el portarró20butllet í del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici

es

tiu

ta

rdo

r2

00

6

Casa del Parc Nacional de BoíCa de Simamet · C/ de les Graieres, 2 · E 25528 Boí (Alta Ribagorça)Tel. 973 69 61 89 ·· Fax 973 69 61 54

Casa del Parc Nacional d'EspotPrat del Guarda, 4 • E 25597 Espot (Pallars Sobirà)Tel./Fax 973 62 40 36

Pàgines web:www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htmwww.reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes

Correu electrònic:info.aiguestortes@oapn.mma.es

Presentació

Seguiment de papallones diürnes al Parc Nacional. Un nou projecte de recerca

Al bell mig del país de l’aigua

L’entrevista: Històries de la caserna militar de Sant Maurici

Noticiari

Coneguem el Parc- Els crespinells- La papallona Apollo

L’essència de les paraules

Caminem pel Parc- La vall de Llubriqueto

Publicacions

3

4

9

13

18

21

23

24

26

índexE l P o r t a r r ó

E s t i u - t a r d o r 2 0 0 6

C o l · l a b o r e n e n a q u e s t n ú m e r o :

M e r c è A n í z M o n t e s

F r a n c e s c B a l t a s a r i A l b e s a

J a u m e C o m a s B a l l e s t e r

J o s e p M a r i a R i s p a P i f a r r é

G e r a r d G i m é n e z P é r e z

J o r d i C a n u t i B a r t r a

J o r d i V i c e n t e C a n i l l a s

A l b e r t B a r g u é s i M e l e t

J e s ú s Ta r t e r a i O r t e u

L o u r d e s F e i x a i L a p e d r a

M a r t a Av i z a n d a M a r t í n e z

J o s e p P i q u é P a l a c í n

M a r i a P o u i P a l a u

N a t a l i a C o t P u i g

R a m o n O r t e u Ta r t e r a

F o t o g r a f i e s i d i b u i x o s :

A r x i u d e l P a r c N a c i o n a l

L l u í s Av e l l a n a M e r c a d a l

M a r t a Av i z a n d a M a r t í n e z

J o s e p P i q u é P a l a c í n

L o u r d e s F e i x a i L a p e d r a

M a r c e l P i n ó s

R i c a r d N o v e l l i A g r a m u n t

C o r r e c c i ó l i n g ü í s t i c a :

J u d i t h V i d a l P e r e l l ó

D i s s e n y i m a q u e t a c i ó :

A r a n D i s s e n y

D i p ò s i t L e g a l :

L - 1 4 2 8 - 9 6

E d i t a :

�

El Por tar ró no assumeix la responsabi l i ta t sobre les op in ionsexpressades en e ls a r t ic les s ignats o amb pseudònim, la qualés exclus iva de ls seus au tors

3

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

presentació�El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Mauriciacaba de tancar els darrers actes inclosos en el seu 50aniversari. Des de l'estiu de l'any 2005 fins ara, s'hananat succeint tot un seguit d'activitats de caire moltdivers dirigides principalment a donar a conèixer alsnostres conciutadans aquest espai natural dels Pirineusque atresora un conjunt de valors naturals i culturalsúnics i irrepetibles.Cinquanta anys no representen gairebé res si pensemque les roques del Parc en tenen més de dos-centsmilions, o que els estanys que trobem per tots i cadascundels seus racons fa tot just vint mil anys que van aparèi-xer sota els gels. Però 50 anys també són molts si ens homirem des del punt de vista de la gestió concreta d'unindret que ha tingut d'adaptar-se a circumstàncies moltdifícils i canviants al llarg de la seva història. Per aixòcrec que és bo i just que aquest aniversari hagi servit pera recordar els fets passats i els seus protagonistes.Penso que aquest aniversari ha servit també per a posarde manifest un fet inqüestionable; el Parc no s'atura;camina i evoluciona amb els temps actuals, per aixòaquesta celebració que s'acaba, més que el final d'unaetapa hauria de ser l'inici d'una de nova, on nous iengrescadors projectes marcaran el futur d'aquest espainatural. Tenim una ampliació a les portes, un ambiciósprojecte que ha de servir per a convertir el Parc en unreferent de la protecció dels ecosistemes naturals als

Pirineus. Un projecte on hi ha un gran nombre d'actorsimplicats, principalment els ajuntaments, alguns delsquals han estat capdavanters en les propostes d'amplia-ció. Entre tots estem dibuixant un parc pel segle XXI!La redacció d'un pla estratègic que marqui les principalslínies de futur és una de les altres apostes que no podemperdre. Aquest pla que ja s'ha començat a redactar esde-vindrà una eina bàsica per a la gestió d'aquest espai i pera la seva projecció futura. Mentrestant es van assolintaltres fites fruit del treball diari dels seus gestors i tèc-nics: millora de les seves infraestructures d'atenció alsvisitants; l'assoliment d'una qualitat reconeguda enaquesta atenció; treballs destinats a aconseguirl'excel·lència en sistemes de qualitat ambiental; i nousestudis i projectes de conservació en marxa…El futur es presenta, doncs, esperançador per un espainatural que representa una mostra magnífica de la natu-ra i cultura pirinenca, i un territori amb un ric patrimonicultural que massa vegades ha restat desconegut fins itot per la gent de casa nostra. Crec que ara, amb la segu-retat que dóna la feina feta i amb la vista posada en eltemps a venir, podrem seguir treballant amb la seguretatque Aigüestortes i Sant Maurici serà un parc de referèn-cia entre els espais naturals, tant dins del nostre paíscom més enllà de les nostres fronteres.

Francesc Baltasar AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge

Detall del dibuix alar d'una papallona conformat per escates distribuïdes de forma imbricada.

Es tracta de pèls modificats de diferents colors que es troben en tot el cos. 22222

4

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

seguiment de papallones diürnes al parc nacional:un nou projecte de recercaL'any 2005 es va dur a terme una primera aproximació perestablir un itinerari del CBMS (Catalan ButterflyMonitoring Scheme) al Parc Nacional d'Aigüestortes iEstany de Sant Maurici. Fruit d'aquesta primera presa decontacte, s'ha decidit que a partir de l'any 2006 en enda-vant es realitzi un itinerari, incorporat a aquesta xarxacatalana, en l'entorn del Pont de Pallers a la vall del'Escrita, aigües avall de l'Estany de Sant Maurici (T. M.d'Espot).

Què són les papallones?Les papallones són un conjunt d'animals que pertanyen algran grup dels artròpodes, dins del qual formen l'ordredels lepidòpters. Aquest ordre es divideix en dos gransgrups: els ropalòcers o papallones diürnes i els heterò-cers o papallones nocturnes.Tots sabem el que és una papallona, però quines són lescaracterístiques pròpies que ens permeten diferenciar-les d'altres animals?- Com a artròpodes, tenen un esquelet extern de quitina,fet que els implica, que per créixer hagin de fer un seguitde mudes.- Com a insectes, tenen el cos dividit en tres parts: capamb antenes, ulls compostos i peces bucals; tòrax ambtres parells de potes i normalment un parell d'ales; i abdo-men amb els òrgans responsables de la funció digestiva,respiratòria i reproductiva. - Com a lepidòpters, la presència d'escates que recobrei-xen el cos i l'espiritompa, un tub de llargada variable amb

funció xucladora. En el nostre cas estudiem les papallones diürnes, que esdiferencien de les nocturnes per trets comportamentals, imorfològics com per exemple que les antenes acaben enforma de maça, que generalment pleguen les ales verti-calment al cos, i un acoblament que manté unides lesales anteriors i posteriors en vol. El cicle vital de les papallones és complex i comprèn dife-rents estadis: ou, eruga, crisàlide i adult. És durant l'esta-di d'eruga quan la papallona creix a base de mudes i amés acumula l'energia suficient per a transformar-se enadult. Aquesta transformació succeeix en l'estadi decrisàlide, en el que es destrueixen tots els teixits i estruc-tures i se'n creen de nous que conformaran l'adult.

Què és el catalan butterfly monitoring scheme?L'any 1994 amb el suport del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es vainiciar un projecte de seguiment de les poblacions depapallones anomenat Butterfly Monitoring Scheme aCatalunya, el CBMS. Aquest projecte coincideix plena-ment amb la metodologia i els objectius del conegut BMSbritànic, pioner en aquest tipus de seguiment. El BMS es basa en el monitoreig de les papallones diür-nes (també anomenades ropalòcers) per diversos motius.Potser el més rellevant és el marcat caràcter bioindica-dor d'aquests insectes, ja que les seves poblacions res-ponen ràpidament a canvis del medi tal com les modifica-cions en el tipus de gestió (mostren una gran sensibilitat

1. El Cortalet2. La Rubina3. Vilaüt4. Cal Tet5. Darnius6. Fitor7. El Remolar8. Can Ferriol9. Can Jordà10. Can Liro11. Santa Susanna12. El Puig13. Can Riera14. La Marquesa15. Fontllebrera16. Olvan17. La Barroca18. Timoneda d'Alfés19. Can Prat20. Turó de l'Home21. Turó d'en Fumet

22. Closes de l'Ullal23. Closes del Tec24. Coll d'Estenalles25. El Mascar26. Vallgrassa27. Bosc de Valldemaria28. Pla de la Calma29. Marata30. L'Arbeca31. Turó de Can Tiril32. Can Vinyals33. Ca l'Arenes34. Can Miravitges35. Martorell36. Olesa de Bonesvalls37. Vilanova i la Geltrú38. Punta de la Móra39. Prades40. Sallent41. Mas de Melons42. Gironella

43. Torà44. Tivissa45. Olivella46. Torredembarra47. Granja d'Escarp48. Sebes49. Sant Boi50. Talaia del Montmell51. El Pinetell52. Desembocadura del Gaià53. Vallforners54. Rabós55. Campllong56. Gréixer57. Seu d'Urgell58. Cal Puntarrí59. Mig de dos rius60. Barranc d'Algendar61. S'Albufera des Grau63. Sant Jaume de Llierca64. Montjoi

65. Santiga66. Mont-rebei67. La Tancada68. La Conreria69. Sant Mateu70. Sales de Llierca71. Godomar72. La Nou de Berguedà73. Aiguabarreig74. Sal Rossa75. Can Vilar76. UAB77. Sant Daniel78. Sant Ramon79. Oristell80. Vall d'Horta81. Alinyà82. Estrets d'Arnes 83. Cal Carro5

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�per l'estructura i composició de la vegetació), la fragmen-tació de l'hàbitat (en ser molt sedentàries la majoria de lesespècies) i el clima (són molt sensibles envers fenòmenscom l'escalfament global i també a les variacions de tem-peratura i de precipitació). Un altre fet important és queles papallones juguen un paper important dins dels eco-sistemes, ja que són consumidors primaris i alhora són la

presa de molts consumidors secundaris, com ocells iparasitoids. D'altra banda, la majoria d'espècies sónfàcils de reconèixer, per la qual cosa és possible engegarprogrames de seguiment a gran escala. A tot això cal afe-gir la preocupació que se'n desprèn de la forta regressióque les papallones han patit a tota Europa en aquestsúltims anys.

seguiment de papallones diürnes al parc nacional: un nou projecte de recerca

Estacions

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

6

Una de les diferències més aparents entre les papallones diürnes i nocturnes,

és que aquestes últimes tenen les antenes plumoses.333333

seguiment de papallones diürnes al parc nacional: un nou projecte de recercaInicialment el CBMS constava d'una xarxa de seguimentamb 11 estacions de mostratge situades al quadrant nord-est de Catalunya. Aquest nombre d'estacions s'ha anatampliant al llarg dels darrers onze anys. Així, doncs, el2004 ja hi havia 52 estacions repartides per totaCatalunya i per les Illes Balears, i l'any 2005 ja han estat54 les estacions que han recollit dades. Entre les princi-pals novetats cal destacar la incorporació de diversesestacions als Pirineus, la zona més rica en espècies deCatalunya i de la Península Ibèrica en general, i una deles més pobrament representades fins ara. Aquest any2006 s'incorporarà ja de ple l'estació del Parc Nacional.D'altra banda, en l'actualitat, es disposa d'un programainformàtic especialment dissenyat per emmagatzemar iexplotar la informació acumulada, incloent la caracterit-zació de les comunitats vegetals de cada estació i tambéla definició d'un SIG aplicat a la xarxa. Aquestes milloreshan convertit el CBMS en una de les bases de dades mésimportants sobre la biodiversitat de Catalunya i sobretotde l'ecologia de les papallones de la zona mediterrània.La realització d'un itinerari suposa recórrer un transec-te, amb una distància propera als dos quilometres, alllarg del qual s'anoten totes les papallones observadesen una banda de 5 metres d'amplada. L'itinerari es visitasetmanalment des de l'1 de març fins al 26 de setembre,

el que suposa un total de 30 visites. Una dificultat afegidaés que, per a la validesa de les visites, calen unes condi-cions climatològiques favorables evitant forts vents i diesennuvolats.

L’any 2005, una primera experiènciaDurant l'any 2005 es van dissenyar dos itineraris experi-mentals, un a cadascuna de les riberes principals del ParcNacional: el primer a l'entorn de l'estany de Llebreta i l'al-tre al voltant del pont de Pallers. Es van fer un total de 18visites a aquests itineraris per tal de familiaritzar-nos ambels itineraris i amb les espècies de papallones diürnes pre-sents en aquesta zona.Fruit d'aquest primer any es van detectar un total de 81espècies diferents, més concretament, 71 al de Pont dePallers i 54 al de l'Estany de Llebreta. Es tracta d'un elevatnombre d'espècies (superior al 40% de les presents aCatalunya), i més si tenim en compte diferents factors: nos'han contemplat alguns hespèrids com els del gènerePyrgus donada la elevada dificultat de determinar ambexactitud l'espècie al camp; era un primer any de presa decontacte amb la zona i amb les papallones que hi podíemtrobar; tant sols es van realitzar 18 setmanes de mostreig ino les 30 contemplades en el CMBS.L'itinerari, situat a una altitud de 1.700 metres sobre el

seguiment de papallones diürnes al parc nacional: un nou projecte de recerca

�

7

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

Pont de Pallers Llebreta SPEC Pont de Pallers Llebreta SPEC

I. podalirius N. antiopa N. antiopaP. machaon N. polychloros

P. apollo P. apollo 3 I. io I. ioP. mnemosyne V. atalanta V. atalantaA. crataegi A. crataegi A. urticae A. urticaeP. brassicae P. brassicae P. c-album P. c-albumP. rapae P. rapae A. paphia A. paphia

P. napi A. aglaja A. aglajaP. daplidice P. daplidice A. adippe A. adippeA. cardamines A. cardamines I. lathonia I. lathoniaA. euphenoides A. euphenoides 4a B. daphneC. crocea C. crocea B. euphrosyne B. euphrosyneC. alfacariensis C. alfacariensis 4b B. seleneG. rhamni G. rhamni M. cinxia M. cinxiaL. sinapis L. sinapis M. phoebe M. phoebeS. acaciae 4b M. didyma M. didymaS. spini M. diaminaC. rubi 4b M. athaliaL phlaeas L phlaeas M. parthenoides M. parthenoides 4aL. virgaurea L. virgaurea M. lachesis 4a

L. boeticus M. russiaeC. osiris M. galathea 4bG. alexis 3 S. actaea 4a

L. tityrus E. hispania/cassioides 4aC. minimus E. oeme 4aC. alcetas E. triaria E. triaria 4aM. arion M. arion 3 E. neoridas E. neoridas 4aP. argus P. argus E. meolans E. meolans 4aP. baton 4a M. jurtina M. jurtinaA. agestis A. agestis H. lycaonP. semiargus P. semiargus P. tithonusP. escheri P. escheri 4b C. pamphilus C. pamphilusP. amanda C. arcania C. arcania

P. thersites L. megera L. megeraP. dorylas 4b L. maera L. maera

P. coridon P. coridon 4a E. tages E. tages 4bP. bellargus P. bellargus T. sylvestris T. sylvestris 4bP. icarus P. icarus T. lineola T. lineolaH. lucina H. comma H. commaL. reducta L. reducta O. venatus O. venatusL. camila

Llistat de les espècies detectades durant el primer any de mostreig separades per les dues estacions. Ham afegit el valor SPEC:SPEC 3: espècies que es distribueixen tant a dins com a fora d'Europa, considerades amenaçades dins d'Europa. SPEC 4a: ende-mismes europeus els quals en l'actualitat no es troben amenaçats. No obstant gaudeixen d'un interès de conservació degut a laseva distribució restringida a Europa. SPEC 4b: distribució global concentrada a Europa, no considerada amenaçada.

Espècies detectades durant el primer any de mostreig separades per les dues estacions

nivell del mar, te una longitud aproximada de 2.000 metresi està dividit en 10 seccions. És una representació dediferents ambients típics de la zona, especialment deprats de pastura, més o menys oberts i amb diferentsespècies acompanyants.

Any 2006, un començament irregularJa han passat les primeres 10 setmanes de seguimentd'aquest any, però en tractar-se d'un itinerari de mun-

tanya la majoria de papallones encara han de sortir, comes desprèn de les dades obtingudes durant el 2005. Amés cal afegir que per condicionants meteorològics, elcens no s'ha pogut realitzar en tres de les setmanes.De moment s'han localitzat 14 espècies que llistem perordre d'aparició: A. urticae, G. rhamni, N. antiopa, A.cardamine, C. cardui, L. sinapis/reali, Pyrgus sp., H. luci-na, E. tages, C. rubi, E. triaria, I. lathonia, C. euphrosynei L. megera.

seguiment de papallones diürnes al parc nacional: un nou projecte de recerca

8

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

�Melanargia lachesis, es tracta d'una de les papallones més abundants de la nostra fauna. 88888

Algunes curiositatsMelanargia sp.Durant el primer any de treballs preliminars s'ha pogutdetectar un cas curiós que es podria estudiar en un futur. Estracta de la presència diferencial d'espècies de Melanargiaa les dues riberes principals del Parc. Mentre que a la ribe-ra de l'Escrita s'han trobat, amb abundància, exemplarstant de M. lachesis, com de M. russiae, a la ribera de SantNicolau, no n'ha aparegut cap de les dos i si M. galathea,típica de la Vall d'Aran. Caldria esbrinar el per què.

Maculinea arionÉs l'única papallona diürna de Catalunya que en fase lar-val té dieta carnívora. Es tracta d'una relació molt espe-

cialitzada entre aquesta papallona i una formiga del géne-re Myrmica. L'eruga, en els primers estadis, s'alimentad'inflorescències de serpoll (Thymus serpyllum) o d'oren-ga (Oryganum vulgare), després es deixa caure de la plan-ta nutrícia i és recollida, per les formigues abans esmen-tades, que la transporten dins del formiguer. Allí s'alimen-tarà d'immadurs de formiga durant l'hivern i primavera, itambé farà la crisàlide. L'adult emergeix del formiguer acomençaments d'estiu.Es tracta d'una espècie protegida per la seva regressió anivell europeu. Al Parc Nacional, es troba present en elsdos sectors estudiats al 2005.

Josep Piqué PalacínMarta Avizanda Martínez

9

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�L'aigua omple de blau els mapes que representen el terri-tori del Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,taques de color dels llacs i estanys que s'escampen pelseu interior i fils blaus dels riuets que s'escolen per lesvores fins les Nogueres i la Garona.L'aigua és també a l'origen de la creació del Parc, estran-ya (i celebrada) conseqüència d'una visita d'Estat feta pre-cisament per inaugurar diversos aprofitaments hidroelèc-triques al seu entorn més immediat.Geogràficament, el Parc es troba en la confluència de lesconques altes de la Noguera Ribagorçana, la NogueraPallaresa i la Garona, els afluents dels quals neixen en el sid'aquest massís. Tot i la complexitat orogràfica, el territoridel Parc ha estat nexe d'unió entre les contrades que elrodegen que tradicionalment s'han comunicat, en les esta-cions que la dura climatologia ho permet, a través delscamins que el travessen.Fins fa ben poc (un segle, tot just), la Val d'Aran, laRibagorça i els Pallars tenien unes economies de sub-sistència, basades en l'aprofitament agrari i ramader delsrecursos naturals. Malgrat les dificultats orogràfiques iclimàtiques, que limitaven considerablement els conreus,la ramaderia havia assolit un cert desenvolupament, ja quela transhumància permetia un ús de les pastures d'alçada–com les que es troben en algunes parts del Parc– durantl'estiu, mentre que a l'hivern el bestiar es baixava a la vallo vers els plans de l'Urgell i el Segrià fins a completar elcicle. Encara ara, als planells d'Aigüestortes podem veurevaques i cavalls pasturant tot l'estiu.Una estructura familiar i social complexa, que giravaentorn de la "casa" i la figura de l'hereu, permetien la con-tinuïtat del sistema, que, malgrat tot, havia de recórrersovint al recurs de l'emigració per garantir l'economiafamiliar i la subsistència dels seus membres. Era freqüentmarxar a França, per treballs de temporada o amb caràcterpermanent, vers les zones més industrialitzades deCatalunya i, fins i a tot, cap a les Amèriques. Qui, entre elsnostres avis, no tenia parents a França o a la Argentina?Quants no en coneixem que havien baixat a "servir" aBarcelona?

al bell mig del país de l’aiguaEn aquest context, només els aprofitaments termals deCaldes i Tredòs –ambdós ben propers al Parc i, d'algunamanera, antecedents del turisme actual– aportaven algu-na diversitat al sistema econòmic tradicional.Les coses van començar a canviar quan els nivells dedesenvolupament industrial i urbà del litoral van requeriruna despesa energètica que no es podia aconseguir en lesàrees més properes. Llavors, es va començar mirar cap alsPirineus, on les capçaleres dels rius oferien excel·lentsoportunitats d'establir salts d'aigua i produir massivamentenergia hidroelèctrica que després es transportaria capels entorns de Barcelona i altres zones urbanes. D'aquestamanera, va arribar el "desenvolupament" als Pirineus.Les implantacions van començar a la vall del Flamicell onuna empresa amb capital suís i francès, Energia Elèctricade Catalunya, va construir entre 1912 i 1917 les primerescentrals hidroelèctriques a Molinos i Cabdella, ben a propdel límit actual del Parc i la seva zona perifèrica. A aques-tes, li varen seguir d'altres aprofitaments, com els de laBarcelona Traction Ligh and Power (La Canadenca) aigüesavall de la Noguera Pallaresa. El trasbals (i la modernitza-ció) que aquestes fets van significar per a la població d'a-quells llunyans i isolats territoris es recullen de forma mag-níficament novel·lada a El segle de la llum de l'autor piri-nenc Pep Coll.Després del parèntesi de la guerra civil, es van reiniciar lesobres hidroelèctriques. La Companyia Hidroelèctrica deCataluña (HEC) va establir diversos aprofitaments al riuEscrita, com són els de la presa de Sant Maurici (1953) o lacentral d'Espot (1950), i després a la conca alta de laNoguera Pallaresa. El procés es va desenvolupar de formaanàloga a la Val d'Aran, per tota la conca de la Garona,però en aquest cas a través de Fuerzas Eléctricas deCataluña (FECSA). També a començaments dels anys 50,l'empresa estatal ENHER (Empresa NacionalHidroelèctrica del Ribagorzana) va emprendre l'aprofita-ment integral de la Noguera Ribagorçana –curiosamentfent realitat un projecte promogut per la Generalitat repu-blicana–, seguint un model d'iniciativa pública que econò-micament controlava tot el procés productiu (des la pro-

Estany de la Colomina

al bell mig del país de l’aigua

ducció de ciment a Xerallo fins a la distribució) i en aspec-tes socials seguia una doctrina paternalista plasmada deforma paradigmàtica al Pont de Suert, convertit en unacolònia al vell estil.Aquest fet va tenir conseqüències contraposades per alllavors inexistent Parc. Mentre, d'una banda, patia els fortsimpactes derivats de les instal·lacions hidroelèctriquesque s'hi van construir, de l'altra es van fer els primers pas-sos en el reconeixement dels seus excepcionals valorsnaturals. Així, la seva creació va ser acceptada pocdesprès d'una visita a la zona del dictador Franco, que vatravessar pel Portarró fent drecera en la seva ruta d'inau-guracions d'obres publiques i "pantanos".Encara en una darrera fase, a finals dels anys 70, es vanconstruir les últimes grans centrals, les anomenades decicle reversible, una de les quals, el sistema d'estanyGento-Sallente, està just al límit del Parc.Així, poc a poc, entre uns i altres, fins arribar a la situacióactual en què bona part del sistema lacustre i fluvial delParc i dels seus voltants està regulat al servei de la pro-ducció d'energia elèctrica.

D'altra banda, aquestes successives onades de construc-cions van marcar decisivament el futur dels Pirineus i de laseva població. Si amb les obres d'embassaments i centrals,els Pirineus es va omplir de població forana i es va evitar undeclivi que semblava imminent, la seva finalització va signi-ficar la ràpida marxa de tots els treballadors vinculats a leshidroelèctriques, que encara es va completar anys més tardquan els avanços tecnològics van fer innecessàries les tas-ques de control de les instal·lacions que havien ocupat finsllavors la població local. Avui, a Barcelona, a Lleida i arreu de Catalunya podeu tro-bar treballadors –ara ja jubilats– d'empreses hidroelèctri-ques que són originaris dels Pirineus. Res més fàcil queendevinar d'on ve cadascun, depèn de l'empresa, els de laEnher de la Ribagorça, els de Fecsa de l'Aran o del Pallars...Acabat el segle de la llum, en plena davallada del sectoragrari i sense gaires alternatives econòmiques a la vista, ladècada dels 70 va ésser molt crítica per a tot els Pirineus.Així ho reflecteixen les estadístiques demogràfiques queassoleixen en aquest període, els nivells més baixos de totala sèrie temporal.

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

10

Exposició a la seu del Parc

Presa de Colomers

Evolució de la població als municipis de l’entorn del Parc, 1857-2005

Font: Idescat i Sabartés i Guxés, JM, Població i Territori a l'Alt Pirineu Català.

Remuntadors a la Bonaigua

11b

utl

letí

de

l p

arc

na

cio

na

l d

’aig

üe

sto

rte

si

est

an

y d

esa

nt

ma

uri

ci

� al bell mig del país de l’aigua

Per sort, a muntanya, els recursos naturals són prou abun-dants i la inquieta naturalesa humana no ha trigat a desco-brir-ne nous usos que avui en dia contribueixen al mante-niment de la població a través, principalment, del seu apro-fitament turístic. L'aigua, aquest cop en forma de neu, hi hatingut un paper essencial.Des de l'obertura de la primera estació d'esquí alpí aVaquèira (1964), la neu s'ha convertit en la gran esperançablanca d'aquestes contrades en tant que ha estat capaçd'atreure un turisme massiu, que genera nombroses activi-tats secundàries al seu redós, a més de propiciar el desen-

volupament d'una forta activitat constructora que resultamolt lucrativa. A l'entorn del Parc en tenim dos exemples,una estació pionera com Espot Esqui, que malgrat els pro-blemes d'innivació i la de seva irregular trajectòria empre-sarial, ha estat capaç de mantenir una població estable enun poble situat a gran alçada. I més recent, Boi-TaüllResort, inaugurada el 1990, que ha donat la volta positiva-ment a la economia i la població de la Vall de Boi.El repte d'aquestes estacions, sobretot les properes alParc, està en proporcionar als pirinencs un desenvolupa-ment econòmic sostenible, conservant adequadament els

Municipi 1857 1900 1920 1940 1960 1981 2001 2005

Alt Àneu 1.938 1.146 1.109 859 791 319 418 454

Espot 464 310 307 295 380 212 308 374

Esterri d'Àneu 762 707 662 501 720 559 658 773

Guingueta d'Àneu, la 1.719 1.126 1.165 912 809 252 324 354

Naut Aran 2.410 1.179 1.144 899 1.111 1.153 1.498 1.713

Sort 3.191 2.478 2.580 1.955 2.117 1.496 1.829 2.113

Torre de Cabdella, la 2.197 1.323 1.960 1.810 1.380 644 670 732

Vall de Boí, la 1.587 1.202 1.318 960 963 526 878 1.053

Vielha e Mijaran 2.910 1.995 1.866 1.530 2.206 2.961 4.233 5.020

Vilaller 811 593 567 580 842 939 589 644

Alta Ribagorça 4.600 3.502 3.699 3.196 6.444 4.344 3.617 4.004

Pallars Jussà 28.844 20.284 20.551 20.001 19.985 15.633 12.390 12.566

Pallars Sobirà 18.762 12.990 13.634 10.483 10.240 5.247 6.140 6.883

Val d'Aran 9.908 6.399 6.562 4.665 6.525 5.923 7.938 9.219

Total municipis 17.989 12.059 12.678 10.301 11.319 9.061 11.405 13.230

Total comarques 62.114 43.175 44.446 38.345 43.194 31.147 30.085 32.672

Població ocupada per sectors d’activitat

a les comarques de l’entorn del Parc, 2001

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Municipi 2001 2001 2001 2001 2001

Alta Ribagorça 115 152 264 1.003 1.534

Pallars Jussà 678 583 692 2.907 4.860

Pallars Sobirà 279 260 457 1.819 2.815

Val d'Aran 89 220 617 2.990 3.916

Font: Idescat

recursos del territori. I això no sempre és fàcil... D'aquí laimportància de promoure un desenvolupament econòmicdiversificat (com deien les padrines "no convé posar totsels ous al mateix cistell") i de fomentar l'existència d'unaactivitat turística més difusa que posi en valor els recursosnaturals sense causar grans impactes. L'aprofitament delsrecursos termals, el turisme rural de les residències-casesde pagès, el senderisme organitzat, la comercialitzaciódels productes agroalimentaris autòctons, són algunsexemples de les activitats d'aquest tipus que han anat sor-gint els darrers temps en l'entorn territorial del Parc i quecontribueixen al desenvolupament local.

El nou segle ens enfronta a uns Pirineus totalment renovatsen el que encara resta molt a fer per assolir un creixementestable i dotar la població autòctona d'unes condicions devida que facin prou atractiu viure a muntanya de manera con-tinuada. En qualsevol cas, cal tenir present que les transfor-macions han estat tan profundes que no podem restar anco-rats en la imitació d'un passat inexistent; cal enfrontar el futuramb imaginació, atents a les possibilitats que ofereixen lesnoves tecnologies, acollint amb generositat als nouvinguts iadoptant models de vida adequats a les condicions actuals.

Lourdes Feixa i Lapedracàrrec

al bell mig del país de l’aigua

Carege, al Pallars Sobirà

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

�

12

13b

utl

letí

de

l p

arc

na

cio

na

l d

’aig

üe

sto

rte

si

est

an

y d

esa

nt

ma

uri

ci

�

El Lluís Avellana em saluda i m'obre la porta només haveraparcat el cotxe. Entro i m'acompanya a través d'un pas-sadís que porta cap a un pati interior de la casa. És unacasa atípica, situada en un carrer també molt atípic delbarri de Sants de Barcelona. Si em diguessin que emtrobo en un poble petit m'ho podria ben creure, ja que elbrogit del trànsit de la ciutat queda completament esmor-teït en aquesta espècie d'oasi urbà que ens aïlla de l'ex-terior. Encara recordo el dia en què el Lluís es va presen-tar a la Casa del Parc d'Espot amb la seva donaConcepció. Va deixar sobre el taulell un grapat de foto-grafies de la caserna de Sant Maurici , i amb molta natu-ralitat, com aquell qui no vol, va començar a explicar-noshistories de la seva “mili”. Va ser aquell dia que vam que-dar per a retrobar-nos en un altre moment i parlar ambmés calma de tot el que havia succeït durant vuit mesosde la seva vida en aquella caserna.El land-rover puja poc a poc per la pista tot deixant enre-ra l'estany de Sant Maurici. El Marcel Pinós mira per lafinestra tot reconeixent el paisatge. Això no hi era lla-vors!. Diu referint-se a una caseta d'informació del Parc.Ui, quanta gent que es veu!. Deu ser d'un col·legi totaaquesta canalla! Aviat arribem a la caserna i els ulls li bri-llen amb una espurna de nostàlgia. Està igual que lla-vors!. Saps que no hi havia estat des de que vaig acabarla “mili” ja fa cinquanta anys! Mira aquí hi havia el forn ila quadra dels matxos!. Aquí hi havia el cos de guàrdia, ia sobre de la porta, la bandera... I així, en Marcel, queminuts abans m'havia confessat que tenia por de norecordar gran cosa del que li havia succeït en aquells

temps i aquell lloc, va començar a desgranar paraules, aencadenar records mentre el sol de migdia anava il·lumi-nant els drets vessants dels Encantats.

Bé, ja hi som!. Abans de tot m'agradaria que em digués-siu quatre coses de la vostra vida.Luís Avellana: Vaig néixer a Barcelona, al barri de Sants,el dia 31 de desembre de 1936, i és aquí on he viscut totala meva vida. De molt jove vaig entrar a treballar a unaempresa d'anomenada, la Harry Walker. Era una empresaimportant, alemanya, que fabricava elevadors, compres-sors i moltes altres coses... Al final vaig arribar a undepartament on arreglàvem comptaquilòmetres de cot-xes, també fabricàvem carburadors... Un mal dia l'empre-sa va petar i ens vam trobar tots al carrer. La vida llavorsera complicada i amb els diners que em van donar vaigplantejar-me la possibilitat de muntar algun negoci, peròdesprés de meditar molt sobre l'assumpte i veure queaixò podria hipotecar molt la vida de la meva família, vaigdecidir comprar-me un taxi i fent de taxista vaig arribar ala jubilació!!!

Marcel Pinós: Vaig néixer a casa del Batlle d'Arestui,l'any 1933. Vaig estar 29 anys a Cornellà, amb els meusgermans, on teníem un bar. Quan el meu germà es va jubi-lar si volívem seguir amb el bar havíem de fer reformes iel vàrem vendre a l'antic propietari, així va ser com vaigtornar a pujar a Arestui. A casa Batlle ara hi viu la mevacunyada i jo que l'ajudo a guardar les vaques, sobretot al'hivern, a l'estiu no perquè estan a la muntanya.

entrevistahistòries de la caserna militar de sant maurici

14b

utl

letí

de

l p

arc

na

cio

na

l d

’aig

üe

sto

rte

si

est

an

y d

esa

nt

ma

uri

ci

�Expliqueu-me com vàreu anar a parar a fer el servei mili-tar a una caserna com la de Sant Maurici? Quan em va tocar d'anar a fer el servei militar jo estavatreballant ja a l'empresa, fent comptaquilòmetres per amotos. Em va tocar a Girona. Un dels propietaris de l'em-presa que fabricava les motos era un tinent coronel, iquan va veure que es quedava sense operari i sensecomptaquilòmetres va arreglar la cosa per tal que jo empogués quedar a Barcelona i així em va fer traslladar a lacaserna de Lepanto, a transmissions. Vaig aprendre l'al-fabet Morse i va donar la casualitat que un bon dia vandemanar voluntaris per anar a una caserna, allà alPallars, vora l'estany de Sant Maurici. De voluntaris nose'n van presentar gaires per anar a aquell racó de mon.Em van acceptar de seguit! Vaig marxar a principis dedesembre de l'any 1960, l'època millor per anar a passarunes vacances a la muntanya, en ple hivern!Es veu que em va tocar a jo perquè al ser quatre germans,sempre l'últim germà que quedava per fer la mili el desti-naven a Lleida, per estar més a prop de la família. Primervaig estar al campament de la Pobla de Segur i després aLleida, on vaig estar un estiu. Un dia, a la tardor, vandemanar si hi havia algun voluntari per anar a SantMaurici, i jo vaig pensar, -si això està a prop de casa- im'hi vaig apuntar. Alguns soldats els enviaven castigatsper alguna tonteria que havien fet, però jo no, jo vaigpujar per voluntat pròpia, perquè voliva estar prop decasa. N'hi havia alguns de la capital que ho passaven benmalament allí dalt. Jo en canvi hi estava prou bé. Vaigarribar al novembre i hi vaig estar tot un hivern fins queem van llicenciar. Vaig passar-hi tot l'hivern i fins la pri-mavera!Quina era la vostra missió allà dalt i quins altres com-panys teníeu?Com a bon telegrafista la meva feina consistia en con-nectar i donar novetats cada hora amb el que en deien lamalla, o sigui amb altres casernes; la del Gardeny deLleida, la de la Seu d'Urgell; Lepanto a Barcelona;Puigcerdà, etc. Transmetíem sempre en alfabet Morseencara que de vegades si el missatge era molt llarg o elsenyal no arribava bé ens el feien transmetre per vodafo-nia, o sigui, de viva veu! Teníem un generador de gasoil,una burra que en dèiem, que fèiem servir per a transme-tre les novetats i per tenir llum dos hores al vespre, a l'ho-ra de sopar i poc més; la resta de la nit anàvem ambespelmes i para de comptar... En total érem unes 14 o 15persones vivint allà dalt. Hi havia un sergent que teniagrau de comandant, suposo que com a recompensa peranar a manar un destacament tant perdut com aquell.

Recordo un xicot de la Seu que era el mulero o sigui l'en-carregat dels tres matxos que teníem per a transport; hihavia el sastre, que tenia poca feina, però això si, si algúse li trencaven els pantalons... a l'acte els tenia arre-glats!. Hi havia un altre que feia de forner i gràcies a aixòi a que teníem un forn al costat mateix de la caserna,menjàvem pa calent cada dia! També hi havia el cuiner, elmatxaca que feia de tot, i el carter, que anava a buscar lacorrespondència a Espot, i encara que a ple hivern no eldeixàvem marxar mai sol, algun dia havíem tardat més decinc hores per arribar al poble obrint ruta amb neu fins ala cintura! Els dies que no teníem guàrdia, la feina que tenivom erasortir a fer llenya... Però no fèvem gran cosa més. Lesguàrdies eren durant el dia i a la nit tancàvom la porta iau! a fregar per dintre, un dia ho feve un i l'altre dia unaltre i així anàvem fent.... Quan jo hi era érem més de 30 o40 soldats, amb dos sargentos i un tinent. Quan vaig mar-xar van quedar alguns soldats que no devien durar pasgaire perquè al cap de 2 o 3 anys, van dir que s'havia cre-mat el quartel; llàstima, un lloc tant majo, no hi haguered'haver pas soldats a dins suposo! Recordo que hi havia3 o 4 matxos que servien per anar a buscar el suministroa Espot, perquè aquí no es pujava amb cotxe perquè lacarretera estava malament. Quan jo hi era no hi haviasastre, sí que hi havia un noi que feve de carter i baixavacada dia a Espot a buscar el correu, baixava ell sol o ambles mules, doncs no teniva cap cotxe!En ple hivern com us ho fèieu per transitar per allí? No ussentíeu molt aïllats?Teníem raquetes i esquís, però amb la neu tova no ser-vien de gran cosa ja que sobretot les raquetes s'om-plien de neu i no hi havia manera de fer un pas! Al finalobríem ruta a peu i encara anàvem més ràpids. A lacabana de Pallers teníem un punt de parada obligadadurant aquestes “excursions” hivernals. Allà moltesvegades fèiem el relleu entre grups, els uns que pujaveni altres que baixaven. Fèiem foc i teníem botes i mitjonsde recanvi i també sempre una bona navalla per a tallarels cordons de les sabates que moltes vegades no podí-em descordar a causa del gel. Érem un bon equip i maivam tenir cap problema important! La necessitat fa queels homes s'ajudin els uns altres! D'aïllats ho estàvem,però no tant. Teníem un telèfon amb línia directa a casaCinto i així ens podíem comunicar, encara que a l'hi-vern, la línia cada dos per tres es trencava i ens tocavaanar-la a arreglar. També ens comunicàvem amb elscomporters de la presa de Sant Maurici que pujavenalguns dies.

històries de la caserna militarde sant maurici

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

�

15

No en teníem d'esquís nosaltres, però si que hi havia gentque esquiava però per aquí a prop, no feven res, perquè ésmal país per esquiar. No fèvem servir ni raquetes ni esquís,anàvom sempre a peu. Quan hi havia molta neu mosquedàvom per aquí a prop, agafàvom la serra i la destral ia fer llenya... No hi havia motoserres en aquella època.Aquí hi pujava poca gent, els de la hidroelèctrica pujavenpoc i d'excursionistes en veia pocs també, alguns que voli-ven anar a escalar els Encantats i me'n recordo que a laprimavera quan no hi havia neu pujava algun francès finsa Sant Maurici i tornava a baixar!I del fred que me'n dieu?Era dur allò! De fred intentàvem no passar-ne gaire!Teníem unes serres grans i vinga! a tallar pins per a ferfoc! A la caserna hi havia dues llars de foc una a la plantabaixa, en una sala molt gran, i una segona al primer pis, ales habitacions. Nosaltres dormíem al primer pis on tambéestaven les transmissions. Recordo que alguna vegadahavíem saltat del primer pis al carrer, directament sobre laneu que arribava gairebé al nivell de les finestres! De totamanera quan jo hi vaig anar, alguns dels serveis ja no esfeien, com per exemple les guàrdies; a la nit tancàvem lesportes i a dormir!. Abans si que feien guàrdies i més exer-cicis militars però a la meva època això ja havia passat ala història. De gana tampoc em vam passar ja que abansde nevar pujava un camió amb el subministrament neces-sari per a passar tot l'hivern: farina, trumfes, fesols, vi.... Sialgun dia ens faltava alguna cosa i ja havia nevat poc o

molt, fèiem servir els matxos per anar a buscar el que ensfeia falta. També alguna vegada ens havien avisat quealgun corder o alguna vaca s'havia estimbat i durant unsdies teníem carn fresca! Alguns altres menús ara resulta-rien poc apropiats, com l'arròs amb esquirol, però llavorseren altres temps! També pescàvem a l'estany, fèiem comels esquimals, un forat al gel i truites al plat!. De fred no en feve tots els dies, però si que hi havia un sol-dat que mirava la temperatura i un dia estàvom a 30 sotazero!!, això va durar uns 15 dies, va fer molt de gel. Hi haviamoltes nevades, abans nevava més que ara, i de vegades ales mules els hi arribava la neu a la panxa. Quan havies defer ruta, si era cara avall no paties tant com cara amunt,que ens agafàvom a la cua de les mules i cap amunt.Recordo que fèvem una mica de gimnàstica o d'instrucció,però a dins del quartel i de vegades, algun dia, si havíem demarxar agafàvom tot l'equip amb el fusell i tot, i anàvom aRatera i d'allà tornàvom a baixar. Més amunt no hi havíemanat mai. Recordo que de pa no en faltava i ens donavenun o dos xuscos al dia. Era la única cosa que ens la fèvemaquí, era de forment i no gaire bo, era una mica cru! Segur que recordeu algun dia especialment difícil per allídalt!Oi tant que els recordo!. Especialment un dia d'una tem-pesta molt forta amb molts llamps i trons que ens feienestar a tots esporuguits encara que estàvem a cobert.També un dia de torb, a l'hivern, una ventada va agafar unpi gros i el va arrencar fent-lo volar fins l'estany, i allí es va

històries de la caserna militarde sant maurici

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

16

quedar, donant voltes com una baldufa! Recordo també lanit de Nadal i els pensaments que et venen al cap en unanit com aquesta quan estàs fora de casa. Va ser fotut allò!Tots estàvem una mica trists! També ara penso que sialgú s'hagués posat malat de debò o hagués tingut unaccident ho hagués tingut malament, ja que no teníempersonal sanitari. Però això ho dic ara, amb uns quantsanys a sobre, llavors no hi pensàvem amb aquesta possi-bilitat, érem joves!I tant! Recordo quan baixaven les allaus que per sort maivan agafar a cap soldat i també algunes nits d'hivern quefeve una torbera de por.. A vegades quan es posava anevar, nevava una setmana sencera, sense parar... men-tre no faltés menjar... ens quedàvom allí a la vora de la llarde foc. Me'n recordo que jo estava a la primera llitera dela planta baixa.Segur que sempre que podíeu us escapàveu cap a Espot!Home sempre que podíem hi baixàvem, a veure si podíemveure gent i alguna xicota! Però sempre vam fer bondat!De casa de vegades ens enviaven algun paquet i llavorsaprofitàvem per baixar. Anàvem al bar de Cinto i menjà-vem, jugàvem a cartes i si convenia li donàvem un cop demà a portar llenya o altres feines, així també ensdistrèiem una estona i canviàvem de feina. No sé si és,perquè venia de Barcelona però a mi em semblava que nohi havia ningú. Era una mica avorrit per un jove! Només baixàvom algun diumenge, però no ho fèvemgaire. A Espot només hi havia gent de poble i prou.Recordo que parlàvom amb casa Cinto d'Espot i un dia elmeu germà, que feve molt de temps que no teniva noticiesmeves va trucar aquí i li va contestar el sargento, que emva dir -está tu hermano abajo, en Espot, que quiere hablarcontigo; si quieres puedes ir a verle, pero tendrás que irandando- i hi vaig anar i vaig estar tota el dia a Espot xar-

lant, i en acabar vaig tornar a pujar cap aquí. Ell va mar-xar cap a Arestui, a peu, perquè no hi havia cap taxi. Laveritat és que no se m'havia acudit que podien passarmaldecap els de casa, ja que a mí em semblava que hi eratan a prop que no feve falta dir rès! Coses del jovent!Teníeu visites especials?Llavors ja pujaven excursionistes que anaven de travessao a fer alguns dels pics de la zona. De lluny ja els sentíemcom pujaven. Estàvem molt contents i moltes vegades elsconvidàvem i aprofitàvem per xerrar amb ells, que bonafalta ens feia!. Durant els vuit mesos que vaig estar-hi envan passar bastants. Una altra persona que també puja-va era un capellà, mossèn Picolo d'Espot. Quan podia,venia expressament a dir missa a l'ermita de SantMaurici per a nosaltres sols i, com que el pobre homehavia fet l'esforç de pujar expressament, anàvem tots amissa, tant si hi crèiem com si no.Un dia va pujar el capità general de Catalunya, CamiloAlonso Vega. Ell sí que va pujar amb jeep! Aquell dia totera lluent; la caserna ben neta, fusells i botes brillants.Recordo que va anar a la cuina a menjar i al veure elranxo que donaven als soldats va fotre una bona broncaal cuiner, i li va dir: -esta comida no la pueden comer lossoldados, esta comida no es para soldados que estan enuna montaña como ésta, en un desierto como este, quie-ro comida más buena y mejor- Si, si... ho recordo! I tantque s'hi va notar, a partir d'aquella vegada el menjar vaser molt millor! Aquella sí que va ser una visita ben apro-fitada!Que penseu quan veieu l'edifici en el seu estat actual? Ara, quan veig aquest edifici enrunat, m'agafa una certatristor ja que va ser casa meva durant vuit mesos.Després de fer el servei militar hi he pujat tres vegadesmés, alguna amb els meus fills i la darrera va ser fa poc,

històries de la caserna militarde sant maurici

�

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�17

històries de la caserna militarde sant mauriciquan vaig venir a la Casa del Parc i us vaig ensenyar lesfotos. Em sap greu que l'edifici estigui així, penso que espodria aprofitar per alguna cosa, no sé, potser un refugi, unlloc de trobada per la gent on es podria donar un bon ser-vei als excursionistes, fer-hi una exposició del que es pottrobar al Parc i la història de la mateixa caserna. És unaveritable llàstima que un edifici tan ben construït i integraten l'entorn no se li doni una utilitat! Molta gent passa dellarg i ni el veu... És una llàstima que es perdi d'aquestamanera el poder recordar un bocí de la nostra història!Em dona molta tristor al veure'l així amb lo majo que era.Em sap greu veure'l abandonat, ja que ara podria servir permoltes coses com a refugi per exemple. M'agradava estaraquí, era com estar a casa, estàvom ben tranquils.Com heu vist el Parc?Les coses han canviat molt. Pensa que nosaltres havíemarribat a caçar esquirols i guineus per a vendre la pell! Jaem diràs! Sempre recordaré la visió dels ulls de les guineusa la nit i veure-les passejar pels voltants de la casernasobre la neu en les nits de lluna plena. Ara hi ha molta mésgent! Però és normal sent un indret tant bonic. Penso queel poble d'Espot n'ha sortit molt beneficiat de tenir el Parc,que he vist molt arreglat i molt ben cuidat. Alguna cosam'ha sobtat com la passarel·la de fusta que hi ha a prop del'estany. No m'agrada gaire, però també penso que està beque tothom pugui gaudir d'aquest paisatge i que potser calsacrificar una mica algun espai per a donar aquesta opor-tunitat a les persones que tenen alguna discapacitat. Bueno, el paisatge i l'estany és el mateix, però ara he vistmés molta més gent i més coses com el pàrquing, la pas-sarel·la, això si que és diferent. També he vist que hi ha

molts càmpings al poble, abans no n'hi havia cap. Només hihavia el poble i la gent que eren pagesos i que teniven ove-lles i vaques, i visquiven d'això, ara ha canviat i la gent viudel turisme, això està bé. Abans de rics n'hi havia tres oquatre, els altres erem pobres!!Et vull ensenyar una cosa, em diu el Lluís. S'aixeca de lacadira i amb un cert aire misteriós torna amb un objecteembolicat amb una bossa de plàstic. No em puc ni imaginarquina classe d'objecte pot tenir a dins de la bossa. Seràalgun record inconfessable? Fins i tot, gràcies a la mevaimaginació desbocada i per la forma de la bossa penso perun moment que traurà alguna arma, una pistola, o algunacosa semblant que havia pispat quan va marxar!. Finalments'aclareix el misteri, al treure un inofensiu tros de plom dela canonada d'un dels lavabos de la caserna! Aquesta erala seva arma! El record d'un temps que mai tornarà!

Seiem en un petit bar a Espot per a prendre un cafè ambllet. En Marcel continua explicant l'episodi de la visita delcapità general que tants bons resultats culinaris va donar.Al seu costat , en Jaume, el seu nebot, que és guarda delParc, se'l mira amb una barreja de tendresa i admiració.S'assemblen molt, o al menys a mi m'ho sembla. Penso enel pas del anys... Tinc davant meu dues generacions dife-rents, allunyades en el temps però arrelades a una mateixaterra... Hem de marxar, diu en Marcel, que tenim herba perempacar i igual per la tarda fa una gotellada! La terra,l'herba, els animals... Una manera de viure que es resisteixa desaparèixer... Què ens depararà el futur?

Jaume Comas Ballester

Una visita molt particular...El passat dia tres d'abril vam rebre una visita una micaespecial amb motiu de la celebració dels actes del 50 ani-versari del Parc. Els prínceps d'Espanya, Felip de Borbó iLetizia Ortiz, van arribar a Espot per tal de donar suport ales celebracions de l'aniversari i van visitar l'estany deSant Maurici, on van ser rebuts per les diverses autoritatslocals i pels membres del Patronat. Després de compartiruns moments amb un grup de nois i noies de Guissona quees trobaven efectuant activitats diverses dins del progra-ma Viu el Parc, els prínceps van retornar a Espot per visi-tar l'Ajuntament i la Casa del Parc, on van signar en el lli-bre d'honor. Seguidament va tenir lloc un acte protocol·larion van ser convidats un gran nombre de representantsdels ajuntaments i entitats diverses de la zona i de la restade Catalunya relacionades amb el Parc. Després dels par-laments del Director General de Biodiversidad delMinisterio de Medio Ambiente i del President de laGeneralitat, el príncep va tancar l'acte amb un discurs enque va definir el Parc com un indret privilegiat en la con-servació de les àrees de muntanya. Seguidament els prín-ceps van compartir uns moments amb convidats i veïnsd'Espot que van poder saludar-los personalment.

Aprenent de l'entornDins del programa de cursos que el Parc organitza cadaany, cal fer una menció especial als que es fan en col·labo-ració amb altres entitats del món naturalístic o cultural. Alllarg de la primavera d'enguany se n'han realitzat unparell: el primer, “Biologia i conservació de l'ós bru”, coor-ganitzat amb la Institució Catalana d'Història Natural, vatenir lloc els dies 20 i 21 de maig a Boí; va comptar amb lapresència de 25 persones que van poder conèixer de pri-mera mà les característiques i la problemàtica de lesnoves reintroduccions d'aquest animal als Pirineus, grà-cies a les explicacions dels tècnics encarregats del seuseguiment a Catalunya: Santiago Palazón i Antoni Batet.

L'altre curs es va celebrar a Espot, els dies 11 i 12 de juny,i va comptar amb la participació d'un nombrós grup depersones interessades en el fascinant món dels ocells.Pere Alsina, Oriol Clarabuch i Alfons Raspall de l'InstitutCatalà d'Ornitologia (ICO) van ser els encarregats de larealització d'aquest curs que va introduir-nos en el difícilart de la identificació de les diferents espècies d'ocells pelseu cant.

Em viscut tots junts el Parc!El programa “Viu el Parc” encetat amb motiu del 50 ani-versari ha arribat al final del seu recorregut. Al llarg de latardor passada i la present primavera, més de dos mil noisi noies de 46 escoles de Catalunya han pogut gaudir delsmeravellosos paisatges del Parc i dels pobles del seuentorn. Ha estat un temps curt, tant curt com l'estada deles orenetes a les nostres contrades, però al mateix tempsintens i profitós. Endarrera queden un munt de vivènciesque sense cap mena de dubte perduraran en la ment delsescolars que ens han visitat però que també ens han mar-cat a tots nosaltres. Queden també els materials elaborats,la feina feta pel personal responsable del programa i pertots els monitors que dia rera dia han anat tirant endavantun programa que d'entrada feia una mica de respecte acausa de la seva complicació. També queda una profundai bona amistat entre tots els qui d'una manera o altra hanparticipat d'aquest programa. Vagi per a tots ells, el nostremés sincer agraïment i una cordial felicitació!.

Natura a tot colorEl passat dia 19 de maig es va donar a conèixer el vere-dicte del 1er Concurs de Dibuix Naturalista del Parc dirigitals escolars. Aquesta primera edició del concurs, dirigidaals alumnes d'Ensenyament Secundari, ha estat una de lesactivitats organitzades amb motiu del 50 aniversari que tévocació de continuïtat en properes temporades. Els pre-mis atorgats en aquesta edició han estat els següents:

18

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� noticiari

19

• 1r premi individual: Àliga daurada a AigüestortesAutora: Elena Candil Gil-Ortega, 15 anys4t ESO- Escola Grèvol de Barcelona• 2n premi individual: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estanyde Sant MauriciAutora: Andrea Macias Faya. 14 anys2n ESO- Col·legi Sagrat Cor de Centelles• 3r premi individual: Montaña de Sant Maurici y flora yfauna típica de allíAutora: Sara Pueyo Garrigues 13 anys2n ESO-IES Domingo Miral de Jaca (Huesca)• Premi al millor conjunt de dibuixos: Col·legi Sant Miqueldels Sants de Vic. • Obres que han merescut un obsequi especial a causa dela seva qualitat:- Paisatge d'Annia Boix Vila, 12 anys. 1r ESO EscolaMaristes de Girona.- Aigüestortes d'Irene Iglesias. 1r ESO Colegio NILE deFuenlabrada (Madrid)- Sense títol d'Ares Guardia Torrelles. 1r ESO Col·legiLestonnac de Lleida.- Sense títol d'Albert Suevos Gillaumet. Centre AREMI deLleida.A tots els que heu participat us donem les gràcies pel vos-tre interès; i als guanyadors l’enhorabona pels premisaconseguits!

Treballar junts per a la conservació de la biodiversitatAquest ha estat el lema del 12è Congrés EUROPARC -ESPAÑA ESPARC 2006 que ha reunit gairebé 200 especia-listes d'espais naturals protegits de tot l'Estat a la vall deBoí del 14 al 18 de juny. Els treballs realitzats en el congrésvan estar principalment dirigits a avaluar el Pla d'Acció perels espais naturals protegits (2002-2005), valorant el graud'execució de les actuacions prioritàries establertes enaquest Pla, i a treballar sobre diferents propostes d'actua-ció per la nova fase (2006-2010).El congrés es va estructurar en una ponència marc sobreel Pla d'Acció i en sis tallers que van tractar els temessegüents: conservació en àrees de muntanya; espais natu-rals litorals i marins; noves formes de govern en les àreesprotegides; cap un llenguatge comú: categories de maneiginternacional de la UICN; resolució de conflictes i tècni-

ques de negociació i carta europea de turisme sostenible.Cada un dels tallers va comptar amb una sèrie de expe-riències marc on alguns espais naturals van desenvolupardiversos temes relacionats amb la temàtica del taller i unespai de discussió i debat sobre els temes proposats. Alfinal de cadascun dels tallers van sortir una sèrie de reco-manacions a nivell general dels espais naturals protegits,a nivell de cada espai i finalment a nivell d'Europarc-España que van ser discutides i presentades en laassemblea final que serà la que formularà les propostesdefinitives sorgides d'aquesta jornada. El congrés es vacomplementar amb tot un seguit de visites i sortides pelParc i per la seva zona d'influència entre les quals podrí-em destacar la travessia pel Portarró que van efectuarun gran nombre de congressistes i que va constituir unbonic final a una trobada molt interessant i profitosa queen certa manera va marcar una mica el final d'un anymolt intens pel nostre Parc.

Qualitat turística, una bona eina per a les nostrescomarquesEl passat dia 11 de juliol el Instituto de Calidad TurísticaEspañola (ICTE) ens va comunicar oficialment que elParc Nacional havia passat amb nota la certificació pera l'obtenció del distintiu “Q” de qualitat turística que s'a-torga als espais naturals protegits que compleixen lanorma de qualitat establerta pel Sistema de QualitatTurística del Ministerio de Economía.Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha estat el primerparc nacional de la Red de Parques Nacionales que haobtingut aquesta distinció. Endarrera queden més de dosanys de treball intens que han servit per a fer un repàsexhaustiu de l'organització interna del servei d'ús públicdel Parc; per assolir una major eficàcia en el treball i permillorar cada dia els serveis que es presten als visitants.El Parc Nacional doncs, a més de la tasca que realitzaenvers la preservació dels seus paisatges i ecosistemes,col·labora d'aquesta manera amb els agents turístics dela zona, posant a la seva disposició un espai de qualitatambiental i de serveis reconeguda per tal de que d'unamanera sostenible i responsable esdevingui un agentdinamitzador de primer ordre de la economia d'aquestescomarques de muntanya.

noticiari�b

utl

letí

de

l p

arc

na

cio

na

l d

’aig

üe

sto

rte

si

est

an

y d

esa

nt

ma

uri

ci

Participans ESPARC 2006

20

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

noticiari�El salt de Comials més a propQuan pugem per la carretera del port de la Bonaigua enssorprèn un espectacular salt d'aigua que ve de la vall deGerber i es precipita amb força cap el fons de la vall.Aquesta cascada, anomenada Salt de Comials per la gentdel país, és una de les més boniques del Parc i és admira-da cada any pels nombrosos turistes que creuen cada anyel port. Des de fa temps existia la idea de facilitar l'accésal peu de la cascada als visitants, que d'aquesta manerapodrien admirar de més a prop aquesta meravella natural.La posada en marxa del projecte Camins Vius, que realitzala circumval·lació al Parc per senders tradicionals, haestat un bon revulsiu per a dur a terme el projecte d'arran-jament d'un nou sender que passarà per aquesta cascadai que formarà part d'aquest gran recorregut al voltant delParc. El nou sender de 1,6 km de longitud i 120 metres dedesnivell unirà el camí que ve del poble de Son, Valènciad'Àneu i Sorpe amb l'antic camí vell del port de laBonaigua tot passant pel peu de la cascada on s'ha habili-tat un petit mirador. Esperem que durant aquesta properatemporada d'estiu ja pugueu caminar sota el Salt deComials!

El Museu dels Pastors de Llessui comença les seves acti-vitats d'estiuAquest any el Museu dels Pastors ha iniciat les seves acti-vitats guiades. Unes activitats destinades a tots elspúblics, amb l'objectiu principal de donar a conèixer la valld'Àssua. Cada activitat ha estat pensada per a descobrirdiferents aspectes de la vall. Així, els dilluns es fa la visitaguiada al museu, al poble de Llessui i a l'església romàni-ca de Bernui que permet conèixer els aspectes méssocials, econòmics i culturals. Els dimarts, la visita és mésnaturalística, amb un itinerari de mig dia fins al Tossal deTorena o bé una passejada de dia sencer per la vall d'Às-sua. I finalment alguns diumenges de juliol i agost es pujafins al coll del Triador per veure com els pastors donen lasal a les ovelles. En resum, una sèrie d'activitats que hande servir per conèixer una mica més aquesta vall.

“Junior ràngers” al Parc Nacional de los Picos de EuropaL'any passat una vintena de joves de tot Europa van parti-cipar en la trobada de “Junior ràngers” que es va organit-zar al Parc. Enguany hem estat convidats a participar en la5a edició d'aquest campament internacional organitzat perEUROPARC i que s'ha desenvolupat aquesta vegada a l'en-

torn del Parc Nacional de los Picos de Europa, situat entreles comunitats de Cantàbria, Asturias i Castilla- León.Dues joves ràngers de l'Alta Ribagorça i del Pallars Sobiràd'entre 14 i 18 anys, acompanyades per un tutor del nostreParc, han participat en aquesta trobada on s'han realitzatun gran nombre d'activitats en el magnífic entorn d'aquest.

Nous plafons informatiusEls que us passegeu pel Parc aquest estiu veureu que elsantics plafons informatius que es trobaven a l'aparcamentdel prat de Pierró i als aixoplucs del planell d'Aigüestortesi de l'estany de Sant Maurici han estat substituïts per unsaltres, on figuren els itineraris de cada vall en uns mapes entres dimensions, on es pot apreciar molt bé el relleu de lazona. També s'han instal·lat nous plafons a: l'aparcamentde la palanca de la Molina, a l'entrada de la vall deLlubriqueto, a la vall de Sant Martí, al poble de Son, a voradel poble de Cabdella, al poble de Llessui, a l'aparcamentdel Gerdar i a l'entrada de la vall de Peguera. Com deia lacançó, “hoy las ciencias adelantan que es una barbari-dad”, i on abans s'havien de fer mil i un invents per a tenirun mapa més o menys decent, avui dia, amb les noves tec-nologies, es poden assolir uns resultats molt bons que faci-liten en gran mesura el poder donar una informació moltprecisa de les rutes de cada vall als visitants.

Un nou projecte de Llei de la Red de Parques NacionalesActualment els Parcs Nacionals es troben en plena èpocade canvis. Amb el traspàs de la seva gestió a les diferentscomunitats autònomes calia fer un replanteig de la Red deParques Nacionales per tal d'adaptar-la a la nova situació.Per això està en procés de redacció un nou projecte de Lleique pretén establir un règim jurídic bàsic de la Red, elsobjectius de la qual són declarats d'interès general.La Llei estableix entre d'altres directrius un marc de coo-peració interadministrativa per a fer possible la consecuciódels objectius de cada uns dels Parcs Nacionals. A mésobliga a establir mecanismes diversos que permetin ava-luar el grau de manteniment o millora de les condicions exi-gides per a la declaració de Parc i fins i tot proposa incor-porar la pèrdua de la seva condició si es produeix unadegradació significativa de l'espai. La llei manté també elConsejo de la Red com a òrgan col·legiat de caràcter con-sultiu, i tracta també d'assegurar la viabilitat de la coe-xistència entre els Parcs i el seu entorn social. Esperemque després dels tràmits pertinents pugui veure la llum!!

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

21Hi ha una relació força estreta entre les erugues, quedonaran lloc a les papallones adultes, amb les plantesque els serveixen d'aliment: De vegades, les larves de lespapallones poden alimentar-se d'un ampli ventall d'espè-cies; encara que el més normal és que les erugues siguinmolt llepafils i només mengin un reduït nombre de plan-tes, pertanyents totes elles al mateix gènere o família.En el cas de l'apol·lo (protagonista de l'article de faunad'aquest número) les erugues només s'alimenten d'espè-cies de la família de les crassulàcies, normalment delgènere Sedum i, algun cop si no hi ha res més, algunmatafoc (del gènere Sempervivum).En general, els membres d'aquesta família (les crassulà-cies) tenen les fulles més o menys engruixides (crassesvol dir gruixudes) i aquesta característica els permetcolonitzar amb èxit indrets molt eixuts, com ara lesesquerdes i els replans de les roques. Allà on es pot acu-mular una mica de terra per a fixar-hi l'arrel, segur quetrobarem algun representant d'aquesta família. Entreells, els crespinells (Sedum sp) són els seus represen-tants més estesos i comuns. N'hi ha al voltant d'una dot-zena d'espècies citades al Parc Nacional.La majoria dels crespinells (com S. album, S. anglicum oS. alpestre...) tenen fulles cilíndriques, plenes d'aigua alseu interior, que són menjades per molts animals, a partde les erugues de l'apol·lo. A aquestes característiquesfan referència alguns dels noms populars (tan en català

com en castellà) pels quals també es coneixen aquestesplantes: raïm (o arròs, o pinyons...) de pardal (o de gat, degos, de moixó, de gripau, de llop, de llangardaix, de ratao fins i tot de bruixa!...). Si els tastem, trobarem que tenenun cert gust agre i picant. Algun crespinell (Sedum acre)també es coneix com a pebre de paret) ja que en aquestcas encara contenen més quantitat d'aquesta substànciade gust picant.En medicina popular se'ls fa servir per les seves propie-tats refrescants i cicatritzants; aniran bé doncs per acurar ferides: Sedum telephium (anomenat també fabà-ria, bàlsam) és un crespinell bastant més robust que elsseus congèneres (sovint fa ben bé dos pams d'alçada) ité les fulles planes, fet que el fa força diferent delsseus parents... Doncs aquestes fulles es poden fer servircom una mena de “tirita” natural. La recepta és fàcil:agafem una fulla; li arranquem, amb cura, la pell de laseva cara superior, i l'apliquem directament sobre la feri-da. També es pot fer servir, de la mateixa manera, perestovar les durícies (d'on li ve el nom en castellà de“hierba callera”).Hem vist com d'estretes són, de vegades, les relacionsentre els animals i les plantes; de manera que la presèn-cia d'un depèn de l'existència de l'altre, com tambépassa en moltes plantes amb flors adaptades a ser poli-nitzades per un determinat tipus d'insecte... però aquestés un altre tema, potser per a un proper Portarró...

floraels crespinells

cone

guem

el p

arc

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

22Quan passegem per les nostres muntanyes, molts cops nosom capaços de percebre tota la diversitat animal que ensenvolta, i ens centrem només en els grans mamífers ialguns rapinyaires. Són molts altres els animals de diferentmida, forma i color que ens envolten, destacant-hi elsinsectes, i no només els molestos mosquits i mosques, quetots tenim presents, sinó també diferents escarabats, for-migues, libèl·lules, papallones... Tots ens hem fixat alguncop en les papallones blavetes que s'acumulen en abeu-radors o, fins i tot, ens podem haver aturat a mirar algunapapallona de mida i colors espectaculars. Us recomanemque d'ara endavant us fixeu en aquests petits acompan-yants de les vostres visites, que us sorprendan molt si elshi dediqueu una estona!La papallona apol·lo és una de les papallones més espec-taculars i boniques dels Pirineus. Pertany al grup delsPapiliònids, grup amb tan sols cinc espècies al nostre país,algunes d'elles molt vistoses i comunes, com sónIphiclides podalirius i Papillio machaon. Al Parc Nacional,trobem els dos únics representants del gènere Parnassiuspresents a Catalunya, P. apollo, vinculada als crespinells(Sedum spp.) i P. mnemosyne, vinculada a les tisoretes(Corydalis spp.) Aquesta relació rau en que les eruguesd'aquestes papallones necessiten aquestes plantes pernodrir-se.L'apol·lo és una espècie paleàrtica de distribució boreo-alpina associada, al centre i sud d'Europa, als principalssistemes muntanyosos. A la península Ibèrica la trobem alsPirineus, serralada Cantàbrica, als sistemes Ibèric iCentral, Sierra Nevada i les serres de Filabres, Gádor iMaría. Aquest tipus de distribució, amb poblacions aïlladessotmeses a condicions ambientals diferents, ha donat lloca la seva diferenciació i, per part dels entomòlegs, a la des-cripció de nombroses formes geogràfiques (fins a 24 tansols a Espanya). Tanmateix, són necessaris estudis exhaus-tius (p. ex. aplicant tècniques modernes de genètica) perdeterminar quines d'aquestes formes tenen validesataxonòmica i poden constituir veritables subespècies. Deforma general, als Pirineus la trobarem entre els 1.000 i els2.500 metres d'altitud, preferentment en prats amb o pro-pers a afloraments rocosos, on creix la planta nutrícia(vegeu article central d'aquest mateix número delPortarró).

El seu cicle vital s'inicia amb un petit ou rodó, de color blan-quinós, que la femella deixa caure durant l'estiu prop d'oncreixen els crespinells. L'eruga passa l'hivern dins d'aquestou, ja totalment formada, però no emergeix fins a finals de laprimavera següent. Té una coloració molt cridanera, negraamb taques taronges als costats, i alguns estudis apuntenque podria tractar-se d'un comportament mimètic respectea un milpeus tòxic (Glomeris guttata). L'eruga s'alimentadels crespinells durant la primavera i començaments d'es-tiu, fins assolir una llargada propera als 5 cm. En aquestmoment, s'amaga entre la vegetació i teixeix un capoll pocelaborat, dins del qual crisalida. Així doncs comença lametamorfosi, un procés extraordinari durant el qual té lloc ladestrucció de tots els teixits i òrgans de l'eruga per la pos-terior formació de l'adult. Normalment triga de dues a qua-tre setmanes a emergir l'adult, que comença a volar desprésd'un parell d'hores, quan estira bé les ales.L'apol·lo és una papallona molt grossa, amb les ales de colorblanc trencat, taques negres a l'ala anterior i vermelles, comsi fossin ulls, a l'ala posterior. El cos es bastant pilós, sobre-tot en els mascles. Aquestes característiques, així com elseu vol pausat, fan que sigui molt fàcil d'identificar.Una curiositat d'algunes espècies de papallona, comParnassius apollo, és que durant la còpula, que dura unparell d'hores, el mascle segrega, a part del esperma, unlíquid que cobreix la zona de l'aparell reproductor femení ique posteriorment es solidifica. És un mecanisme per evitarla competència entre mascles, de forma que tant sols el pri-mer en copular serà el que fecundarà la femella. Per enten-dre-ho fàcilment seria un “cinturó de castedat” natural.Esperem que tingueu sort i pugueu gaudir de l'observaciód'aquesta papallona a les vostres excursions pels Pirineus,on la podreu veure volant entre el juny i l'agost. Tant siesteu al Parc Nacional com fora, no n'agafeu cap, ja que estracta d'una espècie amenaçada i protegida pels convenisde Berna i CITES (Conveni Internacional de Tràficd'Espècies). Entre els principals problemes de conserva-ció que l'afecten destaca el canvi climàtic, especialmenta les poblacions situades en les altituds més baixes, l'aï-llament d'algunes poblacions, i puntualment, la recol·lec-ció excessiva i la pressió turística.

Josep Piqué PalacínJordi Canut i Bartra

�faunala papallona apol·lo

cone

guem

el p

arc

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

� l’essència de les paraulesels orígens d’aigüestortesUn dels topònims més nombrats i coneguts de la geografiapirinenca és sense cap mena de dubte... Aigüestortes. Tantsi el pronuncia un català como si ho fa un castellà, siguiexpert o novell, hi troba un sentit o un altre: que si ve de lesaigües tortes que fa el riu al seu pas pel famós planell delmateix nom; que si ve de les aigües tortuoses que menaamb bravura, segons l'estació de l'any, el riu de SantNicolau; que si ve de les aigües turbulentes de la famo-sa cançó de finals dels anys seixanta... I es que, fins itot, els visitants dels països més llunyans, no podenresistir la tentació de demanar-nos... què significa aixòd'Aigüestortes!!!Sigui el que sigui, Aigüestortes és una barreja de totesaquestes opinions i algunes més! Però el seu origen, coma topònim, cal buscar-lo en un procés geomorfològic ques'ha anat produint durant els darrers 10.000 anys i que, peraltra banda, és força freqüent en totes aquelles valls demuntanya per on hi van devallar extenses i potents serpsde gel durant els darrers dos milions d'anys de la nostrahistòria natural. Penseu, per un moment, en aquestes extenses i potentsllengües de gel -més conegudes com a glaceres, glaciarso geleres- com les que encara es desplacen lentamentpels Alps, pels Andes, o per l'Himàlaia! Penseu en l'Àrtic oen l'Antàrtida! Penseu en el famós Perito Moreno! Més omenys així eren els Pirineus fa solament uns milers d'anysi precisament aquestes geleres, que cobrien les nostresvalls, erosionaren en alguns punts el substrat rocós exis-

tent donant lloc a un seguit de cubetes o piscines, que ambla retirada dels seus gels, foren omplertes per l'aigua delsrius i barrancs existents, formant-se així els famososestanys que podem veure a desenes pel nostre Parc.Però vet aquí que, aquelles piscines, a posteriori, durantmilers d'anys, s'anaren omplint ara de sediments aportatspels mateixos rius i barrancs fins a quedar “plenes arebossar” d'aquests materials tous arrossegats per l'ai-gua. El resultat fou la transformació d'aquells estanys enplanells amansits de meandres deliciosos, i per on elscapricis de la força de l'erosió i la sedimentació continuafent i desfent aquest meravellós laberint d'aigües folles.La sabiduria popular ha donat nom, doncs, a un fet geo-morfològic i no al revés; en aquestes valls i en moltesaltres, on no es sabia què era la geomorfologia, feia centú-ries que es practicava! Una reflexió important a tenir pre-sent quan s'arriba a un territori desconegut o aïllat i es ten-deix a vulgué batejar, perdó, tornar a batejar allò que ja ténom. Si hi penseu una mica... la història dels Pirineusdurant els darrers 100 anys n'està plena d'aquests intents!!Aigüestortes, Aigüestortes de Morrano, Aigües Tòrtes,Aguastuertas... totes volen dir el mateix. Aigüesvives,Aigüesjuntes, Aigüestoses, Aigüespassos... totes neixende l'aigua. Aiguadassi, Aigüissi, Aigüeres, Aiguals,Aigüires... són topónims que ens parlen d'aquests correntsd'aigua continua que tots vàrem estudiar un dia a l'escola.Paraules d'aigua que el vent mai s'emportarà!

Josep Maria Rispa Pifarré

23

Difícilment trobarem un indret per aquestes muntanyes tanrepresentatiu i divers com Llubriqueto, on amb una micad'esforç podrem gaudir d'un bosc fantàstic, de planellsidíl·lics, d'estanys, cascades i barrancs on l'aigua canviade color, i on podrem descobrir els animals més tímids i elscims més majestuosos.L' itinerari transcorre per un terreny d'alta muntanya; aixídoncs, cal matinar i anar ben preparats. També és impor-tant agafar un pas regular, i no desesperar-se amb les pri-meres pujades. Cal tenir paciència ja que després de la pri-mera pujada, n'hi ha una altra, i després una altra... I es queel camí no para d'enfilar-se muntanya amunt!Aproximadament, es superen 500 metres de desnivellabans no s'arriba a Llubriqueto, d'on tornarem a ascendiruns altres 200 metres fins arribar als estanys Gémena, elpunt més alt de la nostra excursió.Deixarem el cotxe a l'aparcament del balneari de CaldesBoí (1.460m) i seguirem a peu per la carretera fins a la case-ta d'informació de Toirigo. Després de creuar el pont, elcamí comença a la nostra esquerra. No hi ha pèrdua, totjust deixem la carretera asfaltada trobarem un cartell indi-catiu. Tot seguit ens endinsem en el bosc per un camí quepoc després ja comença a pujar. És un bosc de caràctermarcadament atlàntic, diferent als altres de la vall; éshumit, fosc i hi abunden espècies com els faigs (Fagus syl-vatica) barrejats entre avets (Abies alba), avellaneres(Corylus avellana), bedolls (Betula pendula), boixos (Buxussempervirens) i, de tant en tant, amb algun grèvol (Ilexaquifolium).Després de guanyar alçada ràpidament, el camí ens ofe-reix, després de deixar enrera la majestuosa cascada de laSallent, un primer descans, que coincideix amb el pla de laSallent, un planell on hi ha un sobtat canvi de vegetació. Elbosc mixt i tancat deixa pas a un bosc amb clarianes, mésobert, on abunda i domina el pi negre (Pinus mugo subsp.uncinata) i el neret (Rhododendron ferrugineum). Una copaquí podríem dir que hem superat una gran part del desni-vell que separa el fons de la vall principal de la vall on ensdirigim. Passades algunes clarianes i petits prats, ens des-viem per creuar el barranc de la Sallent, al qual se li

comença a notar que té ganes de canviar de color. Elsúltims metres, abans d'arribar a la font de Llubriqueto, elsfem per la banda esquerra del barranc, i és aquí, just abansd'arribar al pla, on podrem gaudir d'un fet sorprenent: l'ai-gua del barranc sembla que sigui d'un color roig encès!..Llubriqueto (2.000m), és un mirador privilegiat des d'on s'a-precien perfectament les riberes de Caldes i de SantNicolau, la ribera de Sant Martí i el poble de Boí, així com elscims més meridionals d'aquesta zona dels Pirineus. Ens tro-bem situats en ple estatge subalpí, amb tota la vegetació i elpaisatge que el conformen. Llubriqueto és un planell idíl·licrodejat de cims curiosos com el pic Roi (2.585 m) i altívols comels del massís de Besiberri. També destaca el llarg i desafiantsalt de Llubriqueto, una cascada espectacular que ens indicael nostre pròxim objectiu: els estanys Gémena.Abans de començar l' última pujada ens podem refrescar ala font de Llubriqueto, just al costat del camí que s'enfilapendent amunt. El camí, passa per un bosquet característicde pi negre amb neret que ens porta progressivament capels estanys, per un balcó penjat per sobre del planell deLlubriqueto, força espectacular. Després de saltar persobre d'algun bloc granític i d' esquivar algun pi que ensbarra el camí, arribem al estany Gémena de Baix (2.200m).Les vistes panoràmiques són espectaculars però sobretotressalta el contrast de colors i de formes entre el pic Roi iels cims de més enllà, dels que en destaca l'Aüt (2.530 m).Ens trobem en un indret perfecte per descobrir la formació delsPirineus, els seus processos geològics, els seus materials...Per arribar al següent estany, només cal seguir el camí quevoreja l'aigua, que en algun moment no és gaire evident,però que s'intueix perfectament. Després d'una últimapujada ens trobarem a l' estany Gémena de Dalt (2.275m), elpunt més alt de la nostra excursió. Un centenar de metresper sobre nostre el paisatge canvia de sobte, ja que enstrobem gairebé a la capçalera del circ glacial, on les últi-mes comunitats de pi negre deixen pas als molars graníticsque formen part del massís de Besiberri. Tot un món deroca, aigua i vida!!

Albert Bargués i MeletGuia interpretador de la Vall de Boí

24

�b

utl

letí

de

l p

arc

na

cio

na

l d

’aig

üe

sto

rte

si

est

an

y d

esa

nt

ma

uri

ci

cascades amuntper llubriqueto!!!

cam

inem

pel

par

c

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

25

Durada: 3 hores (anada)Desnivell: 815 m (1.460 m -2.275 m)Dificultat: moderada amb pendents fortsFixeu-vos en: els estatges de vegetació, el relleu glacial,els successius salts d'aigua o cascades, i sobretot elcolor roig de l'aigua i les muntanyes, a causa de natura-lesa ferruginosa del substrat rocós.

PIC DE BASERCA(2.873 m)

COLLADADE FENERUI

BONY DELS ROURES

PUNTA SENYALADA(2.965 m)

ESTANYSGELATS

ESTANYSGEMENA

ESTANYSROI

SALT DELLUBRIQUETO

PLANELL DELLUBRIQUETO

BARRANC DE LAMONTANYETA

L’AÜT(2.530 m)

CAP A BOÍ

RIU DECALDES

CALDES DE BOÍ

CASCADA DELA SALLENT

PLA DE LASALLENT

TOIRIGO

ESTANY DELA LLOSA

PALA ALTA DE LESCAPCERES DE CALDES

(2.945 m)

COMALOFORNO(3.033 m)

COLL DELSAVELLANERS

BESIBERRI SUD(3.015 m)

L-500

NPONT

PAS BARRAT

PIC

MIRADOR

FONT

REFUGI

PARADA DE TAXIS

CASETA D'INFORMACAIXOPLUC

POBLACIÓ

PAS

PÀRQUING

FUNICULAR

ITINERARI

PISTA

CURS D'AIGUA

CARRETERAcam

inem

pel

par

c

�

�

�

publicacions

TÍTOL: La ruta dels 9 refugisEDICIÓ: Cossetània, 2005FORMAT: 142 p.; 22 cm.Una nova guia sobre la cada cop més cèlebre travessaCarros de Foc realitzada pels autors de la coneguda webPirineos3000. De la seva mà farem la volta al Parc Nacional,fent aturades a cada refugi ja que la travessa està divididaen etapes que van de l'un a l'altre. A banda d'informaciógeneral sobre el parc i la ruta en sí, cada etapa conté ungràfic del desnivell, una mapa en 3D del recorregut de lajornada, càlculs de distàncies i temps aproximats per tramsi dades per a GPS per aquells que vulguin fer la travessaamb l'ajut de la tecnologia. Els autors descriuen les etapesper trams indicant zones o parts del recorregut que tinguinimportància i a la vegada ajudin a l'orientació durant tot eltrajecte. Com a complement trobem dades de cada un delsrefugis (capacitat, horaris d'obertura, localització) i rutesaddicionals per aquells agosarats que no es conformenamb caminar i volen afegir alguns cims extres a la sevaexperiència dins la Carros de Foc.

TÍTOL: Guía definitiva de los 10.000 espacios naturales pro-tegidos de EspañaEDICIÓ: Mundiprensa, 2004FORMAT: 795 p.; 21 cm.A nivell estadístic Espanya presenta el més ampli ventalld'ecosistemes d'Europa: des de paisatges desèrtics aTabernas (Almeria), passant pel paisatge estepari de laplana de Lleida i arribant a la darrera glacera dels Pirineusa la cara nord del Monte Perdido. La riquesa de la biodiver-sitat de l'estat espanyol es riquíssima i sempre sorprèn alvisitant. La guia es divideix entre els principals espais natu-rals de cada comunitat autònoma i una llista exhaustiva perlocalitats. Si es vol visitar un poble determinat, la guia enspermet saber quins espais naturals hi trobarem propers iassociats. Malgrat que no hi ha una descripció per cada undels 10000 espais, majoritàriament podem trobar una breudescripció d'aspectes destacats de la majoria.

TÍTOL: Memòria dels Pirineus: deu testimonis d’un món que s’acabaEDICIÓ: Ara Llibres, 2004FORMAT: 189 p.; 21 cm.Possiblement la imatge que es projecta de la vida a la mun-tanya es veu molt tranquil·la i idíl·lica: aire pur, sol, silenci...La realitat és molt diferent i fins fa uns anys, abans de l'a-rribada del que es diu modernització, encara més. Aquestllibre recull el testimoni de 10 persones representants d'ofi-cis avui gairebé extingits que ens exposen com era el seudia a dia i la seva convivència amb la muntanya. També elsseus oficis ens mostren formes i costums que ja desaparei-xen: coses que avui es poden aconseguir amb poc esforç ocomprant-les als comerços requerien un procés llarg i labo-riós fa uns anys: trementinaire, saliner, serrador o pastor. L'autor ens mostra per boca de 10 persones la memòriaencara viva d'una cosa que, com bé resa el títol, s'acaba.

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

26

�

elpo

rtar

ró

el portarró