ww

w.b

ondi

a.ad

/ te

l. 80

8 88

8 / f

ax 8

28 8

88

Dilluns, 23 De novembre Del 2015 nm. 2.942 / Any 12

Regalsexclusius!

REGALOSEXCLUSIVOS!

EXCLUSIVEGIFTS!

CADEAUXEXCLUSIFS!

Aconsegueix aquest regal per la compra mnima de 100 a qualsevol de les nostres perfumeries del Principat dAndorra. No acumulable a daltres promocions i/o descomptes. Promoci vlida ns a exhaurir existncies. Consultar les condicions a linterior de la botiga.

Aconsegueix aquest regal per la compra mnima de 100 a qualsevol de les nostres perfumeries del Principat dAndorra. No acumulable a daltres promocions i/o descomptes. Promoci vlida ns a exhaurir existncies. Consultar les condicions a linterior de la botiga.

Aconsegueix aquest regal per la compra mnima de 90 a qualsevol de les nostres perfumeries del Principat dAndorra. No acumulable a daltres promocions i/o descomptes. Promoci vlida ns a exhaurir existncies. Consultar les condicions a linterior de la botiga.

OBRA CIVIL / EDIFICACIESTRUCTURES

Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes / Pedrers / Gruistes / Cap dequip

Av. Joan Mart, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 971nova.constructora@andorra.ad

Tamb ens trobar www.bsa.ad

Ms serveis, ms banca, ms online!

els 100 primersAra, atenci al client 24h en el nostre per l.

Pensi en el futurPLANS DE PENSIONS BSA

Compromisos i participaci activa del pas a la COP21El Principat va ser un dels primers pasos a expressar les seves intencions, que es troben en els objectius ms ambiciosos per frenar laugment de temperatura

ANDORRA pgina 9

El bus dOrdino registra 10.500 usuaris el darrer any

espORts pgina 14

El Lusitants aprofita lempat del derbi colomenc i ja s segon

espORts pgina 14

Un VPC amb moltes baixes no pot amb el Saint Orennais

Volem que els turistes de curta durada tinguin una oferta de salut

durada tinguin una oferta de

ANDORRA pgina 8

Farr anuncia un nou pla de viabilitat per a Naturlndia

El MoraBanc Andorra sestrena a casa davant un rival dentitat

espORts pgina 13

jONAthAN gil

Avui s NOtciA pgina 3eNtRevistA AFraNCESC LPEz GiLpgines 6 i 7

2 Dilluns, 23 De novembre Del 2015

FARMCIES DE GURDIA

CATAL EXPRS

TELFONSURGNCIESServei Urgent Mdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000Urgncies (la Seu) 973 35 29 42Hospital (la Seu) 973 35 00 50Transport Sanitari Programat 871 116Creu Roja 808 225Policia 110Policia Municipal (la Seu) 092Mossos dEsquadra 088Bombers 118 Bombers (la Seu) 085Ambulncia (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115Andorra Telecom (Inf. nacional) 111Andorra Telecom (Inf. internacional) 119

Dinters

Andorra la Vella Farmcia GuitartC/ Prat de la Creu, 59-65- Tel.: 825 033

Pas de la Casa Farmcia de les PistesAv. dEncamp, 9 - Tel.: 856 580 - 347 958

Quina paraula catalana hem demprar per evitar el barbarisme *chequeo?

Hem demprar revisi mdica o reconeixement sistemtic.

La revisi mdica ser a les vuit del mat.

Av. Santa Coloma, 18 (30 m prquing Giberga)

Per any nou,desitja VIDA SANA

per NADAL,regala SALUT

del 20/11 al 12/12segona unitat

-50% enSUPERMERCAT

menja millor productes ECOLGICS

i artesanals del Pirineu

fruites iverdures

ecolgiques

Preus vlids fins al 25 de novembre. Excepte error tipogrfic o fi dexistncies.Oferta destinada al consumidor final.

Centre ComercialSANT JULI

SECRETISIMAtampons amb

aplicador super /normal

1,79/u.SECRETISIMA

SANsuavitzant concentrat

1,5L, aigua marina /oral / sol i mar

1,35/u

Nt/r

EL TEMPS

EL FRED ES QUEDA AL PIRINEUAquesta setmana hi haur alts i baixos en les tempe-ratures, per de cap manera arribaran a valors tant extrems com els que hem viscut tot el mes de novem-bre. El fred ha arribat i es quedar al Pirineu amb ms o menys intensitat. De moment, avui esperem un dia marcat per les baixes temperatures amb gelades tot el dia a les zones de mitja muntanya. El vent bufar moderat amb algun cop fort als cims del nord-oest. El cel amb moltes clarianes i sol al sud i ms nvols al nord sense descartar alguna feble nevada. Dem pugen les temperatures, per dimecres un nou front deixar nevades a cotes dentre 1.600 a 1.900 metres. Que tinguin un BonDia.

Avui 10

13 10

-2

-1 4

mn.

mn. mn.

max.

max. max.dimecres

-11/-5

-5/4

-3/6

-2/9

-2/10

0/11

-3/7

-4/5

-6/2

-5/5-1/13

dimArts

-3/6

3Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Avui s notcia

Treballem per fer ms fcils els moments ms difcils ... Incineracions (concessi ofi cial) Trasllats internacionals Repatriaments

Venda i collocaci de lpides Servei de floristeria nacional i internacional Gesti integral de trmits per defunci

C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany Tel.: +376 86 66 32 80 71 80 Fax: + 376 86 68 32 80 71 72

A final de mes arrenca a Pars la COP21, tamb coneguda com la conferncia sobre el clima, una trobada en la qual hi seran pre-sents representants darreu del mn que intentaran aconseguir un comproms ferm dels estats per prendre mesures que aturin el creixement constant de les temperatures a conseqncia del canvi climtic. Andorra hi pren part i vol fer-ho amb una partici-paci activa, sent present durant tota aquesta cimera, a travs de dos tcnics dels ministeris de Medi Ambient i dAfers Exteri-ors, dels responsables de Medi Ambient, de la titular de la car-tera i tamb amb la presncia del cap de Govern.

Andorra t la ferma voluntat que aquesta trobada serveixi per mostrar el comproms a nivell internacional en matria medi-ambiental i, de fet, va ser dels primers pasos, concretament el nov, que va presentar les con-tribucions que estava disposada a fer per combatre el canvi cli-mtic. Daquesta manera, tot i que limpacte de les emissions dAndorra a nivell global seria del 0,00112%, es vol demostrar que hi ha la determinaci de fer el possible per contribuir a frenar aquest increment constant de la temperatura mundial a conse-qncia del canvi climtic. Aix, shan comproms a dur a terme un seguit de mesures que han de suposar una reducci de les emis-sions en un 37% dara al 2030, en la lnia que lincrement de la temperatura se situ per sota dels 2 graus al llarg del segle XXI. s important la visibilitat, el rol exemplar que es pugui donar,

destaca la ministra de Medi Am-bient, Agricultura i Sostenibili-tat, Slvia Calv, posant en relleu totes les accions que sest dispo-sat a implementar, com a pas, per aportar el gra de sorra en la lluita contra el canvi climtic.

A ms a ms, el fet que es faci a Frana serveix tamb per fer que aquesta COP21 sigui encara ms present, ms propera a la ciuta-dania i ja shan fet algunes acci-ons, com xerrades a les escoles, i es preveu presentar a principi de desembre el balan de les accions endegades en el marc del Llibre Blanc de lEnergia. De fet, tant el director de Medi Ambient i Sos-tenibilitat, Marc Rossell, com la tcnica de Medi Ambient, Nat-lia Rovira i el director de lOficina de lEnergia i del Canvi Climtic, Carles Miquel, destaquen el fet que aquesta COP s diferent de les que han tingut lloc en edici-

ons anteriors, amb la qual cosa ss ms optimista que pugui comportar compromisos ferms dels pasos per dur a terme me-sures que contribueixin als objec-tius que puguin sortir daquesta trobada que es dur a terme a Pa-rs durant dues setmanes.

Andorra, com a petit pas, tindr tres fronts de treball, aquell que laline amb els pe-tits estats que busquen que els compromisos que surtin de la COP21 tinguin en compte la di-mensi reduda i les dificultats que es tenen per implementar certes qestions burocrtiques. De fet, ja hi ha hagut una feina prvia que ha servit per fer bloc en aquesta qesti per reivindi-car que aquestes necessitats es tinguin en compte en el redactat final. De fet, en les reunions pre-paratries prvies que shan dut a terme Andorra, juntament amb

Mnaco i Liechtenstein es van abordar aquestes dificultats per aconseguir que siguin tingudes en compte i, de fet, sha incls en la declaraci inicial com a ne-cessitats especfiques i situacions especials.

Andorra tamb pot fer front com amb la xarxa de pasos iberoamericans, amb els quals t previst compartir experincies i establir cooperacions.

Des de fa un temps, tam-b, Andorra treballa de manera conjunta amb els estats vens, Frana i Espanya, ja que des de Medi Ambient remarquen la im-portncia del treball en xarxa. En aquest sentit recorden lob-servatori pirinenc per al canvi climtic que pretn el treball en xarxa amb altres massissos mun-tanyencs europeus. Aquesta coo-peraci, tal com posen en relleu, tamb serveix per posicionar el

pas a nivell internacional i do-nar-li visibilitat, tenint en comp-te, tamb, limpacte que el canvi climtic pot tenir per al pas.

Tal com sha esmentat Andor-ra preveu una participaci molt activa en aquesta COP21 i de fet ja sha dut a terme un treball previ important, amb diferents reunions i sessions preparatries (a ms de les reunions setmanals que els responsables duen a ter-me al ministeri).

Un dels aspectes positius que destaquen del comproms que sen pugui derivar respecte de trobades sobre el clima anteriors s que els objectius es revisaran cada cinc anys, tal com remarca la ministra de Medi Ambient que posa en relleu que els que Andor-ra ha posat sobre la taula es po-den complir amb escreix.

Cal recordar, a ms, que An-dorra forma part de la convenci marc de la Nacions Unides sobre el canvi climtic i que el 2014 sha sotms al primer informe de valoraci biennal. Diferents experts van dur a terme una va-loraci i sha posat en relleu que la majoria dels continguts del do-cument han estat validats.

Cada proposta que es faci en aquesta COP21 ser revisada i una de les qestions importants, tal com destaquen els respon-sables de Medi Ambient, s que sigui un protocol vinculant i en el qual cada pas posi per escrit el que est disposat a fer i com. Tamb es remarca que els grans emissors tamb estiguin dispo-sats a agafar aquests compromi-sos i a revisar-los cada cinc anys. Per tant, i a priori, aquesta con-ferncia que se celebrar a Pars sembla que pot comportar aven-os importants.

Compromisos ferms i participaci activa dAndorra a la COP21

Cimera sobre el canvi climtic

M.F.andorra la vella

Una de les reunions preparatries que se celebren cada setmana al ministeri.

m.f.

Va ser un dels primers pasos a expressar les seves intencions, que es troben en els objectius ms ambiciosos

OPINI4 Dilluns, 23 De novembre Del 2015

La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi dareny-Plandolit GeReNT Ricard Valls dIReCToR de MRQueTING oliver PuiggalboNdIa dIReCToR Marc Segals CaP de RedaCCI Marta Fernndez RedaCCI Mireia Suero, Juli Rodrguez, andrs Luengo, Vctor duaso CoRReCCI M. ngels Sala MaQueTaCI Ldia Jo, Reinaldo Mrquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil, CoMeRCIaL I adMINISTRaCI Joan Nogueira, Virginia Yez dISTRIbuCI Premsa distribuci TRaNSPoRT Imprintsa.

Carrer baixada del Mol, 5. andorra la Vella.Telfon: 808 888 Fax: 828 888 adrea electrnica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

DIRECTORI

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secci de Tribuna. Lopini del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perqu les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telfon i parrquia de residncia.

Avs SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecci de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part dun fitxer automatitzat, a qu acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual s la gesti dels missatges SMS. El responsable del fitxer s la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, dacord amb el contingut rebut a la redacci del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicaci i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secci. LUSUARI es compromet a fer un s adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb carcter enunciatiu per no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incrrer en activitats illcites, illegals o contrries a la bona fe i a lordre pblic; (ii) difondre continguts o propaganda de carcter racista, xenfob, pornogrfic, illegal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenfobs, racistes, pornogrfics, que atemptin contra la joventut o la infncia, lordre o la seguretat pblica o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicar cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. Lusuari sobliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes illcits o contraris al contingut del present Avs Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. Lusuari garanteix que la informaci, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves prpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecci de dades personals ni cap altra disposici legal. La informaci, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que lusuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservar el dret a usar-les de la forma que consideri ms adequada. La relaci entre LA VEU DEL PoBLE i lUSUARI se sotmet a la jurisdicci del Principat dAndorra.

dipsit Legal aNd. 114-2004

Des de un punt de vista quntic un home pot ignorar la idea bsica que els components fo-namentals del mn fsic sn cordes duna lon-gitud de lordre de la longitud de Planck que vibren en freqncies de ressonncia, per sap perfectament all que fa que se tinflin els ous, i larrogncia daquell galifardeu paleoltic sumada a la incmoda etapa hemorrodal per la qual estava passant, va fer que fos una mica ms violent del que era habitual. La primera hstia que va rebre ohaio Jack va fer que dun sol cop veis amb claredat totes les constel-lacions, estel per estel, dAlpha Centaure B a Kappa Velorum. La segona hstia el va traslla-dar a un pla metafsic, i va fer que comencs a recitar amb un angls dublins fora convin-cent un fragment de lUlisses de Joyce.

Ets un fill de puta, Farlop. Si hi ha una justcia krmica, arribar el dia en qu et veur reen-carnat en una bactria que habiti en els testi-cles dun bfal. A mi qu cony mexpliques de les inrcies provocades per lera digital, i del fo-ment dun tipus de coneixement fragmentat? Tanmateix s la negaci de la prpia cultura, que no consisteix a aprofundir en ella sin en rascar-ne la superfcie convertint-nos en insubstancials i insaciables. s ladveniment duna postcultura com lltim recurs dunes societats en decadncia on lnica identitat resideix, desprs de locs doccident, leclipsi de les ideologies, la mort de Du i la fi de la histria, a ser posterior a lanterior: cultura postmoderna, postindustrial, posthistrica. Els estmuls i impressions han reemplaat la reflexi i lanlisi, els extrems de la qesti semblen clars: a una banda, la possibilitat dobtenir respostes immediates i a laltra la fal-ta de temps i espai per meditar.

La qesti era densa. Vaig caminar vuit hores per Central Park. Una hora i mitja per aclarir el cap i sis hores i mitja per trobar la sortida daquella maleda espessor vegetal. Tenia els peus trinxats i lnic que em separava dun got de bourbon i un disc de Chet Baker eren les noranta-quatre escales de sempre. La senyora Doherty tenia el volum del televisor prou alt perqu els nadius daltres galxies fixessin la seva mirada en el nostre planeta. En obrir la porta, el telfon va estripar el silenci que co-bria les ombres del meu vell apartament.

Farlop, on dimonis eres? no havies deixat les classes de gimnstica rtmica?

La veu trencada del sergent Tomalsky dhomi-cidis sempre apuntava al front.

He tingut un dia llarg, Pete, seria interessant que fessis de la sntesi el teu objectiu principal.

Mhan dit que has estat fent preguntes sobre lera digital i el foment dun tipus de coneixe-ment fragmentat.

I qu, si ho he fet?

Dimonis, Farlop, et vull ajudar. Quina rela-ci tens amb la plataforma cultural Logopedes annims?

Per qu? Em vols ensenyar a dir setze jut-ges dun jutjat mengen fetge dun penjat men-tre mempasso una plata de canalons ?

Fa tres hores que el seu president s al dip-sit de cadvers. La cosa ha estat brutal, lhan trobat en pilotes, amb un ram de margarides a lanus i les ungles dels peus pintades amb un verd turquesa. Aquest any no es porta aquest color; els de criptomanicura ho estan estudiant.

Cabrons, cap pista?

Dimonis, Farlop, tu ets un dels principals sospitosos!

Qu tempatolles, Pete?

Hem trobat les teves empremtes, la teva pis-tola i quinze testimonis testificaran que than vist sortir del seu apartament a lhora de las-sassinat.

Vaig penjar el telfon tot girant-me lenta-ment.

Feia estona que mesperaves. Ja fa temps que hauria hagut de canviar aquell pany esquifit, Liz, Harriet, KellyHo has manegat tot dili-gentment, Jeremy.

He passat setze anys pensant com podia es-micolar-te la vida. Lodi que em rosegava les entranyes va forjar lestratgia del canvi de sexe per apropar-me a tu sense aixecar sospi-tes.

Et vas deixar un petit detall.

Quin?

El mostatxo amb restes de tomquet. Me nhauria hagut dadonar el dia que vas venir al despatx. Suposo que un bon escot fa minvar la perspectiva del que tens al davant.

El ressentiment s prendret un ver i esperar que laltre mori, una lli que Jeremy Vedder no havia aprs. Els records sescolaven amb claredat. La temperatura de laire, la lleugeresa de lnima una tarda destiu. Tenem 22 anys, rem joves, acabats de sortir de lacadmia de policia, companys, amics. Asseguts a les escales de Borrominis, la millor gelateria de Brooklyn, em va confessar que sestava pla-nejant operar-se els pmuls i els llavis per as-semblar-se a Raffaella Carr, i poder cantar a la boda del seu cos Explota mi corazn. Men

vaig riure a la cara. Li vaig dir que aquella de-fecaci esttica embrutava el llegat dels grans forjadors anatomistes del cos, aquella decisi era el portal dentrada a un clavegueram infec-te i obscur on la mediocritat abjecta pogus trobar un refugi purulent des don poder es-campar els mantres que havien indut milions de peregrins a abraar el nou axioma cartesi: Penso, em modifico els pmuls i els llavis, i si em sobren diners, mimplanto plomes de cig-ne a les celles; aix doncs, existeixo.

Lefecte devastador daquella crtica construc-tiva apuntava amb un 45. La primera descr-rega de plom em va travessar el pncrees. El xiulet de les bales va activar el meu instint de supervivncia i vaig actuar rpidament executant dos triples salts mortals amb tira-buix, i em vaig clavar a lorella duna de les aranyes de la lmpada. La inrcia centrpe-ta va desajustar els meus clculs i em va fer caure finestra avall 30 metres, colpejant-me tres cops amb lescala dincendis abans que un autobs mesclafs els metacarpians de la m dreta. Les dues cames trencades, lestrnum enfonsat, una lesi a la quarta cervical, la cla-vcula fracturada, prdua del rony esquerre i una lesi al lbul frontal dret que va fer que no pogus pronunciar mai ms la lletra m durant els caps de setmana del mes de mar. Les infermeres no podien contenir leixam de periodistes. Contemplar el sol rogenc del cap-vespre des del llit de lhospital em donava un cert conhort. Qu hi fem, en aquesta vida? Per qu lera digital no pot conviure amb un modus de coneixement crtic ?Per qu cos-ta tant controlar els moviments acrobtics? Per qu no podia deixar de cantar La, coca, la coca, me vuelve medio loca de Mcnamara? Vaig encetar un paquet de Lucky i un de xi-clets, vaig encendre el xiclet i vaig mastegar la cigarreta.

el cas de lera digital (2)

andorra ser un dels estats que ser present a final daquest mes i durant dues setmanes a la COP21, la conferncia sobre el clima que se celebra a Pars. i la intenci de lexecutiu s que la presncia an-dorrana sigui molt activa com, de fet, ho ha estat en la fase preparatria, ja que el pas ha estat un dels primers a presentar el document amb les me-sures que es compromet a tirar endavant per fre-nar lincrement constant de la temperatura global. Daquesta manera es vol demostrar el comproms a nivell internacional en matria mediambiental i la veritat s que el pas, donades les seves dimen-

sions i la facilitat per implementar algunes me-sures, pot tenir un rol exemplar en aquest mbit, la qual cosa seria molt important per al posicio-nament internacional. Si b les expectatives per a aquesta trobada eren inicialment molt elevades, a poc a poc han estat lleugerament rebaixades, per el que seria important s que surti un comproms ferm dels estats per dur a terme diverses accions per frenar lincrement de les temperatures i, en aquest cas, andorra tamb podr aportar el seu gra de sorra i haur de ser ferma en els compromi-sos que contragui.

un rol exemplar en medi ambient

EDITORIAL

Giorgi ShermadiniEl pivot georgia serigeix novament en protagonista en la victria del MoraBanc Andorra davant lUnicaja.

Justo RuizUn FC Andorra sense nima cau davant el Lloret per 1 a 2 i encadena dues derrotes consecutives.

DES DE SHERWOODJORDI SERRET I ESTOP

OPINI 5Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Francesc salvador

Quin desastre de mn! Guerres, injustcia, corrupci, pobresa, malalties, desigualtats, canvi climtic, narcotrfic, atur... Ara ens ar-riba la massacre de Pars. Qu fem? Qu ser dels nostres fills? Hem de quedar-nos de braos plegats i que ens treguin les casta-nyes del foc els altres i que mentrestant els rics siguin ms rics i els pobres es morin? I qui sn els altres? Els poltics?

Recordo amb claredat l11S a Nova York. La immensa commoci de latemptat de les Torres Bessones. Jo estava all. Havia anat ms duna vegada a dinar al restaurant Win-dows on the world que coronava ledifici. Si alg mhagus dit que aquelles massisses estructures serien totalment destrudes lhauria qualificat de boig... i les Torres Bes-sones van caure de forma espectacular. Si noms fa uns dies alg hagus profetitzat el que ha passat a Pars amb tanta policia i vi-gilncia lhaurem qualificat de visionari. I pren-ne nota, amic lector, ja nestan pre-parant uns altres. Estem davant dun drac amb mil caps, dun pop amb mil tentacles.

Els americans es van posar en gurdia i,

amb arrogncia, van iniciar una ms que desafortunada guerra, en la qual van mo-rir milions de persones i que no va arreglar res. Avui tenim una rplica inesperada i ja hi tornem a ser. Frana declara la guerra... Es-calada, tiren bombes i el mxim que aconse-guiran ser aixafar un cap del monstre. Un monstre que seguir viu amb odi a les seves entranyes.

Entretant els diaris han fet crrer rius de tinta omplint fulls i fulls sense dir res que valgui la pena. Shan desplaat a la capital francesa centenars de cadenes de televisi, milers de corresponsals i tots amb la ma-teixa can. Tot plegat, variacions sobre el mateix tema. Una prdua estulta de temps.

Tamb recordo que uns dies desprs de l11S va tenir lloc una celebraci solemne a la catedral de Filadlfia, en la qual hi havia el president, ministres i representants de les diferents religions. El millor del millor. Tots units davant la barbrie terrorista. El b i la ra enfront del mal i la desra. Que bons som els bons!

Jo, pobre de mi, anava mirant lespectacle a la televisi i rumiant sem va ocrrer que tot plegat era una gran comdia. Acabada la funci tots a caseta i tan tranquils. Limu-sines, helicpters i un bon sopar. Ja hem complert.

El que no estava tranquil era jo. Em pregun-tava i repreguntava el perqu . Poc a poc vaig arribar a la conclusi: sacrilegi, els culpables eren el conjunt dels senyors bons que es va reunir a la catedral, com mutatis mutandis, ho sn tamb de la massacre de Pars.

Que els terroristes sn assassins despietats i sanguinaris no nhi ha cap dubte. Per la gran pregunta s, per qu ? Qu els mo-tiva? Es tracta de gent cega i desesperada representants de milions de correligionaris que se senten discriminats, maltractats, hu-miliats. Vaig pensar en el poder de limperi-alisme que com un tanc passa per sobre de les persones i la seva dignitat; vaig pensar en les vctimes del conflicte israelopalest , en els malalts greus palestins que els aturen a la frontera dIsrael i esperen que morin per deixar-los passar, en els coets que els pales-tins disparen sobre Israel.

I avui a Sria, un bressol de la civilitzaci, bombardejada i destruda mentre el mn no fa res i com els seus fills, milions dells, arrossegant-se pels camins de lEst dEuro-pa passen fred i misria. Mares amb cria-turetes als braos. I en els infants africans

que sofeguen al Mediterrani, i els milers de morts amb les pasteres que senfonsen.

I daix qui en t la culpa? Tots plegats. Aquest occident egoista i ple de cobdcia. Els interessos dels poderosos de la Terra. Les grans potncies que ho volen tot i que geopolticament dominen el mn, fomen-ten les guerres i fabriquen armament per lucrar-se. La causa tamb rau en les desi-gualtats socials, la corrupci.

Tu i jo, pacient lector, podem fer poc. El meu petit granet de sorra ha estat repetir al meu entorn dues frases molt senzilles: mentre lhome creixi, pugi, treballi i prospe-ri pensant exclusivament en ell, contribuir clarament a la injustcia del mn i de retruc al terrorisme. Noms quan creixem, pugem, treballem i prosperem i pensem en el pros-me, en qu no estem sols, farem que el mn sigui millor i contribuirem a la pau del mn. Els altres, els altres... I no solament a nivell personal sin a nivell dempresa.

Com magradaria que aix ho sentissin els nostres nens de la boca dels seus pares i els seus mestres! Pares i mestres, animeu-vos. s el vostre granet de sorra. Les criatures sn esponges: feu que semplenin de ge-nerositat. Jo, si fos el ministre dEducaci, redactaria un text en aquest sentit per en-viar-lo a totes les escoles. Hem de fer alguna cosa. Sc conscient que sc un cndid. No s cap pecat.

TRIBUNA

Pars, Pars Per qu? Com s possible? Pares i educadors, ajudeu-nos!

6 Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Quin s lobjectiu del cls-ter de turisme mdic?

El que volem fer s liderar un projecte que agrupi al mxim despecialitats possibles, amb metges andorrans i que vin-gui a installar-se al pas, i que es pugui oferir als turistes que vnen a passar una estada uns serveis mdics de qualitat. Les persones que tenen un cert po-der adquisitiu, de classe mitja-na i mitjana alta, si vnen a An-dorra a esquiar o a fer compres i saben que hi ha uns centres de qualitat que els poden oferir as-sessorament, els pot interessar fer-se una revisi cardiolgica, de la pell o dels ulls. Es tracta doferir aix com a paquet dins de loferta turstica.

El clster de Salut i Benestar de la iniciativa Actua s un dels que tenen ms xit. Qu s el que atreu les empreses a installar-se a Andorra?

Andorra s una oportunitat extraordinria des del punt de vista mdic perqu ofereix una imatge nica del que s salut i benestar. s un pas que cont prcticament tots els serveis que pot necessitar una persona i tamb una naturalesa extre-madament ben conservada.

A ms, hi ha unes instal-lacions esportives de prime-rssim nivell mundial, tot i que malauradament Andorra no s encara prou coneguda arreu del mn, si b cada vegada ho s ms, com es posa de manifest a les competicions esportives, a les quals ve gent de tot arreu.

Es considera Andorra un in-dret especialment interessant en lmbit del benestar i salut. Per aix les persones que estem en aquest mn de la sanitat pensem que Andorra, amb el procs dobertura econmica, t una oportunitat extraordinria de poder estar ben posicionada en aquest sector.

Qu han fet fins ara per formar aquesta gran plata-forma de salut?

Nosaltres hem explicat aquest projecte a les diferents autoritats relacionades amb la salut, que han ents que aques-ta s una gran oportunitat que noms far que potenciar enca-ra ms el turisme dAndorra. El que volem, com he dit, s que les persones que vnen per fer una curta estada, de quatre o cinc dies, tinguin tamb una oferta de salut com pot ser fer-se una revisi mdica, un controls dels ulls, etc. Daquesta manera, si el grup es consolida, entraran a formar-ne part altres actors que estan en aquests moments pen-dents duna srie dautoritzaci-ons, com sn grups importants

de salut dEspanya; hi haur una plataforma extraordin-riament potent des del punt de vista doferta de salut. En aquest sentit, volem comptar tamb amb els molt bons pro-fessionals de la salut que hi ha aqu a Andorra i que tamb pu-guin estar interessats a formar part daquest grup. Lobjectiu s que a mitj termini hi hagi persones que vulguin venir ex-clusivament per passar uns dies i fer-se una revisi mdica i tor-nar-sen al seu pas perqu des del punt de vista qualitat-preu obtinguin un gran avantatge.

Aix doncs, es tracta que vin-gui turisme de qualitat...

La idea no s fer un turisme de salut low cost, abaixant els preus i fent les coses ms bara-

tes que ning, ja que la inversi en tecnologia i en infraestruc-tures s molt important. La pri-oritat daquest grup de turisme mdic s la qualitat, amb uns bons professionals i unes bones installacions. s a dir, que hi ha dhaver equipaments davana-da tecnologia perqu el client que vingui ser el que buscar.

Quines especialitats hauria dincloure aquesta platafor-ma de turisme mdic que sest posant en marxa?

Andorra s un pas i t el que t des dun punt de vista sani-tari. Penso que el comenament no pots ser gaire ambicis, sin modest. Hem de veure el que te-nim i el que podem oferir i fer-ho molt b, de manera que aix ens pugui comenar a donar un

cert prestigi entre les perso-nes que vinguin de fora, trac-tant-les b. En aquest moment hi ha el nostre grup de derma-tologia, els oftalmlegs, i diver-sos centres que ja han mani-festat linters per formar part del grup. El cert, per, s que ens falta gent, ens falta tenir la collaboraci dun grup car-diovascular, ja que aix s im-prescindible, com tamb ho s un grup de medicina de lesport dalt nivell, tenint en compte les competicions que acull el pas. Daltra banda, tamb ens falta un grup doncologia. Per tant la idea s oferir serveis mdics molt especialitzats que atre-guin persones interessades en aspectes concrets. Per exemple hi hauria dhaver un assesso-rament sobre tot el que repre-senta la medicina de lesport o sobre la medicina de la dona.

Aix doncs, encara falta un cert temps per obtenir fruits en aquest mbit?

s un embri que sest ges-tant i daqu a uns mesos ha de nixer una criatura, que estar constituda per uns grups de di-ferents professionals, i hi haur uns estatuts i una normativa, a ms dunes regles de bones prctiques i unes exigncies de criteris de qualitat rigorosos. Buscarem tamb acreditaci-ons internacionals perqu es compleixin els estndards de qualitat, ra per la qual els inte-grants daquests grups mdics shauran de sotmetre a unes inspeccions per poder-se acre-ditar. I s que s en aix en qu es fixen les persones que pu-guin venir com a clients.

Quin paper tindria en aquest procs lassociaci que integra les diferents empreses del sector mdic?

En aquest moment lassocia-ci ja est creada, amb una vin-culaci amb el clster de Salut i Benestar de la iniciativa Actua.

Andorra

Volem que els turistes de curta durada tinguin una oferta de salutEl president del clster de turisme mdic, Francesc Lpez Gil, explica que sest treballant per constituir una plataforma de professionals que permeti a Andorra posicionar-se com a destinaci de turisme de salut.

Volem que les persones que vnen per fer una estada curta tinguin tamb una oferta de salut. Els paquets turstics amb una oferta de sa-lut poden ser una realitat daqu a un any o un any i mig segons Lpez.

Francesc Lpez Gil, president del clster de turisme mdic

Juli RodrguezescaLdes-enGordany

jonathan GiL

ANDORRA 7Dilluns, 23 De novembre Del 2015

El que passa s que, com he dit, tot aix est prenent forma per-qu el que necessitem s comp-tar amb ms professionals dels que som. s a dir, que no po-dem oferir a la pgina dAndor-ra Turisme un turisme de salut format noms per pocs centres perqu seria insuficient. Amb el ress que fem, el que volem, doncs, s que hi hagi ms pro-fessionals de la medicina que diguin que estan interessats i vinguin.

Suposo que ja sest parlant amb alguns centres especia-litzats de fora...

El que nosaltres estem fent ara s parlar directament amb aquells collegues de la medi-cina que estan treballant a An-dorra i puguin estar interessats en el projecte. Pot haver-hi, per exemple, cardilegs o ginec-legs que ens diguin que ja tenen prou feina, tot i que el projecte sigui interessant i engrescador. Per aix sha de veure que si no hi ha suficients professionals dins del pas disposats a formar part daquesta oferta turstica, suposo que hauran de venir de fora, i aix pot requerir tamb un esfor de les autoritats per permetre, dins de lobertura econmica, que hi hagi grups de Frana o Espanya que estiguin interessats en la iniciativa i vul-guin venir a installar-se al pas.

Quin creu que ha de ser el paper de ladministraci?

Lnica cosa que nosaltres volem de ladministraci s el seu suport. En aquest sentit, la primera cosa que vam voler veure s quin era linters del Govern i dAndorra Turisme en el turisme mdic. I ells ens van dir que era una iniciativa estu-penda que noms es pot tirar endavant si aix ho volen els metges. Des del punt de vista institucional tenim un recolza-ment extraordinari de la inici-ativa Actua i, en el futur, si la cosa realment es consolida i hi ha un grup prou homogeni per

poder ser ofert dins de la pgina web dAndorra Turisme, que s molt potent, tenim la promesa tamb de disposar dun suport econmic per a totes aquelles necessitats que puguem tenir.

I a la prctica quan es po-drien oferir ja aquests pa-quets de turisme mdic?

Tot aix sha de configurar perqu no pots sortir de mane-ra parcial, ja que aleshores ests abocat a un fracs i a fer una cosa que quedi en no-res. Crec que sha de sortir b i que abans que acabi el 2016 ser molt dif-cil tenir un grup consolidat per fer aquesta oferta. Sha de tro-bar un grup suficient de profes-sionals perqu hi pugui haver un turisme de salut, i aix re-querir un esfor, i per aix crec que s prcticament impossible que abans dun any o un any i mig tinguem una forma seriosa i que qualsevol turista que vin-gui en surti content i satisfet. No podem fer una cosa de tres o quatre especialitats mdiques perqu seria fins i tot ridcul, i donaria la impressi dun vull i no puc.

Hi ha exemples dxit del tu-

risme de salut en altres llocs en qu sestan fixant vosts?

Hi ha turisme de salut molt conegut per exemple a Barcelo-na, a Marbella, i a pasos com Blgica, Txquia o Polnia. Hi ha pasos que es dediquen sec-torialment a part de la salut i tenen molt xit i aleshores po-dem agafar lexemple i donar un ventall doferta mdica per amb superespecialitzacions que atreguin els clients.

A ms, sest impulsant un clster desports amb el qual es podria treballar, suposo, conjuntament...

Sha de treballar conjunta-ment perqu Andorra t una imatge de natura i desport dalta muntanya, i lgicament aix ha de ser una de les coses que hem de prioritzar. I el que ha de fer el pas s tenir els mi-llors professionals possibles en aquesta matria perqu la gent spiga que et poden atendre so-bre diferents problemtiques de salut que estiguin relacionades amb la prctica de lesport.

Tamb es podran beneficiar de tots aquests centres m-dics els residents al pas?

Naturalment. Tot aix est pensat per captar un extra de clientela que vulgui venir a An-dorra, amb un atractiu ms per al pas, per penso que al final de tot lesfor que es faci a les installacions i a lactivitat di-ria tamb beneficia el ciutad de proximitat, que lgicament veur com millora molt una sanitat que ja s bona per que podr ser encara millor. I s que si els professionals ja estan aqu no hauran de fer desplaaments a les ciutats properes perqu els tindrs al costat de casa.

La possibilitat dutilitzar el quirfan de lhospital s important perqu vinguin professionals sanitaris?

s un tema molt avanat i precisament vam voler parlar amb els directius del SAAS per dir-los que necessitem comp-tar amb el mxim de les instal-lacions que ja estan en funcio-nament. Evidentment hi ha una prioritat, que s el ciutad an-dorr que necessita el seu hos-pital. Per si hi ha espais que lhospital no utilitza en algunes franges horries, com pot ser el quirfan, aix s una oportu-nitat per a nosaltres, ja que ne-

cessitem installacions de molt bon nivell, per tamb ho s per a lhospital per ajudar-lo a eixugar els seus deutes. Aix no s una crrega per a lhospital, sin al contrari, si podem arri-bar a portar deu o quinze inter-vencions s ajudar perqu lhos-pital tingui ms ingressos. I s que, tant aqu com fora, el que busca la sanitat sn recursos, i aquests sempre sn benvinguts don sigui. De totes formes hem de donar forma documental a tot aix i ja estem en converses amb el SAAS. El que busquem s que hi hagi una agilitat, per el que vull deixar clar sobretot s que la prioritat del SAAS s el resident del pas, de manera que mai tingui dificultat per ac-cedir a lhospital per culpa que vingui una srie de pacients que hi puguin accedir per una via diferent.

Quants turistes es poden atreure a travs del turisme mdic?

s difcil de dir, per en espe-cialitats com la meva i per lex-perincia que tinc a la Teknon de Barcelona, el centre pioner a Catalunya en turisme de salut, es poden incrementar aproxi-madament un 20% les consul-tes grcies al turisme mdic. No podem comparar-nos per quan tot funcioni b, un 20% de lactivitat dels centres pot pro-venir de persones de fora.

Tamb s important aques-ta ubicaci propera dels cen-tres com passa aqu a Escal-des-Engordany?

S. El primer que s impor-tant s la proximitat a lhospital perqu hi ha ms facilitat dac-cs. A ms, al voltant daquesta zona dEscaldes crec que cada vegada hi haur ms professio-nals, que constituiran com una mena dilla mdica en qu es tro-bar tot all que el turista pugui necessitar, i podr anar duna consulta a una altra fent les dues o tres revisions que hagi contra-ctat amb el seu paquet turstic.

jonathan gil

ANDORRA8 Dilluns, 23 De novembre Del 2015

El cap de llista a les eleccions comunals a Sant Juli de Lria pels Liberals dAndorra i Uni Laurediana, Joan Albert Farr, i el nmero dos, Rossend Dur, van anunciar ahir que posaran en marxa un nou pla de viabilitat pel parc temtic de Naturlndia amb lobjectiu de convertir-lo en un referent turstic tant per a An-dorra com per als Pirineus.

Farr va assegurar que una gesti responsable del parc permetr que tant la parrquia com els seus habitants sen be-neficin i no representi nica-ment una crrega financera per al Com. Daquesta manera, va afirmar que el parc ha de supo-sar un potenciador tant del co-mer com del conjunt del sector turstic de Sant Juli de Lria i alhora dAndorra. Per aix va demanar que el Govern tamb entri en laccionariat.

Farr va manifestar que Na-turlndia necessita el suport del Govern i les institucions per ser viable i va posar com a exemple el suport que donen els governs catal i aragons a les pistes des-qu i els esports daventura per garantir leconomia productiva dels territoris, i on el Govern de Catalunya s avui propietari de la major part de les pistes des-qu del pas.

El pla de viabilitat que vol endegar lequip de Liberals dAn-dorra i Uni Laurediana preveu lentrada de nous inversors al projecte. En aquest sentit, Far-r va informar que ja han iniciat converses amb grups importants que sn a diversos projectes simi-lars o de ms envergadura i que tenen una llarga experincia tant a rellanar projectes de parcs te-mtics com a gestionar-los. Aix, espera que lentrada de nous in-versors eixugui una gran part del deute del Com i suposi un po-tenciador real del parc.

Tamb va posar en relleu que amb aquest pla es garanteixen els llocs de treball que hi ha actu-alment a Naturlndia i va asse-

gurar que el nombre de treballa-dors que hi ha en parcs similars no s el doble, ja que aquest pa-rmetre es calcula per atracci i no per visitants. A ms Farr va dir que Naturlndia no s simi-lar a cap altre parc, s el nostre parc, el de referncia dAndorra i dels Pirineus.

El cap de llista de LdA i UL va manifestar tamb que el seu equip ja t dissenyat un pla dac-ci que redefinir els conceptes del projecte i aportar noves in-versions per diversificar i generar nous ingressos, que servir per promoure a nivell internacional Naturlndia i per donar-lo a co-nixer als principals touropera-dors internacionals.

Farr anuncia un nou pla de viabilitat per a NaturlndiaEs vol potenciar una nova gesti i demana que el Govern entri en laccionariat

Eleccions comunals

Joan Albert Farr i Rossend Dur, ahir a Naturlndia.

lda i ul

Redaccisant juli dE lria

Mercat dintercanvi per conscienciar sobre els residus

la Massana va celebrar ahir la quarta edici del mercat dintercanvi i segona m, una acci emmarcada en la setmana europea de la prevenci de residus que t programades un seguit de propostes al llarg daquests dies. aquest mercat va coincidir amb la Fira benfica de Nadal del Club Internacional dAndorra, que va vendre diferents productes en benefici dentitats benfiques.

jonathan gil

Medi ambient

Lobra de canalitzaci del riu i el passeig de vianants del tram entre el pont del carrer Prat Salit i el pont de Santa Coloma sha obert al pblic aquesta set-mana passada. Aquesta obra de canalitzaci t com a objectiu mitigar el risc dinundacions en

les zones urbanes dAndorra la Vella i Escaldes-Engordany. Les actuacions shan dut a terme amb el consens del Com i dels propietaris afectats i han servit per minvar el desbordament del riu, per crear un passeig del riu ms integrat i shan millorat els desguassos del rec de Santa Co-loma i el torrent del Cedre.

Millores entre Prat Salit i el pont de Santa Coloma

Finalitzaci de les obres

Redacciandorra la vElla

ANDORRA 9Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Viatja amb el nou

Serveis de transport de qualitatnic servei directe / Servei porta a porta

Av. Tarragona, 42 AD500 Andorra la Vella Tel.: +376 803 789 novatel@andorrabybus.com

Serveis de transport de qualitatServeis de transport de qualitatServeis de transport de qualitatServeis de transport de qualitatServeis de transport de qualitat

CONFERNCIA

Crixer sense malbaratar. ambient i eConomia en un Context dinCertesa

A crrec del Dr. Ramon Folch, socioecleg, president dERF i collegiat dhonor del Collegi dEconomistes de Catalunya.

Data: 25 de novembre de 2015Hora: 19 hLloc: Edifici Crdit Centre 3a planta Av. Meritxell, 80 Andorra la Vella

Confirmaci dassistncia: 88 88 88

Un total de 10.501 persones van utilitzar el transport pblic par-roquial dOrdino des de lagost del 2014 a lagost daquest any. Cal destacar que durant els set primers mesos de lany passat, s a dir, des del gener fins al ju-liol, el nombre dusuaris es va situar en 9.098. Aix mateix, i segons les dades facilitades pel Com de la parrquia, del gener del 2013 fins a lagost del ma-teix any van ser 11.146 els viat-gers que va transportar aquest servei. Durant els exercicis an-teriors les xifres van arribar als 16.834 passatges (lany 2012) i 17.194 (lany 2011).

El servei de bus comunal rep una aportaci econmica anu-al del Com, que s de 50.358 euros. Cal recordar que la cor-poraci ofereix als residents menors de 18 anys i als ma-jors de 65 anys la possibilitat de disposar duna targeta per utilitzar gratutament aquest transport. En total, el Com ha distribut 242 carnets, 167 per a joves de menys de 18 anys i 75 per als majors de 65. La in-versi que sha destinat a su-fragar les despeses daquestes targetes gratutes ascendeix a 6.628 euros. Les persones in-teressades a demanar-ne una han domplir una sollicitud al

servei de Trmits. El bus comunal daquesta

parrquia t dues lnies. Una que uneix el poble dOrdino amb el Serrat i una altra fins al coll dOrdino. En el cas de la pri-

mera, el servei es posa en marxa a les set del mat des dOrdino fins a les nou del vespre. La pri-mera sortida des del Serrat s a dos quarts de vuit del mat i la darrera a dos quarts de deu de la nit. El trajecte es realitza amb

una freqncia duna hora, en els dos casos.

Quant a la segona lnia, el transport comena a funcionar a les 7.40 i la darrera sortida des dOrdino s a les 20.40. Per altra banda, el primer bus que cobreix el trajecte des del coll dOrdino fins al centre del po-ble surt a les 7.50 i el darrer a les 20.50. En aquest cas, el ser-vei tamb funciona amb una freqncia horria de seixanta minuts.

Lobjectiu del transport p-blic comunal s facilitar que els ciutadans que viuen al Serrat o al coll dOrdino puguin tenir una connexi eficient amb la resta de punts de la parrquia sense la necessitat de recrrer al vehicle privat.

El bus comunal dOrdino registra 10.500 usuaris en el darrer anyEs destinen 50.300 anuals al servei, que circula cap al Serrat i al coll dOrdino

Transport pblic

El servei circula amb una freqncia duna hora.

BONDIA

M. S. C.ANDOrrA lA vellA

Gent gran

Aquest dimarts, a partir de les 16.00, a la sala de formaci del servei de Circulaci dAndorra la Vella, tindr lloc una xerra-da adreada a la gent gran en la qual responsables dAndorra Telecom informaran i explica-ran als assistents que a mitjan any 2016 se suprimir defini-tivament els cablatges amb fils de coure (lanomenada apagada del coure) i que en totes les llars shaur de tenir installat el nou sistema de connexi amb fibra ptica per a qualsevol dels ser-veis oferts. En acabar soferir un berenar.

Xerrada sobre lapagada del coure aquest dimarts

RedacciANDOrrA lA vellA

Shan distribut 167 targetes gratutes per a menors de 18 anys i 75 per a majors de 65

10 Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Pirineus

Un tram duns 500 metres del riu Jou, dins el terme munici-pal dEs Brdes (Val dAran) ha estat adequat recentment, en virtut de lacord entre la Con-federaci Hidrogrfica de lEbre (CHE) i lAgncia Catalana de lAigua (ACA) per millorar les-tat de diverses lleres fluvials de la conca catalana de lEbre.

Lactuaci duta a terme al riu Jou ha suposat una inver-si superior als 60.000 euros i ha consistit en la neteja de la llera mitjanant el desbrossa-ment selectiu de vegetaci, eli-minant les espcies invasores,

la retirada de vegetaci morta i en mal estat i la correcci mor-folgica del riu redistribuint els materials dipositats. Tamb sha dut a terme la construc-ci descullera en els marges afectats i queda pendent la revegetaci de la zona mitjan-ant estacatge amb salze (salix purpurea) per estabilitzar els talussos de la llera.

Concretament sha treballat en 325 metres aiges avall i 170 metres aiges amunt del Pnt deth Cc aix com en diferents trams del riu per protegir el Ca-min dera Artiga de Lin. Un cop finalitzada aquesta actuaci es garanteix el lliure flux de laigua

en el tram i minimitzar daques-ta manera possibles afectacions en cas davingudes.

Lacord signat a finals de lany passat per la CHE i lACA preveu lexecuci dunes 100 ac-tuacions abans que acabi lany, amb un pressupost total d1,5 milions deuros. Cal tenir en compte que ja lany 2014 es van dur a terme actuacions amb un pressupost d1,3 milions deu-ros. Les actuacions es decidei-xen de manera conjunta entre els tcnics de la CHE i lACA i es finana amb els recursos del cnon del transvasament a Tar-ragona recaptat durant el tercer i quart trimestre del 2013.

Acaba ladequaci dun tram de 500 metres de la llera del Jou

Medi ambient

El tram del Jou desprs de la millora portada a terme.

agncies

Agncieslleida

certmens

El Festival de msica an-tiga dels Pirineus (Femap) convoca per tercer any el concurs de cartells online a travs del seu web www.fe-map.cat per escollir la imat-ge de la propera edici. Amb aquest concurs, el Femap vol estimular la creativitat i la participaci dartistes pi-rinencs i fomentar la difusi de la seva obra. Com cada any, noms hi poden partici-par creadors dels municipis que formen part del festival.

La proposta guanyadora ser escollida en dues fases. A la primera fase sescolliran 6 propostes finalistes, 3 es-collides per votaci popular al web del Femap i 3 per de-cisi dun comit tcnic for-mat per lAssociaci Femap i representants dels muni-cipis participants a ledici 2016. A la fase final un jurat despecialistes decidir el cartell guanyador.

Lany passat es van pre-sentar un total de 22 pro-postes de creadors dels mu-nicipis participants.

El Femap obre el concurs per al disseny del cartell 2016

Redaccila seu durgell

Lexposici permanent de lEs-pai Ermengol Natura de lAlt Urgell: patrimoni i recurs dispo-sa des dara de material peda-ggic per a grups que visitin la Seu. Ledici, que est pensada expressament per a grups esco-lars o de colnies, lhan presen-tat lalcalde urgellenc, Albert Batalla, la regidora de Promoci de la Ciutat, Mireia Font, i el representant de lempresa urge-llenca Aubrria, Jordi Dalmau, responsable de la mostra.

Batalla ha manifestat que tant aquesta exposici com el material pedaggic semmarca en lobjectiu de lEspai Ermen-gol de difondre el patrimoni i promoure la cultura i el turis-me de lAlt Urgell. Lalcalde hi ha afegit que amb aquest material pedaggic la mostra esdev un espai interactiu i daprenentatge, tot potenciant lecoturisme, apropant-se no noms als alumnes de les es-coles de la Seu i comarca sin tamb a estudiants darreu del pas i del Principat dAndorra,

per donar-los a conixer aquest entorn natural.

Mireia Font ha detallat que sha enviat una carta a tots els centres de recursos del departa-ment dEnsenyament de la Ge-neralitat per tal que les escoles darreu del pas coneguin aques-ta exposici i puguin fer servir tot aquest material pedaggic.

El material pedaggic sadre-a a alumnes deducaci infan-til, educaci primria, ESO i batxillerat i cicles formatius que

sollicitin fer lactivitat guiada. Per a cada grup dedat shan fixat uns objectius concrets. Jordi Dalmau subratlla que els llibrets shan elaborat a travs dun llenguatge entenedor, amb continguts bsics, amb molta imatge i fotografia, ja que s molt important que als nens i joves els entri pels ulls.

Aix, els ms petits disposen del conte escrit expressament per aquesta exposici, El tronc perdut, el protagonista del qual

s un mussol pirinenc, i duns peluixos de fauna autctona. Als alumnes de primria sels ofereix El meu primer catleg de la comarca de lAlt Urgell, per identificar espcies significati-ves de la natura de la comarca, a les quals sels atribueix algun superpoder rellevant perqu es quedi a la memria dels in-fants.

Als alumnes de lESO sels far conscients, amb el llibret Els guardians de la natura de lAlt Urgell, de la importncia de ges-tionar el medi natural. Final-ment, als alumnes ms grans sels convida a reflexionar sobre loportunitat i responsabilitat daprofitar el patrimoni amb el material Els hereus de la natura de lAlt Urgell.

En total shan editat 5.000 exemplars: 2.000 contes per als ms petits i 1.000 llibrets per als alumnes de primria, 1.000 per als de secundria i 1.000 ms per a batxillerat i cicles for-matius. En cas que hi hagi una bona resposta dels grups esco-lars, no es descarta fer-ne noves edicions.

La mostra Natura de lAlt Urgell ja disposa de material pedaggicEn total shan editat 5.000 exemplars del material que va dirigit a tots els nivell densenyament

espai ermengol

Redaccila seu durgell

Un moment de la presentaci del material pedaggic.

ajuntaMent de la seu durgell

11Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Cultura

La cita s el 23 de gener al Claror lauredi amb la Carmen de Bizet, un dels ttols majors del reper-tori, i amb la soprano Jonaina Salvador en el paper protago-nista. Lacompanyaran el tenor murci Eduardo Sandoval (Don Jos), el barton madrileny Ge-rardo Bulln (Escamillo) i la tam-b soprano barcelonina Patricia Rojas (Micaela), amb la pianista Olga Kobekina a la direcci mu-sical. Ser el tret de sortida de la gloriosa aventura en qu sha embarcat lassociaci Andorra Lrica, entitat que neix amb dos objectius entre cella i cella: duna banda, diu la mateixa Salvador, erigir-se en punt de trobada dels artistes nacionals dedicats a la l-rica, incloent-hi cantants i tamb msics, actors, escengrafs, core-grafs, ballarins i tcnics... Tots aquells professionals, en fi, que tinguin relaci amb el mn de la msica. De laltra, programar espectacles dalta qualitat i de projecci internacional, donant oportunitats als artistes i profes-sionals del pas.

La primera pedra daquesta singladura ser, ja sha dit, Car-men de Bizet. I nhi ha una sego-na en perspectiva: La vdua alegre, de Lehr, el 4 de juny i de nou al Claror, amb el repartiment per tancar. Aix, de moment, per-qu la intenci dAndorra Lrica s consolidar una temporada estable que programar a partir del curs que ve tres ttols lany. Atenci, que no es tracta adver-teix de nou Salvador, erigida en portaveu de lentitat de portar al Claror ni una versi concer-tstica ni un recull dries, sin la versi escenificada de lpera en qesti, conservant els pa-pers sencers dels solistes. s a dir, amb un acompanyament musical al piano. Una soluci l-gica davant de la inexistncia al nostre rac de mn dun teatre amb fossar per a orquestra com du mana: als anys de les vaques grasses als comuns els va donar per construir auditoris (quatre), teatres (tres) i sales polivalents (dos ms). Per cap amb fossar. Visca la redundncia. Salvador, amb lentusiasme de les primeres vegades, insisteix a veure el vas

mig ple: El que tenen de genial els nostres teatres s la proxi-mitat entre artistes i pblic, que trenca aix la distncia que mol-tes vegades sassocia a lpera. I aix ens encanta!

CREAR HBITAndorra Lrica, en fi, es presenta-r oficialment dissabte amb una nova sessi de Vilric estupenda iniciativa que marida pera i eno-logia que Salvador es va treure de la mniga ara fa un parell de tem-porades que tindr lloc al Park Hotel de la capital, amb una selec-ci dries ara, s, Jordi Barcel al piano i el televisiu Marcel Gor-gori com a mestre de cerimnies. De fet, si hi ha alg per aqu dalt que hagi apostat els ltims temps per lpera s la nostra soprano: s ella qui amb la collaboraci de Xavi Fernndez va aixecar al febrer la Traviata en petit format que va cantar a les Fontetes. Lun i laltra van recollir dos plens, cosa que permet a la nova asso-ciaci concloure que al pas hi ha pblic. Aix ja es veur, perqu s veritat que el Claror dobla les poc ms de 200 butaques de les Fontetes. Per es tracta de crear

una oferta avui inexistent i de ge-nerar lhbit danar a lpera, avui impossible de cultivar en aquest rac de mn: Amb la Temporada pretenem programar pera amb regularitat; ens dirigim tant al melman que sescapa el cap de setmana al Liceu com a lespec-tador no habitual que per la ra que sigui no sho planteja i que fins ara no ha tingut loportunitat dassistir a un espectacle opers-tic de qualitat a casa.

El cert s que dintents de por-tar pera per aqu dalt nhi ha hagut uns quants. Per tamb ho s que tots han sigut ms avi-at fugaos i que tots shan saldat en un fracs ms o menys sonor. Ms enll de les espordiques nits lriques de la Temporada de Msica i Dansa Kiri Te Kanawa, Ainhoa Arteta, i per no remun-tar-nos al concurs Montserrat Caball, entre el 2006 i el 2008 el ministeri de Cultura i la Funda-ci Crdit Andorra van posar el mateix Claror al mapa dels Amics de lpera de Sabadell, amb una funci per curs: La Bohme, La Cenerentola i La Traviata. Per era un llegat de lera Minoves i s clar, el canvi de govern del 2009 va li-

quidar aquell prometedor experi-ment. Lambaixada francesa tam-b es va atrevir a programar-ne La voixhumaine, Le tlphone, per la cosa no va tenir continu-tat. I arribem finalment al cicle pera i Ballet, organitzat per Illa Carlemany i patrocinat per Mora-Banc, que aquest curs projectar en directe al multisalaescaldenc una dotzena de ttols.

La pantalla gran est b, molt b, per per molt que sigui en directe no s el mateix que una funci en viu. I aquesta ha de ser la gran aportaci de la tem-porada Lrica. Aquesta i, s clar, aprofitar el talent de casa. Den-trada, els dos grans noms nos-trats que tots associem a lpera sn els de Joan Anton Rechi i el de Marc Canturri: lescengraf va estar a punt denrolar-se com a director escnic de Carmen, per el calendari al febrer diri-geix una Salom al Teatro Mayor de Bogot li ho ha impedit; el barton, de la seva banda, s un dels artistes que Salvador t so-bre la taula per al repartiment definitiu de La vdua alegre. Aix acaba de comenar. En tornarem a parlar. I molt.

pera: en viu i en directeLAssociaci Andorra Lrica programa dues funcions al Claror amb lobjectiu de consolidar una temporada estable

Cant

A. Luengoandorra la Vella

La soprano Jonaina Salvador, en la funci de La Traviata, al febrer a les Fontetes.

mximus

Jonaina Salvador

no farem versions concertstiques ni reculls dries, sin versions escenificades

ens dirigim tant al melman que el cap de setmana sescapa al liceu com al pblic no habitual

salvador ser Carmen; Forn, moralesla soprano Jonaina sal-vador, que exerceix com a directora artstica de la Temporada, sha reservat el paper protagonista del debut i ser Carmen, pa-per que habitualment recau en una mezzosoprano. no s lnic nom conegut del repartiment: en el paper de morales hi apareix el barton Guillem Forn, ell tamb impulsor dandorra lirica. Per aquest costat sexplica potser la parti-cipaci a Carmen dels Pe-tits Cantors i del Cor de Cambra, que cantaran les parts corals de lobra. xavi Fernndez tamb hi tindr un paper: ser el taverner lilas Pastia, i com va fer a La Traviata de les Fontetes, exercir com a narrador.

cultura12 Dilluns, 23 De novembre Del 2015Gu

ia d

e se

rvei

s Realitzem tasques de despatx, factures, confecci de documents, assessorament laboral, contractes treballadors,

nmines, liquidacions treballadors, certificacions dobra, comptabilitats, declaracions de renda, declaracions dIGI,

entrega de comptes al Govern. Qualsevol tasca de despatx que pugui necessitar. Venim al

seu negoci o casa, o b ho fem al nostre despatx. MOLT eCONMiC. Tel.: 346 084

(TRUCA I PREGUNTA PER LES PROMOCIONS, O VISITANS EN FACEBOOK)

C/ Prat de la Creu 59-65,Andorra la Vella AD500. Tel.: (+376) 728270 www.facebook.com/LAWAN

FES-TE AMIC DSPECIAL OLYMPICS ANDORRA

Fes la teva aportaci a www.specialolympicsandorra.ad

Deia dimarts passat el director artstic dAmics dels Orgues, Ig-nasi Ribas, que el dahir a Sant Iscle la culpa, ja saben, de la festa dels patrons havia de ser un dels ms potents que ha programat en els prop de quinze anys que porta consagrats a la difusi de lorgue a casa nostra. Per la formaci aquest inslit duet dorgue i arpa que proposen els parisencs Christian Ott i Isa-belle Lagors, matrimoni a la vida real i pel repertori, una mena dhomenatge al Romanticisme europeu que sota el lema Un pont entre lEst i lOest va reunir quatre mestres russos del XIX Glinka, Txaikovski, Rimsky-Korsakov i Raixmaninoff, tres de francesos Lefbure-Wly, Dbussy i Ravel i lespanyol Granados. I aix s exactament el que devien pensar el prop de centenar despectadors que van omplir la patronal en la segona i ltima vetllada musical de la

festa de Sant Iscle, un cartell que dissabte van obrir les corals Sant Antoni i les Orenetes. Feia cinc temporades, cinc, que lorgue ibric dels temples, construt per lorguener castell Joaqun Lois i inaugurat el 2007, no aco-llia un concert fora del Festival internacional que t lloc a lestiu. Una llstima perqu, com deia en la presentaci del concert la

consellera de Cultura, Jael Pozo, es tracta dun dels tresors del pa-trimoni artstic de la parrquia. La bona notcia s que el concert dahir, patrocinat pel BonDia, podria tenir continutat lany que ve, segons vaticini Ricard Valls, el gerent de La Veu del Poble. s un comenament per-qu linstrument surti daquest pens silenci.

El duet Tetis omple Sant Iscle en el concert patrocinat pel BonDiaChristian Ott i Isabelle Lagors van tocar un programa romntic per a orgue i arpa

Clssica

Ott i Lagors, ahir a la parroquial de la Massana, en el segon i ltim concert de Sant Iscle.

jonathan gil

Redaccila massana

Presentaci

Lescriptora Pilar Burgus pre-senta el 3 de desembre al Cen-tre Cultural Les Monges de la Seu Flaixos de llum blanca (Edi-torial Andorra). Berta Orom inaugurar al mateix temps una exposici amb els dibui-xos que illustren el volum.

Els Flaixos de Burgus a la Seu

Hctor Mas, apanyat de srielactor hctor mas protagonitza la srie Apanyats, una comdia de set captols i de baix pressupost baixssim: 300 euros!, creada per ser exhibida per internet i produda pel mateix equip dEl mort viu, recent premi ondas. Apanyats ja es pot veure gra-tutament per Youtube o a la pgina Facebook de la srie.

roser galCia

internet

Premis

El foyer de lAuditori Nacio-nal acollir dijous lentrega de la 4a edici dels premis de la Fundaci Ramon Llull en les modalitats Internacional, Traducci Literria i Promo-ci Internacional de la Crea-ci Catalana.

Els Ramon Llull, dijous a Ordino

13Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Esports

Amb patiment i amb un final dinfart on es va concedir al rival la possibilitat digualar el partit, el MoraBanc Andorra va sumar ahir la primera victria de la tem-porada al Poliesportiu, la segona consecutiva a la lliga, en derrotar per 82 a 79 un Unicaja de Mla-ga que va comenar molt b per que es va anar apagant a mesura que passaven els minuts.

I s que tret del 5 a 0 inicial, els homes de Joan Plaza es va fer rpidament amb el control del matx, grcies a la fora de Hendrix sota cistella i a lencert de la lnia exterior que castiga-va els desajustos defensius del MoraBanc Andorra. Cinc punts consecutius de Daniel Clark, el millor dels andorrans ahir amb perms de Shermadini, desprs dun temps mort de Pearroya amb 11-19 al marcador va posar el 16 a 22 a lelectrnic a la fi del primer quart.

La tnica es va mantenir du-rant el segon perode. Dificultats per anotar dels andorrans davant la intensitat defensiva malague-nya i posicions de tir cmodes per al permetre de lUnicaja, que es va escapar donze punts (24-35) a quatre minuts del descans.

No obstant aix, i a difern-cia daltres enfrontaments, els de Pearroya no van abaixar els braos i grcies a un increment de la intensitat defensiva i a tres cistelles consecutives dSchreiner i Stojanovski van tornar a igualar una mica el marcador situant el 33 a 38 al descans, i deixant el matx obert de cara als vint mi-nuts finals.

La lnia ascendent dels homes de Pearroya va continuar a lini-ci del tercer quart, i un dos ms de Navarro, desprs de recupe-rar una pilota a mitja pista, i una

posterior cistella de Bogdanovic capgiraven el marcador. Clark responia amb un triple al llana-ment de tres anotat per Surez i situava el 51 a 47 al marcador

abans que un parcial de 0 a 7 pels malaguenys torns a capgirar el signe del partit.

Lemoci es va mantenir al darrer perode. Unicaja no havia

sentenciat quan nhavia tingut loportunitat i el MoraBanc, amb el suport duna afici que veia possible la primera victria a casa, semblava tenir-ho tot a fa-vor quan un tir lliure de Navarro a 26 segons pel final posava el 79 a 72 al marcador. Nedovic amb un triple i Thomas des de la lnia de tir lliures desprs que Sada no hagus pogut trobar un company a qui passar la pilota en un servei de banda en el preceptius cinc se-gons deixaven el marcador en un ajustat 80 a 79 amb 6,8 segons per jugar-se. Navarro, impecable en els moments clau del partit, no va fallar des del tir lliure (82-79) i el triple a la desesperada de Nedovic no va arribar a cistella per alegria del Poliesportiu.

Daltra banda, dissabte, lequip B es va desfer per 67 a 61 del Martorell, que arribava a Andor-ra com el tercer classificat.

Estrena davant un rival dentitatEl MoraBanc demostra la capacitat de patiment per superar lUnicaja i sumar el primer triomf al Poliesportiu

Bsquet

Redacciandorra la Vella

Stojanovski llana a cistella davant la intimidaci del pivot gallec Fran Vzquez.

jonathan gil

Lliga ACB (setena jornada)

85 Montakit - iberostar tenerife 94

87 laboral Kutxa - Barcelona lassa 79

71 Sevilla - dominion Bilbao 81

69 Fiatc joventut - reial Madrid 79

77 iCl Manresa - UCaM Murcia 69

82 BC MoraBanc - Unicaja 79

73 rio natura - Movistar estu 71

92 Valncia - retabet.es gBC 65

91 herbalife - Cai Saragossa 79

BC MoraBanc Unicaja Mlaga82 79

Parcials: 16-22, 17-16; 22-19 i 27-22.rbitres: Jimnez Trujillo, Jorge Martnez i Da-vid Planells.Eliminats: No nhi va haver.

Vctor Sada 2David Navarro 14Sergi Pino 0 L. Bogdanovic 6 Shermadini 15

Schreiner 10Betinho 0daniel Clark 17 Shawn jones 5 V. Stojanovski 13

Markovic 7Hendrix 12Kuzminskas 7 Smith 6Surez 5

jackson 5daz 0dez 0Vzquez 10thomas 12 nedovic 15

Poliesportiu dAndorra: 3.870 espectadors

joan Pearroya: tenim grans individualitats que cal millorar, per limportant s el grup

Al final del matx, el tcnic Joan Pearroya no podia amagar la seva satisfacci per haver aconseguit la victria i fer-ho a ms a ms a casa i davant un rival dentitat com lUnicaja. el tcnic va desta-car la capacitat de patiment mostrada pels seus homes, per haver pogut aguantar tot el matx a lespera de la seva oportunitat, com aix va ser finalment. Tot i destacar el gran partit de Sherma-dini i Clark, el tcnic va voler posar laccent en el

grup. tenim grans individualitats i cal que millorin perqu aix refora lequip va afirmar Pearroya, que va sentenciar que el ms important, per, s el grup. Per la seva part, el capit Vctor Sada, que jugava el seu partit 400 a laCB, es va mos-trar satisfet per la victria i va recordar que fa dues setmanes les coses es veien negres i ara es veuen diferents. en aquest sentit, el badalon va apellar a seguir treballant b com fins ara.

ClassifiCaCi

PJ PG PP

1 Valncia Basket 7 7 0

2 Barcelona lassa 7 6 1

3 reial Madrid 7 6 1

4 laboral Kutxa 7 6 1

5 herbalife gC 7 5 2

6 Fiatc joventut 7 5 2

7 rio natura 7 4 3

8 dominion Bilbao 7 4 3

9 Unicaja Mlaga 7 3 4

10 Montakit Fuen 7 3 4

11 BC MoraBanc 7 3 4

12 iCl Manresa 7 3 4

13 UCaM Mrcia 7 2 5

14 iberostar tenerife 7 2 5

15 Baloncesto Sevilla 7 2 5

16 Cai Saragossa 7 1 6

17 Movistar estu 7 1 6

18 retabet.es gBC 7 0 7

esports14 Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Sis podis a la Copa de GovernUna desena dequips van prendre part ahir en la Copa de Govern de Judo, on la representaci andorrana va aconseguir sis podis. Doble victria per Laura Salls, en -70 kg i a la de +57 kg, segon lloc per Alda Babi en -52 kg i tercer per a Lia Povedano en -63 kg. En categoria masculina, Ivan Llanos va guanyar en -60 kg i Fernando Saiz va ser tercer.

JonAthAn GIL

JudoVoleibol

El Club Voleibol Encamp va signar dissabte al pavell del Liceu Comte de Foix una nova victria, en aquest cas contra el CV Ametlla del Valls. La victria la van aconseguir per 3 sets a 1. Aix, els locals van aconseguir els dos primers per 25-19 i 25-15 i el tercer va caure de costat catal (25-27). Finalment, lEncamp va aconseguir el quart (25-17) i la victria.

El CV Encamp signa la victria

Voleibol

El Club Vlei Valls dAn-dorra es va imposar al CV Ametlla del Valls per un contundent 3-0, que va ser-vir a lequip per refer-se de la derrota de la setmana an-terior a la pista del Vilassar. Aquesta setmana, per, les jugadores del CV Valls dAn-dorra han estat capaces de vncer amb contundncia lAmetlla del Valls per 25-20, 25-16 i 25-17.

El CVVA ven lAmetlla

hoquei

LAndorra Hoquei Club no va poder continuar la ratxa de victries i desprs de tres tri-omfs consecutius va empa-tar a 4 davant lOlot, un rival directe en la lluita per las-cens dels jugadors de Roger Corral. Llus Balart, amb dos gols, i Juan Sebastin i Adri Antequera, amb un, van ser els golejadors dels andorrans que sumen daquesta manera un punt ms.

Empat davant un rival directe

Futbol

Segona derrota consecutiva de lFC Andorra, la primera al camp de la Borda Mateu, davant el Lloret, un rival di-recte per lluitar per evitar el descens, per 1 a 2 en un mal partit dels homes de Justo Ruiz, que van encaixar el 0 a 1 quant tot just es portaven tres minuts de joc. El segon en un nou error defensiu abans del descans mentre Ludo, a lafe-git, marcava el de lhonor.

Nova derrota de lFC Andorra

LFC Lusitans va ser el gran be-neficiat de la vuitena jornada de la Lliga Grup Becier desprs de derrotar per la mnima La Ade-lita UE Engordany i aprofitar-se de lempat sense gols en el derbi colomenc que obria la jornada.

Tot i aix, els homes de Jordi Pascual van patir dall ms per aconseguir els tres punts, que noms van poder certificar al minut 81 quan Pedro Muoz va aconseguir batre Usubiaga, des-prs dun matx ms igualat del que es podria esperar. Els tres punts colloquen lFC Lusitans al segon lloc de la taula, amb 17 punts, un ms que la UE Santa Coloma, tercer, i a un punt tan sols del Don Denis Santa Colo-ma, que malgrat lempat seguei-xen al capdamunt de la taula.

I s que els homes de Richard Imbernn ho van intentar tot per no van poder superar la porteria de Perianez, en un par-

tit marcat per la por de perdre dels dos conjunts.

Per la seva part, lAsseguran-ces Generals FC Ordino escala fins al cinqu lloc de la classi-ficaci desprs de derrotar per 4 a 3 el Tic Tapa Sant Juli, en la sorpresa de la jornada. Ber-tran i Cam van avanar els or-dinencs quan tot just es porta-ven vint minuts de joc. Novaes

Dias va igualar el matx amb un gol abans del descans i un als deu minuts de la represa, per novament Cam i Jimnez esti-raven el marcador pel conjunt ordinenc. Dias feia el tercer ja a les acaballes del partit. En lltim matx de la jornada, lFC Encamp va superar el Penya En-carnada amb un gol de Xavier Prat a cinc minuts del final.

El Lusitans aprofita lempat al derbi colomenc i se situa segonLOrdino supera el Tic Tapa Sant Juli i lEncamp derrota el Penya Encarnada

Futbol

Repartiment de punts en un derbi colomenc amb vuit targetes grogues.

JonAthAn GIL

RedacciAnDorrA LA VELLA

Marcel Besol i Xavi Carulla (Peugeot 107-GC Motorsport) van lluitar fins a lltima espe-cial del 55 Ralli 2000 Viratges pel podi del Volant RACC 2015 i al final van ocupar la tercera po-sici de la classificaci final del prestigis trofeu de promoci.

Besol va sortir a latac en la prova que tancava el campio-nat, per un toc amb una vora-da a mitja jornada va marcar la seva actuaci en el que restava de competici. Al final va haver de conformar-se amb la cinque-

na posici, confirmant, aix s, la plaa de podi en la final del Volant RACC 2015.

Malgrat aquest final, Besol mant intacta la motivaci de cara al proper any: no hi ha dubte, que quan les coses no surten com esperaves el millor s seguir batallant. Estic molt illusionat en el nou projecte, fa setmanes que estem treballant i aix seguirem, polint detalls per comenar la temporada amb tot previst. Lobjectiu seguir estant en el Campionat de Ca-talunya de Rallis per al volant dun Peugeot 208.

Besol es fa finalment amb la 3a posici al Volant RACC

Motor

Besol es va haver de conformar amb una cinquena plaa en la darrera prova.

FotoESPort

RedacciAnDorrA LA VELLA

Futbol sala

Un gol de Jona a 25 segons per la fi del partit va donar ahir la victria al CE Sant Ju-li davant el Molins 99 (6-5) en un partit on els de Jorge Dias perdien per 2 a 5 a cator-ze minuts pel final. Tres gols dEliseu van permetre als lau-redians igualar un partit que sels havia complicat molt, abans que Jona culmins les-pectacular remuntada i deixs els punts a casa.

Jona dna la victria al final

Les nombroses baixes amb qu viatjava el VPC Andorra per enfrontar-se a lStade Saint Orennais li van passar factura ja que va perdre per 36 a 21. Les lesions i els motius labo-rals van fer que lequip viatgs a Frana amb fins a vuit baixes, un fet que sembla que va ser

decisiu per sumar una derrota amb un rival directe. Els de Ma-nuel Romo baixen ara fins a la sisena posici a la classificaci, mentre que el Saint Orennais se situa tercer. Daquesta manera, lequip no va poder donar con-tinutat a les bones sensacions aconseguides en la victria de la setmana passada contra el Tolo-sa Electrogaz.

Un VPC amb moltes baixes no pot amb el St Orennais

rugbi

RedacciAnDorrA LA VELLA

15Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Classificats

VENDA DE LLENYA- Roure. Comanda mnima: 1/2 m3 (el

preu inclou tamb el transport i la collocaci).

- Confecci de coms.- Sacs dencenalls.

835 800

Viu a les Bons - Encamp

Mxima tranquillitat a prop del centre i accs a peu al FUNICAMPMxima tranquillitat a prop del centre i accs a peu al FUNICAMP

Viu a les Bons - Encamp

Pisos de 2, 3 i 4 hab. amb pq. i traster

PLANTES BAIXES amb grans terrasses

PLACES DE PRQUING EN VENDA

marand@andorra.adconsaran@andorra.ad

Truca i informat:

DIVERSOS

g.r.p "Fem dels seus somnis una realitat"

"make your dreams true" 828878 - 626908

PreuServei

Qualitat

Attic.adOFERTES LLOGUERS

DISPOSEM DE PISOS A TOTS ELS SECTORS DE GRAND VALIRA PER TEMPORADA - OBRA NOVA - PK - WIFI - CONSERGERIA -LOCKERS GUARDA ESQUIS OFERTA VENDA peu de pistes, reformats o nous, moblats i equipats: Bordes envalira estudi 1 unitat 42.000 - 2 unitats 80.000 Soldeu estudi nou 85.000 - lot Soldeu Centre estudi nou + pis 2 dorm reformat 165.000 - zona Canaro estudi 45.000 (negociable)

Av Consell Europa 14, ed. Quars, 1a planta, Andorra la Vella - grp@andorra.ad - www.attic.ad

Attic Andorra, Super U, reformat, 3 dorm (2 dobles +1 ind), cuina tancada equipada, menjador, bany dutxa, sol, vistes. Doblevidre. Solarium. Ref925501 CALEFACCI SENSE LMIT 500

Pis Encamp, El Pedral, 2 dormitoris 1 doble 1 individualamb armaris, cuina amb barra, menjador, bany banyera, sol, vistes. Doble vidre. Tot equipat. Ref1284625 MOBLAT I EQUIPAT, RESIDENCIAL 495

Pis Ordino, Clota Verda, 1 dorm doble + 1 individual, armaris, cuina tancada, menjador llar foc, bany banyera, 1 lavabo, sol, vistes. Terrassa + balc. Ref1247488 REFORMAT, RESIDENCIAL, PK INCLS 500

Pis Escaldes, Sa Calma, 2 dormitoris dobles, armaris, cuina tancada tota equipada, menjador, bany dutxa, sol i vistes. Parquet, doble vidre, NOU. Ref1385960 REFORMAT, PK+TR INCLOSOS GRANS 625

Pis Santa Coloma, Prop Antar, 2 dorm 1doble + 1indiv.armaris, cuina tancada tota equipada, menjador, bany banyera, safareig, doble vidre, tranquil. Ref1370803 MOBLAT I EQUIPAT, RESIDENCIAL 390

Local Escaldes, Andbank + de 500 m2 repartits en planta baixa + altell, tot parquet, electricitat al dia, tottipus de negoci, ok restauraci. Ref1361475BON ESTAT, CNTRIC, GRAN 2500

Pis Andorra, Super U, bon estat 2 dorm dobles + 1indiv, armaris encastats, 2 balcons, cuina tancada, menjador, safareig, traster, bany banyera, lavaboRef1361473 CALEFACCI GRATUTA, CNTRIC 715

Pis Andorra, Av Santa Coloma, 1 dorm doble armaris, cuina amb barra, menjador, bany banyera, safareig, terrassa, sol, vistes. Doble vidre. Ref1354696 MOBLAT I EQUIPAT, AMB PARKING 450

Pis Andorra, Av Santa Coloma, 3 dorm dobles armaris, cuina tancada, gran menjador, bany banyera, bany dutxa, safareig, sol i vistes. Doble vidre. Ref1353772 MOBLAT I EQUIPAT, AMB 2 PARKINGS 720

Pis Encamp, zona U express, 3 dorm dobles + armaris, cuina tancada reformada, gran menjador, terrassa, bany banyera, 1 lavabo, safareig, sol. Ref1146519 CNTRIC, BON ESTAT 100 M2 520

Cursos dangls i rus per a empreses

idiomes.impis.sl@gmail.com

IMMOBLES

novetat noies de tots

els pasos de 20 a 28 anys

24 hores

La Seu dUrgell

noies primes

Copes gratis

688 375 758688 340 276

MassatgesaNtIestRs

eN llIteRa a aNdoRRa la vella

tarifes: 30 mitja hora.

1 hora 50

Hores concertades telfon 60 24 29

Es lloguen pisos duna habitaci, moblats i equi-

pats, a Anys (al costat del Centre

Esportiu). Preu: des de 350

737 171 (Esther) alquilandorra@

gmail.com

PISOS DE LLOGUER A CANILLO

(Ctra. del Forn, km 3)NOUS, D1, 2 i 3 HABITACIONS

AMB GARATGE I TRASTER

TEL. 322 227tel.: +376 874 050info@eiximmobiliari.com

A partir de 600 /mesDespeses a part segons consum

Apartaments a Escaldes, zona Caldea. Total-ment moblats i equipats, amb tots els electro-domstics. 1 habitaci doble, 1 bany, cuina sepa-rada, safareig. 1 plaa daparcament i traster.

lloguer

Vols vendreel teu cotxe

o la teva moto?Anunciat

en aquest espai. Ms informaci al

80 88 88

IMMOBLES

classificats16 Dilluns, 23 De novembre Del 2015

86 33 00Av. Fiter i Rossell, 30Escaldes-Engordany

info@immodernandorra.com

www.immodernandorra.com

Pis de 110 m2 amb tres habitacions, dos banys, balc, dues places de prquing i un traster. El pis est situat a la part alta

dEscaldes, a prop de lespai ldic Caldea. T bones comunicacions i s a 5 minuts

caminant de la zona comercial.

PREu: 390.000

ESCALDES REF. 7775

LLOGuER:Pis amb calefacci inclosa, balc, sol i vistes, 3 habitacions, menja-

dor, cuina i bany, armaris encastats. No shi admeten animals.

550 ESCALDES REF. 6889

LLOGuER:Pis amb despeses incloses, 3 dormito-ris, 1 bany, cuina separada, 2 balcons.

No shi admeten animals.

650 ANDORRA CENTRE 7777

LLOGuER:Pis de 3 habitacions dobles, 1 bany

complet, 1 bany auxiliar, cuina tancada, menjador gran.

Prquing opcional.

600 ESCALDES 7958

LLOGuER:Estudi moblat de 40 m2 en molt

bon estat, bany amb banyera, cuina equipada oberta i un balconet.

350 ENCAMP 5315

LLOGuER:Dplex de 2 habitacions, 1 bany,

balc, prquing.

550 ANDORRA AV. SANTA COLOMA

7934

LLOGuER:Pis molt cntric de 3 dormitoris,

1 bany, cuina separada office, menjador ampli amb balc.

Calefacci inclosa.

600 ANDORRA 6848

www.immodernandorra.com

LLOGuER:Apartament llumins amb 2 dor-

mitoris dobles, cuina independent reformada, bany.

Sal menjador, armaris encastats. Despeses segons consum. No shi

admeten animals.

500 ANDORRA 6898

Oportunitat, habitatge seminou de 81 m2, sal menjador amb accs a terrassa. Armaris encastats (un en suite), 2 banys complets, plaa de

garatge i traster, sol i vistes.

PREu: 220.000

ESCALDES REF. 7991

ANDORRAREF. 7935

Pis per reformar molt llumins,

3 habitacions, 2 banys, menjador

amb llar de foc, terrassa, cuina office.

Preu: 169.500

Pis seminou de 3 habitacions, una s una suite, amb dos banys complets i prquing BOX tancat

incls (2 places).

PREu: 195.000

ANDORRA REF. 6500Pis, planta baixa, de 85 m2 + 35 m2 de terrassa, 3 habitacions amb armaris

encastats, 1 bany complet, sal menjador amb llar de foc i accs a terrassa, prquing i traster. Completament exterior. Amb accs

directe al telefric i tots els serveis.

PREu: 155.000

CANILLO REF. 7956

Habitatge rstic en ple centre amb prquing i traster, vistes, 2 habitacions dobles, armaris encastats i possibilitat de fer-nhi una tercera, 2 banys complets (un amb dutxa i laltre amb

banyera), menjador amb llar de foc, cuina totalment equipada, terrassa de 12 m2 aprox.

PREu: 180.000

Pis, planta baixa, de 85 m2 + 100 m2 de terrassa + construcci

de fusta al jard de 30 m2. Prquing incls.

PREu: 198.000

ORDINO REF. 7730

Habitatge modern de luxe, nou, a estrenar, cntric i prxim al Funicamp. Sal menjador,

cuina americana equipada, 4 dormitoris dobles amb armaris encastats, 2 banys complets (un amb banyera i laltre amb

dutxa), plaa de garatge i traster opcionals a partir de 24.000 .

PREu: 275.000

ENCAMP REF. 7167Pis NOu A ESTRENAR, amb 2

habitacions,1 bany, llar de foc, terrassa, armaris encastrats, parquet, prquing i traster.

Vistes panormiques.

PREu: 150.000

CANILLO REF. 5571

ENCAMP REF. 7922

LLOGuER:Pis en perfecte estat amb 1 habitaci amb armaris encastats, 1 bany amb

dutxa, cuina oberta equipada, parquet. Calefacci elctrica amb acumulador de calor. No disposa de prquing. TO-

TALMENT MOBLAT I EQuIPAT.

480 ESCALDES 7942

LLOGuER:Pis de 2 habitacions, 1 bany

complet, menjador, cuina oberta, safareig, armaris. Aparcament opci-

onal. No shi admeten animals.

390 ANDORRA 7928

LLOGuER:Pis reformat de 2 dormitoris,

1 bany, cuina tancada, terrassa, ascensor.

Fcil daparcar.

750 ANDORRA 7967

LLOGuER:Local comercial de 115 m2+ 60 m2

de terrassa en ple centre dAndorra. Aparcaments comunals al costat. No t

sortida de fums.

1.560 ANDORRA 7959

LLOGuER:Pis de 50 m2 , 15 m2 de jard, 1 habita-ci, 1 bany, calefacci elctrica, cuina

independent equipada amb passaplats, terra de parquet, estil rstic, assolellat.

Prquing opcional.

450 ORDINO 7478

classificats 17Dilluns, 23 De novembre Del 2015

Ref: 02791 - eNCAMP - CeNTRe PIS 3 dormitoris, 2 bany complet, cuina americana, menjador, prquing, traster, exterior. PReu: 650 Ref: 01243 - eSCALDeS-eNGORDANY - ZONA COMeRCIAL depatx centric, 60m2 nou a estrenar, situat en 1ra planta. Acabats de qualitat i nou a estrenar. PReu: 900 Ref. 02817 - ANDORRA LA VeLLA - CNTRIC PIS, 3 habitacions dobles, sal menjador, cuina, 2 banys complets, terrassa. PReu: 700 Ref. 01781 - ANDORRA LA VeLLA - SANTA COLOMA TIC DPLEX, 2 habitacions, 1 bany complet, cuina equipada, menjador exterior, prquing, sol i vistes. PReu: 550 Ref. 00859 - eNCAMP - HORT De GOD PLANTA BAIXA. 2 habitacions, 2

banys, cuina tancada, safareig, prquing i traster. 30 m2 de JARD. PReu: 600 Ref. 02821 - eSCALDeS-eNGORDANY - VILARS LOCAL EN LLOGUER. 60 m2, situat en zona tranquilla a la sortida dEscaldes. Ideal per a despatx o per a magatzem. PReu: 350 Ref. 02656 - eNCAMP - CeNTRe PIS, 2 habitacions, cuina americana, equipada, 1 bany. CNTRIC. PReu: 500 Ref. 02823 - eNCAMP - CeNTRe PIS. 1 dormitori, sal menjador, cuina americana, 1 bany complet. Prquing. Moblat. PReu: 400 Ref. 01934 - eNCAMP - eNTRADA Pis, 3 dormitoris dobles, sal menjador, CUINA EQUIPADA AMB VITRO, FORN I CAMPANA, 2 banys complets, cuina, menjador, prquing, exterior. PReu: 600

l lo gu e r s

Ref. 02566 - eNCAMP - CeNTRePis en venda, 2 habitacions, 1 bany, cuina

americana, sal menjador, traster, garatge.Preu: 95.000

Ref. 02794 - eNCAMP - ARRIBeSPis, superfcie 89 m, 2 habitacions (1 suite, 1 doble), 2 banys, cuina, menjador, traster,

2 garatges, altell. Preu: 169.000

Ref. 02832 - eNCAMP - CARReTeRA GeNeRAL Pis, 2 habitacions (1 suite, 1 doble),

2 banys, cuina, safareig, menjador, jard, garatge. GRAN TERRASSA. Preu: 125.000

Ref. 02797 - eNCAMP - CeNTRePIS, 3 dormitoris, sal menjador, cuina,

2 banys complets. Prquing i traster. SOL I VISTES. TERRASSA. Preu: 169.000

Ref. 00992 - ANDORRA LA VeLLA - SANTA COLOMA Pis, 2 habitacions, 1 bany,

cuina office i menjador exterior.LLAR DE FOC. Preu: 112.000

Ref. 02663 - eNCAMP - Les BonsPIS 2 dormitoris, sal menjador amb llar de foc, bany complet, cuina equipada, safareig, Prquing i traster. BALC AMB SOL I VISTES.

Preu: 145.000

Ref. 02872 - eNCAMP - PRAT De LA BARTATIC, 1 habitaci doble, 1 bany, cuina, menjador,

sol i vistes. GRAN OPORTUNITAT!Preu: 55.000

Ref. 02871 - eNCAMP - PRAT De LA BARTAPis, superf. 85 m, 3 habitacions, 2 banys, cuina,

safareig, menjador, porta blindada .GRAN OPORTUNITAT! Preu: 100.000

trucans

73 20 20www.finquesmarca.comfinquesmarca@andorra.adAv. de Joan Mart, 82 - AD200 encamptroba la teva llar

VENDA I LLOGUERS CNTRICS Tel. 862 540Pis de lloguer a Santa Coloma, 2 dormitoris. Preu: 390 + 50 de calefacci. No shi admeten animals.Pis en venda a Encamp, 2 dormitoris, cuina, sal menjador, 1 bany, 1 plaa daparcament i traster. Preu: 130.000

TIC EN VENDA CRULLA DENGOLASTERS

Ref. 01075. 1 habitaci doble, 1 bany complet, cuina americana, safareig,

menjador exterior i prquing. Exterior. Preu: 105.000 - Tel. 73 20 20

Bar a EscaldesTel. 390 548

ES TRASPASSA

LOCAL A ESCALDES PER LLOGAR O VENDRE

Superfcie: 375 m2. Ideal per a gimns (total-ment equipat), per a guar-

deria, oficines o magatzem.Directe de propietari

Tel.: 80 55 75

VOLS VENDRE O COMPRAR HABITATGES ECONMICS?

www.pisosdebancsandorra.com

Disposem duna mplia selecci dhabitatges econmics dentitats financeres,

promotors i particulars

BUSQUES PIS? 806 266

Prncep Benlloch, 8-1r AD500 Andorra la Vellaacg@acg.ad

Descobreix tota la nostra oferta a www.acg.ad

ANDORRA LA VELLA I SANTA COLOMAREF. 2302401: PARADES AL MER-CAT DELS MARGINETS BEN SITUA-DES. PREU: 300 EUROS PRQUING A LA ZONA DE PRA-DA RAMON. PREU: A PARTIR DE 80 EUROSREF. 3620101: PRQUING PER A MOTO A LA ZONA DE PRADA RA-MON. AL COSTAT DEL CRDIT AN-DORR. PREU: 25 EUROSREF. 2800201: PRQUING DOCTOR MITJAVILA, AL COSTAT DE LHOTEL MGIC. PREU: 75 EUROSREF. 3890101: PQ. CNTRIC AL C/ DE LA UNI. PREU: 70 EUROSREF. 3890103: DESPATX, 120 M2 CNTRIC, AL C/ DE LA UNI. PREU: 1.000 EUROSREF. 2620001: PIS DE 2 HABITACI-ONS MOLT CNTRIC PER LA ZONA DE LANDORRA 2000. PREU: 450 EUROS REF. 2120301: LOCAL COMERCIAL DE 150 M2 SITUAT AL C/ ALZINA-RET. PREU: 600 EUROS

ESCALDES-ENGORDANYPRQUING A LAV. FENER A PREU A PARTIR DE 65 EUROS REF. 2020403: ESTUDI TOTALMENT MOBLAT, CNTRIC, A LA ZONA DEL DON DENIS. PREU: 350 EUROSREF. 2020403: PIS D1 HABITACI SENSE MOBLES CNTRIC, A LA ZONA DEL DON DENIS. PREU: 375 EUROSREF. 2300102: PIS, 1 HABITACI, SENSE MOBLES, AMB BALC, DA-VANT DE LES PISCINES MONTANYA. PREU: 375 EUROSREF. 2650004: PIS, 1 HABITACI AMB MOBLES A LA ZONA DELS SEMFORS DELS VILARS. PREU: 350 EUROSREF. 4560002: LOCAL, 350 M2, DA-VANT DE LES PISCINES DESCAL-DES. PREU: 1.200 EUROSENCAMPREF. 3340101: ESTUDI A HORT DE GOD. PREU: 250 EUROSREF. 4060101: PIS, 1 H., AMB MO-BLES O SENSE, AMB BALC, ZONA

MIRADOR DENCAMP. PREU: 300 EUROSREF. 9990127: PIS, 1 H., A LA CTRA. DE LA BARTRA. PREU: 300 EUROSREF. 2800001: PIS DE 2 HABITA-CIONS CNTRIC AMB BALC, PR-QUING. PREU: 450 EUROSREF. 2920001: PIS DE 2 HABITACI-ONS, PRQUING I TRASTER, ZONA PEDRAL. PREU: 450 EUROSPRQUING CNTRIC AL COSTAT DEL XOCOLAT. PREU: 60 EUROSREF. 4220102: PIS DE DOS HABI-TACIONS MOBLAT AMB PRQUING A LA ZONA DEL FUNICAMP. PREU: 550 EUROS LA MASSANAREF. 9990109: PIS, 1 H., AMB MOBLES, CUINA-MENJADOR, TOT EXTERIOR, AMB PR QUING, ZONA SISPONY. PREU: 550 EUROS REF. 2170100: PIS, 3 H., SENSE MOBLES, AMB PRQUING INCLS, SOLEJAT. ZONA PRAT DEL COLAT. PREU: 500 EUROS

REF. 2250001: CASA ADOSSADA DE 2 HABITACIONS, JARD I BOX. PREU: 950 EUROSARINSALREF. 2540101: PIS, 1 H., AMB MO-BLES, AMB PRQUING A LA CTRA. GENERAL DARINSAL. PREU: 350 EUROSREF. 2301321: PIS, 1 H., MOBLAT, AMB PRQUING, CTRA. GENERAL. PREU: 350 EUROSREF. 2980101: PIS, 2 H., SEN-SE MOBLES, PER LA ZONA DE LANTIC CRDIT ANDORR, ZONA TRANQUILLA. PREU: 400 EUROSEL TARTERREF. 429: PISOS D1, 2, 3, 4 I 5 H. A LA POBLACI DE RANSOL, PROP DE PISTES, LLOGUER VACACIONAL O TOT LANY.REF. 9990110: PIS, 1 H., MOBLAT AMB PRQUING I TRASTER, ZONA TRANQUILL