revista els cingles - n38 desembre de 1997

E

DE COLL5ACABRAPUBLICACIO SEMESTRAL TAVERTET ANY XVIII N° 38 DESEMBRE DE 1997

PVP. 350 ptes.

-CINGLESDE COLLSACABRA

s u

EL MUSEUDE

TAVERTET

Museu:Plaça Major, 4

(baixos de la Rectoria)

Hores de visita:Festius i dissabtes:

d'11 a 2/4 de 2.

També a horesconvingudes demanantdia i hora al Sr. Enric

BorràsTel. 856 51 66

M

Any XVIII , Núm. 38. Desembre 1997

Redacci ó i administració:PI. de la Diputació, 1.08511 -TAVERTETtel: 856.50.80tel. i fax: 856.52.24E-mail:ernest@tising .es

Directo r: XavierViladomat i GilConsell de redacció: Joan Reixach i Curtó,Ernest Gutié rrez i Pagès, Joan Soldev illa i Calvo iJordi Sanglas i Puigferrer.Aux ili ar de redacc ió: Anna Soldevilla i Sànchez.Corresp on sal a Rup it: Mique l Banús i Blanch.Corrector lingüíst ic : Anna Borbonet i MaciàTraduc cions: Jordi Gumí

Disseny: Albert Majoral.Maquetació i impressió: Impre mta Planàs - Sl.Hipòlit de Vga.

Dip òsi t lega l: 8 -8.390-79.Preu d'aquest exemplar: 350 ptes . (IVA inclòs).Preu de la subscripció anu al: 700 ptes, dos exemplars (inclou les despeses d'enviament i IVA).Comandes de números enda rrerits a la redacc ióde la revista.

La redacc ió de la revista no es fa responsable delconti ngut dels treballs que hi apa reixen signats, jaque expressen l'opin ió dels seus autors.

La revista «Els Cingles», editada per l'associació«Amics dels Cing les de Collsacabra», es publicasense cap finalitat de lucre .

2

Editorial 3Tempestes estiuenquesJordi Sang/as 4Tavertet i la seva formació geològica (11)Josep Casadesus 5Historia del CollsacabraRoser Vives 7El nunci o pregonerJordi Gumí 8Plantes del CollsacabraRoser Vives 10Un Passat irrepet ibleJoan Baste 14Els puig i turrons de TavertetJordi Sang/as 16Problemes humans (III)L/uis Badia 17L'esquirolJoan Masllopart 19Parlament sobre el Bisbe FontJoan Font 20A Sant Corneli hi va haver aplecXavier Coll 22Crònica del Colsacabra 23Racó del poeta 26

Fotografia de la portada:EI Puig de la Força

Foto: Anna Borbonet

NORMES DE PUBLICACiÓ DE «ELS CINGLES».Els autors que vulguin publica r els seus treballs enaquesta revista, han de tenir present el següe nt:

• Els articles cal que siguin escrits correctamenten català i mecanografiats a doble espai en fullsDIN A4 , dei xant uns ma rges laterals de 2cm.També s'accepten escrits en disquets d'ordinador PC compatibles.• Els peus de les ll-lustracions i el nom dels seusautors aniran escrits en full a part, precedits perun número que es repetirà a la fotografia o dibuixcorresponent.

LLOCS DEVENDA DE «ELS CINGLES »:Tavertet: Queviu res Can Mique l

Restaurant Can Miquel.Fonda Can Baró.

Cantonigròs: LEstanc.Esquiro l: Llibreria El Detall.Rup it: l'E stanc,

Ca l'Ample .Man lle u: Llibreria Mas Riera.

Llibreria papereria El GuixarotVic: Llibreria LaTralla.Folgueroles: Quiosc Folgueroles.San t Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis.Barcelona: Llibreria Quera.

Torelló: Llibreria Xicol.Amer: Llibreria Ca l'OlmoSantuari Mare de Déu de la SalutRestaurant la Devesa: Ctra.Vic-Olot, Km 35

·CINGLESDE COLLSACABRA

EDITORIAL

Una notícia que durant la primera quinzena de desembre ha omplert les primeres pàgines delsdiaris i de tots els mitjans ha estat l' obertur a de l'Eix Transversal

Realment l'EixTransversal és important per a Catalunya, però, creiem que la importància de l'Eixestà també i precisament en què els catalans, nous o de sempre, podran conèixer millor el seu país;i és aquí on volem ressaltar un nou esdeveniment també importantque es va produir dos dies després; es tracta de la commemoració del vintè aniversar i del Congrés de Cultura Catalana, amb lapresentació d'un nou projecte, que en certa manera és paral-Iel a la funció de l'Eix que comentàvem:donar a conèixer Catalunya a tots als catalans amb la creació d'una associació que neix ara i acabaràl' 11 de sete mbre de l' any 2000. Aques ta associ ació , que amb el lema CAP CIUTADÀ SENSECONÈIXER EL SEU PAÍS es diu Associació Conèixer Catalunya (ACCAT). El seu president éspersona ben coneguda del Collsacabra, l' escript or i pedagog Joan Triadú i Font , que té casa aCantonigròs i conviu llargues temporades amb nosaltres.

L'associació (ACCAT) començarà d'aquí d'uns mesos, una campanya que comprendrà tots elsàmbits, geogràfic , històric, cultural, lingüístic, econòmic , etc. sobre Catalunya i que es desenvoluparà al llarg de més de dos anys i dirigida a joves i grans, a catalans de sempre i nous. Aquesta campanya ha de basar-se en una motivació profunda: la misteriosa atracció que lliga l'h ome amb la sevaterra, amb la seva pàtria , i amb l' evidència que s'estima allò que es coneix. Per estimar Catalu nyal'hem d' objectivar, hem de conèixe r tot allò que li dona personalitat , tot el que representa el seullegat. Un llegat que hem de fer conèixer, hem de cuidar i millorar.

Sols coneixent a fons Catalunya, la nostra pàtria, estarem preparats per mantenir els trets de lanostra personalitat com a catalans i transmetre aquesta catalanita t no solament a les generacionsfutures, sinó que serem capaços d' integrar a aquells que vénen de fora i ens acompanyen en la construcció del país .

Perquè si bé les noves vies de comunicació són importants, més ho és que cada poble, cadaterme , prenguin consciència del que pot fer per assegurar la permanència dels seus habitants i a lavegada vetllar pel seu patrimoni -natural i arquitectònic- i oferir una imatge atraient sense trencarel paisatge. Per això pensem que les primeres inversions que es facin a través del Consorci amb laDiputac ió de Barcelona haurien de ser aquelles que incidissin de forma directa a donar als pobles lapossibilitat d'un a millor atenció als visitants (museus, restauració d'el ements arquitectònics, rètolsindicatius etc.) de manera que les infraestructu res (noves vies, aparcaments, punts d'informació etc.)estiguin més clarament ju stificades

Aquest pot ser el nostre gra de sorra per donar a conèixer Catalunya.

• Estacions de Servei • Distribució de Gas-oils

Tels. 850 0 1 2 1 . 850 00 68~

- ENERGIA PER A OSONA3


TEMPESTES ESTIUENQUES

08511 TAVERTET

Jordi Sanglas

Tel. 856 52 07

RESTAURANT

/ CAN BAUMES

C. de Baix, 2

a les ermites de la Salut i del Far, i a passarun dia d' esbarjo de finals de juny. Mentrestant, aquella tarda va fer una gran tempestatde trons i pedra de manera que en arribar alpoble vam tro bar el blat destrossat per lagran pedregada i la gent afect ada per la pèrdua de bona part de la collita del blat i altresviandes, cosa que tamb é em va afec tar a mii la meva família . Llavors tot el po ble vaculpar el rector per haver marxat aquell dia ino haver complert la seva obligació.

He començat per aquí per comentarun fet que ens contaven els nostres pare s.Contaven que una vegada hi havia un vicarien aquest poble de Tavertet molt dec idit iimp etu ós, que un dia que s'acos tava unatempesta amb gran fúria, ell, davant la portade l ' església, l 'estava foragit ant amb granvalentia demanant-li que passés de llarg delterme de Tavertet i anés a descarregar a unaltre lloc. Tot d 'un cop, al mig de la lluita esva adonar que la tempesta l'aixecava enlairementre va sentir una veu que des de la fúriade la tempesta li deia: "s i vols que pass i dellarg m'has de segu ir tu també" ; però ell,agafat amb força a la paret del cementiri, liconte stava que no la seguiria pas ni que tampoc no li permetia que descarregués damuntd'aquest terme. Llavor va sentir que aquellaveu li deia: "si tu no vols seguir-me almenysdóna 'm una penyora"; llavors .ell es va treure una sandàlia i li va tirar mentre la tempesta anava a descarregar cap a la plana deMontdois i Sant Joan de Fàbregues.

Al cap d 'un temp s hom va trobar lasandàlia del vicari a l' indre t de la casa del'Aulet, de Sant Joan de Fàbregues.

Recordo que encara en la meva joventut,quan s' acostava alguna tempestat amenaçantpedregada, el campaner acudia al campanara anunciar la pedregada imminent que S' estava acostant ja que, segons deien els entesos, el retruny de les campanes podia esquerdar els núvols i dispersar-los. Mentre latem pesta era llun y el campane r, amb lesdue s campanes grosses feia: ning... nang ...ning... nang, i si la tempesta es deca ntavaper un altre cantó, la cosa quedava així; peròsi la tempesta s'acostava llavors feia volar lacampana grossa i si no cedia i des del campanar veia que ja venia pel damun t dels cin-

gles del Sunyer, llavors feia el toc que soliafer a l' hora d 'entrar a missa, i així totes lesdones del poble acudien a l' església a pregar, mentre deien, astorades i ploroses : "ja latenim a sobre la pedregada" , i pensaven queamb uns moments es perdri a tota la collitadel blat amb què comptaven per al pa de totl' any. En aquells moments el senyor rectoranava també a l' església a dirigir les pregàries, mentre el vicari entrava a recoll ir elsalpasser, l' aigua beneïda i el llibre de pregàries i sortia a fora davant la porta de l'església (que aquí a Tavertet en diem laTrent apassa) i hi practic ava les oracions ibenedic cions corresponents, acompanyat del' escolà.

Prou recordo que una vegada, per allàels anys seixanta, amb el senyor rector Mn.Ventura, la seva família i algunes altres persone s del pobl e van anar, muntats en unatrotinat cami ó que jo tenia, a fer una visita

Nu volada sobre elSunyerFoto:ErnestGutiérrez

4


TAVERTET I LA SEVA FORMACIÓ GEOLÒGICA.(2a. part)

"PEDRES ENORMES CAIGUDESDE DALT..." .

El mar oscil-la sempre i per tant la geologia de Tavertet encara ens explica una altra cosa: quan es va acabar aquest materi alque era francame nt marí (els voltants deTavertet són plens de closques, de petxines ,de crancs, de musclos, etc.), arriba un moment que ve un a roca sorrenca com pedrad 'esmolar. És un temps en el qual el mar noes va enretirar d ' aquesta àrea, només va recular una mica, alhora que van començar aarribar grans deltes, riu s qu e teni en un sgrans dipòsits de sorres. Aquestes sorres, uncop solidificades i endurides (gresos), comque reposen sobre sediment marí fluix (margues), segueixen el procés típic: la de sotaés més fluixa, l' erosió la va llepant i l' altras'aguanta fins que es desprèn . Evidentmentes desprenen frag ments encara que siguinsovint d 'una grandàr ia considerable. Això éspossible, a part de l' erosió de la base queacabem d'indicar, pel fet que totes les roques quan form en grans mass es extenses, estrenquen i formen une s fractures perpendiculars (diàclasi) . Aquestes fractures permeten una erosió més ràpida i els blocs queformen són els que es desprenen i que veiem a Tavertet, en particular a la carretera,on s' ha fet fins i tot una casa -la Corberafent servir un bloc d ' aquests d ' aixopluc , obé les cases del Crous i la Torre de la Vall,ambdues edifi cades sobre gran s roques despreses.

Un cas semblant i espectacul ar és elma ssís de Montse rrat, que no és més queuna gran taul a calcària que té unes ratlles,unes zones perpendiculars amb un entrellatmolt estret de més feble resistència i que ésaprofitada per les aigües que hi penetren peran ar-la desfent en forma de qu adradet s.D'aquests quadrats, les puntes són les ques'e spatllen més i, per tant, queden rodones,però, com que després hi ha els estrats (ocapes horit zontals) que tamb é són més febles, les roqu es agafen la forma de botifarres.

Un altre tipus de fractures són les fallesvert ica ls, que enfonse n una part dels terrenys amb relació amb els seus adjacents.Així, en la falla de Sant Joan de Fàbreguesla capa del pla Boixer ha estat enfonsada il' ermita es tà instal -Iad a sobre la matei xacapa que forma el pla Boixer, malgrat siguimolt més avall.

LES FALLES : FRACTURES I DESPLAÇAMENTS

En el moment en què s' han acabat totesaquestes aportacions co nt inenta ls i sedimentacions marin es que hem anat comentant fin s ara, hi va haver uns certs moviments - a part de l ' erosió qu e ha fetl' esvoranc del sot de Balà- hi va haver, dèiem, cer ts moviments de diversos tipu s i und' ell s ha estat la causa que Tavert et siguimés alt que les Guilleries. Sobretot, un fet:tot a la Cat alunya oriental, és a dir,Barcelona i Giro na, princ ipa lment cap al

La casa del GrausFoto:J. Gasadesus

5

El pla Boixer i asota l'ermita deSantjoan deFàbregues. Tottenia un mateixnivell.Foto: J. Casadesús

6

-CINGLESDE COLLSACAB RA

nord, ha experime ntat una sèrie de trencadures, fall es, i s' ha anat enfonsant cap al mar.Un a ruptura molt perceptible (comentada jaun xic més amunt) és la que es veu a l'indretde l' ermita de Sant Joan de Fàbregues, a unnivell molt més baix que el pla Boi xer. Laroca qu e forma la ba se del pla Boixer, deSa nt Joan de Fàbregues i de Tavertet, és lamateixa : tot tenia un mateix nivell .

També el poble de Rupit curiosament ésmés bai x que Tavertet, malgrat que té com abase el gres que trobem per sobre el nivellde Tavertet (nivell de l ' ermita de San tCorne li, M onte is , Rocallarga, Cortil s... ).Aq ue stes fractures que tenen en general direc ció de nord a sud són les que fan que elPirineu oriental cada vegada sigui més baix,perquè no tan sol s és aquesta roca la ques 'enfonsa, sinó tot. El Pirineu oriental, acausa d'aquests graon s, est à enfonsat din s elmar. També un d 'aquests graons o falles vase r la cau sa de la formació del llac deB an yo les . Igualment, e l Far; pel cantód ' Ol ot, es tà absolutament trencat creant ungraó consi derable . Aquesta plataforma tabu lar calcària de sediment marí és difíci l de

seguir a través de la plana d'Olot i emergeixnovame nt a la platja de Pals, on es pot tornar a veure, però es fa dificultós seguir-laamb de ta ll.

La geologia de Tave rt e t, a diferè nc iad'altres llocs (Pirineu, etc.) , és tranquil-la:un cop co l-locats els dipòsits, so lid ificats elsfang s i formades les roques, l'únic que hapas sat és un a sèrie de fractures que fa que,co m més ane m cap a l' est, el nivell del terreny sigui cada cop més baix fins a endinsar-se en la mar Mediterrània.

RESUM:

La històri a de ls aspectes que hem ana tcome ntan t al llarg d ' aquest treb all , podriaresumir-se així:

a) Una era primària molt antiga de mésde 300 milion s d 'any s (les Guill eries i e lMo ntseny) .

b) Una era terc iària geològicame nt mésmodern a d 'uns 50 milio ns d'anys (aportaci ons continenta ls amb còdols encastats : capavermella). Una altra part de l ' era terciàriad ' uns 45 milions d 'anys (sediment m arí:capa blanca).

e) Els mecan ism es d'eros ió que donenlloc a pen yes caigudes ja en el s temps recents.

d) Les falles : fractures i desp laçament s.

(Transc ripció fe ta per Josep Casadesúsde la co nfe rènci a del Dr. Regu ant a la Fundació Vivarium)

L'Esquirol, setembre de 1996.

Bibliografia:El eoc eno marino de Vic - Salvado r

Regua nt i Ser ra.Geologia de la Plana de Vic - Salvador

Reguant , Pe re Bu squ ets i M ique l Vilaplana- Ed it. Patronat d 'Estudis Osonenc s.

Geografia de Catalunya. (Volum I). Any1958 - Edi t. Aedos.

La Plana de Vic - Gonçal de Rep araç ,192 8 - Eu mo, Vic (e d ició fac sími l, D r.Batallé ).

·C IN GL ESDE COLL$ACAB RA

HISTÒRIA DEL COLLSACABRA (11)(Extreta d'una llibreta d'un pagès de Pruit)

En lo any 1810 1 lo Dt. 2 Gaspar Pin ós)que era Capita de Miquelet s" haventse antesescapat de Pres oner de Guerra que fou fet enla caiguda" de Gerona en lo Desembre de1809 fou destinat per lo General" en Jefe delexercit de la Planta de Lleyda.i la qual al capde poch temps fou sitiada" y entraren a ellalos Francesos en lo Maig de 1810 Yaltre vegada fou presoner.

Quant los Francesos conduhian los Oficials presoners a Fransa al arribar a la ciutat deFraga" en Aragó fou tret de la fila y donantlisolament temps per confessar se y aixó avivas instancias de un Comand ant ditPerena, lO fou arcabucejat !' .

Segurament que fou descubert lo haverseescapat de pre son er. No he pogut saber defixo lo dia " . Se li han fet varios sufragis.

I 1810: Eren els anys en què no gove rnava Ferran VII.Al 1813 el rei torn a de l' exili . pacta la pau amb Napoleó . iaboleix la Constitució de Cad is del 1812.

2 Ot. : Doctorat. Tractament que es donava a les persones amb es tudis.

3 G as pa r Pinós era l'hereu de la casa Pinós de Pruit.Per tradi ció es posava el nom de Gaspar a l ' here u de la casades de l' any 1500.

4 Miquelets : Milícia catalana que depenia de la Ju ntaSuperior de Defensa (de Catalunya), no sempre d'acord ambel govern centra l.

5 Girona fou assetja da tres vegades.6 General lranzo.7 AI Pri ncipat, la insurrecció contra els francesos co

mença a Lleid a l'I de juny de 1808.8 El setge de la ciutat de Lleid a es concretà en el castell

de Santa Maria de Gard eny.

Rupit. Casa deDolors GalobardesFoto: Joan Nonelt(1936), Estudi de laMasia Catalana(CentreExcursionista deCatalunya)

9 Fraga : Ciutat de la Franja de Ponent i capital de l BaixCinca , situada a 50 Km de Lleid a.

10 El com andant Perena era cap de les forces espa nyoles que anaren a reforç ar Lleida. La columna del comandantPerena va deixar Balaguer per la pressió dels gavatxos que hientraren el4 d'abril de 1810. El1 3 d'abril el general francèsSuchet assetjà Lleida que co mptà amb 8000 homes inclosa lacolumna de Perena. El 13 de maig assa lten Lleida. El dia 14de maig de 1810 cap itulen els defensors de Lleida i són fetstots presoners.

II Arcabussejat: Executat mitjançant el tret d ' un arc abús, arma de foc semblant al fusell,

12 La notícia de la mort de l ' here u Gaspar Pinós arribaa la masia del Pinós de Pruit a través d ' un missatger.

Transcripció i notes: Roser Vives, (el Pinós , Rupit)

RESTAURANT

SAU VELLCLUB NÀUTIC

VILANOVA DE SAU - TEL. 744 7 1 30

7


EL NUNCI o PREGONER

Amb el dibuix d'unatrompetaanunciadora, la

. paraula CRIDAconsta en el Dietaride la Genera litat,en una pàgina del'agost de 1456.(Arxiu de la Coronad'Aragó)

8

El programa de la Fest a Major deTevertet del 1997 ho deia molt clar: Diumenge, a les II de l matí, a la Plaça Major, recuperació del tradicional AN UNCI DELPREGONER.

Potser per a la gent jo ve aquesta figuradel nunci (o pregoner) no té massasignificació. En canvi , per als que ja hempassat uns quants anys de volada ens evocarecords d'un temps, uns costums, una manera de fer i viure les coses . Fem-ne algunesreflexions.

Però, abans de seguir endavant , repa ssarem una breu informació sobre el significatde diverses paraules. Con sultats alguns dicci onari s de la llen gu a catalana, entre elsquals els de Fabra i Pal -las, la Gran Enciclopèdi a Cat alana, i el de l'Institut d 'EstudisCatalans, s' han co mparat tre s difinicion sque en tots ells són molt similars. Dei xantde considerar, és clar, certes acce pcions, queara no vénen al cas, podem resumir:

CRIDA.- Publicació, en veu alta , per unapersona apropiada sovint oficial , de novesque interessen els habitants d 'una pobl ació.

NUNCI.- Qui té l'ofici o encàrrec de ferles crid es.

PREGONER.- Nunci . El que fa les cri des en un poble (els diccionaris adverteixenque és un castallanisme. El Pal-las no l'inclou).

PREGONER.- (segona accepció trobad aa la GEC) . Personalitat encarregada de fer el

pregó (aquest mot també és un castellani sme) de les festes.

Considerem, doncs, que la paraula NUNCI és l' autòctona en el nostre idioma i quePREGONER I PREGÓ són una incorporació moderna, deguda a la introducció d'unstermes de l'idioma castellà, que en els úl tims anys ha pres un significat molt precísde caire festiu .

Fem ara una mica d'història . Sembla queels precedents d' aquest personatge cal buscar-los a la primera època de l'imperi romàen què un assign at públic anunciava, de vivaveu , les notícies de caràcter oficial ; d 'aquesta funció se n' apr ofità el comerç per fer també la seva publicit at, i es generà un tipu s depersones pagades per divulgar tota men a denotícies. Amb el pas del anys el fet evoluc ionà i, lentament, s' ins taur aren nunci s enmoltes ciutats i pobles.

A la Penínsul a Ib èrica, la notícia mésantiga, escrita sobre el tema, la trobem aCatalunya en un registre del DIETARIDELS CONSELLERS DE BARCELONAdel 1445. També és de remarcar que la paraula CRIDA apareix en un dibuix del DIETARI DE LA GENERALITAT del mesd'agost de 1456. Per aquestes èpoques delsegle XV la cosa estava ben organitzada perquè ja existien, class ificats, tres classes denuncis: els oficials al servei de les institu cions de govern, els heralds que precedi en elsseguicis de nobles o cavallers tot fent-los-hide parlament aris, anunciadors o correu, i e lsbaladrers mercantils dedicats a la publicitatcomercial. Evidències més properes als nostres dies (seg les XVIII i XIX ) donen informació qu e els nun ci s oficials estaven , enaque lls anys, sota l' advocació de Sant Josepi que les seves corporacions el tenien com apatró.

Remetem-n os ja a la personalitat delnunci que ha arribat gairebé fins als nostresdies. Sobretot en aquells ajuntaments decomunitats petites, la institució del nunci erala d'un oficial important (a criteri de la gentera qui estava més ben informat, i al corrent ,de tota notícia) difusor dels ed ictes municipals dirigits a un públic gens versat a llegiri escriure. La seva paraula viva era per a tot-

hom un vehicle eficaç per assabentar-se deles novetats que, molt sovint, ultrapassavenels aspectes oficials i prenien un caire mésquotidià o domèstic, però també d 'interèsper a la població. Pensem que en una èpocaamb poca premsa escrita, sense ràdio imenys, televisió, la crida del nunci era undels escassos mitjans de comunicació de fetsi realitats.

En la meva memòria queda encara unaimpressió d'infantesa, en forma d'un nuncidel poble d'Aiguafreda que es parava a propde casa (tenia uns llocs fixos per fer la crida) i com a inici tocava una mena de trompeta . Un sorollós toc llarg servia per reclamar l' atenció general ; i seguidament un tocbreu indicava una notícia oficial, o dos tocsbreus anunciava una referència comercial ocomú. Recordo que tot el veïnat eixia a es-

L'avi de CW I Serra de Tavertet. l'últim nunci que l'atenir l'aj unt ament, [a la rem emb rança d 'una crida al'agost de 1997.

Foto: Jordi Gumi

BAR - RESTAURANT

CAN MIQUEL


coltar el funcionari que amb una dicciómolt particular començava: "Es fasaveeeer..." i aquí tant podia ser que l'ajuntament comuniqués un fet trascendental,com que a les onze del matí, a la plaça Major, es vendria peix fresc. Era durant la dècada dels anys trenta.

Dubto que actualment, farcits de totamena de notícies gràfiques i auditives, insistits per tants mitjans excessius d'una comunicació a l'instant, servit tot a casa si homprem un parell de botonets, l'ancestral figura del nunci sigui necessària per acomplir laseva missió informativa. Per això és remarcable que els pobles dediquin un record aaquest antic sistema de transmissió de dades. Per això agraïm que l'Ajuntament deTavertet i la Comissió de festes oferís per laFesta Major la recuperació del nunci . Ambaquest acte gaudírem d'uns momentsd'emoció compartida entre el poble i l'últim, atenció, l'ÚLTIM!!! nunci municipal,en Josep Font i Ponts (l'avi de can Serra),que ens transportà, amb el seu toc de clarí iles seves paraules, a una època que ja s'haesvaït.

Jordi Gumí

Queviures Can MiquelEMBOTITS ARTESANS - COQUES

El nunci, que figuraen una auca deBaladrers deBarcelona, deprimeries del segleXIX.

c. Les Fonts, 4Tel. 856 50 83

08511 TAVERTET(Barcelona)

c. Les Fonts, s/nTel. 856 50 83

08511 TAVERTET(Barcelona)

9

·C IN GLESDE C01.LSACABRA

PLANTES DEL COLLSACABRA

! \

Carlina cínara,camí de laRocallarga.TavertetFoto: Anna Borbonet

10

Malgrat estar format per tres comarques(Osona, la Garrotxa i la Se lva) , el Co llsacabra con stitueix una unitat morfo lògicaon les muralles de Cabrera i Aiat s actuen debarrera dels aires humits mediterranis, cosaque afavoreix les pluges en aquesta zona .

Si tenim en compte qu e l ' altura delCollsacabra oscil-Ia des dels 600 metres finsals 1.312, i que el fred no impedeix mai] ' activit at vegetativa al domin i mediterrani, jaque el factor limitant de la vegetació és l' escassesa d' aigua, manca que aquesta zona nopateix, entendrem perquè hi ha una varietattan important de plantes. Són aquests factorsclimàtics, més compa rables als de certescontrades de l' Europ a central que a les terres temperades de la mar Med iterrània, sensdubte, els principals responsables de la distribuci ó de la vegetació. Podem par lar,

doncs, tant d 'h erbes mediterrànies com subalpines, ajudades totes les espècies per undenomin ador comú a totes les alçades: lapluja.

Moltes característiques de les plan tesvénen de terminades per un desenvolu pament que s'adapta a l' entorn , així algunesespècies ut ilit zen estrategem es fisiològiques, com les flaires tan pròpies de la nostra contrada, (farigola, espígol i sajo lida)com un fet evolutiu de defensa contra elsherbívors; d 'altra banda , com que l'ariditatestival no represe nta un obstacle seriós pera l' adaptació a la zona, no hi ha comunitats

de plantes que presentin les característiquesadapt acions a les zones àrides . Però cadapl anta (es pèc ie) necessita, a més a més,d'unes condicio ns clim àtiques, un lloc determinat per desenvolupar-se.

Aqu estes dues condicions (clima i sòl),tenen una importància diferent, ja que lesvariac ions signi ficatives dels substrats poden traduir-se en canvis molt aparents en vegetació, el que determina que puguem parlar d' espècies "rares" , que són les plantesque viuen en ambients extremosos, malgratque si poguessin viure en llocs normals, esdevindrien comunes i "vulgars". Hem de dirclarament que les plantes "vulgars" són espècies remarcables i que la seva imp ortànciaradica precisament en què tenen una grancapacitat de vida i poden aparèixer pertot.D'altra banda, en llocs molt inhòspits (cingles) s' hi troben plantes endèmiques , aixòés: plantes només pròpies d 'un territ ori determinat, a les quals i en aquest cas , l' aïllament ha impedi t també la seva propagació.

AI Collsacabra trobem sòl calc ari quefacilit arà la vegetació calcíc ola (amiga de lacalç) i tambe de só] sorrenc sense calç (dissolta per l' aigua de la pluja) cosa que animarà la vegetac ió calc ífuga (que fui g de lacalç). En els aflora ments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles i les cresteshi viuen els vegetals rupícoles, plantes quehan accept at el repte de viur e en mig delrocam i moltes d'elles no les trobarem encap altre ambient. La seva estratègia de vidapot durar milers d'anys, ja que s'alimentendels ions minerals que porta la pluja o la rosada i dels que dissolen a partir del substrat.Una característica important de les plantesque viuen en un sòl calcari, és que l' aiguas'esco la ràpid ament i no tenen temps perassimilar-la i de vegades quan la reben estàcarregada de calç i per tant és difícil absorbir-la. L' estratègia de algunes espècies éseliminar el carbonat càlcic pels poru s, aleshores aparei xen uns punt s blancs a les puntes de les seves fulles .

Hi ha un a var iant qu e és la vegetaciófissu ricula (que viu a les fissures de les roques), que posseeix un petit dipòsit de terra

que pot aguantar les arrel s i rep l 'aiguadepositada a l'esquerda en forma d'evaporació .

Pertanyen a la vegetació fissurícula deles zones calcàries: la maçanella de penyal ' IHelichrysum lamarcki), la bonica corona de rei 2 (Saxifraga longifolia ), l'orella d'ós3 (Ramonda mycon i) , entre d' altres.

Fent referèn cia al tipus de sòl, hi ha tresplante s de la família de les labiades i delgènere Lavandula que es troben a la nostracontrad a. El barballó iLavandula latifolia),viu en sòls calcaris fins als 1700 metres, enbosc os" degradat s, broll es" , matollars" iprats eixuts . L'espígd (Lav andulaan gustifoliai , viu en terr es calcàries perdamunt dels 600 a 1.700 metres . Cal cercarlo en llocs pedregosos i assolellats i vessants despullats del bosc. El cap d 'ase (Lavandula stoechas) té preferència pels sòlssense calç i viu en boscos esclarissats, pinedes, brolles i erms fins a 1.100 m d'alçada.Aquestes tres plantes, que tenen propietatsremeires, malgrat que l'espígol s'usa més enperfumeria per preparar l' essència i aigua delavanda, les podríem associ ar amb altresplantes aromàtiques ben conegudes, l' orenga (Origanwn vulgare), la farigola (Thymusvulgaris ], la sajolida (Satureja montana) ila menta (Mentha piperita ). Ben perfumada és també l' a r t emisa 7 (A rtemisiavulgaris), que té el nom en honor a la deessa grega Artemis, dedi cada a socórrer lesdones en part i que per als romans era Diana.

Si aneu a les fagedes veureu com amb elscanvis estacionals el faig va determinant lescondicions ecològiques del sotabosc. És fàcil, doncs, reconèi xer diferents plantes,l'eHébor ver d (Hellebo rus viridis), l'herba fetgera" (He patica nobilis ), el buixol(Anemon e nemorosa), la viola boscana (Viola sylvestris), famosa per l'essència de violeta i la flor del cucut iPrimu la veris).

En els bosc os és molt comú el grèvol(Jlex aq uifo liunii , l 'heura de terratGlechoma hedera ceumi que s' arr ossegasense aixecar-se, amb flors blaves, i la maduixera (Fragaria ves ca), tot es bon esamants de la humitat. Com a espècies punxents cal destacar l'arç blanc" (Cra taeg u.l"mon ogynai , laranyoner" (Prunusspinosa), l'esbarzer tRubus ulmifolius) i el


roser bord (Rosa canina); tote s aquestesplantes donen uns fruit s molt aprofitablescom les cireretes de pastor, l'aranyó, la mórai l'escaramuix. Aque st últim ens dóna una

melmelada molt fina, a part d' altres propietats medicinals.

De l'arç blanc cal remarcar el seu granpoder cardi otònic. La infusió de les sevesflors corregeix el ritme cardíac, baixant-lo siés alt i pujant-lo si és baix. És a dir, permetregular la hipotensió i la hipertensió, la taquicàrdia i l' arrítmia. Si haguéssim de cercar una altra planta tan genero sa ens hauríem de fixar en el saüc I I (Sambucus nigra ),dels fruits madur s del qual en podem fer

Violeta o violabos cana , alesescales del Sunyerde baix. Tavertet.Foto: Anna Borbonet

Flor de cucut , vorade l'Avenc.Tavertet.Foto: Anna Borbonet

11

Roser ceni, apropde la casa delPunti. Tavertet .Foto: Anna Borbonet

12


melmelada, vi, licor i vinagre; de les flors,si s' arrebossen amb farina se'n fan uns bunyol s que es mengen per tot França iAlema-

nya, i les fulles són molt apreciades , aixícom l' escorça i la fusta .

Des del coll de Condreu fins a l'Esquiro lel paisatge s'endolceix i apareixen els conreus de farratge així com les pastures . La vegetació actual és el resultat de l'alteració del' entorn natural i la màxima expressió és latransformació agrícol a de les terres, això ensfa parlar de la vegetació dels sembrats, onpuja amb força la rose lla " (Papa verrho eas), i la corretj ola (Convo lvu lusarvensis¡ que fa unes campanetes rosades. Ala terra silícia trobarem els pensaments(Vio la tricolor) i el blauet (Centaureacyanus), als horts i prats humit s es troba laver dolaga" (Portulaca olaracea ), l'alljunciforme (A ll illll1 schoenoprasum) un bo nsubstitutiu de l' all comercial i la bossa depastor!" tCapsella bursa-pastorisï . Ben segur que quan sortim a passej ar per caminstrobarem nombrosos cards, algu ns d' ellsmagnífics, com el card marià 15 (Si lyb ummarian umy que moltes vegade s acostuma aanar acompanyat de la menyspreada i con-

1!}ostal ~O llsacabraBAR-RESTAURANT · HABITACIONS

Passeig de les gorgues, 6 Tel. 856 81 53085 11 SANTA MARIA DE CORCÓ - L'ESQUIROL

tradictòria ortiga" (U rtica dioica ), que ésquasi un remineralitzant per al cos humà...

Altres plantes del Collsacabra ens diue n,ja pel nom, el que se n'espera, per exem pledel pixallits (Taraxacum officinalisi , de laberruguera tChelidonium maj us), de l'herba talpera (Datura stramoniumy ; menc ióespecial per a Lepidium sativuin, més coneguda com a morritort, se nse ca psignificació especial per a nosaltres, però ésen cas tellà quan amb el nom de mastuerzoes desig na la persona llosca.

Per conèixer totes aques tes plan tes podem o bé aprendre de l'experiència dels nostres pares i avis o bé es tudiar-les en un bonllibre. Si agafeu el llibre veureu que acostumen a posar el nom de les herbes o arbuststambé en llatí, i si la vostra curiositat continua, podeu ana r a la far maciola de casa iveureu com alguns noms del contingut delsmedicaments coincideixen amb el nom d' algunes plantes , per exemple "papaveràcies'?"papaverina" .

Què vol dir això? Que moltes herbes tenen principis actiu s que, degudament analitzats i tractats, tenen aplicacions importan tper a usos farmacèut ics, alimentaris, d ' essències, deco ració i també per a usos industrials. Es pot entend re, llavors , que l'experiència dels nostres avantpassats no anava deltot desencaminada, quan també aprofitavenles plantes per a usos comestibles, sanitarisi domèstics .

En Panedes (recel -lector d 'h erbes i tòfones del Collsacabra) m'explicava que ell feiabons calerons quan era jove collint genciana'? tGeniiana lutea ) per vendre-la a un industr ial de Barcelona . Aques ta planta contéla substància més amarga conegud a actualmen t. El sabor amarg és perceptible encaraen una dissolució de l'I per 50.000 ! . Arabé , la reco l-lecci ó mass iva, i el rec ull deplantes sense respect e pel medi, pot dur-nos

BAR - LlERA - fO RN DE PACOQUES DE FORNER I DE LLARDONS

CARQUINYOLIS DE RUPITRECOR DS I EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1Tels. 852 20 34 - 852 20 50

RUPIT I PRUIT

,.


a malmetre la flora del nostre país; penseuque la genciana, per exemple , no floreixabans de tenir I°anys i que pot viure fins als50, però com que el que interessa són lesarre ls, podem extingir una espècie d' unacontrada amb molta facilitat. Desitgem queaixò no passi amb la comestible i bonicacarlina IX (Carlina cynara ). A més, algunesplantes són vertaderes relíquies del Terciari ,sobretot les que apareixen sobre roques calcà ries o silícies dels nostres cingles , que ~provenen de la vegetació tropical i això ex- 'T'plica l ' origen preglacial d 'algun es de lesplantes de la comarca.

Una cuina plena d'olors, uns rams secsa l' entrada de casa, unes fulles verdes en unaamanida estiuenca, una pet ita farmaciola naturista, i moltes més coses. Només ens calestimar- les i conèi xer-les 19 •

Roser Vives

I Maçanella de penyal : té una flor groga amb una olormolt forta, coneg uda tamb é com a llor de Sant Joan .

2 Corona de r ei: co rona de cing le, herba de cingle.Pius Font Quer en e l Diosci írides escriu al 1956 "uunactuulmente, no suele faltar en ninguna herbo risteria bienpre vista de Barcelona ".Virtut i ús: eficàcia aborti va.

3 Orella dòs: herb a de la tos. herba peluda, borrainade cingle. L'àvia de Can Cames (Rupit) cm va dir que ella laprenia per l' acció pectora l.

4 Els conjunts vegetals desprovists d'arbres i que estanformat s per plant es arbu stives es denominen bosquines. Enaquestes bosq uines podem parla r de brolla, de nuuollar, dega rriga , i fin s hi tot , de bardissa, segons la densitat del sarbusts dominants.

5 Brolla : bosquina on hi dominen els arbu sts baixos osubarbusts co m els roman ins i les estepe s.

6 Matollars: bosq uina constituïda per arbusts alts.7 Artem isa: a França canten "si les noies conegu ess in

la virtut de l' artemisa, la po rtarien penjada a la camisa" fentreferèn cia a les facult at s tonicoregu ladores de la menstrua ció.

8 Herba fetgera : actualment s' utilitza en medi cin ahomeopàtica.

9 L'arç blanc fa Ics popul ars cireretes de pastor. El valor terap èutic no va ésser descobert fins a les acaballes delseg le pa ssat pe r me tges americans ; no ob stant a ix ò,Dioscorides havia ja citat aquesta planta en e l seg le I de lanostra Era.

10 L'aranyoner fa uns fruit s que posat s en aiguard entprodu eix el famós "pa charan". Les fulles seques donen unbo n te.

REPARACIÓ DE COTXES

Josep

JuuanlenyTaller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27

SANTA MARIA DE CORCÓ

11Saüc: Bonarbre diuen els catalans. Els aleman ys diuen " davant d'un saüc ca l treure 's el ba rret "

12 Rosella: galla ret, és de la família de Ics papuverà ci es i té propietats sedants per a nens amb problemes de tos.

13 Ver dolaga: es pot menjar molt bé crua en ama nidasi és tendra, si és collida més tard es menja com a verdura.

14 Bossa de pastor: en llengua espan yola s 'anomena"pau )' queso" i té propietats com a tònic uterí.

15 Ca rd marià : una de les millors plant es que tenimper a l tra ctament de mal alti es del fet ge , se n'usa lasi limarina, dipo sitada a les llavors. Tamb é és com est iblesence ra co m una carx ofa i Ics fulles crues en amanides obullides.

16 Or tiga : aq uesta pla nta q ue pica tothom , és unaexcel.lent verdura bullida molt rica en sals minera ls i viramincs.

17 Gencia na: P Font Quer en el Dioscorides destacavael Collsacabra com lloc de cria d'aques ta planta , pero afegeix " és una planta que desap areixerà per la reco l-lccci óabusiva de què és objecte per part dels herbolari s que hi comercien" . Cel11

18 Car lina : cn molts pobles del Pirin eu és utilit zadacom paralla mps nat ura l i per aspectes màg ics és penjada ala porta de les cascs.

19 Hem citat només unes 40 plantes com a mostra de lesmoltes que hi ha el Co llsacab ra ; per això aquest article voldria despertar la memòria dels lectors per fer un treba ll mésextens en ci futur. Si algú recorda alguna recepta o curio sitatamb plante s del Collsacabra pot enviar-la a la redacció de larevista "Els Cingles" .

IE 'iiiuCCIONS~!iÇIAVERTET, S.L.~t...........-

Con st r u c c ió en generalEspecialitat en pedra

Ven d a de cases i terrenys

c. del Mig, 10 - Tel. i Fax 856 50 1608511 TAVERTET

Orella d'ós , el puigde la Creu, sobrel 'Avenc. Tavertet.Foto: Anna Borbonet

13

-CINGLESCE COLLSACABRA

UN PASSAT IRREPETIBLE

14

En Joan Basté, escriptor i pensador profundament català, mo rí el 4 d 'octubre de1997. Fou un gran amant del Collsa cabrafins a l 'extrem d 'escollir com a residènciahabitual el mas el Solanot, en el veïnat delSantuari del Far; Susqu eda, on va viure unavintena d'anys amb la seva esposaRosalinda.

La seva obra poètica i en prosa (novel·la, teatre , obres didàctiques, traduccions),resta intac ta enforma de llibres, articles dediaris i de reviste s, gravac ions per ràdio,entrevistes en vídeo i manuscrits .

Si haguéssim de resumir a tan sols qua tre idees o pr incipis el seu pensament, podríem dir que aquests foren :

la llibertat és el dret de l 'home perqüestionar-ho tot.

la possibilitat de la transcendència deL' à-üm a humana, especialment a través del 'art, i amb sobrepreu de dolor:

la necessitat de la pietat i la toleràn cia en vers els desva lguts.

la necessitat de la lluita per aconse guir la llibertat de l 'home.

La redacc ió de "Els Cingles " recorda al'amic i col-laborador publicant aquest article pòstum .

UN PASSAT IRREPETIBLELa memòria, segons es consideri, pot és

ser la tomba dels records o la columna quesost ingui tot el que de positiu han tingut lesnostres vivències. Perquè si parlo deTavertet és per dir que de totes les aventuresper aquells topants me n'ha qued at algun asubstància viva que m'afecta. Si jo no hagués anat mai a Tavertet no seria exactamentaque ll que sóc : em mancar ia un toc i ésaquest toc a què vull referir-me.

Fa anys -no els vull ni compt ar, ja quejo mateix m'esglaiaria- no existien ni lapresa de Sau ni la de Susqueda. Així queamb alguns companys, tots de Barcelona ientu siastes de l'excursioni sme, fèiem unesescapades realment extraordinàries. Entreles més freqüents hi ha l 'itinerar i que ara usdiré.

Sortíem de Barcelona a la tarda per sopari dormir a Vic. El lloc obligat era a Cal'U,on servie n un mem or abl e bi stec "a labroche" que, després de la gana passada durant la guerra , ens semblava un prodigi de lanaturalesa. De bon matí un cotxe de 'línia ensdeixava a Rod a. I allí començava la caminad a. Primera parada al monestir de SantPere de Casserres, amb totes aque lles llegendes de ls Gurb i de l' infantó momificat,en aquell temps encara visible. Del cenobi,sempre seguint el cur s del Ter, anàv em aSau, bon indret per fantasiejar sobre en Joande Serra llonga i el seu fidel company el Fadrí de Sau.

Ens agradava prend re 'ns les coses ambcalma, ja que les vuit hores de camí no ensles perdonava ningú . Acudíem a sopar i dormir a un hostal on la podíem fer petar ambpescadors de la Riba, traginers , llenyataires,carboners. Allò era el que m'agradava. Nosaltres veníem d' una ciutat populosa, industrial, incòmoda i, de cop , ens trobàvem ambgent que semblava arrancada de l'edat mitjana. No hi havia cap camí per a canuatges.Només podíem anar a peu o cavalc ant. Sortir a la nit amb algun carboner i veure quinera el seu treball , contemplar aquella menade rusc fumejant, la sitja, sen tir el pas d'algun animal boscà o el vol d 'un oce ll nocturn, tot això ens enriquia, ens mostrava unaspecte de la vida que mai no hauríem pogutimaginar.

Fins que, després d 'un bon esmorzar deforquill a, empreníem el grau que ens duria aTavertet. Puj ada dura, us ho ben asseguro .Arribàvem a Tavertet a l'hora de dinar. Hihavia un hostal davant de l' església i encararecordo una vegada que la mestressa va treure d 'un perol ple de llard unes botifarr esconfitades . Mai més no he tastat cosa semblant , fora d' algun "confit d ' oie" degustat aFrança. No hi havia cap mena de luxe, peròsí condícia i voluntat. I altra vegada passantla tarda amb xerrades, ja fos amb un pagès,un pastor o un granger. El que importava erasaber tot allò que la ciuta t no ens hauria ensenyat mai.

Segons co m bufés el vent, de Tavertetanàvem a Rupit, a la Fond a Marce l, a men-

jar esc udella i carn d 'olla, xa i a la brasa oguisats de casso la sucu lentíss ims . Despré scap al Far o cap a la Salut. A vegades, però,de Rupit tomàvem a baixar per Puig-de-rajols cap a Susqueda, a fi de sopar i dormir aca la Calo , una barreja d ' hostal , tenda decomes tibles , espardenyeri a... Recordo unavegada que hi coincidírem per la Festa Majo r. Al mate ix hostal hi havia una gran salaper al ball. Tots esperàvem els músics . Elsde Barcelona quedàrem astorats : formavenuna parella que venien a peu de Viladrau .L'un toca va una mena de flabiol amb moltsregistre s i l'altre un tamb orí. Les danses , jano cal dir-ho , eren les tradicionals del país ,no les que estaven de moda a la ciutat. L'en dem à, sempre seguint el Ter, cap a LloretSalvatge, la Casa Nova de Lloret, i finalmentel Pasteral , per agafar el tren d'Olot i tornara casa, via Girona. Les tom ades, us ho asseguro, estaven plenes de melangia.

Quan en Joan Triadú organitzà tot allòdels premis de poesia de Cantonigr òs recordo que un any vaig guanyar alguna cosa: unaccèss it, per exemple. El poema era descriptiu, líric de tant en tant i s' ocupava de totaaquesta zona geogràfica de la qual us acabode parlar. Ara us voldria citar versos esparsos dedic ats a llocs concrets, per exemple:

"En mig de la verdor, dalt d 'un a lleixa oblongaCantonigròs deslliga la silueta llonga."

"E l poble de Pruit és burg d'un sacerdotque flaira les beeades com celestial burot"

"Tenaç, fina berru ga encimbellada al front ,al lluny hi ha Tavertet en un extrem del món."

"Hi ha cenderols que furguen d' intrèpida fal-lerala vertica l estri cta d 'Aiats i de Cab rera ."

"Rupit té una riera que amb aigües mansuetesha socavat el cor de les parets estre tesi ha obert, dins de la vall, un poble fantasmal.Conec un hostaler canut: es diu Marçal.Té unes galtes vermelles com pomes camosinesi mentre encén un foc de crepitants alzinesem va parant la tau la i va llescant ci pa.Avui ja m'h e oblidat del dia de demà."

"Adéu! vila adormida a l'hora de la sesta.Tu que antany conegueres la bonior xalestadels pifres incisius i l'eco del tabalsque ompliren, remorosos, tes hores medievals."

Les cosses han canviat i ara tenim llumelèctri ca allà on abans només disposàvem


de fanals de carbur. Telèfons i fax i televisiói ordinadors i ca rreteres i automò biIs...Però a vegades enyoro aquells temps passatsque, al costat de la penúria, també ofer ienuns fruits que avui hem perdut totalment.

Per acabar us diré que el meu amor peraques ts paisatges és tan gran que, amb elsanys, m'hi he pogut afincar. Tinc una modesta masia al municipi de Susqueda, alveïnat del Far, a uns mil metres d ' alt itud.Des d'allí domino tot el Mont seny i, si emdespl aço cap a l'esquerra, els cingles deTavert et , l' Agullola de Rupi t i Montdois.Abai xant la vista, sense veure 'n el cabald'aigu a, encara puc seguir el curs del Terque s' obre pas per entre aquelle s alterosesparets tan conegudes i tan fressades. Si estàple, albiro la taca blava del pantà deSusqued a. I encara mil muntanyes conegudes fins a trobar tancat l'horitzó per la silueta del Far.

Visc incorporat a la vida moderna, peròno hi ha dia que no contempli tot allò quem'envolta, encara tan verge, i no senti unapunta de nost àl gia per aquell passatirrepetible .

Joan BastéSetembre de 1997

H.STAL **"n'

ESTRELLARUPIT

Tel. 852 20 05

Tavertet a l'any1910.Foto Arxiufotografie delCentreExcursionista deCatalunya.

15

-C IN G L E SDE COL LSACABR A

ELS PUIGS I TURONS DE TAVERTETI - El puig de la Força

16

Avui ens ha semblat escaient de desgranar les meravelles estratègiques i enigmàtiques del puig de la Força. Aquest puig, si bépot ser molta gent no li coneix el nom, síque és conegut per la seva visió impactantque ofere ix a tota la gent que visita Tavertetvenint de l'Esquirol per la carre tera, tot ju sten deixar el sot de Balm allera a l'indret delsalt del Capellà , des d'on es conte mpla lameravellosa panor àmica del sot de Baià i elpla de l Cas tell amb la mola del gegantescturó que es desprèn tot abocant-se damuntdel pla de Sau (avui cobert per les aigües delpantà) i que és conegut pel nom amb el qual

Des del puig de la Força, mirant a ponent.Foto: Anna Sorbonet

encapçalem quest escrit, mentre fan de telóde fons les gegantines crestes del Montsenyi Matagalls.

No ca l dir que a tota la gent que visitaSau se'l s presenta davant els seus ull s, ambel conjunt de cingleres que meravellosamentencerclen la vall, com un agulló que es distingeix pel seu atrevit o agosarat aïllament.

Apropem-nas -hi des del poble deTavertet pel pla del Castell, del qual se separa, per un estratègic camí que es troba indicat un poc abans d' arribar-hi , damunt la cinglera del cantó de Sau , per intentar fer-nemés o menys una acurada descripció històrica, i popular.

El camí que hi davalla des del pla és singularment estratègic, però encantador. Unesrústegues escales en una escletxa del cingle,una gran balma, la qual es passa pel seu interior, després un relle ix entre els dos cingles, tot seguit una altra espècie de graonada, que baixa a un bonic callet on es trobaun tortuós viarany que per entre roques i alzines condu eix dalt del turó , dal t del puig dela Força. En arribar-hi fa la sensaci ó que unes troba suspès damunt el buit entre les aigües del pantà de Sau i les escabroses cingleres de la Sarment i Santa Cíli a, i tamb éent re els indrets del salt de Tirabous i delmorro de l' Abella , a l'empar del pla del Castell. És meravellós i idíl -lic el goig ambiental que s' hi gaude ix. Però davallem al primer replà on trobarem, igual que al damuntdel puig, una frond osa vegetació de boixos,alzines i savines ; també un seguit de balmesi rebalmes ben cur ioses .

Farem ara un petit resum dels seus vestigis històrics. En aquest mat eix replà de lacinglera, pel cantó de llevant s' hi troben lesres tes de l'antic castell on, segon s Ant oniPladevall, en el segle XII hi viurien els senyors de Tavertet , encara que durant poctemps, i que per altra banda podia haver es- .tat el castell Camil que dominava la vall deSau.

Donant la volta cap al cant ó de ponent ,en la rebalma de la cinglera s'hi descobreixen restes de cisternes o dipòsits on devienrecollir l'aigua per a la subsistència.

-C IN GL ESDE COLLSACABRA

Per la banda de tramun tana i ben a propde les restes del castell i en una petita balmas' hi troba una cavitat excavada en el subsòld'uns tres o quatre metres quadrats, vestidade morter, a la qual s' hi entra per una bocaquadrada per on hi passa ju st una persona.La fondària no se sap ja que hi ha moltes runes. És una estança enigmàtica ja que ningúsap si es tracta d'un calabós o d'una cisternao servia per a algun altre servei. També podem contar una curiosa llegenda que el snostre s avantpassats qua si donaven com areal. Resulta que uns bandolers van anar arobar a l' amo del Bac de Co llsacabra al qualdemanaven una mesura d' or; ell es va resistir i negar a entregar-la, llavors el van agafari el van dur i tancar a la dita cavitat o presó,amb la condició que no l'en traurien fins queno signés un document per tal que els portessin l' or que li demanaven. Quan haguerenpassat uns dies va cedir a la seva demanda isignà el document. Llavors anaren a la pai-

ralia del Bac a recollir el preat metall que unmosso carregà a l'egua i el dugué on ells Iimanaren, mentre deixaven en llibertat l'atemorit hisendat.

Heus aquí un puig que ha fet història enel terme de Tavertet.

Jordi Sanglas

El puig de la Forçaal fons , vist des dela carretera,Tavertet.Foto: Anna Borbonet

PROBLEMES HUMANS IIILloança a la companyia

Mai no me n' havia ado nat com aquelldia, malgrat que ja feia anys que ho haviallegit : "El que imp orta ... és l ' encarnaciód'una idea en un fet" . (De l llibre Rovirosa:Com unitaristne integral, de Xavier Garc iaSoler). Tant l' autor de la frase , mort l 'any1964, com el seu biògraf, joiosament encaravivent i ple d ' energia, tenen ben clara la ideadel que aquestes paraules signifiquen. I pensava que jo tamb é.

Però és ben cert que fins en aquella ocasió no ho havia vist amb tanta transparència.M ' havia proposat parl ar de la companyia ino acabava de trobar la manera de començarel tema. És tan difícil fer-ne la lloança en unmón tan salvatgement solitari i insolidaricom el nostre !

Aquest pobre hom e d 'avui , tan mancatde comprensió i d 'amor, tan egoista, quedàben retratat pel poeta de la ribera del Sió, a

l' Urgell , Guillem Vilado t, en el seu llibreHem deixat Riella:

"L' home que era per ell sol.Com la pedra.Sense veus; sense ràbia , sense amor,sense no res.Com la pedra.No res."

Però també el mateix autor havia vist elmiracle de la companyia, de l'amor, quandeia que "tot ens era donat amb la companyia" (Ketubim) .

Tot això ho tenia per ben cert, jo... Peròaquell dia me 'n vaig convèncer. És que llavors, la idea se' m va encarnar perfectamenten un fet. Havíem sortit d 'excursió amb unbon amic i un bon comp any i havíem tornattres amics. Un amic comú dels altres do scaminants que fins aquell dia érem pràcticament desconeguts, ens feia de guia. Quatre

17


hores llargues a peu, costes amunt i rostosavall, entre boscos i garrigues, vorejant feixes mig abando nades. Un petit refrigeri alpeu de la font ben conservada, vora l' ermitadedicada a aquella santa de molta devoció abanda i banda de la carena . Jo recordava quela meva àvia solia fer-nos demanar a santaLlúcia "que ens conservés la vista i la claredat", amb una diferenciació semàntica moltdigna de fer notar en una mestressa de pagèsque no havia pogut estudiar mai.

Durant la marxa, aprofitant les esporàdiques parades, parlàvem de tot: dels respectius records personals i familiars, de l' esdevenidor dels fills i també de polí tica, defutbol i del país en general.

De retorn, ens acomiadàvem amb els ullsplens de llum i el cor en pau, mestre prometíem, en uns dies de noves vacances, unanova jornada de companyia per camins demuntanya.

D'ençà de llavors, sempre més he pensatque la clau de la companyia, "en la qual totens era donat", no rau pas en pensar igualni a viure amb els mateixos costums, ni tansols a tenir la mateixa edat , sinó a tractar decomprendre's i estimar-se, a escoltar-se ambinterès i a obrir-se a la confiança mútu a.Aquesta és la companyia que fa feliç, que reconforta, que consola de tanta solitud estèril(que també n'h i ha per desgràcia), de tantesesgarrapades amb les quals ens deixen marcats avui, la mala fe i l'egoisme.

Partir-se el pa, la fruita i la botella de vihavia es tat com un símbo l d'encarn aci ó,d ' agerm anament , de companyia. Aquestaco mpanyia que ens pot guarir del s mal sd'avui, tal com ho pot fer, de tant en tant, elsilenci i la reflexió. Això suposa, és clar, unaactitud activa de generositat i de despreni-

ment. Direu que aquesta actitud és fàcil du-o l'ant un matí d'excurs ió però no ho és tant

quan cal mantenir-la durant dies, mesos ianys, fins a celebrar-ne les bodes de plata ifins tot les d' or.

Certament teniu raó, però tots els símbols són això: una representació de l'idealvers on cal adreçar-se amb esperit de permanència, amb disposic ió ferma a superar lesdificult ats amb les quals el propi egoi sme(tots el portem dintre i voler-lo ignorar noens ajudaria pas a poder-lo vèncer) entrebanca, cada dia, la necessària convivència humana.

Tenim una vida de persones a construir,unes famílies a estabilitzar, un país a fer, unmón per apuntalar i fer progressar. Cal queens disposem a donar-nos les mans en elsmals passos, avisar-nos dels perill s, apartarels arços quan ens toca d'anar al davant. Fernos efectiva i afectiva companyia, si volemobrir-nos camí entre els obstacles. Compartir el pa i la fruita, el vas d' aigua i la botellade vi. Escoltar-nos mútuamen t i mirar lanatura i els homes amb els ulls il-luminats ila serenitat dins del cor. Heus ací el símbo li la guia per les rutes d' aquesta vida tan fosca i plena d' obstacles.

La claror i l'aroma del ram de falgueres,de clavellets de pastor i de barballó que vaigportar d' aquella sortida, ja fa temps que handesaparegut del meu costa t; però l' experiència de la companyia i de l' amistat encara laguardo al cor. I j a que no us puc ofer ir lallum del pomell vegetal, almenys, que la fragància d'aquesta idea que se' m va encarnaren un fet us acompanyi també a vosaltres,amics lectors.

Lluís Badia i Torras

ctm. dr vír a oIoi, KmH.08569 caitfollÍ'Jnis ~:"';:'- 1

(osona-Bara /Olla) •_ ,~, ' , " , '

n I. (93) 852 50 06 ' •L---'---=="""----'

Formatgeríes artesanes decantonígrò5

C. del Mig , 2Tel. 856 52 51

TAVERTET

Hostal Can NOÇluè

18


L'ESQUIROL

. p

La nostra idea és parlar dels animals méscaracterístics d'aquests indrets. Sobre la becada ja en vàrem fer una breu descripció.Avui crec que li correspon a l'esquirol ser elsegon, si més no, pel seu nom. Qui haviad 'imaginar-se que el nom d'un animalet elprengués una casa-hostal i d 'aquest, un poble. l que més tard, per uns fets del segleXIX, esdevingués una de les paraules mésuniversals en el lèxic de la lluita social.

Bé, doncs l'animalet que ara estudiarembreument, també és treballador ja que totsl'hem vist dins d'una gàbia-roda fent -la girar sense parar de forma que si li acobléssimuna dinamo ens il-Iuminaria.

L'esquirol (Sciu rus vulgaris) és el mamífer rosegador més bonic i alegre que habitaels nostres boscos, és ballarí, lladre i xafarder. Aquest animal és de la família dels esciúrids, dels quals a la península Ibèrica n'hiha quatre varietats : alpina, numantius ,infuscatus i segurae.

• El nomPodem esmentar ara els noms que rep el

nostre esquirol en alguns països europeus jaque viu també als boscos de la major partd'Europa. Katagorri, urtxiutxa, katamixaral País Basc ; jarda i ardilla al centre de lapenínsula; escoiattolo a Itàlia; écureuil aFrança; red squirrell a Anglaterra iEichhornchen a Alemanya.

• CaracterístiquesMesura des de la punta del musell a la

punta de la cua uns 48 centímetres, delsquals 25 centímetres són del cap i cos i laresta de la cua. El seu pes pot oscil-lar entre250 i 300 grams. En el maxil-lar superior tédues dents incisives molt desenvolupades ,amb acreixement constant i recobertes d'esmalt solament a la cara anterior.

Les orelles són rodones i erectes adornades amb un plomall a manera de pinzell. Ullsnegres, sortits i grans . Coll curt i gros . A lapell hi domina el to vermellós i blanc el pit iel ventre. La pell varia molt quant a qualitati color d'una estació a l'altra. Les potes posteriors són més fortes i desen volupades que

les anteriors i amb cinc dits complerts a lesquatre potes. Les de davant tenen el polzerudimentari i els altres quatre dits estan bendesenvolupats .

La cua està densament poblada de pèlsdisposats en dues línies. És arrogant i el mésbonic de l'animal. La utilitza a manera detimó.

• Hàbitat i costumsEl seu hàbitat sempre va lligat a la pre

sència forestal. Sobretot a boscos de conífe-

res i fagedes . Quan és en parcs i jardins poden ser arbres diversos. Necessita que hihagi aliments , que acostuma a emmagatzemar i a amagar-los. També cal que no hi hagigrans nevades i que l'ambient no sigui gairehumit.

La femella construeix els nius i ho fa aconsciència. Tenen forma esfèrica, amb dosforats, el d'entrada orientat al migdia i l'altre al costat contrari com a sortida d'emergència. En sol construir tres o quatre en unmateix arbre, dels quals sols en fa servir un.

Un esquirol

19

·CINGLESDE COL.LSACABRA

Aquest és on crie n. És co nforta ble, net ipo lit. El rec obreixen de din s de molsa, plomes, pè ls de xai...

El primer zel comença el mes de març.Es caracteri tza per tre mendes pe rsec ucions,ja qu e hi ha una proporció de tres masclesper femella . S'embo liquen en terrible s lluites i sempre hi ha baixes. E l període de ges tació so l durar 33 dies . E ls esquirolets neixe n nus,sords i amb els ulls tancat s qu eobren als nou dies. El nombre de cries potser de 3 a 7. Al 40 dies, j a des ma mats, surten del niu i come ncen a menjar.

Al mes de juny solen tenir un a altra cr iai si el temps ho perm et poden tom ar a pari r.

• Alime ntacióL'esqui rol menja fru its, bro ts tendres, pi

nyon s de pi, avell anes, castanyes, agl an s,grana de faig, maduixes silvestres ... De lesperes i pom es llencen la po lpa i mengen lesllavors. Qu an estan en ca pt ivita t, l ' am etllaamarga és un verí mortal.

L' esquirol és un lladregot i un xafarder.Quan troba un niu l'ha d' anar a mirar i segur que en tre ncarà un ou. Emma gatzema elmenja enterrant o amagant l'aliment qu e lisobra, això a l' entrad a de la tard or.

Ac tualme nt la caç a de l' esqu irol és pr ohibida, però abans sí que es caçava, fins i tot

hi havia gossos especialitza ts. Era un a cace-. ra lenta i divertida. L'esquirol sempre es posava al costat contrari del tronc (enlaira t) onérem nosalt res. S i anaves so l havies de treu re 't el jersei o la jaqueta, posar-la sobre unbast ó com un esp antaocell s i donar la voltaa l ' arbre per trobar-lo darrera el tronc. Totaixò a certa distànc ia.

El s sa lts qu e fa són increïbles . Qu an esllencen, van amb la cu a es tirada. El s granscaçadors d ' esquirols mai li ti raven al vol ,perquè deien que no se' l podia ferir i el trethavia de ser segur.

La seva carn era molt apreci ad a, ja qu eera blanca, aromàtica i d 'un sabor exqui sit.En fe ien un s grans arro ssos.

La seva pell és molt va lorada en algunspaïsos. Tal vegada all à deu tenir un co lormés gris.

El s seu s enemics principals són el gorj ablanc, el gat mesquer, la marta, la guilla i elsrapinyaires.

Un poeta olotí , Jaume Bofill i Matas, queutilitzava el nom de Ger au de Liost, en undel s seus versos, diu que la cu a i el movi ment d 'aquest animalet serveix per explicarel gò tic florent.

Joan Masllopa rt i Bassols

PARLAMENT SOBRE EL BISBE FONT

20

Amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la mort del bisbe Ramon Font, fi llde la vila de Rup it, Joan Font i Romagosa vafe r el següent parlament.

Mossèn Manel m 'ha encarregat que fesuna apo log ia del nostre bisbe Font. Qui sapsi ho ha fet, perquè sov int sóc lector a l' esglés ia, o per la co inc idè nc ia del meu cognom amb el de l'i l-lustre personatge queavui homenatgem. Per ambdós motius ho heac ceptat agrad osament, j a que ai xò m'haobliga t a un intent de pen etració en el perfild 'aquest insigne rupitenc que tan merescudament obtingué la mitra.

El no stre estimat bisbe nasqué a Rupit eldia vint de febrer del 1874, i fou batejat al'església de Sant M ique l amb els noms deRamon , Josep i Vic enç Font i Farrés. E lsseus pares, Vicenç Font, de Campdevànol, iRo sa Farrés, de Rupit, tingueren nou fill s(tres nois i sis no ies) , de manera qu e enRam on visqué en un interessant ambie nt defam ília nombrosa.

En Ramon es tud ià a l S eminari deBarbastre, alternant amb alguns cursos en elde Vic, i professà el 20 d'agost de 1893 aCer vera, on continuà els es tudis de filosofiai teologia. Fou sacerdot el 1901 , als 27 anys,al Col -legi de Santa Maria de la Calzada, aLogronyo .

Actu à a Aranda de Duero com a administr ador. Després fou destinat a laviceprovíncia claretiana del Perú , a Bolívia,i més end avant a la Comunitat claretiana deSantiago de Xile . Esdevingué Superior delSemin ari del Perú , des d 'on organitzà diverses fund acion s . Fou consagrat bi sb e deTarija (Bolívia) el 1925, quan tenia 51 anys.Com a bisbe canvià lleugerament de nom:passà a dir-se Ramon Mari a Font i Farrés. El1937 pr omogué el Congrés Eucarístic deTarija. Al ' any 1929 vingué a Espanya, pervis itar les ex pos ic ions internacionals deSevilla i Barcelona, però sobretot per podervenir el seu estimat poble de Rupit. Aixòsucceí quan tenia 55 anys, el dia 10 d ' agost,que és la diada que commemorem. Elsrupitencs l'honoraren amb entusiasme. A lesdeu del matí amb ornaments diver sos, fogueres i focs d 'artifici. El dia l l , a les 10.30amb un Passant Carrer, i amb Missa solemne a les 11, i diversos actes a les 12, ja a laplaça que porta el seu nom .A continuació esféu un dinar a l'ajuntament i a les 4 i a les 5sardanes .

El 18 de juliol de 1947, després d 'unsanys de patir ceguesa, caigué greument malalt i morí santament als 73 anys el dia 16d ' agost de 1947, o sigui que d' aquí a sis diesfarà cinquanta anys. Mossèn Manel , que haestudiat a fon s la vida de Mo ssèn Ramon,explica que aquest era un home robu st, alegre, humil , senzill, magnànim , i diu que fouun gran bisbe, excel-lent missioner i gran devot de la Verge i del rés del Rosari .

Fins aquí m 'he limitat a fer una descripció, gairebé sinòptica, de l'exemplar figuradel no stre bisbe Font, el qual exercí eminentm ent de missioner i evangelitzador perterres americanes. El bisbe Ramon féu, in-


dubt ablement, una ofren a de la seva vida afavor d'aquests ideals d'amor al proïsme, iho hagué de fer lluny de la seva terra, segurament amb un pregon enyorament del seupoble, del se u Rupit , del Collsacab ra,d'Osona , de Catalunya.

Avui volem testimoniar-li el nostre agraïment i la corresponent devoció. També volem pregar perqu è el Senyor el tingui a laseva glòria i també perquè el nostre Ram onFont i Farrés , des del cel, pugui intercedirper tots nosaltres.

Que Déu ho vulgui !

Joan Font i Romagosa10 d' agost del 1997

Ramon Font iFerres, bisbe deTarija i fill lttustrede RupitFoto cedida perJaume Gorgals iArau

EMBOTITS

MANUEL COLOM, SL

C . Major, 28 i 3008569 CANTONIGRÒS

Tel. 856 50 58(Barcelona) Tel. 884 70 23 - tel.lfax 884 70 15

08519 VILANOVA DE SAU

21

-CINGLESDE COLLSACA BRA

A SANT CORNELI HIVA HAVERAPLEC

Sant Corneli i SantCebrià, restauratsFoto: Jordi Gumí

22

Cap al tard d ' aqu ell diumenge -1 0d'agost d'enguan y- el sil enci envoltaval' ermita de Sant Corneli . Tan sols una oïdaben fina hauria pogut encara sentir, penjadatremo losament a les branques dels roures,l' última tonada de l'última tirada de llargsde les sardanes de l' Aplec.

Perquè aquell dia d'estiu fou diad'Ap lec i ben repicat al redós de SantCorneli.Ara que , en realitat, l'Aplec començà uns dies abans, quan una colla d'an imosos voluntaris enllestí en un obrir i tancard'ulls l'enll osat del comunidor de la capella,que prou fa lta fe ia. L'agençamen t, ferm idurador, del paviment, dóna més lluïment al' esglesiola i ofereix un aixopluc segur peral cansat caminador.

Aquell diumenge el dia es llevà magnífic. Un sol bate nt acompanyà tota la jornada, posant més escalf natural a l' ambientfest iu de la diada. Gent vinguda dels poblesdel rodal omp lenava l'airosa capella al puntdel migdia just quan es procedí a la solemnecol-locaci óen el seu setial de pres idència lesimatges dels Sants Corneli i Cebrià, bellament rest aur ades . Després d ' uns mesos

d ' absència pels treb alls de res tauració, elssants patron s tornaven a casa seva i semb laven estar ben cofois del seu nou look.

La Missa de l' Aplec resultà ben participada pels fidels, i al final s'entonaren joiosa ment els goigs als Sants, en un a nova iactualitzada edició que s' estrenà aque ll dia.La part religiosa , base de tantes festes populars, donà pas als actes d ' amistat compartida.

El sol ja queia a plom, la gent s' esbarriava per buscar ombres i 1'arròs anava fent laxup-xup a la gran cassola . Unes 120 persones s'asseien al voltant de les més originalstaules per fer el seu paper en el dinar i val adir que tothom qued à sati sfet , almenys noens consta que algú marx és amb gana. L' arross ada , amb amanida, boti farra, postres,cafè i copa, feia endevinar cares somrients ipair-ho amb una becaina ben solemne.

Per poca estona, ja que a mitja tarda elsrefile ts espet ern egants i desembussadorsdels músics de la cobla anunc iaven que havia arribat l'h ora de ballar sardanes . En efecte, les planyívoles notes de la flauta i tamborí, les refilades de tenora i les profundesmodulacions del co ntraba ix, invitaren el sreunits a donar-se les man s agermanat s en ladansa més bella. I l' indret s' omplí d'aires depàtria, de país, de companyon ia, feta harmonia amb la naturalesa verdejant de l'indret,un bell tros de la nostra terra, la més ufana,on Déu va passar-hi en primavera.

Dos dosos, l/Il tres i fo ra! Visca! Tardaenllà l' Aplec arribà a la seva fi . Tothom plegava els estris, els músics desaven els instruments i la gent desfilava cap a casa. Al segonany de la seva recuperac ió, l' Ap lec a SantCorneli donà satis facció als organitzadors ia la conc urrència. I el que és més important,que tothom marxà amb ànims i esperançaper a fer-lo més lluït l'any vinent. Com? Ésqüestió de pensar-hi.

Tot gràcies als col -laboradors, als amics,als parti cipant s, al s veïns de Tavertet iCantonigròs i també, només faltaria, a SantCorneli (i a San t Cebrià, perquè no s' enfa di) ; i que ens continuïn guardant de malvestats. Enhora bona tothom!

Xav ier Coll

CRÒNICA DELCOLLSACABRA

Tavertet• El segon diumenge d'agost s ' ha fet el

tradicional aplec de Sant Corn eli , que aques tany ha tingut com a novetat la col-locació enel seu lloc de les ima tges dels Sants Cornelii Cebrià, que han estat restaurades, obra d'enJoan Rov ira i Deulofeu . També s'ha estrenatel pavi ment de l' atri comunidor, que es vafer amb l ' aju da desinteressada de gent deCanton igròs i de Tavertet , a ixí com del propieta ri del terreny que va donar les lloses perpoder fer el treba ll.

E l bo n temps i el bon estat de la pi stad ' acc és permeteren gaudir al màxim de lafesta . Després de l di nar, arròs, botifarra,postres, pa, vi i cafè i copa, la cob la Canigóens va fer ballar sardanes fins ben entrada latarda.

• El passat dia 26 d'octubre es va des tapar amb el nom de Quirze Parés la nova placa d' un carrer de l pob le. El nom del carrerva ésser aprovat pel ple de l'Ajuntament arafa un any a proposta de l'associació Amicsdels Cing les de Co llsacabra .

L' acte fou se nz ill i emoti u, am b unanom brosa ass istènc ia de fami liars i amicsde l senyor Parés. El Centre Exc ursionis tade Catalunya , del qua l era soc i el senyor Parés, va està presen t amb una bona representació d'excurs ionistes que assistiren a l'actedesprés de haver fet una llarga excursió pelsot de Balà.

Antoni Mo lina, alcalde de Taverte , iniciàl'acte amb unes parau les de benvinguda id'agraïment als nombrosos assistents a l'homenatge . Tot seguit Jordi San glas va exp licar i recordar la seva re laci ó amb Qu irzeParés arran de les seves sortides de recercaque havien fet plegat s pel terme. Després , elparlament del doctor Antoni Pladeva ll ens vadonar l'autèntica dimensió de l treball fet perl' homenatja t, ja que fou co l-laborador en elstreballs d'ordenació de les dades aconseguides en el treball de camp, i en la publi caciódel llibre "La despoblació rural i les masiesdel Collsacabra ": A continuac ió, FrancescBeato , en nom del Centre Excurs ionista de

ECINGLESDE COLL.5ACABRA

Catalunya, va diri gir unes paraules per remarcar que le treball de Quirze Parés era elfid el refl ex de l'esperit de fom entar elcon eixament de Catalunya que durant mésde 120 anys ha estat prioritari a l'entitat. Finalment, el nebot de Quirze Parés , JosepMaria Feu i Puig, don à les gràcies als organitzadors i assistents a l'acte en nom de la família i espec ialment de la vídua, qu e perproblemes de salut no va poder assistir-hi , iva procedir a destapar la placa del carrer.

Un refrigeri ofert per l'Ajuntament deTavertet va cloure l'homenatge.

• Aquesta tardor ha quedat conclusa laprimera fase de la renovació de la xarxa enalta de la portada d'aigües a Tavert et. S'harenovat la captació dins de la cova del Serrat de l Vent afermant les canonade s així coml' arqueta de cap tació. També s ' ha eliminatun de ls dipò sits d' aigua que estava fora deservei.

El moment dedestapar la placadel carrer deQuirze Parés, aTavertetFoto: Jo rdi Gum í

Ballada desardanes a l'aplecde Sant CorneliFoto:Ernest Guliérrez

23

L'edifici del nouAjuntament, el diade la inauguració.

24


• La segona fase de les obres . quecorrespont a la segona etapa de l'empedratdels carrers del nucli històric del poble, vasortir al DOGC el passat dia IOde novembre. La presentació d'ofertes va acabar el 5de desembre passat.

• Aquest mes de desembre han començatles obres de reparació de la carretera a SantBertomeu Sesgorges des del pla de can Codina . D'aquesta manera milloren les comunicacions de les masies, i s'obre al visitantuna amplia extensió del terme de Tavertetque no per menys coneguda és menys interessant que les contrades dels cingles.

Santa Maria de Corcó• El passat 28 de juny es va fer la inau

guració oficial, a càrrec del President de laGeneralitat Molt Honorable Jordi Pujol, delnou edifici de l'Ajuntament, el consultorimèdic i el casal d'avis, tot integrat en unconjunt arquitectònic lluminós i funcional,obra de l'arquitecte Enric Gil Marès.

• L'antic edifici de 1'Ajuntament s'ha enderrocat el passat mes d'octubre per tal defer-hi una zona de jardins i uns aparcaments.

• Un violent incendi va cremar, el passatdia 9 de novembre, la masia de Lloriana deSant Martí Sescorts. La violència de les flames va deixar completament destruïda lacasa quedant solament les parets mestres.

L'Ajuntament després de l'informe pertinent va acordar amb caràcter d'urgència refer la teulada per tal d 'evitar l'esfondramentde les parets i ha obert una subscripció per

tal d'ajudar la família afectada ja que haperdut totes les seves pertinences. El compte obert per fer donatius és:

Caixa de Manlleu, Santa Maria de Corcó, compte 2040.0060.95.80.00194558.

Rupit i Pruit• Aquest estiu, ha estat recorrent les ter

res del Collsacabra Harried Tooty preparantrutes a peu per a grups de turistes anglesos.Aquestes rutes són comercialitzades en elscircuits de les agències de viatges com rutes de treking, Els clients són persones queels hi agrada fer un turisme ecològic i tranquil. La ruta anomenada "Collsacabra" recorre els indrets de Pruit , Rupit, la Salut,Falgars, Joanetes i la Vall d'en Bas.

• Com cada any, s'ha celebrat la travessa"El Pinós (Pruit) a Cal Pastoret (Colld'Ares)". En la novena edició , que aquestany ha passat per Olot, la Vall de Bac Fontrubi i coll d'Ares, cal destacar la participació de tres joves caminadors, que han realitzat la travessa en 14 hores: Joan Puyuelo,Pau Vives i Diana Larrauri de 13 11 i 10anys respectivament.

Cantonigròs• Una de les activitats destacades de la

Festa Major d'enguany, a part de les activitats molt ben organitzades per la Comissióde Festes, música, teatre, etc., ha estat l'estrena del camp de futbol. Es va celebrar eldia 15 d'agost, després de la benedicció delsenyor rector Josep Cruells, amb un triangular entre els equips de l'Esquirol i de Rupit.La inauguració oficial es va fer amb el primer partit de lliga amb la presència del president de la Federació Catalana de Futbol, eldiputat de Turisme i Esports de la Diputacióde Barcelona, l'alcalde del municipi i el president de l' AAVV. A partir d'aquests actes,la Unió Esportiva Cantoni, ja juga amb regularitat els partits de lliga al nou camp.

• Els dies 11 i 12 d'octubre es van celebrar les 3es. Jornades del Bolet aCantonigròs. El dissabte va començar ambel concurs de recerca, que consisteix a trobarel màxim possible d'espècies. Els participants havien de portar com a mínim dues

peces per espècie i amb els bolets trobats iels que van elaborar amb argila els nen s inenes de l'Esplai Collsacabra, es va preparar una exposició . Al vespre es va fer unataula rodona sobre cuina amb bolets a càrrecdel "Rebost d 'en Toni-Gròs" ; al final es vanlliurar els premis .

Els guany adors d'aques t any han estat:A la millor presentació: LoretoAl bolet més original : Montserrat, Encar

na i EngràciaAl major nombre d 'espècies diferents:l er. premi : Joan , Andreu i Sergi (49 es

pècies)2on . premi: Anna Pla i Joan Padrisa. (28

espècies)La jornada del dium enge va comença r

amb la inauguració de l'expo sició, que vaestar molt concorreguda a tothora, al migdiahi va haver la 2na. Degustació Gastronòmica de Bolets a càrrec dels establiments, comerços i restaurants del pob le. La jornada esva cloure amb la recepció dels part icipantsde la "XI Jornades Internacionals Micològiques" que varen tenir lloc del 14 al 17d'octubre, per segona vegada a Cantonigròs.

-El 2 de novembre es va començar unanova activitat a Cantonigròs, la celebració dela " 1a. Copa estatal de gossos de pastoreigespecial Border Collie" . Durant tot el matítothom va poder gaudi r d' un bon esmorzargratuït, preparat per l' Associació de Veïns(AAVV) . Malgrat el fred l'assistència depúblic va ser forç a nombrosa. Vinguerenpart icipants de diferents llocs de l'Estat i eljutge era francès.

E l primer premi fou pe r al na varrè sFermín Ainzua amb el gos Xico i el segon itercer premi per al catal à Jordi Muix ach ambels gossos Coloma i Sid.

-C IN GL ESD E COLLSACABRA

-A l' est iu s' han reprès les emis sions deTV Cantoni gr òs, portades a terme pel grupde nois i noies més joves del poble, encapçalat per Pau Sala . Després de gravar les diferents activitats que es realitzen al poble,s'emeten per tal que arribin a totes les cases .També s'emet informació de tots els actes iels serveis de la població .

Participants iorganitzadors delconcurs de gossos.Foto: Jordi Gumí

Un participant enaccióFoto: Jordi Gumí

Ctra. de Vic a Olot, KIIl 3508569 Rupit - Pruit

Tels. (93) 852 20 J2 - 852 20 84

"LA DEVESA

~ III

Restaurant

Habi tacions

Residència per acol.lectius

Restaurant pascual• Menú nocturn 1.485 ptes.• Menú espec ial per a nens

Des de 1944Ambient Fam ilia r !1

Plaça Verdaguer, 3Tel. 8 12 2 1 18 - FOLGUE ROLES

25

-CINGLESDE COLLSACASRA

RACÓ DEL POETA

Aquests cinc poemes de Cèlia Sànchez i Mústich han estat escollits d'entre els del seu llibre LA CENDRA l EL MIRACLE publicat per Columna Edicions, (1989) .

És autora de tres llibres de poemes més: EL LLEU RESPIR, TANQUES, i TEMPERATURA HUMANA.

26

Malang ia de pas

No és que estigui trista.Em sé feliçcom no podia pas pretendre.

És nomésque em xiulen les orellesquan el passat parla de mi.

Que fora plou, calmosamen t,i penetra la humitat en els records.

Que me'n ressento,de l' antiga fractura d'un somni.

Desconegut

Tu en micom un calaix que me'n faltés la clauo bé una carta escrita amb tinta blanca.

Tu en mi,desconegut , no pas alièi mai substituïble.

Com un pseudònim al peu d'u na promesa.

Jo en tu, si ho vols,com l' amic desconegutque t'h a citat a l' hora en puntd' aquest poema.

Ardit

No t' espantisi la lluna cau als nostres peusi s'esmicola: farem cuques de llumamb les deixies mentre aguaitemel satèl-Iit de recanvique tenim emparaulat amb l'univers.

L 'hora del Cafè

L'hora del cafèi una cita inviolableamb l'amistat ingràvida,lleugera, que traspuenels cafès del barri.

Tinc la tassa al davantcom un pretext.La vostra companyia(que no és pas la companyia immensade l' amor o de l' amic profund)és càlida, com l'estonaque esberla del gran temp s;vibrant, perquè ens agradaprémer el cor en deu minutsi una fugaç conversa;necessària, perquè el dia és feixuci s'han d'e stintolar les horesque trontollen gravades en excés.

Dos quarts de cinc.Procuro somriure a la vida.És l'h ora ja de prendre' m,glop a glop, el meu pretext.

Feliç el dia que pugui

Comentar amb un bon namicque estic enamoradai que l' amic em respongui(raonablement escèptic):"d' aquí vint anys m'h o sabràs dir"i poder confessar-li,amb un secret fosforescenta les paraules,que ja fa vint anys que ho estic.

Cèlia Sànchez-Mústich


• FUMÀRIA Fumaria officinalis

Sinonímia: fumdeterra, fumaterra, fumusterra, herba de fum, herba de foc, collcolom, herba de colom, colomets, julivert bord, herba dels innocents, peuets de Nostre Senyor, sang de Crist i angelets.

Família: fumariàcies.

Descripció: planta anual de forma variable, tija recta, de creixement reptant o dens; fa de15 a 50 cm. Les fulles, d'un verd grisós, fan fins a un cm de llarg, són peciolades i pinnades, i amb els foliols lanceolats.Les flors són d'un color porpra rosat, d'uns 8 a 12 mm. i estan disposades enramells de 6 cm de llarg. La floració té lloc des del mes d'abril a setembre.

Hàbitat: terrenys argilosos, camps erms i al mig de cultius.

Propietats: depurativa i tònic hepàtic.

Hecol-leccl ó: de març a juliol.

Text: Santi JàvegaFotografies: Jordi Garcia.

• HERBA BERRUGUERA Chelydonium majus

Sinonímia: celidònia, herba laticífera , herba del bon Jesús, celedònia, herba celoni,herba d'orenetes i herba d'oronelles.

Família: papaveràcies.

Descripció: planta vivaç, glabra o amb lleugera presència de pèls als entrenusos ia la cara inferior de les Julles. Les tiges són rectes i ramificades i lesfulles són glauques i d'un to blanquinós al revers. Les flors es presenten en una mena d'umbel -les amb peduncles florals i regulars. Són decolor groc i fan poc més d'un centímetre.

Hàbitat: sempre a la vora de la presència humana; a les escletxes dels murs,als camps erms i als marges dels boscos.

Localització: voltants del poble de Vilanova de Sau.

Propietats: en ús extern, per cauteritzar berrugues.

Recol·lecció: de març a agost.

Text: Santi JàvegaFotografies: Jordi Garcia.

27

---~---------------------------------------

-

revista els cingles - n38 desembre de 1997

Documents