informe sociodemogràfic de la població estragera resident a l'alta ribagorça

1

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A

L’ALTA RIBAGORÇA

OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

2

Jordi Garreta

( Director del Projecte)

Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria

Llevot, i Olga Bernad.

Lleida, setembre de 2011

Copyright dels autors

3

ÍNDEX:

1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................ 4

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A L’ALTA RIBAGORÇA. ..................... 5

3-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: L’ALTA RIBAGORÇA. ............................................................... 6

I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................... 6

II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca . ............................................................... 10

III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca . ......................................................... 16

3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................... 17

3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual.................................................... 19

3.3. Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. .............................................. 21

3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual............. 23

3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evolució i situació actual. ........ 25

3.6. Batxillerats: evolució i situació actual. ..................................................................... 27

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE L’ALTA RIBAGORÇA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS....................................................................................................................... 29

4.1. L’Administració i els estrangers. ................................................................................ 29

4.2. Salut i població estrangera. ....................................................................................... 30

4.3. L’educació i els estrangers. ........................................................................................ 31

4..4. El tercer sector i els estrangers. ................................................................................. 33

4

1.-‐ INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,

organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de

persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i

de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no

es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,

el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers

anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,

juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la

immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.

L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte

que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es

realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.

Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a

partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el

perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha

realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar

els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de

treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.

El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca de l’Alta

Ribagorça una de les analitzades en l’estudi.

5

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A L’ALTA RIBAGORÇA

COMARCA

LOCALITAT ENTITAT LLOC

ENTREVISTA

MES/ANY

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Consell Comarcal

Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert CAP Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Càritas Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Creu Roja Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Associació

Equatorians


ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Institut Pont de Suert


ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Escola Ribagorça Pont de Suert Novembre/2009

6

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: L’ALTA RIBAGORÇA

I. Evolució de la immigració a la comarca de l’Alta Ribagorça

Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Alta Ribagorça, s’observa, a la gràfica

número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de

l’any 2000 es produeix un creixement sostingut fins l’any 2009, aquest any suposa el punt

màxim i a partir d’aquí s’inicia una lleugera davallada. En termes absoluts passem de 41

estrangers a la comarca als 735 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010

restaria 1,1 punts percentuals per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2)

i estaria 1,25 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota Catalunya a l’any

2010 (15,95 %)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Alta Ribagorça

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

1,1 1,8

3,2

5,2

7,6

11,2 12,5

14,1

17,5 17,9

17,2

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a l’Alta Ribagorça per sexe i edats

2,6 3,0 4,6

6,4

8,1

11,3 12,9

13,9

16,2 17,8 18,3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

29,3 25,0 15,5 14,5 13,9 8,4 8,2 7,7 7,4 7,4 7,9

7,3 18,8 13,8 11,4 9,7 7,3 9,4 6,7 9,0 8,4 8,6

24,4 29,7 40,5 40,4 45,5 57,6 56,8 56,0 55,9 54,1 52,0

22,0 17,2 25,0 30,6 29,9 25,8 25,0 28,5 27,0 29,3 30,7

7,3 4,7 2,6 1,6 0,0 0,0 0,0 0,5 0,4 0,4 0,4

9,8 4,7 2,6 1,6 1,0 0,9 0,6 0,5 0,4 0,4 0,4

64 a 85 i més D %

64 a 85 i més H %

19 a 64 anys D %

19 a 64 anys H %

0 a 19 anys D %

0 a 19 anys H %

8


De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i

s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la

franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i

dones que va des del 2,4% de l’any 2000 fins als al 21,3% de l’any 2010, favorable als homes, i

que es manté al llarg dels deu anys estudiats. No obstant, sembla que durant els darrers cinc

anys (2005-‐2010) s’ha incrementat aquesta diferència a favor dels homes. Respecte als menors

de 18 anys els percentatges a l’any 2000 representaven el 29,3% per als nois i el 7,3% per a les

noies; des d’aquest any fins al 2006 s’aprecia un descens significatiu del nombre de nois i un

augment de les noies; aquest any s’inverteixen les dades i les noies representaven el 9,4%

enfront del 8,2% dels nois; tot seguit a l’any 2007 es torna a invertir la tendència a favor del

nois; a partir del 2008, es torna a invertir la tendència i es consolida la diferència entre nois i

noies, a favor de les noies, amb un 8,6% de noies enfront d’un 7,9% de nois. Pel que fa a les

persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones, des de l’any

2000 (7,3 % i 9,8 % ) fins a l’any 2010 (0,4 % i 0,4 %).

Si estudiem la distribució de la població estrangera per àrees d’origen observem que:

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a l’Alta Ribagorça segons continent d’origen

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

65,9 59,4 30,2 19,7 12,2 15,6 45,8 43,8 47,2 51,5 55,4

7,3 6,3 12,9 19,2 26,4 34,7 6,3 6,9 8,2 8,1 6,9

14,6 9,4 13,8 13,5 16,7 17,3 18,8 18,7 18,1 16,9 16,6

2,4 3,1 2,6 2,1 1,4 0,9 0,8 0,7 0,5 0,5 0,0

9,8 21,9 40,5 45,6 43,4 31,6 28,4 29,9 26,1 23,0 21,1 % Amèrica Sud/Centre

% Amèrica Nord

% Àfrica

% resta Europa

% Unió Europea

9

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

a.-‐ Els estrangers amb més presència a la Alta Ribagorça són els d’origen europeu, procedents

dels països que formen la Unió Europea que a l’any 2000 representaven el 65% de la població

estrangera; amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent,a

l’any 2010 representen el 55,4%. En canvi els estrangers procedents de països europeus de

fora de la Unió Europea, l’any 2000 representaven el 7,3%; amb diferents oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència lleugerament decreixent, a l’any 2010 representen el 6,9% del

total d’estrangers. Les dades d’aquests dos col·∙lectius s’han modificat des del punt de vista

estadístic quan a l’any 2007 els de Bulgària i Romania van passar a ser ciutadans de la Unió

Europea. La suma dels dos a l’any 2010 (62,3%) representa el grup d’estrangers més nombrós

a la comarca.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el segon

origen en importància pel nombre de persones. El seu nombre és bastant estable des del 2000

(14,6%) fins al 2010 (16,6%). No obstant, en les seves fluctuacions van assolir un percentatge

del 18,8% de la població immigrada, durant l’any 2006.

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica del Nord a l’any 2000 representaven el 2.4%; amb

diferents oscil·∙lacions, però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 no hi ha registrada cap

persona d’aquest origen.

d.-‐ El estrangers procedents d’Amèrica del Sud i Centre se situen com un origen creixent que

s’ha convertit en el segon més nombrós de la comarca. A l’any 2000 representaven només el

9,8% de la població i, amb un creixement sostingut amb diferents oscil·∙lacions, van assolir a

l’any 2003 una representativitat del 45,6% de la població immigrada i, finalment, a l’any 2010

han arribat a ser un 21,1% de la població estrangera a la comarca.

10

II. Situació laboral dels estrangers a la comarca de l’Alta Ribagorça

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Alta Ribagorça

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ Els treballadors estrangers es concentren majoritàriament al sector serveis i la construcció.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoritaris i al llarg del període

presenten oscil·∙lacions amb una tendència final creixent que va des de l’1,6% dels contractes a

l’any 2001 fins al 3,2% dels contractes a l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció són el segon col·∙lectiu, en percentatge, dels treballadors

estrangers. Inicialment, a l’any 2000, hi havia un 30,6% de personal i fins a l’any 2005 va

augmentar el seu nivell de contractació fins assolir aquest any el seu màxim amb un 40,1%. A

partir d’aquest any comencen a descendir les contractacions amb oscil·∙lacions puntuals fins

arribar a l’any 2010 en que el percentatge de treballadors contractats en el sector és del

17,7%.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,0 0,0 0,0 0,6 0,4 0,3 1,8 0,7 0,4 1,1 4,8 2,7

0,0 0,0 1,6 1,1 1,4 1,1 1,8 1,5 1,8 2,2 2,2 3,2

30,6 27,3 21,4 35,6 34,1 43,1 46,5 27,4 40,1 30,0 24,7 17,7

69,4 72,7 77,0 62,8 64,1 55,6 49,9 70,5 57,7 66,7 68,3 76,3 % serveis

% construcció

% indústria

%agricultura

11

d.-‐ Els treballadors estrangers al sector agrari de la comarca tenen una presència testimonial

només amb un valor significatiu a l’any 2009 del 4,8%.

e.-‐ Els treballadors del sector serveis són el primer col·∙lectiu a la comarca amb uns

percentatges sempre per sobre del 50%. Comencen a l’any 2000 amb un 69,4% i a l’any 2010

representen un 76,3% dels contractes entre els treballadors estrangers.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers contractats a la comarca

s’observa a la gràfica número 6 la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Alta Ribagorça


S’observa que a l’any 1999 hi havia una diferència percentual de contractes entre homes i

dones de 27,8 punts a favor dels homes. A partir d’aquest any, amb diferents oscil·∙lacions, la

diferència entre els contractes d’homes i dones s’escurça i l’any 2010 la diferència només és de

2,2 punts percentuals.

L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès

obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació

ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.

Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al

llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis

12

experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,

entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.

En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen

estudis bàsics però sense homologar la seva titulació, i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del

Departament de Treball de la Generalitat.

La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Alta Ribagorça


a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un nivell d’estudis

equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any 1999,

representaven el 80,6%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a

l’any 2010 representen el 47,3%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 2002

aquests treballadors representaven un 1,1%; amb oscil·∙lacions i una tendència general

creixent, a l’any 2010 representen el 8,6%.

13

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, amb oscil·∙lacions, una tendència

creixent des de l’any 1999 (11,1%) fins al 2010 (29,0%).

d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. A l’any 2005

s’observa un anormal percentatge d’alumnes de batxillerat. Revisades les fonts, les dades són

vàlides i l’única explicació coherent és que s’hagi produït alguna errada quan ens van picar les

dades originals. Pel que fa a la resta de col·∙lectius cal subratllar els treballadors estrangers amb

Llicenciatures que a l’any 2010 representaven el 12,4% del treballadors estrangers

contractats.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels treballadors estrangers

podem veure també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre

de 2005 i desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe.

A la gràfica número 8 observem que entre desembre de 2005 i desembre de 2006 hi ha un

augment de l’atur masculí i, de manera antagònica i en la mateixa mesura, una disminució de

l’atur femení. En canvi entre el desembre de 2006 i el juny de 2008 la tendència s’inverteix i és

ara l’atur masculí qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur femení en la mateixa

mesura. A partir de desembre del 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la

tendència i és ara l’atur masculí qui augmenta significativament i el femení disminueix.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe a l’Alta Ribagorça

14


En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:

a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola és inexistent excepte en el mes de desembre de

2008 que registra un 2,8%.

b.-‐ L’atur a la indústria és inexistent des de desembre de 2005 fins a desembre de 2007 on a

partir d’aquest any es registra el percentatge més alt del període, amb un 12,5%, i des

d’aquesta data fins al 2009 descendeix assolint un valor final del 0,0%.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció és el que experimenta el creixement més significatiu

passant del 25% del total d’aturats al desembre de 2005 al 60,0% d’aturats al desembre de

2009. Durant el període comprès hi ha una sèrie d’oscil·∙lacions, assolint al desembre de 2006

el percentatge més alt, el 62,5% d’aturats entre tots els treballadors estrangers de la comarca.

d.-‐. Pel que fa al sector serveis, l’atur registrat a l’any 2000 era del 75,0% i, amb oscil·∙lacions i

una tendència decreixent, representa al desembre de 2009 un 28,6% de l’atur de la població

estrangera de la comarca.

e.-‐ L’atur dels nous treballadors, que s’incorporen a la vida activa sense haver tingut cap

ocupació anterior al nostre país, presenta, amb oscil·∙lacions, una tendència creixent des de

juny de 2008 (6,3%) fins al desembre de 2009 (11,4%).

15

Gràfica núm. 9

Evolució de l’atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Alta Ribagorça


Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat durant el període

de desembre de 2005 a desembre de 2009 observem les següents correlacions:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola, encara que minoritari pels treballadors estrangers,

experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia un descens de l’atur entre els

treballadors estrangers que es dediquen a aquestes tasques.

b.-‐ A nivell de contractes, el sector industrial, encara que minoritari pels treballadors

estrangers, experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia també un descens

de l’atur entre els treballadors estrangers d’aquest sector.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de

treballadors contractats al sector i l’augment de l’atur registrat. I en aquest cas de manera

significativa perquè és el segon sector productiu amb més treballadors estrangers.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis, majoritari en la comarca, la contractació de treballadors

estrangers presenta un nivell molt alt, al voltant del 70% i una correlació entre l’augment de

contractes i el descens d’aturats. És el sector que absorbeix la majoria de mà d’obra

estrangera.

16

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de

treballadors estrangers femenins en els darrers anys que està correlacionat amb la disminució

de la taxa d’atur entre les dones. En el cas dels homes ha crescut més l’atur i ha disminuït el

nombre d’homes contractats en tots els sectors.

III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca de l’Alta Ribagorça

L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat

en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,

per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les

dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres

concertats. En el cas de l’Alta Ribagorça només es troba present la xarxa pública, per la qual

cosa totes les dades d’escolarització estan referides als centres públics de la comarca. A cada

tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió

en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010. Aquesta

evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període i

ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i

donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei

d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

17

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Alta Ribagorça

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al contrari que d’altres comarques, on al curs 1999-‐2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers

en aquesta etapa, fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a

l’ensenyament infantil de l’Alta Ribagorça. Aquest curs els alumnes escolaritzats representaven

el 2,3% dels alumnes d’infantil escolaritzats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, s’ha consolidat la seva presència al curs 2009-‐2010 on representen

el 9,8% del total.

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els continents o zones

d’origen dels alumnes nouvinguts.

0,0 0,0 0,0

2,3

5,2 5,9

2,9

9,8

8,2

9,5 9,8

18

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Alta Ribagorça


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil de l’Alta Ribagorça són els

d’origen europeu procedents de països de la Unió Europea. Al curs 2002-‐2003 no hi havia

matrícula d’aquest alumnat i es van incorporar, per primer cop, al nivell infantil al curs 2007-‐

2008 amb un 38,5%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 47,1% dels alumnes estrangers. El segon origen són

els alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop al nivell infantil el curs 2004-‐

2005 amb un 25%: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 23,5%. El tercer origen són els alumnes europeus procedents

de països europeus que no pertanyen a la Unió Europea i que es van incorporar, per primer

cop, al nivell de la comarca el curs 2006-‐2007 amb un 31,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una lleugera tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 17,6%. Els

alumnes estrangers d’origen centre i sud–americà, al curs 2002-‐2003, eren els únics alumnes

estrangers amb el 100% i la seva presència al llarg del període presenta una tendència

decreixent fins arribar al 11,8% del curs 2009-‐2010. Finalment els estrangers d’origen asiàtic

19

presenten dos irrupcions puntuals als cursos 2006-‐2007 i 2008-‐2009, amb un percentatge del

6,3% que no es correlaciona amb la nul·∙la presència d’estrangers d’aquest origen que donen

les estadístiques de l’IDESCAT per a la comarca.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Alta Ribagorça


Al contrari que d’altres comarques, on al curs 1999-‐2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers

en aquesta etapa, fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a

l’ensenyament primari de l’Alta Ribagorça. Aquest any els alumnes estrangers representaven

el 2,8% dels alumnes de primària escolaritzats; amb oscil·∙lacions al llarg del període la seva

evolució presenta una tendència final creixent, no obstant, el màxim d’alumnes s’assoleix el

curs 2007-‐2008 amb un percentatge del 21,8%, a partir d’aquest curs i fins el 2009-‐2010 es

produeix una davallada significativa amb un percentatge final a l’esmentat curs del 12,8%.



20

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’Alta Ribagorça


Els alumnes estrangers amb més presència en l’ensenyament primari de la comarca, són els

d’origen centre i sud-‐americà que al curs 2002-‐2003 representaven el 40% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 46,2%. El segon origen són els alumnes que procedeixen de països

de la Unió Europea que al curs 2002-‐2003 representaven el 40% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 26,9% del alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen són els

alumnes magrebins que al curs 2002-‐2003 representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 19,2%. Per últim, l’origen amb menys presència són els alumnes de països

europeus que no són membres de la Unió i que al curs 2004-‐2005 representaven el 26,5% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 7,7% dels alumnes estrangers matriculats a l’etapa. Cal

assenyalar que aquest grup junt amb els europeus de la Unió han pogut variar des del punt de

21

vista estadístic, perquè a partir de l’any 2007 els ciutadans romanesos i búlgars van passar a

ser membres de la Unió Europea.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la l’Alta Ribagorça


Al curs 1999-‐2000, el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de l’Alta

Ribagorça representaven el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys

s’ha donat, amb oscil·∙lacions, una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és de l’11,8%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006. A partir d’aquest

curs es produeixen oscil·∙lacions que assoleixen el seu màxim al curs 2008-‐2009 amb el 13,9% i

a partir d’aquest es produeix la davallada fins el curs 2009-‐2010.



22


alumnes nouvinguts

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Alta Ribagorça


En aquesta etapa d’ensenyament obligatori s’observa que els alumnes estrangers amb més

presència a la secundària de l’Alta Ribagorça són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que

al curs 2001-‐2002, primer curs de la seva escolarització a la comarca, representaven el 14,3%;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el

52,6% de l’alumnat estranger matriculat. El segon origen són els alumnes europeus procedents

de països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100%; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una presència irregular i amb cursos sense matrícula, presenten una

tendència general decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 26,3%. El tercer origen són els

alumnes europeus procedents de països europeus no membres de la Unió que es van

incorporar al nivell d’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2003-‐2004 amb un

22,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 15,8%. Finalment, l’últim origen són els alumnes magrebins, que es van

incorporar a l’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2001-‐2002, amb un

23

percentatge del 57,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 5,3% de tot l’alumnat estranger matriculat a l’etapa.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat, s’observa en general una menor presència d’alumnes estrangers respecte als altres

nivells d’ensenyament que s’imparteixen a la comarca, sobretot als cicles de grau superior i al

batxillerat.

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau

mitjà):evolució i situació actual

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a l’Alta Ribagorça


A l’ensenyament professional de grau mitjà s’observa que:

a.-‐ Només hi ha presència d’alumnes al cursos 2004-‐2005, 2006-‐2007 i 2009-‐2010 de tot el

període estudiat, que comença el curs 1999-‐2000 i finalitza el curs 2009-‐2010. Els percentatges

són molts baixos, el valor més alt assolit és del 3,2 % al curs 2006-‐2007.


total d’alumnes estrangers dels cicles, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

2,2

0,0

3,2

0,0 0,0

1,9

2004-‐2005 2005-‐2006 2006-‐2007 2007-‐2008 2008-‐2009 2009-‐2010

24


alumnes nouvinguts. La gràfica presenta les següents característiques:

a.-‐ Només hi ha alumnes procedents de la Unió Europea i de països europeus no membres de

la Unió estudiant cicles de grau mitjà.

b.-‐ Durant els cursos 2006-‐2007 i 2009-‐2010 tots els alumnes estrangers són procedents de

països de la Unió Europea

c.-‐ Durant el curs 2004-‐2005 els alumnes procedeixen de països que no són integrants de la

Unió.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Alta Ribagorça


25

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de

grau superior): evolució i situació actual

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a l’Alta Ribagorça


Fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar, a l’Alta Ribagorça, alumnes estrangers en els

cicles de grau superior. La seva presència és molt irregular i als darrers cursos no s’han tornat a

escolaritzar. En els cursos on han estat matriculats la seva presència ha estat molt baixa

respecte als alumnes autòctons, cal esmentar que el percentatge més alt es va assolir al curs

2003-‐ 2004 amb un 4,3% i el més baix al curs 2002-‐2003 amb un 2,3% de l’alumnat del cicle.




alumnes nouvinguts.

26

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Alta Ribagorça


S’observa, novament, que els alumnes que cursen estudis de formació professional són

d’origen europeu tant de la Unió Europea com de la resta de països europeus no membres de

la Unió. Es reparteixen d’aquesta manera: fins al curs 2005-‐2006 són de la resta de països

europeus i a partir del curs 2006-‐2007 són alumnes procedents de països de la Unió Europea.

27

3.6.-‐ Batxillerats:evolució i situació actual

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a l’Alta Ribagorça


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a l’Alta Ribagorça

representava un 1,9% dels alumnes matriculats. Durant els tres cursos següents no hi van

haver alumnes matriculats i no va ser fins al curs 2003-‐2004 que de nou van haver-‐hi alumnes

estrangers amb un percentatge del 2,9%. Al curs 2005-‐2006 es va assolir un percentatge

significatiu, que és el més alt que hi ha hagut durant el període, un 11,4%. A partir d’aquest

curs s’ha produït un descens fins al curs 2008-‐2009 (2,4%), per produir-‐se, novament un repunt

al curs 2009-‐2010 (6,7%). No obstant, tret d’aquests valors significatius, els percentatges

d’alumnes estrangers en l’etapa es mouen per sota dels percentatges de l’ensenyament

obligatori i és una realitat que hem esmentat ja anteriorment.




alumnes nouvinguts.

28

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Alta Ribagorça


La gràfica ens mostra que els alumnes estrangers que cursen batxillerat a l’Alta Ribagorça són

alumnes procedents de països de la Unió Europea o de països europeus que no són de la Unió;

solament durant el curs 2005-‐2006 hi va haver a les aules altres alumnes estrangers d’origen

centre i sud-‐americà que representaven un 25% dels alumnes estrangers matriculats al

batxillerat.

29

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE L’ALTA RIBAGORÇA: EL PUNT DE VISTA DELS

ENTREVISTATS.

La comarca ha experimentat en els darrers anys, i segons els entrevistats, un lleuger

estancament de la població d’origen estranger, fruit de la davallada de nouvinguts. La gestió

de les polítiques en matèria d’immigració es duu a terme principalment des del Consell

Comarcal, amb la coordinació i suport de la resta d’institucions de caràcter públic així com

d’entitats del tercer sector que treballen de manera directa o indirecta amb la població

d’origen estranger. Els principals eixos de treball en matèria de política sobre població

estrangera a la comarca són: l’aprenentatge de la llengua i l’alfabetització, les activitats

formatives d’inserció i orientació laboral i les activitats de sensibilització i foment del

coneixement intercultural. En relació a aquest últim eix, tant des de l’administració local com

des dels centres educatius i sòciosanitaris es coincideix a assenyalar la necessitat de disposar

de més recursos econòmics, humans i formatius en el coneixement de com gestionar la

diversitat cultural.

4.1. L’administració i els estrangers.

Les entrevistes realitzades a diferents professionals de l’administració pública indiquen que

s’ha aturat l’increment de l’arribada d’estrangers a la comarca, així com també les arribades

per reagrupament familiar. Aquesta tendència es creu que ha estat motivada, en bona part,

per l’actual conjuntura de crisi econòmica que afecta el país.

“La crisi ha fet paralitzar la immigració, paralitzar l’increment. També ha parat la

demanda de reagrupaments familiars”.

En relació a la tasca desenvolupada des de l’administració pública en matèria de polítiques

respecte els estrangers, cal destacar el servei d’immigració del Consell Comarcal de l’Alta

Ribagorça que treballa de manera coordinada amb altres entitats i institucions de la comarca.

“Treballem conjuntament; a través de Secretaria per a la Immigració, aquí treballem jo

i l’agent d’acollida, però també juntament amb Creu Roja, Serveis Socials, joventut,

etc.”

Els programes d’intervenció així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la

gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en la seva majoria, de manera

coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen també

amb la població d’origen d’immigrant. A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en

col·∙laboració amb altres institucions com el Consorci de Normalització Lingüística, s’estan

duent a terme cursos de llengua catalana així com també, dins la formació d’adults, de llengua

castellana i d’alfabetització, els quals es caracteritzen per tenir un alumnat exclusivament

femení i d’origen marroquí.

30

“A través de la formació d’adults, fem alfabetització, i únicament són dones

marroquines.”

D’altra banda, i també en l’àmbit de la formació, des de l’administració pública comarcal

s’organitzen activitats formatives entorn a l’ orientació i inserció laboral, ja sigui a través de

cursos de Riscos Laborals, de Català en el món de l’hostaleria, el qual és gestionat a través de

l’associació AMIC, etc.

Pel que fa als professionals, malgrat no existir oferta formativa per aquest sector, es posa de

manifest, a través dels entrevistats, la necessitat de poder disposar d’aquest tipus de formació.

“Com a necessitat... potser un curs per a professionals, perquè per als immigrants crec

que no hi ha necessitats.”

4.2. Salut i població estrangera.

Des de l’àmbit sanitari, es coincideix com anteriorment en remarcar la tendència a la reducció

de l’arribada d’immigrants, i per extensió d’usuaris dels serveis d’assistència primària a la

comarca en comparació amb la dècada anterior.

“ Aquí, a partir de l’any 2000 vam viure un boom, i des de llavors a nivell sanitari van

començar a regular amb la llei 4/2000. Hem reconegut el dret a l’assistència sanitària

universal, i a partir d’aquí va venir molta gent. Ara la cosa és molt diferent, perquè no

hi ha tanta gent”

D’altra banda, malgrat afirmar que no hi ha diferències notòries entre l’ús del servei i el tracte

amb la població autòctona i la d’origen immigrant, s’observa una certa diferenciació puntual

en relació al col·∙lectiu marroquí, normalment motivada per les dificultats de comprensió

cultural i idiomàtica.

“ Amb els d’Amèrica Llatina no tenim problemes de comunicació, i tenen més coses

similars a nosaltres. Però per exemple amb la comunitat marroquina sí que hem tingut

algun problema. Però és molt de tant en quant, també.”

Tot i que s’expressa una gairebé absència total de conflictes en la relació entre els

professionals sanitaris i els usuaris dels serveis d’origen immigrant.

“Al final, tinguin l’origen que tinguin, crees un vincle de confiança. Per això pot ser que

tinguem algun problema al principi, però amb el temps desapareixen; no tenim

conflictes”.

31

La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció està lligada al fet de no poder

disposar des dels serveis d’assistència primària de mediadors culturals, ja que, malgrat

disposar del servei de traducció de sanitat via telefònica, com del servei del Consell Comarcal,

en determinats casos és insuficient per tal de fer front a determinades situacions.

“Al Consell Comarcal hi ha una Oficina d’Atenció a l’immigrant i també tenen

traductors, però no tenim mediadors culturals. Nosaltres més que res utilitzem els

traductors del consell i també la traducció via telefònica, però si tinguéssim mediadors

els utilitzaríem.”

Els professionals entrevistats fan èmfasi en la importància de disposar de formació continuada

en matèria de salut i immigració. I sobretot s’assenyala la necessitat de formació en l’àmbit del

coneixement cultural i religiós.

“L’oficina d’Atenció a l’Immigrant sí que ha fet unes jornades sobre pluralitat religiosa i

ha convocat als professionals; i això està molt bé!”

D’altra banda, des dels CAP, a través de la llevadora, es duen a terme classes de preparació per

al part obertes a tota la població, així com de formacions i/o xerrades formatives de caràcter

intern per als seus professionals.

“Aquí tenim una psicòloga i un psiquiatra, i a vegades parlem sobre el tema de la

depressió amb ells.”

4.3. L’educació i els estrangers.

D’acord amb la tendència de la immigració a la comarca en els darrers anys, en els centres

educatius s’ha experimentat una davallada del nombre d’alumnes d’origen estranger i sobretot

nouvinguts.

“Tenim alumnes immigrants, però el percentatge és molt baix. Aquest any i l’any

passat ja ha començat a baixar, i d’alumnes nouvinguts gairebé que no”.

D’acord amb els entrevistats, no s’observen necessitats i/o dificultats en el treball docent amb

la població d’origen estranger. Alhora s’afirma disposar de suficients recursos propis, o

prestats per altres entitats o associacions, com per exemple davant les situacions de conflicte

lingüístic.

“A l’hora de relacionar-‐nos amb les famílies immigrants aprofitem el servei de

traducció del Consell Comarcal.”

Fruit, com afirmen els professionals entrevistats, de l’experiència d’anys amb la que compten

en el tracte amb alumnat immigrant, no es duen a terme programes específics per aquest tipus

32

d’alumnat, més enllà dels recursos i protocols establerts per llei, com són l’Aula d’Acollida i el

Pla d’Acollida en el cas de les escoles1. Tot i això, tant des dels centres d’educació primària com

secundària, es subratlla la importància de seguir treballant en l’àmbit de la sensibilització i el

foment del coneixement intercultural.

“Aquest any farem una xerrada sobre la Dona Immigrada”.

“És important, crec, saber com ho hem de fer..., vull dir amb la seva cultura i la nostra.”

Els centres educatius de la comarca disposen de l’Aula d’Acollida com a principal recurs

específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir

necessitat d’un protocol específic, molts dels centres escolars afirmen fer certes adaptacions

curriculars així com treballar temes específics amb l’alumnat de famílies estrangeres, sobretot

en relació a la llengua.

“No fem res específic pels alumnes immigrants, però sí que els professors busquen

materials sobretot per treballar a català i castellà i fan adaptacions curriculars.”

L’escola treballa de manera coordinada amb el Consell Comarcal i la Creu Roja en la gestió de

les classes de reforç escolar que aquesta darrera entitat imparteix i les quals, malgrat ser

obertes a tot l’alumnat, tenen un notòria presencia d’alumnat d’origen estranger.

“Amb la Creu Roja tenim el Reforç Escolar; vénen a la tarda els voluntaris de Creu Roja i

fan repàs amb els alumnes.”

D’altra banda, i pel que fa a la formació dels professorat, entre els entrevistats es recull

l’opinió de que es considera necessari tenir formació específica per al treball docent amb la

població estrangera. I es reconeix l’interès en disposar de més informació sobre tècniques i

metodologies per afavorir l’aprenentatge de la llengua.

“Crec que estaria saber-‐ne més sobre el tema de facilitar l’aprenentatge de la llengua”.

“Al principi de l’arribada d’immigrants sí que necessitàvem formació, però ara ja crec

que no necessitem formació”

1 A través del Pla d’Acollida, es coordina i es controla el procés d’arribada i d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut a l’escola.

33

4.4. El tercer sector i els estrangers.

Les dimensions la població de la comarca de l’Alta Ribagorça fa que aquesta disposi d’un teixit

associatiu reduït, però important des del punt de vista de la tasca desenvolupada en relació al

fenomen migratori. Ja sigui de manera conjunta amb altres entitats i sobretot institucions de

caràcter públic, es duen a terme des del tercer sector activitats de tipus formatiu, d’intervenció

social bàsica i de sensibilització.

Els entrevistats assenyalen l’increment de la precarietat de les condicions de vida de la

població d’origen estranger de la comarca fruit de l’actual crisi econòmica i la davallada

relativa de les oportunitats laborals, malgrat que creuen que la davallada de llocs de feina a la

comarca ha estat menor que en altres indrets.

S’ha experimentat, a més a més de l’augment de la precarietat socioeconòmica, una pèrdua de

llocs de treball que ha conduit a part de la població immigrant a marxar del territori.

“La situación económica es complicada, y aunque muchos estamos aún trabajando, ha

habido gente que se han quedado sin trabajo y han empezado a marcharse a su país o

a otras partes de España.”

Entre les diferents tasques realitzades a nivell d’intervenció, cal destacar tot el conjunt de

serveis destinats a intentar satisfer les necessitats socials bàsiques de les famílies i, per altra

banda, el reforç escolar que, més enllà de l’interès per motius acadèmics, intenta pal·∙liar una

problemàtica detectada per la dificultat de compaginació de la vida familiar i laboral de les

famílies immigrants amb fills, a la qual s’hi afegeix la manca de xarxa familiar.

“Aquí hay un tipo de trabajo que se puede encontrar mucho y que es en la hostelería.

Pero estos trabajos que junto con la construcción emplean muchos inmigrantes no son

siempre compatibles con las condiciones familiares, y muchas veces nos encontramos

los niños inmigrantes solos en el parque, porque ellos no tienen familiares para que

cuiden de sus hijos.”

Pel que fa a la sensibilització, entre els entrevistats es detecta que, malgrat no donar-‐se

actituds racistes entre la població, hi ha una manca de contacte i de relació entre la població

autòctona i la població d’origen immigrant.

“Jo veig que aquí no hi ha racisme en aquesta zona. La gent estan acostumats, però

potser sí que no hi ha molta relació amb la gent immigrada.”

Malgrat els esforços duts a terme per aquesta tipologia d’entitats i associacions, en general la

major part de dificultats amb les que es troben són per manca de recursos, sobretot de

caràcter econòmic, material i humà.

34

“la asociación como no tiene dinero, cuando queremos hacer algo tenemos que pedir.”

“Nos gustaría hacer proyectos de codesarrollo, pero somos pocos y cuesta mucho

mover recursos y que la gente se implique.”

Quant a la formació, tots els entrevistes coincideixen en afirmar la importància de poder

disposar de formació continuada tant per a professionals com per a les persones d’origen

immigrant residents a la comarca. En aquest sentit, es valoren positivament les activitats

formatives dutes a terme a la comarca ja sigui a través de l’administració pública com de les

pròpies entitats del tercer sector.

“Sobretodo nosotros hacemos ahora formación lingüística, ya que hace falta para

integrarse en esta sociedad. En el Consell Comarcal, que funciona muy bien, tienen un

centro de Formación de Adultos y hacen clases de castellano y catalán.”

Concretament, pel que fa a la formació, des del tercer sector s’estan oferint cursos de llengua catalana per a la població immigrant, de reforç escolar per a l’alumnat immigrant a través de la

coordinació amb els centres educatius, així com d’orientació

informe sociodemogràfic de la població estragera resident a l'alta ribagorça

Documents