doc8_12_13_pat

dc050102Pla d'Acci Tutorial

Revisi v. 1

Pla d'Acci TutorialCurs 2012-13

Aprovat: Consell EscolarCreaci: 15/04/2013Modificaci: 15/04/2013 14:00

Pg. 1

CEIP Na CaragolT. 971 835 841 F. 971 836 019

ceipnacaragol @ educacio . caib . es www . cpnacaragol . es


Revisi v. 1

ndex

1. Objectius de l'acci tutorial.

2. Acollida i integraci de lalumnat.

2.1. Activitats dacollida2.2. Perode dadaptaci de 3 anys2.3. Alumnat dincorporaci tardana2.4. Coneixement del centre escolar2.5. PLa dacolliment per facilitar la integraci dels alumnes que sincorporin al

centre procedents daltres centres docents o daltres pasos o que sescolaritzin per primera vegada.

2.5.1. Mecanismes de coordinaci entre centres adscrits per facilitar la incorporaci dels alumnes.

a) Reunions amb lInstitut Lloren Garcies i Font (protocol) b) Coordinaci amb el C.P. Rosa dels Vents (protocol)*** Bus i menjador

3. Organitzaci i funcionament del grup classe.

3.1. Recollida dinformaci sobre lalumnat (dades personals, rendiment, dificultats daprenentatge, alumnes NESE).

3.2. Organitzaci i funcionament de laula (normes de classe, horaris, delegats de curs, agrupaments dalumnes).

3.3. Previsions de suports necessaris.3.3.1. Organitzaci dels suports (Infantil, Primria)

4. Adquisici i millora dels hbits de treball.4.1. Hbits bsics (asseures correctament, ordre, autonomia).

4.1.1. Educaci Infantil4.1.2 Educaci Primria

4.2. Tcniques destudi i destreses instrumentals.4.2.1. Educaci Infantil


Pg. 2




Revisi v. 1

4.2.2. Educaci Primria4.3. Comprensi lectora. Lectoescriptura.

4.3.1. Educaci InfantilTractament de la lectoescriptura (4t, 5,6)4.3.2. Educaci Primria (lectura a totes les rees)Tcniques per cicles

4.4. Estratgies de suport a lestudi (planificaci del temps, condicions dambient mnimes).

4.5. Tcniques de motivaci.

5. De senvolupament personal i adaptaci escolar (activitats per desenvolupar: actituds participatives, capacitats socials, autoestima positiva, autocontrol; coneixement de cada alumne en grup: dinmica interna de grup, actituds, dificultats, entrevistes).

5.1. Desenvolupament de les habilitats socials i afectives 5.1.1. Educaci Infantil (actuacions)

5.1.2. Educaci Primria (actuacions)5.2. Millora de l'autoestima

5.2.1. Educaci Infantil (actuacions)5.2.2. Educaci Primria (actuacions)

5.2.3. Qu volem aconseguir?

6. Participaci de la familia (reunions peridiques per intercanvi dinformaci, explicaci de la planificaci escolar, davaluaci de lorganitzaci del treball dels seus fills, dels resultats acadmics; col.laboraci en activitats de centre).

7.Pro cs davaluaci (pla de seguiment)

7.1. Del rendiment dels alumnes7.1.1 Avaluaci i promoci de lalumnat

7.2. Avaluaci del Pla d'Acci Tutorial


Pg. 3




Revisi v. 1

El Pla dAcci Tutorial del C.P. Na Caragol ha estat aprovat pel Consell Escolar dia __ de _________de 2013.


Pg. 4




Revisi v. 1

1. Objectius de l'acci tutorial.

Lobjectiu daquesta figura s aplicar les seves funcions dins lacci tutorial (les competncies del tutor es troben a lapartat 3.3.4 del ROF).

Treballar normes i hbits (ROF) durant tot el curs per mantenir un ambient agradable i adequat al centre.

Collaborar amb les famlies en la realitzaci de les activitats de suport recomanades en laprenentatge dels alumnes.

Orientar a les famlies sobre els moments avaluatius que viu lalumne i la manera destalviar-se els possibles problemes.

Informar sobre les faltes dassitncia, incidents i sancions. Comunicar a la cap destudis els casos reiteratius.

Demanar informaci sobre lalumne a fi de conixer millor les seves circumstncies i aix poder orientar-lo.

Orientar a l'alumnat en els aspectes personals i acadmics. Les tutories individualitzades amb lalumnat es duran a terme dins horari lectiu, sempre i quan sigui possible, i shi tractaran qestions puntuals referents a qualsevol tema relacionat amb la vida escolar.

Fomentar les relacions interpersonals entre els diferents membres de la comunitat escolar.

Facilitar la integraci dels alumnes en el grup i fomentar la participaci en les activitats del centre.

Detectar les possibles necessitats educatives especials dels alumnes i realitzar amb el tutor la derivaci a lEOEP, a travs del personal de suport.

Realitzar lavaluaci inicial del nivell de competncia curricular dels alumnes en collaboraci amb la resta del professorat implicat en el grup.

Adaptar el currculum a les necessitats de lalumnat, en collaboraci amb lequip de suport i amb la resta del professorat que treballa amb el seu grup, i elaborar conjuntament el document de programaci com (AC).

Coordinar-se amb les persones implicades en el suport i, si sescau, amb serveis externs del centre per planificar, fer un seguiment i avaluar totes les tasques encaminades a atendre la diversitat.

Coordinar el procs davaluaci dels alumnes del seu grup amb la resta de mestres que hi intervenen directament i adoptar la decisi que procedeixi pel que fa referncia a la seva promoci.


Pg. 5




Revisi v. 1

Coordinaci interetapa i intercicles per tractar temes pedaggics i intercanviar informaci referent a l'alumnat.


Pg. 6




Revisi v. 1

2. Acollida i integraci de lalumnat.

Amb aquest pla sintenta aconseguir la integraci de lalumnat el ms aviat possible, tenint molt en compte individualment cada tipus dincorporaci.

2.1. Activitats dacollida

Presentaci del tutor i del grup classe. Informaci sobre els mestres que impartiran classe al grup. Posterior presentaci. Agenda escolar i s daquesta (horari i dades).

A principi de curs comenam amb lhorari complet per tota Primria i 5 i 6 dEducaci Infantil. Durant les dues primeres sessions (abans del temps de pati), lalumnat de cada grup romandr amb el seu tutor/a i els especialistes faran suport al cicle al qual estan adscrits. A partir de les 11:30h., es far lhorari establert per tot el curs escolar.

2.2. Perode dadaptaci de 3 anys

Temps destinat a ladaptaci:

Durant els primers 4 dies de curs, organitzam l'estada a l'escola de forma progressiva.

1r dia: Jornada de portes obertes. Els infants vendran en 2 grups, acompanyats (si ho troben necessari i positiu per al seu fill/a) d'algun familiar que restar amb ell.

9:00 10:45 h: primer grup.10:45 11:00 h: preparaci, per part de les educadores, de l'ambient i activitats per al proper grup.11:00 12:45 h: segon grup.12:45 15:00 h: entrevistes amb famlies, coordinaci de nivell;

coordinaci de cicle i programaci d'aula.


Pg. 7




Revisi v. 1

2n, 3r i 4t dia: Vendran tots els infants, de 9:00 a 12:30 h, el seu acompanyant podr quedar una estona, aproximadament 15 minuts, fins que l'infant estigui ms tranquil.

De 12:30 a 15.00 h: entrevistes amb les famlies, coordinaci de nivell, coordinaci de cicle i programaci d'aula.

5 dia: Comenam l'horari normal, de 9:00 a 14:00 h tot el grup.

De 14:00 a 15:00 h: entrevistes amb famlies, coordinaci de nivell. Coordinaci de cicle i programaci d'aula.

Comptarem amb el suport de les mestres +1 i +2 per atendre els infants que necessitin quedar la jornada completa. Tot i aix, recomanam postposar l's dels serveis d'escola matinera i menjador fins que els infants estiguin mnimament adaptats.

2.3. Alumnat dincorporaci tardana

Lalumnat que sincorpora a leducaci primria i desconeix la llengua catalana necessita un suport especial que li permeti integrar-se a la nostra comunitat i alhora accedir al nostre sistema educatiu amb garanties. El suport lingstic s prioritari.

Lorganitzaci del suport permetr combinar el suport fora de laula, individual o en grup molt restringit (quan es tracti de ms dun alumne daquestes caracterstiques) amb el suport i les activitats dins laula ordinria, que ser lentorn predominant. Sintentar prioritzar lalumnat dels nivells educatius ms alts per canalitzar larribada a linstitut i per poder assolir tots els continguts de les diferents matries.

Aquest contingut queda ms especificat al PAD, punt 5.

2.4. Coneixement del centre escolar


Pg. 8




Revisi v. 1

Es faran diferents itineraris pel centre escolar a fi de qu lalumne sintegri i sorienti completament en lambient de centre. Dependcies: banys, aules de suport, aula de msica, aula classe, zones pati...

2.5. Pla dacolliment per facilitar la integraci dels alumnes que sincorporin al centre procedents daltres centres docents o daltres pasos o que sescolaritzin per primera vegada.

Contemplat al punt 5 del PAD.

2.5.1. Mecanismes de coordinaci entre centres adscrits per facilitar la incorporaci dels alumnes.

a) Reunions amb lInstitut Lloren Garcies i Font (trasps alumnes de 6).

Hem posat en marxa un protocol a seguir perqu la transici de Primria a Secundria es produeixi de forma fluida i progressiva.

Actuacions a seguir:

Realitzar una enquesta als alumnes a partir de la qual, una vegada haver fet el buidatge, es pugui preparar una sessi de tutoria per atendre els alumnes.

Reuni amb les famlies dels nous alumnes. Visita dels alumnes a lIES. Formalitzaci de la matrcula a lIES. Relacions entre el professorat de Primria i Secundria, en el procs de

transici. Passar el buidatge al coordinador de 1r cicle dESO i fer una reuni durant el

mes de juny (tutors 6, responsables de lIES. Aquesta informaci es dur a terme per informar dels aspectes ms rellevants de cada alumne i per ajudar a confeccionar els grups pel proper any.

Omplir el document Amb molt de gust em presentar per part dels alumnes que es lliurar tamb a la reuni del mes de juny.


Pg. 9




Revisi v. 1

Durant el curs es realitzaran reunions entre el professorat de les dues etapes, aix com el seguiment del programa British Council.

LIES lliurar un informe, almenys de la 1a i 2a avaluaci dels resultats dels alumnes de 1r dESO.

b) Coordinaci amb el C.P. Rosa dels Vents (Sa Colnia de Sant Pere).

Reuni de trasps dinformaci dins el mes de setembre. Trimestralment, es coordinaran continguts, metodologia i criteris davaluaci

entre les mestres de 2n. Tamb sespecificaran els mnims a les rees instrumentals.

Seguiment del procs daprenentatge trimestralment. Coordinaci per lelaboraci de les proves finals de 1r cicle i inicials de 2n. Reunions de coordinaci de les mestres dangls del 1r cicle. Visita guiada als pares i als alumnes de C.P. Rosa dels Vents al C.P. Na Caragol. Activitats conjuntes dels alumnes de 2n dambds centres al C.P. Na Caragol i al

C.P. Rosa dels Vents.

*** Bus i menjadorCal assenyalar que des del primer dia de classe, aquests dos serveis estan disponibles per tot lalumnat. Aix mateix, en qualsevol moment del curs escolar, es pot gaudir d'ambds.


Pg. 10




Revisi v. 1

3. Organitzaci i funcionament del grup classe.

3.1. Recollida dinformaci sobre lalumnat (dades personals, rendiment, dificultats daprenentatge, alumnes NESE).

Les dades personals sobre lalumnat es recullen a la secretaria del centre per introduir-les posteriorment al programa de gesti GESTIB.

A nivell acadmic, les famlies aporten informes danys posteriors o b, si ja han estat introduts al GESTIB, es poden consultar directament.

El nivell de competncia curricular savaluar mitjanant les proves inicials i, si cal, la informaci que aporti lequip de suport (NESE, NEE).

Si es detecta qualsevol problemtica, sactuar segons el protocol de demanda.

3.2. Organitzaci i funcionament de laula (normes de classe, horaris, delegats de curs, agrupaments dalumnes).

Distribuir lalumnat dins laula. Establir i explicar les normes daula. Distribuir encarregats de classe. Informar de lhorari setmanal. Explicar el funcionament i la utilitzaci de l'agenda. Comentar les normes de funcionament general de centre (ROF, punt 8.1:

Horari; 8.2: Entrades i sortides; 8.3: Patis; 8.4: Banys; 8.5: Higiene i berenars).

Informar dels torns de pilota. En cas de problemes disciplinaris: es tracten segons el protocol a seguir en el

moment que succeeixen (ROF, punt 4, drets i deures, classificaci i tipificaci de faltes).

3.3. Previsions de suports necessaris.

A part dels mestres tutors de cada grup, els mestres especialistes , +1 i +2 es distribueixen equitativament entre els diferents cicles. Per tal doptimitzar els recursos


Pg. 11




Revisi v. 1

humans que hi ha al centre, cada membre de lequip de suport sadscriu a un cicle per facilitar la coordinaci i la transmissi dinformaci.

Lhorari dels especialistes de suport sorganitzar en funci de les necessitats de cada grup tenint en compte els alumnes amb NESE, amb dificultats greus daprenentatge, amb dificultats de comunicaci i llenguatge, i amb necessitats de compensaci educativa.

En el moment que es trobi oport, i en benefici dels alumnes, es reestructuran els suports per treure un major profit daquests.

3.3.1. Organitzaci dels suports

A Infantil lhorari de les mestres de suport ha estat elaborat seguint aquests criteris:

Tots els cursos estan desdoblats. Es realitzaran tallers de llenguatge oral per part de la mestra daudici i

llenguatge com a mesura preventiva, i a ms servir per detectar i fer un seguiment de possibles necessitats educatives que puguin sorgir.

Tots els alumnes dinfantil, que ho necessitin, rebran reforos educatius, realitzats pels mestres adscrits al cicle.

A Primria:

Reforos segons les necessitats de cada curs. Un desdoblament dordinadors per cada nivell. Un suport, per part de la mestra datenci a la diversitat, que contempla:

alumnes que presenten risc de marginaci o exclusi social; risc dabandonament del sistema educatiu; alumnat de minories tniques o culturals; alumnat estranger amb desconeixement de la nostra cultura i llengua.

Refor de les mestres de pedagogia teraputica i audici i llenguatge a tots els alumnes de NESE i aquell alumnat considerat de risc. A 1r cicle es treballar


Pg. 12




Revisi v. 1

amb el programa de conscincia fonolgica que ho dur a terme les tutores i llenguatge per tal de prevenir o donar ajuda als infants que presentin dificultats per llegir i escriure.

Un refor per nivell, sobretot a les matries instrumentals. Refor de lATE als alumnes que ho necessiten.


Pg. 13




Revisi v. 1

4. Adquisici i millora dels hbits de treball.

4.1. Hbits bsics (asseures correctament, ordre, autonomia).

Lobjectiu s treballar de manera progressiva hbits que hem de tenir assolits per aconseguir un ambient adequat per lestudi i el treball.

4.1.1. Educaci Infantil

A. Coneixement de si mateix i autonomia personal Posar-se i llevar-se la bata Embotonar-se Penjar abrics i bates Rentar mans abans del berenar Mocar-se Ordenar el material Respectar normes establertes Presentaci acurada de les feines Acabar les feines

B. Coneixement de lentorn Respecte i cura de lentorn Compartir Saludar a les entrades i sortides Normes de convivncia: per favor, grcies... Respectar files

C. Llenguatges: comunicaci i representaci No crrer ni cridar pels passadissos No cridar quan xerren Respectar els altres en les assemblees (estora)

4.1.2 Educaci Primria Cordar-se les sabates


Pg. 14




Revisi v. 1

Vestir-se i desvestir-se adequadament (nataci) Asseures correctament a la cadira Penjar abrics Mocar-se Puntualitat en arribar a escola Hbits de neteja diria Dur, ordenar i recollir el material Repartir i tenir cura del material Respectar el material dels companys i el propi Respectar les normes establertes daula i de centre Presentaciar de manera acurada de les feines Acabar les feines establertes Potenciar lautonomia de lalumnat a lhora de fer el treball de classe Acostumar-se a mantenir la neteja i lordre dins laula, els passadissos i el pati Evitar ls de paraules malsonants Participar a les activitats del centre Recollir els papers den terra encara que no siguin els seus Tirar els papers dels berenars a les papereres (aula o pati) Xerrar sense cridar Respectar el torn de paraula Utilitzar un to de veu adequat Respectar el professorat i els companys Saludar i acomiadar-se Donar les grcies Demanar les coses per favor Tocar a la porta i demanar perms per entrar dins una altra aula Intentar prescindir danar als lavabos el temps de classe i aprofitar el temps

desplai Aixecar la m per parlar o intervenir a la classe Respectar el torn de paraula Escoltar les explicacions del mestre No crrer, ni cridar dins laula ni passadissos Fer files puntualment i ordenadament en entrar i sortir del centre i a les hores de

pati.


Pg. 15




Revisi v. 1

4.2. Tcniques destudi i destreses instrumentals.


Es duran a terme, bsicament, tcniques relacionades amb: neteja valoraci del treball personal valoraci del treball de laltre col.laboraci amb els altres companys ordre escolta respecte al torn de paraula atenci concentraci memoritzaci gradual (en funci de ledat) resoluci de problemes, trobada de solucions, a nivell individual i col.lectiu

4.2.2. Educaci Primria

Elaborar esquemes, resums, mapes conceptuals (estratgies daprenentatge) Ajudar a planificar les actuacions (torn de preguntes i dubtes dins

laula,temporalitzaci de lestudi... Utilitzaci de lagenda escolar per dur el control de la prpia tasca, lhorari i les

diferents activitats que es realitzen. Collaborar, fer feines en grup, aprendre dels altres companys

Plantejar un problema i cercar diferents solucions, a nivell individual i collectiu Fomentar lautoavaluaci i lautocorrecci dels alumnes Recerca dinformaci utilitzant diferents fonts (consultar adults, internet,

diccionaris, enciclopdies, visitar biblioteca...) Realitzar diferents jocs i exercicis que estimulin el pensament (mots encreuats,

sopes de lletres, sudokus, quatre en lnia...) Filosofia 3/18 Assemblea


Pg. 16




Revisi v. 1

Plantejar activitats que fomentin laprenentatge cooperatiu entre els/les alumnes (estacions)

Fomentar la reflexi personal de lalumnat amb activitats diverses (escriure la seva biografia, elaborar el seu diari, fer entrevistes, escriure sobre persones que admiren, preveure com seran o que voldrien ser, passats uns anys...)

Treballar lautoestima i la motivaci personal mitjanant activitats dautoavaluaci

Treballar per projectes Realitzar exercicis de comprensi crtica de textos, notcies, anuncis, fets, cartes,

diaris...

4.3. Comprensi lectora. Lectoescriptura.


Tractament de la lectoescriptura. Tot el cicle tendr el mateix referent visual de cada una de les lletres de

labecedari penjat a la classe. Els noms dels nins i nines de cada aula tamb estaran junt al referent de cada lletra.

4t Nivell

1. Es treballaran les lletres de pal (majscules).2. s preferent de paper Din-A3 sense pauta.3. s de llapis triangular grossos, retoladors gruixats, ceres, plastidecors, tisores,punxons...4. Es treballaran les vocals i altres lletres a partir dels referents visuals comuns i dels noms dels nins i nines .5. Es proposar als nins que escriguin el seu nom a les feinetes. Primer el

copiaran(targeta) i desprs segons levoluci de cada un el poden fer sense mirar.6. El/la mestra escriur la data (noms el dia de la setmana) en lletra de pal a lapissarra, recalcant la correspondncia so-grafia.


Pg. 17




Revisi v. 1

7. A les rutines diries es passar llista amb el nom dels alumnes i tots els infants de manera rotativa aniran passant llista per poder llegir/reconixer els noms dels

seus companys/-es.8. Els infants tendran els referents dels seus noms juntament amb la seva foto alspenjadors, calaixos.9. Fer hiptesi de lectura aprofitant els ttols de canons, contes...10. Quan es facin dibuixos lliures, del cap de setmana, referents a canons, contes... sescriur a davall cada cosa la paraula corresponent. Primer ho

far cada infant, respectant el seu ritme individual, i desprs el/la mestra.11. Siniciaran en lescriptura de paraules davall el dibuix referent, segons

levolucidel grup en general i de cada infant.12. Cada curs escolar es posar un nom a la classe que anir relacionat amb un

tema com a tots els grups de letapa. Saprofitar aquest nom per treballar el coneixement de les lletres, la lectura, fer projectes, centres dinters...13. Es treballar la motricitat fina a travs dactivitats o feinetes de retallar,

punxar,omplir dibuixos, repassar sanefes senzilles: resseguir un cam, retxes

horitzontals,verticals, muntanyes...14.Es treballar el llenguatge i lexpressi oral mitjanant activitats com:

*repetici de rutines diries*converses en gran grup tot respectant el torn de paraula, la temtica de la conversa i elsaltres companys*es faran descripcions individuals dels dibuixos propis, relats de contes, vivncies...*es duran a terme activitats dexpressi oral: donant models i fent que els infantsrepeteixin vocabulari i expressions utilitzant diferents recursos*es faran tallers de conscincia fonolgica: jocs de llenguatge, jocs descoltar rimes,paraules i frases, conscincia de sllaba, sons inicials i finals, fonemes, introducci delletres...*jocs de lectura iconogrfica*jocs de ritmes i dubicaci a lespai (amb el cos i damunt paper)*jocs de discriminaci visual i auditiva*activitats prvies a la lectura i a lescriptura (pastar, fer fang, escriure damunt farina i/o


Pg. 18




Revisi v. 1

arena...)*jocs dimitaci, de direccionalitat, de coordinaci, danses desquema corporal...

5 Nivell

1. Es seguiran totes les estratgies i activitats dutes a terme a tres anys tot augmentant la dificultat i complexitat de les mateixes.

2. Es segueix treballant en lletra de pal.3. s de paper Din-A3 i Din-A4 sense pauta.4. Llapis triangular prim o gruixat segons linfant.5. Es segueix treballant lalfabet a partir de les lletres de referncia (comuns a tot

elcicle), els noms dels nins i nines de la classe i altres paraules que els infants han triat.6. Els infants tenen el seu nom sense foto als penjadors, llista...7. Tots els infants han descriure, almenys una vegada al dia, el seu nom. Els llinatges saniran introduint segons levoluci de cada un/-a.8. Durant el curs sanir completant lescriptura de la data i sescriur a la

pissarra(dia de la setmana i dia dels mes) Els infants la copiaran a les seves feinetes.9. Seguir treballant la lectura a partir de ttols de contes, canons...10. Es treballar lescriptura de paraules a davall el seu dibuix de referncia.11. Quan facin dibuixos del cap de setmana, de les sortides, dels contes... els infants escriuran sota una petita frase descriptiva, sempre segons levoluci de cada un.12. Durant tot el curs es treballaran paraules amb les lletres de labecedari aprofitant els interessos dels infants.13. Es segueix treballant la motricitat fina a travs dactivitats de retallar, punxar,pastar, esqueixar, fent sanefes... augmentant la dificultat.14. Es repassaran sanefes i sen copiaran sense pauta.15. Se seguir treballant el llenguatge i lexpressi oral a travs dels jocs i

activitatscom les esmentades a tres anys, tot augmentant el vocabulari i la dificultat.

6 Nivell


Pg. 19




Revisi v. 1

1. Es seguiran totes les estratgies i activitats dutes a terme a tres i quatre anys tot

augmentant la dificultat i complexitat.2. Es segueix treballant en lletra de pal.3. Tan prest com els infants estiguin preparats sutilitzaran els llapis prims.4. s combinat de paper Din-A3 i Din-A4.5. Es segueix treballant lalfabet a partir de les lletres de referncia (comuns a tot

elcicle), els noms dels nins i nines de la classe i altres paraules que els infants hantriat.6.Fer mfasi en el treball de la lectura (racons, jocs...).7. Sescriur la data completa (dia de la setmana, dia del mes i lany) en lletra depal i, al llarg del curs.8. Tots els infants han descriure el seu nom i els llinatges a les seves feinetes i,segons levoluci de cada infant.9. Seguir treballant la lectura a partir de ttols de contes, canons i altres. 10. Es treballar lescriptura de paraules a davall el seu dibuix de referncia.

Tambes treballar lescriptura de les frases.11. Quan facin dibuixos del cap de setmana, dibuixos de sortides, contes i altresescriuran sota una petita frase descriptiva.12. Es segueix treballant la motricitat fina a travs dactivitats com punxar,

retallar,el treball de sanefes... augmentant la dificultat. Repassar sanefes (rissos, ones deretorn, ponts, ponts invertits...) i copiar-ne amb pauta.13. Se seguir treballant el llenguatge i lexpressi oral a travs dels jocs i

activitatscom les esmentades a tres anys, tot augmentant el vocabulari i la dificultat.

4.3.2. Educaci Primria (lectura a totes les rees)

- Treball de microhabilitats: conscincia del propi cos i orientaci corporal (lateralitat);orientaci espacial, percepci visual i entrenament visual; lectura de la realitat,desprs plnol vertical i plnol horitzontal; ritme auditiu i visual.


Pg. 20




Revisi v. 1

- Les oportunitats lectores que shauran de repensar per poder partir daquest punt engrescador i til per lalumne sn:

Lectura denunciats i respostes.Lectura de textos explicatius.Lectura de textos narratius, potics i teatrals.Lectura de llibres de lecturaLectura de diaris i textos dInternetLectura de llibres de consulta generals.

Se seleccionaran textos adequats pels diferents cicles. La lectura comprensiva dels enunciats sempre la fan els alumnes, els mestres

noms facilitaran aquesta comprensi amb ajudes que vagin des de la menys significativa a la ms significativa.

Fer necessria la lectura. La curiositat ha de ser la nostra arma per apropar-los al text.- La lectura dins lorganitzaci de laula i dins la sessi. Intentar que la multitud dordres, consignes i instruccions que es donen cada dia no noms sigui per mitj de la veu del mestre sin per informaci escrita.

Ens fixarem com introdueixen i practiquen el vocabulari a angls, perqu creiem que s una manera ms vivencial i ms engrescadora de fer-ho. Les dinmiques sn amb canons, poemes, jocs lingstics, vocabulari per context, representacions teatral i treball amb imatges.

Les activitats de producci escrita van lligades sempre a la lectura. Les activitats ajudaran a fer veure la perdurabilitat de lescriptura; a entendre que prenent notes es poden emmagatzemar informaci;amb lescriptura podem fer descobriments; amb lescriptura podem ajudar als altres

Els textos que shan de treballar de manera prioritria a cada cicle sn: cmics, contes, rondalles, canons, relats curts, poesies i textos informatius.

Tcniques per cicles:

1r cicle Posar data a dalt del paper. Presentaci neta i lletra clara .


Pg. 21




Revisi v. 1

Extreure la idea principal de largument duna lectura curta; primer a nivell oral i progressivament ser capaos descriure amb frases curtes quin s largument.

Resums escrits senzills per clars i ordenats. Deixar marges a lesquerra i a la dreta del paper, en diferents pautes (quadre,

fol...) Autocorrecci amb un cert marge derror. Visites a la biblioteca "Na Batlessa" un cop al mes per llegir. Lectura individual "Lectura per plaer".

2n cicle- Desprs duna lectura, ser capaos de respondre a un petit qestionari:- Qui s el protagonista .- On transcorre la histria.- Quin problema es planteja.- Introducci als resums.- Resums escrits agafant totes les idees principals, amb ordre i una certa

extensi.

3r cicle- Subratllar els conceptes principals de textos adequats al seu nivell. Si es fa en el llibre de text, es far amb llapis.- Resums, esquemes.- Deixar marges a esquerra, dreta, dalt i baix del paper, ben delimitats.- Autocorrecci amb un petit marge derror.- Lectura comprensiva i silenciosa.

4.4. Estratgies de suport a lestudi (planificaci del temps, condicions dambient mnimes).

- Estudiar i fer els deures diriament. -Repasar els continguts treballats a laula, per petici del tutor, el temps estipulat per aquest. -Disposar dun lloc destinat a lestudi, on no hi haur elements que no distorsionin la tasca.


Pg. 22




Revisi v. 1

-Intentar que la franja horria destudi a casa sigui sempre la mateixa. -Dedicar cada dia el temps estipulat pel tutor a llegir en veu alta (catal, castell). -Poden fer les lectures dels temes tractats a classe o altres lectures que

tenguin per casa. -Lagenda ser leina de control del treball diari i mitj de comunicaci amb la famlia.

4.5. Tcniques de motivaci.

- Es procurar presentar les matries de manera engrescadora i atractiva. - Sutilitzaran diferents tcniques de treball en equip (parelles, petit grup, per

projectes, centres dinters). - Del treball de lalumne, ell mateix ser responsable i es potenciar la tasca ben

feta.- El treball sempre ser adequat al nivell de lalumnat i es reforar positivament

la feina diaria (notes positives a lagenda, reconeixement a nivell verbal...).


Pg. 23




Revisi v. 1

5. Desenvolupament personal i adaptaci escolar (activitats per desenvolupar: actituds participatives, capacitats socials, autoestima positiva, autocontrol; coneixement de cada alumne en grup: dinmica interna de grup, actituds, dificultats, entrevistes).

5.1. Desenvolupament de les habilitats socials i afectives

Lobjectiu s dur a terme activitats daquests tipus per aconseguir el desenvolupament de les habilitats socials i afectives, aix com millorar la comunicaci del grup i, desenvolupar les relacions interpersonals i la cohesi social.


Actuacions: Participar a totes les activitats de classe i de centre. Saber escoltar. Respectar el torn de paraula. Respectar les normes dun joc. Partir del propi alumnat per abordar continguts afectius importants per ell (casa,

famlia, jocs preferits...). Representar i evocar aspectes de la realitat viscuts. Utilitzar el llenguatge verbal de forma ajustada i ampliar vocabulari. Estructurar un pensament i dur-lo al llenguatge escrit. Respectar les opinions dels altres. Observar i explorar lentorn immediat. Utilitzar tcniques de resoluci de conflictes (dileg, assemblees, debats,

converses, contractes...).


1r cicle/2n cicle/3r cicle2n cicle/3r cicle

Actuacions:


Pg. 24




Revisi v. 1

- Habilitats bsiques per relacionar-se amb els altres:

-Habilitats socials no verbals: Somriure i riureLa mirada

-Cortesia i amabilitat: Donar les grciesFer complimentsAcceptar complimentsDisculpar-se

-Peticions: Saber demanar i atrevir-se a demanar Rebutjar peticions

- Autoafirmaci: Defensar els propis dretsDonar una negativa o dir que noQueixar-se, expressar molstiaAfrontar crtiquesDemanar canvi de conductaDonar una negativaDemanar per qu?

- Conversar: Iniciar, mantenir i acabar conversesExpressar lopini en converses de grupParticipar, inicicar converses de grup

- Habilitats per fer amics/gues:

- Iniciadors socials: Presentacions Interpel.lacions

- Lideratge: Reforar als altres Cooperar Compartir

3r cicle- Expresar sentiments adequadament- Identificar all que senten els altres- Aprendre a solucionar problemes- Assolir habilitats de conversa


Pg. 25




Revisi v. 1

- Controlar els gestos quan conversam- Saber dir no- Queixar-se adequadament- Elogiar i rebre elogis- Defensar els propis drets- Demanar i fer favors- Participar en grup, xerrar i actuar respectant-hi les normes- Resoldre conflictes adequadament- Pensar i reflexionar abans dactuar

5.2. Millora de l'autoestima

Lobjectiu s aconseguir lestabilitat emocional de lalumnat, desenvolupar les habilitats personals i conixer-se a s mateix.


Actuacions:

Afavorir conductes que facilitin la identitat i lautonomia de lalumnat. Aconseguir que cada alumne sigui conscient de la manera en qu es veu

fsicament i establir relacions amb com el veuen els altres, i si coincideixen o no. Reflexionar sobre el coneixement i lestima que cadasc t sobre s mateix i

establir relacions amb lopini dels altres sobre ell o ella, i si coincideixen o no. Cercar i trobar un smbol que guardi relaci amb la manera de ser un mateix. Reflexionar sobre com passa el temps en ell mateix: canvis fisiolgics i

emocionals. Fer reflexionar sobre aspectes determinats de cada situaci acadmica. Afavorir el propi coneixement i despertar lactitud dacceptaci i comprensi. Potenciar situacions que afavoreixin la valoraci i tolerncia dun mateix i dels

altres.


Actuacions:


Pg. 26




Revisi v. 1

Es t en compte el nivell de cohesi del grup: els rebutjos, els lders, etc... Es realitzen treballs de grup. Sorganitzen assemblees, debats, etc.. dirigits pels mateixos alumnes, a fi de

desenvolupar la sociabilitat i la integraci al centre i a la classe. Es fan activitats especfiques (o es duen a terme estratgies) per integrar els

alumnes rebutjats o que no estan integrats dins cada grup. Es donen responsabilitats de grup i/o de classe rotatries a tots els alumnes. Es fomenten actituds positives dintegraci o cohesi del grup entre companys:

ajudar al company que no ha acabat, explicar-li el que no entn, etc... Seviten les comparacions entre els resultats obtinguts pels diferents alumnes. Safavoreixen conductes que facilitin la identitat i lautonomia de lalumnat. Sintenta aconseguir que cada alumne sigui conscient de la manera en qu es

veu fsicament i establir relacions amb com el veuen els altres, i si coincideixen o no.

Lalumnat reflexiona sobre el coneixement i lestima que cadasc t sobre s mateix i establir relacions amb lopini dels altres sobre ell o ella, i si coincideixen o no.

Reflexionar sobre com passa el temps ell mateix. Fer reflexionar sobre aspectes determinats de cada situaci acadmica. Safavoreix el propi coneixement i despertar lactitud dacceptaci i comprensi. Es realitzen activitats relacionades amb l'educaci emocional per afavorir la

millora de l'autoconcepte i l'autoestima.

5.2.3. Qu volem aconseguir?

Descobrir quina s la prpia autoestima i aprendre com funciona. Conixer quina s la prpia imatge. Aprendre a compartir. Descobrir quines sn les prpies emocions i sentiments. Aprendre i practicar hbits de cortesia per millorar la relaci amb la resta. Ser responsable. Aprendre dels errors. Descobrir la prpia creativitat.


Pg. 27




Revisi v. 1

Acceptar i aprendre de les crtiques constructives.


Pg. 28




Revisi v. 1

6. Participaci de la familia (reunions peridiques per intercanvi dinformaci, explicaci de la planificaci escolar, davaluaci de lorganitzaci del treball dels seus fills, dels resultats acadmics; col.laboraci en activitats de centre).

L'objectiu s establir una bona coordinaci entre els mestres i les famlies per aconseguir un bon desenvolupament i rendiment integral dels alumnes.

Lagenda de lalumne servir com a mitj de comunicaci tutor-famlia. Es revisar peridicament per ambdues parts.

Reuni informativa grupal a principi de curs.Sinforma de forma generalitzada del funcionament del centre, la plantilla docent,

calendari i de lhorari de visita de pares. Es realitza per nivell.

Al llarg del curs escolar. Reunions peridiques i individuals tutor-famlies, sempre que sigui necessari, per

informar de lestat del procs daprenentatge. Tractament de temes acadmics de lalumne i tot all que pugui ser dinters per ambdues parts (famlia i escola). Si s necessari, es convocaran tamb reunions amb altres professionals que intervenen en leducaci dels alumnes. Aquestes reunions poden estar sol.licitades pels mestres o pels pares normalment mitjanant lagenda escolar. El dia datenci a pares i mares s el dimecres a les 14:00h.

Actuacions:

- Comunicacions escrites i notificacions a travs de lagenda escolar, eina que permetr un contacte diari, directe i permanent entre la famlia i lescola.

- Comunicacions telefniques cada vegada que la intervenci a desenvolupar per part de la famlia o de lescola requeresqui una urgncia.

Tramesa de documents a les famlies per comunicar-los situacions puntuals de l'alumne o intervencions que s'hi han duit a terme, per donar-los-les a conixer i sollicitar la seva collaboraci quan les circumstncies aix ho determinin.

Circulars informatives.


Pg. 29




Revisi v. 1

Notificaci per escrit a les famlies de circumstncies puntuals relacionades amb

aspectes conductuals i d'organitzaci escolar.

Enviament de correus electrnics a les famlies.

Mantenir actualitzada la web de lescola, on shi van incorporant les notcies inovetats ms significatives relacionades amb la vida escolar.

Informar trimestralment.

Informe densenyament-aprenentage de cada avaluaci, seguint el model del GESTIB, per a comunicar resultats i seguiment acadmic.


Pg. 30




Revisi v. 1

7.Procs davaluaci (pla de seguiment)

7.1. Del rendiment dels alumnes:Dates davaluaci i presentaci dinformes.Junta davaluaci: Es realitzar durant la setmana anterior a lentrega dinformes.

Lavaluaci ha de procurar millorar les activitats i funcionament que es realitzin en el Centre mitjanant la comprovaci del nivell de consecuci del programat donant solucions o propostes per a una millor consecuci i funcionament.

1.Realitzar una sessi davaluaci amb lequip docent, per tal davaluar globalment els alumnes i fer-ne un seguiment i valoraci adients.

2.Realitzar una estadstica de resultats acadmics, per curs i per rees, per tal dedetectar les dificultats daprenentatge ms significatius.

3.Estimar com a bons resultats els que superen el 70% dalumnes que aproven la matria.

4.Tenir sempre present els alumnes amb dificultats daprenentatge i de tot tipus per tal de rebre els ajuts necessaris, sobretot, els alumnes amb NESE.

5.Es far una revisi sobre el compliment de la PGA el mes de gener i una segona durant el mes de maig, per tal de redactar la memria de fi de curs.

7.1.1 Avaluaci i promoci de lalumnat

Tot all referent a lavaluaci, ho trobam establert al punt 5 de la Concreci Curricular.

Inicial: entrevistes amb pares, proves inicials, enquestes als alumnes, coordinaci amb el tutor/a dels curs anterior, intercanvi dimpressions amb altres mestres...

Sumativa: informar a les famlies (a travs dels tres informes trimestrals i els contactes formals i informals).

Final.


Pg. 31




Revisi v. 1

El tutor far un acta de cada junta davaluaci que entregar al Cap dEstudi per elaborar lanlisi davaluaci de centre per trimestres.

Per dur a terme lavaluaci, farem servir diferents i variats mtodes o procediments que tamb venen especificats al Pla de seguiment davaluaci:

Produccions escrites. Proves orals. Observaci sistemtica del treball i de la participaci i la integraci dels alumnes

a classe, aix com lactitud. Intercanvis orals: preguntes i respostes a classe, dilegs senzills, colloquis breus

i debats. Exercicis i activitats especfics que responen als diversos objectius programats en

cada unitat didctica. Revisi i anlisi de les activitats i els treballs realitzats, recollits al quadern de

classe i en exercicis especfics. Prova especfica davaluaci de unitats didctiques. Autoavaluaci: Una de les intencions de lavaluaci s que cada un dels infants

sigui conscient del procs densenyament i aprenentatge, ja que independentment dels resultats, aquest s un aspecte molt important.

A ms tenim en compte tant lavaluaci dels alumnes com la del grup. Valoram la nostra actuaci, la distribuci dels espais i temps, la participaci de persones externes: pares, mares, escriptors, monitors... i els recursos materials, s a dir tots i cada un daquells aspectes que influeixen en el procs d'ensenyament- aprenentatge.

Coavaluaci. Altres: diari de classe, agenda...

Tamb es considera molt important dins lavaluaci les actituds i hbits: Actitud positiva a laula. Respecte a les persones, l'entorn i els materials. Autonomia en la realitzaci de tasques. Responsabilitat i compliment de normes.


Pg. 32




Revisi v. 1

7.2. Avaluaci del Pla d'Acci TutorialLa necessitat de lescola dadaptar-se als canvis continus que es produeixen en la

societat actual, fa que aquest Pla dAcci Tutorial es contempli com un document viu i sotms a modificacions.A linici de cada curs, la segona setmana de setembre i en el transcurs del primer claustre que es faci es procedir a la seva revisi i seguiment.A lhora de realitzar aquest seguiment s necessari tenir present els segents punts:

Reflectir al PAT les observacions escaients i possibles millores Adaptar el PAT a la realitat actual del centre Avaluaci i revisi de totes les funcions del PAT Donar a conixer el PAT a tots/es els/les mestres que sincorporin al centre

El Pla dAcci Tutorial del C.P. Na Caragol ha estat aprovat pel Consell Escolar dia __ de _________de 2013.


Pg. 33



doc8_12_13_pat

Documents