caps

Es recuperen el contraposto i les línies corbes

Es recupera el nu

S’incorporen els temes de la mitologia clàssica, encara que reinterpretats des d’una significació cristiana

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).Representació de la naturalesa (paisatges, detalls,...), imposant-se la visió unitària

Utilització de la perspectiva lineal o geomètrica en la representació de l’espai (relleus)

Les composicions solen ser senzilles, geomètricament simples

S’aprofundeix en l’estudi dels coneixements i mitjans tècnics, perfeccionant-los

Hi ha una certa tendència al monumentalisme, molt major al Cinquecento

El moviment està present, però de manera continguda, suau, clàssica

S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònic

Utilització de materials molt variats: encara que predominen els materials nobles d’època clàssica (marbre i bronze), també s’utilitzen la fusta, altres pedres,

el guix o la terracota vidriada i policromada

Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres, medallons, tondos, monuments funeraris, cantories,...

Temàtica molt variada: a les representacions religioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus, els temes mitològics, el retrat de bust i de cos sencer i el retrat eqüestre

A finals del segle trobem ja característiques que ens anuncien l’escultura del Cinquecento: major monumentalitat i expressivitat i més moviment

Localització i autors: com a la resta d’arts, aquest renaixement comença a Florència i s’expandeix pel nord d’Itàlia, tenint com a autors més importants a Ghiberti i Donatello

2.- DONATO DI NICCOLÓ, DONATELLO (I).

Florentí, amic de Brunelleschi i deixeble d’Alberti, és l’escultor més important i influent del Quattrocento

El seu gran tema serà la figura humana aïllada, d’edats i actituds molt diferents, però sempre amb una visió unitària

Aquest interès per la figura humana el porta a la recuperació del nu com a tema, fins i tot amb bronze (David)

S’interessa per l’estudi de l’anatomia, el moviment i les relacions de la figura amb l’espai

El moviment està present en tota la seua obra, però d’una manera continguda, molt clàssica (serenitat i dignitat)

Dota a les seues figures d’una fascinant dimensió humana, buscant l’efecte psicològic i dramàtic d’una

expressió continguda (rostre i gestos)

El seu cànon es situa entre huit i nou caps

2.- DONATO DI NICCOLÓ, DONATELLO (II).

La recerca de l’equilibri entre la proporció i l’harmonia (bellesa clàssica) i l’expressionisme

són una constant en la seua obra

Al llarg de la seua obra podem trobar des de figures amb un clar naturalisme idealitzat a

figures en què busca el realisme més expressiu

Al relleu utilitza la tècnica del schiacciato (“xafat”):fa una incisió subtil, quasi sembla un dibuix,

mirant de rebaixar el volum des del primer plànol i aconseguir una sensació atmosfèrica

Difon el retrat, en el qual vol captar el caràcter de l’individu

Reintrodueix un altra tipologia clàssica: l’estàtua eqüestre, amb el condottiero Gattamelata

Treballa tot tipus de materials i una temàtica molt variada (temes religiosos, profans i mitològics, retrats, estàtues eqüestres,...)

2.- DONATO DI NICCOLÓ, DONATELLO (III):OBRES MÉS IMPORTANTS.

Al Sant Jordi plasma ja el seu model: volum compacte, verticalitat de la figura que es contraposa amb

l’escut amb la creu, proporció i harmonia clàssiques i expressió i moviment continguts

Al profeta Abacuc opta per un major realisme i força expressiva

Al David fa el primer nu amb bronze des de l’antiguitat, amb una composició praxiteliana, un perfecte estudi

anatòmic i un fort simbolisme, unint la història bíblica, el món clàssic i la Florència del Quattrocento

L’estàtua eqüestre del condottiero Gattamelata suposa la recuperació d’aquesta tipologia clàssica (Marc Aureli de

model) que barreja el cavall amb el retrat, mirant de captar en l’expressió serena i els gestos la personalitat del representat

Als relleus de la Cantoria de Florència fa una composició molt dinàmica de línies diagonals, que dota a l’obra d’un gran moviment, relacionant-se les figures entre elles

En l’última època abandona el classicisme i es decanta per una major expressivitat:Magdalena Penitent i el grup escultòric del Plany pel Crist Mort

Sant Joan Evangelista (1409-11)

Sant Marc (1411-13)

Sant Jordi (1415-17)

Profeta Abacuc, Il Zuccone (1423-25)

Banquet d’Herodes (1426)

Cantoria de Santa Maria dei Fiori (1433-39)

Anunciació Cavalcanti (1435)

David (cap al 1440)

VERROCHIO

(1476)

MIQUEL ÀNGEL

(1504)

BERNINI

(1624)

Atis-Amor (1440-43)

Condotiero Gattamelata (1447-53)CONDOTIERO COLLEONI (VERROCHIO, 1480-88)

Magdalena Penitent (1453-55)

Crucifixió (1455)

Sant Joan Baptista (1455)

Relleus de Sant Antoni de Pàdua (1456-58)

Judith i Holofernes (1455-60)

Plany pel Crist Mort (1460?)