cingles 93

Agrupació Científico-Excursionista de MataróBUTLLETÍ INFORMATIU

Núm. 93octubre-novembre-desembre 2009

cINGLES

INGLESCAgrupació Científico-Excursionista de Mataró

Premi Tassis Torrent de premsa comarcalBUTLLETÍ INFORMATIU

Num. 93

SUMARI

Porta

da: P

ican

t gel

als

Alp

s /

fo

to: P

ere

Mon

tase

ll

EDITAAgrupació Científico-Excursionista de MataróFundada el 1898 - Medalla d’Or de la ciutatPge. del Pou d’Avall, 1 ( Baixada de les Escaletes )08301 MATARÓ Tel.-Fax 93 755 08 [email protected] / http://www.agrupe.org

DISSENY: Alsina Disseny / COL·LABORA:

ADHERIDAFederació d’Entitats Excursionistes de CatalunyaFederació Catalana d’Espeleología

EDITORIALoctubre-novembre-desembre 2009

FA DEU ANYS QUE...Fa deu anys que vam commemorar i celebrar els cent anys d’existència de l’Agrupació, cosa que dóna goig i ben poques entitats poden fer. Una de les coses que quedaran per sempre més serà que es va construir la FONT DEL GRÈVOL.Vist des d’aquesta perspectiva de més d’una dècada, fent-ne balanç, no podem deixar de dir que aquell record-homenatge en el qual es feren valuoses aportacions (acte acadèmic, publicació de la història de l’entitat, homenatge recordatori als socis més antics, cicle de sortides col·lectives del Cap de Creus a la Pica d’Estats, celebracions i projeccions...) i també recordem que es donà una circumstància més aviat negativa, o si més no poc encoratjadora: es deixà de publicar CINGLES.Aquella Agrupació de finals del segle XX podia presumir d’haver fet bona feina gràcies a tantes voluntats i participació, essent durant molts anys un referent de l’excursionisme dins i fora de la ciutat de Mataró. Cert, també, que com tota entitat de llarga vida hi ha moments més dolços i altres no tan prolífics, la qual cosa és del tot comprensible. Potser en aquells anys que s’esqueia el centenari l’entitat estava en una certa calma quant a activitat i gràcies a la iniciativa de commemorar els seus cent anys va desvetllar noves energies i dinamitzà l’Agrupació amb fresques aportacions que vistes avui són d’un valor molt sòlid que s’ha mantingut amb dinamisme i constància. Un cas a destacar, que pensem va ser d’un encert extraordinari, va ser l’inici de les sortides que donaren un aire fresc i foren, entre altres coses, un dels motors de renovació més profitosos de cara a fer Entitat: es comencen les sortides COL·LECTIVES. A més, no es pot oblidar que amb una constància digna de tenir en compte, les grans proves del calendari de la Federació organitzades per l’Agrupació, les marxes i els cursets, no han decaigut en cap moment i avui, des de la perspectiva d’aquests anys passats, podem dir amb satisfacció que s’ha dinamitzat l’Agrupació des d’una perspectiva oberta en la qual hi ha gent molt diversa amb activitats que cobreixen l’ampli marc de l’excursionisme esportiu, social i cívic. Amb la inauguració del nou local social, que ens enorgulleix de gran manera, s’han potenciat encara més aquests valors, fins al punt que decididament calia cristal·litzar amb la recuperació del que tan bon record i satisfaccions ens ha donat, i ara es torna a publicar CINGLES.

399

EDITORIAL:Fa deu anys que... 3AGENDA:Activitats Programades 5ARXIU FOTOGRÀFIC:Marxa d’Orientació a Begues (199) 5LA RESSENYA D’ESCALADA:Pic de Peguera (2.982 m.), Esperó dels Raiers 7 ACTIVITATS GEAM Últimes activitats 8ACTIVITATS CIM:Curs de Barrancs i Engorjats 2009 1040è Curs d’Escalada en Roca 1038è Curs d’Espeleologia 11QUÈ HEM FET?Vacances als Alps 13GR-11 (segona etapa) 14Picant gel als Alps 17ÀLBUM FOTOGRÀFIC:Alta Muntanya 2009 20ACTIVITATS REALITZADESTalaia de Montmell 23V Circuït de raquetes de neu (nocturna) 25Carnestoltes 2009 25El Dorado (12a Edició) 26 Certascan 2009: 23a Prova d’Esquí de Muntanya 27La Mola i La Miranda (100 cims) 29NOTICIARI:“Mil·lenaris” 30Informacions Generals 30Projeccions 30

Sumari i Editorial

5101

OCTUBRE 200909, dijous Projecció: Salvador Alsina26, diumenge Col·lectiva: Cingles de Siurana, Arbolí-Cornudella Ramon Mestres 30, dijous Projecció: Lluís FilbàNOVEMBRE 200907, dijous 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: inauguració CIM 10, diumenge 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: pràctiques CIM 07, diumenge Nocturna als 7 turons de Mataró ACE14, dijous 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: teòrica CIM17, diumenge 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: pràctiques CIM21, dijous 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: teòrica CIM24, diumenge 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: pràctiques CIM 24, diumenge Col·lectiva: Montgrony, Pedra Picada Salvador Alsina28, dijous 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: teòrica CIM 30, dissabte i31, diumenge 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: pràctiques CIM DESEMBRE 200904, dijous 15è Curs descens de Barrancs i engorjats: cloenda CIM11, dijous 26è Festival de cinema de muntanya de Torelló ACE Projecció: (premi millor film de muntanya) Projecció: (premi millor film d’esports de muntanya) 13, dissabte i14, diumenge Escalada: Pic Oriental de Fontnegra (2.770 m.) Paret N-NO Miquel Sala 18, dijous Assemblea Anual de Socis La Junta21, diumenge Col·lectiva: Puig de Bassegoda per Sadernes Joan Vallbona 25, dijous Projecció: Pili Martínez

AGENDA

ARXIU FOTOGRÀFICMarxa d’Orientació a Begues (1969)

(d’esquerra a dreta) Manel Comas, Toni Batlle, Miquel Sala, Francesc Serres, Enric Castells, Josep Corominas, Ramon Bofill, Joan Capdevila i Antoni Pulido

-es tracta d’una foto de l’arxiu d’en Pep Corominas-

Data Més informacióActivitat

Activitats programades i Arxiu fotogràfic

7103

La Ressenya d’escalada

Dificultat: M D- (V)

Llargada: 325 m.

Horari: 4 hores

Primera Ascensió: 18-06-1986 per Enric Lucas i Albert Cucó

Material: encastadors, friends i bagues llargues. Pot ser útil algun clau.

Punt de Partida: Des del refugi de la Colomina per Cabdella o del refugi Ernest Mallafré per Sant Maurici.

Aproximació: Des de Cabdella cal seguir fins el fons de la vall a on es troba el telefèric que puja a l’estany Gento (funciona de juny a setembre). Del telefèric seguim el camí que puja al refugi (45 minuts). Si no s’utilitza el telefèric, cal afegir una hora més fins al refugi. Des del refugi de la Coromina seguim cap al N vorejant per l’esquerra l’estany de Colomina. Passem per l’esquerra els estanys de Mar i de Saburó i remuntem fins al coll oest de Peguera, des d’on veiem l’esperó. Baixem per la canal i ens dirigim directament a la base de l’esperó (2 h).

Des de Sant Maurici remuntem el camí de la vall de Monastero fins la base de l’esperó, just abans de remuntar cap al coll oest de Peguera (2 h).

La Via: Remuntem en quatre llargs l’evident esperó per unes fisures a la seva cara dreta (IV/IV+ amb un pas de V), Continuem dos llargs més en direcció al gran sostre final de l’esperó per fisures i diedres (IV+/V). Un llarg per la dreta del gran sostre (IV+/V+ o AO) ens deixa a les canals fàcils del darrer llarg, molt a prop del cim.

Descens: Per la via normal desfent la ruta d’aproximació corresponent.

Proposta d’escalada: 13 i 14 de juny de 2009. Tots els interessats a fer aquesta escalada ja us podeu apuntar a l’Agrupació.

Coordinació: Miquel Sala (639.60.15.42)

Atenció: A tots els interessats en aquestes sortides d’escalada clàssica, podeu fer arribar les vostres proposicions a l’Agrupació.

PIC DE PEGUERA (2.982 m.) Esperó dels Raiersper Miquel Sala i Roy

8104

Ú L T I M E SAc

tivita

ts GE

AMM

(Gru

p d’Es

calad

a i A

lta M

unta

nya d

e Mat

aró)

9105

Activitats GEAMM

(Grup d’Escalada i Alta Muntanya de M

ataró)A C T I V I T A T S

10106

CURS DE DESCENS DE BARRANCS 2009 48é CURS D’ESCALADA EN ROCA 2009

Activ

itats

CIM

(Com

issió

d’Ins

trucc

ió de

Mun

tany

a)

11107

la via Vafalungo, 7a+ (foto: Isa Clariana) via Rosegacebes, 6b (foto: Ferran Mestres)

Activitats CIM (Com

issió d’Instrucció de Muntanya)

48é CURS D’ESCALADA EN ROCA 2009 37é CURS D’ESPELEOLOGIA 2009

13109

Què hem fet?

ORTLES (ORTLER) 3.905 m.: Atalaia del sud Tirolper Miquel Sala i Roy (text i fotos)

El cim de lÓrtles és un sentinella privilegiat del sector occidental del sud Tirol, arran del famós passo dello Stelvio (Stilfser) que el domina per lálçada i proximitat. Està dins el Parco Nazionale dello Stelvio al damunt de la val di Trafoi i la val di Solda, que habitualment es pren com a base de les ascensions.Fugint de les tempestes del massís del Brenta, a on hi arribem amb l’intenció de fer un recorregut de ferrades, després de Merano, seguint la val Venosta primer i val di Senáles després, ens instal·lem en un alberg genuïnament propi de la “Heidi“, això si, seguint els consells del responsable de la primera i segurament única benzinera de Repsol dÍtalia, que ens informa dels millors llocs de la regió per menjar, dormir bé i barat.El mal temps ens priva d’intentar el cim del Similáun; si, allà on varen trobar l’home de les neus. Canviem d’objectiu adreçant-nos cap a l’Ortles, cim ben característic per la situació, alçada i l’entorn que l’acompanya; el Gran Zebrú (Königsspitze) ben famós per la merengue de neu escalada pel conegut alpinista Kurt Diemberger, i el Cevedale tant freqüentat pels esquiadors de muntanya des de Santa Caterina di val Furva, al vessant sud.Situats a Solda, prenem el telecadira fins el Sasso Lungo (2.330 m), d’allà es veu el refugi penjat damunt l’aresta; segueix el camí ben planer fins arran del refugi Tabaretta (2.555 m.) durant un parell d’hores. Aquí es gaudeix d’una vista bellíssima sobre la vall, molt impressionant la glacera nord ben trencada i esberlada en aquesta època, i la verticalitat de la cara nord, impracticable. Continuem cap el refugi Payer (3.029 m.) després de passar pel col dello Orso (2.877 m.) mullats per la pluja que, com cada dia a partir de l’hora del dinar, inundava tot el massís en poc més d’una hora. El refugi es força acollidor i està bastant ple de gent; uns 70 repartits en grups de tres, quatre i cinc. Som els únics “spagnoli“, la majoria son tirolesos i alemanys, amb algun suís. Ens acomodem i ben aviat, poc Tomba de l’amic Anderl Heckmair

Traçat de la via a Ortles (Ortler)

Cim de l’Ortles Ortler (3.905 m.)

després del te de les cinc, comença el ritual de servir el sopar.Havent llegit una estona, preparem el material per l’ascensió al cim per la ruta normal. El primer tram és una aresta molt accidentada de roca ben descomposta i d’aspecte poc acollidor, amb trams equipats de cables d’acer, escales i claus en els passos més delicats. La resta és una ruta per la glacera, de gel inicialment i després de neu, tot esquivant les esquerdes dels seracs, fins assolir les suaus pendents finals abans del cim.Ben aviat ens llevem i baixem al menjador, ara encara més ple, tothom va per feina en aquesta hora prèvia a la sortida del refugi. Estar poc habituats en aquests rituals, ens fa quedar endarrerits i quan finalment sortim, només ens segueixen dues cordades al darrera.Al cap de mitja hora i des d’un collet contemplem la munió de llumetes dels frontals de les nombroses cordades enganxades als trams de l’aresta, equipada però ben entretinguda. Això fa desanimar a

lÉsther, que finalment i després de sospesar-ho, prefereix abandonar; però insisteix que l’acompanyi al refugi i faci sol l’ascensió.Quant emprenc de nou la ruta soc l’últim, fa més de 40 minuts que han passat els darrers, però encara hi ha gent escampada per tota l’aresta, així que si vull fer cim he dápretar el ritme.Al final del primer tram vertical equipat i per la resta de l’aresta vaig avançant a la majoria de grups de dos, tres, quatre, o cinc, per cordada. És una mena d’aglomeració globalitzada perquè n’hi ha de tots colors, llengües i cultures.Arribo a la glacera a on aprofito la parada de posar grampons, per menjar i beure una mica. Agafo els pals i continuo a bon ritme fins el replà del refugi bivac Lombardi (3.316 m.) a on de nou m’aturo per menjar i beure; aquí deixo la corda per anar més lleuger. La continuació és una successió de pendents amb esquerdes i seracs; envoltat pels núvols i el vent em va apropant a l’esquena “somital” del cim, seguint les traces dels més matiners, al mig de la

blancor encegadora dels núvols del cim. He tingut sort d’arribar enganxat amb la setena cordada i resulta fàcil repartir el poc espai del cim. Primer, beure i menjar el que restava, i després fer fotos aprofitant les esqueixades dels núvols. El vent i la pressa per tornar amb lÉsther, que m’espera sola al refugi, em fa fugir ben decidit avall.Recupero la corda amagada entre unes roques del pla del bivac Lombardi i a bon pas baixo per la glacera cercant l’aresta de roca a on de nou hi ha gent enganxada amb maniobres de corda, ràpels, i en fi, una mica de curset alpí. Aconsegueixo anar esquivant tots aquests obstacles, humans i minerals, per tal d’arribar aviat. De fet no ha estat tant malament, perquè segons em diu lÉsther, només ha arribat un grup de tres.Encara és d’hora, les onze del matí. Quasi cinc hores des que havia deixat el refugi i ens queda temps per baixar al poblet i dinar tranquil·lament. En tornar a l’alberg (de la “Heidi”) per fer-hi nit, ens informem de la “méteo” i de nou es preveuen tempestes per als propers dies. Com que des de Madona di Campiglio ja havia trucat a la Sra. Trudel Heckmair, la torno a trucar per saber si la podem anar a visitar a Obertsdorf. Em feia molta il·lusió saludar-la novament, seria la tercera vegada,. Les anteriors lÁnderl era viu i recordo com ens explicava detalladament totes les seves ascensions i la primera escalada a la nord de lÉiger el 1938. Travessem el passo Resia per entrar al Tirol austríac, tot buscant la ruta adient d’entrada al sud d’alemanya, i ja a mitja tarda arribem a casa de la Trudel a on som rebuts amb la simpatia, cordialitat i generositat tant característiques en ella.Ens va portar per els millors recons de la vall, vàrem fer una bellíssima excursió a muntanya per uns engorjats impressionants, arrodonits amb un bon dinar; també vam visitar la tomba a on descansen les restes de lÁnderl Heckmair, probablement un dels cinc únics alpinistes capaços de fer tota la nord de lÉiger de primer.Ascensió realitzada l’1-08-2008

14110

GR-11 Sender del Pirineu o la Gran Travesia Transpirinenca: de

Bac de la Foradada

Refugi de Malniu

Estany d’Engors

24/6/2007 (St. Joan) QUERALBS - DORRIAL’Eva ens ha portat fins a l’estació de Granollers–Canovelles on hem agafat el tren fins a Ripoll (dins del tren sentíem el cant d’un gafarró que ens ha acompanyat tot el trajecte). Del tren a un autobús que ens ha portat fins Ribes de Freser i en el cremallera fins a Queralbs des d’on hem començat la segona part del GR11.Comencem en direcció a Planoles i just abans d’arribar-hi hem parat per dinar. Al buscar un lloc adient per seure hem tingut un ensurt. Una branqueta ha punxat una variu d’en Walter i allò semblava un escorxador de la sang que sortia. Ja estàvem preparant un torniquet, però per sort s’ha tallat ràpidament. Després de fer una migdiada hem continuat camí cap a Dorria, amb un sol que fonia les pedres. Hem estat una bona estona en una font que hi ha al centre del poble refrescant-nos i hem continuat tres o quatre quilòmetres fins a trobar un lloc on dormir. És un petit replà entre dos rierols i allí hem muntat la paradeta. En Jaume i en Joan fent verdader bivac tenint per sostre les estrelles. L’Enric i en Walter sota una teuladeta que hem muntat amb una ràfia de 2x3. Després de rentar-nos i de sopar ens hem ficat dintre dels sacs preparats per passar la primera nit. Tot d’una comencen a aparèixer una munió de vaques i sembla que volen passar

Què h

em fet

?

la nit amb nosaltres. Per sort han marxat aviat. Al cap d’una estona comença a tronar i llampegar i a caure gotes d’aigua però sortosament ha durat poc i més o menys hem pogut dormir (fa una mica de fred).25/6/2007 FINS A PUIGCERDÀA les 5 del matí sona el despertador i comença una frenètica activitat per aixecar-nos i desmuntar la paradeta. Sense rentar-nos ni prendre res calent comença la caminada cap a Puigcerdà. En enlairem fins al Coll de la Creu de Maians i abans d’arribar al Coll Marcer fem un mos per no defallir. Seguim cap a Vilallovent i en un tres i no res ens plantem a Puigcerdà.

Ens embarquem en una missió impossible: trobar lloc per dormir que sigui net i barat. Al final l’hem trobat al vell mig del poble. Al carrer Major, la pensió Campanes on hem pogut fer la migdiada després del menú que ens hem cruspit. Hem aprofitat per rentar la roba i als deu minuts ja estava seca gràcies a la centrifugadora eòlica que hi havia al balcó (vent potent). Com que el dilluns està tot tancat hem anat a l’únic supermercat que està obert, un Caprabo i hem fet la compra per dos dies de marxa. Després hem anat a fer un vol i menjar-nos uns gelats i a visitar el llac. Hem sopat a una taverna basca i a les nou a dormir. Coll de la Creu de Maians

26/6/2007 PUIGCERDÀ - REFUGI DE MALNIUA les 5.45 sona el despertador i com que tenim les motxilles preparades, preparem un got de colacao amb magdalenes i ràpidament ens posem en marxa.El camí fins a Guils ens porta a passar pel pont romànic de Sant Martí però el camí es fa feixuc doncs tot es fa per carretera.Com que som tant matiners no trobem res obert i hem de passar de llarg. Ara el camí és més agradable tot i que anem pujant ràpidament. Hi ha moltes zones de lloms herbats que són fàcils de caminar-hi. Entre cavalls i vaques anem tirant. En mig d’una de les parades que hem fet per veure aigua, ens ha vingut a saludar una llebre i ha marxat ràpidament fent salts. El final d’etapa ens porta al refugi Malniu, petitet i coquetó, fet de pedra granítica de peces rectangulars. Hi treballa una noia de Sant Celoni (es diu Mercè).27/6/2007 REFUGI DE MALNIU - REFUGI DE L’ILLAAvui ens hem llevat una mica més tard, a les 6.30 hores. Després d’un esmorzar copiós que no esperàvem, reprenem el camí cap al refugi d’Engorgs, petitonet,

enmig d’un replà. Hem fet una pausa per refrescar-nos i prendre una mica el sol i fer un mos. Seguim cap a la cabana dels Esparvers, molt petitona, feta de pedra granítica. Aquí el GR es bifurca cap els llacs de la Pera o cap Encamps que és el nostre destí en l’etapa de demà. Hem parat a dinar al Pla de Vallcivera i entre cavalls i vaques hem fet una petita migdiada, i fem la última pujada per arribar al refugi de l’Illa (antiga vivenda dels treballadors de la presa que hi ha uns metres més amunt). Aquí ens quedarem a dormir, doncs és molt espaiós i força net. Hem anat a buscar una mica de llenya i abans de sopar encendrem el foc.Avui ha estat un dia esplèndid en l’aspecte de paisatge (valls verdes, pins ufanosos, etc...)28/6/2007 REFUGI DE L’ILLA - ENCAMPSAquesta nit passada ha estat molt moguda. Vàrem anar a dormir a les 8.30 i el sol encara lluïa. Mica en mica la temperatura va anar baixant i baixant.... Tothom va anar a dormir molt lleuger de roba, però a mitjanit algú es va posar doble parell de mitjons, pantalons llargs tèrmics, camiseta i el polar. Quan ens hem llevat a les 6.15 la temperatura era de 2ºDesprés d’esmorzar marxem cap Encamps

15111

Ca la Rosita (Estaón)

Bordes de Costuix

Què hem fet?

i seguint la tònica d’ahir el camí ha estat meravellós. Hem anat tres o quatre hores caminant al costat del riu, amb uns prats magnífics i envoltats de cims de més de 2500 m. Hem trobat varis refugis, entre ells el de Riu dels Orris, petitó però molt ben arranjat, amb llenya per poder fer foc. Més endavant el refugi de Fontiverd, també molt ben arranjat. Mentre érem mirant el refugi, ha arribat un caminaire holandès anomenat Just que fa el GR des d’Irun. El va començar el mes de Maig.

Cap de Creus al Cantàbric (segona part) per “El Equipo A” (fotos: Enric Sabanes)

“llestos per menjar”. En Jaume, en Joan i en Walter raviolis a la bolonyesa, i l’Enric paella valenciana. Nosaltres no hem tingut cap problema, però l’Enric, a les quatre cullerades no ha pogut continuar, per por que l’arròs germinés al seu ventre. Deia que no estava al seu punt (per poder comprar per l’endemà hem agafat el bus i hem baixat a les Escaldes a un super que hi ha a l’entrada, doncs a Arans no hi ha res).30/6/2007 ARANS - REFUGI BAIAUAquesta nit hem descansat bé pensant en l’etapa que teníem per endavant. Ha estat dura, però no tant com ens deien. De totes formes hem suat la cansalada, ja que hem fet uns 2000 metres de desnivell acumulat. Hem arribat al refugi després de baixar per una tartera molt complicada i ens hem torbat amb dos xicots. En Ramon de Bellpuig i en Jordi d’Alella. El refugi és d’aquells metàl·lics, en forma de túnel, però molt calent per dintre. Té 18 places. Passada la mitjanit ha començat a bufar el vent i semblava que se l’enduia. A les 2 de a nit han aparegut dos fantasmes i s’han instal·lat a les lliteres. Per sort, el vent ha amainat i hem pogut descansar. Abans d’anar a dormir havíem baixat al llac a rentar la roba i ens havíem banyat (una remulladeta).1/7/07 REFUGI BAIAU-AREUAvui l’etapa és de transició. Tot baixada fins Areu. Volíem anar al refugi de Vallferrera però a última hora no ens hem decidit i ens hem quedat a un prat. Han començat a caure quatre gotes i ràpidament hem preparat la funda de la motxilla i el paravent o la capelina. L’Enric no ho creia necessari i fins i tot s’ha posat una samarreta sense mànigues.Realment no n’hi havia per tant i en poc rato hem tornat a desar les coses. L’Enric ha marxat per la pista tot sol i nosaltres pel corriol del GR. En hem retrobat un parell

de quilòmetres més endavant. Per refer-nos per demà hem anat a dinar al restaurant de l’hotel d’Areu, però l’Enric ha preferit anar a dinar al càmping i fer-se els ceps que hem trobat. El càmping es diu Pica d’Estats. Després de dinar i fer la compra per demà ens hem banyat a la piscina del càmping i hem fet unes partides de ping-pong. Abans d’anar a dormir hem fet una batuda per dintre de la caravana perquè hi havia de tot. Aranyes, llagostes, mosquits Tze-tze i una cosa bastant similar a l’escarabat. Hem hagut d’apuntalar el llit de matrimoni que hem compartit una altre vegada en Joan i en Walter perquè la ballesta estava trencada. A mitja nit algú ha sortit corrents perquè per sopar varem fer una amanida de tomàquets amb anxoves i tonyina i de postres meló i cireres. Aquesta barreja ha estat explosiva. Ha vingut pels pèls que no hi hagués una desgràcia. A més a més s’ha ficat al WC de dones. Sort que a aquelles hores, l’arlequin estava dormint. Nota. L’arlequin és la dòna del càmping i té una mica de mala llet. Va renyar en Jaume perquè rentava la roba a les piques per rentar-se enlloc de les preparades per roba. En Walter ha trobat una gomina Deliplus i se n’ha posat una mica. Ha portat el cabell encartonat un parell de dies.2/7/2007 ÀREU - TAVASCANLa primera part del recorregut ha estat durilla pels 1000 mts de desnivell que hi havia per començar. Sobre els 500 mts hem passat per les bordes de Costuix i hem fet

Cabana de pastors

Hem intercanviat informació i en Jaume li ha ofert la seva casa de Port de la Selva perquè els dos es poden trobar el dia que ell acaba. Hem continuat fins el Coll de Jover i hem arribat a Encamps passant pel llac d’Engolasters. Hem buscat allotjament a un càmping i passarem la nit a un bungalow. A pocs minuts del càmping hi ha un restaurant anomenat Can Pierrot on per 8 € hem sopat. L’Enric ha preferit quedar-se al càmping. Abans d’anar a dormir hem celebrat la revetlla de Sant Pere amb coca i una ampolla de cava Anna de Codorniu, gentilesa d’en Jaume.29/6/2007 ENCAMPS - ARANSNomés sortir, una pipa de 700 m de desnivell en 4 quilòmetres. Des de dalt la vista de la vall és magnífica. Sembla que

Coll d’Ordino

tots els pobles siguin un. A l’alçada d’Ordino tornem a enfilar-nos 400 m en 1 km. Per fi arribem a Aran. Hem trobat un apart-hotel amb una habitació de doble llit i un sofà de matrimoni que comparteixen en Walter i en Joan. Per sopar hem anat 100 mts carretera avall a un restaurant i el preu ha estat prou raonable. En fi, avui ha estat una etapa força dura amb el tema desnivells, però sembla que demà serà molt pitjor. Tant l’holandès com l’amo de l’apart-hotel ens ho han advertit. PD. Avui per dinar hem menjat plats

Riu Arinsal, entre Arans i Baiau

una petita marrada doncs hem agafat un petit recorregut en lloc del GR. Però res greu doncs l’hem subsanat ràpidament i un cop al bon camí hem pujat cap al bosc de Tudela, una pineda de pi negre, fins al coll de Tudela. Hem començat a baixar cap a Boldis Sobirà i hem fet una petita variant del GR. En lloc d’anar cap Tavescan hem anat a Lladorre que és on hi ha el càmping per passar la nit. Estem en un bungalow nou i molt espaiós. Per matar el temps hem visitat el poble. Unes 50 o 60 cases i en tot el recorregut no hem vist a ningú. Hem sopat un plat combinat al càmping. L’Enric s’ha tornat a fer una sopa amb ceps. 3/7/07 LLADORRE - ESTAONL’etapa d’avui ha esta de transició. Hem trobat un canadenc de nom Everest que treballa a Dinamarca. També està fent el GR des d’Irun. A l’arribar al coll de Jou, punt més alt de la jornada hem vist que

16112

Port de Caldes

Port de Ratera

Què h

em fet

?

Més tard hem anat plegats amb la Rosita, l’Andreu i la seva germana que avui ha vingut a visitar-lo de França, a fer un tomb i llençar la brossa., que per cert els contenidors estan a les afores del poble (uns 200 o 300 mts). Ens han ensenyat els horts i hem collit l’enciam que menjarem per acompanyar la paella amb conill que ens farà per sopar.4/7/2007 ESTAON - LLAC DE SANT MAURICILa senyora Rosita ens ha preparat una truita de patates amb carbassó per dinar avui. Hem esmorzat torrades amb mantega i melmelada de gerds fet per ella. De sortida, 1000 mts de desnivell fins el Coll de lo Calvo. Hem fet una marrada important doncs hem perdut més d’una hora per retrobar el camí i a sobre esgarrinxats per tot arreu doncs hem volgut tallar per un lloc ple de neret cremat.Com que quan estem a la muntanya volem anar al mar i quan estem al mar volem anar a la muntanya, avui hem sentit nostàlgia i hem decidit fer doble jornada per poder arribar a casa un dia abans. Ens hem aprovisionat per dos dies a Espot i hem anat cap al refugi de l’Ernest Mallafré que

Encantats i Sant Maurici des del Port de Ratera

pujava un grup de 20 persones de Madrid, Ciutat Real i Toledo. Els del grup de Madrid estaven fent el GR a trossos però amb suport de vehicle.Passades les Bordes de Nibrós ens hem banyat al riu. Estava freda però l’hem aguantat. A l’arribar al poble la senyora Rosita ja ens estava esperant. Havíem trucat abans per encarregar la casa. Hi passarem la nit i ens farà el sopar. Hem visitat l’església del segle XVIII, Sant Jaume. La clau la té l’alcaldessa en funcions. Hem conegut a l’Andreu, que ens ha explicat la història del poble, fins i tot ens ha dit per on passaven els trets entre els franquistes i els republicans. Quant la senyora Rosita ha sabut que érem de Mataró ha tret unes fotos on hi ha el seu gendre i resulta que l’hem reconegut. És en Feliu Castella, enginyer de les aigües de Mataró, responsable del clavegueram. Quan el vegi li donaré records.

està a 10 minuts del llac. Com que hem avançat un dia no tenim lloc al refugi i ens hem vist obligats a anar a un altre lloc. Per recuperar la paga i senyal feta ens hem quedat a sopar, però ho hem fet a fora, en unes taules de fusta. Feia bastant de fred, i quan el sol s’ha amagat ja no s’ho podia estar.Hem compartit taula i sopar amb una parella de Sant Sebastià, l’Alfons i l’Arantxa. L’Alfons ens comenta que fent una part del seu recorregut ha perdut un buf que ha comprat avui mateix a Espot i resulta que en Joan se l’ha trobat. Ha estat molt content.Hem anat a l’Ermita de Sant Maurici on hem trobat el lloc força net i amb llenya per poder fer foc. Esperem passar millor nit que al refugi de l’Illa. Hem encès el foc i com que l’espai és reduït, just per encabir-hi els quatre sacs, aviat s’ha escalfat, però com que el foc queda molt a prop, he fet de guàrdia fins que el foc ha minvat. 5/7/2007 SANT MAURICI - REFUGI COLOMERSHem sortit a l’hora de sempre. Després d’omplir les cantimplores a la Font de Sant Maurici hem pujat cap a la cascada del llac de Ratera i després al port de Ratera. Hem gaudit del paisatge i dels nombrosos llacs (Ratera, Obagues de Ratera, Port de Ratera, llac Obago, llac Redon, llac Long, estany des Cabidornats, i finalment el llac Major de Colomers).Hem anat baixant tranquil·lament cap el refugi però ½ hora abans d’arribar-hi ens hem aturat per espatxurrar-nos fins l’hora de dinar. Després, una migdiada per recuperar força i un cop desvetllats xino xano cap el refugi on segurament passarem la nit al menjador, dons està ple. Serem els últims en sopar i els primers en esmorzar. En petit comitè ens hem enterat que fa un parell d´anys la Loli va agafar una pàjara fent el circuit dels llacs amb en Juli i en “Mario Conde” i es va enfadar moltíssim. En Jaume encara no sap el perquè. 6/7/2007 REFUGI COLOMERS - HOSPITAU DE VIELHA

Tal com havíem dit hem dormit al menjador sobre les taules i les banquetes, però amb matalassos. Hem tingut una orquestra tota la nit. El seu director ha estat en Miguel, madrileny. El més espectacular és el WC del refugi, la foto ho confirmarà. Abans i durant el sopar varem fer pràctiques d’agilitat manual caçant mosques doncs n’hi havia a milers.Ens hem llevat amb l’idea d’acabar el GR. Després d’esmorzar ens preparem. El matí és esplèndid i ràpidament ens hem acostat al Coll de Caldes, punt més alt d’avui. La sorpresa ha estat que un cop hi hem arribat l’hem baixat per l’altre costat per tornar a fer-lo una mica més enllà. Entre llacs (estany del port de Caldes, estany de Mengades, de les Monges) hem arribat al Coll de la Crestada on hem gaudit d’una vista esplèndida. Es veia el Montardo allà mateix, la Punta Alta, els Bessiberris, l’Aneto, el Montperdut, el Mulleres etc. Hem arribat al refugi de la Restanca i després de prendre un refresc hem reprès el camí cap a la fi del GR. Pujada llarga cop al port de Rius però abans en hem banyat al llac de Rius per relaxar el cos. Baixada fins l’Hospitau de Vielha llargueta i dura.Ja tenim coordinat el transport. Les filles d’en Jaume ens venen a buscar. A les 7 en punt arriben elles i nosaltres dos minuts més tard. Millor no podia ser. Hem anat a Aulàs que és on viu l’Irene, la filla gran i hem sopat molt bé. Bistec, ous ferrats, amanida i patates fregides. Per postres formatge i vi, i cava per celebrar que tot ha anat bé. Abans d’anar a dormir ha arribat la Loli amb els dos gendres. Per ella no era una sorpresa doncs ja sabia que havíem acabat. Hem posat uns matalassos a terra i a dormir. La Clara i el seu xicot han marxat cap a Pont de Suert.7/7/2007 CAP A MATARÓA les 5 ens hem llevat i després d’esmorzar en Jaume ens ha portat a Aren on hem agafat el bus fins a Barcelona. Per fi hem arribat a Mataró on hem sorprès les nostres dones doncs no ens esperaven fins el diumenge o dilluns.

Què hem fet?

17113

PICANT GEL ALS ALPS...per Pere Montasell (fotos: Col·lecció Josep Mula i Laura Pifarrer)

Ja hem tornat dels Alps i hem gaudit d’una setmaneta de fred i glaç a la ombrívoles i fredes valls al voltant dels Ecrins, concretament als sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.Dissabte, 17-01-09Viatgem amb furgoneta del Maresme als Alps. Som tres companys de l’Agrupe; Josep Mula i Laura Pifarrer de Malgrat i Pere Montasell de Mataró. La destinació és Grenoble i d’allà cap a la població de Freney d’Oissaus que utilitzarem com a punt d’avituallament i que farem servir de “camp base” ja que dormirem dins la furgo; el nostre mini-hotel, je, je... i el poblet arran de cascades de glaç és La Grave.Diumenge, 18-01-09El mateix diumenge d’arribar-hi, ja ens posem a escalar per prendre-li el pols al glaç. Comencem per la via Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, d’uns 50 m. a peu de carretera i amb bastant concurrència, però ideal per l’hora que és.Dilluns, 19-01-09Ja matinem i ens posem a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d’uns 350 m. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600 m. en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç. Un itinerari clàssic, molt assequible i “disfruton”, i també a peu de carretera. Molt recomanable si no hi trobes ningú (cosa difícil).

Dimarts, 20-01-09És un dia de descans forçat per esdeveniments que no venen al cas... mentre fem una visita al veí i no menys famós Vaillon du Diable.Dimecres, 21-01-09Amb un dia de descans acumulat ens llevem amb ganes de recuperar terrenys i ens proposem de fer dues cascades properes, la Pilone, II 4 de 100 m. i la Delire du Chacal, II 4 de 110 m. amb un grau més exigent que la Cartugeas. La segona no l’acabem per falta de condicions en el glaç, però a les sis de la tarda ens anem a dinar satisfets de la jornada.Dijous, 22-01-09Retornem al Vaillon du Diable, i tot i posar-nos-hi d’hora un grup de gendarmes amb les novies se’ns anticipen a les vies clàssiques de la vall i després de dubtar ens posem a picar-li a la Vol du Bourdon, II 4+ que ens supera una mica en grau i que a més té el gel duríssim. Potser és casualitat, però per acabar-ho d’adobar el piolet d’en Josep se li parteix la fulla, així que baixem a la segona reunió. Divendres, 23-01-09 Amb un regust amarg per la jornada anterior i amb una parella de piolets menys, definitivament, matinem per ser els primers a fer la Hèmos de Gódo, II 4 de 220 m. al mateix Vaillon du Diable, la gran clàssica... però oh sorpresa, uns alemanys encara més matiners que nosaltres ja ens han passat al davant de nou. Tot i així ens hi fiquem, menjant una mica de neu i glaç que cau de la cordada superior, però s’ha

En plena superació de ... Arribant al final de la cascada ? Josep, Laura i Pere

de reconèixer que ha valgut la pena, una bonica, estètica i “disfrutona” via que ens enlaira ben amunt de la vall seguint la seves estètiques llengües blaves.Dissabte, 24-01-09Llarg viatge de retorn cap a casa, però contents i satisfets.Bons cims i bons averanys!

Pere Montasell superant la... La Laura al segon llarg de la ...

Aquest és un bon any per l’escalada en glaç. Us recomanem una visita a aquesta zona dels Alps, tant als qui fa poc que us hi heu aficionat com als que ja porteu llarg bagatge. I als que ja la coneixeu, aprofiteu un cap de setmana llarg, que aquest any s’hi troben les cascades que altres temporades no s’hi han trobat!

En Josep a la via ...

Tercer tram de la via?

la cascada de ?

18114

A L T A M U N Àl

bum

fotog

ràfic

19115

El grup al refugi de Comapedrosa (foto: Jordi Noé)

Àlbum fotogràfic

Arribada a la cresta final (foto: Jordi Noé)

T A N Y A 2009

21117

Activitats realitzadesTALAIA DE MONTMELL (861 m.)

(SORTIDA COL·LECTIVA DE GENER)per Manuela Martín

Som un grup de trenta-quatre i el 18 de gener del 2009 sortim il·lusionats cap el Penedès per anar a descobrir una zona poc habitual.Iniciem el recorregut a la Juncosa de Montmell (340 m.), a la vall formada per les serres del Montmell i de la Montjoia. L’ajuntament està ubicat a Cal Ventosa una de les tres primeres cases que s’hi van construïr i de la font de la Juncosa ja s’en parlava l’any 1011.Després de fer parada a l’Altre Café, aga-fem el carrer principal, passem per da-vant de l’ajuntament i arribem al carrer de l’esglèsia que surt una mica més enllà. L’església parroquial de Sant Miquel es

Voltem l’ermita fins l’absis, on hi ha un altre pal indicador. Seguim la direcció de la Talaia del Montmell, sempre pujant i decantant-nos cap a la dreta. El sòl és molt rocós i està cobert per una vegetació baixa de brolles punxants, en algun punt cal ajudar-se de les mans per seguir avan-çant fins el collet del Castell. Pel sender de l’esquerra pugem fins a les runes del cas-tell del Montmell, avantguarda de la Marca i el més enlairat de tot el Penedès, des d’on podem veure la ruta que seguirem fins a Selma. Reculem fins el collet i seguim amunt pas-sant pel costat de la Creu del Montmell feta de formigó. El camí va pujant suaument resseguint la carena i oferint-nos vistes cap a ambdues vessants. La vegetació és baixa; garric, foixarda, gatosa, romaní, bruc d’hivern... finalment arribem al Puig de la Talaia (861 m.). Som al sostre del Baix Penedès, un dels cent cims. Des d’quí veiem des del Pirineu al delta de l’Ebre i des del Montseny als Ports de Beceit però malgrat al fort vent l’atmòsfera està un pèl tèrbola. Aquí fem una pausa abans de seguir avall.Més endevant, un pal indicador ens mostra el corriol que hem de prendre cap a cal Magí Vidal, perdent alçada ràpidament. La vegetació és cada cop més ufanosa, som a l’obaga de la Serra del Montmell. Veiem molta alzina, algun roure, heura i, fins i tot algun grèvol. Trobem el pi de les Tres Soques, un bell exemplar de pinassa.Sortim a un camí més ample, l’agafem a la dreta, en direcció a Cal Magí Vidal.

al coll de Mas Solà i allà girem a la dreta a frec d’unes vinyes i hem d’estar a l’aguait per agafar el camí que surt a l’esquerra en direcció al mas. Abans d’arribar-hi una gran alzina ens assenyala que hem de continuar a la dreta fins una altra zona de vinyes, amb un mas que guaitarem a la dreta, cal Vinyals. Allà mateix girem amunt seguint una pista que surt del dar-rere la casa, tot ficant-nos de nou pel mig de les pinedes fins trobar-nos les vinyes de la Coma, que aprofiten els terrenys més planers. A mà esquerra una petita pallissa ens parla d’altres temps. Seguim recte, ignorant la important pista que travessa aquesta zona d’est a oest, i anem amunt per a salvar un altre dels pujols que tanquen contínuament l’espai. Aviat veiem l’altiu campanar de Selma que ja tenim a tocar, però ara hem de fer atenció per a triar la pista que porta al poblet abandonat.Des del coll de Selma, deixem la pista principal i girem a l’esquerra per una nova pujada, deixant tots els trencalls a la dreta que van als camps, es passen les runes de la masia Portella i en un trancall amb indica-dors girem a la dreta i arribem a Selma. El poble, abandonat, està situat a la falda del puig de les Forques (800 m.), al cim del qual hi ha les ruïnes del seu castell. Fem la circumvalació del puig per tal de visitar-lo i tornem al poble per dinar.Selma (736 m.), llogarret del qual es tenen notícies des del s. X, va formar part del bis-bat de Barcelona i dels templaris, i el cas-tell va funcionar fins a inicis del s. XIX, en que s’agregà al municipi d’Aiguamúrcia. El 1930 fou abandonat. La filoxera i la construcció de la carretera fins al Pla de Manlleu van causar la devallada del poble i la gent es traslladà a la zona del pla, molt més temperada i amb sòls més rics. Es conserven restes del poble i de l’església gòtica de Sant Cristòfol, especialment el campanar, però en un estat molt precari.Després de dinar tornem per on hem vingut fins al coll de Selma i ara ja només caldrà agafar el Camí de Selma al Pla de Manlleu, i avall que fa baixada entre boscos frondo-sos amb alzines considerables. Deixem la masia de la Fàbrega i ens acostem a la riera de Marmellar, que ens quedarà sempre a l’esquerra fins arribar al poble. Passem a prop de cal Pelegrí i aviat ja guaitem el pe-tit poble de Pla de Manlleu, a on la majoria dels seus habitants procedeixen de Selma, a on hem dinat. L’autocar ens espera passat el poble, al costat del bar Mata i aquí acaba la caminada.

Continuem fins la carretera que prenem a la dreta en direcció a la vall de Sant Marc. Passada una antiga pedrera, al mateix coll, creuem la carretera i agafem, pel costat d’un camp de cirerers, un corriol amunt cap al pujolet que tenim devant. El coriol arriba a una pista que es bifurca, aquí aga-fem a l’esquerra i aviat som davant l’ermita de Sant Marc, des d’on contemplem una excel·lent panoràmica de les valls en-clotades i serres del voltant. L’ermita és d’origen romànic, d’una sola nau i amb volta de canó que fou ampliada amb un absis gòtic. El campanar és de cadireta i la porta està decorada amb arquivoltes. La capella és documentada de l’any 1370 i s’hi celebra un aplec el diumenge després de la diada del sant, que és el 25 d’abril.Tornerm a la bifurcació i baixem per el vessant oposat seguint una bona pista fins

troba als afores del poble, a l’interior d’un recinte amb diverses arcades. Pas-sada l’església seguim un camí poc definit a l’esquerra, en ascens i en pocs minuts sortim a una ample pista; l’agafem cap a la dreta pujant. Conforme anem avançant, veiem més nítidament dalt la muntanya: l’església nova, l’ermita de Sant Miquel, el castell del Montmell i la Creu. A la dreta veiem el Puig de la Cova, al capdemunt del qual hi ha una caseta de vigilància for-estal. Trobem una curiosa cabana de pedra seca a la dreta de la pista. Al cap de poc, surt un sender a l’esquerra, és una drecera. Abans de tornar a trobar a pista, veiem a l’esquerra les restes del que fou un pou de calç o de glaç. Anem creuant la pista pujant recte amunt fins a trobar a la dreta una con-strucció de fusta, són uns lavabos de l’Àrea Recreativa del Montmell, que és a tocar i està equipada amb taules, graelles i s’hi permet acampar. Seguim recte amunt, pu-jant fins veure una bassa per a la prevenció d’incendis. Continuem pujant per uns es-glaons de pedra que ens menen a una font envoltada de pollancres i seguim tot aga-fant el camí de l’esquerra. Pel camí veiem algunes restes de murs de l’antic nucli de Montmell i el corriol va vorejant l’església nova de Montentll, que es troba en procés de restauració. Després de donar-li una ullada seguim el corriol que surt a la dreta i va fins la pista de dalt de porta al collet de Sant Pere, a on agafem un sender que puja a mà dreta fins l’ermita romànica de Sant Miquel. Es tracta d’una construcció del s. XI que es troba penjada a la roca. El seu interior és senzill, consta únicament d’un altar de pedra i bancs de fusta. Aprofitem aquesta magnífica balconada per esmorzar.

Ermita de Sant Miquel (foto: Jordi Fors)

Talaia de Montmell (861 m.) (foto: Núria Català)

Afores de Selma (foto: Núria Català)

23119

Activitats realitzadesIV CIRCUIT DE RAQUETES DE NEU (NOCTURNA)

per Francesc Safont-Tria (fotos: Jordi Ll. Fors)

El passat 7 de febrer de 2009 es va celebrar el IV Circuit de Raquetes de Neu a LLes, la Cerdanya. Aquesta vegada tenia la singularitat de que era la primera edició nocturna que es feia. El circuit consistia en una volta de 7 km. aproximadament amb inici i acabament al refugi de Cap de Rec.Tot i que es va buscar expressament una data amb lluna plena per tal de gaudir d’una nit serena i clara, la climatologia va

CARNESTOLTES 2009

Esperant al Parc de Mataró (foto: Núria Català) La Riera de Mataró (foto: Josep M. Parera ) Pels carrers de Calella (foto: Paco Sánchez)

Arribant al refugi de Pradell

ser totalment adversa amb ratxes de vent superiors als 90 Km/hora, temperatures de -17º i una visibilitat força nul·la, posant a prova l’esperit d’aventura dels participants. És per això que l’organització va haver de buscar la màxima seguretat durant tot el circuit, instal·lant quatre controls de pas i col·locant balises fluorescents, a més a més dels senyals convencionals.Al punt més alt del circuit, el Pla de les Someres, a on amb més força bufava el

vent, es va repartir brou calent per tal de fer més suportable l’esforç dels raquetistes. A partir d’aquí i en plena baixada, el temps es va anar asserenant i, al final, alguns vam poder gaudir de la claror de la lluna. La neu abundant ens va permetre fruir de la muntanya en el seu estat més pur.Es va donar la sortida a les 19.20 h. i l’equip escombra va tancar la prova a les 23.15 h. Tot seguit es va fer el sorteig dels obsequis de la Federació, tot i que l’Agrupació, durant la inscripció ja va regalar una tassa d’alumini a tots els participants, pensant precisament en el brou que vindria després. El caliu de satisfacció i relaxació es va mantenir fins més tard, ja que tot l’equip organitzatiu i una cinquantena de participants van escollir de sopar i dormir al refugi.El nombre total d’inscrits va ser de 118 persones, de les quals 101 van prendre la sortida. L’organització va disposar de 20 col·laboradors que van tornar tots enfredolicats però que es van reconfortar ràpidament per l’agraïment i les felicitacions rebudes per part de tots els participants.Us esperem l’any vinent, ja sigui de dia com de nit. Gràcies a tots. Sou collonudes i collonuts!

Un any més l’Agrupació ha celebrat el Carnestoltes i aquesta vegada les disfresses han estat de bruixes i bruixots sota el lema de “PÒCIMA” ANTI-CRISIS i ens hem presentat, com ja acostuma a ser habitual a dues rues: a Mataró i Calella.

Sortida de la prova del circuït de la FEEC

Recuperant l’alèEl Pla de les Someres hem quedat tiesos del vent

Enguany s’han afegit amb nosaltres altres companys de la plaça Occitània per ampliar més i millor el grup, i per passar-ho bé fent el ximple. A més aquest any hem guanyat un 6è lloc a Calella amb trofeu inclòs.

24120

EL DORADO “FREERIDE” VALLNORD 2009 (12a Edició)

.El Dorado va posar el seu punt i final el passat diumenge 15 de febrer al sector d’Arcalís de Vallnord. 17 “riders” es van disputar el pódium en un espectacle inigualable mercès a la qualitat de la neu i dels propis riders que van arriscar-se al màxim en els descens: Tato Vasiuk amb esquís i Sergio Arjona amb snowboard, foren els vencedors d’enguany, en una final de pel·lícula. Ha estat un somni fet realitat. Les fortes precipitacions caigudes a les muntanyes d’Arcalís la setmana anterior deixaren espessors de més de 250 cm. de la millor neu.El dissabte 14 de febrer despertem amb una estació totalment verge, sense cap traça però amb un fort vent que tingueren d’encaixar tots els participants i amb una temperatura dalt del cim del Pic Cataperdis (2.804 m.) de -20º.Després del “briefing” i la revisió dels ARVA de tothom, es va pujar als cims escollits per la direcció tècnica. El Pic Cataperdis està format per una serralada d’immensses roques amb grans canals i “couloirs” a més d’esplèdides pales finals fins la pista d’El Túnel. Les temperatures variables dels dies anteriors deixàren una neu seca però difícil de practicar cosa que obligava a retrasar el pes per evitar dificultats en els descens. Les caigudes en bomba foren difícils de recuperar i alguns tingueren seriosos problemes. Raúl Díez va obrir la competició. A continuació fou el torn de Jordi Tenas com “Rookie” de la passada edició. Aviat destacaren els noms més significatius, però amb algunes sorpreses, com Mikel Alberdi, David Vicente o Joaquín Vena, classificats a la prèvia de Boí Taüll i no tan freeriders, que foren molt aplaudits entre el nombros públic assistent a l’espectacle.Superat l’equador de la competició, els “riders” Martí Imbert, Tato Vasiuk i Jean Michel Gaudin, destacaren per el seu gran nivell, tècnica i facilitat de fluidesa en els seus descens.Dels 30 “riders” que disputaren la semifinal se’n classificaren 17. Sense accés a la final van quedar Mónica Font, Anna Prat, Míriam Marco, Jorge Luís Mena, Gonzalo Vàzquez, José Antonio López “Cani” o Jaume Puigdengoles, entre els més destacats.

Bruno de la Barrera en acció Jean Michel Goudain en acció

Activ

itats

real

itzad

es

El podi general

El diumenge 15 de febrer, tothom sabia els temps que ens esperaba però encara va ser millor del previst, sense dubtes, un gran regal de la “méteo”.El gran dia es va fer més gran per moments, l’eufòria i bones senssacions eren patents a les cares dels “riders” mentre visualitzaven el gran cim de La Bassera Negre i ja rebatejat com a Cim d’El Dorado (2.810 m.)El trasllat al cim el va fer en Sam amb l’helicopter d’Heliand i en poc temps es situaren tots als seus punts de sortida. Jorge Luís Mena va tenir l’honor d’obrir la competició, marcant una línia realment tècnica i fascinant.Cal destacar la gran quantitat de públic present i que s’anaven apropant al llarg de la competició, entre aplaudiments i astorats en cada una de les línies que s’anaven succeint.Destacaren les bones baixades de Joan Sabater, Bruno de la Barrera, Suso Folgar, Eduard Carreras, David Vicente, Juliana González i Dani Fornell que sense puntuar a causa d’una caiguda i pèrdua dels esquís al finalitzar la seva línia, impressionà espectacularment a tots els presents. Però encara faltava la

demostració de Jean Michele Gaudin que va impressionar per la seva gran fluidesa i capacitat de domini dels esquís. Mati Imbert que va sorprendre saltant grans roques i planxant perfectament i a Tato Vasnik, un dels millors “riders” del planeta, que no va decepcionar en cap moment. Sergio Arjona i Ramon Barbé, 1r i 2n lloc al pódium, així com Sergio García “Willy” en telemark i la gran participació de Juliana González que va ser l’única dona classificada entre els 17 millors per a la final.No va ser una bona edició per David Pujol que es va trobar en una situació realment difícil, el temps el va penalitzar amb un 13è lloc de la general.El Dorado Freeride ha estat de nou l’espectacle més gran vist mai als Pirineus. Felicitacions i agraïments a l’estació andorrana de Vallnord. I ara, sense parar, es retroalimentem de nou per començar a preparar la propera edició que esperem i desitgem que segueixi convertint-se un un espectacle únic.

25121

CERTASCAN 2009: 23a Prova d’Esquí de Muntanya

Novament a l’entorn de la Pleta del Prat, i dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ha celebrat la ja tradicional cursa Certascan que organitzem cada any a Tavascan. Enguany hem arribat a la 23a edició, i ha estat puntuable per a la 25a Copa Catalana d’Esquí de Muntanya en la modalitat d’equips. La temporada de neu ha estat molt bona i especialment a l’Alt Pallars. A l’inspecció prèvia feta la setmana abans, es va veure viable recuperar el sector del Ventolau. Així que varen definir-se dos itineraris aprofitant la línia natural que delimiten els cims del Ventolau, Coma del Forn i Campirme, incloent-hi una incursió pel sector de Unarre-Tres Estanys.L’itinerari sènior sortia de l’estació de la Pleta, enfilava pistes amunt fins a passar l’estació intermèdia i un pèl més enllà, al Pla de Melis, abandonava l’àmbit de pistes per endinsar-se al torrent de Mascarida. Passat el pal indicador de neu girava cap a la dreta per enfilar-se per una ampla pala fins al collet E del Coma del Forn, fins aquí coincidint amb el recorregut júnior. Aleshores es feia un flanqueig en curt descens per sota el coll del Forn i el pic de 3 Estanys per anar a cercar la base del Ventolau. Aquest s’ascendia per les pales del vessant SE i l’aresta fins al cim (control C4). El descens es feia per la pala SO canviant a la banda de Unarre i vorejant altre cop els 3 Estanys ens situàvem al peu de la canal NO del Coma del Forn, per la qual s’arribava directe al cim (control C7). Nou descens per les amples pales del Coma del Forn fins als estanys de Mascarida de dalt, on s’iniciava el darrer ascens per una bona pala per guanyar la carena del Campirme i tot carenejant fins el control C9, en un punt estratègic del gran pla que envolta aquell cim. Finalment es baixava des de un collet per amples pales a cercar el descens del torrent de Mascarida, el tram final del qual coincidia amb el camí de pujada. S’establí el control d’Arribada al mateix Pla de Melis. L’itinerari júnior retallava des de el collet E del Coma del Forn. S’enfilava per l’aresta i carena fins el cim del Coma del Forn. Tota la resta era idèntic al dels sèniors. Els desnivells acumulats positius foren de 1.730 m. i 1.205 m. respectivament. L’itinerari curt s’oferia com a alternativa

Preparats per la sortida (foto: Lluís Hugas)

Pujant la canal (foto: Loli Salvador) (foto: Josep M. Parera)

Activitats realitzades

per Joan Vallbona

“popular” però la majoria dels sèniors optaren pel llarg. En aquesta ocasió i donada l’alta ocupació de l’hotel de Tavascan ens van cedir, per a les inscripcions i recepció dels participants, el nou local del Centre d’Interpretació de l’Aigua, amb una gran sala polivalent amb capacitat per a més de100 persones i que gairebé va quedar petita durant el “briefing”.Amb un petit retard motivat per la incorporació a la presentació de les darreres dades i fotografies preses per l’equip de muntanya, va tenir lloc pels volts de les vuit del vespre la xerrada explicativa de la Cursa.El matí de diumenge es va llevar molt ennuvolat i una mica plujós al poble. A les parts altes es va traduir en uns 5-15 cm. de neu nova i un ambient força rúfol. Ens veiérem obligats a tornar a obrir la traça del dia abans, que era tapada. Amb tot, la nevada, que no es va aturar fins poc abans de donar la sortida, va continuar ocultant la nova traça, la qual cosa va obligar als dos equips capdavanters a rellevar-se. L’itinerari es va mantenir igual, tret dels darrers 100 m. de l’ascens al Ventolau que es van suprimir per manca de visibilitat. Si més no, els participants varen poder gaudir dels descensos amb neu pols. Podríem dir que la meteorologia ens va ser adversa però en canvi, per manca de neu no vam haver de patir gens.A l’arribada es va oferir l’avituallament amb la ja tradicional butifarra, pica pica i begudes.Cal destacar l’extraordinària participació fregant el rècord absolut amb 71 equips. La nota negativa fou la falta de trofeus diferenciats per altres categories femenines. En conjunt va ser una magnífica jornada d’esquí de muntanya i els participants van mostrar-se molt satisfets. Ressaltar l’incidència d’un lesionat de genoll, no gaire important, i que finalitzada l’entrega de premis, a l’hotel Llacs de Cardós, es va fer el sorteig de material amb el que es va cloure la jornada.

La sortida de la Plata del Prat (foto: Núria Cot)

Podi:Primer absolut “ex equo”: Joan M. Vendrell “Punky” i Dani León Marc Solà i Marc Pinsach Tercer: Josep A. Gastón i Xavier SadurníPrimer femení: Marta Riba i Valèrie Lafitte

Tres instantànies de la FAS-2009; 1- Traces de Foc. 2- Descens Xinès. 3-Ritmes de Muntanya

Telemark1-Albert Bross2-Adrià Millán3-Sergio Gacía

La F.A.S. és una competició organitzada per l’associació Dr. X que es va portar a terme del 18 al 20 de febrer a la Pleta del Prat (Tavascan) amb intenció d’oferir als amants del “freeride” un escenari a on donar via lliure als seus deliris.Ritmes de Muntanya (“Freeride”), Descens Xinès (descens en grups), ”FreeNigth” (“Freestyle”), i Traces de foc (“Freeride”), són les quatre proves que formen l’esdeveniment F.A.S., un quadre prefecte a on el “rider” no solament brilla en el descens, si no que també haurà d’afrontar la dura pujada de la Ritmes de Muntanya, l’allau humana del Descens Xinès, el ferro de la “FreeNight”, o la inclinació de la Traces de Foc. L’organització ha pogut tornar a crear aquest tipus d’escenari que tant agrada a “riders” i seguidors del “freeride”. A diferència d’anteriors edicions, la puntuació l’han determinat tres jutges especialitzats per agilitzar les classificatòries de quatre proves, en les modalitats d’Esquí, “SnowBoard”, i “Telemark” amb un propòsit i la màxima seguretat. S’ha trobat a faltar a David Sanábria entre els corredors, ja que les lesions no li han permès participar, tot i així a la llista de “riders” hi figuren els noms dels millors del “Freeride” nacional i també noms d’internacionals tan coneguts com Tatto Bassiuk (Argentina), Will Brommelsiek (U.S.A.) o Poul Siljama (Finlàndia). Un no queda indiferent després d’haver estat a la F.A.S. i com organitzador he pogut veure com més enllà del que es pugui imaginar, els nostres “riders” condueixen bé, molt bé, i mercès a la F.A.S., totes i tots els amants d’aquesta especialitat poden demostrar com les gastem als Pirineus, un recó de món a on mana la roca.

RESULTATS:


27123

F.A.S. “FREERIDE ANDREU SANÁBRIA” 2009 La més dura dels Pirineus...

per Thor Sanábria (fotos: Indi)

Ski home:1-Oliver Llobet2-Marc Prats3-Jordi Ll. Mena

Ski Dona:1-Anaïs Aleix2-Diana Ribera3-Mònica Tomàs

Snow Home1- Lloc Navarro2-Faust Punsola3-Mikel Alberdi

Snow Dona1-Yasmin Fransech2-Arami Aleix3-Mònica Font


COLLDEJOU-LA MOLA-LA MIRANDA-PRATDIP (SORTIDA COL·LECTIVA DE MARÇ)

29125

La serra de Llaberia, un paisatge diferent

de la Dòvia. Som a la part baixa del salt d’aigua que abans hem vist des de dalt; el Racó de la Dòvia. Baixem pel mateix corriol fins la pista de Pratdip, fins un antic forn de calç. Cal vigilar, ja que estem al territori dels “dips”, si pareu l’orella és possible que escolteu els seus crits. En poc més de mitja hora, si no ens ataquen aquestes bèsties, estarem a Pratdip.Pratdip (245 m.) és una població del Baix Camp situada dalt d’un turó a la dreta del barranc de la Dòvia. No podem deixar d’esmentar la llegenda sobre la seva fauna singular, famosa i distintiva; el “dip”. Tan és així que el “dip” dóna nom al poble i vida al seu escut. Segons la tradició els “dips” eren gossets de color fosc que vivien fora del poble i de vegades seguien els traginers durant la nit, i aquells homes esparverats només distingien, en la foscor, uns ulls ferotges que els escodrinyaven. També feien estralls en el bestiar i es limitaven a veure’s la sang de les víctimes, fet que els va donar fama de vampirs. Es deia que el “dip” era un autèntic vampir que posseïa la facultat de transformar-se en altres éssers. Mai se’n va capturar cap, però en algun moment del segle XIX desaparegueren per sempre. Aquests “dips” emblemàtics ja eren representats en el retaule de Santa Marina de 1602 i també en el de 1730. Aquest darrer, sobre un fons daurat, es retallava el relleu negre del “dip”, amb la cua aixecada i una llengua rogenca que sortia de l’amenaçadora boca, conferint-li un aspecte diabòlic. També s’utilitzà en el segell municipal des de 1700. Avui, el monument al “dip” de l’entrada del poble ofereix una imatge més amigable que aquells llegendaris gossos vampirs.Recordem que al mapa s’hi descriu una ruta per les Crestes de la Seda, però que avui ens hauria alentit massa l’excursió. No deixeu de fer-la així que pugueu, és realment molt maca. I volem donar les gràcies pel seu recolzament humà i logístic a Pep Lluís Cros de Reus i Pere Castellví de Salou, que a més ens ha fet de guia local i de ben segur que sense els seus consells aquesta sortida no hauria estat tan bonica.

El 22 de març de 2009 va tenir lloc aquesta sortida per la serra de Llaberia, als límits entre les comarques del Priorat i el Baix Camp. Trenta-cinc foren les persones ompliren l’autocar que va sortir a les set de matí en direcció a Colldejou.Colldejou (431 m.) és una població situada a la façana meridional de La Mola i el seu terme municipal és abrupte i tancat, ocupat principalment per boscos i prats, comptant amb una agricultura gairebé testimonial a on encara hi perdura la ramaderia i el turisme comença a ser-hi rellevant. Comencem a caminar al Coll Roig i després de seguir uns cinquanta metres per la carretera de Colldejou a la Torre de Fontaubella ens enfilem ràpidament cap a la Mola de Colldejou. Estava previst pujar par la Canal del Mig, però finalment ens vàrem decidir per la Canal de la Cova, per ser més agraïda de pujar. A pocs metres del cim hi ha la cova que dóna nom a la canal. Aquesta cova travessa perpendicularment tota la muntanya i l’altra sortida dóna lloc a una balconada natural situada a sobre de Colldejou, des d’on s’albira una ferma panoràmica amb el mar con a teló de fons. Dissortadament el temps ens limita i no podem explorar la cova en aquesta ocasió i només veiem l’entrada per aquest costat. En pocs minuts som dalt del cim a on hi fem una aturada per esmorzar.


per José Luís Rodriguez (fotos: Josep M. Parera)

Dalt la Mola de Colldejou

Des de temps immemorials la Mola de Colldejou ha estat una lloc de pastures i per posar un exemple direm que a Colldejou encara s’hi troben formatges de cabra elaborats artesanalment.A la part més alta del cim hi ha una antiga torre de guaita d’uns set metres d’alçada, envoltada per un mur de protecció i un fossar. Aquesta talaia permetia el control sobre el mar i l’interior. Des d’aquí la panoràmica sobre el territori és espatarrant.Reprenem el camí de baixada cap el coll del Guix. A pocs metres de la torre trobem el Bassot de La Mola, destinat als ramats. Passem pel Portell de les Processons i en poca estona estem Coll del Guix.A partir d’aquí agafem la pista cap el Barranc dels Estrets de Maçanes i al cap de poc la deixem a la dreta per seguir la variant 3 del GR7 per un bonic i arranjat corriol que puja suaument entre alzines i roures fins a Lo Portell de Llaberia, a on ens espera una panoràmica espectacular. Deixem el GR7 que va a LLaberia i tombem sobtadament a l’esquerra. Amb molt de compte fem tota la cornisa fins arribar a la part més alta de La Miranda, amb radar meteorològic inclòs. Abans hem passat per La Foradada, un lloc impressionant, no apte per als qui pateixen vertigen.Fem drecera cap el Collet del Colivassos on empalmem amb el PR-C 90 i que ja no abandonarem fins a Pratdip. Passem per la Font de les Amares, petit toll d’aigua ple de vida amb alguns amfibis. Aquí veurem murs de pedra seca que ens recorden el seu llarg passat i ho aprofitarem per aturar-nos a dinar.Després continuem de baixada i a pocs metres trobem la Font de Ferro, i més endavant arribem a un lloc imponent, un penya-segat des de on s’hi pot fer un emocionant ràpel. Compte!Comença la baixada més pronunciada i aviat passem pel Portell La Miranda de Llaberia, vèrtex geogèsic i radar meteorològic

30126

Notici

ari...

“ELS MIL·LENARIS”Si voleu venir ens trobem tots els dimecres

de 8 a 10 des vespre...REPASSEM EL TRIMESTRE

El nou Arxiu de l’Agrupe.-

Arribada de la Flama del Canigó.- Un altre any l’Agrupació ha tornat a estar present a la llista d’entitats que col·laboren en la celebració de l’arribada de la Flama del Canigó per Sant Joan. Davant l’Ajuntament es va rebre la flama per la vigília de Sant Joan i es van repartir torxes als qui ho havien demanat. L’Agrupació va portar la seva torxa al nou local. Com havíem avançat ara fa un any, hem pogut estrenar un paveter elaborat per en Joan Solà i que forma part d’un espai important de l’actual Agrupació.

INFORMACIONS GENERALSAltes de socisUs comuniquem que les últimes altes que s’han registrat han estat les següents:-Marc Gimenez Caminada -Sergi Lugo Bascuñana -Eva Oliveras Turull -Enric Prat Prat -Raquel P. Sánchez Àlvarez -Anna Fernández Yébenes-Joan Maynou Fernández -Gemma Figueras Balaguer-M. Victoria Arcediano Sánchez -Jan Bosch Schips-Sonia Gracia López -Nil Ortigosa GraciaEfemèrides 1959-2009 “Fa 50 anys del Primer Curset d’Escalada” i altres coses.- No voldriem deixar passar l’esdeveniment, sobretot per informar a les noves generacions de l’entitat, de situacions i succesos passats ara fa 50 anys i que vàren incidir en el futur de l’Agrupació.Abril. Josep Sans i Parera, nou president, en substitució a ? Montells.Estiu. Cosme Pujades i Oliveras, Primera ascensió mataronina al Montblanc.Agost. Nou BUTLLETÍ, bimensual i en castellà.Tardor. Primer Curset d’Escalada; 16 cursetistes Octubre. Josep Montesinos, Primera escalada mataronina al Cavall Bernat de Montserrat.Queda ben demostrat que va ser l’esclat de moltes coses en un mateix espai de temps i això no és mai per casualitat. Fons: “Fulls Santa Maria” núm. 64 P. Tió, “Llibre Centenari” V. Ligos i Cingles núm 89 M. Punsola (25-03-09 J.Corominas)

Sopar d’estiu 2009.- El passat divendres 19 de desembre tingué lloc aquest tradicional sopar. Enguany ens hem tornat a trobat al restaurant La Troca un total de quaranta-cinc persones per celebrar-ho. Com ja és habitual, es va acabar amb un sorteig de regals per a tothom

el grup del sopar d’estiu(foto: José Lluís Rodriguez)

l’altre cap de taula(foto: Anna Pons)

Al Campament General de Catalunya (1973) va portar un generador (per primera vegada va haver-hi llum elèctrica en un campament), i al Campament de Tardor (1974) va ser nomenat míster paella. Després amb el pas del temps es va anar distanciant. No va estar en primera línia, però com molts, va continuar mantenint-se com a soci de l’Entitat fins al final. Bona ruta!

La façana (foto: Salvador Alsina)

Alcalde i President (foto: Joan M. Labrador)

La façana (foto: Salvador Alsina)

Gent de l’Agrupe (foto: Joan M. Labrador)

L’hora del brindis (foto: Joan M. Labrador)

No hi podien faltar (foto: Joan M. Labrador)

Va morir a Mataró, el 24 d’octubre de 2008, tenia 77 anys

10è Campament Tardor al Corredor (1974) (fotos: Josep Corominas)Foto esquerra: Pitu Mas, Marta Cirera (miss paella) Enric Freixenet

(mister paella) i a terra, Teresa Riu, Dolors Luque, Toni Sors i Carme JuliàFoto dreta: Ramon Armengol, Peiris pare, Enric Freixet i la nena

Aura Cortina Corominas

cingles 93

Documents