ELS CINGLESTrimestral Any VII· TAVERTET Desembre 1989 n." 24

LLOCS DE VENDA DELS CINGLES

Tavertet Can Jordi i Cal Baró. A Cantonigrós L'estanc. A Rupit L'estanc. A Manlleullibreria Mas-Riera. A Vic Llibreria La Tralla. A Roda Llibreria Muñoz.

ELS CINGLES. Publicació Trimestral.

Redacció i Administració: Plaça de la Diputació, 1 - Can Jordi - Tavertet (Barcelo­na) - Tel. 856 50 80.

Redactors: Jordi Sanglas i Puigferrer, Jordi Mas i Caballé, Neus Roquer i Jofre,Rosa Maria Pujol, Joan Reixach i Curtó, Xavier Viladomat, i Carme Tulón.

Portada: Campanar de Sant Corneli

Contraportada:

Les cabanas o pallises del Jofré i de la Coromina

Fotos de JOAN SÀRRIAS

Fotocomposició i impressió: Impremta PLANÀS - Sl Hipòlit de Voltregà

Dipòsit legal: 8.8.390179

La redacció de la Revista no es ta responsabte del contingut dels trèbeus Que hi apare.xet"

signats. JaQue aquests reflecteixen únicament els entens de llurs autors

,

J

..I

I

EDITORIAL

De la festa Major ençà, cada festa al migdia,s'obre el Museu del poble, essent considera­ble el nombre de visitants. Iniciatives comaquesta, per senzilla que sembli, són exem­ples a seguir, en la línia de donar a conèixer elnostre poble i crear una oferta de serveis al vi­sitant, a la vegada que també ens ajuda a rea­firmar la nostra identitat.

Aprofitem per fer una crida a tothom que hipugui col·laborar, tant econòmicament com dequalsevol altre forma.

ES UNA GENTILESA DEL SR. ENRIC BORRÀS

3

PRESENTACiÓ DEL LLIBRE«TAVERTET, CENT ANYS D'HISTORIA»de Jordi Sanglas i Puigferrer

Edita: Els Cingles. 1989

4

El dia 9 de juliol d'enguany,a la tarda, Tavertet es guarníde festa. Unes 200 persones,molts vingueren de fora ex­pressament, ens reunírem alslocals dels baixos de l'Ajunta­ment per assistir a l'acte depresentació del llibre «Taver­tet cent anys d'història».

L'alcalde, Sr. Joan Reixachinaugurà l'acte: «...aquestacte és de gran satisfacció ialhora un repte per treure'nconclusions».

Seguidament Mn. AntoniPladevall, conegut i presti­giós historiador, feu la pre­sentació del llibre. Primer feuressaltar l'autor i els seus mè­rits. En destaquem aquestesparaules: «en Jordi Sanglasexplica el que ha viscut... téun estil envejable i unes dotsd'observació molt gran...home d'inquietuds, d'unamemòria especial i extraordi­nària... coneix tots els raconsde Tavertet... una de les co­ses més bones és la senzille­sa en que explica les coses ino pontifica mai, un home hu­mil...»

Després parlà abastamentdel llibre, dient: «A Tavertet liconvenia un llibre, ara ja elté... és un llibre d'estil planer,entenedor i senzill que expli­ca com ell ha viscut el Taver­tet dels últims 100 anys. Comha viscut els oficis, costums,

personatges, anècdotes, fes­tes, com es distreia el jovent,la vida a pagès i la seva dure­sa, com aquest poble ha anatevolucionant, explica el pasd'un poble medieval al Taver­tet actual... Els que sou joveso de ciutat hi haurà cosesque us costarà d'entendre,perquè són vivències d'unaaltra època explicades de pri­mera mà... Pràcticament totaixò ho coneixíem pels seusarticles a la revista els Cin­gles, però, recollits en un lli­bre, tenen un caràcter espe-'cie». Certament que no es­talvià elogis i referències agairebé a totes les anècdotesi personatges del llibre, sem­pre situats en,el seu context ino comparant-lo a altres es­tils o llibres.

Acabat el parlament i pre­sentació del llibre el Sr. Ra­mon Corominas llegí un bellpoema que composà el Sr.Francesc Pujol de Manlleu ibon amic d'en Jordi. Crecque val la pena posar-lo tot:

Pels fulls brunyits aletegen les ausd'històries de cent anys. Espai obertper entre còdols, carenes i graus.Tot paisatge pinzellat de verdque copsa amb ploma atenta un ex".--­perti etri« l'ofrena d'uns àmbits suaus,vigorosos, adés. Un llibre gerdcurull de trets bucòlics entre afraus.

i pires, falç, rondalles i ramats.I tot ambcaire viu: virgilià.Centrat ambbonhomia i tarannà

de qui lloa la llum que envia el Sola Tavertet on hi tingué el bressolentre el panteix dels cingles estimats.

Tot i que la festa de pre­sentació era prou amena isentida, no vingué pas mala­ment el bon concert de flabioli timbal que ens oferí el Sr.Josep Verdaguer «En Rovire­tes», de Folgueroles. Ens feuvibrà amb l'emigrant maxur­ques, havaneres, paricons,pas doble, rumbes i xotis.Sempre amb una bona pre­sentació i càlida dedicació decada peça que ens oferia.

Arribà el moment que l'au­tor del llibre ens dirigí unesparaules, tot ell ple d'emociói agraïment. En podem desta­car: «Gràcies a tots els queheu vingut avui aquí per ho­norar Tavertet» « ••• tot això hohe fet perquè estimo Taver­tet, com tots els que somd'aquí...» «Jo crec que tot­hom ha de posar les sevesfacultats en bé de la societati del poble. Cal trobar l'ocasiói l'espurna per posar això demanera ben plasmada... Jodec les gràcies aun bon amicque em digué i em feu com­prendre que les coses escri­tes queden, altrament des­apareix tot, queda en l'oblit...Em donaré per ben pagat si

sé que aquests escrits han fetconèixer un xic més les mera­velles històriques i naturalsde Tavertet...»

Després d'uns llargs i sen­tits aplaudiments se'ns oferícoca, cava i refrescos per acalmar la calor d'aquella càli­da tarda a Tavertet. Mentreen Jordi firmava i dedicava lli­bres pels assistents.

Quan al captard d'aquellmateix dia li vam preguntarcom l'havia viscut aquell diatan intens, ens va respondre:"Estic emocionat i moltagrano Tot i que alguns mo-

ments estava cansat de dedi­car i firmar llibres, tot mirantla gent, pensava que prou va­lia la pena continuar ambagraïment per aquelles per­sones que per un cantó esti­maven Tavertet i que per unaltre reconeixien el treball fetfins aleshores. Ha estat unmoment intens, doncs, hevist que el meu treball i el /Ii­bre era honorat i valorat dedebò. Estic content, moltcontent no sols per aquestafesta sinó també per haverestat guardonat osonenc del'any (1988) en reconeixe­ment de la feina feta en la re-

vista "Els Cingles". Vull donarles gràcies, novament, a totsels bons amics que hancol·laborat en mi en aquestaobra i als que m'han iniciat enaquesta tasca. Per acabar usvull dir que estic content per­què se m'ha valorat i recom­pensat amb escreix ara i hohe pogut gaudir actualment.Gràcies molt especialment atots als lectors dels Cingles».

Esperem que la seva tascacontinuï amb la mateixa es­pontaneïtat i finesa que ensté acostumats. Enhorabona!

REPORTER

5

TAVERTETCent anys d'històriade Jordi Sanglas i Puigferrer

UN LLIBRE DIFERENT

Tavertet, cent anys d'his­tòria és un llibre absoluta­ment recomanable, un llibreque cal llegir per tal de noacabar d'oblidar el nostrepassat més proper, per tal deno deixar del tot les nostresarrels a sol i serena.

Tavertet, cent anys d'his­tòria és un recull de memò­ries, anècdotes, curiositats i,sobretot, és el resum dels re­cords d'una vida fèrtil, gene­rosa i espontània, la del seuautor, Jordi Sanglas i Puig­ferrer, fill de Tavertet.

El contingut general del lli­bre ja és conegut per moltsdels lectors de Els Cingles,ja que, entre els anys 1979­1988 es va publicar fragmen­tat sota el títol genèric de

Cent anys d'història a Ta­vertet; però per a aquells queno ho coneixen en farem unbreu comentari.

L'obra consta de tres capí­tols, on hi trobem temes di­versos; així, dades històri­ques, documentades a l'arxiude l'Ajuntament; anècdotesde veïns del poble; de comles dones anaven a llenya; depersonatges singulars comJoan Rovira «En Sellabona»,o En Joan de Baià; contes dela vora del foc; les quatre es­tacions de l'any amb les tas­ques puntuals en cadascuna;etc. El vocabulari emprat perJordi Sanglas és d'una rique­sa .ja històrica, sobretot pelque fa a feines i eines de pa­gès desbancades pel tractor,

la màquina de segar i batre,l'embaladora... Mots comguaret, restoble, melca, bra­bant, volant, garbera i verbscom goretar, etc.

Tavertet, cent anys d'his­tòria ens parla, en definitiva,d'un món diferent, d'una cul­tura diferent, d'una maneradiferent d'entendre la vida;una vida més ruda, més pri­mitiva, però també més au­tèntica; on un veí és un amicen qui es pot comptar davantd'una necessitat, encara que,si prou convé, no t'hi parlis.

Tavertet, cent anys d'his­tòria és un llibre per a tenir,per a llegir i per a recordar.

) Carme TULON

6

El Collsacabra viscut

UN GUARIMENT QUE FÉU HISTÒRIA

L'anomenada del Collsaca­bra com a indret sanitós ja vede lluny, almenys des deprincipis de segle. Ho dicperquè a les memòries inèdi­tes que, en forma de dietari iamb el títol de Notes de lavida, deixà escrites el Dr.Lluís Vila d'Abadal, especia­lista famós de coll, nas i ore­lles, hi ha referències a lagreu malaltia que patí el seuoncle Ramon d'Abadal i Cal­deró i de com se'n guarí o al­menys hi ajudà, venint-se'n alCollsacabra i concretament aCantonigròs. I això passaval'any 1918.

Transcrit literalment del'esmentat dietari del Dr. Vilad'Abadal i de l'edició que enféu fer (1986), -en multicò­pia per als familiars més prò­xims, transcrita i presentadaper ella, la seva filla Pilar-,els paràgrafs que aHudeixenal cas i en donen, com veu­rem, escarides notícies:

«1918.- Dia 29 de maig.­L'oncle Ramon té algom queno vol resoldre's. Ara té unvessament pleural i semblainterlobular; hem tingut juntaamb en Crespo, que no haaclarit res.

Dia 5 de maig.- Avui emdonen un cop fenomenal; lamalaltia de l'oncle és una tu­berculosi, segons l'anàlisidels esputs. No m'ho pensa­va, però, mirat fredament, nopot ser res més; és no voler­ho veure. Això és un desas­tre.

Dia 5 de juny.- L'oncle Ra­mon, força millorat, emprèn elviatge cap a Collsacabra.Arribem bé. La torre és unajoguina, però molt ben acon­diciada. Em sembla que hiestaran bé. En haven dinatplou i continua plovent i fentfred.

Dia 28 de juny.- Amb el co­rreu de l'Esquirol, cap a ColI­sacabra. Dino a l'Esquirol i a

la tarda, costa amunt, cap aCantonigròs. Déu n'hi do dela suor que rego per aquellespedres! L'oncle Raimundomolt millorat; queden petitssenyals d'allò passat i a fid'estiu en quedarà ben pocacosa, si Déu vol.

Dia 4 de setembre.- Diuenque el noi lqlésias està malalta Cantoni; a veure què serà.Déu l'ajudi.

7

Dia 6 de setembre.- Demàamb l'auto d'en Xavier Calde­ró cap aCantoni.

Dia 7 de setembre.- A tresquarts de dotze sortim decan Calderó. Dinem a Vic ados quarts de dues. A lesquatre som a Cantoni. L'on­cle no pot estar més bé. Elnoi Iglésias es decanta cap ala bona banda. Han compa­regut tres automòbils i quatremetges a la torre Alzina.»

L'autor d'aquestes Notes ala vida, el Or. Lluís Vila d'Aba­dal, nascut a Vic l'any 1889,era aleshores un metge joveque vivia i treballava a Barce­lona. Esdevingué, per la mortsense descendència del seugermà gran, hereu i propietaride la casa del Cavaller de Vi­drà, al Ripollès. Patriota i po­lític, fou fundador d'Unió De­mocràtica de Catalunya i du­rant la guerra, -fins a la sevamort, l'any 1937, a 48 anys,­dugué amb fe. i coratge unatasca de gran responsabilitat,dins la línia del seu partit, peral restabliment de la legalitat

republicana, i amb ella delculte rellqlós, i perquè ces­sessin les persecucions,mentre ajudava els perse­guits amb risc de la pròpiavida. Ha estat nomenat Fill1I·lustre de Vic i han tingut llocd'altres actes a la seva me­mòria amb motiu del cin­quantenari de la seva mort idel centenari del seu naixe­ment.

El guariment de Ramon oRaimon d'Abadal i Calderó,del qual, com hem vist, tin­gueren part els bons aires delCollsacabra, féu història, per­què ja aleshores Raimond'Abadal era un dels dirigentspolítics més importants deCatalunya. Presidí la LligaRegionalista durant un quartde segle, fins que la guerral'obligà a exiliar-se i, tot man­tenint-se, dignament, fidel aCatalunya, s'hagué de retirarde la política fins a la sevamort, l'any 1945, a vurtanta-"tres anys. El 5 de juliol de1917, o sigui un any abans decontraure la malaltia esmen-

tada, assumí la iniciativa deconvocar la famosa Assem­blea de Parlamentaris, cele­brada el 19 del mateix mes,presidida per ell, desafiant laprohibició governativa. A partdels càrrecs polítics, foudegà del Col·legi d'Advocatsde Barcelona, president del'Acadèmia de Jurisprudènciai presidí els Jocs Florals del1933. (Veg. el Diccionari Bio­gràfic Albertí).

La Torre Alzina de la qualparla el Or. Vila d'Abadal fouenderrocada fa uns quarantaanys i al mateix indret hi fouconstruïda l'actual casa LesAlzines, obra de l'arquitecteR. Duran i Reynals i propietatdel Sr. J. M. Vall i Perdigó (+1988), un dels patrocinadorsdel Concurs Parroquial dePoesia i Festa Literària delCollsacabra, que tingué lloc aCantonigròs durant vint-i­cinc anys, del 1944 al 1968.

Joan TRIADÚ

8

MARGARIDA TORRA:.NOTíCIES DE BRUIXERIAAL TERME DE TAVERTET

Com podem comprovar, siconsultem els escassos estudisque sobre aquest tema s'han feta la nostra comarca; durant elprimer quart de segle XVIII Oso­na com tot el Principat pateixunaonada de processos i perse­cucions per oruixena. ProcedentDe França, )a [Jaça De bruixes;en menor grau de bruixots esdeixa sentir amb especial inten­sitat a Catalunya.

No es tracta només d'un fenò­men social patològic de -Bojenacol-lectiva». La crisis moral ba­rroca afectava a una Catalunyadespoblada i deprimida que viviamoments socials difícils i malesanyades. És dins aquest tensmarc històric on podríem situaraMargarida Torra. Les notíciesque en tenim són poques; unapartida de defunció1, trobada perR. Ginebra durant un buidatgede l'arxiu parroquial de Tavertet.El rectordel moment, escriu ambla brevetat pròpia del tràmit i leslimitacions de la seva escassaformació; ens diu solsament queMargarida Torra fou enterrada el16 de febrer de 1619 al vas de laTorra, masia d'on procedia Mar­garida. Segueix dientque la sevamort ocorregué al castell de Sa­vassona, on estava empresona­da sota l'acusació de bruixeria ique amb l'autorització del VicariGeneral de Bisbat se li diguerenquatre misses. Posteriorment,està posada, una nota al margeon el sacerdot escriu: «lo terrat­ge està pagat».

De cara a obtenir més infor­mació al respecte del cas he

consultat els processos de brui­xeria portatsa terme a lesmatei­xes dates en que moria Margari­da Torra, avui conservats a l'ar­xiu de" la vegueria deVic2, peròen cap d'ells apareix inculpada ini tan sols citada, tampoc en elstreballs que sobre el tema s'hanfet a casa costa; ?'al'trc(e de r.Sena publicat a la revista Ausa' il'estudi a A. Placevalr' publicat ala revista Montseny. Tanmateix,però el fet de revisar aquest ma­terial ens dóna una idea aproxi­madasobre quin podia haver es­tat l'entorn en que es mogué ifou empresonada.

Tot fa pensar que qui empre­sonàa la presumpta bruixa de laTorra fou el molt noble AntoniVila i de Savassona, GovernadorGeneral i Baró de Savassona,Taradell, Rupit i Cornil (Tavertet)o en tot cas, pel procurador fis­cal de les seves baronies Baltas­sar Pià. Ambdós personatges elstrobem ja, en dos coneguts pro­cessos per bruixeria" el primer imés conegut és el que es va dura terme entre els anys 1619-20 ion es condemna a mort Frances­ca Trèmol, Margarida Joaneta iAntònia Rosquellas totes de lasagrera de Viladrau, procés estu­diat i publicat en par per F. Senaen l'article anteriorment citat. Elsegon i més interessant pel quefa al cas de Margarida Torra ésl'ocorregut el 19 de juny de1619, el mateix anymort EufràsiaPuig de Rajols, Joana Trias lesdues del terme de Sant Vicençde Susqueda, a Joan Boheratsperaire de Rupit dit també «El

monjo vell" i a Pere Torrent, pas­tor de les Encies. Podria haverestat aquest el procés queespe­rava Margarida Torra? Possible­ment no ho sabrem mai, però lesdates i la procedència dels en­causats ens fa pensar que la su­posicióno és del tot aventurada.

Ens dóna també una informa­ció abundant sobre la bruixeria ala zona un altre procés, en elqual va tenir lloc a la cuna delsenyor del Cabrerès, Francescde Montcada, entre 1619 i 1620.Litigi que acabà finalment sensesentència, l'última notícia queentenim és la petició per part deldefensor d'una de les quatre en­causades, de traslladar el casdavant el reial consell, ja quedesconfiava de la imparcialitatdel tribunal constituït a l'Esquirol.

No és difícil d'imaginar qui po­dria haver estat Margarida Torra.Possiblement seria una donasoltera, ja que el document nocita marit, com sol ser habitualen la documentació de l'èpocaen el cas de dones casades o ví­dues. Per tant una persona se­gurament marginada, que viviarelativament allunyada de Taver­tet i sobre la qual recaurien tot ti­pus de malfiances i supersti­cions. El seu no eraun cas aïllat.Les ja citades Eufràssia Puig iJoana Trias eren dues donesgrans, vídues i d'origen estran­ger, també Joan Boherats ano­menat el «Monjo vell» queproba­blement hauria estat un religiósenclaustrat que era a l'hora sa­cristà i enterramorts o d'ElisabetFabraguer anomenada la «Ferre-

9

ra vella» una de les inculpadesen el procés de l'Esquirol.

Amb tot si hagués estat pro­cessada ho hauria estat pels de­lictes que habitualment s'impu­taven a les bruixes i que A. Pla­devall sistematitza en el treballque he citat. Majorment erenacusades d'infanticidi, de donarGollss neular collites, matar bes­tiar i fer caure pedra. Totes des­gràcies habituals i pròpies de lasocietat rural de l'època. Calami­tats, com a mínim, difícils d'im­putara bruixeries i encanteris.

Pel quefa a lespràctiques mà­giques que podria haver dut aterme la Torra, la documentacióés generosa. Apart dels conjursque provocarien les desgràciesque he anomenat més amunt, elque més troben a les confes­sions de suposades bruixes ibruixots són les Juntes o Ake­larres. S'acudia a aquestes reu­nions untant-se el cos ambsubstàncies de composició exci­tant o al·lucinògenes que feien«Volar» a qui les utilitzava. Uncop aplegats aquests personat­ges renegaven de la seva Fe iadoraven el Diable que soliaaparèixer en forma humana o decarbó. Els Akelarres solien aca­bar, segons s'explica en els pro­cessos, en sòrdides orgies. Enuna d'aquestes juntes podria ha-

ver participat la suposada bruixade la Torra. En el procés en queés condemnat a mort, Pere Tor­rents relata un suposat akelarreocorregut vers 1617 a les Palan­ques de Casserres on el dimonise l'endugué pels aires, allí afir­ma haver-se trobat ambels seuscompanys de judici i amb altresconeguts així com a: «Moltes al­tres bruixes i bruixots, que jo noconeixia, perquè no eren de lameva comanda i companyia-"Tampoc no sabrem mai si ellaestava allà, fins i tot és molt pro­bable que Pere Torrents parléspressionat pels seus acusadors.El que si sembla cert que nomorí de forma violenta, les cau­ses més probables de la sevamort foren laseva possible avan­çada edat, les males condicionsde la presó del castell de Savas­sona o les dues causes unides.Per altrabanda res ens fa pensarque fos torturada ja que aquestera un procediment d'investiga­ció judicial perfectament legalque es solia dur a terme durantel judici davant de notari i s'aixe­cava acta. Les tortures més uti­litzades a la comarca d'Osonaeren el poltre i la torsió de mem­bres.

L'únic que sembla possibleconcloure, després de tantes su­posicions més o menys. arrisca-

TRANSCRIPCiÓ

des; és que, Margarida Torra vaser, com tantes d'altres, la vícti­ma que demanava una societaten tensió com la Catalana delsegle XVII. El fenòmen no és,com sovintes vol creure, iniciati­va del poder. Cal tenir en comp­te que Catalunya no actuà l'in­quisició, malvista com a institu­ció Castellana no arrelada alnostre País. Tampoc els poderspolític i religiós semblen estardarrera la persecució, ja quetantel bisbe de Solsona contrari al'execució de bruixes com el ma­teix Felip III que escriu al VirreiDuc d'Alcalà instant-lo al perdód'aquestes", semblen perplexosdavant les dimensions desbor­dants que prengué el problemaal Principat.

1. Parroquials. Tavertet Sant Cristòfol0/1 (1595-1687).

2. Inclòs en l'arxiu Episcopal de Vic.3. F. Serra. Ausa-Vol. (68-71),

pàg. 53-62.4. A. Pladevall. Monografies del

Montseny nO 1 (1986) "Persecució deBruixes a les comarques de Vic a princi­pis del segle XVII».

5. Malaltia endèmica propicia a zonesmuntanyoses aJllades,consistent en lainflamació de la glàndula Tiroides.

6. Procés transcrit en part per A. Pla­devall en el treball ja citat.

7. Documents citats per A. Pladevallen el treball ja citat.

Lo terratgeja estàpaqat

«Tretze de Febrer de mil sis-cents dinou fou soterradaMargarita Torra de la parròquia de Tavertet en lo ce­mentiri de la dita parròquia, en lo vas de la torra de ditaparròquia; va morir en la presó del castell de Savasso­na sens confessar ni combregar ni ningún sagrament,i lo Bisbe d'Osona Vicari General m'envià una carta quel'entarrés i dita Torra era inculpada de bruixa que peraquest afctes està ara en dita presó. Fou soterradasens misses i aprés li digueren quatre misses.

10

Tavertet, St. Cristòfol 0/1(1595-1687)

MARY BYLES nasqué als Estats Units, d'una vella famíliaanglesa, als voltants de la primera guerra mundial. Ha estatprofessora d'història en el Maryville College, col·legi universi­tari de St. Louis. Fou la creadora d'un programa d'estudis hu­manístics, molt reconegut en tot el país. Fundà un col·legiuniversitari a Puerto Rico. Fou una de les firmants d'un docu­ment famós als Estats Units sobre la dignitat de la dona.Membre de la comunitat del Sagrat Cor gaudeix d'una granautoritat inteHectual i religiosa tan com a formadora de ge­neracions senceres de joves, com a davantera en l'emanci­pació religiosa de la dona. Passà uns dies a Tavertet visitantel seu amic Raimon Panikkar i es quedà impressionada nosols per la beutat del païssatge com de la força espiritual queemanava. Ningú li va demanar que escrigués sobre Tavertet.Ho va fer espontàniament.

TAVERTET:LOCUS CRUCIALIS

Tavertet no es un lugar decreación donde el sol se le­vanta sobre el mar, las plan­tas echen raíces en una tierrahúmeda, y Adàn y Eva se en­cuentran inocentes, desnu­dos, en un jardín.

Por el contrario, en Taver­tet el sol se levanta muy porencima de todo lo que se lla­ma tierra, por encima de losmares, los ríos y los lagos,por encima de las neblinas,por encima de las ciudades y

los pueblos, las carreteras ylas rutas aéreas diseñadaspor los hombres, y por enci­ma también de las nubes.

Aquí las flores y las viñasechan raíces entre las rocasde donde emerge en la vari­edad de sus ricos coloresuna espléndida vegetación.Aquí pisamos calles no pavi­mentadas, lo que quiere decir

11

que nuestros pies to can queno por sufrir el desgaste detantos siglos deja de ser laoriginal, la piedra primaria.

Aquí las racas enormes,mas grandes que las casas,quedan suspendidas sobrelas habitaciones y caminoshumanos, formando anqulosimposibles sin haberse caídoen 3.000 años. Incluso, lascasas, construidas al borde

de los abismos no han caídoen estos últimos 300 años.Aquí se dice que «En Catalu­ña no ha habido terrae mo­tos».

Todo esta corresponde aunos 3.000 o 30.000, o 30.000.000de años de existencia preca­ria.

Sin embargo o, mejor di­cho, por lo mismo, en Taver-

tet se respira un aire pura, seencuentra la paz recatada enla amistad sin preguntas deun pueblo acogedor; se reci­be el don gratuito de la últimaconfianza después de la últi­ma inocencia -don que haceposible el seguir andandoporque tal es el camino de lavida y no hay otra.

MARY BYLES

D'UN TEMPS QUE PASSAa C?~ra de-Jordi SANGLAS

12

Petit recull de noms i expres­sions que usàvem antigamentper aquesta contrada i que de­gut al pas dels anys i a la desa­parició d'oficis i ocupacionss'han perdut gairebé del tot.

Calaner: tronquet de boix as­secat al forn que feien servirde llumenera la gent més po­bra, als que no podien com­prar i mantenir llums d'oli opetroli. Ja n'hem parlat en al­gun lloc dels nostres escrits.Hi ha una frase feta que la re­ferim a una persona molt pri­ma i magre, diem "aquell estàprim com un canaler». Aques­ta paraula no la trobem al dic­cionari corrent.

«Tira que et toc...»: "tira que ettoc, quin vestit tant bonic queportes...» o «tira que et toc,quin tall de llonganissa que etmenges...». Ja es veu per onva la frase.

«De pet»: Quan vèiem una per­sona que anava molt depres­sa, dèiem: «Aquell sí que va depet» o també «Haig de marxarde pet» per dir tot seguit.

Dengue: és el que avui en diemla grip. Solíem dir: «quin den­gue que tragina aquell. ..»

Esteva: (amb la síl·laba «te»oberta) és la peça corba i pos­terior de l'arada, per on l'agafael qui la llaura.

Eixenguer: tira de cuir estretad'una pell de bou, d'un cap al'altra de l'esquena i que ser­veix per a subjectar la traiga aljou. D'ací venia l'expressióquan una persona ens feia en­fadar molt: "a aquell li haigd'arrencar l'eixenguer de l'es­quena».

Vencill o vencí: lligam que es fa

amb brins de blat o altres ce­reals per a lligar les garbes.També es fa de ginesta per alligar feixos d'herba, llenya oaltres materials.

«Adoba cossis»: persona quepassava per les cases, a estilparaigüer, que arranjava gi­brells, cassoles i plats gira­dors.

«Posar oli a un llum»: Això hosolíem dir quan una persona ouna bèstia estava malalta i unremei la posava bona de cop ivolta. La comparança era per­què quan un llum d'oli flaque­java la flama, se li posava oli ies revifava tot seguit.

Porro Silvestre(anacampis ampeloprasum)

Rabanissa (Rhapanus caphanisbrum)

Pa-de-cocut -Oxalis pes-caprea

GRUPS

1 Polipodi (Polipodium australe).2 Dauredella (Cetereach officinarum).3 Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum).4 Falzia roja (Asplenium trichomanes).5 Falcia mascle (Driopteris filix-mas).6 Driopteris dilatata.7 Falguerola (Adianthus capillus).8 Falguera comú (Pterediumaquilinum).

CONTINUACiÓ PLANTES VARIADES

F

1 Lletsó de paret (Sanchus tenerrimum)2 Orquidia (Coriaphora)3 Figuera loca (Estramonio)4 Gypsophila Repens5 Api de Montanya (Levisticum officinale).6 Veronica mummularia7 Cigüenya malba (Erodium malocoides).8 Tenerida (Tanecetum parthenium).9 Sinapis arbensis.

10 Senícula arbensis.11 Pa-de-cocut (Oxalis pes-caprae).12 Cerastium olosteaides.13 Laserpitum latifolia.14 Aleluia (Oxalis corniculata).15 Diantus Armeria.16 Buddlege davidii. (Arbust) Molt olorós.17 Spiranthes spiralis.18 Torilis japonica.19 Campaneta trachelium20 Myosotris Alpestris 2.800 m.21 Gamon - Asphodelus Albus

Grup de la família de lesfalgueres

Grup de florso plantes que lessolem trobarsempre en elscamps o a lesseves voreres.

Roselles o gallerets - Papaver rhoeas - Medicinal.Calsides - Cirsium arvense.Blauets o centaure ciano - Centaurea cyanus - Medicinal.Veronica - V. filiformis.Espasa o gladiol - Gladiolus palustre.Xicoire borda o pixallits - Taraxacum officinale - Comestible i medicinal.Capblanc - Iberis amara.Rabanissa - Rhapanus raphanistrum - medicinal.Herba cunillera o moruts - Senesio vulgaris - Comestible i medicinal.Niella - Agrastemma githago.Lletsons - Sonchus olaraceaus - Comestible i medicinal.Piparepips - Edonis estival.Capuchetes - Consuelda real.Persicaria - Polygonum persicaria - Medicinal.Pinta de Venus - Scandix pector veneris.Fonoll - Foeniculumm vulgare - Comestible i medicinal.

/

Margarida Menor (Bellis perennis)

13

Petenera (Escabaiosa)

Spysophila Repens

Siranthes Spiralis

GRUPD

GRUPC

Velocille pilocel. 3.000 m.Pimpinella - Sanguisorba minor - Comestible.Fanerola - Trifolium dubium.Sanccuits o vinagrera - Rumex acetosa - Comestible i medicinal.

Plantes quegeneralment es crien enels prats i a lesvoreres delshorts,

Margarida baixa - Bellis perenne - Comestible i medicinal.Xicoria - Sinchorium intybus - Medicinal.Ensiam de la parroquia - Cardaria draba - Comestible.Carbassina - Bryonia dioica - Medicinal.Malva - Malva silvestre - Comestible i medicinal.Trevol de prat - Trifolium pratense - Comestible i medicinal.Malroits - Marrubium vulgare - Medicinal.Herba dels cantors - Sisymbrium officinale - Medicinal.Herba mora - Solanum.ingrum - Tòxica.Blet - Chenopodium album - Comestible.Blet amarant - Amaranthus retroflexos.Verdolaga - Portolaca.Borrisol o Morrons - Stellaria media.

Plantes de llocs humits.

Corona de rei o herba de tall - Saxifraga longuifolia - Medicinal.Florde cocut - Lychnis.Marxivol vert - Helleborus viridis.Búgula - Ajuga reptens - Medicinal. 2.800 m.Herba fetgera - Epatica nobilis - Medicinal.Edelfille o lIoré de Sl. Antoni - Epilobium irsutum.Onosma - Teucrium - Medicinal.Rèvola - Stellaria holostea - Medicinal.Trebol montana - També es troba a les altes muntanyes d'Europa.Trifolium rubens (poc freqüent).Borraja o orella d'ós - Ramoda myconi - Medicinal.Herba de Sl. Benet - Genum urbanum - Medicinal.Poliol - Menta pulegium - Medicinal.Pulicaria - Dysenteria.Digital de flor blanca - Digitalis gradiflora-mill.Doroni austriaca.Moehringia muscosa.Moehringia trinervia.Consolda menor - Symphytum tuberosum.Cardemina - Impatiens - Medicinal.Cardemina - Pexuosa.Escuamaria - Lathraea squamarie - Medicinal.Anemone falç - A. Rananculoides - Medicinal.Anemone Apanie - A. Apennine - Medicinal.Maduixer silvestre - Fragaria vesca - Comestible i medicinal.Celidonia menor - Renanculus ficaria - Medicinal.Matallops - Doronium pasdolianches - Medicinal. 2.000 m.Anagàlide aquatique - Medicinal.Dulcamara - Solanum dulcamare.Azucena silvestre - Lilium matargon.Berro - Nasturium officinale.Cephalanthera rubra.

14

Fiteuma - Phyteume spicatum.Melampyrum pratense.Astracia bavara - Astrantia bavarica. 2.300 m.Epilobium duriaei.

GRUP E

Grup d'arbusts que, encara que si bé alguns no fan flor o la fan moltminsa, hem pensat de recollir tots els que ens ha sigut possible per po­der mostrar el gran nombre que n'existeixen en aquest terme; encaraque es difícil de trobar el nom de tots.

Gabarrera o roser depastor- Rosa canina. Medicinal i fruits comestibles.Arç negre o aranyoner - Prunus spinosa. Fruits comestibles.Arç blanc - Crataegus monogyna.Tortellatge - Viburnum lantana.Lligabosc o madreselva - Lonicera caprifolium. Medicinal.Romaguera o esbarser - Rubus fruticosus. Medicinal i fruits comestibles.Sancguinyol - Cornus sanguinea. Medicinal.Ridorta - Clematis flammula. Medicinal.Bruc de llei - Erica arborea.Bruc d'escombras - Erica scoparia.Ginesta - Spartium junceum. Medicinal.Argelaga - Ginista scorpius. Medicinal.Ligustre vulgar. Molt tòxic.Cornicabra. Medicinal.Olibereta - Ligustrum vulgare.Sal ix - Salix elaeagnos. Medicinal.Sauquer menor - Sambucus ebulus.Xuclamel - Xilostis.Olivella - Cnerum tricoccon.Sabina - Juniperus phoenicea.Ginebró - Juniperus communis.Boix grevol - lIex aquifolium.Amelanchier ovalis.Càdec - Juniperus oxycedrus.Aledern - Ramnus alaternus.Boix marí - Ruscus aculectus.Arbóç - Arbustus unedu. Heure - Hedera helix.Marfull - Vibarnum tinus. Boix - Buixus sempervirens. Carlina Silvestre (vulgaris)Roldor - Coriaria mirtyfolia. Tremol - Populus tremula.Aladern falç - Phillyera media. Boneter - Euonymus europeus.Gatell - Salix atrocinerea. Ginestó - Osiris alba.

Capblanc (Iberis amara). Margarida major o alta

!Leucantltiemum vulgare)

15

16

DIÀLEGper Carme Tulon

Avui he sortit de casa per talde dialogar amb el meu esperit.Feia dies que no coincidíem ell ijo. Si sóc a casa, se'm fa esquiu,perquè sempre sorgeixen inter­ferències, coses que haig de re­soldre i que ja fa, generalment,

massa temps que retardo. Avui,però, sembla el dia adient; la ne­cessitat de la trobada augmenta:m'he llevat enyoradissa, ambaquell enyorament que no té ex­plicació, aquella pressa per nosaps què. M'assec a cercar res­postes. Des de darrera els vidresdel balcó l'esguard vagueja perdamunt dels terrats de les casesveïnes. Unes gavines que prenenel sol em fan venir ganes de veu­re el mar; dit i fet; agafo un auto­bús que em porta fins al passeigMarítim; el travesso per sota isurto a la platja. Fa un dia es­plèndid. El sol de mig març enviauna escalforeta reconfortant queanima alguns agosarats, ambvestit de bany, a colrar-s'hi. A lesescales que separen el sota delpasseig de la sorra, hi ha massagent, o almenys massa sorollosaper al meu propòsit. L'espigó,poc concorregut a causa d'unasensible llevantada, em convidaa compartir la seva solitud,M'alço el coll de la jaqueta, emposo les mans a les butxaques ibusco una pedra que em faciuna mica de recer. La mar estàpreciosa. Les ones, engrescadesper l'empenta del vent, creixen is'escumen i xoquen contra lesroques, i m'envien, de tant entant, algun esquitx, Em deixoamarar per la visió i dono per co­

,mençat el diàleg. Ara tu, ara jo,parlem de coses nostres; de lescoses que ens agraden: records,projectes, somnis; tota unaamalgama d'històries plaents.

Passa el matí sense adonar­me'n i haig de córrer per tornar acasa. En creuar la platja per diri­gir-me a la sortida més propera,passo pel costat de la dotzenade palmeres que l'Ajuntament haplantat a la sorra -sembla unamala imitació d'un oasi-; arro­doneix la imatge un àrab que, de

cara a la Meca, prega amb grandevoció. El seu rés, probable­ment, parla d'enyor, de fe i, talvegada, d'esperança. Tant debo, en acabar la pregària, deixi laplatja de la Barceloneta amb laserenor d'esperit amb què hofaig jo.

I TORNARÀ DE NOU

I tornarà de nou el matíamb l'homogènia albada;sobre un sol, on només a Cretagosarà néixer amb aquesta lIuissor;sobre un mar, on només a Itacagosarà bategar així salvatge.

I tornarà de nou el matíamb l'homogènia albada;clavada la matinada sobre el fosc xipréen el claustre del vell convent,d'on la remor de la font em torna al bressolde primeres sensacions.

I tornarà de nou el matíamb l'homogènia albada;aquest, com la blanca pedra del balaustre,nua i quasi jove, fresca i tendra com la llet,em tornarà al tacte d'aquella pell teva que,acariciant, la nit abans em creà dona.

I tornarà de nou el matíamb l'homogènia albada;aquest cop però,de nou sola en el claustre,de nou enfilada a l'agulla del xiprè,de nou salvatge com l'onada contra la roca,de nou plena com el sol de -rniq.jorn»,de nou, de nou torna en mil'homogènia albada, com un glop,com un glop de Tot, com un glop de Buit.Jo sóc l'Albada.

T. Rapsomanikis

BREUS

Que àrid que ésel terreny que m'encercla!Jo, filla de l'aigua,nodrida amb saba de roure,de polancre i de faig.Que àrid que és!I hi sóc ben arrelada.

Veig perles color perlapenjades a la nuesade les branques primesde l'arbre.Avui perquè és diade pluja.

Addicta a la vida, viciosa irremeiable,no em cal xeringa ni tabacper prendre-me'n la dosi diària,mentre em quedi un tros de cel,quatre flors a la finestra,unaengruna de rauxa, un punt de senyi aquest desig febrós de viureque em té presa ara mateix.

M'he fet un gronxadora dalt a la lluna,amb garlandes d'estrellesi coixins de núvol quiet.A les nits, asseguda al pati,somniadora encalço el màgic lloc:zim-zam, zim-zam, gronxa que gronxa!I el ventet suau m'esbulla els cabells;Canten llavors els cors de les ninescofois i alegres de veure'm feliç.

Teresa RIEROLA I COMAJOAN

17

NOTICIARI BREU

Aquesta primavera passada esva posar en funcionament el di­pòsit d'aigua potable de 3.000m3, que ha estat finançat pel Plad'Obres i Serveis 87, l'Ajunta­ment i col-laboració dels veïns.

Aquest dipòsit ens ha permèsresistir tot l'estiu sense gairebérestriccions.

Aquest mes d'octubre, finan­çat per la junta d'aigües, s'hanefectuat dues perforacions al ter­me municipal, havent obtingutun cabdal de 9.000 litres/horaquantitat considerable tenint e~compte la llarga secada que pa­tim.

Amb la canalització d'aquestaaigua, la renovació de la xarxade distribució i la col·locació decontadors, creiem que quedaranresolts per uns anys els proble­mes de manca d'aigua.

* * *

Amb el finançament del 70%per part de la Diputació de Bar­celona, un 5% de la Generalitatde Catalunya i un 25% déls pro­pietaris, s'han electrificat 9 ma­sies, quedant-ne molt poquesper electrificar. El pressupost del'obra ha estat d'uns 30 milions.

~ ~ J18

ESTAT DE COMPTES DE LAFESTA MAJOR-1989

DESPESES .Despeses conill. . . . . . . . . . .Paperera .Xocolatada. . . . . . . . . . . . .Sopar orquestra. . . . . . . . . .Dinar orquestra. . . . . . . . . .Copa del tir al plat , . . . . . . . .Haveneres .Ron cremat .Conjunt del dissabte. . . . . . . .Orquestra .Titelles .Organista .Sopar de la comissió. . . . . .Copa futbol. . . . . . . . . . . .

TOTAL DESPESES. . . . . . . .

INGRESSOS .

Recollida del poble. . . . . . . .Rifes i conill. . . . . . . . . . . .Ajuntament. . . . . . . . . . .Diputació .Saldo caixa. . . . . . . . . .

TOTAL INGRESSOS .

30.192 ptes.8.740 ptes.

11.895 ptes.25.100 ptes.17.600 ptes.2.500 ptes.

75.000 ptes.14.000 ptes.

125.000 ptes.265.000 ptes.

80.000 ptes.20.000 ptes.15.000 ptes.3.000 ptes.

693.027 ptes.

262.000 ptes.192.770 ptes.53.000 ptes.

100.000 ptes.108.000 ptes.

715.770 ptes.

693.027

715.770

TOTAL A FAVOR DE LA COMISSiÓ 22.743 ptes.

19