80PISTES

Coses que cal saber de l’estil de vida català per no ficar-se de peus a la galleda

80PISTES:una sessió vivencial

di r ec c ióMarta de Blas, cap de l’SLT

c o or di n ac ióJordi Pujol, tècnic de l’SLT

i de aMarta de Blas, Marcel Genestar i Jordi Pujol

t e x t osJordi Pujol, Marcel Genestar

a s se s s or a m e n t e n c oac h i ng i for m ac ió v i v e nc i a lMarcel Genestar

e dic ió l i ng ü í s t ic a i g r à f ic aPere Farrando (www.preedicio.com)

Barcelona, gener de 2011

‘80 pistes: una sessió vivencial’ és un recurs didàctic del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya

Aquest projecte ha comptat amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement

Índex

MANUAL D’ÚS 6

UN GUIA ACOMPANYANT 7

LLENGUATGE CORPOR AL 8

[1] Postura d’estabilitat

[2] Postura de determinació

[3] Postura d’obertura

[4] Postura de flexibilitat

DISPOSICIÓ I ÚS DE L’E SPAI 11

FIT XE S 12

Fitxa 1: L A SARDANA COM A METÀFOR A DEL FUNCIONAMENT DE L A

SOCIETAT CATAL ANA 12

Fitxa 2: ENS AGAFEM 13

Fitxa 3: SOM OBERTS I TANCATS 15

Fitxa 4: ENS REGIM PER UNES NORMES 17

Fitxa 5: SOM RESPECTUOSOS 19

ANNE X . MATERIAL DE SUPORT PER A L’ALUMNAT 21

80 PISTES 6

MANUAL D’ÚS

• 80 pistes: una sessió vivencial és un taller que pretén explicar la guia 80 pistes, pertanyent al programa Intercat i consultable al web www.intercat.cat, basant-se en mètodes de coaching i aprenentatge vivencial.

• Del que es tracta no és d’explicar, una per una, i de manera tradicional (el formador parla, els alumnes escolten), totes les pistes contingudes en la publi-cació, sinó d’experimentar, comprendre i viure les més rellevants des del punt de vista de les necessitats comunicatives que tenen els estudiants acabats d’ar-ribar a Catalunya, a partir d’una sèrie de dinàmiques-exercicis que busquen la interacció personal i l’intercanvi d’experiències.

• Els objectius principals que es persegueixen són, d’una banda, oferir als alumnes nouvinguts un acostament de qualitat a l’estil de vida català que eviti situacions incòmodes i els permeti moure’s per la nostra societat, i de l’altra, aprofitar la diversitat lingüística i cultural existent dins l’aula per fomentar la curiositat, el coneixement, l’empatia i el respecte per persones d’altres països, nacions, religions i cultures, en línia amb la filosofia que emana de la interna-cionalització a casa.

• 80 pistes: una sessió vivencial té una durada prevista de dues hores i consta dels materials següents: un primer apartat en què s’explica la manera com el formador ha d’interactuar i relacionar-se amb els alumnes pel que fa, sobretot, a la disposició i l’ús de l’espai i al llenguatge no verbal, i un segon apartat, compost per cinc fitxes, en què es presenten els exercicis-dinàmiques que cal fer.

80 PISTES 7

UN GUIA ACOMPANYANT

• El paper que ha d’interpretar el formador està més a prop del d’un guia acom-panyant que del d’un mestre: no s’ha de presentar com un expert que posseeix la veritat absoluta, sinó com un facilitador que proporciona pistes.

• Les pistes que proporciona el formador són estereotips extrets a partir de patrons comuns (hàbits de conducta, tradicions, normes socials, etc.): cal que deixi clar que allò que explica és habitualment de la manera que explica, però que en certs casos també pot ser d’una manera diferent i no correspondre’s, per tant, amb la realitat.

• La manera com el formador ha de proporcionar les pistes —fent que els alumnes adquireixin coneixements a partir de la vivència— i la manera com el formador ha de comunicar-se no verbalment amb ells —parant atenció al llenguatge corporal— s’inspiren, com dèiem més amunt, en tècniques del coaching i la formació vivencial i, més concretament, en el model d’aprenen-tatge en moviment.

• El formador, també ho avançàvem en l’apartat anterior, no ha de pretendre explicar el 80 pistes sencer, sinó que s’ha de limitar a presentar-ne algunes pistes, les seleccionades, per despertar la curiositat i les ganes de saber més coses.

• No obstant això, el formador pot, si ho creu oportú, ampliar la informació de cada fitxa donant els continguts recollits en l’apartat “Temes relacionats”.

• El formador ha ser capaç d’alternar català, castellà i anglès, les llengües amb què s’aconsella impartir el taller, i ha de ser una persona formada en mobili-tat, interculturalitat i multilingüisme, a més de tenir experiència en acollida lingüística.

80 PISTES 8

LLENGUATGE CORPORAL

El formador ha de ser capaç d’adoptar les quatre postures corporals que es descriuen a continuació i d’aplicar-les, segons el que requereixi cada situa-ció, d’acord amb el guió establert a les fitxes.

[1] Postura d’estabilitat

És la postura que ens connecta amb l’ara i l’aquí, amb el que hi ha, amb el contacte amb la realitat concreta.

Disposició del cos

• To de veu baix i pausat.• Mirada cap a l’infinit.• El cos cap avall, perpendicular a terra.• Respiració profunda i completa, des del nas a la pelvis.• Moviments reduïts i calculats.

Què volem transmetre?

Estabilitat, paciència, perseverança, disciplina, serenitat, honestedat.

Aplicació

y Per explicar una cosa. y Per donar instruccions. y Per mantenir una opinió o una exigència.

Abús

Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de rigidesa, d’arro-gància, de resistència al canvi, de sobreprotecció, de necessitat de control i de por davant del que és desconegut.

Manca

Una manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge d’inseguretat, d’improvisació, d’inconstància, de falta de valor per dir no quan es vol dir no.

[2] Postura de determinació

És la postura que ens projecta cap endavant, cap a un objectiu al qual ens encaminem, amb determinació, sense que res pugui deturar-nos.

Disposició del cos

• To de veu alt.• Mirada fixa concentrada en un punt.• El cos lleugerament inclinat cap endavant.• Respiració completa i ràpida a través del nas.• Moviments enèrgics amb el cos.

80 PISTES 9

Què volem transmetre?

Força de voluntat, seducció, impuls, passió, confiança, acció.

Aplicació

y Per convidar algú a fer una cosa. y Per iniciar una acció. y Per incorporar l’altre en el meu discurs.

Abús

Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de manipulació, d’obses-sió pel control, d’exercici de poder i d’autoritarisme.

Manca

Una manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge d’esgotament, de por, de falta de convicció, de fixar-se més en els obstacles que en els reptes.

[3] Postura d’obertura

És la postura que ens predisposa a rebre, a acollir, acceptar, a escoltar, a comprendre.

Disposició del cos

• To de veu suau i pausat.• Mirada suau i dolça.• El cos lleugerament cap enrere amb les mans cap enfora.• Respiració a través de la boca.• Els braços oberts.

Què volem transmetre?

Tendresa, acceptació, empatia, fluïdesa.

Aplicació

y Per escoltar de forma empàtica. y Per comprendre idees i creences diferents de les nostres. y Per col·laborar i intercanviar.

Abús

Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de necessitat constant de reconeixement i aprovació.

Manca

Una manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge d’incapacitat de posar-se a la pell de l’altre i de dificultat de connectar-hi emocionalment.

[4] Postura de flexibilitat

És la postura que ens condueix al canvi, a abandonar idees i opinions, a buscar camins diferents dels habitualment transitats, a crear noves possibilitats.

80 PISTES 10

Disposició del cos

• Mirada, sense cap punt fix, amb els ulls oberts i curiosos.• Cos cap amunt, com quan ens estirem.• Inhalació ràpida a través del nas, exhalació lenta per la boca.• Moviments distesos i expansius.

Què volem transmetre?

Creativitat, entusiasme, llibertat de moviments, reinvenció.

Aplicació

y Per crear arguments diferents dels presentats fins aquell moment. y Per canviar de punt de vista o d’estratègia. y Per desencallar una situació.

Abús

Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de somiatruites, de fascinació pel que és passatger, de projectes exempts d’una base real.

Manca

Un manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de rigidesa, de tanca-ment i d’unidireccionalitat.

80 PISTES 11

DISPOSICIÓ I ÚS DE L’ESPAI

• S’ha de disposar preferentment d’una aula-taller amb una capacitat màxima per a vint persones.

• S’han de retirar les taules, si n’hi ha.• S’han de col·locar les cadires en mig cercle, com un amfiteatre.• S’ha de col·locar la pissarra i la pantalla de projecció en un lloc visible per a

tothom.• S’ha de delimitar imaginàriament un espai central situat (més o menys) a la

mateixa distància de cada cadira des del qual el formador donarà els contin-guts.

• S’ha de traçar imaginàriament una línia corba davant de les cadires que el formador travessarà quan hagi d’interactuar amb els alumnes.

• Dit d’una altra manera: quan el professor hagi de donar continguts, els que siguin, se situarà a l’espai central i esperarà que els alumnes callin abans de començar; quan hagi de relacionar-se amb els alumnes perquè la dinàmica així ho requereixi, travessarà la línia corba i se situarà a prop d’ells.

• Les activitats d’escenificació i les presentacions s’han de fer a l’espai central.

80 PISTES — 12

FIT

XE

S

FIT

XA

1:

LA

SA

RD

AN

A C

OM

A M

ET

ÀF

OR

A D

EL

FU

NC

ION

AM

EN

T D

E L

A S

OC

IET

AT

CA

TA

LA

NA

Què

vol

em a

cons

egui

r?

y

Que

obt

ingu

in u

n re

trat

met

afòr

ic d

el f

unci

onam

ent d

e la

rea

litat

cat

alan

a.

yQ

ue s

enti

n cu

rios

itat p

els

tem

es q

ue e

s tr

acta

ran

al ll

arg

del t

alle

r pe

r m

itjà

de la

rea

litza

ció

d’un

exe

rcic

i ini

cial

d’e

scal

fam

ent.

y

Que

com

enci

n a

fam

iliar

itzar

-se

amb

la d

inàm

ica

del t

alle

r i a

dopt

in u

n pa

per

proa

ctiu

.

yQ

ue c

omen

cin

a in

tera

ctua

r am

b el

s co

mpa

nys

de c

lass

e.

yQ

ue d

ispo

sin

d’un

ful

l de

ruta

del

que

es

farà

al l

larg

del

talle

r.

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Whe

re a

re y

ou f

rom

?

0-5

min

Es d

eman

a al

s al

umne

s qu

e s’

iden

tifiq

uin

ompl

int u

na

cart

olin

a qu

e s’

han

de p

enja

r en

un

lloc

visi

ble.

1. R

epar

teix

una

car

tolin

a i u

na a

gulla

impe

rdib

le.

2. D

eman

a qu

e ca

dasc

ú hi

esc

rigu

i: i)

el s

eu n

om; i

i) el

seu

paí

s d’

orig

en; i

ii) le

s lle

ngüe

s qu

e pa

rla.

3. D

eman

a qu

e es

pen

gin

la c

arto

lina

en u

n llo

c vi

sibl

e i l

lege

ix e

n ve

u al

ta e

ls n

oms

i els

paï

sos

de c

ada

alum

ne (p

regu

nta

com

s’h

an

de d

ir, s

i ten

s du

btes

sob

re la

pro

nunc

ia).

4. F

es u

n br

eu c

omen

tari

sob

re la

com

posi

ció

cultu

ral d

e l’a

ula.

1-2:

pos

tura

d’e

sta-

bilit

at

3: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

4: p

ostu

ra d

’est

abi-

litat

•Aul

a•C

arto

lina

•Agu

lla im

perd

ible

La s

ard

ana

5-10

min

Es d

eman

a al

s al

umne

s qu

e de

duei

xin

quin

s só

n el

s tr

ets

bàsi

cs d

e la

sar

dana

a p

arti

r de

l vis

iona

men

t d’u

n ap

lec.

R

ecol

lint l

es s

eves

apo

rtac

ions

, es

pre

sent

a el

bal

l com

una

m

etàf

ora

del t

aran

nà c

atal

à.

1. P

roje

cta

un v

ídeo

cur

t d’u

na s

arda

na i

dem

ana

als

alum

nes

que

iden

tifiq

uin

les

prin

cipa

ls c

arac

terí

stiq

ues

del b

all.

2. A

punt

a el

que

diu

en a

la p

issa

rra

i pos

a l’è

mfa

si e

n el

s qu

atre

tret

s se

güen

ts: i

) es

balla

aga

fats

de

les

man

s; ii

) s’o

bre

i es

tanc

a; ii

i) es

ba

lla a

par

tir

d’un

es n

orm

es; i

v) e

s ba

lla d

e pu

ntet

es.

3. E

xplic

a qu

e la

sar

dana

es

pot e

nten

dre

una

met

àfor

a de

l fun

cion

a-m

ent d

e la

soc

ieta

t cat

alan

a:

— E

ns a

gafe

m (i

) —

Som

obe

rts

i tan

cats

(ii)

— E

ns r

egim

per

une

s no

rmes

(iii)

—

Som

res

pect

uoso

s (iv

)4.

Exp

lica

que

a co

ntin

uaci

ó es

des

envo

lupa

rà c

adas

cun

d’aq

uest

s pu

nts

prop

osan

t-los

dif

eren

ts d

’acti

vita

ts (e

scen

ifica

cion

s, d

ebat

s,

escr

its in

divi

dual

s…) e

n qu

è es

req

ueri

rà la

sev

a pa

rtic

ipac

ió.

1: p

ostu

ra d

’est

abi-

litat

2: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

3-4:

pos

tura

d’e

sta-

bilit

at

•Aul

a•O

rdin

ador

•Can

ó•A

ltave

us•V

ídeo

d’u

na

sard

ana

80 PISTES — 13

FIT

XA

2:

EN

S A

GA

FE

M

Què

vol

em a

cons

egui

r?

y

Que

veg

in q

ue e

l lle

ngua

tge

corp

oral

es

man

ifes

ta d

e fo

rmes

dif

eren

ts, s

egon

s el

s pa

ïsos

, els

con

text

os i

les

circ

umst

ànci

es e

n qu

è aq

uest

es

pro

duei

x.

yQ

ue e

xper

imen

tin

aque

sta

dive

rsita

t per

mitj

à de

l dià

leg

i la

inte

racc

ió a

mb

pers

ones

d’a

ltres

lloc

s de

l món

.

yQ

ue a

pren

guin

que

a C

atal

unya

la g

ent t

ende

ix a

ser

bas

tant

exp

ress

iva

i pro

pera

l’ho

ra d

e co

mun

icar

-se.

y

Que

apr

engu

in q

ue a

quí e

s gu

arde

n m

és a

viat

poc

les

dist

ànci

es e

n le

s re

laci

ons

inte

rper

sona

ls i

que

sovi

nt n

o s’e

vita

el c

onta

cte

físi

c.

yQ

ue a

pren

guin

que

, més

enl

là d

e se

r un

rec

urs

com

unic

atiu

d’ú

s ha

bitu

al, a

ques

t com

port

amen

t no

té e

n pr

inci

pi c

ap a

ltre

sign

ifica

t.

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Els

2 p

eton

s (p

. 6)

10-1

5 m

inEs

dem

ana

als

alum

nes

que

es p

rese

ntin

els

uns

als

altr

es

sego

ns le

s no

rmes

de

cond

ucta

so

cial

del

seu

paí

s. U

n co

p s’

han

pres

enta

t, es

com

ente

n le

s di

ferè

ncie

s ex

iste

nts

i s’e

xplic

a co

m te

ndim

a s

alud

ar-n

os a

C

atal

unya

.

1. E

scul

l due

s pe

rson

es p

roce

dent

s de

dos

paï

sos

cultu

ralm

ent

dife

rent

s.2.

Dem

ana

a aq

uest

es d

ues

pers

ones

que

es

pres

enti

n de

la m

aner

a qu

e ho

fari

en a

l seu

paí

s.3.

Rep

etei

x l’a

cció

, si é

s po

ssib

le, a

mb

dues

par

elle

s m

és.

4. C

omen

ta a

mb

la c

lass

e le

s se

mbl

ance

s i d

ifer

ènci

es q

ue h

an a

flora

t du

rant

la d

inàm

ica.

5. P

regu

nta’

ls s

i la

salu

taci

ó és

dif

eren

t d’ac

ord

amb

el g

rau

de

cone

ixen

ça a

mb

l’int

erlo

cuto

r, l’e

dat i

el s

exe.

6. E

sbri

na s

i alg

ú se

sal

uda

d’al

guna

altr

a m

aner

a.

7. E

xplic

a co

m e

ns s

alud

em h

abitu

alm

ent a

Cat

alun

ya: d

os p

eton

s en

tre

les

noie

s i e

ntre

un

noi i

una

noi

a, i

una

enca

ixad

a de

man

s o

una

abra

çada

ent

re e

ls n

ois.

1: p

ostu

ra d

e de

ter-

min

ació

2: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

3: p

ostu

ra d

e de

ter-

min

ació

i po

stur

a d’

ober

tura

4-5:

pos

tura

d’o

ber-

tura

6: p

ostu

ra d

e fle

xibi

litat

7: p

ostu

ra d

’est

abi-

litat

•Aul

a

80 PISTES — 14

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Em

toq

uen

men

tre

parl

o (p

. 5)

15-2

5 m

inPr

imer

, es

dem

ana

als

alum

-ne

s qu

e de

scri

guin

de

quin

a m

aner

a es

com

port

en e

n le

s re

laci

ons

inte

rper

sona

ls d

es

del p

unt d

e vi

sta

del l

leng

uatg

e co

rpor

al. D

espr

és, s

’exp

lica

com

són

aqu

este

s si

tuac

ions

en

el c

onte

xt c

atal

à.

1. E

scri

u le

s se

güen

ts a

ccio

ns a

la p

issa

rra:

a)

gua

rdo

la d

istà

ncia

fís

ica

quan

par

lo a

mb

un d

esco

negu

t;

b) m

’hi a

cost

o m

és q

uan

es tr

acta

d’u

n am

ic;

c) s

óc e

xpre

ssiu

am

b el

s ge

stos

i el

s m

ovim

ents

a l’

hora

de

parl

ar;

d) n

o ex

pres

so m

ostr

es d

’afe

cte

en p

úblic

qua

n es

tic a

mb

la m

eva

pare

lla.

2. D

eman

a al

s al

umne

s qu

e es

pos

in p

er p

arel

les

i que

s’e

xpliq

uin

com

es

com

port

en a

ls s

eus

resp

ectiu

s pa

ïsos

en

rela

ció

amb

els

exem

ples

des

crits

.3.

Fes

que

cad

a al

umne

exp

liqui

a la

cla

sse

el q

ue li

ha

expl

icat

el s

eu

com

pany

.4.

Rep

rese

nta

amb

l’aju

da d

’un

alum

ne u

na c

onve

rsa

breu

—pr

e-gu

nta-

li, p

er e

xem

ple,

què

ha

fet d

uran

t el c

ap d

e se

tman

a—, d

e m

aner

a qu

e es

veg

i com

els

cat

alan

s te

ndim

a c

ompo

rtar

-nos

en

les

rela

cion

s in

terp

erso

nals

: una

mà

al b

raç,

un

cope

t a l’

esqu

ena…

5. A

clar

eix

que

aque

st é

s, a

gra

ns tr

ets

i am

b le

s ex

cepc

ions

que

ca

lgui

, el t

aran

nà d

e m

olts

jove

s un

iver

sita

ris,

i qu

e no

impl

ica

nece

ssàr

iam

ent s

egon

es in

tenc

ions

.

1: p

ostu

ra d

’est

abi-

litat

2-3:

pos

tura

d’e

sta-

bilit

at

4: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

5: p

ostu

ra d

’est

abi-

litat

•Aul

a•P

issa

rra

•Ret

olad

or

Tem

es r

elac

iona

ts*

25-3

0 m

inTu

o v

ostè

? (p

. 6)

Dir

ecte

s i p

oc p

roto

col·la

ris

(p. 5

)Pa

rlar

am

b im

pera

tius

(p. 5

)Ei

, tio

! Ei,

tia! (

p. 6

)Tr

acte

am

b el

pro

fess

orat

(p. 1

2)M

irad

es d

irec

tes

(p. 5

)M

olte

s co

nver

ses

alho

ra (p

. 5)

Mal

parl

ats

(p. 6

)

* El

núm

ero

de p

àgin

a de

ls “t

emes

rel

acio

nats

” fa

ref

erèn

cia

a la

pàg

ina

de la

gui

a 80

pis

tes

(ver

sió

en c

atal

à).

80 PISTES — 15

FIT

XA

3:

SO

M O

BE

RT

S I

TA

NC

AT

S

Què

vol

em a

cons

egui

r?

y

Que

pre

ngui

n co

nsci

ènci

a de

la d

iver

sita

t exi

sten

t al m

ón p

el q

ue fa

a la

man

era

com

les

pers

ones

inte

ract

uem

din

s el

s no

stre

s ce

rcle

s fa

mili

ars

i d’a

mis

tat.

y

Que

con

egui

n de

pri

mer

a m

à ex

empl

es c

oncr

ets

d’aq

uest

a di

vers

itat e

scol

tant

—i v

ivin

t— e

ls r

elat

s de

ls s

eus

com

pany

s de

cla

sse.

y

Que

apr

engu

in q

ue a

Cat

alun

ya la

fam

ília

i els

am

ics

són

part

cen

tral

de

les

rela

cion

s so

cial

s.

yQ

ue a

pren

guin

que

, en

cont

rast

am

b m

aner

es d

e fu

ncio

nar

més

indi

vidu

alis

tes,

les

rela

cion

s fa

mili

ars

i d’a

mis

tat t

ende

ixen

a s

er fo

rça

estr

etes

i es

car

acte

ritz

en g

ener

alm

ent p

er u

n al

t gra

u de

con

fianç

a i u

n se

ntim

ent d

e fid

elita

t al g

rup.

y

Que

apr

engu

in q

ue e

l tar

annà

cat

alà

no s

empr

e es

cor

resp

on a

mb

l’est

ereo

tip d

els

espa

nyol

s co

m a

pob

le o

bert

, fes

tiu i

dese

nfad

at.

y

Que

apr

engu

in q

ue le

s re

laci

ons

d’am

ista

t són

inic

ialm

ent d

ifíc

ils d

’est

ablir

, per

ò qu

e po

ster

iorm

ent t

ende

ixen

a c

onso

lidar

-se

dona

nt

lloc

a vi

ncle

s fo

rts

que

sovi

nt d

uren

mol

t any

s.

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Exp

ress

ius

i aco

llid

ors?

(p

. 5) +

Els

am

ics,

la c

olla

o e

l gru

p (p

. 7)

30-4

0 m

inEs

dem

ana

als

alum

nes

que

llege

ixin

dos

text

os q

ue a

na-

litze

n el

com

port

amen

t soc

ial

dels

óss

os (a

nim

als

solit

aris

) i e

ls ll

ops

(ani

mal

s gr

upal

s).

Des

prés

de

com

enta

r-ne

les

dife

rènc

ies,

se’

ls d

eman

a am

b qu

ina

espè

cie

se s

ente

n m

és

iden

tific

ats.

1. D

ivid

eix

la c

lass

e en

qua

tre

grup

s.2.

Dem

ana

a ca

da g

rup

que

llege

ixi c

onju

ntam

ent e

ls te

xtos

sob

re e

ls

ósso

s i e

ls ll

ops

i que

ext

regu

i les

pri

ncip

als

cara

cter

ístiq

ues

del

seu

com

port

amen

t soc

ial.

3. S

inte

titza

el q

ue te

nen

de c

omú

i de

dife

rent

i pr

egun

ta a

ls

alum

nes

si e

stan

més

a p

rop

del m

odel

de

cond

ucta

del

s ós

sos

o de

ls d

els

llops

.

1-2:

pos

tura

de

dete

r-m

inac

ió

3: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

•Aul

a•T

exto

s so

bre

els

ósso

s i e

ls ll

ops

(veg

eu a

nnex

os)

80 PISTES — 16

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Llig

am

s fa

mil

iars

(p

. 7) +

Ana

r-se

’n d

e ca

sa (

p. 1

3)

40-5

5 m

inEs

dem

ana

als

alum

nes

que

escr

igui

n i l

lege

ixin

a la

cla

sse

la s

eva

biog

rafia

soc

ial.

En a

ca-

bat,

es p

arla

del

pap

er c

entr

al

que

la fa

míli

a i e

ls a

mic

s te

nen

a C

atal

unya

i es

des

fan

algu

ns

dels

mal

ente

sos

exis

tent

s en

re

laci

ó am

b el

tem

a.

1. R

epar

teix

el f

ull-q

üest

iona

ri.

2. D

eman

a a

cada

alu

mne

que

esc

rigu

i ind

ivid

ualm

ent u

na p

etita

bi

ogra

fia s

obre

les

seve

s re

laci

ons

soci

als

i fam

iliar

s, te

nint

en

com

pte

les

qües

tions

con

ting

udes

en

el f

ull-q

üest

iona

ri:

— V

ius

sol,

amb

els

pare

s, a

mb

amic

s o

en p

arel

la?

— A

qui

na e

dat t

’has

inde

pend

itzat

? —

Am

b qu

ina

freq

üènc

ia v

isite

s el

s pa

res?

—

Cad

a qu

an q

uede

s am

b el

s am

ics?

—

Qua

nts

amic

s ín

tim

s co

nsid

eres

que

tens

? —

Cre

us q

ue t’

acom

pany

aran

al l

larg

de

la v

ida?

3. D

eman

a a

uns

quan

ts a

lum

nes

que

pres

enti

n la

sev

es b

iogr

afies

i pr

egun

ta a

la r

esta

qui

nes

dife

rènc

ies

i coi

ncid

ènci

es h

i tro

ben.

4. E

xplic

a la

impo

rtàn

cia

que

tene

n a

Cat

alun

ya e

ls ll

igam

s fa

mili

ars

i d’a

mis

tat:

prox

imita

t geo

gràfi

ca e

ntre

avi

s, p

ares

i fil

ls, d

inar

se

tman

al a

mb

els

pare

s, la

col

la, c

onfid

ents

, lla

rga

dura

da d

e le

s re

laci

ons,

etc

.5.

Acl

arei

x qu

e el

tòpi

c se

gons

el q

ual l

’Est

at e

span

yol é

s un

paí

s m

olt o

bert

i ac

ollid

or p

ot s

er c

ert e

n al

guns

cas

os p

erò

no s

’acab

a d’

ajus

tar

del t

ot a

Cat

alun

ya, o

n le

s pe

rson

es te

ndei

xen

a m

anif

es-

tar-

se a

mb

més

res

erve

s i f

redo

r en

inic

iar

les

seve

s re

laci

ons,

tot

i que

a m

esur

a qu

e pr

ogre

ssen

aqu

est c

aràc

ter

d’en

trad

a di

stan

t ge

nera

lmen

t es

va to

rnan

t càl

id i

sòlid

.

1-2:

pos

tura

d’e

stab

i-lit

at

3: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

4-5:

pos

tura

d’e

stab

i-lit

at

•Aul

a•F

ull-q

üest

iona

ri

(veg

eu a

nnex

os)

Tem

es r

elac

iona

ts

55-6

0 m

inA

nar-

se’n

de

casa

(p. 1

3)H

abita

tge

(p. 1

3)Fi

nanç

amen

t del

s es

tudi

s (p

. 12)

Estu

dies

o tr

ebal

les

(p. 1

3)Q

uan

com

enço

? (p

. 13)

Busc

o fe

ina

(p. 1

3)

80 PISTES — 17

FIT

XA

4:

EN

S R

EG

IM P

ER

UN

ES

NO

RM

ES

Què

vol

em a

cons

egui

r?

y

Que

s’ad

onin

que

les

norm

es d

e co

nduc

ta d

e qu

è es

dot

en le

s so

ciet

ats

per

orga

nitz

ar-s

e so

cial

men

t no

són

igua

ls a

tot a

rreu

.

yQ

ue s

’exp

osin

a a

ltres

man

eres

de

func

iona

r ve

ient

com

, dav

ant d

’una

mat

eixa

situ

ació

d’in

tera

cció

soc

ial,

els

alum

nes

del t

alle

r re

acci

o-ne

n de

man

eres

dif

eren

ts.

y

Que

com

part

eixi

n aq

uest

a di

vers

itat e

n gr

up i

sigu

in c

apaç

os d

’apre

ciar

-la i

verb

alitz

ar-la

.

yQ

ue e

s fa

mila

ritz

in a

mb

algu

nes,

que

no

tote

s, d

e le

s no

rmes

que

reg

eixe

n el

fun

cion

amen

t de

la s

ocie

tat c

atal

ana

en te

mes

com

la

punt

ualit

at o

els

àpa

ts.

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Pun

tua

lita

t (p

. 7) +

La

impo

rtà

ncia

del

con

vit

(p. 9

) + I

tu, q

uè p

orta

ràs

(p. 9

) + P

ago

jo?

(p. 9

) + P

are

lles

i re

laci

ons

(p. 7

)

60-7

5 m

inEs

dem

ana

als

alum

nes

que

expl

i-qu

in c

om a

ctua

rien

dav

ant d

e tr

es s

ituac

ions

soc

ials

esc

ollid

es

(fai

g ta

rd, e

m c

onvi

den

a so

par,

vaig

a p

rend

re u

na c

opa

amb

els

amic

s i s

’ha

de p

agar

el c

ompt

e),

si fo

ssin

als

seu

s pa

ïsos

. Tot

se

guit,

se’

ls e

xplic

a qu

in s

eria

el

com

port

amen

t més

gen

eral

itzat

a

Cat

alun

ya e

n aq

uest

s ca

sos.

1. D

ivid

eix

la c

lass

e en

qua

tre

grup

s.2.

Adj

udic

a a

cada

gru

p un

a d’

aque

stes

situ

acio

ns, d

escr

ites

en d

ifer

ents

ca

rtol

ines

: —

He

d’an

ar p

rim

er a

una

pre

sent

ació

d’u

n lli

bre

i des

prés

a fe

r un

ca

fè a

mb

la m

eva

colla

i fa

ig ta

rd: q

uè p

assa

si n

o ar

ribo

a l’

hora

?; e

stà

mal

vis

t?; h

e d’

avis

ar d

el m

eu r

etar

d?; l

a ge

nt s

ol a

rrib

ar p

untu

al?:

etc

. —

Un

com

pany

de

clas

se m

’ha

conv

idat

a s

opar

a c

asa

seva

: qui

n va

lor

té?;

he

de d

onar

les

gràc

ies

repe

tidam

ent?

; he

de p

orta

r-li

algu

n de

tall?

; he

de to

rnar

el c

onvi

t?; e

tc.

— S

urto

de

fest

a am

b el

s co

mpa

nys

de c

lass

e: p

ago

una

rond

a pe

r a

toth

om?;

pag

o no

més

la m

eva

cons

umic

ió?;

pag

uen

els

nois

?; h

e de

de

ixar

que

em

con

vidi

n si

alg

ú s’

hi o

fere

ix?,

etc

.3.

Dem

ana

a ca

da g

rup

que

triï

un p

orta

veu.

4. D

eman

a qu

e ca

da m

embr

e de

l gru

p ex

pliq

ui c

om a

ctua

ria

en la

situ

ació

pl

ante

jada

si f

os a

l seu

paí

s.5.

Dem

ana

als

alum

nes

que

tot s

egui

t obs

ervi

n en

què

dif

erei

xen

les

seve

s no

rmes

de

cond

ucta

en

com

para

ció

amb

les

de la

res

ta d

el g

rup.

6. D

eman

a al

por

tave

u qu

e en

faci

un

resu

m a

la r

esta

de

la c

lass

e.7.

Exp

lica

les

prin

cipa

ls n

orm

es q

ue s

’aplic

arie

n en

les

situ

acio

ns p

lant

eja-

des

d’ac

ord

amb

el f

unci

onam

ent d

e la

soc

ieta

t cat

alan

a: e

sper

ar p

untu

-al

itat e

n le

s ci

tes

form

als

i mos

trar

-se

més

flex

ible

pel

que

fa a

ret

ards

(r

aona

bles

) en

cite

s in

form

als;

por

tar

un d

etal

l per

als

am

fitri

ons

quan

et

con

vide

n a

sopa

r i r

etor

nar-

los

el c

onvi

t; pa

gar-

se la

con

sum

ició

pr

òpia

tret

de

caso

s co

ncre

ts (a

nive

rsar

is, s

ants

…);

man

teni

r re

laci

ons

esta

bles

, tot

i qu

e le

s re

laci

ons

espo

ràdi

ques

són

vis

tes

d’un

a fo

rma

natu

ral e

ntre

els

més

jove

s.8.

Pre

gunt

a al

s al

umne

s, p

er a

caba

r, qu

ins

dels

hàb

its i

cost

ums

vist

os

dura

nt l’

exer

cici

inco

rpor

arie

n al

tara

nnà

dels

seu

s pa

ïsos

i pe

r qu

è ho

fa

rien

.

1-3:

pos

tura

de

dete

rmin

ació

4-5:

pos

tura

d’o

ber-

tura

6-7:

pos

tura

d’e

sta-

bilit

at

8: p

ostu

ra d

e fle

xibi

-lit

at

•Aul

a•C

arto

lines

(v

egeu

ann

exos

)

80 PISTES — 18

Tem

es r

elac

iona

ts

75-8

0 m

inPa

rts

del d

ia (p

. 8)

A q

uart

s de

… (p

. 7)

I si

no

em c

onvi

den

(p. 9

)M

’endu

c el

que

no

he m

enja

t (p.

9)

Puc

fum

ar?

(p. 1

0)D

eixo

pro

pina

(p. 9

)M

enja

r i r

elac

iona

r-se

(p. 8

) Be

ure

alco

hol (

p. 9

)

80 PISTES — 19

FIT

XA

5:

SO

M R

ES

PE

CT

UO

SO

S

Què

vol

em a

cons

egui

r?

y

Que

s’ad

onin

, a tr

avés

de

l’obs

erva

ció

i el d

iàle

g, q

ue a

l món

hi h

a m

olte

s m

aner

es d

’ente

ndre

i vi

ure

les

rela

cion

s de

par

ella

i qu

e ve

gin

com

es

viue

n aq

uí.

y

Que

es

fam

iliar

itzin

am

b la

men

talit

at r

espe

ctuo

sa d

els

cata

lans

a p

arti

r de

dos

cas

os c

oncr

ets,

els

mat

rim

onis

hom

osex

uals

i el

mod

el

lingü

ístic

.

yQ

ue e

s fa

cin

una

idea

del

s us

os li

ngüí

stic

s qu

e es

pro

duei

xen

al p

aís

en g

ener

al i

en l’

àmbi

t uni

vers

itari

en

part

icul

ar.

y

Que

des

envo

lupi

n un

a ac

titud

de

cons

cièn

cia

cultu

ral c

rític

a qu

e el

s du

gui a

com

prom

etre

’s in

divi

dual

men

t am

b la

pre

serv

ació

de

la

dive

rsita

t.

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Pa

rell

es i

rela

cion

s (p

. 7)

80-9

5 m

inEs

dem

ana

als

alum

nes

que

mes

urin

el g

rau

d’ob

ertu

ra d

e la

soc

ieta

t cat

alan

a i e

span

yola

pe

l que

fa a

qüe

stio

ns r

elat

ives

a

l’am

or i

la s

exua

litat

en

com

-pa

raci

ó am

b le

s pr

àctiq

ues

que

habi

tual

men

t es

prod

ueix

en a

ls

seus

paï

sos.

1. P

regu

nta

a la

cla

sse

si le

s se

güen

ts p

ràct

ique

s es

tan

mol

t est

eses

, po

c es

tese

s, s

ón e

xcep

cion

als

o m

olt e

xcep

cion

als

als

seus

paï

sos,

es

peci

alm

ent e

ntre

la g

ent j

ove:

—

Rel

acio

ns e

stab

les.

—

Rel

acio

ns e

spor

àdiq

ues.

—

Mos

tres

d’a

fect

e en

púb

lic.

— M

atri

mon

is e

ntre

per

sone

s de

l mat

eix

sexe

. —

Rel

acio

ns s

exua

ls a

mb

altr

es p

erso

nes

fora

de

la p

arel

la.

— A

dopc

ió p

er p

art d

e pa

relle

s ho

mos

exua

ls.

2. E

xplic

a qu

e aq

uí h

i ha

una

mic

a de

tot,

que

pred

omin

en le

s re

laci

ons

esta

bles

per

ò qu

e en

tre

la g

ent j

ove

és fo

rça

habi

tual

teni

r un

“rot

llo”.

3. R

epar

teix

el r

ecul

l de

prem

sa s

obre

mat

rim

onis

hom

osex

uals

.4.

Un

cop

els

alum

nes

n’ha

gin

final

itzat

la le

ctur

a, d

eman

a’ls

que

va

lori

n el

gra

u d’

ober

tura

de

la s

ocie

tat c

atal

ana

i esp

anyo

la e

n re

laci

ó am

b l’h

omos

exua

litat

com

para

nt-lo

am

b la

situ

ació

que

es

viu

als

seus

paï

sos.

1: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

2-3:

pos

tura

d’e

sta-

bilit

at

4: p

ostu

ra d

’obe

rtur

a

•Aul

a•R

ecul

l de

prem

sa

(veg

eu a

nnex

os)

I del

ca

talà

, què

? (p

. 17)

95-1

10

min

Es d

eman

a al

s al

umne

s qu

e re

flexi

onin

sob

re e

ls u

sos

lingü

ístic

s qu

e es

pro

duei

xen

en l’

àmbi

t uni

vers

itari

a p

arti

r d’

un f

ragm

ent d

e la

pel·

lícul

a L’A

uber

ge e

spag

nole

i es

fa,

com

a c

ompl

emen

t, un

bre

u re

sum

del

mod

el li

ngüí

stic

de

la

soci

etat

cat

alan

a.

1. R

epro

duei

x el

fra

gmen

t sel

ecci

onat

de

la p

el·líc

ula

L’Aub

erge

es

pagn

ole.

2. D

eman

a qu

e en

lleg

eixi

n la

tran

scri

pció

i qu

e, e

n gr

ups

de tr

es,

ompl

in e

l qüe

stio

nari

de

valo

raci

ó.3.

Exp

lica,

a g

rans

tret

s, e

l mod

el li

ngüí

stic

inte

grad

or p

el q

ual h

a op

tat l

a so

ciet

at c

atal

ana:

llen

gua

pròp

ia, r

ègim

de

coofi

cial

itat

amb

el c

aste

llà, d

ret d

’uti

litza

r le

s du

es ll

engü

es ll

iure

men

t, ex

ten-

sió

de l’

ús s

ocia

l i p

rom

oció

del

con

eixe

men

t d’a

ltres

llen

gües

, etc

.

1-3:

pos

tura

d’e

sta-

bilit

at•A

ula

•DV

D d

e L’A

uber

ge

espg

nole

•Tra

nscr

ipci

ó de

l fr

agm

ent e

scol

lit

i qüe

stio

nari

d’

aval

uaci

ó (v

egeu

l’a

nnex

)

80 PISTES — 20

Tem

ps

Des

crip

ció

Inst

rucc

ions

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

Mat

eria

l

Una

llen

gua

, una

vis

ió d

el m

ón

110-

120

min

Es ta

nca

la s

essi

ó am

b un

ex

erci

ci-c

omen

tari

que

pos

a de

man

ifes

t el v

alor

de

la

dive

rsita

t lin

güís

tica

i cul

tura

l i e

l pap

er q

ue p

odem

juga

r le

s pe

rson

es c

om a

par

lant

s de

lle

ngüe

s en

la s

eva

pres

erva

ció.

1. E

xplic

a qu

e ca

da p

oble

cre

a le

s pa

raul

es q

ue n

eces

sita

per

des

-cr

iure

la p

art d

el m

ón q

ue h

abita

i la

rel

ació

que

hi m

anté

. Pos

a el

s se

güen

ts e

xem

ples

: —

En

les

lleng

ües

dels

yan

oman

i, no

hi h

a ca

p pa

raul

a qu

e si

gnifi

qui ‘

pas

de z

ebra

’. —

Els

esq

uim

als

utili

tzen

mol

tes

para

ules

dif

eren

ts p

er r

efer

ir-s

e a

la n

eu o

al g

el.

— E

l pob

le p

intu

pi d

’Aus

tràl

ia té

dif

eren

ts n

oms

conc

rets

per

de

sign

ar e

ls c

aus

dels

ani

mal

s.2.

Dem

ana

als

alum

nes

que,

fixa

nt-s

e en

els

exe

mpl

es q

ue h

as p

osat

, ex

pliq

uin

una

part

icul

arita

t de

la s

eva

lleng

ua.

3. P

regu

nta’

ls q

uin

so fa

, en

les

seve

s lle

ngüe

s, u

n go

s pe

tit q

uan

bord

a.4.

Atu

ra’t

a co

men

tar

les

dife

rènc

ies

que

sorg

eixi

n en

tre

els

dife

rent

s so

ns.

5. C

oncl

ou q

ue to

tes

les

form

es s

ón v

àlid

es: q

ue to

ts p

odem

ser

óss

os

o llo

ps; q

ue a

l cap

i a

la fi

tots

fem

el m

atei

x, v

iure

d’ac

ord

amb

un s

iste

ma

d’or

gani

tzac

ió s

ocia

l i c

ultu

ral c

oncr

et; q

ue c

adas

cun

d’aq

uest

s si

stem

es r

epre

sent

a un

a vi

sió

del m

ón; q

ue c

ada

cop

que

desa

pare

ix a

lgun

d’aq

uest

s si

stem

es d

esap

arei

x am

b el

l una

form

a d’

inte

rpre

tar

el m

ón; q

ue c

al, p

er ta

nt, s

er r

espe

ctuó

s am

b aq

uest

a di

vers

itat i

teni

r un

pap

er a

ctiu

en

la s

eva

pres

erva

ció

com

a p

art

impo

rtan

t de

la n

ostr

a ri

ques

a cu

ltura

l.

1: p

ostu

ra d

’est

abi-

litat

2-3:

pos

tura

d’o

ber-

tura

4-5:

pos

tura

d’e

sta-

bilit

at

Tem

es r

elac

iona

ts

Ass

ocia

cion

ism

e (p

. 16)

80 PISTES 21

ANNEX. MATERIAL DE SUPORT PER A L’ALUMNAT

Fitxa 3: Som oberts i tancats

1 LLOPS I ÓSSOS

El lobo es además un animal social, que vive fuertemente vinculado a un grupo —manada—, que es la base de la estructura social. Dentro de esta manada los comportamientos están fuertemente reglamentados sobre la base de una jerarquía estricta.

El lobo tiene una camada (en raras ocasiones dos) anualmente, de entre tres a ocho cachorros. La loba amamanta a sus cachorros, mientras que el macho la alimenta a ella cazando y regurgitando la comida que ha ingerido durante la caza. La lactancia dura alrededor de un mes.

Los lobeznos (cachorros de edad inferior a tres meses) son alimentados indistintamente por cualquier miembro de la manada.

Al cumplir los tres meses los lobeznos pasan a llamarse lobatos. Al cabo de un año tienen ya la morfología de adulto. Al cabo de un año y medio dejan de ser lobatos para pasar a ser lobos.

El lobo, al igual que el hombre, es un ser eminentemente social. Un alto porcentaje de su comportamiento está determinado por sus relaciones con otros miembros de su especie con los que forma manadas con el fin de obtener ventajas frente al medio de cara a la propia supervivencia.

Se puede decir que la unidad fundamental es la manada, aunque, como hemos visto, se dan casos de individuos aislados en busca de otros individuos aislados con los que formar una nueva manada o, menos frecuentemente, de otra manada en la que integrarse.

El aprendizaje del comportamiento social del lobo comienza desde el momento de su nacimiento. Dentro de su propia camada se establecen pronto roles de comportamiento bien definidos, en los que unos individuos prevalecen sobre otros por su carácter o su potencia física. Este inicio resulta crucial para el posterior desarrollo de los individuos porque determina inequívocamente el orden por el que se puede acceder al alimento.

Ya desde los juegos de los lobeznos se puede apreciar cómo unos dirigen, organizan o reprenden a aquellos de sus hermanos que tienen un estatus inferior al suyo. Los individuos más apocados o más débiles pueden quedar relegados del resto e incluso ser repudiados por la propia madre si su debilidad es manifiesta. […]

La principal actividad de la manada, la caza que le proporciona alimentos, se hace en grupo. Durante las cacerías el trabajo está perfectamente distri-buido. El lobo es un animal en el que la resistencia prima sobre la potencia. Por esta razón la táctica de caza consiste en agotar a la presa, persiguiéndola hasta que su captura se hace posible. […]

En el momento en que una manada se hace demasiado numerosa para que el territorio que ocupa pueda sostenerla, se produce de forma natural una disgregación de esta. Uno o más individuos se separan de ella para formar su

80 PISTES 22

propia manada, la cual deberá encontrar un territorio propio que le propor-cione las oportunidades de caza necesarias para su subsistencia.

Se dan también casos en los que individuos solitarios, no integrados o expulsados de alguna manada, vagan por las montañas, e incluso por campos de cultivo, en busca de su sustento y de otros congéneres que estén dispuestos a crear un nuevo grupo.

http://www.faunaiberica.org/?page=lobo-iberico

Oso pardo, la imponente fortaleza de un gran tímido: LA VIDA DEL OSO

¿Dónde viven?

El hábitat del oso pardo ha de ser generoso en frutos de todo tipo y, por otro lado, ha de conservar extensiones bastante amplias para permitir a unos ani-males tan grandes moverse a gusto, tener lugares tranquilos donde descansar y refugios seguros para encuevarse durante el invierno. Por todo ello, vive con preferencia en bosques de montaña y frecuenta también áreas rocosas cubier-tas con espeso matorral.

El oso no vive únicamente en la alta montaña, sino que utiliza el fondo de los valles, los bosques y los pastos, desplazándose desde los 900 metros de altura hasta por encima de los 2.000. La franja más frecuentada por los osos en España es la situada entre los 1.100 y los 1.400 metros, si bien hay hábitats favorables para ellos desde los 500 en la vertiente norte y a menudo suben hasta prados, pastizales y roquedos a más de 2.000 metros.

En sus desplazamientos prefiere ir oculto entre la densa vegetación, evi-tando caminar por espacios descubiertos. El oso vagabundea continuamente, con marcha lenta, la cabeza baja, mirando hacia el suelo o a los lados. Es un animal muy inquieto, que pasa de un monte a otro dependiendo del alimento. Al caminar sube pendientes de hasta 45° con cierta rapidez. Es un animal solitario y nómada de vida realmente austera y que come poco si tenemos en cuenta su tamaño y poder muscular.

¿Cómo es su vida social?

Los osos son animales solitarios y solo suelen formar grupos en el caso de las hembras con sus cachorros. También pueden formar agregaciones en zonas de concentración temporal de alimento. Los osos no defienden un territorio y suelen ser tolerantes con sus congéneres. Comunican su actitud y su posición social sobre todo con gestos y sonidos. También se comunican mediante señales u olores. Las señales en los árboles parecen ser la forma más común de marcaje entre los machos, y suelen consistir en arañazos, mordiscos, frota-mientos, orina o secreciones de la glándula anal. El ritual de gestos y vocaliza-ciones no siempre puede evitar el enfrentamiento físico, y las tensiones pueden desembocar en peleas. Estas pueden involucrar a machos o hembras en celo que se enfrentan a ejemplares de su propio sexo, a varios individuos en zonas de alimentación o a machos que tratan de matar a los cachorros para provocar el celo de las hembras.

http://www.pirineo.com/especiales/naturaleza/oso-pardo-la-imponente - fortaleza-de-un-gran-timido/oso-pardo-la-imponente-for-1

80 PISTES 23

Fitxa 3: Som oberts i tancats

1 BIOGRAFIA

Escriu individualment una petita biografia sobre les teves relacions socials i familiars, tenint en compte les qüestions següents:

— Vius sol, amb els pares, amb amics o en parella?— A quina edat t’has independitzat?— Amb quina freqüència visites els pares?— Cada quan quedes amb els amics? — Quants amics íntims consideres que tens?— Creus que t’acompanyaran al llarg de la vida?

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

80 PISTES 24

Fitxa 4: Ens regim per unes normes

1 QUÈ FAIG?

Situació 1

He d’anar primer a una presentació d’un llibre i després a fer un cafè amb la meva colla, i faig tard: Què passa si no arribo a l’hora?; està mal vist?; he d’avisar del meu retard?; la gent sol arribar puntual?, etc.

Situació 2

Un company de classe m’ha convidat a sopar a casa seva: Quin valor té?; he de donar les gràcies repetidament?; he de portar-li algun detall?; he de tornar el convit?, etc.

Situació 3

Surto de festa amb els companys de classe: Pago una ronda per a tothom?; pago només la meva consumició?; paguen els nois?; he de deixar que em convidin si algú s’hi ofereix?, etc.

80 PISTES 25

Fitxa 5: Som respectuosos

1 MATRIMONIS HOMOSEXUALS

Un 44% de los españoles acepta la adopción por parejas del mismo sexo, frente a

un 42% que se opone

Un informe de la Fundación BBVA señala que seis de cada diez ciudadanos admite

el matrimonio entre homosexuales

Un 44% de los españoles se muestra a favor de la adopción de niños por parte de parejas del mismo sexo, mientras que un 42% es contrario. Sin embargo, seis de cada diez españoles aceptan el matrimonio entre homosexuales, según las conclusiones del Retrato social de los españoles de la Fundación BBVA, presentados hoy en Madrid.

Matrimonio del mismo sexo: La aceptación del matrimonio entre personas del mismo sexo predomina entre los jóvenes, con una media del 75% de la población de 15 a 34 años; los que tienen estudios superiores, con un 71%; las personas no adscritas a una religión, con un 75,5%, y los que se identifican con la izquierda y el centro-izquierda, con un 71,9%, tal y como refleja este análisis realizado con los datos de 2.000 encuestas.

El matrimonio mantiene su vigencia como institución, si bien un 68,5% admite el divorcio, además de otras posibilidades de vida en común, como vivir en pareja sin casarse (79,7%). Los españoles no creen que sea necesario estar casado o tener pareja para ser feliz ni la paternidad o maternidad para la realización personal, mostrando una visión optimista de la duración de las relaciones de pareja.

El País (25/07/2007)

Aprovada la reforma del codi civil català

El Parlament ha aprovat la llei del llibre quart del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El llibre quart manté els principis successoris del dret català, però els actualitza. Per exemple, en cas de mort sense testament, es reconeixen els mateixos drets a tots els tipus de parella, és a dir, als matrimo-nis i a les unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals. Concreta que el fet rellevant és “l’existència d’una comunitat de vida estable i els llaços d’afecte entre els que conviuen com a parella, i no el caràcter institucional del vincle que els uneix”.

Avui (18/06/08)

80 PISTES 26

Catalunya registra 895 matrimonis homosexuals

El nombre de matrimonis entre persones del mateix sexe va ser de 895 a Catalunya durant l’any 2008. Els 596 matrimonis entre homes van representar gairebé el doble que els 299 que es van registrar entre dones, segons dades que l’Institut d’Estadística de Catalunya recull en el document sobre el moviment natural de la població.

El Punt (30/01/10)

Andalucía es la tercera región en número de ‘matrimonios’ entre personas del

mismo sexo en 2008, con 533 uniones

La comunidad andaluza, con 533 uniones, fue la tercera región de España en número de matrimonios entre personas del mismo sexo en 2008 por detrás de Cataluña, que contó con 917 uniones de este tipo, y Madrid, con 663 matri-monios homosexuales, según datos del Instituto Nacional de Estadística (INE) referidos al movimiento natural de la población, que revelan que en España hubo un total de 3.549 uniones homosexuales en 2008.

Tras Madrid y Cataluña se encontró Andalucía, que albergó 533 casos, aunque fue también notorio el caso de Barcelona, que a pesar de ser una ciudad superó a la comunidad andaluza en número de uniones homosexuales, con 740 matrimonios.

Posteriormente, se encuentra la Comunidad Valenciana, con 401 casos, y en el lado opuesto están La Rioja, con sólo nueve uniones homosexuales, y Cantabria, con 28 matrimonios de este tipo en 2008.

Así, en total, Andalucía albergó 40.326 matrimonios en 2008, de los cuales 39.793 fueron entre personas de distinto sexo y 533 entre personas del mismo sexo.

20minutos (11/11/10)

80 PISTES 27

Fitxa 5: Som respectuosos

1 L’AUBERGE ESPAGNOLE

1a part

Escolta el següent fragment de la peŀlícula francesa L’auberge espagnole. A continuació, llegeix la transcripció i, en grups de dos o tres, omple el quadre de sota.

Professor: Molt bé, bon dia a tothom; avui parlarem del futur del sistema capitalista global.

Alumna: Por favor, señor.Professor: Sí?Alumna: Perdone, pero ¿podría dar la clase en castellano?Professor: Lo siento, señorita, pero no podrá ser. La mayoría de estudiantes

son catalanes, o sea que no creo que tenga que cambiar de idioma. Alumna: Somos más de quince estudiantes de Erasmus que no hablamos

catalán y para usted no es un problema hablar español. Professor: Mire, yo la entiendo perfectamente, señorita, de verdad, perfec- Mire, yo la entiendo perfectamente, señorita, de verdad, perfec-

tamente; pero usted me tendría que entender a mí, también. Estamos en Cataluña y aquí el catalán es idioma oficial. Si usted quiere hablar español, se va a Madrid o se va a Sudamérica.

Amb qui estàs més

d’acord, el professor

o l’alumna?

Per què?

Amb qui estàs més

en desacord, el professor

o l’alumna?

Per què?

80 PISTES 28

2a part

Fes el mateix que a l’exercici anterior.

A Jo parlo català senzillament perquè sóc català i visc a Catalunya. B A mi me parece contradictorio defender el catalán en un momento en el

que estamos construyendo Europa.C Yo no estoy de acuerdo, primero porque estamos hablando de identidades,

y no hay una única identidad válida. Hay muchas identidades que son perfectamente compatibles. Se trata de respeto. Por ejemplo, yo tengo por lo menos dos identidades: la identidad gambiana, que traigo conmigo mismo, y la identidad catalana. Yo no creo que sea contradictorio combinar las dos identidades.

D Tú no eres francés, tú eres… marciano. No, tú eres francés. Y tú mantén tu identidad de francés. Identité, tu m’as compris? Identité… Astérix, Françoise Hardy et le fromage, y yo te doy mi pa amb tomàquet…

— ¿Qué? Tomá…D Bread and tomato, Joan Manuel Serrat et la chanson, yo te doy mi… ¡mi

Dalí!E España no es solo “¡olé!”. Es muchas más cosas. No es flamenco. Es fla-

menco y muchas más cosas. Y el catalán es parte de ello.

Amb qui estàs més

d’acord?

(lletra A, B, C, D o E)?

Per què?

Amb qui estàs més

en desacord?

(lletra A, B, C, D o E)?

Per què?