3 € / DESEMBRE 2009 / ANY XXX / NÚM.62

VIOLÈNCIA I ACTUACIÓ JUDICIAL A TAVERTET

CAMINS MEDIEVALS AL COLLSACABRA II

MAMÍFERS DEL COLLSACABRA I

DISTRIBUCIÓ DE “ELS CINGLES”:

BARCELONA: Llibreria QueraCANTONIGRÒS: L’EstancL’ESQUIROL: Estanc La Baldufa, Llibreria El DetallMANLLEU: Llibreria Contijoch,El Quiosc de l’Assumpta, Benzinera Feixas AuletRODA DE TER: Llibreria Can Manolito, Benzinera Feixas AuletRUPIT: Ca l’AmpleSANT FELIU DE PALLEROLS: Santuari de la SalutTAVERTET: El Rebost de la Isabel, Casa Agneta VIC: Llibreria La Tralla, Llibreria Pietx, Llibreria Muntanya de Llibres

El puig de la Força vist des d’un ultralleuger amb la vall de Balà al fons, a l’agost de 2009Foto: Ernest Gutiérrez, i Valls Fotografi a.Vol: Josep Paxau.

Normes de publicació:Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han de tenir present el següent:— Els articles cal que estiguin escrits cor-rectament en català i en format informàtic.— Els peus de les il·lustracions i els noms dels seus autors aniran escrits en un full a part precedits d’un número que es repetirà a la fotografi a o dibuix corresponent.

SUMARIEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1Violència i actuació judicial a Tavertet (1658-1676), i un apuntsobre jurisdicció / Rafel Ginebra i Molins . . . . . . . . . . . . . . . . 2Lloc de culte marià a Cantonigròs / Miquel Banús . . . . . . . . . . 8Camins medievals al Collsacabra (II) / Assumpta Serra . . . . . . . 10Els mamífers del Collsacabra (I) / David Serramitjana,Guillem Mas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Un impacte de tardor / Jordi Gumí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues / Josep Casadesus 20Un grup de teatre amateur de l’Esquirol / Met Castanyer . . . . . 22Dormir com un àngel. La til·la miraculosa / Susanna Peix Costa . 24Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc / Miquel Banús . . . . . . . . 25Crònica del Collsacabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Racó del poeta / Anton Sala-Cornadó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxes d’ocells / Naturalistes d’Osona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

1

ANY XXX NÚM. 62 Desembre 2009

Redacció:

Pl. Bisbe Guillem. 1

08511 - TAVERTET

Tel. 93 856 52 24

E-mail:

redaccio@elscingles.org

ernest.gpages@gmail.com

www.elscingles.org

Director: Xavier Viladomat i Gil

Consell de redacció: Joan Soldevi-

lla i Calvo, Anna Borbonet i Macià,

Lluís Gonzàlez i Ventura, Joan Rei-

xach i Curtó, Tammy Abei i Parris

Col·laboradors habituals:

Jordi Sanglas i Puigferrer, Jordi

Gumí i Cardona, Rafel Ginebra i

Molins, Miquel Banús i Blanch

Correcció lingüística:

Anna Borbonet i Macià

Impressió:

Gràfi ques DIAC

Rda. Camprodon, 2 - 08500 VIC

Publicació a Internet:

Jordi Mas i Caballé

La redacció no es fa responsable

del contingut dels treballs que hi

apareixen signats, ja que expressen

l’opinió dels seus autors.

“Els Cingles” és una publicació de

divulgació cultural editada per l’as-

sociació “Amics dels Cingles de

Collsacabra” i es publica sense cap

fi nalitat de lucre.

Dipòsit legal: B-8.390-79

Col·laboració: 3 euros

Subvencionada per la Conselleria de Cultu-ra i Mitjans de Comu-nicació de la Generali-tat de Catalunya

Des que es va iniciar la nostra revista el gener de 1979 ha estat una constant par-lar del perill que el nostre Collsacabra es degradés des del punt de vista de la natura. Ja en el primer número es parlava seriosament del tema. Un punt de l’editorial deia: els esdeveniments que s’estan preparant respecte de l’urani i la posició que les di-ferents forces polítiques tenen, ens fa pensar que des de Tavertet es temia el pitjor. Igual va passar l’any 98, quan un empresari va presentar un projecte per explotar industrialment una pedrera a pocs metres del pont de Molí-Bernat. En el número 40 d’Els Cingles, després de la negativa de les autoritats a què el projecte de la pedrera prosperés, en l’editorial dèiem: Hem unit esforços. En el món on l’especulació i el propi profi t passen per davant de tot, la sensibilitat i el seny d’un poble constituei-xen un contrapès molt positiu. S’ha salvat el paratge de sobre Molí-Bernat, vora del poble de Tavertet, de l’explotació d’una pedrera. S’ha salvat en bé del paisatge i d’aquells que hi viuen, els homes, la fauna, la fl ora, i també la geologia. S’ha salvat el present i el futur, perquè és una decisió que marca un precedent.

La mobilització per aconseguir aquest èxit recordava els primers temps de la de-mocràcia. Hi havia il·lusió i un desig de fer un canvi estructural que fos real. Diem això, perquè des de fa uns anys l’entusiasme per millorar la llibertat i la democràcia ha decaigut i les notícies de delictes i corrupteles per part d’alguns responsables po-lítics o no (cas Palau) tant de Catalunya com a les comunitats de l’Estat espanyol, fa que refl exionem. Quan la policia decomissa tones de droga, solament és la punta de l’iceberg del contraban total. Extrapolant en els casos de delictes i prevaricació… preferim no pensar-hi.

Tornem a la conservació del Collsacabra. A l’any 1980, l’editorial del número 6 d’aquesta revista deia: Creiem que aquestes terres són font inesgotable de valors, tant naturals com humans, que val la pena no deixar-los perdre. Els valors humans també tenen la seva contaminació específi ca. Igual que vèiem des d’aquest racó de món que el problema de la droga era quelcom llunyà, “era cosa de les grans ciutats,” a poc a poc va entrar en els nostres pobles amb els problemes corresponents. De la mateixa manera hi ha el risc que els valors humans també es contaminin de les presumptes corrupcions delictives que hem vist darrerament, com ha passat al Barcelonès.

Volem un Collsacabra net de podridura i d’incongruències polítiques. Creiem que la integritat del Collsacabra passa per rebutjar tots aquells corruptes que no mereixen cap reconeixement i que volem ben lluny de nosaltres. La contaminació més perillosa és la del corrupte que amb la seva ambició pot portar mals majors al país, de cara solament al benefi ci propi.

No voldríem acabar sense fer referència a coses positives. S’està treballant en la recuperació del tram de les Marrades, al camí ral de Vic a Olot. L’església de Montdois, tan malmesa, serà objecte de la restauració de la teulada per evitar que continuï el procés d’enfonsament. Una fi nca important de Tavertet està sota l’acció de custòdia del territori. També a Tavertet s’està recuperant una part del camí ral cap a l’Esquirol i es refarà parcialment la barana malmesa del pont del Molí-Bernat.

Per sort és encara vigent el que dèiem el juliol de 1996 en l’editorial i que repro-duïm: El Collsacabra és encara avui una zona d’extraordinari interès paisatgístic i científi c, propera a importants nuclis de població, i mereixedora, per tant, que hom vetlli per la seva integritat.

EDITORIAL

2

Conèixer com es manifesten els confl ictes en una comunitat i conèixer les estructures que té aquesta comunitat per abordar-los és, pro-bablement, una de les maneres més objec-tives d’aproximar-se al coneixement d’una societat i de percebre’n el seu grau de ma-duresa, d’equilibri, de “civilització”. És la mesura que permet establir en quin nivell es troba en l’evolució des de la societat desar-ticulada, sotmesa a arbitrarietats i sense una estructura que aporti garanties als seus mem-bres, fi ns al teòric “estat de dret” d’igualtats, garanties i objectivitats.

És sabut que al segle XVII al nostre país hi ha fenòmens que porten associats episodis rellevants i fi ns i tot períodes rellevants de violència i del que ara consideraríem bar-bàrie. Hem abordat en altres ocasions aquest tema de la violència al segle XVII a partir de dos temes típics del segle com són el ban-dolerisme i la persecució de bruixes,1 però sempre ho havíem fet a partir de processos judicials, que constitueixen exemples sig-nifi catius i suggerents, però que fan difícil valorar fi ns a quin punt es tracta de fets es-poràdics o habituals. Ara, un document fi ns ara desconegut, ens permet tornar a abordar el tema de l’ús de la violència, i de les es-tructures locals per a la seva repressió, des d’una perspectiva potser no tan detallista però més sistemàtica. El document és un petit quadern titulat Libra del criminal del terma de Tavartet escrit per Onofra Mon-teys sustituit de Joan Vila notari de Vich y notari del criminal del terme de Tavartet.2 És un llibre iniciat el 1658 com a registre de l’activitat del “batlle del criminal”, el batlle responsable d’intervenir en els casos crimi-nals que succeïen en el terme. Sembla que es pot considerar que recull, encara que no-més com a breus notícies, tots els fets en què va intervenir el batlle del criminal, o si més no aquesta havia de ser la funció del llibre. Tanmateix, els fets hi són recollits amb un cert desordre, i ja se sap que quan un llibre o procediment no s’ha fet de manera ordenada sempre hi ha més risc que hi pugui haver al-gun error o omissió.

VIOLÈNCIA I ACTUACIÓ JUDICIAL A TAVERTET (1658-1676)I UN APUNT SOBRE JURISDICCIÓ

Tot i que el text no és molt extens, la-mentablement ho és una mica massa per recollir-lo aquí íntegrament. És, a més, en un català amb ortografi a molt vulnerada que en difi culta una mica la comprensió. Tot espe-rant que s’escaigui l’ocasió d’editar el text original, adaptem al català actual el contin-gut de les anotacions, ordenant-les també de manera cronològica. Com que les anota-cions són prou eloqüents i suggerents només hi afegim entre parèntesis, quan cal, alguns aclariments. Malgrat la concisió de les ano-tacions, el conjunt permet fer-se una idea bastant clara de quins eren els problemes de convivència que arribaven a generar violèn-cia, en quin grau s’utilitzava la violència per a “vehicular” el confl icte. També permet fer-se una idea del grau d’efi càcia o inefi càcia de l’autoritat immediata a nivell local, el batlle del criminal, a l’hora de controlar aquests afl oraments de violència.

Llibre del batlle del criminal del terme de Tavertet:

— 21 maig 1658. Gaspar Novelles de Munt, batlle de Tavertet, estableix pena de 3 lliures als que no paguin el que es va establir per talla (per repartiment), per les despeses de la presa de possessió del marquès d’Aitona i per anar a Camprodon (no diu en motiu de què, però s’ha de referir a la campanya con-tra l’ocupació francesa de Camprodon).

— 22 maig 1658. El batlle, per ordre de Gaspar Parés, jutge i assessor del terme, i a instància d’Isabel Vinyes, requereix a Fran-cesc Parareda, sota pena de 25 lliures, que abans de cinc dies li restitueixi un magall i una destral.

— 10 juny 1658. Ajuntats a la plaça del terme els caps de casa, el batlle del criminal, Gaspar Novelles de Munt, prohibeix sota pena de 100 lliures que ningú surti del ter-me sense permís, “per coses que convenen al servei del senyor marquès”.

— 22 juny 1658. Gaspar Novelles, batlle, requereix a Jacint Tresserra que li restitueixi dues aixades, sota pena de 25 lliures.

— 11 agost 1658. Sortint de missa ma-jor, estant la gent a la plaça van passar dos

3

homes fora del camí. L’hereu Parareda i l’hereu Coromina van anar-hi per saber qui eren i hi va haver trets, i el batlle hi va anar i van fugir tots.

— 26 octubre 1658. Cap a la una de la nit al coll s’Església, prop la sagrera, Toni i Bernat Reixach venien de treballar, d’una artiga, i els hi van sortir dos homes que els hi van donar bastonades i els hi van tirar tres o quatre escopetades.

— 28 octubre 1658. Cap a mitjanit van encendre la porta de casa Joandó i hi van po-sar un desafi ament dient que Toni Joan i Ber-nat Reixach, masovers de dita casa, marxes-sin abans de tres dies del terme de Tavertet, que si no els matarien.

— 24 novembre 1658. Gaspar Novelles, batlle de Tavertet, per ordre de Gaspar Parés, jutge, ha desguiat (ha anul·lat la garantia de seguretat i protecció) a Toni Joan Parareda prohibint-li ser vist ni trobat en el terme.

— 4 desembre 1658. Gaspar Novelles, batlle, és informat per Joan Antentas i Aubert que ha tingut baralla amb Batista Serra i Toni Serra per una llenya i han arribat a les armes. El batlle els ha fet fi rmar treves, sota pena de 100 ducats si tornen a arribar a les armes.

— 24 desembre 1658. Segimon Vinyes ha denunciat a Gaspar Novelles, batlle del criminal, que li havien despanyat dues caixes que tenia a l’església de Tavertet i que se n’hi han emportat diners, algunes tovalloles i al-gunes culleres de plata.

— 3 març 1659. Joan Novelles de Vall denuncia a Gaspar Novelles de Munt, batlle del criminal, que l’hereu Casasobiranes li ha posat foc en una artiga i en un paller i li ha trencat els arreus de llaurar i ha disparat a Se-gimon Novelles. (Aquesta és la primera d’una sèrie de facècies atribuïdes a Casasobiranes).

— 1 agost 1659. A Joan Masacs, estant a la Calm (la Cau), al quintà de sobre la casa aplegant una garbera li han tirat una esco-petada des de dalt d’un serrat. Ell només ha vist el fum, i l’han tocat amb un perdigó al braç i cinc o sis a la roba. Ho denuncia a Gaspar Novelles, batlle del criminal. Gas-par Masacs era prop d’ell i també ha sentit l’escopetada i el brunzit dels perdigons i ha vist el fum. Tenen sospita que qui ha dispa-rat era l’hereu Casasobiranes. Francesc No-velles de Munt també ha sentit l’escopetada

i tots tenen per cert que qui ha disparat ha sigut Pere Casasobiranes.

— 6 setembre 1659. Succeí a la casa de la Serra de Tavertet, a les tres de la nit aproxi-madament. Hi arribà l’hereu Casasobiranes al corral, on hi havia el pastor d’en Novelles amb el bestiar de llana, i li demanà un moltó. El pastor li digué que no li volia donar. Li de-manà un pa i el pastor no li va voler donar i aleshores l’hereu Casasobiranes disparà una escopetada i li va matar un anyell.

— 7 setembre 1659. A posta de sol aguaità (cal entendre que es refereix de nou a l’hereu Casasobiranes) un minyó de Novelles de Vall, li donà un cop de daga a la galta i li va prendre una xispa (arma de foc manual), i li va donar un cop al cap. Això fou explicat a Gaspar Novelles de Munt, batlle del criminal del terme de Tavertet.

— 14 gener 1660. En el bosc de Balà ro-baren dos tossinos que eren d’en Pontí de Tavertet. Hi és anat el batlle del criminal a buscar al bosc i han trobat que els tossinos els havien degollat i socarrat enmig de dos tions. Gaspar Novelles, batlle del criminal, ha pres la informació, amb Pere Pontí i Joan Novelles de Vall com a testimonis.

— 6 de febrer 1661. A les 8 de la mati-nada aproximadament, eixint de missa ma-tinal de l’església de Tavertet han tirat una escopetada a Toni Joan Parareda. Ha viscut una hora més o menys, i ha mort. El batlle del criminal, Gaspar Novelles de Munt, ha

Fragment d’un docu-ment consultat.

Foto: Rafael Ginebra

4

cridat “Toni Joan, el senyor marquès et cri-da”. No ha respost. Ha mort amb els peus cap al nord i el cap a migjorn, de cara al cel. Signa Onofre Monteis, notari substitut de Joan Vila, notari del criminal del terme de Tavertet. (Aquesta mort la vàrem esmen-tar, a partir del llibre de defuncions de la parròquia, en un article precedent).3

— 12 juliol 1662. Francesc Solroca, bat-lle del civil del terme de Tavertet, denuncia a Pere Miquel Sunyer, batlle del criminal, que li va venir un porter (portador, missat-ger) de Vic que es diu Vilaseca i va fer que

l’acompanyés a Novelles de Munt, i un cop a l’hostal de Tavertet, a casa d’en Riera, va treure una pistola i tirà un tret per la fi nestra i tornà a carregar l’arma i el disparà a ell i el tocà a la cuixa, i el tret passà fregant el cap de Toni Riera, que era prop seu. El denun-ciant diu que no sap “si ho fa a grat cient o per desgràcia”.

— 15 abril 1664. Sortint de missa mati-nal a Tavertet, Pere Miquel Bach, masover de l’Avenc, quan arribà a la plaça digué a Francesc Novelles de Vall “escolta que jo

vull parlar amb tu” i Francesc li digué “no vull parlar amb tu”, i Pere Miquel el disparà amb una escopeta llarga i Francesc també, i aquest darrer va rebre un tret a la cuixa.

— 17 abril 1664. Bernat Bach, masover de l’Avenc denuncia a Pere Miquel Sunyer, batlle del criminal del terme de Tavertet, que el mateix dia a la matinada, quan llaurava, han vingut Isidre i Jaume Serra, germans, i l’han desafi at dient-li que abans de dos dies marxés de l’Avenc, i si no el matarien.

— 21 setembre 1665. Onofre Tresserra, masover de la Coromina, denuncia a Pere

Pontí, batlle del criminal, que “algun fi ll de perdició” ha entrat en una cort de la Coromina i s’ha endut una burra bona de 5 o 6 anys.

— 10 agost 1666. Pere Aguilar, batlle del criminal, tenint ordre de Gaspar Parés de prendre informació del que havia passat el vespre de Sant Jaume a l’hostal de Taver-tet s’hi va presentar, però tots eren forasters i no en sabien res excepte l’hereu Parare-da que diu que va veure que el tal Garole-ra de Corcó, àlias Serrabassa, apuntà amb una xispa llarga (pedrenyal, arma de foc) a

La casa de Novelliques, dita també Novelles de ça i més tard No-velles d’Amunt, d’on era Gaspar Novelles de Munt, batlle del crimi-nal del terme de Taver-tet al principi d’aquesta època (1658-1661).

Foto: Anna Borbonet (1991)

5

Pau Coromina i aquest li va donar un cop de daga al coll i de la ferida en va sortir sang. Signa Onofre Monteis com a substitut de Joan Vila, notari del criminal del terme de Tavertet.

— 22 agost 1666. Pere Aguilar, batlle del criminal del terme de Tavertet, fa cons-tar que se li ha fet saber que Francesc Jo-ver, masover de Managès, i Joan Barfull s’han batut a l’era de Managès a bastona-des, i Joan Barfull ha sigut ferit al cap i li ha sortit sang.

— 24 agost [1666?]. Pere Aguilar, batlle del criminal, per ordre de Gaspar Parés, jut-ge del criminal, ha arrestat a Segimon Nove-lles de Vall prohibint-li que surti de la seva heretat si no és per anar a missa, sota pena de 100 ducats de moneda barcelonesa.

— 5 juliol 1676. Pere Pontí, batlle del criminal, amb ordre del sr. Martí, jutge del terme, ha citat a Pere Miquel Sunyer, Gaspar Novelles de Munt, Salvador Coromina, Pere Juan Ralac (sic) i Miquel Puigdauret i Segi-mon Vinyes, per tal que abans de sis dies es presentin davant el jutge, senyor Martí, a Vic, sota pena de 10 lliures. Testimonis: Gaspar Costa, masover del Crous, i Gaspar Déu, ma-sover de la Perereda, i signa el mateix Onofre Monteis com a substitut de Joan Vila.

Com es veu, l’ús de la violència era ha-bitual, i moltes desavinences personals o veïnals acabaven a trets o a bastonades, i semblaria que el batlle del criminal no podia fer gran cosa més que deixar-ne testimoni perquè no consta que dels fets se’n derivin processos judicials. Només en alguns casos s’hi documenten el que serien “diligències prèvies” per part del jutge o del notari de la cort del terme, que residien a Vic.El llibre permet establir les persones que va-ren exercir el càrrec de batlle del criminal en aquells anys:

— Gaspar Novelles de Munt (esmentat des de 1658 a febrer 1661)

— Pere Miquel Sunyer (esmentat de ju-liol 1662 a abril 1664)

— Pere Pontí (esmentat el setembre de 1665 i el juliol de 1676 (si no és que hi ha error en l’anotació d’aquesta darrera data, que podria correspondre a 1666 ja que el no-tari Joan Vila treballa en ambdues dates)

— Pere Aguilar (esmentat l’agost de 1666) A banda d’aquests batlles apareixen, com a membres de la cort senyorial del terme:

— Gaspar Parés, jutge i assessor (22 maig 1658 – 10 agost 1666)

— Onofre Monteis, notari substitut (6 fe-brer 1661 – 10 agost 1666)

— Joan Vila, notari del criminal (6 febrer 1661 – 10 agost 1666)

— Francesc Solroca, batlle del civil (12 juliol 1662).

I per acabar fem esment d’un aspecte que hem obviat fi ns ara perquè no afecta-va el plantejament, però que constitueix una innovació historiogràfi ca d’una cer-ta signifi cació. En la primera inscripció del llibre, de 21 de maig de 1658, Gaspar Novelles de Munt, batlle del criminal del Terme de Tavertet, parla de “la talla que férem per pagar lo gasto que férem quan lo sanior gobernador del Marquès de Ito-na vingé a pendra posació”; el 10 de juny del mateix any, i també el 24 d’agost de 1665, s’especifi ca que les penes pecu-niàries aniran a parar als cofres del senyor marquès d’Aitona i en el primer cas el fet de prohibir eixir del terme es justifi ca amb “coses que convenen al servei del senyor marquès”. Finalment, en el protocol que segueixen per certifi car la mort d’Antoni Joan Parereda el 1661, el batlle, com mana el procediment (que ara ens pot semblar una mica surrealista), interpel·la el ca-dàver, i ho fa amb les paraules “Toni Joan, el senyor marquès et crida”.

Això ens posa en evidència un aspecte que creiem que no havia estat mai esmen-tat per cap dels estudis publicats. S’ha as-sumit sempre que la jurisdicció del terme de Tavertet, com la dels altres termes que havien passat a mans dels Vila-Savassona barons de Savassona, va romandre sempre en l’òrbita d’aquesta família i de les que la succeïren (de Ferrer i Llupià etc.). Així ho recullen, de manera més o menys implícita, els principals estudis sobre aquesta família com els de Bassols, de Serra Vilella o Els castells catalans4, però aquí veiem el terme de Tavertet sota jurisdicció dels marquesos d’Aitona, que en aquell moment ja eren tam-bé senyors dels termes que originàriament havien estat dels Cabrera (a Osona, princi-

6

palment Cabrerès, Torelló, Roda)5. Aquest fet, a més, hem pogut comprovar que no afecta només al terme de Tavertet sinó que afecta també els altres termes que eren sota jurisdicció dels Savassona, o almenys el terme de Sau –dubtem si va afectar també el terme central de Savassona.6 Així doncs, els Aitona haurien assumit aquesta jurisdicció els primers mesos de 1658, en concordança amb la referència a la presa de possessió que hem esmentat, malgrat alguna resistèn-cia dels antics funcionaris dels Savassona, i la tingueren almenys fi ns 1680.

El fet estaria versemblantment relacionat amb els confl ictes successoris que varen tenir lloc després de la mort de Marianna d’Olmera i Cruïlles, vídua d’Antoni Vila de Savassona. Aquest Antoni Vila III havia mort el 1624 deixant un fi ll del mateix nom, que morí jove i que seguint indicacions testamentàries del seu pare el 1632 va fer donació entre vius de

l’herència de Savassona al seu cosí Galceran de Llupià i Campllong, nét de Rafela Vila i Savasona. Tanmateix aquest també morí i l’herència va passar a la seva germana Ma-ria Llupià, i d’aquesta, pel testament que feu el 1646, al seu fi ll Jeroni de Ferrer i Llupià.7 Malgrat això, Marianna d’Olmera, vídua, com hem dit, d’Antoni Vila, va regir la jurisdicció durant tota la seva viduïtat en virtut de dot, es-poli i altres drets8, servant la nua propietat de Jeroni. En morir Marianna d’Olmera el 1654,9 però, veiem que, per un fet o altre, la jurisdic-ció no va passar a Jeroni sinó que va passar

el 1658 a mans dels Aitona, i hi va ro-mandre, com hem dit, almenys fi ns 1680, tot i que Se-rra Vilella esmenta un homenatge dels termes de Savas-sona, Tavèrnoles i Tavertet a Jeroni de Ferrer el 1679.10

Al fi nal la ju-risdicció va acabar tornant als Ferrer de Llupià potser en-tre aquest 1679 i el 1686 en què, segons recull Serra Vile-lla,11 Francesc Des-prat inicià un procés per la jurisdicció dels Savassona. El

plet el portà contra els Ferrer de Llupià i no pas contra els d’Aitona, cosa que indica que els primers ja havien recuperat la jurisdicció. Aquest plet iniciat el 1686 i relacionat amb la successió derivada de la defunció de Mariana d’Olmera el 1654 va durar fi ns el 1844. 12

Rafel Ginebra i Molins

A la masia de la Cau (la Calm), en Joan Masacs va ser agredit per una escopetada que segu-rament disparà l’hereu Casasobiranes.

Foto: Anna Borbonet (1991)

7

NOTES: 1 “D’extorsions, insolència i indefensió a l’època

dels bandolers: Sant Julià de Cabrera 1611”, dins Els Cingles de Collsacabra, núm. 54 (desembre 2005); “Notícies sobre bruixes i persecució de bruixes a Ta-vertet en un procés fi ns ara desconegut”, dins Els Cin-gles de Collsacabra, núm. 57 (juliol 2007).

2 El document que es trobava barrejat entre proces-sos criminals sense data el vàrem identifi car el juliol de 2009. Es tracta d’un petit grup de fulls cosits, que ha estat catalogat provisionalment amb els documents esparsos corresponents a diferents baronies que per vi-cissituds històriques van acabar recollits a la cúria del veguer. El topogràfi c provisional és AVV-Abaronies/7.

3 “Morts accidentals i morts violentes a Tavertet, 1568 – 1839”, dins Els Cingles de Collsacabra, núm. 60 (desembre 2008), p. 7-13. El mort fou enterrat el dia 9 de febrer (Arx. Parr. Tavertet, D/1 f. 107).

4 José M. BASSOLS GENÍS, Don José Francis-co Ferrer de Llupià Brossa y Vila-Savasona, Vich: Patronat d’Estudis Osonencs, 1957; Joaquim SERRA VILELLA, “Els barons de Savasona (IV)”, dins Roda de Ter, 1968 (Serra Vilella esmenta un plet amb el marquès d’Aitona però només per la jurisdicció de la Quadra d’Ardola, i en canvi reconeix que no consten actuacions jurisdiccionals a banda dels plets). Els Cas-tells catalans, vol. IV, 1973, p. 983.

5 Entre els anys 1566 i 1574 els Cabrera, llavors ja entroncats amb el llinatge castellà dels Enríquez, van anar venent les jurisdiccions del vescomtat de Cabre-ra a Francesc de Montcada, comte d’Aitona. Vegeu, per exemple, Emma LLACH Neus PUIG, “L’arxiu del vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d’Osona i de Mò-dica”, dins Quaderns de la Selva, 17 (2005), p. 194.

6 Així es veu al registre del terme de Sau, (Arx.Veg.Vic, Comtatosona/18). El registre va del 10 d’abril de 1658 al 21 de gener de 1681 i durant tot el perío-de és portat pel marquesat d’Aitona com a senyors del terme. Així consta a l’inici del volum: “De part del magnífi c señor Francesc Vila, [...], jutge ordinari del terme de Sant Romà de Sau, bisbat de Vich per lo ex-celentissimo señor Marquès de Aytona, señor i baró de dit terme…” També consta el 20 d’abril de 1661 en una carta que comença “Segons tenor dels privilegis al terme de Sant Romà de Sau concedits per los excelen-tíssims senyors comptes de Cabrera y Bas, senyors y barons de aquell...”, igualment, l’abril de 1661 consta: “Nos, Gaspar Parez DD en Vich domiciliat, jutge or-dinari del terme de Sant Romà de Sau [...], elegit y anomenat per lo excelentíssim Marquès de Ayto-

na, señor y baró de dit terme ab tota jurisdicció civil i criminal, mer y mixt imperi…”. Encara, el registre de Sau inclou documents que recullen de manera explícita la jurisdicció dels Aitona sobre Tavertet: el 4 de gener de 1661 es pregona a Sau una crida del jutge de Tavertet que comença “Ara hojats que·us notifi can y fan a saber a tothom gene-ralment de part del magnífi ch Gaspar Parez, doctor en drets en Vic domiciliat, jutge y assessor ordinari del terme de Sant Christòfol de Tavertet, bisbat de Vich, per lo excel·lentíssim señor marquès de Aytona, señor y baró de dit terme de Tavertet…”; la crida és signi-fi cativa ja que segons s’hi diu, “es té notítia que Pera Panedas pagès habitant en lo Castell de Çavassona, ab pretexte de que és comissari del señor del Castell de Çavassona voldria exercir alguna jurisdictió en lo dit terme de Tavertet”. Igualment, el 20 d’abril de 1664 hi trobem actuant el mateix Gaspar Parés, “judex or-dinarius baroniarum excelentisimi domini Marchionis Aytonae, domini et baroni termini de Tavertet” i el 2 de març de 1673 actua Francesc Rovira y de Robles, “gu-bernator totius comitatus Ozonie, vicecomitatum Ca-pprarie et de Basso pro excellentissima domina Anna de Silva, marchiona de Aytona, domina termini Sancti Christophori de Tavartet”.

7 Els Castells catalans, vol. IV, 1973, p. 983.8 BASSOLS, op. cit., p. 15.9 BASSOLS, op. cit., p. 16.10 També esmenta que el mateix va manar fer el

1695 informació general provant la possessió imme-morial del terme i castell de Savassona amb les seves jurisdiccions civils i criminals. Serra Vilella ho rela-ciona amb el plet iniciat el 1686 per Francesc Desprat però pot ser que estigués relacionat amb la “possessió” de la jurisdicció civil i criminal pels d’Aitona.

11 SERRA VILELLA, op. cit.12 BASSOLS, op. cit, p. 77. Això, tot i haver-hi una

confi rmació de Carles III de 1784 (Els Castells cata-lans, IV, f. 983).

8

LLOCS DE CULTE MARIÀ A CANTONIGRÒS

Mare de Déu de l’Alzina L’any 1904, en ocasió de celebrar-se el cin-quantenari de la programació del dogma de la Immaculada, imitant la veïna capelleta de la Mare de Déu del Roure de Pruit, situada prop de la casa masia del Bac de Collsaca-bra, a la casa pairal de les Planes de Canto-nigròs, s’obrí un petit capelló al tronc d’una corpulenta alzina, on s’hi introduí una petita imatge sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Alzina.

Va ser el dia 16 d’agost de l’esmentat any 1904, a la tarda, en què fou beneït el pedró i la seva imatge. Dirigí la cerimònia mossèn Josep Puigcercós.

El doctor Marian Serra havia escrit ja un himne i el senyor Lluís Jordà hi posà la

música. Francesc Alibés, de les Planes, fou l’iniciador i patrocinador de dita obra.

A la passada guerra del 1936 fou talla-da l’alzina, que va desaparèixer juntament amb el capelló i la imatge. Després de la malastruga es construí un petit pedró amb pedra del país, s’hi col·locaren dos bancs també de pedra i s’hi plantaren quatre alzi-nes que van fer el lloc molt agradable. Ales-hores es va fer una altra versió actualitzada que porta per títol Invocació a la Verge de l’Alzina, amb lletra de Jaume Mas musica-da per Martí Tera. Cada any, el dia 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, té lloc un aplec on es resa el rosari, es canta l’himne a la Mare de Déu de l’Alzina i es fa un piscolabis.

HIMNE Verge Santa de l’AlzinaReina de Cantonigròs,preserveu-nos Mare el cosde tota cosa roïna,infoneu-nos l’esperitde vostre gràcia divina,freneu nostre cos, Reginasigueu sol de nostra nitCom féu amb el diví infantacolliu sobre el pit vostreaquest tros de terra nostra que estimem tots tant i tant.I quan a l’etern repòsla nostra ànima s’envoli,sigueu Vos qui ens consoliReina de Cantonigròs.

Jaume Mas

Mare de Déu de l’Alzina

Foto: Miquel Banús

9

Santa Maria de les PlanesAquesta capella està ados-sada a les parets de la gran masia de les Planes. Data de l’any 1777. Fou beneïda pel pare Francesc Planas, trini-tari, que era fi ll de la masia. Fins que es construí l’actual temple de Sant Roc de Can-tonigròs, aquesta capella era l’única de tot el veïnat.

L’any 1857 el bisbe de Vic, Palau, visità i indul-gencià la imatge. Igualment ho feu el bisbe Corcuera l’any 1882.

La capella es restaurà, i el dia 11 de juny de 1900 fou beneïda pel tinent de Cantonigròs, mossèn Pere Sanyas i al desembre del mateix any, mossèn Ramon Coromines beneí la cam-pana. A principis del segle XX es decorà amb un nou i bonic retaule on es posà una imatge de la Verge dels Desemparats, amb més mèrit artístic, obra de Camps i Arnau.

Durant la guerra civil de l’any 1936, el retaule fou totalment destruït i cremat. Pas-sada la guerra, l’arquitecte Duran i Reynals fou l’encarregat de la restauració de la nova capella. S’hi col·locà una taula gòtica del segle XIV, ajustada a un marc-guardapols, obra de l’artista Pere Serra, que representa Santa Maria amb un infant a la falda envol-tats d’una cort d’àngels músics. Fou beneïda el dia 30 d’agost de 1945 i celebrà la missa mossèn Jaume Armengol. A l’octubre del mateix any és visitada pel bisbe de Vic, doc-tor Joan Perelló i Pou.

La capella té una atri rectangular. Als colls de les vigues de la teulada hi ha escul-

pits uns bonics caps. A pocs metres trobem la cabanya, al portal de la qual fi gura la data de MDCCCXLII (1842) amb xifres romanes, i a la clau un escut del Cabrerès.

En aquesta capella s’hi ha de celebrar, almenys una vegada a l’any, l’eucaristia; del contrari perderia els drets de poder-hi dir missa.

Miquel Banús

BIBLIOGRAFIA: – Joan FONT I RIUS: “ La capelleta de la Mare de Déu de les Planes”. Treball premiat en el concurs de Poesia de Cantonigròs, 1970.– Rosa Maria PUIGSERVER: Mas de les Planes. Im-premta Daví. Vic, 2003

Santa Maria de les Planes

Foto: Miquel Banús

10

La “strata Francisca” Segurament en èpoques anteriors, però ja des de l’època ibèrica, existien unes grans vies que comunicaven, de nord a sud, tot Catalunya. Segons alguns autors, aques-tes primeres grans vies eren utilitzades per transportar bestiar. Però seran els romans qui, aprofi tant el trajecte, les reedifi caran i milloraran enormement i així foren utilitza-des tant per al transport de mercaderies com per a la comunicació de les persones. La primera gran via era la dita d’Hèrcules, que després es coneixerà com la via Augusta o Aurèlia, quan és reparada per l’emperador Octavi August, primer i Marc Aureli, des-prés. Aquestes vies passaren a l’època me-dieval, i amb poques modifi cacions van ar-ribar fi ns a mitjan segle XIX. Si bé aquests foren els eixos vertebradors del territori5, les vies també foren complementades amb d’altres d’àmbits més reduïts, tant de forma paral·lela com perpendicular.

El traçat d’aquestes grans vies ve determi-nat per la morfologia del país. Amb origen a la Gàl·lia, passava una via a Catalunya pels pas-sos més fàcils dels Pirineus, com el coll del Portús, i s’endinsava pel Gironès, la Selva i el Vallès. Passat el pont de Martorell continu-ava pel Penedès, Camp de Tarragona i passat l’Ebre continuava cap al País Valencià. Una altra via paral·lela seguia per la costa, passant per Cotlliure, Castelló d’Empúries, Palamós, Sant Feliu, Blanes i cap al Maresme. La dis-posició de les dues serralades, la Litoral i la Prelitoral, paral·leles a la costa, proporcionen dues depressions igualment paral·leles per les quals transcorrien les dues grans vies. Però aquesta disposició difi cultà la comunicació transversal, que fou conduïda pels passos que

ofereixen els rius que tenen el seu traçat de muntanya a mar. Però tot i això, la major part de l’interior català restà sense calçades roda-des fi ns a la construcció de la xarxa de carre-teres modernes, mentre que les terres litorals i prelitorals gaudiren de bones comunicacions al llarg de tota la història.

L’eix principal de la via romana que tra-vessava de nord a sud tot Catalunya, fou refe-ta pels francs als inicis del segle IX. Llavors fou anomenada Francisca o francesa a la part nord, la que anava de Barcelona a França. D’aquesta via sortien diverses branques cap a l’interior de Catalunya.

Del camí romà, pel seu pas per Osona, se’n tenen molt poques referències segures i aquestes es localitzen bàsicament a la part de la Plana. Se’n coneixen dues que a l’èpo-ca romana eren considerades d’àmbit local i per aquesta raó no apareixen en la docu-mentació escrita. La primera, anomenada la via de Collsuspina, seria el tram inferior de la strata Francisca medieval i es considera la més antiga. “...sortia de Vic, passava per l’oest de l’actual Tona, d’on s’enfi lava cap al Vilar i continuava fi ns a Collsuspina, i d’aquí, per Santa Maria Sasserra i per Cas-tellterçol, devia baixar a Caldes de Mont-bui” 6. La segona és la del Congost. Però tot i que no es pot assegurar, sembla que pel Collsacabra n’hi podia transcórrer un tram, si s’accepta que en aquest indret la “strata Francisca” també era successora d’una via romana local, la qual Quirze Parés7 situa en el camí que surt de la masia del Torrent de Falgars i baixa cap a Sant Feliu de Palle-rols. Antoni Pladevall reconeix que la via del Congost és una antiga via romana i que aquesta, a Vic, “... s’encreuava amb un altre

ELS CAMINS MEDIEVALS AL COLLSACABRA – IITIPUS DE CAMINS QUE S’ESTENEN PER TOT EL TERRITORI

Plaça Verdaguer, 4- Tel. 93 812 21 18 - canpascual.@gmail.com

11

camí ral, dit durant els primers segles de la reconquesta la strata francisca o francige-na o camí de França que baixava del coll d’Ares... per traspassar la serra osonenca de llevant pel grau de Falgars i el Collsa-cabra... Aquest camí es convertí a l’edat medieval en el camí ral de Vic a Olot...”8. Tot i això també se sap que a Tavertet apa-regueren monedes romanes en els trams de la carretera cap a l’Esquirol en el seu pas per la Torre i també que als volts del Feu o la Parra de l’Esquirol es troben unes restes d’una possible vil·la romana. Un altre testi-moni que caldrà estudiar són els ponts que, com el del carrer del Pont de l’Esquirol o el de l’Hostalot de Falgars, en la seva part in-ferior recorden les construccions romanes. Caldrà esperar que experts en aquesta època ho determinin.

Així, una de les branques de la strata Francisca passava pel Collsacabra tal com ho testimonien els documents que perta-nyen a Sant Martí Sescorts. Les referències en la documentació del segle X l’anomenen strata9, i no serà fi ns a la segona meitat del segle XI quan s’hi referiran com la strata Francisca, que és quan comencen a desen-volupar-se els mercats i fi res comarcals. Es pot considerar que aquesta via es recuperà per tal de comunicar la part de la Catalu-nya conquerida pels francs amb l’imperi, on pertanyien aquests, amb un interès d’índole militar, i van reforçar les comunicacions de

les valls prioritzant, en aquest cas, la rapi-desa. Posteriorment, el benefi ci estaria en-caminat a comunicar entre si la xarxa eco-nòmica dels mercats i, en aquest cas, Osona, amb el mercat ja totalment implantat de Vic i d’Olot; d’aquí a Besalú i seguiria cap a França.10 Tal com ja s’ha dit anteriorment, aquesta via es reconegué, al llarg del temps, com el “camí ral”.

El recorregut del camí ral pel Collsacabra és prou conegut, unes vegades per referènci-es documentals i d’altres pels seus testimo-nis, com ponts o trossos del mateix camí que surt de la Teuleria i, seguint pel pont romà-nic situat prop del que actualment es coneix com l’hostal de les Gorgues, s’apropa a Sant Martí Sescorts. Quan la documentació indica aquesta parròquia, es refereix a tot el terme i en aquest segle X, que és quan apareix la re-ferència a strata, el poblament d’aquesta part es trobava disseminat en un espai prou ampli com per limitar amb el monestir de Casser-res. El camí supera un petit desnivell i segueix fi ns al pont de les Palanques, on al segle X hi deuria haver una palanca. Aviat, pels seus entorns, es construí una esglesieta que avui es confon amb el mas del Simó11. A uns metres s’arriba a la zona de l’actual Bertrana on en-cara se’n conserva un tros molt característic, tal com es pot apreciar en la imatge que més endavant s’exposa i es descriu.

Arribat al poble de l’Esquirol, el camí continua al llarg del carrer Major i el del

Pont de l’Esquirol. Un altre testimoni que caldrà estudiar són els ponts que, com el del carrer del Pont de l’Esquirol o el de l’Hostalot de Falgars, en la seva part inferior recorden les construc-cions romanes.

Foto: Arxiu Cingles

12

Pont. Justament aquest és un poble caracte-rístic dels que es formen al llarg del camí. Tant Joan de la Guàrdia primer, com Fran-cisco de Zamora,12 en els seus escrits parlen del carrer de l’Esquirol, de tal manera que evoquen clarament a aquesta disposició. Si bé s’especula que podia passar pel carrer Nou, sembla més factible que passés pel car-rer Major atès que les cases d’aquest carrer són més antigues, com ara can Llemosí o el Perai. El carrer Major i el del Pont estan connectats per un pont de dos grans arcs que segurament fou construït a fi nals del segle XIV13, tot i que no es descarta la possibilitat que els seus orígens fossin romans.

El camí seguia per l’empedrat del mateix carrer del Pont i arribava a l’actual Canto-nigròs14, vorejava els cingles d’Aiats on trobava el coll de Cabra, prop de Comajo-an, i continuava per Pruit, on tornem a tro-bar referències a la strada també al segle X. De Pruit seguia cap a Falgars on prenia dues direccions, una baixava cap a Sant Feliu de Pallerols sortint del mas Torrent i l’altra

baixava a la vall d’en Bas passant pel pont romànic que ara és al costat de l’hostal del Grau. Aquest, doncs, és un camí de llarg re-corregut que enllaça Osona amb Girona. La

característica més destacada d’aquest camí és la seva intencionalitat de passar pels llocs més planers o menys abruptes.

Ara bé, segons es desprèn del recorregut abans exposat, es pot comprovar que Taver-tet queda totalment al marge d’aquesta via, i en canvi hi havia un poblat ibèric al pla del Castell on encara s’hi pot veure part de la muralla. Un altre dels poblats ibèrics de la zona és el de l’Esquerda i ambdós estan si-tuats a la zona del Ter. En aquest cas, en ser una zona muntanyosa, el camí ibèric aprofi -taria les valls dels rius després de baixar el cingle de Tavertet, segurament pel baixant, o portal de les Gotes com encara es conserva. Pujaria cap a l’Avenc i per Rajols baixaria a Sant Joan de Fàbregues.

Les carrerades S’entén com a carrerada el camí ramader que uneix la zona d’origen del ramat i el lloc on es trasllada fent la transhumància. Són uti-litzats dues vegades a l’any, a la primavera, quan es busquen les pastures de muntanya, i a la tardor, quan retornen al pla. Aquests ca-mins a l’edat mitjana prengueren importàn-cia a partir del segle XI, quan transportaven els grans ramats de propietat bàsicament mo-nàstica. Tal com ja s’ha apuntat abans, l’eco-nomia familiar, en l’àmbit de la pagesia, pro-duïa per al propi consum i en restava un petit excedent que intercanviaven per productes bàsics. Però fi ns al segle XIII no s’aconse-guí tenir sufi cient excedent per invertir en una ramaderia important. També cal tenir en comte que l’agricultura era extensiva, el que implicava la necessitat de terres con-reables en detriment de pastures. Si a això hi afegim la privatització del bosc en mans dels senyors feudals tenim el quadre com-plet per entendre que els grans ramats eren de propietat senyorial, ramats que procedi-en de monestirs com Poblet o Santes Creus i

Foto dels anys 20 del carrer Major de l’Esquirol al seu pas per la Plaça Major.

Foto: cedida Josep Casadesús

13

anaven cap als Pirineus on els comtes dona-ren privilegis als esmentats monestirs, entre d’altres, per a pasturar sense gaires càrregues econòmiques15. Serà, sobretot, després de la Pesta Negra del 1348 quan, en quedar masos deshabitats per la mort o desplaçament dels seus habitants, es produí una reordenació de l’espai rural i una part important estigué destinada a pastures. Un altre fet a tenir en compte és la demanda de carn, llana o cuir per part dels nuclis urbans on l’artesanat, cada cop més especialitzat, treballava per a un mercat més ampli i, per tant, era un gran receptor de matèries primeres que proveni-en de la ramaderia. Així doncs, és possible que les carrerades fossin reutilitzades per la ramaderia municipal o la propietat privada pagesa i n’apareguessin d’altres, segurament secundàries, en ampliar-se les zones de pas-tures, com abans s’ha assenyalat. La docu-mentació de fi nals del segle XIV, posterior a la Pesta Negra i a partir del segle XV al Collsacabra, mostra el moviment de ramats dins la mateixa contrada i també cap a les valls d’en Bas o d’Hostoles16.

L’estudiós d’aquest tema a Catalunya és Joan Vilà i Valentí17 qui considera que, a ni-vell de Catalunya, existeixen grans vies que comuniquen les tres zones més importants de pastures com són la Pirinenca, per a les pastures d’estiu; les d’hivern cap a les co-marques de l’Empordà, el Gironès i la De-pressió Prelitoral (Vallès, Penedès) i els ves-sants muntanyosos de la franja litoral com el Maresme. També destaca la Depressió Cen-tral com la Noguera, el Segrià, l’Urgell i les Garrigues. I el tercer sector se situa al sud de Catalunya: Ports de Beseit i el Maestrat, amb la seva zona d’hivern que es troba fonamen-talment en el curs fi nal de l’Ebre.

Dins aquest mapa existeixen unes zones caracteritzades per una orografi a plujosa on els moviments ramaders procedeixen de la part baixa de la mateixa muntanya o de la plana propera, és el que es denomina “tras-terminància”. Els exemples i llocs més ca-racterístics són el Puigsacalm, Collsacabra i el Montseny18.

Justament aquesta classifi cació correspon exactament a fi nals de l’edat mitjana quan es pot observar que els animals de la Matavera o l’Arimany eren traslladats a la Vola o a Sant

Julià de Cabrera. També és molt important fer notar que a Vic, on a partir del segle XIII és un centre productor de cuir molt destacat i consumidor de carn ovina, no consumeix ramats procedents del Collsacabra. Existei-xen uns llibres molt detallats dels comptes del municipi on consten la quantitat d’ani-mals sacrifi cats cada dia i els pastors que hi cuitaven i, per tant, el lloc tant de pasturatge com de procedència; el Collsacabra solament fi gurava en molt poques quantitats quan els faltava algun cap.

Amb aquesta exposició queda de manifest que pel Collsacabra no transcorria una via important de transhumància. Segons Quirze Parés i el record popular, queda un tros de carrerada a l’alçada del Feu19. Actualment, en aquest indret existeix un camí que es bifurca entre la Vola i Sant Julià de Cabrera que, com ja s’ha exposat, era el lloc on hi havia pastures en aquest sector. Tal com exposa Joan Vilà i Valentí: “La situació dels camins de transhu-mància,... respon fonamentalment a la seva segona funció com a pastura per al bestiar du-rant el trajecte, i no únicament com una via de trànsit, i també com a subministrador d’ai-gua”20. En aquesta carrerada es troba un dipò-sit en un tram del camí, segurament de cons-trucció prou recent. Per la seva banda, Isabel Coromina exposa l’itinerari del desplaçament dels ramats tal com encara es conserva en la memòria d’un pastor, Joan Serrat, que l’havia utilitzat. Els desplaçaments eren molt curts des de l’Esquirol fi ns a Falgars, però podien baixar fi ns a Sant Feliu de Pallerols sortint del Torrent i passant pel coll d’Uria21. Aquest itinerari sembla indicar la transformació dels camins antics en “carrerades” i, per tant, la re-utilització d’un camí medieval planer, per als ramats.

Continuant amb les característiques que Joan Vilà i Valentí considera que tenen les carrerades, es pot dir que aquesta les com-pleix atès que està situada a la carena de la muntanya, allunyada dels llocs de conreu i de les valls. També considera que “Es donen casos en què s’aprofi ten com a vies pecuàri-es camins abandonats al trànsit per una raó o altra. En aquests casos predomina la idea d’apartar-se de les zones sotmeses a una circulació intensa o a una activa explotació agrícola...”22

14

Segurament que aquesta deuria ser la idea general per a aquests grans camins, ja que a nivell local es creaven molts confl ictes entre els que portaven els animals a abeu-rar al riu i els agricultors que veien com els seus camps o arbrat patien les maleses que produïen els animals. Aquests problemes se solucionaven en el mateix poble amb la in-tervenció dels coneguts com a prohoms que solien ser dues persones que actuaven com a “jutges de pau” i eren elegides entre els homes de cada poble 23.

L’amplada de les vies pecuàries és molt difícil de precisar. Es tracta d’un assumpte de dret consuetudinari i, per tant, presenta formes bastant diferents. Al mateix temps, l’abandonament de moltes carrerades o al-menys la seva escassa utilització difi culta la investigació sobre aquest aspecte. Aquest és el cas que ens ocupa ja que actualment és usat com a camí per al trànsit de persones. La conservació solia anar a càrrec del municipi pel qual discorria i l’amo o el pastor pagaven les despeses del seu manteniment. Els camins d’àmbit local o de curt recor-regut

Un apartat especial es mereixen els ca-mins més antics del Collsacabra que comu-nicaven entre si zones d’habitatge de forma continuada en el temps i amb canvis cultu-rals inclosos. Aquests camins són els que vo-regen els cingles i serpentegen per les valls seguint els rius. Del pla de l’Agullola baixant cap al Ter i seguint-lo per la vall, es podia arribar fi ns a la costa. Igualment, una altra trajectòria podia passar pels cingles de Ta-vertet on hi havia hagut poblaments diferents en assentaments varis segons la seva cultura, que van des dels neolítics fi ns els medievals passant pels ibèrics. Són per aquests últims que Tavertet es pot situar com un dels punts de la ruta dels ibers que segueixen el Ter

procedent de Manlleu o de l’Esquerda. Cada un d’aquests poblats es troben en la part alta dels cingles i, per tant, afegeixen enllaços amb el camí principal.

Així aquests camins tenen la doble fun-ció de comunicar els poblaments veïns en-tre si i aquests amb el conjunt. Però per la seva antiguitat es pot considerar que la seva existència manté la pervivència poblacional al mateix temps que la geografi a accidentada del terreny també la protegeix.

Els camins veïnalsAquests camins, al contrari dels de llarg re-corregut, relacionen dos llocs propers entre si, i per tant són aquests llocs la raó de la seva existència i no al revés. Aquest sol fet indica que els dos llocs són contemporanis a l’etapa en què existeix el camí. D’aquesta manera el recorregut d’un camí enllaçant diversos masos indica la contemporaneïtat d’aquests durant aquest període. D’aquests camins en destaquen els que segueixen els masos, ja desapareguts, de Sa Palomera o l’Espluga a Tavertet, i el que relacionava la zona de So-rerols amb el mas de la Clota, també a Taver-tet, on encara s’hi conserven trossos de paret o empremtes a la part rocallosa. Tots aquests camins eren transitats ja al segle XI.

El camí que passava per davant de l’Avenc i del qual encara se’n conserva un tros, es pot considerar un camí local ja que enllaçava Tavertet amb Rupit, Pruit, Cabrera i la resta d’indrets d’aquesta part, per sobre del cingle.

El nom que prenen indica també quina és la seva fi nalitat i en quin moment es cons-trueixen. De camí “missaner” n’hi havia a cada mas. De camí moliner se’n descriurà, en el proper número, un de molt interessant: el camí de Tavertet a Molí-Bernat. Aquests camins estan sota la responsabilitat dels municipis. Cap a fi nals de l’edat mitja-

www.fondamarsal.com.es — Rupit@fondamarsal.com

Un veí de l ’Esquirol anònim

que col·labora

15

na, quan funcionen els municipis, aquests dicten bans per tal que els propis veïns s’en-carreguin de tenir-los nets i en bon estat de conservació, tal com va passar a Rupit. Tam-bé posen normes sobre el transport amb bès-ties de bast: ...Per mes vos mana a tots que no sia negu qui gos bastar bestiar de bast en diumenga ni portar caregas...24 Igualment era en el mateix municipi on es resolien els problemes que es generaven pel dret de pas entre veïns, tal com abans s’ha exposat en el cas de trànsit d’animals.

Assumpta Serra i Clota

NOTES:5 Si és gairebé segur que el recorregut d’aquestes vies romanes és el que s’està exposant, les fonts que apor-ten el testimoniatge no el cobreixen en tot el seu tram. 6 J. ALBAREDA, J. FIGUEROLA, M. MOLIST, I. OLLICH: Història d’Osona, Eumo. Vic, 1984, p.64. 7 Q. PARÈS: La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1985, p. 433.8 A. Pladevall: “Els vells ponts d’Osona”. Revista Vic, 1980, p.441. 9 Arxiu Comarcal d’Osona: “Capbreu de les rendes del monestir de Sant Pere de Casserres.” D’aquesta època s’ha confeccionat un mapa per part de J. Bolós i V. Hurtado: Atles del Comtat d’Osona. Ed. Rafael Dal-mau, Barcelona 2001, pp. 44-45. 10 En aquest moment se’l reconeix com el camí de França i posteriorment es coneixerà com a camí ral. No seria versemblant que aquest camí, que es pot seguir encara en diversos trams, fos el mateix que el camí romà fi ns que entra a Falgars, on es bifurca.11 Les restes que es conserven dins la casa actual són una fi nestra i un arc de l’ermita romànica de Sant Hi-lari, del 1124. 12 J. DE LA GUÀRDIA: Diari, del 1632 al 1674. F. ZAMORA: Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona 1973. 13 A. PLADEVALL: “Els vells ponts d’Osona”, a Re-vista Vic, 1980, p. 445. L’autor concreta que a partir del 1352 es comencen a deixar diners en els testaments per a la seva construcció. 14 Pel camí es troba el dolmen de Puigsespedres.15 M. RIU: Formación de las zonas de pastos vera-niegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo durante el siglo XII. Santes Creus, 1963. 16 Aquestes últimes relacions seran més evidents en les relacions matrimonials, ja que amb les mortaldats de població ocorreguda en el segle XIV es trencà l’en-dogàmia i s’amplià el radi de les comunicacions. El trasllat de ramats a zones més allunyades serà més evi-dent a partir del segle XVI. Aquesta situació queda to-talment refl ectida en les notes escrites per un pagès de la contrada, Joan de la Guàrdia, recollides i publicades

en el llibre: Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII, transcrit i comentat per A. Pladevall i A. Simon, Ed. Curial, Barcelona 1986. La redistribució de l’espai després de la Pesta Negra l’he estudiat a: “La crisi agrària del segle XIV a Osona”, a Ausa, Vic, 1990, pp.13-30. “La ganaderia, una posible solución a la crisis de la Baja Edad Media en la Cataluña central”, en Actas del VI Congreso de la Asociación de Historia Económica, Girona 1887, 21 pp. I juntament amb X. Coll i A. Pladevall: Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. Vic, 2002. 17 J. VILÀ VALENTÍ: “Evolució històrica de la trans-humància a Catalunya”, a Treballs de la Societat Ca-talana de Geografi a, núm. 25. Número especial dedi-cat al Primer Congrés Català de Geografi a, Barcelona 1991, pp.65-66. 18 X. YLLA CASSANY i M. BOSCH: “Los Camins Ramaders de la Plana de Vic”. La Trashumancia Ga-nadera. Mercat del Ram 1955. És sorprenent la poca importància que els autors van donar a aquesta “possible” carrerada en fer aquest es-tudi que compta amb un mapa on consten les carrera-des fi ns a Ribes o fi ns al Litoral, i en canvi no hi fi gura cap indici a la part del Collsacabra 19 Q. PARÈS: La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1985. pp. 211, 215 20 J. VILÀ VALENTÍ: “Evolució històrica de la trans-humància a Catalunya”. T. S. C. G. núm 25. Barcelona 1991, pp.63-72. 21 I. COROMINAS: “Les carrerades”, a Els Cingles del Collsacabra, n.44. Tavertet 2000, pp.19-20. 22 J. VILÀ VALENTÍ: “Evolució històrica de la trans-humància a Catalunya”, a T. S. C.G. núm 25. Barcelo-na 1991, pp.67 23 A. SERRA: La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI). Eumo, Vic 1990, p 107.24 A. SERRA: La comunitat...,op. cit. p. 144. Aques-ta referència suposa una utilització molt més comuna d’aquest tipus de transport en comptes de carros, i per tant els camins veïnals serien més estrets, tal com es pot comprovar en els camins anteriorment citats.

Conjunt del jaci-ment de Sa Palomera. D’aquests camins en destaquen els que se-gueixen els masos, ja desapareguts, de Sa Palomera o l’Espluga a Tavertet.

Foto: Assumpta Serra

16

Nom Nom científi c Ordre (família) Origen/estat

Esquirol Sciurus vulgaris Rosegador AutòctonSenglar Sus scrofa Artiodàctil AutòctonCabra domèstica Capra hircus Artiodàctil AsilvestratCabirol Capreolus capreolus Artiodàctil AutòctonGuilla o guineu Vulpes vulpes Carnívors (cànids) AutòctonGos Canis familiaris Carnívors (cànids) AsilvestratTeixó Meles meles Carnívor (mustèlid) AutòctonMostela Mustela nivalis Carnívor (mustèlid) Autòcton Visó americà Mustela vison Carnívor (mustèlid) No autòctonFagina o gorjablanc Martes foina Carnívor (mustèlid) Autòcton Geneta o gat mesquer Genetta genetta Carnívor (vivèrrid) Autòcton *Gat salvatge o gat fer Felis silvestris Carnívor (fèlid) Autòcton Gat domèstic Felis catus Carnívor (fèlid) AsilvestratEriçó fosc Erinaceus europaeus Insectívor AutòctonConill Oryctolagus caniculus Lagomorf AutòctonLlebre europea Lepus europaeus Lagomorf Autòcton

*Introduïda en l’època romana

Taula 1. Grans mamífers localitzats al Collsacabra durant l’estudi

IntroduccióEls mamífers (mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen per tenir el cos recobert de pèl i alimentar les seves cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. N’existeixen unes 5.500 espècies arreu del món que són classifi cades en tres subclasses: els monotremes ponedors d'ous (protothe-ria), els marsupials (metatheria) i els placen-taris (eutheria), als quals pertanyen tots els mamífers del Collsacabra.

El grup dels mamífers és extens i s’abordarà en dos capítols, de manera que en aquesta primera part es tracten els mamífers de mida més gran (de l’esquirol cap amunt, per entendre’ns), i en el següent s’abordaran els petits rosegadors i els ratpenats.

L’estudi de grans mamífersAquest article es basa en l’estudi que varen realitzar el Grup de Naturalistes d’Osona i la Fundació Fauna, amb el suport de l’Obra Social de Caixa de Catalunya, durant els anys 2007 i 2008 a la fi nca dels Cingles de l’Avenc de Tavertet amb l’objectiu de deter-minar la presència de les diferents espècies de grans mamífers a la fi nca, conèixer l’estat

de les seves poblacions i realitzar propostes de gestió per a millorar-les.

Per confi rmar la presència de les espècies es varen utilitzar diferents metodologies: es varen instal·lar trampes fotogràfi ques en llocs estratègics, es varen realitzar des-plaçaments nocturns amb vehicle i es varen localitzar rastres de les diferents espècies (petjades, excrements, caus...). Com que les reduïdes dimensions de la fi nca difi cultaven la detecció de totes les espècies, es va decidir de recollir dades d’altres zones del Collsaca-bra properes a la fi nca.

Les espècies del CollsacabraDurant l’estudi es varen detectar 16 de les 29 espècies de grans mamífers que habiten a Catalunya (Taula 1), 12 de les quals són autòctones, tres es troben en estat assilvestrat (cabra, gos i gat) i una ha estat introduïda per l’home (visó americà). Cal tenir en compte que no es pot descartar la presència d’altres espècies de grans mamífers al Collsacabra que no hagin estat detectades durant l’estudi, ja que algunes ja han estat citades en zones pròximes com ara el cèrvol.

L’eriçó fosc és una espècie en reces-sió al Collsacabra cada vegada més difícil d’observar, exepte en forma d’exemplars morts per atropellament a les infraestructres viàries. S’alimenta d’insectes i les punxes el protegeixen dels depredadors.

El conill i la llebre tenen una gran impor-tància ecològica ja que són la base alimen-tària de molts depredadors. Mentre que les poblacions de llebre s’han mantingut esta-bles al Collsacabra, les de conill han patit diverses epidèmies i han minvat en les darre-res dècades i actualment són molt reduïdes malgrat les repoblacions realitzades per part dels caçadors.

L’esquirol es troba en tot tipus de boscos i des de la veda de la seva caça les poblacions s’han anat recuperant lentament. L’augment de la superfície forestal també ha benefi ciat la seva recuperació.

El senglar és una espècie molt abundant al Collsacabra a causa de l’abandonament del

ELS MAMÍFERS DEL COLLSACABRA (I)GRANS MAMÍFERS

17

món rural i l’expansió de les masses bosco-ses. Les repoblacions realitzades amb exem-plars hibridats amb porcs domèstics fa que s’observin exemplars amb diverses morfolo-gies (cues en espiral, coloracions més clares, etc.) i que el número de cries per parella hagi augmentat considerablement. La pressió de caça intensiva a la qual es troba sotmés ajuda a fer un cert control de la seva població i al-hora evita que produeixi danys en els camps de conreu on a vegades s’alimenta. Dins dels mamífers carnívors destaca per la seva abundància la guineu, que freqüenta els espais oberts i tot tipus de boscos. Aquest hà-bitat també és el preferit del teixó, que tot i la devallada de les seves poblacions a nivell general, manté al Collsacabra la zona amb més abundància de la comarca.

La mostela, el gorjablanc, la geneta i el visó americà són carnívors de morfologia similar, amb potes curtes i cos allargat, i d’activitat nocturna. Mentre que els dos pri-mers es consideren autòctons, els darrers es troben al nostre país fruit d’introduccions per part de l’home; la geneta sembla que va ser importada durant l’època romana o àrab ja que no s’han trobat mai fòssils de l’espècie a Europa. Per la seva banda el visó americà prové de l’escapada d’exemplars de granges on els criaven per fer abrics amb la seva pell. El gat fer és el parent salvatge dels gats domèstics, amb els quals es pot hibridar. La mida del cap i la cua peluda i anellada del gat salvatge són les característiques més clares per diferenciar-lo dels gats domèstics. Les seves poblacions són molt reduïdes i a més resulta molt difícil de veure i localitzar.

El cabirol és el cèrvol més petit de Ca-talunya i recentment les seves poblacions han augmentat de forma espectacular a tot el país arrel d’una sèrie de reintroduccions i de l’augment de la superfície de les masses forestals. Avui en dia es pot considerar una espècie habitual al Collsacabra.

Dins del grup dels animals assilvestrats destaca la població de petits ramats de ca-bra domèstica que pasturen pels cingles de Tavertet des de fa unes dècades. Es tracta d’una població que, tot i el temps que por-ten en estat salvatge, tenen problemes per arribar a criar.

Propostes de conservacióEs considera que la ramaderia extensiva és una activitat molt important al Collsacabra tant a nivell socioeconòmic, pels llocs de treball que crea i els productes que ofereix, com a nivell ambiental ja que la pastura és imprescindible per mantenir el paisatge en mosaic caracterís-tic del Collsacabra. No obstant això, hi ha dos aspectes de l’activitat ramadera que podrien ajudar a millorar les poblacions dels grans

mamífers al Collsacabra i que es consideren d’aplicació senzilla: per una banda augmen-tar el nombre i qualitat dels punts d’aigua del territori i per altra augmentar la permeabilitat dels tancats cinegètics.

La fagina o gorjablanc

Foto: Fundació Fauna, Bushnell. (17 d’agost de 2008)

El senglar

Foto: Fundació Fauna, Bushnell. (15 d’agost de 2008)

18

La geneta

Foto: Fundació Fauna, Bushnell. (18 d’agost de 2008)

Pg. Jaume Balmes 15-17- Tavertet - Tel 629 082 099www.elscingles.com - info@elscingles.com

Durant l’estudi es va comprovar que la distribució de les espècies de grans ma-mífers al Collsacabra i els seus patrons d’activitat es troben condicionats per la presència de punts d’aigua en el territori i la seva manca limita l’abundància d’algunes espècies. Les activitats ramaderes sovint utilitzen aquests punts d’aigua permanent (torrents, gorgs, basses...) per a abeurar el bestiar, la qual cosa provoca una degradació ambiental d’aquests punts (erosió dels mar-ges, fangueig, terbolesa de l’aigua...). Per augmentar el nombre i la qualitat d’aquests punts d’aigua seria necessari d’evitar-hi l’accés del bestiar i habilitar abeuradors en un lloc proper. Aquestes actuacions afavo-ririen al mateix temps al ramat ja que dis-posaria d’aigua neta i també afavoririen les poblacions de grans mamífers i altres grups d’animals com els amfi bis.

Algunes explotacions ramaderes, sobretot les d’ovelles, instal·len un tipus de tanca pel bestiar que representa un impediment per a la mobilitat d’algunes espècies de grans mamí-fers i sovint també per a les mateixes perso-nes. Per millorar la connecció dels diferents espais del Collsacabra, fora necessari crear punts de pas regularment a la tanca per per-metre la lliure mobilitat d’aquests animals.

David Serramitjana, Guillem Mas

NOTES: Les fotografi es que acompanyen l'article varen ser rea-litzades durant l'estudi a través de trampeig fotogràfi c.

El Grup de Naturalistes d’Osona pot oferir assessorament gratuït a aquells pagesos i propietaris que desitgin aplicar alguna de les anteriors propostes de conservació a les se-ves fi nques o explotacions. Contacte: info@gno.cat i 93 114 03 70, www.fundaciofauna.org i www.gno.cat

19

UN IMPACTE DE TARDOR

Existeixen per aquests verals del Collsacabra experiències que om-plen l'esperit de natura viva, quan ofereixen paisatges distesos amb grans masses de bosc. Són uns es-pais entranyables, curulls d'arbres de perfi l encisador i silueta que esdevé gràfi ca. No és d'estranyar, doncs, que la sensibilitat es posi en estat d'alerta i aprofi ti una ale-nada de pau tardoral per enca-minar els passos i submergir-se en una arbreda. Per adreçar-nos, concretament, a la fageda que hi ha a Tavertet, indret enllà de la font de Rajols.

Quedem immersos en la visió d'una realitat colpidora que fa di-rigir els ulls vers un calidoscopi ple d'imatges i formes que deixen embadalit. És el moment de re-clamar l'ajuda d'una càmera fotogràfi ca per complementar visions i enregistrar espais. Sempre hem indicat que una fotografi a no és fruit de la màquina de fotografi ar, perquè aquesta únicament emmagatzema l'escena que el cervell de l'autor ha elaborat abans de fer el "clic". L’ésser humà sí que crea imatges. No obstant això, la presència d'una càmera a les mans actua com a eix que polaritza i dirigeix l'atenció, a més de ser el dipòsit de les fotos. Amb l’intel·lecte i l'instrument s'obren horitzons de grans pa-norames o bé s'apropen per integrar espais molt determinats; es juga amb la dimensió i es capten realitats.

A la fageda de Rajols hom pot gaudir d'un cromatisme de colors càlids, de meravellosos matisos i potents tons canviants que valoren el contrast. La gamma colorista que dóna la tardor fa que el bosc es mostri amb inten-sitat i puresa, amb concordança i harmonia. Aquest ambient propicia la serenitat i fa que es manifesti una sensació màgica emparen-tada amb el sentiment produït per la música. Ben cert que aquest instant sensible ens fa venir a la memòria notes musicals, que ens porta a unir imatge i so.

Suggerim que el lector faci l'experiència d'endinsar-se en una fageda a la tardor i que es busqui la "seva" música apropiada per meditar i gaudir-ne. Nosaltres hi posaríem el quart moviment de la novena simfonia de Beethoven, amb el majestuós cant de joia ressonant d'arbre en arbre i de fulla en fulla.

Jordi Gumí Fotografi es de l’autor

20

L’APLEC DE SANT BARTOMEU SESGORGUES

Un moment de la missa a l’Aplec.

Foto: Pep Patllari

Es celebra cada any a l’últim diumenge d’agost. Els darrers anys consistia només en una missa pels difunts de la contrada que descansen en el bonic cementiri lateral

de l’església. A partir d’aquest any, però, a més de la missa s’ha tornat a fer l’arrossada tradicional.

Era i segueix essent una festa molt entran-yable perquè s’hi aple-guen tots els veïns an-teriors i actuals de Sant Bartomeu Sesgorgues. Els noms d’algunes de les famílies enca-ra ara fi guren escrites al darrere de cada un dels bancs de dins de

l’església: Miarons, Villaret, Trasserra, Arau, Casacuberta, Desvilar...

El cas és que, al llarg de l’aplec, falta sem-pre temps per a poder recordar les vivències d’aquells anys i d’aquelles persones que ja no són entre nosaltres. Caldrien dies, setma-nes, per fer presents tantes i tantes coses vis-cudes ací, en aquest bonic racó del Cabrerès on es vivia més lentament i més en contacte amb la natura, que no vol dir que hagués es-tat més fàcil que avui. Molta de la gent que el tarannà de la vida els va fer deixar aquesta contrada podeu tenir per segur que mai falten al seu estimat aplec, i que amb un somriure plàcid, els avis van desfi lant records que els seus néts escolten amb uns ulls com unes ta-ronges tot imaginant que els estan explicant un conte o que són històries d’un altre món, però que en realitat no fa pas tant que di-guem, oi...? I és que el temps passa volant... I és per això que si és cert que el temps passa volant i d’això no ens en càpiga cap dubte, aviat tornarà a ser l’aplec del 2010 i podrem tornar a escoltar l’avi Quim o l’àvia Pepeta o l’oncle Lluís, que ens encisaran amb les

seves històries de quan encara eren joves i vivien en aquest bonic racó del Cabrerès. Po-deu estar del tot segurs que el que és jo, no m’ho perdré pas!

Josep Casadesús

La taula del dinar de germanor.

Foto: Pep Patllari

21

Sant Bartomeu Sesgorgues

Parròquia situada al sud-oest del terme de Tavertet, sobre un pla al vessant esquerre de la riera de les Gorgues. Documentada al se-gle XI, l’edifi ci actual és del segle XII, amb modifi cacions posteriors. És d’una nau amb tres arcs torals i amb coberta de volta de canó fi ns al creuer i apuntada a la resta. Durant el segle XVIII s’hi afegí una capella a cada costat, cosa que desfi gurà la part de l’absis. Al mur de ponent s’hi obre la porta amb arc de mig punt i s’hi bastí el campanar, d’època posterior. El cementiri és a la paret de mig-dia. L’església i la casa de la rectoria, del se-

Imatge esquerra: l’es-glésia i part de la rec-toria des del sud.

Foto: Arxiu Cingles

Imatge dreta: interior de l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.

Foto: Pep Patllari

Conjunt de l’església de Sant Bartomeu i la rectoria.

Foto: Arxiu Cingles

gle XIX, formen un harmoniós conjunt.Citada: “Sancti Bertholomei Guarga, in

comitatu ausone” […], a partir del 1072 en la documentació de la casa senyorial dels Desvilar. En documentació dels segles XI i XII el topònim és citat com Guarga, Gorga o ipsa Gorga, catalanitzat com ça Gorga i Sa-gorga; la forma Sesgorgues no apareix fi ns el segle XVIII (AP, 1972-74).

Del llibre Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc, d’Anna Borbonet i Jordi San-glas. Publicacions de l’Abadia de Montse-rrat, 1999.

22

UN GRUP DE TETRE AMATEUR DE L’ESQUIROL

Els “Tai-a-treros” de l’Esquirol és un grup de teatre amateur que neix l’any 1993 de les ganes de fer teatre d’un grup de joves del poble, amb la voluntat d’aprendre l’art de l’escena i sobretot divertir-se, tot refermant amistats i inquietuds.

Ara aquells components, una part en-cara presents a la companyia, ja no són tan joves, però continuen al peu del canó gràcies a l’enorme voluntat d’una direc-tora incansable que els ha guiat des del primer moment, l’Elisa Crehuet. Per la companyia hi ha passat més d’un centenar d’actors, tècnics, artistes i col·laboradors, i gràcies a aquest potencial humà el grup s’ha enriquit i encara con-tinua amb il·lusió. Els treballs que s’han anat fent durant més de 17 anys la majoria són de creació pròpia a partir de les improvisa-cions dels actors, i d’altres adap-tacions molt personalitzades d’al-guna obra ja existent.

“Tai-a-treros” ha comptat també amb el recolzament fi del de molts col·laboradors i simpatitzants i també els espectadors que puntualment han assistit a les estrenes de la companyia.

Els treballs realitzats fi ns ara són els se-güents:

1993-1994: Qui sap d’on som, d’Elisa Cre-huet. Aquesta obra mostra un recorregut irònic per la història del poble de l’Esquirol des de la seva creació fi ns a fi nals del segle XX.

1995: Sopa de lletres, d’Elisa Crehuet. Història molt peculiar i crítica sobre el Nadal a partir de diferents quadres escènics, mantenint com element principal la interacció amb el pú-blic envoltat de tres escenaris simultanis.

1996-1997: El Nadal de Totperca, S.A., d’Elisa Crehuet. Comèdia crítica sobre el consumisme.

1997-1999: Sempre la ballarem, d’Elisa Crehuet. Adaptació a partir de les pel·lícules, Le Bal i Dancing. Recorregut per la història de Catalunya des de la República fi ns a l’actualitat a través d’una pista de ball. Aquesta obra va obtenir el premi popular en la fi nal del Premi Teatre amateur organitzat per Caixa Manlleu.

2000: La dona dóna, d’Elisa Crehuet. Es-pectacle realitzat per a la celebració del dia de la dona. Refl exiona sobre la situació d’aques-ta dins la societat actual fent una paròdia dels

Sempre la ballarem

Foto: Arxiu “ Tai-a-treros”

23

Bassa d’oli

Foto: Arxiu “ Tai-a-treros”

programes televisius de “mitja tarda”.2001: reposició de Sempre la ballarem.2003: Bassa d’Oli, adaptació d’Elisa

Crehuet a partir de monòlegs de Karl Valen-tine. Ens situa en una residència d’avis i ex-plica les reaccions entre els personatges que refl ecteixen diferents situacions de la vida quotidiana. Situacions absurdes però amb rerafons dramàtic.

2005-2006: Penultimàtum, d’Elisa Cre-huet sobre l’adaptació de l’obra originària del Tossal Teatre que fa una visió crítica de les administracions públiques envers la cultura.

2007-2009: 4 genets, d’Elisa Crehuet i dirigida per l’Edu Gibert. S’hi expliquen di-verses maneres d’entendre la vida i la mort, amb l’ajut del teatre i la dansa.

A part de les obres de teatre citades, els “Tai-a-treros” han col·laborat en diversos es-pectacles al carrer, performances i certàmens socials dels quals podríem destacar: Festival per Bòsnia (1994), Engorga’t (1995), Festi-val de cinema de Girona (1997), Mercat del Ram de Vic (1997), Institut Jaume Callís de Vic (1997), Pallassos a l’escola CEIP Cabre-

rès (2001-2002) i Exposició de la història del cinema a l’Esquirol (2003).

I ha rebut dues distincions: 1995: Men-ció especial en la selecció d’espectacles d’afeccionats de la Fira de Teatre de Tàrrega. 2001: Finalistes al concurs de te-atre d’afeccionat de Caixa Manlleu i Premi del públic en el mateix concurs.

Un grup de teatre ama-teur que ben aviat obtindrà la majoria d’edat i que es-pera seguir escrivint una part de la història del poble de l’Esquirol, engrescant a nous actors, tècnics o col·laboradors, grans o pe-tits, mantenint els cercles d’amistat que ha creat i entretenint els espectadors a cada funció. La seva am-bició no és més que viure i riure.

Met Castanyer

Qui sap d’on som

Foto: Arxiu “ Tai-a-treros”

24

DORMIR COM UN ÀNGELLA TIL·LA MIRACULOSA

HOSTAL ESTRELLA ** RUPIT

Plaça Bisbe Font, 3 Tel. 93 852 21 05 hostalestrella@hostalestrella.com 08569 Rupit (bcn) Fax 93 852 20 17 www.hostalestrella.com

Vet aquí que fa molts anys, uns quaranta, hi havia un til·ler centenari. Quina felicitat, la seva!, perquè creixia a recer d’una casa de pagès d’una família nombrosa. A l’estiu ofe-ria una bona ombrada i, a més a més, ens re-galava una fl or de til·la esplèndida; en canvi, a la tardor, es despullava tot fent una catifa de fulles multicolors: vermelles, grogues o marrons (i que en saben de caure, les fulles!), que cobrien el terra fent un coixí suau i crui-xien sota les sabatetes de la mainada.

Al juliol i a l’agost tota la família collí-em de l’hort les patates i cebes i també ar-replegàvem, amunt i avall i posats de quatre grapes, tanta til·la com podíem i la posàvem a assecar en unes caixes de fusta. Fèiem impecablement tot el que se’ns demanava. D’aquesta manera teníem til·la per a fer infu-sions durant tot l’any. Si en recollíem força,

obteníem un pre-mi, la paga: un caramel o bé una presa de xocola-ta, unes llepolies que anys enrere eren molt apre-ciades i ben es-casses. La moti-vació i la il·lusió del regal ens do-naven forces.

Quan arribava el fred, la iaia sempre tenia un cassó amb aigua calenta, til·la, mel i lli-mona sobre la cuina de carbó. Cap al vespre, qui de nosaltres estava malalt en prenia, i els altres sovint ens inventàvem un mal de cap, un mal de coll o una tos, per poder-ne beure. La meva iaia ens en donava una tasseta tot

dient: “Això és una beguda miraculosa. La til·la cura tots els mals”. Efectivament, ho era, com un miracle. La infusió feia que a la nit tots poguéssim descansar bé i dormíssim com àngels del cel.

Un cop fet aquest ritual, dormíem de dos en dos; així no teníem tant fred, ja que aleshores no hi havia calefacció. Cadascú de nosaltres agafava el seu roc de riu escalfat a l’estufa de llenya del menjador, el posava en un mitjó vell de llana, el gorro i la bufanda, i cap al llit. El pare mai no anava a dormir sen-se passar revista a totes les habitacions. En-cenia el llum, mirava intensament, comptava i ens deia amb afecte: “Bona nit i tapa’t”.

De bon matí, a la llum del sol, ens des-pertaven. Tots baixàvem corrent cap a baix al menjador per vestir-nos. I hi trobàvem la roba calentona perquè la mare, amb molta pacièn-cia, ens l’havia preparada vora l’estufa. Des-près bevíem el got de llet amb cacau i galetes, agafàvem la bossa amb els llibres, ens posà-vem aquells “ponxos” de llana multicolors fets a mà, i ben abrigats pujàvem costa amunt cap a l’escola del poble. Quina tranquil·litat que hi havia a casa fi ns a l’hora de dinar!

Com quan era un infant, sempre que tinc una tassa de til·la entre les mans, acluco els ulls i sento aquella escalfor humana, càli-da, commovedora i inesborrable dins meu; també sembla que el temps s’hagi aturat. Rememoro també aquells dies inoblidables, imatges i pensaments; tot plegat esdevé com una barreja d’enyorança i tranquil·litat, una sensació màgica.

Susanna Peix CostaEl Rebost de Can Lo. Rupit

Mel i llimona per a una bona tassa de te.

Foto: Susanna Peix Costa

25

RUPIT AL POBLE ESPANYOL DE MONTJUÏC

Fa temps que volia parlar del Poble Espanyol de Barcelona. Per què? Doncs bé, perquè Rupit hi té una representació força notable, ja que hi té representats vuit edifi cis o cases, però fi ns fa poc no tenia prou documenta-ció per fer-ho. Ara, amb més coneixement i dades, i per la visita que hi féu el president del Poble Espanyol, senyor Joan Domènec, he pensat de fer-vos-en un senzill tastet, una pàgina més de la història de Rupit.

El Poble Espanyol es construí a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. Va ser llavors, i con-tinua essent-ho encara, l’admiració de molta gent del país i de l’estranger, ja que hi passen cada any més d’un milió de visitants.

L’artista Miquel Utrillo, junt amb d’altres personalitats de l’època, foren els que van fer possible una obra de semblant envergadura. El Poble Espanyol ocupa una superfície de 23.000 m2. En aquest espai es troben tots els elements necessaris i indispensables que es poden veure en molts dels pobles de la pell de brau: un ajuntament, un monestir, dues places petites, la plaça Major amb 3.500 m2 de superfície: 18 carrers, 54 botigues, 12 res-taurants, 116 edifi cis en els quals hi ha repre-sentats tots els elements arquitectònics, des del romànic fi ns al barroc.

De la província de Barcelona sols hi te-nen representació: la Garriga, amb un edifi ci, Sant Sebastià de Montmajor (el monestir), Taradell (el campanar), Sant Benet de Bages (el claustre del monestir) i Rupit, amb vuit edifi cis, la vila amb més representació. Po-dem estar-ne orgullosos, veritat?

Al Poble Espanyol de Barcelona aquests edifi cis rupitencs fi guren amb el nom de car-rer Mercaders en els números: 79, 80, 81 i 82; i el 83 amb el de carrer de la Davallada.

El 1968, l’Ajuntament del Poble Espa-nyol acordà celebrar cada any una festa dedi-cada a una població o ciutat amb reproducció d’alguns edifi cis. No és estrany, doncs, que el primer any es pensés en Rupit. S’hi invità les autoritats civils i eclesiàstiques d´aquesta vila i tots els rupitencs que hi volguessin assistir, que per cert varen ser molts. Entre

altres autoritats de l’Estat, hi havia el Gene-ral Franco i el príncep Joan Carles de Borbó, avui rei d’Espanya, l’alcalde de Barcelona, el de Màlaga... Després de discursos a tort i a dret, es féu un sopar a la plaça Major de Montjuïc, plena de gom a gom.

L’any 1987 es fundà una societat anome-nada “Amics del Poble Espanyol” i en fou elegit president el senyor Joan Domènech Polo, que el desembre de 1990 visità la vila de Rupit per veure-la in situ i assegurar-se de la conservació dels elements arquitec-tònics de Rupit que fi guren al Poble Espa-nyol. Vaig tenir l’honor d’acompanyar-lo. En quedà gratament sorprès, ja que, passats més de setanta anys en què foren esco-llits i reproduïts, molts conservaven encara la seva origi-nalitat i tota la seva bellesa. Ens donà l’enhorabona a tots els rupitencs. El se-nyor Domènech ha estat el cronista ofi -cial del Poble Espa-nyol, on va treballar durant 50 anys al taller de joieria del carrer Príncep de Viana. L’any 1998 va escriure una guia del Poble Espanyol.

De Rupit, hi ha fragments i detalls de les següents cases:

79 - Can Betes, abans can Relats. Carrer del Fossar núm. 13: Portal d’entrada i fi nestra botiga, amb arc de descàrrega sobre la llinda. Finestres del pri-mer i segon pis.

80 - Can Vázquez, abans can Marxant. Carrer del Fossar núm.11: Portal adovellat d’entrada amb arc de mig punt, a pla de car-

79/ Can Betes

Foto: Arxiu Cingles

26

rer. Finestra botiga, amb mig punt, que hi ha al costat. Al primer pis, centrada sobre el portal, una bonica fi nestra emmotllurada amb ampit i guardapols-gotitzants-, i a so-bre, al segon pis, una petita fi nestra. Centra-da sobre la fi nestra botiga de pla de carrer hi ha una fi nestra balconera (llavors esta-va mig tapiada). A sobre i pertanyent a can Serra, hi ha un balcó o porxo del qual volen set colls de fusta, cobert amb la barbacana de la teulada i sostinguda per dos pilars de fusta. (en recents obres, a l´original s’hi afegí un coll)

81 - Edifi ci que ha agafat elements arquitectònics de diferents cases de Rupit: Can Rovira, carrer Barbacana núm.8: hi té el por-tal d’entrada, adove-

llat, amb un arc de mig punt, i a sobre la fi nestra gòtica de can Sallent, plaça Major núm. 3. Al costat hi ha el portal d’entrada de ca l’Estragués, on a la llinda hi ha gra-vat l’anagrama de l’Ave Maria i la data de 1805. També hi ha la fi nestra de sobre el dit portal de ca l’Estragués.

82 - Can Lo. Carrer Fossar núm.2. Por-ta d’entrada i fi nestra botiga. També hi té les dues fi nestres de doble esqueixada amb un sol pilar cantoner, la del primer i la del segon pis.

83 - Can Banús. Carrer del Fossar nº 23. Aquesta casa hi té representada l’es-cala exterior d’entrada amb barana i repeu de pedra massissa. També el portal d’en-trada. Al Poble Espanyol l’escala té set graons, la meitat menys d’aquí a Rupit, que en té 14.

Resumint, doncs, les cases de Rupit que tenen representació al Poble Espanyol de Barcelona són: can Betes, can Vázquez, can

80/ Can Vazques

Fotos Ernest Gutiérrez

A la dreta: 82/ Can Lo

Fotos Ernest Gutiérrez

81/ Diversos elements arquitectònics en una fassana.

Foto: Arxiu Cingles

27

Serra, can Banús, can Lo, can Sallent, can Rovira i ca l’Estragués (8 cases en total).

En l’esmentada festa que es féu al Poble Espanyol l’any 1968, s’acordà per unanimitat posar un petit rètol a cada una d’aquestes ca-ses que ens representaven. No passà pas massa temps que a totes hi havia penjat un rètol de fusta amb l’escrit: Reproduït al Poble Espanyol, però els rètols, al pas dels anys, varen anar de-sapareixent fi ns a no quedar-ne ni rastre.

Des d’aquest petit racó i aprofi tant l’opor-tunitat que em brinda Els Cingles de Collsa-cabra, demanaria a les autoritats competents

Can Banús real foto-grafi a antiga.

Foto: Miquel Banús

83/ Can Banús

Foto: Ernest Gutiérrez

de Rupit, si no és demanar massa, que tor-nessin a posar-hi algun petit rètol indicatiu, ja que sempre seria un atractiu més per als nombrosos visitants que vénen a admirar aquest bonic poble.

Miquel Banús

28

8a. Fira del Llibre de MuntanyaLa vuitena edició de la Fira del Llibre de Munta-nya es va portar a terme el cap de setmana 3 i 4 d’octubre de 2009 a Cantonigròs. La inauguració va anar a càrrec de l’Il·lustríssim alcalde de San-ta Maria de Corcó, Sr. Josep Mas, i l’Honorable Conseller del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya,

Sr. Joaquim Nadal. El pre-sident d’Honor va ser l’al-pinista Sr. Jordi Pons.

Cal destacar la inter-venció del Sr. Joaquim Nadal que ens recordà que des del seu departament sempre s’ha donat suport a aquest tipus d’iniciati-ves. Manifestà que l’in-terès per la muntanya és tradicional a Catalunya, ve de molt enllà i fi ns i tot es refl ecteix en l’arquitec-tura de l’alta muntanya,

amb les esglésies medievals escampades, cosa que mostra la vinculació de la història del país a la muntanya. Aquesta essència s’estengué per tot el territori català fi ns a baixar a les planes. Sovint la població muntanyenca estava molt arrelada a la terra, la qual treballava fi ns a l’úl-tim racó. D’altra banda, existeix l’etnografi a de muntanya, l’antropologia de muntanya, poesia i novel·la de muntanya, cartografi a de munta-nya, etc. També hi ha autors urbans dedicats a la muntanya i que en parlen; no existiria Verda-

guer sinó existís el Canigó. Hi ha noms com Pau Vila, César August Torras, i també Salvador Llobet, un pagès vallesà que ens explica el ter-ritori del país, i que la seva pas-sió eren els plà-nols i el traç.

Al llarg dels

anys s’han realitzat grans estudis sobre munta-nya, hi ha literatura, hi ha ciència, però també cal recordar la gent que ha viscut a la muntanya, i que hi van passar hores i hores, de sol a sol, tre-ballant per poder treure profi t de la terra. Per això cal recordar Joan Triadú, una persona que ha fet un homenatge constant al Collsacabra i en con-cret a Cantonigròs.

Nadal afegí que era present a la Fira per repre-sentar el Govern de Catalunya i per col·laborar amb la Fira del Llibre de Collsacabra la qual va-lorava positivament.

Durant la fi ra es van fer les presentacions dels llibres següents:

La Vall de Ribes, a peu de poble en poble, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, presen-tat per Josep Nuet i Àngels Morell.

Carros de Foc, de Pagès editors, presentat per Víctor Luengo.

Crestas Pirinaicas, Pirineo Cantralal, d’edicio-

nes Desnivel, presentat per Pako Sánchez. La Guerra Civil al Pallars. Comitès i trinxe-

res al Jussà i al Sobirà, de Pagès editors, a càrrec de Maite Garcia.

Pirineos, 20 refugios, 40 cumbres, d’edicio-nes Desnivel i presentat per Víctor Riverola.

Conèixer els núvols, de Cossetània edicions, presentat per Manel Dot.

Vall de Ter. Pirineus, muntanya de llegen-des, presentat per Josep M. Escolet i Gregorio de Aulestra.

Els quatre bandolers a Bellmunt, de Publica-cions Abadia de Montserrat i presentat per Enric Goma.

Les conferències del dissabte 3 d’octubre,

CRÒNICA DE COLLSACABRA

Inauguració de la Fira del Llibre de Munta-nya. Parlament del Conseller Nadal.

Foto: Jordi Bou

Visita a la Fira.

Foto: Jordi Bou

A la dreta: Presentació de llibres.

Foto: Jordi Bou

29

organitzades pel Centre Excursionista de Catalu-nya, van ser:

Les exploracions espeleològiques subaquàti-ques a càrrec de Josep Guarro Safont, instructor d’espeleologia subaquàtica de la Federació Cata-lana d’Espeleologia.

La geologia vista des del món de l’espeleolo-gia, a càrrec de Josep M. Cervelló, geòleg, mem-bre de l’Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) i gran especialista del món subterrani, que ha treballat sobretot en temes de sediments.

Projecció del documental Patagònia subter-rània, a la recerca del col·lector perdut del Dra-gon, una expedició feta l’any 2006 a l’illa Madre de Dios; narra els 21 dies d’aventura a l’illa.

La tradicional projecció del dissabte al vespre va ser:

Orígens i evolució de l’alpinisme a Europa, a càrrec del nostre president d’Honor Jordi Pons, vicepresident de la FEDME, el qual és considerat un dels pares de l’actual generació d’alpinistes i escaladors del país. La projecció va tenir un èxit extraordinari.

El diumenge va començar la jornada amb la Taula Rodona que va tenir com a tema El llibre electrònic i les publicacions de muntanya, moderada per Fran-cesc Boada i amb les intervencions d’Enric Faura, representant de l’empresa EDICAT; Francesc Roma, geògraf i autor de diversos llibres de muntanya i Xevi Cortacans, llibreter de Muntanya de Llibres, de Vic.

A la tarda es projectà l’audiovisual Espeleo-logia als cinc continents, a càrrec de l’espeleòlo-ga Montserrat Ubach i organitzat per la Federació Catalana de Espeleologia.

El paisatge invisible fou el títol de la confe-rència de Josep Padrós Oriol. Es va refl exionar sobre tot allò que és present a la natura, a les ciu-tats i a tants indrets, però que no es veu: les ener-gies, les radiacions, els ions, etc.

La clausura de la 8a. Edició de la Fira del Lli-bre de Muntanya va anar a càrrec, amb un èxit rotund, del concert de blues interpretat per Big Mama, per gentilesa de Bibliobús Guilleries.

Activitats complementàries:Com cada any diverses activitats esportives i lú-diques van complementar la Fira amb un circuit d’aventura: cova, tirolina i rocòdrom inclòs, jocs per a la canalla, escalada amb caixes de cervesa i el tradicional mercat d’artesans. No van faltar a la Fira els estands de l’Associació Catalana d'Oser-vadors Meteorològics ni el de Turisme d’Osona. Enguany es va celebrar un curset d’introducció de l’ús del GPS a càrrec de la Llibreria Quera de Barcelona. Com cada any, el concurs de Fotografi a va ser patrocinat per Valls Fotografi a, de Manlleu. Va guanyar el concurs la fotografi a d’en Raimond Raone, de Mataró.

Diumenge dia 4 es va fer la cursa d’orienta-ció de la Fira del Llibre de Muntanya, una prova

Sortida de la Cursa d’orientació.

Foto: Lídia Barri

Jocs per als més petits.

Foto: Carles Girona

30

Carrer Girona, 78, Pral. – 08009 Barcelona Tel. 93 265 22 41 - Fax. 93 265 32 83

http://www.espeleologia.cat - e-mail: fce@espeleo.cat

de la Copa Catalana d'Orientació, organitzada per la Unió Excursionista de Vic. Fou un èxit de participació, més de 500 persones van prendre part a la cursa.Classifi cació masculina en categoria Èlit:

1er. Marc Serrallonga, amb un temps total de 1:00:12

2n. Lluís Ferrer amb 1:03:23 3er. Lluís Bedòs amb 1:04:24

Classifi cació femenina en categoria Èlit:1a. Anna Serrallonga, amb un temps de

1:10:45 2a. Tina Uotila amb 1:15:07

3a. Annabel F. Valledor amb 1:20:03

Van participar-hi diferents corredors de la selecció espa-nyola de curses d’orientació, però els veritables protagonis-tes van ser les categories d’in-iciació en què hi van prendre part més de 100 corredors no-vells, dels quals esperem que repeteixin l’experiència.

CANTONIGRÒS

XXVII Festival Internacional de Música de CantonigròsDel 16 al 19 de juliol va tenir lloc el Festival amb un gran èxit, tant de participants com de públic. Van participar-hi 44 grups de 28 nacionalitats di-ferents.

Els jurat de música el formava: Josep Vila (di-rector musical), Carles Gumí i Francesc Busquets (secretaris del jurat), Andrea Angelini (Itàlia), Venno Laul (Lituània), Eva Kóllár (Hongria), Victor Zaslavsky (Ucraïna), Tomas Rosado, Xa-vier Solà, Cèsar Calmell i Lluís Millet.

El jurat de dansa estava constituït per: Albert Sans, Katrin Allard (Bèlgica), Francesc Casade-sús, i Josep Mas Pineda, secretari del jurat.

Els millors classifi cats foren:

Cors mixtos: Mixed choir cons.Jan Levoslav Bella, de Banská Bystrica (Eslovàquia)

Cors infantils: Kvitec-The Dacice children’s choir, de Dacice (República Txeca)

Cors femenins: Bartók Béla Leánykar, de Pécs (Hongria)

Cors mixtos masculins o femenins de mú-sica popular: Bartók Béla Leánykar, de Pécs (Hongria)

Grups de danses: Orlyk Ukranian Folk Dance Ensemble, de Manchester (Anglaterra)

Festa MajorDurant la Festa Major van tenir lloc diversos actes entre els quals destacarem els següents: un concert sota el tendal, molt peculiar ja que els músics, la majoria violoncel·listes, eren joves, de 4 a 16 anys, dirigits per Eulàlia Subirà que va fer unes explica-cions molt encertades de caire didàctic.

Es va concelebrar una missa amb el Bisbe Camprodon, en memòria de desaparegut mossèn Cruells. En aquest acte van parlar en Jaume Bor-ràs i en Joan Triadú.

Hi va haver també una trobada dels amics del Camí Ral, durant la qual es decidí el traçat de Girona a Olot seguint el camí de l’antic trenet, continuant després pels Hostalets d’en Bas i Jo-anetes. També es va decidir canviar el nom de Camí Ral pel de Camí de Sant Jaume.

Raid hípic de CollsacabraEl 22 d’agost es va disputar la desena edició del Raid Hípic de Cantonigròs. Genets i cavalls van recòrrer part del Collsacabra, amb les caraterísti-ques pròpies del terreny abrupte i a la vegada amb trams amples i camins fressats. Cal dir que es va fer l’esforç d’afectar al mínim el medi ambient. La cursa tenia quatre etapes, amb inici i fi nal a Cantonigròs. El guanyador va ser Joan Boixader Casals muntant el cavall Mont-Mistic.

Trobada Micològica Com ja es tradicional els dies 17 i 18 d’octubre

Actuació de Big Mama en l’acte de cloenda de la Fira.

Foto: Jodi Bou

31

Plaça Major, 6 · 08569 RUPIT (Barcelona) · Tel. 93 852 28 39www.saucollsacabra.cat · e–mail: saucollsacabra@diba.cat

hi va haver una trobada micològica on es van classifi car 55 espècies de bolets. Es va fer també una exposició després de la qual es van donar els següents premis:

Sortit més gran de bolets: Andreu Illamola junt amb Alexandra i Jordi Vilamala.

Bolet més original: Joan Rovira Cistella més ben arreglada: Marc Rojas i la

seva mare.

Homenatge a mossèn Josep CruellsEl dia 24 d’octubre es va col·locar una placa a la plaça en honor de mossèn Josep. El parlament va ser a càrrec del Dr. Lluís Arcalàs. A continuació, a les antigues escoles hi va haver un concert pel cor Lorelei. Per fi nalitzar l’acte van obsequiar la directora del cor amb una orquídia i a la presiden-ta amb el llibre El Collsacabra de Joan Triadú.

Exposició

Els dos primers caps de setmana de novembre, i també a l’antic edifi ci de les escoles, es va poder veure una exposició d’en Miguel Olmo Garcia en la qual presentava una sèrie d’escultures de boix i de roure. És de destacar l’originalitat i l’art d’aquet artista autodidacte.

L’ESQUIROL

Trobada de veïns de Sant Julià de CabreraVa tenir lloc el diumenge 19 de juliol i s’inicià

amb una missa de campanya al pla de Cabrera, acompanyada per la coral Puigsacalm de les Pre-ses. Tot seguit es va descobrir una placa en me-mòria de Mn. Josep i a continuació hi va haver una ballada dels Gegants de l'Esquirol, l'aixeca-ment d'un parell de pilars per part dels Nyerros de la Plana i s’acabà amb una arrossada popular. L'acte va comptar amb la participació d'unes 200 persones i cal destacar-ne el gran esperit de ger-manor que va regnar durant tota la diada.

Aplec de Santa Margarida i Trobada de pun-tairesEl diumenge 6 de setembre es va dur a terme el tradicional aplec de Santa Margarida amb una missa i un dinar de germanor. Així mateix, a la plaça Nova de l'Esquirol, aquest diumenge va te-nir lloc la trobada anual de puntaires de 10h a la 1 del migdia.

Representació teatralEl passat 3 d’octubre, els “Tai-a-treros de l’Es-quirol” van estrenar a l’Esquirol la seva última creació col·lectiva de teatre: 4 genets, produc-ció pròpia que s’aventura a un nou registre diferent a l’habitual línia de la companyia de teatre, en què l’humor vestia una bona part de la representació.

Una representació en la qual 4 genets són cridats a reunir-se en unes cavallerisses per a emprendre una missió. A partir de la seva troba-da anirem descobrint les singularitats de cadas-cun d’ells que seran les que ens portaran a veure diferents maneres d’entendre el món, percebre la vida i comprendre la mort. L’obra convida l’espectador, a través del teatre i la dansa com a eines d’expressió, a emprendre un viatge per un món de llenguatge simbòlic. L’obra l’ha escrit l’Elisa Crehuet, directora dels “Tai-a-treros” des del seu inici, i la dirigeix l’Edu Gibert, actor de la companyia. Les coreografi es les ha conduït Joana Rañé.

32

C. Major, 4 08569 CANTONIGRÒS Tel 93 852 51 24 calignasi@calignasi.com

Si bé és cert que l’obra l’ha escrit l’Elisa, no deixa de ser més cert que cada paraula ha estat posada a debat i ha estat consensuada per tot l’equip, que durant el curs 2007/2008 va elaborar el guió. Aquest guió neix de la necessitat de par-lar del nostre món actual i per fer-ho ens hem aju-dat de quatre personatges simbòlics, els genets de l’Apocalipsi de Sant Joan, i de les paraules d’ho-mes de la nostra història com Fidel Castro, Na-poleó Bonaparte, Adolf Hitler, Salvador Allende i Bill Gates.

Fins avui ja s’han fet 5 actuacions, quatre a l’Esquirol i una a la població d’Anglès (la Selva). L’acceptació del públic ha sigut excel·lent, i la companyia està il·lusionada ja que l’afl uència de públic ha estat molt bona.

Mercat de la Terra a l’EsquirolEl passat diumenge 22 de novembre va tenir lloc a l’Esquirol la primera edició del Mercat de la Terra, organitzat per l’Ajuntament de l’Esquirol i el Consell Comarcal d’Osona, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Tenia com a princi-pal objectiu acostar els consumidors a l’artesania alimentària de la comarca. Durant tot el dia, per tal de complementar i dinamitzar el mercat, es va organitzar les següents activitats paral·leles: — Fira d’artesania: exposició i venda de produc-tes artesans. — Exposició de carros, amb la col·laboració de l’Associació Cultural Festa de Sant Antoni Abad.— Visita guiada a la riera de les Gorgues, a càrrec de Guillem Mas i Abel Rubió. — Presentació del llibret: Les coques, com pre-parar-les 10 vegades. A cura d’Ignasi Camps, autor del llibre.— Narració de contes: Una sopa de contes, a càr-rec de Caro Von Arend.— Actuació castellera pels Nyerros de la Plana i els Xerrics d’Olot.— Joc-taller infantil: Carnets de cuiners/res, a cura de Caro Von Arend.— Competició de bitlles catalanes, a càrrec de Diverta.— Infl able infantil, a càrrec d’Anigami. En aquesta edició, el Mercat de la Terra va comp-tar amb un total de 33 parades: 15 de productes alimentaris, 16 d’artesania, una taverna i una pa-rada d’una entitat local.

La valoració general d’aquesta primera edi-ció del Mercat de la Terra de l’Esquirol és molt positiva i satisfactòria gràcies al nombrós públic assistent al mercat.

Exposició Els dies 23 al 29 de novembre, organitzat per

l’Ajuntament de l’Esquirol, l’IES Miquel Martí Pol de Roda de Ter, i l’Amical de Mauthausen, es va muntar una exposició amb el nom: “Maut-

Un acte de la represen-tació de 4 genets.

Foto: Arxiu “Tai-a-reos”

Vista parcial del Mer-cat de la Terra.

Foto: Lídia Autet

33

Un veí de Tavertet que col-labora

hausen, l’univers de l’horror”. El dia 29 i a ma-nera de clausura van haver-hi diverses xerrades a càrrec la Sra. Rosa Toran d’Amical Mauthausen; uns alumnes de l’IES Miquel Martí Pol varen ex-posar les seves vivències de la visita al camp de concentració, i fi nalment es va projectar la pel-lícula “Nit i boira”.

RUPIT I PRUIT

Tram de camí ral de les Marrades.El projecte que s’anunciava a l’anterior número ja està en període d’obres i s’espera que estigui acabat la propera primavera.S’ha consolidat el pont de l’Hostalot tot esperant d’acabar les baranes. A la zona de les Marrades s’hi està treballant, refent parets i deixant l’em-pedrat net.

Diversos projectesEl pont del Molí, de tres ulls, situat a l’entrada

de Rupit i que va ser malmès per la tempesta de la passada primavera, serà refet. El projecte està en fase de redacció i el nou pont tindrà un sol ull i serà construït amb pedra.

El pressupost del nou aparcament a la plaça del Forn està aprovat i l’Ajuntament espera po-der-lo enllestir en pocs mesos.

També s’ha aprovat la remodelació de l’enllaç

de la carretera de Rupit amb la carretera 153 de Vic a Olot.

El cablat-ge de les línies elèctriques de dins el poble de Rupit quedarà enllestit dins el mes de desem-bre de 2009.

TAVERTET

L’Avenc de TavertetLa revetlla popular de Sant Joan que es feia des de l’any 2000 a l’Avenc de Tavertet, ha fet l’úl-

tima celebració, la desena, el darrer Sant Joan. Durant aquests deu anys s'ha volgut mantenir les portes ben obertes en la nit més curta, sempre acompanyats dels fi dels Diminu-ta Swing Orchestra i altres grups, i tancant el cicle 2000-2009 amb les divertides Tietes Queques. L’Estrella hi va aportar les seves exquisides co-ques fetes al forn medieval de l'Avenc durant quasi totes aquestes revetlles i sempre que li ha estat possible.

A partir d'enguany es comença un nou cicle d’activitats en un dia ben diferent, però també emblemàtic.

Cada 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d’Assís, patró dels animals, es farà el matí de portes ober-tes a partir del 2009, amb xocolata i coca per a tothom que hi vulgui venir, i tot seguit hi haurà alguna xerrada, taula rodona o conferències sobre temes ben actuals, com l'ecologia i la biodiver-sitat. A la primera trobada de l’octubre passat, el biòleg Antoni Serra, del Centre de Recursos de Biodiversitat de la Universitat Autònoma de Barcelona va dissertar sobre els artròpodes, grup

Treballs a les Marrades del camí ral.

Foto: Ernest Gutiérrez.

Conferencia sobre el camp de concentra-ció de Mauthausen, a l’Esquirol.

Foto: arxiu Cingles

34

d’animals invertebrats que comprèn els insectes, els aràcnids i els crustacis. També La Plataforma Animalista de Manlleu, després de convidar-nos a una xocolatada de co-merç just, ens va parlar com organitzar i controlar una comunitat de gats en els nostres pobles, con-vertint així els gats en aliats i no en enemics.

Rescat d’un gos al cingle de pla Boixer Als volts del migdia del dia 8 d’octubre, de camí cap a Rajols des de l'Avenc, en vàrem trobar un grup nom-brós d'excursionistes d'arreu de Catalunya, que anant a Tavertet es mostraren preocupats perquè els acabava de caure un gos des del mi-

rador de la roca del silenci, des d’on es veu Rupit, Girona i les Medes. Intentàrem baixar per un grau antic que anava des del collet de Rajols fi ns a Sant Joan de Fàbregues, sen-se èxit per l'estat de la vegetació. En vista de la situació i la consternació de la propi-etària del gos, vàrem consultar el 112 de la Generalitat. Des del primer moment ens van atendre molt bé, i van trucar de segui-da dient que ens enviaven una dotació de bombers des de Vic i que els esperèssim a l'Avenc. Van arribar al cap de mitja hora i els acompanyàrem al lloc des d'on va caure l’animal. Després d’una primera exploració, van decidir intentar-ho des de Sant Joan de Fàbregues

atesa l'altura del lloc (més de 70 metres de caigu-da lliure). També avisaren mentrestant el GRAES (Grup de Recolzament en Actuacions Especials) d’Olot, per si en última instància s'havia d'acce-dir des de dalt. Per sort estaven lliures i van venir tot seguit. Amb poc més d'una hora i amb equi-pament especialitzat van baixar el cingle i troba-ren el gos (que tothom donava per mort) ben viu, amb només una ferida lleu al morro. Us enviem fotos per mostrar-vos aquest fi nal feliç, que va tenir lloc ben allargada la tarda i després d'un di-fícil ascens amb cordes i amb el gos a la motxilla per part del bomber de rescat.

Volem agrair i felicitar els bombers de Vic i el GRAES d'Olot per la seva efi cacia i professiona-litat absoluta.

ExposicióDurant els dies del 10 al 12 d’octubre es van ex-posar pintures de Lali Bas Dalí, a la sala gran de la rectoria. Per la qualitat de les obres va tenir un gran èxit de visitants.

Concert del grup Acords en FamíliaEn el marc de l'església Parroquial, el diumenge

A la dreta. El conjunt Acords en Família du-rant el concert fet a l’església de Tavertet.

Foto: Jordi Gumí

Grup de rescat amb el gos accidentat.

Foto: Belinda Parris

35

11 d'octubre es va celebrar un concert organit-zat per l'Associació Amics de Tavertet. Actuà el grup musical Acords en Família, integrat per Queralt Roca (clarinet i xalumet) i Albert Gumí (clarinet i guitarres) juntament amb els seus fi lls, Joana (violí) i Blai (contrabaix). Aquesta singular agrupació presentà un programa molt atractiu de música popular Europea interpreta-da amb gran simpatia i destresa musical. Va ser un veritable goig per als assistents que ompliren del tot l'aforament del temple. Fem arribar la més cordial felicitació a aquesta família que sap comunicar tan bé el fet musical.

Plantada d’arbresEl dia 22 de novembre, a la fi nca Cingles de l'Avenc de Tavertet, al torrent de l'Abeurador, un grup de persones es varen aplegar per plan-tar-hi arbres. La iniciativa forma part d'una ac-ció de respecte vers el medi ambient que l'em-presa Toyota organitza anualment a tot l'Estat el mateix dia, en dates de novembre. Casacuberta Automòvils, concessionari a Vic de la fi rma, va aplegar aquests voluntaris d'Osona disposats a fer la tasca. La Fundación Rodríguez de la Fuente es va encarregar d'aportar els plançons d'arbres i facilitar el naturalista que dirigí l’ope-ració. L'Ajuntament acceptà d’invitació a l'acte i desplaçà un regidor que col·laborà a la plantada. Al casal de l'Avenc fi nalitzà amb un refrigeri la simpàtica trobada.

Millores al pobleL'Ajuntament comtinua amb el pla d'obres muni-cipals. En fem un resum.

Els receptors de deixalles s’han posat en funcionament amb èxit de servei i, aquesta vegada, com obra feta amb temps rècord. Creiem que és una millora notable que contribueix molt a mantenir el poble endreçat.S'ha acabat el soterrament de línies elèctriques, de manera que l'entrada del poble està lliure de cables.

Es treballa en l’última fase de l’ar-ranjament del carrer de Balmes i així completar tota la xarxa vial de Tavertet.

La moderna depuradora d'aigües residuals està pràcticament acabada, manca només algun detall fi nal. El seu funcionament serà una millora important per al sanejament del riu.

S'ha iniciat una obra de restauració i condi-cionament de l'antic camí ral d'entrada al poble. Aquest sender, ara indefi nit, passa pel pont de Molí-bernat. És una recuperació notable que fa-cilitarà un itinerari excursionista emblemàtic. Es preveu que s’acabi a primeries de 2010.

Nou reciclatge de deixalles.Foto: Ernest Gutiérrez

La depuradora d’aigües residuals de Tavertet.

Foto: Ernest Gutiérrez

36

RACÓ DEL POETA

DESPRÉS DE LA PLUJA

La boira baixa ha entrat per la fi nestrai m’ha deixat la seva plomaencara humida de la pluja recent.No m’ha dit res.I s’ha adormit damunt dels llibrescom una pomaque em vetllés l’esperança.

INVOCACIÓIn memoriam

TU saps quin és el son de les estrellesperquè hi habites des d’aquella nitque nosaltres només podem preveure;perquè ets més pura ja que les gonellesdels monjos i l’esguard del bou petit,que, nu sobre la palla, no vol jeure.Tu saps qui guarda al cor les ciutadellesde l’amor i la joia. I el teu ditpot escriure a la sorra allò que és deuredels arbres i dels rius o les més bellesparaules que mai el foc hagi escritni l’ull dels déus terrenals pugui veure.No ens deixis ara, tu que ens estimaves,i permet que al jardí trobem les roses blaves.

EN EL CAPVESPRE … Vindrà la morti tornaran les neus.Sóc en el món dels rius,de les albes que fugen.Vinc d’un paíson els homes no lluiteni estimen solament.

OLOR DE TU – OLORDE MI – OLOR DEL TOT

Olor de còdol mullati d’argelaga fl orida.Olor de roure daurati de primavera amiga.Olor de terra llaurada,de llibertat encetada,de formiga que somniaamb el caminar dels segles i el somrís de les esferes.

Del llibre: I fi nalment el silenci (1950-1986)Anton Sala-Cornadó

LA MAR, LA MAR…

Señor ya estamos solos mi corazón y el mar. Antonio Machado

Atribolats als laberints de l’abundorque no hem triat, fugaç-imprevisible-somni,tot és viscut record rodó,nou univers dins l’Univers Etern,com si fi ns ara, mai, no haguéssim valoratles coses d’aquest món, adonant-nos com caldel sentit del mural, de la llum del portal,de l’esforç que suposa arribar a ser espardenya.Ens costa despullar-nos de fullaraca inútil,se’ns emporta el desig, la por i la ressacai ens encisen els núvols que amunteguen més núvols.Només, de tant en tant, toquem a fons la vidai en comprovem la bellesa i la mida,si ens quedem sols del tot amb el cor i la mar.

Anton Sala-Cornadó

ALIGOT BUTEO BUTEO

Família: Accipítrid

Descripció: Rapinyaire diürn de mida mitjana, d’uns 55 cm. d’altura i una envergadura d’uns 120 cm. amb les ales obertes. Tot i que presenta coloració molt variable, és predomi-nantment marró fosc per sobre i més clar per sota, sovint amb una banda fosca més aparent a l’altura del pit. En vol presenta unes ales arrodonides i quan planeja crida l’atenció la posició de les ales en forma de V. Distribució i hàbitat: Es troba present pràcticament a tot Europa, amb preferència pels am-bients de mosaic amb boscos diversos, prats i camps de conreu. A Catalunya es troba repartit per tot el territori, però l’abundància és màxima a les zones de muntanya mitjana humida entre els 400 i els 1.600 metres d’altitud, com és el cas del Collsacabra.

Fenologia i moviments: Al Collsacabra es poden observar aligots tot l’any perquè una part de la població hi cria, però a l’hivern és més fàcil d’observar-los perquè n’arriben una gran quantitat provinents del centre i nord d’Europa buscant un lloc més càlid on passar els mesos de fred.

Alimentació: Depredador. Els aligots s’alimenten de ratolins, rates, llangardaixos, serps, petits ocells i fi ns i tot cucs i grans insectes. El seu sistema de caça es basa en observar pacientment des d’una atalaia, que sol ser un pal telefònic o un arbre exposat, a l’espera de detectar el moviment de les seves preses. En aquest moment es llença a la seva captura.

BERNAT PESCAIRE ARDEA CINEREA

Família: Ardèids

Descripció: Es tracta d’un ocell de grans dimensions (un metre d’altura i una envergadura de 150 a 175 cm. amb les ales obertes) amb un plomatge de tonalitats grisoses. Com la resta d’ardeids el bernat pescaire es caracteritza per tenir les cames llargues, el coll llarg i el bec gros i punxegut. En vol sembla immens i manté les cames esteses i el coll arronsat.

Distribució i hàbitat: Es un ocell distribuït per tot Europa i per tot el territori català. El seu hàbitat predilecte per a nidifi car són els cursos o masses d’aigua amb vegetació abundant i grans àrees obertes al voltant.

Fenologia i moviments: Es pot observar durant tot l’any, però a la primavera i estiu només prop de les zones de cria, que són els boscos de ribera dels principals rius del país. Per això al Collsacabra només s’observa a la tardor i a l’hivern, que coincideix amb una augment notable de la població amb l’arribada d’exemplars del nord d’Europa que passen l’hivern a casa nostra.

Alimentació: El bernat s’alimenta de peixos, amfi bis, ratolins i grans insectes que captura mante-nint-se immòbil enmig d’un riu o un camp, esperant el millor moment per llençar un ràpid atac amb el bec sobre la presa arribant a travessar-la en alguns casos.

ALIGOT

BERNAT PESCAIRE

BUTEO BUTEO

ARDEA CINEREA