cINGLES

Nm. 110gener-febrer-mar-2014

BUTLLET INFORMATIU

Agrupaci Cientfico-Excursionista de Matar

2130

?

?

INGLESCAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar

Premi Tassis Torrent de premsa comarcalBUTLLET INFORMATIU

Nm. 110

SUMARI

Pot

ada:

L

agul

la (n

678

) i e

ls c

ingl

es d

e la

Des

dent

agad

a, d

es d

e la

Cov

a de

lA

rcad

a (M

onts

erra

t Sud

) -

fot

o: M

anel

Pun

sola

EDITAAgrupaci Cientfico-Excursionista de MatarFundada el 1898 - Medalla dOr de la ciutatPge. del Pou dAvall, 1 (Baixada de les Escaletes)08301 MATAR Tel.-Fax 937 550 837info@agrupe.cat / http://www.agrupe.cat

ADHERIDAFederaci dEntitats Excursionistes de CatalunyaFederaci Catalana dEspeleologia

EDITORIALgener-febrer-mar-2014

EDITORIAL:El dret a decidir i el Dret de Petici 3

AGENDA:Activitats programades 5

ARXIU FOTOGRFIC: Tur de lHome (1967) 5

LA RESSENYA DESCALADAAgulla de Sant Segimon (1.166 m) (Montseny) 7

QU HEM FET?Escalant pel Pirineu: Roc Colom (2.724 m) 8Agulletes Crniques: Serrat del Miracle 10

LBUM FOTOGRFICAlta muntanya 2013 (segona part) 15

ACTIVITATS REALITZADESLes Matinals de lAgrupe 2013 (I) 16 Les Matinals de lAgrupe 2013 (II) 17Marxa Nocturna: 5a Passejada sota la llunaPlena als 7 Turons de Matar 19Gombrn - Capdevnol 21 Port Lligat - Cap de Creus - Pla Tudela - CalaPortal 22

APUNTS DHISTRIALAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar,pionera de lexcursionisme juvenil 24

NOTICIARI:Informacions generals 30

Sumari i Editorial

3 131

EL DRET A DECIDIR I EL DRET DE PETICIEl Pla B de lAssemblea Nacional Catalana, promou que els catalans demanin al Parlament una declaraci dindependncia fent s del dret de petici i ha donat el tret de sortida a una campanya que promou que els catalans demanin al Parlament que esgoti totes les vies per celebrar la consulta i que, en cas que aquesta no sautoritzi o que lEstat no accepti el resultat, declari unilateralment la independncia. La iniciativa es basa en el dret de petici, que reconeix la legislaci catalana, espanyola i internacional i que permet als ciutadans demanar a qualsevol administraci que actu en una matria que afecta el seu inters o el del conjunt de la societat i que sha legislat. La campanya busca que la societat civil acompanyi i comprometi el Govern i el Parlament en el procs del dret a decidir.En el mateix moment en qu siniciava el trmit parlamentari de la llei de consultes, lANC ha presentat i donat el tret de sortida a la campanya Signa un vot per la independncia, a travs de la qual sanima els catalans a exercir el seu dret de petici davant el Parlament. La petici concreta no s altra que instar la cambra catalana a esgotar totes les vies per fer possible la celebraci de la consulta no ms tard del 31 de maig del 2014. A ms, sinsta els representants electes catalans perqu, en cas que aquesta fracassi perqu el govern espanyol no lautoritzi o no accepti els resultats, declarin unilateralment la independncia de Catalunya.Aquesta darrera petici sadrea no noms als diputats al Parlament, sin tamb als diputats i senadors a les Corts espanyoles i als alcaldes i regidors dels municipis catalans. Sha fet aix perqu no es pot descartar que lEstat suspengui lautonomia catalana i, en aquest cas, el Parlament no tindria competncies per els representants legals dels catalans continuarien sent-ho.La recollida de signatures ja sha iniciat en el mateix acte de presentaci. Podran signar -noms presencialment- majors de 16 anys i tant catalans com espanyols i estrangers. El paper de lANC ser nicament fer de dipositria i fer arribar totes les peticions el mateix dia al Parlament. Segons els responsables de la campanya, no sha previst una data de presentaci de les signatures perqu aquesta s noms una eina que es far servir en cas que la llei de consultes no tiri endavant o que el govern espanyol no accepti els resultats de la consulta. El Parlament haur de tramitar la petici a travs de la comissi de peticions i donar una resposta en el termini de tres mesos a partir de la presentaci.Aquesta campanya pretn que la societat civil participi del procs pel dret a decidir. Lobjectiu ltim s que els catalans donin suport al Govern i el Parlament,que ja estan fent la seva feina. A ms, leina pot servir per comprometre el poder executiu i legislatiu amb la celebraci de la consulta perqu posa una data clara.La campanya es finanar amb aportacions dels signants, que, ser simblicament 1 . Aquests recursos tamb finanaran una altra pota de la campanya amb el nom de From Catalonia to the world i amb lobjectiu de fer extensiu al mn el coneixement de Catalunya i la seva voluntat de ser independent.

DISSENY: Alsina Disseny CORRECCI LINGSTICA: Pepa Fernndez COLLABORA:

Via Catalana, sector Cabrera, 11 setembre 2013 (Foto: Internet)

4132

?

AGENDA DACTIVITATS PROGRAMADES

ARXIU FOTOGRFIC

Data Ms informaciActivitat

Activitats programades i Arxiu fotogrfic

5133

TUR DE LHOME (1967); (desquerra a dreta): Ramon Bofill, Pere Busquets, Gustau Comas, Rafi Mateo, Miquel Sala i Carles Sans

-es tracta duna foto de larxiu den Joan Capdevila Meu-

GENER 201419, diumenge Collectiva: 2n tram de la 1a etapa del GR-83. Collsacreu-Breda Viabrea Vctor Ligos23, dijous Projecci: El Danubi pel carril bici, pedalant de Passau a Viena Jaume Parera i ngels Brians FEBRER 2014 02, diumenge Matinals de lAgrupe: Tur den Cabanyes Enric Castells08, dissabte Collectiva: Raquetes de neu a la Tossa Plana de Lles Francesc Safont-Tria09, diumenge Raquetes de neu a Cap del Rec (Circuit Catal de Raquetes de Neu) Francesc Safont-Tria20, dijous Projecci: Sud de Sucia Manuela Martn 21, divendres a 23, diumenge El Dorado (Ski&Snowboard) Vallnord (Andorra), Prova Internacional Joan Masferrer

MAR 201402, diumenge Matinals de lAgrupe: Torrassa del Moro Carles Villar08, dissabte i09, diumenge 25a Cursa dEsqu de Muntanya (Alt Pallars - Certascan). Trofeu Sergi Escalera. ACE20, dijous Projecci: Normandia i Bretanya Jos Ll. Rodrguez i Josep M. Amador23, diumenge Collectiva: Serra del Bolet (Mediona) Manuela Martn

6134

Qu h

em fet

?

La ressenya descalada

7135

AGULLA DE SANT SEGIMON (1.166 m) (Montseny)

per Jordi Fit i Girvs

Dificultat: Difcil (IV, amb un pas de V)Llargada: 30 metresHorari: 30 minutsObservacions: Un dia, per casualitat, tot fullejant el volum 2 de Les Nostres Muntanyes, vaig trobar-me la ressenya daquesta escalada. Passat un temps, vaig convncer lImma Font per venir a enfilar-nos a aquesta agulla. Iniciem lescalada per la fissura on trobarem un parell de pitons, IV. En arribar a larbre hem de decantar-nos cap a lesquerra i superar un desplom amb un pas de V. Una vegada fet aquest moviment trobarem un altre clau. Seguim cap a lesquerra per anar a cercar la cara sud de lagulla, passos de III . Aquest tram s de bon protegir, a ms hi trobarem un altre pit. Reuni (2 espits, cadena i anella) en un repl a la cara sud, uns 25 metres de llargada. Als nostres peus hi ha la savina del rpel original. El cim de lagulla queda uns cinc metres (I) per sobre de la reuni. La via est equipada amb claus, per s recomanable portar un joc dencastadors i bagues.Descens: Per baixar. farem un rpel duns 20 metres per la cara sud.Aproximaci: Podem deixar el vehicle a Collformic. Comencem laproximaci pel GR seguint el cam que va al Matagalls. Girem a lesquerra (Indicadors de Sant Segimon) per una pista just a sota del Tur den Bessa que seguim fins al Pla de Cent Sous. Desprs de passar per una raconada molt bonica i creuar el riu, el cam planeja fins a la Font de Sant Miquel. Seguim la pista fins al Coll de les Tres Creus, lagulla es veu al fons del torrent. Deixem el cam per baixar per un corriol (marques de pintura i fites) fins al Torrent. Una mica abans darribar-hi (hi ha unes falgueres), hem de flanquejar a lesquerra sense cam fins a trobar el coll est de lAgulla, tram molt perdedor. Hem de comptar una hora i quart per fer laproximaci.Ms informaci a: h t t p s : / / s i t e s . g o o g l e . c o m / s i t e /escaladesfacils/montseny

Qu h

em fet

?

8136

El dia 4 de juliol de 2013 vam quedar amb uns companys de la feina i un amic de Barcelona per anar a fer una caminada al Pirineu, per al final els vaig convncer per enfilar-nos al Roc Colom. Diuen que s el cim ms difcil de la Cerdanya. La seva via normal t uns cent metres de llargada i una dificultat de PD, amb alguns passos de III+ molt segurs. De fet, aquesta muntanya s molt coneguda per la cresta que la uneix amb el Peiraforca, una escalada de ms categoria, que va ser la que el vescomte Jean Ussel i el guia Marfaing van utilitzar lany 1899 per fer-hi la primera ascensi. Sortim de Matar ben aviat del mat per anar fins al refugi de Malniu (2.124 m) on hem deixat el vehicle, el prquing s de pagament. Desprs de passar per caixa sortim pel GR-11 direcci al refugi dels Engorgs. El cam planeja inicialment per enfilar-se a un collet i entrar a la Vall dels Engorgs. El passeig pel mig del bosc s molt agradable. Hem travessat alguns rierols que porten molta aigua, a causa de les abundants pluges daquest any. Finalment, sense deixar mai el sender ens enfilem cap al refugi on de nou hem tingut alguns problemes per creuar els torrents. Ens aturem una estona al Refugi Folch i Girona (2.379 m) per refer les forces, menjar i beure una mica. El dia

s bo, per fa molt vent, seguim amunt direcci a la Portella de Meranges. Abandonem el GR, per encara podem seguir la ruta normal que va al Puigpedrs. Des de la Portella de Meranges, la visi del Roc Colom s impressionant, tot el grup ens hem quedat sense paraules. Al coll, el vent s molt fort, per hem decidit acostar-nos fins al peu de via a veure si millora. El corriol per accedir a la base de la cara sud no est molt fressat, per hem trobat alguna fita. Hem danar avanant direcci Nord-est sense perdre massa altura; al final, desprs de superar un caos de blocs, arribem al collet per la seva part inferior. Al coll sud (2.660 m) daquesta roca hi trobem linici de la via normal, que segueix laresta sud. Laproximaci ha estat molt llarga, ms de tres hores, per per sort lindret queda a recer del vent. De seguida he iniciat els preparatius de lescalada i, assegurat pel Jordi Estaragus, he comenat a pujar. Dentrada, he esquivat una gran placa per lesquerra amb algun pas de IIon, per equipat amb parabolts. Desprs trobarem una petita fissura que sha de superar i tornar cap a la vertical del punt de partida. El pas s difcil III+ i no est equipat, he collocat un tasc i desprs un friend per facilitar lescalada als segons. Tirada duns 25 metres, la primera reuni est equipada amb un parabolt

ESCALANT PEL PIRINEU CATAL:

per Jordi Fit i Girvs

El Roc Colom, sel coneix sobretot per la fama que t la seva cresta que luneix amb el Peiraforca, per, daix, ja en parlarem en una altra ocasi. Ara voldrem divulgar aquesta atpica escalada al Roc Colom per lAresta Sud. Laproximaci va ser des del Refugi de Malniu pel Refugi J. Folch i Girona i la Portella de Maranges.

El R

oc C

olom

des

de

La

Port

ella

de

Mar

ange

s -

fot

o: J

ordi

Fit

Roc Colom (2.724 m). Aresta SudVia Normal (95 m / AD / III+)

Primera reuni (foto: Albert Pujol)Primer llarg (foto: Albert Pujol)

Qu hem fet?

9137

Segon llarg (foto: Jordi Fit)

amb una anella i algun pit. De fet es tracta dun dels punts que sutilitzen per rapelar. Han pujat lIgnasi i el Jordi que van lligats als dos caps duna corda de 60 metres i desprs lAlbert que va amb una corda de 30 metres. La segona tirada sembla ms difcil, dentrada he fet una ziga-zaga primer a la dreta i desprs a lesquerra per esquivar un desplom. Es tracta dun pas de IIn equipat amb bones expansions. Tot seguit sha danar cap a la paret on hi ha una canal-xemeneia molt vertical; de fet, no coincideix amb la descripci de la via que sembla que hauria danar ms a lesquerra. Segueixo els tres o quatre parabolts que tinc al davant, amb algun pas de III+. No he collocat cap encastador, per era fcil fer-ho, amb les assegurances fixes de la via ha estat suficient per passar amb seguretat. He hagut daturar-me, la corda de 30 metres de lAlbert no dna per a ms. Improviso una reuni en una plataforma amb un pont de roca i un parabolt. Han pujat els tres escaladors. La reuni original mha quedat a uns 10 metres per sobre. Segueixo amunt per un terreny ms fcil, amb algun pas de IIn allat, he passat de llarg de la installaci de rpel per continuar direcci al cim. Sha danar collocar-hi algun tipus de material dautoprotecci. He tornat a tenir problemes amb la llargada de la corda i mhe vist obligat a muntar una altra reuni intermdia als 30 metres. He pogut collocar un pont de roca i un friend. Ha pujat tothom i ara s amb una ltima tirada curta, uns 10 metres de Ir grau, he arribat al cim, on he muntat lltima reuni aprofitat un gran bloc. Al costat mateix hi havia un parabolt que no he vist. Passats uns minuts, ja som tots a dalt, moments dalegria de tot el grup. Lescalada ha estat ms llarga i complexa del que sesperava. LAlbert en pujar ha deixat muntat un passam per poder baixar amb seguretat fins a la reuni del rpel. Sha fet tard, sn ms de les tres de la tarda i encara hem de baixar. Jo tenia previst fer un parell de rpels curts, per ara ja veig que ms aviat seran tres. El Primer rpel lhem fet des del cim de lagulla fins a la segona reuni de la via, uns 25 metres. Des daquesta estreta plataforma sha de fer un segon rpel,

Cim Roc Colom (foto: Albert Pujol)

bastant vertical duns 30 metres, que ja ens deixa a la primera reuni. Encara ens falta un tercer rpel duns 20 metres fins a terra. Les tres reunions estan equipades, com a mnim, amb un parablot amb anella i alguna cosa ms. Est clar que amb cordes ms llargues haurem anat millor, per la informaci de la via no era molt clara i tenia algunes contradiccions. B, al final som tots a baix, cansats per molt contents. Aprofitem per dinar, abans diniciar el descens cap al punt de partida. En baixar, hem trobat un grup descoltes que ens han dit que passarien la nit al refugi dels Engorgs. Un dels nois ens ha preguntat si havem vist un excursionista que shavia perdut al Puigpedrs, ja fa estona que volta un helicpter amunt i avall. En arribar al refugi, hem trobat un parell de bombers que ens han preguntat el mateix. Hem arribat al refugi a les vuit de la tarda, total unes 11 hores entre la caminada i lescalada. Hem decidit anar a sopar a Bellver de Cerdanya per acabar b la jornada. Al cap dun parell de dies hem sabut que lexcursionista va aparixer sa i estalvi en una estaci de tren de la Cerdanya francesa. Ascensi feta per Albert Pujol, Ignasi Farinyes, Jordi Estaragus i Jordi Fit.Podeu descarregar-vos una ressenya tcnica amb la informaci bsica per kfer la via a la segent direcci: https://sites.google.com/site/escaladesfacils/pirineus

10138

Qu h

em fet

? A G U L L E T E S C R N I Q U E S: Serrat del Miracle

per Manel Punsola, Miquel Sala i Xavier Varela (text i fotos)

per Albert Cabr Cano (amb la participaci de Bernat Jorba Morros (EGAN) i ric Sol Sarl (Geleg)

SERRAT DEL MIRACLE, CARA NORD

Desprs duns quants anys de voltar per entre canals, agulles, parets i torrents montserratins, vrem decidir posar-nos en una feina una mica ms productiva; la de classificar tots els noms de la muntanya, daix en diem Estudi toponmic de la muntanya de Montserrat.Un cop la feina comenada, ens quedem parats de les mancances que existeixen en la denominaci de molts dels seus accidents geogrfics. Dit duna altra manera, ens adonem que resten encara per batejar moltes roques. Que racons, que lescalada moderna ha fet seus, restaven sense denominaci. Per altra part, que els treballs cartogrfics editats sobre la muntanya, moltes vegades, no es posaven dacord amb la situaci dels noms sobre ella. Aquesta feina de recopilaci, classificaci, denominaci i numeraci lhem volguda batejar com a Agulletes Crniques una estranya i desclassificada malaltia que ens ataca molts caps de setmana per que ens serveix per conixer, compartir i divulgar la nostra estimada muntanya.s aix que agafant de referncia mapes, guies i revistes de muntanya sobre Montserrat, i basant-nos, sobretot, amb els treballs de quatre montserratins illustres (Joan Cabeza i el seu mapa del 1909; D.

Ramon de Semir i dArquer i el seu mapa de classificaci i numeraci dagulles del 1949; Josep Barber i Suqu i la seva obra Montserrat pam a pam del 1975; i Ramon Ribera i Marin i la seva guia de Camins i canals de Montserrat del 1979), ens posem en una dilatada feina, que, sincerament, no sabem quan podrem donar per acabada. A mida que aprofundim en el coneixement de la muntanya, ens adonem del que encara queda per descobrir, donant a la paraula, naturalment, un significat absolutament teric.Aprofitem aquesta finestra oberta que ens ofereix Cingles per anar publicant alguns dels treballs que ja donem prcticament per acabats. Per a la vegada els completarem amb un apunt fotogrfic literari per a un millor coneixement de la flora montserratina, que anir a crrec den Xavier Varela. En Miquel Sala, ens continuar illustrant sobre les vies descalada de la muntanya, en algunes de les agulles de la regi en que estarem treballant.

LAgulla del Miracle, Cor de Be i lAgulla Vista.Entre els colls del Miracle i de Porc, se situa una petita carena de tres agulles un xic penjada entre dues de les grans regions

de la muntanya: Els Ecos, a lest, i els Frares Encantats, a loest.Encara que Semir les situa dintre de la primera, Els Ecos, no deixa de ser un apndix de la segona, els Frares Encantats,

Qu hem fet?

11139

A G U L L E T E S C R N I Q U E S: Serrat del Miracle per Manel Punsola, Miquel Sala i Xavier Varela (text i fotos)

SERRAT DEL MIRACLE, CARA SUD

a la qual suneix pel Coll de Porc, lloc habitual daccs pel vessant nord, des de la carretera o des de Can Maana. En canvi resta fora allunyada per lest, o sigui per Ecos, de la primera roca caracterstica de

la regi; la Roca den Guillot. Per dir-ho duna altra manera, el Coll del Miracle, que tamb t accs des del nord, per cam des de la carretera, separa ms que uneix les tres roques amb la carena dels Ecos.

La primera foto panormica. Mostra aquestes roques vistes des del nord. Ja sabeu de limportant desnivell daquest vessant de la muntanya i no s estrany que transmeti un carcter vertical, ferstec i daparena inaccessible; poques vies dascensi, al marge del cam dels dos colls. Hem destacat els contraforts septentrionals de les tres agulles i hem recollit alguns altres accidents rocosos que destaquen clarament enmig de lespessa vegetaci daquests vessants.Entre totes aquestes, destaquem la Roca Miraculosa, nm 919, un evident contrafort que resta, pel que nosaltres sabem, rfena dascensi. La nm 914, lEspatlla de la Vista, s un contrafort que ofereix un excellent punt de vista del vessant nord de les dues regions. Shi puja fcilment des del mateix Coll de Porc esgarrapant un parell de canals.

La segona foto panormica. Mostra el vessant sud daquesta curta carena, que ocupa la capalera dels torrents de Cirers i del Castell, ambds

menen aiges al Torrent de les Grutes. El segon, en traiem el nom del mapa de Cabeza del 1909, defineix b aquest tram de torrentada que baixa des del Coll de Porc.Laccs a aquest vessant, es fa pel cam transversal de la travessa de Montserrat, que passa per la base de les tres agulles i t com a lloc ms prxim conegut el refugi Vicen Barb. En mitja horeta de cam, des del refugi, ens plantem a peu de roques.Hem numerat i batejat aquests dos contraforts, sota el cam i ben visibles des de molts llocs; nm 930, Totxo del Capgrs; i nm 931, El Nan Buf.A lesquerra i sobre el Coll de Porc, es veuen les darreres roques de la carena dels Frares (Novici i Frare Amadeu) que es desprenen directament del Frare Gros.

El dibuix del mapa.Aquest croquis o dibuix sobre el mapa de la zona del Serrat del Miracle est basat en el mapa topogrfic de lEditorial Alpina per degudament actualitzat segons les nostres indagacions. Es veu clarament com fer laproximaci tant pel Nord (Cam i Canal del Miracle), com pel Sud (cam del Refugi Vicen Barb).

Qu h

em fet

?

12140

ESCALADES: Agulla del Miracle, El Cor de Be i Agulla Vista

Els autors de larticle el maig del 94 a lAresta Sud de lAgulla del Miracle (foto: Xevi Varela)

Hem decidit de divulgar totes les vies que es coneixen de les tres agulles, tant de la Cara Sud (vegeu la foto de la dreta) com de la Cara Nord (vegeu la foto de baix). La dificultat no supera el IV en cap de les vies del vessant Sud que sn escalades curtes i assolellades. En canvi, al vessant Nord, que resulta ms desconegut, les vies sn ms dificultoses, arribant al V+, 6a i A1. AGULLA VISTASituats al Coll de Porc, cal seguir el corriol cap a llevant. Immediatament, i a m esquerra, passarem a frec daquesta agulla i al seu peu ens trobarem amb les balmes anomenades den Saur o de Coll de Porc, aptes per pernoctar-hi o per aixoplugar-se. Aquest monlit s el ms volumins de tots tres.Existeixen tres vies; Via Normal o GEDE, Via de la Paret Est i Via Xurripuski.La Via Normal o GEDE solca lagulla per la cara de ponent, la que mira als Frares Encantats i va ser oberta a labril de 1945 per F. Esquerdo i Alls. Cal iniciar lascensi per una alzina, les branques de la quan ajuden a pujar, encara que alguns prefereixen fer un pas desqueneta. Es continua recte amunt per una zona molt vertical i de poca presa fins a una roca dun to fosc des don cal flanquejar cap a la dreta fins trobar laresta sud que cal remuntar i que s prou ajeguda com per no presentar dificultats.La Via de la Paret Est segueix una marcada fissura i es presenta atapeda de vegetaci, per amb poca dificultat, fins sota dun sostre per on cal flanquejar cap a lesquerra fins a trobar laresta Sud, per la qual prosseguirem fins a dalt. El descens es fa per mitj dun rpel de 20 metres des duna alzina que hi ha a lesquena de laresta.La Via Xurripuski, MD+/A1 de 115m, va per la cara Nord i va ser oberta lany 2003 per David Hita.

EL COR DE BESituats al peu de lAgulla Vista, caldr seguir el cam fins que ben aviat ens trobarem tamb a la banda esquerra El Cor de Be. Existeixen cinc vies; Via Normal, Via 2006, Via Bages, Via Penitentia, i Esper ZX. La Via Normal que recorre la cara Sud, no presenta dificultat i resulta una senzilla escalada que sinicia en una canal herbrada i ben visible. A prop hi ha la Via 2006 equipada amb espits, oberta per J. Baqus el 9-11-06.En canvi, pel vessant Nord discorren tres vies; la Via Bages, oberta per J. Costas i J. Rabella el 30-10-66, molt curta per una mica ms difcil, i que s el lloc per on es fa el rpel. LEsper ZX que va per laresta NE, el va obrir Remi Bresco labril del 1992. Tamb hi tenim la Via Penitentia, que va obrir David Hita el 1999.

AGULLA DEL MIRACLESituats al peu dEl Cor de Be, caldr continuar tamb el mateix cam fins trobar a lesquerra lAgulla del Miracle. Existeixen tres vies; Via Normal, Via Doble Corda i Via Ex Vot.La Via Normal va ser oberta lany 1941 per V. Barb, J. Vendrell i R. Estrems. Aquest monlit, en la seva cara sud, t una gran berruga que forma dues fissures. La fisura de lesquerra constitueix el que es denomina la Via Normal, que es puja sense dificultats. La fisura de la dreta que determina la que es coneix com a Via Doble Corda, cal pujar-hi emprant la tcnica de lescalada artificial. Desprs duns pocs passos, ens permeten situar-nos damunt la berruga i fcilment ja remuntarem laresta fins al cim.Per la Cara Nord tenim la Via Ex Vot, de 75 m i una dificultat MD+/Ae va ser oberta lagost del 2003 per David Hita.

Qu hem fet?

13141

Artjol, detall del el fruit

FLORA MONTSERRATINA: lArtjol, una planta i una toponimia

LArtjol com a planta. LArtjol (Smilax aspera), s una liana espinosa. T fulles coricies, en forma de cor i amb el marge una mica espins. Aquesta planta enfiladissa, tpicament mediterrnia, prolifera sempre a la terra baixa i s molt freqent en els alzinars, garrigues i bardisses. A lartjol, sel coneix tamb amb els noms de sarsa, aritja, sarsaparrella, banya de bou i matavelles. s verda tot lany i senfila en altres plantes grcies a circells que li surten de dos en dos a la base del pecol. No t gaire densitat de fulles, sn esparses, coricies i lluents. Al marge del limbe i a lanvers normalment hi t petites espines. Les fulles tenen entre 4 i 10 cm, sn perennes i presenten 5 nervis principals al limbe, la fulla t una forma que recorda a la dun cor. T plantes amb flors masculines i plantes amb flors femenines (diocia). Floreix a finals destiu amb flors groguenques, que a la tardor es transformen en uns petits fruits rodons i vermells. El seu fruit apareix entre octubre i gener, s una baia petita, sn carnosos, esfrics i de color vermells que es presenta en forma de rams. Es reprodueix per llavors i per rebrots que neixen i sescampen des de la base de la planta.Usos: Amb els seus fruits es fan begudes refrescants. Larrel daquesta planta t propietats estimulants i depuratives. Antigament larrel es va fer servir per tractar les malalties venries. Dioscrides en De matria medica descriu les propietats anti ver daquesta planta. A causa daquesta suposada propietat molts emperadors romans com Claudi, Calgula o Domici, prenien preparats daquesta planta amb finalitats preventives.A Montserrat, lartjol, el trobem per tot arreu i a les canals sol entrebancar-nos el pas, creant un esps entramat en el sotabosc. s per aix que la seva popularitat ha fet que es transforms en un topnim.

LArtjol com a topnim.Hem dit que lartjol s una caracterstica liana espinosa que els descobridors de la muntanya lhan convertit en topnim fora habitual.s aix com van batejar amb la canal que des de la Serra de les Lluernes baixa aplomada per la cara nord, fins atrapar el cam de lArrel, traant una profunda torrentera entre el Serrat de les Barretines -on hi ha lagulla del Projectil- i el Cavall Bernat. Per tamb una bonica agulla a la part sud de la muntanya porta aquest nom i explicarem el perqu.Ramon de Semir, numera un cap de carena a la part baixa de la regi dels Ecos amb el n 260 i li dna una alada de 865 m. s una brancada evident, cap a loest, del Serrat del Fara. Josep Barber, en el seu Montserrat pam a pam, per precisar, anomena les dues darreres cotes daquest brancal Serrat del Fara Occidental (pg. 164 i 170), respectant la numeraci -159 i 160- de Semir. Deixa ben clar en lexplicaci les caracterstiques de la darrera cota davallar fins a trobar la cresta final del Serrat, que cau verticalment damunt de la torrentada de lEstevet per lesquerra i damunt de la torrentada de la coma dels Naps de Baix per la dreta. Per no podia passar eternament desapercebut aquest pany de paret tan net, altiu i isolat. s aix com el primer dia de lany 1983, Santi Llop i Anna Massip, obren una bonica via a la cara oest de lagulla, que anomenen Armoniosa Sinfonia i bategen lagulla com de lArtjol, preciosos noms per a una excepcional estructura. Posteriorment, el 2001, sobre la via Surfers paradsi es bateja el contrafort est com a Contrafort de lArtjol i li donem el n 695. Finalment, el 2003, sobre la via Cloc i piu que anomenen Roca de lAritjol, n 1098, ja dintre de la canal de la Coma dels Naps de Baix.

Artjol, detall de la fulla

14142

lbu

m fot

ogr

fic

lbum fotogrfic

15143

ALTA MUNTANYA 2012 (segona part) Tots els interessats en publicar les seves ascensions poden enviar les fotos indicant el lloc, el dia i la gent a: busquetscomas@yahoo.es

Pedraforca (2.506 m) Polleg Superior per Gsol, el 18-08-13 per Merc Maci, Gil Mas, Jordi Forns i amics dOssera

Balandrau (2.584 m), el 17-08-13 per Enric Castells, Montserrat Hugas, Elena Castells, Llus Pineda, Albert Francesc, Josep Ll. Argal i Albert Pujol

ALTA MUNTANYA 2013 (segona part) Tots els interessats a publicar les seves ascensions poden enviar les fotos indicant el lloc, el dia i la gent a qualsevol de les tres adreces:

nuriacc51@yahoo.es - francescsalmeron@gmail.com - busquetscomas@yahoo.es

Pic de Ratera (2.862 m), el 10-08-13 per Joan Guissasola, Walter Viciano, Imma Aymerich, David Bustos, Josep Pastor i Imma Cabr

Pic Rabad (3.045 m), el 11-08-13, Carme Fullerachs i amics de BCN

Pic de la Dona (2.702 m) per la Portella de Mantet i Vacivers, el 14-08-13 per Joan Guisasola, Jordi Isern, Narcs Tenas, Water Viciano i Jaume Mart

Le Hohneck (1.363 m), Les Vosges (Alscia) el 4-08-13 per Joan Fit, Carla Fit, Laura Galan, Jordi Fit, Agust Galan, Caarme Galan, Ferran Galan i Carme Garca

Puig de la Coma dOr (2.826 m), el 4-08-13, Jose i Joan Vallbona

Pic de Certascan (2.853 m), el 10-08-13 per Pilar, Jaume, Rosa, Josep i Joan Vallbona

Taga (2.038 m), el 4-09-13 per Joan Guisasola, Jordi Isern, Narcs Tenas, Josep Pastor i Jaume Mart

Gran Tuc de Colomers (2.934 m), el 13-09-13 per Enric Sabans, Josep Pastor, Walter Viciano, Joan Guisasola, Marc Pujol i Jaume Mart

Pic Verdaguer (3.133 m) pel Coll de Sotllo, el 26-09-13 per Jaume Mart, Walter Viciano, Joan Guisasola, Josep Ferrer i Enrique Valencia

Pica dEstats (3.143 m), el 26-09-13 per Jaume Mart, Walter Viciano, Joan Guisasola, Josep Pastor, Josep Ferrer, Narcs Tenas i Enrique Valencia

Montcalm (3.077 m), el 26-09-13 per Walter Viciano, Joan Guisasola, Enrique Valencia i Josep Pastor

Carlit (2.923 m), el 2-10-13 per Joan Guisasola, Walter Viciano, Josep Ferrer, Josep Pastor, Jordi Isern i Narcs Tenas

Pic de Bacivers (2.844 m), el 17-02-13 per Roger Fbregas i Toms Miralles

16144

Activ

itats

real

itzad

esLES MATINALS DE LAGRUPE 2013 (I)

per Enric Castells

TUR DE LINFERN 3 de febrer del 2013

Avui fem la primera matinal del 2013 per anar a conixer el Tur de lInfern, al costat del Montcabrer, un perfecte desconegut per la majoria de la gent. El punt de trobada s davant lAmbulatori del Cam del Mig i dall anem a buscar el Cam dAgell que passa per Can Gar, seguim cap al cementiri de Cabrera i envoltem la poblaci per anar a trobar el cam de la Font Picant. Deixem la pista i, per un petit i dreturer corriol, ens enfilem directament al Tur de lInfern (324 m) amb un vrtex geodsic i bones vistes sobre Matar i la costa. Esmorzem. Seguim pel cordal fins al final de la carena on es troba el conegut Montcabrer amb la seva caracterstica creu (documentada ja el s. XVII) i des don gaudim duna mplia panormica de tota la costa fins a la Gran Barcelona. Desprs de fer la foto de grup, reculem per dirigir-nos cap al Coll de Codera passant per sota Les Banyadores. Seguint des de la Font Picant de Cabrera, per camins de lltima Marxeta, arribem al Coll de Codera. Tornem a Matar baixant cap a la Roca den Punsola i entorns de la Torre Ametller fins trobar el Cam dAgell, primer, i el Cam del Mig, desprs, tot desfent el mateix itinerari del mat. Els participants han estat: Montserrat Torn, Pere Amors, Enric Castells, Montserrat Hugas, Carme Rodrigo, Carles Villar, Pere Busquets, Loli de Gea, Enric Bernabeu, M. Rosa Vila, Oriol Balfagon, Anna Pons, Elena Castells, Albert Pujol, Rosa Camins, Teresa Fernndez, Alba Mora, Teresa Fbregas, Xavier Rodriguez, ngela Guerrero, Joan Triad, Concep Gmez, Marta Belis, Quima Robles, Jordi Roca, Carme Reixachs i Jordi Domingo.

La segona sortida va tenir el punt de trobada al Clos Arqueolgic. Desprs de repartir-nos en diferents cotxes, vam fer el desplaament fins al punt de sortida que va ser davant de BDF dArgentona. Sortim del costat de la deixalleria dArgentona i enfilem cap a nord-est en direcci al Rovell de lOu, per anar cap un coll, al costat del Tur de les Rovires. Daqu anem a buscar el clos religis de lOasis per, desprs, enfilar cap a Can Nogueres de Mayans, passant pel Torrent den Gallifa, (que dna nom al fams Pi, que ara resta mort). Caminem cap a ponent per corriols que ens porten per les planes de Can Nogueres fins a Can Nogueres de Mayans on esmorzem. Seguim per les planes de la Gola fins a dalt del Tur de la Gola. La baixada, la fem envoltant el tur per ponent i davallant cap al sud per la Costa de Can Noms fins passar pel costat de la casa de Can Noms i anar a buscar el Torrent de Mayans que ens condueix a la Riera dArgentona, i riera avall fins al punt de sortida.En Josep M. Parera Pepus ha fet de guia amb la participaci de Pere Amors, Montserrat Torn, Isa Calsapeu, Maria Rodrguez, Isabel Rodrguez, Carme Rodrigo, Enric Castells, Montserrat Hugas, Albert Pujol, Rosa Camins, Pere Busquets, Merc Boixet, Carme Jan, Enric Bernabeu, Rosa M. Villa, Juli Torrents, David Cspedes, Carles Villar, Alba Mora, Oriol Balfagon, Vctor Ligos. Llus Pineda, Anna Pons, Francesc Serres, Quima Robles, Joan Triad, Teresa Fernndez, Xavier Rodrguez, Lidia Bosch, Alfons Freixas, Carme Reixachs, Jordi Roca, Loli de Gea, Concep Gmez i Elena Castells.

TUR DE LA GOLA 3 de mar del 2013

Dalt del Tur de lInfern (foto: Carles Villar) Cap al Tur de la Gola (foto: Carles Villar)

Can Nogueres de Mayans (foto: Carles Villar)El grup dalt del Montcabrer (foto: Carles Villar)

Tafanejar podria ser la definici daquesta sortida no programada. Ens diuen que en un bosc pels voltants de Vallgorguina hi ha escultures de fusta que imiten els moais de lIlla de Pascua i volem saber la seva ubicaci per si ens pot interessar de fer-hi passar la Marxeta, ja que enguany sortir de Vallgorguina. Organitzem una sortida extra pel Divendres Sant, amb el punt de trobada a Sant Sim i desplaament fins a Vallgorguina. Comencem seguint les marques grogues de la Via Verda que va cap a la Rectoria Vella, passa sota el pont de la pista al Corredor i segueix cap a la Casa de Colnies de Can Castellar on parem per esmorzar en unes taules porxades al costat del cam. Al final de la zona esportiva, deixem la pista principal i comencem a pujar. A lesquerra de la primera bifurcaci, trobem un moais i en recular i seguir a la dreta en trobem un parell ms. Fent ziga-zagues, anem a la pista que seguim a la dreta fins a un marcat revolt i per un corriol perdedor ens enfilem fins a dalt; primer anem al tur i desprs al dolmen de Pedra Gentil. De tornada, ens desviem per visitar lermita de Santa Eullia de Tapioles i abans de comenar a baixar passem pel costat del Suro Gran den Duran, un arbre monumental. Desprs, tornem a passar pel costat de la Rectoria Vella fent el mateix cam del mat, i acabem fent un vermut a la plaa del poble.LEnric Cartells ha estat linstigador i hi han participat Montserrat Hugas, Josep M. Parera, Carme Rodrigo, Carme Tosses, Teresa Fernndez, Albert Pujol, Rosa Camins, David Cspedes, Loli de Gea, Alba Mora, Enric Castells, Carles Villar, Joan Triad, Xavier Rodriguez, Elena Castells i Pere Busquets.

DOLMEN DE PEDRA GENTIL 29 de mar del 2013

Dolmen de Pedra Gentil (foto: Josep M. Parera)

Moai a Vallgorguina (foto: Josep M. Parera)

1781

LES MATINALS DE LAGRUPE 2013 (II)per Enric Castells

Tamb conegut com el Mirador del Montseny. Cal recordar que la sortida al Rocatell va ser la primera duna srie que es van fer sota el nom de Senderisme (vegeu Butllet nm. 2, pg. 30) i que foren unes caminades iniciades el 2006 i ms curtes que les Collectives. Ens trobem a Sant Sim i ens desplacem fins a Hortsaviny, disposats a descobrir aquest rac del Montnegre. La passejada comena cap al Tur de lHostal. Desprs duna paradeta per admirar la vall del Tordera seguim cap a Can Caselles on parem per esmorzar, al costat de la bassa. Cotinuem cap a Can Montsant que dna nom a les mines de coure que visitarem ms endavant i ens desviem per arribar al principal objectiu davui; el Rocatell, superba balconada amb vistes al Montseny, al castell de Montsoliu, Sant Celoni, Breda, Hostalric i fins on la vista allarga. Desprs visitem alguns testimonis de les mines de Can Montsant com el forat dun pou o lentrada en una de les galeries arran de cam. Tornem de les mines pel Coll Obert, voltant per la dreta el tur dHortsaviny fins a Can Pica, amb el seu forn de cal. Baixem cap a les alzines monumentals de Can Portell, aix com el pollancre i els llorers a la capalera de la riera de Pineda. La pujada fins a lermita de Sant Llop dHortsaviny, la fem per lantic cam dels morts (pels funerals).LEnric Castells ha fet de guia amb la participaci de M. Hugas, D. Vilaseca, D. de Gea, P. Busquets, C. Rodrigo, X. Rodrguez, M. Torn, C. Villar, A. Mora, A. Sans, G. Prez, M. Boixet, V. Ligos, T. Gurrera, A. Montero, M. Pons, S. Leardy, M. A. Leardy, P. Conejo, T. Fbregas, Ll. Filb, J. Gmez, A. Pujol, R. Camins, C. Jan i R. M. Juli. En aquesta sortida, tamb shi van afegir 13 raqueters.

EL ROCATELL 2 de juny del 2013

CASTELL DE PALAFOLLS 7 dabril del 2013

De tornada a Palafolls (foto: Rosa M. Juli)

Activitats realitzades

Aquesta ha estat una sortida curta amb un desplaament llarg. El punt de trobada ha estat a Sant Sim i all hem fet la repartidora per utilitzar menys cotxes i anar fins a Palafolls. Sortim dEl Palauet (polisportiu obra dArata Isozaki, 1991-96). Fem un petit recorregut urb per anar a buscar la plana frtil de la dreta del Tordera tot vorejant, per llevant, la cresta allargada de la muntanya. Distingim la silueta del castell per lanem flanquejant per sota. Ens desviem a lesquerra per un cam que senfila directe. En una bifurcaci ens dividim en dos grups, mentre uns tiren pel dret fins a dalt, els altres segueixen un corriol a lesquerra fins a la pista que puja de Pallafolls al castell. El castell de Palafolls s un edifici militar medieval situat dalt del Tur del Castell (154 m). La fortalesa es troba a la cresta duna muntanya allargada i de poca elevaci que sestn quasi parallela al riu Tordera. Molt enrunat, fou construt per dominar el curs baix i la plana frtil del riu Tordera, en un lloc estratgic per controlar el cam ral de Girona a Barcelona per la costa. Va esdevenir centre de la important baronia de Palafolls dins el comtat de Girona. Lermita del castell s, malgrat tot, potser la part ms sencera. El cam de tornada, el fem per laltre costat, a ponent de la muntanya, per camins interessants i molt florits; la primavera ja es desperta.LEnric Castells com a guia i la participaci de Montse Hugas, David Cspedes, Josep M. Parera, Carme Rodrigo, Carles Villar, Alba Mora, Montse Torner, Pere Amors, Tere Hernando, Lola Redondo, Pere Busquets, Joan Arroyo, Estrella Speth-Nagy, Loli de Gea, Carme Tosas, Rosa M. Juli, Joan Triad, Teresa Fernndez, Enric Bernabeu, M. Rosa Villa, Jordi Roca i Carme Reixachs.

Castell de Palafolls (foto: Carles Villar)

Dalt del Tur de les Guilles (foto: Carles Villar)

TUR DE LES GUILLES 5 de maig del 2013

La sortida des de Sant Pol ens permet fer el desplaament en tren. De lestaci de Sant Pol voregem la platja pel costat de la via del tren fins a Roca Grossa, entre el terme de Sant Pol i Calella. Passem la carretera pel pont de vianants i enfilem cap a les Torretes, antigues edificacions de telegrafia ptica (1849) amb fantstiques vistes de la costa tant de lAlt Maresme fins al cap de Tossa com del Baix Maresme fins a Montjuc. Baixem cap al Far de Calella amb bones vistes sobre la platja i pugem per un cam, que ms endavant es torna una pista, cap al Tur de les Guilles, abans, per, en un revolt del bosc ens aturem per esmorzar. Continuem pendent amunt sempre per pista fins al tur, per no s gens espectacular ja que es troba al costat del cam. Desprs de la foto de grup comencem el retorn baixant per la vena i frtil vall de Golinons, molt bonica i endreada. Cal destacar les palmeres de Can Freixa i lesvelta silueta de la finca de Can Mascar. Una breu pujada per passar per sobre el tnel de lautopista i directes a Sant Pol. Cam de lestaci ens desviem per fer una visita a lermita de Sant Pau (s. x) i mentre esperem que arribi el tren encara tenim temps de visitar la fira de Sant Pon que han muntat all al costat. Excursi preparada per Enric Castells amb la participaci de M. Hugas, G. Reig, V. Prez, J. Arroyo, M. Uribe, M. Arroyo, P. Amoros, M. Torn, L. de Gea, C. Tosas, C. Villar, A. Mora, A. Mayorga, T. Camins, M. Suri, M. Fernndez, T. Fernndez, J. Triad, J. Costa, T. Fbregas, A. Guerrero, A. beda, M. Daz, D. Gmez, R. M. Bosch, J. Lozano, C. Reixachs, J. Roca, E. Castells, P. Conejo, M. R. Juli, M. Costal, P. Peiris, M. A. Leardi, X. Rodrguez, A. Pons, E. Bernabeu, P. Busquets, L. Osorio, Soban, R. Picolo i M. Gonzlez.

17145

Pujant cap a Hortsaviny (foto: Rosa M. Juli)

El Rocatell (foto: Carles Villar)Antiga torreta de telegrafia (foto: Carles Villar)

18146

Activitats realitzades

19147

MARXA NOCTURNA 5a PASSEJADA SOTA LA LLUNA PLENA ALS 7 TURONS DE MATAR

per Pere Busquets i Comas

Ja han passat un parell danys i tornem a repetir la Marxa Nocturna, aquesta vegada ser la 5a Passejada Sota la Lluna Plena als 7 Turons de Matar. Primer de tot cal assenyalar que ha estat la millor nit de lluna plena de totes les edicions i en canvi sha convertit en la marxa nocturna que ha registrat la pitjor participaci. Costa de fer un escrit sobre una mateixa activitat que cal anar repetint cada dos anys i a ms fer-ho sempre de forma diferent, per ho intentarem.Enguany les inscripcions han estat ms redudes i possiblement un factor important hagi estat el risc de pluja que planava sobre lesdeveniment. Atenent que lanterior edici es va haver de suspendre per mal temps, una setmana, a causa de les pluges, creiem que va fer que la gent ans esperant fins al darrer moment. Com que les previsions metereolgiques sn cada vegada ms encertades, ens trobem que la gent es va esperant fins a darrere hora a decidir-se. Per tamb hi pot influir el tema de la publicitat i de com fem arribar la notcia al pblic. El cas s que quan sapunta molta gent lxit s dels organitzadors i quan sapunta poca gent la culpa s de la gent. Sigui com sigui, el cas s que a les dotze de la nit del dissabte 25 de maig, es va fer la concentraci de tots els participants al monument Antoni Sors (al final del Nou Parc Central de Matar, darrere ledifici de la Policia Local) i, com a novetat, aquest any, a la sortida, es va repartir caf i melindros per a tothom. Durant lespera es va aprofitar per acabar domplir les inscripcions de la gent que shavia inscrit per entitat bancria, ja que nicament tenem un nom i res ms (ens calia disposar de ladrea postal, del telfon i sobretot de ladrea electrnica). Desprs, quan va ser la una de la matinada del diumenge 26 de

maig, es va donar el tret de sortida. Aquesta vegada la marxa era guiada. En anys anteriors shavia marcat sencera i la gent seguia els senyals, per ens trobvem amb el dilema que sanava massa de pressa i la gran majoria arribava molt abans de les sis del mat al control del Tur de Mata amb el problema dhaver-se desperar massa temps per gaudir de la sortida del sol. Aix doncs, enguany lorganitzaci va disposar dun guia al capdavant, un altre que feia descombra al darrere i dun parell de persones ms pel mig per evitar desorientacions.Com sempre, es va comenar a resseguir el terme de Matar pel Tur de Cerdanyola. Dall es van dirigir cap al Tur den Dori, a la part alta del Parc Forestal, gaudint duna illuminada vista sobre Matar i el mar, amb una lluna fantstica. Tot seguit es va anar a la recerca del Tur den Cabanyes pel poc conegut cam de les fites. Ara li tocava el torn al Tur den Tarau, la mxima alada del terme, molt amagat. Desprs calia passar per Can Bruguera on es va fer una pausa per observar el firmament. Amb aquesta finalitat, els companys Nria Rics i Oriol Font havien muntat uns telescopis i van donar les explicacions adients a tot el personal. La nit continuava esplndida. La passejada va seguir cap al Pla dels Brucs i el Tur den Tuny amb seva cabana molt destruda a dalt de tot. En la baixada cap a Sant Mart de Mata i Sant Miquel de Mata es torna a recuperar les vistes sobre Matar i el mar, mentre comena a clarejar. Sota el Tur de Mata shavia muntat el control, que ara reparteix xocolata amb melindros. Tothom puja dalt del tur per veure la sortida del sol i a les 6 h 28 emergeix de lhoritz. Ha estat un espectacle nic i que no tornarem a repetir fins daqu a dos anys.La gent torna al seu aire, sense guia, pel Cam de les Cinc Snies seguint les marques del GR-83. Ens tornarem a trobar el 2015.

Des del Tur de Cerdanyola, la lluna i Matar (foto: Llus Hugas) Observant el cel a Can Bruguera (foto: Llus Hugas)

Xocolatada amb melindros sota el Tur de Mata (foto: Josep M. Parera) Tot va acabar amb la sortida del sol (foto: Jordi Ll. Fors)

20148

Activitatas realitzades

21149

GOMBRN - CAMPDEVNOL(SORTIDA COLLECTIVA DE MAIG)

El Gorg Gran den Colomer

El Gorg de la Tosca

A la collectiva del mes de maig, vam anar al Ripolls, per a fer la travessa de Gombrn a Campdevnol, tot passant pel Torrent dEstiula o de la Cabana.Aquesta vegada, no vam ser prou persones per anar amb autocar i vam optar per anar-hi amb cotxes particulars, tot aprofitant la poca distncia que separa un poble de laltre.Sortim de Gombrn tot seguint el Cam Ral que va a Campdevnol. Nosaltres per ben aviat comencem a enfilar-nos per prats de pastura, boscos plens de roures, de pins i algun faig. Passem pel mas de Vilamitjana fins arribar a lermita de Sant Quint de Puig-rodon, antiga parrquia del municipi de Campdevnol situada a la Serra de Sant Marc, a 1.122 metres dalada, on aprofitem per esmorzar. La parrquia va ser una donaci que va fer el comte Bernat II de Besal al monestir de Ripoll al 1096 i pass a formar part de la baronia del monestir. Les vistes de la vall de Campdevnol, del Taga i de la Serra de Sant Amand sn esplndides. Continuem fins al mas de Sant Marc, fora malms i en estat daband. Aqu alguns van aprofitar per fer a corre-cuita els prop de 200 metres de pujada fins a lenrunada ermita de Sant Marc, per veure les vistes, mentre els altres ho van aprofitar per descansar a lombra dun enorme cirerer.Daqu anem a buscar el Coll de les Esparades, on seguim per una pista que ja de baixada ens porta al primer dels gorgs del Torrent dEstiula: el Gorg Gran den Colomer. La idea era de fer-hi un bany, per ni els ms agosarats van tenir ganes de provar laigua. Feia sol, per el vent era fred i vam optar per dinar tot contemplant el salt daigua de la cascada.A partir daqu, ja era qesti danar seguint el torrent, ara per la seva dreta, per lesquerra, pujant, baixant, fent fotos i gaudint de

tots i cada un dels gorgs del torrent: el Gorg Petit den Colomer, el Gorg del Forat, el Gorg de la Balma, el Gorg de lOlla, el Gorg de la Tosca, el Gorg de la Cabana i algun altre que em dec haver deixat.La sorpresa final va venir acompanyada en un corriolet, a prop del torrent i ja arribant a baix, ple dorqudies i altres flors que va fer les delcies dels entesos en la matria i tamb dels no tant entesos, per que igualment vam gaudir, com el qui ms, de tota aquesta explosi de flors primaverals. Els ltims metres els vam fer una altra vegada pel Cam Ral, per la vora del riu, fins que vam arribar all on havem deixat aparcat el cotxe. Aqu vam esperar mentre els conductors anaven a buscar els altres cotxes aparcats a Gombrn.

per Carme Fullerachs (fotos: Jordi Ll. Fors)

Ermita de St. Quint de Puig-redon

22150

PORT LLIGAT-CAP DE CREUS-PLA TUDELA-CALA PORTAL(SORTIDA COLLECTIVA DE JUNY)

per Vctor Ligos

Arribar fins a Port Lligat sha menjat quasi tres hores des de la sortida de Matar, a causa daix hem deixat lautocar abans darribar al prquing on tenem prevista la sortida. Comencem a caminar al capdamunt del carrer que ens duria a la cala de Port Lligat. Seguim un petit tros de la carretera entre Cadaqus i el Far del Cap de Creus. Un indicador ens assenyala un cam que surt a m dreta i baixa a travs dun sorprenent bosc de ribera que ens mena cap al Rec des Jonquet. Aqu ens trobarem amb un dens tnel de vegetaci que cobreix la riera i que acostuma a portar aigua quasi tot lany , i ms en aquest any tan plujs que ha omplert abastament les capes fretiques de tota la pennsula del Cap de Creus. La setmana abans calia utilitzar el pont de pedres per travessar la riera; avui, curiosament no hi havia aigua. Sortim a un revolt de la carretera abans esmentada, per on caminarem uns metres de bona pujada fins trobar un altre indicador que ens assenyala a m dreta el cam que ja no abandonarem fins arribar al Cap de Creus. Al llarg del cam trobarem una muni de parets seques i terrasses amb oliveres. Entrem en el paratge de la Badia Guillola, formada entre el Cap Roig i la Punta den Codera, la qual veurem de lluny. Deixem enrere el cam que ens duria a la Platja den Llus, (alg lha fet batejar com a Cala Sant Llus), i comencem a pujar de forma progressiva fins arribar a una pista que baixa de la carretera del Cap de Creus cap a la Cala Guillola; un indicador ens mena cap a la dreta , s linici duna pista cmoda enmig duna pineda i amb alguns xalets situats al mig della. Un altre indicador ens assenyala cap a un costerut caminoi. Deixem laccs a la Platja de la Guillola. Des daquest punt i enmig de murs de pedra seca comencem una pujada que ens dur a un collet (80 metres) situat sota el Puig Pelegr i els contraforts provinents del Cap den Codera. Sens presenta al davant una esplndida vista sobre lentorn i ja tenim a la vista el Far del Cap de Creus que no abandonarem fins arribar-hi. Iniciem una baixada sobtada que ens dur a un paisatge fora salvatge, les argelagues, estepes, brucs, roman, farigoles i fonolls marins ens acompanyaran fins al Cap. Cal tenir precauci, ja que el terreny s fora rocs i irregular, grops de pedres. Aqu el cam pot desaparixer pel carcter rocalls del terra, cal posar atenci a les marques grogues i a les fites que ens marcaran el cam, ja que apareixen quantitat de senderoles que podrien equivocar-nos. La marxa es torna feixuga, provocada per la quantitat de torrents encaixonats provocats pel terreny trencads que condueixen les aiges al mar, i que ens obliguen a contnues pujades i baixades per sortir-ne dells. Travessarem tres petits ponts de pedra que ens permetran salvar alguns daquests torrents que formen a la mar petites cales de difcil accs per terra com sn Cala Torta, Cala Bona, Rac de ses Illes,.... Les varietats botniques que ens envolten sn excepcionals, domina el bosc baix mediterrani amb tota les seves diversitats,

adaptat al relleu amb formacions rocoses de formes capricioses, producte de lerosi elica i marina. Per tamb trobarem mates de ginebr, cdecs, petits prats de gespa (lalta pluviositat daquest any la fa reverdir com mai), damunt dun terreny dur i aparentment estril, la qual cosa converteix el conjunt de la flora en excepcional. Un espai mgic.Trobarem laccs a la Cala Jugadora que quedar als nostres peus, som a tocar del mar, aquesta cala s fcilment identificable per la gran incisi que sobre de terra a mar i per laparici de les primeres pegmatites groguenques encastades a la paret nord de la cala. La primera de les tres cales de Jugadora, per estrany que sembli al Cap de Creus, s de sorra, ideal per banyar-se. Trobem la bifurcaci del GR- 11 el transpirinenc, que baixa del Cap de Creus i ara seguint-lo iniciem la pujada final fins al cim del tur del Cap de Creus (82 m.), aqu el cam de ronda presenta un bon i regular empedrat que ens duria fins a la carretera, per optem per pujar pel sender molt ms dret, per que ens estalvia fora tros de carretera. Al primer revolt que trobem, a m dreta apareix linici dun cam graonat que puja directament fins al far del Cap de Creus, estalviant-nos aix els darrers trams dasfalt. A m dreta i als nostres peus anir creixent la vista sobre la Cala Fredosa. Les restes dun antic embarcador ens assenyalen que abans de construir-se la carretera la via martima era forma habitual daccs al far. Hem arribat a la punta ms oriental de la Pennsula ibrica. Aprofitem per esmorzar, el bar restaurant est tancat i ho fem al bar del far, on de forma desagradable ens diuen que no podem utilitzar les taules amb menjar propi, malgrat fer consumici de beguda. El dia s fora calors i abelleix una bona canya de cervesa o altre refresc. No ens podem resistir la temptaci darribar-nos fins a la punta fsica del Cap de Creus. Abans darribar-hi, i amb un lleuger desviament a m dreta, ens trobarem una cavitat gegantina , coneguda com a cova de lInfern, una entrada des del mar en forma darcada gtica amb un pont de roca que ens permet passar hi pel damunt. La manca de temps i el fet que sha aixecat un vent rfol, ens fa desistir danar a la cova per no a la punta. En arribar a ella, trobarem el senyal pintat que ens assenyala linici o final del GR-11, la ruta transpirinenca que ens duria fins al Cantbric. Des daqu destaca la vista sobre lilla Encalladora; com el topnim esmenta, un veritable perill per a la navegaci. Unes fotos de conjunt rpides i tornem cap al far.Sortim del Cap i desprs dun quilmetre dasfalt insalvable, trobem el cam que ens menar a Cala Culip. La Cala sha convertit en un autntic museu de naus enfonsades de totes les poques histriques, la ms recent investigada sembla ser una nau de construcci ibrica, per les mfores que duia i pel modus constructiu de la nau. Una baixada amb algun tram fora costerut ens duu arran daigua duna petita cala de picons, passant just darrera de la cabana de pescadors que trobem; ens enfilem per

Baixant cap a linici del GR-11 (foto: Josep M. Parera)

El Far del Cap de Creus (foto: Vctor Ligos)

Activ

itats

real

itzad

es

Activitats realitzades

23151

accedir a lembarcador de la Cala Culip. Aqu comena un cam de traat fcil que ens porta al Pla de Tudela. Situat al nord de Cap de Creus i exposat als vents i laigua del Mar dAmunt configura un paisatge encisador. Les pegmatites de color groc o rosat (Roques plutniques que es van refredar a linterior de la terra ara fa uns 300 milions danys, formades pels minerals de quars, feldespats, mica i granats, amb abundants turmalines) i els esquistos de color gris fosc o negre (Roques metamrfiques que han sofert un transformaci en la seva composici i en la seva textura, els de Cap de Creus es van formar fa uns 500 milions danys) corresponen a les roques ms antigues que afloren a Catalunya. Entrem en contacte amb un dels paratges amb les raconades geolgiques ms espectaculars del pas. La tramuntana i la humitat salina actuen sobre els esquistos i les pegmatites de Cap de Creus generant una costa retallada amb siluetes curioses. A Tudela afloren uns dels millors exemples, a nivell mundial, destructures de deformaci dctil en roques metamrfiques i tamb grantiques. Al llarg del recorregut veurem siluetes formades per les masses de pegmatites erosionades, com el Camell, lliga, o la roca que va inspirar a Salvador Dal per al seu quadre El gran masturbador (1929).El paratge sha recuperat desprs dhaver estat ocupat per les installacions de vacances del Club Mediterrane des de meitat del anys seixanta. La creaci lany 1998 del Parc Natural de Cap de Creus, incloa el paratges de Tudela; a partir de 2007 siniciava un procs de recuperaci ambiental, finalitzat el 2010, que representava la destrucci de tots els edificis i la retirada de les plantes invasores. Era un espai que calia preservar per a tothom. En paraules que el propi Dal deia a un company seu: Aquesta part compresa entre el Camell i lliga que coneixes i estimes tant com jo mateix s i ha de continuar per sempre essent geologia pura, sense res que pugui mitificar-ho: en faig qesti de principi. s un paratge mitolgic que s fet per a dus ms que per a homes i cal que continu tal com est . Salvador Dal, 1961.No cal dir-ho, el quilmetre escaig que significa la carretera o cam cimentat de Tudela sha fet enormement llarg, el grup sha estiregassat, totes les mquines han tirat fotos a dojo i no ha hagut cap rac sense ser vist o admirat. Veritablement val la pena, s un paisatge per als dus que en podem gaudir els homes.Diferents miradors ens permeten veure el conjunt del Pla de Tudela i lentorn: el de la Sala Gran, el de Pamperris, el de la illa Portal i el Mirador de Tudela presidit per un parell de cubs de ferro com a mostra del volum dun dels edificis destruts, a aquets no pugem ja que per sortir de Tudela optem pel petit desvio que ens duu al peu de la cala Agulles, una cala estreta i daiges transparents molt poc visitada. Dues petites preses ens recorden de laprofitament de laigua que els pagesos i pescadors daquest indret feien dels mesos plujosos per subsistir al llarg estiatge. El Club Medideterrane les va ampliar per al subministrament dels estadants. Remuntem la vall fins a lentrada daccs al paratge i per carretera ens arribem al coll de Ses Portes per baixar per una pista fora malmesa fins a la Cala Portal, s una forta

baixada que la calor i el mal estat del tros final del cam ens fa ms delers el desig darribar a la cala. La vista s espectacular, la illa de Portal limita al nord la cala que la protegeix de fortes onades i de la mateixa tramuntana. Una cala daiges blaves i transparents ens incita a un bon bany abans de dinar. A la cala, hi ha quatre caiacs amb els seus propietaris que tamb estan dinant. Els hem espatllat la tranquillitat, tot seguit marxen i tota la cala resta per a nosaltres. La majoria optem per un bany, ben frescos per comenar a dinar. s una cala de sorra fina i plana que ens obliga a caminar per trobar profunditat per poder nadar. Del torrent o Rec de Ses Culases baixa fora aigua, per sescola a la sorra just en tocar la cala; remuntant uns metres pel Rec es pot aprofitar laigua. El Rec de Ses Culases baixa directament de la bassa del Mas dels Rabassers de Baix , situat a sols uns 250 metres en lnia recta, seria ideal per al cam de tornada, per shauria de remuntar un torrent fora costerut que obligaria a algun pas amb corda, ni pensar-ho anant amb tanta colla. Aquest ser el punt final de lanada. Frum del bany i del dinar .Molt a desgrat hem de deixar aquest petit parads i tornem a remuntar de nou pel mateix cam fins a la carretera. Des del coll de Ses Portes a lenlla, amb el GR-11, provinent del Cap de Creus ens obligaria baixar un tros de sender fins trobar-lo per haver-lo de remuntar per una torrentera que comportaria una prdua considerable de temps. Optem per fer els 150 metres que hi ha de carretera i que ens porten a enllaar amb el GR-11 ara el seguim en direcci a Port de la Selva uns 500 metres fins al Mas dels Rabassers de Baix. Aquest mas est ocupat per neorurals, o estava, ja que no es veuen senyals de treball agrcola recent, malgrat que la casa est fora ben conservada. Si hi hagus hagut temps, podem haver baixat fins a la bassa que hem esmentat abans. La setmana anterior, quan vaig venir per intentar trobar un cam de sortida de la Cala Portal, a la bassa hi havia fora quantitat dnecs de coll verd i vaig poder comptar una bona trentena de tortugues prenent el sol; en veurem moltes que saltaven a laigua, daltres ni simmutaren, un bonic espectacle.Lombra dels arbres del Mas dels Rabassers de Baix serveix per concentrar el dispers grup, i protegir-nos una estona del sol. Aqu abandonarem el GR-11 i girem 90 graus cap al sud tot seguint una pista que permet el pas de vehicles del Parc i dels neorurals que habiten alguns dels masos enclavats dins la zona protegida. Iniciem el descens cap a Port Lligat. A uns 500 metres tornem a trobar la carretera de Cadaqus al Far de Cap de Creus. La seguim durant uns 300 metres fins a trobar una pista que davalla cap a la Badia de Guillola, la mateixa que aquest mat hem seguit un tros, per ara fins a trobar el senyal que ens permetr enllaar amb el cam que, provinent de Port Lligat, hem seguit per pujar fins al Cap de Creus. Pel cam del Rec del Jonquet, que ja coneixem ens arribem fins a trobar els carrers que ens duran a Port Lligat. Ara passarem pel costat de les platges de SAlqueria fins a trobar-nos amb el mar de la Cala de Port Lligat. Seguint el passeig ens dur al prquing on ens espera el bus. Hem acabat la ruta per por que la tornada ens dugui molt de temps, les cues dun diumenge destiu a la Costa Brava. No hem pogut fer tot litinerari previst fins a Cadaqus per falta de temps i tamb perqu la calor es feia sentir.

Roca que inspir Dal per al Gran Masturbador(foto: Vctor Ligos)

El grup al Cap de Creus (foto: Josep M. Parera)

LAGRUPACI CIENTFICO-EXCURSIONISTA DE MATAR,PIONERA DE LEXCURSIONISME JUVENIL

Pere Ti i Casas

En algun altre lloc hem explicat que tota una generaci de socis vrem entrar a lAgrupaci atrets pels actius elements dels Cientfics en alguna de les peridiques visites que feien a les escoles del Centre Catlic, cal senyor Banet, per a reclutar futurs excursionistes entre els alumnes. Aquest sistema era una prctica que venia de lluny, de principis del segle vint, quelcom que, de tan antic, probablement ni els mateixos protagonistes en coneixien lorigen. Aqu provarem dexplicar-lo.

1907: LAGRUPACI ENTRA AL CENTRE CATLICLa nostra entitat va comenar les seves activitats a les darreries del segle xix amb el nom dAssociaci Excursionista de Matar. El dia 8 de juliol de 1907 va abandonar la seva independncia per a integrar-se al Centre Catlic dObrers de Matar com a Secci autnoma dexcursionisme i fotografia dins del Fi Recreatiu del Centre i adopt un nom nou: el dAgrupaci Excursionista de Matar. El definitiu dAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar s del 1917, del temps de Joan Ribas i Bertran.Per a molts socis el fet de deixar de ser independents per entrar al Centre Catlic no els signific cap novetat perqu, de fet, una bona colla ja pertanyia a les dues entitats, com Ignasi Mayol que era president de lAgrupaci i tamb actiu element, fins a ocupar-ne la presidncia, de la Secci Acadmica del Centre Catlic, o els germans Cabanyes i Prat que tamb eren membres dels ms dinmics de lAgrupaci i del Centre Catlic quan encara eren dues entitats separades.Tot i que va haver-hi socis excursionistes reticents a lentrada de lAgrupaci al Centre Catlic, la uni va ser molt beneficiosa per a tots plegats perqu es va produir all que en el mn empresarial sen diuen sinergies: el Centre Catlic es nodria de nous i joves associats i lAgrupaci eixamplava el seu camp dacci en una entitat que vivia uns bons moments: un Centre Catlic amb empenta que es preparava per a estrenar

estatge i butllet. Lestatge seria el nou de davant de la pres, a la Riera de Cirera lactual ubicaci, per encara sense el que avui sn el teatre i la part de les escoles i el butllet seria el que es va comenar a publicar el mes doctubre del mateix any 1907, amb periodicitat mensual.

Excursi a la Font den Llull de Llavaneres amb mossn Girbau. Foto: Joan Ribas.

Socis de lAgrupaci i del Centre Catlic amb nois de les escoles nocturnes i noies del Patronat Escolat Obrer a punt diniciar una excursi.

Apun

ts dh

istr

ia

24152

Quan ara repassem les pgines ja esgroguedes i ms que centenries daquesta publicaci podem veure com els excursionistes hi ocupen un ampli espai que avui s testimoni de la seva activitat imparable. Ho podem comprovar ben aviat: el Butllet del Crcol Catlich dObrers de Matar del mes de gener de 1908 ja ens parla duna excursi que han fet al Montalt els socis Cabanyes, Guanyabens, Mayol, Rigualt i Pla, i tamb ens explica lexcursi que havien fet el mes de setembre de 1907 al Montgrony, Castellar de NHug i la Pobla de Lillet els socis mossn Conrad Teis i Felici Horta, de la impremta. I aix no seria ms que linici duna llarga histria.

SOCIS DEL CENTRE CATLIC I EXCURSIONISTES,APSTOLS DE LA INSTRUCCI DELS OBRERSEls socis del Centre i els excursionistes sn gent inquieta, preocupada pel seu temps; sn moderns, per de cap manera revolucionaris s clar que no amaguen pas la seva satisfacci quan saben que, arran dels fets de la Setmana Trgica, el governador civil ha clausurat les escoles laiques, que qualifiquen danarquistes. Sinteressen pels avenos de la cincies, tant les naturals com les humanes i especialment pel que en diuen la qesti social, la problemtica de la classe obrera, i no es descuiden de la pedagogia, que els ha de ser tan til en el tracte amb el nois dels recreatoris dominicals i les escoles nocturnes.

Excursi amb els nois de les escoles al cim del Montalt (1914). Hi identifiquem mossn Girbau, darrera seu Ramon Ribas, Pere Pascual, Manuel Corredor. Foto: Ramon Ribas.

Molts joves obrers, nois que durant el dia treballaven a la fbrica, anaven a les escoles nocturnes del Centre Catlic, de set a nou del vespre, a completar la seva formaci: hi aprenien aritmtica, gramtica catalana, castellana i francs, dibuix dadorno i figura professional i, alguns, al migdia, de dotze a una, feien solfeig; amb el temps, les assignatures sanirien ampliant. Lescola nocturna tenia aleshores fins a un centenar dalumnes i per a ingressar-hi shavia de tenir la condici obrera, shavia de ser treballador.Ms endavant, el 1934, sobriria lescola dirna, que ja no seria per a treballadors, sin per als seus fills. Aquesta escola, des de la incorporaci, el 1941, del nou director el senyor

Esteve Banet i Canudas (Malgrat de Mar 1901-Matar 1992), seria coneguda per cal senyor Banet tot i que el nom oficial era Colegio-Academia Balmes del Crculo Catlico, una escola que encara perdura.Els professors de les escoles nocturnes eren els mateixos socis del Centre Catlic. Era igual com a lAteneu Matarons (1854) que ho eren els socis de lateneu, o aquella escola nocturna (1879) promoguda i dirigida per Mn. Josep Nunell i Blanch que est en lorigen del Centre Catlic dObrers.Per aix en un determinat moment veiem de professor en solitari larquitecte Emili Cabanyes (1850-1916), president i benefactor del Centre; i ms endavant se li afegeixen voluntaris lenginyer Ignasi Mayol (1875-1948), president de

Apunts dhistria

25153

Apun

ts dh

istr

ia

26154

Els Minyons de Muntanya de lAgrupaci a les Guilleries Drets, desquerra a dreta: Masvidal, Xivill, Joan Albert Corp, Llibre, Llorens, Figuerola, Badia(?). Ajupit, el primer, Antoni Albert Corp. Butllet del Centre Catlic, setembre 1935.

lAgrupaci i que tamb seria Director de la Caixa dEstalvis de Matar, o el professor de dibuix Ramon Ribas i Vicens (1864-1933) excursionista i pare de Joan i Mari. Persones abnegades, com tots els seus predecessors i successors, que tamb donen classes desinteressadament a lEscola dArts i Oficis als joves treballadors de les fbriques i tallers que hi concorren a la nit, o al Patronat Escolar Obrer la Coma, a les noies obreres. Mossn Francisco Girbau s el mestre de catal i mossn Esteve Auladell ensenya el ms elemental: les beceroles, llegir, escriure i comptar, i els dijous fa les conferncies de religi amb projeccions lluminoses amb gran xit i obertes a tothom.

... I PROMOTORS DE LEDUCACI FSICA I LEXCURSIONISMELa gent del Centre Catlic estava convenuda que per al progrs era necessria la instrucci. Aix era quelcom fonamental per a ells, com un lema que proclamaven i hi dedicaven personalment molts esforos a dur-lo a la prctica.

Aquella generaci pertanyia a lpoca del regeneracionisme i no ignorava, doncs, el corrent pedaggic alternatiu que havia sorgit en temps de la Restauraci, del 1875 endavant, que provenia de la Institucin Libre de Enseanza que defensava, entre els seus principis, que las excursiones y paseos escolares son profundamente educadores, morales y sanos para el alma y el cuerpo per dir-ho amb paraules del seu mateix fundador, Francisco Giner de los Ros.LEscola Moderna, que a Catalunya va tenir Francesc Ferrer i Gurdia dapstol, i mrtir, tamb propugnava estimular la curiositat dels alumnes a travs del contacte directe amb la naturalesa. s un dels principis de la nova pedagogia que shavia anat estenent i que era proclamat per lanomenada Escola Nova o Escola Activa i que enfonsa les seves arrels fins a lmile de Rousseau i que posteriorment el pedagog J.H. Pestalozzi va contribuir tant a difondre.

Amb aquests antecedents no ens ha destranyar que en el butllet del Centre Catlic del mes de gener de 1908, que diem, hi puguem trobar un article que parla de la importncia de leducaci fsica per als nois i noies que van a lescola, al costat, per suposat, de leducaci de la voluntat i la illustraci de lenteniment. Lautor es queixa del poc inters que es dna aqu a leducaci fsica, comparat amb el que obt a lestranger i esmenta com es practica diriament en les escoles alemanyes, i cita el Butllet de la Institucin Libre de Enseanza que parla de lEscola dEducaci Fsica Normal del Parc Leopold de Brusselles. Tamb diu que lEscola catalana de mestres fa obligatria la gimnstica i les excursions regulars. Estem referint-nos als anys 1907 i 1908. No sabrem dir si qui va escriure aix fou Mn. Conrad Teis (1868-1940) capell i excursionista i promotor del primer recreatori dominical per a la mainada, mossn Francesc de P. Girbau (1871-1952), excursionista i director de la Secci Escolar del Centre Catlic, o si fou el doctor Josep Vald Vila (1869-1930), gran amic de Mayol, un home que viatjava per Europa i que estava al corrent dels avenos de la pedagogia i sobretot del que anomenaven la qesti social.

DE LA TEORIA A LA PRCTICA:COMENA LEXCURSIONISME ESCOLARLes proclames que feien aquests socis de lAgrupaci i del Centre Catlic no eren pas mera retrica perqu, sota el ttol dExcursionisme Escolar, ja ens informen en el mateix butllet que Com a complement de les ensenyances que reben els alumnes de la nostra escola nocturna, i al mateix temps com a iniciaci en els principis de leducaci fsica tan descuidats en aquesta terra, comencem des del mes actual a posar en prctica un dels ideals que feia temps que somnivem. Els fruits que daquestes sortides poden obtenir-se sn incalculables. Despertar en lalumne lafici a la natura, a ladmiraci de les belleses del paisatge, a conixer i estudiar la nostra terra, els nostres costums, lagricultura i la indstria; anar-lo iniciant en els principis fonamentals de la botnica i mineralogia i infiltrant gradualment en el seu cap una srie de coneixements de cultura general difcils de posseir si shan densenyar a lescola. Veus aqu la tasca que ens proposem al comenar lexcursionisme escolar.La inauguraci de les excursions diuen tindr lloc diumenge passat Reis (el 12 de gener de 1908). La sortida ser a les 7 del mat, essent el punt de trobada la plaa de lEsglsia (de Santa Maria) a lobjecte que els excursionistes puguin oir missa abans de la sortida. Litinerari de lexcursi ser el segent: Riera de Cirera, Cam de la Serra, Tur den Dori, cam de la Carena, can Cabanyes, cam de Sant Jaume i retorn per la carretera dArgentona.Desprs daquesta nota inviten tots els socis excursionistes de lAgrupaci a afegir-se a la primera excursi escolar.

President i bene-factor del Centre Catlic. Arquitecte, alcalde de Matar, professor voluntari de Dibuix i Arit-mtica a les Escoles Nocturnes del Cen-tre Catlic i de Di-buix i Construcci a lEscola dArts i Oficis.

Director de la Sec-ci Escolar del Centre Catlic, dna classes de ca-tal a les Escoles Nocturnes des del 1908, poeta, cata-lanista, capell de Sant Miquel i Sant Mart de Mata. Per-petu acompanyant dels nois en totes les excursions.

EMILI CABANYES i RABASSA (1850-1916) Mn. FRANCESC de P. GIRBAU i CASTELL(1871-1952)

Mn. ESTEVE AULADELL i ROVIRA (1874-1918)

Mestre de lEscola Nocturna del Centre Catlic del 1903-1918. Safeg de mestre a les escoles nocturnes, ajuntant Mn. Girbau: hi en-senyava les becero-les, llegir, escriure i comptar. Els dijous: conferncies de reli-gi amb projeccions lluminoses.

Apunts dhistria

27155

Minyons Escoltes de lAgrupaci a Sant Boi de Llobregat (1934)1 Josep M. de la Cuesta; 2 Alsina; 3 Maria Berga (esposa de Jaume Romagosa); 4 Josep Llibre; 5 Jaume Romagosa; 6 Cosme Pujadas; 7 Esteve Feliu; 8 Figarola o Figuereda; 9 Llorens; 10 Joan Marimon; 11 Joan Albert Corp (germ dEsteve Albert); 12 Toms Boixet Vea, que els ha identificat i explica que en aquests anys els socis de lAgrupaci ms actius amb els Minyons eren Esteve Feliu i Josep Llibre. Foto: arxiu Cosme Pujadas.

PIONERS DE LEXCURSIONISME JUVENILVeiem com el seu propsit no consisteix a fer simples passejades descolars que tamb en feien, com en algunes escoles avanades, sin que tenen el programa propi duna autntica entitat excursionista: conixer la terra, el paisatge, la natura, els costums, la botnica, la mineralogia. El mateix programa que tenen els socis grans de lAgrupaci Excursionista de Matar.El que sest proclamant s donar a conixer lentorn amb voluntat excursionista, a iniciar els ms joves a lexcursionisme, a fer-los excursionistes. El que diferencia les excursions dels alumnes de les escoles nocturnes del Centre Catlic de les excursions de les altres escoles s que qui porta els nois dexcursi no sn noms mestres de lescola, sin autntics excursionistes que, per inrcia o per deformaci professional, miren dencomanar als nois all que s lobjecte de la seva afici; i ben segur que ho fan amb gran entusiasme. No tenim notcia que aix passs enlloc ms. Era una veritable novetat, ens sembla, i ens agradaria saber si en alguna altra entitat del mn shavia fet mai aix.

Un altre tret diferencial s que els joves que lAgrupaci iniciava a lexcursionisme eren adolescents que ja treballaven i que estudiaven a la nit, no nens que noms anaven a collegi i sels portava a passeig. Lactitud duns i altres davant lexcursionisme era, naturalment, diferent.A lpoca que lAgrupaci va comenar lexcursionisme escolar hi havia molt poques escoles que fessin sortides a la naturalesa. La Institucin Libre de Enseanza, que diem, que tenia des dels seus inicis lexcursionisme escolar com a una de les seves caracterstiques, el considerava un complement de la formaci de lalumne. Les sortides daquestes escoles, encara que se les qualificava dexcursions, bviament no eren per a practicar lexcursionisme. En canvi a lAgrupaci i el Centre Catlic es pretenia, a ms dacostar lalumne a la naturalesa, despertar-li la vocaci dexcursionista. I ho aconseguien, perqu podrem comprovar com en la histria de lAgrupaci molts socis i directius de lentitat sn alumnes de les escoles del Centre Catlic que varen iniciar-se en lexcursionisme escolar daquests primers anys del segle vint i, posteriorment, les persones que en la postguerra agafaran el tim de lentitat seran aquells que shavien iniciat en lescoltisme dels anys de la Repblica i els que havien sortit de les escoles del Centre.

IGNASI MAYOL i PASSANT (1875-1948)Dr. JOSEP VALD i VILA (1869-1930) RAMON RIBAS i VICENS (1864-1933)

Actiu element de la Secci Acadmia del Centre Catlic, ment privilegia-da, metdic i de gran capacitat de treball, estudis de la qesti so-cial. Promotor del Patronat Escolar Obrer la Coma, que reorganitza el 1908 amb mossn Girbau.

Soci fundador de lAgrupaci i ms tard President. En-ginyer Municipal, Director de la Caixa dEstalvis de Mata-r i promotor de la seva obra social. Professor a lEscola dArts i Oficis i a les del Centre Ca-tlic. President de la Secci Acadmi-ca del Centre Ca-tlic.

Professor de dibuix i pintura a Santa Anna, a lEscola dArts i Oficis i a les Escoles Noc-turnes del Centre Catlic. Acompan-yant habitual de les excursions escolars. Aficionat a la foto-grafia. Pare de Joan que ser president de lAgrupaci, Mari i Asuncion Ribas.

Per aix pensem que lexcursionisme escolar del Centre Catlic dObrers, promogut pels socis de lAgrupaci Excursionista de Matar s quelcom pioner i indit. Tamb ho veien aix els mateixos protagonistes, car en el Butllet del mes segent el del febrer de 1908, ja diuen, amb uns aires una mica triomfals, que Verament sn importants i rpids els progressos que fa lexcursionisme en aquesta ciutat, desprs dinaugurada amb tant dxit aquesta Agrupaci, i de comenar a implantar lexcursionisme escolar, obra nova en nostra terra... . Obra nova en nostra terra, afirmen, en referir-se a lexcursionisme escolar.Seguidament el butllet informa de dues excursions que ja shan fet, i en totes dues mossn Francisco Girbau en la missa que celebra, una a la capella de can Cabanyes dArgentona i laltra a lermita de Sant Miquel de Mata, dirigeix un sermonet als petits noiets a qui els fa una ben pensada pltica sobre la obligaci que es t de abstenirse de treballar en los dies de festa. Aquesta advertncia de mossn Girbau ens revela que, probablement, companys de feina pocs o molts daquells petits noiets devien treballar els diumenges i ens explica les condicions laborals daquell temps i la important labor que feia el Centre Catlic amb les seves escoles nocturnes i el recreatori dominical, a ms de la seva tasca en el Patronat Escolar Obrer. En aquells anys lescolaritzaci era obligatria dels sis als dotze anys, tot i que sincomplia sistemticament perqu, tal com denuncien els responsables del Centre Catlic Molt ens temem que les normes sobre escolaritzaci siguin lletra morta i que la Junta Local dInstrucci Primria com la Junta de Reformes Socials tolera i consent contnues infraccions i abusos a totes les lleis dordre social. Daqu vnen els advertiments de mossn Girbau.Precisament, per a contribuir a palliar aquests problemes, diniciativa del Centre Catlic va nixer el Patronat Escolar

Obrer la Coma (1903) per a noies obreres, amb recreatori dominical i escola nocturna. Lnima del Patronat era el doctor Vald. A la Coma, a ms de les instructores que tenien, els membres del Centre Catlic i de lAgrupaci tamb hi donaven classe.Les noies de la Coma fan excursions acompanyades pels socis de lAgrupaci i les senyoretes que tenien, i arriben a agafar tanta empenta que, fins i tot, ens assabentem per La Veu del Crcol de 26 de juliol de 1917 que constitueixen una Secci Excursionista del Casal de lObrera del Patronat Escolar Obrer de Matar.

LESCOLTISMEEn la diada de Sant Joan de 1911 se celebr a Lleida el Primer Congrs Excursionista Catal. En el discurs dobertura Csar August Torras, president del Centre Excursionista de Catalunya, digu que un dels dos temes pendents ms importants que tenia lexcursionisme era el de les excursions escolars, que shavien de facilitar, promoure i encaminar. Algun membre del C.E.C. ja havia collaborat en aquest camp amb Ferrer i Gurdia, i hi havia escoles que organitzaven colnies i excursions escolars segons la inspiraci de la Institucin Libre de Enseanza, per el que ara propugnava Csar August Torras era fer-ho duna manera ms organitzada, amb normes i regles i, sobretot, donar-hi impuls.A Anglaterra Baden Powell havia fet un pas important en aquesta qesti quan el 1908 va iniciar el moviment escolta, els boy scouts, que, anant ms enll de lexcursionisme escolar anterior, posava ms laccent en la formaci del carcter de la persona i la seva relaci i comproms amb el grup i la societat.A Catalunya, en lambient de mestres i excursionistes, aviat sen va sentir a parlar daquest moviment, per qui primer va formar un grup a imitaci del de Baden Powell va ser un capit de Cavalleria, Pere Rossell i Axet qui, el 1912, va constituir els Exploradors Barcelonesos que, de seguida, varen comptar amb les simpaties dels estaments oficials i militars. Cap a les darreries de la Dictadura de Primo de Rivera Josep Maria Batista i Roca, fervent nacionalista, va organitzar el primer grup escolta amb un esperit clarament catalanista, patritic, amb el nom de Minyons de Muntanya (1927). Tot seguit se li afeg el ms entusiasta propagador de la idea, mossn Antoni Batlle, amb els Minyons Escoltes, que els don el carcter confessional catlic que varen adquirir des daleshores.A lAgrupaci no vrem pas ser aliens a aquest darrer moviment. En aquells anys, amb la gent del Patronat de Sant Josep de mossn Plandolit, shavia format al Centre Catlic el grup local ms nombrs de la Federaci de Joves Cristians, el grup Renaixement, que ms tard prendria el nom de Grup Sant Jordi i que presidia limpetus Esteve Albert. LEsteve Albert pertanyia als Cientfics i a la Federaci de Joves Cristians, els fejocistes, que ja tenia la seva secci dinfants, els Avantguardistes.El 1932 va sorgir la idea de crear conjuntament lAgrupaci i el grup Renaixement un grup de Minyons de Muntanya ho diuen aix amb aquests nens que, un cop format, va rebre el

Campament de Minyons de Muntanya de lAgrupaci. Desquerre a dreta, en primer terme ajupits: Llorens (no Llorens Cabot) i Joan Albert i Corp.En segon terme: Illa, Xivill, Toms Boixet Vea, Masvidal, Figuereda o Figarola, Aureli Snchez, Bonany, Joan Marimon. (Identificats pel Sr. Toms Boixet). Butllet del Centre Catlic, setembre 1934.

JESS ILLA I PARS (1910-1983)

Fejocista, excur-sionista, arqueleg, protagonista en la recuperaci i restauraci del pa-trimoni histrico-artstic, mestre, entusiasta promotor dels Minyons Es-coltes a lAgrupaci abans i desprs de la Guerra. A Matar sel coneixia com el Miny de Mun-tanya.

Miny de muntan-ya de lAgrupaci al temps de la Re-pblica. El ms entusiasta soci en la represa de la post-guerra. Encarregat de la secci juvenil, mestre a les escoles del Centre Catlic.

Miny de muntanya fins al 1936 i prota-gonista de la repre-sa de lAgrupaci el 1946. Arqueleg, conservador del Museu de Matar i un dels fundadors, el 1947, de la seva Secci dHistria i Arqueologia; res-taurador dobjectes dart del Palau dels Reis de Mallorca de Perpiny.

FRANCESC DA. TORRES I ABRIL (1920-1997) JAUME LLAD I FONT (1923)

Apun

ts dh

istr

ia

28156

Apunts dhistria

29157

Sortida de lAula Excursionista Toni Sors al Puigsacalm, octubre 1992. Foto: Pere Ti.

En Jaume Verg Dom, amb la seva esposa i la Marta Cirera amb lAula Excursionista Toni Sors a les Agudes, 1988. Foto: Enric Castells.

nom dAbat Dorda. Lorganitzador del grup escolta i autor del seu reglament dins lAgrupaci va ser Jess Illa i Pars (1910-1983), lhome ms actiu i eficient de lAgrupaci, i aviat, el 5 de mar de 1933, comenaren les seves excursions per la comarca; desprs vindrien les Guilleries i projectes al Pirineu. Nois de les escoles nocturnes i fills de socis del Centre Catlic sintegraren al grup. Les dues primeres colles sanomenaren la Formiga i els Isards, desprs vingueren la Gavina, els Picots, els Gatxos... Els principals animadors i responsables foren Esteve Feliu i Josep Llibre. Estaven en constant contacte amb mossn Antoni Batlle. Estaven al dia.Entre els Minyons hi trobem Jaume Llad, Francesc dAsss Torres, Toms Boixet Vea, Josep Pujadas, Joan i Antoni Albert, els germans Marimon... que sn els nois que, per massa joves, sestalviaran danar a la guerra i, alguns dells, revitalitzaran lAgrupaci en la represa.

LA POSTGUERRA I LES SECCIONS JUVENILSEn una memria escrita el 1946 Francesc dAssis Torres, un daquells minyons, explica com tot just acabada la guerra sols sacostaven per lAgrupaci Josep Montells, Jaume Llad i ell mateix i com comenaren a animar-la anant a buscar antics socis i, sobretot, alumnes de lescola nocturna del Centre Catlic En pescrem sis; ja sn vuit, i prossegurem fent excursions... diu Torres en la memria.El senyor Banet tamb collaborava en aquesta empresa cridant alumnes sortits de lescola que shavien acabat dintegrar al mn del treball proposant-los que sallistessin a les rengleres de lAgrupaci, segons que podem llegir en un llibre dactes del 1946.El mes de gener de 1947, Jess Illa amb nims de continuar lo que en temps pretrits foren els minyons de muntanya Abat Dorda proposa dorganitzar la dita secci i que es formi amb brevetat una colla ben equipada i que, aix, actu de reclam envers els altres. Illa queda nomenat cap de la secci i Jaume Llad que havia estat Miny, ajudant seu. Al cap dun mes Jess Illa comunica que ja t una colla formada. Els Minyons de Muntanya de lAgrupaci van haver de patir les

vicissituds de les circumstncies histriques les suspiccies duna hipottica polititzaci en aquells anys de postguerra; no hi varen faltar tampoc desavinences entre els temperaments de les persones tothom s com s. Els entrebancs impediren la continutat. Illa, que era conegut a Matar com el miny de muntanya, no va renunciar al seu projecte i va contribuir a impulsar una altra vegada els Minyons, ja fora de lAgrupaci i del Centre Catlic, primer duna manera independent i desprs a sopluig de la parrquia de Sant Josep amb la m estesa del vicari mossn Malgosa. Vet aqu, doncs, com una de tantes iniciatives sorgides de lAgrupaci, com sarments, prendr nova vida, que esdevindr independent i fecunda.LAgrupaci daquells anys difcils va

renixer emmirallant-se en el que havia estat abans de la guerra i sadon que el futur depenia de les noves generacions que shi integraven.Francesc dAsss Torres que, com hem dit, havia sortit dels Minyons, fou un convenut propagador de lexcursionisme entre els ms joves, com el seu mentor Jess Illa, i es convert, en uns moments crtics de la histria de lentitat, en una anella providencial daquella llarga cadena que havia comenat el 1908.El relleu el prendrien ms tard Antoni Espgol i, successivament, per no sense interrupcions, Maria ngels Mas amb el seu esps, la parella Clups-Vernet, Pilar Masferrer, Joan Tur, Dolors Guix amb la Merc Sol i el matrimoni Mestres-Vizcano, Llus Varela que acost lAgrupaci als Grups dEsplai de la ciutat, Enric Castells amb lAula Excursionista Toni Sors i tots aquells altres que, collaborant-hi ms o menys intensament, han iniciat els ms joves a lexcursionisme, contribuint amb aix a tenir una font inexhaurible de saba nova per a lentitat.Podem veure, doncs, com lAgrupaci, que sovint s acusada de falta de perseverana, ha tingut en les Seccions Infantils i Juvenils una de les activitats ms persistents en el temps, amb tots els avatars i alts i baixos propis de qualsevol aventura humana, s clar.Per aquestes seccions, dissortadament, avui ja noms sn histria.

I N F O R M A C I O N S G E N E R A L SALTES DE SOCIS

Us comuniquem que les ltimes altes que shan registrat han estat les segents:- Anna Giribs Folch -Antonio Gonzlez Conejo

Notici

ari

30158

La revetlla de Sant Joan al local de lAgrupe (foto: Josep M. Parera)

Sant

i Mar

tnez

al s

eu d

espa

tx (f

oto:

Arx

iu fa

mli

ar)

ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CANIG I REVETLLA DE SANT JOAN

TROFEU AGRUPACI 2012Lany passat es va instaurar per primera vegada els Trofeu Agrupaci per distingir les activitats ms singulars o destacades de cada any. Aquesta vegada sha lliurat el Trofeu Agrupaci 2012 en dues fases, la primera fase va ser el passat novembre a la Secci Espeleolgica pels seus vint anys de campanyes a Cantbria (vegeu el Cingles 108, pg. 30/94) i la segona fase de lliurament es va fer desprs de lAssemblea Anual de socis 2013 i desprs del lliurament de les Medalles dels 25 i 50 anys. Els mereixedors del Trofeu Agrupaci 2012 han estat: Nria Camp, Maria Garcia, Josep Ll. Fors i Jaume Sala com a Equip ACE al Circuit Catal de Raquetes de Neu. Tamb lhan rebut Elisabet Estrada, Joan M. Millan, Jordi Nogueras i Joan M. Labrador, com a Equip ACE a les Caminades de Resistncia. Enhorabona!

Amb lintenci de celebrar larribada de la Flama del Canig i la revetlla de Sant Joan 2013 es volia seguir el mateix programa de lany passat, per a causa de la pluja tot va sortir una mica diferent del que havem planejat. A les vuit del vespre vam anar a fer lhabitual rebuda de la Flama del Canig a lAjuntament de Matar, per, per culpa del mal temps, els actes es van fer ms de pressa i quan vam arribar a lAjuntament ja shavien repartit torxes a les diferents entitats adherides. Sort que lEnric Bernabeu va recollir la nostra torxa i uns minuts ms tard, quan va arribar el gruix de la gent de lAgrupe, es va poder fer el viatge

Portant la Flama del Canig a lAgrupe (foto: Josep M. Parera)

de trasllat de la torxa encesa fins al nostre local. A dos quarts de nou del vespre, es va collocar la torxa al pebeter que ja tenim per a aquest esdeveniment i seguidament es va fer el guarniment i parament de taules, per en lloc de fer-ho al carrer es va fer dins del local. A dos quarts de deu de la nit va comenar el sopar per compartir. Es tractava que cada persona havia de portar menjar (unes quantes racions) i cadasc se servia el que ms li vingus de gust. A ms, la beguda, el got o copa, el plat, els coberts i els tovallons tamb sels havia de potar cadasc. Havent sopat, va comenar la revetlla de Sant Joan amb repartiment de coca i cava (previ tiquet de 4 ) i xerinola a discreci. Vam veure passar per la Baixada de les Escaletes la rua de bruixes que anava a encendre el foc del carrer de Sant Joan i els vam seguir com pogurem. Desprs, uns quants van anar a la festa del carrer Sant Joan i