informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la segarra

1

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A

LA SEGARRA

OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

2

Jordi Garreta

( Director del Projecte)

Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria

Llevot, i Olga Bernad.

Lleida, setembre de 2011

Copyright dels autors

3

ÍNDEX:

1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................. 4

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA SEGARRA. ................................. 5

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA SEGARRA. ......................................................................... 6

I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................... 6

II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ................................................................ 10

III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. .......................................................... 16

3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................ 17

3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual................................................. 19

3.3. Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. ........................................... 21

3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual......... 24

3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evolució i situació actual. .... 26

3.6. Batxillerats: evolució i situació actual. ................................................................. 28

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA SEGARRA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS. .............................................................................................................................................. 31

4.1.L’Administració i els estrangers. ........................................................................... 32

4.2.Salut i població estrangera. .................................................................................. 36

4.3.L’educació i els estrangers. ................................................................................... 38

4.4.El tercer sector i els estrangers............................................................................. 44

4

1.-‐ INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,

organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de

persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i

de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no

es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,

el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers

anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,

juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la

immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.

L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte

que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es

realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.

Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a

partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el

perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha

realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar

els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de

treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.

El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca de la Segarra, una

de les analitzades en l’estudi.

5

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA SEGARRA

COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC

ENTREVISTA

MES/ANY

SEGARRA Cervera Consell Comarcal Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera Ajuntament Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera Creu roja Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera IES Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera CEIP Jaume Balmes Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera Càritas Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera CEIP Mn. Josep Arqués Cervera Desembre/2009

SEGARRA Guissona Ajuntament De Guissona Guissona Novembre/2010

SEGARRA Guissona CAP Guissona Novembre/2010

SEGARRA

Guissona CEIP Ramon Faus I Esteve Guissona Novembre/2010

SEGARRA

Guissona Associació Eslava Oriental Guissona Novembre/2010

SEGARRA

Guissona Associació Vasillevski Guissona Novembre/2010

6

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA SEGARRA

I. Evolució de la immigració a la comarca.

Pel que fa als moviments de població estrangera a la Segarra, s’observa a la gràfica número 1

que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi

ha un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 813 estrangers a la comarca als

5888 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la Segarra l’any 2010 estaria per sobre

de les dades referides a la província (gràfica número 2), 7,4 punts percentuals i 9,75 punts

percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Segarra

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida

4,5 4,7

8,4 12,0

14,5 18,7

20,8 20,6 23,1

25,0 25,7

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2,6 3,0 4,6

6,4 8,1

11,3 12,9

13,9

16,2 17,8 18,3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Segarra per sexe i edats


De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i

s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la franja

compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones

que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes i que es

manté al llarg dels deu anys estudiats. L’any 2000 la diferència era de 20,4 punts percentuals i

l’any 2010 és del 14,4%. Respecte als menors de 18 anys es presenten els percentatges

següents: l’any 2010 en el 11,2% pels nois i 13,8% per les noies. Al llarg del període es manté

la diferència entre nois i noies, però des de l’any 2003 s’inverteix la tendència i hi ha més nois

que noies; la tendència és creixent i al final del període, l’any 2010, tenim un 13,5% de noies i

un 14,6% de nois. Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en

homes com en dones, des de l’any 2000 (3% i 6,2%) fins al 2010 (0,4% i 0,5%).

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

11,2 12,4 9,7 9,2 10,6 10,8 11,9 13,7 13,7 14,0 14,6

13,8 13,7 9,8 8,7 8,9 9,0 10,9 12,0 12,9 12,7 13,5

43,2 48,5 56,3 56,5 55,1 53,6 50,5 46,7 45,0 44,7 42,7

22,8 23,6 22,9 24,6 24,5 25,7 25,8 27,0 27,6 27,7 28,3

3,0 0,9 0,6 0,5 0,4 0,4 0,4 0,2 0,3 0,3 0,4

6,2 0,9 0,7 0,5 0,5 0,6 0,4 0,4 0,5 0,6 0,5

64 a 85 i més D %

64 a 85 i més H %

19 a 64 anys D %

19 a 64 anys H %

0 a 19 anys D %

0 a 19 anys H %

8

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la Segarra, segons continent d’origen

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del

2000 (8,5%) fins al 2010 ( 35,7%) i els estrangers procedents de països europeus de fora de la

Unió Europea també presenten una tendència creixent des del 2000 (6,3%) fins al 2010

(23,0%), això sí, amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període; les dades van canviar, des del

punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van

passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos col·∙lectius (58,7%) representen,

juntament amb els estrangers d’origen africà, els immigrats més nombroses a la comarca.

b.-‐ Els estrangers africans on estan inclosos els subsaharians i el magrebins és el segon origen

més nombrós actualment, però amb una tendència general decreixent al llarg del temps que

va des del 69,2% de l’any 2000 fins al 31,5% de l’any 2010.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

8,5 4,7 3,1 3,0 2,8 2,2 26,3 30,1 35,4 36,2 35,7

6,3 9,9 26,2 36,2 41,7 46,3 23,9 24,1 23,1 23,0 23,0

69,2 69,3 54,7 47,5 43,2 41,0 39,6 35,8 32,7 31,3 31,5

0,5 0,5 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1

13,2 12,2 12,4 10,9 10,3 9,2 8,6 8,6 7,4 8,1 8,3

2,3 3,3 3,4 2,3 1,9 1,3 1,4 1,3 1,3 1,3 1,5

Àsia i Oceania %

Amèrica Sud/ Centre % Amèrica N %

Àfrica %

Resta Europa %

U.Europea %

9

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) se situen en un

percentatge del 8,4% el 2010, percentatge que des del 2000 (13,7%), amb diferents

oscil·∙lacions, presenta una tendència decreixent al llarg del període. Cal remarcar que el

percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial amb un percentatge

sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,5% de l’any 2000 i el 0,1% de

l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen uns

percentatges molt baixos a la comarca. Així tenim que l’any 2000 representaven el 2,3% dels

estrangers i la seva tendència, al llarg del període, és decreixent amb lleugeres oscil·∙lacions.

L’any 2010 representen un 1,5% del total de la població estrangera de la comarca.

10

II. Situació laboral dels estrangers a la comarca

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Segarra

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ L’any 2010 els treballadors estrangers es concentren majoritàriament a la indústria i al

sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 50,4% del

total dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 28,3%.

c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el tercer grup més nombrós. A l’any 1999

representaven el 9,2% del total de treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 21%.

d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven, a l’any 1999, un 7,6% del total de

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a

l’any 2010 representen el 6,1% dels treballadors estrangers de la comarca.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7,6 6,8 11,9 8,6 6,7 6,9 6,8 8,1 5,2 5,1 5,7 6,1

50,4 47,5 49,9 61,5 44,4 37,5 31,7 34,7 43,9 41,8 32,9 28,3

9,2 12,0 15,0 15,0 11,7 11,9 18,0 18,3 16,5 10,4 12,1 21,0

32,9 33,7 23,2 14,8 37,2 43,8 43,5 39,0 34,4 42,6 49,3 44,6

% serveis

% construcció

% indústria

% agricultura

11

e.-‐ Els treballadors del sector serveis a l’any 1999 representaven el 32,9% dels treballadors

estrangers contractats; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent a l’any 2010 representen el

44,6%.

Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la

gràfica número 6 la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe a la Segarra


a.-‐ De forma general hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. A

l’any 1999 representaven un 20,3% dels treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 28,2%. En el

cas dels homes les tendències són antagòniques respecte a les de les dones.

L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès

obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació

ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.

Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al

llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis

experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,

entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.

En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen

79,7 82,6 82,5 80,6 78,5

74,4 73,9 76,8

68,5

61,9 62,6

71,8

20,3 17,4 17,5 19,4 21,5 25,6 26,1 23,2

31,5 38,1 37,4

28,2

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

% Homes

% Dones

12

estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del

Departament de Treball de la Generalitat.

La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Segarra


a.-‐ A l’any 2010 el 52,8% dels treballadors estrangers contractats presenten un nivell d’estudis

equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. La tendència, des

de l’any 1999, és de descens d’aquest col·∙lectiu.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 1999

aquests treballadors representaven un 1,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 25,5%.

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, al llarg del període, un decreixement

des de l’any 1999 (28,1%) fins al 2010 (13,1%). El decreixement és sostingut des de l’any 2002.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1,2 0,4 0,4 0,4 3,1 11,2 30,4 32,9 27,3 25,6 24,6 25,5

28,1 18,8 26,4 55,6 55,5 50,4 36,5 30,8 28,5 17,3 18,2 13,1

63,8 75,9 70,7 42,7 39,8 35,7 0,6 33,1 39,8 46,1 45,0 52,8

3,3 2,7 1,7 0,8 1,0 1,5 30,0 0,7 0,8 1,7 2,2 0,9

1,7 1,0 0,3 0,2 0,3 1,0 0,9 1,2 1,4 5,1 6,2 3,5

0,0 0,1 0,3 0,1 0,0 0,2 0,5 0,6 0,6 1,4 1,1 1,6

1,9 1,0 0,3 0,3 0,2 0,1 1,1 0,8 1,6 2,8 2,6 2,6 % Llicenciats

% Diplomats

% FP/CFGM/CGFS

% BUP/BAT

% EGB/ESO

% Primaris

% sense estudis

13

d.-‐ Els treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen al llarg del període amb un

percentatge testimonial. No obstant això, l’any 2005 apareix un percentatge del 30% que

podria estar relacionat a una situació puntual o algun error estadístic, recollit en la font de les

dades i no imputable als elaboradors d’aquest informe. L’any 2010 el percentatge d’aquests

treballadors, amb aquest nivell d’estudis, és del 0,9%

e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten

percentatges testimonials amb valors de l’1,6 i 3,5% l’any 2010. No obstant, cal assenyalar que

els percentatges de treballadors Diplomats i Llicenciats han experimentat increments en el

darrers anys del període.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure

també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a

desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8

observem:

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe, a la Segarra


a.-‐ Que entre juny del 2006 i desembre de 2008 hi ha un descens de l’atur femení i de manera

antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.

76,1

66,4 66,0 65,6 68,9 69,8

76,8 71,6

69,0

23,9

33,6 34,0 34,4 31,1 30,2

23,2 28,4 31,0

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur % Homes

Atur % Dones

14

b.-‐ Des de desembre de 2008 fins al desembre de 2009 es produeix un repunt en l’atur femení

i de manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.

En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:

a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre

desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 18,2% al 6,6%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 21,4% a

l’inici del període fins al 32,8% al desembre de 2009.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Segarra


c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una

tendència general creixent passant del 8,2% al 22,3%.

d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, disminueix des del 37,7% fins al 32,3%. Aquest

sector presenta un màxim d’aturats al juny del 2007 amb un 44,5%.

18,2

6,2 6,1 6,3 10,1 9,7 10,6

5,8 6,6

21,4 35,4 34,7 36,7 30,4 30,6 31,7 36,5

32,8

8,2 7,1 10,2 7,0 13,5 13,7 20,3 21,0

22,3

37,7 43,4

37,4

44,5 41,2 33,1

28,8 34,2

32,3

14,5 0,0

0,0

5,5 4,7 12,9 8,7 2,5 6,0

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur Sense ocupació anterior %

Atur Serveis %

Atur Construcció %

Atur Indústria %

Atur Agricultura %

15

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten

una tendència decreixent, passant del 14,5% a l’inici del període fins al 6% al desembre de

2009.

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les

següents coincidències.

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït el seu nivell de contractació durant el

període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període observem que no hi ha una

correlació directa perquè l’atur també ha disminuït al llarg del període, passant del 18,2% (juny

2005) al 6,6% (desembre 2009).

b.-‐ El petit augment de contractes, durant el període, en el sector industrial no es correlaciona

amb l’augment d’aturats entre juny de 2005 i desembre de 2009.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació directa entre la disminució de

treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada

(desembre 2005–desembre 2009), mostren que s’ha passat del 18% al 12,1% d’estrangers

contractats i del 8,2% al 22,3% de treballadors estrangers aturats.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis, hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que augmenta, passant del 43,5% al 49,3%, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector, que ha disminuït del 37,7% al 32,3%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment dels contractes entre les

treballadores estrangeres en els darrers anys i es pot correlacionar amb la lleugera disminució

del nivell d’atur femení durant el període.

16

III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca .

L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la

pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en

percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per

seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les

dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres

concertats. En el cas de la Segarra es troben presents les dues xarxes a l’ensenyament infantil i

primari i a secundària. El batxillerat i la formació professional només són presents a la xarxa

pública. Les dades reflecteixen dos valors: primer, el pes relatiu dels alumnes estrangers en les

xarxes respectives i segon, el pes total dels alumnes estrangers respecte al total d’alumnes de

cada nivell d’ensenyament. No es fa cap anàlisi de les causes de la diferent escolarització, sinó

que solament es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en

l’escolarització dels alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des

de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra

província, fins al curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent

de forma sostinguda al llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la

comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les

dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,

abans d’Educació. Des del punt de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques

dels alumnes d’origen europeu, cal assenyalar que al gener de 2007 es va produir la integració

de Bulgària i Romania a la Unió Europea com a membres de ple dret, i això ha fet que molts

alumnes que fins al curs 2007 estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió,

a partir d’aquest curs es compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una

rellevància estadística heterogènia en els diferents nivells educatius tant obligatoris com

postobligatoris.

17

3.1. -‐ Ensenyament infantil : evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Segarra

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca de

la Segarra, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al

llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar

al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 26,6%. Cal assenyalar,

com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha

mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes

escolaritzats en el nivell, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes a la Segarra, el 22,0% enfront del 4,6% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza

en el nivell, hi ha també diferències en aquest cas a favor de la xarxa concertada, doncs al curs

2009-‐2010 hi ha un 30,8%, enfront d’un 25,9% a la xarxa pública.

2,7 2,9 2,8 4,9 7,1

9,9

15,9 16,9 17,1 21,2 22,0

0,9 1,7 2,0 2,3 2,8

2,4

3,5 5,1 5,2 4,7 4,6

4,0 4,3 4,3 7,2

10,4 12,7

18,9 19,8 19,9

24,5 25,9

2,7 5,1 6,1 7,4

8,6

11,1

21,3

35,7 36,8

35,3 30,8

%est pri/priv

%est pública/pública

%est pri /total

%est pública/total

18

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de la comarca són els

d’origen europeu; sumant els ciutadans de la Unió Europea i els de la resta d’Europa, al curs

1999-‐2000 representaven el 4% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i tendències finals

decreixents per als dos grups de ciutadans, al curs 2009-‐2010 representen el 45,3% dels

alumnes estrangers matriculats a la comarca. El segon origen són els alumnes africans

(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 52%; amb oscil·∙lacions i una tendència

general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 24,1% de l’alumnat estranger. El tercer

origen, en percentatge, és el dels alumnes magrebins que en el curs 1999-‐2000 representaven

el 36,0% i en el curs 2009-‐2010 representen el 24,1%; la tendència decreixent s’ha produït

4,0 3,0 2,8 1,8 3,7 0,9 0,0 0,5 30,8 33,8 30,1

0,0 12,1 22,2 23,2 29,3 36,4 42,5 45,7 15,4 15,8 15,2

36,0 33,3 33,3 23,2 24,4 29,0 24,0 27,1 22,0 22,9 24,1

52,0 48,5 38,9 30,4 22,0 19,6 20,1 17,1 23,8 19,5 24,1

0,0 3,0 2,8 21,4 20,7 13,1 11,7 9,0 6,5 6,4 5,0

8,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,9 1,7 0,5 1,9 1,1 1,4

% Àsia i Oceania

% Amèrica Centre/Sud

% Amèrica Nord

% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

19

després d’oscil·∙lacions al llarg del període. El quart origen és el dels alumnes centre i sud-‐

americans que en el curs 2000-‐2001 representaven el 3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període

i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5%. L’últim origen és el dels

alumnes asiàtics, majoritàriament d’origen xinès, que al curs 1999-‐2000 representaven un 8%;

amb una presència irregular (en alguns cursos no hi ha hagut alumnes escolaritzats) i una

tendència final decreixent al curs 2009-‐2010 representen un 1,4 %. Finalment i com a dada

anecdòtica, al curs 2008-‐2009 hi havia un 0,4% d’alumnes d’origen nord-‐americà.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de

la Segarra, escolaritzats a les dues xarxes, suposava el 2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg

dels darrers deus anys s’ha produït un creixement continuat d’aquests alumnes fins a arribar al

curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 28,2%. Cal assenyalar com

a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha

2,0 3,7 4,8 6,0 10,7 15,4 18,7

21,0 23,6 24,7 23,7 0,0 0,8 1,0 2,0 1,8 1,4 1,7

2,0 3,2 3,6 4,5 2,3 4,2 5,4 7,0

12,3 17,3

21,0 23,6

26,5 27,6 26,7

0,0 6,8 8,4 15,0 14,2

12,4

15,3

18,6

29,5

34,5 40,5

% est pri/priv

% est pública/pública

% est pri /total

% est pública/total

20

mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la

comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes a la Segarra¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 23,7% d’alumnes estrangers

en la xarxa pública enfront d’un 4,5% en la xarxa concertada. En termes relatius i respecte als

alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que els alumnes estrangers representen un 40,5%

dels alumnes de la xarxa concertada i un 26,7 en el cas de la xarxa pública.


total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de la comarca són els

alumnes d’origen europeu que, sumant els ciutadans de la Unió Europea i de la resta d’Europa,

al curs 1999-‐2000 representaven el 0% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i amb una tendència creixent en el cas dels ciutadans de la Unió i decreixent en el cas

0,0 0,0 3,4 3,4 2,2 1,0 0,8 1,0 34,0 36,9 32,4

0,0 15,9 35,6 36,0 45,7 47,2 49,2 47,8 19,5 17,9 17,8

78,9 59,1 42,4 36,0 30,4 28,2 24,0 21,9 20,3 19,6 23,9

10,5 15,9 10,2 9,0 5,1 7,2 10,0 10,4 10,9 10,7 9,6

10,5 4,5 3,4 12,4 15,2 14,4 14,0 15,8 13,4 13,2 14,4

0,0 4,5 5,1 3,4 1,4 2,1 2,0 3,0 1,9 1,7 1,6

% Àsia i Oceania


% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

21

dels europeus de països no membres de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 50,2% del

total d’alumnes estrangers. El segon origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000

representaven el 78,9% dels alumnes; amb alguna oscil·∙lació al final del període i una

tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,9% dels alumnes. El tercer

origen està representat pels alumnes sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000

representaven el 10,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 14,4%. El quart origen és els dels alumnes africans

(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6% de l’alumnat

estranger. L’últim origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament d’origen xinès i que han

passat d’un 4,5% durant el curs 2000-‐2001, primer curs on es té constància de la seva

escolarització, a l’1,6% en el curs 2009-‐2010, amb tendència decreixent des del curs 2006-‐

2007.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari a la Segarra,

escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 4,1% de l’alumnat total de l’etapa.

4,1 4,4

7,3

10,0

12,8 15,4

18,7

23,4 24,0

26,2 26,8

22

Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un creixement continuat d’aquests alumnes fins a

arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers, és del 26,8%. Cal

assenyalar que a partir del curs 2008-‐2009 s’observa un alentiment en el creixement d’aquest

alumnat estranger.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de la Segarra són els

alumnes d’origen europeu; es distingeix entre ciutadans dels països de la Unió i ciutadans del

països de fora de la Unió, sumant els dos orígens al curs 1999-‐2000 representaven el 8,4% dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent pels dels

Països de fora de la Unió i una tendència general creixent pels dels països de la Unió, al curs

2009-‐2010 representen el 58,9%. El segon col·∙lectiu és el magrebí, que inicialment al curs

4,2 3,8 7,0 4,8 3,6 1,9 0,7 2,2 43,8 39,3 39,7

4,2 7,7 16,3 23,8 33,3 42,3 44,6 51,7 17,4 19,6 19,2

58,3 57,7 44,2 42,9 39,3 32,7 29,5 27,2 22,4 23,7 21,0

8,3 11,5 9,3 4,8 7,1 10,6 9,4 7,8 5,5 5,5 9,6

25,0 19,2 20,9 22,2 16,7 12,5 15,8 8,9 10,4 11,0 9,6

0,0 0,0 2,3 1,6 0,0 0,0 0,0 2,2 0,5 0,9 0,9 % Àsia i Oceania


% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

23

1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència del 58,3%, però amb una tendència

decreixent al llarg del període, al curs 2009-‐2010 representen el 21,0%. El tercer origen,

empatat amb els d’origen africà (subsaharians), és el dels alumnes centre i sud-‐americans que

al curs 1999-‐2000 representaven el 25% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6%. El quart

origen és el d’alumnes estrangers africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven

el 8,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6%. Finalment, el darrer origen amb

representativitat és el dels alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que han passat de

representar en el curs 2001-‐2002, primer any que s’escolaritzen a la comarca, el 2,3%, al 0,9%

al curs 2009-‐2010; al llarg del període s’observen oscil·∙lacions, una presència irregular amb

cursos sense matrícula (del 2003 al 2006) i una tendència final decreixent.

24

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat impartits a la comarca, s’observa que els alumnes només es troben escolaritzats a la

xarxa pública. La presència d’alumnes estrangers en els cicles mitjans és equiparable, en

percentatge, a la resta del nivells educatius esmentats anteriorment, però, en canvi, en el cas

dels mòduls de grau superior i batxillerat, els percentatges són sensiblement menors a la resta

dels nivells .

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (cicles de formació professional de grau

mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau

mitjà a la Segarra, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 1,9% de

l’alumnat total del cicle. Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut

d’aquests alumnes, amb el parèntesi del curs 2000-‐2001, fins arribar al curs 2009-‐2010, on el

percentatge total d’alumnes estrangers és del 36,2%. Cal assenyalar com a dada significativa el

fort increment experimentat a partir del curs 2007-‐2008 que s’ha mantingut fins al darrer curs.

1,9 0,0

7,1 6,6 5,7

9,6

16,0 14,7

25,8

32,0

36,2

25




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència al cicles de grau mitjà de la Segarra són els alumnes

d’origen europeu provinents de la Unió Europea i d’altres països europeus de fora de la Unió;

la seva suma era el curs 1999-‐2000 un 0% i no es van començar a escolaritzar en el nivell

educatiu, fins el curs 2004-‐2005 amb un percentatge del 40%; a partir d’aquest curs, amb

oscil·∙lacions i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i una tendència

decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 55,3% dels

alumnes estrangers dels cicles. El segon origen és el dels alumnes magrebins que al curs 1999-‐

2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 16,3%. El tercer origen correspon

als alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar per primer cop a aquest nivell

educatiu el curs 2001-‐2002 amb un percentatge que representava el 25% del total d’alumnes

0,0 0,0 0,0 0,0 40,0 15,4 0,0 17,9 29,9 40,7

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 23,1 35,3 20,5 11,7 14,6

100,0 75,0 50,0 33,3 20,0 30,8 29,4 33,3 15,6 16,3

0,0 0,0 25,0 33,3 20,0 23,1 29,4 23,1 22,1 12,2

0,0 25,0 25,0 33,3 20,0 7,7 5,9 5,1 20,8 15,4

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8

% Àsia i Oceania


% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

26

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010

representen un 15,4%. El quart origen és el dels alumnes africans (subsaharians) que

s’incorporen als cicles durant el curs 2002-‐2003 (25%) i al curs 2009-‐2010 representen el 12,2

%; al llarg del període presenten oscil·∙lacions i una tendència final decreixent. Finalment,

l’últim origen és el dels alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, presents únicament en el

curs 2009-‐2010 amb un percentatge testimonial del 0,8%.

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (cicles de formació professional de

grau superior): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau

superior a la Segarra, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 4,5% de

l’alumnat total dels cicles. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions,

amb cursos sense matrícula d’alumnes estrangers (2000-‐2001 i 2001-‐2002) i una tendència

general creixent fins al curs 2007-‐2008, on s’ha assolit un 16,7%, màxim percentatge del

4,5

0,0 0,0

2,2

4,9

2,4

9,6

11,5

16,7

14,1

10,0

27

període, a partir del qual s’ha produït un decreixement fins arribar al 10% d’alumnes

estrangers matriculats al curs 2009-‐2010.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de la Segarra al curs

2009-‐2010 són els d’origen europeu, procedents dels països de la Unió Europea; aquests

alumnes s’incorporen, per primer cop als cicles superiors de la comarca, el curs 2007-‐2008

amb un 41,7%; amb una certa oscil·∙lació i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 37,5% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes magrebins que

són els que es troben durant més cursos escolaritzats als cicles i que en el curs 2002-‐2003

representaven el 100 % de l’alumnat estranger matriculat als cicles; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25%. El tercer origen

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 41,7 45,5 37,5

100,0 0,0 0,0 0,0 40,0 14,3 0,0 0,0 12,5

0,0 100,0 50,0 100,0 20,0 42,9 25,0 18,2 25,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 9,1 0,0

0,0 0,0 50,0 0,0 40,0 42,9 33,3 27,3 25,0

% Amèrica Central/Sud

% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

28

són els alumnes centre i sud-‐americans que, amb una presència irregular al llarg del període (hi

ha cursos sense matrícula), s’incorporen al curs 2003-‐2004 amb un percentatge del 50%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el

25% dels alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes europeus de països no membres

de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers

matriculats; amb una presència irregular, amb cursos sense matrícula i oscil·∙lacions presenten

una tendència final decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 12,5% de l’alumnat

estranger. Finalment, els alumnes d’origen africà (subsaharians) només s’han incorporat als

cicles el curs 2008-‐2009 amb un percentatge del 9,1% i desapareixent de l’escolarització als

cicles el curs següent.

3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers que cursaven Batxillerat a la Segarra,

escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 0% de l’alumnat total de l’etapa;

0,0 0,0

1,8

3,1 3,4 2,9

6,5

12,3

10,4

14,2 14,2

29

aquest alumnes es van incorporar per primer cop al curs 2001-‐2002 amb un percentatge de

l’1,8%. A partir d’aquest curs, amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, s’arriba al

curs 2009-‐2010 amb una presència d’alumnes estrangers del 14,2%. Com a dada significativa,

cal remarcar el salt quantitatiu que es va donar el curs 2006-‐2007 duplicant el percentatge del

curs anterior.


total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència als batxillerats de la Segarra al curs 2009-‐2010 són

els d’origen europeu (Unió Europea i resta d’Europa); sumant aquest alumnes al curs 2001-‐

2002 representaven el 33,3% dels alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions al llarg del

període, una presència irregular i amb cursos sense matrícula, presenten una tendència

33,3 0,0 0,0 0,0 9,1 0,0 36,8 56,0 42,9

0,0 40,0 16,7 20,0 54,5 52,6 10,5 16,0 25,0

33,3 20,0 16,7 0,0 18,2 15,8 26,3 12,0 10,7

0,0 20,0 16,7 0,0 0,0 10,5 5,3 4,0 7,1

33,3 20,0 50,0 80,0 18,2 21,1 21,1 12,0 14,3


% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

30

creixent pels països de la Unió i una decreixent pels alumnes de països de fora de la Unió i al

curs 2009-‐2010 representen el 67,9% dels estrangers matriculats. El segon origen són els

alumnes centre i sud-‐americans que al curs 2001-‐2002 representaven un 33,3%; amb

oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen un 14,3 % de

l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes magrebins que representaven al curs

2001-‐2002 el 33,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i algun curs

sense matrícula presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 10,7%.

El quart origen són els alumnes d’origen africà (subsaharians) que es van incorporar als

batxillerats de la comarca el curs 2002-‐2003 amb un percentatge del 20%; la seva presència és

irregular, amb cursos sense matrícula, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

general decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 7,1%.

31

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA SEGARRA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.

La comarca, en quant a la seva realitat migratòria, es diferencia clarament d’acord amb els dos

nuclis principals de població de la mateixa: Cervera i Guissona. D’una banda, Cervera, fruit de

la realitat econòmica i social del municipi, ha de fer front al creixent índex d’atur dels darrers

anys, el qual està afectant en major mesura, i segons els entrevistats, a la població d’origen

estranger que hi resideix. Tanmateix, i més enllà de la problemàtica econòmica que això

suposa, d’acord amb l’anàlisi que en fan els entrevistats, l’actual situació d’atur i recessió està

propiciant el ressorgiment d’actituds racistes que dificulten la convivència i la cohesió social al

municipi. És per aquest motiu que els diferents professionals del sector entrevistats assenyalen

la necessitat de fomentar, des de les diferents administracions i entitats, el treball de

sensibilització i foment de la convivència al municipi i a la comarca. Alhora, es coincideix a

remarcar la necessitat de treballar per tal d’incentivar la reinserció laboral de les persones

aturades i de seguir garantint la satisfacció de les necessitats socials bàsiques, així com

fomentar l’aprenentatge de la llengua entre la població estrangera com a eina principal

d’integració social i laboral.

D’altra banda, i pel que fa al municipi de Guissona, nucli amb un percentatge de població

d’origen estranger elevat en relació al global de la comarca, s’assenyala, per part dels

entrevistats, la gairebé inexistència de problemàtiques socials i econòmiques fruit de l’elevat

índex d’ocupació al municipi.

Tot i això, tant des de l’administració local, com des de les institucions sanitàries i educatives,

així com des de les diferents entitats del tercer sector, es remarca en el conjunt de la comarca

la necessitat de dotar als professionals dels diferents àmbits, que treballen de manera directa

o indirecta amb la població estrangera, de formació en el coneixement i la gestió de la

diversitat cultural. Tanmateix, s’observa una coincidència generalitzada a l’hora de considerar

el paper important que desenvolupen les associacions d’immigrants com a corretja de

transmissió entre la població estrangera i les administracions.

A partir de les entrevistes realitzades, es percep també, a nivell comarcal, un baix grau de

participació de les famílies d’origen estranger en els projectes educatius dels seus fills. Alhora

que s’assenyala la importància d’aquesta implicació i participació, considerant aquest factor,

juntament amb l’origen de les famílies, com a factor determinant per garantir l’èxit escolar.

32

4.1. L’administració i els estrangers.

A nivell de funcionament, els diferents ens locals que treballen en matèria d’immigració a la

comarca ho fan de forma coordinada. En aquest sentit, des del Consell Comarcal de la Segarra

es dóna servei en polítiques d’immigració als diferents municipis de la comarca. En el cas de

l’Ajuntament de Cervera, tot i tenir tècnic propi de polítiques migratòries, es treballa també de

forma conjunta amb el Consell Comarcal; ja sigui a través d’accions coordinades de caràcter

puntual en l’elaboració, gestió i/o execució de projectes comuns, com en el cas de l’acollida,

on es comparteixen els agents d’acollida disponibles des del Consell Comarcal.

Nosaltres aquí treballem conjuntament amb els ajuntament de Guissona i

Cervera. Fem projectes comuns, com en el tema de l’acollida, que compartim

agents d’acollida; però expressament, la meva feina es fa en municipi més

petits.”

Tot i la coordinació existent entre els diferents ens locals, la realitat de la immigració als

diferents municipis de la comarca és notòriament desigual, marcada sobretot pel gruix

diferencial de població estrangera resident al municipi de Guissona. Malgrat aquest fet, tots

els representants de les administracions entrevistats de la comarca coincideixen a assenyalar

que la coordinació i el treball conjunt és bàsic per a la bona gestió de la immigració a la

comarca; així com amb les associacions d’immigrants, considerades com a principals

interlocutors entre la població estrangera i les administracions.

“Hi ha col·∙lectius que no tenen associació i és molt complicat, és complicat

perquè quan hi ha un associació és molt més fàcil relacionar-‐se; sabem que es

troben, que parlen i nosaltres tenim un contacte, però hi ha altres col·∙lectius

que no tenen associació com, per exemple, Egipte.”

Al municipi de Guissona, fruit de la situació laboral i la pròpia política de contractació en origen

duta a terme pel Grup Alimentari Guissona, s’ha configurat una realitat migratòria molt

concreta. Així doncs, Guissona, tot i no ser la capital de la comarca, compta amb un

percentatge de població d’origen estranger que duplica el percentatge global de població

estrangera de la comarca1.

A més a més, s’observen importants diferències en quant a la procedència de la població

immigrant depenent del municipi. D’acord amb la informació facilitada pels ens locals de la

comarca, els principals orígens d’aquesta la població resident a Cervera són el Marroc i Mali,

mentre que a Guissona és majoritàriament població de països de l’Est d’Europa.

1 Segons dades IDESCAT, 2010.

33

“Hem de comentar que la realitat és molt diferent a Cervera que a Guissona. A

Guissona, la població que hi ha és totalment de l’Est, a excepció del col·∙lectiu de

Senegal, i desprès Cervera es bàsicament marroquí, i també de Mali.”

En canvi, i malgrat aquestes diferències, des dels ens locals de la comarca es coincideix a

assenyalar la dificultat d’accés al mercat laboral i la satisfacció de les necessitats bàsiques com

el denominador comú de les problemàtiques que en major mesura afecten la població

immigrant resident a la comarca, exceptuant la situació específica de Guissona.

“La situació és molt precària, comencem a veure molta precarietat. Ara hem engegat

un banc d’aliments. La majoria de persones que van a banc d’aliments són famílies

immigrants (...) La situació laboral aquí a Cervera cada cop és més complicada, hi ha

empreses tancades, moltes persones no troben feina, i les empreses són molt més

selectives a l’hora de contractar personal.”

És també per aquest motiu que, a més a més de la coordinació i treball conjunt entre

administracions locals, aquestes treballen alhora de forma coordinada amb entitats i

institucions de la comarca que duen a terme programes i/o accions d’atenció a les persones

amb situació de risc d’exclusió social, com ara Càritas, Creu Roja, fundacions privades així com

el conjunt de Serveis Socials. Aquest treball coordinat és considerat pels entrevistats com a

imprescindible i molt positiu per evitar, sobretot, la duplicitat de serveis i recursos emprats.

“El Banc d’aliments és un projecte comú; vull dir abans Cáritas per la seva banda

portava un banc d’aliments, Creu Roja un altre i el Consell Comarcal un altre. Un dia

vam seure i vam dir centralitzem-‐ho! i vam decidir treballar totes juntes, perquè és

molt millor i més eficient.”

D’acord amb el presentat, les intervencions a la comarca en matèria d’immigració, estan

marcades per l’acció coordinada i consensuada entre els diferents agents del territori que

treballen de manera directa o indirecta amb les persones estrangeres.

“En el protocol d’acollida tenim tot el que fem quan arriba una persona nouvinguda;

des de la secció de l’acollida, la secció de coneixement de l’entorn, l’orientació... i tot

això. El protocol és consensuat per l’ajuntament de Guissona, de Cervera i pel Consell

Comarcal.”

En aquest sentit, i pel que fa a la intervenció social i educativa, està en funcionament a la

comarca un “protocol d’acollida2” per a les persones nouvingudes, el qual és seguit per part de

2 A través del SAN (Servei d’Acollida al Nouvingut Servei), s’informa sobre els recursos municipals i comarcals a la població nouvinguda dels diferents municipis de la comarca. A la comarca de la Segarra hi ha actualment dues agents d’acollida, una per atendre a les persones provinents dels països de l’Europa de l’Est (Ucraïna i Rússia, principalment), i una altra per atendre al col·∙lectiu magrebí.

34

totes les administracions locals competents; a més es disposa d’un servei de traducció i

interpretació, adreçat principalment als centres educatius i d’assistència sanitària primària, així

com als diferents professionals de l’administració pública en el seu treball diari amb persones

estrangeres.

“Oferim tant traducció oral, com traducció escrites. Principalment adreçades a centres

educatius, a vegades també tenim algunes demandes de la part del CAP, per part dels

serveis socials i pels propis tècnics del consell comarcal.”

D’altra banda, fruit de la necessitat detectada en l’àmbit escolar, juntament amb l’EAP (Equip

d’Assessorament i Orientació Pedagògic) i els Serveis Socials Comarcals, s’està duent a terme

un taller amb els alumnes nouvinguts a les escoles amb l’objectiu de facilitar-‐los l’aprenentatge

de la llengua, així com una activitat de reforç escolar, que malgrat ser obert a tot l’alumnat,

compta amb una presència destacada d’alumnat d’origen estranger.

“Abans portàvem a terme un projecte amb algunes escoles. Anava adreçat a nens que

acaben d’arribar i l’objectiu era potenciar tot el tema de l’aprenentatge de la llengua,

era un taller que jugàvem amb paraules. Ara hem convertit aquesta projecte perquè no

arriba tanta gent com abans (...) Ara fem suport escolar, parlem amb l’escola, l’EAP i el

servei social; detectem una mica la necessitat que tenen. (...) Fem de migdies i tardes,

obert a tothom però la majoria són nens immigrants”.

També en l’àmbit socioeducatiu, i gràcies a la col·∙laboració entre les escoles de la comarca i el

Consell Comarcal, s’estan duent a terme una sèrie de tallers per a les famílies de l’alumnat

amb l’objectiu de fomentar la participació i la implicació familiar en el procés educatiu dels

seus fills.

A nivell d’intervenció, des de l’administració local i comarcal, es presta a través de l’entitat

CITE, un servei d’orientació jurídica en matèria d’estrangeria a les persones que així ho

sol·∙liciten. Tot i que alguns municipis de la comarca, com és el cas de Guissona, fruit de la

disminució de recursos públics experimentada en els darrers temps, determinats serveis, com

l’assessorament jurídic municipal, facilitat a través de l’entitat AMIC així com la disposició d’un

tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, han estat suprimits.

“Aquí des del mes de setembre no tenim una tècnica d’immigració i AMIC tampoc no treballa a Guissona des de Setembre. Les retallades han afectat molt també nostra

feina, jo per exemple ara faig una mica de tot.”

Un altre servei d’acollida. que en aquest cas facilita l’ajuntament de Cervera a les famílies nouvingudes i als seus fills, és la maleta d’acollida que inclou libres en català, diccionaris i altres materials per facilitar l’aprenentatge de la llengua.

35

Altrament, i donada la situació de precarietat socioeconòmica en la què es troben gran part de

les persones d’origen immigrant3, denunciada pels professionals entrevistats, des de

l’administració comarcal s’intenten garantir i/o facilitar els tràmits per a l’accés a

determinades ajudes de caràcter social, alhora que s’alerta del ressorgiment d’actituds que

dificulten la convivència i la cohesió social, arrel de l’actual context de crisis econòmica, segons

els entrevistats.

“A veure, nosaltres veiem molta diferència entre Guissona i Cervera. Guissona és un

poble que hi ha molta feina. Tenim la cooperativa, i la gent que ha vingut, ha vingut

amb la feina, amb el contracte d’origen. És diferent. Veuen la immigració d’una altra

manera. Aquí, a Cervera, com que no hi ha feina, i és una zona molt castigada perquè

han tancat empreses, aquí, s’ha notat i tot això s’associa amb el fet migratori: “-‐ Que si

venen aquí, ens prenen la feina, que totes les ajudes van a les immigrants...” bo, lo de

sempre, no? I clar, hi ha molta gent que no té feina aquí a Cervera. I això ajuda a

alimentar més aquest discurs. I nosaltres ho hem notat, amb la crisi, ho hem notat. Jo

crec que és anar treballant, donant un missatge positiu, i anar treballant bé.”

D’altra banda, des de les diferents administracions s’està duent a terme una àmplia oferta

d’activitats encarades al foment de la sensibilització de la població envers la immigració, amb

l’objectiu d’afavorir la convivència i la cohesió social4.

“Sobre el tema de sensibilització, aquí fem diferents activitats. Una d’elles és la

formació de parelles entre joves de 12 a 25 anys. Han de formar unes parelles, de

diferents orígens, pot ser un de català, un de Mali, un de Bulgària o un de romanès...

Llavors lo que fem és que durant un mes, es van coneixent. Com que nosaltres sabem

que estan fent això, els hi donem càmeres de fotos, i han de tirar fotos d’aquest procés

de coneixença.”

Des de l’àmbit comarcal es programen activitats formatives en base a un estudi previ de

detecció de necessitats a la comarca. Aquest estudi constata el difícil accés, més acusat en el

cas dels estrangers, d’inserció al món laboral, així com la necessitat expressada per aquestes

persones d’aprenentatge de l’idioma, el qual és considerat com a recurs indispensable per

poder entrar al món laboral.

“Ells fan demandes, estem observant que ha augmentat la demanda del català com

una necessitat, com una possibilitat de trobar feina.” 3 Malgrat les diferències i especificitats d’alguns dels municipis de la comarca. 4 Des de l’administració pública local, per tal d’afavorir la cohesió i la convivència entre els veïns dels municipis de la comarca, s’organitzen activitats com ara xerrades de sensibilització, tallers amb les persones grans i la població immigrants, cinefòrums, exposicions, etc. Tanmateix, l’Ajuntament de Cervera, compta amb un Agent Cívic que treballa en punts determinats com a estratègics del municipi per tal de detectar possibles situacions conflictives que puguin alterar la convivència, estiguin o no relacionats amb la immigració.

36

En base a aquesta detecció de necessitats, des de les diferents administracions locals s’estan

promovent, amb la col·∙laboració en determinats casos d’altres institucions i entitats, la

programació de cursos de formació sociolaboral, d’alfabetització i aprenentatge de la llengua

catalana. I es valora positivament la formació continuada dels professionals que treballen

sobre la immigració a la comarca. I és per aquest motiu que s’ofereixen també cursos de

formació en gestió de la multiculturalitat, així com d’aproximació a la immigració i altres

cultures.

4.2. Salut i població estrangera.

Des dels centres de salut d’assistència primària de la comarca, es coincideix en assenyalar

l’experiència acumulada al llarg dels darrers anys per part del seus professionals en relació a la

immigració. Aquesta experiència amb la que compten, s’afirma que ha estat possible gràcies a

la formació continuada rebuda en matèria de sanitat i immigració i al treball diari que ja es

realitza des de fa alguns anys amb les persones d’origen estranger. L’experiència i la

professionalitat del personal sanitari ha propiciat, d’acord amb el que s’assenyala per part dels

entrevistats, una normalització i homogeneïtzació dels protocols d’actuació amb els usuaris

dels serveis d’assistència primària, essent cada cop menors les diferències entre els usuaris

autòctons i d’origen estranger.

“Cada cop estem més acostumats a rebre usuaris de fora.... i això a més a més que

últimament ha baixat bastant el nombre de gent que ve de fora, doncs fa que ara

estiguem molt acostumats i la veritat és que per nosaltres és normal, els tractem com

qualsevol altre pacient d’aquí”

Tot i això, continuen existint alguns protocols d’actuació sanitària en l’àmbit primari específics

per persones estrangeres i, sobretot, nouvingudes. Per exemple, les sessions d’acollida que es

realitzen periòdicament des dels centres de salut de la comarca.

Altrament, es destaca també la bona coordinació existent entre els Centres d’assistència

primària, a través sobretot dels Serveis Socials i les administracions locals, així com amb altres

entitats presents a la comarca que treballen de manera directa o indirecta amb la població

d’origen estranger.

“Nosaltres fem lo que són xerrades d’acollida per totes les persones que venen de fora.

Fem la coordinació amb el consell comarcal, l’ajuntament, Càrites i Creu Roja. Per

exemple, per fer xerrades amb Romaneses venen dos mediadors del Consell comarcal.

Les sessions d’acollida, ho anem fent. Cada setmana, en fem una. Ho fem cada

setmana amb un país diferent.”

37

En general, entre els professionals sanitaris entrevistats es coincideix a assenyalar que, a dia

d’avui, es disposa de suficients recursos materials i humans pel que fa al treball específic amb

la població immigrant des dels CAPs.

“De recursos n’hi ha, i en tenim crec que prous... no diria que ens falten...”

Tot i això, s’assenyala que, fruit de les darreres retallades pressupostàries, hi ha hagut una

disminució dels recursos humans disponibles per part dels centres de salut d’assistència

primària en relació al servei de mediació, i es creu que hi ha la necessitat en determinats casos

de disposar d’un major nombre de mediadors.

“Això potser és una problema important, una temporada havia una mediadora

d’origen ucraïnès aquí al CAP que venia de Salut i Família, però ara no en tenim cap (...)

Lo que són mediadors potser sí que ens faria falta”.

Malgrat això, els professionals entrevistats valoren de forma molt positiva la disponibilitat, per

part dels CAPs, del servei de mediació i traducció del Consell Comarcal que, juntament amb els

professionals sanitaris, treballa per a la bona comprensió i entesa entre pacients i

professionals en cas de conflicte o dificultat de comprensió cultural i/o lingüística.

A més a més del servei de mediació, a nivell d’intervenció social, cal fer referència a les

sessions d’acollida que s’organitzen periòdicament dels CAPS amb els usuaris nouvinguts, així

com la tasca de coordinació duta a terme per part de l’equip de Serveis Socials amb les

administracions locals, institucions i entitats del tercer sector com ara Càritas i Creu Roja5.

Malgrat la tendència apuntada pels professionals sanitaris entrevistats respecte a la disminució

de les necessitats i dificultats en el seu treball diari amb la població immigrant, es perceben

encara molts malentesos en relació al funcionament del sistema sanitari, sobretot per part de

les persones que malgrat viure a la comarca no disposen de targeta sanitària.

“Hi ha encara molts nouvinguts que creuen que han de pagar per venir a visitar-‐se, i

per això ja no venen. També ens trobem casos en que, per falta d’informació, ens

arriben immigrants amb targetes sanitàries d’altres persones”.

Des dels centres d’assistència primària de la comarca, es coincideix en afirmar que ens els

darrers anys els seus professionals han rebut una formació adequada i suficient en relació al

seu treball diari amb la població d’origen immigrant, la qual s’ha vist reforçada per

l’experiència dels mateixos professionals sanitaris en el seu treball diari. 5 Des dels Serveis Socials dels CAPs es deriva als seus usuaris, en cas que es consideri necessari, als diferents serveis existents a la comarca, com per exemple al Banc d’Aliments que, malgrat estar obert a tota la població, segons evidencien els professionals, és utilitzat per un major nombre d’usuaris estrangers més que per autòctons.

38

“Jo aquest moment, diria que no tenim una necessitat especial, no sé.. puc dir que la

formació sempre és positiva. Però s’han fet bastants cursos i formació sobre les

malalties de la gent d’origen estrangera, sobre l’acollida i tot (...)”

Alhora que continuen, malgrat això, oferint formacions específiques per als seus professionals.

“El nostre departament ofereix cursos i seminaris, i a tothom que li interessa hi pot

anar. Encara que no hi ha una necessitat molt imprescindible de formació, sempre està

bé que ens proposin aquestes seminaris.”

4.3. L’educació i els estrangers

Malgrat les diferències entre la realitat i el funcionament de l’escola i l’institut, a nivell

comarcal s’observen tendències similars, fruit de les entrevistes realitzades, en el conjunt de la

realitat de l’àmbit educatiu quant a la seva relació amb la immigració.

Pel que fa al percentatge d’alumnat d’origen immigrant a la Segarra, aquest acostuma a ser

similar en els diferents centres educatius, amb l’excepció del cas específic de Guissona, on els

seus centres educatius compten amb un percentatge d’alumnat d’origen immigrant

lleugerament superior a la mitjana comarcal.

“Tenim molts alumnes d’origen estranger i molts alumnes que els seus pares són de

fora del país. Per això intentem relacionar-‐nos molt amb les entitats i comunitats

d’immigrants; per exemple, col·∙laborem molt amb la comunitat de Senegalesos.”

Tanmateix, tots els centres educatius disposen de mecanismes i recursos similars, tant a nivell

d’intervenció socioeducativa com formativa, en relació al seu treball amb l’alumnat d’origen

estranger: Aula d’acollida, Pla educatiu d’entorn, etc. Alhora que, la major part dels centres

educatius on hem realitzat entrevistes, duen a terme de manera puntual i en funció de les

seves necessitats, actuacions conjuntes o de manera coordinada amb altres institucions i

entitats de la comarca, com ara els Serveis Socials dels Centres d’atenció primària, Càritas,

Creu Roja, etc. I també amb les administracions públiques locals, municipals i comarcal. La

major part de centres educatius entrevistats consideren tenir recursos suficients per afrontar

les necessitats derivades de la presència d’alumnat d’origen immigrant als centres6, alhora que

compten amb una programació d’activitats específiques per a la promoció de la convivència i

la cohesió social en l’àmbit educatiu, tant entre l’alumnat com entre les famílies.

6 Tots els centres educatius entrevistats disposen d’una Aula d’Acollida per atendre l’alumnat nouvingut i facilitar-‐ne el seu procés d’aprenentatge de l’idioma; Tanmateix, participen en el Pla Educatiu d’Entorn, a més de desenvolupar activitats específiques en el marc de la interculturalitat.

39

“Treballem dintre del Pla educativa d’entorn (...), també fem un taller d’escriptura per

aprenentatge de la lectura, fem tallers de reforç amb els voluntaris de l’institut tres

dies a la setmana(...)”

Els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la baixa participació de les famílies

d’origen immigrant en les activitats escolars, i sobretot en l’AMPA, la relació entre el grau

d’èxit escolar i el nivell d’implicació en l’educació dels seus fills juntament amb l’origen de les

famílies, la constatació d’un baix nivell de conflictivitat als centres educatius per motius

relacionats estrictament amb la immigració, així com la integració lingüística adequada de la

major part de l’alumnat d’origen estranger.

“(...) a veure, pot ser que hi ha famílies immigrants que no poden participar per que hi

ha problema de llengua. Però gràcies al servei de mediació del Consell Comarcal,

llavors participen. (...), quan fem les reunions generals, fem venir el mediador. Algunes

vegades hem fet xerrades desprès de les reunions generals amb les famílies dels

nouvinguts. Però l’assistència és molt baixa.”

És comú considerar important entre els professionals de l’àmbit educatiu, la implicació i la

participació de les famílies en els projectes educatius dels seus fills; considerant aquest factor,

juntament amb l’origen de les famílies, com a determinant per garantir l’èxit escolar dels fills.

“Generalment els pares no s’impliquen molt a escola; l’èxit escolar de l’alumne depèn

molt de d’interès de la família i també del alumne clar. Per exemple, hi ha països de

Sudamèrica, com els argentins, que són famílies molt estrictes amb l’èxit escolar dels

seus fills.”

És per aquest motiu que, des dels diferents centres educatius, s’intenta de manera activa

mantenir un important contacte amb les famílies de l’alumnat i fomentar-‐ne la participació en

òrgans escolars com ara l’AMPA, ja que és en aquest espai on, d’acord amb els entrevistats,

s’observa una menor participació de les famílies d’origen estranger, encara més evidenciada

en l’etapa de l’educació secundària.

“Pues clar, a l’institut és molt diferent que a l’escola primària. A l’AMPA són quatre, no

hi ha gent, ni de fora ni d’aquí.”

D’altra banda, entre professionals i docents entrevistats es coincideix a assenyalar la

participació en les activitats extraescolars com a garantia per a la integració lingüística i social

de l’alumnat, sobretot d’origen estranger. I és per aquest motiu que s’emfatitza el fet que des

de l’entorn escolar es treballi per sensibilitzar i incentivar a les famílies d’origen estranger en la

participació dels seus fills en aquest tipus d’activitats.

40

“Crec que és important que sobretot els nens immigrants participin en les activitats

extraescolars per promoure el català.”

Malgrat mostrar una relativa adequació entre les necessitats existents en matèria

d’intervenció socioeducativa en l’àmbit escolar i els recursos dels quals es disposa, es posa de

manifest entre els entrevistats la importància de poder disposar de més mitjans pel que fa a la

mediació i traducció, ja que es consideren els mecanismes més adequats per tal de poder

resoldre determinats malentesos o conflictes que tenen un cert component cultural.

“Aquesta any no tenim traductor perquè hi ha hagut moltes retallades; l’ajuntament ja

no ofereix aquesta servei, per això per comunicar-‐nos amb les pares, moltes vegades

aprofitem l’ajut dels germans i de les germanes grans dels alumnes que parlin català o

castellà.”

Tanmateix, arran de les entrevistes realitzades, es detecta l’existència de certes diferències de

gènere pel que fa a l’interès de les famílies en l’educació dels seus fills, més acusada, segons

els entrevistats, en el cas de les famílies d’origen magrebí i què té com a resultat la

masculinització de l’educació a partir de l’educació secundària post-‐obligatòria.

“També observem que hi ha famílies que distingeixen els seus fills depenent de si són

nens o nenes.”

Per part dels professionals de l’àmbit educatiu entrevistats, es coincideix en assenyalar

l’experiència adquirida en els darrers anys pel que fa al tracte amb alumnat d’origen divers,

alhora que es valora de forma positiva i es considera adequada la formació disponible en

relació al treball amb l’alumnat d’origen estranger als centres escolars.

Ambdós factors han contribuït a crear un marc estructural i de funcionament en el si dels

centres escolars que fa, segons els entrevistats, cada cop menys necessària la formació

específica en matèria d’immigració. En aquest sentit, s’assenyala també que, fruit de l’evolució

de la població estrangera la comarca, marcada en part per la disminució de població

nouvinguda, han contribuït a la disminució de determinades dificultats amb les que

anteriorment es trobaven mestres i professors, sobretot pel que fa a qüestions idiomàtiques.

Tot i això, s’assegura que la presència d’alumnat d’origen estranger amb mancances a nivell

idiomàtic és encara important, i és per aquest motiu que, des dels diferents centres escolars, a

més a més de l’Aula d’Acollida, s’han posat en funcionament activitats per afavorir

l’aprenentatge del català de l’alumnat d’origen estranger.

“L’aprenentatge de la llengua ha sigut un problema amb els alumnes nouvinguts al

centre i encara que ara no hi ha molts alumnes nouvinguts, tenim dificultats amb els

alumnes que arriben més tard de l’inici del curs.”

41

4.4. El tercer sector i els estrangers.

Tant des de les entitats que treballen sobre estrangeria com des de les associacions

d’estrangers presents a la comarca, es coincideix a assenyalar la creixent situació de

precarietat laboral i econòmica en què es troba la població i que afecta de manera més severa

les persones immigrades. Tot i això, totes coincideixen en fer menció de l’excepcionalitat del

cas de Guissona, on la major part de la població immigrada disposa d’un lloc de treball.

“La principal problemàtica és que aquí no hi feina (...) La gent que treballava o a la

construcció, al matadero, o en algunes fàbriques que han tancat...clar, ara es troben

sense feina i llavors venen a demanar ajudes perquè tenen problemes per pagar la

llum, el manteniment de la casa i les despeses dels nens.”

Aquesta situació d’atur i precarietat laboral està comportant, en termes generals i segons

afirmen els entrevistats, l’augment d’usuaris als serveis socials així com a les entitats d’ajuda

als immigrants que no poden veure satisfetes les seves necessitats bàsiques. Alhora, està

generant un clima desfavorable per a la convivència i la cohesió social a la comarca.

“Hi ha molt atur aquí a Cervera i molts immigrants s’han quedat a l’atur. Algunes

famílies han marxat, però també altres s’han quedat. Però falta recursos. No hi ha

recursos suficients per poder ajudar a totes aquestes persones sense feina”.

“Sempre hi ha gent que accepta més als immigrants com hi ha gent que no les

accepten. Però en un moment de crisis, si no hi ha feina, la gent es posa nerviosa i això

fa que hi hagi més malestar...”

Respecte a la creixent situació d’atur que s’està experimentant a la comarca, molt afectada per

la davallada del sector de la construcció, les entitats entrevistades coincideixen a assenyalar

com a principal necessitat en termes d’intervenció la satisfacció de les necessitats bàsiques de

les famílies afectades per l’actual situació d’atur que està patint part de la població a la

comarca, i en especial el col·∙lectiu immigrant.

“A molts ja se’ls hi ha acabat l’atur. Llavors l’únic que tenen és l’ajuda familiar de 221€,

i amb això han de sobreviure.”

En aquest sentit, es destaca la necessitat d’augmentar els recursos ja disponibles per poder

garantir ajudes socials bàsiques, aliments, roba i material escolar a les persones que així ho

requereixen. Com també el suport psicològic a aquestes famílies en situació de precarietat

econòmica i la seva orientació laboral.

“Una part important de lo que fem és l’atenció a l’immigrant, sigui al nivell laboral,

sigui a nivell de necessitats bàsiques, l’alimentació, la roba, lo que faci falta.”

42

Tanmateix, les condicions laborals i jurídiques en què es troba gran part de la població d’origen

immigrant a la comarca, fa imprescindible, d’acord amb el que assenyalen les entitats

entrevistades, el manteniment dels serveis que algunes d’aquestes entitats presenten en

matèria d’assessorament laboral i estrangeria.

En aquest context crític, totes les entitats del tercer sector entrevistades coincideixen a posar

de manifest la importància de treballar, com estan fent actualment, de manera coordinada i en

constant relació; tant entre elles com també amb la resta d’institucions presents a la comarca i

que treballen de manera directa o indirecta amb la immigració.

“Si, aquí treballem tots; bueno...anem tots agrupats. I més amb la crisi, intentem donar

resposta entre tots”.

En aquest sentit, són destacables les nombroses accions coordinades que duen a terme les

entitats del tercer sector i altres institucions de caràcter tant públic com privat7.

“Quan fem aquestes reunions dels bancs d’aliments, pues ens reunim amb el servei

social que són l’Ajuntament, Consell Comarcal, després Cáritas, després l’assistent

social de l‘equip psicopedagògic que hi ha en els escoles, pues l’assistent social ve a

totes les reunions també. I després, també ens vam posar en contacte amb el CAP per

fer una dieta equilibrada (...)”

Tanmateix, des de les associacions d’immigrants presents a la comarca, es destaca el treball

d’entitats i administracions pel foment de la seva inclusió i participació en els actes socials,

lúdics i festius de les poblacions on estan ubicades.

“Aquí l’Ajuntament treballa molt bé, sempre està al nostra costat, subvenciona les

activitats de la nostra associació, com quan fem la nostra festa d’ucraïnesos (...)”

“Tenim molt bona relació amb totes les entitats, cada any participem a festes nacionals

com Sant Jordi i a les festes locals.”

Des de les entitats del tercer sector presents a la comarca, fruit de les necessitats detectades,

s’estan duent a terme formacions per a la població immigrant amb l’objectiu de facilitar-‐ne la

seva reinserció al món laboral. En aquest sentit s’estan realitzant activitats formatives

d’orientació laboral, cursos de formació professional específica, així com de formació en

habilitats personals i usos i costums de la població autòctona.

7 Entre les accions coordinades entre els diferents agents socials del territori, cal destacar en el cas de Cervera l’anomenat “Banc d’Aliments”, que es gestiona i es coordina gràcies al treball conjunt entre Càritas, Creu Roja, el Consell Comarcal de la Segarra, l’Equip Pedagògic de les escoles i el CAP.

43

“Fem formació i també hi ha cursos a nivell laboral, a nivell d’orientació als nois com a

les noies. Amb els nois, oferim cursos sobre jardineria, i les noies poden fer un curs d’un

any sobre la llar, la roba, neteja, una miqueta de tot això.., per si volen anar a treballar

desprès en un restaurant, o fer la neteja de les cases o cuidar una persona gran.”

D’altra banda, cal destacar també el treball que estan realitzant algunes de les associacions

d’immigrants de la comarca en quant a formació lingüística i cultural dels seus respectius

països d’origen, com a manera de preservació i transmissió cultural sobretot a les noves

generacions nascudes de la immigració.

“Fem cursos per aprendre la llengua búlgara, treballem amb els voluntaris, creiem que

és molt important perquè els nostres fills puguin aprendre la nostra llengua”.

“Des de 2009 organitzem classes de llengua i de la cultura ucraïnesa, tenim una

professora per fer-‐ho.”

Tot i això, i tret d’algun cas específic, la majoria d’associacions d’immigrants han vist també

afectat el seu ritme d’activitats degut a la disminució dels recursos i per la mateixa situació de

dificultat econòmica de bona part dels seus membres.

informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la segarra

Documents